Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

Ordre de 22 de setembre de 1994, de la Conselleria de Medi Ambient, per la qual s'aprova el Pla de Prevenció d'Incendis del Parc Natural del Carrascar de la Font Roja i de la zona de l'entorn del Parc.

(DOGV núm. 2375 de 27.10.1994) Ref. Base de dades 2356/1994

ORDRE de 22 de setembre de 1994, de la conselleria de Medi Ambient, per la qual s'aprova el Pla de prevenció d'incendis del Parc Natural del Carrascar de la Font Roja i de la zona de l'entorn del Parc. [94/6761]
Exposició de motius
Les muntanyes valencianes han estat afectades pel foc des de molt antic. Moltes espècies vegetals s'han adaptat a la presència del foc, el qual ha tingut origen natural o ha sigut conseqüència de l'activitat humana.
La reiteració, això no obstant, dels incendis a la mateixa zona condueix a situacions de degradació difícilment reversibles.
Al Parc Natural del Carrascar de la Font Roja s'han produït incendis importants al llarg de la història; es troba documentació dels ocorreguts el 1730 i el 1840, que van suposar una devastació molt important. Al llarg del segle XX s'han produït incendis de menor entitat.
La declaració del Carrascar o de la serra del Menejador com a parc natural el 1987 suposà un reconeixement del bon estat de conservació de la vegetació mediterrània típica de la zona.
El 25 de gener de 1993, per un acord del Govern Valencià, s'aprova el Pla Rector d'ús i Protecció del Parc Natural del Carrascar de la Font Roja.
El Programa d'Actuacions del Pla Rector, el document on es detallen les actuacions necessàries per expressar en termes concrets els objectius de protecció, conservació i millora del medi natural, proposa la realització d'un pla de prevenció d'incendis amb la finalitat de dotar al parc d'una infrastructura de prevenció i extinció d'incendis forestals.
En compliment d'allò disposat a l'article 8 de la normativa del Pla Recor d'ús i Protecció del Parc Natural, el document corresponent al Pla de Prevenció d'Incendis ha estat sotmés a la consideració del Consell de Protecció del Parc Natural, el qual va emetre informe favorable en la reunió celebrada el 26 de maig de 1994.
En conseqüència, i a proposta de la Direcció General de Conservació del Medi Natural,
ORDENE:
Article únic
S'aprova el Pla de Prevenció d'Incendis del Parc Natural del Carrascar de la Font Roja i de la zona de l'entorn, en els termes dels annex I i II.
DISPOSICIó FINAL
Aquesta ordre entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 22 de setembre de 1994
El conseller de Medi Ambient,
EMèRIT BONO I MARTíNEZ
ANNEX I
1. Objectius
El Pla de Prevenció d'Incendis té com a objectiu bàsic la prevenció, la qual s'orienta en dos vessants. En primer lloc, pretén que l'incendi no es produesca, és a dir, que no s'inicie, ni fortuïtament ni de manera intencionada. En segon lloc, si l'incendi s'arriba a produir, el Pla tracta de reduir al mínim la superfície vegetal afectada.
Caldrà, doncs, exercir una gestió del Parc que tracte d'allunyar els elements associats a les causes i a la propagació del foc.
En aquest sentit, en el marc en el qual les circumstàncies socials, ecològiques, tècniques i econòmiques ho permeten, aquest Pla procura de definir i avaluar les accions necessàries en matèria de la prevenció, la detecció i l'extinció d'incendis forestals.
2. Marc legal
La legislació vigent aplicable a la lluita i prevenció dels incendis forestals al Parc Natural del Carrascar de la Font Roja, està constituïda fonamentalment per les següents normes:
- Llei 4/1992, de 5 de juny, de la Generalitat Valenciana, sobre Sòl No Urbanitzable.
- Acord de 25 de gener de 1993, del Govern Valencià, pel qual aprova definitivament el Pla Rector d'ús i Protecció del Parc Natural del Carrascar de la Font Roja.
- Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat Valenciana, Forestal de la Comunitat Valenciana.
Aquesta llei, que respecta les disposicions bàsiques emanades de l'estat com ara les contingudes en la Llei de Forests, Llei de Patrimoni Forestal, Llei d'Incendis Forestals, Llei de Foment de la Producció Forestal, Llei d'Agricultura de Muntanya i Llei de Conservació dels Espais Naturals i de la Fauna i Flora Silvestres, no disposa encara del reglament de desplegament normatiu. Malgrat això, la Conselleria de Medi Ambient ha dissenyat un programa de desenvolupament normatiu i d'instruments de planificació seguint les exigències establertes en la Llei 3/1993, que permetran assolir els objectius de l'esmentada llei. A continuació s'allisten aquests instruments:
- Ordre de 9 de febrer de 1994, de la Conselleria de Medi Ambient, per la qual s'estableix un règim d'ajudes per a fomentar accions de desenvolupament i aprofitament dels boscos a les zones rurals. Fixa l'import de les ajudes per als propietaris de forests de titularitat pública o privada, que realitzen treballs de millora forestal.
- Circular de 21 de gener de 1994, de la Conselleria de Medi Ambient, sobre l'extracció de fusta cremada per un incendi forestal. Fixa les normes que han de regir per a l'extracció de la fusta cremada després d'un incendi, amb especial èmfasi per tal d'evitar l'erosió.
- Ordre d'11 de febrer de 1994, de la Conselleria de Medi Ambient per la qual s'estableixen ajudes en l'àmbit del II Pla d'Accions Prioritàries contra els Incendis Forestals. Estableix les ajudes per a inversions d'actuacions de defensa contra incendis forestals.
- Ordre de 17 de febrer de 1994, de la Conselleria de Medi Ambient, per la qual es convoquen subvencions per a la realització d'activitats de voluntariat ambiental. S'estableix una línia d'ajudes per a la promoció i protecció de les forests o terrenys forestals, amb especial atenció a la prevenció d'incendis forestals.
- Ordre de 30 de març de 1994, de la Conselleria de Medi Ambient, per la qual es regulen les mesures generals per a la prevenció d'incendis forestals. Estableix els requisits necessaris per tal d'evitar els incendis forestals, amb especial atenció a la regulació de les cremes agrícoles.
3. Programa d'accions
Aquest apartat del document s'estructura en tres blocs: accions de prevenció, sistemes d'alerta i detecció, i accions d'extinció. El bloc de les accions de prevenció, conté les actuacions convenients i necessàries per tal d'evitar que es produesca un foc o que, posat cas que es produesca, es propague amb facilitat. El bloc dedicat als sistemes d'alerta i detecció recull els mecanismes establerts a fi de que la detecció siga immediata i la comunicació als serveis d'extinció siga ràpida i concisa. Finalment, el bloc d'accions d'extinció aborda el marc de coordinació entre els diferents organismes responsables en matèria d'incendis forestals i el protocol que cal seguir si es produeix un incendi.
Les competències en matèria de prevenció i extinció d'incendis són compartides entre les conselleries de Medi Ambient i d'Administració Pública, respectivament. La Direcció General de Recursos Forestals (Conselleria de Medi Ambient) s'ocupa dels apartats referents a la prevenció, i el Servei de Protecció Civil de la Direcció General d'Interior (Conselleria d'Administració Pública) de l'extinció pròpiament dita. Els aspectes sobre els quals l'equip gestor del Parc Natural té capacitat directa de gestió són els de prevenció.
3.1 Accions de prevenció
3.1.1 Conciliació d'interessos.
Els usos i aprofitaments que tenen lloc al Parc Natural i que poden tenir una relació directa amb els incendis forestals, es limiten a les activitats agràries, cinegètiques i de lleure.
- Activitat agrària
L'aprofitament agrícola és poc rellevant al Parc, on les terres dedicades a cultius s'exploten en camps abancalats en petites finques disseminades per les zones més propícies.
El principal risc d'aquesta activitat es deriva de la crema dels marges i les restes de poda, ja que el foc podria estendre's cap a la massa forestal.
Per tal d'evitar la crema dels residus vegetals procedents dels treballs agrícoles i forestals, el Parc Natural disposa d'una biotrituradora mecànica per a triturar les brostes. L'administració del Parc Natural procurarà el suport operatiu per tal de facilitar les operacions agrícoles que eviten la utilització del foc.
D'altra banda, l'aprofitament ramader, confinat actualment a una de les finques particulars del Parc, no ocasiona cap risc d'incendi, ja que, atesa la reduïda càrrega ramadera, la necessitat de pastures està coberta sense crear-hi conflictes.
- Activitat cinegètica
Encara que la importància de la caça al Parc Natural és elevada, la pressió exercida és escassa. En general, es tracta dels propietaris de les finques i d'un col·lectiu de caçadors que pertany a la Societat de Caçadors d'Alcoi, que coneix el parc i li interessa conservar-lo.
Mantenint l'actual reglamentació relativa a l'ús dels cartutxos, no es pot considerar que la caça està entre la casuística dels incendis al Parc Natural.
- Activitats de lleure
El Parc Natural del Carrascar de la Font Roja és des de ja fa molts anys un lloc estimat pels ciutadans de l'entorn on sovint van a passar els dies d'esbarjo a l'aire lliure. El principal factor de risc que se'n deriva d'aquest tipus d'activitats és l'incendi forestal.
Al Parc Natural hi ha dues àrees de pícnic, la de Sant Antoni i la de la Font Roja, dotades amb uns 20 i 40 paellers, respectivament. L'ús del foc lligat a les activitats de lleure es circumscriu al Parc a aquestes dues àrees, amb la qual cosa queda molt reduït el risc que es produesca un incendi forestal per aquesta causa.
El programa d'accions preventives es desplega en diferents apartats:
- Manteniment i millora de les àrees de pícnic de Sant Antoni i Font Roja. La de Sant Antoni ja disposa d'un llenyer. Queda per construir un llenyer a l'àrea de la Font Roja.
- Manteniment i millora de la xarxa de cartells informatius del Parc Natural amb indicació de la prohibició de fer foc.
- Informació als visitants dins del programa d'educació ambiental.
- Vigilància.
3.1.2 Vigilància dissuasiva
És realitzada pel personal responsable que es troba al Parc Natural.
Al llarg de tot l'any és duta a terme per part dels els agents forestals, la Brigada de Conservació i els monitors del Centre d'Informació del Parc Natural.
En l'època de major risc aquesta vigilància dissuasiva es pretén reforçar amb patrulles de la policia local, una o dues dotacions del parc intercomarcal de bombers i personal voluntari coordinat amb l'Ajuntament i els bombers.
3.1.3 Tractament de la vegetació.
Pel que fa a la vegetació, element combustible en un incendi forestal, les comunitats vegetals més degradades resulten més xeròfites i, per tant, més combustibles; el carrascar, en canvi, per la composició i l'estructura de la vegetació que el constitueix, per l'alta densitat del sotabosc que conté i per la biomassa total, comporta un risc d'incendi menor. A algunes zones del Parc, l'estat evolutiu de la vegetació que s'hi desplega presenta gran poder de combustibilitat. La gestió forestal del Parc haurà de procurar una dinàmica de la vegetació cap a les comunitats més evolucionades per tal de reduir el risc d'incendi.
A més de potenciar el desenvolupament de la vegetació cap a comunitats més evolucionades, en aquelles àrees que ho requeresquen, per a facilitar el control i l'extinció d'un eventual incendi, es proposa la creació d'una xarxa de faixes lineals de defensa i atac indirecte. Amb aquesta xarxa el Parc quedarà reticulat en àrees d'una superfície màxima de 250 hectàrees, i es podrà aconseguir que un eventual incendi no afecte més d'aquestes 250 hectàrees. Les faixes de defensa, d'amplària variable, consisteixen en franges lineals amb vegetació escassa, formant devesa i de baixa combustibilitat.
La densitat de faixes de defensa és variable a l'àmbit del Parc, i depèn en gran mesura de les característiques previsibles de comportament del foc a les diferents zones. La zona amb major risc d'incendi al Parc és l'extrem oest, ja que pateix directament l'entrada del vent eixut i càlid de ponent. Aquesta zona serà defensada amb una sèrie de barreres consecutives, que permetran l'atac al foc des de diversos fronts.
Les àrees de defensa que es proposen a l'avantprojecte, grafiades a la cartografia adjunta, han sigut classificades en dos grups segons l'amplària de la faixa:
a) Amplària: major de 25 m.
b) Amplària: menor o igual a 25 m.
No obstant això, aquesta amplària és orientadora. L'execució del projecte s'adaptarà en cada zona a les característiques orogràfiques i la vegetació existent.
A continuació es presenten algunes taules referents a la longitud i la superfície de les faixes dins i fora del Parc i en les diferents unitats paisatgístiques.
Unitats paisatgístiques que s'hi presenten, en relació al comportament davant un incendi forestal:
A: Boscos madurs
B: Pinedes o matollars
C: Pinedes o matollar en antics bancals
D: Cultius en bancals
E: Vegetació escassa
F: Penyateres
Longituds totals (en metres) dins del parc
Amplària
aproxim. A B C D E F
50 1.600 4.800 1.000 5.300 5.300 750
25 0 1.400 0 4.150 4.950 0
Total 1.600 6.200 1.000 9.450 10.250 750
Total: 29.250 m.
Longituds totals (en metres) fora del parc
Amplària
aproxim. A B C D E F
50 0 8.150 1.300 5.000 0 0
2 0 7.100 0 10.800 4.150 0
Total 0 15.250 1.300 15.800 4.150 0
Total: 36.500 m
Total: 65.750 m.
Superfícies totals aproximades (en ha) dins del parc
A B C D E F
8,0 27,5 5,0 36,9 38,9 3,8
Total: 120,0 ha
Superfícies totals aproximades (en ha) fora del parc
A B C D E F
0,0 58,5 6,5 52,0 10,4 0,0
Total: 127,5 ha.
Total: 247,5 ha.
Distribució porcentual de les superfícies afectades
Superfície % % %
Unitats afectada respecte respecte respecte
Paisatg. ha al total del total del total
afectat unitat defès
A 8,0 3,2 1,1 0,19
B 86,0 34,8 7,2 2,04
C 11,5 4,6 3,8 0,27
D 88,9 36,0 12,7 2,12
E 49,8 19,9 3,8 1,17
F 3,8 1,5 4,2 0,09
Totals 247,5 100,0 5,79 (*) 5,79
(*) mitjana ponderada
Tot seguit es descriuen, resumidament, les actuacions en les quals consistiran les faixes de defensa en cada unitat paisatgística.
1) Boscos madurs
Com ha quedat indicat a les taules anteriors, les faixes sobre boscos madurs afectaran una superfície de 8 hectàrees. Les comunitats de bosc del parc, com ara les de carrascar, carrascar amb freixe, bosc mixt i bosc mixt subhumit, afavoreixen un ambient nemoral (humit) al seu si. Aquest ambient nemoral procura un efecte de barrera natural a l'avanç del foc.
L'única actuació necessària en aquest cas, es resumeix a continuació:
- Esporga de branques malaltes i secalloses dels arbres (carrasques, gal·lers, aurons i freixes).
- Estassada de l'esporàdic matollar heliòfil que hi puga aparèixer (argelaga, estepa i romaní), amb estellament dels residus i posterior escampament. S'inclou també els plançons que hi haja.
2) Pinedes o matollars
La superfície total afectada serà de 86 ha. Les pinedes i matollars que hi ha a l'àmbit d'afecció del projecte que ens ocupa, tenen un elevat poder de combustibilitat. L'actuació tractarà d'evitar la continuïtat de la vegetació més combustible, tant d'arbres com d'arbustos, per tal d'impedir la propagació del foc amb l'ajut dels mitjans d'extinció adients.
Respecte a les pinedes, l'actuació pretén d'aconseguir una àrea feta devesa, amb una separació mínima entre copes de 10 m, resultant una densitat aproximada d'uns 50 pins per hectàrea. Es respectaran tots els arbres existents característics dels boscos madurs del parc, com ara les carrasques, freixes, aurons, gal·lers, etc.
Respecte al matollar, el tractament consistirà en l'eliminació selectiva, respectant les espècies protegides i també les espècies característiques dels estrats arbustiu i subarbustiu dels boscos madurs, entre els quals s'inclouen les següents: coscolla (evitant-ne la continuïtat), marfull, roser, heura, etc. Se segaran, tanmateix, les següents: romer, argelaga, estepa blanca, llistó, etc. Posteriorment s'estellaran totes les restes, després d'aprofitar les llenyes que en resulten.
Respecte a la incidència o l'impacte que inevitablement es produirà sobre el medi natural amb l'execució de les actuacions projectades, cal destacar el següent:
- Impacte sobre el paisatge: la incidència visual de l'actuació és inevitable, encara que es suavitza en deixar una conformació convertida en devesa.
- Impacte sobre el sòl: la degradació més important que pot ocórrer en disminuir la coberta vegetal, és l'originada pels processos de pèrdua de sòl per erosió hídrica. Per tal d'evitar la pèrdua i degradació del sòl, la vegetació se segarà tot respectant-ne els 3-5 centímetres primers. Així mateix, com a mesura complementària, s'escamparan les estelles procedents de la trituració de les esporgues, adobant el sòl en augmentar la matèria orgànica dels perfils edàfics superficials.
- Impacte sobre la vegetació: l'impacte sobre aquest recurs és inevitable, ja que se sega, s'esporga i s'estassa vegetació. En qualsevol cas, les espècies afectades corresponen a etapes de vegetació poc evolucionades i amb bona capacitat de rebrostament.
Per tant, amb les actuacions projectades, els efectes sobre el medi natural no tenen caràcter irreversible, i els beneficis ambientals són, des d'un punt de vista global, majors que les incidències negatives.
3) Pinedes o matollars en bancals
Les actuacions en aquesta unitat paisatgística són les mateixes que a l'anterior. Malgrat això, els impactes que se'n deriven són menors. L'estructura en devesa s'assimila millor als bancals, ja que antigament eren cultius de secà i per tant, amb cobertures arbòries similars a les de la devesa. D'altra banda, el risc d'erosió hídrica és també inferior en tractar-se de superfícies horitzontals; únicament, això sí, s'haurà d'assegurar una bona cobertura (en densitat, no en alçada) als marges i talussos.
4) Bancals
En aquesta unitat de paisatge, els treballs se simplifiquen molt.
Als bancals erms o fora d'explotació, es proposa llaurar-los tots els anys, normalment al mes de juny, en amplàries variables segons les circumstàncies de risc. Els talussos i marges se segaran deixant la vegetació molt baixa i respectant les espècies protegides. Les espècies arbòries autòctones, s'esporgaran per tal de conformar un port arbori.
Als bancals en explotació, únicament es proposa la neteja del marges en aquells casos en els quals el propietari o arrendatari no ho faça.
Els impactes, com es pot haver deduït, són mínims. En general es tracta d'aconseguir una estructura molt semblant a la que tenen els bancals quan es cultiven, i s'hi evitarà l'extensió del foc mantenint baixa la coberta vegetal dels marges dels bancals.
5) Zones amb vegetació escassa
Aquestes àrees corresponen normalment a zones del vessant de solana molt rocoses i amb sòl escassament desenvolupat. La vegetació és poc densa, bàsicament formada per carrascars xèrics i matollars subarbustius d'espècies aromàtiques , amb baixa densitat d'espècies herbàcies.
Els treballs consistiran a procurar la discontinuïtat de la vegetació, mitjançant l'eliminació estratègica de les espècies més heliòfiles. Les carrasques no s'esporgaran ni conformaran a port arbori, ja que generalment en aquestes condicions les carrasques tenen una estructura arbustiva de gran matoll en forma semiesfèrica, que és la més beneficiosa per al desenvolupament propi i per a la protecció dels peus centrals de la semiesfera. Com sempre, es respectaran les espècies protegides.
L'impacte resultant serà, per tant, d'escassa rellevància.
6) Penyateres
Les pedreres es comporten normalment com veritables tallafocs naturals. La vegetació que creix a les pedreres, es tracta d'una formació boscosa esclarissada de caducifolis (freixes, aurons, gal·lers, moixeres, etc), amb un estrat arbustiu també caducifoli amb alguns exemplars aïllats de teix. Les espècies que caracteritzen les pedreres són, per tant, de baixa combustibilitat, per la qual cosa no s'actuarà sobre aquestes. En tot cas, si hi ha algun pi, aquest serà esporgat o eliminat.
L'impacte produït serà pràcticament inapreciable. El sòl no sofrirà cap incidència. Sobre la vegetació únicament s'actuarà sobre aquelles espècies no pròpies d'aquesta comunitat vegetal, tot afavorint l'evolució a l'estat madur, estable i menys combustible.
3.1.4 Infraestructures viàries
El total de pistes, camins i carreteres al Parc Natural i a la zona de l'entorn, puja en l'actualitat a 69 km, repartits en una superfície de 4.200 ha, deixant a banda les carreteres nacionals, comarcals i locals. D'aquests 69 km, 39 km es troben a l'àmbit territorial del Parc, i els 30 km restants a la zona d'influència.
Quasi la totalitat d'aquestes infraestructures viàries existents són aptes per als vehicles normalment utilitzats en l'extinció d'incendis forestals.
Pel que fa a camins de nova obertura, es proposa la construcció de dos nous camins per tal de comunicar els dos vessants, solament transitables pels vehicles del personal al servei del Parc: de l'alt del Timonar al mas del Canyo i del mas de Tetuan al mas de Foiaderetes. Les característiques dels camins seran les següents:
- Amplària mitjana: 3,5 m.
- Pendent màxim: 12 %
- Pendent mitjà: 4,6 %
- Talussos màxims en desmunt: 1 m.
- Talussos mitjans en desmunt: 0,4 m.
- Correccions: cuneta de pluvials, passos d'aigua de pluvials, murets amb pedra als talussos amb superfície erosionable, revegetació dels talussos creats, creació de pantalles vegetals, etc.
Amb la xarxa de camins actualment existent, la comunicació entre l'ombria i la solana del Parc és insuficient per garantir una intervenció ràpida en cas d'incendi forestal a qualsevol punt del Parc. Amb l'obertura d'aquests dos nous camins, es completarà una infraestructura de comunicacions per terra suficient per a garantir aquest requisit, passant de les tres vies de comunicació actuals (Sant Antoni, mas de Tetuan-Menejador i Venta dels Cuernos) a cinc: les tres anteriors més l'alt del Timonar-mas del Canyo i mas de Tetuan-Foiaderetes.
3.1.5 Punts d'abastament d'aigua.
Amb la finalitat d'optimitzar les labors d'extinció pels vehicles autobomba terrestres, s'ha aplicat un model teòric segons el qual el temps resultant del recorregut del vehicle buit des del foc al punt d'abastament, més el de càrrega des del punt d'abastament fins a la zona de foc, ha de ser inferior o igual al temps utilitzat en la descàrrega sobre la zona de foc. Tenint en compte les característiques dels vehicles utilitzats (temps mínim de descàrrega, velocitat en buit, velocitat amb càrrega i temps de càrrega) i les característiques orogràfiques del Parc Natural, s'ha deduït que la distància màxima entre punts d'abastament o proveïment d'aigua ha de ser de 10 km. Coneguts, inventariats i cartografiats (vegeu el plànol adjunt) els punts de proveïment d'aigua existents al parc i la zona de l'entorn, s'hi fa necessària la construcció de cinc dipòsits nous per tal d'acomplir amb els requisits del model. Aquests dipòsits s'han de situar als llocs que tot seguit s'indiquen:
1. Encreuament dels camins Tetuan-Menejador i Mas del Baró-Menejador
2. Sant Antoni
3. Finca del Mas del Baró
4. Venta dels Cuernos
5. Finca de Foiaderetes.
Aquests dipòsits tindran una capacitat de 40.000 litres, llevat dels dos primers, que amb una capacitat d'uns 115.000 litres serviran també per a l'abastament d'helicòpters. La construcció dels dipòsits es realitzarà de manera que puguen omplir-se mitjançant les aigües pluvials, i considerant els requisits de minimització de l'impacte paisatgístic.
El dipòsit indicat amb el número 1 es proposa per tal de ternir-ne un situat per damunt dels 1.200 m d'altitud, amb la fi d'augmentar les cadències de descàrrega a cotes altes i mitjanes i evitar les pujades dels helicòpters amb càrrega, ja que aquestes són lentes i consumeixen gran quantitat de combustible. El dipòsit indicat amb el número 2 es proposa per a completar la disponibilitat d'aigua al sector est del parc.
D'aquesta manera, es completarà una xarxa de punts d'abastament en una superfície d'unes 4.200 ha, formada per 20 dipòsits, amb una distància aproximada de 1,5 km en línia recta i de 4 km per camins entre dos dipòsits.
També es proposa la reparació i l'habilitació dels punts d'abastament existents.
3.1.6 Manteniment d'àrees d'agricultura marginal
Els cultius enclavats al medi forestal, a més d'ésser un factor enriquidor de la diversitat paisatgística, han exercit un paper important en la defensa contra el foc.
L'objectiu del programa d'accions de prevenció d'incendis en aquest apartat, consisteix en afavorir el manteniment dels antics bancals de cultiu que ja han deixat d'explotar-se, en aquells llocs que des d'un punt de vista estratègic actuen com a àrees tallafoc. Així mateix, amb aquestes accions es contribueix al manteniment del paisatge tradicional.
L'equip gestor del Parc Natural tractarà de promoure, agilitar i canalitzar les subvencions que, des de diferents departaments de l'administració, puguen dirigir-se a aquestes actuacions.
3.2 Sistemes d'alerta i detecció. Accions d'extinció
La Conselleria de Medi Ambient té situada al cim del Menejador una caseta de vigilància, o punt de vigilància fix, que actualment funciona des del mes de març fins al mes d'octubre. A més a més, la proximitat de les poblacions d'Alcoi i Ibi i altres nuclis habitats fa fàcil la detecció de qualsevol conat d'incendi.
Els sistemes d'alerta i detecció i l'extinció estan integrats en l'organització provincial i autonòmica i, per tant, no es poden escometre aïlladament. No obstant això, el protocol següent estableix els mecanismes d'integració del personal responsable de la gestió del Parc Natural com també dels voluntaris en el sistema vigent:
1) Quan un incendi és detectat a l'àmbit o a l'entorn del Parc Natural, siga pel personal situat als punts de vigilància fixos, pels agents forestals o per qualsevol ciutadà, aquest s'ha de comunicar immediatament al telèfon 085. Aquest telèfon funciona per despatx automàtic, i es comunica, a la vegada, amb el Centre de Coordinació d'Emergències de la Generalitat Valenciana i amb el Centre Territorial de Coordinació d'Alacant de la Conselleria de Medi Ambient.
2) Una vegada alertats els centres respectius, paralel·lament cadascun dels centres posa en marxa els programes que tenen assignats al voltant de l'extinció.
2.a) En la fase d'extinció, la Conselleria de Medi Ambient realitza funcions d'assessorament. Una vegada rebuda la comunicació que hi ha un foc al Parc Natural o a la zona d'influència, el Centre Territorial de Coordinació immediatament ho posa en coneixement del personal de la Conselleria de Medi Ambient que a continuació s'indica:
- Tècnic de guàrdia de la Direcció General de Recursos Forestals.
- Agents forestals del Parc Natural.
- Director-conservador del Parc Natural.
- Cap del Servei d'Espais Naturals de la Direcció General de Conservació del Medi Natural.
- Directora general de Conservació del Medi Natural.
- Director territorial d'Alacant.
2.b) El Centre de Coordinació d'Emergències posa en marxa el mecanisme d'extinció. L'extinció pròpiament dita és realitzada pels consorcis de bombers, que funcionen amb mitjans propis i amb brigades de personal contractat a l'efecte. El Parc Natural del Carrascar de la Font Roja es troba a la zona d'afectació del parc de bombers de Cocentaina. El responsable de bombers que coordina l'operació és assessorat pel personal de la Conselleria de Medi Ambient.
3.3 El voluntariat ambiental.
Les poblacions de l'entorn del Parc Natural sempre s'han manifestat especialment pròximes i sensibles a la seua conservació. Col·lectius i organitzacions ciutadanes han manifestat en moltes ocasions eixa voluntat. Malgrat això, no existeix encara el marc legal del voluntariat que determine les funcions dels voluntaris, la seguretat personal o el suport legal damunt dels perjudicis laborals que puguen sorgir pel període de temps de treball destinat a les labors de voluntari.
No obstant això, encara que aquest marc legal no està conformat, el foment de la participació ciutadana en les tasques de promoció i protecció de les forests és un dels objectius de la Llei 3/1993, Forestal de la Comunitat Valenciana. Conscient de les iniciatives que des de diferents col·lectius han sorgit en favor d'un voluntariat que puga contribuir a la defensa dels terrenys forestals davant del risc d'incendis, la Conselleria de Medi Ambient té el propòsit de donar suport a les activitats que en aquesta matèria proposen associacions i entitats sense ànim de lucre. Mostra d'aquest propòsit és l'Ordre de 17 de febrer de 1994, que ha convocat subvencions per a la realització d'activitats de voluntariat ambiental, i que permetrà la presència d'un grup de voluntaris de prevenció d'incendis al Parc Natural durant l'estiu. Aquest grup de voluntaris podran dur a terme labors de vigilància dissuasiva, campanyes de sensibilització, etc., en coordinació amb la Conselleria de Medi Ambient.
4. Aplicació del pla de prevenció d'incendis
Anualment es prepararà una proposta d'actuacions que serà sotmesa a la consideració del Consell de Protecció del Parc Natural.
5. Vigència i revisió
Les determinacions del pla estaran vigents mentre no siga revisat el pla, per haver canviat suficientment les circumstàncies o els criteris que han determinat el contingut d'aquest pla.
El pla serà revisat periòdicament cada cinc anys, una vegada duta a terme una avaluació dels resultats obtinguts, indicant els punts o aspectes objecte de revisió. El document que resulte d'aquesta avaluació se sotmetrà a informe del Consell de Protecció. No obstant això, durant la vigència del pla podran ser realitzades modificacions en les determinacions que fa, amb subjecció a les mateixes disposicions enunciades en la seua formulació i en el Pla Rector d'ºs i Protecció.

linea
Mapa web