diari

RESOLUCIÓ de 25 de maig de 2001, de la Direcció General de Tributs, relativa a l'aplicació de l'article 10 de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat Valenciana, per la qual es regula el Tram Autonòmic de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i restants tributs cedits. [2001/X5137]

(DOGV núm. 4010 de 30.05.2001) Ref. Base de dades 2242/2001

RESOLUCIÓ de 25 de maig de 2001, de la Direcció General de Tributs, relativa a l'aplicació de l'article 10 de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat Valenciana, per la qual es regula el Tram Autonòmic de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i restants tributs cedits. [2001/X5137]
L'article 10 de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat Valenciana, per la qual es regula el Tram Autonòmic de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i restants tributs cedits, estableix les reduccions en l'Impost sobre Successions i Donacions, en virtut de l'habilitació continguda en l'article 13 de la Llei 14/1996, de 30 de desembre, de Cessió de Tributs de l'Estat a les Comunitats Autònomes i Mesures Fiscals Complementàries.
A fi de garantir una millor comprensió de les reduccions autonòmiques i la seua coordinació amb les estatals, i contribuir a aclarir el seu àmbit d'aplicació, aquesta Direcció General ha considerat convenient d'emetre la resolució següent:
1. Àmbit d'aplicació de l'article 10 de la Llei 13/1997
L'article 13 de la Llei 14/1996, de 30 de desembre, de Cessió de Tributs de l'Estat a les Comunitats Autònomes i Mesures Fiscals Complementàries, atorga a les comunitats autònomes la competència per a establir reduccions en l'Impost sobre Successions i Donacions per a la transmissions mortis causa, i determina que aquestes reduccions, o bé hauran de respondre a circumstàncies pròpies de les comunitats autònomes, o bé, quan incidisquen sobre matèries que siguen objecte de reduccions pròpies de l'Estat, hauran de mantenir aquestes últimes en condicions anàlogues a les establides per aquest.
La distinció entre ambdós tipus de reduccions no resulta anodí, ja que de l'anàlisi d'aquest article i de l'article 20 de la Llei 29/1987, de 18 de desembre, de l'Impost sobre Successions i Donacions s'obté la conclusió que, mentre les reduccions pròpies de la comunitat autònoma no es contraposen a les reduccions estatals, per tenir un àmbit subjectiu d'aplicació exclusiu o per configurar un nou àmbit objectiu o material del benefici fiscal que se suma als ja existents, basats, en ambdós casos, en les circumstàncies pròpies de la comunitat autònoma, les reduccions anàlogues aprovades per les comunitats autònomes, és a dir, aquelles que incideixen sobre idèntics àmbits subjectiu i material que les de l'Estat, desplacen les reduccions estatals, aplicant-se en lloc d'aquestes, de forma que les quanties de la reducció seran, en aquests segons casos, les que determine la norma autonòmica. D'aquesta manera, s'apliquen, en primer lloc, les reduccions de l'Estat, amb els seus pressupòsits d'aplicació, llevat que hi haja reduccions autonòmiques anàlogues que, mantenint aquests pressupòsits, varien la seua quantia; i, en segon lloc, apliquen les reduccions pròpies de les comunitats autònomes, és a dir, tant aquelles altres que incidisquen de fet sobre pressupòsits de fet propis de les comunitats autònomes, com les que modifiquen algun dels requisits de les reduccions estatals.
La Comissió Mixta de Coordinació de la Gestió Tributària ha fet aquesta mateixa interpretació del terme «anàleg», en restringir-lo a aquells supòsits en els quals una comunitat autònoma manté el pressupòsit de fet d'aplicació de la reducció, modificant-ne l'import, però incloent-hi tots els subjectes passius que podien acollir-se a la reducció estatal, i que qualsevol modificació dels pressupòsits de fet, encara que aquests siguen parcialment coincidents amb els de l'Estat, suposa l'establiment d'una reducció pròpia de la comunitat autònoma.
Ateses aquestes consideracions generals, s'ha d'entendre que les reduccions establides en l'article 10 de la Llei 13/1997, de la Generalitat Valenciana, tenen una vocació de complementar les estatals. Això és particularment evident si s'analitza la dicció de l'article 10 esmentat, en el qual, en establir que per al càlcul de la base liquidable de l'Impost de Successions i Donacions resultaran aplicables les reduccions establides per l'Estat en la mateixa llei reguladora del Tribut, amb les especialitats recollides en aquesta norma autonòmica, s'empra la preposició “amb” en un context que denota clarament la voluntat del legislador que les reduccions de la Generalitat Valenciana resulten aplicables conjuntament amb les reduccions estatals. Així, mantenint els supòsits de fet recollits per la normativa estatal, que, en cap cas podran quedar exclosos d'aplicació, la Comunitat Autònoma Valenciana, fent ús de la competència que li atorga l'article 13.Tres de la Llei 14/1996, de 30 de desembre, de Cessió de Tributs de l'Estat a les Comunitats Autònomes i Mesures Fiscals Complementàries, ha establit altres que, complementàries de les anteriors, tal i com estableix el preàmbul de la Llei 11/2000, de 28 de desembre, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera i d'Organització de la Generalitat Valenciana, responen a circumstàncies de caràcter econòmic o social pròpies de la Comunitat Autònoma Valenciana.
A més a més, a aquesta mateixa i reiterada conclusió condueix la consideració que constitueix un dels més importants mitjans d'interpretació de les normes, la documentació que duu adjunt el projecte de cada llei, entre la qual s'inclouen, necessàriament, les memòries justificativa i econòmica d'aquest. Aquest últim document és especialment clar en relació amb el caràcter complementari de les reduccions autonòmiques, atés que, per a calcular l'import del benefici fiscal, es parteix, exclusivament, de les operacions que no gaudeixen de reducció en el moment d'implantar-se la nova norma, i no es recull cap increment en la recaptació com a conseqüència d'eventuals supòsits que perden el dret a la reducció.
En conclusió, llevat del cas, que s'analitza a continuació, d'adquisicions realitzades per persones amb minusvalidesa física o psíquica, les altres reduccions autonòmiques aprovades per la Comunitat Valenciana no exclouen les estatals, sinó que incideixen sobre realitats pròpies d'aquesta, complementant aquelles altres estatals, tal i com es dedueix de la seua redacció i de la documentació complementària que s'adjunta a la norma aprovada.
2. Adquisicions realitzades per persones amb minusvalidesa física o psíquica
Aquesta reducció recull el mateix àmbit d'aplicació material i subjectiu que la prevista en l'article 20.2 de la Llei de l'Impost sobre Successions i Donacions, si bé es modifiquen les quanties de la reducció, que s'incrementen per la normativa valenciana. Es tracta, per tant, d'una reducció que desplaça la reducció estatal, per tenir un caràcter anàleg al d'aquesta, segons els termes recollits en l'apartat anterior d'aquesta resolució.
Pel que fa al concepte de minusvalidesa i al seu mode d'acreditació, atés que l'aplicació de la reducció es projecta sobre el mateix àmbit previst en la reducció estatal, seran aquests els mateixos que els recollits en la norma que regula aquesta última.
3. Transmissió de l'empresa individual agrícola
L'apartat segon de l'article 10 de la Llei 13/1997 estableix, en la redacció que en fa la Llei 10/1998, de 28 de desembre, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera, i d'Organització de la Generalitat Valenciana, una reducció en la base liquidable de l'Impost sobre Successions i Donacions en el supòsit de transmissió d'una empresa agrícola a favor del cònjuge, descendents o adoptats del causant, o a favor dels ascendents, adoptants i col·laterals, fins al tercer grau, del causant, quan no hi haja descendents o adoptats, del 95 por 100 del valor de l'empresa transmesa, sempre que es complisquen certs requisits.
Aquesta disposició s'ha de posar en relació amb la reducció prevista en l'article 20.2.c) de la Llei 29/1987, de 18 de desembre, de l'Impost sobre Successions i Donacions, en la redacció que en fa la Llei 66/1997, de 30 de desembre, de Mesures Fiscals, Administratives i de l'Ordre Social, que preveu una reducció del 95 por 100 en els casos que en l'herència estiga inclosa una empresa individual, un negoci professional o participacions representatives del capital social d'entitats a les quals resulte aplicable l'exempció prevista en l'article 4.Vuité de la Llei 19/1991, de 6 de juny, de l'Impost sobre el Patrimoni, sempre que l'adquisició es mantinga durant deu anys.
Ambdues reduccions operen sobre objectius similars, la transmissió d'empreses individuals, si bé no idèntics, en ser més específic aquest àmbit en el cas de la reducció aprovada per a la Comunitat Valenciana, ja que s'exigeix que l'empresa tinga per objecte l'activitat agrícola. Tanmateix, hi ha una important diferència que fa exclusiu l'àmbit subjectiu de la reducció valenciana, ja que aquesta última beneficia els successors de causants l'activitat agrícola dels quals no siga la seua principal font de renda. En canvi, perquè la reducció estatal opere, l'activitat agrícola ha d'haver constituït la principal font de renda del causant. Per tant, en aquest cas ens trobem amb una reducció autonòmica complementària de l'estatal, i no anàloga a aquesta.
D'altra banda, la reducció autonòmica per transmissió d'empresa individual agrícola ha de ser igualment posada en relació amb les reduccions previstes per a explotacions agràries en els articles 9, 10, 11 i 20 i en la disposició addicional quarta de la Llei 19/1995, de 4 de juliol, de Modernització de les Explotacions Agràries. De l'anàlisi conjunta de la regulació de la reducció autonòmica i de l'estatal, s'ha de concloure que l'àmbit subjectiu d'aquestes és parcialment distint. Així, mentre les reduccions estatals són aplicables únicament a transmissions mortis causa relacionades amb explotacions agrícoles prioritàries o amb superfícies rústiques de dedicació forestal, la reducció autonòmica és aplicable a la transmissió de qualsevol explotació agrària.
Pel que fa als requisits particulars de la reducció autonòmica que han d'acreditar-se, així com a altres elements comuns amb la reducció estatal, la interpretació dels quals no es recull en la Resolució 2/1999, de 23 de març, de la Direcció General de Tributs del Ministeri d'Hisenda, aquest centre directiu considera aplicables els criteris que a continuació s'exposen:
A) L'exercici de l'activitat ha ser habitual, personal i directe, durant els quatre anys precedents a la transmissió: Aquest requisit implica que durant tots i cadascun dels quatre períodes impositius de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques anteriors a la defunció, inclòs aquell en què es produïsca la meritació de l'Impost sobre Successions i Donacions, el causant ha d'haver sigut titular d'una activitat empresarial agrícola. Constituirà prova del compliment d'aquest requisit la consignació en les seues corresponents declaracions del IRPF (i de l'IVA, si no estiguera acollit al règim especial de l'agricultura) de rendiments, positius o negatius, d'activitats agrícoles. Sobre això, convé destacar que la legislació reguladora del IRPF (tant la Llei 18/1991 com la Llei 40/1998) imposa l'obligació de declarar, siga quin siga l'import de les rendes, per als contribuents que exerceixen activitats empresarials, per la qual cosa no podrà al·legar-se, sol·licitada aquesta acreditació, la inexistència d'obligació de declarar pel IRPF.
B) La activitat agrícola del causant no ha d'haver constituït la seua principal font de renda: Aquesta circumstància s'haurà de referir als quatre períodes impositius de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques anteriors a la defunció, inclòs aquell en què es produïsca la meritació de l'Impost sobre Successions i Donacions. El còmput s'haurà de realitzar per comparació de la renda procedent de les activitats agrícoles amb tot el conjunt de rendes distintes a les agrícoles obtingudes pel causant durant el període de referència.
Aquest requisit fa referència exclusivament al causant, per això no limita les fonts de renda dels causahavents per al gaudi del benefici autonòmic.
C) El manteniment de l'empresa agrícola en el patrimoni dels causahavents s'ha de produir durant un període de cinc anys: El requisit fa referència al manteniment durant aquest període de la titularitat del conjunt dels béns patrimonials afectes a l'activitat empresarial del causant. No obstant això, no s'entendrà incomplit aquest requisit en els supòsits següents:
En els casos d'alienació de qualssevol elements patrimonials afectes a l'activitat, llevat dels immobles sobre els quals es realitza aquesta.
En els casos d'aportació de tots o alguns dels béns afectes a l'empresa agrícola, inclosos els béns immobles, a altres entitats que continuen en l'explotació agrària d'aquests.
4. Reducció per a la transmissió de béns del patrimoni historicoartístic
L'apartat 3r) de l'article 10 de la Llei 3/1997, en la redacció que en fa la Llei de la Generalitat Valenciana 9/1999, de 30 de desembre, estableix una reducció per a les transmissions de béns inscrits en el Registre General de Béns d'Interés Cultural, en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià o que abans d'acabar el termini de declaració de l'Impost sobre Successions i Donacions s'inscriguen en aquests registres, sempre que siguen cedits pels seus adquirents a determinades institucions públiques de la Comunitat Valenciana, gratuïtament per a la seua exposició. Els percentatges de reducció són variables: Del 95 per 100, 50 per 100 i del 25 per 100, per a cessions de més de vint anys, deu anys i cinc anys, respectivament.
Aquesta reducció s'ha de posar en relació amb la recollida en el paràgraf tercer de l'article 20.2.c) de la Llei 29/1987, en la redacció que en fa la Llei 55/199, de 29 de desembre, de Mesures Fiscals, Administratives i de l'Ordre Social, per a la transmissió mortis causa de béns integrants del Patrimoni Històric Espanyol o del Patrimoni Històric o Cultural de les comunitats autònomes, per un import del 95 per 100, a favor de descendents, cònjuge o adoptats.
De l'anàlisi conjunta de la regulació d'ambdues reduccions s'ha de concloure que l'àmbit subjectiu d'aquestes és parcialment distint. I així, la reducció autonòmica valenciana afecta els adquirents mortis causa dels béns en qüestió, tinguen o no parentiu amb el causant, i independentment que els causahavents hagen conviscut o no amb aquell durant cert període. A part d'això, els potencials beneficiaris són tant aquells causahavents que adquireixen per causa de defunció béns inscrits en el Registre General de Béns d'Interés Cultural i en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, com aquells que adquirisquen béns que abans d'acabar el termini de presentació de la declaració per l'Impost sobre Successions i Donacions s'inscriguen en aquests registres. En canvi, la reducció estatal limita el grau de parentiu dels causahavents beneficiaris amb el causant, exigeix la convivència dels causahavents amb el causant durant els dos anys anteriors a la defunció d'aquest últim i redueix l'àmbit d'aplicació a béns ja integrants del Patrimoni Històricoartístic en el moment de la defunció. Per això és evident que l'àmbit subjectiu és parcialment coincident, però no idèntic.
Quant a l'àmbit objectiu d'aplicació, el de la reducció estatal és diferent al de l'autonòmica, ja que aquesta s'ha d'aplicar només als casos d'adquisicions mortis causa de béns inscrits en els registres esmentats o que s'hi inscriguen abans d'acabar el termini de presentació de la declaració per l'Impost sobre Successions i Donacions, sempre que aquests béns es cedisquen gratuïtament a determinades institucions per a la seua exposició al públic. La reducció estatal, en canvi, comprén altres supòsits objectius d'adquisició de béns del patrimoni historicoartístic ja inscrits en els registres corresponents, independentment de la seua posterior destinació.
Els requisits específics de la reducció valenciana determinen el caràcter complementari d'aquesta, que resultarà aplicable, exclusivament, als casos no recollits en la norma estatal, és a dir, aquells en què l'adquirent siga persona diferent dels beneficiaris de l'Estat o, tractant-se d'aquests beneficiaris, que els béns no estiguen inscrits en els registres corresponents però que es procedisca a la seua inscripció durant el període per a la presentació de declaració per l'Impost sobre Successions i Donacions, i sempre que es complisquen els requisits addicionals previstos en la norma autonòmica.
5. Reducció per a la transmissió d'una empresa individual o negocio professional
Aquest apartat, incorporat per la Llei 11/2000, de 28 de desembre, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera, i d'Organització de la Generalitat Valenciana, estableix una reducció per a les transmissions d'empreses individuals i negocis professionals que s'explotaran pel causant de forma personal, habitual i directa i que constituïren la seua major font de renda, sempre que es mantinga en activitat per l'adquirent durant un període de deu anys, llevat que aquest morira al seu torn dins d'aquest període.
Aquesta reducció, posada en relació amb la recollida en l'article 20.2.c) de la Llei 29/1987, de 18 de desembre, de l'Impost sobre Successions i Donacions, per a la transmissió d'empreses individuals i negocis professionals, presenta tres diferències fonamentals en el seu àmbit subjectiu d'aplicació:
a) La reducció estatal s'aplica en favor dels cònjuges, descendents i adoptats, i en el cas que no n'hi haja, a favor dels ascendents, adoptants i col·laterals fins al tercer grau. La reducció autonòmica valenciana és aplicable sense exigència de requisits de parentiu.
b) La reducció estatal és aplicable a causahavents que, encara que complisquen els altres requisits, no mantinguen en activitat els béns afectes, en exigir sols el mer manteniment de la titularitat de l'adquisició. En canvi, l'aplicació de la reducció autonòmica valenciana exigeix la continuació de l'empresa en activitat pels adquirents.
c) Els potencials beneficiaris de la reducció estatal són els causahavents d'aquells causants la principal font de renda dels quals haja sigut l'activitat empresarial o professional a la qual es troben afectes els béns transmesos, entenent per principal font de renda aquella que proporcione un import superior al 50 per 100 del total de tots els seus rendiments. En canvi, en la reducció autonòmica aquest import es determina, exclusivament, com la major font de rendiments del causant d'aquestes dues procedències.
És evident per això que l'àmbit subjectiu d'aplicació de la reducció autonòmica és parcialment distint del de l'estatal, per això la reducció té un caràcter complementari i no anàleg a la de l'Estat.
A part d'això, les condicions d'aplicació de la reducció autonòmica han d'interpretar-se d'acord amb els criteris següents:
A) La transmissió mortis causa ha de ser d'una empresa individual o negoci professional: A aquests efectes, es considerarà que es produeix aquest tipus de transmissió, quan aquesta tinga per objecte béns afectes a una activitat empresarial o professional per la qual el causant haguera inclòs en la seua base imposable de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques rendiments procedents de les activitats empresarials o professionals. Per tant, no s'inclouran en aquest supòsit els casos en què l'empresa o negoci transmès es trobe arrendada, en aquest cas els rendiments percebuts serien del capital mobiliari.
B) L'exercici pel causant de les activitats empresarials o professionals ha de ser de forma habitual, personal i directa: Sobre això, s'han d'efectuar les consideracions següents:
L'exercici habitual, personal i directe pel causant de les activitats esmentades s'ha de referir al període impositiu de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques en què es va produir la seua defunció.
Quant a la prova de les activitats exercides pel causant, aquesta s'haurà d'efectuar mitjançant l'acreditació de la inclusió dels rendiments derivats de l'activitat rellevant en la declaració de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques del període impositiu en què es va produir la seua defunció.
C) Els rendiments derivats de l'empresa individual o negoci professional transmès han de constituir la major font de renda del causant procedent de les activitats econòmiques o del treball personal: A aquests efectes, perquè resulte aplicable la reducció autonòmica, s'hauran de comparar els rendiments procedents de l'activitat o negoci en qüestió amb els que el causant haguera obtingut de cadascuna de les altres activitats separades que hagueren originat rendiments de les activitats econòmiques o de cada relació laboral que haguera donat lloc a rendiments del treball personal.
Si els rendiments procedents de l'activitat en qüestió són superiors als rendiments que proporcionen totes i cadascuna de les restants activitats o relacions laborals del causant, aïlladament considerades, solament resultarà aplicable la reducció aprovada per la Generalitat Valenciana a la part de la base liquidable de l'Impost sobre Successions i Donacions corresponent als béns afectes a l'empresa o negoci que constituïsca la major de les fonts de renda del causant rellevant a aquests efectes.
D) Els béns adquirits afectes a l'activitat del causant s'han de mantenir “en activitat” pels causahavents: L'aplicació de la reducció autonòmica exigeix el manteniment d'una activitat a la qual s'afecten els béns adquirits, però no necessàriament la mateixa que l'exercida pel causant, ja que el text literal fa referència al fet que “es mantinga per l'adquirent en activitat”, però no exigeix expressament la identitat d'aquesta amb la del causant.
La regulació legal de la Comunitat Valenciana en aquest punt és, doncs, més clara que l'estatal, ja que la referència a l'activitat exclou la possibilitat d'incloure els béns adquirits dins del patrimoni personal, si bé és factible el canvi d'activitat, sempre dins del patrimoni empresarial, sense perdre el dret a la reducció.
6. Reducció per a la transmissió de participacions en entitats
Aquest apartat, incorporat també per la Llei 11/2000, de 28 de desembre, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera, i d'Organització de la Generalitat Valenciana, estableix una reducció del 95 per 100 per a les transmissions de participacions a favor del cònjuge, descendents i adoptats, sempre que les participacions corresponguen a entitats que no tinguen per activitat principal la gestió d'un patrimoni, que la participació del causant siga, almenys, del 5 per 100 individualment o, almenys, del 20 per 100 conjuntament amb el seu grup familiar i que el causant haguera exercit funcions de direcció en l'entitat, i percebut per això una retribució que supose la major de les seues fonts de renda de les activitats econòmiques o del treball personal.
Pel que fa als supòsits d'aplicació d'aquesta reducció, cal assenyalar que, a l'igual que en el supòsit anterior, es projecta sobre un àmbit complementari del de la reducció establida per l'Estat en l'article 20.2.c) de la Llei 29/1987, segons es desprén de les consideracions següents:
a) La reducció estatal és aplicable en favor dels cònjuges, descendents i adoptats, i en el cas que no n'hi haja, a favor dels ascendents, adoptants i col·laterals fins al tercer grau. La reducció de la Generalitat Valenciana s'aplica, exclusivament, a favor dels cònjuges, descendents i adoptats.
b) La reducció establida per l'Estat beneficia aquells causahavents que adquirisquen mortis causa participacions en entitats a les quals siga d'aplicació l'exempció regulada en l'article 4.Vuit, apartat 2, de la Llei 19/1991, de 6 de juny, de l'Impost sobre el Patrimoni, i, per tant, en queden exclosos els adquirents de participacions en societats de cartera i de mera tinença de béns, entenent com a tals aquelles que, d'acord amb l'article 75 de la Llei 43/1995, de 27 de desembre, de l'Impost sobre Societats, han de tributar en règim de transparència fiscal. En canvi, la Generalitat Valenciana ha substituït la referència a la Llei de l'Impost sobre el Patrimoni esmentada per una menció expressa de les entitats a les quals resulta d'aplicació la reducció, excloent-ne aquelles que tinguen per activitat la gestió d'un patrimoni mobiliari o immobiliari. Afegeix el precepte autonòmic que, a aquests efectes, s'entén que una entitat té aquesta finalitat quan més de la meitat dels seus actius siguen béns immobles que no es troben afectes al desenvolupament d'activitats econòmiques de caràcter empresarial o siguen valors. Per això, queden exclosos de la reducció autonòmica els adquirents de participacions en entitats que tinguen més de la meitat del seu patrimoni compost per valors, encara que no estiguen incloses en el règim de transparència fiscal, per aplicació del que preveu l'article 75 de la Llei 43/1995, de 27 de desembre, de l'Impost sobre Societats. En conseqüència, tractant-se d'una reducció autonòmica complementària de l'estatal, aquesta última mantindrà plena vigència sobre els casos no inclosos en la reducció autonòmica, en tant que es donen els requisits establits en la norma estatal.
c) De la reducció estatal es poden beneficiar els adquirents de participacions en entitats respecte de les quals el causant haja tingut una participació en el capital, almenys, del 15 per 100 computada de forma individual, o, almenys, del 20 per 100, computada conjuntament amb les del seu grup familiar. En canvi, l'àmbit subjectiu de la reducció autonòmica valenciana s'amplia des d'aquesta perspectiva, en incloure-hi els causahavents de causants amb una participació individual, almenys, d'un 5 per 100 del capital,
d) Finalment, de la reducció estatal es beneficien els causahavents de causants que exerciren funcions de direcció en l'entitat, així com els causahavents que exerciren ells mateixos aquestes funcions directives o quan les exerciren persones del grup familiar. L'àmbit subjectiu de la reducció autonòmica és parcialment distint, ja que, d'una banda, no s'exigeix més del 50 per 100 de la totalitat dels rendiments empresarials, professionals i del treball personal del causant, sinó, tan sols, que constituïsquen el major import dels rendiments del causant d'aquelles classes esmentades; i, de l'altra, els requisits de remuneració s'exigeixen solament del causant, a diferència de la reducció estatal en la qual aquests poden referir-se al causant o a alguna persona del grup familiar en els casos de participació conjunta.
7. Criteris interpretatius continguts en la Resolució 2/99, de la Direcció General de Tributs del Ministeri d'Economia i Hisenda
Resultaran aplicables a les reduccions contingudes en l'article 10 de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat Valenciana, per la qual es regula el Tram Autonòmic de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i restants tributs cedits, els criteris interpretatius sostinguts per la Resolució 2/99 de la Direcció General de Tributs del Ministeri d'Hisenda, en tot allò que no contravinga la present resolució.
En particular, resultarà aplicable el criteri contingut en aquesta resolució en relació amb la transmissió dels béns i drets comuns del matrimoni inclosos en la successió del cònjuge no professional o no empresari, afectes a l'activitat empresarial o professional del cònjuge supervivent, com a conseqüència de la liquidació de la societat conjugal.

linea