Llei de la Generalitat Valenciana 3/1986, de 24 d'octubre, de Patrimoni de la Generalitat Valenciana.
(DOGV núm. 455 de 30.10.1986) Ref. Base de dades 1750/1986
-
Anàlisi jurídica
-
Anàlisi documental
Origen de disposició: Presidència de la Generalitat Grup temàtic: Legislació Matèries: Patrimoni de la Generalitat Descriptors: Temàtics: propietat de béns, propietat immobiliària, propietat mobiliària, administració regional, propietat pública, Dret regional , patrimoni de la Generalitat
Llei de la Generalitat Valenciana 3/1986, de 24 d'octubre, de Patrimoni de la Generalitat Valenciana.
Sia notori i manifest a tots els ciutadans, que les Corts Valencianes han aprovat, i jo, d'acord amb el que estableixen la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, en nom. del Rei, promulgue la següent Llei:
PREAMBUL
L'article 50 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana preveu quins són els elements integrants del patrimoni de la Generalitat, sense establir-ne, com és lògic, atesa l'entitat de la norma estatutària, el règim jurídic aplicable. Per tant resulta obligat, tot partint del precepte estatutari, desplegar mitjançant una Llei de les Corts Valencianes els aspectes més importants que, des del punt de vista jurídic, informen l'adquisició, l'administració i la defensa dels elements integrats en el patrimoni de la Generalitat.
La importància d'aquesta Llei és manifesta. Constitueix una fita bàsica en el desenvolupament institucional de la Generalitat. Representa la constatació, en l'aspecte jurídic, de l'existència d'una comunitat humana vertebrada entorn a les seues institucions d'autogovern. Tant és així, que hom pot afirmar que la personalitat jurídico-pública de la Generalitat, com a centre d'imputació de situacions jurídiques, troba en l'ordenament normatiu del seu patrimoni la més clara ratificació de la pròpia personalitat en el món del Dret Públic.
Justament la significació institucional d'aquesta Llei ha obligat a depurar acuradament els mecanismes normatius predisposats per a conseguir les finalitats perseguides per la Llei, de manera que puguen obviar-se tant possibles col·lisions amb l'ordenament vigent -específicament amb la normativa aplicable al patrimoni de l'Estat- com buits que deixen òrfens de tractament aspectes de la rica varietat que ofereixen els béns integrants del patrimoni d'una Comunitat Autònoma.
Amb aquesta finalitat hom ha partit de dues premisses essencials, en l'elaboració de la Llei. En primer lloc, hom ha respectat, quan s'ha pogut, la regulació tradicional recollida en la normativa sobre el patrimoni de l'Estat. Seria una niciesa inexcusable que guiats per afanys innovadors, hom desconegués els èxits existents en un sector de l'ordenament caracteritzat per la precisió tècnica i per una decantació dogmàtica mereixedora de generalitzades felicitacions. La tradicional ordenació del patrimoni estatal ha constituït un sector de l'ordenament sobre el qual s'han fet no pocs elogis, i això ha dut a incorporar en aquesta Llei tot allò que de valuós hi ha en l'ordenament actual. En segon lloc, hom ha pres en compte les limitacions que, per imperatiu constitucional, apresonen en aquest punt la funció legislativa de les Corts Valencianes. El respecte a la legislació civil i mercantil i la interpretació que el Tribunal Constitucional ha fet dels esmentats condicionaments, en la sentència del 27 de juliol de 1982, constitueixen factors que obligatòriament han hagut de ser tinguts en consideració, tant per a la major perfecció tècnica de la Llei, com per obviar possibles conflictes de constitucionalitat.
Si aquests dos han estat els inevitables condicionaments, en què han hagut de moure's les Corts Valencianes, les finalitats perseguides amb aquest text també han estat molí clares.
En primer lloc, tot al llarg de l'articulat de la Llei hi ha el desig de potenciar el caràcter públic del patrimoni de la Generalitat com a tal. El patrimoni d'una entitat pública, i en major mesura el d'una entitat de caràcter territorial representativa d'interessos primaris de la societat, no té cap sentit si no hi és present la idea de servei a les finalitats públiques, les satisfaccions de les quals justifica l'existència de la mateixa entitat com a tal.
Tot això determina que, sense perjuí de l'evident influència privatista en les tècniques aplicables als títols d'adquisició de béns i drets, la Llei tracte d'aconseguir en tot moment les tècniques adients perquè l'administració, defensa i conservació dels elements patrimonials responguen en tot moment als principis de rapidesa i eficàcia que avui són exigibles a l'activitat administrativa.
En segon lloc, i juntament amb l'anterior motivació, s'ha procurat desfer la tradicional distinció demonio-patrimonial que avui manca de la significació que abans tenia. Subsistint i tot l'esmentada distinció -com es posa de relleu al llarg de tota aquesta Llei- hom ha posat l'accent en la nota que dóna sentit d'unitat als elements del patrimoni, que no és altra que la d'estar essencialment cridats a satisfer els fins públics. Això de banda, reduir aquesta tradicional distinció als límits que avui dia són tolerables tampoc no constitueix una invenció del legislador valencià. Ans al contrari, aquesta forma d'actuar posa de relleu la seua sensibilitat davant dels evidents canvis que s'estan produint en el món del Dret, reflectits amb especial intensitat en la suavització d'una antítesi que, com aquella que es produïa entre el Dret Públic i el Dret Privat, no presenta avui la rigidesa amb la qual, secularment, es presentava. Si el Dret, tant Públic com Privat, està essencialment al servei de l'ordenació harmònica de la societat, també els elements que integren el patrimoni de la Generalitat -siguen demanials, siguen patrimonials en sentit estricte- no tenen més raó de ser que la de la irreductible vocació de servei públic, al marge del qual ni el patrimoni ni la mateixa Generalitat tindrien raó de ser al món del Dret.
En tercer lloc, hom ha procurat de concebre les tradicionals prerrogatives que les entitats públiques posseeixen en matèria patrimonial com a tècniques normatives aplicables únicament i exclusiva en funció de les finalitats que estan cridades a conseguir, de forma que no es puga parlar, pròpiament, de privilegis -en el sentit pejoratiu amb el qual han estat concebuts secularment, de forma indiscutible, al llarg de la història-, sinó de prerrogatives plenament justificades en un ordenament jurídic en el qual la força, en el sentit estricte del terme, manca de virtualitat i eficàcia com a element d'ordenació social. Tot partint del text constitucional -article 132- hom ha afegit a aquesta Llei les tradicionals notes d'inalienabilitat, inembargabilitat i imprescriptibilitat dels béns de domini públic, tot incorporant en el mateix capítol totes aquelles tècniques -interdictes possessoris, procediments administratius de demarcació, etc.- encaminades a garantir, mitjançant les vies processals més expeditives, i alhora respectuoses amb l'ordenament, la plena integritat del patrimoni de la Generalitat.
Tot això posa de relleu l'escrupolosa atenció prestada pel legislador valencià a la necessitat de mantenir íntegre el patrimoni de què siga titular la Generalitat. Des de les prerrogatives que han quedat ressenyades, fins als aspectes dogmàticament més intranscendents, però de considerable eficàcia -pensem en l'Inventari General de Béns i Drets i en el Servei de Comptabilitat Patrimonial. Tots els instituís incorporats a la Llei tenen com a finalitat essencial la de garantir l'esmentada integritat, però possibilitant alhora la disponibilitat de certs elements patrimonials per a convertir-se en mitjà d'obtenció d'ingressos per al titular. L'explotació dels béns patrimonials de la Generalitat que no convinga d'alienar i siguen susceptibles d'aprofitament rendible, prevista en la Llei, sintonitza amb una tendència que progressivament va apoderant-se del modero Dret Comparat i segons la qual els béns que integren el patrimoni de les entitats públiques territorials han deixat de tenir una finalitat exclusiva d'ornat -a més de convertir-se en la seu dels seus serveis, en el cas dels immobles-, per a afegir a aquesta funció la de convertir-se, en determinats casos, en font sanejada d'obtenció d'ingressos. Pot contribuir a pal·liar mancances que el sistema de finançament fins ara no ha estat capaç de solucionar. Cal no oblidar que tots els mitjans que ajuden a propiciar un correcte finançament de les càrregues públiques assumides per la Generalitat han de trobar-hi acomodament en el seu ordenament. I des d'aquesta perspectiva es fa evident que el Patrimoni Públic, com a instituí jurídic, ha sofert al llarg de les passades centúries una significativa evolució la correcta aprehensió de la qual és d'obligat aprenentatge pel legislador. Si en l'origen de l'Estat-Nació el patrimoni del Monarca -difícilment destriable del patrimoni de l'incipient Estat-constituïa la font principal de finançament de les despeses públiques -aleshores confinades en les despeses militars-, anys més tard, superada la Il·lustració i amb la Revolució Industrial, la societat decimonòmica retira la idea del patrimoni com a font de finançament de la despesa, per a confiar el tal menester a un conjunt de categories jurídiques denominades tributs, el creixement dels quals és paral·lel al de les despeses públiques.
No hi ha dubte que el paper fonamental respecte al finançament de la despesa correspon als tributs i també al deute públic -que en un sentit més ampli pot considerar-se una espècie d'aquell- als quals cal reconèixer altres funcions de caràcter social com la seua contribució a una més igualitària distribució de la renda.
Però, tanmateix, cal reconèixer també als ingressos patrimonials un paper, encara que més modest dins de l'ordenament financer d'un determinat Estat o Comunitat. Juntament amb això, la correcta delimitació i administració del patrimoni públic, a més de la seua transcendència que en ella mateixa té, pot contribuir indirectament a un adequat finançament col lectiu.
Hom ha volgut incorporar assoliments d'altres Comunitats Autònomes a aquesta Llei i introduir els principis de publicitat i concurrència en la disciplina dels béns i drets de la Generalitat. Així mateix, s'introdueix l'autonomia patrimonial de les Corts Valencianes dins del principi de la unitat patrimonial.
Es justament en aquesta línia que hom ha pretès de situar la Llei del Patrimoni de la Generalitat Valenciana.
Legar a les generacions venidores un patrimoni jurídicament regularitzat constitueix no sols una exigència elemental de bon govern, sinó també una prova addicional de l'enfortiment de les nostres institucions d'autogovern.
TITOL PRELIMINAR
Règim General i Organització
Article primer
Constitueixen el patrimoni de la Generalitat Valenciana tots aquells béns i drets que li pertanyen per qualsevol títol jurídic vàlid.
Article segon
Els béns i drets de la Generalitat Valenciana són de domini públic o de domini privat.
Article tercer
1. Són béns i dret de domini públic de la Generalitat Valenciana:
a) Els béns de la seua propietat efectes a l'ús general i als serveis públics propis de la Generalitat Valenciana.
b) Els així declarats per la Llei.
2. Els edificis propietat de la Generalitat Valenciana on s'ubiquen els seus òrgans tindran la consideració de béns de domini públic.
Article quart
Són béns i drets de domini privat de la Generalitat Valenciana tots els béns i drets dels quals siga titular i que no siguen inclosos en l'article anterior.
Article cinqué
1. Els béns i drets que integren el patrimoni de la Generalitat Valenciana es regiran per aquesta Llei i pels Reglaments que es dicten en execució d'aquesta i subsidiàriament per la normativa que regula el patrimoni de l'Estat. Si de cas hi manca, seran d'aplicació les normes del Dret Civil i Mercantil que li siguen aplicables.
2. Els béns i drets regulats per normes especials es regiran per aquestes.
Article sisé
1. Les Corts Valencianes tenen autonomia patrimonial i assumeixen les mateixes competències i facultats que s'atribueixen al Consell i a les Conselleries en cada cas, sobre els béns i drets que tinguen adscrits, se'ls adscriguen o adqueresquen.
2. La titularitat d'aquests béns i drets serà, en tot cas, de la Generalitat Valenciana.
Article seté
1. L'exercici de les facultats d'administració, defensa i conservació del Patrimoni sobre els béns i drets de la Generalitat Valenciana no atribuïdes expressament per aquesta Llei a altres organismes correspondrà a la Conselleria d'Economia i Hisenda.
2. La representació de la Generalitat Valenciana en matèria patrimonial correspon a la Conselleria d'Economia i Hisenda. La representació judicial de matèria patrimonial es regirà per allò disposat en la Llei de compareixença en juí de la Generalitat.
3. El Consell, mitjançant Decret, a proposta del Conseller d'Economia i Hisenda, podrà transferir en determinats casos, a altres organismes de la Generalitat Valenciana, algunes de les esmentades funcions.
Article vuité
La Conselleria d'Economia i Hisenda serà representada en totes les Corporacions, Institucions, Entitats, Empreses, Consells i Organismes que utilitzen béns o drets patrimonials de la Generalitat.
Article nové
1. El patrimoni de la Generalitat Valenciana s'inscriurà i relacionarà amb els inserts necessaris per a la seua identificació, en l'Inventari General de Béns i Drets de la Generalitat Valenciana que es durà i custodiarà en la Conselleria d'Economia i Hisenda.
2. L'Inventari comprendrà tots els béns i drets de què siga titular la Generalitat Valenciana, segons aquesta Llei, amb l'excepció dels béns mobles que reglamentàriament es determinen.
3. La valoració dels béns i drets en els casos i als efectes prevists d'aquesta Llei seran duts a efecte pels serveis corresponents de la Conselleria d'Economia i Hisenda.
Article deu
Hom establirà un servei de comptabilitat patrimonial dependent funcionalment de la Intervenció General.
TITOL PRIMER
Normes Generals
CAPITOL PRIMER
Prerrogatives de la Generalitat Valenciana
Article onze
1. Els béns i drets de domini públic de la Generalitat Valenciana són inalienables, inembargables i imprescriptibles.
2. La Generalitat podrà recuperar en qualsevol moment la possessió dels seus béns de domini públic indegudament ocupats.
Article dotze
1. Els béns de domini privat de la Generalitat són inembargables.
2. Cap Tribunal ni autoritat no podrà dictar providència d'embargament, ni despatxar manament d'execució contra aquests ni contra les seues rendes, fruits o productes, i haurà d'atenir-se, en aquest respecte al que disposa la Llei d'Hisenda Pública de la Generalitat Valenciana.
3. Quan s'immatriculen en el Registre de la Propietat segons que disposa l'article 205 de la Llei Hipotecària i 298 del seu Reglament, excessos de cabuda de finques confinants amb d'altres de la Generalitat, el registrador, sense perjudici de fer constar en la inscripció la limitació d'efectes a què es refereix l'article 207 d'aquesta Llei, ho posarà en coneixement de la Conselleria d'Economia i Hisenda mitjançant ofici en el qual s'expressaran: nom. i cognoms, domicili i DNI, si constava, de la persona al favor de la qual es practicà la inscripció de l'excés de cabuda; la descripció de la finca i la major cabuda inscrita.
Article tretze
La Generalitat podrà recuperar la possessió indegudament perduda dels béns de domini privat abans que es complesca un any, comptador des de l'endemà de la usurpació. Passat aquest termini, caldrà acudir als Tribunals ordinaris tot exercitant l'acció adient.
Article catorze
No s'admetrà interdicte contra les actuacions dels Agents de l'autoritat en exercici de les facultats previstes en els articles onze i tretze.
Article quinze
1. La Generalitat té la facultat d'investigar i d'inspeccionar la situació dels béns i drets que puguen pertànyer al seu domini privat a fi de determinar, si fa el cas, la titularitat sobre aquests.
2. Amb aquests efectes totes les persones físiques 0 jurídiques estan obligades a col·laborar-hi, subministrant les dades i la informació que els siga sol·licitada pel Servei de Patrimoni de la Conselleria d'Economia i Hisenda.
Article setze
1. La Generalitat Valenciana podrà delimitar els immobles de la seua propietat privada mitjançant procediment administratiu en el qual siguen oïts els interessats.
2. Inicial el procediment administratiu de delimitació, no podrà instar-se procediment judicial amb igual pretensió ni s'admetrà interdicte sobre l'estat possessori de les finques mentre no es duga a terme la delimitació.
3. L'expedient de delimitació és competència de la Conselleria d'Economia i Hisenda.
4. L'aprovació és competència, igualment, de la Conselleria d'Economia i Hisenda, la regulació de la qual serà efectiva i tan sols podrà ser impugnada per via contencioso-administrativa per infracció de procediment, sense perjuí que aquells qui es consideren lesionats en els seus drets puguen fer-los valdre davant la jurisdicció ordinària.
5. Una vegada ferm l'acord d'aprovament de la delimitació, hom procedirá a la fitació amb intervenció dels interessats.
Article disset
1. Si la finca a què es refereix la delimitació es trobava inscrita en el Registre de la Propietat, hom hi inscriurà també la delimitació administrativa degudament aprovada.
2. En cas contrari, hom procedirà a la prèvia inscripció del títol adquisitiu d'aquests o a falta d'aquest, de la certificació, d'acord amb el que disposa l'article 206 de la Llei Hipotecària, tot inscribint seguidament la delimitació.
Article divuit
La delimitació dels béns de domini públic de la Generalitat es regirà per les normes precedents. Els terrenys sobrers provinents de la delimitació del domini públic tindran la consideració de béns de domini privat.
Article dinou
La inscripció en el Registre de la Propietat dels béns i drets de la Generalitat es regirà per les normes aplicables a la inscripció de béns i drets de l'Estat.
Els Serveis Patrimonials de la Conselleria dEconomia i Hisenda promouran la inscripció dels béns i drets de la Generalitat a nom. d'aquesta en els registres corresponents.
Els registradors de la propietat quan conegueren l'existència de béns de la Generalitat, no inscrits degudament, ho posaran en coneixement de la Conselleria d'Economia i Hisenda perquè proveesquen el que procedesca.
CAPITOL II
Adquisició de Béns i Drets
Article vint
La Generalitat podrà adquirir béns i drets pels títols reconeguts per l'ordenament jurídic.
Article vint-i-un
1. Els béns i drets atribuïts per Llei es consideraran de domini privat, excepte quan la Llei d'atribució dispose altrament; sense perjuí de la seua posterior afectació a l'ús general, i als serveis públics.
2. Els béns i drets transferits tindran la qualificació que es derive de les normes de transferència.
3. L'adquisició de béns i drets segons l'expropiació forçosa es regirà per la seua legislació específica i haurà de dur implícita l'afectació als fins que foren determinants de la declaració d'utilitat pública o d'interés social, havent de donar compte d'aquells a la Conselleria d'Economia i Hisenda.
4. Els béns i drets adquirits pels altres títols reconeguts per l'ordenament jurídic seran considerats de domini privat, sense perjuí de la possibilitat de la seua posterior afectació a l'ús general o al servei públic.
Article vint-i-dos
1. La competència per a l'acceptació d'herències, llegats i donacions a favor de la Generalitat Valenciana correspon al Consell, el qual l'exercirà mitjançant Decret, a proposta de la Conselleria d'Economia i Hisenda, encara que el testador o donant haja designat com a beneficiari a algun altre òrgan de la Generalitat. L'acceptació d'herències s'entendrà feta sempre a benefici d'inventari.
2. En cas de successió intestada i a manca de persones amb el dret a heretar segons la Llei, els béns s'integraran en el patrimoni de la Generalitat quan el causant tingués la condició jurídica de valencià. El procediment aplicable serà el previst en la legislació estatal.
Article vint-i-tres
1. Tota adjudicació de béns o drets de la Generalitat, derivada d'un procediment judicial o administratiu, haurà de ser notificada a la Conselleria d'Economia i Hisenda mitjançant el traspàs de la resolució recaiguda.
2. La Conselleria d'Economia i Hisenda disposarà la identificació dels béns i la taxació pericial d'aquests, després hom formalitzarà l'ingrés dels béns o drets en el patrimoni de la Generalitat Valenciana.
CAPITOL III
Explotació
Article vint-i-quatre
1. El Consell, a proposta del Conseller d'Economia i Hisenda, determinarà mitjançant decret els béns patrimonials de la Generalitat que no convenint d'alienar, siguen susceptibles d'aprofitament rendable.
2. L'explotació la podrà realitzar la Generalitat Valenciana, directament o mitjançant una entitat autònoma, o conferir-la a particulars mitjançant contracte.
3. L'acord del Consell expressarà, quan calga, les condicions i requisits als quals se subjectarà l'explotació.
Article vint-i-cinc
1. En cas d'encomanar-se als particulars mitjançant contracte, es realitzarà per concurs públic, les bases del qual hauran de ser aprovades pel Consell.
2. La convocatòria i la resolució del concurs són competència de la Conselleria d'Economia i Hisenda.
3. El contracte es formalitzarà notarialment a costa de l'adjudicatari.
4. Correspon a la Conselleria d'Economia i Hisenda de vigilar el compliment de les condicions del contracte.
5. La durada dels contractes d'explotació no serà superior a deu anys.
Article vint-i-sis
1. El Consell, a proposta de la Conselleria d'Economia i Hisenda, mitjançant resolució motivada, podrà prorrogar el contracte a petició de l'interessat, si els resultats de l'explotació ho aconsellen.
2. Per acord del Consell hom podrà d'accedir a la subrogació d'altra persona en la posició adjudicatària.
Article vint-i-set
De forma excepcional el Consell podrà acordar la concessió mitjançant adjudicació directa, quan hi haja raons d'interés públic, havent daparèixer la causa d'exclusió del concurs justificada en l'expedient i complint-se els requisits de publicitat i concurrència assenyalats en aquesta Llei.
Article vint-i-vuit
1. Els fruits, rendes i qualsevol altres percepcions dels béns patrimonials, així com el producte de l'alienació d'aquests, hom els ingressarà en el Tresor de la Generalitat Valenciana, amb aplicació als corresponents conceptes del Pressupost d'Ingressos.
2. Hom no admetrà més excepcions que les consignades per Llei.
CAPITOL IV
Requisits especials per a determinats actes
Article vint-i-nou
1. Hom no podrà gravar els béns o drets patrimonials sinó amb els requisits exigits per a la seua alienació.
2. Només podran fer-se transaccions respecte de béns o drets mitjançant Decret del Consell, a proposta de la Conselleria d'Economia i Hisenda.
3. Mitjançant Decret del Consell hom podrà sotmetre a arbitratge els plets que se susciten sobre els béns o drets patrimonials.
TITOL II
Normes especials
CAPITOL PRIMER
Immobles
Secció primera: Adquisició a títol onerós
Article trenta
1. L'adquisició a títol onerós d'immobles és competència de la Conselleria d'Economia i Hisenda, excepció feta del cas que es tracte d'adquisicions emparant-se en la Llei d'Expropiació Forçosa. No obstant això, clos l'expedient d'expropiació, l'organisme que l'haja dut a terme en retrà compte a la Conselleria d'Economia i Hisenda.
2. L'adquisició es durà a terme mitjançant concurs públic. Quan així es considere per la urgència de l'adquisició, per la peculiaritat dels béns a adquirir, per les necessitats dels serveis a satisfer o per les limitacions del mercat immobiliari, podrà autoritzar-se l'adquisició directa.
Secció segona: Alienació
Article trenta-un
L'alienació de béns immobles patrimonials necessita prèviament de la declaració d'alienabilitat dictada pel Conseller d'Economia i Hisenda.
Article trenta-dos
1. La competència d'acordar l'alienació correspon al Conseller d'Economia i Hisenda quan el valor de l'immoble, segons la taxació pericial, no siga superior a 25 milions de pessetes, i al Consell quan, sobrepassant aquesta quantitat, no passe de cent milions de pessetes.
2. Els béns immobles el valor dels quals supere els cent milions de pessetes només es podran alienar en virtut de Llei.
Article trenta-tres
1. Lalienació s'efectuarà generalment mitjançant subhasta pública.
2. Això no obstant, el Consell, a proposta del Conseller d'Economia i Hisenda, i mitjançant resolució motivada, podrà acordar l'alienació directa, sempre i quan hi concórreguen raons excepcionals d'interés públic.
Article trenta-quatre
Prèviament a la iniciació dels tràmits d'alienació haurà de procedir-se a la depuració de la situació física i jurídica de l'immoble, a la delimitació, si calia, i a la inscripció en el Registre de la Propietat, en cas de no haver-se fet.
Article trenta-cinc
No es podrà promoure la venda dels béns que es troben en litigi. Si se suscitava després d'iniciat el procediment dalienació, aquest quedarà provisionalment suspés.
Article trenta-sis
Llevat del supòsits de l'article anterior, una vegada anunciades les subhastes només es podran suspendre mitjançant Ordre de la Conselleria d'Economia i Hisenda fundada en fets fefaents que proven la improcedència de la venda.
Article trenta-set
Els propietaris confrontants poden adquirir directament, mitjançant preu, a l'hora d'alienar-se els solars de la Generalitat que per la seua forma o petita extensió resulten inedificables i les finques rústiques que no arriben a constituir una superficie econòmicament explotable o no siguen susceptibles de prestar utilitat d'acord amb la seua naturalesa.
Secció tercera: Permutes
Article trenta-vuit
Els immobles de la Generalitat declarats alienables podran ser permutats per altres d'aliens, prèvia taxació pericial, sempre i quan d'aquesta resulte que la diferència de valor entre els béns que es tracte de permutar no siga superior al cinquanta per cent d'aquell que el tinga major. Si hi hagués diferència de valoració entre ambdós béns, procedirà la compensació en metàl·lic.
Article trenta-nou
1. La competència per a acordar i autoritzar la permuta, per raó de la seua quantia, correspon als qui la tinguen per a la seua alienació segons que estableix en l'article trenta-dos.
2. -En tot cas, caldrà justificar la conveniència de la permuta.
Article quaranta
La disposició que autoritze les permutes durà implícita, si fa al cas, la desafectació de l'immoble i la declaració d'alienabilitat.
Secció quarta: Cessions gratuïtes
Article quaranta-un
Els béns immobles patrimonials de la Generalitat, l'afectació o explotació del quals no siga previsible, podran ser cedits gratuïtament pel Consell, a proposta del Conseller d'Economia i Hisenda, per a finalitats d'utilitat pública o d'interés social.
Article quaranta-dos
Es consideraran incloses en l'article anterior les cessions que, per al compliment dels seus fins, es facen a d'altres Administracions Públiques i institucionals, a organitzacions sindicals i patronals i a institucions benèfiques, culturals o socials sense finalitats lucratives.
Article quaranta-tres
1. Els acords que autoritzen la cessió hauran d'expressar la finalitat concreta a què s'hauran de destinar els béns, termini de la cessió i la resta de condicions d'aquesta.
2. La Conselleria d'Economia i Hisenda adoptarà les mesures oportunes per a vigilar l'aplicació efectiva dels béns cedits als fins expressats en l'acord de cessió, i el compliment de les condicions fixades.
Article quaranta-quatre
1. Si els béns cedits no fossen destinats a l'ús previst en el termini fixat o deixassen de ser-ho amb posterioritat, es considerarà resolta la cessió i els béns revertiran a la Generalitat, la qual de més a més tindrà el dret de percebre de l'entitat beneficiària, prèvia taxació pericial, el valor dels danys i detriments experimentats en aquests.
2. Igualment els béns immobles cedits gratuïtament revertiran a la Generalitat una vegada passat el temps de duració de la cessió.
Secció cinquena: Adscripció a Organismes Autònoms
Article quaranta-cinc
Els Organismes Autònoms de la Generalitat podran sol·licitar de la Conselleria d'Economia i Hisenda l'adscripció de béns immobles patrimonials per al compliment dels seus fins.
Les entitats que els reben no adquiriran la propietat i hauran de utilitzar-los exclusivament en compliment dels fins que determine l'adscripció.
Article quaranta-sis
La competència per a acordar les adscripcions correspon al Consell, a proposta de la Conselleria d'Economia i Hisenda.
Article quaranta-set
Serà d'aplicació a l'adscripció de béns immobles a Organismes Autònoms el que disposen els articles quaranta-dos i quaranta-tres.
Secció sisena: Béns immobles
d'Organismes Autònoms
Article quaranta-vuit
Els béns immobles propietat dels Organismes Autònoms de la Generalitat que no siguen necessaris per al compliment directa dels seus fins hom els incorporarà als béns patrimonials de la Generalitat en la forma prevista en aquesta Llei. El lliurament es farà mitjançant la Conselleria a la qual estiga efecte l'Organisme Autònom.
Article quaranta-nou
Hom exceptuarà de l'article anterior, i conseqüentment podran ser alienats pels Organismes Autònoms els béns adquirits per aquests per a tornar-los al tràfic jurídic d'acord amb els seus fins peculiars, així com els adquirits per a garantir la rendibilitat de les reserves que hagen de constituir segons les disposicions per les quals es regeixen.
CAPITOL II
Arrendaments a favor de la Generalitat
Article cinquanta
1. Es competència de la Conselleria d'Economia i Hisenda prendre en arrendament els immobles que la Generalitat necessite per al compliment dels seus fins.
2. Aquests arrendaments es concertaran mitjançant concurs públic, excepte en els casos en que, a criteri del Conseller d'Economia i Hisenda, siga convenient de concertar-los de forma directa.
Article cinquanta-un
1. Correspondrà a l'organisme, a disposició del qual es pose l'immoble arrendat per a la seua utilització, el compliment de les obligacions, imposades per Llei a l'arrendatari, per a mantenir l'immoble en condicions de servir al fi a què es destina.
2. Quan l'organisme que ocupe l'immoble arrendat deixe de necessitar-lo, n'assabentarà la Conselleria d'Economia i Hisenda abans de desallotjar-lo.
Article cinquanta-dos
Es competència de la Conselleria d'Economia i Hisenda de disposar la resolució voluntària dels contractes d'arrendament d'immobles a favor de la Generalitat.
CAPITOL III
Béns mobles
Article cinquanta-tres
1. L'adquisició dels béns mobles necessaris per al desenvolupament dels serveis públics i per a la decoració de les dependències oficials es regirà per aquesta Llei, excepció feta de quan tinga la qualificació legal de subministrament.
2. La competència per acordar i realitzar l'adquisició correspondrà a la Conselleria o organisme que haurà d'utilitzar-los.
3. Ladquisició comportarà l'afectació dels béns als serveis corresponents.
Article cinquanta-quatre
El procediment per a ladquisició serà el concurs públic. Això no obstant, podrà realitzar-se mitjançant concert directe quan raons d'urgència, les característiques dels béns o dels serveis a desplegar o les circumstàncies del mercat facen aconsellable l'esmentat concert, havent d'aparèixer la causa d'exclusió del concurs justificada en l'expedient, tot complint els requisits de publicitat i concurrència establerts en aquesta Llei.
Article cinquanta-cinc
1. La competència per a acordar i realitzar l'alienació dels béns mobles correspon a la Conselleria o organisme que els utilitzarà, quan el seu valor, segons la taxació pericial, no excedesca de vint-i-cinc milions i al Consell quan sobrepassada aquesta quantitat no excedesca de cent milions.
Quan el valor excedesca de cent milions l'alienació sols podrà efectuar-se en virtut de Llei.
2. L'acord d'alienació comportarà la desafectació dels béns als quals es refereix.
3. L'alienació es durà a terme mitjançant subhasta llevat que per lescassa quantia dels béns es considere procedent el concert directe.
Article cinquanta-sis
1. El Consell podrà acordar la competència d'altra Conselleria o avocar-la quan es tracte d'adquisicions de béns mobles d'especials característiques tècniques, o d'elevat valor, o quan l'adquisició efecte diverses Conselleries o, en general, quan concórreguen altres circumstàncies que així ho aconsellen.
2. L'acord haurà d'expressar les causes i la forma d'adquisició.
3. En qualsevol cas l'adquisició, l'alienació, l'assegurament i l'adscripció de vehicles a les Conselleries correspondrà a la Conselleria d'Economia i Hisenda.
Ladquisició s'efectuarà mitjançant concert directe, tot complint els necessaris requisits de publicitat i concurrència.
Article cinquanta-set
Serà d'aplicació als arrendaments de béns mobles el que disposa aquest capítol.
CAPITOL IV
Propietats incorporals
Article cinquanta-vuit
1. L'adquisició i alienació de propietats incorporals correspon al Consell, a proposta del Conseller d'Economia i Hisenda.
2. L'alienació es durà a terme mitjançant subhasta pública, llevat del cas que el Consell acorda l'alienació directa.
CAPITOL V
Títols valors
Article cinquanta-nou
1. L'adquisició per part de la Generalitat de títols representatius de capital d'empreses mercantils, bé siga per subscripció o bé per compra, serà acordada pel Consell, a proposta del Conseller d'Economia i Hisenda
Igualment és competència del Consell d'acordar la constitució de societats, podent autoritzar, el Conseller, l'aportació de béns immobles patrimonials, siga quin siga el seu valor.
2. L'exercici dels drets de la Generalitat com a soci o partícip d'empreses mercantils correspon a la Conselleria d'Economia i Hisenda.
Els títols o resguards de dipòsit seran custodiats es custodiaran en la Conselleria d'Economia i Hisenda.
3. L'alienació dels títols podrà ser acordada pel Conseller d'Economia i Hisenda, si el valor dels títols a alienar no sobrepassa el deu per cent de la total participació de la Generalitat, ni suposa la pèrdua de la seua posició majoritària. El Conseller d'Economia i Hisenda mai no podrà autoritzar, dins d'un mateix any, alienacions que en el seu conjunt ultrapassen els límits indicats, llevat del cas que la participació de la Generalitat provinga d'una Llei o un Decret.
L'alienació de títols en quantia superior o que suposse la pèrdua de la posició majoritària serà acordada pel Consell.
4. Si els títols que es tracten de vendre es cotitzen en Bossa l'alienació es farà junt amb l'oportuna ordre de venda.
Si els títols no es cotitzen en cap de les Bosses Nacionals s'alienaran mitjançant subhasta pública, a no ser que el Conseller d'Economia i Hisenda, acorda l'alienació directa en règim de publicitat i concurrència.
Article seixanta
El règim establert en els articles anteriors s'aplicarà, sempre i quan siga possible, a l'adquisició, tenència i alienació d'obligacions i títols anàlegs pertanyents a la Generalitat.
TITOL III
Competències de la Conselleria d'Economia i Hisenda en relació amb el domini públic
CAPITOL PRIMER
Afectació al domini públic
Article seixanta-un
Es competència del Conseller d'Economia i Hisenda l'afectació dels béns de domini privat de la Generalitat a l'ús general o als serveis públics.
Article seixanta-dos
Les Conselleries i organismes de la Generalitat que necessiten determinats béns patrimonials per al compliment dels seus fins, es dirigiran per conducte del titular de la Conselleria a la d'Economia i Hisenda, tot indicant els béns i la finalitat.
El Conseller d'Economia i Hisenda, a la vista de l'expedient, resoldrà.
Article seixanta-tres
L'afectació dels béns patrimonials es farà per Ordre.
L'Ordre haurà d'expressar els béns inclosos amb els inserts necessaris per a la seua identificació, la finalitat a què es destina, la circumstància de quedar integrats en el domini públic de la Generalitat i la Conselleria a què corresponga l'exercici de les competències demanials, inclosa l'administració i la conservació dels béns.
En l'esmentada Ordre se sol·licitarà de la indicada Conselleria la designació d'un representant perquè, amb el de la Conselleria d'Economia i Hisenda, concórrega a l'acte d'afectació en data determinada.
Article seixanta-quatre
1. Els representants indicats en l'article anterior subscriuran una acta d'afectació d'acord amb el model oficial, en la qual es farà constar els aspectes continguts en l'Ordre d'afectació.
2. L'esmentada acta es remetrà a la Conselleria d'Economia i Hisenda i a la destinatària del bé.
3. L'afectació es farà constar en l'Inventari de Béns i, si fa al cas, en el Registre de la Propietat.
4. Subscrita l'acta, la Conselleria interessada utilitzarà els béns d'acord amb el fi previst.
Article seixanta-cinc
Les Conselleries podran sol·licitar de la d'Economia i Hisenda informació sobre els béns patrimonials de la Generalitat que puguen ser afectats als seus fins.
Article seixanta-sis
En les adquisicions de béns en virtut d'expropiació forçosa, l'afectació es considerarà implícita i es donarà part d'aquelles a la Conselleria d'Economia i Hisenda als efectes oportuns.
Article seixanta-set
Es competència de la Conselleria d'Economia i Hisenda la desafectació de béns que no siguen necessaris a l'ús general o als serveis públics, siga quin siga el procediment seguit per a la seua adquisició, la Conselleria que l'haja realitzat o la causa per la qual hagués passat al domini de la Generalitat.
Article seixanta-vuit
1. La Conselleria que tinguera adscrits béns de la Generalitat comunicarà a la Conselleria d'Economia i Hisenda les circumstàncies que permeten la identificació del bé i les causes que determinen la desafectació.
2. La Conselleria d'Economia i Hisenda tramitarà l'expedient i sol·licitarà a la Conselleria afectada per l'expedient, la designació d'un representant que junt amb el nomenat per la mateixa formalitzaran la corresponent acta de lliurament de béns.
Article seixanta-nou
La incorporació als béns patrimonials de la Generalitat dels béns desafectats, inclús quan vinguen de la delimitació del domini públic, no es considerarà efectuada fins la recepció formal per part de la Conselleria d'Economia i Hisenda dels béns de què es tracte, i en tant que aquesta no s'efectue seguiran tenint aquells el caràcter de domini públic.
CAPITOL II
Mutacions demanials
Article setanta
La mutació de la destinació dels béns de la Generalitat la farà el Conseller d'Economia i Hisenda.
Article setanta-un
Les Conselleries que necessiten béns adscrits a d'altres es dirigiran a la d'Economia i Hisenda sol·licitant-ne l'adscripció.
La Conselleria d'Economia i Hisenda instruirà l'expedient en el qual seran consultades totes les Conselleries interessades i resoldrà sobre la destinació dels béns mitjançant resolució motivada.
Article setanta-dos
Les discrepàncies entre les Conselleries respecte de l'afectació, desafectació o canvi de destinació de béns les resoldrà el Consell, a proposta del Conseller d'Economia i Hisenda.
CAPITOL III
Concessions i autoritzacions
Article setanta-tres
1. Les condicions generals de les concessions o autoritzacions sobre el domini públic de la Generalitat seran establertes per la Conselleria competent, amb l'informe previ de la d'Economia i Hisenda.
2. En les condicions s'inclouran necessàriament el termini de duració, que no podrà ser superior a cinquanta anys, llevat del cas que lleis especials n'indiquen un altre de menor.
3. Mal no podran otorgar-se concessions o autoritzacions per temps indefinit.
Article setanta-quatre
1. Quan els béns de domini públic sobre els quals hom hagués atorgat concessions o autoritzacions perdessen el seu caràcter demanial per causa d'incorporar-se als béns patrimonials de la Generalitat, els titulars d'aquells continuaran en la possessió dels seus drets.
2. Els drets i obligacions dels titulars es mantindran en les mateixes condicions mentre dure el període atorgat.
3. El coneixement dels litigis que se susciten respecte dels esmentats drets i obligacions correspondrà a la jurisdicció ordinària d'acord amb les normes d'enjudiciament aplicables en la Generalitat Valenciana.
4. La caducitat de les concessions o autoritzacions seran declarades per la Conselleria d'Economia i Hisenda segons que vagen transcorrent els períodes establerts a l'atorgat.
Hom podrà rescatar, sense necessitat de cap termini, aquelles en les quals l'Administració s'haja reservat la facultat de lliure rescat en qualsevol moment.
5. El Conseller d'Economia i Hisenda podrà acordar l'expropiació forçosa dels drets si considerara que el manteniment d'aquests al llarg del termini inicialment fixat podia perjudicar l'ulterior destinació dels béns, o els feia desmerèixer considerablement en cas d'alienació.
6. Sense perjudici del que es dispose en Lleis especials, el Consell a proposta de la Conselleria dEconomia i Hisenda podrà declarar l'extinció de la concessió per incompliment greu de les seues obligacions per part del concessionari.
7. Correspon a la Conselleria d'Economia i Hisenda l'exercici i el compliment dels drets i deures de la Generalitat davant els beneficiaris dels béns incorporats al seu domini privat. Hom ingressarà en el Tresor els cànons, rendes i qualsevol altra prestació pecuniària que pogués haver per raó de la primitiva concessió o autorització atorgada.
Article setanta-cinc
En cas d'alienació de béns incorporats al domini privat de la Generalitat, els titulars amb drets vigents sobre aquests, drets que resulten de concessions atorgades quan aquells eren de domini públic, tindran el dret preferent d'adquisició davant a qualsevol altra persona que no tinga un dret de retracte legal.
Article setanta-sis
En cas de cessió gratuïta o d'adscripció a Organismes Autònoms de béns immobles sobre els quals recaiguen drets establerts a favor de beneficiaris de concessions o d'autoritzacions, les entitats que els reben podran alliberar-los amb càrrec als seus fons propis, en iguals termes que la Generalitat.
En el supòsit de reversió dels béns a la Generalitat, les entitats esmentades no tindran cap dret al reemborsament de les quantitats satisfetes per l'esmentat concepte.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera
No obstant el que disposen en els articles seté i vint-i-nou al trenta-dos, correspondran a la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports les facultats d'adquisició, administració, conservació i alienació dels béns immobles necessaris per al compliment dels fins atribuïts a l'Institut per a la Promoció Pública de l'Habitatge.
Segona
Així mateix, correspondrà a l'esmentada Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports la representació extrajudicial, per a la formalització dels actes i contractes i l'atorgament descriptures.
Tercera
Les facultats d'alienació tindran els mateixos límits quantitatius atribuïts a la Conselleria d'Economia i Hisenda en l'article trenta.
Quarta
Fent ús de les facultats atribuïdes per aquesta disposició, la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports haurà d'ajustar-se a allò disposat en aquesta Llei i de forma supletòria al que preveu la normativa estatal que regula la promoció pública de l'habitatge.
DISPOSICIO FINAL
Aquesta Llei entrarà en vigor l'endemà de la publicació al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Per tant, ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir aquesta Llei.
València, 24 d'octubre de 1986.
El President de la Generalitat,
JOAN LERMA I BLASCO
