Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

Decret 202/1994, de 13 de setembre, del Govern Valencià, pel qual s'aprova definitivament el Pla Rector d'Ús i Gestió del Paratge Natural de la Comunitat Valenciana de les Salines de Santa Pola.

(DOGV núm. 2360 de 05.10.1994) Ref. Base de dades 2104/1994

DECRET 202/1994, de 13 de setembre, del Govern Valencià, pel qual s'aprova definitivament el Pla Rector d'ús i Gestió del Paratge Natural de la Comunitat Valenciana de les Salines de Santa Pola. [94/6629]
Mitjançant el Decret 190/1988, de 12 de desembre, del Govern Valencià, es va declarar el Paratge Natural de la Comunitat Valenciana de les Salines de Santa Pola, a l'empara de la Llei 5/1988, de 24 de juny, per la qual es regulen els paratges naturals de la Comunitat Valenciana.
En les dues disposicions legals esmentades es determina l'obligació d'elaborar un pla rector d'ús i gestió com a instrument específic per a l'ordenació i la gestió d'aquest paratge natural.
El pla rector d'ús i gestió és el document tècnic que recull les directrius generals d'ordenació i gestió dels recursos naturals i culturals i dels usos públics del paratge, per tal de donar compliment als objectius d'índole cultural, ecològica, paisatgística i biogenètica que van motivar la declaració com a paratge natural de la Comunitat Valenciana el 1988.
Per aquesta raó, d'acord amb el que disposen l'article 5 de la Llei 5/1988, de 24 de juny, per la qual es regulen els Paratges naturals de la Comunitat Valenciana, i l'article 40 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de Govern Valencià, a proposta del conseller de Medi Ambient i amb la deliberació prèvia del Govern Valencià, en la reunió del dia 13 de setembre de 1994,
DECRETE:
Article únic
S'aprova definitivament el Pla Rector d'ús i Gestió del Paratge Natural de les Salines de Santa Pola, la normativa del qual es publica com a annex d'aquest decret.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera
Les edificacions existents a l'àmbit de l'espai protegit abans de l'aprovació d'aquest pla que no s'adapten a les determinacions que s'hi indiquen, quedaran fora d'ordenació i es permetran únicament obres que exigesquen higiene, ornament i conservació d'aquestes sempre que no comporten un increment del volum edificat o del seu valor d'expropiació.
Segona
Les edificacions o instal·lacions existents o iniciades en el moment de l'aprovació d'aquest pla que no tinguen les autoritzacions o llicències exigides per la normativa aplicable, les hauran d'obtenir adaptant-se a les determinacions que s'hi indiquen.
Si les persones interessades no sol·liciten la llicència o autorització en el termini de dos mesos, o si aquestes són denegades perquè el seu atorgament siga contrari a les prescripcions d'aquest pla, l'administració competent acordarà el tancament i/o la demolició, segons escaiga, d'acord amb el que disposa la normativa sectorial aplicable.
DISPOSICIó FINAL
Aquest decret entrarà en vigor l'endemà de la seua publicació íntegra en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 13 de setembre de 1994
El president de la Generalitat Valenciana
JOAN LERMA I BLASCO
El conseller de Medi Ambient
EMÉRIT BONO I MARTíNEZ
ANNEX
Normativa del Pla Rector d'ús i Gestió del Paratge Natural de la Comunidad Valenciana de les Salines de Santa Pola.
TíTOL I
Disposicions generals
Article primer. Naturalesa del pla
1. Aquest Pla Rector d'ús i Gestió es redacta a l'empara de l'article 5 de la Llei 5/1988, de 24 de juny, per la qual es regulen els paratges naturals de la Comunitat Valenciana, i del que disposa l'article 19 de la Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres.
2. La redacció d'aquest Pla Rector d'ús i Gestió és ordenada per l'article 5 del Decret 190/1988, de 12 de desembre, del Govern Valencià, de declaració del Paratge Natural de les Salines de Santa Pola.
3. El pla rector d'ús i gestió és un instrument administratiu d'ordenació i gestió del paratge natural, obligatori i executiu, que té per objecte protegir la integritat dels seus ecosistemes en forma compatible amb el manteniment i desenvolupament ordenat de les actuals activitats tradicionals i de la utilització pública de l'espai.
Article segon. àmbit territorial
L'àmbit d'aquest Pla Rector d'ús i Gestió s'estén a la totalitat dels terrenys compresos al Paratge Natural de les Salines de Santa Pola, creat mitjançant el Decret 190/1988, de 12 de desembre, del Govern Valencià.
Article tercer. Perímetre de protecció
1. S'estableix un perímetre de protecció de 500 metres a l'entorn del límit del paratge.
2. En aquest àmbit, les actuacions sotmeses a avaluació d'impacte ambiental hauran de fer referència explícita a la seua localització dins del perímetre de protecció del paratge natural, i hauran de quedar preservats tots els valors naturals, ecològics i paisatgístics del paratge natural, avaluant amb especial atenció els possibles impactes ambientals negatius sobre aquest.
3. A fi de donar compliment al que disposa l'article 4.2.b) del Decret 190/1988, de 12 de desembre, del Govern Valencià, que considera objectiu prioritari la conservació de la qualitat del medi aquàtic, i que han d'evitar-se els abocaments o les modificacions de les aportacions hídriques que puguen afectar negativament el paratge natural, d'acord amb el que preveu l'epígraf 9 de l'annex I del Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el reglament per a l'execució de la Llei de la Generalitat Valenciana 2/1989, de 3 de març, d'Impacte Ambiental, en l'àmbit d'aquest perímetre de protecció, les obres, instal·lacions o activitats que s'indiquen queden subjectes als tràmits que s'especifiquen:
- Declaració d'impacte ambiental:
a) Piscifactories, entenent aquestes per instal·lacions dedicades a la cria astacitícola i piscícola de caràcter intensiu amb fins comercials, la producció de les quals depasse els 500 kg/ha/any de biomassa, o sempre que necessiten la realització d'obres de fàbrica.
b) Instal·lacions ramaderes de qualsevol tipus, amb fins comercials.
c) Instal·lacions industrials de qualsevol tipus.
d) Instal·lacions de transport i distribució d'energia elèctrica d'alta i mitjana tensió als trams que afecten el perímetre de protecció.
d) Instal·lacions de transport per canonades. Aqüeductes, oleoductes i gasoductes als trams que afecten el perímetre de protecció.
f) Instal·lacions de tractament, emmagatzematge o eliminació de rebuigs i residus urbans o industrials, inerts o no.
g) Instal·lacions d'emmagatzematge o desballestament de ferralla.
h) Projectes de construcció d'autopistes, autovies, carreteres i ferrocarril els elements funcionals dels quals o les zones de protecció i servitud passen, encara que siga parcialment, per terrenys compresos dins del perímetre de protecció.
i) Obres de canalització o regulació de cursos d'aigua.
j) Projectes d'urbanització de plans parcials d'ús industrial.
- Estimació d'impacte ambiental:
k) Tot tipus d'instruments o projectes d'urbanització que afecten totalment o parcialment el perímetre de protecció i que desenvolupen figures urbanístiques sense declaració o estimació d'impacte ambiental.
l) Depòsits d'aigua superficials amb capacitat superior a 5.000 metres cúbics i els elevats siga quina siga la capacitat que tinguen.
m) Construccions de qualsevol tipus no previstes expressament pel planejament urbanístic, incloent-hi les d'utilitat pública o interès social, que tinguen una planta superior als 30 metres quadrats de superfície.
n) Les activitats del sector agropequari que s'exercesquen en el perímetre de protecció no es veuran afectades pel que disposa aquest article, i podran continuar la seua activitat segons la legislació sectorial que corresponga.
4. En la revisió o modificació de plans i instruments d'ordenació del territori i urbanisme dels municipis afectats, llevat de quan afecten sòl urbà o urbanitzable amb un pla parcial aprovat, l'avaluació d'impacte ambiental farà referència explícita a la seua localització dins del perímetre de protecció del paratge natural i justificarà l'absència de repercussions negatives per a aquest.
Article quart. Efectes
1. De conformitat amb el que disposa l'article 9 de la llei per la qual es regulen els paratges naturals de la Comunitat Valenciana, les disposicions d'aquest pla vincularan tant l'administració com els particulars.
2. Les determinacions d'aquest pla seran d'aplicació directa en tots aquells municipis que encara que compten amb un planejament urbanístic municipal, aquest no continga les determinacions oportunes i detallades per a la protecció dels valors naturals presents al paratge natural.
3. Els plans generals d'ordenació urbana, les normes complementàries o subsidiàries de planejament i la resta d'instruments de planejament urbanístic del mateix rang o de rang inferior que s'aproven després de l'entrada en vigor d'aquest Pla Rector d'ús i Gestió hauran d'adaptar-se a les determinacions protectores que s'hi contenen, assignant les qualificacions del sòl d'acord amb les normes i criteris ací establerts, de manera que es respecten les limitacions d'ús imposades pel Pla Rector d'ús i Gestió. En tot cas, l'aprofitament urbanístic dels terrenys es farà d'acord amb les previsions d'aquest Pla Rector d'ús i Gestió. No podrà alterar-se la classificació del sòl no urbanitzable, que mantindrà la consideració d'especialment protegit.
4. Les determinacions d'aquest Pla Rector d'ús i Gestió s'entendran sense perjudici de les contingudes en la legislació agrària, forestal, d'aigües, i la resta de legislacions sectorials, i en particular de les normes, les reglamentacions o els plans que s'aproven per al desenvolupament i el compliment de la finalitat protectora del paratge natural. Donat cas que la normativa continguda en aquest pla siga més detallada o protectora, s'aplicarà aquesta amb preferència sobre la continguda en la legislació sectorial.
Article cinqué. Vigència i revisió
1. La vigència d'aquest Pla és indefinida mentre no es revise o modifique segons s'estableix a continuació.
2. El Pla Rector haurà de ser objecte de revisió sempre que es modifique substancialment la realitat existent en el moment de l'aprovació d'aquest.
3. La revisió o modificació de les determinacions del Pla es farà seguint els mateixos tràmits que s'han seguit per a la seua aprovació.
4. No es considerarà revisió o modificació del Pla Rector l'alteració dels límits de les zones de protecció que s'hi indiquen que puguen produir els plans generals d'ordenació o normes subsidiàries de planejament municipal que s'aproven amb posterioritat, sempre que aquesta alteració supose un augment de les condicions de protecció o un increment de la superfície protegida.
Article sisé. Interpretació
1. En la interpretació d'aquest Pla Rector d'ús i Gestió haurà d'atendre's el que resulte de la seua consideració com un tot unitari, utilitzant sempre la memòria informativa i justificativa com a document en el qual es contenen els criteris i els principis que han orientat la redacció del Pla.
2. En cas de conflicte entre les normes de protecció i els documents gràfics del Pla, prevaldran les primeres, llevat de quan la interpretació derivada dels plànols siga fonamentada també per la memòria de manera que es faça palesa l'existència d'alguna errada material en les normes.
3. En l'aplicació d'aquest Pla Rector d'ús i Gestió prevaldrà aquella interpretació que comporte un major grau de protecció dels valors naturals del paratge natural.
Article seté. Administració i gestió
1. L'administració i gestió del paratge natural correspon a la Conselleria de Medi Ambient; la Junta Rectora del paratge natural actuarà com a col·laboradora i assessora en la gestió del paratge.
2. En tots aquells supòsits en què calga que la Conselleria de Medi Ambient emeta informe, aquest serà vinculant i haurà d'obtenir-se abans de l'aprovació del projecte o de l'atorgament de la llicència d'autorització corresponent.
3. L'exercici de les funcions a què fa referència aquest article es farà sense perjudici de les competències que corresponen a l'administració general de l'estat.
Article vuité. Junta Rectora
1. La Junta Rectora estarà formada pels membres següents:
- Un representant de l'Ajuntament d'Elx
- Un representant de l'Ajuntament de Santa Pola
- Un representant de la Conselleria de Medi Ambient
- Un representant de la Conselleria Agricultura, Pesca i Alimentació.
- Un representant de la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports
- Un representant de la Conselleria d'Economia i Hisenda
- Un representant de la Diputació Provincial d'Alacant
- Un representant de les universitats de la Comunitat Valenciana
- Un representant de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer
- Un representant de la Direcció General de Costes
- Un representant de cadascuna de les indústries salineres en actiu
- Un representant dels titulars dels vedats cinegètics situats en l'àmbit del paratge natural
- Un representant de les associacions de protecció de la natura
- Un representant de ls propietaris de predis agrícoles inclosos al paratge natural
- El director-conservador del paratge natural, que hi actuarà com a secretari.
2. Es faculta el conseller de Medi Ambient per a modificar la composició de la Junta Rectora quan resulte necessari per al millor funcionament o representativitat d'aquesta.
3. El conseller de Medi Ambient nomenarà un president d'entre els membres de la Junta Rectora, a proposta de la Direcció General de Conservació del Medi Natural.
4. Són funcions de la Junta Rectora:
a) Emetre informe preceptiu sobre els distints plans, normes i projectes que afecten l'àmbit territorial del paratge.
b) Promoure i fomentar actuacions per a la regeneració, l'estudi, la divulgació i el gaudi ordenat del paratge.
c) Proposar als òrgans de l'administració competent totes les mesures que considere convenients per al millor compliment dels objectius del Pla Rector d'ús i Gestió.
d) Informar sobre tots els aspectes relatius al paratge que li sol·licite l'òrgan gestor i administrador d'aquest.
e) Emetre informe sobre la memòria anual d'activitats i resultats.
f) Qualsevol altra funció que li atribuesca la legislació amb caràcter general.
Article nové. Director-conservador
1. Per a facilitar l'administració i la gestió del paratge natural, la Conselleria de Medi Ambient designarà un director-conservador. El nomenament haurà de recaure en un tècnic amb titulació universitària superior.
2. Són funcions del director-conservador:
a) Coordinar, executar i supervisar el compliment de les normes i reglamentacions del paratge natural, d'acord amb les instruccions de l'òrgan administrador i gestor.
b) Elaborar les propostes del pla d'actuacions i pressupost anual, com també les memòries anuals d'activitats i resultats.
c) Gestionar els pressupostos del paratge natural.
d) Proposar sancions a l'òrgan competent en cada cas, d'acord amb el Codi Penal, la Llei 4/1989, de 27 de marc, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres i de la legislació sectorial aplicable.
e) Coordinar i organitzar les activitats del personal adscrit al paratge natural.
f) Actuar com a secretari de la Junta Rectora.
g) Totes les funcions recollides en aquesta normativa i aquelles altres que li atribuesca l'òrgan gestor i administrador del paratge natural.
TíTOL II
Normes generals de regulacia d'usos i activitats
Secció primera
Normes relatives a la investigació
Article deu. Autoritzacions
1. Tot projecte d'investigació que es faça sobre el paratge natural haurà de ser autoritzat pel director-conservador.
2. Per a sol·licitar l'autorització corresponent, el promotor haurà de lliurar una memòria on es detallen els objectius, les actuacions, la metodologia, el pla de treball, la direcció i el personal que intervé en l'estudi.
Aquesta memòria haurà d'anar acompanyada d'un resum del finançament dels treballs i el currículum del director del projecte.
3. Una vegada acabada aquesta memòria, s'avaluaran les repercussions de la investigació sobre l'estat dels recursos i la seua idoneïtat.
En un termini no superior a 45 dies, s'autoritzarà o denegarà el projecte d'investigació proposat amb indicació, si escau, de les modificacions que s'hagen d'introduir en el projecte pel que fa a les tècniques o els mètodes, amb l'únic fi d'impedir el deteriorament dels recursos del paratge natural. En el supòsit que la realització d'aquest projecte implique la captura o el maneig d'espècies protegides, s'hi haurà d'aportar l'autorització pertinent de la direcció general competent.
4. Durant el desenvolupament de la investigació, s'informarà el director-conservador sobre l'inici i l'acabament dels treballs de camp, com també de qualsevol circumstància que puga tenir repercussió en el bon funcionament de les poblacions o ecosistemes de l'espai natural protegit o de l'entorn d'aquest.
5. L'autorització d'investigació podrà ser revocada, després de la comunicació prèvia a la persona interessada, si es constata un manifest incompliment de les normes o limitacions establertes a l'atorgament.
Article onze. Documentació
1. Els investigadors hauran de lliurar a la Conselleria de Medi Ambient, quan així se'ls demane, una avaluació de l'estat de la investigació i del grau de compliment de les previsions inicials.
2. A l'acabament de la investigació es presentarà una memòria final en la qual s'exposaran els resultats obtinguts i la primera avaluació quedarà depositada com a fons documental del paratge natural.
3. La Conselleria de Medi Ambient arbitrarà les mesures tendents a possibilitar el coneixement dels recursos naturals del paratge, a fi d'aconseguir una millor utilització i gestió d'aquests.
Secció segona
Normes sobre protecció de recursos i del domini públic
Article dotze. Protecció de recursos hidrològics
En aplicació del que disposa l'article 96 de la Constitució i l'article 1 del Codi Civil, i en virtut de la inclusió pel Govern espanyol del Paratge Natural de les Salines de Santa Pola en la Llista d'Aiguamolls d'Importància Internacional, establerta en virtut del conveni relatiu a aiguamolls d'importància internacional, especialment com a hàbitat d'aus aquàtiques, fet a Ramsar (Iran) el 2 de febrer de 1971, el Paratge Natural de les Salines de Santa Pola té caràcter de zona humida a l'efecte previst en l'article 103 de la Llei d'Aigües i en l'article 3 de la Llei 5/1988, de 24 de juny, de Paratges Naturals de la Comunitat Valenciana.
1. Basses salineres i tolls
a) Concepte. S'inclouen en aquest apartat les basses destinades a la producció salinera (concentradors), com també els tolls d'aprofitament cinegètic situats perimetralment a aquestes.
b) Amb caràcter general, es prohibeixen aquells usos i activitats que contribuesquen a deteriorar la qualitat i a disminuir la quantitat de les aigües als ecosistemes de bases i tolls, com també aquelles obres i infraestructures que alteren el flux hídric o suposen manifestament un maneig no racional d'aquest i dels seus recursos naturals, tret de les accions necessàries per a millorar la qualitat de les aigües i el manteniment de l'activitat salinera, que en tot cas requerirà l'informe previ favorable de la Conselleria de Medi Ambient.
c) Nivell d'aigua. Els tolls i les basses concentradores hauran de mantenir, almenys, el nivell mínim d'aigua que garantesca el desenvolupament i el manteniment de les comunitats aquàtiques i, especialment, de les aus aquàtiques. La dessecació o inundació temporal amb fins de manteniment, haurà de ser prèviament autoritzada per la Conselleria de Medi Ambient.
Pel que fa als concentradors saliners, s'aplicarà el que disposa la normativa particular.
Amb aquest fi, per tal d'agilitar la gestió i evitar la sol·licitud d'autoritzacions individualitzades, les empreses salineres podran efectuar un programa anual de millores d'infraestructures i gestió on consten les actuacions previstes, el qual haurà de ser aprovat per la Conselleria de Medi Ambient.
d) Qualitat de l'aigua. Als tolls es garantiran els nivells de qualitat que preveu la legislació vigent pel que fa a les aigües continentals que requeresquen protecció o millora per a ser aptes per a la vida piscícola de tipus C (aigües ciprinícoles), i els nivells de qualitat d'aigua en condicions òptimes per al desenvolupament i la supervivència de les biocenosis presents a les basses de les salines.
e) Control de qualitat. Als tolls es faran anàlisis periòdiques d'acord amb l'Ordre del Ministeri d'Obres Públiques i Urbanisme de 16 de desembre de 1988 sobre mètode i freqüències d'anàlisi o inspecció de les aigües continentals que requeresquen protecció i millora per al desenvolupament de la vida piscícola.
f) S'hi prohibeix la utilització d'herbicides i productes químics no autoritzats per la Conselleria de Medi Ambient per a l'eliminació del canyís i de les correntment denominades males herbes. Les activitats de neteja i escurada es faran fora del període de nidificació de les aus. Amb caràcter general, l'època autoritzada per a la neteja del canyís serà la compresa entre el 15 d'agost i el 30 de gener; les actuacions s'hi hauran de fer després de l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient i sota el control i el seguiment tècnic d'aquesta. Si en determinada zona proposada d'actuació hi ha colònies de cria o altres circumstàncies que aconsellen fer les actuacions en dates determinades dins del calendari general, la Conselleria de Medi Ambient indicarà aquestes dates en l'autorització pertinent, després de consultar-ho amb el promotor de l'actuació i d'haver-hi arribat a un acord. Aquesta limitació de dates dins del calendari general tindrà caràcter excepcional per circumstàncies sobrevingudes, l'àmbit serà l'estríctament necessari i no establirà cap precedent, en principi, per a temporades successives.
g) S'hi prohibeixen a les basses i a les zones embassades les activitats nàuticoesportives, com també qualsevol tipus d'embarcació no vinculada a la gestió del paratge natural i de les activitats salinera, cinegètica o piscícola, autoritzades per la Conselleria de Medi Ambient.
h) S'hi mantindran les condicions naturals de les motes de contenció, excepte als concentradors i cristal·litzadors, pels efectes beneficiosos que tenen sobre la vegetació i la fauna associada.
2. Llits i marges dels cursos d'aigua
a) S'hi mantindran en bon estat els llits i els marges dels cursos d'aigua, de manera que les aigües circulen sense dificultat.
b) Abans de la realització de les activitats de neteja, com ara l'escurada i la desbardissada dels llits (séquies, canals, assarbs i altres llits), caldrà informar-ne la Conselleria de Medi Ambient, la qual podrà, amb aquest fi, dictar les corresponents recomanacions a què hauran d'adaptar-se les actuacions.
c) Queda prohibida la utilització d'herbicides i productes químics no autoritzats per al Conselleria de Medi Ambient per a l'eliminació de canyís o altres espècies vegetals. L'ús del foc amb aquest fi haurà d'adaptar-se a les determinacions que per a aquest cas establesca la Conselleria de Medi Ambient, i no podran efectuar-se en cap cas durant el període de nidificació de les aus.
d) Es retiraran dels marges dels llits els llims, les restes vegetals de canyes, el canyís, les correntment denominades males herbes i els residus en general obtinguts de la neteja dels llits. L'ús del foc amb aquest fi s'haurà d'adaptar a les determinacions que establesca la Conselleria de Medi Ambient.
e) S'hi mantindran les condicions naturals dels llits pels efectes beneficiosos que tenen sobre la vegetació i la fauna associada, i per la influència que tenen en el règim hidrològic de la zona humida. Donat cas que hi haja un alt risc de desbordament que aconselle la canalització de les conduccions i modificar-ne les dimensions, es requerirà el corresponent estudi d'impacte ambiental i l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient. A més de les condicions exigides a qualsevol projecte d'aquest tipus haurà de tenir:
- Estudi de les necessitats que motiven l'obra i de les dimensions del llit.
- No afectar els fons d'aquestes.
- Mesures tendents a evitar que la fauna puga quedar atrapada al llit, com ara instal·lar rampes. Aquesta mesura s'estén a les séquies actualment cimentades.
3. Protecció d'aigües subterrànies
Queda prohibit l'establiment de pous, rases, galeries o qualsevol dispositiu destinat a facilitar l'absorció pel terreny d'aigües residuals que puguen produir, per la seua toxicitat o per la composició química i bacteriològica que tinguen, la contaminació de les aigües profundes o superficials.
4. Abocaments
Es prohibeix l'abocament directe o indirecte als llits, les basses i els tolls d'aigües residuals que no provinguen de drenatge o d'escorriment. També queda prohibit acumular en l'àmbit del paratge, residus sòlids, enderrocs o substàncies, qualsevol que siga la seua naturalesa, que constituesquen o puguen constituir un perill de contaminació de les aigües o de degradació de l'entorn.
5. Captacions d'aigua
Atesa la importància que suposa l'aportació d'aigües subterrànies per al conjunt del sistema hídric del paratge natural i per al manteniment de l'equilibri dels seus ecosistemes, es prohibeix l'obertura de nous pous o captacions d'aigua dins dels límits del mateix paratge i el seu perímetre de protecció, tret de casos excepcionals com ara per garantir el nivell d'aigua als tolls ja existents. En qualsevol cas, abans de fer-los caldrà efectuar el corresponent informe tècnic que en justifique la necessitat com l'única forma de proveïment possible i la no-repercussió en els valors naturals del paratge. Requerirà l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient.
Article tretze. Protecció de la fauna
1. En aplicació de l'article 26.4 de la Llei de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres, s'hi prohibeixen, amb caràcter general, les activitats que puguen comportar la destrucció o el deteriorament irreversible de la fauna silvestre, com ara la destrucció de nius i caus, el tràfic, la manipulació i el comerç de pollets, ous i exemplars adults.
2. Repoblació o solta d'animals
Queda prohibida la introducció d'espècies animals exòtiques en l'àmbit del paratge natural. D'acord amb el que disposa l'article 5 del Reial Decret 1095/1989, de 8 de setembre, la introducció i reintroducció d'espècies o el reforçament de poblacions, la cria d'alevins inclosa, i la manera de fer-ho, requeriran l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient, a la vista dels informes o estudis previs que així ho aconsellen.
3. Espècies protegides
La caça i captura d'espècies animals ha de respectar la normativa sobre espècies protegides establerta al Decret 97/1986, de 21 de juliol, del Govern Valencià, sobre protecció de diverses espècies de fauna silvestre, i els reials decrets 1095/1989, de 8 de setembre, i 439/1990, de 30 de març, pel qual es regula el Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades, com també les determinacions per a l'ordenació i regulació de l'activitat cinegètica contingudes en aquest Pla Rector.
4. S'hi prohibeix el vol sense motor, incloent-hi l'aerostació, i d'ultralleugers sobre el paratge natural, tret dels relacionats amb la gestió o la investigació d'aquest, els quals hauran de tenir una autorització de la Conselleria de Medi Ambient. S'hi prohibeix el vol rasant, i, en qualsevol cas, s'hi prohibeix el vol de tot tipus d'aeronau per sota dels tres-cents metres a fi d'evitar molèsties a la fauna.
Article catorze. Protecció de la vegetació
1. Formacions vegetals
Es consideren formacions vegetals subjectes a les determinacions d'aquest Pla, totes aquelles no cultivades o resultants de l'activitat agrària.
2. Tala i recol·lecció
La tala i la recol·lecció d'espècies vegetals silvestres a àrees no cultivades en l'àmbit del paratge natural haurà disposar de l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient.
3. Espècies pròpies del paratge
Queda prohibida la introducció i repoblació amb espècies exòtiques en l'àmbit del paratge natural. Al respecte, es consideraran espècies adequades els Tamarix, com també les espècies pròpies de les comunitats de saladar, joncar, canyisser i vegetació psammòfila.
4. Regeneració de les formacions vegetals
a) A les zones degradades, es promourà com a ús preferent l'ecològic, basat en la regeneració de la vegetació natural halòfila, palustre o psammòfila.
b) Per a la seua regeneració s'usarà preferentment material vegetal que tinga l'origen en la zona, a fi de mantenir les característiques genètiques de la vegetació d'aquesta zona.
Article quinze. Protecció dels sòls
Els moviments de terra estaran subjectes a l'obtenció prèvia de la llicència urbanística, per a la tramitació de la qual serà requisit indispensable l'informe previ favorable de la Conselleria de Medi Ambient. S'exceptuen de l'obtenció de llicència les tasques de preparació i habilitació de sòls relacionades amb l'activitat agrícola (anivellament de terrenys, llaurada i fangueig); com també els treballs de manteniment de l'activitat salinera i dels tolls cinegètics com ara desmunt, terraplenament o la realització de rases, sempre que no superen un volum global de 100 m3/ha. En tot cas, s'informarà la Conselleria de Medi Ambient perquè aquesta puga adoptar les mesures preventives que considere oportunes. No es podrà extraure o moure terra als cordons dunars ni a les platges.
Article dieciséis. Protecció del paisatge
S'hi prohibeix la col·locació de cartells informatius de propaganda, inscripcions o artefactes de qualsevol naturalesa amb fins publicitaris, incloent-hi la publicitat basada o construïda directament tant sobre elements naturals del territori com sobre les edificacions. S'hi admetran únicament els indicadors de caràcter institucional que es consideren necessaris per a la correcta gestió del paratge.
Secció tercera
Normes sobre regulació d'activitats
Article disset. Infraestructures
1. S'hi prohibeix, amb caràcter general, la realització d'actuacions o instal·lacions d'infraestructura de tot tipus no vinculades directament al funcionament i la gestió del paratge natural, llevat de les expressament previstes en les normes particulars d'aquest Pla, després de l'autorització prèvia de la Conselleria de Medi Ambient.
2. La realització d'actuacions d'infraestructura autoritzades per aquest Pla Rector haurà de tenir en compte, a més de les disposicions que li siguen pròpies per raó de la matèria, els requisits següents:
a) Els traçats i l'emplaçament hauran de fer-se tenint en compte les condicions ecològiques i paisatgístiques del territori, evitant la creació d'obstacles en la lliure circulació de les aigües o el reompliment dels llits, la degradació de la vegetació natural o els impactes paisatgístics.
b) Durant la realització de les obres hauran de prendre's les precaucions necessàries per a evitar la destrucció de la coberta vegetal, i a l'acabament de les obres es restauraran el terreny i la coberta vegetal. Així mateix, s'evitarà la realització d'obres en aquells períodes que puguen comportar alteracions i riscos per a la fauna.
3. S'hi prohibeix l'obertura de camins, llevat dels relacionats amb l'activitat salinera, realització d'itineraris amb fins didàcticoecològics o els necessaris per a l'adequada vigilància del paratge, després de l'autorització prèvia de la Conselleria de Medi Ambient.
4. En el supòsit de realitzar-s'hi l'estabilització del paviment de camins, s'efectuarà amb materials solts adequats al substrat natural; en el cas de la utilització d'enderrocs de taulells, aquests s'hauran de cobrir amb una capa de material amb un color similar al del substrat.
5. S'hi permeten les actuacions infraestructurals de caràcter bla, com ara senderes, closos i barreres anticirculació, quan la destinació d'aquestes siga la de donar suport a l'execució de les activitats compatibles amb les necessitats de protecció per a aquest espai.
Article divuit. Activitats extractives i mineres
S'hi prohibeixen, en l'àmbit del paratge natural, les activitats extractives i mineres, llevat de l'explotació salinera.
Article dinou. Activitats agràries
1. Concepte i normes aplicables
Es consideraran agràries o agropequàries les activitats relacionades directament amb l'explotació dels recursos vegetals del sòl i la cria, la reproducció i l'aprofitament d'espècies animals. L'exercici d'aquestes activitats haurà de sotmetre's a les normes i els plans sectorials que els siguen d'aplicació, en tot allò que siga compatible amb aquest Pla.
2. Construccions i instal·lacions relacionades amb l'activitat agrària
a) S'hi permeten les construccions, les instal·lacions i els equipaments estretament vinculats a l'explotació agrària i amb les especificacions que al respecte estableixen els planejaments urbanístics vigents. Per a la tramitació de la llicència urbanística d'aquests caldrà un informe previ de la Conselleria Agricultura, Pesca i Alimentació sobre la seua idoneïtat i necessitat, i l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient.
b) Les construccions i instal·lacions vinculades a l'explotació agrària, i els equipaments de servei de l'explotació, guardaran una relació de dependència i proporció adequada a la tipologia dels aprofitaments a què es dedique l'explotació en què hagen d'instal·lar-se.
c) S'hi prohibeix la instal·lació d'hivernacles.
3. Productes fitosanitaris
L'ús de productes fitosanitaris haurà d'adaptar-se a les normes i els plans sectorials que els siguen d'aplicació, d'acord amb els períodes, les limitacions i els condicionaments establerts pels organismes competents. En qualsevol cas, l'ús de productes fitosanitaris al paratge natural i al perímetre de protecció d'aquest es limitarà als inclosos en les categories toxicològiques A o B, tal com indica l'Ordre del Ministeri d'Agricultura de 4 de desembre de 1975 per la qual es reglamenta l'ús de productes fitosanitaris per prevenir danys a la fauna, que prohibeix l'ús de productes de categoria C per a la fauna terrestre i la fauna aqüícola a les zones humides.
4. Instal·lacions ramaderes
Queden prohibides les instal·lacions ramaderes en l'àmbit del paratge natural. Les instal·lacions que estiguen convenientment legalitzades abans de la declaració del paratge, no podran ser ampliades ni en superfície ni en volum d'edificació, i, a més, hauran d'adaptar-se a les determinacions següents:
- Hauran de disposar d'un sistema de depuració de residus i emissions en condicions reglamentàries.
- S'hauran d'adaptar a la resta de condicions que establesca la legislació sectorial per a aquest tipus d'instal·lacions.
Donat cas que no es dispose d'un sistema adequat de depuració de residus, aquest haurà de fer-se en un termini inferior a un any des de l'aprovació d'aquest Pla Rector.
5. Piscifactories
a) Es prohibeix la implantació de piscifactories en l'àmbit del paratge natural, entenent aquestes per instal·lacions dedicades a la cria astacitícola i piscícola amb fins comercials que tinguen una producció de més de 500 kg/ha/any de biomassa, i, en tot cas, sempre que necessiten realitzar obra de fàbrica. Amb caràcter excepcional, es permet a les zones d'infraestructura salinera senyalades en la cartografia d'ordenació, la implantació de piscifactories sense les limitacions indicades anteriorment, les quals hauran de tenir abans aprovat el preceptiu estudi d'impacte ambiental.
b) Les explotacions piscícoles que per a millorar la seua producció adopten mesures de fertilització i alimentació suplementàries la producció de les quals depasse els 200 kg/ha/any de biomassa, no podran vessar les aigües a altres tolls del paratge natural o a llits que directament o indirectament vessen en aquells.
c) No s'hi admetran les infraestructures que comporten obres de fàbrica distintes a les permeses en les normes d'aquest Pla Rector. Les espècies cultivades no podran ser exòtiques, tret del cas de les piscicultures intensives a les zones d'infraestructures salineres, sempre que es justifique l'absència de risc de fuga d'aquestes espècies.
d) Les instal·lacions situades a espais on aquesta activitat és considerada incompatible per aquest Pla Rector i que estiguen convenientment legalitzades abans de la declaració del paratge natural, no podran ser ampliades ni en superfície ni en volum d'edificació, i hauran de tenir, a més, un sistema de depuració de residus en condicions reglamentàries que permeta abocar-les a llits del paratge natural sense perjudicar les condicions físicoquímiques i microbiològiques de les aigües. Donat cas que no es dispose d'un sistema adequat de depuració de residus, aquest haurà de fer-se en un termini inferior a un any des de l'aprovació d'aquest Pla Rector.
Article vint. Activitat salinera
Pel fet de considerar-la plenament compatible amb els objectius de protecció d'aquest Pla Rector, aquesta activitat no tindrà cap altra limitació que les imposades en la legislació sectorial que hi siga d'aplicació i en les normes contingudes en aquest Pla per a l'activitat.
Article vint-i-un. Caça
1. Directrius per a l'ordenació i la regulació de l'activitat cinegètica
Tot aprofitament cinegètic en l'àmbit del paratge natural, ha de fer-lo el titular del dret de forma ordenada i d'acord amb els plans tècnics d'aprofitament cinegètic, justificatius de la quantia i les modalitats de les captures que s'hi han de fer, a fi de fomentar i protegir la riquesa faunística. Aquests plans tècnics hauran de fer-se en un termini no superior a dos anys des de l'entrada en vigor d'aquest Pla Rector, i hauran de ser aprovats per la Conselleria de Medi Ambient. El contingut dels plans tècnics s'haurà d'adaptar a les normes i els requisits que amb aquest fi establesca aquest Pla Rector.
Sense perjudici d'altres determinacions que puga establir la Conselleria de Medi Ambient, els plans tècnics d'aprofitament cinegètic hauran de preveure almenys els aspectes següents:
a) Creació de zones de reserva, que estiguen vedades a tot tipus de caça, a fi de protegir les espècies no cinegètiques d'aquesta activitat. Aquestes zones hauran de suposar almenys el 20% de la superfície total vedada, i hauran d'adaptar-se als criteris establerts al respecte en la memòria justificativa d'aquest Pla Rector. Les zones de reserva hauran de ser convenientment senyalitzades.
b) S'hi estudiarà la possibilitat de crear, de manera permanent, àrees de refugi de caça per a la protecció dels territoris de cria d'espècies colonials o en situació delicada.
c) Les espècies d'aprofitament cinegètic seran les que establesca la corresponent ordre anual per a la regulació de la temporada cinegètica de la Conselleria de Medi Ambient.
d) Establiment del règim de tirades, el qual haurà d'incloure el període, els dies hàbils i l'horari autoritzat per a la pràctica. Aquestes determinacions hauran de ser recollides per les ordres anuals que dicte la Conselleria de Medi Ambient.
e) La modalitat de caça haurà de ser exclusivament des de llocs fixos. El nombre de llocs serà establert pel pla tècnic d'aprofitament. Els llocs hauran d'estar perfectament marcats i delimitats a l'esmentat pla.
f) Es determinarà el mode d'establir cada any la quantitat de peces possibles per a cada vedat, d'acord amb les normes següents:
- Cada temporada s'establirà una quantitat total de peces per a la totalitat del paratge natural, que durant els dos primers anys no podrà passar del 50% de la mitjana dels censos oficials de gener de les cinc temporades anteriors. S'establiran quantitats diferents, almenys per a anàtides i fotges.
- Es declararà la veda d'aquelles espècies cinegètiques que tinguen una mitjana inferior als 100 exemplars en els censos durant els últims 5 anys.
- S'assignarà a cada vedat una quantitat parcial en funció de la superfície inundada i dels censos dels anys anteriors.
g) Per a un control eficaç de les tirades, caldrà preveure la presència suficient de guarderia al paratge; s'hi hauran d'establir també els mecanismes necessaris per efectuar el control sobre les peces abatudes. A fi de permetre l'establiment de quantitats i règims de caça adaptats a la necessitat de fer compatibles l'activitat cinegètica i la conservació de la fauna, a més de l'esmentat control sobre les peces abatudes, es faran censos mensuals a tots els vedats durant la temporada de caça.
2. Construccions i instal·lacions vinculades a l'activitat cinegètica
Es permeten les construccions i les instal·lacions vinculades a l'activitat cinegètica de superfície inferior a 30 metres quadrats. Per a la tramitació de la llicència urbanística d'aquestes instal·lacions caldrà justificar-les mitjançant un informe previ de la Conselleria de Medi Ambient.
3. Creació de nous vedats
La creació de nous vedats que afecten territorialment l'àmbit del paratge natural haurà de tenir l'autorització prèvia de la Conselleria de Medi Ambient, i, a més, s'haurà d'adaptar als requisits següents:
a) La superfície inclosa al paratge natural del nou vedat no podrà ser inferior al 50% de la totalitat.
b) L'aprovació del nou vedat es farà conjuntament amb la del corresponent pla tècnic d'aprofitament cinegètic.
c) Almenys el 75% de la superfície del nou vedat haurà de reunir les condicions adequades als hàbitats propis de les aus aquàtiques: presència d'aigua durant més de nou mesos a l'any i de vegetació palustre.
4. Terrenys lliures
Es prohibeix la caça als terrenys lliures.
Article vint-i-dos. Pesca
1. Ordenació i regulació de l'activitat piscícola
Tot aprofitament piscícola en l'àmbit del paratge natural, haurà de fer-lo el titular del dret de forma ordenada i d'acord amb els plans tècnics d'aprofitament piscícola, justificatius de la quantia i les modalitats de les captures que s'hi podran fer, a fi de fomentar i protegir la riquesa aqüícola. Aquests plans tècnics hauran de ser realitats pels titulars del dret en un termini no superior a dos anys des de l'entrada en vigor d'aquest Pla Rector, i hauran de ser aprovats per la Conselleria de Medi Ambient. El contingut dels plans tècnics s'haurà d'adaptar a les normes i requisits que amb aquest fi establesca aquest Pla Rector.
Sense perjudici d'altres determinacions que puga establir la Conselleria de Medi Ambient, els plans tècnics d'aprofitament piscícola han de preveure almenys els aspectes següents:
a) Espècies explotables, càrrega pesquera, zones i èpoques de pesca, arts permeses, mètodes d'extracció i dimensions.
b) La pesca esportiva únicament podrà fer-se als canals, sempre que ho autoritze el titular del dret, s'estiga en possessió de la corresponent llicència de pesca i s'usen canya i ormeigs amb hams que tinguen flotador.
2. Construccions i instal·lacions vinculades a l'activitat piscícola
Es permeten les construccions i instal·lacions vinculades a l'activitat piscícola de superfície inferior a 30 metres quadrats. Per tramitar la llicència urbanística d'aquestes construccions caldrà un informe sobre la seua idoneïtat i necessitat i l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient.
Article vint-i-tres. Activitat industrial i comercial
1. Pel fet de considerar-les incompatibles amb els objectius del paratge natural, s'hi prohibeixen les instal·lacions industrials de qualsevol tipus en l'àmbit d'aplicació d'aquest Pla Rector d'ús i Gestió, llevat de l'activitat salinera i la piscicultura a les zones on aquesta és autoritzada pel present Pla Rector i amb les condicions indicades.
2. Amb caràcter general, s'hi prohibeixen les construccions hoteleres, les discoteques, els comerços, els magatzems, els cementeris d'automòbils, l'emmagatzematge i la custòdia de caravanes o embarcacions, les pistes d'aterratge d'ultralleugers i qualsevol altra activitat comercial que no haja estat expressament permesa per aquest Pla Rector.
Article vint-i-quatre. Activitats turístiques i recreatives
1. Pel fet de considerar-la incompatible amb els objectius del paratge natural, s'hi prohibeix la implantació d'activitats turístiques i recreatives de qualsevol tipus, com ara campaments de turisme, càmping, equitació, instal·lacions esportives, pistes de karts, pistes d'aterratge d'ultralleugers i, en general, qualsevol altra activitat que no haja estat explícitament prevista en aquest Pla Rector d'ús i Gestió.
2. S'hi prohibeix l'ús de motos i bicicletes fora dels camins, llevat dels necessaris per a la gestió i la vigilància del paratge natural.
3. Queda prohibida l'acampada lliure a tot l'àmbit del paratge natural.
Article vint-i-cinc. Activitats d'urbanització i edificació
1. S'hi prohibeixen les activitats d'urbanització i edificació dins de l'àmbit del paratge natural.
2. Construccions
S'hi autoritzen únicament les construccions no residencials lligades inexcusablement a l'explotació salinera i dels recursos agraris i piscícoles i les construccions residencials actualment existents, lligades al manteniment i la guarderia de les instal·lacions relacionades amb l'activitat cinegètica, piscícola o de l'explotació salinera en les condicions establertes en les normes particulars. En cap cas no podran superar els 30 metres quadrats de superfície.
Article vint-i-sis. Abocadors
Queden prohibits els abocadors de qualsevol classe a l'àmbit d'aplicació, inclòs el perímetre de protecció d'aquest Pla Rector d'ús i Gestió.
Article vint-i-set. Construccions i edificacions d'utilitat pública i interès social
S'hi prohibeixen les construccions i edificacions d'utilitat pública o interès social que no estiguen directament vinculades a la finalitat de protecció del paratge.
TíTOL III
Normes d'ús públic
Article vint-i-vuit. Programa de visites
1. S'establirà un programa de visites a les zones habilitades a l'efecte per l'administració, que preveja el nombre màxim de visitants, les èpoques i les zones que es visitaran, les recomanacions per a l'aprofitament òptim de la visita i sobre el comportament del visitant, com també altres aspectes que es consideren d'interès. En qualsevol cas, el règim de visites s'adaptarà a les normes següents:
a) En tots els casos, els visitants hauran d'estar acompanyats per un guarda o monitor autoritzat per la Conselleria de Medi Ambient.
b) Els terrenys de propietat privada no podran ser visitats sense l'autorització del propietari.
c) Els visitants no hauran de molestar, destruir ni recol·lectar cap espècie animal o vegetal, ni viva ni morta.
d) Els visitants hauran de respectar els senyals, els itineraris i les zones d'accés prohibit.
e) Les observacions i fotografies es faran des dels observatoris o sense eixir dels itineraris.
f) S'hi prohibeix portar animals domèstics solts.
g) S'hi prohibeix encendre foc.
h) S'hi prohibeix tirar papers, plàstics, llaunes i qualsevol altre rebuig al sòl.
2. Tal com preveu el Decret 190/1988, de 12 de desembre, del Govern Valencià, el programa de visites podrà delimitar aquells sectors del territori on es controlarà amb caràcter transitori la permanència i el trànsit de persones o vehicles i embarcacions per raons ecològiques, com ara àrees de cria i àrees de major concentració de fauna.
TíTOL IV
Normes particulars
Secció primera
Concepte i aspectes generals
Article vint-i-nou. Concepte
1. A l'efecte de particularitzar les normes protectores establertes mitjançant aquest Pla, per tal de definir els tractaments específics més adaptats a les necessitats pròpies de protecció, conservació i millora, s'hi han distingit les zones següents:
- espais subjectes a protecció especial integral
- espais subjectes a protecció especial ecològica
- espais subjectes a protecció paisatgística
- espais subjectes a protecció especial de l'activitat salinera.
2. Les determinacions inherents a cadascuna d'aquestes categories de protecció constitueixen la normativa bàsica a l'hora d'establir els usos i les activitats permeses i prohibides per aquest Pla Rector d'ús i Gestió.
Article trenta. Interpretació
En tot allò no regulat per aquestes normes particulars, hi seran d'aplicació les disposicions contingudes en les normes generals de regulació d'usos i activitats.
Secció segona
Zona subjecta al grau de protecció especial integral
Article trenta-un. Caracterització
S'integren en aquesta categoria de protecció aquells espais de característiques excepcionals que constitueixen un conjunt d'ecosistemes de rellevant valor ecològic, paisatgístic i científic, que gaudeixen de bona salut ambiental i que, a més, alberguen habitualment espècies de fauna o flora rares i amenaçades. Aquests espais estan destinats exclusivament a activitats conservacionistes, científiques i didàctiques.
Article trenta-dos. Localització
S'inclou en aquest concepte el sector situat al sud de la gola del Vinalopó, tal com indica el mapa de zonificació.
Article trenta-tres. Usos permesos
1. Es designen com a usos permesos tots aquells dirigits a aconseguir una millor i més efectiva conservació, potenciació i coneixement de l'ecosistema. Així, doncs, aquests espais estaran exclusivament dirigits cap a activitats científiques, de conservació i naturalístiques.
2. Es consideren usos compatibles aquells de caràcter recreatiu o naturalístic que no suposen eventuals riscos de degradació ambiental i que indiquen una utilització passiva de l'espai, com ara utilització d'observatoris i potencials itineraris. Hauran de tenir l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient.
3. Tasques de conservació i regeneració d'ecosistemes, supressió d'aquells camins i altres infraestructures l'existència de les quals minva els fins previstos, com també les accions tendents a potenciar les activitats científiques i naturalístiques que contribuesquen a infondre el coneixement d'aquests importants ecosistemes.
4. Instal·lació d'equipaments i adequacions científiques i naturalístiques, les quals hauran de tenir l'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient.
5. La instal·lació de tanques, sempre que es faça amb materials naturals o, preferentment, amb bardissa, a fi d'evitar l'impacte generat per les tanques fetes amb materials constructius.
Article trenta-quatre. Usos prohibits
1. Es consideren usos prohibits amb caràcter general tots els que comporten alteració i degradació del medi o dificulten el desenvolupament dels usos permesos. En especial, es consideren explícitament prohibits aquells usos i activitats que puguen suposar un maneig no racional de les aigües i contribuesquen a disminuir la quantitat i la qualitat d'aquestes, com també aquells que puguen afectar la riquesa biològica de la zona.
2. Els canvis d'ús del sòl o la transformació d'aquest que impliquen una pèrdua de superfície inundable o de la coberta vegetal.
3. La recol·lecció i l'extracció de qualsevol element de la gea, llevat que es faça per raons científiques, i amb l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient.
4. La recol·lecció i la tala de la vegetació silvestre, tret que es faça per motius científics, i amb l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient.
5. La recol·lecció i la captura de qualsevol element de la fauna, com també les molèsties que es causen a aquesta, tret que es faça per motius científics, i amb l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient.
6. L'estudi, l'observació, la investigació i la presa d'imatges de la fauna fora dels llocs permesos sense autorització de la Conselleria de Medi Ambient.
7. L'accés, el trànsit, la navegació i l'estada a llocs no permesos sense autorització de la Conselleria de Medi Ambient.
8. Les obres de captació d'aigües que puguen alterar en algun grau les condicions del complex humit o aquelles que suposen retenció, apropiació, alteració o maneig no racional dels fluxos hídrics tributaris de la reserva natural.
9. Les obres de desmunts, terraplenaments i rebliments.
10. Tot tipus de construccions i edificacions, llevat de les imprescindibles per a la gestió del paratge natural.
11. L'aprofitament agrícola.
12. L'aprofitament ramader.
13. L'aprofitament cinegètic.
14. L'aprofitament pesquer.
15. La resta d'usos i activitats prohibits en l'àmbit del paratge natural, en general, i de la zona de protecció especial ecològica, en particular.
Secció tercera
Espais subjectes al grau de protecció especial ecològica
Article trenta-cinc. Caracterització
S'integren en aquesta categoria de protecció aquells espais de característiques excepcionals que constitueixen un conjunt d'ecosistemes de rellevant valor ecològic, paisatgístic o científic. Part d'aquests espais estan destinats a activitats tradicionals, com ara els aprofitaments cinegètic i piscícola.
Article trenta-sis. Localització
Els espais inclosos en aquesta categoria de protecció ocupen un important sector del paratge natural. Estan constituïts pels tolls d'aprofitament cinegètic i àrees de vegetació halòfila o hidrohalòfila en bon estat de conservació i en avançat estat de regeneració que es localitzen fonamentalment al SW i NW del paratge natural, l'antiga explotació de Salinera EspaÑola i les dunes i platges de la franja litoral, tal com s'indica al mapa 17 de la cartografia d'ordenació.
Article trenta-set. Usos permesos
1. Es designen com a usos permesos tots aquells dirigits a aconseguir una millor i més efectiva conservació i potenciació dels recursos naturals. Així, doncs, aquests espais estaran preferentment dirigits cap a activitats científiques, de conservació i interpretació de la naturalesa.
2. Les activitats tradicionals de caça i pesca que es fan en aquests espais quedaran com a usos permesos d'acord amb les normes i les determinacions d'aquest Pla Rector d'ús i Gestió. Es permet la piscicultura extensiva, la cria d'alevins inclosa, amb l'autorització prèvia de la Conselleria de Medi Ambient. Les explotacions piscícoles que per millorar la producció prenguen mesures de fertilització i alimentació suplementàries que tinguen una producció superior als 200 kg/ha/any de biomassa, no podran abocar les aigües a altres tolls del paratge natural o a llits que directament o indirectament hi vessen.
3. Es consideraran usos compatibles aquells de caràcter recreatiu o naturalístic que no suposen eventuals riscos de degradació ambiental i que impliquen una utilització passiva de l'espai, com ara senderisme controlat. Aquests usos hauran de ser autoritzats per la Conselleria de Medi Ambient.
4. Tasques de conservació i regeneració d'ecosistemes, supressió de camins i altres infraestructures, com també les accions tendents a possibilitar les activitats científiques, naturalístiques i didàcticoecològiques.
5. Instal·lació d'equipaments i adequacions científiques, naturalístiques i didàcticoecològiques, les quals hauran de tenir l'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient.
6. La instal·lació de tanques, sempre que es faça amb materials naturals o, preferentment, mitjançant bardisses, a fi d'evitar l'impacte generat pels closos fets amb materials constructius.
7. Actuacions dirigides a la millora de les condicions d'acollida de la fauna (prevenció de molèsties, habilitació d'àrees de nidificació, alimentació i repòs, etc.)
8. Actuacions dirigides a la regeneració de les formacions vegetals, en especial de vegetació halòfila i psammòfila, en els termes indicats en les normes generals d'aquest Pla Rector.
Article trenta-vuit. Usos prohibits
1. Es consideren usos prohibits, amb caràcter general, tots els que comporten alteració i degradació del medi o dificulten el desenvolupament dels usos permesos. En especial, es consideren explícitament prohibits aquells usos i activitats que poden suposar un maneig abusiu de l'aigua i contribuesquena a disminuir-ne la quantitat i la qualitat, com també els que poden afectar la riquesa biològica del paratge.
2. Els canvis d'ús del sòl o la transformació d'aquest que impliquen una pèrdua de superfície inundable, de la coberta vegetal o de les característiques geomorfològiques o paisatgístiques, excepte l'increment de superfície inundable mitjançant la realització de nous tolls, per a l'execució dels quals caldrà tenir prèviament l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient.
3. La recol·lecció i la tala de vegetació silvestre, llevat que siga expressament autoritzada per la Conselleria de Medi Ambient per a fins científics o de manteniment.
4. La realització d'activitats constructives, com ara tanques d'obra o edificacions de qualsevol classe, excepte les autoritzades per aquest Pla Rector i les necessàries per a la correcta gestió del paratge natural, després de l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient.
5. Les obres de desmunts, terraplenaments i reompliments, llevat de les actuacions que tinguen per objecte afavorir els recursos i els valors naturals que es pretenen protegir, després de l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient.
6. La posada en conreu de nous terrenys.
7. La implantació de noves explotacions ramaderes o ampliació de les existents.
8. Les piscifactories.
9. La realització d'infraestructures de qualsevol classe, com ara l'obertura de camins o carreteres, gasoductes i oleoductes, instal·lacions elèctriques i telefòniques, o infraestructures hidràuliques distintes a les destinades a la correcta gestió de l'àmbit del paratge natural.
10. El trànsit motoritzat i l'equitació fora dels camins i vials, llevat quan es referesca als serveis propis del paratge, com també passejar amb animals domèstics solts. En el període de nidificació de les aus, la Conselleria de Medi Ambient podrà restringir el pas a qualsevol persona no relacionada amb la gestió del paratge natural i el manteniment dels usos autoritzats.
11. Els establiments, les infraestructures i els equipaments de qualsevol tipus, fins i tot desmuntables, no relacionats directament amb els usos permesos.
12. La instal·lació d'artefactes, suports de publicitat o altres elements anàlegs, com també qualsevol forma de publicitat que no siga de caràcter institucional, destinada a proporcionar informació sobre l'espai objecte de protecció, sense que supose deteriorament del paisatge.
13. La realització d'abocaments de residus sòlids o líquids de qualsevol tipus.
14. Les obres de captació d'aigües, tret que tinguen l'autorització expressa de l'òrgan de conca, i després de l'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient; i en qualsevol cas, sempre que puguen alterar les condicions del medi natural perquè suposen retenció, apropiació o maneig abusiu dels fluxos hídrics.
15. Tot tipus de construccions i edificacions, excepte aquelles imprescindibles per a la correcta gestió del paratge natural.
Secció quarta
Espais subjectes al grau de protecció paisatgística
Article trenta-nou. Caracterització
Aquesta categoria de protecció està integrada per espais que presenten un alt potencial ecològic i paisatgístic, encara que en l'actualitat, sia per estar molt degradats o per sustentar aprofitaments agrícoles, no arriben a exercir la funció que els correspondria en el conjunt de l'ecosistema. En conseqüència, són espais dels quals cal aconseguir la regeneració natural.
Article quaranta. Localització
Els espais subjectes a aquesta categoria de protecció se situen fonamentalment als sector meridional i occidental del paratge, envoltant part dels espais de protecció especial ecològica, tal com es reflecteix al mapa 17 de la cartografia d'ordenació.
Article quaranta-un. Usos permesos
1. Als espais actualment dedicats a l'aprofitament agrícola es permeten totes aquelles activitats i instal·lacions estretament relacionades amb l'aprofitament agrícola, d'acord amb les disposicions legals vigents en aquesta matèria i amb el que estableixen les normes generals d'aquest Pla Rector.
2. La instal·lació de tanques, sempre que es facen amb materials naturals o, preferentment amb bardisses, a fi d'evitar l'impacte generat per les tanques fetes amb materials de construcció.
3. La transformació a saladar i la regeneració de la vegetació natural, com també la creació de nous tolls que permeten l'augment de la superfície inundada, després de l'autorització prèvia de la Conselleria de Medi Ambient.
4. Les instal·lacions i adequacions naturalístiques o recreativonaturalístiques amb les infraestructures de suport, després de l'autorització prèvia de la Conselleria de Medi Ambient.
5. S'hi permet la piscicultura extensiva, inclosa la cria d'alevins, amb l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient. Les explotacions piscícoles que per millorar la producció adopten mesures de fertilització i alimentació suplementàries que tinguen una producció superior als 200 kg/ha/any de biomassa, no podran abocar l'aigua a altres basses del paratge natural o a llits que directament o indirecta aboquen en aquests.
6. S'hi podran instal·lar, amb l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient, casetes d'un màxim de 30 metres quadrats de superfície, quan se'n justifique la necessitat pel desenvolupament dels casos permesos en aquest Pla Rector. En qualsevol cas, la densitat màxima permesa serà d'una construcció cada 50 ha en conjunt, tret que l'explotació siga de menor, cas en què s'autoritzarà una sola construcció.
Article quaranta-dos. Usos prohibits
1. Es consideren usos prohibits amb caràcter general tots els que comporten una degradació del medi o dificulten el desenvolupament dels usos permesos. En especial, s'hi prohibeixen aquells usos i activitats que puguen suposar un maneig abusiu de l'aigua i contribuesquen a disminuir la quantitat i la qualitat d'aquesta, com també els que puguen afectar la riquesa biològica del paratge.
2. Les transformacions agrícoles a les zones no cultivades des de la data de creació del paratge natural.
3. Les obres de captació d'aigua que puguen alterar en algun grau les condicions dels complexos humits o les que suposen retenció, apropiació o maneig abusiu dels fluxos hídrics.
4. Les obres de desmunt, terraplenament i reompliment o excavació, tret que siguen expressament autoritzades per la Conselleria de Medi Ambient.
5. La instal·lació d'explotacions ramaderes.
6. La implantació de piscifactories.
7. Les infraestructures de drenatge que necessiten utilitzar bombes de motor o obra de fàbrica, com ara tubs de drenatge soterrats, impermeabilització o cimentació dels marges i realització de canals de drenatge.
8. La realització d'activitats constructives com ara tanques d'obra o edificacions de qualsevol classe, tret de les autoritzades per aquest Pla Rector i les necessàries per a la correcta gestió del paratge natural, després de l'autorització prèvia de la Conselleria de Medi Ambient.
9. La realització d'infraestructura de qualsevol classe, com ara obertura de camins o carreteres, gasoductes i oleoductes, instal·lacions de la línia elèctrica i telefònica o infraestructures hidràuliques diferents a les destinades per a la correcta gestió de l'àmbit del paratge natural.
10. El trànsit motoritzat i l'equitació fora dels camins i vials, tret de quan es referesca als serveis propis del paratge, com també passejar amb animals domèstics solts. Durant el període de nidificació de les aus, la Conselleria de Medi Ambient podrà restringir el pas a qualsevol persona no relacionada amb la gestió del paratge natural i el manteniment dels usos autoritzats.
11. Els establiments, les infraestructures i els equipaments de qualsevol tipus, fins i tot desmuntables, no relacionats directament amb els usos permesos.
12. La instal·lació d'artefactes, suports de publicitat o altres elements anàlegs, com també qualsevol forma de publicitat que no siga la de caràcter institucional destinada a proporcionar informació sobre l'espai objecte de protecció, la qual no pot suposar cap deteriorament del paisatge.
13. La realització d'abocaments de residus sòlids o líquids de qualsevol tipus.
Secció cinquena
Espais naturals subjectes al grau de protecció especial
de l'activitat salinera
Article quaranta-tres. Caracterització
S'integren en aquesta categoria de protecció aquelles zones destinades estrictament al servei de l'explotació salinera.
Article quaranta-quatre. Localització
Aquesta categoria de protecció se situa a les salines de Bras del Port i de Bonmatí, incloent-hi les zones on se situen les instal·lacions i la infraestructura necessària per al desenvolupament d'aquesta activitat, tal com s'indica al mapa 17 de la cartografia d'ordenació.
Article quaranta-cinc. Usos permesos
1. Amb caràcter general, es consideren usos permesos tots aquells destinats al desenvolupament de l'activitat salinera, amb les excepcions i limitacions imposades en aquest Pla Rector.
2. Les activitats cinegètiques i piscícoles que es fan en aquests espais quedaran com a usos permesos d'acord amb les normes i determinacions disposades en aquest Pla Rector d'ús i Gestió. S'hi permet la piscicultura en les condicions en què es fa en l'actualitat.
La cria d'alevins requerirà l'autorització prèvia de la Conselleria de Medi Ambient.
3. La piscicultura intensiva a les àrees que a la cartografia d'ordenació es delimiten com d'infraestructura salinera. Per a la implantació d'aquesta activitat es requerirà l'elaboració del corresponent estudi de viabilitat i el projecte, que hauran d'obtenir l'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient.
4. La realització de noves infraestructures i construccions necessàries per al desenvolupament de l'explotació salinera, que se situaran preferentment en l'àmbit determinat com d'infraestructura salinera. Fora d'aquest àmbit, el corresponent projecte requerirà l'informe previ favorable de la Conselleria de Medi Ambient.
5. Els usos i les actuacions destinades a millorar les condicions naturals i paisatgístiques d'aquests espais o a facilitar la realització d'activitats científiques, didàctiques i recreativo-naturalístiques.
6. La dessecació o la no-inundació temporal de les basses concentradores, quan no siga motivada per raons d'explotació salinera, requerirà un informe tècnic que ho justifique i haurà de ser autoritzada per la Conselleria de Medi Ambient.
Article quaranta-sis. Usos prohibits
1. Es consideren usos prohibits, amb caràcter general, tots els que comporten una degradació del medi o dificulten el desenvolupament dels usos permesos. En especial, s'hi prohibeixen aquells usos i actuacions que no estiguen directament vinculats a l'explotació salinera o al desenvolupament d'activitats científiques i naturalístiques, llevat de les activitats permeses en aquest Pla Rector.
2. La piscicultura intensiva, excepte a les zones d'infraestructura salinera.

linea
Mapa web