Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

Llei de la Generalitat Valenciana 6/1986, de 15 de desembre, d'arrendaments històrics valencians.

(DOGV núm. 489 de 18.12.1986) Ref. Base de dades 2061/1986

Llei de la Generalitat Valenciana 6/1986, de 15 de desembre, d'arrendaments històrics valencians.
Sia notori i manifest a tots els ciutadans, que les Corts Valencianes han aprovat i jo, d'acord amb el que estableixen la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, en nom. del Rei, promulgue la següent Llei:
PREAMBUL
No hi ha noticia exacta del que s'esdevingué a l'Antic Regne de València al llarg del segle XVIII quant al tema de l'adaptació al Dret Castellà d'una sèrie d'Institucions que eren regides, des de feia cinc segles, pel desaparegut Dret Foral, esborrat de colp, almenys sobre el paper, pels Decrets de Nova Planta. En part, per manca d'estudis sobre col·leccions de Sentències de la Reial Audiència i sobre Protocols Notarials. En part, també, pel sistema de fonamentació de les Sentències durant l'antic règim.
No obstant això, consuetudinàriament i en la pràctica habitual i quotidiana, quedaren almenys vestigis o fragments de l'antic règim foral, en bona mesura emparats pel sistema de llibertat de pactes i de formes que històricament ha caracteritzat el Dret Castellà.
En aquest sentit cal fer notar que l’il·lustre polígraf Sr. Gregori Maians i Ciscar es queixava, ben entrat el Segle XVIII, de la manca a la Reial Audiència de València d’Oïdors experts en el Dret Foral Valencià.
El sistema de cultiu de la terra, basat en un contracte específic que sembla pertànyer al gènere, certament indefinit i imprecís, dels arrendaments (la locatio- conductio dels romans),
crida l'atenció, ja ben entrat el segle XIX, d'un estudiós com Joaquim Costa, que s'hi refereix com a un cas de «col·lectivisme agrari» i l'incorpora, sota text d'un estudiós local (Soriano), al volum col·lectiu Derecho consuetudinario y Economía popular de España No es pronuncia aquest il·lustre autor ni sobre l'origen ni sobre la integritat del contingut d'aquest contracte. Es limita a subratllar algunes peculiaritats i a posar de relleu l'especialitat en relació amb els tipus continguts en les Lleis del Dret Comú vigent en aquell temps.
Com a costum àmpliament difós i practicat a l'Horta de València, Monforte Báguena estudia aquest tipus contractual en una tesi doctoral que veu la llum a principis de segle. Després de la Guerra Civil, Garrido Juan dóna noticies del contracte valencià d'arrendament rústic i crear trobar els orígens de la Institució en el Dret Foral.
No hi ha dubte que en l'actualitat la competència per a legislar sobre arrendaments rústics deriva, fonamentalment, de l'article 149.1, regla octava, de la Constitució, que estableix, com a excepció al principi de competència exclusiva de l'Estat en matèria de legislació civil, que correspon a les Comunitats Autònomes «la conservació, modificació i desenvolupament dels Drets Civils, forals o especials, allí on existesquen».
Aprovada la Llei d'Arrendaments Rústics pel Ple del Congrés, segons la publicació del Butlletí Oficial de les Corts Generals, de data 31 de desembre de 1980, sèrie A, número 28- IV, en la discussió sobre la Disposició Transitòria Primera fixaren els diversos Grups Parlamentaris la necessitat d'una regulació específica per als Arrendaments objecte d'aquesta Llei.
L'esmentat Projecte de Llei fou presentat, esmenat, discutit i dictaminat el text en Ponència i editat, per a la seua discussió en Ple, en el Butlletí Oficial de les Corts Generals, amb data de 13 de maig de 1982, número 134- II.1, 29/5/85. La disolució de les Corts Generals en agost de 1982 deixà congelat, entre altres, aquest Projecte, que les Corts Valencianes aborden avui.
Promulgat l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana per Llei Orgànica 5/1982, d'1 de juliol, l'article 31.2. atribueix a la Generalitat Valenciana la competència exclusiva per a la «conservació, modificació i desenvolupament del Dret Civil Valencià».
Aquesta competència queda reforçada per preceptes com els continguts en la disposició addicional primera de la Llei 83/1980, de 31 de desembre, sobre arrendaments rústics, que expressament estableix l'aplicació preferent dels Drets Civils, especials i forals, en tots els territoris de l'Estat on hi haja normes peculiars al respecte, així com la conservació, modificació o desenvolupament per les Comunitats Autònomes de les normes del Dret Civil d'aquestes, relatives a les matèries regulades en la dita Llei.
Sota aquest marc, la Comunitat Valenciana pot legislar sobre arrendaments rústics en la mesura en què cal apreciar l'existència d'un dret consuetudinari especial. Aquesta posició fou consagrada doctrinalment per il·lustres civilistes al Congrés de Dret Civil de Saragossa en 1981.
Cal assenyalar que l'arrendament històric valencià, des dels estudis de Monforte, de Garrido, de Soriano, de Costa, etc., quedà significat com a relació jurídica d'origen contractual per la qual és cedit, indefinidament, l’ús i el fruiment d'una finca rústica per a l'explotació agrícola. I en aquest mateix sentit la Llei recull aquesta conceptuació.
La concurrència de la pràctica social, generadora de la institució, fa necessari avui d'encomanar als investigadors els estudis sociològics i jurídics corresponents, que determinen rigorosament la pervivència de l'arrendament històric específic i que, des d'aquesta perspectiva, puga ser declarada per l'Administració Autonòmica l'existència dels esmentats arrendaments. Amb aquesta possibilitat resulta també necessari, atés que es produí la destrucció de determinats arxius o registres, establir un procediment de reconeixement de l'arrendament històric, mitjançant la declaració de l'Administració Autònoma per a aquells casos en què, des d'un març d'antiguitat de la relació de l'arrendament, hi haja elements demostratius de la pervivència de la institució que es pretén recobrar.
Finalment, cal destacar tres notes de caracterització existents en el text de la Llei. En primer lloc, la configuració de l'arrendament històric valencià com a contracte per a l'empresa, on l'element primordial serà el treball de l'arrendatari, i que aclarirà el tractament que la Llei atorga als supòsits, tant d'expropiació de la finca sobre la qual recau l'arrendament, com aquells altres de cessament d'activitat agrària que siguen conseqüència de modificació en la qualificació del sòl en què s'assenta la finca. En segon lloc, el sistema que garanteix la continuïtat de l’explotació agrària amb la configuració d'un supòsit de successió especial o les possibilitats de subrogació en el cultiu. I finalment, la durada indefinida del període o temps de la relació de l'arrendament, que no significa, com mai no significà, la ruptura del principi de temporalitat consubstancial al dret de l'arrendament, tota vegada que el propietari pot reclamar per a ell mateix el cultiu personal i directa de la finca.
Article primer
Aquesta Llei té per objecte regular, com a institució pròpia del Dret Civil Valencià, els arrendaments històrics constituïts des de temps immemorial i regits pel costum.
Article segon
Els arrendaments històrics valencians hauran de ser objecte de reconeixement mitjançant declaració de l'Administració Agrària Autonòmica.
La declaració de reconeixement podrà ser impugnada davant la jurisdicció contenciosa administrativa per aquella part que considere lesionats els seus drets o interessos.
Article tercer
Un. El cultivador que pretenga el reconeixement a què es refereix l'article anterior, haurà d'aportar i acreditar davant la referida Administració, juntament amb la instància, el dictamen pericial d'especialista en el qual s'inclourà la investigació històrico- jurídica oportuna.
Produïda la fermesa de la declaració de reconeixement l'Administració subvencionarà el cost del referit examen.
Dos. També procedirà la declaració administrativa de reconeixement de l'arrendament històric en aquells supòsits en què no sent possible la formulació del dictamen a què es refereix l'apartat un d'aquest article, com a conseqüència de la destrucció d'arxius o registres, l'arrendament de què es tracte siga anterior a l'entrada en vigor de la Llei de 15 de març de 1935. La resolució recaiguda podrà també ser objecte d'impugnació en via administrativa.
Article quart
El Consell establirà les mesures necessàries per a facilitar l'accés a la propietat de la terra als arrendataris, una vegada reconeguda la relació arrendatícia històrica conforme als preceptes establerts en aquesta Llei.
Article cinqué
Un. Si es produïa l’expropiació total o parcial de la finca sobre la qual recau l'arrendament històric, les actuacions i les indemnitzacions es consideran separadament amb el propietari i amb el cultivador, en reconeixement de les respectives titularitats dominical i empresarial agrària.
Dos Si com a conseqüència de modificació en la qualificació del sòl en què s'assente la finca sobre la qual recaiga l'arrendament històric, ha de cessar l'activitat agrària del cultivador, el plus valor d'alienació del sòl urbanitzable serà assignat respectivament al propietari i al titular del cultiu, de la forma següent: en els casos contemplats en l'apartat un de l'article tercer, el cinquanta per cent per a cadascú, i en els de l'apartat segon de l'article tercer la susdita assignació serà del seixanta per cent per al propietari i el quaranta per cent per al cultivador.
Tres. Quan es produirà discordança sobre la valoració del plus valor, la part que considere lesionat el seu dret podrà plantejar la reclamació judicial oportuna.
Article sisé
Per al cas en què el propietari demane per a ell el conreu de la finca, la compensació que haurà de pagar el propietari al titular del cultiu en els arrendaments històrics declarats serà la determinada en el paràgraf dos de l'article anterior. Correspondrà a la jurisdicció ordinària, en cas de desacord de les parts, de determinar la valoració del plus valor generat. A aquests efectes el jutge ponderarà les circumstàncies de continuïtat de l’explotació del cultivador i la situació de necessitat del propietari.
Article seté
Obtingut el cultiu pel propietari, inexcusablement aquest haurà de practicar-lo de forma personal i directa, almenys durant un període de deu anys. L'incompliment d'aquest deure donarà lloc a la resolució del dret d'aquest, a la reposició en el cultiu del cultivador anterior o del seu successor i a abonar la indemnització de despeses corresponents, que seran determinades en un sol procediment per la jurisdicció ordinària.
Article vuité
L'Administració Agrària Autonòmica facilitarà, als jutges que substancien les causes derivades dels articles cinqué sisé i seté d'aquesta Llei, les determinacions que siguen sol·licitades per aquests, de conformitat amb les disposicions reglamentàries que regulen aquesta funció de cooperació.
Article nové
Un. En garantia de la continuïtat de l'explotació agrària, és configurada, com a supòsit de successió especial, la institució d'herència o llegat del dret al cultiu en el qual prèviament s'haja produït la declaració de reconeixement d'arrendament històric.
Tindrà la condició de causahavent el successor que expressament haja quedat determinat pel causant com a cultivador, i si no n'hi ha, les persones a què es refereix l'article 79 de la Llei d'Arrendaments Rústics vigent.
Dos. Amb igual fonament, el que resulte ser declarat titular d'un arrendament històric podrà designar davant l'Administració Agrària Autonòmica aquell dels seus futurs hereus que en els casos d'impossibilitat personal del cultiu de l'explotació haja de substituir-lo. Aquesta designació serà notificada per l'expressada Administració al propietari de la finca.
Article deu
També com a garantia de la continuïtat de l'explotació, i per al cas de defunció del declarat arrendatari històric, si el cultiu no podia ser efectuat pel conjuga supèrstite i els fills menors d'edat, s'entendrà, de conformitat amb el que disposa l'article 71 de la Llei d'Arrendaments Rústics de 31 de desembre de 1980, que s'ha produït, per ministeri de la Llei, la corresponent cessió, i a instància del conjuga vidu o, si pertoca, de la persona que n'exercesca la tutela, curadoria o defensa judicial, l'Administració Agrària Autonòmica concedirà, sota les condicions pertinents, l'oportuna subrogació que serà notificada al propietari de la finca, el qual podrà oposar-s'hi.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
Aquesta Llei serà objecte de posterior desenvolupament reglamentari, en el qual es concretaran específicament els aspectes continguts en els articles segon, tercer, quart, vuité, nové i deu. Es concretarà en el susdit desenvolupament reglamentari el reconeixement del contingut i efectes de la tradicional llibreta, d'acord amb el costum valencià.
Segona
En tot allò que no regula aquesta Llei hom s'atindrà al que disposa la Llei d'Arrendaments Rústics vigent.
Tercera
Aquesta Llei entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana
DISPOSICIO TRANSITORIA
Els arrendaments els titulars dels quals, durant un termini de dos anys a partir de l'entrada en vigor de la present Llei, sol·liciten la declaració de reconeixement d'arrendament històric, quedaran exceptuats del règim general contingut en la vigent Llei 83/1980, de 31 de desembre, i disposicions complementàries, quant a durada i extensió, en tant que no recaiga resolució ferma en contrari.
Per tant, ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir aquesta Llei.
València, 15 de desembre de 1986.
El President de la Generalitat,
JOAN LERMA I BLASCO

linea
Mapa web