diari

Llei 4/1994, de 8 de juliol, de la Generalitat Valenciana, sobre protecció dels animals de companyia.

(DOGV núm. 2307 de 11.07.1994) Ref. Base de dades 1543/1994

LLEI 4/1994, de 8 de juliol, de la Generalitat Valenciana, sobre protecció dels animals de companyia. [94/4659]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans, que les Corts Valencianes han aprovat i jo, d'acord amb el que estableix la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, en nom del Rei, promulgue la llei següent:
PREàMBUL
La firma per Espanya dels convenis de Washington, Berna i Bonn estableix el marc general de protecció dels animals, el qual requereix una concreció i adaptació per al cas particular de la Comunitat Valenciana.
L'objectiu d'aquesta llei són els animals de companyia, ço és, els que es crien i reprodueixen amb la finalitat de viure amb les persones, amb fins educatius, socials o lúdics, sense cap activitat lucrativa. Així mateix, la llei regula les atencions mínimes que han de rebre els animals de companyia, les condicions per a la cria, la venda i el transport d'aquests animals, igual com la inspecció, la vigilància i les obligacions dels posseïdors o dels propietaris i dels centres de recollida o albergues. Es regulen les instal.lacions per al seu manteniment temporal.
Malgrat que a la Comunitat Valenciana hi ha una tradició arrelada de respecte cap als animals de companyia, amb aquesta llei es pretén augmentar la sensibilitat col.lectiva cap a comportaments més humanitaris i propis d'una societat moderna. Ja el 1991 i conscients d'aquest sentiment social, es va dictar la Llei d'espectacles, establiments públics i activitats recreatives de la Comunitat Valenciana, en la qual es prohibien els espectacles en què es poguera produir crueltat o maltractament amb els animals i es qualificava d'infracció de caràcter greu la pràctica d'aquestes activitats.
Aquesta llei conté VIII títols. En el títol I es recullen les disposicions generals en les quals en primer lloc es defineix el concepte d'animal de companyia, s'estableix tot seguit les condicions de tinença i tracte d'aquests.
El títol II estableix les normes relatives sobre el manteniment, tractament i esplai dels animals de companyia.
El títol III regula les condicions que han de complir els criadors i els establiments de venda d'animals de companyia. En l'article IV es recullen els requisits que han de posseir els establiments per al manteniment temporal d'aquests animals.
En el títol V es defineix el concepte d'animal abandonat. També es regulen les mesures que han de dur a terme els centres de recollida dels animals de companyia.
El títol VI tracta de les associacions de protecció i defensa dels animals. Fa possible la col.laboració de l'administració autonòmica amb les societats protectores i altres de tipus benèfic i docent, la finalitat de les quals siga la defensa i la protecció dels animals.
El títol VII fixa les mesures d'inspecció i vigilància que són competència de les administracions autonòmica i local.
Finalment el títol VIII tipifica les infraccions del que disposa la llei i les corresponents sancions aplicables.
TíTOL I
Disposicions generals
Article primer
Aquesta llei té l'objectiu d'establir normes per a la protecció i regulació específica dels animals de companyia.
Article segon
a) Són animals de companyia els que es crien i reprodueixen amb la finalitat de viure amb les persones, amb fins educatius, socials o lúdics, sense cap activitat lucrativa.
b) Aquesta llei serà aplicable a tots els artròpodes, amfibis, peixos, rèptils, aus i mamífers de companyia la comercialització o tinença dels quals no estiga prohibida per la normativa vigent. Especialment serà d'aplicació a les subespècies i varietats de gossos (Canis familiraris) i gats (Felis catus).
c) Queden exclosos de l'aplicació d'aquesta llei els animals d'experimentació la protecció dels quals estiga regulada per les lleis espanyoles o les normes comunitàries, i els que es crien per a obtenir treball, carn, pell o algun altre producte útil a l'home.
d) Quan s'use la paraula animal en els articles d'aquesta llei, s'entendrà referit exclusivament a animals de companyia a què al.ludeix l'apartat b) d'aquest article, quan no s'indique expressament altres animals.
Article tercer
L'àmbit d'aplicació d'aquesta llei s'entén als animals assenyalats en l'article anterior, que es troben en el territori de la Comunitat Valenciana, amb independència que hi estiguen o no censats o registrats i fóra el que fóra el lloc de residència dels amos o posseïdors.
Article quart
Es prohibeix:
a) El sacrifici dels animals, amb patiments físics o psíquics, sense necessitat o causa justificada.
b) Maltractar els animals o sotmetre'ls a qualsevol pràctica que els puga produir mals o patiments innecessaris o injustificats.
c) Abandonar-los.
d) Mantenir-los en instal.lacions indegudes des del punt de vista higiènico-sanitari o inadequades per a la pràctica de les cures i l'atenció necessaris d'acord amb les seues necessitats etològiques, segons raça i espècie.
e) Practicar-los mutilacions tret de les practicades per veterinaris.
f) No subministrar-los l'alimentació necessària per al seu desenvolupament normal.
g) Fer donació d'animals com a premi, reclam publicitari, recompensa o regal de compensació per altres adquisicions de naturalesa diferent a la transacció onerosa d'animals.
h) Subministrar-los drogues, fàrmacs o aliments que continguen substàncies que puguen ocasionar-los patiments, transtorns greus que alteren el seu desplegament fisiològic natural o la mort, tret de les controlades per veterinaris en cas de necessitat.
i) Vendre'ls o donar-los per a l'experimentació en laboratoris o clíniques sense el compliment de les garanties previstes en la normativa vigent.
j) Vendre'ls o donar-los a menors de 18 anys i a incapacitats sense autorització d'aquells que tiguen la seua pàtria potestat o custòdia.
k) Exercir la seua venda ambulant. La cria i la comercialització estarà emparada per les llicències i els permisos corresponentes.
l) La utilització d'animals de companyia en espectacles, baralles, festes populars i altres activitats que impliquen crueltat o maltractament, puguen ocasionar-los la mort, patiments o fer-los objecte de tractaments antinaturals o vexatoris.
m) Es prohibeix la tinença d'animals en llocs on no es puga exercir l'atenció i la vigilància adequades.
n) Les accions i omissions tipificades en l'article 25 d'aquesta llei.
o) La posada en llibertat o introducció en el medi natural d'exemplars de qualsevol espècie exòtica que es mantinga com a animal de companyia, amb l'excepció dels previstos en el R.D. 1118/89, de 15 de setembre, que estaran sotmesos al règim d'autorització administrativa per la conselleria competent en matèria de caça i pesca. Als efectes d'aquesta llei, es considera fauna exòtica aquella l'àrea de distribució natural de la qual no inclou parcialment o totalment la Península Ibèrica.
p) L'assistència sanitària als animals per part de persones no facultades, segons la legislació vigent.
Article cinqué
1. L'amo o posseïdor d'un animal tindrà l'obligació de mantenir-lo en bones condicions higiènico-sanitàries, albergar-lo en instal.lacions adequades i realitzarà qualsevol tractament preventiu declarat obligatori.
2. Així mateix, estarà obligat a declarar al facultatiu sanitari competent, a la major brevetat possible, l'existència de qualsevol símptoma que denotara l'existència d'una malaltia contagiosa o transmissible a l'home.
Article sisé
a) Els animals hauran de disposar d'espai suficient quan siguen traslladats d'un lloc a un altre. El mitjà d'embalatge així com de transport hauran de ser concebuts per protegir els animals de la intempèrie i de les diferències climatològiques, i hauran de dur expressada la indicació de la presència d'animals vius. Si són agressius el seu trasllat es farà amb les mesures de seguretat necessàries.
b) Durant el transport i espera, els animals seran observats i disposaran d'aigua i alimentació convenient.
c) L'habitacle on siguen transportats haurà de mantenir bones condicions higiènico-sanitàries en consonància amb les necessitats fisiològiques i etològiques de cada espècie, i haurà d'estar degudament desinfectat i desinsectat.
d) La càrrega i descàrrega dels animals es realitzarà de forma adequada.
e) En tot cas es complirà la normativa de la Unió Europea al respecte i la derivada dels tractats internacionals subscrits pel nostre país, aplicables a aquesta matèria.
Article seté
La filmació d'escenes amb animals que aparencen crueltat, maltractament o patiment es realitzarà sempre de manera simulada i amb l'autorització prèvia de l'òrgan competent. Es farà constar en els títols de la pel.lícula que el dany és fictici.
Article vuité
1. El posseïdor d'un animal i subsidiàriament el propietari, serà responsable dels danys que ocasione, d'acord amb la legislació aplicable al cas.
2. El propietari o posseïdor haurà d'adoptar les mesures que estime més adequades per tal d'impedir que embrute les vies i els espais públics. Els ajuntaments podran habilitar, en parcs, jardins i llocs públics, instal.lacions adequades per a tal fi.
3. En el cas d'incompliment de les mesures previstes en el punt anterior, els ajuntaments imposaran als propietaris d'aquests animals les multes que els seus òrgans de govern fixaran en les ordenances respectives.
Article nové
1. Als efectes d'aquesta llei s'entendrà per nucli zoològic tot centre o establiment dedicat a la cria, venda, manteniment temporal i recollida d'animals de companyia.
2. Reglamentàriament s'establiran les condicions per al requisit i autorització dels nuclis zoològics. En qualsevol cas hauran de complir els requisits mínims següents:
a) Comptar amb la llicència d'activitat municipal.
b) Dur un llibre de registre de moviments, on figuraran les dades relatives a les altes i baixes dels animals produïdes en l'establiment, i també el seu origen i destinació.
c) Tenir bones condicions higièniques i sanitàries, acordes amb les necessitats fisiològiques i etològiques dels animals a albergar.
d) Disposar d'instal.lacions adequades per tal d'evitar el contagi en els casos de malaltia.
3. La conselleria competent en matèria d'autorització de nuclis zoològics prestarà un servei de vigilància per a vetllar pel compliment del que estableix aquest article.
TíTOL II
Del manteniment, tractament i esbarjo
dels animals de companyia.
Article deu
1. Les conselleries competents podran decretar per motius de sanitat animal o salut pública, la vacunació o tractament obligatori dels animals de companyia.
2. Els veterinaris que, en l'exercici de la seua professió, realitzen vacunacions i/o tractaments obligatoris, hauran de dur un arxiu amb la fitxa clínica dels animals objecte de la seua atenció. Aquesta fitxa estarà a disposició de l'autoritat competent.
3. La conselleria competent podrà, per raó de sanitat animal o salut pública, ordenar l'internament i/o aïllament dels animals als quals s'hagués diagnosticat una malaltia transmissible, per al seu tractament curatiu o el seu sacrifici si esqueia. En qualsevol cas, aquest sacrifici s'efectuarà de forma ràpida i indolora i serà supervisat per un veterinari.
Article onze
1. Els posseïdors de gossos que ho siguen per qualsevol títol, hauran d'identificar-los i distingir-los pel procediment que s'establesca reglamentàriament.
2. El reglament d'aquesta llei establirà la forma d'identificació de l'animal, el seu registre i incidències.
3. En l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana es crearà un registre supramunicipal, de caràcter públic, les condicions i dades del qual es determinaran reglamentàriament amb la fi d'assolir una millor coordinació intermunicipal i si escau, una més fàcil recerca de l'animal.
Article dotze
1. Els ajuntaments habilitaran en els jardins i parcs públic els espais adequats, degudament senyalitzats per al passeig i esbarjo dels gossos.
2. El propietari o posseïdor dels gossos haurà de tenir-lo a les vies públiques sota el seu control en tot moment mitjançant una corretja o similar per evitar danys o molèsties. Els gossos perillosos o agressius que circulen per aquestes vies hauran de dur un boç posat.
TíTOL III
Criadors i establiments de venda
d'animals de companyia
Article tretze
1. Els establiments dedicats a la cria o venda dels animals de companyia, hauran de complir, sense perjudici de les altres disposicions que els siguen aplicables les normes següents:
a) Hauran de ser declarats nuclis zoològics per la conselleria competent.
b) Hauran de tenir bones condicions higiènico-sanitàries adequades a les necessitats fisiològiques i etològiques dels animals que alberguen.
c) Disposaran de menjar suficient i sa, aigua, llocs per a dormir i comptaran amb personal capacitat per a tenir-ne cura.
d) Disposaran d'instal.lacions adequades per evitar el contagi en els casos de malaltia o per guardar, si s'escau, períodes de quarantena.
e) Hauran de vendre els animals desparasitats i lliures de tota malaltia, acreditat amb certificat veterinari.
2. Les administracions públiques local i autonòmica, en l'àmbit de les seues respectives competències, vetllaran pel compliment de les normes anteriors i crearan, a l'efecte, un servei de vigilància.
3. L'existència d'un servei veterinari dependent de l'establiment que atorgue certificats de salut per a la venda d'animals, no eximirà al venedor de la responsabilitat davant les malalties en incubació no detectades en el moment de la venda. Amb tal fi, s'establirà un termini de garantia mínim de quinze dies per si hagués lesions ocultes o malalties en incubació.
4. Es prohibeix la cria i comercialització d'animals sense les llicències i permisos corresponents.
5. Es prohibeix la venda en carrers i llocs no autoritzats.
TíTOL IV
Establiments per al manteniment temporal
d'animals de companyia
Article catorze
Les residències, escoles d'ensinistrament i altres instal.lacions creades per al manteniment temporal dels animals de companyia, requeriran ser declarats nuclis zoològics, per la conselleria competent, com a requisit indispensable per al seu funcionament.
Article quize
El propietari de l'animal emplenarà, en el moment de la cessió, una fitxa amb l'historial sanitari recent de cada animal. Aquesta haurà de ser rebuda pel representant del centre.
Article setze
1. Les residències d'animals de companyia i altres instal.lacions de la mateixa classe, disposaran d'un servei veterinari encarregat de vigilar i de controlar l'estat físic dels animals i dels tractaments que reben.
2. Serà obligació del servei veterinari del centre, vigilar que els animals s'adapten a la nova situació, que estiguen alimentats adequadament, i no es donen circumstàncies de risc, i adoptaran les mesures oportunes per evitar-los qualsevol tipus de mal.
3. Si una animal cau malalt, el centre ho comunicarà immediatament al propietari o responsable d'aquest, el qual podrà donar l'autorització per a un tractament veterinari o recollir-lo. En cas de malalties greus o de no localitzar el propietari, s'adoptaran les mesures sanitàries pertinents.
4. Els titulars de residències d'animals o instal.lacions similars prendran les mesures necessàries per tal d'evitar possibles contagis entre els animals que hi resideixen i el malalt, i també evitaran molèsties a les persones i riscos per a la salut pública.
TíTOL V
De l'abandonament i els centres de recollida
d'animals de companyia
Article disset
1. Es considerarà animal abandonat o errant el que no porte cap identificació referent al seu origen o sobre el seu propietari, ni vaja acompanyat de cap persona. En aquest supòsit, l'ajuntament haurà de fer-se càrrec de l'animal i retenir-lo fins que siga recuperat, cedit o, si genera un problema de salut o perill públic, finalment sacrificat.
2. El termini de retenció d'un animal serà com a mínim de deu dies. Els ajuntaments podran ampliar-lo circumstancialment.
3. Si l'animal duu identificació s'avisarà el propietari i aquest tindrà a partir d'aquest moment, un termini de 10 dies per a recuperar-lo, mitjançant pagament previ de les despeses que haja originat la seua atenció i manteniment. Transcorregut aquest termini sense que el propietari haja comparegut, s'entendrà que l'animal ha estat abandonat.
Article divuit
Per a la recollida i retenció dels animals abandonats els ajuntaments disposaran de personal preparat i d'instal.lacions adequades. Es podrà concertar aquest servei amb la conselleria competent o amb les associacions de protecció i defensa dels animals. En les poblacions on hi haja societats protectores d'animals legalment constituïdes i que sol.liciten fer-se càrrec de la recollida, manteniment i adopció o sacrifici d'animals abandonats, se'ls autoritzarà per a realitzar aquest servei i se'ls facilitaran els mitjans necessaris per a dur-ho a terme.
Article dinou
1. Els establiments per a l'allotjament dels animals recollits, siguen municipals, propietat de societats protectores, de particulars benefactors o de qualsevol altra entitat autoritzada a tal efecte, hauran d'acomplir els requisits següents:
a) Ser declarats nuclis zoològics.
b) Disposaran obligatòriament de servei veterinari encarregat de la vigilància de l'estat físic dels animals residents i responsable d'informar periòdicament a l'ajuntament i a la conselleria competent de la situació dels animals allotjats.
2. En aquestes instal.lacions hauran de prendre's les mesures necessàries per evitar contagis entre els animals residents i els de l'entorn.
3. Les administracions públiques podran concedir ajudes a les entitats autoritzades de caràcter protector per al manteniment dels establiments destinats a la recollida d'animals errants o abandonats, sempre que aquests complesquen els requisits establerts.
Article vint
1. a) Els centres de recollida d'animals abandonats, una vegada transcorregut el termini legal per a recuperar-los, podran donar-los en adopció degudament desinfectats i identificats. L'adoptant determinarà si vol que l'animal siga esterilitzat prèviament.
b) Raons sanitàries a part, el sacrifici dels animals es realitzarà quan se n'haguera intentat sense èxit l'adopció per un nou posseïdor.
2. El sacrifici, la desinfecció i la identificació es realitzarà sota la supervisió d'un veterinari. L'esterilització, si s'escau, l'haurà de fer un veterinari.
Article vint-i-u
Els ajuntaments podran decomissar els animals si hi ha indicis de maltractament o tortura, si presenten símptomes d'agressió física o desnutrició o si es troben en instal.lacions indegudes, i també si s'haguera diagnosticat que pateixen malalties transmissibles a les persones, siga per sotmetre'ls a un tractament curatiu adequat o per sacrificar-los si fóra necessari.
Article vint -i-dos
1. Si un animal ha de ser sacrificat s'utilitzaran mètodes que impliquen el mínim patiment i provoquen una pèrdua de consciència immediata.
2. El sacrifici s'efectuarà sota el control d'un veterinari. Aquest serà el responsable dels mètodes emprats.
3. La conselleria competent establirà reglamentàriament els mètodes de sacrifici a emprar.
TíTOL VI
De les associacions de protecció i defensa
dels animals de qualsevol espècie
Article vint-i-tres
1. D'acord amb aquesta llei són associacions de protecció i defensa dels animals de qualsevol espècie, les associacions sense finalitat de lucre, legalment constituïdes i que tinguen per principal finalitat la defensa i protecció dels animals.
2. Les associacions de protecció i defensa dels animals que reunesquen els requisits determinats reglamentàriament, hauran de ser inscrites en un registre creat a tal efecte, i se'ls atorgarà el títol d'entitats col.laboradores per la conselleria corresponent. Aquesta conselleria podrà convenir amb aquestes associacions la realització d'activitats encaminades a la protecció i defensa dels animals.
3. Les associacions de protecció i defensa dels animals podran instar la conselleria competent i els ajuntaments, en l'àmbit de les respectives competències, per tal que realitzen inspeccions en aquells casos concrets en què hi haja indicis d'irregularitats.
TíTOL VII
Del cens, la inspecció i la vigilància
dels animals de companyia
Article vint-i-quatre
1. Correspondrà als ajuntaments:
a) Establir i efectuar un cens de les espècies d'animals de companyia.
b) Recollir i sacrificar animals de companyia.
c) Vigilar i inspeccionar els establiments de venda, guarda o cria d'animals de companyia segons el que hi ha establert en els títols III, IV i V d'aquesta llei.
2. Correspondrà a la conselleria competent:
a) Establir, directament o mitjançant conveni amb associacions o organitzacions, un registre supramunicipal d'animals de companyia, lligat al sistema d'identificació que s'establesca.
b) Vigilar i inspeccionar els establiments de venda, guarda o cria d'animals, de conformitat amb el que hi ha establert en l'article 9.
TíTOL VIII
De les infraccions i de les sancions
Secció primera
Infraccions
Article vint-i-cinc
A efectes d'aquesta llei, les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus.
1. Seran infraccions lleus.
a) La possessió de gossos no censats.
b) No disposar dels arxius de fitxes clíniques dels animals objecte de vacunació o que aquests estiguen incomplets.
c) El transport d'animals amb vulneració dels requisits establerts en l'article 6.
d) La venda i donació d'animals a menors de 18 anys o incapacitats sense l'autorització de les persones que tenen la seua pàtria potestat o custòdia.
e) Qualsevol infracció a aquesta llei que no estiga qualificada com a greu o molt greu.
2. Seran infraccions greus:
a) El manteniment d'animals d'espècies perilloses sense autorització prèvia.
b) La donació d'animals com a premi, reclam publicitari, recompensa o regal de compensació per altres adquisicions de naturalesa distinta a la transacció onerosa d'animals.
c) El manteniment dels animals sense l'alimentació o en instal.lacions indegudes des del punt de vista higiènico-sanitari o inadequades per a la pràctica de les cures i l'atenció necessàries d'acord amb les necessitats etològiques, segons raça i espècie.
d) La no-vacunació o la no-realització de tractaments obligatoris als animals de companyia.
e) L'incompliment per part dels establiments per al manteniment temporal d'animals, cria o venda d'aquests, de qualsevol dels requisits i condicions establertes per aquesta llei.
f) La filmació d'escenes amb animals que simulen crueltat, maltractament o patiment, sense l'autorització prèvia de l'òrgan competent de la Comunitat Valenciana.
g) L'incompliment de l'obligació d'identificar els animals, tal com indica l'article 11 d'aquesta llei.
h) La reincidència en una infracció lleu.
3. Seran infraccions molt greus:
a) El sacrifici dels animals amb patiments físics o psíquics, sense necessitat o causa justificada.
b) Els maltractaments i agressions físiques o psíquiques als animals.
c) L'abandonament dels animals.
d) La filmació d'escenes que comporten crueltat, maltractament o patiment d'animals quan el dany no siga simulat.
e) L'esterilització, la pràctica de mutilacions i de sacrifici d'animals sense control veterinari.
f) La venda ambulant d'animals.
g) La cria i comercialització d'animals sense les llicències i permisos corresponents.
h) Subministrar-los drogues, fàrmacs o aliments que continguen substàncies que puguen causar-los sofriments, trastorns greus que alteren el seu desenvolupament fisiològic natural o la mort, tret de les controlades per veterinaris en cas de necessitat.
i) L'incompliment de l'article 5.
j) La utilització d'animals de companyia en espectacles, lluites, festes populars i altres activitats que indiquen crueltat o maltractament, i que els pot ocasionar la mort, patiment o fer-los subjectes de tractes antinaturals o vexatoris, en aquest supòsit per a la imposició de la sanció corresponent, s'estarà al que disposa la Llei 2/1991, de 18 de febrer, d'espectacles, establiments públics i activitats recreatives.
k) La incitació als animals per escometre contra persones o altres animals, llevat dels gossos de la policia i els dels pastors.
l) La reincidència en una infracció greu.
m) L'assistència sanitària als animals per part de persones no facultades a tals efectes per la legislació vigent.
Secció segona
Sancions
Article vint-i-sis
Els propietaris d'animals que per qualsevol circumstància i d'una manera freqüent produesquen molèsties al veïnat, sense que prenguen les mesures escaients per a evitar-ho, seran sancionats amb multes entre 5.000 a 50.000 PTA, i en cas de reincidència l'autoritat podrà confiscar-los els animals i els donaran la destinació que crega escaient.
Article vint-i-set
1. Les infraccions d'aquesta llei seran sancionades amb multes de 5.000 a 3.000.000 PTA.
2. La resolució sancionadora podrà comportar la confiscació dels animals objecte de la infracció.
3. Cometre infraccions previstes per l'article 24.2 i 3 podrà comportar la cloenda temporal fins a un termini màxim de cinc anys de les instal.lacions, locals o establiments respectius.
4. Cometre infraccions previstes en l'article 25.2 i 3 podrà comportar la prohibició d'adquirir altres animals per termini d'entre un i deu anys.
Article vint-i-vuit
1. a) Les infraccions lleus se sancionaran amb una multa de 5.000 a 100.000 PTA.
b) Les infraccions greus se sancionaran amb una multa de 100.001 a 1.000.000 PTA.
c) Les infraccions molt greus de 1.000.001 a 3.000.000 de PTA.
2. En la imposició de sancions es tindran en compte per a graduar la quantia de les multes i la imposició de sancions accessòries, els criteris següents:
a) La transcendència social o sanitària, i el perjudici causat per la infracció comesa.
b) L'ànim de lucre il.lícit i la quantia del benefici obtingut en la comissió de la infracció.
c) La reiteració o reincidència en la comissió d'infraccions, la negligència o la intencionalitat de l'infractor.
Article vint-i-nou
La imposició de qualsevol sanció prevista en aquesta llei no exclou la responsabilitat civil i penal i l'eventual indemnització de danys i perjudicis que puguen correspondre al sancionat.
Article trenta
Per a imposar les sancions a les infraccions previstes en aquesta llei, caldrà seguir el procediment sancionador regulat per la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, en relació amb el Reial decret 1.398/1993, de 9 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament del procediment per a l'exercici de la potestat sancionadora.
Article trenta-u
La competència per a la instrucció dels expedients sancionadors i imposició de les sancions corresponents, l'ostenten exclusivament les autoritats municipals. No obstant això, les autoritats locals podran trametre a la Generalitat les actuacions practicades per tal que aquesta exercesca la competència sancionadora si ho creu escaient.
Article trenta-dos
Les administracions públiques local i autonòmica podran adoptar les mesures provisionals oportunes fins la resolució de l'expedient sancionador corresponent. Amb anterioritat a la resolució que adopte les mesures provisionals oportunes es donarà audiència a l'interessat perquè formule les al.legacions que estime convenients.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera
La Comunitat Valenciana haurà de programar campanyes divulgadores sobre el contingut d'aquesta llei entre els escolars i habitants d'aquesta, com també prendre mesures que contribuesquen a fomentar el respecte als animals i a difondre'l i promoure'l en la societat en col.laboració amb les associacions de protecció i defensa dels animals.
Segona
El govern de la Generalitat Valenciana podrà, mitjançant decret, procedir a l'actualització de les sancions previstes en l'apartat 1 de l'article 27, tenint en compte la variació dels índexs de preus al consum.
DISPOSICIONS TRANSITòRIES
Primera
En el termini màxim de 6 mesos a partir de l'entrada en vigor d'aquesta llei, el govern de la Generalitat Valenciana adequarà l'estructura administrativa necessària per al compliment del que disposa aquesta llei.
Segona
En el termini d'un any, a partir de l'entrada en vigor d'aquesta llei, el govern de la Generalitat Valenciana regularà les matèries pendents de desplegament que calguen per a la plena efectivitat d'aquesta llei.
DISPOSICIó FINAL
Aquesta llei vigirà el dia de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, tot havent-se de publicar així mateix, en el Boletín Oficial del Estado.
Per tant, ordene els ciutadans, tribunals, autoritats i poders públics als qual pertoque, observen i facen complir aquesta llei.
València, 8 de juliol de 1994
El president de la Generalitat Valenciana
JOAN LERMA I BLASCO

linea