diari

ACORD de 31 de març de 2006, del Consell de la Generalitat, pel la qual es declara Paratge Natural Municipal l'enclavament denominat la Cova Negra al terme municipal de Xàtiva. [2006/X3822]

(DOGV núm. 5233 de 04.04.2006) Ref. Base de dades 1858/2006

ACORD de 31 de març de 2006, del Consell de la Generalitat, pel la qual es declara Paratge Natural Municipal l'enclavament denominat la Cova Negra al terme municipal de Xàtiva. [2006/X3822]
El Consell de la Generalitat, en la reunió del dia 31 de març de 2006, va adoptar l'acord següent:
L'àmbit territorial del paratge denominat la Cova Negra comprén terrenys pertanyents al municipi de Xàtiva, a la comarca de la Costera.
La zona proposada, de 57,18 ha d'extensió, posseeix mèrits suficients per a la seua declaració com a paratge natural municipal, reunint valors ecològics, paisatgístics, científics, culturals i recreatius que justifiquen la seua declaració com a tal.
La Cova Negra se situa en l'estreta vall formada pel riu Albaida, en travessar els relleus de la serra Grossa, a l'eixida del denominat Estret de les Aigües. En el meandre més ampli que forma el riu Albaida, a l'altura del Pic del Paller, s'observa la Cova Negra, denominada d'esta manera per l'aspecte negrós de les seues parets. Esta cova, com més tard es ressenya, és el jaciment arqueològic més important del paleolític mitjà de la Comunitat Valenciana.
La zona de la Cova Negra (serra Grossa) s'enquadra dins dels contraforts de la serralada Bètica, amb relleus d'orientació general SO-NE; presenta calcàries massives, arenoses calcàries i dolomies, pertanyents al Cretaci Superior, que es disposen formant un sinclinal a la serra Grossa i serra de la Solana. Estos materials presenten un important grau de karstificació com es fa patent en les nombroses cavitats, coves i albellons existents en ambdós marges del riu. La ribera del riu està constituïda per llims d'inundació d'edat inferior a 10.000 anys.
Climàticament, la zona considerada s'enquadraria en el pis termomediterrani, en una fase de transició entre el nivell inferior i superior i amb un ombroclima subhumit, la qual cosa condicionarà la tipologia de les comunitats vegetals que habiten la zona.
Ateses les característiques del territori considerat, en el que poden distingir-se clarament dues unitats ambientals, la fluvial i la muntanyesa, es troben en el paratge una gran diversitat de comunitats vegetals, adaptades a les característiques especifiques d'estos hàbitats.
Així, en la zona pròpiament fluvial es troben comunitats vegetals flotants o submergides com la formada per les llentilles d'aigua (Lemna gibba i Lemna minor) bastant comunes en la zona, fins i tot en les mateixes séquies de reg; les comunitats de carofícies (Chara vulgaris, Chara polycantha i Chara hispida) que es localitza en zones d'acumulació de llims, sobretot aigües baix dels assuts; d'altra banda, en les zones tranquil·les del llit del riu, sobretot en les voltants dels assuts, existeixen les comunitats de macròfits formades per espècies com Potamogeton nodosus, Miriophyllum spicatum i Potamogeton pectinatus. Mereix destacar-se la presència de l'associació formada per Ludwigia grandiflora, Miriophyllum spicatum i Ceratophyllum demersum, que encara que no té un tractament fitosociològic diferenciat, constitueix la comunitat vegetal aquàtica més estesa al llarg de la zona d'estudi, i mereix una menció especial la presència de l'espècie Ludwigia grandiflora, ja que es tracta d'una espècie exòtica, d'origen centreamericà; que s'ha convertit en l'espècie aquàtica més nombrosa i cridanera d'esta comunitat.
En la zona de ribera es troben sobretot comunitats de canyar (Arundo donax) que ocupen la major part d'esta, juntament amb els canyissars i jonqueres de Typha latifolia, Typha angustifòlia, Scirpus lacustris ssp. tabernamontani i Phragmites australis (canyís). També trobem espècies pròpies d'este àmbit com Myrtus communis (murta), Nerium oleander (baladre), Alisma plantago-aquatica i Litrum salicaria. Les formacions de boscos riparis o boscos galería típics dels ecosistemes de ribera estan ací representats per alguns retalls del que serien les formacions originals, i es troben exemplars de xop (Populus sp.) i om (Umus sp.), encara que estos últims en franca recessió.
En la zona muntanyesa dominen les formacions de matoll termòfil mediterrani, que constitueixen l'etapa regressiva instal·lada, a conseqüència de la degradació dels boscos climàcics de Quercus rotundifolia. En estos matolls es distingeixen les zones de màquia formades majoritàriament pel coscoll (Quercus coccifera) i el llentiscle (Pistacia lentiscus), juntament amb espècies molt termòfiles com el margalló (Chamaerops humilis) i altres espècies representatives com Brachypodium retusum, Ceratonia siliqua var. sylvestris, Olea europea var. sylvestris, Rhamnus alaternus, Phlomis lychnitis, Asphodelus cerasifer, etc. Les formacions de brolla apareixen serialment com una etapa regressiva de la màquia i estan formades per arbustos espinescents o escleròfils ben adaptats als sòls pobres i secs. És, sens dubte, la formació més estesa per tota la zona, indicant el seu estat de degradació. Com a espècies indicadores d'esta formació es troben Erica multiflora, Retrama scorpius, Ulex parviflorus, Globularia alypum, Cistus albidus, Coroneta juncea, Lithospermum fruticosum, Cistus clusi, etc. Finalment trobem en el paratge formacions de matoll de labiades fonamentalment constituïts per diverses espècies de timons (Thymus aestivus, Thymus vulgaris, Thymus piperella (la pebrella, espècie endèmica valenciana), etc.) juntament amb altres espècies aromàtiques i de gran interés en apicultura i medicina popular: Sideritis angustifolia (cua de gat), Teucrium polium (timó mascle), Satureja obata (herba d'olives), etc.
Sobre estes formacions existeix un estrat arbori, més o menys clar, format per exemplars de pi blanc (Pinus halepensis).
El principal valor florístic del paratge es refereix a la presència d'espècies endèmiques o amb un àmbit de distribució molt reduït. Destacar, sobretot, les següents espècies endèmiques pròpies de les parets i fissures rocoses: Sarcocapnos saetabensis (orella de ratolí, orelleta de roca, corets), Lapiedra martinezii i Teucrium thymifolium; que es troben juntament amb altres espècies rupícoles poc freqüents com Saxifraga cossoniana i Jasonia glutinosa (té de roca). Això no obstant, l'espècie de major rellevància dins del paratge és l'ull de perdiu (Silene diclinis), espècie inclosa en totes les llistes internacionals sobre espècies en perill d'extinció. La seua àrea de distribució es restringeix únicament a les muntanyes del Buixcarró i del Mondúver, i a Xàtiva a la serra del Castillo i en la Cova Negra; és, sense cap dubte, l'endemisme més notable de tota la zona.
Pel que fa a la fauna, existeixen amfibis com Bufo bufo (gripau comú), Bufo caramida (gripau corredor) i Rana perezi (granota comuna); rèptils com Tarentola mauritanica (dragó comú), Psammodromus algirus (sargantana cuallarga), Psammodromus hispanicus (sargantana cendrosa), Podarcis hispanica (sargantana comuna), Lacerta lepida (fardatxo), Malpolon monspessulanus (serp verda), Elaphe scalaris (serp blanca), Natrix maura (serp d'aigua); mamífers com Erinaceus europaeus (eriçó comú), Crocidura russula (musaranya comuna), Suncus etruscus (musaranya nana), Oryctolagus cuniculus (conill de muntanya), Lepus capensis (llebre), Eliomys quercinus (rata cellarda), Apodemus sylvaticus (ratolí de camp), Rattus rattus (rata negra), Rattus norvegicus (rata comuna), Mus musculus (ratolí comú de casa), Mus spretus (ratolí mediterrani), Vulpes vulpes (rabosa), Genetta genetta (geneta), Mussola nivalis (mostela), Felis silvestris (gat salvatge), i Sus scrofa (porc senglar). El grup millor representat és el de les aus, entre les quals destacar la presència d'una espècie amenaçada com Hieraaetus fasciatus (àguila de panxa blanca), juntament amb Falco tinnuculus (xoriguer), Streptopelia turtur (tórtora), Cuculus canorus (cucut), Tyto alba (òbila), Otus scops (xot), Athene noctua (mussol comú), Strix aluco (gamarús), Caprimulgus europaeus (enganyapastors), Apus apus (falcia), Merops apiaster (abellerol), Upupa epops (palput), Picus viridis (picacarrasques), Jynx torquilla (formiguer), Lullula Arborea (cotoliu), Galerida cristata (cogullada), Galerida theklae (cogullada fosca), Hirundo rupestris (roquer), Anthus campestris (titella d'estiu), Lanius senator (capsot), Hippolais polyglotta (bosqueta vulgar), Sylvia Melanocephala (busquereta capnegra), Sylvia undata (busquereta cuallarga), Sylvia borin (busquereta mosquitera), Phylloscopus bonelli (mosquitera pàl·lida), Muscicapa striata (papamosques gris), Ficedula hypoleuca (papamosques blanquet), Saxicola torquata (bitxac comú), Montiola solitarius (merla blava), Oenanthe hispanica (còlit ros), Oenanthe leucra (còlit negre), Phoenicurus ochurus (cua-roja fumada), Luscinia megarhynchos (rossinyol), Aegithalos cuadatus (senyoreta), Certhia brachydactyla (raspinell comú), Emberiza cia (sit negre), Acanthis cannabina (passerell), Loxia curvirostra (trencapinyes), Petronia petronia (pardal roquer) i Oriolus oriolus (oriol).
El valor paisatgístic d'este enclavament és molt elevat. Ofereix un exemple molt interessant de curs mitjà fluvial mediterrani, i s'accentua el seu interés en tractar-se d'un estret congost encaixat en els contraforts de la serra Grossa. La senda existent al llarg d'este tram del riu constitueix un bon lloc d'observació, des del qual pot obtenir-se una bona perspectiva de tota la conca visual del paratge.
Als importants valors naturals citats, cal afegir el no menys valuós patrimoni cultural que pot trobar-se en l'àmbit del paratge:
. La Cova Negra, que dóna nom al paratge, constitueix un jaciment la importància del qual en el context de la prehistòria europea és assumida pels especialistes atesa la prolongada seqüència cronocultural que el seu sediment comprén. Es tracta d'un jaciment bàsic per a explicar el món de l'home de Neanderthal i la cultura musteriana. Està declarada bé d'interés cultural (BIC) pel Reial Decret 2429/1983, de 13 de setembre.
. Un altre dels elements patrimonials importants existents en el paratge és la canalització medieval que el recorre en tota la seua extensió i que conduïa l'aigua del brollador de Bellús, fins a la ciutat de Xàtiva. Es tracta d'una conducció d'uns 10 Km, realitzada amb segments cilíndrics de ceràmica que van encaixant uns en altres, intercalats de mode regular per respiradors que faciliten tant el fluir de l'aigua com la neteja de l'interior de la canonada. Quan la topografia ho va exigir, es van construir galeries o aqüeductes, entre els que destaquen per la seua singularitat les Arcaetes d'Alboi i l'aqüeducte de Sant Antoni, ambdós fora de l'àmbit definit per al paratge. Ha sigut recentment declarat Bé d'Interés Cultural (BIC), amb la categoria de Monument, pel Decret 95/2005, de 20 de maig, del Consell de la Generalitat.
. La utilització de l'espai de l'Estret de les Aigües i l'explotació dels seus recursos ha arribat fins a l'època industrial, com ho prova la presència, juntament amb la vora esquerra del riu, de la Casa de la Llum, instal·lació destinada a la producció d'electricitat mitjançant l'aprofitament de la força de l'aigua estancada riu amunt. Esta construcció coincideix en la seua ubicació amb un antic molí que desplegava la seua activitat amb la mateixa força hidràulica.
Per tot això, i a iniciativa de l'Ajuntament de Xàtiva, la Generalitat, en l'exercici de les seues competències autonòmiques en la matèria, considera necessària la declaració d'un règim especial de protecció i conservació dels valors naturals d'este espai.
Així, la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, estableix la figura de protecció denominada paratge natural municipal, que es regula posteriorment pel Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell de la Generalitat, que s'adapta a les característiques d'este enclavament i permet la via jurídica idònia per a la consecució dels objectius previstos.
Per això, en vista dels valors naturals i interés d'este, de l'interés de l'Ajuntament de Xàtiva, havent-se complit els tràmits previstos en el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell de la Generalitat, de Regulació dels Paratges Naturals Municipals, i a proposta del conseller de Territori i Habitatge, el Consell de la Generalitat
ACORDA
Primer. Objecte
1. Es declara Paratge Natural Municipal la zona denominada la Cova Negra, en el terme municipal de Xàtiva, establint-se per al mateix un règim jurídic de protecció, d'acord amb les normes bàsiques contingudes en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
2. En raó de l'interés botànic, ecològic, geomorfològic i paisatgístic del paratge natural municipal, este règim jurídic està orientat a protegir la integritat dels ecosistemes naturals, i no s'hi admetrà cap ús o activitat que pose en perill la conservació dels valors que motiven la seua declaració.
Segon. Àmbit territorial
1. El paratge natural municipal es localitza al terme municipal de Xàtiva, en la província de València, i la delimitació descriptiva i gràfica en els annexos I i II d'este acord, respectivament.
2. En cas de discrepància entre la delimitació descriptiva i la delimitació gràfica, prevaldrà la primera d'estes.
3. No es considerarà revisió l'alteració dels límits que puga introduir el planejament urbanístic que s'aprove amb posterioritat, sempre que esta alteració comporte un augment de les condicions de protecció o un increment de la superfície protegida.
Tercer. Administració i gestió
1. L'administració i gestió del paratge natural municipal correspon a l'Ajuntament de Xàtiva.
2. La Direcció General amb competències en espais naturals protegits designarà un tècnic dels Servicis Territorials de València, de la Conselleria de Territori i Habitatge, el qual prestarà assistència tècnica i assessorament en la gestió del paratge natural municipal.
Quart. Règim de protecció
Amb caràcter general, podran continuar realitzant-se les activitats tradicionals compatibles amb les finalitats que motiven esta declaració, d'acord amb les seues regulacions específiques i el que estableix este acord i el corresponent Pla Especial de Protecció del Paratge Natural Municipal la Cova Negra.
En l'àmbit del paratge natural municipal, les competències de les administracions públiques s'exerciran de manera que queden preservats tots els valors geomorfològics, botànics, ecològics, paisatgístics i naturals del paratge natural municipal, avaluant amb especial atenció els possibles impactes ambientals produïts per les actuacions exteriors a este.
Cinqué. Pla especial de protecció
1. Per raó del que estableix l'article 7 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell de la Generalitat, de Regulació dels Paratges Naturals Municipals, s'aprova el Pla especial de Protecció del Paratge Natural Municipal la Cova Negra, al terme municipal de Xàtiva.
2. En l'annex III d'este acord s'inclou la part dispositiva del citat Pla especial de protecció del paratge natural municipal la Cova Negra.
3. Les disposicions del pla especial de protecció seran vinculants tant per a les administracions públiques com per als particulars.
Sisé. Consell de Participació del Paratge Natural Municipal
1. Es crea el Consell de Participació del Paratge Natural Municipal la Cova Negra com a òrgan col·legiat de caràcter consultiu, amb la finalitat de col·laborar en la gestió i canalitzar la participació dels propietaris i interessos socials i econòmics afectats.
2. El Consell de Participació estarà compost per:
a) Dos representants triats per l'Ajuntament de Xàtiva, un dels quals actuarà com a secretari del Consell de Participació.
b) Un representant dels propietaris de terrenys inclosos en l'àmbit del paratge natural municipal, distints de l'Ajuntament. En el cas que no n'hi haja o que renuncien a participar en este òrgan, se sumarà este lloc a la representació del grup c).
c) Un representant dels interessos socials, institucionals o econòmics, afectats o que col·laboren en la conservació dels valors naturals a través de l'activitat científica, l'acció social, l'aportació de recursos de qualsevol classe o els objectius de la qual coincidisquen amb la finalitat de l'espai natural protegit.
d) Un representant de la Direcció General amb competències en espais naturals protegits en els Servicis Territorials de València, de la Conselleria de Territori i Habitatge.
e) El president del Consell de Participació
L'Ajuntament podrà proposar la modificació de la composició del Consell de Participació per a donar cabuda a altres representants de col·lectius amb interessos al paratge natural municipal. La modificació de la composició del Consell de Participació haurà de ser aprovada per acord del Consell de la Generalitat.
3. El Consell de Participació del Paratge Natural Municipal la Cova Negra es constituirà en el termini de sis mesos des de la declaració del paratge.
Seran funcions d'este òrgan col·legiat de caràcter consultiu les previstes en l'article 50 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
4. El president del Consell de Participació serà nomenat per l'Ajuntament de Xàtiva entre els membres del Consell.
5. A fi d'establir un funcionament adequat en l'actuació del Consell de Participació, este elaborarà i aprovarà un reglament intern de funcionament.
Seté. Execució i desplegament
S'autoritza al conseller de Territori i Habitatge perquè, en el marc de les seues competències, dicte el que és necessari per a l'execució i desplegament d'este acord.
Vuité. Efecte i revisió
1. Este acord produirà efecte a partir del dia que es publique en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
2. Qualsevol modificació del que estableix este acord haurà de ser aprovat al seu torn per acord del Consell de la Generalitat, i s'hauran de seguir-se en este cas els mateixos tràmits.
Contra este acord, les persones interessades poden interposar recurs contenciós administratiu en el termini de dos mesos, comptadors a partir de l'endemà de la publicació d'este acord davant de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, de conformitat amb el que disposa l'article 10 i concordants de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa.
Tot això sense perjudici de la interposició del recurs potestatiu de reposició davant del Consell de la Generalitat, en el termini d'un mes des de l'endemà de la publicació del present decret en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, d'acord amb el que disposen els articles 116 i 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener.
València, 31 de març de 2006
El vicepresident i secretari del Consell de la Generalitat,
VÍCTOR CAMPOS GUINOT
ANNEX I
Delimitació del Paratge Natural Municipal
la Cova Negra.
1. L'àmbit territorial del Paratge Natural Municipal la Cova Negra queda definit per les següents parcel·les cadastrals del terme municipal de Xàtiva:
. Parcel·la 32, del polígon 15.
. Parcel·la 31, del polígon 15.
. Subparcel·la g de la parcel·la 30, del polígon 15.
. Domini públic hidràulic del riu Albaida al terme municipal de Xàtiva, des del límit amb el terme municipal de Bellús, fins a la desembocadura del barranc del Quadrat (parcel·la 9011, del polígon 15).
2. Els límits del paratge natural municipal són els següents:
. Nord: barranc del Quadrat i propietats particulars del terme municipal de Xàtiva (subparcel·les b i c de la parcel·la 30, del polígon 15).
. Est: riu Albaida (coincideix amb el límit dels termes municipals de Genovés i Benigànim).
. Sud: barrancs del Paller i de la Creu (coincideixen amb el límit del terme municipal de Bellús).
. Oest: barrancs de la Penya de la Mel i del Paller (este últim coincideix amb el límit a del terme municipal de Bellús).
3. Delimitació geogràfica: el paratge queda delimitat un polígon els vèrtexs del qual, amb les seues corresponents coordenades, que consideren el sistema de referència European Datum 1950 (ED 50) i el sistema cartogràfic UTM (fus 30 N), s'inclouen a continuació. Estes llistes de coordenades es trobarà a disposició de qui vullga consultar-ho en format digital en les dependències de la Direcció General de Planificació i Ordenació Territorial.
Vèrtex X I
1 716282,2 4315990,7
2 716291 4315991,95
3 716294,15 4315999,5
4 716293,5 4316014,58
5 716295,19 4316029,87
6 716302,11 4316036,78
7 716318,86 4316048,09
8 716363,48 4316075,33
9 716420,25 4316095,85
10 716459,21 4316104,86
11 716507,14 4316123,95
12 716571,49 4316152,41
13 716592,02 4316160,37
14 716610,45 4316163,31
15 716623,44 4316162,05
16 716636,01 4316164,77
17 716696,97 4316186,14
18 716713,73 4316190,75
19 716725,25 4316187,81
20 716729,02 4316182,16
21 716733,63 4316164,98
22 716738,86 4316156,39
23 716748,08 4316151,57
24 716746,4 4316187,6
25 716747,03 4316212,74
26 716751,64 4316229,08
27 716771,96 4316250,24
28 716771,54 4316254,85
29 716766,1 4316259,25
30 716753,32 4316263,23
31 716736,77 4316257,78
32 716682,72 4316232,85
33 716672,25 4316225,1
34 716652,56 4316223,63
35 716635,17 4316216,3
36 716618 4316211,49
37 716598,93 4316209,81
38 716589,93 4316207,09
39 716588,25 4316200,59
40 716589,72 4316189,7
41 716560,99 4316204,74
42 716551,51 4316214,35
43 716569,54 4316215,02
44 716578,48 4316211,95
45 716580,22 4316209,94
46 716587,16 4316220,89
47 716591,7 4316219,29
48 716600,91 4316217,82
49 716622,8 4316220,22
50 716642,69 4316225,43
51 716663,52 4316233,04
52 716683,68 4316243,19
53 716751,36 4316268,95
54 716768,31 4316274,02
55 716780,19 4316274,82
56 716812,37 4316269,75
57 716822,78 4316269,48
58 716853,48 4316283,77
59 716868,84 4316294,85
60 716899,54 4316319,81
61 716915,16 4316325,55
62 716953,47 4316333,03
63 716968,42 4316339,44
64 716987,11 4316344,91
65 717004,87 4316347,85
66 717041,45 4316364,4
67 717065,61 4316371,21
68 717083,1 4316379,35
69 717101,92 4316386,56
70 717123,64 4316393,04
71 717128,46 4316315,41
72 717109,83 4316291,55
73 717097,9 4316257,5
74 717066,53 4316132,82
75 717063,17 4316097,29
76 717068 4316068,2
77 717081,41 4316041,12
78 717106,88 4316014,71
79 717130,88 4315999,69
80 717132,89 4316000,36
81 717160,24 4315999,69
82 717186,25 4316007,2
83 717207,56 4316018,06
84 717236,12 4316048,49
85 717263,74 4316068,6
86 717314,95 4316093,81
87 717368,98 4316113,11
88 717416,03 4316125,18
89 717458,26 4316132,15
90 717479,04 4316128,26
91 717495,4 4316120,22
92 717512,83 4316097,56
93 717533,88 4316063,24
94 717544,33 4316032,81
95 717545,81 4315998,89
96 717545,54 4315958
97 717533,34 4315959,87
98 717515,24 4315961,48
99 717502,1 4315956,79
100 717495,53 4315951,16
101 717492,18 4315949,95
102 717478,37 4315936,55
103 717468,72 4315913,76
104 717457,59 4315866,57
105 717457,32 4315833,32
106 717466,31 4315803,29
107 717471 4315762,4
108 717456,92 4315737,33
109 717398,47 4315681,69
110 717367,1 4315660,51
111 717337,47 4315646,83
112 717308,29 4315629,07
113 717295,37 4315620,69
114 717248,32 4315597,9
115 717179,94 4315581,03
116 717177,8 4315581,28
117 717141,47 4315567,87
118 717113,58 4315559,29
119 717051,11 4315525,5
120 717040,52 4315520,95
121 717038,77 4315519,61
122 717035,96 4315519,61
123 717035,15 4315518,4
124 717019,6 4315509,15
125 717019,74 4315507,67
126 717015,04 4315504,86
127 717006,87 4315500,7
128 716956,86 4315481,8
129 716846,32 4315454,86
130 716819,3 4315442,92
131 716825,17 4315491,72
132 716820,98 4315518,96
133 716809,88 4315543,26
134 716801,08 4315566,3
135 716796,11 4315575,43
136 716782,22 4315599,81
137 716750,17 4315636,05
138 716733,42 4315657,42
139 716669,74 4315707,28
140 716645,57 4315720,78
141 716618,62 4315738,91
142 716612,69 4315743,27
143 716618,41 4315764,88
144 716646,48 4315808,66
145 716665,13 4315900,83
146 716663,66 4315923,46
147 716655,49 4315927,44
148 716648,58 4315927,44
149 716630,35 4315921,99
150 716610,66 4315923,25
151 716605,43 4315927,23
152 716600,4 4315936,23
153 716595,79 4315941,68
154 716589,72 4315945,66
155 716578,61 4315944,61
156 716568,35 4315937,91
157 716564,24 4315938,8
158 716557,88 4315943,15
159 716551,17 4315978,34
160 716543,21 4316005,15
161 716537,77 4316013,11
162 716533,37 4316015,83
163 716524,36 4316013,95
164 716511,79 4316002,64
165 716489,84 4315959,56
166 716490,21 4315945,45
167 716495,24 4315933,09
168 716498,38 4315918,22
169 716495,03 4315910,05
170 716490,84 4315906,07
171 716481,63 4315902,51
172 716470,73 4315907,33
173 716460,47 4315913,82
174 716455,23 4315918,01
175 716441,41 4315920,1
176 716428 4315916,12
177 716417,95 4315910,47
178 716409,78 4315902,09
179 716403,07 4315881,14
180 716398,13 4315873,05
181 716386,11 4315871,51
182 716356,36 4315876,32
183 716349,03 4315878,42
184 716324,82 4315892,73
185 716317,19 4315898,95
186 716311,11 4315909,42
187 716307,55 4315919,89
188 716305,04 4315944,82
189 716297,92 4315969,75
190 716282,2 4315990,7
4. La superfície total del paratge és de 57,182 ha.
ANNEX III
PART DISPOSITIVA DEL PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL PARATGE NATURAL MUNICIPAL LA COVA NEGRA, AL TERME MUNICIPAL DE XÀTIVA.
TÍTOL I
Disposicions generals
Article 1. Naturalesa del pla
Este pla especial (d'ara en endavant, PE) es redacta a l'empara de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Constitueix, per tant, un dels plans especials previstos en els articles 86 i següents del Reglament de Planejament de la Comunitat Valenciana, aprovat mitjançant el Decret 201/1998, de 15 de desembre, del Consell de la Generalitat.
Article 2. Finalitat
L'objectiu genèric pel qual es redacta este PE és l'establiment de les mesures necessàries per a garantir la protecció del Paratge Nastural Municipal la Cova Negra per raó de la conservació i millora de la fauna i flora, com també de les singularitats geològiques, paisatgístiques i culturals que presenta. El PE constitueix, per tant, el marc que regularà el règim de l'espai natural, els usos i activitats i l'ús públic d'este.
Article 3. Àmbit
1. L'àmbit territorial del Paratge Natural Municipal la Cova Negra queda definit per les següents parcel·les cadastrals del terme municipal de Xàtiva.
. Parcel·la 32, del polígon 15.
. Parcel·la 31, del polígon 15.
. Subparcel·la g de la parcel·la 30, del polígon 15.
. Domini públic hidràulic del riu Albaida al terme municipal de Xàtiva, des del límit amb el terme municipal de Bellús, fins a la desembocadura del barranc del Quadrat (parcel·la 9011, del polígon 15).
2. Els límits del paratge natural municipal són els següents:
. Nord: barranc del Quadrat i propietats particulars del terme municipal de Xàtiva (subparcel·les b i c de la parcel·la 30, del polígon 15).
. Est: riu Albaida (coincideix amb el límit dels termes municipals de Genovés i Benigánim).
. Sud: barrancs del Paller i de la Creu (coincideix amb el límit del terme municipal de Bellús).
. Oest: barrancs de la Penya de la Mel i del Paller (este últim coincideix amb el límit del terme municipal de Bellús).
3. La superfície total del paratge és de 57,182 ha.
4. Els terrenys inclosos al Paratge Natural Municipal la Cova Negra tenen la titularitat següent:
. Les parcel·les 31 i 32, del polígon 15, són de propietat municipal, tal com consta en l'Inventari de béns de l'Ajuntament de Xàtiva.
. La subparcel·la g de la parcel·la 30, del polígon 15 és de propietat privada, i el titular ha manifestat a l'Ajuntament de Xàtiva la seua conformitat perquè esta s'incloga dins de l'àmbit del paratge natural municipal, i queda constància fefaent d'este fet en la documentació que s'adjunta en l'expedient.
. Domini públic hidràulic del riu Albaida del terme municipal de Xàtiva (Confederació Hidrogràfica del Xúquer).
Article 4. Efecte
1. De conformitat amb el que disposa l'article 42 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, el PE s'ajustarà al que preveu la legislació urbanística.
2. Les determinacions d'este PE s'aplicaran directament, amb caràcter subsidiari, quan el planejament urbanístic municipal no continga les determinacions oportunes i detallades per a la protecció dels valors naturals presents en l'àmbit d'aplicació del PE.
3. El planejament municipal que s'aprove després de l'entrada en vigor d'este PE haurà d'ajustar-se a les determinacions protectores contingudes en este, les qualificacions del sòl assignades d'acord amb les normes i criteris ací establits, de manera que es respecten les limitacions d'ús imposades pel PE.
4. Quan de la informació detallada elaborada per a la redacció del planejament municipal resulte discrepant entre els documents d'este PE i la realitat existent, s'aplicarà la normativa que millor s'ajuste a la realitat, excepte en el cas que la dita discrepància es dega a accions o intervencions produïdes després de l'aprovació d'este PE, i en este cas s'aplicaran les determinacions d'este i s'exigirà l'adopció de les mesures necessàries per a restituir el terreny a l'estat mostrat en el PE.
5. Les determinacions d'este PE s'entendran sense perjudici de les contingudes en les legislacions sectorials i, en particular, de les normes, reglaments o plans que s'aproven per al desplegament i compliment de la finalitat protectora d'este PE així com les d'aquells destinats la millora de la qualitat de vida dels ciutadans i el desplegament sostenible. En el cas que la normativa continguda en este PE resulte més detallada o protectora, s'aplicarà esta amb preferència sobre la continguda en la legislació sectorial, sempre que no estiga en contradicció amb la finalitat d'esta. En tot cas, l'aprofitament urbanístic dels terrenys es realitzarà d'acord amb les previsions d'este PE.
6. L'establiment de zones de protecció i categories de sòls o activitats es realitzarà únicament als efectes protectors d'este PE, sense que això pressupose l'existència d'altres consideracions urbanístiques o d'ordenació territorial. Les normes o recomanacions contingudes en este PE constitueixen un element més que s'ha de tindre en compte a l'hora de procedir a l'ordenació integral del territori mitjançant el corresponent planejament general.
Article 5. Tramitació, vigència i revisió
1. El PE es tramitarà d'acord amb l'article 43 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, que remet per a la seua tramitació a la legislació urbanística; i es requerix l'estimació d'impacte ambiental positiva per part de la Conselleria competent en matèria de medi ambient.
2. Les determinacions del PE entraran en vigor a partir del dia que es publique en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i seguiran vigents fins que no es revise el PE, per haver canviat prou les circumstàncies o els criteris que han determinat la seua aprovació.
3. No es considerarà revisió del PE l'alteració dels límits de les zones de protecció assenyalades en este que puga introduir el planejament urbanístic que s'aprove amb posterioritat, sempre que esta alteració supose un augment de les condicions de protecció o un increment de la superfície protegida.
4. La revisió o la modificació de les determinacions del PE podran realitzar-se en qualsevol moment seguint els mateixos tràmits que s'hagen seguit per a la seua aprovació.
Article 6. Contingut
El contingut de la documentació del PE es correspon amb el que disposa l'article 91 del Reglament de Planejament de la Comunitat Valenciana, aprovat mitjançant el Decret 201/1998, de 15 de desembre, del Consell de la Generalitat. En concret, inclourà els apartats següents:
1. Memòria informativa i justificativa: inclourà els aspectes descriptius i justificatius, com també els estudis complementaris necessaris per al desplegament de l'ordenació, d'acord amb els objectius que justifiquen la seua elaboració.
2. Normativa: la normativa del present PE es divideix en dos grans apartats: el primer es troba dedicat a l'establiment de normes generals per a la protecció de recursos naturals i per a la regulació de determinades activitats que incideixen en el medi natural, i el segon es dedica a l'establiment de normes específiques per a la protecció d'espais determinats en funció dels valors que inclouen.
3. Plànols:
El PE inclou els plans següents:
i) Plànols d'informació
ii) Plànols d'ordenació
4. Normes per a la gestió.
5. Mecanismes de finançament.
6. Règim sancionador.
Article 7. Interpretació
1. En la interpretació d'este PE ha d'atendre's el que resulte de la seua consideració com un tot unitari, utilitzant sempre la memòria informativa i justificativa com a document en què es contenen els criteris i els principis que han orientat la redacció del PE.
2. En cas de conflicte entre les normes de protecció i els documents gràfics del PE prevaldran les primeres, excepte quan la interpretació derivada dels plànols estiga recolzada també per la memòria, de tal manera que es faça patent l'existència d'algun error material en les normes.
3. En l'aplicació d'este PE prevaldrà aquella interpretació que comporte un major grau de protecció dels valors naturals de l'àmbit del PE.
4. En qualsevol supòsit no previst en el present PE serà preceptiu l'informe favorable de l'Ajuntament de Xàtiva, sense perjudici de les competències sectorials que puguen existir.
Article 8. Règim d'avaluació d'impactes ambientals
Els projectes, obres i activitats que es realitzen o implanten en l'àmbit territorial del paratge natural municipal se sotmetran al règim d'avaluació ambiental establit en la legislació sectorial autonòmica valenciana sobre avaluació de l'impacte ambiental.
Article 9. Autoritzacions i informes previs
1. La present normativa específica, en les seues normes generals i normes particulars, les actuacions, plans i projectes l'execució dels quals requereix autorització especial de l'Ajuntament de Xàtiva i aquells que requereixen informe vinculant de la Conselleria competent en matèria de medi ambient.
2. Les autoritzacions anteriors s'atorgaran sense perjudici de l'obligació d'obtindre les llicències o autoritzacions que siguen aplicables amb caràcter sectorial a determinades activitats, com també en concordança amb el que establix la present normativa.
TÍTOL II
Normes generals de regulació
d'usos i activitats
CAPÍTOL I
Normes sobre protecció de recursos
de domini públic
SECCIÓ 1a
PROTECCIÓ DE RECURSOS HIDROLÒGICS
Article 10. Qualitat de l'aigua
Amb caràcter general, queden prohibits aquells usos i activitats que contribuïsquen a deteriorar la qualitat de les aigües, com també aquelles actuacions, obres i infraestructures que puguen dificultar el flux hídric o suposen manifestament un maneig abusiu d'este i dels seus recursos naturals.
Article 11. Llits, riberes i marges dels cursos d'aigua
1. Es mantindran les condicions naturals del llit del riu, i queden prohibides les obres, construccions amb caràcter provisional o permanent, que puguen alterar o dificultar el curs de les aigües, excepte en aquells casos necessaris per a obres autoritzades de condicionament o neteja dels llits.
2. En la zona de domini públic hidràulic, com també en els marges inclosos en les zones de servitud i de policia definides en la Llei d'Aigües, es conservarà la vegetació de ribera, no es permet la transformació a cultiu dels terrenys actualment erms o destinats a usos forestals. Es permetran labors de neteja i desbrossament selectius quan existisca risc per a la seguretat de les persones o els béns en cas d'avinguda.
3. Es prohibeix l'extracció d'àrids en el llit i marges del riu.
Article 12. Protecció d'aigües subterrànies
1. Queda prohibit l'establiment de pous, rases, galeries o qualsevol dispositiu destinat a facilitar que el terreny absorbisca aigües residuals que puguen produir, per la seua toxicitat o per la seua composició química i bacteriològica, la contaminació de les aigües superficials o profundes.
2. La construcció de fosses sèptiques per al sanejament d'edificacions o zones d'ús públic només podrà ser autoritzada quan es donen suficients garanties que no suposen cap risc per a la qualitat de les aigües superficials o subterrànies.
Article 13. Abocaments
1. En aplicació de l'article 100 de la Llei d'Aigües, es prohibeix, amb caràcter general, l'abocament directe o indirecte en un llit públic, canal de reg, o aqüífer subterrani, d'aigües residuals la composició química o contaminació bacteriològica de les quals puguen impurificar les aigües amb danys per a la salut pública o per als aprofitaments inferiors, tant comuns com especials.
2. Es prohibeix l'abocament sense depurar, directe o indirecte, de residus líquids, com també l'abocament o depòsit permanent o temporal de qualsevol tipus de residus sòlids, runes o substàncies, qualsevol que siga la seua naturalesa, que constituïsquen o puguen constituir un perill de contaminació de les aigües o degradació del seu entorn, excepte en els casos de neteja, d'acord amb el que preveu l'article 49 del Reglament del Domini Públic Hidràulic.
3. Per a la concessió de llicència urbanística relacionada amb qualsevol activitat que puga generar abocaments de qualsevol naturalesa, s'exigirà la justificació del tractament que haja de donar-se a estos per a evitar la contaminació de les aigües superficials i subterrànies. El tractament d'aigües residuals ha de ser tal que s'ajuste a les condicions de qualitat exigides per als usos a què serà destinada; en tot cas, les aigües resultants no podran superar els límits establits en la legislació sectorial.
4. L'efectivitat de la llicència quedarà condicionada, en tot cas, a l'obtenció i la validesa posterior de l'autorització d'abocament.
Article 14. Captacions d'aigua
Queden prohibides les obertures de nous pous o captacions d'aigua dins de l'àmbit del PE, excepte les destinades a satisfer les necessitats derivades de les infraestructures d'ús públic, sempre que es justifique esta com la via de proveïment més indicada. En tot cas, han d'efectuar-se de manera que no provoquen repercussions negatives sobre el sistema hidrològic i la resta dels aprofitaments.
Article 15. Protecció de fonts, brolladors i surgències
Es prohibeix amb caràcter general qualsevol actuació que puga modificar substancialment, en la seua configuració física o qualitat de les aigües, l'estat actual de les fonts i surgències naturals d'aigua, excepte aquelles obres realitzades per a la millora estètica o adequació ecològica, que requeriran l'autorització de l'Ajuntament prèvia presentació del corresponent projecte que descriga les actuacions que s'han de realitzar.
SECCIÓ 2a
PROTECCIÓ DE SÒLS
Article 16. Moviment de terres i extracció d'àrids
1. Els moviments de terres estaran subjectes a l'obtenció prèvia de la llicència urbanística, com també qualsevol aprofitament que supose destrucció o deteriorament de la coberta vegetal.
2. Es prohibeix l'extracció d'àrids en tot l'àmbit del paratge.
Article 17. Conservació de la coberta vegetal
1. Es consideren prioritàries, en àmbit del PE, totes aquelles actuacions que tendisquen a conservar la coberta vegetal com a mitjà per a evitar els processos erosius, com també la recuperació de valors naturals i restauració de funcions ecològiques del paisatge de ribera i vora de transició a vegetació muntanyenca.
2. Els treballs de repoblació o restauració de la coberta vegetal s'atendran a un projecte tècnic específic aprovat per l'Ajuntament.
3. Els treballs de restauració de la coberta vegetal estaran dirigits a la conservació i la recuperació de les formacions vegetals autòctones, en especial aquelles associades a les comunitats vegetals aquàtiques i de ribera.
Article 18. Pràctiques de conservació de sòls
1. Es prohibeix la destrucció de bancals i marges d'estos, com també les transformacions agrícoles i labors que posen en perill la seua estabilitat o en suposen l'eliminació.
2. D'acord amb el que disposa l'article 28 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana, l'administració cuidarà de l'estabilització i la regeneració dels terrenys situats en vessants, amb terrasses o bancals que hagen deixat de ser conservats o s'abandonen com a sòls agrícoles.
3. Es prohibeix amb caràcter general la rompuda de terrenys amb vegetació silvestre per a establiment de noves àrees de cultiu.
4. Es prohibeixen els abancalaments de sòls, excepte en projectes de correcció de talussos.
5. Sempre que la realització d'una obra vaja acompanyada de la generació de talussos per desmunt o terraplé, serà obligatòria la fixació d'estos mitjançant repoblació vegetal amb espècies pròpies de la zona o elements naturals. Excepcionalment, quan no existisquen altres solucions, es podran permetre les actuacions d'obra civil sempre que siguen tractades mitjançant tècniques d'integració paisatgística.
SECCIÓ 3a
PROTECCIÓ DE LA VEGETACIÓ SILVESTRE
Article 19. Formacions vegetals
Es consideren formacions vegetals subjectes a les determinacions del present PE, totes aquelles no cultivades o resultants de l'activitat agrícola. Esta determinació no inclou la vegetació adventícia que acompanya els cultius ni les formacions ruderals i nitròfiles que colonitzen els carrers, vials, parets, cunetes, abocadors, enderrocs, erms i altres àrees molt antropitzades.
Article 20. Protecció de la vegetació
1. Sense perjudici del que disposa l'article 17 d'estes normes, es prohibeix la recol·lecció total o parcial de tàxons vegetals per a fins comercials.
2. Queden sotmeses al procediment d'estimació d'impacte ambiental les actuacions necessàries per a la defensa contra incendis forestals que plantegen derrocar, talar o mutilar peus dels tàxons de major interés per a la conservació.
3. La tala i la recol·lecció total o parcial de les espècies vegetals estarà sotmesa a les disposicions de l'Orde de 20 de desembre de 1985, de la Conselleria d'Agricultura i Pesca, sobre protecció d'espècies endèmiques amenaçades, com també la legislació sectorial aplicable.
4. Sense perjudici del que disposa el punt 3 d'este article, es permet la recol·lecció consuetudinària de fruits, llavors plantes silvestres de consum tradicional, com ara bolets, móres, etc., sempre que existisca consentiment de l'Ajuntament i sense perjudici de les limitacions específiques que la Conselleria competent en matèria de medi ambient puga establir quan resulte perjudicial per la seua intensitat o altres causes per a la flora o fauna. En el cas de recol·lecció de plantes silvestres o bolets, queda prohibida l'arrancada de la planta, ha de recol·lectar-se mitjançant la curta, no es permet la utilització d'instruments com ara aixades o rastells.
5. L'Ajuntament podrà establir restriccions, degudament justificades, al pas en determinades zones a fi de protegir la flora i la vegetació o facilitar la seua regeneració.
6. L'extracció de fusta o llenya es podrà realitzar, únicament, si respon a algun dels criteris següents:
. Com a resultat de labors de prevenció d'incendis.
. Com a resultat de mesures fitosanitàries.
. Amb motiu d'estudis científics.
. Per eradicació d'espècies al·lòctones invasores.
En cap cas podran recollir-se lliurement pels visitants.
7. Es considera element especialment protegit la vegetació forestal dels marges del riu.
Article 21. Regeneració i plantacions
1. Els treballs de regeneració i recuperació de la coberta vegetal tindran per objectiu la formació i la potenciació de les comunitats vegetals naturals característiques de l'àmbit del PE, en els seus distints estadis de desplegament.
2. La gestió dels recursos forestals dirigirà les seues actuacions a la conservació, millora i protecció dels terrenys forestals segons les determinacions de la de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana i del seu reglament executiu, aprovat pel Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell de la Generalitat.
3. Queda prohibida la introducció i la repoblació amb espècies exòtiques, s'entén per estes per tota espècie, subespècie o varietat que no pertanga o haja pertangut històricament a la vegetació silvestre de l'àmbit del PE. En les zones actualment enjardinades s'evitarà la invasió de les espècies exòtiques en els espais naturals confrontants.
4. Queda prohibida, en l'àmbit del paratge la introducció d'espècies susceptibles de constituir plagues o de generar malalties.
5. És obligatòria l'autorització de la Conselleria competent en matèria de medi ambient per a realitzar qualsevol modificació substancial de l'estructura natural d'una finca forestal (tractaments fitosanitaris, repoblacions, introducció d'espècies, etc.), és necessària la presentació d'un projecte en què s'especifiquen les accions que es pretenen dur a terme i al qual hauran d'ajustar-se els treballs que s'han de realitzar.
Article 22. Tractaments fitosanitaris de masses forestals
Els tractaments sanitaris de caràcter forestal s'efectuaran, en tot cas, amb tècniques no agressives, primordialment lluita biològica o control integrat.
SECCIÓ 4a
PROTECCIÓ DE LA FAUNA
Article 23. Destrucció de la fauna silvestre
1. S'ha de respectar, en tot cas, la normativa sectorial aplicable en matèria de protecció de la fauna.
2. Sense perjudici de la normativa sectorial aplicable sobre fauna, es consideren protegides totes les poblacions d'espècies animals silvestres del paratge natural municipal, amb les excepcions següents:
a) Espècies cinegètiques, regulades específicament per les seues normatives sectorials.
b) Espècies el control de poblacions de les quals puga ser autoritzat o promogut per la conselleria competent en matèria de medi ambient, de conformitat amb les determinacions de la normativa sectorial sobre fauna.
3. Les intervencions que es realitzen en el paratge sobre la coberta vegetal, els sòls, el medi hídric i, en general, els distints hàbitats faunístics, hauran de garantir el manteniment de condicions adequades per a la pervivència i, si és el cas, la reproducció de les poblacions animals afectades.
4. Amb caràcter general, i sense perjudici del que establix la legislació sectorial sobre fauna, no es permeten en l'àmbit del paratge natural municipal les activitats que puguen provocar, directament o indirectament, la destrucció o el deteriorament de poblacions d'espècies animals silvestres o dels seus hàbitats. La prohibició s'estén especialment als hàbitats i enclavaments necessaris per als cicles vitals de la fauna, com ara nius, caus i adormidors.
En particular, es prohibeix:
a) La destrucció, mort, deteriorament, recol·lecció, comerç, captura en viu, possessió o exposició d'animals vius o les seues restes.
b) La recol·lecció, possessió o comerç d'ous o cries.
c) La producció de sons innecessaris que alteren la tranquil·litat habitual de la fauna.
d) L'emissió de llums que incidisquen negativament sobre hàbitats i enclavaments d'especial interés per a la fauna.
Article 24. Repoblació o solta d'animals
1. Es prohibeix la repoblació i la solta de qualsevol espècie animal exòtica, s'entén per esta tota espècie, subespècie o varietat que no pertanga o haja pertangut històricament a la fauna de l'àmbit del PE, excepte la utilització d'espècies per a control biològic de plagues que realitze l'administració o autoritze esta.
2. Tota reintroducció d'espècies faunístiques autòctones actualment desaparegudes en el paratge, així com els eventuals reforçaments poblacionals d'espècies existents i el mode de realitzar-los, ha de ser autoritzada o promoguda per la Conselleria competent en matèria de medi ambient.
SECCIÓ 5a
PROTECCIÓ DEL PAISATGE
Article 25. Impacte paisatgístic
1. Es consideraran els valors paisatgístics del paratge com un criteri determinant per a la ubicació de les distintes infraestructures i usos. En conseqüència, la implantació d'usos o activitats que per les seues característiques puguen generar un important impacte paisatgístic han de realitzar-se de manera que es minimitze el seu efecte negatiu sobre el paisatge natural.
Amb este fi, s'evitarà especialment la seua ubicació en llocs de gran incidència visual, com ara en el veïnat de monuments o edificis i patrimoni d'interés historicocultural.
2. Qualsevol activitat o projecte que siga executat en l'àmbit del paratge obligatòriament ha de preveure i executar la correcció dels impactes paisatgístics generats. A l'efecte, els servicis tècnics de l'Ajuntament de Xàtiva indicaran al promotor públic o privat les especificacions mínimes que s'han de complir en este concepte.
3. L'Ajuntament tindrà en compte, en autoritzar o informar els projectes referents al paratge, els efectes de la seua realització sobre els valors paisatgístics del paratge.
4. Les pistes i els camins forestals i rurals, àrees tallafocs, i instal·lació d'infraestructures de qualsevol tipus que siguen autoritzades, es realitzaran atesa la seua màxima integració en el paisatge i el seu mínim impacte ambiental.
5. Es protegirà el paisatge entorn d'aquelles fites i elements singulars de caràcter natural com penyals, arbres exemplars, etc., per al que s'establiran perímetres de protecció sobre la base de conques visuals que garantisquen la seua preeminència en l'entorn.
Article 26. Publicitat estàtica
1. Es prohibeixen amb caràcter general la col·locació de cartells informatius de propaganda, inscripcions o qualsevol altre tipus de senyalització, permanent o temporal, siga quin en siga el suport utilitzat, amb fins publicitaris, incloent la publicitat recolzada directament o construïda, tant sobre elements naturals del territori com sobre les edificacions.
2. En el paratge s'admetran, únicament, els indicadors d'activitats, establiments i llocs que, per les seues dimensions, disseny i col·locació, estiguen adequats a l'estructura ambiental on s'instal·len, com també tots els relacionats amb la gestió i l'ús públic del paratge per part de l'Ajuntament de Xàtiva, prèvia comunicació a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer quan afecte el domini públic hidràulic.
SECCIÓ 6a
PROTECCIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL
Article 27. Patrimoni cultural
1. Es consideraran d'especial protecció tots aquells elements de singular interés arqueològic, etnogràfic, antropològic, històric, paleontològic, geològic i geomorfològic.
2. En particular, es considera com a zona de màxima protecció el jaciment arqueològic de la Cova Negra en tota la superfície compresa per l'actual tancament de la cavitat.
3. Queden inclosos dins d'este epígraf els elements següents:
a) Totes les cavitats, abrics o cavernes existents en el paratge.
b) Tots els respiradors existents en el traçat de l'antic canal medieval d'abastiment d'aigües de Bellús.
4. Els elements i els conjunts considerats recursos arqueològics i historicoartístics podran acollir usos turisticorecreatius, sempre que estos no impliquen la pèrdua dels seus valors científics i culturals.
5. Quan en el transcurs de qualsevol obra o activitat sorgisquen vestigis de jaciments de caràcter arqueològic, paleontològic o antropològic, es comunicarà esta troballa a la Conselleria competent en matèria de patrimoni cultural i al Servici Arqueològic Municipal perquè s'avalue i, si és el cas, s'adopten les mesures protectores oportunes.
6. En aquelles actuacions que afecten els béns d'interés cultural declarats dins de l'àmbit del PE, caldrà ajustar-se al que ha disposat la seua normativa específica de protecció, com també la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià.
SECCIÓ 7a
PROTECCIÓ DE CAMINS RAMADERS
Article 28. Delimitació i amollonament
1. En aplicació de l'article 5 de la Llei 3/1995, de 23 de març, de Camins Ramaders, la classificació, la delimitació, l'amollonament, o qualsevol altre acte relacionat amb estes, correspon a la Conselleria competent en matèria de medi ambient, i ha de vetlar pel seu manteniment com a espai d'ús públic.
2. Sense perjudici del que establix l'article 17 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, i per raó d'allò que ha assenyalat la disposició addicional tercera de la Llei 3/1995, de 23 de març, de Camins Ramaders, fins a l'elaboració i l'aprovació del Catàleg de camins ramaders d'interés natural, es consideren com a camins ramaders d'interés natural, als efectes previstos en l'article 17.2 de la dita Llei, la totalitat dels camins ramaders de l'àmbit del present PE.
CAPÍTOL II
Normes sobre regulació d'activitats
i infraestructures
SECCIÓ 1a
ACTIVITATS EXTRACTIVES I MINERES
Article 29. Activitats extractives i mineres
Queden prohibides les activitats extractives i mineres, inclosa l'explotació d'àrids en el llit i els seus marges, en qualsevol volum.
SECCIÓ 2a
ACTIVITATS AGRÀRIES
Article 30. Concepte
Als efectes d'este PE, es consideren agràries les activitats relacionades directament amb l'explotació econòmica dels recursos vegetals cultivats, mitjançant l'ús de mitjans tècnics i instal·lacions que no suposen ni tinguen com a conseqüència la transformació del seu estat o característiques essencials.
Article 31. Tipus de cultius i incompatibilitats
1. Es considera compatible, en l'àmbit del PE, el manteniment de les activitats agràries que es registren en el moment de l'aprovació d'este.
2. Es prohibeix l'ampliació de les àrees actualment existents dedicades a l'activitat agrícola, com també la superfície d'estes. El cultiu d'espècies forestals de caràcter intensiu únicament pot efectuar-se sobre les dites àrees.
3. Als efectes previstos en l'apartat anterior, no es consideren sotmesos a l'activitat agrària els terrenys el cultiu dels quals haja sigut abandonat per un termini superior a 10 anys o que hagen adquirit signes inequívocs de la seua vocació forestal.
Article 32. Construccions i instal·lacions relacionades amb les activitats agropecuàries
1. Les construccions i instal·lacions vinculades a l'explotació agrària existents en el moment de l'aprovació de les presents normes podran continuar exercint la seua activitat d'acord amb la normativa sectorial aplicable, si bé no podran ampliar la superfície ocupada per estes.
2. Es prohibeix, amb caràcter general, tot tipus d'edificació de nova planta, com també construccions i instal·lacions vinculades a l'explotació agrària (magatzems de productes i maquinàries, quadres, estables, etc.) o a la primera transformació de productes (assecadors, serradores, etc.).
Article 33. Productes fitosanitaris
L'ús de productes fitosanitaris ha d'ajustar-se a les normes i els plans sectorials que els s'apliquen, d'acord amb els períodes, limitacions i condicions establits pels organismes competents. En tot cas, es prohibeix la utilització d'herbicides volàtils de qualsevol tipus.
SECCIÓ 3a
ACTIVITATS RAMADERES
Article 34. Concepte i règim general d'ordenació
1. Es consideren ramaderes les activitats relacionades amb l'explotació, cria, reproducció i aprofitament de les espècies animals. Amb caràcter general, l'exercici d'esta activitat se sotmetrà a les normes i plans sectorials que se li apliquen.
2. L'ordenació de la ramaderia extensiva sobre terrenys forestals ha de realitzar-se almenys tenint en compte les condicions següents:
a) Delimitació d'àrees fitades.
b) Definició de la càrrega ramadera aplicable a les distintes zones.
c) Disseny d'un sistema de rotació per a evitar el sobrepasturatge.
3. Segons s'estableix en l'article 4 del Decret 6/2004, de 23 de gener, del Consell de la Generalitat, pel qual s'estableixen normes generals de protecció en terrenys forestals incendiats, els terrenys forestals que hagen patit els efectes d'un incendi no podran ser destinats al pasturatge, almenys, durant els cinc anys posteriors a este.
Article 35. Construccions i instal·lacions relacionades amb les activitats ramaderes
1. Queden prohibides les construccions ramaderes de nova planta en l'àmbit del paratge, excepte la construcció d'abeuradors. Esta prohibició s'estén tant a la ramaderia intensiva estabulada com a les construccions lligades a les explotacions extensives o semiextensives, com ara pletes, corrals i adormidors.
2. Les construccions i les instal·lacions ramaderes existents en el moment de l'aprovació de les presents normes podran continuar exercint la seua activitat d'acord amb la normativa sectorial aplicable, si bé no podran ampliar la superfície ocupada per estes.
SECCIÓ 4a
APROFITAMENT FORESTAL
Article 36. Terrenys forestals
1. Als efectes del present PE, es consideren muntanyes o terrenys forestals els així definits en l'article 2 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalidad, Forestal de la Comunitat Valenciana.
2. Es promourà la declaració d'utilitat pública pel Consell de la Generalitat, als efectes previstos en la legislació forestal, dels terrenys forestals de propietat pública inclosos en l'àmbit del PE que no tinguen encara la dita consideració.
3. Es promourà la firma de convenis, consorcis o qualsevol altra figura prevista per la legislació, entre l'Administració Forestal i l'Ajuntament de Xàtiva, per a la realització de labors de reforestació i regeneració, treballs i tractaments de prevenció i extinció de plagues i malalties i de prevenció d'incendis.
Article 37. Repoblació forestal
Sense perjudici del que disposa l'article 21 d'estes normes, la repoblació de terrenys forestals ha d'ajustar-se a les normes i plans sectorials que se li apliquen.
Article 38. Aprofitaments forestals
1. Es consideren, als efectes d'este PE, com a aprofitaments forestals les fustes, productes de tria, llenyes, corfes, pasts, fruits, llavors, plantes aromàtiques, medicinals i de condimentació, bolets i la resta de productes que es generen en els terrenys forestals. Els dits aprofitaments requeriran d'autorització de la Conselleria competent en matèria de medi ambient, sense perjudici del que disposa l'article 20 d'estes normes.
2. Els aprofitaments forestals en l'àmbit del paratge hauran d'ajustar-se al que disposen les normes i plans sectorials que se li apliquen.
3. Es prohibeix, amb caràcter general, la transformació a usos agrícoles dels terrenys forestals.
4. L'aprofitament de pastos i recursos cinegètics podrà limitar-se quan es puga derivar un risc per a la conservació dels sòls o existisquen arbres jóvens, especialment en zones repoblades o en procés de regeneració.
5. D'acord amb el que disposa l'article 82 del Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana, l'extracció de productes forestals es realitzarà exclusivament a través de vies prèviament autoritzades per l'administració forestal.
6. Les restes de tales, podes o qualsevol altre tractament silvícola que supose l'extracció o l'eliminació de matèria vegetal que puga incrementar el risc d'incendi o de transmissió de plagues o malalties, han de ser eliminats pel propietari o concessionari en el termini no superior a 30 dies després d'estes.
Article 39. Incendis forestals
1. En general i en matèria d'incendis forestals, este PE està subjecte al que ha determinat la legislació sectorial específica en matèria d'incendis forestals.
2. Sense perjudici del que disposa la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable, el Decret 6/2004, de 23 de gener, del Consell de la Generalitat, pel qual s'estableixen normes generals de protecció en terrenys forestals incendiats, estableix, en l'article 4, que els terrenys forestals que hagen patit els efectes d'un incendi no es podran destinar al pasturatge en els cinc anys següents.
SECCIÓ 5a
ACTIVITAT CINEGÈTICA
Article 40. Normes generals
1. L'activitat cinegètica es considera compatible en l'àmbit del PE, quedant subjecta als períodes i condicions establits en la legislació sectorial específica i articles següents.
2. En particular, la caça està permesa en aquells terrenys que actualment compleixen les condicions legals establides per a la dita activitat.
Article 41. Ordenació cinegètica
1. En general i en matèria d'ordenació cinegètica, este PE està subjecte al que disposa la legislació sectorial que se li aplique.
2. En aquells vedats vinculats al paratge, es fomentarà l'establiment de les zones de reserva cinegètica dins del mateix àmbit del paratge.
3. Sense perjudici del que disposa la regulació sectorial sobre períodes de veda i espècies cinegètiques a la Comunitat Valenciana, la Conselleria competent en matèria de medi ambient podrà determinar en l'àmbit del PE, si així ho requereix l'estat dels recursos cinegètics, limitacions específiques en les espècies abatibles i períodes hàbils.
4. Els censos, anellaments o qualsevol activitat científica relacionada que s'ha de realitzar en l'àmbit del paratge requerirà, a més dels oportuns permisos, autorització prèvia de l'Ajuntament. El titular de l'autorització ha de presentar, a la seua finalització, un informe dels resultats obtinguts.
SECCIÓ 6a
ACTIVITAT PESQUERA I ALTRES
APROFITAMENTS PISCÍCOLES
Article 42. Marc normatiu de l'activitat pesquera
1. L'activitat pesquera està regulada, amb caràcter general, en la Llei de 20 de febrer de 1942, de Pesca Fluvial, i el seu Reglament de 6 d'abril de 1943, així com en l'article 33, apartat 2, de la Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació dels Espais Naturals de la Flora i Fauna Silvestres.
2. Dins del dit marc legislatiu, la Conselleria de Territori i Habitatge emet ordes anuals sobre els períodes hàbils i normes generals relacionades amb la pesca en aigües continentals de la Comunitat Valenciana, definint les espècies de pesca permesa, les limitacions i les prohibicions de caràcter general i altres aspectes de l'activitat. Les dites disposicions regularan amb caràcter general l'activitat pesquera en l'àmbit del paratge.
SECCIÓ 7a
ACTIVITAT INDUSTRIAL
Article 43. Activitat industrial
Per considerar-se incompatible amb els objectes de protecció d'este PE, queda prohibida l'activitat industrial de qualsevol tipus, incloent les instal·lacions d'emmagatzematge o primera transformació de productes primaris.
SECCIÓ 8a
ÚS PÚBLIC DEL PARATGE
A) PLA D'ÚS PÚBLIC DEL PARATGE
Article 44. Pla d'ús públic del paratge
1. Es fomentarà l'elaboració d'un pla d'ús públic del paratge que contindrà les determinacions necessàries per a l'ordenació i la gestió de les activitats lligades al gaudi ordenat i a l'ensenyament dels valors ambientals i culturals del paratge, efectuades tant per iniciativa pública com privada o mixta.
2. El pla l'aprovarà l'Ajuntament, amb informe vinculant de la Conselleria competent en matèria de medi ambient.
B) ALLOTJAMENT TURÍSTIC I ALTRES ACTIVITATS HOSTALERES I RECREATIVES VINCULADES A CONSTRUCCIONS
Article 45. Campaments de turisme o càmpings
Es prohibeixen els càmpings i els campaments públics i privats, de turisme en tot l'àmbit del paratge natural municipal.
Article 46. Instal·lacions i adequacions
Sense perjudici del que disposa l'article 27 de la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable, les activitats i les instal·lacions turístiques, recreatives, esportives, d'oci i esbarjo queden subjectes, amb caràcter general i conforme a les prohibicions i cauteles assenyalades en les normes particulars del present PE, a les determinacions següents:
. Es prohibeix la construcció d'instal·lacions esportives en l'àmbit del paratge.
. Les instal·lacions o les edificacions de caràcter recreatiu han de recolzar-se sobre construccions preexistents, evitant les edificacions de nova planta. La reconversió no podrà comportar un augment de l'altura de l'edificació i ha de resoldre adequadament la depuració dels seus abocaments.
C) ACTIVITATS RECREATIVES NO VINCULADES A CONSTRUCCIONS
Article 47. Recreació concentrat
La recreació concentrada es defineix com aquella que es desplega en un espai habilitat per a activitats recreatives, dotat amb equipaments d'escassa entitat com taules, bancs i papereres.
Article 48. Circulació
1. Amb caràcter general, es prohibeix la circulació de qualsevol tipus de vehicle motoritzat i bicicletes tot terreny pel llit i marges del riu, a excepció dels camins i carreteres actualment existents.
2. S'exceptuen de l'autorització anterior:
. Els vehicles autoritzats per l'Ajuntament.
. Els ehicles de les administracions públiques que circulen com a conseqüència de necessitats del servici o de la realització d'activitats de manteniment de les infraestructures, servicis públics, etc.
. Els vehicles que realitzen servicis de rescat, emergència o qualsevol altre de naturalesa pública.
. Els vehicles de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat.
3. Excepte supòsits ocasionals, degudament justificats i autoritzats per l'Ajuntament, no es podrà impedir o establir limitacions o restriccions de cap tipus a la circulació de vianants pel llit i els seus marges.
4. L'Ajuntament podrà limitar l'accés de vianants a determinades àrees en raó de la seua fragilitat, per molèsties a la fauna o per raons referides a la conservació de valors i recursos naturals que justificadament es motiven.
Article 49. Acampada lliure
Es prohibeix l'acampada lliure en tot l'àmbit del paratge.
Article 50. Activitats esportives organitzades
1. Qualsevol activitat esportiva organitzada per entitats públiques o privades fora dels espais habilitats per a tal fi en l'àmbit del paratge, requerirà l'autorització prèvia de l'Ajuntament.
2. Es permet la realització d'esports pels particulars que no requerisquen la utilització d'elements sorollosos o puguen causar danys a la fauna i flora present en la zona.
3. Es prohibeix, amb caràcter general, la pràctica d'activitats motoritzades amb fins esportius o lúdics, com ara motocròs, trial, quads i semblants.
SECCIÓ 9.A
ACTIVITATS D'URBANITZACIÓ I EDIFICACIÓ
Article 51. Urbanisme
L'àmbit del PE, als efectes urbanístics, manté la seua actual classificació de sòl no urbanitzable protegit, zona objecte de protecció per l'existència de masses arborades i de matoll, formant part de la Xarxa Estructural d'Espais Lliures .QL. Parcs, com també Zona de Protecció Cultural.
Article 52. Edificació
1. Sense perjudici del que establix la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable, es prohibeix la construcció d'edificacions de nova planta, amb les excepcions següents: les edificacions que puguen preveure's com a equipament públic, i edificacions destinades a servicis públics relacionats amb la gestió del paratge o amb les activitats de gestió dels recursos ambientals, sempre que s'adapten als requisits establits en el planejament general o es tracte d'instal·lacions portàtils o desmuntables.
2. Amb caràcter general, es permet en tot l'àmbit del paratge la rehabilitació o la reconstrucció d'edificacions preexistents, per a la qual cosa s'haurà de respectar en el seu disseny i composició les característiques arquitectòniques tradicionals, posant especial atenció a harmonitzar els sistemes de coberta, cornisa, posició de forjats, ritmes, dimensions de buits i massissos, composició, materials, color extern i detalls constructius. A fi de garantir la deguda adaptació paisatgística d'estes edificacions al seu entorn, podrà exigir-se l'aportació de les anàlisis d'impacte sobre el medi en què es localitzen, incloent la utilització de documents gràfics.
3. Les obres que es porten a terme en construccions o edificacions catalogades s'ajustaran al que establix el planejament general.
SECCIÓ 10a
INFRAESTRUCTURES
Article 53. Normes generals sobre les obres d'infraestructures
1. Es prohibeix, amb caràcter general, la realització d'infraestructures de qualsevol tipus, com ara línies elèctriques i de telecomunicacions, viaris, abastiment d'aigua i sanejament, abocadors de residus sòlids, etc., excepte les destinades al servici d'instal·lacions i activitats autoritzades en el PE, al compliment dels objectius que s'hi plantegen, com també aquelles destinades a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans i el desplegament sostenible.
2. La realització d'obres per a la instal·lació, manteniment o remodelació d'infraestructures de qualsevol tipus ha d'atindre's, a més d'atindre's a les disposicions de les normatives sectorials aplicables, als següents requisits genèrics:
. Els traçats i emplaçaments han de realitzar-se tenint en compte les condicions ecològiques i paisatgístiques del territori, a fi d'evitar la creació d'obstacles a la lliure circulació de les aigües o rebliments d'estes, degradació de la vegetació natural o impactes paisatgístics.
. En tot cas, estes infraestructures disposaran necessàriament d'elements correctors que reduïsquen el risc d'impacte o electrocució d'aus.
. Durant la realització de les obres hauran de prendre's les precaucions necessàries per a evitar la destrucció de la coberta vegetal, ha de procedir a la terminació de les obres i a la restauració del terreny i de la coberta vegetal. Així mateix, s'evitarà la realització d'obres en aquells períodes en què puguen comportar alteracions i riscos per a la fauna.
. Les autoritzacions i la resta de requisits que específicament s'assenyalen per a la realització d'infraestructures ha d'obtindre's, en tot cas, amb caràcter previ a l'atorgament de llicència urbanística.
. Queda estrictament prohibit el depòsit i l'abocament de residus, tant líquids com sòlids, durant la realització de qualsevol infraestructura, siga quina en siga la naturalesa i l'origen.
3. La instal·lació, l'ampliació o la reforma d'infraestructures de sanejament, canalització i abastiment d'aigües, gasoductes i canals de reg, han de realitzar-se, preferentment, recolzant-se en el traçat de les ja existents, o si és el cas, aprofitant les infraestructures viàries preexistents. En qualsevol cas, requeriran de l'autorització prèvia de l'Ajuntament.
4. Quan per raons tècniques o mediambientals no existira millor alternativa, podrà autoritzar-se l'execució d'estes infraestructures per itinerari diferent de l'anteriorment assenyalat, prèvia presentació d'un estudi d'impacte ambiental, que ha de justificar motivadament l'absència d'alternatives mitjançant una anàlisi comparativa de les diverses solucions estudiades.
5. Quedarà sotmés a la realització d'estudi d'impacte ambiental qualsevol projecte de canalització, conducció i drenatge de les aigües del riu en l'àmbit del paratge. Estos projectes asseguraran, en tot cas, la restauració ambiental del llit i riberes a fi de potenciar, en la mesura que siga possible, les condicions ecològiques originals. No s'admetran solucions que impliquen el condicionament dels marges amb finalitats diferents de les estrictament relacionades amb la restauració vegetal i hidrològica de la zona.
Article 54. Estudi d'impacte ambiental
A més dels supòsits previstos en la legislació d'impacte ambiental i en l'article 162 del Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana, queden sotmesos al procediment d'estimació d'impacte ambiental, d'acord amb el Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat, pel qual es va aprovar el Reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat, d'Impacte Ambiental, modificat pel Decret 32/2006, del Consell de la Generalitat, de 10 de març, les carreteres, camins i pistes forestals o les seues ampliacions, quan no estiguen sotmeses al procediment d'avaluació d'impacte ambiental, incloent així mateix les necessàries per a la defensa contra incendis forestals.
SECCIÓ 11a
ACTIVITATS D'INVESTIGACIÓ
Article 55. Promoció de les activitats d'investigació
1. Amb independència del potencial ús públic del paratge com a recurs utilitzable en la investigació bàsica sobre el medi físic, el territori i l'ambient socioeconòmic i cultural, a disposició en forma ordenada dels investigadors i les entitats i organismes especialitzats, l'Ajuntament en col·laboració amb la Conselleria competent en matèria de medi ambient, per a una millor gestió i administració de l'espai protegit, promourà la realització d'activitats d'investigació aplicada en matèria de coneixement i gestió dels recursos ambientals i culturals.
2. Estes activitats podran realitzar-se, ateses les característiques d'estes i els seus requeriments en mitjans humans i materials, amb mitjans propis de les administracions públiques competents o mitjançant les oportunes col·laboracions amb entitats i organismes científics, tècnics o acadèmics. A este respecte, se celebraran amb els oportuns organismes i entitats científiques i acadèmiques, els convenis o acords de col·laboració necessaris.
3. Les matèries prioritàries d'investigació aplicada en l'àmbit del paratge són les següents, en relació oberta que podrà adaptar-se a les necessitats de la gestió de l'espai protegit:
a) Investigació bàsica sobre les espècies de flora i fauna autòctona.
b) Desplegament de programes de conservació, recuperació i gestió d'espècies de flora i fauna considerats d'interés especial pel seu caràcter endèmic, rar o amenaçat, com també sobre les condicions per a la recuperació o millora dels seus hàbitats.
c) Investigació etnogràfica i etnològica sobre el medi humà tradicional en el paratge.
d) Investigació sobre mètodes d'administració i gestió dels recursos naturals des de distintes perspectives: jurídica, administrativa i econòmica.
e) Mètodes de gestió de l'ús públic del paratge, des dels punts de vista tècnic, sociològic, econòmic i empresarial.
4. L'Ajuntament facilitarà el coneixement i promourà la divulgació dels treballs d'investigació realitzats en l'àmbit del paratge.
Article 56. Autoritzacions
Sense perjudici del règim general d'autoritzacions que figura en les disposicions generals d'esta normativa, s'estableix el següent règim específic per a la realització, per persones o entitats alienes a l'Ajuntament o a la Conselleria competent en matèria de medi ambient, d'activitats o projectes d'investigació que tinguen com a objecte els recursos ambientals i culturals del paratge:
a) Les actuacions que afecten directament o indirectament la flora, fauna o els hàbitats protegits, requeriran l'autorització prèvia de l'Ajuntament. Amb esta finalitat, la persona o entitat que realitzarà l'activitat investigadora acompanyarà a la sol·licitud una memòria del projecte d'investigació que es desplegarà.
b) Les autoritzacions podran contindre condicions o restriccions per a l'execució del projecte. És possible la seua revocació si les investigacions s'aparten del que establix la memòria del projecte presentat, o si les labors d'investigació s'han dut a terme vulnerant les directrius establides per l'autorització.
c) Una vegada realitzat l'estudi científic autoritzat, la persona o entitat autoritzada ha de presentar informe a l'Ajuntament sobre els resultats, així com sobre qualsevol altra dada que puga ser interessant des del punt de vista científic o de gestió de l'espai natural. Suposant que els treballs d'investigació autoritzats siguen publicats, el director del projecte ha d'aportar un exemplar de la publicació.
d) Les autoritzacions atorgades per a l'anellament científic d'aus no exclouen la necessitat obtindre per l'anellador els permisos corresponents dels particulars si és el cas.
e) Els promotors de projectes d'investigació sobre els valors naturals i culturals del paratge que, per no afectar directament la flora, la fauna o els hàbitats protegits, no requereixen autorització prèvia, no obstant això, han de comunicar a l'Ajuntament l'existència del projecte, i han de facilitar-li l'accés als resultats de les investigacions amb destinació al fons documental del paratge.
TÍTOL III
Normes particulars
CAPÍTOL I
Concepte i aspectes generals
Article 57. Concepte
1. Als efectes de particularitzar les normes protectores establides mitjançant este PE, s'ha distingit la totalitat de l'àmbit del paratge amb les següents zones per a definir els tractaments específics més ajustats a les seues necessitats de protecció, conservació i millora:
. Àrea forestal.
. Àrea recreativa.
2. Les determinacions inherents a esta categoria de protecció constitueixen la referència normativa bàsica a l'hora d'establir els usos i les activitats permeses i prohibides per este PE.
Article 58. Interpretació
1. En tot allò no regulat en estes normes particulars s'aplicaran les disposicions contingudes en les normes generals de regulació d'usos i activitats.
2. En la interpretació de la normativa prevaldran les normes particulars sobre les generals.
CAPÍTOL II
Àrea forestal
Article 59. Caracterització
1. Es tracta d'una zona d'alt valor natural on tant la vegetació com la presència del riu proporcionen un lloc idoni per als ecosistemes i recer d'un ampli espectre d'espècies faunístiques d'interés ecològic.
2. Els objectius plantejats per a esta categoria de protecció es poden sintetitzar en:
. Preservar la qualitat ambiental.
. Conservació de la vegetació existent, potenciació d'esta i de la seua regeneració natural.
. Conservació i regeneració del bosc de la ribera i el gaudi d'este per la població.
. Mantindre els processos ecològics essencials i la diversitat biològica del paratge.
. Conservar i restaurar aquells elements arquitectònics singulars, com també el patrimoni d'interés cultural i les fites paisatgístiques existents.
3. Plantejar estos objectius suposa, necessàriament, una limitació de les possibilitats d'ús públic, i es permeten únicament aquells usos compatibles amb els objectius proposats, sobretot els de tipus científic i cultural.
Article 60. Localització
Comprén la major part de l'àmbit del paratge amb una superfície de 56,551 ha. Este espai queda assenyalat i delimitat en els corresponents plànols d'ordenació del present PE.
Article 61. Usos permesos
1. Es consideren usos permesos, amb caràcter general, tots aquells destinats a afavorir la conservació i la potenciació dels valors naturals i al manteniment dels processos ecològics essencials i la diversitat biològica.
2. Queden específicament permesos els usos següents:
a) Els establits en la vigent Llei d'Aigües com també en el planejament general, a excepció que signifiquen un menyscabament de les seues característiques geomorfològiques, botàniques, faunístiques i etnogràfiques.
b) Tractaments de millora i conservació de la vegetació, com ara cures culturals i netes, eliminació selectiva del matoll i en especial mesures per a aconseguir la regeneració natural.
c) Els usos i actuacions destinats a millorar les condicions naturals i paisatgístiques d'este espai o a facilitar la realització d'activitats científiques, didàctiques, recreatives i naturalístiques. Incloent actuacions i adequacions didàctiques i naturalístiques de caràcter extensiu, com ara marcatge i senyalització d'itineraris i enclavaments singulars visitables o miradors.
d) Obres i actuacions de millora de fonts i punts d'aigua, tant per a ús públic com per a la fauna.
e) Repoblació forestal, amb l'autorització prèvia de la Conselleria competent en matèria de medi ambient.
f) Instal·lacions provisionals per a l'execució d'obres públiques. Prèviament a l'obtenció de llicència urbanística, requeriran informe favorable de la Conselleria competent en matèria de medi ambient.
g) Sense perjudici del que disposa l'article 20 d'estes normes, es permet la recol·lecció consuetudinària de fruits, llavors i plantes silvestres de consum tradicional, com ara bolets, móres, etc., sense perjudici de les limitacions específiques que la Conselleria competent en matèria de medi ambient puga establir quan resulte perjudicial per la seua intensitat o altres causes per a la flora o fauna. En qualsevol cas, queda prohibida l'arrancada de la planta, havent de recol·lectar-se mitjançant la tallada.
h) Infraestructura de defensa contra incendis forestals, i si és el cas, les obres de captació d'aigües destinades a esta, que estiguen indicades en el pla local de prevenció d'incendis forestals. Prèviament a l'obtenció de llicència urbanística, ha de comptar amb autorització de la Conselleria competent en matèria de medi ambient.
i) Construcció i condicionament de pistes i camins forestals destinats exclusivament a la lluita contra incendis forestals, sempre que hagen sigut previstos en el pla de prevenció d'incendis, tal com preveu l'article 55 de la Llei Forestal.
Article 62. Usos prohibits
1. Es consideren usos prohibits, amb caràcter general, tots els que comporten la degradació del medi o dificulten el desplegament dels usos permesos. En especial, es prohibeixen tots aquells usos i actuacions que no es troben directament vinculats a la millora i la conservació de la riquesa biològica de la zona o a l'exercici d'activitats científiques i naturalístiques.
2. Queden específicament prohibits en estos espais:
a) Actuacions o activitats relacionades amb l'extracció d'àrids i terres per a l'explotació dels recursos miners.
b) Construccions i instal·lacions industrials i residencials de qualsevol tipus.
c) Actuacions i instal·lacions de caràcter turisticorecreatiu, excepte les adequacions didàctiques i naturalístiques previstes en l'article anterior.
d) Suports de publicitat exterior de qualsevol tipus, així com qualsevol forma de publicitat, excepte indicadors de caràcter institucional destinats a proporcionar informació sobre la zona, sense que suposen deteriorament del paisatge.
e) Obres o magatzems i instal·lacions relacionades amb l'explotació agrícola o ramadera, inclouen hivernacles, i infraestructures de servici a estes, així com instal·lacions d'emmagatzematge o primera transformació de productes forestals.
f) Instal·lacions esportives de qualsevol tipus, així com activitats esportives que puguen comportar degradació del medi natural, particularment les que impliquen la utilització de vehicles de motor.
g) Pernoctació en caravana o altres infraestructures mòbils.
h) Acampada lliure.
i) Emissió de qualsevol soroll estrident.
j) Tirar o abandonar fems, plàstics, runes o qualsevol altre tipus de residus sòlids fora dels elements de recollida instal·lats per a tal fi en les àrees recreatives, com també l'abandó de qualsevol element inservible.
k) Encendre foc en qualsevol època de l'any.
l) Recol·lecció de fòssils o restes arqueològiques, excepte els supòsits d'investigació científica, amb l'autorització prèvia de l'Ajuntament de Xàtiva.
m) Trànsit d'animals domèstics de companyia que no estiguen subjectes mitjançant corretges.
n) Abocament de residus sòlids o líquids de qualsevol tipus que puguen contribuir a deteriorar la qualitat de les aigües, el sòl o el paisatge.
o) Trànsit de qualsevol tipus de vehicle motoritzat i bicicletes tot terreny pel llit i marges del riu, fora dels camins en què s'autoritza expressament, excepte per als servicis de vigilància i manteniment de la zona, prevenció i extinció d'incendis.
p) Excepte supòsits excepcionals, degudament justificats i autoritzats per l'Ajuntament, no es podrà impedir o establir limitacions o restriccions de cap tipus a la circulació de vianants pel llit del riu i els seus marges.
q) L'Ajuntament podrà limitar l'accés de vianants a determinades àrees en raó de la seua fragilitat, per molèsties a la fauna o per altres raons referides a la conservació de valors i recursos naturals que justificadament es motiven.
Article 63. Altres usos en general
Es prohibeix amb caràcter general la realització de qualsevol tipus d'activitats i projectes que impliquen aterraments i rebliments, drenatges o qualsevol altra que altere significativament la conservació de l'ecosistema fluvial.
CAPÍTOL III
Àrea recreativa
Article 64. Caracterització
1. Comprén l'entorn de la Casa de la Llum, antiga instal·lació destinada a la producció d'electricitat mitjançant l'aprofitament de la força de l'aigua estancada riu amunt que actualment està en fase de restauració per a funcions didàctiques i naturalístiques relacionades amb el paratge.
2. Es tracta d'un espai o enclavament, que per la seua particular ubicació, les seues característiques intrínseques, tant de fisiconaturals com derivades de l'activitat humana i per les seues especials potencialitats d'ús, compleix les funcions següents:
. Una funció didàctica i naturalística: per les seues característiques ecologicoambientals, es proposa la seua utilització amb fins didàctics, promocionant les activitats naturalístiques i l'ús públic basat en els recursos naturals, fomentant el respecte cap al medi en què es basen.
. Una funció social com a lloc d'oci: és una zona que en l'actualitat presenta unes condicions òptimes per a l'exercici d'activitats recreatives, encara que es necessita dotar-se d'una infraestructura mínima per a això.
3. La dita àrea es caracteritza per la seua aptitud per a acollir un cert grau d'ocupació i utilització tenint el mateix valor paisatgístic que l'espai que la rodeja.
Article 65. Localització
Comprén una superfície de 0,631 ha. Este espai queda assenyalat i delimitat en els corresponents plànols d'ordenació del present PE.
Article 66. Usos permesos
1. Els usos recreatius lligats al gaudi de la natura, sempre que s'ajusten a les normes generals i particulars d'este PE, així com a les normatives sectorials aplicables.
2. Queden específicament permesos els usos següents:
a) Amb caràcter general les activitats d'oci i recreatives que defineixen l'ús específic d'àrea, les dotacions, infraestructures i servicis per al control i manteniment del medi.
b) La rehabilitació o la reconstrucció de la Casa de la Llum, per a la qual cosa s'han de respectar en el seu disseny i composició les característiques arquitectòniques tradicionals, posant especial atenció a harmonitzar els sistemes de coberta, cornisa, posició de forjats, ritmes, dimensions de buits i massissos, composició, materials, color extern i detalls constructius. A més, a l'hora del disseny i el desplegament del projecte s'ha de considerar l'interés que presenten, tant els aspectes biòtics del lloc com la importància hidrogeològica de l'entorn, juntament amb els valors de patrimoni cultural i de l'hàbitat prehistòric.
c) Àrees de pícnic.
d) Instal·lacions d'educació i interpretació ambiental.
e) Instal·lacions vinculades a l'administració i gestió dels recursos ambientals del paratge.
f) Obres i actuacions de millora de fonts i punts d'aigua, tant per a ús públic com per a la fauna.
g) Elements de mobiliari urbà com ara bancs, taules i papereres, així com indicadors de caràcter institucional relacionats amb l'ús públic del paratge i la gestió de l'àmbit territorial objecte del PE.
Article 67. Usos prohibits
1. En general, tots els que comporten una degradació ambiental o paisatgística d'estos espais o dificulten la realització dels usos preferents.
2. Queden especialment prohibits:
a) La construcció o instal·lació d'obres relacionades amb l'explotació de recursos vius.
b) Usos i activitats que comporten un notable impacte paisatgístic o ecològic.
c) La instal·lació de suports de publicitat o altres elements anàlegs, excepte aquells indicadors d'activitats, establiments i llocs que es consideren necessaris per a la correcta gestió del paratge. En tot cas, cal ajustar-se a les normes que s'establisquen de disseny i instal·lació.
d) La construcció d'edificacions de qualsevol tipus.
e) La utilització de foc mitjançant foguerets, fogueres, barbacoes, etc.
f) L'activitat cinegètica.
TÍTOL IV
Normes per a la gestió del
paratge natural MUNICIPAL
Article 68. Règim general
1. L'administració i gestió del paratge natural municipal corresponen a l'Ajuntament de Xàtiva.
2. La Conselleria competent en matèria de medi ambient podrà prestar a l'Ajuntament l'assistència tècnica necessària i l'assessorament per a la gestió del paratge natural municipal.
3. El règim de gestió del paratge atendrà el marc establit amb caràcter genèric per als paratges naturals municipals per la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, així com a les determinacions específiques que estableix en la matèria el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell de la Generalitat, de Regulació dels Paratges Naturals Municipals.
4. La gestió del paratge, quant al funcionament d'instal·lacions, equipaments i servicis, pot delegar-se d'acord amb el que preveu la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Esta gestió també podrà encomanar-se a altres entitats de dret públic o concertar-se amb institucions o entitats de naturalesa privada.
5. L'Ajuntament de Xàtiva pot promoure, per a assegurar la participació efectiva en la gestió del paratge dels agents socials i econòmics implicats en el paratge i d'altres administracions públiques, la constitució d'una entitat mixta amb participació de les administracions autonòmiques i local i del sector privat, tal com una fundació, un consorci o un altre tipus de figura prevista en la legislació vigent.
Article 69. Consell de Participació del paratge natural municipal
Com a òrgan col·legiat de caràcter consultiu, amb la finalitat de col·laborar en la gestió i canalitzar la participació dels propietaris i interessos socials i econòmics afectats, hi ha el Consell de Participació del Paratge Natural Municipal la Cova Negra, segons el que establix l'acord de declaració del paratge natural municipal.
TÍTOL V
Mecanisme de finançament
Article 70. Règim general
1. El finançament del paratge natural municipal correrà per compte de l'Ajuntament de Xàtiva.
2. L'Ajuntament de Xàtiva habilitarà en els seus pressupostos els crèdits necessaris per a la correcta gestió del paratge natural municipal.
3. La Conselleria de Territori i Habitatge pot participar en el finançament del paratge natural municipal, d'acord amb l'article 10 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell de la Generalitat, de Regulació dels Paratges Naturals Municipals, sense perjudici dels mitjans econòmics que poden aportar altres entitats públiques o privades que puguen tindre interés a coadjuvar al manteniment del paratge natural municipal.
TÍTOL VI
Règim sancionador
Article 71. Règim sancionador
1. La inobservança o la infracció de la normativa aplicable al paratge natural municipal serà sancionada de conformitat amb la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, sense perjudici de l'exigible en via penal, civil o de qualsevol altre orde en què puga incórrer.
2. Els infractors estaran obligats, en tot cas, a reparar els danys causats i a restituir els llocs i elements alterats a la seua situació inicial.

linea