DECRET 46/2006, de 31 de març, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova el Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural de la Serra Calderona.[2006/3832]
(DOGV núm. 5233 de 04.04.2006) Ref. Base de dades 1850/2006
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 05.04.2006 Notes: Aprovació del Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural de la Serra Calderona. Aquesta disposició afecta: Desenvolupa o complementa: Aquesta disposició està afectada per: Corregida per: Desenvolupada o complementada per: -
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria Territori i Habitatge Grup temàtic: Legislació Matèries: Medi ambient Descriptors: Temàtics: reserva natural , parc natural valencià, Serra Calderona
DECRET 46/2006, de 31 de març, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova el Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural de la Serra Calderona.[2006/3832]
La Serra Calderona constituïx un dels espais naturals protegits més emblemàtics de la Comunitat Valenciana; un extens àmbit de 18.019 hectàrees, de singular importància per la seua flora, fauna, paisatge, patrimoni, geologia i valors socioeconòmics i culturals vinculats a un desenrotllament harmònic del medi rural tradicional.
La proximitat a la ciutat de Valencia i el seu àmbit metropolità l'han convertit en un dels parcs més visitats per la ciutadania, alhora que s'han reconegut i divulgat els seus valors com a àrea natural d'excepcional valor en un entorn de ràpid creixement del continu urbà.
El Parc Natural de la Serra Calderona, la declaració del qual es va efectuar per mitjà del Decret 10/2002, de 15 de gener, del Consell de la Generalitat, comprén 14 municipis, entre els quals s'inclouen part dels municipis castellonencs d'Altura i Segorbe, i els valencians d'Albalat dels Tarongers, Algimia d'Alfara, Estivella, Gátova, Gilet, Marines, Náquera, Olocau, Sagunt, Segart, Serra i Torres Torres.
Una prova dels excepcionals valors que atresoren estes muntanyes és el fet que la zona haja sigut inclosa, per Acord de 10 de juliol de 2001, del Consell de la Generalitat, entre els llocs d'interés comunitari (LIC) de la Comunitat Valenciana, per raó de la Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres. Un àmbit coincident amb l'anterior té la consideració de Zona d'Especial Protecció per a les aus (ZEPA), per raó de la Directiva 79/409/CEE del Consell, de 2 d'abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres.
La serra alberga el que sens dubte són els reductes més meridionals de sureda (Quercus suber) del litoral mediterrani espanyol, molt peculiars en créixer en condicions de sequedat acusada, i molt escassos, quan no singulars, en l'àmbit valencià.
Malgrat la seua declaració com a parc natural, la posterior inclusió en el llistat de llocs d'interés comunitari i la seua consideració com a Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), són molts els factors impactants que han continuat exercint en este entorn, entre els quals destaquen els devastadors incendis i, en especial, el succeït en l'estiu de 2004, en el qual es van cremar més de 700 hectàrees de pineda i matoll entre els municipis de Segart, Náquera i Serra.
Són també destacats els valors patrimonials que la Serra Calderona alberga, destaquen nombrosos jaciments arqueològics, castells, tradicionals masies i els més coneguts monestirs. Així, hi ha notables restes a la serra corresponents a la major part de civilitzacions que van habitar les terres de la Comunitat Valenciana des del paleolític, passant per l'edat de bronze, la cultura ibèrica, romana, àrab i medieval.
L'article 37 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, inclou el Pla Rector d'Ús i Gestió (en endavant, PRUG) com el marc en què han de portar-se a terme les activitats directament lligades a la declaració de l'espai natural protegit i, en particular, la investigació, l'ús públic i la conservació, la protecció i la millora dels valors ambientals.
La zonificació del PRUG s'establix amb criteris de coherència, alhora que, per a una millor i més fàcil gestió, es recullen en una àmplia zona de l'interior del parc aquells terrenys de major valor ambiental. Així mateix, el règim urbanístic de tots els terrenys afectes a l'espai natural protegit ha merescut un especial tractament per a fer que els usos siguen els propis d'este tipus de terrenys amb excepcionals valors ambientals.
Després d'un exhaustiu inventari i reconeixement sobre el terreny, les explotacions tradicionals de roig, peça clau d'un model sostenible d'explotació de recursos naturals dins del parc, han sigut cartografiades i dotades d'una normativa que les faça compatibles amb els objectius de conservació del parc, dotant-les de les suficients garanties per al seu adequat aprofitament, en alguns casos, o la seua clausura ordenada, en altres.
L'elevat ús públic que experimenta este espai i l'increment i la varietat de les activitats que s'hi exercixen han determinat un tractament exhaustiu d'estes a nivell normatiu en el present PRUG, igual que ho ha sigut l'activitat cinegètica, font de recursos econòmics per als habitants de les poblacions del parc natural.
Així mateix, el PRUG dóna les suficients garanties per al desenrotllament harmònic de l'activitat agrícola, a la qual cal reconéixer bona part de l'actual configuració de l'espai protegit, com també a la resta d'activitats considerades tradicionals i que són la base per al manteniment de l'espai natural protegit.
El PRUG s'elabora dins del marc normatiu del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Serra Calderona, que va ser aprovat per mitjà del Decret 77/2001, de 2 d'abril, del Consell de la Generalitat, i que ha sigut el document de referència per a l'ordenació d'activitats des de la data d'aprovació fins a l'actualitat.
Cal destacar que el marc normatiu en què sorgix el present PRUG és ben diferent d'aquell en el que ho va fer el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals, després de l'aparició de normes tan importants com la Llei 4/2004, de 30 de juny, d'Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge, la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable, o la recentment promulgada Llei 13/2004, de 27 de desembre, de Caça de la Comunitat Valenciana, així com altres disposicions de menor rang normatiu però de gran interés, com el Decret 32/2004, del Consell de la Generalitat, pel qual es va aprovar el Catàleg Valencià d'Espècies de Fauna Amenaçades.
El projecte de PRUG va ser sotmés a informació pública durant un mes, a partir del 30 de maig de 2005, per raó de l'anunci publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de la mateixa data. Este període va coincidir amb el preceptiu tràmit d'audiència als organismes públics i a les entitats i col·lectius implicats en la gestió del parc.
De la mateixa manera, i de forma paral·lela als tràmits d'informació pública i audiència, el projecte de PRUG ha sigut objecte de consultes als distints organismes i entitats relacionades amb la gestió i la conservació de l'espai protegit. En particular, ha sigut objecte d'exposició a les distintes corporacions locals, com també a diversos col·lectius i entitats públiques i privades que tenen atribucions sobre l'ús dels recursos ambientals. En este procés de consultes no han faltat, així mateix, els agents socials, econòmics i culturals vinculats al parc natural.
Finalment, el PRUG compta amb informe preceptiu favorable de la Junta Rectora i del Consell Assessor i de Participació del Medi Ambient, emés en les reunions d'estos òrgans col·legiats realitzades, respectivament, el dia 13 de setembre de 2005 i 3 d'octubre de 2005.
Per tot això, complits els tràmits procedimentals previstos en l'article 41 de l'esmentada Llei 11/1994, com també en l'article 49 bis de la Llei de Govern Valencià, a proposta del conseller de Territori i Habitatge i amb la deliberació prèvia del Consell de la Generalitat, en la reunió del dia 31 de març de 2006,
DECRETE
Article únic
1. En compliment del que disposen els articles 37 a 41 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, s'aprova definitivament el Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural de la Serra Calderona.
2. Com a annex I del present decret es recull la part normativa del pla.
3. Com a annex II del present decret es recull la zonificació gràfica.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
El present decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Segona
Es faculta el conseller de Territori i Habitatge, en l'àmbit de les seues atribucions, per a dictar les disposicions i adoptar les mesures necessàries per al compliment del que disposa el present decret.
València, 31 de març de 2006
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ.
El conseller de Territori i Habitatge,
RAFAEL BLASCO CASTANY.
ANNEX I
NORMATIVA DEL PLA RECTOR D'ÚS I GESTIÓ DEL PARC NATURAL DE LA SERRA CALDERONA
TÍTOL I
Disposicions generals
CAPÍTOL I
Naturalesa i efectes
Article 1. Naturalesa i finalitat del pla
1. El present Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural de la Serra Calderona, denominat en endavant PRUG, es redacta a l'empara dels articles 37 a 41 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
2. El PRUG, així mateix, és conforme amb el règim d'ordenació establit pel Decret 77/2001, de 2 d'abril, del Consell de la Generalitat, pel qual es va aprovar el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Serra Calderona.
3. El PRUG constituïx el marc dins del qual s'executaran les activitats directament relacionades amb la gestió del Parc Natural de la Serra Calderona i, en particular, la protecció, la conservació, la millora, l'estudi, l'ensenyament, el gaudi ordenat i l'ús sostenible dels valors ambientals i culturals.
4. El contingut i l'abast genèrics del PRUG respon a les determinacions de l'article 39 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
Article 2. Efectes i interpretació del PRUG
1. De conformitat amb el que disposa l'article 40 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, les determinacions del PRUG tindran caràcter vinculant tant per a les administracions com per als particulars, prevaldran sobre el planejament urbanístic, i la seua aprovació definitiva comportarà la revisió d'ofici dels plans territorials o sectorials incompatibles amb estes.
2. Al respecte, els planejaments urbanístics municipals afectats pel PRUG s'hi adaptaran en les seues previsions en la següent revisió d'estos. Mentre no es produïsca la dita revisió, prevaldrà el PRUG sobre el planejament urbanístic, excepte en aquelles determinacions d'este últim que impliquen un nivell de protecció més alt sobre els valors ambientals i culturals que les corresponents del PRUG.
3. Les determinacions d'este pla s'interpretaran segons el sentit propi de la matèria de què es tracte, tenint en compte la finalitat global i els objectius del PRUG. En cas de dubte, prevaldrà la interpretació que implique un nivell de protecció més alt dels valors ambientals i culturals. Els conflictes d'interpretació de les normes i les directrius d'este PRUG seran resoltes per l'administració competent en medi ambient, amb un informe previ de la Junta Rectora.
4. En cas de contradicció entre el text i la cartografia del pla, prevaldrà el primer sobre la segona, excepte quan la interpretació derivada dels plans estiga recolzada també per altres parts del document del PRUG, de manera que quede patent l'existència d'un error material en el text. En cas de dubte en la interpretació de plànols del PRUG a distintes escales, prevaldrà la interpretació derivada de la cartografia a menor escala.
Article 3. Tramitació, vigència i revisió
1. La tramitació del PRUG està regulada per l'article 41 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
2. La vigència del present PRUG és de huit anys, comptadors a partir de la data de la seua aprovació. Transcorregut este termini es revisarà.
3. En el cas que, transcorregut el període de vigència del PRUG, no s'haja aprovat definitivament la revisió d'este, les determinacions d'este pla tindran vigència, de forma cautelar, fins al moment en què es produïsca l'esmentada aprovació definitiva.
4. No es considerarà revisió del PRUG l'alteració dels límits de les zones d'ordenació establides en la cartografia de zonificació del PRUG, sempre que la dita alteració supose un increment de les condicions de protecció dels valors ambientals o culturals.
5. La revisió o la modificació de les determinacions contingudes en el present pla podran dur-se a terme en qualsevol moment, a iniciativa de la conselleria competente en medio ambiente, amb un informe previ de la Junta Rectora del parc, sempre que es produïsca alguna de les circumstàncies següents:
a) Quan l'evolució socioeconòmica dels habitants de l'àrea d'influència del parc natural es veja negativament afectada o circumstàncies d'una altra índole facen o puguen fer sorgir noves activitats a la zona que no s'incloguen en el PRUG en vigor.
b) Quan la normativa del present PRUG resulte insuficient per a la consecució dels objectius del parc.
c) En el cas que hagen de portar-se a la pràctica mesures derivades de l'aplicació de la Directiva 92/43/CEE, del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres i de la Directiva 79/409/CEE, del Consell, de 2 d'abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres.
6. La revisió o la modificació de les determinacions contingudes en el present pla podran dur-se a terme en quasevol moment, després de l'informe de la Junta Rectora del parque, i es seguiran els tràmits i els procediments legalment establits.
Article 4. Règim d'infraccions i sancions
El règim d'infraccions i sancions vigent en l'àmbit territorial del Parc Natural de la Serra Calderona és l'establit, amb caràcter general, per al conjunt dels espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, pel títol V, articles 52 a 61, de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, o normativa que la substituïsca.
Article 5. Indemnitzacions
Les eventuals limitacions a l'ús dels béns que es derivaran com a conseqüència de l'aprovació del present Pla rector d'ús i gestió, donaran lloc a indemnització quan concórreguen simultàniament els requisits establits per l'article 20.2 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
Article 6. Règim d'avaluació d'impactes ambientals
Els projectes i les activitats que s'executen en l'àmbit territorial del parc estan sotmesos al règim d'avaluació d'impactes ambientals establit amb caràcter general per la legislació vigent sobre la dita matèria, de rang estatal i autonòmic.
Article 7. Informes preceptius i autoritzacions
1. La present normativa determina expressament, en els corresponents apartats, les actuacions, plans i projectes l'execució dels quals requerix autorització o informe preceptiu de l'administració competent sobre espais naturals.
2. Per tant, este informe no serà preceptiu per a l'execució de les actuacions, plans o projectes l'informe dels quals no estiga expressament requerit en esta normativa.
3. Els esmentats informes o autoritzacions, que tindran caràcter vinculant, s'emetran sense perjudici dels informes, autoritzacions o llicències, tant sectorials com municipals, que corresponguen per a determinades activitats.
4. Les sol·licituds d'autorització o d'informe preceptiu han de presentar-se acompanyades de la documentació següent:
a) Identificació del sol·licitant.
b) Descripció detallada de l'actuació, incloent característiques tècniques i període d'execució d'esta.
c) Efectes previstos sobre els valors ambientals i culturals del parc, com també sobre l'ambient socioeconòmic.
d) Plànol o croquis de localització de l'activitat.
e) Projecte o memòria tècnica quan corresponga.
Article 8. Finançament del parc natural
El Consell de la Generalitat, per a atendre les despeses generals de funcionament del parc natural i les inversions necessàries en este, habilitarà els crèdits oportuns, sense perjudici d'eventuals aportacions materials d'altres entitats, públiques o privades, interessades a col·laborar amb l'administració competent en medi ambient en la gestió de l'espai protegit.
CAPÍTOL II
Objectius i continguts del PRUG
Article 9. Objectius
Els objectius del Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural de la Serra Calderona són:
a) Protegir i conservar el patrimoni natural, en especial els ecosistemes de singular valor natural i les espècies que es troben actualment en perill d'extinció o protegides en l'àmbit de la Comunitat Valenciana.
b) Protegir i conservar el patrimoni cultural de la serra, amb especial atenció als elements arqueològics, arquitectònics i etnològics, i aquelles característiques, estructures o béns, que resulten dels assentaments rurals en els últims segles.
c) Promoure la gestió i l'ús racional dels recursos naturals i culturals, en el marc d'una estratègia de desenrotllament sostenible, de desenrotllament econòmic i social dels municipis que l'integren, regulant específicament els usos, aprofitaments i activitats en relació amb estos.
d) Promoure la restauració dels ecosistemes degradats, en especial els afectats per processos erosius o implantació d'infraestructures.
e) Establir mesures directes per a la conservació, la regeneració, la millora, la difusió i la posada en valor dels elements i conjunts d'interés natural i cultural.
f) Millorar els recursos humans i materials del parc, a fi de garantir la conservació dels recursos naturals i culturals d'este, i potenciar a més el desenrotllament social i econòmic dels municipis que l'integren, sempre sota criteris de sostenibilitat ambiental.
g) Fomentar programes d'actuació en matèria d'ús públic dels recursos naturals i culturals i turisme sostenible, incloent-hi l'estudi, la investigació aplicada, l'ensenyament i el gaudi ordenat d'estos, compatibilitzant l'ús social, recreatiu i cultural del parc natural amb el manteniment dels seus valors naturals.
h) Promoure i fomentar el voluntariat ambiental i cultural en la Serra Calderona, i prestar especial atenció els grups d'associacions i voluntaris locals.
i) Afavorir el manteniment del paisatge rural amb usos sostenibles respecte de les funcions d'amortiment i de connexió biològica amb els sistemes naturals de l'entorn.
j) Millorar els mitjans humans i materials i optimitzar les estratègies destinades a la prevenció i la lluita contra incendis forestals.
k) Minimitzar o reduir els impactes ambientals derivats de la presència d'elements antròpics, les transformacions agrícoles, l'abocament de substàncies contaminants, l'explotació desordenada dels recursos hídrics, l'abocament de residus sòlids i inerts, el deteriorament del paisatge, o qualsevol altra actuació que genere una degradació del medi biòtic, abiòtic, perceptual, cultural, econòmic o social.
l) Analitzar la presència de riscos naturals potencialment danyosos i els seus possibles efectes adversos, establint mesures i actuacions per a la seua minimització o correcció.
m) Fomentar la participació pública i privada en la gestió de l'espai protegit.
n) Establir mecanismes per a l'ajuda a la producció, la transformació, la promoció i la comercialització de productes agroalimentaris i artesanals generats a la Serra Calderona.
o) Definir les directrius necessàries relacionades amb els plans sectorials que afecten l'àmbit territorial del parc natural i puguen generar afeccions ambientals.
p) Definir prioritats, ajudes i normes per a la realització de projectes d'investigació relacionada amb aspectes naturals, socioeconòmics i culturals de la Serra Calderona.
q) Millorar el material i les estratègies de divulgació dels valors i recursos del parc, a fi d'atraure visitants i afavorir el desenrotllament econòmic local.
r) Promoure la coordinació i la concurrència d'iniciatives entre l'administració Autonòmica, les corporacions locals, les empreses i la societat civil, en la defensa i la protecció dels valors del parc.
s) Afavorir el desenrotllament sostenible dels municipis implicats i la integració de la població en les iniciatives promogudes pel parc, a fi de compatibilitzar la protecció i la conservació dels recursos naturals amb el desenrotllament socioeconòmic.
t) Potenciar la relació amb altres parcs naturals i espais protegits tant a nivell autonòmic com nacional.
Article 10. Continguts
El contingut documental d'este pla s'ajusta a allò que ha establit, amb caràcter general per als PRUG, l'article 39 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
CAPÍTOL III
Àmbit d'aplicació del PRUG
Article 11. Àmbit d'aplicació
1. L'àmbit d'aplicació del PRUG coincidix amb la zona de protecció, com recull textualment i cartogràficament el Pla dels Recursos Naturals de la Serra Calderona, com també l'annex cartogràfic del present document.
2. Per a la descripció dels límits de la zona de protecció s'ha pres com a origen el punt de contacte entre els límits dels termes municipals de Náquera, Serra i Bétera, en l'extrem sud-occidental, i seguint en direcció est en el sentit de les agulles del rellotge. L'àrea quedaria delimitada conforme es descriu a continuació, s'ha pres com a base per a això la toponímia de la cartografia militar escala 1:50.000.
. Límit sud:
Partint de la confluència entre els límits municipals de Bétera, Serra i Náquera seguix la delimitació cap al nord-est coincidint amb el límit municipal entre Serra i Náquera fins a la partida de la lloma de la Basseta, continua pel camí rural que talla este límit municipal fins a la seua confluència amb la carretera Náquera-Portaceli (VV-6043) a l'altura del PK 4. Seguix per esta carretera fins a la confluència amb la carretera Serra-Náquera (VP-6044) en el PK 21, seguint per esta carretera cap al sud fins a arribar al límit municipal entre Serra i Náquera, continuant cap a l'est seguint este límit fins a arribar a la cota 300. Seguix la delimitació coincident amb la dita cota fins a arribar a la confluència entre els límits municipals de Náquera, Segart i Albalat dels Tarongers, continuant pel límit entre estos dos últims municipis i posteriorment per la cota 300, al sud de la mola de Segart, fins a la capçalera del barranc de les Coves, pel qual seguix cap al sud fins a la connexió amb la cota 200. Continua cap a l'est per esta cota passant al sud de les penyes de Guaita i la muntanya Negra.
. Límit est:
Continua la delimitació en direcció nord coincidint amb la cota 200 fins a la urbanització d'Aigües Amargues al terme de Gilet, vorejant esta pel sud i oest i continuant al nord per la carretera que la comunica amb Sant Esperit cap al nord fins a la seua intersecció amb la cota 200, seguint per la dita cota cap al nord vorejant l'alt de la Redona per l'est. Continua seguint la cota 200 fins a la intersecció amb el barranc de Segart, des d'on el límit gira cap al sud-est seguint el límit del sòl urbà de la urbanització del Murtal i el límit del sòl urbà industrial i del nucli urbà, quedant estos fora de la zona de protecció, des d'on seguix en direcció nord-est fins a arribar a la carretera de Segart (CV-329) i continua per esta fins a la intersecció amb la cota 200 al barranc de Segart, continua per esta cota travessant el terme d'Albalat dels Tarongers i entrant en el d'Estivella fins a connectar la dita cota amb el barranc de Linares.
. Límit nord:
Seguix aigües amunt pel barranc de Linares fins a intersectar amb la cota 300, per la qual continua fins a la seua intersecció amb el límit entre els municipis de Serra i Estivella. Continua per este límit cap al nord i després pel límit entre Torres Torres i Serra, fins a la seua intersecció amb la cota 350, seguix per esta fins al barranc de Banyet, pel qual continua aigües baix fins a la intersecció amb la cota 300; seguix per este al terme d'Algimia d'Alfara fins al barranc de la Jara. Continua cap a l'oest pel barranc, per a després seguir per una pista, direcció oest primer i girant després cap al nord-est, fins a arribar al barranc del Murteral. Continua aigües amunt de l'esmentat barranc, al terme de Segorbe, fins a la confluència amb la cota 500, travessant este terme cap al nord-oest coincidint amb l'esmentada cota fins a la seua intersecció amb la carretera Gátova-Altura (CS-603) en el PK 7. Seguix per esta carretera en direcció a Altura fins a la seua connexió amb la cota 500 a l'altura del PK 5, continuant la delimitació seguint la dita cota en el terme d'Altura fins a la seua intersecció amb el barranc d'Uñoz i el camí al Mas d'Uñoz.
. Límit oest:
Seguix en direcció sud per l'esmentat camí, paral·lel al barranc d'Uñoz i, a continuació, al barranc del Pas, passant al costat del Mas d'Uñoz i seguint per tal camí fins a la intersecció amb el límit municipal entre Altura i Gátova. Continua cap al sud per l'esmentat límit i després, ja en terme de Gátova, pel camí del Barri de Marmolé i el paratge de la Fuente Fría fins a arribar al barranc de Gátova o d'Olocau a l'altura del PK 14 de la carretera Altura-Gátova (CS-603). Seguix cap al sud per este barranc fins a la població d'Olocau, on s'encreua amb la carretera V-604. Continua el límit pel barranc d'Olocau fins a la partida de les Solanicas, per a seguir per la cota 300 seguint la línia recta de mínima distància des del barranc. Seguix per la cota 300 fins a la intersecció amb el límit entre els municipis d'Olocau i Serra, continua cap al sud per este límit fins a intersectar amb la cota 200, per la qual seguix fins a arribar al límit entre els termes de Serra i Bétera, pel qual continua fins al punt en què confluïxen els límits municipals de Serra, Bétera i Náquera, on va començar la descripció de la delimitació.
3. El mencionat àmbit queda expressat gràficament en l'annex cartogràfic, preval este sobre les descripcions literals dels límits establits en este article, en cas d'existir dubtes d'interpretació.
TÍTOL II
Normes generals d'ordenació d'usos i activitats
CAPITOL I
Directrius i normes per a l'ús públic
Secció 1ª
Disposicions generals
Article 12. Delimitació de les zones de visita al Parc Natural de la Serra Calderona
Amb caràcter general, la visita pot realitzar-se per tot el Parc Natural excepte en les àrees d'especial protecció (AEP), llevat que estiguen travessades per algun camí o senda de pas autoritzat. En este cas, es transitarà sense abandonar en cap moment la traça del camí o senda. A les àrees de protecció ecològica (APE) el trànsit es limitarà a les sendes establides a l'efecte, llevat de les excepcions contingudes en l'article 17 relatiu a l'ús tradicional del muntanyisme.
Queda exclosa d'estes consideracions l'activitat cinegètica, tal com es troba definida i regulada en els articles 57 i 58.
Article 13. Normes d'ús públic
A més de les normes generals contingudes en l'article 4 del Decret 10/2002, de 15 de gener, de declaració del Parc Natural de la Serra Calderona, de les establides en el PORN i de les que s'especifiquen en el present article, els visitants i la població local han d'atendre, durant la seua visita al parc natural, totes aquelles recomanacions publicitades per mitjà de cartells, fullets i altres recursos d'informació del parc.
a) No estan permeses activitats o comportaments que suposen perill o deteriorament per a la conservació del parc natural, que alteren la quietud i la tranquil·litat de l'espai natural, o que suposen deteriorament de la qualitat de la visita per a la resta dels visitants.
b) No està permesa l'arrancada, la recollida o la tallada de les plantes, com també la recol·lecció dels seus fruits, flors i llavors. Tampoc està permesa la molèstia, persecució, captura o mort de fauna, dels seus ous, cries o larves, ni la recol·lecció d'elements geològics, excepte autorització de la conselleria competent en medi ambient per a fins científics, docents, de conservació o de gestió.
c) No està permés acampar en l'interior del parc natural, excepte expressa autorització de l'administració competent en medi ambient per motius d'investigació, conservació, vigilància, salvament o altres causes de força major. Per motius de conservació, degudament justificats, es podrà limitar l'activitat en altres àrees, circumstància que serà degudament publicitada i informada amb antelació. En tots els casos no es podrà romandre més d'una nit a la mateixa zona. No obstant això, es podrà acampar a les zones autoritzades i preparades per la conselleria per mitjà de la corresponent autorització de l'organisme competent.
d) A les àrees d'especial protecció (AEP), el trànsit està permés en la traça dels camins o sendes de pas autoritzat, com també per les sendes tradicionals i veïnals, llevat que es tracte de zones d'accés temporalment restringit per motius de conservació, i en este cas han d'estar degudament senyalitzats. A les àrees d'especial protecció (AEP), la circulació es realitzarà pels camins i vies de trànsit establits a l'efecte en l'article 18, sense perjudici del que disposa l'article 17. En tot cas, els visitants respectaran les zones d'accés temporalment restringit. Queda exclosa d'estes consideracions l'activitat cinegètica, tal com es troba definida i regulada en els articles 57 i 58.
e) En les àrees més sensibles, àrees de nidificació d'espècies protegides i en aquelles altres que s'establixen per motius de conservació degudament justificats, podrà restringir-se temporalment el trànsit atés el que ha estipulat el Decret 179/2004, de 24 de setembre, del Consell de la Generalitat.
f) L'administració competent en medi ambient, per motius de conservació, podrà regular, limitar i restringir temporalment l'entrada de visitants a determinades zones del parc natural. Estes mesures han de ser prèviament difoses al públic i convenientment senyalitzades, no ha d'interferir amb el lliure accés dels propietaris als seus predis.
g) No està permés fumar al parc, en particular en els territoris delimitats per l'article 5 de la Llei de forests, definits com aquells terrenys en què vegeten espècies arbòries, arbustives, de matoll o herbàcies, siga espontàniament o procedisquen de plantació.
h) S'ha d'evitar molestar el ramat i s'han de respectar els sistemes tradicionals d'aprofitament agrosilvopastorals.
i) Els gossos de companyia han d'anar subjectes amb corretja i proveïts de boç per a evitar accidents i molèsties a la fauna i a altres visitants.
j) Excepte en situacions d'emergència, s'ha de mantindre un volum de veu discret que no pertorbe la tranquil·litat i la quietud de l'espai natural. No es permet l'ús de megàfons llevat que, per raons excepcionals de seguretat i vigilància, siga necessària la seua utilització pel personal autoritzat. Igualment, no es poden usar aparells de so, xiulets, ràdios o altres instruments.
k) Excepte en situacions d'emergència o per motius d'investigació autoritzada, no estan permeses les emissions de llums o llampades enlluernadores, que alteren la tranquil·litat de la nit, per mitjà de l'ús de punters làser, torxes de vídeo i altres, amb l'excepció de l'ús de llanternes individuals.
l) S'ha d'evitar tot comportament o actitud que implique una falta de consideració i respecte a la tranquil·litat de la resta dels visitants.
m) No es permet l'abandó de fems, desperdicis o qualsevol altre tipus de residus orgànics o inorgànics excepte en les infraestructures destinades a l'efecte.
n) No es permet el bany a les fonts, els cursos i làmines d'aigua. De la mateixa forma, no es poden llavar utensilis ni abocar productes contaminants com ara detergents, sabons o altres.
o) No es permet realitzar, per qualsevol procediment, inscripcions, senyals, signes i dibuixos en pedres, arbres o en tot bé moble o immoble, excepte aquells realitzats per motius de gestió pel personal del parc o un altre personal degudament autoritzat, que siguen necessaris per a millorar i completar les xarxes de camins i sendes autoritzades per l'administració competent en matèria de medi ambient i que responguen a les directrius de senyalització establides en l'esmentat Decret 179/2004.
p) No es permet la manipulació d'elements d'investigació o vigilància ambiental instal·lats al parc, com ara sensors electrònics o mecànics, estacions d'aforament, tanques, balises, estaques, etc.
Article 14. Visita de grups organitzats
1. A fi d'evitar les negatives conseqüències que puga ocasionar la concentració de grups de visitants, l'administració podrà regular la visita dels grups organitzats de visitants que acudisquen al parc natural, segons l'època de l'any i del nombre de visitants.
2. En la regulació de les visites es pot limitar el nombre i grandària de grups, com també les zones en què portar a terme la seua activitat i els horaris. Estes regulacions podran exigir l'obtenció d'autorització per al trànsit de grups.
Article 15. Pla d'Ús Públic del Parc Natural
1. L'òrgan competent sobre espais naturals protegits, a través de l'Oficina de Gestió Tècnica del parc natural i del mateix personal del parc i en col·laboració amb els ajuntaments, elaborarà un Pla d'Ús Públic del Parc Natural de la Serra Calderona, que contindrà les determinacions necessàries per a l'ordenació i la gestió de les activitats lligades al gaudi ordenat, a l'ensenyament i a l'estudi dels valors ambientals i culturals del parc, efectuades per iniciativa pública, privada o mixta.
2. Les directrius per a l'elaboració i l'execució del Pla d'ús públic figuren en el capítol V del titol IV del Decret 77/2001, de 2 d'abril, pel qual es va aprovar el PORN de la Serra Calderona.
Article 16. Seguretat de les visites
L'administració competent en medi ambient podrà informar els visitants sobre les zones de risc i les activitats que comporten perill de danys i lesions a les persones, però en cap cas és responsable dels accidents que puguen derivar-se dels usos tradicionals i de les activitats practicades en l'àmbit territorial del PRUG, el risc de les quals ha de ser assumit per cada visitant davall la seua pròpia responsabilitat.
Esta informació, que tindrà caràcter de recomanació, ha de ser suficientement publicitada per mitjà de cartells, fullets i altres mitjans de divulgació.
Secció 2a
Muntanyisme
Article 17. Definició i criteris generals
1. A l'efecte del present PRUG, s'entén per muntanyisme l'activitat esportiva que consistix a ascendir muntanyes o realitzar-hi travessies i que requerix per a la seua pràctica coneixements tècnics específics. En alguns casos pot requerir mitjans tècnics de progressió i assegurament segons les circumstàncies i la dificultat. La pràctica del muntanyisme tindrà la consideració d'ús tradicional en l'àmbit territorial del PRUG.
2. Per mitjans tècnics de progressió o assegurament s'entén la utilització de cordes, mosquetons, estreps, assegurances autorecuperables (Friends i encastadors, etc.) o fixos, com també altres ferramentes.
3. La pràctica d'escalada està autoritzada per als muntanyencs únicament a la zona denominada penyes de Guaita, àrea tradicional per a la pràctica d'este esport a la serra, on s'ubica una escola d'escalada. Les restriccions temporals han de ser debatudes i aprovades per la Junta Rectora del parc. No obstant això, podran realitzar-se activitats d'iniciació a l'escalada, recuperar-se antigues zones d'escalda tradicionals o equipar-se noves zones en aquelles parets que queden fora de les àrees d'especial protecció (AEP) i que tinguen l'autorització prèvia del parc, per mitjà de la sol·licitud motivada del promotor acompanyada de projecte tècnic que incloga les consideracions ambientals i socials.
4. Atesa la densitat de vies i escaladors existents en l'actualitat i la fragilitat ambiental dels penyals, parets i zones veïnes, no es permet l'equipament de noves vies d'escalada en l'àmbit del parc natural que necessiten de l'ús d'elements tècnics fixos per a la seua obertura, com ara claus o altres ancoratges expansius, químics o de percussió.
Secció 3a
Senderisme i rutes
Article 18. Definició i àmbits on s'admet
1. A l'efecte del present PRUG, s'entén per recorreguts de senderisme els realitzats a peu per les sendes o vies de trànsit que discorren per l'interior del parc natural. Estes sendes o vies de trànsit han d'estar autoritzades per l'administració competent en medi ambient i, en el cas que interessaren terrenys de propietat privada, s'ha de comptar amb el consentiment exprés de la propietat dels predis, llevat que existisca una servitud de pas legal o voluntària. També podran formar part de la dita xarxa les sendes locals existents en els distints municipis.
2. A les àrees d'especial protecció (AEP) i àrees de protecció ecològica (APE), la circulació es realitzarà preferentment pels camins i vies de trànsit autoritzats. En tot cas, els visitants respectaran les zones d'accés restringit temporalment i comptaran amb l'autorització de la propietat dels predis afectats, si és el cas.
3. A l'efecte anterior, s'establix a l'interior del parc natural una xarxa de sendes que poden combinar-se entre si per a fer rutes. Esta xarxa està integrada en l'actualitat per les rutes següents:
. GR-10: Andilla-Puçol.
. PR-8: Marines-Olocau-Tristany, Emili Beüt i Belenguer.
. SL-23: Senda Tancada (Estivella).
. SL-24: Senda Vella al Garbí (Estivella).
. SL-41: Sender de Náquera.
. PRV-287: (Bétera . Náquera . Serra).
. PRV-63.9: Soneja a Gátova.
. PRV-63.8: Altura.
. PRV-318 Albalat dels Tarongers.
. Rutes interpretatives del parc.
. Ruta BTT.
Este llistat forma una xarxa que està promocionada i mantinguda pel parc en col·laboració amb els seus promotors, i té caràcter preferencial en la informació i divulgació de la xarxa de camins de muntanya pedestres del parc natural.
4. Es pot restringir l'accés per senda a algunes zones de muntanya quan existisquen raons objectives de pèrdua de biodiversitat, que sempre han d'estar perfectament informades sobre el terreny. No obstant això, si les causes que van determinar la restricció desapareixen, pot restituir-se l'accés amb les degudes precaucions.
Article 19. Grups
1. Les activitats de senderisme i excursionisme realitzades per grups que no superen les 50 persones no requeriran cap notificació o autorització. Els grups de més de 50 persones han de notificar l'activitat al director-conservador, que podrà delegar en els monitors educadors. En les àrees d'especial protecció (AEP), estes quotes de visita, sense perjudici del que establisca el Pla d'ús públic, es reduiran a 20.
La notificació es farà per escrit, amb anterioritat a la realització de l'activitat i es presentarà al Centre d'Informació del Parc. Els monitors educadors, per delegació del director-conservador, resoldran d'acord amb la ruta traçada i facilitaran informació sobre les tècniques de mínim impacte per a esta activitat. Quan el grup siga superior a 50 persones, la notificació es remetrà al director-conservador amb una antelació mínima de 15 dies.
2. La pràctica del senderisme i l'excursionisme queda limitada i circumscrita als itineraris del parc, com apareixen definits en l'annex cartogràfic. El trànsit per sendes o camins diferents d'estos no es prohibirà, si bé per a l'obertura de nous itineraris i sendes d'accés cal ajustar-se al que establix el Decret 179/2004, de 24 de setembre, del Consell de la Generalitat, de regulació del senderisme i esports de muntanya de forma compatible amb la conservació del medi natural.
3. En els itineraris i sendes permesos es mantindrà el traçat existent i ja xafat, per a evitar la creació de sendes secundàries o l'ampliació de les sendes preexistents.
4. Amb caràcter anual, l'òrgan gestor emetrà un programa de restauració de sendes i itineraris amb l'objectiu d'eliminar els impactes causats pel seu ús, que executarà la brigada de manteniment del parc. Esta, en els seus treballs de manteniment de sendes, utilitzarà materials d'acord amb l'entorn i que protegisquen la seguretat del caminant.
Article 20. Usos compatibles i incompatibles amb el senderisme a l'interior del parc natural
1. Es consideren usos compatibles amb el senderisme, a més dels usos agropecuaris i forestals, l'activitat eqüestre i altres formes de desplaçament no motoritzat, sempre que no es tracte d'excursions organitzades de més de 10 animals o vehicles sense motor, i que es respecte la preferència de pas del caminant.
2. Es consideren incompatibles amb el senderisme els recorreguts en vehicles de motor. No obstant l'anterior, es permetrà este tipus de circulació, amb autorització expressa de l'administració competent en medi ambient, per a realitzar funcions de vigilància i conservació, per a aprofitaments tradicionals dels predis, com també en casos d'emergència.
Article 21. Clausura i tancament d'itineraris
1. L'administració competent en medi ambient, en col·laboració amb els ajuntaments, podrà procedir a la clausura o la modificació alternativa, temporal o permanent, de les sendes que considere necessàries al parc natural per raons de conservació, manteniment, restauració dels valors naturals o millora de l'ús públic. Estes modificacions comptaran amb l'autorització de la propietat dels predis afectats, sense perjudici d'allò que ha establit el Decret 179/2004.
2. Seran raons per al tancament de sendes l'existència de problemes erosius, l'alteració de la coberta vegetal o de la qualitat de les aigües, les molèsties a la fauna i la pertorbació de les activitats forestals, ramaderes o qualsevol altra relativa a la gestió de l'espai o la conservació del medi natural.
3. El tancament o la clausura temporal de camins o sendes es realitzarà, quan siga necessari, de tal forma que no supose alteracions de l'activitat agropecuària o forestal, ni conculque drets de servitud o altres drets consolidats.
4. En tots els casos, la clausura o la modificació alternativa de camins o sendes ha d'estar justificada tècnicament per l'administració competent en medi ambient i anunciada amb antelació al públic, excepte raons justificades d'urgència. No obstant això, si les causes que van determinar la restricció desapareixen, pot restituir-se l'accés amb les degudes precaucions.
Secció 4a
Bicicletes
Article 22. Llocs i vies d'ús
1. No es permetrà la circulació de bicicletes a l'interior de les àrees d'especial protecció (AEP) fora de les pistes forestals habilitades a l'efecte.
2. No està permesa la circulació camp a través ni per sendes.
3. S'exceptua de la prohibició disposada en el punt 1 l'accés i la circulació dins de les finques particulars dels propietaris d'estes, de les persones que siguen titulars de servituds de pas o altres drets consolidats, i d'aquelles que, per raons de servei, gestió o altres, siguen autoritzats.
Article 23. Grups de ciclistes i compatibilitat amb el trànsit senderista
1. La pràctica del ciclisme es realitzarà respectant els drets i les prioritats de pas dels senderistes.
2. L'administració competent en medi ambient a través del corresponent Pla d'Ús Públic podrà regular la circulació de grups de ciclistes amb vista al nombre d'integrants del grup, tenint en compte les carreteres, traçats i capacitats de la ruta o camí. Sense perjudici del que establix el Decret 183/1994, d'1 de setembre, del Consell de la Generalitat, pel qual es regula la circulació de vehicles per terrenys forestals, tindran la consideració d'excursió organitzada, a l'efecte del present PRUG, els grups de ciclistes formats per més de 15. Estes activitats requeriran l'autorització de l'administració competent en medi ambient.
3. Sense perjudici del que establix l'esmentat Decret 183/1994, la velocitat de circulació a l'àmbit del parc es limita a 30 km/hora.
Secció 5a
Activitats eqüestres
Article 24. Llocs i vies d'ús
1. No es permetrà l'activitat eqüestre a l'interior de les àrees d'especial protecció (AEP) fora de les pistes forestals habilitades a l'efecte.
2. No estan permesos els desplaçaments camp a través.
3. S'exceptua de la prohibició disposada en l'article anterior l'accés i la circulació dins de les finques particulars dels propietaris d'estes, de les persones que siguen titulars de servituds de pas o altres drets consolidats, i d'aquelles que, per raons de servei, gestió o altres, siguen autoritzats.
4. La pràctica eqüestre es realitzarà respectant els drets i les prioritats de pas de senderistes.
5. L'administració competent en medi ambient pot regular la circulació de grups amb vista al nombre d'integrants, tenint en compte les carreteres, traçats i capacitats de la ruta o camí.
6. L'activitat eqüestre amb fins lucratius serà objecte de regulació i autorització per l'administració competent en medi ambient. En el cas de finques o muntanyes privades, esta regulació es farà d'acord amb els seus propietaris.
Secció 6a
Circulació de vehicles motoritzats
Article 25. Circulació de vehicles motoritzats
1. Es prohibix, amb caràcter general, circular a l'interior de les àrees d'especial protecció (AEP) amb vehicles motoritzats. Sí que es permetrà per les pistes perimetrals a esta.
2. S'exceptua de la prohibició disposada en el punt anterior l'accés i la circulació per pistes i camins, dins de les finques particulars dels propietaris d'estes, de les persones que siguen titulars de servituds de pas o altres drets consolidats, i d'aquelles que, per raons de servei, gestió o altres, siguen autoritzats.
3. Es prohibix, amb caràcter general, circular per terrenys forestals amb vehicles fora de les carreteres, pistes i camins, incloses les agrícoles i les forestals, esta prohibició inclou la circulació d'estos vehicles per sendes de muntanya.
4. El Pla sectorial de prevenció d'incendis assenyalarà els camins en què es prohibix la circulació de vehicles o persones, tant de manera permanent com temporal depenent del tipus d'alerta.
5. En les pistes autoritzades, per circumstàncies especials i per causa motivada, es podrà prohibir la circulació de vehicles; en cas de discórrer per terrenys o muntanyes de titularitat privada, esta regulació es farà d'acord amb els seus propietaris.
6. En aquelles pistes que discorren perimetralment a terrenys forestals gestionats per l'administració competent en medi ambient, que es corresponen en la cartografia amb les denominades àrees d'especial protecció (AEP), la velocitat serà limitada a 30 quilòmetres per hora.
7. En l'àmbit del parc es prohibixen, a camins forestals i agrícoles, les excursions organitzades de vehicles de motor, conforme a la definició establida en l'article 2 del Decret 183/1994, d'1 de setembre, del Consell de la Generalitat, quan el nombre de vehicles participants siga superior a cinc, i les permeses requeriran la deguda autorització de l'administració competent en medi ambient i els ajuntaments corresponents.
Secció 7a
Altres activitats
Article 26. Esports i activitats de vol
1. L'ordenació de la navegació aèria és una competència estatal exercida pel Ministeri de Foment, Subsecretaria de Foment, Direcció General d'Aviació Civil. A fi de protegir els hàbitats faunístics del parc natural de les possibles pertorbacions a conseqüència de la dita activitat, l'administració competent instarà la declaració de zones sensibles per a la fauna en què es regule el vol de motor a menys de 1000 metres sobre la vertical del terreny en l'àmbit del PRUG, excepte per raons d'emergència, salvament, rescat, investigació, gestió o altres causes de força major.
2. Es permeten els esports de vol no motoritzats, com a parapent, ala delta, etcètera, com també els globus aerostàtics, sempre que l'altura de vol siga superior a 300 metres sobre la vertical del terreny a les àrees de nidificació d'espècies protegides. El desenrotllament d'estes activitats es permetrà sempre que resulten compatibles amb els objectius de conservació dels valors naturals de l'àmbit del PRUG.
3. L'administració competent en medi ambient pot restringir l'activitat, totalment o temporalment, per raons de conservació.
Secció 8a
Proves esportives
Article 27. Autoritzacions
Amb caràcter general, no està permesa a l'interior del parc natural la celebració de competicions, concursos o exhibicions de tipus esportiu. De forma excepcional, l'administració competent en medi ambient, amb independència dels tràmits exigits en la legislació sectorial vigent, pot autoritzar el trànsit pel parc natural dels participants i membres de l'organització de proves de resistència, com ara maratons per muntanya, travessies o altres proves, es donarà preferència a aquelles que siguen organitzades pels clubs o federacions esportives. Esta autorització tindrà en compte els titulars de béns o drets en l'àmbit afectat per la prova.
Article 28. Norma general per a les proves esportives
1. L'organització de la prova ha de complir, entre altres condicions que li siguen aplicables, les següents:
a) Presentar amb antelació el projecte d'activitat esportiva que garantisca la conservació del parc i la seguretat.
b) Evitar els impactes significatius sobre els recursos naturals, especialment sòls, aigua, vegetació i fauna, com també sobre les activitats recreatives i agrosilvopastorals, o sobre el patrimoni historicoartístic i cultural.
c) Desmantellar totes aquelles infraestructures i equipaments auxiliars de caràcter provisional que acompanyen l'activitat que s'ha de realitzar.
d) Executar les mesures correctores i de neteja necessàries com a conseqüència dels impactes o alteracions ambientals provocats per la celebració de les proves esportives o per la concentració de públic.
2. Per a respondre del bon compliment de les condicions establides en l'apartat anterior, com també de les contingudes en l'autorització preceptiva, l'administració competent en medi ambient podrà exigir les garanties tècniques i financeres que estime necessàries.
CAPÍTOL II
Directrius i normes dels projectes d'investigació
Disposicions generals
Article 29. Autoritzacions per a la realització d'activitats d'investigació
1. Les activitats d'investigació en l'àmbit del PRUG que suposen la recol·lecció d'elements geològics, l'arrancada, la recollida o la tallada de plantes i fongs, com també la recol·lecció dels seus fruits, flors i llavors, o la molèstia, persecució, captura o mort de fauna, com també dels seus ous, cries o larves, han de ser autoritzades per l'administració competent en medi ambient, sense perjudici de les autoritzacions dels propietaris, amb la sol·lictud prèvia de l'interessat en la forma establida legalment. Igualment, es troba sotmesa a l'autorització prèvia de la conselleria la instal·lació de qualsevol tipus d'infraestructura fixa o portàtil, o dispositiu electrònic o mecànic empleat amb fins científics.
2. L'autorització administrativa a què es referix l'apartat anterior ha d'estar motivada i especificar:
a) Les espècies o elements físics a què es referix.
b) Els mitjans, sistemes o mètodes emprats i els seus límits, com també el personal qualificat si és el cas.
c) Les condicions de risc i les circumstàncies de temps i lloc.
d) Els controls que s'exerciran, si és el cas.
e) L'objectiu o raó de l'acció.
3. L'autorització d'investigació pot ser revocada, prèvia comunicació a l'interessat, si s'aprecia l'incompliment de les condicions que regixen l'autorització.
Article 30. Mitjans i mètodes
1. S'han de posar els mitjans adequats per a impedir la contaminació genètica o la dispersió artificial d'espècies, malalties o plagues a través del material emprat en la investigació.
2. Els investigadors han d'optar pels mètodes disponibles menys agressius o impactants en relació amb la conservació del medi natural.
Article 31. Comunicació de resultats i fons documental
1. En relació amb les activitats subjectes a autorització d'acord amb l'article 29, els investigadors s'han de comprometre a comunicar els resultats de la investigació i, si és el cas, remetre una còpia de les publicacions que es deriven de l'estudi, a l'administració competent en medi ambient, qui facilitarà la seua divulgació, així mateix, entre els ajuntaments.
2. La comunicació dels resultats de la investigació o la remissió de les publicacions no representarà, en cap cas, la cessió de drets d'autor de cap tipus, l'administració competent en medi ambient ha de respectar els principis de confidencialitat, autorització i titularitat dels investigadors en l'ús de la informació rebuda.
Article 32. Convenis de col·laboració
L'administració competent en medi ambient promourà la formalització de convenis de col·laboració amb entitats, públiques o privades, que tinguen per objectiu primordial, reconegut com a tal en els seus estatuts, en les normes de constitució o en l'atribució funcional, plans d'investigació.
L'administració competent en medi ambient podrà promoure plans d'investigació basats en els següents criteris generals:
a) Projectes d'investigació encaminats a resoldre els problemes que planteja la gestió del parc.
b) Projectes d'investigació orientats a augmentar el coneixement científic bàsic de l'estructura i el funcionament dels ecosistemes de l'àmbit del PRUG.
c) Projectes relatius al seguiment ambiental dels ecosistemes de l'àmbit del PRUG.
d) Projectes d'investigació que afecten espècies catalogades en perill d'extinció, rares o amenaçades, incloses en alguna de les figures legals de protecció.
e) Projectes dirigits a avaluar l'evolució de la restauració ambiental.
f) Projectes orientats a avaluar els impactes produïts pels distints usos i aprofitaments, com també les capacitats de càrrega dels distints ecosistemes.
g) Projectes relatius a aprofundir en el coneixement del patrimoni historicoartístic i cultural.
h) Projectes d'investigació que per la seua naturalesa no puguen realitzar-se fora de l'àmbit d'actuació del PRUG o que requerisquen unes condicions ambientals difícilment repetibles fora d'este.
i) Projectes d'investigació relatius a aprofundir en el coneixement del territori per a promoure el desenrotllament local sostenible.
j) Projectes d'investigació sobre l'ús públic i l'ordenació de l'activitat recreativa i esportiva a l'interior del parc.
Article 33. Objectius i línies dels plans d'investigació
1. Els objectius bàsics dels plans d'investigació seran:
a) Proporcionar la base científica que assegure una correcta gestió del parc i de la conservació dels recursos naturals d'este.
b) Millorar el coneixement sobre el medi físic, els processos biològics, els usos, els aprofitaments de recursos i els processos de degradació que operen sobre estos.
c) Millorar el coneixement del patrimoni historicoartístic i cultural.
d) Promoure els acords i els convenis de col·laboració amb aquelles institucions científiques que puguen desenrotllar programes d'investigació al parc natural i la seua àrea d'influència.
e) Racionalitzar i jerarquitzar els esforços econòmics i humans en matèria d'investigació.
2. Els projectes d'investigació promoguts des de l'administració competent en medi ambient per a l'àmbit del PRUG es coordinaran a través de la unitat administrativa gestora del parc.
3. Les línies d'investigació prioritàries seran l'ecologia forestal, la conservació i la recuperació d'espècies, encara que les necessitats de gestió o l'interés científic podran impulsar altres línies d'investigació.
Article 34. Programa d'investigació ecologicoforestal
1. L'objectiu bàsic d'este programa és aprofundir en les interrelacions ecològiques de la tècnica forestal amb el funcionament dels ecosistemes i la conservació del patrimoni biològic.
2. Per a això el programa s'articularà, seguint les directrius prioritàries definides en el Pla forestal de la Comunitat Valenciana i la seua aplicació a l'àrea d'estudi, en les següents línies d'investigació.
a) Selvicultura i ordenació forestal, amb prioritat a la selvicultura evolutiva de les suredes.
b) Conservació i restauració de la coberta vegetal. Definició de tècniques d'implantació de frondoses autòctones.
c) Valoració de la producció forestal. Estudi dels aprofitaments forestals derivats dels tractaments selvícoles.
Article 35. Programa d'investigació per a la recuperació d'espècies
1. L'objectiu bàsic d'este programa és la millora del coneixement de les espècies d'interés prioritari per a la conservació per considerar-se singulars, rares, endèmiques o amenaçades. Els aspectes fonamentals que s'han d'investigar són la situació actual de les poblacions i els factors o amenaces que incidixen negativament sobre estes; com també la prospecció de zones adequades per a la introducció i l'expansió d'estes espècies i l'assaig de mesures per a la seua recuperació.
2. Esta investigació bàsica servirà de fonament per a l'elaboració i la posada en marxa dels plans de recuperació i conservació de les espècies, atés el Decret 32/2004, de 27 de febrer, del Consell de la Generalitat, pel qual es crea i regula el Catàleg Valencià d'Espècies de Fauna Amenaçada.
3. Es promourà el desenrotllament de programes d'investigació per a la recuperació d'aquelles espècies que, sense estar catalogades, influïsquen de manera determinant en la recuperació de les que sí que ho estan.
Article 36. Altres línies d'investigació
1. Per a un millor coneixement i gestió dels valors del parc natural, cal considerar les següents línies d'investigació:
a) Estudis relacionats amb el medi físic:
. Hidrogeologia en mitjans permeables.
. Estudis edafològics, erosió i erosionabilitat.
b) Estudis relacionats amb el medi biòtic:
. Distribució, dinàmica, diagnosi i evolució d'espècies singulars.
. Censos dinàmics i evolució d'espècies d'avifauna. Paràmetres reproductius.
. Caracterització i dinàmica de les poblacions d'amfibis i rèptils.
. Estudis relatius a la determinació de la capacitat d'acollida del territori i el seu límit de canvi acceptable per mitjà de l'observació d'espècies indicadores.
. Estudis sobre aspectes funcionals dels ecosistemes forestals.
c) Estudis relacionats amb el medi socioeconòmic:
. Característiques, motivacions i preferències dels visitants del parc. Selecció de temes interpretatius i recreatius.
. Actituds, característiques i problemàtica de la població local davant de la protecció de la natura.
. Estudi de valoració econòmica dels usos i recursos naturals
d) Estudis antropològics i historicoculturals.
e) Estudis sobre la realització, la seguretat i la compatibilitat dels esports de muntanya en el medi natural:
. Tècniques dels esports de muntanya, regulació jurídica i anàlisi comparada de la pràctica esportiva a zones protegides.
CAPÍTOL III
Directrius i normes sobre els recursos
naturals i culturals
Secció 1a
Activitats extractives
Article 37. Activitats extractives
1. En tot l'àmbit del parc es prohibix l'atorgament de noves autoritzacions o concessions mineres d'explotació de recursos minerals per considerar-se incompatible amb els objectius establits pel present PRUG, com també els continguts en el vigent PORN, aprovat per mitjà del Decret 77/2001, de 2 d'abril, del Consell de la Generalitat.
2. En les explotacions mineres vigents, els terrenys que successivament s'exploten han de ser restaurats pels seus titulars d'acord amb el corresponent projecte de restauració, aprovat per l'òrgan competent en mineria, s'enten la restauració com a via per a aconseguir que el terreny torne a ser útil per a un determinat ús que pot ser diferent de l'original, com ara l'ús agrícola, forestal, recreatiu i creació d'estanys o àrees llacunars seminaturals si bé primaran els usos de regeneració de l'ecosistema original.
3. Els departaments competents en mineria i medi ambient vetlaran pel compliment estricte i execució d'estos projectes de restauració en l'àmbit de les seues competències.
Secció 2a
Explotacions tradicionals de gres roig
Article 38. Definició i àrees on s'admet
1. Es consideren explotacions tradicionals de lloses de roig aquelles realitzades per mitjans manuals o mecànics sense voladures tal com es definixen en l'article 3.2 de la Llei 22/1973, de 21 de juliol, de Mines, i el Reglament General, article 1.4 (Reial Decret 2857/1978). Estes explotacions no han d'excedir 1000 m2 i han d'acreditar la seua tradicional ubicació en este emplaçament i l'explotació d'estos i únics materials (lloses de pedra roja).
2. Estes explotacions únicament podran dur-se a terme sobre les àrees actualment explotades i sempre fora de les àrees d'especial protecció (AEP).
3. Sense perjudici del que ha establit la normativa sectorial, estes explotacions han de comptar, en el termini de dos anys des de l'aprovació d'este PRUG, amb la corresponent llicència municipal, Pla d'explotació i Projecte de restauració per a poder continuar l'exercici de l'activitat. El contingut d'estos projectes de restauració serà l'establit en l'Ordre de 3 de gener de 2005, de la Conselleria de Territori i Habitatge, per la qual s'establix el contingut mínim dels estudis d'impacte ambiental d'activitats extractives.
4. En cas que no s'adeqüen a l'articulat anterior, estes explotacions seran considerades com abandonades i seran objecte de restauració tal com recull l'article 39 d'este decret.
5. La localització d'estes explotacions, actualment en funcionament, està inserida en l'annex cartogràfic.
Article 39. Restauració explotacions abandonades
1. La resta d'explotacions de gres roig abandonades, incloses en la cartografia d'este pla, seran objecte d'un programa de restauració el contingut específic del qual es recull en el programa d'actuacions d'este PRUG.
2. En cas d'ubicar-se sobre terrenys o muntanyes de titularitat privada estos projectes de restauració es realitzaran d'acord amb els propietaris. Els esmentats projectes de restauració contindran, almenys, directrius per a:
a) Recuperació de la coberta vegetal.
b) Remodelatge geomorfològic del terreny.
c) Recuperació de les zones de desmunt i erosió en els talusos.
d) Minimització de l'impacte visual.
e) Preservar la seguretat de persona i béns.
Secció 3a
Activitats agràries
Article 40. Conceptes i normes aplicables
Seran considerades agràries o agropecuàries les activitats relacionades directament amb l'explotació dels recursos vegetals del sòl i la cria, la reproducció i l'aprofitament d'espècies animals. L'exercici d'estes activitats ha de ser sotmés a les normes i plans sectorials que se'ls apliquen.
Article 41. Àrees de cultiu
1. Es prohibix ampliar les àrees de cultiu actualment existents, destinades a l'activitat agrària, i també la superfície que tenen, a excepció del que s'indica en l'article 88 de les normes particulars. El cultiu d'espècies forestals de caràcter intensiu únicament es podrà realitzar sobre estes àrees.
2. Es prohibixen les noves transformacions de secà en regadiu.
Article 42. Productes fitosanitaris
1. L'ús de productes fitosanitaris ha d'ajustar-se a les normes i plans sectorials que se'ls apliquen, d'acord amb els períodes, limitacions i condicionaments establits pels organismes competents i a les determinacions contingudes en este PRUG.
2. Es prohibix la utilització, en l'àmbit d'aplicació d'este PRUG, d'herbicides volàtils de qualsevol classe i, en general, de productes fitosanitaris, la classificació toxicològica dels quals siga diferent de les categories A o B per a la fauna terrestre i aqüícola, o siga tòxica o molt tòxica per al ramat i les persones.
Secció 4a
Conservació de sòls
Article 43. Pràctiques de conservació de sòls
1. En l'àmbit del PRUG no es poden destruir bancals i marges d'estos, com també transformacions agrícoles i tasques que posen en perill la seua estabilitat o en suposen l'eliminació.
2. L'estabilització i la regeneració de terrenys pot ser imposada als propietaris per raons ecològiques o de conservació de sòls.
Article 44. Moviments de terres
1. Queden sotmeses al procediment d'avaluació d'impacte ambiental les activitats que ocasionen moviments de terra previstes en el Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat, pel qual es va aprovar el Reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat, d'Impacte Ambiental, i en l'article 162 del Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell de la Generalitat, pel qual es va aprovar el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana.
2. Es prohibix tot tipus d'actuacions que originen o afavorisquen l'inici de processos erosius en els vessants, com també aquelles susceptibles de provocar la destrucció o el deteriorament dels sòls o de les formacions vegetals silvestres.
Secció 5a
Apicultura
Article 45. Activitat apícola
1. L'activitat apícola es considera compatible amb els objectius de conservació del present PRUG i desitjable en l'àmbit del parc per la seua vital funció polinitzadora de cultius i regeneradora de la vegetació natural.
2. Esta activitat, sense perjudici de la legislació sectorial, serà permesa i potenciada en totes les zones de l'àmbit objecte del present PRUG, si bé es guardaran les necessàries distàncies de seguretat a les proximitats de les àrees d'interés educatiu i àrees recreatives.
Secció 6a
Aigües subterrànies
Article 46. Captació d'aigües subterrànies
1. Queda prohibida l'obertura de nous pous o captacions d'aigua a l'interior dels límits del parc, a excepció de les destinades a satisfer les necessitats derivades dels usos propis de les edificacions tradicionals existents al parc i de les infraestructures d'ús públic i interés social, sempre que estes siguen justificades com a necessàries per a garantir l'abastiment, amb un informe previ favorable de l'administració competent en medi ambient i sense perjudici del compliment de la legislació d'aigües vigent.
2. Els drets de l'aigua que, generats dins de l'àmbit del parc natural, abastisquen aprofitaments fora o dins d'este, continuaran en la mateixa situació que anteriorment a la declaració del parc natural, segons el Decret 10/2002, de 15 de gener, del Consell de la Generalitat.
Article 47. Protecció de fonts i brolladors
1. Les obres de qualsevol tipus que es puguen realitzar en l'àmbit immediat de les fonts i els brolladors existents han de garantir la seua permanència i respectaran la seua tipologia tradicional. Els possibles aprofitaments de les seues aigües han de garantir el manteniment d'un cabal mínim per al seu ús pels passejants i la fauna silvestre.
2. Per a la convenient protecció de l'aigua subterrània els habitatges aïllats i les instal·lacions del parc disposaran dels sistemes de depuració adequats, especialment en les proximitats de fonts i brolladors.
Secció 7a
Formacions geològiques i punts d'interés geològic
Article 48. Coves
No es permet per considerar-se incompatible amb els objectius de protecció, l'aprofitament turístic de les cavitats d'especial interés ambiental presents en l'àmbit del present pla i, més concretament, de la cova Soterranya, la cova del Cavall i la sima del Puntal de Mateu.
Secció 8a
Ramaderia
Article 49. Ramaderia
1. Els recintes per a refugi de bestiar són les úniques instal·lacions ramaderes permeses a l'àmbit del parc natural, sense perjudici del que disposa l'article 88 per a les àrees de protecció ecològica (APE). Estes instal·lacions de nova planta estan prohibides a les àrees d'especial protecció (AEP), no obstant això, podran utilitzar-se i rehabilitar-se les ja existents.
2. Les instal·lacions ramaderes existents han de comptar amb sistema de depuració de residus i emissions, complint amb el que ha especificat la legislació d'activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses.
Secció 9a
Flora i fauna silvestre
Article 50. Conservació de la fauna i flora silvestre
1. S'adoptaran les mesures necessàries per a la protecció de les espècies de flora i fauna silvestre en aplicació de la Directiva 79/409/CEE, del Consell, de 2 d'abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres; la Directiva 92/43/CEE, del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i fauna silvestres; la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana; el Decret 32/2004, de 27 de febrer, del Consell de la Generalitat, pel qual es va aprovar el Catàleg Valencià d'Espècies de Fauna Amenaçades, l'Ordre de 20 de desembre, sobre protecció d'espècies endèmiques o amenaçades, com també en qualsevol altra norma que sobre la matèria puga aprovar-se.
2. L'administració competent en medi ambient promourà la realització de tots els acords, convenis de col·laboració, contractes i altres instruments semblants, que siguen necessaris, amb els propietaris de terrenys o titulars de drets sobre estos, per a la consecució dels objectius i finalitats que, en relació amb la flora i la fauna silvestres, es determinen per a l'àmbit d'ordenació.
3. Es conservaran les formacions vegetals autòctones, facilitant la regeneració d'aquelles d'especial interés quan es produïsquen algunes de les circumstàncies següents:
a) Estar incloses en el Catàleg d'espècies amenaçades de fauna i flora silvestres o en qualsevol altre llistat que les declare com a espècie protegida en la legislació vigent.
b) Constituir hàbitats d'espècies endèmiques, singulars o amenaçades.
c) Exercir un paper fonamental en la protecció, la regulació hídrica i en la protecció dels sòls enfront de l'erosió.
d) Contindre un elevat valor ecològic.
4. En qualsevol cas, es considera prioritari l'establiment de mesures encaminades a la regeneració de les formacions vegetals singulars i relictes (suredes, roures valencians, formacions d'Arbutus sp., Juniperus sp., Cistus heterophyllus), respectant la dinàmica natural de la vegetació.
5. Es mantindrà la dinàmica poblacional de la fauna, respectant els fenòmens migratoris i de dispersió, conservant les àrees de reproducció, campeig i zones habituals de pas de les poblacions animals, per a la qual cosa s'establiran les corresponents mesures de vigilància, control i conservació.
6. Es promourà la realització dels plans previstos en l'article 4 del Decret 32/2004, de 27 de febrer, del Consell de la Generalitat, pel qual es va aprovar el Catàleg Valencià d'Espècies de Fauna Amenaçades.
7. L'administració competent en medi ambient establirà mesures de control i vigilància per a evitar la introducció i la propagació d'espècies al·lòctones. En el cas que estes hagen sigut ja introduïdes en el medi natural, es podran iniciar plans per a la seua eradicació si fóra necessari per existir perill de propagació, desplaçament de les poblacions autòctones o contaminació genètica d'estes en l'àmbit d'aplicació del PRUG. Es farà especial insistència en espècies cinegètiques.
8. En compliment de les disposicions de la Directiva 79/409/CEE, del Consell, de 2 d'abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres, per la qual es declara la zona d'especial protecció d'aus la Serra Calderona, i de la Directiva 92/43/CEE, del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i fauna silvestres, per la qual es disposa la incorporació de la ZEPA a la futura xarxa Natura 2000, s'han d'adoptar les mesures apropiades per a evitar el deteriorament dels hàbitats naturals i hàbitats d'espècies, com també les alteracions que repercutisquen en les espècies que han motivat la designació de la zona, en la mesura que les dites alteracions puguen tindre un efecte apreciable pel que fa als objectius de dites directives.
Secció 10a
Recursos forestals
Article 51. Terrenys forestals
1. Es consideren muntanyes o terrenys forestals els així definits en l'article 2 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana, en la redacció que dóna la Llei 10/1998, de 28 de desembre, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera i d'Organització de la Generalitat. En cas de dubte prevaldrà la descripció que dóna la cartografia de detall oferida pel Pla General d'Ordenació Forestal.
2. L'administració autonòmica i local executarà un programa d'adquisició de terrenys forestals de propietat privada per a incrementar la superfície de muntanya pública amb un criteri de prioritat quan concórreguen totes o alguna de les condicions següents:
a) Terrenys d'alt valor ecològic.
b) Terrenys inclosos en zones d'alt risc d'erosió.
c) Terrenys que actualment es troben en estat de degradació per efecte d'incendis o inadequada gestió i compten amb un elevat potencial ecològic per a la seua regeneració.
d) Terrenys enclavats o confrontants amb terrenys de propietat de la Generalitat.
e) Terrenys que continguen fauna o flora d'especial valor.
f) Terrenys inclosos en l'àmbit per al qual es proposa en este pla la declaració d'espai protegit.
g) Terrenys declarats com a forests protectores d'acord amb la legislació forestal vigent.
3. De conformitat amb l'article 103 del Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana, la Generalitat iniciarà les accions oportunes per a incorporar al seu patrimoni els terrenys rústics, vacants i erms que no figuren inscrits en el Registre de la Propietat.
4. L'administració competent, conforme a la Llei bàsica de forests, tramitarà la delimitació i l'amollonament dels terrenys forestals de propietat pública existents en l'àmbit d'este PRUG.
5. L'administració competent, a través del seu òrgan forestal, promourà la declaració d'utilitat pública, pel Consell de la Generalitat, a l'efecte previst en la legislació forestal, dels terrenys forestals de propietat pública inclosos en l'àmbit d'este PRUG que no tinguen encara la dita consideració.
Article 52. Ordenació de recursos forestals
1. Sense perjudici del que ha establit la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de forests, l'administració competent en medi ambient redactarà i tramitarà el Projecte d'ordenació forestal integral de la Serra Calderona que, si és el cas, concretarà les determinacions del Pla general d'ordenació forestal, delimitant les àrees d'actuació constituïdes per superfícies forestals homogènies susceptibles d'una gestió comuna. Per a cada una d'estes àrees s'establiran les prevencions i les determinacions necessàries per a potenciar la seua conservació i, si és el cas, aprofitament, com també la protecció contra incendis.
2. Es consideren objectius fonamentals del Projecte d'Ordenació Forestal Integral, els següents:
a) L'harmonització dels distints usos, per compatibilitzar-los amb la conservació dels recursos naturals, paisatgístics i culturals de la muntanya.
b) La programació i l'avaluació en el temps i en l'espai de les actuacions necessàries per a mantindre la muntanya en un correcte equilibri dinàmic i en un adequat estat sanitari per mitjà d'una assignació òptima de funcions i usos.
c) L'obtenció del màxim rendiment d'utilitats, sempre que siga compatible amb el primer dels objectius, incloent l'adequada percepció de renda en productes, els aspectes recreatius i paisatgístics i altres beneficis directes i indirectes i respectant el fi protector de les muntanyes.
d) Estos objectius s'escometran amb la participació activa dels ajuntaments implicats.
3. Les muntanyes incloses en el parc natural, i en especial les sotmeses a aprofitament del suro, han d'estar ordenades i els seus aprofitaments realitzats conforme a les prescripcions contingudes en el Pla forestal i en els seus corresponents plans tècnics. S'exceptuen els aprofitaments que resulten necessaris per al manteniment de l'equilibri del sistema vegetatiu, per motius fitosanitaris, o per a la realització de la infraestructura de defensa contra incendis forestals o per causa de força major.
4. Atesa la singularitat de les masses forestals en l'àmbit del PRUG, els projectes d'ordenació es realitzaran d'acord amb les directrius següents:
a) Els projectes de repoblament o reforestació han de realitzar-se amb espècies autòctones.
b) S'han de considerar com a factors de risc ambiental l'erosionabilitat i el risc d'incendis, com també la qualitat i la fragilitat ecològica i paisatgística.
c) Els projectes d'ordenació tindran en compte mesures per a la conservació dels hàbitats de les espècies de fauna protegida.
d) Els mètodes d'ordenació preferents tendiran a la irregularització de les masses.
Article 53. Aprofitaments forestals
1. Els aprofitaments forestals en l'àmbit del PRUG, entesos conforme al que establix l'article 30.2 de la Llei 3/1993 i la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de Forests, han d'ajustar-se al que disposa la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana, i el Reglament que la desenrotlla, com també en el Projecte d'Ordenació Forestal Integral de la Serra Calderona i les seues corresponents revisions, conforme a la legislació sectorial competent.
2. Este projecte, a més, ha de regular no solament els aprofitaments per a fusta sinó qualsevol aprofitament forestal secundari que es realitze en terrenys públics o privats, a excepció de l'aprofitament cinegètic, es basa en el que establix l'article 57 de les presents normes.
3. No es permet, amb caràcter general, la transformació a usos agrícoles dels terrenys forestals, a excepció dels establits en l'article 88 de les normes particulars.
4. Només s'atorgarà l'autorització per a tallades arreu en els supòsits següents:
a) Si fóra convenient per a la protecció o millora dels ecosistemes.
b) Si procedira com a mesura extraordinària per raons de protecció fitosanitària.
c) Si es tractara d'arbres morts per qualsevol causa natural.
d) Si s'han d'establir tallafocs o bandes de protecció sota línies de conducció elèctrica o de comunicacions.
e) Si fóra imprescindible per a la instal·lació d'infraestructures o altres actuacions sobre terrenys forestals que establisca el mateix Pla d'ordenació forestal integral de la Serra Calderona.
f) Les àrees tallafocs previstes en el Pla de prevenció d'incendis forestals.
g) Els llocs de xops de plantació i altres cultius arboris artificials d'alt rendiment destinats a la producció intensiva de fusta
h) Excepte per raons fitosanitàries, la instal·lació d'infraestructures o altres actuacions sobre terrenys forestals que establisca el mateix Pla forestal de la Serra Calderona.
5. L'aprofitament de pastos i recursos cinegètics podrà limitar-se quan es puga derivar un risc per a la conservació dels sòls o existisquen arbres jóvens, especialment a zones repoblades o en procés de regeneració.
Article 54. Altres aprofitaments
Es prohibix, amb caràcter general, la tala i la recol·lecció d'espècies vegetals silvestres, a excepció de la recol·lecció tradicional de fongs i de plantes, fruits i llavors silvestres, sempre en compliment del que disposa el PORN al respecte. Es permet la recol·lecció a finques públiques, després de l'autorització, i en finques privades sempre sota el consentiment del propietari d'esta. Sense perjudici del que disposa l'Ordre de 16 de setembre de 1996, de la Conselleria d'Agricultura i Medi Ambient, per la qual es regula la recollida de bolets i altres fongs al territori de la Comunitat Valenciana, i de les modificacions posteriors que puga establir el Pla d'ordenació forestal del parc, la recol·lecció es regirà per les normes específiques següents:
1. Se seguiran les normes particulars establides per este PRUG pel que fa als accessos per sendes, camins i per l'interior de terrenys forestals i, en general, mentre siga possible s'evitarà transitar fora de camins i sendes ja traçades. Este accés al bosc sempre serà a peu, des de fora del parc o des de les zones d'aparcament degudament senyalitzades.
2. La recol·lecció tradicional queda fixada al parc en un màxim de 4 kg per persona i dia.
3. Es prohibix alterar durant la recol·lecció el matoll, bosc baix i la capa orgànica del sòl, manualment o utilitzant qualsevol instrument. Així mateix, es prohibix als visitants utilitzar dins del parc qualsevol ferramenta per a remoure el sòl, com ara falçs, rastells, aixades o altres semblants.
4. Es recol·lectaran tan sols els exemplars de bolets que hagen aconseguit una mesura acceptable i per a un estat madur, xifrada en un diàmetre mínim de 5 cm.
5. El transport dels exemplars recollits serà preferentment en cistelles de vimen, palla, canya o semblants, que per la seua estructura permeten la dispersió d'espores; per això no es permetrà l'ús de recipients hermètics, com ara bosses, poals, cabassos o semblants.
6. Amb caràcter subsidiari a estes normes, s'aplicaran al parc natural les ordenances municipals de recollida de bolets i fongs que siguen promulgades pels ajuntaments, en especial pel que fa a aspectes no regulats explícitament en la present normativa, com les espècies de fongs protegits en cada un del termes municipals de referència.
Article 55. Tractaments selvícoles
1. Els tractaments selvícoles perseguiran prioritàriament el control de l'erosió, del perill d'incendis, dels danys per vendavals, inundacions i riuades o altres riscos per a les característiques protectores de la forest, a fi d'aconseguir la màxima estabilitat forestal.
2. Estos tractaments es duran a terme tenint presents les necessitats de refugi i cobertura tèrmica que la fauna present en estos ecosistemes forestals, sense que això supose cap minva en el que a mesures preventives contra incendis es referix.
3. La regeneració de les masses de sureda es realitzarà seguint els tractaments i criteris tècnics més adequats per a estes masses forestals, sempre segons les característiques d'estes i de l'establit en els plans tècnics.
4. L'administració competent fomentarà la trituració dels residus procedents de tractaments selvícoles per a la seua ulterior incorporació al sòl, com també el seu aprofitament, la reutilització o el reciclatge quan siga possible.
Article 56. Repoblacions forestals
1. La repoblació de terrenys forestals, catalogats o no, ha de regir-se pel que establix la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana, i pel Reglament que la desenrotlla.
2. S'ha de tindre en compte el foment de les espècies de frondoses a fi d'obtindre ecosistemes forestals amb un alt grau de maduresa i diversitat, per la qual cosa les repoblacions han d'orientar-se a la diversificació de les masses irregulars de Pinus halepensis fomentant la presència, en els llocs apropiats, d'espècies com ara Quercus rotundifolia, Quercus suber, Quercus faginea, Fraxinus angustifolia, Arbutus unedo, etc.
3. En tot cas, només es permetran aquells mètodes de preparació del terreny que no modifiquen de forma notable l'estructura del sòl existent.
Secció 11a
Activitat cinegètica
Article 57. Normes generals
1. L'activitat cinegètica es considera compatible en l'àmbit del PRUG, quedant subjecta als períodes i les condicions establits en la legislació sectorial específica i articles següents, com també en el que establixen els corresponents plans tècnics de caça.
2. Amb caràcter general, l'activitat cinegètica es desenrotllarà sota criteris d'aprofitament sostenible del recurs natural i en forma compatible amb la conservació de la fauna i la flora protegides, com també amb el normal desenrotllament de les restants activitats socioeconòmiques de la zona, principalment les agrícoles, ramaderes, forestals i les relacionades amb l'ús públic o privat dels valors naturals i paisatgístics.
3. En particular, la caça està permesa en aquells terrenys que tinguen la condició legal de vedat de caça i que complisquen les condicions establides reglamentàriament per a la dita qualificació.
4. Els procediments permesos per a la captura d'espècies i el llistat de les espècies cinegètiques es relacionen en la Llei 13/2004, de 27 de desembre, de la Generalitat, de Caça de la Comunitat Valenciana.
5. La introducció, el trasllat i la solta d'exemplars d'espècies cinegètiques vives requerirà l'autorització expressa de l'administració competent i, en tot cas, atendrà el que establix l'article 22 de la Llei 13/2004, de 27 de desembre, de la Generalitat, de Caça de la Comunitat Valenciana.
6. El titular del vedat ha de vetlar per l'estat sanitari de les espècies cinegètiques ubicades en la seua propietat, donar avís als organismes competents en matèria de sanitat animal de qualsevol brot de malaltia infecciosa que es detecte, i prendre les mesures necessàries per a evitar la seua propagació a altres zones.
7. L'administració competent en medi ambient promourà la realització de programes de maneig i prevenció, tendents a corregir fenòmens que afecten negativament els recursos cinegètics, com ara malalties, herbicides o competidors tròfics.
Article 58. Ordenació cinegètica
1. Amb caràcter general, l'ordenació, la gestió i la pràctica de les activitats cinegètica i piscícola en l'àmbit del PRUG estan regulades per les seues respectives normatives sectorials, com també per les disposicions que, en desplegament d'estes, emeta l'administració competent sobre les dites matèries.
2. D'acord amb l'article 33.3 de la Llei 4/1989, de 27 de març, i l'article 3 del Decret 50/1994, de 7 de març, del Consell de la Generalitat, pel qual es regulen els plans d'aprofitament cinegètic a terrenys de règim cinegètic especial dins de l'àmbit de la Comunitat Valenciana, els titulars dels vedats que actualment no el tinguen, han de presentar un pla tècnic d'aprofitament cinegètic, com a instrument de gestió per a l'aprofitament de la riquesa cinegètica de manera compatible amb la seua capacitat biològica i potenciació de les espècies existents, en el termini màxim d'un any. Estos plans regularan l'activitat cinegètica en els distints vedats existents en l'àmbit del PRUG, i han de ser presentats i aprovats en el termini màxim previst en la normativa sectorial vigent.
3. Poden ser objecte de caça i pesca les espècies cinegètiques i piscícoles establides amb caràcter general a la Comunitat Valenciana, segons la legislació sectorial aplicable.
4. Amb caràcter general, l'activitat cinegètica es desenrotllarà sota criteris d'aprofitament sostenible del recurs natural i en forma compatible amb la conservació de la fauna i flora protegides, com també amb el normal desenrotllament de les restants activitats socioeconòmiques de la zona, principalment les agrícoles, ramaderes, forestals i les relacionades amb l'ús públic o privat dels valors naturals i paisatgístics.
5. La introducció, el trasllat i la solta d'exemplars d'espècies cinegètiques vives requerirà l'autorització de l'administració competent sobre caça.
6. No es permetrà l'aprofitament cinegètic en els terrenys forestals que hagen patit els efectes d'un incendi en els termes establits en l'article 5 del Decret 6/2004, de 23 de gener, del Consell de la Generalitat, pel qual s'establixen normes generals de protecció a terrenys forestals incendiats. L'òrgan competent en matèria d'espais protegits podrà prorrogar el període establit en este article, si ho considera necessari per a una adequada protecció de la fauna de la zona o per a evitar que es veja perjudicat el procés de regeneració de la muntanya.
Secció 12a
Protecció del paisatge
Article 59. Definicions i marc normatiu
1. A l'efecte d'esta normativa, constituïxen el paisatge rural tradicional i, en conseqüència, són objecte de protecció especial, tant els elements naturals i seminaturals del medi, biòtics i abiòtics, com aquells elements i conjunts artificials que, en interacció històrica amb aquells en un ambient socioeconòmic rural, han configurat el paisatge del parc tal com apareix en l'actualitat.
2. S'entén per elements naturals o seminaturals del paisatge, tant les formacions vegetals naturals amb la seua fauna associada com els trets geomorfològics significatius.
3. S'entén per elements antròpics del paisatge el patrimoni etnogràfic constituït per les infraestructures i construccions lligades a les activitats socioeconòmiques del medi rural i els elements etnològics de l'acerb cultural local lligats a l'ús històric dels recursos naturals, incloent les formes específiques d'ús d'estos que van configurar determinat model local d'organització dels paisatges humanitzats. En este concepte s'inclouen així mateix els elements del patrimoni arqueològic i historicoartístic.
4. Les determinacions d'este secció 12a són complementàries a les establides, amb caràcter general per a tot el territori de la Comunitat Valenciana en matèria de protecció i ordenació del paisatge, en el títol II de la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d'Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge.
Article 60. Condicions estètiques i requeriments paisatgístics de les construccions i les instal·lacions en el medi rural
Addicionalment a les disposicions sobre edificació a Sòl No Urbanitzable que establix la secció 1a del capítol IV d'estes normes generals, s'establix la següent regulació específica per a assegurar la integració paisatgística de les instal·lacions i edificacions en l'entorn:
1. Els valors paisatgístics es consideren un dels criteris determinants per a la ubicació de les distintes infraestructures i usos a sòl no urbanitzable. En conseqüència, la implantació d'usos o activitats capaces de generar impacte paisatgístic, com també la reforma o l'adequació d'estes, han de realitzar-se de forma tal que es minimitze el seu efecte negatiu sobre el paisatge natural o humanitzat, incorporant les mesures d'integració paisatgística que siguen necessàries.
2. Al respecte, l'execució d'estes activitats ha de tindre en compte expressament els efectes de la seua implantació sobre els valors paisatgístics del parc, i poden supeditar-se els preceptius informes favorables al compliment de determinats requisits en els elements constructius, en els materials utilitzats, en els enjardinaments, en els tancaments i en l'entorn de les actuacions. Quan l'envergadura o les característiques d'estes així ho aconsellen, podrà exigir-se als promotors l'aportació d'un estudi de visualització del paisatge i incidència visual (conques visuals) que analitzarà l'impacte esperat, incloent l'estat actual del paisatge i el resultat final després de la intervenció.
3. Les actuacions de rehabilitació i reconstrucció han d'adoptar com a criteri general les tipologies característiques de la zona. Es protegiran especialment les construccions històriques i tradicionals, evitant la importació de tipologies alienes i la pèrdua dels límits de definició entre el casc històric i la nova edificació.
4. En l'àmbit del parc, els respectius planejaments urbanístics municipals establiran en les seues normes urbanístiques les condicions requerides per als tractaments exteriors de les edificacions i les infraestructures, que possibiliten la integració paisatgística d'estes i el manteniment de la identitat cultural del patrimoni construït del municipi.
5. Amb caràcter general, es prohibix la instal·lació d'elements que limiten el camp visual o trenquen l'harmonia del paisatge, com ara abocadors o punts d'emmagatzemament permanent o temporal de residus de qualsevol tipus, antenes o altres instal·lacions o equipaments aliens a l'entorn paisatgístic rural. Per a les activitats existents, no podran renovar-se les autoritzacions o les concessions en relació amb les dites activitats, una vegada transcorregut el seu període de vigència.
6. No es permeten les instal·lacions que presenten colorits inadequats pel seu contrast amb l'entorn, excepte en aquelles en què siga imprescindible per raons de senyalètica institucional o de seguretat.
Secció 13a
Protecció del patrimoni cultural
Article 61. Normes sobre conservació del patrimoni cultural del parc
1. A fi de protegir, conservar, recuperar i promocionar els valors i les singularitats del medi construït tradicional i dels recursos arqueològics i històric artístics, estos elements i conjunts queden protegits amb caràcter general en l'àmbit del Sòl No Urbanitzable. Tot això sense perjudici de les determinacions de les normatives sectorials, com també de les disposicions i mesures gestores que la conselleria competent sobre conservació del patrimoni adopte en la matèria.
2. En el cas concret del patrimoni arqueològic, la cartografia de zonificació del present pla incorpora, en la seua afecció al parc, l'inventari de jaciments elaborat per la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, el qual té caràcter obert. Si partim d'este, l'Oficina de Gestió Tècnica del Parc, en col·laboració amb l'esmentada conselleria i amb els ajuntaments respectius, elaborarà un inventari detallat dels elements de valor arqueològic, constructiu, històric i etnogràfic.
3. Les regulacions d'este article s'estenen al patrimoni cultural intangible vinculat al medi rural del parc, incloent la toponímia, les tradicions i els elements etnogràfics, desenrotllat per mitjà de la interacció històrica entre el medi socioeconòmic local i l'entorn físic on s'ubica. Este patrimoni es considera element de protecció en este pla, a l'efecte d'inventari, caracterització, conservació, recuperació, estudi i difusió pública d'este.
4. No es permeten actuacions de qualsevol tipus tendents a la destrucció, el deteriorament o la modificació substancial i irreversible dels valors culturals a Sòl No Urbanitzable indicats en els apartats 1 a 3 d'este article. Es prohibix expressament la destrucció i la modificació substancial d'aquells edificis, construccions o infraestructures tradicionals, com ara molins, aljubs, refugis de pastor, forns de calç, corrals, carboneres i altres elements constructius relacionats amb les activitats tradicionals que es troben catalogats o tinguen aptitud per a estar-ho.
5. Els planejaments urbanístics municipals han d'incorporar determinacions que possibiliten el compliment del que establix el PRUG sobre conservació del patrimoni cultural.
CAPÍTOL IV
Directrius i normes sobre urbanisme i infraestructures
Secció 1a
Activitat urbanística i edificació
Article 62. Règim general urbanístic
1. En els terrenys inclosos en la categoria d'ordenació denominada àrees urbanitzades (AU) regix, amb caràcter general, el règim urbanístic establit en els respectius planejaments urbanístics municipals per als sòls urbans o urbanitzables coincidents amb estos.
2. En tot l'àmbit del parc natural no és admissible la classificació de nou sòl urbà o urbanitzable, amb l'excepció de les zones confrontants als nuclis de població, en les quals els ajuntaments respectius puguen proposar ampliacions del sòl urbà, amb finalitat residencial o terciària, per a atendre les necessitats de l'activitat socioeconòmica o del creixement vegetatiu dels municipis, de conformitat amb el que establix respecte d'això el vigent PORN de la Serra Calderona.
3. Les possibles propostes d'ampliació de sòl urbà, la necessitat de les quals per al municipi ha de ser justificada degudament pels ajuntaments en el marc de les tramitacions urbanístiques a què donen lloc, estaran sotmeses a l'informe preceptiu i vinculant de l'administració competent sobre medi ambient.
4. Els terrenys classificats com a sòl no urbanitzable pel planejament municipal vigent en el moment de l'entrada en vigor del Decret 10/2002, de 15 de gener, del Consell de la Generalitat, pel qual es va declarar Parc Natural la Serra Calderona, seran classificats com a sòl no urbanitzable amb la qualificació d'especial protecció. No obstant això, les parcel·les agrícoles existents en este tindran un règim d'ús equivalent al sòl agrícola, i s'inclou ací la construcció d'instal·lacions d'ús agrícola i ramader.
5. De conformitat amb la legislació vigent en matèria de Sòl No Urbanitzable, només es permetran les edificacions i les instal·lacions de nova planta destinades exclusivament als usos i activitats pròpies d'este tipus de sòl, sense perjudici dels usos i drets urbanístics consolidats.
6. Així mateix, en esta categoria de sòl només es podran realitzar aquelles actuacions que siguen compatibles amb les normes de protecció corresponents, i tinga previstes el planejament per ser necessàries per al millor aprofitament, atenció i restauració dels recursos naturals o per al seu gaudi públic i aprofitament col·lectiu.
7. Igualment, es podran dur a terme les obres i les instal·lacions necessàries per a la gestió dels béns de domini públic o dels serveis públics o activitats d'utilitat pública o interés general i per a la minoració dels riscos que van motivar la seua especial protecció.
Article 63. Instal·lacions portàtils i desmuntables a sòl no urbanitzable
1. Amb l'excepció dels equipaments destinats a l'ús públic, a la gestió del parc o a l'estudi dels recursos ambientals que, degudament autoritzats o promoguts per l'òrgan competent sobre espais naturals protegits, puguen establir-se en els sectors permesos dels equipaments del parc (EQ) i de les àrees d'actuació preferent (AAP), queda prohibida en l'àmbit del Sòl No Urbanitzable del parc la instal·lació d'elements portàtils destinats a habitatge o a altres usos, fins i tot els agrícoles, cinegètics i pesquers, com ara pavellons, mòduls, caravanes, vagonetes, coberts, tancaments o habitacles.
2. Esta prohibició s'estén als elements desmuntables no portàtils, amb qualsevol de les finalitats i les característiques indicades en l'apartat anterior, permanents, semipermanents o efímers, construïts amb materials de rebuig de qualsevol tipus.
Article 64. Construccions i instal·lacions relacionades amb l'activitat agropecuària
Al respecte i sense perjudici de la legislació sectorial d'aplicació, cal ajustar-se al que establix la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable.
Article 65. Activitats industrials
1. De conformitat amb el que establix l'article 45.4 de la normativa del vigent PORN de la serra Calderona, en l'àmbit del parc natural no es permet la implantació d'activitats industrials de qualsevol tipus fora del sòl qualificat com a urbà o urbanitzable.
2. Esta limitació no regix per a la categoria d'ordenació denominada àrees urbanitzades (àrea d'actuació industrial), ubicada al terme municipal de Gátova. En esta zona, de conformitat amb el que establix l'article únic, apartat 1, del Decret 7/2006, de 13 de gener, del Consell de la Generalitat, pel qual es modifica l'annex I del Decret 77/2001, de 2 d'abril, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova el PORN de la Serra Calderona, l'ajuntament d'este municipi podrà iniciar la tramitació urbanística tendent a la classificació d'un sector de sòl urbanitzable destinat a ús industrial no contaminant.
3. Amb l'objectiu genèric de no impedir el normal exercici de l'activitat socioeconòmica del municipi, la finalitat única d'esta possibilitat és permetre la instal·lació d'activitats industrials vinculades a l'exercici ordinari de l'esmentada activitat local.
4. Més concretament, les activitats que puguen implantar-se en este sòl seran regulades per la norma urbanística de Gátova que s'establixen per a este sòl i estes són les que corresponen amb la qualificació molesta, nociva o insalubre en graus 1 i 2 o sota qualificació perillosa en grau 1.
5. Les condicions addicionals per a l'establiment de les esmentades activitats són les següents:
a) L'eventual execució de les actuacions requerirà, com a pas previ, la presentació, per l'Ajuntament de Gátova a l'òrgan competent en espais naturals protegits, d'una proposta específica que continga la documentació completa que per a les dites actuacions s'exigisca en la normativa urbanística d'aplicació. Sobre dita proposta l'esmentat òrgan competent emetrà un informe preceptiu vinculant, previ a l'inici de la pertinent tramitació urbanística i del procediment d'avaluació d'impacte ambiental, si cal este últim.
b) Els terrenys de l'esmentat sector que, per qualsevol motiu, no arriben a ocupar-se per les activitats industrials informades favorablement pel mencionat òrgan competent, romandran amb el seu ús actual agrícola de secà, al qual correspon la classificació urbanística de sòl no urbanitzable de protecció especial.
c) L'informe preceptiu i vinculant a què es referix l'anterior apartat a) serà desfavorable si la citada proposta municipal no reunix, almenys i simultàniament, els següents requisits referits a les actuacions informades:
c.1). No afecció territorial directa a hàbitats naturals d'interés rellevant.
c.2). Previsió suficient de mesures concretes per a evitar afeccions negatives indirectes sobre els hàbitats en l'entorn de l'actuació, així com, en general, sobre el paisatge, el medi hídric i l'ambient atmosfèric del parc.
c.3). Previsió suficient de mesures correctores durant les fases d'establiment i de funcionament de les activitats.
c.4). Justificació suficient de la necessitat econòmica i social de l'actuació per al municipi.
d) L'esmentat informe preceptiu podrà condicionar el seu caràcter favorable al compliment, tant en la planificació com en l'execució de les actuacions, de requisits específics sobre la incidència ambiental d'estes.
Article 66. Activitats d'allotjament i restauració a sòl no urbanitzable
1. Atés el Decret 7/2006, de 13 de gener, del Consell de la Generalitat, pel qual es va modificar l'annex I del Decret 77/2001, de 2 d'abril, pel qual s'aprova el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Serra Calderona, en tot el sòl no urbanitzable inclòs en l'àmbit territorial del PORN estan permesos el funcionament, la remodelació i la implantació d'establiments d'allotjament i restauració quan afecten edificacions existents, fins i tot quan estes últimes necessiten restauració, remodelació substancial o reconstrucció.
2. La implantació d'estos establiments excepte edificacions existents està permesa en les següents categories d'ordenació del PORN, conforme al que disposen les normes particulars:
a) Zona d'influència: àrees urbanitzades, àrees de predomini agrícola i àrees de regeneració.
b) Zona de protecció: àrees antropitzades.
3. En el cas de noves edificacions, estes es permetran exclusivament fora de les zona d'ordenació denominada àrea d'especial protecció (AEP), conforme als requisits i als procediments establits en la legislació sectorial sobre el sòl no urbanitzable i complint a més dels requisits establits per esta, els següents:
a) Que siga factible la connexió amb la xarxa de col·lectors i la posterior depuració de les aigües residuals.
b) Que no implique l'obertura de nous accessos.
c) Que incorpore les disposicions i les mesures més adequades per a l'estalvi energètic, que evite la contaminació lumínica i adeqüe criteris d'integració paisatgística i ambiental.
4. La implantació de les esmentades activitats en categories d'ordenació diferents de les àrees urbanitzades i de les àrees antropitzades, que afecten o no edificacions existents, requerix informe previ, preceptiu i vinculant, de l'òrgan competent sobre medi ambient. Este informe podrà ser favorable únicament quan quede prou garantida la conservació dels valors protegits pel PORN.
Article 67. Actuacions sobre les edificacions tradicionals i d'interés patrimonial
1. En l'àmbit del Sòl No Urbanitzable, la rehabilitació, la restauració, la reconstrucció, el condicionament i la millora d'edificacions existents d'interés cultural pels seus valors en relació amb el medi rural tradicional o amb el patrimoni historicoartístic, ha de ser objecte d'informe preceptiu i vinculant, de l'administració competent en medi ambient.
2. L'informe favorable de l'administració competent en medi ambient, que no és preceptiu dins de la categoria d'ordenació denominada àrees urbanitzades (AU), serà requisit imprescindible per a la concessió de les pertinents llicències municipals i de les autoritzacions sectorials que corresponguen en matèria de patrimoni cultural.
3. Les actuacions preteses, sense perjudici de les exigències que puguen establir les autoritats municipals o sectorials, han d'atindre's als següents requisits mínims:
a) Han de respectar les característiques arquitectòniques tradicionals, especialment en les cobertes, cornises, posició de forjats, ritmes, dimensions de buits i de massissos, composició general, materials de façana, color extern i detalls constructius.
b) Per a assegurar la integració amb l'entorn de les actuacions, com també per a previndre possibles impactes negatius sobre els valors ambientals del parc, l'informe favorable de l'administració podrà condicionar-se a l'establiment de determinades mesures correctores.
c) En el seu estat final després de les actuacions, les edificacions resultants no ocuparan més sòl que les construccions antigues, amb l'excepció establida en les normes particulars per a cada zona d'ordenació.
d) Els tractaments de façana s'admetran exclusivament per a la restitució del seu caràcter tradicional o per a la integració d'esta en l'ambient paisatgístic rural.
e) Queda prohibida en els immobles la instal·lació de rètols de caràcter comercial o semblant que alteren l'estructura arquitectònica o l'oculten, i a eliminar els existents que produïsquen estos efectes.
4. Les determinacions d'este article són complementàries de les establides per la secció 12a (protecció del paisatge, articles 59 i 60) d'estes normes generals, com també d'altres normes del PRUG que siguen aplicables per a actuacions determinades en matèria de protecció de recursos ambientals i d'ús públic del medi.
Article 68. Edificacions fora d'ordenació
1. El planejament urbanístic considerarà com fora d'ordenació les edificacions existents a sòl no urbanitzable segons la classificació del sòl existent en el planejament municipal, excloent les edificacions rurals tradicionals rehabilitades o no, construïdes amb anterioritat a l'aprovació del PORN (Decret 77/2001) que disposen de la corresponent llicència municipal i els habitatges principals en el medi rural associats a l'activitat agrària.
2. En este supòsit quedaran sotmeses al règim previst en la legislació vigent sobre activitat urbanística, en relació amb els articles concordants del Decret 201/1998, de 15 de desembre, del Consell de la Generalitat, pel qual es va aprovar el Reglament de Planejament de la Comunitat Valenciana.
Article 69. Vigilància urbanística
Les administracions competents garantiran l'estricte compliment de la legalitat urbanística en l'àmbit del PRUG, adoptant els mecanismes adequats per a evitar tota actuació urbanística o constructiva al marge de la legalitat establida.
Secció 2a
Desenrotllament, millora i implantació d'infraestructures
Article 70. Millora de comunicacions
1. No es permetrà l'ampliació o modificació global del traçat de les plataformes de les carreteres CV-25 i CV-310 incloses en l'àmbit d'aplicació del PRUG. Es considera admissible, no obstant això, l'ampliació puntual de la plataforma, la reparació i la millora en aquells trams en què siga necessària per raons de seguretat vial.
2. La possible construcció de noves carreteres, en l'àmbit del PRUG requerirà la seua aprovació per part del Consell de la Generalitat, després de la declaració de compatibilitat mediambiental de les obres per part de l'autoritat competent.
Article 71. Millora de camins
1. La construcció de camins rurals i camins o pistes forestals o les seues ampliacions de plataforma i modificacions de traçat, quan no estiguen sotmesos al procediment d'avaluació d'impacte ambiental, necessitaran d'informe preceptiu i vinculant de l'administració competent en medi ambient en tots els casos i en totes les àrees d'ordenació, a excepció de les àrees urbanes.
2. En els terrenys forestals inclosos en el parc (àrees d'especial protecció i àrees de protecció ecològica) no es podran construir camins de nova planta, a excepció dels destinats a la defensa contra incendis forestals, els quals, excepte en casos d'emergència, han d'estar prèviament previstos en el Pla de prevenció d'incendis forestals de la Serra Calderona i comptar amb informe favorable de l'administració competent en medi ambient.
Queden exclosos d'esta prohibició les actuacions de millora i el condicionament de la xarxa existent, incloent ampliacions o modificacions de traçat, tot això sense perjudici del que disposa l'apartat 1 d'este article.
Article 72. Corredors d'infraestructures
Als efectes d'instal·lació de noves infraestructures, la xarxa viària estatal, autonòmica o local té la consideració de corredor de localització d'infraestructures, en una franja de 100 metres d'amplària a cada costat de la mitjana. La realització, si és el cas, de futures actuacions d'infraestructures de caràcter lineal, com ara línies elèctriques i de comunicacions, gaseoductes o conduccions, ha de dirigir-se, amb caràcter prioritari, cap a estos corredors.
Article 73. Telecomunicacions
1. La col·locació de noves instal·lacions de telecomunicacions únicament serà permesa sobre torres de suport ja existents o altres noves que puguen unificar les ja existents sempre que siga tècnicament possible, i en qualsevol cas ha de comptar amb l'informe favorable de l'administració competent en medi ambient. En cap concepte, ni per instal·lacions existents ni per noves, s'admetrà la instal·lació de línies elèctriques per al seu abastiment, com també la construcció de noves pistes d'accés.
2. Queden exclosos d'esta prohibició els destinats a la xarxa de prevenció d'incendis forestals com també els pertanyents a la xarxa de comunicacions mòbils d'emergència i seguretat de la Generalitat.
3. Les instal·lacions que no disposen del permís d'ocupació dels terrenys han d'obtindre'l en el termini d'un any des de la data de publicació d'este PRUG. Els camins existents amb l'únic ús d'accedir a les antenes, han de quedar tancats i l'accés es restringirà als tècnics de manteniment del concessionari de la instal·lació i al personal del parc natural.
Article 74. Línies elèctriques
1. Les noves línies elèctriques (mitja tensió) i telefòniques a l'àmbit del parc natural seran preferiblement subterrànies i, en tot cas, es recolzaran en el traçat de vies de comunicació existents, evitant en la mesura que es puga l'afecció a terrenys de muntanya o cultiu. L'administració competent en medi ambient vetlarà pel progressiu soterrament de les línies que incomplisquen esta norma, amb el suport tècnic i econòmic de les diferents administracions interessades, el sector elèctric privat i la propietat.
2. Sense perjudici de la normativa sectorial d'aplicació, es promourà l'aplicació d'energies renovables per als usos requerits a l'interior del parc natural.
3. No es considera compatible als efectes ambientals la instal·lació de noves línies elèctriques d'alta tensió a les zones d'especial protecció (ZEP) i zones de protecció ecològica (ZPE).
4. Aquelles línies elèctriques preexistents que creuen llocs considerats perillosos per a la defensa contra incendis per mitjans aeris han de disposar obligatòriament d'avisadors, i les companyies elèctriques els instal·laran.
CAPÍTOL V
Directrius i normes sobre plans d'actuació
Article 75. Programes d'actuació
1. La gestió del parc natural s'executarà, amb caràcter general, dins del marc tècnic i gestor constituït pels programes d'actuació que es definixen en les directrius per a l'execució del PRUG, els quals es desenrotllen per mitjà d'actuacions concretes, l'execució dels quals es prioritzarà atés l'interés objectiu i a la urgència de cada actuació.
2. Estos programes tenen caràcter obert, per la qual cosa les seues indicacions s'establixen sense perjudici d'altres criteris de gestió o d'altres actuacions programades que la Direcció General de Planificació i Ordenació Territorial considere necessari executar per a una millor gestió del parc.
3. Els programes d'actuació tenen així mateix caràcter indicatiu, la seua funció és la d'orientar l'actuació gestora del parc. L'execució d'estos, per tant, dependrà tant de la prioritat objectiva de les actuacions com de circumstàncies de conjuntura, oportunitat i disponibilitat de recursos.
TÍTOL III
Directrius i normes de gestió administrativa
Article 76. Règim general
1. L'administració i la gestió del Parc Natural de la Serra Calderona correspon a l'administració competent en medi ambient.
2. El règim de gestió del parc està subjecte al marc establit amb caràcter genèric per als parc naturals per la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, o legislació que la substituïsca, com també a les determinacions específiques contingudes en el Decret 10/2002, de 15 de gener, del Consell de la Generalitat, pel qual es va declarar Parc Natural la Serra Calderona.
3. L'esmentada administració promourà, sobre les matèries pròpies de la gestió de l'espai protegit, la col·laboració amb els ajuntaments i amb els organismes de les administracions autonòmica, estatal i local, com també amb les entitats i particulars implicats en la gestió dels recursos naturals del parc. A l'efecte, esta conselleria promourà, quan procedisca, la formalització dels corresponents convenis de col·laboració.
4. La gestió del parc, quant al funcionament d'instal·lacions, equipaments i serveis, pot delegar-se d'acord amb el que preveu la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, o legislació que la substituïsca. Esta gestió també pot encomanar-se a altres entitats de dret públic o concertar-se amb institucions o entitats de naturalesa privada.
5. L'administració competent en medi ambient pot promoure, per a assegurar la participació efectiva en la gestió de l'espai protegit de les administracions locals, de l'estat i dels agents socials i econòmics implicats en el parc, la constitució d'una entitat mixta amb participació de l'administració estatal, autonòmica i local i del sector privat, tal com una fundació o un altre tipus de figura prevista en la legislació vigent.
6. Les activitats de gestió del parc s'executaran, amb caràcter general, dins del marc normatiu establit per les presents normes i d'acord amb els programes d'actuació continguts en les directrius per a l'execució del PRUG.
Article 77. El director-conservador
1. Al director-conservador del Parc Natural de la Serra de Calderona, nomenat pel conseller de Territori i Habitatge i dependent de la conselleria competent en medi ambient, li correspon la gestió ordinària del parc conforme al que disposa l'article 48.2 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
2. Son funcions del director-conservador l'adopció de les decisions relatives a la gestió de l'espai natural protegit que no hagen sigut expressament reservades a altres òrgans, i en particular, l'elaboració i la proposta dels pressupostos i programes de gestió, com també l'emissió d'informes exigits per la llei o els instruments d'ordenació.
Article 78. Oficina de Gestió Tècnica del parc
1. El director-conservador exercix les seues funcions amb el suport tècnic i administratiu d'una oficina de gestió tècnica del parc natural.
2. Integren el personal de l'Oficina de Gestió Tècnica:
. El director-conservador, en qualitat de director tècnic de l'oficina.
. Tècnics de medi natural adscrits al parc.
. Personal administratiu.
. Personal de guarderia mediambiental adscrit al parc.
. Monitors d'educació i difusió ambiental.
. Personal d'obres i manteniment adscrit al parc en forma permanent o temporal.
3. A fi d'assegurar el compliment dels objectius d'este pla, com també de les normes o programes d'actuació que el desenrotllen, són funcions de l'Oficina de Gestió Tècnica:
a) En matèria de gestió del parc natural:
. Assistència tècnica al director-conservador i, en general, a altres unitats tècniques i administratives de l'administració competent en medi ambient en matèries relacionades amb el parc.
. Assistència i assessorament tècnic a la Junta Rectora, a les comissions d'esta.
. Emissió d'informes tècnics sobre les sol·licituds d'autoritzacions i, en general, sobre els distints procediments administratius que afecten el parc.
. Emissió de qualsevol altre tipus d'informe tècnic que siga requerit en matèria de gestió del parc o de seguiment dels recursos ambientals.
. Estudi i realització de propostes en relació amb la gestió.
. Seguiment tècnic de les actuacions sobre el territori i els recursos ambientals del parc que s'autoritzen per l'administració competent en medi ambient.
. Seguiment i control de les infraccions al règim jurídic del parc que puguen cometre's, en coordinació amb les unitats tècniques de l'administració competent en medi ambient amb atribucions sobre la matèria, com també amb les forces de seguretat de l'Estat i de la Comunitat Autònoma.
. Impuls dels expedients administratius que tinguen com a objecte assumptes generals o particulars relacionats amb l'espai natural.
. Gestió dels fons documentals i bibliogràfics i de la documentació administrativa existents a l'oficina, en matèria de gestió del parc i de coneixement del medi.
. Direcció tècnica del personal d'obres i manteniment.
. Elaboració d'un informe anual de la gestió del parc.
. Realització de totes aquelles altres actuacions en la matèria que siguen encomanades per l'administració competent en medi ambient i, en particular, pel director-conservador del parc.
b) En matèria d'educació i difusió ambiental
. Execució i seguiment de les activitats d'educació i divulgació que han de portar a terme les distintes instal·lacions i equipaments del parc, en coordinació amb les unitats tècniques de l'administració competent en medi ambient amb atribucions sobre la matèria.
. Elaboració d'una programació anual d'activitats d'educació ambiental, sobre aspectes relacionats amb els valors ambientals i culturals del parc.
. Elaboració d'un programa anual de comunicació i divulgació del parc.
. Promoció de la imatge del parc.
. Formació del personal adscrit al parc.
. Foment i suport tècnic a les iniciatives de voluntariat ambiental i cultural que desenrotllen associacions i entitats locals al parc.
. Proposta d'adquisició o publicació dels materials didàctics o educatius que es consideren necessaris per a l'adequada execució dels objectius que s'establisquen en relació amb l'educació ambiental, comunicació o divulgació del parc.
. Realització d'activitats formatives en matèria d'educació ambiental i de gestió racional dels recursos naturals.
. Elaboració de totes aquelles propostes que es consideren necessàries per a un adequat funcionament del parc en matèria d'educació i difusió ambiental.
. Realització de totes aquelles altres actuacions en la matèria que siguen encomanades per l'administració competent en medi ambient i, en particular, pel director-conservador del parc.
c) En matèria de conservació i coneixement dels recursos ambientals i culturals:
. Execució directa dels programes de seguiment i estudi de la fauna, la flora i els hàbitats del parc que es realitzen amb mitjans propis de l'oficina.
. Seguiment de les activitats d'estudi i investigació que, sobre els valors ambientals i culturals, es realitzen en el parc per entitats o persones alienes a l'oficina.
. Inventari dels recursos ambientals i culturals de l'espai protegit.
. Planificació, execució i seguiment d'actuacions de conservació, regeneració o millora d'hàbitats i de poblacions de fauna i flora, en col·laboració amb altres unitats tècniques de l'administració competent en medi ambient.
. Realització de totes aquelles altres actuacions en la matèria que siguen encomanades per l'administració competent en medi ambient i, en particular, pel director-conservador del parc.
Article 79. Gerència de Promoció
1. La fundació que puga constituir-se per a la gestió del Parc Natural de la Serra Calderona comptarà amb una gerència de promoció.
2. La Gerència de Promoció exercirà, almenys, les funcions següents:
a) Animació dels agents locals, tant públics com privats i mixtos, necessaris per a l'execució i el desenrotllament del PRUG en totes les seues possibilitats, incloent, en particular, el foment i la promoció de projectes i iniciatives d'actuació, col·lectives i individuals, que afavorisquen el desenrotllament socioeconòmic local en forma sostenible i compatible amb els objectius de conservació del parc.
b) En particular, impuls i desenrotllament de les tècniques d'agricultura integrada i ecològica, com també de l'activitat turística en relació amb el coneixement i el gaudi ordenat dels valors naturals i culturals del parc.
c) Informació i assessorament administratiu, tècnic i financer als particulars i col·lectius.
d) Seguiment i gestió de les fonts de finançament públic i privat, a escala de comunitat autònoma, estatal i europea.
e) Coordinació de les actuacions dels distints organismes, agents i col·lectius, públics i privats, relacionats amb la gestió dels recursos naturals del parc i l'execució del PRUG.
f) Avaluació i seguiment dels efectes ambientals, socials i econòmics provocats per l'execució del PRUG i dels seus desenrotllaments.
g) Suport tècnic i logístic a l'administració competent en medi ambient i als ajuntaments, en les matèries pertinents.
h) Formació i capacitació dels agents locals socials i econòmics.
i) Redacció i gestió de l'execució d'un programa de foment i desenrotllament sostenible de l'activitat econòmica i social en l'àmbit del PRUG. Definició de les prioritats per a l'execució d'este programa, segons les necessitats objectives, de les disponibilitats financeres o de la conjuntura social, econòmica, administrativa i gestora.
j) Qualsevol altra funció que puga ser encomanada per l'administració competent en medi ambient.
k) Gestió del personal, les instal·lacions, els serveis i els equipaments necessaris per a l'execució d'actuacions en matèria de desenrotllament sostenible i ús públic del parc.
l) Gestió de programes d'actuació i de projectes, necessaris per a l'execució del PRUG en matèria d'ordenació, foment i promoció de l'activitat socioeconòmica sostenible i d'ús públic del parc, en forma compatible amb els objectius de conservació dels recursos ambientals.
m) Dinamització i suport a les associacions i voluntaris que col·laboren amb el parc en matèria de sensibilització ambiental, desenrotllament rural i bones pràctiques ambientals i protecció dels valors culturals i patrimonials de la Serra Calderona.
Article 80. Junta Rectora
1. De conformitat amb el Decret 10/2002, de 15 de gener, del Consell de la Generalitat, pel qual es va declarar Parc Natural la Serra Calderona, la Junta Rectora és l'òrgan col·laborador i assessor en la gestió del parc, amb la finalitat de canalitzar la participació dels propietaris i interessos socials i econòmics afectats.
2. Les funcions de la Junta Rectora són les indicades en el mencionat Decret 10/2002, de 15 de gener, del Consell de la Generalitat, pel qual es va declarar Parc Natural la Serra Calderona.
3. La Junta Rectora del Parc Natural de la Serra Calderona està formada pels següents 32 membres:
. El president de la Junta. El conseller competent en matèria de medi ambient serà president nat de les juntes rectores dels parcs i paratges naturals de la Comunitat Valenciana. Quan hi assistisca, ostentarà la presidència de la sessió amb veu i vot, fins i tot diriment, tenint tots els drets i les obligacions que puguen correspondre a qualsevol membre de la Junta.
. El director-conservador del parc natural, que actuarà com a secretari de la Junta Rectora.
. Un representant de la Conselleria de Territori i Habitatge.
. Un representant de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació.
. Un representant de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport.
. Un representant de la Conselleria d'Infraestructures i Transport.
. Un representant de la Conselleria de Turisme.
. Un representant de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
. Un representant de la Diputació Provincial de Castelló.
. Un representant de la Diputació Provincial de Valencia.
. Un representant de cada una de les catorze corporacions locals el municipi de les quals està afectat territorialment pel parc natural.
. Dos representants de les associacions professionals d'agricultors.
. Un representant dels propietaris de terrenys o drets forestals.
. Un representant dels propietaris de terrenys o drets agrícoles o ramaders.
. Un representant, amb caràcter rotatori bianual, de les associacions de caçadors dels municipis del parc natural.
. Un representant, amb caràcter rotatori bianual, de les universitats de la Comunitat Valenciana.
. Un representant, amb caràcter rotatori bianual, de les associacions relacionades amb l'estudi i la conservació dels valors naturals i culturals de la Serra Calderona.
. Un representant, amb caràcter rotatori bianual, de les entitats excursionistes amb fins ludicoesportius en la naturalesa que exercisquen activitats relacionades amb la Serra Calderona.
4. El funcionament intern de la Junta Rectora es regirà per un reglament de funcionament que aprovarà la mateixa junta, la proposta del qual serà redactada pel seu secretari.
5. Per al correcte exercici de les comeses de la Junta Rectora, podran constituir-se en el si de la mateixa les comissions que siguen necessàries. Amb caràcter permanent o temporal, estes comissions podran exercir, amb el suport tècnic de la direcció del parc i per delegació de la junta, al ple del qual donaran compte de les seues activitats, determinades funcions d'informe, proposta, assessorament i seguiment sobre àmbits concrets de la gestió del parc natural.
6. President de la Junta:
a) El president de la Junta Rectora serà nomenat pel Consell de la Generalitat a proposta del conseller de Territori i Habitatge, i pot recaure el nomenament en un dels membres de la Junta.
b) Són funcions del president de la Junta Rectora:
. Presidir i moderar les assemblees de la Junta Rectora.
. Presidir les distintes comissions o grups de treball que puguen constituir-se en el si de la Junta.
. la representació ordinària de la Junta.
7. Secretari de la Junta Rectora:
a) El director-conservador del parc serà el secretari de la Junta Rectora.
b) Són funcions del secretari:
. Elaborar la proposta d'ordre del dia de la junta, que ha de ser aprovada pel president.
. Redactar les propostes de convocatòria a les reunions de la Junta i remetre-les als membres.
. Presentar les propostes portades a la Junta Rectora pels distints membres que la formen per a l'estudi i el debat.
. Elaborar les actes de les reunions.
. Elaborar els informes que siguen requerits a la Junta.
8. Si les circumstàncies o els temes que s'han de tractar així ho aconsellen, el president podrà invitar a les reunions de la Junta totes aquelles persones o representants d'entitats que estime convenient.
9. Els membres de la Junta Rectora podran, sempre que ho estimen convenient, prèvia comunicació al secretari de la Junta per a una correcta organització de les reunions, estar-hi acompanyats per personal tècnic assessor, el nombre dels quals no ha de sobrepassar el nombre imprescindible, a criteri del secretari. Estos acompanyants no tindran, en principi, ni veu ni vot en les reunions, encara que podran disposar de la paraula, amb l'autorització prèvia del president de la Junta, quan la naturalesa dels assumptes que s'han de tractar així ho aconselle.
10. Classes de reunions de la Junta:
a) Les convocatòries de la Junta Rectora podran tindre caràcter ordinari o extraordinari.
b) Les reunions ordinàries se celebraran dos vegades a l'any, preferentment durant el mes inicial de cada semestre de l'any.
c) Les reunions extraordinàries seran totes aquelles que tinguen com a objecte la resolució de qüestions que per les seues especials circumstàncies no puguen demorar-se fins a la celebració d'una reunió ordinària.
11. Els membres de la Junta Rectora han de ser-hi convocats pel president amb antelació suficient a la data fixada per a la seua celebració, excepte convocatòries urgents degudament justificades. Esta convocatòria contindrà, com a mínim, l'hora, el lloc i l'ordre del dia de la reunió.
12. Per al correcte exercici de les comeses de la Junta Rectora, podran constituir-se en el si de la mateixa les comissions que siguen necessàries. Amb caràcter permanent o temporal i amb el suport tècnic de l'Oficina de Gestió Tècnica del parc, estes comissions podran exercir, per delegació de la Junta, al ple de les quals donaran compte de les seues activitats, les funcions següents:
a) Elaborar, a petició de la Junta, informes específics sobre aspectes especialment rellevants de la gestió.
b) Elaborar, a requeriment de l'administració competent en medi ambient, informes específics sobre determinades matèries i activitats.
c) Efectuar, per delegació de la Junta, determinades funcions de coordinació, representació i animació que impliquen distintes administracions o interessos privats, en matèries específiques que així ho requerisquen.
d) Efectuar el seguiment del compliment de les reglamentacions i instruments de gestió del parc, en conseqüència s'informarà la Junta Rectora.
13. Les actes de la Junta Rectora seran elaborades pel secretari i aprovades pel president abans del seu sotmetiment a la junta. Tindran, com a mínim, el contingut següent:
. Assistents a la junta.
. Ordre del dia i assumptes diversos que s'hagen tractat en la reunió.
. Succinta exposició del contingut de les intervencions realitzades durant la seua celebració.
. Totes aquelles propostes o suggeriments realitzats expressament pels membres de la junta.
. Resultat de les votacions que puguen realitzar-se.
. Totes aquelles decisions que s'adopten en relació amb el parc.
. Qualsevol incidència que, a judici del secretari o del president, tinga notorietat per a ser-hi inclosa.
14. Les entitats representades en la Junta Rectora podran proposar assumptes per a incloure en l'ordre del dia de les reunions, per a la qual cosa efectuaran al president o al secretari de la junta la corresponent proposta amb antelació suficient.
Article 81. Memòria anual de gestió del parc
L'Oficina de Gestió Tècnica del parc elaborarà memòries anuals de gestió, el contingut mínim de les quals serà el següent:
a) Informe de gestió del parc, incloent grau d'execució de les propostes d'actuació programades per a l'anualitat considerada.
b) Capítol econòmic, amb indicació d'inversions i despeses de funcionament.
c) Propostes i previsió d'actuacions per a anualitats successives.
d) Altres propostes que s'estimen oportunes per a millorar el funcionament o la gestió del parc.
TÍTOL IV
Normes particulars regulació de les zones d'ordenació
CAPÍTOL I
Zonificació
Article 82. Zonificació del PRUG
En l'àmbit territorial del PRUG s'establix una zonificació establida per les següents categories d'ordenació:
1. Les zones de distint ús que s'establixen en el parc natural són les que seguixen:
a) Àrees d'especial protecció (AEP).
b) Àrees de protecció ecològica (APE).
c) Àrees urbanitzades (AU).
d) Àrees d'actuació preferent (AAP).
. Àrees recreatives (AR).
. Àrees afectades per incendis forestals (AI).
. Àrees afectades per activitats extractives (AE).
. Àrees per a la regeneració d'hàbitats naturals (ARH).
e) Equipaments (EQ).
2. En l'annex cartogràfic es troba la delimitació de les dites zones.
CAPÍTOL II
Àrees d'especial protecció
Article 83. Caracterització
Són enclavaments singulars dins del parc que tenen la consideració d'àrees de la màxima protecció. La seua delimitació està justificada per la raresa, la fragilitat i la singularitat de les comunitats presents, especialment suredes amb bon estat de conservació, com també per la necessitat preservar els seus excepcionals valors naturals, culturals i paisatgístics. Estes àrees són especialment adequades per a la realització d'activitats de conservació, regeneració, millora, estudi i ensenyament del medi natural.
Esta zona inclou:
1. En part, les forests d'utilitat pública Tristany, la Mina i altres (V-1107); Portaceli (V-1102 V-13); les Ombries i Banyet (V-4616004) i Alt del Pi (V-105).
2. Així mateix, s'inclouen en la dita zona d'ordenació les microreserves de flora denominades penyes Altes i barranc Saragatillo.
3. Zones de gran interés faunístic, àrees de nidificació o campeig d'espècies incloses en la categoria de vulnerables atés el Decret 32/2004.
4. Valors patrimonials molt destacats, com el poblat de l'Olla (Marines) i hortes veïnes.
5. Si bé la delimitació cartogràfica es presenta en l'annex cartogràfic, la delimitació literal d'esta és la que seguix:
Començant pel punt d'intersecció entre els termes municipals (en endavant TM) de Segorbe, Torres Torres y Serra, continua en direcció sud-oest (SO) uns 1.200 metres, en sentit de les agulles del rellotge, per la fita entre els municipis de Segorbe i Serra fins al punt amb coordenades UTM 718.142, 4.399.412. Des d'este punt fa un gir de 90º cap a l'esquerra i seguix en direcció sud (S) uns 190 metres, fins a arribar al refugi Vicent Penyafort. Seguix el camí d'eixida del refugi en direcció sud (S), fins a aconseguir la pista forestal que unix la font del Llentiscle amb la font del Poll; creua la dita pista i contínua direcció sud (S) per la pista que porta al mirador de Rebalsadors fins a arribar a tal mirador (UTM 717.847, 4.397.406), des d'on naix una senda; continua per la dita senda al llarg d'uns 600 metres fins a la intersecció en forma de ve amb una altra senda que naix a la dreta (UTM 717.862, 4.396.872); prenent esta senda en direcció nord-oest (NO) i contínua al llarg d'un quilòmetre fins a creuar una rambla (UTM 717.493, 4.397.735), prenent en este punt la senda a mà esquerra en direcció sud-oest (SO) fins al camí del Campillo a la Falaguera. Seguix esta pista al llarg d'uns tres quilòmetres, fins a arribar a un camí que naix a mà dreta en direcció nord-oest (NO) (UTM 715.110, 4.397.104) i conduïx al mirador de l'Abella. Seguix per este camí, deixant el mirador a mà esquerra, al llarg d'uns tres quilòmetres i mig, fins a la seua intersecció perpendicular amb el camí de Vihuela. Continua per este camí a mà dreta, en direcció nord-est (NE), fins a la seua intersecció amb el barranc de la Vihuela (UTM 715.788, 4.543.988). Continua per este barranc en direcció nord (N) fins a arribar a una bifurcació d'este (UTM 715.888, 4.399.299); en la bifurcació pren el barranc de l'esquerra; continua per este barranc direcció nord-oest (NO), entrant al terme municipal de Marines, vorejant per l'est (E) el coll de les Lumbres, i seguix en direcció nord-oest (NO) fins a enllaçar amb el tàlveg que es troba a l'oest (O) del coll de la Calera(UTM 714.503, 4.400.353), fins a aconseguir el barranc de l'Hoya (UTM 714.230, 4.400.799); continua pel barranc de l'Hoya en direcció oest (O) fins a trobar-se amb un tàlveg en el costat dret (UTM 713.644, 4.400.799); continua el dit tàlveg direcció nord (N) fins a enllaçar amb el camí de l'Hoya a Marines Vell (UTM 713.551, 4.401.230); contínua per este camí, que en el seu extrem nord (N) discorre paral·lel al barranc de Gorgo, en direcció nord-oest (NO), fins a aconseguir un tàlveg que connecta amb este barranc per la dreta (UTM 712.330, 4.402.863); pres el dit tàlveg en direcció nord-est (NE), entrant en el terme municipal de Gátova, fins a enllaçar amb el camí de la Mina (UTM 713.598, 4.403.561); continua pel camí de la Mina en direcció nord-oest (NO) fins a enllaçar amb el camí Tristany (UTM 713.212, 4.403.853); continua pel camí Tristany en direcció est (E), entrant en el terme municipal de Segorbe, fins a arribar a un punt les coordenades del qual UTM són 715.900, 4.402.009; des d'este punt voreja l'àrea recreativa de la Masia Tristany pel O, vorejant la massa arborada que rodeja la masia fins a unir-se novament a la pista camí Tristany en un punt les coordenades del qual UTM són 715.969, 4.401.630; continua per la dita pista, que es convertix en camí, fins a trobar-se amb una bifurcació (UTM 716.119, 4.401.642), en la qual pren el camí de l'esquerra en direcció nord-est (NE); contínua fins a arribar a una segona bifurcació (UTM 716.428, 4.401.763), en la qual pren el camí de l'esquerra en direcció nord (N), sent el camí de la dreta el d'accés a la torre dels forestals; contínua pel camí fins que este es dividix en tres (UTM 716.529, 4.401.763) i pren el camí de la dreta que discorre paral·lel al barranc de la Saborita; continua per tal camí en direcció nord-est (NE), després est (E) i sud-est (SE), salvant un tall en el camí en línia recta, entre els punts les coordenades dels quals UTM són 718.834, 4.402.222 i 719.026, 4.402.116; continua pel camí fins a arribar a una bifurcació (UTM 719.410, 4.401.539) que es troba pròxima al límit entre els termes municipals de Segorbe i Algimia d'Alfara; en la bifurcació pren el camí de la dreta i continua fins a enllaçar amb el barranc de la Jara (UTM 719.666, 4.401.443); continua pel barranc de la Jara direcció sud (S), entrant en els termes municipals de Torres Torres y després Segorbe, fins a trobar-se amb un camí que el creua transversalment (UTM 719.405, 4.400.974); continua per este camí direcció sud (S), fins a aconseguir la fita entre els municipis de Serra i Torres Torres; seguix per dita fita, en direcció oest (O), fins al punt de partida.
6. Totes les coordenades especificades en el text fan referència al sistema de projecció UTM, en el fus 30 (nord), elipsoide internacional, ED 50. En la delimitació s'ha utilitzat la toponímia de la cartografia ICV escala 1:10.000.
Article 84. Objectius d'ordenació
1. Conservació i millora dels hàbitats, el paisatge i l'ambient geològic.
2. Conservació i millora de la diversitat biològica i de l'estructura, funció i dinamisme dels processos ecològics.
3. Conservació i foment de l'ús sostenible dels recursos forestals, ramaders i cinegètics, en les zones on es realitza este ús.
4. La política d'adquisició de terrenys que la Generalitat puga desenrotllar en l'àmbit del Parc Natural de la Serra Calderona per a finalitats relacionades amb la gestió de l'espai protegit, es dirigirà amb preferència a les àrees d'especial protecció (AEP) que no siguen de titularitat pública.
Article 85. Règim d'usos
1. Criteris generals:
a) Tots els usos del sòl i els recursos naturals que es realitzen legalment a l'entrada en vigor d'este pla i, en particular, les activitats forestal i ramadera i la caça major i menor, continuaran exercint-se conforme a les seues respectives regulacions sectorials i d'acord amb les normes generals del PRUG que siguen aplicables.
b) L'administració competent sobre espais naturals, de comú acord amb els titulars dels terrenys i els recursos, promourà línies d'actuació per a la millora de la gestió sostenible dels recursos naturals.
c) Esta zona és especialment adequada per a les actuacions lligades a la conservació i la investigació de la natura.
d) Les activitats d'estudi, interpretació i si és el cas ús públic es realitzaran en forma compatible amb la conservació del medi i amb les activitats lligades a l'ús dels recursos naturals.
e) Es promouran les intervencions que possibiliten una progressiva recuperació dels hàbitats degradats, especialment les suredes que han patit repetits incendis.
f) No es consideren compatibles les actuacions que puguen suposar una transformació o modificació substancial del medi i comporten degradació irreversible dels ecosistemes.
2. Usos permesos:
a) Amb les excepcions recollides en el títol II, relatives a l'ús públic, recursos naturals, urbanisme i infraestructures, es consideren usos permesos aquells dirigits a la conservació i la potenciació dels seus valors ambientals i patrimonials.
b) Senderisme i excursionisme pels itineraris senyalitzats.
c) Tasques de conservació i millora d'ecosistemes, regeneració de la vegetació, repoblació forestal i en general projectes de millora paisatgística i ambiental en les dites zones.
d) Trànsit de grups i visites guiades.
e) Investigació.
f) Manteniment de les infraestructures cinegètiques de les societats de caçadors actualment existents, com ara vedrunes, menjadors i abeuradors amb les seues closes, com també instal·lacions de caràcter temporal per a l'aclimatació de fauna cinegètica.
3. Usos prohibits i condicionats:
a) Amb caràcter general, es prohibixen tots els usos o activitats que impossibiliten o dificulten la consecució dels criteris de conservació indicats en l'apartat 1, com també el normal exercici dels usos permesos.
b) En particular, queden prohibides o condicionades les activitats que així estiguen referides per a esta categoria d'ordenació en els corresponents apartats de les normes generals d'este pla.
c) Més concretament, es prohibixen els canvis d'ús del sòl o transformació d'este que implique una pèrdua de la coberta vegetal.
d) Les obres de desmunts, aterraments i rebliments.
e) Cultiu intensiu d'espècies forestals.
f) Infraestructures de defensa contra incendis forestals, excepte les aprovades pel Pla sectorial d'incendis forestals.
g) Les actuacions i les pràctiques de qualsevol tipus que posen en perill els hàbitats inclosos en directives europees i en especial la sureda.
h) La construcció d'instal·lacions cinegètiques diferents de les permeses.
i) L'obertura de camins i pistes, noves sendes o senyalització de les existents, excepte aquelles vies que per la seua importància per a l'extinció i la prevenció dels incendis forestals, desenrotllament de la sureda, i millora de l'ús públic, es considerara que són viables per a la millora de l'estructura general del parc i amb informe favorable de l'òrgan competent en medi ambient.
j) Construccions i instal·lacions industrials i residencials de qualsevol tipus.
k) Suport de publicitat exterior.
CAPÍTOL III
Àrees de protecció ecològica
Article 86. Caracterització
1. Àrees de protecció ecològica (APE). Són àrees de gran valor ecològic i paisatgístic i requerixen especial protecció. Constituïxen àrees perimetrals les àrees d'especial protecció, que es corresponen en la seua majoria amb terrenys de titularitat privada.
2. Dins de les dites àrees de protecció s'inclouen àrees de gran valor florístic com la microreserva de flora del puntal de l'Abella; i zoològic com la cova Soterranya, el puntal de Mateu i la Cova del Cavall, incloses en l'Inventari valencià de coves i cavitats.
Article 87. Objectius d'ordenació
1. Conservació i foment de l'ús sostenible dels recursos agrícoles, forestals, ramaders i cinegètics, de comú acord entre l'administració competent sobre medi ambient, els organismes de l'administració local i els titulars dels terrenys i els recursos.
2. Conservació, regeneració i millora dels hàbitats, el paisatge i l'ambient geològic d'interés, com també dels processos ecològics essencials, de forma compatible amb els usos existents.
3. De forma compatible amb la conservació dels valors ambientals, el normal exercici de les activitats de gestió dels recursos agrícoles, forestals, ramaders i cinegètics, i els legítims drets dels titulars dels terrenys i els recursos naturals.
4. Foment de l'ús públic ordenat del medi i, en particular, del gaudi, l'ensenyament i l'estudi dels valors ambientals i culturals de la zona.
Article 88. Règim d'usos
1. Criteris generals:
a) Es permeten, per tant, els aprofitaments tradicionals, els tractaments selvícoles de millora, conservació i regeneració, l'estudi científic, les activitats de gestió i l'ús públic en els termes establits en les normes generals.
b) En conseqüència, amb caràcter general, es consideren permesos els usos i les activitats que afavorisquen o no impedisquen la consecució dels objectius enumerats en l'article 87, mentre estan prohibits o condicionats aquells usos i activitats que impedisquen o dificulten este resultat.
2. Usos permesos:
a) Es consideren usos permesos, amb caràcter general, tots aquells destinats a l'exercici de l'activitat forestal, agrícola, ramadera i cinegètica, i en particular, les activitats destinades a afavorir la regeneració natural de les zones amb matoll com a pas previ per a realitzar actuacions encaminades a la reforestació, i a la regeneració i la potenciació del bosc amb la finalitat de mantindre els processos ecològics essencials i la diversitat biològica, com també millorar la producció forestal.
b) Tractaments de millora i conservació a zones de bosc, com ara tries, talls de millora i sanejament, podes de formació i producció, aclarides i clares, afavoriment de la repoblació per llavors, en especial la repoblació amb frondoses per a afavorir el bosc mixt a àrees amb domini de la pineda, amb l'autorització prèvia de l'organisme competent en espais naturals.
c) Instal·lacions per a guardar la ramaderia ovina o caprina en règim extensiu. Prèviament a l'obtenció de llicència urbanística ha de comptar amb l'autorització de la conselleria competent en matèria de medi ambient, la qual es concedirà si no hi ha risc de degradació de les formacions vegetals silvestres o de degradació del sòl.
d) Infraestructures de defensa contra incendis forestals i, si és el cas, les obres de captació d'aigües lligades a esta, segons les especificacions indicades en les normes generals d'este pla. Prèviament a la seua realització ha de comptar amb informe de l'òrgan competent en medi ambient, estudi d'impacte ambiental i resta de condicions i requisits establits en les normes generals del present pla.
e) Els usos i les actuacions destinades a millorar les condicions naturals i paisatgístiques d'estos espais o a facilitar la realització d'activitats científiques, didàctiques i recreativonaturalístiques. Incloent actuacions i adequacions recreativonaturalístiques de caràcter extensiu, com ara marcatge i senyalització d'itineraris i enclavaments singulars visitables, zones de descans que podran incorporar elements de suport. En tot cas, requeriran autorització de l'òrgan competent en medi ambient.
f) L'activitat ramadera amb les condicions assenyalades en les normes generals d'este pla o qualssevol altres de què puga disposar l'òrgan competent en medi ambient per a garantir la conservació i la regeneració de la massa forestal.
g) Sense perjudici del que establix el Pla forestal de la Serra Calderona, la potenciació del mosaic mediterrani per mitjà de la recuperació de terrenys agrícoles abandonats, que es podrà realitzar, amb un informe previ favorable de l'òrgan, quan no hagen adquirit plenament l'aparença i funcionalitat de terrenys forestals semblants als adjacents, quede plenament justificat el seu paper com a àrea desforestada adequada per a la lluita contra incendis forestals.
h) Instal·lacions provisionals per a l'execució d'obra pública i instal·lacions d'entreteniment d'obra pública. Requeriran l'autorització dels organismes sectorials competents i informe favorable de l'òrgan competent en medi ambient.
i) Aprofitament forestal, d'acord amb els requisits i les condicions assenyalats en les normes generals d'este pla i amb el Pla forestal de la Serra Calderona.
j) Repoblació forestal, amb un informe previ favorable per l'òrgan competent en medi ambient del corresponent projecte de repoblació.
k) Obres de restauració hidrologicoforestal. Ha de comptar amb estimació d'impacte ambiental, sense perjudici del que disposa la legislació vigent.
l) Actuacions de restauració a zones afectades per activitats extractives i mineres, d'acord amb el projecte de restauració aprovat segons el que preveuen les normes generals.
m) Sense perjudici de la normativa urbanística municipal relativa a este tipus de sòls, s'admetran únicament establiments de restauració o allotjament quan es realitzen per mitjà de la rehabilitació o la restauració d'edificació preexistent; per a la qual cosa, prèviament a l'obtenció de llicència urbanística, ha de comptar amb l'autorització de l'òrgan competent en medi ambient.
n) Manteniment de les infraestructures cinegètiques de les societats de caçadors actualment existents, com ara vedrunes, menjadors i abeuradors amb les seues closes, com també instal·lacions de caràcter temporal per a l'aclimatació de fauna cinegètica.
Article 89. Usos prohibits
a) Es consideren usos prohibits amb caràcter general tots els que comporten una degradació del medi o dificulten el desenrotllament dels usos permesos. En especial, es prohibixen aquells usos i actuacions que no es troben directament vinculades a l'explotació agrícola, forestal, ramadera i cinegètica i d'aprofitaments tradicional de la muntanya, o al desenrotllament d'activitats científiques i naturalístiques.
b) Construccions i instal·lacions industrials i residencials de qualsevol tipus, excepte les expressament autoritzades en l'article anterior.
c) Suport de publicitat exterior, excepte indicadors de caràcter institucional.
d) Cultiu intensiu d'espècies forestals amb l'objecte d'un aprofitament industrial.
e) Utilització de productes fitosanitaris diferents dels de categoria A o B.
f) Construccions i edificacions públiques singulars, com ara: construccions i edificacions vinculades a la defensa nacional, centres sanitaris especials, centres d'ensenyament i culturals i cementeris. Les existents en el moment d'aprovació d'este pla podran mantindre's sempre que no amplien la seua superfície ni el volum edificat.
g) La tala o desarrelament d'espècies arbòries, a excepció d'espècies exòtiques que han de ser eliminades, excepte per raons fitosanitàries o que siga necessari per a la millora, el sanejament i la recuperació de les formacions de quercínees o altres espècies a fi de la protecció. En tot cas, estos tractaments es realitzaran d'acord amb les previsions que establisquen el Pla forestal i els plans tècnics d'aprofitament forestal.
h) La tala o el desarrelament de cultius llenyosos a les zones agrícoles abandonades.
i) Actuacions o activitats relacionades amb l'extracció d'àrids i terres o l'explotació dels recursos miners, amb les excepcions previstes en les normes generals (títol II, capítol III).
j) Conduccions elèctriques i de telecomunicacions la finalitat de les quals siga externa a l'àmbit del parc.
k) La construcció d'instal·lacions cinegètiques diferents de les permeses.
CAPÍTOL IV
Àrees d'actuació preferent
Article 90. Caracterització
Àrees d'actuació preferent (AAP). En esta categoria d'ordenació s'inclouen zones en què pel seu estat de conservació, les seues característiques intrínseques o per la seua potencialitat d'ús en relació amb els objectius d'este pla, és necessari o recomanable realitzar actuacions programades de conservació i regeneració d'hàbitats o bé d'ordenació i gestió dels recursos ambientals.
Es distingixen les subclasses següents:
a) Àrees recreatives (AR). Són zones d'alt potencial didàctic i interpretatiu, alhora que tenen gran valor ecològic i paisatgístic. Les àrees recreatives tenen la consideració de categoria d'ordenació en si mateixes a diferència de les àrees categories àrees afectades per incendis forestals (AI), àrees afectades per activitats extractives (AE), o àrees per a la regeneració d'hàbitats naturals (ARH). Dins de la dita categoria de protecció s'inclouen les àrees següents:
. Àrea Recreativa de Masia Tristany (Segorbe).
. Aliaguetes, pla de Lucas, font de Sant Josep, Broseta, el Castell, font l'Ombria (Serra).
. Font del Comte (Algimia d'Alfara).
. Fonfría i el Rebollo, l'Alameda, Fuente del Tormo (Gátova).
. Garbí (Estivella).
. La Carrasaca, l'Arquet, la Salut; font del Frare (Olocau).
. Font de l'Or (Náquera).
. Barranc dels Horts (Segart).
b) Àrees afectades per incendis forestals (AI). Es tracta de zones que s'han vist afectades, durant els últims anys pels incendis forestals.
c) Àrees afectades per activitats extractives (AE). Inclou explotacions de gres roig abandonades a l'interior del parc.
d) Àrees per a la regeneració d'hàbitats naturals (ARH). Són zones que necessiten d'actuacions de restauració encaminades a la integració paisatgística i ambiental. Dins de la dita categoria s'inclouen les àrees següents:
. Pi del Salt (Náquera): arbre monumental situat a Náquera.
. Llacunes de Segorbe: incloses en el Catàleg valencià de zones humides; constituïxen àrees que després de l'extracció d'argiles disposen d'una làmina d'aigua permanent i són àrees susceptibles de restauració i amb un ús potencial didacticoeducatiu molt elevat, compatible amb els objectius d'este pla.
Article 91. Objectius d'ordenació
1. Execució preferent de projectes i programes d'actuació encaminats a la regeneració, conservació, posada en valor, recuperació i ús educatiu de zones amb elevats valors ambientals, culturals i interpretatius.
2. Foment de l'ús públic ordenat del medi i, en particular, del gaudi, l'ensenyament i l'estudi dels valors ambientals i culturals de la zona.
3. Concentració de l'ús públic a zones adequades a l'efecte.
Article 92. Règim d'usos
1. Criteris generals:
a) Es permet, per tant, l'estudi científic, les activitats de gestió, conservació i restauració, com també l'ús públic en els termes establits en les normes generals.
b) En conseqüència, amb caràcter general, es consideren permesos els usos i les activitats que afavorisquen o no impedisquen la consecució dels objectius enumerats en l'article 91, mentre estan prohibits o condicionats aquells usos i activitats que impedisquen o dificulten este resultat.
c) Els criteris d'actuació a les àrees d'actuació preferent es fonamenten en el màxim respecte als valors ambientals i paisatgístics del parc. Per tant, qualsevol intervenció sobre estes ha d'assegurar la integració mediambiental i paisatgística de les actuacions.
d) Les actuacions previstes en esta zona requerixen autorització prèvia de l'òrgan competent en medi ambient en el cas de ser promogudes per organismes o entitats alienes a la conselleria competent en matèria de medi ambient. Sense perjudici del règim de col·laboració entre esta última i els ajuntaments i altres organismes i entitats públiques i privades a què es referixen els punts 3 i 5 de l'article 76 d'estes normes, l'aplicació dels quals és particularment adequada en les dites àrees d'actuació preferent (AAP).
e) Les àrees d'actuació preferent relatives a àrees afectades per activitats extractives i incendis forestals i regeneració d'hàbitats naturals se superposen a altres categories de zonificació, per la qual cosa assumixen les normes particulars pròpies de cada una d'elles, a les quals s'afigen nous criteris d'ordenació específics derivats de les actuacions previstes.
f) Per la seua banda les àrees recreatives, constituïxen una categoria de protecció en si mateixes i es consideren adequades per al seu ús com a espais lliures relacionats amb l'ús públic del parc.
2. Usos permesos:
a) Àrees recreatives.
. Activitats de picnic, s'exclouen els paellers.
. Instal·lació d'alberg sobre edificacions preexistents.
. Instal·lacions de magatzem per al servei propi del parc.
. Millora d'instal·lacions sanitàries: dutxes, lavabos, com també menjadors a àrees ja establides a l'efecte.
. Zones d'acampada
b) Àrees afectades per incendis forestals.
. Sense perjudici del que ha establit la normativa sectorial per a àrees incendiades, els usos propis de les àrees sobre les quals recauen, a saber: àrees de protecció ecològica (APE).
. Tasques de conservació i millora d'ecosistemes, regeneració de la vegetació, repoblació forestal i, en general, projectes de millora paisatgística i ambiental en les dites zones.
. Investigació.
. La repoblació amb espècies potencials del bosc clímax, tries, tallades de millora i sanejament, podes de formació i producció, aclarides i clares, netes, i qualsevol altra actuació d'acord amb els objectius d'ordenació per a estes zones.
c) Àrees afectades per activitats extractives.
. Sense perjudici del que ha establit la normativa sectorial, els usos propis d'àrees sobre les quals recauen, a saber: àrees de protecció ecològica (APE).
. Tasques de conservació i millora d'ecosistemes, regeneració de la vegetació, repoblació forestal i en general projectes de millora paisatgística i ambiental en les dites zones.
. Investigació.
d) Àrees per a la regeneració d'hàbitats naturals.
. Amb caràcter general, qualsevol actuació tendent a l'execució dels programes d'actuació que afecten les dites zones.
. En general es designen com a usos permesos tots aquells dirigits a aconseguir la seua restauració i posada en valor, com també la potenciació d'estes com a hàbitats naturals.
. Actuacions destinades a millorar les condicions naturals i paisatgístiques d'estos espais o a facilitar la repoblació natural del matoll.
3. Usos prohibits:
a) Àrees recreatives.
. Construccions residencials, hoteleres, esportives o altres que no estiguen expressament permeses en les normes generals d'este pla.
. Usos que en general comporten un notable impacte paisatgístic.
b) Àrees afectades per incendis forestals.
. Tots els establits per la legislació sectorial i els prohibits per a les àrees de protecció ecològica (APE) sobre les quals s'assenten.
c) Àrees afectades per activitats extractives.
. Tots els establits per la legislació sectorial i els prohibits per a les àrees de protecció ecològica (APE) sobre les quals s'assenten.
d) Àrees per a la regeneració d'hàbitats naturals.
. Tots els establits per la legislació sectorial i els prohibits per a les àrees de protecció ecològica (APE) sobre les quals s'assenten.
CAPÍTOL V
Equipaments
Article 93. Caracterització
1. Equipaments (EQ). Són aquells espais que, per la seua particular ubicació, les seues característiques naturals, les activitats humanes tradicionals que s'hi desenrotllen, o les seues especials potencialitats d'ús, complixen en l'actualitat, o bé poden complir en el futur, alguna de les funcions següents:
a) Usos lúdics vinculats directament a activitats de conservació, estudi, ensenyament o gaudi conscient i regulat dels valors ambientals del parc.
c) Usos lúdics no necessàriament vinculats de forma directa a activitats de conservació, estudi, ensenyament o gaudi conscient i regulat dels valors ambientals del parc, incloent el maneig dels recursos naturals per iniciativa pública o privada. Poden albergar activitats diverses relacionades amb l'allotjament turístic, la restauració, l'ús lúdic i la pràctica esportiva.
2. Estes zones inclouen tant equipaments públics com privats:
a) Oficina de Gestió del Parc Natural.
b) Museu d'Olocau.
c) Masia Tristany.
d) Balneari de Serra.
e) Masia Ferrer.
f) Hostal de Barraix.
Article 94. Objectius d'ordenació
1. Foment de l'ús públic ordenat del medi i, en particular del gaudi del medi i l'ensenyament dels valors ambientals i culturals de la zona.
2. Dotar el ciutadà dels equipaments i serveis necessaris per a l'oci, l'educació i la millora de la qualitat de vida.
Article 95. Usos permesos
1. Usos permesos:
a) En les zones destinades a això, els usos terciaris d'acord amb els respectius planejaments urbanístics i sense perjudici de les autoritzacions sectorials que s'apliquen.
b) Instal·lacions com a centre d'interpretació, aula de la natura i equipaments culturals (Museu) per al gaudi de tota la població.
2. Usos prohibits: usos residencials i industrials en general.
CAPÍTOL VI
Àrees urbanitzades
Article 96. Caracterització
1. Àrees urbanitzades: en la categoria d'ordenació denominada àrees urbanes (AU) s'inclouen determinades zones del parc classificades en els respectius planejaments urbanístics municipals com a sòl urbà, com també algunes àrees d'ús industrial. En el seu estat actual estees zones no posseïxen un interés significatiu des del punt de vista de conservació dels hàbitats naturals o del medi rural tradicional i, per les seues característiques territorials específiques, no cal la seua inclusió en una altra categoria d'ordenació del PRUG. La seua localització s'indica en el mapa de zonificació d'este pla.
2. En l'annex cartogràfic es troba la delimitació detallada de les dites zones.
Article 97. Usos permesos
Es consideren compatibles totes les activitats permeses en la resta de zones d'ordenació en general, com també les activitats compatibles amb el que establix el planejament urbanístic per al sòl urbà i urbanitzable, sense perjudici del que disposen les normes generals d'este pla i en la legislació vigent sobre activitat urbanística.
Article 98. Usos prohibits
1. Amb caràcter general, es prohibixen els usos considerats no compatibles pel planejament urbanístic per al sòl urbà i urbanitzable, sense perjudici del que disposen les normes generals d'este pla i en la legislació vigent sobre activitat urbanística.
2. Per a les zones d'ús industrial s'aplicarà e que ha estipulat el títol II, capítol IV.
