Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

Decret 71/1993, de 31 de maig, del Govern Valencià, de règim jurídic del Parc de l'Albufera.

(DOGV núm. 2057 de 30.06.1993) Ref. Base de dades 1546/1993

Decret 71/1993, de 31 de maig, del Govern Valencià, de règim jurídic del Parc de l'Albufera.
El sistema format pel llac de l'Albufera, l’entorn humit que té i la barra litoral adjacent a tots dos constitueix un dels espais naturals de major importància a la Comunitat Valenciana. La circumstància de proximitat a l’àrea metropolitana de València hi confereix especials característiques ambientals, alhora que li afegeix una important funció social com a espai natural.
Així mateix, la presència a la zona d'importants usos i aprofitaments de tipus tradicional que, en interacció amb les biocenosis naturals, han determinat les característiques ambientals actualment existents com a trets distintius de l'espai, determina la necessitat d'establir una regulació d'activitats que faça compatible l’ús ordenat de l'espai amb el manteniment dels valors ecològics.
D'entre les diverses modalitats que la legislació vigent estableix per a la protecció d'espais naturals, la de parc és la més adequada a les consideracions exposades, perquè permet de compatibilitzar una adequada protecció del medi natural amb el manteniment ordenat dels usos i aprofitaments tradicionals i amb el foment del contacte entre l'home i la naturalesa.
Davant el caràcter d'urgència que la intensa degradació ambiental de l’espai requereix, la Generalitat Valenciana ha assumit com a objectiu la consecució d'una ràpida i eficaç protecció de l'Albufera i el seu entorn.
L'oportunitat de la declaració de pare per a l'Albufera i el seu entorn, prèvia a la redacció del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals, és justificada per l’existència dels següents factors pertorbadors que podrien alterar irreversiblement els valors naturals que té:
- Aterrament i desaparició de la marjal.
- Pressió urbanística sobre el sistema de dunes.
- Pertorbació del règim hídric amb perjudici irreversible
per al llac i els ullals.
- Pressió industrial en el sector nord, generada per l'ampliació del port de València.
- Pressió cinegètica desmesurada.
- Disfuncions en zones perifèriques.
Per tot això exposat, d'acord amb el Consell d'Estat, a proposta del Conseller de Medi Ambient i amb la deliberació prèvia del Govern Valencià, en la reunió del dia 31 de maig de 1993,
DECRETE
Article primer. Objecte
U Conformement al que es disposa en la Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació dels Espais Naturals i de la flora i la Fauna Silvestres, i d'acord amb les competències de la Generalitat Valenciana sobre la matèria, és declarat parc el sistema conformat pel lloc de l'Albufera de València, el seu entorn humit i la barra o cordó litoral adjacent a tots dos, amb l'àmbit territorial- determinat a l'article 2n., i s'estableix a l'efecte en aquest decret el règim jurídic especial corresponent.
Dos. Aquest règim jurídic especial té com a fi atendre la conservació dels ecosistemes naturals i els sens valors ecològics, estètics, educatius i científics, promovent l'ensenyament i el gaudi del parc, per raó de l'interès patrimonial i cultural, i també el manteniment de les activitats econòmiques tradicionals, compatibilitzant-les amb el grau de protecció recollit en aquest decret.
Article segon. Àmbit territorial
U. El Parc de l'Albufera comprèn part dels termes municipals de València, Alfafar, Sedaví, Massanassa, Catarroja, Albal, Beniparrell, Silla, Sollana, Sueca, Cullera, Albalat de la Ribera i Algemesí.
Dos. Els límits geogràfics del parc són especificats descriptivament i gràficament a l'annex d'aquest decret. El pla a què es refereix l'article quart concretarà en detall la delimitació del parc i, si escau, podrà proposar les modificacions a la delimitació indicada a l'annex que s'estimen pertinents per a un millor compliment dels objectius d'aquest decret. Les modificacions dels límits geogràfics del parc seran establertes per decret del Govern Valencià.
Article tercer. Protecció
Al territori inclòs en el parc regiran les següents disposicions de caràcter general:
1. Les activitats tradicionals continuaran desenvolupant-se d'acord amb les regulacions específiques que tinguen i amb el que s'estableix per aquest decret i per la normativa que el desenvolupe.
2. Els òrgans rectors establiran les normes a què hauran de subjectar-se els visitants per tal de no pertorbar ni menystenir els valors naturals del parc i les activitats que s'hi realitzen.
3. Règim urbanístic.
a) Tot el sòl inclòs al parc ara classificat com a no urbanitzable serà mantingut amb aquesta classificació, i serà objecte de protecció especial.
b) El sòl ara classificat com a urbà o urbanitzable podrà mantenir aquesta classificació.
c) Si com a conseqüència de que es disposa en aquest decret o de la normativa que s'establesca al Pla Rector d'Us i Gestió pel que fa a la protecció i defensa del medi ambient calgués modificar el planejament urbanístic vigent, aquestes modificacions seran tramitades a fi d'adequar-les als objectius que hi haja establerts.
d) Els futurs plans generals d'ordenació i les normes subsidiàries de planejament municipal, i la resta d'instruments d'ordenació del territori, seran ajustats a les anteriors disposicions.
4. La costa serà objecte d'especial protecció encaminada a la conservació de les platges i les dunes, sense perjudici que exclusivament l’ús puga ser regulat amb els instruments prevists a la Llei 22/1988, de 28 de juliol, sobre costes, i la resta de disposicions concordants.
5.a) Les mesures de protecció previstes en aquest decret s'estenen a les aigües subterrànies i superficials, que constitueixen el suport hidric de l'ecosistema que es tracta de conservar.
b)Tota la superfície inclosa en el parc tindrà la consideració de zona humida als efectes prevists a la Llei 29/1985, de 2 d'agost, d'Aigües i a la resta de disposicions concordats que li sigmen aplicables.
6. Tot tipus d'intervenció sobre les biocenosis naturals i, en particular, la introducció d'espècies de fauna o flora no autòctona haurà de ser objecte d'autorització expressa per la conselleria de Medi Ambient, després de l'informe dels òrgans rectors del parc.
7. Les competències de les administracions públiques seran exercides de manera que queden preservats tots els valors naturals, ecològics i paisatgistes del parc, avaluant amb especial atenció els possibles impactes ambientals produïts per actuacions exteriors al parc. 6
8. Els plans de sanejament integral es desenvoluparan d'acord amb el que adés ha estat establert.
Article quart. Pla Rector d'Us i Gestió
U. Es redactarà un Pla Rector d'Us i Gestió del parc, que contindrà, si més no, les determinacions següents:
a) L'ordenació de l'àmbit territorial corresponent al pare, graduant-ne la protecció que s'establesca, amb delimitació de les zones d'especial protecció, i les previsions i normes necessàries per a la infrastructura, els equipaments, les construccions i els serveis del parc. Quan les previsions del pla rector siguen incompatibles amb el planejament urbanístic, serà revisat, en allò que escaiga, d'ofici pels òrgans competents.
b) El desenvolupament de les previsions de protecció dels plans generals i les normes subsidiàries, completant tots aquells aspectes necessaris.
c) Les mesures referents a l'ordenació integral del cicle de l'aigua, a fi d'obtenir el control de les aigües residuals i compatibilitzar la promoció de les poblacions rurals amb la preservació del pare i, en especial, de les seues zones humides.
d) Les mesures encaminades a corregir gradualment altres disfuncions que puguen afectar el llac de l'Albufera i la seua zona humida, entre les quals hi ha les següents:
- Contaminació de les aigües per tractament agrícola, abocaments urbans i industrials.
- Aterrament progressiu del llac i de les marjals.
- Cessament d'aportació d'aigües dels aiguaneixos coneguts com a ullals.
- Avanç dels processos d'urbanització.
- Transformació de cultius.
- Alteració del sistema de dunes.
- Desaparició d'espècies autòctones.
e) La previsió d'actuacions dirigides a promoure i fomentar la visita i el coneixement del pare i totes aquelles activitats de gestió necessàries per tal d'aconseguir els objectius del pare, incloent-hi un estudi econòmico-financier d'aquestes activitats.
f) Qualsevol altra determinació concordant amb els objectius de protecció d'aquest decret.
Dos. El procediment per a l'aprovació del Pla Rector d'ús i Gestió i les revisions que tinga serà el següent:
a) El Pla Rector d'Us i Gestió serà redactat a iniciativa de la Junta Rectora, i l’elaboració serà objecte de seguiment per una comissió constituïda al si de la junta amb la participació, en tot cas, de representants dels ajuntaments afectats, corresponent-ne l'aprovació inicial a la Conselleria de Medi Ambient, amb informe previ de la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports i de la Conselleria d'Agricultura i Pesca, i audiència del ajuntaments afectats territorial ment.
b) Aprovat inicialment, el pla serà sotmès a informació pública i serà exposat, amb aquest fi, a la seu de la Conselleria de Medi Ambient. Als efectes d'aconseguir-ne la major divulgació, serà exposat, igualment, als ajuntaments afectats territorialment.
e) L'aprovació provisional correspondrà a la Conselleria de Medi Ambient, previ informe de la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, de la Conselleria de Agricultura i Pesca, de la Diputació Provincial de València i dels ajuntaments afectats territorialment.
d) L'aprovació definitiva correspon al Govern Valencià.
El Pla Rector d'ús i Gestió serà elaborat de manera que se'n faja l'aprovació inicial en el termini de divuit mesos, comptadors de la data de constitució de la Junta Rectora.
Article cinquè. Junta Rectora
U. Es crea la Junta Rectora del Pare de l'Albufera, com a organisme col·laborador i assessor de la gestió que tinga.
- Dos. Seran membres de la Junta Rectora:
- Dos representants de la Conselleria de Medi Ambient.
- Un representant de la Conselleria d'Agricultura i Pesca.
- Un representant de la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports.
- Un representant de la Conselleria d'indústria, Comerç i Turisme.
- Un representant de la Conselleria de Sanitat i Consum.
- Un representant de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència.
- Un representant de la Conselleria d'Administració Pública.
- Un representant de la Direcció de Costes.
- Un representant de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
- Un representant de la Diputació Provincial.
- Dos representants de l'Ajuntament de València.
- Un representant per cadascun de la resta d'ajuntaments afectats territorialment.
- El Director Conservador del pare.
- Dos representants de les universitats de la Comunitat Valenciana agràries.
- Un representant de les cambres agràries.
- Dos representants d'altres organitzacions i associacions
- Un representant de, la Junta de Desguàs de l'Albufera.
- Un representant de les societats de caçadors.
- Un representant de la Societat Espanyola d'Ornitologia.
- Un representant de les cofradies de pescadors.
- Un representat dels grups conservacionistes.
Tres. El president de la Junta Rectora serà nomenat pel Govern Valencià, a proposta de la Conselleria de Medi Ambient.
Quatre. Son funcions de la Junta Rectora:
a) Disposar el que calga per a la redacció del Pla Rector d'Us i Gestió, informar sobre cada una de les fases per què passe, abans de l'aprovació, i informar preceptivament sobre els diversos plans, normes i projectes que afecten l’àmbit territorial del parc, i en aquells supòsit en què així ho establesca el Pla Rector d'Us i Gestió. Aquest tràmit podrà ser realitzat sia directament, sia mitjançant delegació pel Consell Directiu.
b) Promoure i fomentar actuacions per a l’estudi, la divulgació i el gaudi dels valors del pare.
c) Proposar als organismes de l'administració, que en cada cas corresponguen, mesures encaminades a la conservació, la millora i el coneixement dels valors del parc, i per l'afavoriment de les activitats tradicionals que es desenvolupen en el seu àmbit.
d) Informar sobre aspectes relatius a la protecció del pare quan així ho requeresca algun dels organismes de l'administració.
e) Informar sobre els pressupostos anuals del pare.
f) Qualsevol altra funció que li atribuesca la legislació amb caràcter general.
Cinc. La Junta Rectora quedarà constituïda en el termini màxim de quatre mesos, comptadors des de la data d'entrada en vigor d'aquest decret.
Article sisè. Consell Directiu
U. L'administració i gestió del parc correspon al Consell Directiu.
Dos. El Consell Directiu serà format pels següents membres:
- El Director Conservador.
- Un representant de la Conselleria de Medi Ambient.
- Un representant de la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports.
- Un representant de la Conselleria d'Agricultura i Pesca.
Un representant de l'Ajuntament de València.
Un representant de la resta d'ajuntaments afectats territorialment, triat pels representants que tenen en la Junta Rectora.
Tres. Són funcions del Consell Directiu:
a) Elaborar les propostes dels plaus de gestió i dels pressupostos anuals i designar els tècnics que hagen de redactar el Pla Rector d'Us i Gestió.
b) Vigilar el compliment de les reglamentacions del pare i dels plans de gestió.
c) Administrar els fons del pare.
d) Informar sobre activitats o construccions que afecten l’àmbit territorial del parc i, en general, els objectius d'aquest decret, d'acord amb les especificacions de l'article 5é, apartat 4.ª), i amb aquelles altres que el Pla Rector d'ús i Gestió determine.
e) Proposar sancions a l'òrgan competent en cada cas, d'acord amb el règim de sancions previst a l'article 9è.
Quatre. El Consell Directiu serà constituït en el termini màxim de quatre mesos, comptadors de la data d'entrada en vigor d'aquest decret.
Article setè. El Director Conservador
U. El nomenament i cessament del Director Conservador correspon al Govern Valencià, a proposta de la Conselleria de Medi Ambient, i haurà de recaure el nomenament en un titular universitari superior.
Dos. Són funcions del Director Conservador:
a) La coordinació i, si escau, l’execució de les previsions del Pla Rector d'ús i Gestió.
b) La supervisió del compliment de, les reglamentacions del pare.
e) La realització d'aquelles actuacions encarregades per la Junta Rectora o pel Consell Directiu del Pare.
d) Dur a terme totes aquelles actuacions en relació amb els objectius d'aquest decret que, por la urgència que tenen, no poden ser demorades, i donar-ne compte tot seguit al Consell Directiu, el qual l'elevarà a la Junta Rectora o als òrgans administratius que corresponguen.
e) Proposar a la Junta Rectora tots els estudis i les actuacions que considere necessaris per al millor funcionament del pare.
f) Elaborar les memòries anuals d'activitats i resultats.
g) Coordinar les relacions entre la Junta Rectora i el Consell Directiu.
h) Les funcions de secretari de la Junta Rectora.
Article vuitè. Finançament
U. A fi d'atendre les despeses generals de funcionament del Parc de l'Albufera i dels seus òrgans rectors, la Generalitat Valenciana, a través de la Conselleria de Medi Ambient, habilitarà els crèdits escaients, sense perjudici dels mitjans econòmics que haja d'aportar l'Ajuntament de València, ni de les col·laboracions d'altres òrgans o corporacions públiques o privades que puguen tenir interès a coadjuvar a la millor gestió del parc.
Dos. Correspon al Govern Valencià l'aprovació dels pressuposts anuals del parc, a proposta del Conseller de Medi Ambient.
Article novè. Règim de sancions
Les accions o omissions que infringesquen les normes previstes a la Llei 4/1989, de 27 de març, i, per remissió, les contingudes en aquest decret, generaran responsabilitat de naturalesa administrativa, sense perjudici de l'exigible en via penal, civil o d'altre ordre en què puguen incórrer. Per a la tipificació de les infraccions i les sancions aplicables, se seguirà el que es disposa en la llei indicada.
Sense perjudici de les sancions penals o administratives que, en cada cas, escaiguen, l'infractor haurà de reparar els danys causats, segons el que es preveu en la llei citada.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera
D'acord amb el que s'estableix a l'article 15.2 de la Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació dels Espais Naturals i de la flora i la Fauna Silvestres, caldrà tramitar un Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals en el termini màxim d'un any a partir de la declaració del Pare Natural de l'Albufera per aquest decret.
L'àmbit territorial del citat Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals inclourà la conca hidrogràfica de l'Albufera i en el contingut d'aquest pla es tractaran amb especial atenció les aportacions que, des del Xúquer i el Túria, influeixen decisivament en el balanç hídric del sistema (llac i marjal conjuntament).
Tercera
El contingut del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals inclourà, si més no, la documentació següent:
- Memòria informativa. Inclourà una delimitació detallada i informació justificada sobre els diversos factors del medi físic, estudi sòcio-econòmic i usos del territori, estudi d'infrastructures actuals i previstes, anàlisis i diagnòstic de la informació elaborada.
- Regulació i protecció. Inclourà les propostes de regulació que comportarà una zonificació determinant els corresponents Règims de protecció específics per a certs àmbits, concreció de les limitacions que s'han d'establir en les diferents activitats (normatives) i. determinació de les mesures correctores necessàries per a l’eliminació d'actuals impactes.
- Documentació gràfica referida als diversos apartats adés assenyalats a escala útil.
Primera
Fins que siga aprovat el Pla Rector d'ús i Gestió, el Consell Directiu tindrà una especial actuació en matèria de control i seguiment d'aquelles activitats i construccions que afecten l’objecte d'aquest decret, i també de les repercussions del planejament vigent a l’àmbit territorial del pare.
DISPOSICIONS TRANSITORIES
Segona
El planejament urbanístic que siga elaborat fins a l'aprovació del Pla Rector d'ús i Gestió, i que efecte terrenys inclosos a l’àmbit del parc, incorporarà les disposicions de protecció establertes en aquest decret i preveurà a l’àmbit afectat que tinga, la futura redacció del Pla Rector d'ús i Gestió esmentat, que concretarà l’ordenació i les normes de protecció definitives.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
Autoritzar el Conseller de Medi Ambient perquè, a l’àmbit de les seues competències, dicte los disposicions que calguen per a l’execució i el desenvolupament d'aquest decret.
Segona
Aquest decret entrarà en vigor l’endemà de publicar-lo al
Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 31 de maig de 1993.
El Conseller de Medi Ambient,
ANTONIO ESCARRE ESTEVE
El President de la Generalitat Valenciana,
JOAN LERMA I BLASCO
ANNEX
Delimitació del Parc de l'Albufera
1. Límit nord Segueix la via nova del Túria des de la desembocadura fins al camí del Bracet. Segueix el camí del Bracet fins arribar a la senda de les Vaques, seguint aquesta senda en direcció sud fins a l'encreuament amb la sèquia de l'Or. Continua per la sèquia de l'Or fins a la sèquia de Ravisanxo. Segueix la sèquia de Ravisanxo fins a la intersecció amb la CN-332.
2. Límit oest
Segueix la carretera nacional 332 des de la intersecció amb la sèquia de Ravisanxo (entre PQ 254 i PQ 255) fins al PQ 250. Continua pel camí vell de Russafa i la via del ferrocarril Silla-Cullera (des de PQ 3 fins el PQ 9). Segueix per la sèquia o escorrentia de la Campana fins a la intersecció amb el camí de la Verola, seguint per aquest fins al camí del Barranquet, que es travessa, continuant pel braçal de la Rebassa fins el camí de l'Alteró. Segueix pel camí de l'Alteró, que s'abandona seguint el límit entre les parcel·les 151-150 i les 49-50 (del polígon 26 de Sollana) fins al camí de l'Haca o camí dels Campetes, continuant pel límit entre les parcel·les 116 i 106 i pel límit entre les parcel·les 105-23 i 129-128-137-139-107-24-25 (del polígon 26 de Sollana) fins el camí de Paretes.
Segueix pel camí de Paretes, reg de Paretes, la sèquia de l'Overa (o del Regal), la sèquia dels Clots i el rec dels Hoyos fins a l'encreuament amb el camí de la Maquia, que s'abandona pel límit entre les parcel·les 817 i 919 (polígon 2 1, full 2n. de Sollana), fins la senda d'Olivarons.
Des d'aquesta sendera continua pel límit entre les parcel·les 301-302-303-304-338-339 i les parcel·les 818-246-247-954-305a-306a (del polígon 21, full 2n de Sollana), fins a l'Escorredor dels Oliverans o rec d'Alfasar. Segueix per aquest fins a la Casa del Coto i, des d'aicí, pel límit entre les parcel·les 278-208 i les parcel·les 324-910-909-276 (del polígon 21, full 2n de Sollana), fins a la sèquia de Sant Agustí, i per aquesta a la sèquia de l'Overa (o del Regai). Prossegueix la sèquia Mà Dreta de Pistilla fins a l'enforcall amb el camí d'Alzira.
Segueix pel camí d'Alzira, el camí de Muñoz (camí del Pla del Pi), el camí de la Casa Masí (à Casa Sirera), el camí de la Torreta Trullàs i el camí de les Mal·lades (o de la Casa Caro), fins a la intersecció amb el límit entre les parcel·les 42-43-369-99-25, les parcel·les 41-73-104100-76 i la parcel·la 46 (polígon 17, full 1r de Sollana), fins al camí del Barranc. Segueix pel camí del Barranc fins a la sèquia Vella.
3. Límit sud
Segueix per la sèquia Vella, la sèquia Comuna, el camí de la Tancada à el camí de Moncófar, fins al límit entre les parcel·les 49a-343-199-43a-15-72-37 i les parcel·les 5a-198a-42a-240-239-74-63-323 (polígon 1, full 1r d'Albalat de la Ribera), arribant al camí de Planells (o Palmella). Continua pel caminàs de Morelló, el camí de la Fieixenera i el camí de la Mola, fins al límit entre les parcel·les 160-51a i les parcel·les 159-158-51 a-52 (Polígon 17, full 2n. d'Albalat de la Ribera), arribant al camí de la Senillera i continuant fins al pont de l'Anell.
Des del pont de l'Anell, segueix pel camí de la Costera, la sèquia de la Fondada, la sèquia del Mallorquí i la sèquia de la Costera, continuant el límit entre les parcel·les 160-43a-105a-15b-148-149-103-150102a (del polígon 21, Sueca), fins al camí de la Partida o sèquia de la Martina, que s'abandona seguint el límit entre les parcel·les 13a i les parcel·les 191-14-192a (polígon 21, Sueca), fins arribar al camí del Campanar (Canet de Tarongers).
Segueix pel camí del Campanar, el camí del Pas de Rossell, el camí d'Escano (camí de la Sèquia Nova), el camí de la Paridera, el guardarany de Barraca Cebolla, el guardarany del Rafoll (o de les Saucelles), la carretera VV-1045, el camí o sèquia del Saladar, el camí dels Cendroses, el braçal dels Hosos i el camí (i sèquia) dels Arbres, que s'abandona seguint el límit entre les parcel·les 2a-13a-12a-8-17a i la parcel·la la (del polígon 36, Sueca) fins al camí del Mareny o sèquia del Rei. Prossegueix pel guardarany de la Torreta i el Pla, la sèquia reial del Xúquer (sèquia de Cullera), el camí de Ràfol, el camí Vell (camí Fondo de la Penya), el camí Magranerets, el camí del Pastisser (límit entre les parcel·les 136-169-225-181a i les parcel·les 135-167-166-202-201-165153, del polígon 58, full 2n de Cullera). Continua per la cresta (divisoria d'aigües) de la muntanyeta de l’Ermita dels Sants fins al camí que separa les parcel·les 146a-148 de les parcel·les 23-22-21a-21b-226, seguint per ell fins arribar a la carretera Natzaret-Oliva, per la qual prossegueix fins al camí Primer Collado. Continua pel camí Primer Collado fins a la sèquia de Sant Llorenç, que segueix fins a la desembocadura en el mar Mediterrani.
4. Límit est
Segueix el marge dret de la desembocadura de la nova via del Túria fins a la desembocadura de la sèquia de Sant Llorenç.
Veure imatge

linea
Mapa web