Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

ORDRE de 15 de juny de 2000, de la Conselleria de Medi Ambient, per la qual es fixen els períodes hàbils de caça i s'estableixen les vedes especials per a la temporada 2000-2001 a la Comunitat Valenciana. [2000/X5986]

(DOGV núm. 3796 de 19.07.2000) Ref. Base de dades 2367/2000

ORDRE de 15 de juny de 2000, de la Conselleria de Medi Ambient, per la qual es fixen els períodes hàbils de caça i s'estableixen les vedes especials per a la temporada 2000-2001 a la Comunitat Valenciana. [2000/X5986]
En compliment del que disposen la Llei de Caça, de 4 d'abril de 1970, i el reglament per a la seua aplicació, de 25 de març de 1971, articles 23 i 25, respectivament; així com del que s'indica en el Decret 50/1994, de 7 de març, del Govern Valencià, pel qual es regulen els plans tècnics d'aprofitament cinegètic, i en l'article 33.2 de la Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres, i en l'article 4 del Decret 1.095/1989, de 8 de setembre, sobre espècies cinegètiques, cal assenyalar les limitacions i les èpoques hàbils de caça que regeixen durant la temporada 2000-2001.
En conseqüència, a proposta de la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi, oïdes les comissions provincials de caça, i en l'exercici de les facultats que tinc atribuïdes,
ORDENE
Article 1. Objecte i àmbit
És objecte de la present ordre la regulació dels períodes hàbils de caça i l'establiment de les vedes especials per a la temporada 2000-2001 a la Comunitat Valenciana. Tot això, sense perjudici dels vedats privats de caça, on s'ha d'aplicar el que disposen les resolucions aprovadores dels plans tècnics d'aprofitament cinegètic de cada vedat. Per a allò no regulat expressament en aquests plans cal atenir-se al que s'estableix en la present ordre.
Article 2. Espècies cinegètiques
Les espècies la caça de les quals queda autoritzada en les diferents modalitats es detallen en l'annex I.
Article 3. Períodes i dies hàbils
3.1 S'estableixen per a les diferents modalitats de caça els següents períodes i dies hàbils de caràcter general.
3.1.1 Caça menor en temporada general: del 12 d'octubre de 2000 al 6 de gener de 2001.
3.1.2 Caça del conill amb gossos i sense armes en pretemporada
Es poden caçar conills (Oryctolagus cuniculus) amb ajuda de gossos i sense armes des del 23 de juliol fins al 8 d'octubre de 2000.
3.1.3 Mitja veda
Del 20 d'agost al 3 de setembre de 2000, els dijous, dissabtes i diumenges, només des de llocs fixos, i poden els caçadors auxiliar-se de gossos per al cobrament de les peces. La guatlla es pot caçar en mà i amb gos en aquest mateix període.
Aquesta modalitat només s'autoritzarà als terrenys d'aprofitament cinegètic especial que la tinguen aprovada en el pla tècnic d'aprofitament cinegètic.
3.1.4 Pròrroga de tords i estornells
Del 7 al 28 de gener de 2001, dissabtes, diumenges i festius, en tot tipus de terrenys.
A partir del tancament del període hàbil per a la caça menor, dia 6 de gener, sols pot caçar-se des de llocs fixos. Per desplaçar-s'hi, cal portar les armes enfundades o bé, descarregades i obertes. Durant la pròrroga, el caçador pot auxiliar-se amb gossos per al cobrament de peces.
3.1.5 Caça de perdiu amb reclam mascle
Fent ús de l'autorització que la Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres, concedeix per a aquesta modalitat de caça en la disposició addicional setena, es permet en terrenys d'aprofitament cinegètic especial, en les condicions següents:
3.1.5.1 A Alacant
· Zona baixa: del 14 de gener al 18 de febrer de 2001.
· Zona alta: del 28 de gener al 4 de març de 2001.
La zona alta comprèn els termes municipals següents: Agres, Alcocer de Planes, Alcoleja, Alcoi, Alfafara, Almudaina, l'Alqueria d'Asnar, Balones, Banyeres de Mariola, Benasau, Beneixama, Beniardá, Beniarrés, Benigembla, Benifallim, Benifato, Benilloba, Benillup, Benimantell, Benimarfull, Benimassot, Biar, Bolulla, Busot, el Camp de Mirra, Cañada, Castalla, Castell de Castells, Cocentaina, Confrides, Elda, Facheca, Famorca, Gaianes, Gorga, Guadalest, Ibi, Millena, Murla, Muro de Alcoy, Onil, Orba, l'Orxa, Parcent, Penàguila, Petrer, Pinoso, Planes, Quatretondeta, Relleu, Salinas, Sax, Sella, Tárbena, Tibi, Tollos, la Torre de les Maçanes, la Vall d'Alcalà, la Vall de Gallinera, Vall de Laguar, Vall de Ebo, Villena i Xixona.
La zona baixa comprèn la resta de termes municipals de la província d'Alacant.
3.1.5.2 A Castelló i València, el període hàbil serà el comprés entre el 21 de gener i el 18 de febrer del 2001.
Durant aquest període se suspèn la caça del tord des de lloc fix.
Els terrenys d'aprofitament cinegètic especial situats al terme municipal de Bocairent (València) i al sud de la carretera comarcal 3316 tenen el mateix període hàbil que la zona alta de la província d'Alacant.
3.1.5.3 Els llocs s'han de situar a més de 500 metres del límit cinegètic més pròxim, llevat d'acord entre titulars de vedats limítrofs.
3.1.5.4 Els titulars dels vedats poden avançar o endarrerir una setmana el període de caça autoritzat, mantenint el mateix nombre de dies, únicament amb la notificació prèvia per escrit a la direcció territorial corresponent de la Conselleria de Medi Ambient, amb un mínim de 15 dies d'antelació a l'inici.
3.1.6 Falconeria
3.1.6.1 El període hàbil per a la pràctica de la caça amb rapinyaires serà el comprés entre el 12 d'octubre de 2000 i el 31 de gener de 2001; s'autoritza la captura d'una presa de grandària mitjana o dues preses de grandària menuda per rapinyaire i dia.
3.1.6.2 Durant el període de mitja veda i, si és el cas, el període extraordinari del conill, poden caçar-se amb aus de falconeria les espècies caçables per a aquests períodes, en les mateixes quantitats, en vedats privats amb autorització del titular.
3.1.6.3 Es poden entrenar les aus de falconeria de l'1 de juliol al 31 de març, amb preses d'escapada degudament marcades o sobre les espècies potencialment perjudicials per a l'agricultura o la caça, segons es disposa en l'article 5 de l'Ordre de 15 de juny de 1988, de la Conselleria d'Agricultura i Pesca, llevat del conill fora del període hàbil per a la caça menor, en general, i períodes extraordinaris, si és el cas. Als vedats privats de caça cal autorització dels titulars d'aquests.
3.1.7 Aus aquàtiques
3.1.7.1 Períodes
· Terrenys declarats d'aus aquàtiques
Alacant, Castelló i València: del 12 d'octubre de 2000 al 28 de gener del 2001, dissabtes, diumenges i festius.
· Per a la resta de zones, només podrà practicar-se la caça d'aus aquàtiques des del dia 12 d'octubre de 2000 fins al 6 de gener de 2001, els mateixos dies hàbils que la caça menor en general.
· A tots els termes municipals afectats, totalment o parcial, per la zona que és objecte del Pla Especial de Protecció del Parc Natural de l'Albufera, hi serà aplicable el que es disposa en el reglament especial de caça del pla, que serà aprovat per la Direcció General per al Desenvolupament Sostenible.
3.1.7.2 Terrenys
Es consideren terrenys d'aus aquàtiques els vedats donats d'alta com a tals d'acord amb l'article 2 de l'Ordre de 15 de juny de 1988, de la Conselleria d'Agricultura i Pesca.
3.1.7.3 La caça d'aus aquàtiques es permet des d'una hora abans de l'eixida del sol fins a una hora després de la posta, preses aquestes de l'almanac.
3.1.7.4 Els titulars dels vedats privats de caça d'aus aquàtiques han de programar les tirades organitzades en un calendari, que cal presentar abans del 15 de setembre a la direcció territorial corresponent de la Conselleria de Medi Ambient.
3.1.8 Caça major
3.1.8.1 Senglar (Sus scrofa) en temporada
– Del 12 d'octubre de 2000 al 6 de gener de 2001.
Cal l'autorització de la direcció territorial corresponent, de les caceres en les quals hagen de participar més de 9 caçadors o més de 15 gossos.
– Del 16 de setembre al 8 d'octubre de 1999 i del 7 de gener a l'11 de febrer de 2001, s'autoritza la caça de senglar i rabosa (Vulpes vulpes), després de l'autorització administrativa. La munició que cal utilitzar és la bala.
3.1.8.2 Resta d'espècies de caça major
· Reserves nacionals de caça i vedats de caça major. El període hàbil és el que estableixen els respectius plans d'aprofitament cinegètic.
· Restants tipus de terrenys. Les direccions territorials de la Conselleria de Medi Ambient poden autoritzar la caça mitjançant un permís específic, i s'hi pot abatre un sol exemplar per persona autoritzada.
3.2. Als terrenys d'aprofitament cinegètic comú (lliures) i per a les modalitats de caça següents, els dies de caça es restringeixen al que s'especifica a continuació:
* Caça de conill amb gossos i sense armes en pretemporada: dijous, dissabtes, diumenges i festius.
* Caça menor en general: diumenges i festius, inclou aquàtiques.
* Caça de conill amb gossos i sense armes en temporada: dissabtes, diumenges i festius.
* Caça del senglar en temporada: dissabtes, diumenges i festius.
* Caça de tord en lloc fix: dijous, dissabtes, diumenges i festius.
* Caça de tord des de lloc fix en pròrroga: dissabtes, diumenges i festius.
Article 4. Limitacions de caràcter autonòmic
4.1 Nombre màxim de captures
El nombre màxim de captures individual màxim –per caçador i dia– als terrenys d'aprofitament comú o lliures, es fixa en l'annex II per a tot el període hàbil.
Als terrenys sotmesos a règim cinegètic especial o vedats, no s'hi aplica cap limitació de la quantitat de captures, que s'ha de fer d'acord amb el pla tècnic de caça aprovat, llevat dels casos següents:
Tórtora, tudó i guatlla: s'estableix una quantitat màxima total –la suma de les tres espècies– de vuit peces per caçador i dia. Aquesta xifra es pot superar si, abans de l'1 d'agost, el titular del vedat comunica a la corresponent direcció territorial de Medi Ambient l'ampliació, i justifica les raons per a superar aquesta quantitat. En tot cas, les captures totals no poden superar les del pla tècnic de caça aprovat.
4.2 Gossos
4.2.1 Les gossades han d'estar inscrites necessàriament en el Registre de Nuclis Zoològics de la Comunitat Valenciana. La certificació d'estar inscrites en un registre semblant de la comunitat autònoma de procedència és documentació indispensable per a la participació de les gossades en qualsevol activitat cinegètica.
4.2.2 Queda prohibida per a la caça del senglar la utilització de les races de gossos següents: buldog, pitbull, rottweiler, bòxer, dòberman, pastor alemany i gos de presa canari.
4.2.3 En la caça del senglar, les gossades o agrupacions de gossos que hi intervinguen, no poden estar compostes per més d'un gos d'agafada per cada 5 d'aquells o fracció.
4.3 Enregistraments
4.3.1 Es prohibeix la tinença, utilització i comercialització dels enregistraments i aparells o mitjans mecànics que reproduïsquen els sons, pel fet de considerar-se procediments massius i no selectius, a l'empara de l'article 34.a de la Llei 4/1989, de 27 de març.
4.3.2 En el supòsit que concórreguen les circumstàncies de l'article 28.2 de l'esmentada Llei 4/1989, es faculten els directors territorials de la Conselleria de Medi Ambient per a expedir les autoritzacions excepcionals corresponents.
4.4 Furó
Es prohibeix l'ús de furons per a les activitats cinegètiques, excepte per al control de danys agroforestals o com a auxiliar en tasques de captura de conills per a la posterior vacunació. En ambdós casos es requereix autorització administrativa.
4.5 Terrenys incendiats
4.5.1 Es prohibeix tot tipus de caça fins al 12 d'octubre de 2001 en aquells terrenys que durant 2000 hagen sofert o sofrisquen el pas d'incendis forestals; igualment, es prohibeix en aquells terrenys que hagen quedat com a enclavaments menors de 250 hectàrees sense cremar dins del perímetre de l'incendi. Tot això, amb independència de la qualificació cinegètica d'aquests terrenys.
4.5.2 Durant la pràctica de la caça, el pas per les zones objecte d'aquesta prohibició s'ha de fer amb les armes desmuntades.
4.5.3 Excepcionalment, els directors territorials poden autoritzar la caça als terrenys incendiats amb motiu de danys a l'agricultura o a fi d'evitar desequilibris poblacionals.
4.6 Cartutxos
És obligació del caçador recollir les beines dels cartutxos utilitzades durant l'exercici de la caça.
Article 5. Limitacions i excepcions cinegètiques de caràcter provincial
5.1 Alacant
a) Queda prohibida la caça al Parc Natural del Penyal d'Ifac.
b) Queda prohibida la caça a l'embassament de Crevillent; al de Beniarrés, des de la presa fins al pont de Benàmer (Muro de Alcoy); i també es prohibeix la caça d'aquàtiques a l'embassament de la Pedrera.
5.2 Castelló
a) Es prohibeix la caça, en els refugis de caça de la desembocadura del riu Millars i del Desert de les Palmes.
b) Queda prohibida la caça a l'Estany de Nules.
c) Queda prohibida la caça de l'ascle o ànec griset
5.3 València
a) Als terrenys d'aprofitament cinegètic comú situats a l'est de les carreteres nacionals 340 (Barcelona-València) i 332 (València-Alacant), des de l'entrada a la província de València fins a Oliva, i a la carretera comarcal 3318 (Oliva-Pego), fins al límit de la província, només s'hi permet la caça els dissabtes, diumenges i festius, en el període comprès entre el 12 d'octubre de 2000 i el 6 de gener de 2001.
b) Queda prohibida la caça a l'Estany de Cullera.
c) Queda prohibida la caça a la forest de Porta Coeli i els enclavaments d'aquesta, llevat de la caça amb gossos i sense armes; s'hi limita el nombre de caçadors per colla a tres amb un màxim de sis gossos per colla i un màxim de tres gossos per persona.
d) Queda prohibida la caça al paratge Masia del Collado, terme municipal de Dos Aguas.
Article 6. Caça amb arc
S'autoritza la caça major amb les modalitats d'aguait, batuda i espera, com també la caça menor amb arc en tota classe de terrenys cinegètics, amb els requisits que es detallen tot seguit. La finalitat és evitar que, especialment les peces de caça major, se'n vagen ferides.
6.1 Arcs
Els arcs utilitzats per a la pràctica de la caça han de tenir les potències mínimes següents:
– Per a caça menor:
Tots els tipus a partir de 35 lliures (15,75 kg) a l'obertura de l'arquer.
– Per a caça major:
Tots els tipus a partir de 50 lliures (22,5 kg) a l'obertura de l'arquer.
6.2 Fletxes i puntes
– Per a caça menor:
Les fletxes han d'estar construïdes amb tiges de fusta o tubs d'alumini en qualsevol dels calibres i longituds, i queda prohibit l'ús de fletxes construïdes en carboni o carboni-alumini.
Les puntes han de ser d'impacte per a llebres i conills, i aus fins a la mida de la perdiu. Per a aus aquàtiques i faisans cal utilitzar puntes amb tall del tipus monobloc, i estan prohibides les puntes amb tall de fulles desmuntables en qualsevol dels models.
– Per a caça major
Les fletxes han de ser de fusta o d'alumini.
Les puntes que s'han d'utilitzar han de ser puntes de tall amb fulles desmuntables o del tipus monobloc, i queden prohibides totes aquelles puntes en les quals la part posterior de les fulles tinguen forma d'arpó, és a dir, totes aquelles en les quals les fulles impedisquen una extracció fàcil de les puntes.
Article 7. Estadística
En exercici del que s'estableix en l'article 35.3 de la Llei 4/1989, de 27 de març, els titulars dels vedats de caça han de resumir en un informe el resultat dels aprofitaments realitzats durant la temporada, especificant-hi el nombre d'exemplars de cada espècie cobrats i altres dades d'interès amb fins estadístics. Aquests informes s'han d'adaptar al model que s'establisca i han de ser remesos a la corresponent direcció territorial de Medi Ambient abans del 31 de març de cada any.
Article 8. Valoració complementària d'espècies cinegètiques
En l'annex III es fixa el valor de reposició estimat per a les espècies cinegètiques que complementa l'Ordre de 17 de març de 1987, de la Conselleria d'Agricultura i Pesca, per la qual s'actualitzen les valoracions de les espècies protegides i no protegides de la fauna a la Comunitat Valenciana.
Les condicions són les mateixes.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera
Faculte els directors territorials per a autoritzar:
a) Avançar o endarrerir una setmana el període de mitja veda per comarques naturals constituïdes per termes municipals complets.
b) L'ensinistrament dels gossos de gossada en època de veda en les condicions que estimen adients.
c) L'endarreriment en l'obertura i tancament de la temporada de caça menor en general als vedats de caça de la comarca de Requena-Utiel (València) començant el 22 d'octubre de 2000 i acabant el 14 de gener del 2001.
Segona
L'adquisició i la solta no autoritzada d'animals vius de caràcter cinegètic en qualsevol tipus de terreny infringeix el que estableix l'article 34.e de la Llei 4/1989, expressament indicat en l'article 38.13, i es qualificarà i sancionarà d'acord amb l'article 39 de la mateixa disposició legal.
El trasllat i la solta de peces de caça viva requereix l'autorització de la corresponent direcció territorial de la Conselleria de Medi Ambient, prèvia sol·licitud feta amb 15 dies d'antelació com a mínim.
Aquesta autorització no és necessària per als concursos i les tirades amb guatlla japonesa (Coturnix coturnix v. japonica) i colom (Columba ssp.), que es facen en camps de tir legalitzats, sempre que les peces provinguen de granges cinegètiques o explotacions industrials que tinguen autorització expressa per a la producció i venda de peces de caça vives.
Aquells concursos i competicions no inclosos en el punt anterior, han de ser tramitats a través de les delegacions provincials de la Federació Territorial Valenciana de Caça, les quals han de presentar un calendari únic de tirades a les direccions territorials corresponents abans del 15 de gener de l'any 2001.
Tercera
Les sol·licituds per a caçar a zones de caça controlada i a vedats socials, es poden presentar a la corresponent direcció territorial, entre els dies 1 de juliol i 31 d'agost. El sorteig es farà el segon dijous de setembre a les 11.00 hores, a les oficines de les dependències esmentades.
Quarta
Per a tot allò no regulat en aquesta ordre, s'ha d'aplicar el que disposen la Llei de Caça vigent i el seu reglament; l'Ordre de 15 de juny de 1988, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, i la Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
Es faculta la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi de la Conselleria de Medi Ambient per a dictar totes les resolucions que calguen per al desplegament d'aquesta ordre.
Segona
Aquesta ordre entra en vigor l'endemà d'haver sigut publicada en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 15 de juny de 2000
El conseller de Medi Ambient,
FERNANDO MODREGO CABALLERO
ANNEX I
– Caça menor en general:
Conill (Oryctolagus cuniculus), llebre (Lepus capensis), rabosa (Vulpes vulpes), perdiu (Alectoris rufa), guatlla (Coturnix coturnix), tudó (Columba palumbus), xixella (Columba oenas), colom roquer (Columba livia), tórtora (Streptopelia turtur), tórtola turca (Streptopelia decaocto), becada (Scolopax rusticola), merita (Vanellus vanellus), tord comú (Turdus philomelos), tordanxa (Turdus pilaris), tord ala-roig (Turdus iliacus), griva (Turdus viscivorus), estornell vulgar (Sturnus vulgaris), estornell negre (Sturnus unicolor), garsa (Pica pica), gralla (Corvus monedula), cornella (Corvus corone); i també les espècies faisà (Phasianus colchicus), guatlla japonesa (Coturnix coturnix v. japonica), colí de Virgínia (Colinus virginianus) i colí de Califòrnia (Lophortix californica).
– Aus aquàtiques:
Ànec collverd (Anas platyrhynchos), ascle o ànec griset (Anas strepera), piuló o ànec xiulador (Anas penelope), cua de jonc o ànec cuallarg (Anas acuta), cullerot o bragat (Anas clypeata), sivert (Netta rufina), xarxet (Anas crecca), roncadell o xarrasclet (Anas querquedula), boix (Aythya ferina), morell capellut (Aythya fuligula), fotja (Fulica atra), bequeruda (Gallinago gallinago), bequet (Lymnocryptes minima), gavina vulgar (Larus ridibundus) i gavinot argentat del Mediterrani (Larus cachinnans) i gavinot fosc (Larus fuscus).
– Mitja veda:
Tudó (Columba palumbus), xixella (Columba oenas), colom roquer (Columba livia), tórtora (Streptopelia turtur), tórtola turca (Streptopelia decaocto), guatlla (Coturnix coturnix), estornell (Sturnus vulgaris), estornell negre (Sturnus unicolor), garsa (Pica pica), gralla (Corvus monedula) i cornella (Corvus corone).
– Pròrroga de tords i estornells:
Estornell vulgar (Sturnus vulgaris), estornell negre (Sturnus unicolor), tord comú (Turdus philomelos), tordanxa (Turdus pilaris), tord ala-roig (Turdus iliacus), griva (Turdus viscivorus) i garsa (Pica pica).
– Caça major:
Cèrvol (Cervus elaphus), daina (Dama dama), mufló (Ovis musimon), cabra salvatge (Capra pyrenaica), arruí (Ammotragus lervia) i senglar (Sus scrofa).
ANNEX II
Nombre màxim de captures (terrenys lliures)
Perdiu, conill i llebre: 2 peces (en total)
Tords: 15 peces
ANNEX III
Ordre Artiodactyla
Família Bovidae
Arruí (Ammotragus lervia): 100.000 PTA.
Ordre Columbiformes
Família Columbidae
Tórtora turca (Streptopelia decaocto): 1.000 PTA.
ANNEX IV
Documentació que s'ha de presentar a les direccions territorials per tal de sol·licitar autoritzacions excepcionals i expresses, a l'empara de l'article 28.2 de la Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres.
1. Dades identificatives del titular
2. Espècie que es vol caçar i nombre d'exemplars
3. Mètode que es vol emprar i nombre d'unitats de l'art que s'ha d'emprar
4. Dades de l'àrea de caça (vedat)
5. Dades identificatives del personal qualificat que s'ha d'utilitzar (DNI i llicència de caça)
6. Dades d'inici i final de l'activitat
7. Possibles riscos pel mètode, època o àrea
8. Dades sobre els controls que es pretenen exercir

linea
Mapa web