diari

LLEI 4/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de Coordinació del Sistema Universitari Valencià. [2007/1869]

(DOGV núm. 5449 de 13.02.2007) Ref. Base de dades 1943/2007

Sia notori i manifest a tots els ciutadans que les Corts Valencianes han aprovat, i jo, d'acord amb el que establixen la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, en nom del Rei, promulgue la llei següent:
PREÀMBUL
L'article 149.1.30 de la Constitució espanyola reserva la competència exclusiva a l'Estat per a regular les normes bàsiques per al desenrotllament del dret a l'educació, i es configura com un dret fonamental de protecció especial en l'article 27 de la Carta Magna. En el dit precepte també es reconeix l'autonomia de les universitats, en els termes que la llei establisca.
Amb l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana per mitjà de la Llei Orgànica 5/1982, d'1 de juliol, La Generalitat va assumir la competència plena, que manté l'article 53 de l'Estatut després de la reforma per la Llei Orgànica 1/2006, de 10 d'abril, per a regular i administrar l'ensenyança en tota la seua extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats "sense perjuí del que disposa l'article 27 de la Constitució i les lleis orgàniques que, conforme a l'apartat 1 de l'article 81, ho desenrotllen".
D'esta manera, la competència de La Generalitat per a regular l'ensenyança superior té un doble límit: D'una banda, la legislació bàsica de l'Estat i, d'una altra, l'autonomia de les universitats. Amb esta llei es desenrotlla el marc normatiu estatal, constituït fonamentalment per la Llei Orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'Universitats i la legislació bàsica de desenrotllament integrada per diverses normes reglamentàries estatals, i es respecten les competències de l'Estat i, singularment, es respecta l'autonomia de les universitats prevista en el nostre ordenament com a dret fonamental i garantia institucional de configuració legal plasmada actualment en l'article 2 de la Llei Orgànica d'Universitats.
En l'espai competencial en què La Generalitat desplega esta llei, s'hi dissenya un marc de funcionament que permeta impulsar i facilitar la plena integració de les universitats valencianes en l'Espai Europeu d'Educació Superior i en el qual el servici públic que donen han de contribuir al màxim desenrotllament social i econòmic de la Comunitat Valenciana, i crear condicions perquè puga mobilitzar-se al màxim l'enorme capital intel·lectual que alberguen els nostres centres de formació superior. Per a aconseguir d'estos objectius s'han previst en la llei mecanismes amb què les universitats i La Generalitat poden facilitar la consecució de les tres metes que definixen el procés de convergència europea: la mobilitat, l'ocupabilitat i la qualitat. Esta última, la qualitat, entesa com a exigència de la pròpia qualitat de la societat europea, moderna i avançada, ja que la legitimitat de la qualitat de les ensenyances universitàries ha de basar-se que estes constituïsquen un servici a la societat. I tot això sense perdre de vista que l'èxit professional i socials dels llicenciats i diplomats d'una universitat en la societat és essencial per a l'èxit de la mateixa universitat, la qual cosa fa que la universitat estiga obligada a desenrotllar la seua activitat vetlant pel futur èxit per a tota la vida dels llicenciats, de la mateixa manera que ells estan obligats al respecte i l'enfortiment de la mateixa universitat.
El present text legal també mira el futur, i constituïx una norma prou flexible per a poder adaptar-se a les necessitats canviants de la societat. Per això crea mecanismes que permeten desenrotllar polítiques que apunten en cada moment el model d'universitat i els objectius que siguen prioritaris, tot això ha de basar-se en l'adequada aplicació dels instruments de coordinació que s'han previst per al Sistema Universitari i a les previsions efectuades quant a la qualitat i al disseny i a la implantació dels plans d'estudis. La possibilitat immediata, per mitjà d'este marc legal, de desenrotllar polítiques de finançament per objectius o per mitjà de contractes programa, o de preveure que els plans d'estudis siguen prou flexibles per a la permanent actualització que es basen en les demandes de la societat, o per a facilitar al màxim la mobilitat dels estudiants, no tanca possibles actuacions o polítiques d'una altra naturalesa que puga ser necessari desenrotllar en el futur.
Este text té en compte, a més, les reflexions i les recomanacions que des de la Comissió Europea es fan arribar als governs europeus. En el comunicat d'abril de 2005, "Mobilitzar el capital intel·lectual d'Europa: crear les condicions necessàries perquè les universitats puguen contribuir plenament a l'estratègia de Lisboa", reconeix el paper essencial que les universitats haurien de jugar a Europa durant els pròxims anys. Així, perquè Europa puga reforçar els tres vèrtexs del triangle del coneixement, que són l'educació, la investigació i la innovació, és necessari invertir més i més bé en la modernització i la qualitat de les universitats, i per a això, ha de crear-se el marc de finançament adequat en el qual es promoga l'autonomia universitària i al mateix temps fomentar una cultura de rendició de comptes basada en l'avaluació de la qualitat i el finançament per objectius. Igualment, s'aconsella evitar l'excés de regulacions legals que no permet la institució desenrotllar tot el seu potencial.
Addicionalment, atès que l'ordenament legal de l'Estat no preveu per ara la integració de les ensenyances artístiques en l'àmbit universitari, s'ha perdut una vegada més l'oportunitat de donar a este tipus d'ensenyances el necessari i esperat reconeixement, i atesa la voluntat política que han manifestat tant La Generalitat com Les Corts, la llei arreplega les previsions necessàries per a acostar les dites ensenyances a les universitàries per mitjà de la seua representació en el nou Consell Valencià d'Universitats i de Formació Superior.
És una llei de coordinació com expressa la seua denominació, desenvolupada en l'àmbit competencial de la Comunitat Valenciana, que complementa en este espai la vigent Llei de Consells Socials de les Universitats Públiques Valencianes, el Decret 174/2002, de 15 d'octubre, del Consell, sobre règim i retribucions del personal docent i investigador contractat laboral de les universitats públiques valencianes i sobre retribucions addicionals del professorat universitari, la Llei 5/2006, de l'Agència Valenciana d'Avaluació i Prospectiva. Es deixa la regulació del Sistema Valencià de Ciència i Innovació per al desenrotllament en una norma independent però complementària a estes. A més esta Llei de Coordinació es desenrotlla per a adaptar-la a les previsions més immediates de modificacions en la legislació bàsica de l'Estat, tant pel que fa a les universitats com a les ensenyances artístiques superiors, i es preveu en esta Llei de Coordinació acostar estes ensenyances a l'àmbit universitari, qüestió que com s'ha indicat no ha quedat resolta en el projecte de Llei Orgànica d'Educació.
En el títol I es definix el Sistema Universitari Valencià, les universitats que l'integren, els seus principis informadors i els seus objectius.
En el títol II es regula l'ordenació del dit sistema, i per a esta finalitat es desenrotlla la legislació bàsica estatal en matèria de creació i reconeixement d'universitats, el seu règim jurídic, la creació, modificació i supressió de centres universitaris, la seua adscripció, la creació, supressió i adscripció d'instituts universitaris d'investigació, l'autorització de centres universitaris en l'estranger i de centres estrangers a la Comunitat Valenciana, i el Registre d'Universitats, Centres i Ensenyances.
El dit registre, innovador en l'ordenament autonòmic, dota el Sistema Universitari Valencià d'un element fonamental de transparència del mateix sistema, i permet que els ciutadans coneguen les ensenyances que impartixen cada una de les institucions d'ensenyança superior i la seua avaluació.
En el títol III de la llei es regula la coordinació del Sistema Universitari Valencià, en el qual té una gran importància el Consell Valencià d'Universitats i de Formació Superior. En la seua configuració s'ha partit de l'experiència en el funcionament del Consell Valencià d'Universitats creat per la Llei 5/2002, de 19 de juny, i s'han introduït les modificacions necessàries per a fer-lo més eficaç i, amb això, aconseguir més agilitat en la coordinació del sistema, a més de la representació dels centres d'ensenyances artístiques superiors amb la qual es preveuen futures actuacions legislatives que puguen acostar i coordinar estes a l'àmbit universitari.
Amb vista a la dita coordinació del Sistema Universitari Valencià ha de destacar-se la creació del Consell Interuniversitari Valencià d'Estudiants que es realitza en esta llei. Es constituïx com a òrgan de consulta i assessorament en matèria de coordinació universitària sobre assumptes acadèmics que afecten els estudiants de més d'una universitat.
També en el títol III d'esta llei es regula el Pla Universitari Valencià com a instrument d'ordenació i coordinació del sistema, que integra al seu torn tres instruments: la programació universitària, el marc plurianual de finançament de les universitats públiques, i la programació d'inversions en infraestructures de les universitats públiques, tot això amb la finalitat d'una major eficàcia i eficiència del funcionament de les universitats i dels recursos destinats al funcionament. Amb l'establiment de criteris objectius en la determinació del finançament de les universitats públiques es pretén contribuir a l'increment dels nivells de qualitat aconseguits per estes, per mitjà d'incentius i de millores en el finançament que permeten mantindre, o aconseguir, en base a nivells d'excel·lència, els índex de finançament considerats de referència en l'àmbit estatal i europeu.
En el títol IV, relatiu a la qualitat de l'ensenyança universitària es preveu l'articulació d'esta llei amb la de l'Agència Valenciana d'Avaluació i Prospectiva, instrument primordial per a la promoció i avaluació de la qualitat de les universitats valencianes.
El títol V de la llei regula els principis generals de l'activitat universitària pel que fa a estudis i ensenyances, i establix que la Conselleria competent en matèria d'universitats i les universitats promoguen i vetlen, dins de les possibilitats del marc legal vigent, el disseny i implantació de plans d'estudis ajustats als principis inspiradors de la construcció de l'Espai Europeu d'Educació Superior, i es preveu que estos contemplen i faciliten la mobilitat dels estudiants en el dit espai, així com una formació de l'estudiant ajustada al que la societat espera i necessita l'àmbit universitari.
L'activitat investigadora és inseparable del conjunt d'activitats universitàries. De fet, pot dir-se que la legitimitat del procés de formació es troba en el professorat el qual ha d'estar en alguna avantguarda del coneixement ja siga de la investigació més bàsica, l'aplicada o fins i tot en la realitat social i econòmica, perquè difícilment pot ensenyar-se allò que siga aliè a l'exactitud de la ciència i al compromís amb la societat. De tots, l'instrument científic és el més preat i la ferramenta més legítima, perquè és consubstancial amb la Universitat, ja que la Universitat és un àmbit natural de creació de ciència. No obstant això, la creació i transmissió de la ciència, que està lligada també a la creació i al desenrotllament de la tecnologia, i a la innovació, no sols té lloc en les universitats. És per això que esta activitat universitària s'ha tractat en l'àmbit del projecte de Llei de Coordinació del Sistema Valencià de Ciència i Innovació, on s'integra i es coordina l'activitat universitària que té lloc en este camp amb la resta d'elements que constituïxen el Sistema Valencià de Ciència i Innovació definit en l'esmentada llei.
TÍTOL I
El Sistema Universitari Valencià
Article 1. Objecte de la llei
L'objectiu d'esta llei és l'ordenació i la coordinació del Sistema Universitari Valencià, fent ús de les competències de la Comunitat Valenciana, respectant el principi d'autonomia universitària, el Sistema Universitari Espanyol i l'Espai Europeu d'Educació Superior.
Article 2. El Sistema Universitari Valencià
1. El Sistema Universitari Valencià està integrat per les universitats que, en el moment d'aprovar-se esta llei, tenen la seu principal a la Comunitat Valenciana, que són les següents:
A) Universitats de titularitat pública:
Universitat de Valencia-Estudi General
Universitat Politècnica de València
Universitat d'Alacant
Universitat Jaume I de Castelló
Universitat Miguel Hernández d'Elx
B) Universitats de titularitat privada:
Universitat Cardenal Herrera-CEU
Universitat Catòlica de València Sant Vicent Màrtir
2. Les universitats que en el futur La Generalitat cree o reconega han d'integrar-se en el Sistema Universitari Valencià.
Article 3. Principis informadors i objectius del Sistema Universitari Valencià
1. L'ordenació del Sistema Universitari Valencià s'assenta en els principis establits en la Constitució, la Llei Orgànica d'Universitats i la resta de disposicions bàsiques de l'Estat.
2. L'essència fonamental de la Universitat és la formació d'hòmens i dones per a la inserció professional digna en la societat, tasca a què estan obligats tots els instruments i òrgans universitaris. Les universitats valencianes tenen com a instruments fonamentals els arreplegats en la legislació bàsica de l'Estat i les disposicions de desplegament, i entre els quals, els de creació, transmissió i difusió de la cultura i els coneixements científics, humanístics, tècnics i professionals, així com la promoció de l'esport universitari.
3. La universitat conscient que, en general, l'activitat professional del graduat universitari necessita la renovació contínua de coneixements durant tota la vida, tindrà estructures de formació permanents que atenguen la dita necessitat.
4. Les universitats col·laboraran amb els poders públics per a l'èxit d'estos objectius.
Article 4. Llengua
L'idioma valencià i el castellà són les llengües oficials de les universitats valencianes, l'ús es regix segons el que establix l'Estatut d'Autonomia i les disposicions de desplegament.
TÍTOL II
Ordenació del Sistema Universitari Valencià
CAPÍTOL I
Creació i reconeixement de les universitats
Article 5. Creació i reconeixement d'universitats
1. Les universitats pertanyents al Sistema Universitari Valencià seran creades, en el cas que siguen públiques, o reconegudes, en el cas que siguen privades, mitjançant una llei de Les Corts, correspon al Consell autoritzar el començament de les activitats, una vegada comprovat el compliment dels requisits bàsics legals exigits.
2. La llei de creació o de reconeixement d'una universitat contemplarà les modalitats de control de complir permanentment els requisits exigits per l'ordenament jurídic, així com els motius que determinen el cessament de les activitats. Correspondrà a la Conselleria competent en matèria d'universitats comprovar el compliment dels dits requisits i compromisos, per a això els òrgans de govern de totes les universitats, els promotors d'universitats privades i els membres de la comunitat universitària hauran de prestar la col·laboració necessària per a la realització de les activitats inspectores.
3. Sense perjuí dels requisits bàsics establits en la normativa estatal el Consell podrà regular els requisits mínims que hauran de reunir les universitats per a la seua creació o reconeixement.
4. L'incompliment dels requisits o compromisos podrà donar lloc a la revocació del reconeixement de les universitats privades per Les Corts, d'acord amb el procediment legalment establit.
CAPÍTOL II
Règim jurídic de les universitats
Article 6. Règim jurídic
1. Les universitats valencianes es regixen per esta llei i per les normes que la despleguen, sense perjuí de la normativa bàsica estatal i la llei de creació o de reconeixement d'estes.
2. En el marc de la legislació bàsica de l'Estat, és aplicable a les universitats públiques la legislació de La Generalitat sobre procediment administratiu, règim patrimonial i financer, contractació administrativa, i règim dels funcionaris de l'administració de La Generalitat, excepte el règim estatutari aplicable als funcionaris dels cossos docents universitaris.
3. Correspon a les universitats elaborar els seus estatuts, en el cas de les públiques, o les seues normes d'organització i funcionament, en el cas de les privades. La seua aprovació, amb el control previ de legalitat, correspon al Consell.
CAPÍTOL III
Creació, modificació i supressió de centres universitaris
Article 7. Creació, modificació i supressió de centres universitaris
1. L'autorització de la creació, modificació i supressió, en universitats públiques, i el seu reconeixement en universitats privades, de facultats, escoles tècniques o politècniques superiors, escoles universitàries o escoles universitàries politècniques, serà acordada per decret del Consell, quan la planificació universitària o raons de tipus administratiu o organitzatiu així ho aconsellen, amb el compliment previ dels tràmits següents:
Proposta del Consell Social o de l'òrgan competent de les universitats privades, o bé per iniciativa del Consell amb l'acord del Consell Social.
Informe del Consell de Govern de la universitat, en el cas que siguen públiques, i dels òrgans que s'establisquen en les normes d'organització i funcionament en el cas que siguen privades.
Informe de l'Agència Valenciana d'Avaluació i Prospectiva.
Posar-ho en coneixement del Consell Valencià d'Universitats i de Formació Superior.
2. El Consell de Coordinació Universitària serà informat sobre les actuacions realitzades a l'empara d'allò que indica l'apartat anterior.
3. Només podran utilitzar-se les denominacions dels centres bàsics referides en este article quan l'autorització haja sigut atorgada d'acord amb el que establix el present article i en la legislació bàsica estatal.
4. Per a la creació i supressió d'instituts universitaris d'investigació haurà d'ajustar-se al que disposa el capítol V del títol II d'esta llei.
5. La creació, modificació i supressió d'altres estructures específiques diferents de les indicades en l'apartat 1 d'este article correspon exclusivament a cada universitat d'acord amb els Estatuts o normes d'organització i funcionament, i, si és el cas, d'acord amb les normes bàsiques que aprove l'Estat.
CAPÍTOL IV
Adscripció de centres d'ensenyament universitari
a universitats públiques
Article 8. Normes generals
1. L'adscripció de centres docents de titularitat pública o privada a les universitats públiques de la Comunitat Valenciana té com a finalitat essencial assegurar la seua articulació dins del Sistema Universitari Valencià, i es produirà per mitjà de conveni d'adscripció entre els titulars del centre a adscriure i la universitat d'adscripció.
2. Els centres docents d'ensenyança superior adscrits a les universitats es regiran per la normativa bàsica estatal, per esta llei, per les disposicions de desplegament i pels Estatuts de la universitat a què s'adscriguen, en aquells aspectes en què, per la seua naturalesa, resulten aplicables, les seues normes d'organització i funcionament, i el conveni d'adscripció corresponent.
3. Almenys un vint-i-cinc per cent del total del professorat del centre adscrit haurà d'estar en possessió del títol de doctor i haver obtingut l'avaluació positiva de la seua activitat docent i investigadora de l'Agència Valenciana d'Avaluació i Prospectiva o de l'Agència Nacional d'Avaluació de la Qualitat i Acreditació.
Article 9. Convenis d'adscripció
Els convenis d'adscripció, que formalitzen el rector de la universitat i el representant legal de l'entitat titular del centre universitari, hauran d'incloure les clàusules, almenys, la relació d'ensenyances universitàries de caràcter oficial que s'impartiran en el centre adscrit, la duració de l'adscripció, les normes d'organització i funcionament, i el procediment per a sol·licitar a la universitat la venia docendi del professorat.
Article 10. Autorització
1. Al departament competent en matèria d'universitats correspon, a proposta del Consell Social, i amb l'emissió prèvia d'un informe favorable del Consell de Govern de la universitat i amb el coneixement del Consell Valencià d'Universitats i de Formació Superior, aprovar l'adscripció o la desadscripció a una universitat pública de centres docents, de titularitat pública o privada, per a impartir títols universitaris oficials, així com la implantació o supressió d'ensenyances oficials en els dits centres, el Consell Valencià d'Universitats i de Formació Superior ha de ser informat sobre això.
2. Per a la concessió de la dita autorització el departament competent en matèria d'universitats podrà sol·licitar informació complementària al centre l'adscripció a fi de comprovar que es garantixen els principis rectors del Sistema Universitari Valencià. La Conselleria competent en matèria d'universitats ha d'autoritzar el començament de les activitats dels centres adscrits.
Article 11. Suspensió i revocació de l'adscripció
1. Si després de l'inici de les activitats la universitat constata que un centre universitari adscrit a una universitat pública no complix els requisits exigits en l'ordenament jurídic, o els compromisos adquirits en el moment que sol·licita el reconeixement, o que se separa de les funcions institucionals de la universitat, la Conselleria competent en matèria d'universitats ha de requerir a la universitat perquè inste la regularització de la situació en el termini que a este efecte s'atorgue, que no podrà excedir de sis mesos.
2. Quan no foren atesos pel centre adscrit els requeriments de la universitat, la Conselleria competent en matèria d'universitats podrà acordar la suspensió provisional de l'adscripció, amb l'informe previ de la universitat a la qual està adscrit i amb l'audiència prèvia del titular del centre adscrit. La resolució de suspensió provisional establirà els seus efectes pel que fa a l'alumnat afectat i a les activitats del centre.
3. Una vegada finalitzat el termini assenyalat en la resolució de suspensió provisional, que no podrà excedir de sis mesos, sense que s'hagueren esmenat les irregularitats que la van originar, es revocarà l'adscripció.
4. La Conselleria competent en matèria d'universitats acordarà la revocació o l'adscripció, amb la instrucció prèvia del procediment en el qual es donarà tràmit d'audiència al titular del centre adscrit, i la universitat corresponent i el Consell Valencià d'Universitats i de Formació Superior seran informats sobre això.
CAPÍTOL V
Creació, supressió i adscripció d'instituts
universitaris d'investigació
Article 12. Creació i supressió d'instituts universitaris d'investigació
1. Els instituts universitaris d'investigació són centres dedicats a la investigació científica i tècnica, a la innovació, o a la creació artística. Podran organitzar i desenrotllar programes, així com estudis de doctorat i de postgrau, i proporcionar assessorament tècnic en l'àmbit de les seues competències. Es regiran per la Llei Orgànica d'universitats, per esta llei, pels estatuts de la universitat que depenguen, pel Conveni de creació o d'adscripció, si és el cas, i per les seues pròpies normes.
2. Els instituts universitaris d'investigació podran ser constituïts per una o més universitats, o conjuntament amb altres entitats públiques o privades per mitjà de convenis o altres formes de cooperació, de conformitat amb els estatuts de les universitats o altres normes que són d'aplicació.
3. Per a la creació d'instituts universitaris d'investigació caldrà ajustar-se al que disposen els apartats 1, 2 i 3 de l'article 7 de la present llei. La proposta de creació s'haurà d'acompanyar amb una memòria raonada, justificativa dels motius que aconsellen la creació de l'institut i que en tot cas contindrà els apartats següents: memòria i projecte científic, tècnic o artístic, memòria econòmica, relació de personal i mèrits, proposta de reglament de funcionament i, si és el cas, acords de col·laboració amb altres centres públics o privats.
4. Correspon al Consell la creació o supressió dels instituts universitaris, atenent criteris d'excel·lència científica, tècnica o artística, i de la seua conveniència estratègica per al foment d'estes activitats i el desenrotllament econòmic i social de la Comunitat Valenciana. L'acord de creació contemplarà els punts següents: denominació, centres i institucions que hi participen i condicions de la participació de les administracions públiques en el cas que es produïsca.
5. L'acord de supressió s'adoptarà, si és el cas, ha d'adoptar-se amb l'acord del Consell Social i amb l'informe previ del consell de Govern, i es basa en les avaluacions de l'activitat que exercixen els instituts universitaris d'investigació que cada cinc anys ha de realitzar l'Agència Valenciana d'Avaluació i Prospectiva.
Article 13. Adscripció d'instituts universitaris d'investigació
1. D'acord amb el que disposa l'article 10.4 de la Llei Orgànica d'Universitats, podran adscriure's a les universitats públiques, per mitjà de conveni, com a instituts universitaris d'investigació, institucions o centres d'investigació de caràcter públic o privat. L'aprovació de l'adscripció o, si és el cas, la revocació en serà acordada per decret del Consell, bé a proposta del Consell Social o bé a iniciativa pròpia amb l'acord del citat Consell Social i, en tot cas, amb un informe previ del Consell de Govern de la universitat perquè en tinga coneixement el Consell Valencià d'Universitats i de Formació Superior.
2. D'allò que s'ha assenyalat en el paràgraf anterior serà informat el Consell de Coordinació Universitària.
CAPÍTOL VI
Autorització de centres universitaris en l'estranger
i de centres estrangers a la Comunitat Valenciana
Article 14. Centres universitaris en l'estranger
1. L'òrgan competent en matèria d'universitats de La Generalitat podrà aprovar la sol·licitud, a proposta del Consell Social de la Universitat o, si és el cas, l'òrgan competent en universitats privades, i una vegada que el Consell Valencià d'Universitats i de Formació Superior en tinga coneixement, la sol·licitud de creació o supressió de centres universitaris, situats en l'estranger, depenents de les universitats integrants del Sistema Universitari Valencià, per a impartir ensenyances de modalitat presencial conduents a l'obtenció de títols universitaris de caràcter oficial.
2. Els dits centres tindran una estructura i un règim singularitzats a fi d'acomodar-los a les exigències de l'entorn, d'acord amb el que determine la legislació bàsica de l'Estat i el que, si és el cas, disposen els convenis internacionals.
Article 15. Centres que impartisquen ensenyances conduents a l'obtenció de títols estrangers
1. Correspon al departament competent en matèria d'universitats autoritzar els centres docents que vulguen impartir a la Comunitat Valenciana, davall qualsevol modalitat, ensenyances conduents a l'obtenció de títols estrangers d'educació superior universitària, així com revocar la seua autorització.
2. L'autorització a què es referix l'apartat anterior requerix que l'Agència Valenciana d'Avaluació i Prospectiva emeta informe previ favorable sobre això.
3. El departament competent en matèria d'universitats comprovarà que els dits centres universitaris complixen els requisits establits per la normativa vigent en relació amb les actuacions regulades pel present capítol i, si procedix, els compromisos adquirits pels titulars de les universitats i els centres universitaris privats.
CAPÍTOL VII
Registre d'universitats, centres i ensenyances
Article 16. Registre d'universitats, centres i ensenyances
1. En el departament competent en matèria d'universitats existirà, amb caràcter únicament informatiu, un Registre d'Universitats del Sistema Universitari Valencià, de centres que impartisquen ensenyaments universitaris a la Comunitat Valenciana, i de les ensenyances. En el dit registre constarà la informació bàsica de les seues respectives avaluacions de qualitat.
2. El departament competent traslladarà al Registre Nacional d'Universitats, Centres i Ensenyances les dades del registre a què es referix l'apartat anterior.
3. El Consell ha d'establir reglamentàriament l'organització i funcionament del Registre d'Universitats del Sistema Universitari Valencià. Este registre ha de ser públic.
TÍTOL III
Coordinació del Sistema Universitari Valencià
CAPÍTOL I
Objectius
Article 17. La coordinació universitària
La coordinació de les universitats valencianes correspon a La Generalitat, i s'exercix en el marc del que establix la present llei, sense perjuí de les competències reservades a l'Estat i a les universitats en la Llei Orgànica d'Universitats i la resta de normativa reglamentària.
Article 18. Objectius i fins
La coordinació de les universitats valencianes es realitzarà amb els següents objectius i fins:
a) La planificació del Sistema Universitari Valencià.
b) La coordinació de l'oferta i desenrotllament dels ensenyaments universitaris amb les ensenyances artístiques superiors i altres de formació superior no incloses en l'àmbit universitari.
c) La millora de la qualitat i excel·lència docent, investigadora i de gestió, per mitjà de la fixació de criteris comuns d'avaluació de l'eficàcia, eficiència i rendiment de les activitats, estructures i servicis universitaris.
d) L'impuls de criteris i directrius en matèria d'accés d'estudiants i plantilles, respectant l'autonomia i les peculiaritats organitzatives de cada universitat.
e) La promoció de la col·laboració entre les universitats, administracions públiques i ens públics i privats per a aconseguir la integració adequada dels estudiants i graduats universitaris dins del teixit productiu i el mercat laboral.
f) El suport a fórmules de col·laboració entre les universitats valencianes i altres universitats espanyoles o estrangeres.
g) La determinació de fins i objectius mínims comuns en matèria d'estabilitat pressupostària, en cas de les universitats públiques.
h) Qualssevol altres per a la millora del funcionament del Sistema Universitari Valencià.
CAPÍTOL II
El Consell Valencià d'Universitats i de Formació Superior
Article 19. Definició
Es crea el Consell Valencià d'Universitats i de Formació Superior com a òrgan de consulta i assessorament del Consell de La Generalitat, a través de la Conselleria competent en matèria d'universitats i de formació superior, i com a instrument d'ajuda a la coordinació del Sistema Universitari Valencià, de les ensenyances artístiques superiors i de la formació superior.
Article 20. Estructura
1. El Consell Valencià d'Universitats i de Formació Superior s'estructura en els òrgans següents:
a) Unipersonals: la Presidència, la Vicepresidència i la Secretaria,
b) Col·legiats: el ple del Consell i les comissions permanents que indica l'article 28..
2. El Consell Valencià d'Universitats i de Formació Superior podrà constituir comissions de caràcter no permanent, a fi d'informar i assessorar els aspectes concrets d'interès general per al Sistema Universitari Valencià i la Formació Superior, i en estes comissions podran participar persones o entitats representatives dels interessos socials, professionals, acadèmics, econòmics i culturals, que puguen contribuir al millor compliment de les funcions que se li encomanen.
3. Correspon al ple constituir les comissions a què es referix l'apartat anterior i determinar la seua composició i funcions.
Article 21. Funcionament
1. El Consell Valencià d'Universitats i de Formació Superior es regix, pel que fa al seu funcionament i en tot el que no estiga específicament regulat en esta llei, per la normativa reguladora dels òrgans col·legiats o pel reglament de funcionament que a este efecte s'aprove.
2. Són funcions del Consell Valencià d'Universitats i de Formació Superior:
a) Elaborar la proposta de reglament de funcionament del Consell Valencià d'Universitats i de Formació Superior per a la seua aprovació pel Consell.
b) Conéixer les propostes de creació d'universitats i de creació, ampliació i transformació de centres i ensenyaments universitaris.
c) Conéixer les directrius bàsiques que ha de seguir La Generalitat i les universitats en l'ordenació de beques, crèdits i ajudes als estudiants, i en la regulació de les taxes acadèmiques i, si és el cas, elaborar propostes sobre estes.
d) Informar sobre les normes reguladores de l'ingrés i permanència de l'alumnat en les universitats de la Comunitat Valenciana.
e) Conéixer la programació general universitària de la Comunitat Valenciana i els criteris per a establir el finançament del Sistema Universitari Valencià i, si és el cas, elaborar propostes sobre els dits criteris.
f) Proposar els criteris comuns per a establir els procediments per a l'admissió d'estudiants que sol·liciten ingressar en centres de les universitats públiques valencianes.
g) Conéixer la programació de l'oferta d'ensenyances públiques i de centres universitaris prèviament al seu acord entre les universitats públiques i La Generalitat.
h) Conéixer les propostes de normativa universitària que ha d'aprovar La Generalitat.
i) Assessorar l'administració educativa valenciana en totes les qüestions que se sotmeten a consulta respecte del funcionament del Sistema Universitari Valencià.
j) Conéixer i realitzar propostes sobre els criteris generals d'actuació de l'Agència Valenciana d'Avaluació i Prospectiva.
k) Conéixer el desplegament normatiu relatiu als plans d'estudis de les ensenyances artístiques superiors, sobre la programació general anual dels centres que les impartisquen, sobre l'oferta d'ensenyances artístiques superiors, i informar sobre qualsevol assumpte que, sobre ensenyances artístiques superiors, puga ser-li sotmés a consulta pel Consell, així com proposar les mesures de coordinació amb la resta de graus de les ensenyances artístiques i amb la programació de l'oferta universitària.
l) Conéixer els diferents aspectes relacionats amb les ensenyances d'educació superior no incloses dins de l'àmbit universitari, que puguen incidir en la programació i coordinació de l'oferta universitària.
Article 22. La Presidència
1. La Presidència del Consell Valencià d'Universitats i de Formació Superior recau en el conseller competent en matèria d'universitats. Ostenta la presidència del ple i de les comissions.
2. El president exercix les funcions pròpies de la Presidència que la normativa reguladora dels òrgans col·legiats li atribuïx i pot delegar-les en un dels vicepresidents.
Article 23. La Vicepresidència
1. El conseller competent en matèria d'universitats podrà nomenar un o dos vicepresidents d'entre els òrgans superiors i directius del departament de què és titular.
2. El vicepresident substituïx el president en cas de vacant, absència o malaltia. Si n'hi ha més d'un, la substitució es produirà per l'orde i, si no n'hi ha, per l'antiguitat i, i si tenen la mateixa antiguitat, per la seua edat.
Article 24. La Secretaria
1. El secretari o la secretària del Consell Valencià d'Universitats i de Formació Superior, que ho és també del ple i de les comissions, és nomenat pel president entre alts càrrecs o funcionaris de la Conselleria competent en matèria d'universitats.
2. El secretari s'ocupa de la documentació i de l'arxiu del Consell i exercix les funcions pròpies de la Secretaria d'un òrgan col·legiat. El secretari assistix a les reunions del ple o de les comissions, amb veu però sense vot.
Article 25. El ple
1. Integren el ple del Consell Valencià d'Universitats i de Formació Superior, a més del president, els vicepresidents, el secretari i els vocals següents:
a) Els rectors de les universitats públiques i privades integrades en el Sistema Universitari Valencià.
b) Els presidents dels Consells Socials de les universitats públiques del Sistema Universitari Valencià.
c) El president del Comitè Econòmic i Social.
d) Un representant dels estudiants de cada una de les universitats del Sistema Universitari Valencià, triats entre ells pel procediment que establisca cada universitat.
e) Un representant de cada Consell de Govern de les universitats públiques, designat d'acord amb els respectius estatuts, que ho establixen.
f) Dos representants de cada Consell Social de les universitats públiques designats entre els vocals socials i per ells.
g) Dos persones designades pel conseller competent en matèria d'universitats i de formació superior, d'entre els òrgans superiors o directius del seu departament.
h) El director general de l'Agència Valenciana d'Avaluació i Prospectiva.
i) El coordinador de la Prova d'accés a la Universitat.
j) Dos directors de centres d'ensenyances artístiques superiors, triats entre ells mateixos, sent cada un d'ells director d'especialitats distintes, i garantint-se que cada tres mandats hagen estat representades totes les especialitats.
k) Un representant dels estudiants de centres d'ensenyances artístiques superiors, designats pel procediment que reglamentàriament s'establisca.
l) Cinc persones designades per les Corts Valencianes, per majoria de dos terços dels membres de dret de la Cambra, entre persones de reconeguda competència en l'àmbit professional, cultural, social, empresarial, territorial o de la investigació.
2. Són funcions del ple elaborar la proposta de reglament de funcionament del Consell Valencià d'Universitats i de Formació Superior per a sotmetre-ho a l'aprovació del Consell. Igualment, són funcions del ple, aquelles altres que el dit reglament assigne, de les enumerades en l'article 21 d'esta llei.
Article 26. Nomenament i cessament dels membres del ple
1. Els membres del ple del Consell Valencià d'Universitats i de Formació Superior que no ho siguen per raó del seu càrrec, seran nomenats pel conseller competent en matèria d'universitats, prèvia designació per l'òrgan corresponent segons el que disposa l'article anterior, per un període de quatre anys i podran ser renovats per períodes successius d'igual duració. En cas de produir-se una vacant per renúncia o revocació de la designació, el nou membre serà nomenat pel període restant de mandat del membre que ha cessat.
2. Els membres que ho siguen per raó del càrrec que ocupen hauran de cessar en la representació si cessen en este càrrec.
Article 27. Sessions del ple
1. El ple del Consell Valencià d'Universitats i de Formació Superior es reunirà, almenys una vegada a l'any, prèvia convocatòria del seu president. Així mateix podrà reunir-se en sessió extraordinària totes les vegades que siga convocat pel seu president.
2. Per a la vàlida constitució del ple del Consell Valencià d'Universitats i de Formació Superior es requerix l'assistència del president i el secretari, o dels que legalment els substituïsquen, i de la mitat dels vocals. No obstant això, de conformitat amb el que disposa l'article 26.2 de la Llei 30/1992, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, en segona convocatòria serà suficient amb la presència d'un terç dels vocals, a més del president i del secretari o dels que legalment els substituïsquen.
Article 28. Les comissions permanents
1. La Comissió Acadèmica ha d'estar integrada pels rectors de les universitats i tres membres del Consell Valencià d'Universitats i de Formació Superior, que la Presidència designa entre els vocals d'este.
2. La Comissió de Coordinació ha d'estar integrada pels presidents dels Consells Socials i tres membres del Consell Valencià d'Universitats i Formació Superior, que la Presidència designa entre la resta dels vocals d'este.
3. Corresponen a la Comissió Acadèmica i a la Comissió de Coordinació aquelles funcions que el Reglament del Consell els atribuïsca.
CAPÍTOL III
El Consell Interuniversitari Valencià d'Estudiants
Article 29. El Consell Interuniversitari Valencià d'Estudiants
1. Es crea el Consell Interuniversitari Valencià d'Estudiants com a òrgan de consulta i assessorament en matèria de coordinació universitària sobre assumptes acadèmics i de coordinació que afecten als estudiants de més d'una universitat.
2. El Consell Interuniversitari Valencià d'Estudiants està integrat per representants de cada una de les universitats valencianes. La composició, estructura i funcionament s'establix reglamentàriament.
CAPÍTOL IV
Instruments d'ordenació i coordinació
del Sistema Universitari Valencià
Article 30. El Pla Universitari Valencià
1. El Pla Universitari Valencià és el mitjà aprovat pel Consell per a l'ordenació del Sistema Universitari Valencià.
2. El Pla Universitari avaluarà la situació de l'ensenyança universitària, determinarà les seues necessitats i establirà els objectius i prioritats per al seu període de vigència, així com les necessitats de finançament i els ingressos previsibles, per mitjà d'un marc de finançament suficient per al compliment de les finalitats del Sistema Universitari Valencià i la millora de la seua qualitat.
3. En la seua elaboració es tindrà en compte la demanda real dels estudis universitaris i la seua distribució geogràfica a la Comunitat Valenciana atenent criteris de rendibilitat social i de servici als interessos generals, les necessitats d'implantació de centres, d'infraestructures i servicis, els mitjans personals i materials que garantisquen la qualitat de les ensenyances i investigació universitàries, així com els fins i objectius assenyalats en el títol I d'esta llei.
4. Per a l'elaboració del Pla Universitari Valencià es prendran en consideració els projectes de programació i els plans estratègics de cada una de les universitats valencianes, així com els informes o propostes que eleve el Consell Valencià d'Universitats i de Formació Superior.
5. En tot cas, l'elaboració del Pla Universitari Valencià contemplarà l'ús d'indicadors objectius de les universitats. Els dits indicadors, junt a les dades necessàries per al seu càlcul, constituiran el Sistema d'Informació Universitària Valencià que es gestionarà per mitjà d'una base de dades mantinguda per la conselleria competent en matèria d'universitats. La definició dels indicadors i el seu càlcul es basaran en les dades que obligatòriament subministren a la conselleria les respectives universitats de conformitat amb el procediment que reglamentàriament es desenrotlle.
6. El Pla Universitari Valencià consta de tres instruments:
a) La programació universitària de la Comunitat Valenciana.
b) El marc plurianual de Finançament de les universitats públiques valencianes.
c) La programació d'inversions en infraestructures de les universitats públiques valencianes.
7. El Consell vetlarà de manera especial per la coherència dels tres instruments, que conformen un sol pla.
Article 31. La programació universitària
1. La programació universitària de la Comunitat Valenciana és un instrument de planificació, coordinació i ordenació de les ensenyances que oferixen les universitats del Sistema Universitari Valencià, que inclou, com a mínim, les ensenyances conduents a l'obtenció dels títols universitaris oficials, així com la programació de la seua implantació.
2. La programació universitària serà elaborada pel departament competent en matèria d'universitats, per períodes plurianuals amb una duració no inferior a tres anys. Ha de tindre en compte les demandes de les universitats i ha de basar-se en criteris coneguts pel Consell Valencià d'Universitats i de Formació Superior, que hauran de considerar, com a mínim:
a) L'evolució de la demanda d'estudis superiors universitaris.
b) Les necessitats de la societat valenciana de titulacions especialitzades.
c) L'equilibri territorial, en un marc d'eficiència en la utilització dels mitjans materials i dels recursos humans del sistema universitari valencià, i els costos econòmics i el seu finançament.
d) L'especialització i diversificació universitària en un context de cooperació interuniversitària.
e) L'existència de personal docent qualificat i de personal d'administració i servicis, així com d'infraestructura.
f) La necessitat de crear un centre universitari per a organitzar l'ensenyança.
3. La inclusió d'una titulació en la programació universitària de les universitats de la Comunitat Valenciana, serà requisit previ necessari per a l'autorització de la implantació de l'ensenyança conduent a la seua obtenció en la universitat corresponent.
Article 32. El marc plurianual de finançament de les universitats públiques
1. Correspon al departament competent en matèria d'universitats establir l'estructura del model de finançament universitari. Este model ha de ser transparent i assegurar a les universitats públiques l'estabilitat dels recursos econòmics necessaris per al compliment de les seues finalitats i l'estímul de l'eficiència, l'eficàcia i la millora de la qualitat.
2. En el marc del dit model, el finançament dels gastos de funcionament de les universitats públiques, a càrrec dels pressupostos de La Generalitat i d'acord amb les disponibilitats pressupostàries, ha de basar-se en quatre tipus d'aportacions:
a) Genèrica, segons criteris objectius i transparents, a partir de paràmetres generals comuns a totes les universitats, que reflectisquen de forma realista el finançament de l'activitat docent realitzada i la producció derivada de la dedicació a la investigació, desenrotllament, innovació i creació artística del personal les funcions del qual no són exclusivament docents.
b) Complementària, per a la millora de la qualitat de les universitats, lligada a objectius generals i específics que tinguen en compte la diversitat de perfils de les universitats públiques valencianes. Esta aportació serà determinada a través de fórmules de càlcul basades en els indicadors mantinguts en el Sistema d'Informació Universitària Valencià.
c) Per mitjà de contractes programa per a cobrir tot o part del finançament de programes docents que així puguen requerir-ho per la necessitat permanent actualització dels seus continguts, els elevats estàndards de qualitat requerits o altres característiques que s'estimen singulars tant de la pròpia oferta formativa com dels alumnes a què van dirigits.
d) Per convocatòries públiques, que estimulen la millora de la qualitat i premien l'excel·lència.
Article 33. Els contractes programa
1. Els contractes programa són un instrument de finançament, així com d'observació, diagnòstic, planificació i adopció de decisions conjuntes entre el departament competent en matèria d'universitats i les universitats.
2. Els contractes programa han d'establir els indicadors necessaris per a valorar el grau de compliment dels objectius fixats, i podran establir que la valoració del grau de consecució dels objectius fixats siga determinat a través d'auditories externes.
Article 34. La programació d'inversions en infraestructures de les universitats públiques
1. La programació d'inversions en infraestructures universitàries és l'instrument específic per al finançament de les infraestructures i equipaments de les universitats públiques que es requerixen per a l'execució de la Programació universitària.
2. La vigència de la programació d'inversions en infraestructures, que té caràcter plurianual, serà aprovada pel Consell. En tot cas, la seua elaboració contemplarà un horitzó de deu anys, revisable als cinc anys, tant al que es referix a l'oferta com a la demanda d'estudis universitaris.
3. El finançament de les inversions incloses en la programació d'inversions en infraestructures es realitzarà per mitjà del procediment autoritzat pel Consell, a càrrec del pressupost de La Generalitat.
TÍTOL IV
Garantia de qualitat de les universitats valencianes
Article 35. La qualitat
1. La promoció i la garantia de la qualitat de les universitats valencianes correspon a les mateixes universitats i a la Conselleria competent en matèria d'universitats, i és el principal instrument per a la promoció i l'avaluació de la qualitat l'Agència Valenciana d'Avaluació i Prospectiva.
2. Les universitats del Sistema Universitari Valencià hauran d'establir un sistema integrat de gestió de la qualitat. Este sistema comprendrà, almenys, una avaluació sistemàtica de les ensenyances impartides en tots els seus nivells, de les activitats docents i investigadores del professorat, dels procediments de selecció i promoció del personal, dels departaments i instituts d'investigació, del funcionament dels servicis i del seu personal, així com dels mecanismes de gestió estratègica de la institució. Les universitats podran sotmetre els seus sistemes de gestió de qualitat cada cinc anys a auditories de l'Agència Valenciana d'Avaluació i Prospectiva. Els resultats seran públics i podran ser considerats com a indicadors de referència en el desenrotllament de la política universitària de La Generalitat.
TÍTOL V
L'activitat universitària: estudis i ensenyances
Article 36. Titulacions
1. Les ensenyances que impartisquen les universitats donaran lloc a l'expedició de les titulacions següents:
a) Títols universitaris de caràcter oficial i validesa en tot el territori nacional.
b) Títols propis de les universitats reconeguts per la Comunitat Valenciana, que siguen organitzats i impartits conforme al que reglamentàriament s'establisca.
c) Títols i diplomes pròpies de les universitats, regulats pels seus estatuts.
d) Títols el contingut dels quals poden permetre la seua homologació amb altres títols oficials expedits per universitats estrangeres, especialment europees, d'acord amb el procediment que s'establisca reglamentàriament.
2. L'Ordenació de les titulacions que s'impartisquen en el Sistema Universitari Valencià, es realitzarà per mitjà de la programació universitària a què fa referència l'article 31 d'esta Llei.
Article 37. Autorització i supressió d'ensenyances
1. Correspon al Consell acordar la implantació i supressió d'ensenyances conduents a l'obtenció de títols de caràcter oficial i validesa a tot el territori nacional que s'impartisquen en les universitats valencianes, així com el reconeixement d'altres titulacions, d'acord amb el procediment que, si és el cas, s'establisca reglamentàriament. Quan la implantació d'una ensenyança implique un increment de la subvenció corrent a la Universitat, serà preceptiu l'informe favorable sobre això de la Conselleria competent en matèria d'economia i hisenda.
2. La implantació, reconeixement o supressió de les dites ensenyances haurà d'adequar-se al que establix el Pla Valencià d'Universitats i, en tot cas, considerar els principis següents:
a) Adequació a la demanda a l'entorn socioeconòmic.
b) Implantació selectiva de les titulacions d'alta especialització que requerisquen un alt nivell d'inversió per al seu desenrotllament.
c) Eficiència, que evite la sobreoferta de places d'estudi, la duplicitat de costos i la inadequació de l'oferta a la demanda d'estudis.
d) Qualitat, que garantisca que les ensenyances impartides conduïxen a la formació científica, humana i tècnica necessàries per al desenrotllament personal i professional de l'estudiant.
e) Promoció de les titulacions interuniversitàries.
3. L'autorització per a la impartició o supressió d'una ensenyança oficial serà acordada per la Conselleria competent en matèria d'universitats.
4. Reglamentàriament s'establirà el procediment i requisits per a l'autorització de la implantació i de la impartició de les ensenyances conduents als títols oficials de grau i postgrau.
Article 38. Plans d'Estudis
1. La Conselleria competent en matèria d'universitats i les universitats promouran i vetlaran, dins de les possibilitats a què donen lloc les directrius generals comunes i pròpies que hagen d'ajustar-se els plans d'estudis, pel manteniment dels següents principis i objectius:
a) Els continguts i desenrotllament dels ensenyaments universitaris atendran a les necessitats de la societat en què s'han d'inserir, també han de preveure el desenrotllament d'actituds i competències que preparen i promoguen la motivació necessària en graduat universitari per a la seua formació continuada al llarg de tota la vida.
b) Els continguts i desenrotllament de les ensenyances hauran de conduir a taxes de rendiment acadèmic raonables, en el sentit de preveure l'ajust dels temps necessaris per a completar els estudis amb els previstos en els plans d'estudis.
c) Els plans d'estudis hauran de ser fàcilment adaptables a les canviants necessitats de la societat, i preveuran els mecanismes necessaris per a la seua àgil i permanent actualització a les demandes de la societat en extensions de fins a un curs acadèmic.
d) Els plans d'estudis preveuran la possibilitat que de forma generalitzada els estudiants puguen accedir a cursar una part dels seus estudis en centres de formació superior diferents de la seua universitat, especialment d'altres països integrats en l'Espai Europeu d'Educació Superior.
e) La formació per mitjà de l'exercici d'activitats amb venia docendi de la universitat, en centres d'activitat empresarial, social o professional externs a la universitat, serà prevista com a part integral i plenament reconeguda dins dels plans d'estudis de manera que la societat tinga ple compromís en el propi procés de formació dels futurs graduats.
2. La Conselleria competent en matèria d'universitats, en l'àmbit de les seues competències, preveurà i desenrotllarà en el marc del Pla Universitari Valencià els incentius i mesures reglamentàries necessàries per a la consecució dels principis i objectius definits en l'apartat primer d'este article, i s'encarregaran que la possibilitat de fer efectives les previsions del dit apartat per a tots els estudiants del sistema universitari valencià siga possible.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Expropiació
1. Les universitats podran ser beneficiàries de les expropiacions forçoses que facen les administracions públiques amb capacitat expropiatòria per a la instal·lació, ampliació o millora dels seus servicis i equipaments. Amb este fi, les universitats remetran a la Conselleria competent en matèria d'universitats una memòria detallada dels servicis i equipaments a realitzar, i de l'ús previst per a ells a curt i llarg termini.
2. A l'efecte de l'expropiació forçosa dels béns i drets necessaris per al seu establiment, es declaren d'utilitat pública i d'interès social els projectes d'obres per a la instal·lació, ampliació i millora de les estructures destinades a servicis i els equipaments dels campus universitaris i dels parcs cientificotecnològics.
3. L'aprovació del projecte es realitzarà pel Consell, i portarà implícita la declaració d'utilitat pública o interès social de l'expropiació.
4. En el cas que el primitiu amo o els seus drethavents exercitaren el dret de reversió dels béns expropiats, per no executar-se l'obra o no establir-se el servici que va motivar l'expropiació, el preu just abonat per aquells per a recobrar la totalitat o la part sobrant d'allò que s'ha expropiat serà ingressat a favor de l'administració expropiadora.
Segona. Universitats de l'Església Catòlica
L'aplicació del que disposa esta llei a les universitats de l'Església Catòlica s'ajustarà al que establixen els acords entre l'Estat espanyol i la Santa Seu i, si és el cas, a la legislació bàsica estatal.
Tercera. Vigència del marc plurianual de finançament
En l'aprovació del Marc Plurianual de Finançament ha de fixar-se el termini de vigència, el qual no pot ser inferior a quatre anys, llevat que concórreguen circumstàncies excepcionals que justifiquen l'establiment d'un termini menor que l'indicat.
Quarta. Informe preceptiu
En els procediments que incoen els departaments de La Generalitat i la resta de ens públics i privats dependents o vinculats a la mateixa, d'elaboració de disposicions de caràcter general, d'aprovació de convenis, convocatòries d'ajudes o subvencions i la resta de procediments administratius en què siguen destinataris, beneficiàries o part interessada les universitats públiques de la Comunitat Valenciana, serà preceptiva la prèvia posada en coneixement a la Conselleria competent en matèria d'universitats.
Quinta
1. Als efectes establits en l'article 29.2.b del Text Refós de la Llei d'Hisenda Pública de la Generalitat Valenciana, podran tindre abast plurianual les ajudes i subvencions de què siguen beneficiàries les universitats públiques de la Comunitat Valenciana.
2. Queden exonerats, amb caràcter general, del compliment de les obligacions previstes en l'article 47.7 del Decret Legislatiu de 26 de juny de 1991, del Consell de La Generalitat pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei d'Hisenda Pública de la Generalitat, els beneficiaris de les subvencions següents:
a) Les lliurades a favor de les universitats públiques de la Comunitat Valenciana.
b) Els premis a l'excel·lència acadèmica que es convoquen per als que hagen conclòs estudis universitaris.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera. Centres docents adscrits
Els centres d'ensenyança superior que es troben adscrits a universitats integrants del Sistema Valencià d'Universitats a l'entrada en vigor d'esta llei hauran d'adaptar-se a ella abans de la finalització del curs següent a aquell en què la dita entrada en vigor es produïsca.
Segona. Centres que impartisquen ensenyances conduents a l'obtenció de títols estrangers
Els centres que a l'entrada en vigor d'esta llei estiguen autoritzats per a impartir ensenyances conduents a l'obtenció de títols estrangers d'ensenyança superior universitària no homologats amb els títols universitaris oficials se sotmetran a avaluació de l'Agència Valenciana d'Avaluació i Prospectiva abans de finalitzar el curs següent a l'entrada en vigor d'esta llei. La dita avaluació serà pública en el marc del Registre d'Universitats, Centres i Ensenyances a què es referix l'article 16 d'esta Llei.
Tercera. Constitució del Consell Valencià d'Universitats i de Formació Superior
1. En els sis mesos següents a l'entrada en vigor d'esta llei es constituirà el Consell Valencià d'Universitats i de Formació Superior.
2. Fins que es produïsca el que disposa l'apartat anterior, les competències atribuïdes en esta llei al Consell Valencià d'Universitats i de Formació Superior seran exercides pel Consell Valencià d'universitats creat per Llei 5/2002, de 19 de juny, de La Generalitat.
Quarta. Posada en funcionament del Registre d'Universitats, Centres i Ensenyances
En el termini de dotze mesos des de l'entrada en vigor de la present llei, el Consell ha d'aprovar el reglament d'organització i funcionament del Registre d'Universitats, Centres i Ensenyances, des de la publicació es posa en funcionament.
Quinta. Constitució del Consell Interuniversitari Valencià d'Estudiants
Dins dels sis mesos següents a l'entrada en vigor d'esta llei el Consell ha d'aprovar el reglament del Consell Interuniversitari Valencià d'Estudiants, a partir d'este moment es constituirà.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Queden derogades totes les disposicions d'igual rang o d'un rang inferior s'oposen al que establix la present llei i, en particular, les següents:
El capítol I de la Llei 5/2002, de 19 de juny, de creació del Consell Valencià d'Universitats i de la Comissió Valenciana d'Acreditació i Avaluació de la Qualitat en el Sistema Universitari Valencià, sense perjuí del que establix la disposició transitòria tercera 2.
La disposició addicional segona de la Llei 2/2003, de 28 de gener, de Consells Socials de les Universitats Públiques Valencianes
DISPOSICIONS FINALS
Primera
S'autoritza el Consell per a dictar totes les disposicions que siguen necessàries per al desplegament i execució del que establix la present llei.
Segona
Esta llei entrarà en vigor l'endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de La Generalitat o Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
Per tant, ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir esta llei.
València, 9 de febrer de 2007
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ

linea