diari

DECRET 58/2005, d'11 de març, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Serra Gelada i la seua zona litoral. [2005/2925]

(DOGV núm. 4967 de 16.03.2005) Ref. Base de dades 1491/2005

DECRET 58/2005, d'11 de març, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Serra Gelada i la seua zona litoral. [2005/2925]
La configuració geogràfica de la Comunitat Valenciana, amb una façana litoral que s'estén sobre la Mediterrània al llarg de 466 quilòmetres, justifica la innegable rellevància que els hàbitats i els espais litorals assoleixen en el context territorial i ambiental valencià. Una rellevància que no es restringeix a las zones terrestres immediates a la costa –el medi litoral en un sentit estricte-, sinó que es prolonga sota les càlides aigües mediterrànies per a configurar un excepcional mosaic de comunitats i ecosistemes marins que constitueix, per si mateix, una part substancial, i sovint ignorada, de l'excepcional biodiversitat que caracteritza el territori de la Comunitat Valenciana.
No obstant això, a cada costat de la línea que separa la terra del mar han proliferat, en especial durant els últims decennis, accions que han alterat profundament paisatges, hàbitats i espècies, fins a arribar fins i tot a posar en perill la pròpia supervivència d'aquests elements singulars. L'elevada pressió antròpica que suporten aquests medis costaners resulta, en aquest sentit, imprescindible per a comprendre el seu estat actual. La major part de la població i de les activitats econòmiques –entre aquestes, la indústria turística– s'ubiquen i es desenvolupen actualment en aquest estret àmbit. Actuacions directes o indirectes –des de la modificació de la dinàmica litoral a l'extracció d'arena, passant per l'omnipresent urbanització o els vessaments de tot tipus– que, en massa casos, han tingut com a efecte l'alteració quasi irreversible del territori, les aigües i les espècies que, fins fa pocs anys, hi prosperaven. L'abast i les conseqüències d'aquesta dinàmica comencen apenes a ser compreses i valorades científicament i socialment, tot i que no hi ha dubte que, juntament amb la imprescindible regulació de les activitats i les actuacions de major impacte, resulta necessària una actuació dirigida a garantir l'adequada conservació dels malauradament escassos testimonis de l'extraordinari valor ambiental de les nostres costes, en la línea de l'esforç realitzat en la proposta valenciana de llocs d'interés comunitari per a la seua inclusió en la xarxa europea Natura 2000, pel que fa a espais litorals i marins, de la qual forma part precisament l'espai denominat Serra Gelada i Litoral de la Marina Baixa.
Tot i participar de la problemàtica i característiques generals anteriorment exposades, la Serra Gelada constitueix un exemple singular en el context de les forests litorals del sud de la Comunitat Valenciana. Formada per un impressionant relleu que s'alça de forma abrupta sobre les planes de Benidorm, l'Alfàs del Pi i Altea, la serra dóna lloc, en el seu front litoral, a penya-segats de més de 300 m., i alberga reductes de vegetació d'un valor excepcional. Cal destacar, en aquest sentit, la interessant duna fòssil penjada i la peculiar vegetació que la colonitza. A més a més, la serra comparteix diversos endemismes botànics amb el veí penyal d'Ifac.
Els valors paisatgístics i biològics de la Serra Gelada es veuen completats, a més, per una àrea litoral immediata especialment destacable, que alberga alguers de Posidonia oceanica que, en general, mostren un estat òptim de conservació. A més a més, i encara en medi marí, la zona incorpora petites illes: l'Olla i la minúscula la Galera, a la badia d'Altea; la Mitjana, als mateixos peus de la Serra Gelada, i el conegut illot de Benidorm; aquest últim enclavament, malgrat la seua reduïda extensió, constitueix, per ell mateix, una àrea d'excepcional interés, tant per la presència d'alguns endemismes vegetals rellevants –entre els quals destaca, sobretot, Silene hifacensis– com per constituir l'àrea de nidificació de diverses espècies d'aus marines.
En l'àrea continental –circumscrita a la Serra Gelada i a les àrees emergides dels illots esmentats-, l'hàbitat millor representat són els pradells anuals de Thero-Brachypodietea i els matollars termòfils. Tot i això, i per la seua especial rellevància, mereixen destacar-se els relacionats amb la duna fòssil (dunes amb vegetació escleròfil•la del Cisto-Lavanduletea; matollars halòfils; i dunes litorals amb Juniperus, com també la vegetació de penya-segats amb Limonium endèmics. A la zona apareix, a més, com a espècie vegetal prioritària, la Silene hifacensis, sense perjudici d'altres espècies d'interés presents a la zona com Asperula paui subsp. dianensis, Biscutella montana, Teucrium hifacense o Limonium parvibracteatum. En el medi marí, apareixen com especialment rellevants els esmentats alguers de Posidonia i Cymodocea, encara que també s'han de destacar altres hàbitats, com les coves marines o els esculls.
Quant a la fauna, cal destacar les aus marines, entre elles l'escateret (Hydrobates pelagicus), el corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) i la gavina d'Audouin (Larus audouinii), encara que també són rellevants les rapinyaires com el falcó (Falco peregrinus). Pel que fa a l'àmbit marí, són nombroses les espècies animals que mereixen una menció per la seua importància o estat de conservació. Entre elles, cal indicar al vermètid (Dendropoma petraeum), la nacra (Pinna nobilis), a més de nombrosos tàxons de peixos, crustacis i d'altres invertebrats que troben en aquests fons les condicions adequades per a prosperar, i que sovint uneixen al seu valor natural un innegable interés econòmic pel seu caràcter de recurs pesquer.
Però la major singularitat de la zona ha de referir-se, probablement, al fet que aquestes excepcionals condicions naturals es donen en un entorn turístic de gran freqüentació (s'estima que a Benidorm acudeixen més de 5 milions de viatgers a l'any), que constitueix de fet el de major densitat de tota la Comunitat Valenciana, i on és precisament la presència de mar i costa el major actiu i atractiu d'aquest sector econòmic. Aquesta coincidència en un espai relativament reduït no ha d'interpretar-se com una paradoxa, malgrat el risc que representa per a la part més dèbil: el medi natural. Resulta cada vegada més evident que un entorn adequadament conservat és un factor de rellevància a l'hora de l'elecció de la destinació turística, al temps que permet completar l'oferta d'oci. Des d'aquestes consideracions, no ha de plantejar-se una contradicció entre conservació i turisme, sobretot quan aquesta activitat, fortament implantada en la zona des de fa anys, ha demostrat en altres ocasions la seua capacitat de desenvolupament i adaptació a entorns que encara mantenen valors naturals, alguns dels quals mereixen interés internacional.
L'harmonització, en la mesura possible, del desenvolupament socioeconòmic de la zona amb la preservació de les rellevants característiques ambientals d'aquesta, a través d'una adequada ordenació dels recursos naturals, va ser l'objectiu bàsic perseguit amb l'Ordre de 25 d'octubre de 2002, de la Conselleria de Medi Ambient, per la qual es va iniciar el procediment d'elaboració i aprovació del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Serra Gelada i la seua zona litoral. Des d'aquest moment es va abordar el procés de confecció, discussió i tramitació de l'esmentat pla, com a part substancial del qual –i com és habitual en el cas de documents comparables a aquest– ha tingut un especial protagonisme la participació d'ajuntaments, persones i entitats directament vinculades a la zona. Prova de la rellevància d'aquest procés ha sigut la progressiva adaptació dels límits previstos per a l'àrea objecte d'ordenació, que han passat de les 1.831 ha. previstes en l'ordre d'inici del procediment, fins les 5.665 ha. de l'àmbit finalment proposat, de les quals 745 corresponen a medis terrestres i la resta a àrees marines.
El Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals, com correspon a un document de les seues característiques, persegueix, com s'ha dit, l'harmonització d'usos i activitats diverses amb la preservació i l'ús sostenible dels valors ambientals, territorials i paisatgístics que alberga la zona. En aquest sentit, el caràcter maritimoterrestre de l'espai ordenat no solament no ha de representar –sense perjudici de l'escrupolós respecte a les competències reconegudes a les diferents administracions en cadascun d'aquests àmbits– cap obstacle per al compliment dels seus objectius, sinó que es presenta com una oportunitat per a permetre, en estreta col•laboració amb altres administracions, una gestió adequada i sostenible de dos àmbits, el terrestre i el marí, l'estreta relació ecològica –i fins i tot sociocultural– entre els quals queda fora de qualsevol dubte.
Per tot això, acomplerts els tràmits procedimentals previstos en l'article 49 bis de la Llei de Govern Valencià, a proposta del conseller de Territori i Habitatge i prèvia deliberació del Consell de la Generalitat, en la reunió del dia 11 de març de 2005,
DECRETE
Article únic
1. S'aprova el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Serra Gelada i la seua zona litoral, en compliment del que disposa l'article 32 i següents de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
2. Com a annex I del present decret es recull la part normativa del pla.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera
Es faculta el conseller de Territori i Habitatge, en l'àmbit de les seues atribucions, per a dictar les disposicions i adoptar les mesures necessàries per al compliment del que disposa el present decret.
Segona
Les disposicions contingudes en el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals que s'aprova mitjançant aquest decret respecte a l'extracció de materials del fons marí podran exceptuar-se, amb caràcter extraordinari, quan existisquen raons imperioses i es justifique tècnicament la falta de solucions alternatives.
D'acord amb el que estableix l'article 6.4 de la Directiva 92/43/CEE, l'esmentada excepció només serà admissible si, a judici de la Generalitat, concorren consideracions relatives a conseqüències positives de primordial importància per al medi ambient o altres raons d'interés públic de primer ordre. En qualsevol cas, l'autorització d'actuacions extraordinàries en aquest àmbit exigirà una avaluació específica prèvia dels seus efectes, com també totes aquelles mesures compensatòries que siguen necessàries per a garantir la integritat, la viabilitat i l'adequada conservació de l'espai protegit.
DISPOSICIÓ FINAL
Aquest decret entrarà en vigor el dia següent al de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Castelló de la Plana, 11 de març de 2005
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ.
El conseller de Territori i Habitatge,
RAFAEL BLASCO CASTANY
ANNEX I
TEXT NORMATIU DEL PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS NATURALS DE LA SERRA GELADA I EL SEU ENTORN LITORAL
TÍTOL I
DISPOSICIONS GENERALS
Article 1. Naturalesa del pla
L'objecte del present pla és l'ordenació dels recursos naturals de la Serra Gelada i la seua zona litoral, conforme al que disposen els articles 4 i següents de la Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres, com també al que establixen els articles 32 i concordants de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
Article 2. Finalitat i objectius
1. D'acord amb l'article 32 de la Llei 11/1994, la finalitat del present Pla d'Ordenació del Recursos Naturals (PORN) és definir i assenyalar l'estat de conservació dels recursos naturals i ecosistemes dins del seu àmbit territorial; assenyalar el règim que, si és el cas, ha d'aplicar-se als espais que s'han de protegir; fixar el marc per a l'ordenació integral dels espais naturals protegits inclosos en el seu àmbit; determinar les limitacions que han d'establir-se i el règim d'ordenació dels diversos usos i activitats admissibles en l'àmbit dels espais protegits; promoure l'aplicació de mesures de conservació, restauració i millora dels recursos naturals; i formular els criteris orientadors de les polítiques sectorials i ordinadors de les activitats econòmiques i socials, públiques i privades, perquè siguen compatibles amb els objectius dels Plans d'Ordenació dels Recursos Naturals.
2. A fi d'aconseguir la finalitat establida en l'apartat 1, el PORN ha d'ordenar l'activitat humana i el patrimoni natural i cultural com a parts integrants dels processos ecològics que, de manera natural o influïda per l'esmentada activitat, tenen lloc en l'àmbit d'ordenació, d'acord amb els objectius següents:
a) Protegir i conservar els ecosistemes més notables i els processos ecològics que els conformen; protegir i conservar les poblacions d'espècies i varietats genètiques més destacables existents a la zona, ja siga pel seu caràcter emblemàtic, o per la seua singularitat, fragilitat, representativitat o estat de conservació.
b) Promoure mecanismes i criteris que asseguren una activitat social i econòmica sostenible, de manera global, i concretament en relació amb els objectius de conservació establits en el PORN.
c) Promoure, canalitzar i ordenar les demandes d'activitats turístiques, lúdiques i educatives que no posen en perill la conservació dels valors de l'espai.
d) Preveure mecanismes d'informació, sensibilització, participació i cooperació de la població local, el públic i els agents socials destinats a promoure la conservació i l'ús sostenible de la zona.
e) Assegurar el manteniment dels elements i conjunts del medi físic (geològics, edafològics i hidrològics), i del patrimoni humà (cultural, històric i arquitectònic) més remarcables.
f) Dotar de mecanismes i definir criteris per a l'inventari, el seguiment i la investigació aplicada a la gestió sobre els sistemes biofísics i culturals existents en l'espai natural.
g) Assegurar una correcta integració dels plans aprovats i proposats a la zona, incloent el planejament territorial i urbanístic municipal i territorial, amb el present PORN.
h) Sense perjudici del que ha establit la legislació aplicable, promoure l'establiment d'iniciatives de qualsevol tipus –incloent la constitució d'una fundació o figura anàloga– dirigides explícitament a fomentar i garantir la participació del conjunt d'administracions i sectors socials i econòmics implicats en la consecució dels objectius del document en totes les fases del desenvolupament d'aquest.
Article 3. Àmbit
L'àmbit del present PORN comprén part dels termes municipals de Benidorm i l'Alfàs del Pi, en l'entorn de la Serra Gelada, com també els illots denominats illot de Benidorm, illa Mitjana, l'Olla i la Galera, i la zona marina immediata a aquestes àrees. La delimitació detallada d'aquest àmbit apareix en el corresponent mapa de zonificació incorporats al document.
Article 4. Espais naturals protegits en l'àmbit del PORN
1. La figura d'espai natural protegit l'aplicació de la qual s'estima més convenient per a les zones de major valor ambiental de la Serra Gelada i la seua zona litoral és la de parc natural, sota la denominació de Parc Natural (maritimoterrestre) de la Serra Gelada i la seua zona litoral.
2. L'àmbit del futur parc natural proposat coincideix amb el del mateix PORN, i inclou tant les àrees emergides (Serra Gelada i illes) com la zona marítima delimitada, sense perjudici del seu caràcter d'aigües interiors o exteriors. No es preveu la delimitació d'una àrea d'esmorteïment d'impactes per a aquest espai natural.
3. La inclusió de les àrees marines que formen part del present PORN en l'àmbit d'aquest i del futur parc natural està justificada per la seua estreta relació amb les àrees emergides i, per consegüent, per la necessitat d'ordenar adequadament l'aprofitament dels recursos naturals d'aquestes aigües com a condició necessària per a garantir el compliment dels objectius de protecció perseguits tant per a la Serra Gelada com, sobretot, les illes Mitjana, l'Olla, la Galera i Benidorm.
4. Per a la millor conservació dels valors naturals en l'àmbit del PORN també hi ha tres microreserves de flora: illa Mitjana, Serra Gelada nord i Serra Gelada sud. Aquests i altres règims de protecció previstos per la Llei 11/1994, o per qualsevol altra legislació equivalent o inferior, s'aplicaran en l'àmbit del PORN, sempre que representen una protecció major que la que s'hi fixa.
Article 5. Xarxa Natura 2000
1. L'àmbit comprés pel present PORN queda parcialment inclòs en el lloc d'interés comunitari (LIC) denominat Serra Gelada i Litoral de la Marina Baixa (ES5213021), i inclou al seu torn la totalitat de la zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA) denominada Illots de Benidorm (ES0000121).
2. En coherència amb el que establixen les directives europees 79/409/CEE, de 27 de desembre, relativa a la conservació de les aus silvestres, i 92/43/CEE, de 21 de maig, relativa a la conservació d'hàbitats naturals i de flora i fauna silvestre, adaptada al progrés científic i tècnic per la Directiva 97/62/CE de 27 d'octubre de 1997, del Consell, com també en la legislació sectorial d'àmbit estatal (Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres; Llei 40/1997, sobre reforma de la Llei 4/1989; Llei 41/1997, sobre modificació de la Llei 4/1989; Reial decret 1997/1995, de 7 de desembre, pel qual s'estableixen mesures per a contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i fauna silvestre; Reial decret 1193/1998, de 12 de juny, pel qual es modifica l'anterior; i disposició final primera de la Llei 43/2001, de 21 de novembre, de forests) i autonòmic (Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana) que recull les determinacions d'aquestes directives, el present PORN tindrà la consideració de pla de gestió al qual es refereix l'article 6.1 de la citada Directiva 92/43/CEE per a l'àmbit del LIC i la ZEPA al qual s'aplica.
3. Per a l'àmbit del LIC Serra Gelada i Litoral de la Marina Baixa que no forme part de l'àmbit del present PORN, i sense perjudici de l'adopció d'altres mesures de caràcter reglamentari, administratiu o contractual que afecten la totalitat o part d'aquest lloc, la conselleria competent en medi ambient establirà un marc d'ordenació i gestió adequat, les determinacions del qual resulten coherents i complementàries amb el que establix el present document.
4. Pel que fa a l'àmbit corresponent a la ZEPA Illots de Benidorm, el present document inclou en la seua totalitat l'ordenació proposada en les normes de protecció de la citada ZEPA, aprovades pel Decret 40/2003, de 15 d'abril, del Consell de la Generalitat. Aquestes normes de protecció tindran un caràcter accessori a les disposicions del present PORN en aquells aspectes que aquest no regule explícitament.
Article 6. Àrea d'influència socioeconòmica
D'acord amb els articles 21 i 22 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, i amb l'article 18.2 de la Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres, es declara com a Àrea d'influència socioeconòmica de la Serra Gelada els termes municipals complets de Benidorm i l'Alfàs del Pi.
Article 7. Efectes
1. Les determinacions contingudes en el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Serra Gelada i la seua zona litoral són obligatòries i executives en tot el que afecta la protecció, la conservació i la millora de la flora, la fauna, els ecosistemes, el paisatge i els recursos naturals i culturals presents en l'àmbit d'aquest, vinculant en forma directa tant l'administració com els particulars.
2. El contingut normatiu del PORN prevaldrà sobre qualssevol altres instruments d'ordenació territorial i física que afecten l'àmbit del pla, les seues previsions són de caràcter vinculant per a qualssevol altres actuacions, plans o programes que afecten la conservació, protecció o millora de la flora, la fauna, els ecosistemes, el paisatge o els recursos naturals, tot això de conformitat amb el que establix l'article 35 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
3. Les previsions contingudes en els planejaments urbanístics dels municipis que estiguen afectades per mesures de protecció del present PORN i siguen incompatibles amb aquestes han de ser modificades i adequades a aquest, almenys, en la següent revisió o homologació global del document de planejament de què es tracte.
4. Així mateix, el PORN tindrà caràcter indicatiu respecte de qualssevol altres actuacions, plans o programes sectorials, i les seues determinacions s'aplicaran subsidiàriament, sense que per això s'altere la prevalència del present PORN en les matèries a què es refereix el paràgraf 1 d'aquest article.
5. Les determinacions del document denominat Pla Especial de Protecció Paisatgística de la Serra Gelada, tramitat per l'Ajuntament de l'Alfàs del Pi, tindran caràcter complementari al que ha indicat el present PORN en l'àmbit d'aplicació del citat Pla Especial.
Article 8. Vigència i revisió
1. Les disposicions del present pla entraran en vigor l'endemà de la publicació de l'aprovació definitiva en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, i tindran vigència indefinida mentre no s'acorde la seua revisió o modificació.
2. Podran ser causes de revisió del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals les següents:
a) L'alteració substancial de l'estat de conservació dels recursos naturals presents en l'àmbit del pla.
b) El transcurs de 10 anys des de l'entrada en vigor del pla.
c) Qualsevol altra raó que aconselle justificadament la modificació dels continguts del pla a fi de millorar la consecució dels seus objectius.
3. Per a procedir a la revisió o modificació puntual de les determinacions del present pla han de respectar-se els mateixos tràmits que els seguits per a la seua aprovació.
4. No es considerarà revisió del PORN l'alteració dels límits de les zones de protecció assenyalades en aquest que puga introduir el planejament urbanístic que s'aprove amb posterioritat, sempre que aquesta alteració supose un augment de les condicions de protecció o un increment de la superfície protegida.
5. El programa de seguiment ecològic de l'àmbit del PORN, al qual es refereix l'article 64.2, es tindrà en compte en el procés de revisió dels objectius, la planificació i la gestió del territori del PORN.
Article 9. Contingut i interpretació
1. El present PORN està constituït pels següents documents i apartats:
1. Introducció.
2. Memòria descriptiva i justificativa.
3. Model d'intervenció.
4. Ordenació.
5. Previsions en relació a l'evolució sectorial.
6. Programa econòmic i financer.
7. Documentació cartogràfica.
8. Annexos.
2. La interpretació del contingut del present pla ha de fer-se d'acord amb el conjunt de documents que l'integren, prevalent, en tot cas, el que establix la normativa d'aquest.
3. Per al supòsit que es produïren discrepàncies entre la documentació gràfica i l'escrita, o entre distints documents que conformen aquesta última, ha d'acudir-se a la interpretació més coincident amb els principis, criteris, objectius i finalitat del pla, s'adoptarà la interpretació que comporte un major grau de protecció.
Article 10. Administració i gestió
1. Amb caràcter general, correspon a la conselleria competent en medi ambient la gestió de les previsions i directrius contingudes en el present document per al conjunt de l'àmbit objecte d'ordenació, sense perjudici de l'exercici de les competències que corresponguen a altres organismes i administracions.
2. La Junta Rectora del futur parc natural que es constituïsca com a òrgan col•legiat i consultiu per a col•laborar en la gestió de l'espai natural protegit, d'acord amb el que indica la Llei 11/1994, representarà el principal mecanisme de participació social en les decisions de gestió i ordenació del futur parc natural.
3. La conselleria competent en medi ambient i els òrgans de gestió de l'espai natural protegit podran promoure la constitució d'una fundació o entitat anàloga, amb la finalitat d'implicar la societat civil en la consecució dels objectius del present PORN, com també amb l'objectiu d'impulsar l'obtenció de finançament i la realització d'activitats públiques i privades relacionades amb el futur parc natural.
Article 11. Sobre la fiscalització i control ambiental
1. En tots aquells supòsits en què per raó de la present normativa resulte necessària l'emissió d'informe o l'avaluació o declaració d'impacte ambiental per a la realització d'obres, instal•lacions o activitats en l'àmbit del PORN, no podran iniciar-se aquestes, ni atorgar-se la corresponent llicència o autorització per part dels òrgans administratius competents, sense comptar prèviament amb l'informe favorable de la conselleria competent en medi ambient.
2. El sentit d'aquest informe serà vinculant a l'efecte d'autoritzar, condicionar o prohibir la realització d'aquestes activitats, tot això sense perjudici de l'exercici de les competències i funcions pròpies conferides als distints òrgans administratius per la legislació d'aplicació al cas.
3. En el cas de les autoritzacions que, per raó de l'aplicació del present document, han d'emetre's per a activitats en el medi marí, s'entendrà que aquesta autorització correspon a la que resulte preceptiva emetre a raó de l'aplicació de la legislació sectorial que corresponga a cada cas. La conselleria competent en medi ambient ha d'emetre un informe preceptiu en el tràmit corresponent a les dites autoritzacions. Quan, sempre en l'àmbit marí, es tracte d'activitats no subjectes a autorització prèvia per l'aplicació de cap legislació sectorial, l'administració responsable per a l'emissió d'aquesta serà la conselleria competent en medi ambient, sense perjudici del que establix la normativa particular i de l'exercici de les competències que corresponen a cada administració implicada.
Article 12. Distintiu Serra Gelada
1. Es crea el distintiu Serra Gelada per a aquelles activitats productives de caràcter tradicional, serveis turístics, serveis d'educació ambiental i cultural i activitats lúdiques coherents amb els principis del present PORN que es desenvolupen en el seu àmbit. Aquestes activitats formaran part d'un registre específic mantingut i gestionat per l'òrgan gestor del futur parc natural, sense perjudici que aquest registre siga coherent amb altres mecanismes de control mantinguts i gestionats específicament per altres administracions amb competències sectorials.
2. L'òrgan gestor del futur parc natural pot autoritzar l'ús i desenvolupar aquest distintiu en la forma d'un logotipus identificatiu, o altres estratègies, i podran accedir a la seua utilització per a la promoció dels productes i activitats esmentats en el punt anterior. El futur parc natural també pot promoure els productes i activitats que s'acullen al distintiu de la forma que considere més oportuna.
3. El futur parc natural desenvoluparà, en col•laboració amb els representants dels sectors indicats en el punt 1 i de les administracions directament implicades, criteris específics de qualitat i sostenibilitat que han de complir els productes i activitats distingits per a accedir a aquest distintiu i formar part del corresponent registre. Els productes i activitats que compten amb el distintiu amb anterioritat al desenvolupament dels criteris disposaran de 6 mesos per a adaptar-se a aquests, transcorreguts els quals deixaran de formar part del registre del distintiu, i no podran utilitzar els mecanismes de promoció indicats en el punt 2.
Article 13. Règim d'avaluació d'impacte ambiental i estudi paisatgístic
1. L'avaluació d'impacte ambiental en l'àmbit d'aquest PORN estarà regulada per la normativa sectorial vigent i específicament pel Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat, pel qual es va aprovar el Reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de la Generalitat, de 3 de març, d'Impacte Ambiental.
2. Les declaracions i estimacions d'impacte ambiental que afecten l'àmbit d'aquest PORN se sotmetran a consulta de l'administració competent en espais naturals protegits, sota les condicions que indica la secció primera del capítol III del Decret 162/1990. Aquesta consulta s'exercirà sense perjudici del procés d'informació favorable per part de l'esmentada administració que determinats projectes i actuacions requereixen d'acord amb les presents normes.
3. A més dels projectes i activitats recollits per la legislació aplicable (Decret 162/1990; article 162 del Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell de la Generalitat, pel qual se va aprovar el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana; article 43.3 de la Llei 11/1994; Llei estatal 6/2001; Llei estatal 43/2001; i la resta de disposicions que siguen d'aplicació), han de sotmetre's als processos d'avaluació o estimació d'impacte ambiental, com es defineixen en el Decret 162/1990, les activitats i projectes que s'indiquen en la normativa particular del present PORN.
4. Sense perjudici dels criteris generals per a la declaració i l'estimació d'impacte ambiental que fixa el Decret 162/1990, s'estableixen els següents criteris específics que remarquen les particularitats del territori d'aquest PORN en relació amb el règim d'avaluació d'impacte ambiental, i que seran d'obligada atenció per als estudis i les estimacions d'impacte ambiental que es puguen presentar a tràmit:
– Considerar les característiques i els objectius de les diferents zones del PORN, i identificar com afectarà l'activitat o projecte a aquestes zones.
– Avaluar els efectes sobre la connexió del territori i dels processos ecològics amb les serres i espais del seu entorn.
– Considerar les possibles afeccions sobre les espècies animals i vegetals i els hàbitats d'especial interés en l'àmbit d'aquest PORN.
5. En relació amb el procés de vigilància ambiental previst pel capítol IV del Reglament aprovat pel Decret 162/1990, l'administració competent en espais naturals protegits vetlarà pel compliment de les mesures establides en les declaracions i estimacions d'impacte ambiental que poden sorgir en l'àmbit del PORN.
Article 14. Legislació sectorial
La normativa prevista en el present PORN s'entendrà sense perjudici de la normativa sectorial vigent sobre les distintes matèries objecte de regulació.
TÍTOL II
NORMES GENERALS
CAPÍTOL I
DELS RECURSOS HÍDRICS
Article 15. Protecció de la qualitat dels recursos hídrics
1. La protecció de les aigües en l'àmbit del present PORN es regirà amb caràcter general per la legislació marc existent respecte d'això i, de manera especial per la Llei 29/1985, de 2 d'agost, d'Aigües, modificada per la Llei 46/1999, de 13 de desembre, com també el Reglament del Domini Públic Hidràulic (Reial Decret 849/1986, d'11 d'abril).
2. Estan prohibides amb caràcter general totes aquelles activitats que poden produir la contaminació dels recursos hídrics superficials o subterranis, terrestres o marins, amb risc per a la salut o per al medi ambient, com també les que produïsquen algun menyscabament dels usos actuals o potencials d'aquests recursos o de la seua capacitat ecològica.
3. En el mateix sentit, es prohibeix qualsevol tipus d'abocaments sòlids o líquids potencialment contaminants sobre els llits o el mar en l'àmbit territorial de la present normativa. Els efluents d'aigües residuals que s'aboquen en aquest àmbit han de rebre el tractament adequat per a garantir la seua innocuïtat ambiental i sanitària.
4. En el cas dels abocaments procedents de la depuradora actualment existents en l'àmbit de la Serra Gelada, com també els originats en la punta de l'Escaleta, s'estableixen les següents mesures específiques:
a) En el termini de sis mesos des de l'aprovació del present document, la Conselleria de Territori i Habitatge, l'Entitat Pública de Sanejament d'Aigües Residuals de la Comunitat Valenciana, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i els Ajuntaments de Benidorm i l'Alfàs del Pi, confeccionaran un Pla d'actuació dirigit a eliminar aquests abocaments o, almenys, reduir a nivells acceptables els efectes ambientals d'aquests.
b) Aquest pla d'actuació inclourà, almenys, els punts següents:
– Mesures per a evitar els abocaments procedents de la xarxa de clavegueram en la punta de l'Escaleta.
– Nivells màxims admesos per als diferents paràmetres en l'abocament procedent de la depuradora de la Serra Gelada.
– Alternatives tècniques per a la reducció dels efectes paisatgístics de l'abocament procedents de la depuradora de la Serra Gelada.
– Pressupost de les actuacions, organismes responsables i terminis per a la seua execució.
– Programa de seguiment ecològic de l'eficàcia del pla.
Article 16. Protecció de la xarxa natural de drenatge
1. Es prohibeix qualsevol activitat que puga alterar la morfologia de la xarxa natural de drenatge, interposar barreres quan discorren les aigües durant les avingudes, provocar obstruccions o alterar la coberta vegetal associada amb els cursos d'aigua estacionals. Aquesta limitació afecta, almenys, totes les superfícies compreses en domini públic hidràulic i les superfícies de policia annexes, tal com es defineixen en la Llei d'aigües i els seus reglaments, i sense perjudici de la classificació urbanística actual dels sòls afectats.
2. La consideració d'una àrea qualsevol com a part de la xarxa natural de drenatge se cenyirà al que estableix respecte d'això la legislació sectorial aplicable i al que determine respecte d'això l'organisme competent en la matèria. En cas de dubte o discrepància, la interpretació serà sempre la més favorable al compliment dels objectius del present PORN i a evitar els eventuals danys sobre béns i persones.
3. La conselleria competent en medi ambient, en col•laboració amb l'organisme de conca, promourà actuacions encaminades a la restauració hidrològica i ecològica de la xarxa natural de drenatge en els casos en què resulte necessari. Així mateix, s'instarà l'esmentat organisme de conca competent perquè mamprenga les accions necessàries per a la delimitació i l'eventual reversió de les ocupacions del domini públic hidràulic, especialment quan aquestes ocasionen riscos ecològics o hidrològics.
4. La conselleria competent en medi ambient facilitarà, dins de les seues competències, totes aquelles iniciatives privades o públiques encaminades a la recuperació de les condicions naturals dels barrancs i l'eventual eliminació d'ocupacions en aquests.
Article 17. Ús sostenible dels recursos hídrics
1. L'obertura de noves captacions d'aigües subterrànies en l'àmbit del PORN haurà de justificar detalladament, i de manera quantitativa, l'existència de la dotació d'aigua necessària i l'absència d'impactes negatius sobre els recursos hídrics de la zona.
2. Sense perjudici de l'anterior, les noves captacions de recursos hídrics, tant superficials com subterrànies, que es promoguen en l'àmbit del futur parc natural, han de sotmetre's a informe previ de la conselleria competent en medi ambient en aquells casos en què no estiguen expressament prohibits per la normativa particular de la zona en què s'emplacen, i sense perjudici del compliment del que disposa la legislació vigent sobre avaluació d'impacte ambiental i de la necessària autorització de l'organisme de conca.
3. La conselleria competent en medi ambient instarà l'organisme de conca competent perquè actue en aquells casos en què es produïsquen captacions de recursos hídrics sense els requisits i autoritzacions previstos per la legislació vigent.
4. La conselleria competent en medi ambient vetlarà per la reducció del consum d'aigua en totes aquelles activitats sotmeses a la seua gestió directa. Així mateix, donarà suport, dins del seu àmbit competencial, a totes les iniciatives públiques o privades que contribuïsquen a un ús sostenible dels recursos hídrics, incloent la minimització del consum, prospecció de fonts alternatives d'aprovisionament, reciclatge i reutilització d'aigües residuals, i l'adopció de mesures reductores de la despesa.
CAPÍTOL II
DELS RECURSOS GEOLÒGICS I EDAFOLÒGICS
Article 18. Protecció del patrimoni paleontològic i mineralògic
Dins de l'àmbit territorial en què és d'aplicació la present normativa, està prohibida la recol•lecció o l'alteració de materials paleontològics o mineralògics amb fins comercials, de col•leccionisme o amb qualsevol altre, excepte en aquells casos expressament autoritzats per la Generalitat en el context d'activitats d'investigació o d'altres que no suposen menyscabament d'aquest patrimoni d'acord amb la legislació vigent. Aquesta norma és aplicable tant a les superfícies emergides com a les submergides que queden dins dels límits de l'espai protegit.
Article 19. Protecció dels valors geomorfològics
1. Amb caràcter general, es prohibeix dins de l'àmbit de la present normativa qualsevol activitat que puga alterar de forma significativa els patrons geomorfològics naturals. En concret, no podrà realitzar-se cap aprofitament extractiu, siga quina siga la seua modalitat o envergadura, tant en l'àmbit terrestre com en el marí. Les operacions que impliquen moviment de terres es prohibeixen també amb caràcter general, excepte aquelles que es requerisquen per a alguna de les activitats incloses com a autoritzables en la normativa particular, i en aquest cas les condicions d'autorització s'atindran a allò que ha disposat la dita normativa i a la minimització dels efectes ambientals d'aquestes.
2. La conselleria competent en medi ambient instarà els òrgans competents en les activitats amb incidència geomorfològica ubicades dins de l'àmbit del present Pla d'ordenació, que facen efectiu el que disposa la legislació sobre restauració de terrenys afectats per la mineria i el que preveuen les declaracions d'impacte ambiental d'aquells projectes que impliquen moviment de terres.
3. Les determinacions anteriors no s'aplicaran als treballs de restauració de l'antiga pedrera de Serra Gelada, els quals es desenvoluparan d'acord amb el projecte o projectes específics aprovats respecte d'això, i sense perjudici del seguiment que es realitze del compliment i efectivitat d'aquests la conselleria competent en medi ambient i els òrgans gestors del futur parc natural.
Article 20. Conservació de sòls i lluita contra l'erosió
1. Amb caràcter general, es prohibeix, dins dels límits del PORN, qualsevol activitat que puga desencadenar o afavorir processos erosius incompatibles amb la conservació dels sòls naturals o agrícoles. No s'inclouen en aquesta prohibició general aquelles operacions de caràcter puntual o local imprescindibles per a actuacions considerades com a autoritzables en la normativa particular. Aquestes operacions només podran dur-se a terme sota les condicions de localització i autorització establides en les dites normes. De forma específica, queden prohibides les actuacions següents:
– El desbrossament no selectiu o l'eliminació total de la coberta vegetal natural.
– Les cremes de qualsevol naturalesa i extensió.
– La rompuda de terrenys ocupats per vegetació natural.
– La preparació del terreny mitjançant terrasses per a la reforestació.
– L'alteració substancial o destrucció d'elements tradicionals de conservació de sòls (bancals, ribassos, màrgens, terrasses tradicionals, etc.).
2. La conselleria competent en medi ambient promourà la restauració d'elements tradicionals de conservació de sòls en les superfícies de titularitat pública, adoptant modalitats d'actuació adequades als valors ecològics que actualment alberguen molts d'aquests terrenys. Així mateix, facilitarà les iniciatives d'altres administracions o de propietaris particulars, difonent informació sobre les línies de finançament existent i aportant suport tècnic a aquest tipus de projectes.
3. Totes les obres que es desenvolupen en l'àmbit del PORN i que puguen provocar el deteriorament dels recursos edàfics han d'adoptar mesures preventives, correctores o compensatòries que minimitzen aquest tipus d'impactes.
Article 21. Prevenció de l'ocupació irreversible de sòls agrícoles i naturals
1. Queden prohibides, amb caràcter general, aquelles actuacions que impliquen l'ocupació permanent de sòls mitjançant pavimentacions o edificacions, excepte en aquells casos i localitzacions en què les dites actuacions es consideren autoritzables en la normativa particular.
2. La conselleria competent en medi ambient vetlarà perquè s'adopten dissenys i tècniques constructives que minimitzen l'ocupació de sòls dins del futur parc natural, especialment en aquelles infraestructures d'ús públic i educació ambiental que són de la seua competència. Així mateix, promourà la retirada de paviments i edificacions obsoletes o que produïsquen efectes ambientals adversos.
Article 22. Prevenció de la contaminació de sòls
Estan prohibides totes aquelles activitats que puguen produir la contaminació dels sòls o del subsòl amb risc per a la salut o per al medi ambient; com també les que produïsquen menyscabament dels usos actuals o potencials d'aquests recursos o de la seua capacitat ecològica. En el mateix sentit, es prohibeix tot tipus d'abocament sòlid o líquid potencialment contaminant sobre els sòls o la seua incorporació al subsòl mitjançant qualsevol procediment.
CAPÍTOL III
DE LA FLORA I LA COBERTA VEGETAL
Article 23. Conservació del patrimoni florístic
1. La recol•lecció d'exemplars vegetals amb finalitat comercial, de col•leccionisme o de consum no està permesa, amb caràcter general, en l'àmbit del futur parc natural, excepte en les condicions, emplaçaments i espècies expressament autoritzades per la conselleria competent en medi ambient. Sense perjudici de l'anterior, es permetrà la recol•lecció popular de fruits i llavors i la sega de plantes silvestres de consum tradicionals, sempre que existisca consentiment tàcit del propietari i tenint en compte les limitacions específiques que l'administració competent en espais naturals protegits puga establir quan resulte perjudicial per la seua intensitat o per altres causes negatives per a la flora o la fauna.
2. Es prohibeix la introducció sistemàtica, mitjançant plantació o sembra, d'espècies vegetals foranes en tot l'àmbit territorial afectat per la present normativa, excepte en els casos especials que es consideren autoritzables segons el que disposen les normes particulars.
3. Complementàriament a l'anterior, la conselleria competent en medi ambient col•laborarà amb els Ajuntaments de Benidorm i l'Alfàs del Pi perquè en les àrees exteriors perifèriques a l'àmbit del PORN ambdós corporacions adopten les disposicions necessàries per a afavorir l'eliminació d'exemplars o poblacions vegetals corresponents a espècies exòtiques de les quals es conega el seu caràcter invasor, i que puguen posar en risc les comunitats vegetals naturals del futur parc, com també la substitució de les dites espècies exòtiques per varietats autòctones. Per a això instarà i col•laborarà en el desenvolupament d'iniciatives de formació i sensibilització entre la població general i, en cas necessari, habilitarà mecanismes que faciliten aquestes iniciatives (distribució de planta, informació tècnica o línies específiques de suport).
4. La conselleria competent en medi ambient promourà les accions que garantisquen la conservació activa i restauració de les comunitats vegetals singulars o amenaçades representades en l'àmbit del Pla d'ordenació, com també el seguiment d'aquestes en coordinació amb centres d'investigació, universitats o altres organismes vinculats amb la conservació del patrimoni genètic. A l'efecte, l'esmentada conselleria autoritzarà la presa de mostres, senyalització de rodals i recol•lecció de material vegetal que siguen necessaris per al desenvolupament de les tasques de gestió, restauració o seguiment.
Article 24. Conservació i restauració de la coberta vegetal
1. La conselleria competent en medi ambient afavorirà, dins de les seues competències, tots aquells projectes públics o privats que promoguen la recuperació de la coberta vegetal natural, sempre que s'adopten dissenys, tècniques i emplaçaments que contribuïsquen a millorar l'estat de conservació dels ecosistemes i la qualitat dels recursos paisatgístics. A l'efecte, l'administració facilitarà als promotors d'aquestes iniciatives la informació tècnica i administrativa referent als requisits de les esmentades accions, les facilitats de finançament existent i altres avantatges als quals puguen acollir-se en el marc de la política ambiental de la Generalitat. Així mateix, promouran línies específiques de suport a la restauració de la coberta vegetal en el cas que les existents no resulten adequades o suficients.
2. En tot cas, les plantacions o sembres en superfícies forestals, arborades o no, com també qualsevol tractament forestal, hauran de ser objecte d'autorització per part de la conselleria competent en medi ambient, d'acord amb el que especifiquen les normes particulars. No es consideren autoritzables, amb caràcter general, les repoblacions o les reforestacions que suposen la introducció d'espècies exòtiques o que requerisquen la realització de terrasses o altres preparacions del terreny amb importants moviments de terres.
3. Es prohibeixen, amb caràcter general, totes aquelles operacions que requerisquen desbrossaments o rompudes no selectius, excepte en aquells casos puntuals previstos en la normativa particular o imprescindibles per a l'execució d'actuacions considerades autoritzables en aquesta normativa.
4. Les tallades d'arbratge, siga aquest de naturalesa agrícola, forestal o ornamental, només poden realitzar-se, amb l'autorització prèvia expressa de la conselleria competent en medi ambient, en aquells supòsits en què no es troben expressament prohibides per la normativa particular.
5. Quan es considere tècnicament necessari, la conselleria competent en medi ambient escometrà la reforestació de superfícies de titularitat pública degradades compreses en l'àmbit de la present normativa, adoptant models de massa que promoguen la màxima diversitat biològica i paisatgística. Així mateix, s'instarà els propietaris de superfícies forestals que escometen els treballs de reforestació de les finques incendiades ubicades a sòl no urbanitzable en compliment del que disposa l'article 4 de la Llei 4/1992, de 5 de juny, de la Generalitat, sobre Sòl No Urbanitzable. En tot cas, aquesta conselleria pot escometre els treballs de restauració que estime oportuns en les finques de titularitat privada afectades per incendis forestals sempre que així ho recomane la importància d'aquests treballs per a la protecció i la conservació dels recursos naturals del futur parc.
Article 25. Comunitats, hàbitats i espècies d'interés especial
1. Es consideren comunitats i hàbitats d'interés en l'àmbit d'aquest PORN, d'acord amb la classificació de la Directiva 92/43/CEE, les següents:
– Bancs d'arena coberts permanentment per aigua marina (1110).
– Praderies de Posidonia oceanica (*1120).
– Esculls (1170), incloent formacions de vermètids i formacions de Cystoseira.
– Penya-segats amb vegetació de les costes mediterrànies amb Limonium ssp. edèmics (1240).
– Dunes fixes del litoral del Crucianellion maritimae (2210).
– Dunes amb gespes de Malcolmietalia (2230).
– Dunes litorals amb Juniperus ssp. (*2250).
– Prats calcaris càrstics o basòfils de l'Alysso-Sedion albi (*6110).
– Zones subestèpiques de gramínies i anuals del Thero-Brachypodietea (*6220).
– Despreniments mediterranis occidentals i termòfils (8130).
– Pendents rocosos calcícoles amb vegetació casmofítica (8210).
– Coves no explotades pel turisme (8310).
– Coves marines submergides o semisubmergides (8330).
– Alzinar de Quercus ilex i Quercus rotundifolia (9340).
Complementàriament, es consideren comunitats d'interés, si no es troben compreses en els apartats anteriors, el coral•ligen i les biocenosis de fons detrítics (fàcies maërl i Peysonneliaceas lliures).
La memòria informativa del present PORN indica diverses localitzacions d'aquestes comunitats, sense que tinga caràcter d'inventari detallat.
2. Es consideren espècies vegetals d'especial interés en l'àmbit d'aquest PORN, sense perjudici d'altres que es puguen afegir en un futur, les següents:
a) Algues: Acetabularia parvula, Cystoseira amenthacea, Cystoseira caespitosa, Cystoseira ercegovicii, Cystoseira stricta, Cystoseira spinosa, Cystoseira zosteroides, Halarachnion ligulatum, Hypnea cervicornis, Lithothamium coralloides i Phymatoliton calcareum.
b) Plantes superiors: Asperula paui subps, dianensis, Biscutella montana, Chaernorhinum origanifolium subsp. crassifolium, Corema album, Cynamorium coccineum, Dianthus broteri subsp. valentinus, Erodium sanguischristi, Juniperus oxycedrus subsp. macrocarpa, Lavatera mauritanica, Limonium cossonianum, Limonium delicatulum, Limonium parvibracteatum, Linaria arabiniana, Posidonia oceanica, Sarcocapnos saetabensis, Scabiosa saxatilis subsp. saxatilis, Sideritis chamaedryfolia subsp. littoralis, Sideritis leucantha subsp. albicaulis, Silene hifacensis, Teucrium buxifolium subsp. hifacensis, Thymelaea tartonraira subsp. valentina, Thymus moroderi, Urginea undulata subsp. caeculi i Withania frutescens.
3. Està prohibida la recol•lecció, el dany o la mutilació dels exemplars de les espècies vegetals i l'alteració dels llocs que continguen les comunitats vegetals recollides per aquest article, excepte autorització expressa de l'administració competent en espais naturals protegits, per raons fitosanitàries, per a la millora de les formacions arborades, per a la reproducció d'espècies vegetals o per a la investigació.
CAPÍTOL IV
DE L'ORDENACIÓ FORESTAL I ELS INCENDIS FORESTALS
Article 26. Marc general
L'activitat forestal en l'àmbit del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals es regirà de manera general per les disposicions de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat, modificada per l'article 32 de la Llei 10/1998, de 28 de desembre, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera i d'Organització de la Generalitat, i del Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell de la Generalitat, pel qual es va aprovar el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, sense perjudici de les altres disposicions del present capítol.
Article 27. Terrenys forestals
1. A l'efecte del present pla, es consideren terrenys forestals els definits com a tals en l'article 2 de la Llei 3/1993.
2. El Consell de la Generalitat declararà de domini públic, a l'efecte previst en la legislació forestal, els terrenys forestals de propietat pública inclosos en l'àmbit del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals.
3. Es declararan com a forests protectores aquells terrenys forestals de propietat privada que complisquen els requisits establits en l'article 22.1 del Decret 98/1995.
4. En els catàlegs de la Comunitat Valenciana de Forests de Domini Públic i d'Utilitat Pública, i de Forests Protectores, s'ha de fer constar l'afecció total o parcial dels terrenys catalogats a l'àmbit del present Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals.
5. La conselleria competent en medi ambient confeccionarà un programa d'adquisició de terrenys forestals de propietat privada, que s'executarà d'acord amb les disponibilitats pressupostàries, destinat a incrementar la superfície de forest pública mitjançant compravenda, permuta, donació, herència o llegat i mitjançant qualsevol altre procediment, amb prioritat quan concórrega alguna de les condicions següents:
– Terrenys d'alt valor ecològic.
– Terrenys inclosos en zones d'alt risc d'erosió.
– Terrenys que actualment es troben en estat de degradació per efecte d'incendis o inadequada gestió i compten amb un elevat potencial ecològic per a la seua regeneració.
– Terrenys enclavats o confrontants amb terrenys de propietat pública.
– Terrenys que continguen fauna o flora d'especial valor.
– Terrenys declarats com a forests protectores.
6. De conformitat amb l'article 103 del Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell de la Generalitat, pel qual es va aprovar el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana, l'administració iniciarà les accions oportunes per a incorporar al patrimoni de la Generalitat els terrenys forestals o agrícoles abandonats que no es troben inscrits en el Registre de propietat.
7. Ha de procedir-se en el termini més breu possible a la delimitació i fitació dels terrenys forestals de propietat pública existents en l'àmbit d'aquest PORN. En aquelles forests públiques ja delimitades i fitades a l'entrada en vigor del present pla, es procedirà a la revisió de les fites i la seua restitució en cas necessari.
Article 28. Prevenció i lluita contra incendis forestals
1. L'ús del foc amb qualsevol finalitat o modalitat està prohibit amb caràcter general en l'àmbit del PORN, excepte en els supòsits en què siga autoritzat excepcionalment per la conselleria competent en medi ambient.
2. En coordinació amb els ajuntaments implicats en el present PORN, la conselleria competent en medi ambient posarà en marxa sistemes efectius d'eliminació de les restes de poda i jardineria que excloguen l'ús del foc, amb especial prioritat en els terrenys confrontants amb el límit d'aquest o situats a menys de 500 metres d'aquest límit.
3. En circumstàncies en què el risc d'incendi forestal siga extrem, la conselleria competent en medi ambient i els òrgans gestors del futur parc natural podran limitar l'accés de públic a determinades àrees de l'àmbit del PORN.
4. Les actuacions de restauració de la coberta vegetal o implantació de vegetació en l'àmbit de la present normativa han de realitzar-se amb dissenys, espècies, densitats i ubicacions concebudes per a minimitzar el risc d'incendis forestals.
Article 29. Pla de prevenció d'incendis
En el termini màxim de dos anys des de l'entrada en vigor d'aquesta normativa, la conselleria competent en medi ambient formularà un Pla de prevenció d'incendis forestals del futur parc natural. En aquest pla han d'establir-se les actuacions de qualsevol tipus dirigides bàsicament a evitar que es produïsquen incendis en aquest àmbit, com també a minimitzar els efectes paisatgístics, socials i ambientals d'aquests en el cas que la dita prevenció no tinga l'efecte desitjat. Entre els continguts que si és el cas incorpore aquest pla, es trobaran els següents:
– Objectius.
– Marc legal.
– Programa d'accions, que al seu torn incorporarà els aspectes següents:
1. Accions de prevenció:
a) Conciliació d'interessos amb els usos i aprofitaments que tenen lloc en l'àmbit del pla i que poden tindre una relació directa amb els incendis forestals: activitat agrària, activitat cinegètica, activitats recreatives i urbanitzacions, etc.
b) Vigilància dissuasòria.
2. Tractaments de la vegetació, afavorint el desenvolupament de les comunitats més evolucionades i establint una xarxa de faixes lineals de defensa i atac indirecte. S'inclouran les actuacions culturals proposades, a partir de la fragilitat de la vegetació, l'afecció sobre béns i persones i el risc induït.
3. Infraestructures viàries: a partir de les infraestructures ja existents en el perímetre del futur parc, se senyalitzarà una xarxa de circumval•lació prioritària que permeta un ràpid accés des de qualsevol lloc d'aquest.
4. Punts de proveïment d'aigua: xarxes de hidrants i depòsits, amb especial atenció a l'EDAR i les seues instal•lacions annexes.
5. Manteniment d'àrees d'agricultura marginal.
– Sistemes d'alerta i extinció. Accions d'extinció.
– Voluntariat ambiental i personal responsable de l'execució del pla.
– Calendari d'execució, pressupost i agents responsables.
Article 30. Conservació de les superfícies forestals
1. Les superfícies forestals tant públiques com privades compreses en l'àmbit del PORN han de conservar-se en unes condicions selvícoles que asseguren un comportament adequat davant de la possible declaració o propagació d'incendis forestals. A l'efecte, la conselleria competent en medi ambient efectuarà, en les masses de titularitat pública, els tractaments pertinents que es prevegen en el citat Pla de prevenció d'incendis. Aquesta conselleria estimularà així mateix, el compliment d'aquesta norma per part dels propietaris de superfícies forestals mitjançant mesures de suport tècnic o econòmic específicament previstes a l'efecte. En el cas que no s'obtinguen per aquests mitjans els resultats requerits, l'administració podrà escometre els treballs de forma directa en les superfícies integrades en l'àmbit d'aquesta normativa si així ho aconsella la situació de risc existent.
2. La conselleria competent en medi ambient promourà la millora dels mitjans de vigilància i extinció de forma coordinada amb les administracions autonòmiques competents i amb els ajuntaments els termes dels quals es troben afectats per l'àmbit del pla.
3. Totes les actuacions que es mamprenguen en el context de la prevenció i lluita contra incendis forestals han de dissenyar-se de tal manera que no ocasionen impactes ecològics o paisatgístics. Es considera incompatible amb els valors ambientals l'execució de faixes tallafocs amb superfícies decapades o desbrossades mitjançant procediments no selectius, per la qual cosa aquest tipus d'actuació queda prohibit en l'àmbit de la present normativa.
Article 31. Pla d'evacuació
En el termini màxim de sis mesos des de l'entrada en vigor de la present normativa, la conselleria competent en medi ambient, en coordinació amb els municipis afectats, formularà un Pla d'evacuació per a les àrees residencials ubicades en l'entorn de la Serra Gelada, incloent les accions de senyalització que es consideren necessàries.
CAPÍTOL V
DE LA FAUNA I ELS HÀBITATS FAUNÍSTICS
Article 32. Espècies animals d'interés
1. Es consideren espècies animals d'especial interés en l'àmbit del PORN, sense perjudici d'altres que es puguen afegir en el futur, les següents:
a) Invertebrats: Dendropoma petraeum, Eunicella singularis, Eunicella cavolini, Eunicella verrucosa, Hippospongia communis, Homarus gammarus, Lithophaga lithophaga, Lophogorgia ceratophyta, Lurida lurida, Ophidiaster ophidianus, Palinurus elephas, Paracentrotus lividus, Pinna nobilis, Pinna rudis, Scyllarides latus, Scyllarus arctus, Scyllarus pygmaeus, Spondylus gaederopus, Spongia officinalis i Stenopus spinosus.
b) Vertebrats: Alytes obstetricans subsp. boscai, Bufo calamita, Calandrella cinerea, Caretta caretta, Chalcides bediagrai, Coluber hippocrepis, Dermochelys coriacea, Epinephelus alexandrinus, Epinephelus marginatus, Falco preregrinus, Gimnotorax unicolor, Globicephala melaena, Hieraetus fasciatus, Hippocampus ramulosus, Hydrobates pelagicus, Isaurus oxythincus, Larus audouinii, Lullula arborea, Miniopterus schreibersi, Morus basanus, Mycteroperca rubra, Myotis myotis, Myotis blythi, Oenanthe leucura, Pelobates cultripes, Phalacrocorax aristotelis, Phalacrocorax carbo, Polyprion americanus, Prionace glauca, Puffinus mauretanicus, Rhinolophus ferrumequinum, Rhinolophus hipposideros, Rhinolophus euryale, Sciaena umbra, Thunnus thynnus, Tursiops truncatus, Umbrina cirrhosa, Xiphias gladius i Xyrichthys novacula.
2. Es fomentaran les mesures oportunes de cara a la conservació i la millora de les poblacions de les espècies animals d'interés de l'àmbit del PORN, amb prioritat per aquelles mesures que puguen afavorir un nombre més gran d'espècies al mateix temps.
Article 33. Protecció dels hàbitats faunístics
1. Sense perjudici del que establix la normativa particular, i atesa la importància de la coberta vegetal i dels usos tradicionals del sòl en la preservació dels hàbitats representats en el futur parc, s'evitarà qualsevol actuació que implique una transformació d'usos del sòl quan per la seua intensitat, naturalesa o extensió puga deteriorar l'hàbitat faunístic. Les transformacions de les quals no es deriven efectes ecològics adversos seran autoritzables en els casos i condicions especificats en la normativa particular després de l'anàlisi de la seua incidència ambiental.
2. Així mateix, es considera incompatible amb la protecció dels recursos faunístics del futur parc i de l'espai marí protegit qualsevol obra o activitat que altere les condicions físiques dels substrats requerits per a la nidificació, reproducció, alimentació o refugi de la fauna. En aquest sentit, es prohibeix amb caràcter general qualsevol alteració de les superfícies rellevants per a la conservació dels hàbitats, incloent els depòsits sedimentaris i formacions rocoses litorals i infralitorals, els hàbitats rupícoles, les cavitats o cavernes i els llits estacionals al costat de les seues àrees riberenques.
3. La conselleria competent en medi ambient adoptarà sistemes de tractament forestal i fitosanitari que afavorisquen i no deterioren les característiques dels hàbitats representats. Així mateix, i amb idèntic objectiu, proporcionarà als titulars de terrenys inclosos en el futur parc assessorament tècnic i informació referent a les línies de finançament existent o implantades específicament.
Article 34. Prevenció de riscos i pertorbacions a la fauna
1. La caça podrà practicar-se en les àrees específicament designades per a això i en les condicions de temporalitat, intensitat i modalitat que es determinen per a aquesta, com s'especifica en la normativa particular.
2. La pesca marítima ha d'exercir-se en condicions que asseguren l'aprofitament sostenible de les espècies objecte d'explotació i la conservació d'altres espècies que puguen veure's afectades per aquesta activitat. Per a això, les administracions competents en aquesta matèria en aigües interiors i exteriors podran establir un règim d'autoritzacions que podrà incloure àrees permanentment delimitades a la pesca, conforme amb el que disposa la normativa particular, com també la prohibició de les arts d'encerclament i arrossegament en tot l'àmbit del Pla d'ordenació.
3. Amb caràcter general, no es considera autoritzable la instal•lació de nous llocs tancats en l'àmbit de la present normativa.
4. Les noves línies elèctriques que es pretenguen executar en l'àmbit del futur parc natural hauran de transcórrer soterrades. En aquelles àrees en què, d'acord amb la normativa particular, es permet el traçat de dites esteses, s'haurà de comptar amb autorització expressa de la conselleria competent en medi ambient pels procediments i en les circumstàncies que s'especifiquen en la citada normativa particular. Aquesta Conselleria promourà el soterrament progressiu de les línies elèctriques que existisquen en el parc, i en tant que es produïsca aquest, la senyalització preventiva d'aquelles línies elèctriques que puguen provocar un increment de la mortalitat entre les poblacions d'avifauna o interferir amb els mitjans aeris d'extinció d'incendis.
5. La introducció d'espècies animals en llibertat o la solta d'aquestes només podrà autoritzar-se quan perseguisca fins cinegètics, i haurà de comptar en tot cas amb informe previ per part de la conselleria competent en medi ambient.
6. La pràctica de la columbicultura es restringirà a les àrees delimitades en la normativa particular.
7. Es considera autoritzable el trànsit de vehicles necessari per a la gestió o restauració dels espais compresos en el futur parc, com també el corresponent a titulars de finques, explotacions o activitats autoritzades que s'enclaven en l'interior d'aquest. Amb caràcter general, no es considera autoritzable el desplaçament de vehicles pels camins i pistes no pavimentades existents en l'interior del futur parc natural, com també les activitats esportives que requerisquen l'ús de vehicles motoritzats.
8. Els criteris d'autorització de les activitats que es promoguen en l'àmbit del PORN incorporaran una avaluació dels riscos existents sobre la fauna, i tindran especialment en compte les èpoques més sensibles en el cicle vital de les espècies vulnerables, com també les àrees essencials per a la seua conservació. Aquests criteris s'incorporaran a més a les declaracions d'impacte ambiental corresponents a projectes amb incidència sobre el futur parc.
Article 35. Prevenció de la contaminació acústica i lumínica
1. Pels seus efectes sobre els hàbitats, el paisatge i l'ús públic es prohibeix, en l'àmbit del futur parc natural, qualsevol activitat o instal•lació que produïsca o puga produir una emissió acústica o lumínica que per la seua intensitat, duració o localització o pel seu caràcter inusual, puga provocar molèsties a la fauna o als visitants i usuaris.
2. El Pla Rector d'Ús i Gestió de l'Espai Protegit establirà, basant-se en estudis tècnics que determinen l'abast dels impactes produïts per les emissions acústiques i lumíniques, els nivells màxims admissibles, les activitats i instal•lacions que, per raó dels seus efectes actuals o previsibles, resulten o no autoritzables en l'àmbit de protecció, com també el règim aplicable a la dita autorització. En aquest pla s'establirà també, si és el cas, la previsió temporal per a l'eliminació dels impactes actualment existents, com també les directrius tècniques que hauran de complir les instal•lacions que hagen de ser substituïdes o les que resulten autoritzables en cada una de les unitats de zonificació.
3. La conselleria competent en medi ambient prestarà el suport tècnic i econòmic necessari per a la confecció i aplicació d'ordenances municipals de prevenció de la contaminació acústica en els municipis inclosos en el PORN. Aquestes ordenances s'adaptaran a les disposicions legals de rang superior que es dicten per raó de la matèria, i hauran de preveure explícitament les mesures que s'han d'adoptar en els àmbits perifèrics al PORN en previsió dels possibles efectes sobre l'àmbit protegit.
4. Quant a la previsió de la contaminació lumínica, i sense perjudici del que s'establira en les disposicions legals de rang superior que resultaren d'aplicació per raó de la matèria, la conselleria competent en medi ambient promourà en els municipis inclosos en el PORN l'adopció de mesures dirigides a reduir l'impacte lumínic i el consum energètic, com ara el disseny adequat de les fonts d'il•luminació, la substitució de les lluminàries inadequades, la realització de campanyes d'informació, etc.
CAPÍTOL VI
DELS RECURSOS PAISATGÍSTICS I CULTURALS
Article 36. Protecció dels espais oberts i naturals
1. Amb caràcter general, no es considera compatible la construcció de nous elements arquitectònics dins del perímetre del futur parc natural, a excepció dels destinats a la gestió i la interpretació dels recursos naturals, i en aquest cas han d'aplicar-se les limitacions previstes en la normativa particular.
2. Els informes que, en aplicació de la legislació sectorial, elabore la conselleria competent en medi ambient respecte a iniciatives urbanístiques, de serveis, o d'una altra índole que es promoguen en les àrees dels termes municipals adjacents a l'àmbit del PORN, consideraran i concediran especial rellevància les solucions aportades pels promotors per a preservar el paisatge i el contacte harmoniós entre el futur parc i el seu entorn.
Article 37. Conservació dels elements tradicionals del paisatge rural
Es prohibeix el deteriorament o l'alteració injustificada de qualsevol construcció agrària tradicional, incloent els sistemes de conservació de sòls. Quan aquest deteriorament pot produir-se per alguna obra o actuació considerada autoritzable, ha d'informar la conselleria competent en medi ambient i obtindre la corresponent autorització amb caràcter previ a l'execució de l'obra.
Article 38. Ordenació d'activitats amb incidència sobre el paisatge
1. En l'àmbit del PORN, está prohibida qualsevol activitat que produïsca una degradació significativa dels recursos paisatgístics, bé siga per la seua extensió, altura, localització en àrees visualment rellevants, naturalesa discordant amb els trets paisatgístics naturals o connotacions estètiques manifestament negatives. Les actuacions autoritzables segons el que disposa la normativa particular han de projectar-se i executar-se de manera que resulten compatibles amb la conservació dels nivells actuals de qualitat paisatgística. Aquest requisit es considera imprescindible, encara que no suficient, per a obtindre la corresponent autorització per part de la conselleria competent en medi ambient.
2. En l'àmbit terrestre del futur parc natural s'estableixen, amb caràcter general, les limitacions següents:
– Es prohibeix la instal•lació de cartells, panells o qualsevol altre element gràfic de naturalesa publicitària, a excepció de la senyalització i la informació necessària per a la gestió de l'ús públic, que s'instal•larà exclusivament a iniciativa de la conselleria competent en medi ambient o els ajuntaments afectats i atenent els criteris exposats en la normativa particular.
– Les construccions destinades a la lluita contra incendis forestals que puguen tindre alguna rellevància paisatgística i, en especial, els llocs fixos de vigilància que requerisquen alguna infraestructura constructiva, hauran de sotmetre's al procediment d'estimació d'impacte ambiental.
– Es prohibeix la ubicació dins de la superfície del futur parc natural d'instal•lacions destinades al tractament o l'emmagatzemament de residus sòlids o líquids, excepte contenidors senzills i adequats a la naturalesa de l'ús públic, que poden ubicar-se, en les condicions dictades per la normativa particular, per al transport dels residus i el seu tractament en l'exterior del futur parc. La present disposició no s'aplica a l'àrea ocupada per l'actual depòsit de residus inerts situat en l'àmbit de l'antiga pedrera de la Serra Gelada, ni a la depuradora existent, a les quals s'aplicarà el que estableix respecte d'això la normativa particular.
– Les infraestructures i les construccions d'ús públic que, si és el cas, s'ubicaren en l'interior del futur parc natural han de dissenyar-se amb criteris que garantisquen la seua integració paisatgística, primant sempre les opcions més discretes i menys cridaneres, de manera que no es reste protagonisme als trets del paisatge natural. En tot cas, aquestes instal•lacions han de realitzar-se conforme al que ha disposat la normativa particular i autoritzar-se o promoure's directament per la conselleria competent en medi ambient.
– Es prohibeix, amb caràcter general, la instal•lació de noves antenes i repetidors de telecomunicacions en l'àmbit del parc, excepte el que indica respecte d'això la normativa particular.
3. Les actuacions de prevenció d'incendis només podran executar-se de manera compatible amb la conservació de la vegetació, el paisatge i la fauna, per la qual cosa es prohibeix, en l'àmbit de la present normativa, l'execució de tallafocs que incorporen faixes decapades, rompudes o desbrossades de soca-rel. Es consideren potencialment compatibles amb el paisatge i les característiques ecològiques els dissenys basats en un tractament selectiu de la coberta vegetal amb diferents graus de cobertura i espessor. La realització d'aquest tipus d'àrees haurà d'atindre's al que ha establit la normativa particular respecte dels treballs silvícoles, com també el que determine el Pla de prevenció d'incendis.
4. Les obres d'edificació o reforma per a les que puga sol•licitar-se autorització per raó del que disposa aquesta normativa i en la normativa particular hauran d'ajustar-se a dissenys i acabats que permeten una adequada integració paisatgística. Els principals criteris que s'han d'adoptar en la concessió de les autoritzacions són els següents:
– Adequació del disseny a les modalitats d'arquitectura tradicional de la comarca.
– Integració i conservació d'elements vinculats amb la cultura agrària quan estiguen presents en la parcel•la (peus d'arbratge, murs de maçoneria, edificacions menors, brocals de pou, elements tradicionals de reg, etc.).
– Inexistència de grans moviments de terres; minimització en l'alteració de la coberta vegetal; minimització de la la superfície pavimentada; la no-necessarietat de nous vials d'accés.
– Inexistència d'increments significatius de la superfície construïda o de l'altura màxima de l'edificació.
– Utilització de materials vistos o d'acabats les característiques de color, brillantor i textura dels quals es troben àmpliament difoses en l'arquitectura tradicional de la comarca o, si no n'hi ha, que presenten un aspecte neutre des del punt de vista paisatgístic i no resulten especialment cridaneres, visibles o inusuals.
– Inexistència de tancaments perimetrals opacs l'altura o localització dels quals comporten un menyscabament en el potencial de vistes o en els valors paisatgístics de l'entorn. Els tancaments senzillament i visualment permeables, o l'absència d'aquests, es considerarà un factor favorable a la concessió de l'autorització.
Article 39. Protecció i conservació del patrimoni cultural
1. D'acord amb el que establix la legislació sectorial aplicable, no es considera autoritzable cap actuació que puga causar danys als jaciments arqueològics ubicats en l'àmbit del PORN, sense perjudici de la competència específica exercida respecte d'això per la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, a qui correspon en tot cas la conservació d'aquests jaciments.
2. La conselleria competent en medi ambient instarà els promotors d'actuacions susceptibles de produir danys sobre el patrimoni cultural que efectuen les oportunes consultes davant de l'òrgan competent de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport i, en tot cas, efectuarà de forma directa les consultes necessàries abans d'atorgar la corresponent autorització o d'informar favorablement sobre l'actuació de què es tracte.
3. La conselleria competent en medi ambient col•laborarà amb la Conselleria de Cultura, Educació i Esport i les corporacions locals en la conservació, la restauració i la divulgació dels recursos culturals del PORN dins de l'àmbit de les seues competències.
4. Per a totes les actuacions sotmeses al procediment d'avaluació d'impacte ambiental en l'àmbit de la present normativa, s'ha de valorar en els corresponents estudis la incidència de les accions previstes sobre el patrimoni cultural en general i sobre l'arqueològic en particular, i s'adoptaran si és el cas mesures que eviten qualsevol impacte rellevant.
5. La xarxa d'ús públic es dissenyarà prenent en consideració la posada en valor del patrimoni arqueològic i històric artístic del futur parc, per al qual es demanarà la col•laboració dels òrgans competents de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport i de l'Agència Valenciana del Turisme.
6. S'estableix el Catàleg del Patrimoni Històric i Cultural de la Serra Gelada i el seu entorn litoral, que comprén l'àmbit del PORN, per a catalogar tots aquells elements del patrimoni humà que requereixen una protecció específica i programes de restauració. Inicialment s'inclouen en el catàleg els jaciments catalogats indicats en l'annex corresponent. La resta d'elements que integraran el catàleg es determinaran en el moment de redactar un document detallat que fixarà prioritats per a la conservació, la restauració i la promoció dels diferents elements catalogats, a més de determinar criteris de gestió i d'actuació. Està prohibida la destrucció o l'alteració voluntària dels elements inclosos en el catàleg.
Article 40. Camins ramaders
1. Els camins ramaders existents en l'àmbit del PORN estaran subjectes al que disposa la Llei 3/1995, de 23 de març, de Camins Ramaders, i en el Reglament que la desenvolupe, i a les directrius establides en el present document.
2. D'acord amb el que disposa l'article 17 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, aquells camins ramaders existents en l'àmbit del PORN que es cataloguen com d'interés natural no podran ser objecte de desafectació del domini públic.
3. L'Administració competent durà a terme la delimitació i la fitació dels camins ramaders existents en l'àmbit del PORN, s'ha de vetlar pel seu manteniment com a espais d'ús públic.
4. El Pla Rector d'Ús i Gestió del futur Parc Natural de la Serra Gelada establirà, si és el cas, els camins ramaders o trams d'aquests que han d'incloure's en el Catàleg de Camins Ramaders d'Interés Natural de la Comunitat Valenciana previst en l'article 17 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat.
CAPÍTOL VII
DELS USOS AGRARIS, RAMADERS I PESQUERS
Article 41. Rompudes i canvis de cultiu
Amb caràcter general, es prohibeix la rompuda de terrenys incultes o ocupats per vegetació natural en tot l'àmbit del PORN, amb l'excepció de les destinades a la implantació d'usos i activitats urbanístiques o d'infraestructures permeses en la normativa particular. Les rompudes per a ús agrícola només seran excepcionalment autoritzables en terrenys dedicats anteriorment a aquests usos i sempre que la transformació siga innòcua des del punt de vista ambiental. En qualsevol cas, les dites rompudes hauran d'atindre's al que establixen les normes particulars i comptar amb l'autorització expressa de la conselleria competent en medi ambient.
Article 42. Usos i aprofitaments ramaders
1. Amb caràcter general, es considera autoritzable el pasturatge extensiu tradicional amb bestiar oví o caprí en l'àmbit del PORN amb càrregues ramaderes compatibles amb la conservació dels elements naturals potencialment afectats, excepte en aquelles àrees que pels seus especials valors florístics requerisquen una regulació específica d'aquest aprofitament, com es disposa en la normativa particular. En el cas que les càrregues ramaderes existents en alguna de les àrees suposen riscos per a la conservació de la coberta vegetal o els recursos edàfics, la conselleria competent en medi ambient pot limitar el nombre d'unitats ramaderes, els períodes de pasturatge o les àrees afectades per aquest.
2. En l'àmbit del futur parc natural està prohibida la instal•lació de qualsevol explotació ramadera, com també les instal•lacions per a estabulació vinculades a la ramaderia extensiva.
Article 43. Usos, aprofitaments i tractaments forestals
1. Les actuacions forestals que es desenvolupen en l'interior del futur parc tindran com a finalitat exclusiva la millora ecològica o paisatgística de les superfícies objecte d'aquestes.
2. No es permeten, en les dites zones, les tallades de soca-rel, excepte en circumstàncies excepcionals de risc fitosanitari, i en aquest cas només podran efectuar-se per la conselleria competent en medi ambient.
3. Tots els tractaments de les superfícies forestals, arborades o no, que s'apliquen per a reduir el risc d'incendis, hauran de ser de caràcter selectiu, preservant les espècies de major rang ecològic, com també aquelles que es troben en una situació d'amenaça o que constituïsquen valors florístics dignes de conservació. Els tractaments forestals han de mantindre una coberta que evite el desencadenament de qualsevol risc erosiu. Els tractaments que s'efectuen en l'interior del futur parc es realitzaran manualment sempre que siga possible, i s'exclourà l'ús de maquinària pesada en totes les àrees on el seu ús puga originar un deteriorament de la coberta vegetal o incrementar el risc de processos erosius.
4. Totes les masses forestals, incloent les de titularitat privada, han de mantindre's en un estat selvícola adequat, especialment pel que fa al seu comportament respecte dels incendis forestals, ha d'aplicar-se a l'efecte el que disposen els capítols corresponents de la present normativa.
5. La restauració de l'hàbitat forestal s'efectuarà sempre amb el criteri de conservar o incrementar la diversitat biològica i paisatgística, s'entén que les superfícies no arborades també formen part d'aquesta diversitat. En pro d'aquest objectiu, la Conselleria de Territori i Habitatge promourà l'ús d'espècies forestals d'alt rang ecològic, com també aquelles les representacions naturals de les quals s'han vist més minvades i es troben en una major situació d'amenaça.
6. Els treballs forestals que es desenvolupen sobre terrenys abancalats o sotmesos a altres tècniques tradicionals de conservació de sòls han d'executar-se de tal manera que es mantinguen les estructures de conservació existents, i ha d'incloure's la restauració d'aquestes en el cas que estiguen deteriorades.
7. Complementàriament al que establix l'article 28 d'aquesta normativa, queda prohibida la crema de restes vegetals procedents de tractaments silvícoles o altres operacions vegetals. Aquestes restes han de tractar-se mitjançant tècniques per a la seua incorporació al terreny mitjançant estellat o altres procediments anàlegs.
Article 44. Aprofitaments cinegètics
La caça podrà practicar-se en les superfícies, èpoques i modalitats que la conselleria competent en medi ambient determine conforme al que establix la normativa particular i en els plans tècnics corresponents. Amb caràcter general, es consideren permanentment excloses respecte de la pràctica de la caça les àrees designades com a zones d'ús restringit en la zonificació del futur parc natural. Així mateix, s'exclouran per a la pràctica d'aquest esport les superfícies confrontants amb infraestructures concorregudes d'ús públic.
Article 45. Aprofitaments apícoles
Els aprofitaments apícoles tradicionals es consideren autoritzables en tot l'àmbit de l'espai natural, sempre que no es produïsquen molèsties o riscos significatives sobre els visitants o residents, o s'emplacen a àrees que han de ser temporalment tancades al públic per circumstàncies ambientals excepcionals. En el cas que els ruscos provocaren molèsties significatives o riscos per a l'ús públic, la conselleria competent en medi ambient pot disposar el seu trasllat a un altre emplaçament que no presente aquests inconvenients.
Article 46. Aprofitaments pesquers i marisquers
1. Sense perjudici de la competència de les administracions responsables en matèria pesquera en aigües interiors i exteriors, la pesca professional amb arts menors es considera activitat compatible amb els objectius del present pla. Al respecte, la conselleria competent en medi ambient instarà les administracions corresponents perquè, en l'exercici de les seues competències, prevegen el desenvolupament d'aquesta activitat d'acord amb les directrius establides en la normativa particular i sense perjudici de les autoritzacions i restriccions que siguen aplicables per raó d'aquesta normativa i de la legislació sectorial vigent.
2. Igualment, la conselleria competent en medi ambient instarà les administracions competents perquè duguen a terme una regulació adequada de la pesca esportiva de superfície, les pesca mitjançant l'ús de les arts d'arrossegament i de teranyina, el marisqueig i la pesca submarina, d'acord amb les directrius establides en la citada normativa particular.
3. La recol•lecció d'organismes marins que siga objecte de consum tradicional només pot realitzar-se en les àrees i èpoques previstes per la normativa particular. Quan la dita recol•lecció s'efectue amb fins científics, d'investigació o seguiment, es realitzarà amb autorització prèvia de l'administració pesquera competent, amb informe de la conselleria competent en medi ambient.
4. La introducció d'espècies animals o vegetals queda prohibida en totes les zones marítimes protegides, excepte quan es promoga per l'administració ambiental o pesquera a fi de regenerar els ecosistemes marins i compte amb les autoritzacions pertinents respecte d'això.
Article 47. Conservació del litoral
1. L'ancoratge d'embarcacions, conforme al que establix la normativa particular, només podrà realitzar-se en els llocs assignats i habilitats a l'efecte i durant els períodes que si és el cas es determinen.
2. La conselleria competent en medi ambient instarà les administracions responsables de l'ordenació i la gestió de la pesca en aigües interiors i exteriors perquè adopten les mesures necessàries per a prohibir la instal•lació de vivers per a cultius marins en l'àmbit del PORN, i la instal•lació d'esculls artificials a les zones d'ús restringit de l'esmentat àmbit. L'eventual instal•lació d'aquests esculls en la resta de l'àmbit marí del PORN quedarà subjecta, en tot cas, a l'emissió prèvia de declaració positiva d'impacte ambiental.
3. La construcció de qualsevol infraestructura litoral es considera prohibida en les zones marines protegides pel present PORN quan per la seua naturalesa, dimensions o localització puga provocar alteracions hidrodinàmiques, sedimentològiques, ecològiques o paisatgístiques. En el cas que aquestes alteracions no es consideren previsibles, aquest tipus d'infraestructures han de sotmetre's a avaluació d'impacte ambiental.
Article 48. Integració de les activitats tradicionals en l'educació ambiental
La conselleria competent en medi ambient incorporarà als seus programes d'interpretació i educació ambiental continguts referents a les activitats econòmiques tradicionals en la comarca, i en especial a l'agricultura, la ramaderia i la pesca. Per a això, i sense perjudici de la col•laboració de les administracions implicades, podrà establir acords específics amb persones i organitzacions professionals, a fi de dur a terme activitats dirigides a millorar el coneixement i la divulgació d'aquestes activitats.
CAPÍTOL VIII
DE LES ACTIVITATS EXTRACTIVES I INDUSTRIALS
Article 49. Explotacions extractives
Es prohibeix, amb caràcter general, qualsevol explotació o aprofitament extractiu que afecte terrenys compresos dins del futur parc natural, tant en el seu àmbit terrestre com en el marí.
Article 50. Activitats industrials i comercials
1. Amb caràcter general es prohibeix qualsevol activitat industrial en l'àmbit del futur parc natural.
2. Excepcionalment, es pot permetre l'exercici d'aquella activitat comercial que es desenvolupe en instal•lacions incloses en el futur parc i vinculades a l'ús públic, turístic i educatiu previst en aquest document, sota les condicions que si és el cas determinen els documents de desenvolupament del present PORN.
CAPÍTOL IX
DE LES ACTIVITATS CONSTRUCTIVES I L'URBANISME
Article 51. Classificació del sòl i règim urbanístic
1. Tota la superfície terrestre compresa dins del futur parc natural quedarà classificada com a sòl no urbanitzable d'especial protecció.
2. Amb caràcter general, es prohibeix la construcció de noves edificacions dins del futur parc natural, excepte les necessàries per a la gestió dels recursos naturals i l'Ordenació de l'ús públic en el parc, que han de realitzar-se a instàncies de l'administració d'aquest.
CAPÍTOL X
DE LES INFRAESTRUCTURES I EQUIPAMENTS
Article 52. Infraestructures de transport terrestre
1. Es considera prohibida amb caràcter general qualsevol infraestructura de transport que no estiga compresa o constituïsca un element necessari en les considerades expressament en la present normativa o en la normativa particular.
2. Amb caràcter general, es prohibeix la construcció de noves carreteres i camins, excepte aquells que, promoguts per la conselleria competent en medi ambient i previstos en el Pla de prevenció d'incendis que es confeccione, resulten imprescindibles per a la lluita contra incendis forestals i la gestió dels recursos naturals del futur parc. Aquestes últimes han d'atindre's al que disposa la normativa particular. Els nous camins i vials d'accés a instal•lacions en l'interior del futur parc, com també les actuacions de millora en la xarxa viària existent que impliquen canvis d'amplària o de traçat, han d'atindre's al que disposa la normativa particular i sotmetre's, en aquells casos en què siguen autoritzables, al procediment d'avaluació d'impacte ambiental. Es prohibeixen, en l'àmbit del futur parc, les noves estacions de servei.
3. En l'àmbit del PORN, les actuacions de millora de la xarxa viària que no suposen canvis de traçat o d'amplària han de ser objecte d'estimació prèvia d'impacte ambiental, conforme al que establix la normativa particular.
Article 53. Infraestructures hidràuliques
1. Es prohibeix en l'àmbit del futur parc natural la construcció de qualsevol infraestructura hidràulica que afecte la xarxa natural de drenatge, excepte les hidrotècnies l'objecte de les quals siga la restauració dels llits. Aquestes últimes han de dissenyar-se de manera que s'assegure la seua compatibilitat paisatgística, ecològica i hidrològica, i només seran autoritzables en les zones i condicions en què es determina en la normativa particular.
2. Amb caràcter general, es prohibeix la construcció de noves basses i depòsits d'aigua per a regadiu en el futur parc natural, sense perjudici del que estableix la normativa particular. No es consideren autoritzables en aquest àmbit depòsits elevats, basses o altres infraestructures de recollida d'aigua per a qualsevol ús que, per les seues dimensions o situació, produïsquen impactes ambientals o paisatgístics significatius.
3. La realització de noves infraestructures de distribució, recollida i evacuació d'aigües que es promoguen per a dotar les instal•lacions situades en l'interior del futur parc natural o les seues proximitats hauran de sotmetre's al que disposa la normativa particular quant a la seua localització i procediment d'autorització, que requereix el sotmetiment al procediment de declaració d'impacte ambiental o estimació d'impacte ambiental, segons els casos que s'especifiquen en aquesta normativa. La conselleria competent en medi ambient pot autoritzar excepcionalment aquest tipus d'infraestructures en altres zones del futur parc, quan siguen imprescindibles per a la gestió dels recursos naturals del futur parc o de l'ús públic, incloent la lluita contra incendis forestals.
4. Les noves captacions de recursos hídrics hauran d'atindre's al que disposa l'article 16 de la present normativa i al que preveu la normativa particular i en la legislació sectorial aplicable.
Article 54. Residus sòlids
1. Es prohibeix la instal•lació dins de l'àmbit del PORN d'abocadors de residus sòlids urbans. La instal•lació i el funcionament d'altres infraestructures de transferència, tractament o eliminació de residus de qualsevol tipus estarà subjecta a les limitacions derivades de la normativa particular.
2. La conselleria competent en medi ambient, dins del seu àmbit d'actuació, impulsarà, d'acord amb els municipis afectats, la implantació de sistemes de recollida i gestió de residus sòlids urbans coherents amb els objectius generals del present pla. Així mateix, impulsarà les mesures necessàries per a regenerar els abocadors incontrolats actualment existents en aquest àmbit i fomentar la recollida selectiva.
Article 55. Aigües residuals
Es prohibeix en l'àmbit del futur parc natural la instal•lació d'infraestructures per al tractament, emmagatzematge o conducció de residus líquids i aigües residuals, excepte els estrictament necessaris per a garantir el tractament de les aigües residuals dels habitatges i instal•lacions ubicades en l'interior del futur parc i les expressament previstes en la normativa particular per relacionar-se amb la depuradora existent.
Article 56. Infraestructures de producció, emmagatzemament i transport d'energia
1. Es prohibeix, en l'àmbit del futur parc natural, qualsevol instal•lació destinada a la producció d'energia, excepte aquelles de molt reduïdes dimensions (plaques solars, generadors) que puguen instal•lar-se en l'àmbit domèstic o de les instal•lacions d'ús públic i que no originen impactes ambientals o paisatgístics perceptibles. Aquestes últimes, quan se situen en l'exterior de les edificacions, han de ser objecte d'autorització prèvia per la conselleria competent en medi ambient.
2. Es prohibeix la instal•lació, en l'àmbit del futur parc natural, de qualsevol instal•lació destinada a l'emmagatzemament o transport de combustibles, excepte depòsits per a ús domiciliari o de les instal•lacions del futur parc o considerades compatibles amb aquest, que seran en tot cas de capacitat ajustada a les necessitats del consum ordinari.
Article 57. Infraestructures de telecomunicacions
1. Es prohibeix, en l'àmbit del futur parc, la instal•lació de noves línies telefòniques aèries.
2. Les antenes i els repetidors, com també altres infraestructures semblants de telecomunicacions, queden prohibides en tot l'àmbit del futur parc, excepte el que establix la normativa particular per a la zona reservada específicament a aquest fi, i les vinculades amb les instal•lacions de gestió de l'espai natural, que han de presentar característiques que no donen lloc a impactes paisatgístics significatius.
Article 58. Heliports
Es pot utilitzar la construcció de xicotets heliports amb la finalitat de la protecció contra incendis. A més de l'informe favorable de l'administració competent en espais naturals protegits, requerirà, d'acord amb el procediment previst en la legislació vigent, la declaració d'impacte ambiental.
CAPÍTOL XI
DE LES ACTIVITATS TURÍSTIQUES
Article 59. Activitats que requereixen infraestructures o edificacions
Es prohibeix en l'àmbit del PORN la implantació d'activitats turístiques (incloses les hostaleres) que requerisquen la construcció de noves infraestructures o edificacions, excepte en el cas que aquestes activitats siguen promogudes per l'administració com a elements de gestió o ordenació de l'ús públic.
Article 60. Altres activitats turístiques
Les activitats turístiques o recreatives organitzades i col•lectives que siguen promogudes per particulars o empreses turístiques de serveis complementaris hauran de figurar inscrites en el registre mantingut respecte d'això per l'administració turística, a més d'obtindre l'autorització expressa de la conselleria competent en medi ambient, i atindre's en tot cas al que disposa aquesta normativa i en la normativa particular.
Sense perjudici del que ha indicat el present article i l'anterior, per a l'adequada definició i regulació de les activitats turístiques en l'àmbit del PORN es tindrà en compte el que estableix respecte d'això la legislació sectorial aplicable i, en especial, la Llei 3/1998, de 21 de maig, de la Generalitat, de Turisme de la Comunitat Valenciana.
CAPÍTOL XII
DE LES ACTIVITATS D'ÚS PÚBLIC
Article 61. Accés i trànsit públics
1. L'accés a peu a qualsevol zona del futur parc natural seguint les sendes habilitades i senyalitzades a l'efecte només podrà ser limitat per la conselleria competent en medi ambient amb caràcter excepcional quan concórreguen factors ambientals extraordinaris o de risc extrem d'incendi forestal.
2. L'accés i trànsit d'embarcacions per les zones marítimes protegides podrà efectuar-se en les condicions especificades en la normativa particular. L'amarrament i l'ancoratge d'embarcacions haurà d'efectuar-se en les boies i trens d'ancoratge disposats a l'efecte, i durant els períodes temporals que si és el cas es determinen.
3. Es prohibeix el trànsit d'automòbils per vies no pavimentades en l'interior del futur parc natural, com també les activitats esportives que requerisquen l'ús de vehicles motoritzats, excepte en les circumstàncies i localitzacions que s'autoritzen expressament per la conselleria competent en medi ambient, segons el que disposa la normativa particular. En concret, es permet el trànsit de vehicles necessari per a la gestió o la restauració dels espais compresos en el futur parc, com també el corresponent a titulars de finques, explotacions o habitatges enclavats en l'interior d'aquest.
4. Es prohibeix l'estacionament de vehicles fora de les zones preparades a l'efecte en tot l'àmbit del futur parc.
Article 62. Activitats esportives i recreatives a l'aire lliure
1. Les activitats esportives que no requerisquen vehicles ni infraestructures i que no suposen risc per als valors naturals i culturals del futur parc podran realitzar-se en les condicions determinades per la normativa particular.
2. Les activitats esportives o d'una altra índole que requerisquen l'ús d'armes de foc queden prohibides en els terrenys del futur parc, excepte pel que fa a les activitats cinegètiques, que es regulen segons el que disposa l'article 44 de la present normativa, com també en la normativa particular.
3. La pràctica de la bicicleta de muntanya i el cicloturisme s'autoritza en els camins existents en el futur parc natural, excepte en les àrees d'ús restringit, com s'estableix en la normativa particular.
4. L'acampada es prohibeix expressament en tota la superfície del futur parc natural, excepte en les àrees que s'habiliten expressament a l'efecte.
Article 63. Infraestructures d'ús públic
1. La recuperació de sendes tradicionals per a recorreguts pot efectuar-se en tota la superfície del futur parc natural a iniciativa de l'administració d'aquest. El traçat de nous trams de senda només es permetrà en el cas de que resulte imprescindible per raons de seguretat o de conservació d'espècies o espais d'especial interés. En el seu disseny, traçat i execució han d'adoptar-se mesures que asseguren la compatibilitat d'aquestes infraestructures i l'ús d'aquestes amb la conservació dels recursos ambientals, culturals i paisatgístics del futur parc, atenint-se al que estableix la normativa particular. En tot cas, s'optarà per sendes de traçat tradicional.
2. Les infraestructures d'ús públic que requerisquen obres o edificacions han de ser promogudes o expressament autoritzades per la conselleria competent en medi ambient i, en qualsevol cas, no podran ubicar-se en les àrees d'ús restringit, com disposa la normativa particular. Els possibles centres d'interpretació la construcció dels quals es considere necessària per a un adequat ús públic del futur parc s'ubicaran preferentment en els cascos urbans confrontants o, si no n'hi ha, en les àrees perifèriques a l'espai protegit.
3. La construcció d'estacionaments per a vehicles només serà autoritzable quan es promoguen per l'administració pública com a instruments per a la gestió de l'ús públic. Aquestes infraestructures s'atindran al que disposa la normativa particular, que delimita les àrees en què no poden ubicar-se. Els projectes de nous aparcaments hauran de sotmetre's, en qualsevol cas, al procediment d'estimació d'impacte ambiental.
4. Per al conjunt de l'àmbit del PORN, la conselleria competent en medi ambient promourà el desenvolupament d'una xarxa suficient d'ús públic que oferisca una adequada resposta a la demanda existent, tant en aspectes recreatius i de gaudi de la naturalesa com, sobretot, en la vessant interpretativa i educativa. En aquesta xarxa, que haurà de concretar-se en el corresponent Pla Rector d'Ús i Gestió, té especial importància el tractament de les àrees perimetrals del futur parc en què l'espai natural entra en contacte amb les zones urbanes confrontants. Igualment, el disseny d'aquesta xarxa i dels materials d'informació i interpretació tindrà en compte l'accés i el gaudi del futur parc natural a tot tipus de persones discapacitades, com també als visitants estrangers.
CAPÍTOL XIII
DE LES ACTIVITATS D'INVESTIGACIÓ I SEGUIMENT
Article 64. Projectes d'investigació i seguiment
1. Les activitats d'inventari, investigació i seguiment que es realitzen en el futur parc natural, quan siguen promogudes per altres administracions o per promotors privats, han de coordinar-se amb la conselleria competent en medi ambient i comptar, en qualsevol cas, amb l'autorització expressa d'aquesta.
2. El futur parc natural desenvoluparà un programa de seguiment ecològic en l'àmbit del PORN que contribuïsca a orientar la gestió i la planificació. El programa de seguiment es difondrà als ajuntaments, propietaris, visitants del futur parc natural i, més concretament, a les universitats, centres d'investigació, associacions i persones interessades.
3. El Pla Rector d'Ús i Gestió que es confeccione desenvoluparà les condicions en què es regirà i fonamentarà la investigació científica en l'àmbit del futur parc natural. Sense perjudici d'això, qualsevol treball d'investigació que es duga a terme en l'àmbit del futur parc natural requerirà l'autorització de l'administració competent en espais naturals protegits. El futur parc natural haurà de rebre dos exemplars de totes les publicacions que es deriven de la investigació realitzada en l'àmbit del PORN.
CAPÍTOL XIV
D'ALTRES APROFITAMENTS, USOS O ACTIVITATS
Article 65. Activitats no incloses en la present normativa
1. En l'àmbit del futur parc natural es considera prohibida, amb caràcter general, qualsevol actuació que no es trobe compresa en els supòsits anteriors ni en els previstos en la normativa particular, i que corresponga a algun dels projectes o obres que figuren en els annexos I i II del Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat, d'impacte ambiental.
2. Sense perjudici de les directrius establides en el present document, el que fa referència a la pesca marítima es regirà per la legislació sectorial de pesca, amb les autoritzacions de l'administració pesquera competent i, en particular, per la Llei 3/2001, de 26 de març, de Pesca Marítima de l'Estat, i la Llei 9/1998, de 15 de desembre, de la Generalitat, de Pesca Marítima de la Comunitat Valenciana.
3. Sense perjudici de l'anterior, la realització de qualsevol altra actuació o activitat no recollida explícitament en els articles de la present normativa ha de sotmetre's al tràmit d'autorització expressa per part de la conselleria competent en medi ambient. En aquest tràmit, l'administració ambiental podrà autoritzar o rebutjar l'activitat, o bé condicionar justificadament l'eventual autorització d'aquesta a l'ompliment previ del procediment de declaració o estimació d'impacte ambiental si les característiques de l'actuació de què es tracte així ho aconsellen.
TÍTOL III
ZONIFICACIÓ I NORMES PARTICULARS
CAPÍTOL I
ASPECTES GENERALS
Article 66. Cartografia i unitats de zonificació
1. Tenint en compte els usos actuals i la qualitat ambiental del territori, com també el model de normativa aplicat, s'ha dividit l'àmbit del PORN en les següents unitats i subunitats de zonificació, ordenades de major a menor règim protector:
Parc Natural (maritimoterrestre) de la Serra Gelada i la seua zona litoral:
A) Medi terrestre:
– Zona 1: illot de Benidorm.
Àrea 1.A, d'especial protecció.
Àrea 1.B, d'activitats compatibles.
– Zona 2: Serra Gelada.
Àrea 2.A, d'especial protecció.
Àrea 2.B, d'activitats compatibles.
Àrea 2.C, d'ús especial.
– Zona 3: illot de la Mitjana.
Àrea 3.A, d'especial protecció.
– Zona 4: illots de l'Olla i la Galera.
Àrea 4.A, d'especial protecció.
Àrea 4.B, d'activitats compatibles.
B) Medi marí:
– Zona 5: Àrea marina de la badia de Benidorm, Serra Gelada, l'Albir i badia d'Altea.
Àrea 5.A, d'especial protecció.
Àrea 5.B, d'activitats compatibles.
Àrea 5.C, d'ús especial.
2. Totes les unitats i subunitats de zonificació s'han grafiat en la cartografia de zonificació del document.
Article 67. Classificació d'usos i activitats
1. A l'efecte del present pla, els usos i les activitats es classifiquen en les categories següents:
a) Compatibles: aquells usos que amb caràcter general es realitzen o es puguen realitzar en circumstàncies, forma i intensitat de tal manera que no resulten lesius per als valors naturals de l'espai. Es consideren globalment compatibles amb la figura i els objectius de protecció proposats per a cada espai natural mentre es realitzen d'acord amb unes normes mínimes que garantisquen la seua sostenibilitat i respecte pels valors naturals de l'espai protegit.
b) Sotmesos a autorització: els usos i activitats que han de ser objecte d'autorització ambiental expressa i prèvia en cada cas particular per la conselleria competent en la gestió de l'espai natural protegit. Les corresponents autoritzacions inclouran el condicionat necessari perquè el seu impacte siga mínim. Quan la naturalesa de l'actuació permet la seua incorporació al procediment d'avaluació d'impacte ambiental s'ha optat per aquest mecanisme, que facilita una anàlisi més completa de la incidència ambiental de les actuacions. En aquest últim cas s'especifica el procediment d'avaluació idoni (declaració d'impacte ambiental o estimació d'impacte ambiental).
c) Prohibits: els usos i activitats que, amb caràcter general, causen o poden causar un impacte greu sobre els recursos i valors de l'espai natural, els ecosistemes o el medi ambient, per la qual cosa es consideren incompatibles amb els objectius de conservació establits.
2. El Pla Rector d'Ús i Gestió (PRUG) establirà, sense perjudici de les indicacions que conté el present document, els criteris explícits sota els quals resultaria autoritzable el desenvolupament de qualsevol activitat en l'àmbit d'ordenació. Aquests criteris podran establir justificadament limitacions per quotes a determinades activitats, com la pesca amb canya des de terra, l'escalada, l'espeleologia, el busseig o la pesca esportiva. Mentre s'aprove el citat PRUG, l'emissió d'autoritzacions basarà els seus criteris en l'experiència de gestió adquirida en la zona i en el criteri de mínima afecció als recursos naturals.
3. Amb caràcter general, les limitacions proposades en el present document a l'activitat pesquera s'entendran sense perjudici de l'exercici de les competències sectorials reconegudes per la legislació corresponent.
CAPÍTOL II
ÀMBIT I ZONIFICACIÓ DEL FUTUR PARC NATURAL (MARITIMOTERRESTRE) DE LA SERRA GELADA I LA SEUA ZONA LITORAL. REGULACIÓ ESPECÍFICA D'USOS I ACTIVITATS
Article 68. Àmbit del futur parc natural
1. Els límits del futur parc natural corresponen als establits en la cartografia de zonificació que acompanya el present document.
2. En el termini d'un any des de l'entrada en vigor del present pla, la conselleria competent en medi ambient escometrà els treballs de delimitació i de fitació del límit del futur parc natural, d'acord amb el que establix la citada cartografia de zonificació i en la descripció textual que acompanya a aquest PORN.
Article 69. Normativa
1. La normativa establida per al futur parc natural s'articula de forma independent en cada una de les cinc zones definides en l'article 66, que s'agrupen amb caràcter general en tres subcategories:
– Àrees de protecció especial (àrees 1.A, 2.A, 3.A, 4.A i 5.A): presents en totes les zones, corresponen a àrees d'alt valor ambiental amb nivells de fragilitat elevats, incloent alguns enclavaments amb recursos excepcionals que es troben en situació de greu amenaça.
– Àrees d'activitats compatibles (àrees 1.B, 2.B, 4.B i 5.B): àrees essencials en la conservació dels recursos ambientals del conjunt de l'espai, en les quals resulta prioritari mantindre o millorar els nivells de naturalitat actuals. No s'ha delimitat en l'àmbit de l'illa Mitjana, tota la superfície de la qual es considera de protecció especial.
– Àrees d'ús especial (àrees 2.C i 5.C): en el cas de la Serra Gelada, es tracta d'àrees sotmeses a una elevada intensitat d'usos antròpics, la inclusió dins els límits del futur parc de la qual es considera malgrat això imprescindible per a la protecció de recursos d'elevada importància ambiental o per a garantir l'aplicabilitat de les directrius d'ordenació i gestió establides. Quant a l'àrea marina, s'inclouen en aquesta categoria les àrees ocupades per cultius marins.
2. Cada una d'aquestes zones, com també la seua delimitació explícita, queda inclosa en la cartografia de zonificació del present document.
CAPÍTOL III
NORMATIVA PARTICULAR PER A LA ZONA 1. ILLOT DE BENIDORM
SECCIÓ 1a
ÀREA D'ESPECIAL PROTECCIÓ (ÀREA 1.A)
Article 70. Àmbit
Correspon a les zones d'ús restringit com es defineixen en les normes de protecció de la Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) Illots de Benidorm, aprovades pel Decret 40/2003, de 15 d'abril, del Consell de la Generalitat, i a les quals es fa referència en l'article 5 del present document.
Article 71. Activitats compatibles
Es consideren permeses en les zones d'ús restringit les activitats de gestió de l'espai.
Article 72. Activitats sotmeses a autorització
La conselleria competent en medi ambient pot autoritzar en aquest àmbit les activitats d'investigació que no representen un menyscabament dels valors que es pretenen protegir.
Article 73. Activitats no autoritzables
Es consideren prohibides en aquesta categoria de zonificació la resta d'activitats no incloses en els articles anteriors.
SECCIÓ 2a
ÀREA D'ACTIVITATS COMPATIBLES (ÀREA 1.B)
Article 74. Àmbit
Correspon a la resta d'unitats de zonificació previstes en les esmentades normes de protecció de la ZEPA Illots de Benidorm (zona de serveis del port, zona de serveis de senyals marítims, sendes d'accés públic i zona de bany), com es recull en la cartografia de zonificació del present document.
Article 75. Activitats compatibles
Es consideren permeses en aquest àmbit les següents activitats:
a) El desembarcament en les zones habilitades per a això.
b) L'accés públic a la zona de serveis del port, sendes i zona de bany.
c) Els treballs de manteniment dels senyals marítims en la zona corresponent.
d) El funcionament normal de les infraestructures associades a la zona del serveis del port.
e) Les visites turístiques.
f) Les activitats d'educació ambiental.
Article 76. Activitats sotmeses a autorització
Es consideren activitats autoritzables les relacionades amb el manteniment de les instal•lacions associades a les zones de serveis del port, com també qualsevol modificació que les afecte. L'autorització d'aquestes activitats requerirà informe de la conselleria competent en medi ambient, sense perjudici de la resta d'autoritzacions que siga necessari obtindre per raó de la legislació sectorial aplicable.
Article 77. Activitats no permeses
En general, es consideren com a activitats prohibides en aquest àmbit totes aquelles que no han sigut explícitament mencionades en els articles anteriors i, en particular, les següents:
a) El desembarcament d'animals domèstics.
b) La introducció d'espècies animals i vegetals.
c) El depòsit o abandó de qualsevol residu fora dels llocs expressament autoritzats.
d) Pernoctar i desembarcar en horari nocturn, de 22.00 a 8.00hores.
e) Alterar, danyar o molestar les espècies de fauna i flora, incloent la seua caça, captura o recol•lecció.
f) Fer foc.
g) Emetre senyals lluminosos o acústics que, per la seua intensitat o característiques, puguen alterar la fauna.
h) Els moviments de terra i sòl, excepte els autoritzats amb fins científics.
i) La pesca amb canya des de terra.
CAPÍTOL IV
NORMATIVA PARTICULAR PER A LA ZONA 2. SERRA GELADA
SECCIÓ 1a
ÀREA D'ESPECIAL PROTECCIÓ (ÀREA 2.A)
Article 78. Àmbit
Inclou els sectors de la serra com també les àrees culminals, els penya-segats, la duna fòssil, les àrees especialment riques en endemismes vegetals i les que alberguen espècies rellevants de fauna, que requereixen l'establiment de mesures de preservació més estrictes que la resta. La seua delimitació es recull en la cartografia de zonificació del present document.
Article 79. Activitats compatibles
1. Amb caràcter general, es consideren com a activitats compatibles les dirigides a aconseguir una millor i més efectiva conservació i potenciació dels recursos naturals. Així, aquests espais estaran preferentment dirigits a activitats científiques, de conservació i interpretació de la natura.
2. D'acord amb l'anterior, queden específicament permesos els usos següents:
a) El trànsit de grups per a activitats educatives i les visites guiades.
b) El senderisme i excursionisme exclusivament pels itineraris senyalitzats.
c) L'accés a les zones de bany.
d) Les tasques de conservació i regeneració d'ecosistemes, regeneració de la vegetació autòctona i accions encaminades a possibilitar les activitats científiques, naturalístiques i didacticoecològiques que contribuïsquen a difondre el coneixement dels ecosistemes.
e) Les actuacions de manteniment i conservació del domini públic maritimoterrestre.
Article 80. Activitats sotmeses a autorització
1. Es consideren activitats autoritzables en aquest àmbit, prèvia emissió d'informe per part de la conselleria competent en medi ambient, les següents:
a) Instal•lació d'infraestructures i adequacions científiques, naturalístiques i didacticoecològiques.
b) Infraestructures de caràcter bla (sendes, tancats, barreres, defenses anticirculació, etc.) quan la destinació que tinguen siga el suport a l'execució de les activitats compatibles amb les necessitats de protecció per a aquests espais. Els miradors i les instal•lacions de seguretat seran les úniques infraestructures majors permeses.
c) Manteniment, conservació o rehabilitació de les infraestructures i edificacions existents.
d) Espeleologia.
e) Recorreguts de senderisme a cavall.
f) Escalada.
g) L'envol d'activitats de vol sense motor (parapent i ala delta).
h) Projectes d'investigació sobre els valors naturals i historicoculturals del futur parc i treballs de recuperació d'espècies i béns del patrimoni cultural.
i) Apicultura.
j) Plantacions o sembres d'espècies autòctones destinades a la recuperació de les comunitats vegetals.
k) Actuacions compreses en el Pla de prevenció d'incendis del futur parc natural.
l) Pesca amb canya des de terra.
2. Se sotmetran a estimació d'impacte ambiental les activitats següents:
a) Construcció de llocs de vigilància i altres infraestructures per a la prevenció d'incendis forestals.
b) Tractaments forestals necessaris per a la conservació i la millora de la coberta vegetal o el control d'incendis que no formen part de plans o programes d'actuació aprovats per l'administració competent.
Article 81. Activitats no permeses
Es consideren usos no permesos aquells que comporten o poden comportar alteració i degradació del medi o dificulten el desenvolupament dels usos permesos i, en particular, aquells que no hagen sigut explícitament recollits en els apartats anteriors com a usos compatibles o autoritzables.
SECCIÓ 2a
ÀREA D'USOS COMPATIBLES (ÀREA 2.B)
Article 82. Àmbit
Correspon a les àrees de vessant de la serra cap a l'oest, com també als sectors litorals d'aquesta per als quals es preveu, per la seua accessibilitat i característiques ambientals, una major intensitat en els usos compatibles amb la conservació i el gaudi de l'espai. La seua delimitació es grafia en la corresponent cartografia de zonificació.
Article 83. Activitats compatibles
Es consideren compatibles amb les zones d'ús moderat les següents activitats i usos:
a) Els establits en l'article 79 del present document.
b) Tot tipus de senderisme i trànsit no motoritzat seguint itineraris establits.
c) El cicloturisme i la pràctica de bicicleta de muntanya en rutes senyalitzades a l'efecte.
d) El trànsit de vehicles per les vies asfaltades existents i considerades com d'accés lliure al públic.
e) L'accés motoritzat de les persones autoritzades (propietaris, serveis de vigilància, etc.) per les vies asfaltades o no asfaltades existents.
f) El desenvolupament d'activitats recreatives i esportives que no posen en perill la integritat dels ecosistemes naturals (escalada, espeleologia i altres d'anàlogues).
g) La caça d'acord amb els plans cinegètics en vigor i mentre no entre en conflicte amb altres usos.
h) La pesca amb canya des de terra.
i) L'apicultura.
j) Les següents actuacions sempre que siguen promogudes o gestionades directament o indirectament per la Conselleria de Territori i Habitatge o les Administracions Públiques, i es justifique la seua utilitat per a l'ús públic o la consecució dels objectius de conservació:
j.1) El condicionament de sendes per a l'ús públic.
j.2) La instal•lació d'àrees de descans.
j.3) La localització de contenidors de residus que han de ser transportats i tractats fora dels límits del parc.
j.4) La construcció d'infraestructures per a l'ús públic extensiu.
j.5) Les repoblacions amb espècies autòctones.
j.6) La rehabilitació de bancals, jaciments arqueològics i altres elements significatius del patrimoni cultural i el seu condicionament per a les visites.
j.7) El desbrossament i la retirada de material igniscible, lluita biològica contra plagues, podes de formació i altres actuacions puntuals enfocades a la lluita contra el foc, que en cap cas suposaran la tallada o el desbrossament de tota la superfície tractada ni el moviment de terres.
j.8) El funcionament normal i manteniment de les instal•lacions i infraestructures directament relacionades amb l'EDAR.
Article 84. Activitats sotmeses a autorització
1. En la zona d'usos compatibles, ha de comptar-se amb l'autorització expressa, a través d'informe emés per la conselleria competent en medi ambient, per a desenvolupar les activitats següents:
a) La recuperació de cultius tradicionals en aquells llocs que històricament s'han dedicat a aquest ús, sempre que l'esmentada recuperació es trobe prevista en les estratègies generals de gestió del futur parc natural, no supose la destrucció de comunitats vegetals singulars, no s'implanten espècies no tradicionals ni es produïsca moviment de terres o destrucció o deteriorament de bancals.
b) Els projectes d'investigació i recuperació d'espècies, formacions geològiques i béns del patrimoni cultural.
c) La recol•lecció d'espècies de consum tradicional i espècimens per a la investigació.
d) La ramaderia extensiva.
e) La columbicultura i la pràctica esportiva tradicional amb coloms.
f) La instal•lació de xicotetes infraestructures rurals (abeuradors, cabanyes, séquies) vinculades a activitats considerades com a compatibles en la present normativa.
g) Les noves captacions d'aigua, ja siguen per a reg o qualsevol altre ús.
h) El manteniment, la conservació o la rehabilitació de les infraestructures i edificacions existents, quan no es tracte d'instal•lacions relacionades directament amb la gestió del futur parc natural i no es troben compreses en altres apartats del present article.
2. Se sotmetran a estimació d'impacte ambiental les actuacions següents:
a) La construcció d'aparcaments per a l'ús públic.
b) La reparació i la millora de les vies existents sempre que no impliquen un canvi en el seu traçat o l'amplària.
c) La instal•lació de llocs de vigilància d'incendis i altres infraestructures contra incendis.
3. Se sotmetran a declaració d'impacte ambiental les actuacions següents:
a) La millora, el canvi de traçat o la construcció de nous camins o pistes forestals i les reformes que requerisquen canvis d'amplària de les existents, quan siguen promoguts per la conselleria competent en medi ambient per a la gestió o la restauració dels recursos naturals i en els casos en què aquestes actuacions no estiguen expressament prohibides.
b) Les edificacions permanents relacionades amb l'ús públic i la gestió de l'espai protegit.
c) Les actuacions de manteniment i eventual ampliació de les infraestructures hidràuliques de connexió entre l'EDAR de Benidorm, el sistema de sanejament i el canal baix de l'Algar.
d) La possible ampliació de l'àrea ocupada per l'EDAR de Benidorm si requisits de caràcter tècnic o ambiental la feren imprescindible, amb justificació prèvia de l'esmentada necessitat.
e) La instal•lació de línies elèctriques subterrànies.
f) Els projectes de recuperació ambiental o restauració d'antics buits miners.
g) Les instal•lacions de recuperació o alberg d'animals, amb justificació prèvia de la necessitat de la seua ubicació en l'àmbit ordenat.
Article 85. Activitats no permeses
Es consideren usos no permesos aquells que comporten o poden comportar alteració i degradació del medi o dificulten el desenvolupament dels usos permesos i, en particular, aquells que no han sigut explícitament recollits en els apartats anteriors com a usos compatibles o autoritzables.
SECCIÓ 3a
ÀREES D'ÚS ESPECIAL (ÀREES 2.C)
Article 86. Àmbit
Les àrees d'ús especial corresponen a aquells àmbits dins de l'espai natural en què es duen a terme en l'actualitat activitats específiques no relacionades directament amb la conservació, l'aprofitament o la gestió d'aquest, però que per les seues característiques o ubicació territorial es considera adequat mantindre dins de l'àmbit ordenat. En particular, es distingeixen quatre àrees dins d'aquesta categoria de zonificació:
– Àrea 2.C.1. Depuradora de Serra Gelada i instal•lacions annexes.
– Àrea 2.C.2. Antiga pedrera en regeneració.
– Àrea 2.C.3. Zona d'instal•lació de telecomunicacions (repetidor).
– Àrea 2.C.4. Àrea de senyals marítims (far de l'Albir).
Article 87. Activitats compatibles
En les zones d'ús especial es permetran únicament els usos considerats com a característics per a cada una de les zones previstes, segons les condicions específiques de cada una d'elles i sota les determinacions dels respectius projectes tècnics sota les quals es desenvolupen.
Article 88. Activitats sotmeses a autorització
Se sotmetrà a informe de la conselleria competent en medi ambient qualsevol modificació de les determinacions sota les quals es duen a terme les respectives activitats, i en particular, les ampliacions de capacitat, la realització de noves infraestructures, construccions o edificacions permanents o les alteracions que puguen representar un menyscabament dels valors naturals, culturals o paisatgístics de l'espai.
Article 89. Activitats no permeses
Es consideren incompatibles amb la gestió de les zones d'ús especial les activitats no compreses en els apartats anteriors.
CAPÍTOL V
NORMATIVA PARTICULAR PER A LA ZONA 3. ILLA MITJANA
Article 90. Àmbit
Correspon a la zona emergida de l'illot conegut com illa Mitjana, tota la superfície del qual té la consideració d'àrea d'especial protecció. L'ordenació proposada per a aquesta zona es basa en l'establida en les anteriorment esmentades normes de protecció de la ZEPA Illots de Benidorm, aprovada mitjançant el Decret 40/2003, de 15 d'abril, del Consell de la Generalitat.
Article 91. Activitats compatibles
Es considera com a única activitat compatible en la zona la realització de treballs de gestió de l'espai.
Article 92. Activitats sotmeses a autorització
Es considera com a activitat autoritzable la realització d'investigacions científiques, les quals requeriran informe favorable previ de la conselleria competent en medi ambient.
Article 93. Activitats no permeses
Es considera com a no autoritzable qualsevol activitat no recollida en els apartats anteriors i, en particular, el desembarcament i el trànsit amb qualsevol fi.
CAPÍTOL VI
NORMATIVA PARTICULAR PER A LA ZONA 4. ILLOTS DE L'OLLA I
LA GALERA
SECCIÓ 1a
ÀREA D'ESPECIAL PROTECCIÓ (ÀREA 4.A)
Article 94. Àmbit
Correspon al sector de l'illot de l'Olla ocupat en l'actualitat per vegetació natural i que mostra un relleu més marcat, com es delimita en la cartografia de zonificació del present document. Les esmentades zones seran senyalitzades adequadament a fi de garantir la seua adequada gestió i conservació.
Article 95. Activitats compatibles
Es consideren permeses en les zones d'ús restringit les activitats de gestió de l'espai.
Article 96. Activitats sotmeses a autorització
La conselleria competent en medi ambient pot autoritzar en aquest àmbit les activitats d'investigació i educació ambiental que no representen un menyscabament dels valors que es pretén protegir.
Article 97. Activitats no autoritzables
Es consideren prohibides en aquesta categoria de zonificació la resta d'activitats no incloses en els articles anteriors.
SECCIÓ 2a
ÀREA D'ACTIVITATS COMPATIBLES (ÀREA 4.B)
Article 98. Àmbit
Correspon a la resta de l'illot de l'Olla no inclòs en la categoria anterior –plataformes d'accés a l'illot-, i a la totalitat de l'illot de la Galera, com es recull en la cartografia de zonificació del present document.
Article 99. Activitats compatibles
Es consideren permeses en aquest àmbit les següents activitats:
a) Les actuacions directament relacionades amb la gestió de l'espai.
b) El desembarcament en les zones habilitades per a tal fi.
c) Les visites turístiques.
d) Les activitats d'educació ambiental.
Article 100. Activitats sotmeses a autorització
La conselleria competent en medi ambient pot autoritzar en aquest àmbit les activitats d'investigació que no representen un menyscabament dels valors que es pretenen protegir.
Article 101. Activitats no permeses
En general, es consideren com a activitats prohibides en aquest àmbit totes aquelles que no hagen sigut explícitament mencionades en l'article anterior i, en particular, les següents:
a) El desembarcament d'animals domèstics.
b) La introducció d'espècies animals i vegetals.
c) El depòsit o abandó de qualsevol residu.
d) Pernoctar i desembarcar en horari nocturn, de 22.0 a 8.00 hores.
e) Alterar, danyar o molestar les espècies de fauna i flora.
f) Fer foc.
g) El llançament de focs artificials o artefactes pirotècnics de qualsevol naturalesa.
h) Emetre senyals lluminosos o acústics que, per la seua intensitat o característiques, poden alterar la fauna.
i) Els moviments de terra i sòl, excepte els autoritzats amb fins científics.
j) La construcció de qualsevol infraestructura.
k) La pesca amb canya des de terra.
CAPÍTOL VII
NORMATIVA PARTICULAR PER A LA ZONA 5. ÀREA MARINA DE LA BADIA DE BENIDORM, SERRA GELADA, L'ALBIR I BADIA D'ALTEA
SECCIÓ 1a
ÀREA D'ESPECIAL PROTECCIÓ (ÀREA 5.A)
Article 102. Àmbit
1. Correspon a l'àrea marina delimitada com a tal en la cartografia de zonificació, i comprén al seu torn tres subzones:
– Àrea 5.A.1. Fons de l'illot de Benidorm: fons veïns a l'illot de Benidorm compresos en un radi de mitja milla, considerem el seu centre en el far de l'illa.
– Àrea 5.A.2. Fons de l'illa Mitjana: fons veïns a l'illa Mitjana compresa en un radi d'un quart de milla, prenem com a centre el punt de coordenades UTM 755.272 i 4.269.656.
– Àrea 5.A.3. Fons de la barra del Mascarat-Morro de Toix: fons veïns als penya-segats de la serra de Toix, compresos en un radi de tres quarts de milla pres des del punt de coordenades UTM 763.507 i 4.280.035 fins a la seua intersecció amb els límits de l'espai.
2. L'ordenació prevista és idèntica per a totes les subzones.
Article 103. Activitats i usos compatibles
Es consideren compatibles amb la conservació del medi marí les activitats següents:
a) El bany.
b) El busseig en apnea.
c) El surf de vela.
d) L'ús d'embarcacions sense motor.
e) L'amarrament d'embarcacions en les boies i trens d'ancoratge instal•lats per a tal fi.
f) La navegació d'aproximació als ancoratges a una velocitat de 3 nucs o menor.
g) La navegació de motor per a tasques de vigilància, control i salvament marítim, sense limitació de velocitat.
Article 104. Activitats sotmeses a autorització
1. Requeriran autorització de l'administració les actuacions següents:
a) El busseig esportiu i científic amb escafandre autònom.
b) La recol•lecció d'organismes marins, elements inerts i restes arqueològiques per a fins científics.
c) Les activitats submarines de recreació que impliquen la utilització d'embarcacions de motor.
d) Les labors d'investigació científica.
2. Se sotmetrà a estimació d'impacte ambiental la instal•lació de trens d'ancoratge i morts i boies d'amarrament, que en tot cas només es considera autoritzable en fons arenosos.
3. En el cas de les zones 5.A.1 (fons de l'illot de Benidorm) i 5.A.3 (fons de la barra del Mascarat-Morro de Toix), la conselleria competent en medi ambient, amb la proposta prèvia de la Junta Rectora del futur parc natural, podrà instar les administracions competents en pesca en aigües interiors i exteriors a la concessió de llicències excepcionals de pesca artesanal a les confraries de Benidorm i Altea. Aquestes llicències excepcionals, que tindran una validesa anual, especificaran el període màxim de pesca, les embarcacions autoritzades, l'espècie o espècies susceptibles de l'aprofitament i l'art que s'ha d'utilitzar, i hauran de ser objecte de seguiment científic per part del futur parc natural per a avaluar els efectes de l'extracció sobre les àrees de reserva afectades.
Article 105. Activitats no permeses
1. No es permetran les següents activitats en la zona marina d'especial protecció:
a) L'ancoratge d'embarcacions fora dels llocs o períodes establits per a això.
b) Els esports nàutics que impliquen la utilització d'embarcacions de motor.
c) La construcció de noves instal•lacions nauticoesportives.
d) La introducció d'espècies, excepte en els casos en què l'administració competent autoritze o promoga la recuperació de poblacions d'organismes marins.
e) El dragatge de fons.
f) L'abocament de qualsevol tipus de residus ja siga des de terra o des d'embarcacions.
2. La conselleria competent en medi ambient instarà les administracions competents en pesca en aigües interiors i exteriors que consideren com a activitats prohibides, en aquest àmbit i en l'exercici de les seues competències, les següents:
a) La pesca recreativa en totes les seues modalitats (a peu, des d'embarcació o submarina).
b) La pesca professional de qualsevol tipus, amb l'excepció de les llicències excepcionals a què es refereix el punt 3 de l'article anterior.
c) La instal•lació d'esculls artificials.
d) La construcció de vivers per a cultius marins.
e) El marisqueig.
SECCIÓ 2a
ÀREA D'ACTIVITATS COMPATIBLES (ÀREA 5.B)
Article 106. Àmbit
Correspon a la resta de l'àmbit marí ordenat pel present document i que no forma part de les zones de protecció especial.
Article 107. Activitats compatibles
1. En aquesta àrea es consideren compatibles les següents actuacions i activitats:
a) El bany.
b) El busseig en apnea i amb escafandre autònom.
c) Les activitats nàutiques de vela o amb altres embarcacions sense motor.
d) La navegació i les activitats recreatives nàutiques en embarcacions de motor (incloent les submarines) que no impliquen la navegació a una velocitat superior a 12 nucs.
e) La navegació de motor per a labors de vigilància, control i salvament marítim, sense limitació de velocitat.
f) L'amarrament d'embarcacions en les boies i trens d'ancoratge instal•lats per a tal fi i en els períodes temporals que si és el cas es determinen.
2. La conselleria competent en medi ambient instarà les administracions competents en pesca en aigües interiors i exteriors a què consideren com a activitats compatibles, en aquest àmbit i en l'exercici de les seues competències, les següents:
a) L'activitat pesquera professional amb arts tradicionals.
b) La pesca esportiva amb canya des de la costa.
Article 108. Activitats sotmeses a autorització
1. Ha de comptar-se amb autorització expressa per a desenvolupar les activitats següents:
a) La recol•lecció d'organismes marins i elements inerts per al desenvolupament de projectes d'investigació.
b) El desenvolupament de projectes d'investigació biològica i arqueològica.
2. La conselleria competent en medi ambient instarà les administracions competents en pesca en aigües interiors i exteriors que consideren com a activitats autoritzables, en aquest àmbit i en l'exercici de les seues competències, les següents:
a) La pesca esportiva des d'embarcació.
b) La recol•lecció d'eriçons de mar, que ha de ser compatible per les disposicions específiques dictades a l'efecte per la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació.
c) La pesca d'encerclament en aquelles àrees en què no es trobe prohibida.
Article 109. Activitats sotmeses a estimació d'impacte ambiental
Les següents activitats seran objecte d'estimació d'impacte ambiental:
a) La regeneració piscícola mitjançant la localització d'esculls artificials.
b) L'establiment d'emissaris submarins o d'abocaments procedents d'instal•lacions de dessalatge.
c) La instal•lació de mètodes artificials per a l'amarrament d'embarcacions.
d) Qualsevol obra o infraestructura costanera que no es trobe expressament prohibida.
Article 110. Activitats i usos no permesos
1. Les següents actuacions es consideren incompatibles amb la conservació de la zona marina d'ús moderat:
a) L'ancoratge d'embarcacions fora dels llocs establits per a això.
b) Els esports nàutics que impliquen la navegació a una velocitat superior a 12 nucs.
c) La construcció de noves instal•lacions nauticoesportives.
d) La introducció d'espècies, excepte en els casos en què l'administració competent autoritze o promoga la recuperació de poblacions d'organismes marins.
e) El dragatge de fons i la construcció de qualsevol infraestructura lligada a l'activitat portuària.
f) Qualsevol obra o infraestructura costanera que implique alteracions hidrodinàmiques, sedimentològiques, ecològiques o paisatgístiques, excepte en els casos en què es justifique dins d'iniciatives de restauració, conservació o ordenació del litoral, cas en què haurà de sotmetre's al procediment de declaració d'impacte ambiental.
g) L'abocament directe de residus sòlids o líquids, ja siga des de terra o des d'embarcacions.
2. La conselleria competent en medi ambient instarà les administracions competents en pesca en aigües interiors i exteriors que consideren com a activitats prohibides, en aquest àmbit i en l'exercici de les seues competències, les següents:
a) La construcció de nous vivers per a cultius marins o l'ampliació dels existents fora de les zones delimitades a l'efecte.
b) La pesca amb arts d'arrossegament.
3. Igualment, s'instarà les esmentades administracions perquè transitòriament es consideren activitats prohibides en tot l'àmbit de la zona la pesca esportiva submarina i la recol•lecció de gasteròpodes, bivalves i cefalòpodes, mentre el previst Pla Rector d'Ús i Gestió establisca la compatibilitat d'aquestes activitats amb els objectius de protecció perseguits i, si és el cas, les condicions en les quals podrien dur-se a terme d'acord amb la legislació sectorial aplicable.
SECCIÓ 3a
ÀREES D'ÚS ESPECIAL (ÀREES 5.C)
Article 111. Àmbit
Les àrees d'ús especial corresponen a aquells àmbits ocupats pels cultius marins degudament autoritzats a l'entrada en vigor del present document.
Article 112. Activitats compatibles
En les zones d'ús especial es permetran únicament els usos directament relacionats amb els cultius marins, d'acord amb les condicions específiques establides per a cada una d'elles en les corresponents autoritzacions i davall les determinacions dels respectius projectes tècnics davall les quals es desenvolupen.
Si es produïra l'incompliment de les dites condicions o es constatara, a partir dels Programes de vigilància ambiental que s'apliquen, que s'està incidint negativament en la conservació dels hàbitats i espècies d'interés comunitari presents en l'espai protegit, la conselleria competent en medi ambient instarà l'administració responsable a la revocació de la corresponent concessió i al consegüent cessament de l'activitat.
Article 113. Activitats sotmeses a autorització
Sense perjudici de les autoritzacions que, segons l'activitat, foren necessàries per part dels òrgans competents en la matèria, se sotmetrà a informe de la conselleria competent en medi ambient qualsevol modificació de les determinacions sota les quals es porten a terme les respectives activitats.
Article 114. Activitats no permeses
Es consideren incompatibles amb la gestió de les zones d'ús especial les activitats no compreses en els apartats anteriors.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera
El règim sancionador en la matèria regulada pel present Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals serà el que s'estableix en el títol VI de la Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació d'Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres, i en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, sense perjudici d'allò exigible en via penal, civil o de qualsevol altre ordre en què poguera incórrer.
Segona
La conselleria competent en medi ambient pot habilitar, segons les disponibilitats pressupostàries, ajudes a les associacions sense ànim de lucre que tinguen com a activitat principal la conservació de la natura, a ajuntaments i a titulars de terrenys o drets reals. Aquestes ajudes estaran dirigides a facilitar la consecució dels objectius, normes i directrius fixades per aquest PORN, inclosa la compra de terrenys o de drets reals.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera
Aquelles construccions i activitats existents a l'entrada en vigor del present PORN i que no resulten compatibles amb les determinacions contingudes en aquest quedaran, a l'efecte ambiental, sota la consideració de fora d'ordenació.
Segona
Els instruments d'ordenació territorial o física existents que resulten contradictoris amb el present PORN han d'adaptar-se a aquest en la primera revisió o modificació que es realitze des de la seua entrada en vigor. Mentre l'adaptació no tinga lloc, les determinacions del PORN s'aplicaran prevalent sobre els instruments d'ordenació territorial o física, sempre que suposen un major nivell de protecció sobre els valors i elements objecte del pla.
ANNEX
DESCRIPCIÓ DELS LÍMITS DEL PORN
(En el sentit de les agulles del rellotge. Totes les coordenades especificades en el text fan referència al sistema de projecció UTM, en el fus 30 (nord), elipsoide internacional, ED 50. Les quatre illes existents en a l'àmbit ordenat (illot de Benidorm, emplaçat en la cala homònima, enfront de la ciutat. Superfície de 7,21 ha; illot de la Mitjana, situat enfront de Serra Gelada. Superfície de 0,80 hectàrees; illot de l'Olla, situat enfront de la costa d'Altea. Superfície de 0,5 hectàrees; i escull de la Galera, al nord de l'anterior i molt pròxima a la costa. Superfície de 0,05 ha) queden englobades en la delimitació exposada).
S'inicia la delimitació en el punt situat sobre la línia de costa, a l'altura de la punta del Pinet (T.M. de Benidorm), les coordenades UTM del qual són 752.117 i 4.268.660. Des d'aquest, el límit –que coincideix amb el del sòl classificat com a sòl urbà en el vigent Pla general d'ordenació urbana de Benidorm– es dirigeix cap al NNE, fins a un punt de coordenades UTM 752.155, 4.268.740, on enllaça amb el carrer d'Hamburg de la urbanització del Racó de l'Oix, la qual pren des de la intersecció d'aquesta amb un camí secundari que porta a la línia de costa, al nord de la punta del Pinet. Segueix el traçat d'aquest carrer fins que l'abandona en un punt situat uns 18 metres després de passar una bifurcació que pren per l'esquerra.
Des d'aquest punt, el límit puja en línia recta, amb direcció aproximada NNE, fins a enllaçar amb el carrer de Serra Daurada (que posteriorment rep el nom d'Av. de Tòquio). Segueix el traçat d'aquest carrer fins a arribar a un xicotet grup d'edificacions situades al voltant de la cota 172.6, el qual rodeja fins a enllaçar amb el carrer de Japó. La delimitació segueix el traçat d'aquest carrer durant alguns metres, fins al final d'aquest, punt des d'on es dirigeix en línia recta fins a arribar a les coordenades UTM 753.088, 4.269.110. Des d'ací, i en línia recta amb direcció SSO, enllaça amb l'av. de Tòquio.
L'esmentada avinguda marca el límit de l'àmbit fins a arribar a una bifurcació d'aquesta, en la qual pren la via de la dreta i segueix el traçat del carrer de Corea, encara que desviant-se d'aquesta per a rodejar les edificacions existents en aquesta lloma de la serra, deixant-les fora d'àmbit del pla. Després de superar un repetidor de televisió, ubicat en la cota 207.9 i que queda a mà dreta, arriba a un punt de coordenades UTM 753.208, 4.268730, des d'on es dirigeix en línia recta cap a la intersecció entre el carrer de Taiwan i el camí d'accés al citat repetidor. Pren en aquest punt el carrer de Taiwan i continua coincidint amb el seu traçat fins a aproximadament les coordenades UTM 753.270, 4.269.100, pràcticament el final del carrer. Des d'ací, el límit del pla descendeix el vessant de la cima de cota 236.4, en direcció NO, fins a arribar a les coordenades UTM 753.251, 4.269.140. A partir d'aquest punt el límit descendeix el vessant d'acord amb la sèrie de coordenades següent:
753.200, 4.269.180
753.183, 4.269.190
753.111, 4.269.300
753.092, 4.269.310
753.041, 4.269.350
753.010, 4.269.360
Des d'aquest últim punt segueix el descens en direcció NO, fins a arribar a la cota 76 aproximadament en les coordenades UTM 752.939, 4.269.420.
A partir d'aquest punt, el límit coincideix amb la corba de nivell que assenyala la cota 75 fins a arribar al punt de coordenades UTM 752.952, 4.269.610, travessant una antiga pedrera i un tàlveg que baixa des de la cota 237.6, i que queda a mà dreta, dins de l'àmbit del PORN.
El límit avança en direcció NO cap a la cota 91.20, ubicada al sud del carrer Munic de la urbanització Racó de l'Oix, des d'on es dirigeix cap al NE per a arribar al marge exterior de l'esmentat carrer. Segueix paral•lel a aquest uns pocs metres, fins a arribar a l'altura de la intersecció amb un altre carrer que dóna accés als habitatges que queden flanquejats per l'anteriorment esmentat carrer de Munic. Segueix llavors el dibuix de les corbes de nivell, en la cota 75, fins al punt de coordenades UTM 753.076, 4.269.880. A partir d'ací, arriba en línia recta a les coordenades UTM 753.097, 4.269.870 i segueix per la cota 90, fins a les coordenades UTM 753.217, 4.269.880.
Des d'aquest punt, la delimitació es dirigeix en línia recta i direcció NE fins a la cota 80, en el punt en què la corba de nivell corresponent a aquesta cota intersecta amb un xicotet tàlveg, al sud del parc aquàtic d'Aqualandia, que queda fora de l'àmbit del pla. Segueix des d'aquest punt en ascens per la vessant NO de la cota 237.6, en línia recta fins a arribar, en direcció ESE a la cota 150, des d'on segueix el dibuix de les corbes de nivell del terreny, rodejant l'esmentat parc aquàtic pel seu extrem SE.
En arribar al punt de coordenades UTM 753.861, 4.270.040, abandona la cota 150 per a dirigir-se en línia recta amb direcció NNE fins a la cota 182, des d'on comença a descendir la lloma que limita al SO amb la urbanització Ciutat Patrícia, seguint la línia de divisòria d'aigües, travessant la cota 143.4, fins a assolir la cota 75, i arribant a uns dels carrers limítrofs de la urbanització. Des d'ací, continua en direcció EN seguint la 75, creua el camí de la Barrinada que porta a la depuradora, seguint en direcció NE fins que torna a intersectar amb el camí de la Barrinada en el límit del terme municipal de l'Alfàs del Pi
En entrar al terme municipal de l'Alfàs del Pi, el límit se superposa al traçat de la carretera d'accés al repetidor, per la qual discorre fins al punt en què aquesta carretera gira cap al sud-oest, coincidint amb les coordenades 754.995 i 4.271.650. Des d'aquest punt, el límit del Pla d'ordenació coincideix sensiblement amb el del Pla especial de protecció paisatgística confeccionat per l'Ajuntament de l'Alfàs del Pi; per a això, prossegueix pel camí que, naixent en l'anteriorment esmentada carretera del repetidor, puja cap a la serra en direcció al Racó de la Creu, fins a intersectar la cota 150, des d'on gira successivament cap al N, NE i NO seguint aproximadament les cotes 150-160, per a descendir després fins a la cota 120, en el punt de coordenades 754.965 i 4.271.850.
Des del punt anterior, el límit s'adapta aproximadament al relleu de la serra, incloent una xicoteta lloma que s'avança sobre el pla per a ascendir novament fins a la cota 150, al voltant de la qual –tot i que no de forma estricta– avança fins a arribar, en el punt de coordenades 755.488 i 4.272.040, al tàlveg d'un barranc per on contínua, en direcció N-NO, descendint bruscament de cota fins a la corresponent a 95 m.
El límit, que voreja les zones urbanes situades al peu de la serra, s'adapta novament de forma aproximada al relleu d'aquesta en l'entorn del pla de l'Albir, primer cap a la cota 95 i després, progressivament, fins a la 120; puja pels vessants d'un tàlveg, deixant fora de la delimitació una zona ocupada per edificacions, fins a arribar al punt de coordenades 755.917 i 4.272.280 –situat sobre el mateix barranc i a la cota 170-, des d'on descendeix, pel vessant dret i seguint un traçat trencat, fins a assolir el límit de l'àrea urbana just al carrer de Badia, en el punt de coordenades 755.848 i 4.272.720. L'esmentat carrer de Badia representa el límit de l'àmbit fins a la intersecció amb el carrer de Neptú, per la qual continua breument fins a trobar el camí Vell del Far i, des d'aquest, gira cap al N-NE en direcció a la costa, a la qual arriba en la denominada Calanca de l'Amerador, en el punt de coordenades 756.130 i 4.273.350. Des del punt anterior, el límit se cenyeix a la línia de costa, avançant per aquesta fins a la platja del Racó, en el punt de coordenades 755.884 i 4.273.600, on acaba l'àmbit terrestre del pla.
Des del punt anterior, i ja en l'àmbit marí, el límit avança en direcció ENE fins a assolir el punt de coordenades 756.465 i 4.273.918, situat sobre la isòbata de – 5 m, al nord de la punta de l'Esparralló i, des d'aquest, en direcció NE, de forma aproximadament paral•lela a la línia de costa, i seguint la següent sèrie de coordenades:
757.059, 4.275.390, al E de l'espigó del port d'Altea.
758.356, 4.277.510, aproximadament al E de la desembocadura de l'Algar.
759.071, 4.278.430, aproximadament al E del cap Negret.
759.840, 4.279.169, aproximadament al SE del port Mar i Muntanya.
760.038, 4.279.500, immediatament al O de l'escull de la Galera.
760.632, 4.279.840, aproximadament al S de la punta de la Barreta.
761.704, 4.279.850, al S de la punta del Mascarat.
761.763, 4.280.013, en la costa de la punta del Mascarat.
Des de l'últim dels punts anteriors, el límit del pla segueix la línia de costa de la serra de Toix, fins a arribar al denominat Morro de Toix, en el punt de coordenades 763.932 i 4.279.810, des d'on es dirigeix novament mar dins, en direcció sud, fins a un nou vèrtex de coordenades 764.042 i 4.278.450 i, des del mateix i en direcció aproximada SO, segueix la línia que configura la sèrie de coordenades següents:
762.103, 4.277.820
760.523, 4.276.700
759.355, 4.274.750
758.801, 4.272.720, aproximadament l'est de l'Estufador, en la costa de la Serra Gelada i sobre la isòbata de –50 m.
La citada isòbata de –50 metres representa el límit de l'àmbit al llarg de l'espai situat enfront de la costa de la Serra Gelada i de la major part del límit sudoriental de la badia de Benidorm, fins a arribar al punt de coordenades 750.329 i 4.264.108, situat al sud de l'illot de Benidom, des d'on gira cap al NO per a arribar el punt de coordenades 747.187 i 4.268.004, situat en la costa en el límit entre els termes municipals de Finestrat i Benidorm. A partir d'aquest punt, el límit del PORN, que es dirigeix cap al E, ve representat per la mateixa línia de costa, fins a arribar el punt de coordenades 747.578 i 4.268.005, en el qual abandona la costa per a situar-se en el punt de coordenades 747.718 i 4.268.123 (punt T), situat sobre la isòbata de –10 m, a l'est del tossal de la Cala.

linea