diari

DECRET 79/2005, de 15 d'abril, del Consell de la Generalitat, de declaració del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars. [2005/X4085]

(DOGV núm. 4988 de 19.04.2005) Ref. Base de dades 2041/2005

DECRET 79/2005, de 15 d'abril, del Consell de la Generalitat, de declaració del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars. [2005/X4085]
El riu Millars és el curs fluvial més important de la província de Castelló, tant en cabal com en longitud. El seu naixement se situa sobre els 1.600 metres d'altitud, a la província de Terol. Ja a la Comunitat Valenciana, discorre per les comarques de l'Alt Millars i la Plana Baixa, i capta aigües vessants del massís de Penyagolosa i de les serres d'Espadà i de Pina. Desemboca a la mar Mediterrània, entre els termes municipals d'Almassora i Burriana, i constitueix en el tram final el límit intercomarcal entre la Plana Baixa i la Plana Alta.
Es tracta d'un riu amb règim típicament mediterrani, sotmés per tant a fluctuacions intenses de cabal entre les temporades seques i plujoses. Al llarg de la comarca de l'Alt Millars, el riu discorre fortament encaixat entre les estructures geològiques mesozoiques. A partir de Fanzara suavitza el pendent i comença a obrir-se cap a la planura litoral. La desembocadura està formada per un con al·luvial, tancat superficialment per un cordó de graves, trencat només pels efectes dels temporals de llevant sobre la línia de costa.
Entre els termes municipals de Vila-real i Almassora el riu discorre encaixat entre materials geològics recents. Aquest tram, inclòs en el paisatge protegit, mostra un notable valor paisatgístic i ecològic com a ambient de ribera ben conservat en molts llocs, en un context territorial densament poblat i intervingut per l'home. Es tracta d'un ambient apreciat pels habitants de la zona com a lloc tradicional d'esplai i esbargiment, enriquit per paratges d'ús públic de profund significat social per als municipis.
Al tram final del riu, entre la població d'Almassora i la desembocadura al mar, el curs fluvial adquireix una notable importància ecològica per la formació de llacunes poc profundes, riques en vegetació aquàtica i subaquàtica i en comunitats helofítiques, juntament amb espècies i comunitats més típiques de les riberes i llits fluvials. Aquestes últimes, a mesura que s'acosten a la costa, es converteixen en jonqueres i prats humits i en comunitats psammòfiles.
La presència més o menys permanent d'aigua ha permés l'existència d'una fauna amb una elevada diversitat d'espècies, algunes d'aquestes de gran interés per a la conservació. Abundants i variades són les comunitats d'aus: anàtids, ardeids, làrids, limícoles i passeriformes palustres estan presents en els diversos ambients generats pels gradients de salinitat provocats per l'entrada ocasional d'aigua marina.
Per aquestes raons, aquest tram final del riu està inclòs, amb la denominació Desembocadura del Millars, en el Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana, aprovat per Acord de 10 de setembre de 2002, del Consell de la Generalitat.
No obstant això, les primeres mesures de protecció sobre la desembocadura del Millars daten de molt abans. Ja en 1985 la Conselleria d'Agricultura i Pesca hi va prohibir la caça per l'interés ecològic de la zona humida, fet que va ser referendat per la declaració de refugi de caça el 12 de novembre de 1996, efectuada per la llavors Conselleria de Medi Ambient.
Des del 9 de maig de 2000, la zona humida de l'esmentada desembocadura està declarada, per Acord del Consell de la Generalitat, com a Zona d'Especial Protecció per a les Aus (zona ZEPA), d'acord amb la Directiva 79/409/CEE, de 2 d'abril de 1979, del Consell, relativa a la conservació de les aus silvestres. La zona, així mateix, va ser inclosa, per Acord de 10 de juliol de 2001, del Consell de la Generalitat, entre els llocs d'interés comunitari (LIC) de la Comunitat Valenciana, per raó de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992, del Consell, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres.
L'abundància d'aigua a la zona potser va determinar la ubicació de diversos assentaments humans històrics, que avui formen part del patrimoni arqueològic. Entre altres, poden citar-se el Torrelló de Boverot, que s'adscriu al bronze ibèric (Almassora), el poblat de Vinarragell, d'adscripció ibericomedieval (Burriana), el Castell d'Almançor, també medieval (Almassora), o l'assentament eneolític de Vil·la Filomena (Vila-real).
Més recents, encara que d'elevat valor patrimonial i religiós, són les ermites de la Mare de Déu de Gràcia (Vila-real) i de Santa Quitèria (Almassora), ambdues molt apreciades per la població local. Aquests edificis religiosos són nucli d'importants espais d'ús públic. A Vila-real es tracta de l'àrea coneguda com el Termet o la Mare de Déu de Gràcia, dotada d'equipaments públics com a àrees de protecció natural, itineraris d'educació ambiental, aula de la natura, alberg juvenil, equipaments hostalers, piscina i espais lliures d'ús públic. En el cas d'Almassora, l'ermita de Santa Quitèria és el centre d'un complex que inclou espais riberencs d'ús públic, aula de la natura i dotacions hostaleres.
D'altra banda, el riu, per la seua elevada capacitat d'evacuació de cabals en cas d'avingudes, garanteix la seguretat de les poblacions per les quals discorre, en reduir considerablement el risc d'inundació.
En l'actual conformació del riu i de la seua desembocadura té molt a veure l'acció humana a través de la història, que ha configurat ambients nous i diversos. Juntament a aquest efecte positiu s'observen distints impactes ambientals negatius que han de controlar-se, com els abocaments de residus sòlids, el pasturatge excessiu i els abocaments líquids amb eutrofització de les aigües, entre altres. Tot això en el context territorial de la Plana, caracteritzat per la seua intensa dinàmica agrícola, urbana i industrial.
El règim del paisatge protegit ha d'atendre aquesta realitat territorial i, en conseqüència, no es configura en forma estàtica, sinó que estableix les bases per a un mecanisme de gestió activa basat en una atenció especial als processos econòmics, socials i territorials que són responsables de l'evolució del sistema i de la seua adaptació a les noves realitats històriques.
La Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, inclou la figura de paisatge protegit com especialment indicada per a la conservació i la gestió racional d'ambients significatius per la relació harmoniosa entre l'activitat humana i l'ambient físic.
El règim de gestió de l'espai protegit propugna l'ús sostenible dels recursos naturals, i s'inclou en aquest concepte una important funció social derivada de l'estudi, l'ensenyament i el gaudi ordenat dels seus valors ambientals i culturals.
Per tot això, complits els tràmits procedimentals prevists en l'article 49 bis de la Llei de Govern Valencià, a proposta del conseller de Territori i Habitatge, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana i després de la deliberació del Consell de la Generalitat, en la reunió del dia 15 d'abril de 2005,
DECRETE
Article 1. Objecte
De conformitat amb el que estableix l'article 13 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, es declara el Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars, i s'estableix per a aquest un règim especial de protecció per raó de la llei esmentada.
Article 2. Àmbit territorial
1. El Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars comprén una extensió de 424,65 hectàrees dels termes municipals d'Almassora, Burriana i Vila-real; els seus límits són els següents:
a) Tram fluvial inferior:
El límit del paisatge protegit coincideix amb el límit de la zona humida Desembocadura del Millars, així denominada en el Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana, aprovat per Acord de 10 de setembre de 2002, del Consell de la Generalitat.
b) Tram fluvial superior:
Si seguim la delimitació anterior en sentit aigües amunt del Millars, el límit de l'espai protegit continua de la forma següent:
– Al terme municipal d'Almassora, aquesta delimitació coincideix amb el límit del sòl no urbanitzable protegit (protecció de llits i protecció especial adossat a l'anterior), definit en el vigent planejament urbanístic del municipi, fins a arribar a l'autopista A-7, des d'on continua pel límit de domini públic hidràulic i posteriorment engloba la zona de protecció especial de sòl no urbanitzable. Dins d'aquest terme municipal, l'eix de Betxí/Borriol constitueix el límit del paisatge protegit per l'oest.
– Al terme municipal de Vila-real el límit de l'espai protegit coincideix amb el límit del sòl no urbanitzable de protecció ambiental i sistemes generals i equipaments diversos, definit a la zona pel vigent planejament urbanístic del municipi fins a arribar a l'autopista A-7, des d'on continua pel límit de domini públic hidràulic fins a arribar a una séquia que reprén fins a arribar a l'eix de Betxí/Borriol. Dins d'aquest terme municipal, l'eix de Betxí/Borriol constitueix el límit del paisatge protegit per l'oest.
2. La delimitació gràfica del paisatge protegit figura com a annex d'aquest decret.
Article 3. Règim de protecció
El règim de protecció del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars, que serà desenvolupat pel Pla Rector d'Ús i Gestió de l'Espai Protegit, està dirigit a les següents finalitats:
a) Conservar, regenerar, si és el cas, i incrementar el valor ecològic i paisatgístic dels hàbitats naturals i seminaturals de la zona humida, llit fluvial i ribera.
b) Conservar i millorar els paisatges harmònics generats per la interacció històrica entre el medi natural i l'activitat humana.
c) Protegir i conservar el patrimoni cultural constituït pels elements arqueològics, arquitectònics i etnològics presents a la zona, de conformitat amb les disposicions contingudes en la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià.
d) Promoure la gestió racional i l'ús sostenible dels citats recursos ambientals i culturals, en el marc d'una estratègia de desenvolupament sostenible.
e) Fomentar específicament l'ús social de l'espai protegit per mitjà de l'estudi, l'ensenyament i el gaudi ordenat dels valors ambientals, paisatgístics i culturals, i promou, així mateix, el turisme sostenible en relació amb aquests.
f) Integrar l'exercici dels usos econòmics i socials del sòl, tant els presents en l'actualitat com aquells que puguen derivar-se de les finalitats de l'espai protegit, amb els objectius de conservació del medi ambient i del paisatge, i que permeten la seua evolució futura atenent els canvis en la realitat econòmica, social i territorial dels municipis. Estan en aquest cas l'activitat agrícola, l'edificació residencial existent i les construccions, equipaments i serveis relacionats amb l'ús públic del medi.
g) Integrar, de la mateixa manera, els usos i aprofitaments dels recursos naturals renovables i no renovables, amb especial atenció al recurs hídric.
h) Aconseguir i mantenir un adequat nivell de quantitat i qualitat de les aigües superficials, per evitar qualsevol actuació que puga ser causa de la seua degradació.
i) Corregir progressivament els impactes negatius existents sobre els hàbitats i el paisatge, per mitjà de la regeneració d'ambients degradats i la intervenció sobre els processos naturals i artificials susceptibles de provocar-los.
j) Fomentar la participació pública i privada en la gestió de l'espai protegit.
k) Promoure la coordinació i la concurrència d'iniciatives entre la Generalitat, les administracions local i estatal, les institucions de la Unió Europea i el sector privat, en les matèries relatives a la gestió del paisatge protegit.
Article 4. Règim de gestió
La gestió del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars correspon a la conselleria competent per raó de la matèria, sense perjudici que aquesta gestió puga delegar-se totalment o parcial als ajuntaments dels municipis afectats territorialment per l'espai protegit, d'acord amb el que estableix l'article 48 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
Article 5. Pla Rector d'Ús i Gestió
1. La conselleria competent per raó de la matèria elaborarà i tramitarà un Pla Rector d'Ús i Gestió del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars, el qual, en desenvolupament del règim de protecció establit per aquest decret, serà el marc dins del qual s'executaran les activitats directament relacionades amb la gestió de l'espai protegit.
2. L'abast, el contingut, els efectes i la tramitació d'aquest Pla Rector s'hauran d'ajustar al que estableixen, amb caràcter genèric, els articles 37 a 41 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
Article 6. Consell de Participació
1. Es crea el Consell de Participació del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars, com a òrgan col·legiat col·laborador i assessor de la conselleria competent per raó de la matèria en la gestió de l'espai protegit.
2. Les funcions del Consell de Participació són les establides, amb caràcter genèric, per l'article 50 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Per raó d'aquestes funcions, el Consell de Participació constitueix un òrgan consultiu, assessor i representatiu, i és, així mateix, una via per a canalitzar les iniciatives de les distintes administracions i agents, públics i privats, relacionats amb la gestió del paisatge protegit en els àmbits administratiu, econòmic, social i cultural.
3. El Consell de Participació del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars es composa de 16 membres, els quals s'allisten a continuació:
a) El president nat del Consell de Participació.
b) El president del Consell de Participació.
c) Un representant per cadascun dels ajuntaments els municipis dels quals estiguen afectats territorialment pel paisatge protegit.
d) Un representant de la Diputació Provincial de Castelló.
e) Un representant de la Conselleria de Territori i Habitatge.
f) Un representant de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació.
g) Un representant de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport.
h) Un representant de la Conselleria d'Infraestructures i Transport.
i) Un representant de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
j) Un representant del Servei Provincial de Costes a Castelló. Demarcació de Costes a València.
k) Un representant dels propietaris privats de terrenys inclosos en l'àmbit del paisatge protegit.
l) Un representant de les entitats locals de regs vinculades a l'àrea.
m) Dos representants de les associacions vinculades a la conservació i l'estudi de la natura o el patrimoni cultural.
4. President nat del Consell de Participació:
De conformitat amb el Decret 264/2004, de 3 de desembre, del Consell de la Generalitat, pel qual es modifica la composició de les Juntes Rectores dels Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana, el conseller competent en matèria de medi ambient, serà president nat del Consell de Participació. Quan assistisca a les reunions exercirà la presidència de la sessió amb veu i vot, fins i tot diriment, i tindrà tots els drets i les obligacions que puguen correspondre a qualsevol membre del Consell.
5. El president del Consell de Participació.
a) El president del Consell de Participació serà nomenat pel conseller competent en medi ambient, i el nomenament podrà recaure en un dels membres del Consell.
b) En absència del president nat, les funcions d'aquest durant las sessions seran assumides pel president.
6. El secretari del Consell de Participació, que serà nomenat pel conseller competent en matèria de medi ambient, podrà ser un membre del Consell de Participació, o siga una persona al servei de les administracions autonòmica o local.
7. El funcionament intern del Consell de Participació es regirà per un reglament de funcionament que aprovarà el mateix Consell, la proposta del qual serà redactada pel secretari d'aquest. Fins a la aprovació del reglament expressat, el funcionament del Consell es regirà d'acord amb la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
8. Per a la correcta execució de les seues funcions, el Consell de Participació podrà organitzar-se en les comissions que calguen. Amb caràcter permanent o temporal, aquestes comissions podran exercir per delegació del Consell, al qual donaran compte de les seues activitats, determinades funcions d'informe, proposta, assessorament i seguiment sobre matèries concretes de la gestió del paisatge protegit.
Article 7. Finançament del paisatge protegit
Per a la gestió del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars, el Consell de la Generalitat habilitarà els crèdits oportuns, sense perjudici de les aportacions materials de què puguen disposar els ajuntaments implicats i altres administracions o entitats, tant públiques com privades, interessades a col·laborar en aquesta gestió.
Article 8. Règim d'infraccions i sancions
El règim jurídic sancionador en l'àmbit del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars serà el que estableixen els articles del 52 al 60 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
Es faculta el conseller de Territori i Habitatge perquè, en el marc de les seues competències, dicte les disposicions necessàries per a l'execució i el desenvolupament del present decret.
Segona
Aquest decret entrarà en vigor el mateix dia de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Tercera
D'acord amb l'article 41, apartat 4, de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, el Pla rector d'Ús i Gestió s'aprovarà en el termini màxim de dos anys des de l'entrada en vigor del present decret.
València, 15 d'abril de 2005
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller de Territori i Habitatge,
RAFAEL BLASCO CASTANY

linea