Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

DECRET 232/1994, de 8 de novembre, del Govern Valencià, pel qual s'aprova definitivament el Pla Rector d'Ús i Gestió del Paratge Natural de la Comunitat Valenciana del Fondó.

(DOGV núm. 2390 de 18.11.1994) Ref. Base de dades 2543/1994

DECRET 232/1994, de 8 de novembre, del Govern Valencià, pel qual s'aprova definitivament el Pla Rector d'ús i Gestió del Paratge Natural de la Comunitat Valenciana del Fondó. [94/8147]
Mitjançant el Decret 187/1988, de 12 de desembre, del Govern Valencià, es va declarar el Fondó paratge natural de la Comunitat Valenciana, a l'empara de la Llei 5/1988, de 24 de juny, per la qual es regulen els paratges naturals de la Comunitat Valenciana.
En les dues disposicions legals esmentades es determina l'obligació d'elaborar un pla rector d'ús i gestió com a instrument específic per a l'ordenació i la gestió de l'esmentat paratge natural.
El pla rector d'ús i gestió és el document tècnic que recull les directrius generals d'ordenació i gestió dels recursos naturals i culturals i dels usos públics del paratge, per tal de complir els objectius d'índole cultural, ecològica, paisatgística i biogenètica que en van motivar la declaració com a paratge natural de la Comunitat Valenciana el 1988.
Per aquesta raó, d'acord amb el que disposa l'article 5 de la Llei 5/1988, de 24 de juny, per la qual es regulen els paratges naturals de la Comunitat Valenciana, i en l'article 40 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de Govern Valencià, a proposta del conseller de Medi Ambient i amb la deliberació prèvia del Govern Valencià, en la reunió del dia 8 de novembre de 1994,
DECRETE
Article únic
S'aprova definitivament el Pla Rector d'Us i Gestió del Paratge Natural de la Comunitat Valenciana del Fondó, la normativa del qual es publica com a annex d'aquest decret.
DISPOSICIó FINAL
Aquest decret entrarà en vigor l'endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Valencia, 8 de novembre de 1994

El president de la Generalitat Valenciana,
JOAN LERMA I BLASCO
El conseller de Medi Ambient,
EMèRIT BONO I MARTíNEZ
ANNEX
Normativa del Pla Rector d'ús i Gestió del Paratge Natural de la Comunitat Valenciana del Fondó
TíTOL I
Disposicions generals
Article 1. Naturalesa del pla
1. Aquest pla rector d'ús i gestió es redacta a l'empara de l'article 5 de la Llei 5/1988, de 24 de juny, per la qual es regulen els paratges naturals de la Comunitat Valenciana, i del que disposa l'article 19 de la Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres.
2. La redacció d'aquest pla rector d'ús i gestió és imposada per l'article 5 del Decret 187/1988, de 12 de desembre, del Govern Valencià, de declaració del Paratge Natural del Fondó.
3. El pla rector d'ús i gestió és un instrument d'ordenació i gestió del paratge natural obligatori i executiu, que té per objecte protegir la integritat dels ecosistemes d'aquest de forma compatible amb el manteniment i el desenvolupament ordenat de les actuals activitats tradicionals i de la utilització pública de l'espai.
Article 2. àmbit territorial
L'àmbit d'aquest pla rector d'ús i gestió s'estén a la totalitat dels terrenys compresos al Paratge Natural del Fondó, creat mitjançant el Decret 187/1988, de 12 de desembre, del Govern Valencià, tal com es delimita a la cartografia d'ordenació.
Article 3. Perímetre de protecció
1. S'estableix, així mateix, un perímetre de protecció de 500 metres a l'entorn del límit del paratge natural.
2. En aquest àmbit, les actuacions sotmeses a avaluació d'impacte ambiental faran referència explícita a la seua localització dins del perímetre de protecció del paratge natural, i hi hauran de quedar preservats tots els valors naturals, ecològics i paisatgístics del paratge natural, avaluant amb especial atenció els possibles impactes ambientals negatius.
3. Es considera objectiu prioritari la conservació de la qualitat del medi aquàtic, per la qual cosa hauran d'evitar-se els abocaments o les modificacions de les aportacions hídriques que puguen afectar negativament el paratge natural.
4. Als efectes del que preveu l'epígraf 9 de l'annex I del Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Govern Valencià, pel qual es va aprovar el Reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'Impacte Ambiental, s'amplia l'esmentat annex I en aquest perímetre de protecció per a les obres, instal.lacions o activitats següents:
a) Piscifactories, entenent aquestes per instal.lacions dedicades a la cria astacitícola i piscícola de caràcter intensiu amb fins comercials que tinguen una producció superior als 500 kg/ha/any de biomasa, o comporten la realització d'obres de fàbrica.
b) Instal.lacions ramaderes de qualsevol tipus, amb fins comercials.
c) Instal.lacions industrials de qualsevol tipus.
d) Instal.lacions de transport i distribució d'energia elèctrica d'alta i mitjana tensió als trams que afecten el perímetre de protecció.
e) Instal.lacions de transport per canonades. Aqüeductes, oleoductes i gasoductes als trams que afecten el perímetre de protecció.
f) Instal.lacions de tractament, emmagatzematge o eliminació de rebuigs i residus urbans o industrials, inerts o no.
g) Instal.lacions d'emmagatzematge o desballestament de ferralla.
h) Projectes de construcció d'autopistes, autovies, carreteres i ferrocarril que tinguen elements funcionals o zones de protecció i servitud que passen, encara que siga parcialment, per terrenys compresos dins del perímetre de protecció.
i) Obres de canalització o regulació de cursos d'aigua.
j) Projectes d'urbanització de plans parcials d'ús industrial.
S'amplia l'annex II (activitats subjectes a estimació d'impacte ambiental) per a les obres, activitats o instal.lacions següents:
a) Tot tipus d'instruments i projectes d'urbanització que afecten totalment o parcialment al perímetre de protecció i que desenvolupen figures urbanístiques sense declaració o estimació d'impacte ambiental.
b) Depòsits d'aigua superficials amb capacitat superior a 5.000 m3 i els elevats, qualsevol que siga la capacitat que tinguen.
c) Construccions de qualsevol tipus no previstes expressament en el planejament urbanístic, incloent-hi les d'utilitat pública o interès social la planta de les quals supere els 30 m2 de superfície.
Les activitats agropequàries que s'executen en el perímetre de protecció no es veuran afectades pel que disposa aquest article, i podran continuar l'exercici de l'activitat d'acord amb la legislació sectorial d'aplicació en cada cas.
Article 4. Efectes
1. De conformitat amb el que disposa l'article 9 de la llei per la qual es regulen els paratges naturals de la Comunitat Valenciana, les disposicions d'aquest pla vincularan tant l'Administració com els particulars.
2. Les determinacions d'aquest pla seran d'aplicació directa, amb caràcter subsidiari, a tots aquells municipis que encara que disposen de planejament urbanístic municipal, aquest no continga les determinacions oportunes i detallades per a la protecció dels valors naturals presents al paratge.
3. Els plans generals d'ordenació urbana, les normes complementàries o subsidiàries de planejament i la resta d'instruments de planejament urbanístic del mateix rang o de rang inferior que s'aproven després de l'entrada en vigor d'aquest pla rector d'ús i gestió hauran d'adaptar-se a les determinacions protectores que s'hi contenen, assignant les qualificacions del sòl d'acord amb les normes i criteris ací establerts, de manera que es respecten les limitacions d'ús imposades pel pla rector d'ús i gestió. En tot cas, l'aprofitament urbanístic dels terrenys es farà d'acord amb les previsions d'aquest pla rector d'ús i gestió. No podrà alterar-se la classificació de l'actual sòl no urbanitzable, que mantindrà la consideració d'especialment protegit.
4. Les determinacions d'aquest pla s'entendran sense perjudici de les contingudes en la legislació agrària, forestal i d'aigües, i la resta de legislacions sectorials, i en particular de les normes, les reglamentacions o els plans que s'aproven per al desenvolupament i el compliment de la finalitat protectora del paratge natural. En el cas que la normativa continguda en aquest pla siga més detallada o protectora, s'aplicarà aquesta amb preferència sobre la continguda en la legislació sectorial.
Article 5. Interpretació
1. En la interpretació d'aquest pla rector d'ús i gestió haurà d'atendre's el que resulte de la seua consideració com un tot unitari, utilitzant sempre la memòria informativa i justificativa com a document en el qual es contenen els criteris i els principis que han orientat la redacció del pla.
2. En cas de conflicte entre les normes de protecció i els documents gràfics del pla, prevaldran les primeres, llevat de quan la interpretació derivada dels plànols siga fonamentada també per la memòria de manera que es faça palesa l'existència d'alguna errada material en les normes.
3. En l'aplicació d'aquest pla rector d'ús i gestió prevaldrà aquella interpretació que comporte un major grau de protecció dels valors naturals del paratge natural.
Article 6. Administració i gestió
1. L'administració i gestió del paratge natural correspon a la Conselleria de Medi Ambient; la Junta Rectora del Paratge Natural actuarà com a col.laboradora i assessora en la gestió del paratge.
2. En tots aquells supòsits en què calga que la Conselleria de Medi Ambient emeta informe, aquest serà vinculant i haurà d'obtenir-se abans de l'aprovació del projecte o de l'atorgament de la llicència o l'autorització corresponent.
3. L'exercici de les funcions a què fa referència aquest article es farà sense perjudici de les competències que corresponen a l'Administració de l'Estat.
Article 7. Junta Rectora
1. Els membres de la Junta Rectora seran:
- Un representant de l'Ajuntament d'Elx.
- Un representant de l'Ajuntament de Crevillente.
- Un representant de la Conselleria de Medi Ambient.
- Un representant de la Conselleria Agricultura, Pesca i Alimentació.
- Un representant de la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports.
- Un representant de la Conselleria d'Economia i Hisenda.
- Un representant de la Diputació d'Alacant.
- Un representant de la Confederació Hidrogràfica del Segura.
- Un representant de la Comunitat de Regs de Llevant.
- Un representant de la Comunitat de Regs de Sant Felip Neri.
- Un representant de la resta de titulars de vedats cinegètics situats en l'àmbit del paratge natural.
- Un representant de les associacions de protecció de la natura.
- Un representant de les universitats de la Comunitat Valenciana.
- El director-conservador del paratge natural, que actuarà com a secretari.
2. Es faculta el conseller de Medi Ambient per a modificar la composició de la Junta Rectora quan resulte necessari per al millor funcionament o representativitat d'aquesta.
3. El president de la Junta Rectora serà nomenat pel Govern Valencià a proposta del conseller de Medi Ambient.
4. Les funcions de la Junta Rectora són:
a) Emetre informe preceptiu sobre els distints plans, normes i projectes que afecten l'àmbit territorial del paratge.
b) Promoure i fomentar actuacions per a la regeneració, l'estudi, la divulgació i el gaudi ordenat del paratge.
c) Proposar als òrgans de l'administració competent totes les mesures que considere convenients per al millor compliment dels objectius del pla rector d'ús i gestió.
d) Informar sobre tots els aspectes relatius al paratge que li sol.licite l'òrgan gestor i administrador d'aquest.
e) Emetre informe sobre la memòria anual d'activitats i resultats.
f) Qualsevol altra funció que li atribuesca la legislació amb caràcter general.
Article 8. Director-conservador
1. Per a facilitar l'administració i la gestió del paratge natural, el conseller de Medi Ambient designarà un director-conservador. El nomenament haurà de recaure en un tècnic amb titulació universitària superior.
2. Les funcions del director-conservador són:
a) Coordinar, executar i supervisar el compliment de les normes i reglamentacions del paratge, d'acord amb les instruccions de l'òrgan administrador i gestor i de la Junta Rectora.
b) Elaborar les propostes del pla d'actuacions i pressupost anual, com també les memòries anuals d'activitats i resultats.
c) Gestionar els pressupostos del paratge natural.
d) Proposar sancions a l'òrgan competent en cada cas, d'acord amb la Llei 4/1989, de 27 de marc, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres, i de la legislació sectorial aplicable.
e) Coordinar i organitzar les actuacions del personal assignat al paratge natural.
f) Actuar com a secretari de la Junta Rectora.
g) Totes les funcions recollides en aquesta normativa i aquelles altres que li atribuesca l'òrgan gestor i administrador del paratge natural.
TíTOL II
Normes generals de regulació
d'usos i activitats
Secció primera
Normes relatives a la investigació
Article 9. Autoritzacions
1. Tot projecte d'investigació que es faça sobre el paratge natural haurà de ser autoritzat pel director-conservador.
2. Per a sol.licitar l'autorització corresponent, el promotor haurà de lliurar una memòria on es detallen els objectius, les actuacions, la metodologia, el pla de treball, la direcció i el personal que intervé en l'estudi.
Aquesta memòria haurà d'anar acompanyada d'un resum del finançament dels treballs i el currículum del director del projecte.
3. Una vegada acabada aquesta memòria, la Conselleria de Medi Ambient avaluarà les repercussions de la investigació sobre l'estat dels recursos i la seua idoneïtat. En un termini no superior a quaranta-cinc dies, autoritzarà o denegarà el projecte d'investigació proposat amb indicació, si escau, de les modificacions que s'hagen d'introduir en el projecte pel que fa a les tècniques o els mètodes, amb l'únic fi d'impedir el deteriorament dels recursos del paratge natural. En el supòsit que la realització d'aquest projecte implique la captura o el maneig d'espècies protegides, haurà d'aportar-se l'autorització pertinent de la direcció general competent.
4. L'autorització d'investigació podrà ser revocada, després de la comunicació prèvia a la persona interessada, si es constata un manifest incompliment de les normes o limitacions establertes a l'atorgament.
Article 10. Documentació
1. Els investigadors hauran de lliurar a la Conselleria de Medi Ambient, quan així se'ls demane, una avaluació de l'estat de la investigació i del grau de compliment de les previsions inicials.
2. La Conselleria de Medi Ambient arbitrarà les mesures tendents a possibilitar el coneixement dels recursos naturals del paratge, a fi d'aconseguir-ne una millor utilització i gestió.
Secció segona
Normes sobre protecció de recursos
i del domini públic
Article 11. Protecció de recursos hidrològics
En aplicació del que disposa l'article 96 de la Constitució i l'article 1 del Codi Civil, i en virtut de la inclusió pel Govern espanyol del Paratge Natural del Fondó en la llista d'aiguamolls d'importància internacional establerta en virtut del conveni relatiu a aiguamolls d'importància internacional especialment com a hàbitat d'aus aquàtiques, fet a Ramsar (Iran) el 2 de febrer de 1971, el Paratge Natural del Fondó té caràcter de zona humida a l'efecte previst en l'article 103 de la Llei d'Aigües i en l'article 3 de la Llei 5/1988, de 24 de juny, de Paratges Naturals de la Comunitat Valenciana.
1. En relació a les basses i embassaments:
a) Amb caràcter general, es prohibeixen aquells usos i activitats que contribuesquen a deteriorar la qualitat i a disminuir la quantitat de les aigües als ecosistemes de bases, com també aquelles obres i infrastructures que alteren el flux hídric o comporten manifestament un maneig no racional d'aquest i dels seus recursos naturals, tret de les accions necessàries per a millorar la qualitat de les aigües.
b) Nivell d'aigua. Es garantiran les condicions que necessiten les distintes espècies per a viure al paratge.
c) Qualitat de l'aigua. Els organismes competents, i en particular l'organisme de conca, garantiran els nivells de qualitat de l'aigua que preveu la legislació vigent pel que fa a les aigües continentals que requeresquen protecció o millora per a ser aptes per a la vida piscícola, de tipus C (aigües ciprinícoles). Mentre les aigües disponibles no complesquen aquest requisit, l'aportació d'aigües de qualitat inferior a l'esmentada, procedents del riu Segura o d'altres fonts, únicament serà permissible en casos de necessitat ineludible per al correcte règim de regs de la zona. La determinació dels casos la farà la Comunitat de Regs de Llevant, i haurà de comunicar-ho a la Conselleria de Medi Ambient.
d) Inspecció i control de qualitat. Es faran anàlisis periòdiques d'acord amb l'Ordre del Ministeri d'Obres Públiques i Urbanisme de 16 de desembre de 1988 (BOE de 22-XII-88) sobre mètode i freqüències d'anàlisi o inspecció de les aigües continentals que requeresquen protecció i millora per al desenvolupament de la vida piscícola.
e) Es prohibeix la utilització d'herbicides i productes químics no autoritzats per la Conselleria de Medi Ambient. Les activitats de neteja i escurada es faran fora del període de nidificació de les aus. Amb caràcter general, l'època autoritzada per a la neteja del canyís serà la compresa entre el 15 d'agost i el 30 de gener; les actuacions s'hauran de fer després de l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient i sota el control i el seguiment tècnic d'aquesta. Si en determinada zona proposada d'actuació hi ha colònies de cria o altres circumstàncies que aconsellen fer les actuacions en dates determinades dins del calendari general, la Conselleria de Medi Ambient indicarà aquestes dates en l'autorització pertinent, després de consultar-ho amb el promotor de l'actuació i d'haver-hi arribat a un acord. Aquesta limitació de dates dins del calendari general tindrà caràcter excepcional per circumstàncies sobrevingudes, l'àmbit serà l'estrictament necessari i no establirà cap precedent, en principi, per a temporades successives.
f) Es prohibeixen als embassaments i a les zones embassades les activitats nauticoesportives no tradicionals, basades en taules de vela (windsurf), embarcacions amb motor forabord i aerolliscadors (overcrafts), tret de les embarcacions al servei de la gestió del paratge natural.
2. Els llits i marges dels cursos d'aigua:
a) Es mantindran en bon estat els llits i els marges dels cursos d'aigua, de manera que les aigües circulen sense dificultat.
b) Abans de la realització de les activitats de neteja, com ara l'escurada i la neteja dels llits (séquies, canals, assarbs i altres llits), haurà d'informar-se la Conselleria de Medi Ambient, la qual podrà, amb aquest fi, dictar les corresponents recomanacions a què hauran d'adaptar-se les actuacions.
c) Es farà una adequada gestió de la vegetació dels llits, en especial el canyís, per evitar la invasió massiva. La utilització del foc amb aquest fi haurà d'adaptar-se a les determinacions que amb aquest fi establesca la Conselleria de Medi Ambient i a la normativa aplicable.
d) Els marges dels llits es dedicaran preferentment a ús forestal, sempre que així no es dificulten els treballs de neteja i escurada. Amb aquest fi s'usaran espècies pròpies de la zona, com ara tamarius i palmeres. Per a la repoblació s'utilitzarà material vegetal que siga de la zona, a fi de mantenir-ne les característiques genètiques.
e) Es mantindran les condicions naturals dels llits, pels efectes beneficiosos que tenen sobre la vegetació i la fauna associada i per la influència que tenen en el règim hidrològic de la zona humida. En el cas que hi haja un alt risc de desbordament que aconselle la canalització de les conduccions i modificar-ne les dimensions, es requerirà el corresponent estudi d'impacte ambiental i l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient. A més de les condicions exigides a qualsevol projecte d'aquest tipus, haurà de tenir:
- Estudi de les necessitats que motiven l'obra i la modificació de les dimensions del llit.
- No afecció del fons del llit.
- Inclusió d'aquelles mesures tendents a evitar que la fauna puga quedar atrapada al llit.
3. Queda prohibit l'establiment de pous, rases, galeries o qualsevol dispositiu destinat a facilitar l'absorció pel terreny d'aigües residuals que puguen produir, per la seua toxicitat o per la composició química i bacteriològica que tinguen, la contaminació de les aigües profundes o superficials.
4. Es prohibeix l'abocament directe o indirecte als llits, les basses i els tolls d'aigües residuals que no provinguen de drenatge o d'escorriment. També queda prohibit acumular en l'àmbit del paratge residus sòlids, enderrocs o substàncies, qualsevol que siga la seua naturalesa, que constituesquen o puguen constituir un perill de contaminació de les aigües o de degradació de l'entorn.
5. Es prohibeix l'obertura de nous pous o captacions d'aigua dins dels límits del mateix paratge, tret de casos excepcionals com ara el proveïment de noves basses o per garantir el nivell d'aigua als tolls ja existents. En qualsevol cas, abans de fer-los caldrà efectuar el corresponent informe tècnic que en justifique la necessitat com a l'única forma de proveïment possible i la no-repercussió en els valors naturals del paratge. Requerirà l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient.
Article 12. Protecció de la fauna
1. Es prohibeixen, amb caràcter general, les activitats que puguen comportar la destrucció o el deteriorament irreversible de la fauna silvestre, com ara la destrucció de nius i caus, el tràfic, la manipulació i el comerç de pollets, ous i exemplars adults.
2. Queda prohibida la introducció d'espècies animals no autòctones en l'àmbit del paratge natural. La introducció i reintroducció d'espècies o el reforçament de poblacions, la cria d'alevins inclosa, i la manera de fer-ho, requeriran l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient, a la vista dels informes o estudis previs que així ho aconsellen.
3. La caça i captura d'espècies animals ha de respectar la normativa sobre espècies protegides establerta en el Decret 97/1986, de 21 de juliol, del Govern Valencià, sobre protecció de diverses espècies de fauna silvestre, i els reials decrets 1095/1989, de 8 de setembre, i 439/1990, de 30 de març, pel qual es regula el Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades, com també les determinacions per a l'ordenació i regulació de l'activitat cinegètica contingudes en aquest pla rector.
4. Es prohibeix el vol sense motor, incloent-hi l'aerostació, i d'ultralleugers sobre el paratge natural, tret dels relacionats amb la gestió d'aquest, els quals hauran de tenir una autorització de la Conselleria de Medi Ambient. Es prohibeix el vol rasant, i en qualsevol cas es prohibeix el vol de tot tipus d'aeronau per sota dels tres-cents metres a fi d'evitar molèsties a la fauna.
Article 13. Protecció de la vegetació
1. Es consideren formacions vegetals subjectes a les determinacions d'aquest pla, totes aquelles no cultivades o resultants de l'activitat agrària.
2. La tala i la recol.lecció d'espècies vegetals silvestres a àrees no cultivades en l'àmbit del paratge natural haurà disposar de l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient.
3. Queda prohibida la introducció i repoblació amb espècies no autòctones en l'àmbit del paratge natural. Al respecte, es consideraran espècies adequades els tamarius (Tamarix spp.), com també les espècies pròpies de les comunitats de saladar, joncar i canyissar.
4. Per a la regeneració de les formacions vegetals es tindran en compte els aspectes següents:
a) A les zones marginals, es promourà com a ús preferent l'ecològic, basat en la regeneració de la vegetació natural de saladar i en la creació de basses.
b) Per a la seua regeneració s'usarà material vegetal que tinga l'origen en la zona, a fi de mantenir les característiques genètiques dels saladars d'aquesta zona.
Article 14. Protecció dels sòls
Els moviments de terra estaran subjectes a l'obtenció prèvia de llicència urbanística, per a la tramitació de la qual serà requisit indispensable l'informe previ favorable de la Conselleria de Medi Ambient. S'exceptuen de l'obtenció de l'autorització les tasques de preparació i habilitació de sòls relacionades amb l'activitat agrícola (anivellament de terrenys, llaurada i fangueig), com també els treballs de manteniment de tolls cinegètics com ara desmunt, terraplenament o realització de rases, sempre que no superen un volum global de 100 m3.
Article 15. Protecció del paisatge
1. Es prohibeix la col.locació de cartells informatius de propaganda, inscripcions o artefactes de qualsevol naturalesa amb fins publicitaris, incloent-hi la publicitat recolzada directament o construïda tant sobre elements naturals del territori com sobre les edificacions. S'admetran, únicament, els indicadors de caràcter institucional que es consideren necessaris per a la correcta gestió del paratge.
2. Pels efectes que tindrà en la millora de la qualitat paisatgística del paratge i per tal d'evitar abocaments a les proximitats de les carreteres, a les zones limítrofes amb el límit del paratge natural, en què aquest passa per les vies asfaltades sendera de Cendres i carretera d'Elx-Dolores, es permetrà la plantació de palmeres en una franja d'amplària no superior a deu metres comptadors des de la vora de la carretera. Per efectuar la plantació caldrà l'autorització prèvia de la Conselleria de Medi Ambient.
Secció tercera
Normes sobre regulació d'activitats
Article 16. Infrastructures
1. Es prohibeix, amb caràcter general, la realització d'instal.lacions i actuacions d'infrastructura de tot tipus no vinculades directament al funcionament i la gestió del paratge natural, encara que siguen declarades d'utilitat pública, llevat de les expressament previstes en les normes particulars d'aquest pla, després de l'autorització prèvia de la Conselleria de Medi Ambient.
2. La realització d'actuacions d'infrastructura autoritzades per aquest pla rector haurà de tenir en compte, a més de les disposicions que li siguen pròpies per raó de la matèria, els requisits següents:
a) Els traçats i l'emplaçament hauran de fer-se tenint en compte les condicions ecològiques i paisatgístiques del territori, evitant la creació d'obstacles en la lliure circulació de les aigües o el rebliment dels llits, la degradació de la vegetació natural o els impactes paisatgístics.
b) Durant la realització de les obres s'hauran de prendre les precaucions necessàries per a evitar la destrucció de la coberta vegetal, i a l'acabament de les obres es restauraran el terreny i la coberta vegetal. Així mateix, s'evitarà la realització d'obres en aquells períodes que puguen comportar alteracions i riscos per a la fauna.
3. Es prohibeix l'obertura de camins, llevat dels relacionats amb la realització d'itineraris amb fins didacticoecològics o els necessaris per a l'adequada vigilància del paratge, després de l'autorització prèvia de la Conselleria de Medi Ambient.
4. En el supòsit de realitzar-se l'estabilització del paviment de camins, s'efectuarà amb materials solts adequats al substrat natural; en el cas de la utilització d'enderrocs de rajoles, aquests s'hauran de cobrir amb una capa de material amb un color similar al del substrat.
5. Es permeten les actuacions infrastructurals de caràcter bla, com ara senderes, closos i barreres anticirculació, quan la destinació d'aquestes siga la de donar suport a l'execució de les activitats compatibles amb les necessitats de protecció per a aquest espai.
Article 17. Activitats extractives i mineres
Es prohibeixen, en l'àmbit del paratge natural, les activitats extractives i mineres.
Article 18. Activitats agràries
1. Es consideraran agràries o agropequàries les activitats relacionades directament amb l'explotació dels recursos vegetals del sòl i la cria, la reproducció i l'aprofitament d'espècies animals. L'exercici d'aquestes activitats haurà de sotmetre's a les normes i els plans sectorials que els siguen d'aplicació, en tot allò que siga compatible amb aquest pla.
2. En relació amb les construccions i les instal.lacions relacionades amb l'activitat agrària:
a) Es permeten les construccions, les instal.lacions i els equipaments estretament vinculats a l'explotació agrària i amb les especificacions que al respecte estableixen els planejaments urbanístics vigents. Per a la tramitació de la llicència urbanística d'aquests caldrà justificar-ne la necessitat, mitjançant un informe previ de la Conselleria Agricultura, Pesca i Alimentació sobre la seua idoneïtat i necessitat i l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient.
b) Les construccions i instal.lacions vinculades a l'explotació agrària, i els equipaments de servei de l'explotació, guardaran una relació de dependència i proporció adequada a la tipologia dels aprofitaments a què es dedique l'explotació en què hagen d'instal.lar-se.
c) S'hi prohibeix la instal.lació d'hivernacles.
3. L'ús de productes fitosanitaris haurà d'adaptar-se a les normes i els plans sectorials que els siguen d'aplicació, d'acord amb els períodes, les limitacions i els condicionaments establerts pels organismes competents. En qualsevol cas, l'ús de productes fitosanitaris al paratge natural i al perímetre de protecció d'aquest es limitarà als inclosos en les categories toxicològiques A o B, tal com indica l'Ordre del Ministeri d'Agricultura de 4 de desembre de 1975 (BOE de 19-XII-75), per la qual es reglamenta l'ús de productes fitosanitaris per prevenir danys a la fauna, que prohibeix l'ús de productes de la categoria C per a la fauna terrestre i la fauna aqüícola a les zones humides.
4. Queden prohibides les instal.lacions ramaderes en l'àmbit del paratge natural.
Article 19. Caça
1. De conformitat amb la normativa vigent en matèria de caça, tot aprofitament cinegètic en l'àmbit del paratge natural ha de fer-lo el titular del dret de forma ordenada i d'acord amb els plans tècnics d'aprofitament cinegètic, justificatius de la quantia i les modalitats de les captures que s'hi han de fer, a fi de fomentar i protegir la riquesa faunística. Aquests plans tècnics hauran de fer-se en un termini no superior a dos anys des de l'entrada en vigor d'aquest pla rector, i hauran de ser aprovats per la Conselleria de Medi Ambient. El contingut dels plans tècnics s'haurà d'adaptar a les normes i els requisits que, amb aquest fi, estableix aquest pla rector.
També d'acord amb la normativa vigent en matèria de caça, i sense perjudici d'altres determinacions que puga establir la Conselleria de Medi Ambient, els plans tècnics d'aprofitament cinegètic hauran de preveure almenys els aspectes següents:
a) Creació de zones de reserva, que estaran vedades a tot tipus de caça. L'objecte d'aquestes reserves és permetre una explotació racional dels recursos cinegètics, protegir les espècies no cinegètiques i assegurar la protecció dels territoris de cria d'espècies litorals o en situació delicada. Aquestes zones hauran de contenir almenys el 10% de la superfície total vedada, i hauran d'adaptar-se als criteris establerts al respecte en l'apartat I.2.b) de la memòria justificativa d'aquest pla rector. Les zones de reserva hauran de ser convenientment senyalitzades.
b) Les espècies d'aprofitament cinegètic seran les que establesca la corresponent ordre anual per a la regulació de la temporada cinegètica de la Conselleria de Medi Ambient.
c) Establiment del règim de tirades, el qual haurà d'incloure el període, els dies hàbils i l'horari autoritzat per a la pràctica. Aquestes determinacions hauran de ser recollides per les ordres anuals que dicte la Conselleria de Medi Ambient.
d) La modalitat de caça haurà de ser exclusivament des de llocs fixos. El nombre de llocs serà establert pel pla tècnic d'aprofitament. Els llocs hauran d'estar perfectament marcats i delimitats a l'esmentat pla.
e) Es determinarà el mode d'establir cada any la quantitat de peces possibles per a cada vedat, d'acord amb les normes següents:
e.1) Cada temporada s'establirà una quantitat total de peces per a la totalitat del paratge natural, que durant els dos primers anys no podrà passar del 50% de la mitjana dels censos oficials de gener de les cinc temporades anteriors. S'establiran quantitats diferents, almenys, per a anàtids i fotges.
e.2) S'assignarà a cada vedat una quantitat parcial en funció de les característiques que tinga: la superfície inundada, població estimada d'espècies cinegètiques o altres característiques particulars.
f) Per a un control eficaç de les tirades, caldrà preveure la presència suficient de guarderia al paratge; s'hi hauran d'establir també els mecanismes necessaris per efectuar el control sobre les peces abatudes. A fi de permetre l'establiment de quantitats i règims de caça adaptats a la necessitat de fer compatibles l'activitat cinegètica i la conservació de la fauna, a més de l'esmentat control sobre les peces abatudes, es faran censos mensuals a tots els vedats durant la temporada de caça.
2. Es permeten les construccions i les instal.lacions vinculades a l'activitat cinegètica de superfície inferior a 30 m2. Per a la tramitació de la llicència urbanística d'aquestes instal.lacions caldrà justificar-les, mitjançant un informe previ de la Conselleria de Medi Ambient.
3. La creació de nous vedats que afecten territorialment l'àmbit del paratge natural haurà de tenir l'autorització prèvia de la Conselleria de Medi Ambient, i, a més, s'haurà d'adaptar als requisits següents:
a) La superfície inclosa al paratge natural del nou vedat no podrà ser inferior al 50% de la totalitat.
b) L'aprovació del nou vedat es farà conjuntament amb la del corresponent pla tècnic d'aprofitament cinegètic.
c) Almenys el 75% de la superfície del nou vedat haurà de reunir les condicions adequades als hàbitats propis de les aus aquàtiques: presència d'aigua durant més de nou mesos a l'any i de vegetació palustre.
d) Es prohibeix la caça als terrenys lliures.
Article 20. Pesca
1. D'acord amb la normativa vigent en la matèria, tot aprofitament piscícola en l'àmbit del paratge natural haurà de fer-lo el titular del dret de forma ordenada i d'acord amb els plans tècnics d'aprofitament piscícola, justificatius de la quantia i les modalitats de les captures que s'hi podran fer, a fi de fomentar i protegir la riquesa aqüícola. Aquests plans tècnics hauran de ser realitats pels titulars del dret en un termini no superior a dos anys des de l'entrada en vigor d'aquest pla rector, i hauran de ser aprovats per la Conselleria de Medi Ambient. L'aprofitament piscícola inclou la piscicultura extensiva, mitjançant la cria d'alevins d'espècies autòctones i sense sobrealimentació; aquesta activitat, a més de requerir també un pla tècnic d'aprofitament piscícola, requerirà l'autorització prèvia que estipula l'article 13.2 d'aquesta normativa. El contingut dels plans tècnics s'haurà d'adaptar a les normes i requisits que amb aquest fi estableix aquest pla rector.
Sense perjudici d'altres determinacions que puga establir la Conselleria de Medi Ambient, els plans tècnics d'aprofitament piscícola han de preveure almenys els aspectes següents, també d'acord amb la normativa vigent en matèria d'aprofitaments piscícoles:
a) Zones de reserva, que estaran vedades a tot tipus de pesca, a fi de protegir i fomentar la fauna ictiològica.
b) Espècies explotables, càrrega pesquera, zones i èpoques de pesca, arts permeses, mètodes d'extracció i dimensions i potència de les embarcacions.
c) La pesca esportiva únicament podrà fer-se als canals i séquies, sempre que ho autoritze el titular del dret, s'estiga en possessió de la corresponent llicència de pesca i s'usen canya i ormeigs amb hams que tinguen flotador.
2. Es permeten les construccions i instal.lacions vinculades a l'activitat piscícola de superfície inferior a 30 m2. Per tramitar la llicència urbanística d'aquestes construccions caldrà justificar-ne la necessitat i l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient. No es permeten instal.lacions piscícoles en condicions distintes a les esmentades.
Article 21. Activitat industrial i comercial
1. Es prohibeix la implantació d'activitats industrials de qualsevol tipus en l'àmbit d'aquest pla rector d'ús i gestió.
2. Amb caràcter general, es prohibeixen les construccions hoteleres, les discoteques, els comerços, els magatzems, els cementeris d'automòbils, l'emmagatzematge i la custòdia de caravanes o embarcacions, i qualsevol altra activitat comercial que no haja estat expressament permesa per aquest pla rector.
Article 22. Activitats turístiques i recreatives
1. Pel fet de considerar-la incompatible amb els objectius del paratge natural, es prohibeix la implantació d'activitats turístiques i recreatives de qualsevol tipus, com ara campaments de turisme, càmping, equitació, instal.lacions esportives, pistes de karts, aeròdroms i, en general, qualsevol altra activitat que no haja estat explícitament prevista en aquest pla rector d'ús i gestió.
2. Es prohibeix l'ús de vehicles de motor, ciclomotors i bicicletes fora dels camins, llevat dels necessaris per a la gestió del paratge natural.
3. Queda prohibida l'acampada lliure a tot l'àmbit del paratge natural.
4. Es prohibeix sobrevolar a baixa altura a l'espai aeri del paratge natural amb finalitats esportives o recreatives, utilitzant qualsevol tipus de mitjà tècnic.
Article 23. Activitats d'urbanització i edificació
1. Es prohibeixen les activitats d'urbanització i edificació dins de l'àmbit del paratge natural.
2. S'autoritzen únicament, després de l'informe vinculant de la Conselleria de Medi Ambient, les construccions no residencials lligades inexcusablement a l'explotació dels recursos agraris o a la guarderia de les instal.lacions relacionades amb l'activitat cinegètica, piscícola, de regadiu o infraestructures, en les condicions establertes en les normes urbanístiques. En cap cas no podran superar els 30 m2 de superfície.
Article 24. Abocadors
Queden prohibits els abocadors de qualsevol classe en l'àmbit d'aplicació, inclòs el perímetre de protecció, d'aquest pla rector d'ús i gestió. Els actualment existents hauran de ser desmantellats, i restaurats els terrenys afectats d'acord amb les determinacions indicades amb aquest fi en el programa d'actuació d'aquest pla rector.
Article 25. Construccions i edificacions d'utilitat pública i interès social
Es prohibeixen les construccions i edificacions d'utilitat pública que no estiguen directament vinculades a la finalitat de protecció del paratge.
TíTOL III
Normes d'ús públic
Article 26. Programa de visites
1. S'establirà un programa de visites que preveja el nombre màxim de visitants, les èpoques i les zones que es visitaran, recomanacions per a l'aprofitament òptim de la visita i sobre el comportament del visitant, com també altres aspectes que es consideren d'interès. En qualsevol cas, el règim de visites s'adaptarà a les normes següents:
a) En tots els casos, els visitants hauran d'estar acompanyats per un guarda o monitor autoritzat per la Conselleria de Medi Ambient.
b) Els visitants no hauran de molestar, destruir ni recol.lectar cap espècie animal o vegetal, ni viva ni morta.
c) Els visitants hauran de respectar els senyals, els itineraris i les zones d'accés prohibit.
d) Les observacions i fotografies es faran des dels observatoris o sense eixir dels itineraris.
e) Es prohibeix portar animals domèstics.
f) Es prohibeix encendre foc.
g) Es prohibeix tirar papers, plàstics, llaunes i qualsevol altre rebuig al sòl.
2. Mentre s'establesca el programa de visites, el règim d'aquestes s'haurà d'adaptar a les determinacions següents:
a) El nombre màxim de visitants per grup serà de quaranta.
b) Les zones i els itineraris del paratge natural susceptibles de visita seran les recollides en el plànol d'ordenació d'aquest pla rector.
c) Durant la temporada de caça, no s'hi podran efectuar visites a partir de les quaranta-vuit hores anteriors a cada tirada.
3. El programa de visites podrà delimitar puntualment aquells sector del territori on es controlarà, amb caràcter transitori, la permanència i el trànsit de persones o vehicles i embarcacions per raons ecològiques, com ara àrees de cria i àrees de major concentració de fauna.
TíTOL IV
Normes particulars
Secció primera
Concepte i aspectes generals
Article 27. Concepte
1. A l'efecte de particularitzar les normes protectores establertes mitjançant aquest pla, per tal de definir els tractaments específics més adaptats a les necessitats pròpies de protecció, conservació i millora, s'hi han distingit les zones següents:
- Zones subjectes a protecció especial integral.
- Zones subjectes a protecció especial ecològica.
- Zones subjectes a protecció paisatgística.
2. Les determinacions inherents a cadascuna d'aquestes categories de protecció constitueixen la referència normativa bàsica a l'hora d'establir els usos i les activitats permeses i prohibides per aquest pla rector d'ús i gestió.
Article 28. Interpretació
En tot allò no regulat per aquestes normes particulars, seran d'aplicació les disposicions contingudes en les normes generals de regulació d'usos i activitats.
Secció segona
Zona subjecta al grau de protecció especial integral
Article 29. Caracterització
S'integren en aquesta categoria de protecció aquells espais de característiques excepcionals que constitueixen un conjunt d'ecosistemes de rellevant valor ecològic, paisatgístic i científic, que gaudeixen de bona salut ambiental i que, a més, alberguen habitualment espècies de fauna o flora rares i amenaçades. Aquests espais estan destinats exclusivament a activitats conservacionistes, científiques i didàctiques.
Article 30. Localització
S'inclou en aquest concepte l'àrea de la bassa sud-est i els marges d'aquesta, tal com reflecteix el mapa d'ordenació.
Article 31. Usos permesos
1. Es designen com a usos permesos tots aquells dirigits a aconseguir una millor i més efectiva conservació, potenciació i coneixement de l'ecosistema. Així, doncs, aquests espais estaran exclusivament dirigits cap a activitats científiques, de conservació i naturalístiques.
2. Es consideren usos compatibles aquells de caràcter recreatiu o naturalístic que no impliquen eventuals riscos de degradació ambiental i que impliquen una utilització passiva de l'espai, com ara utilització d'observatoris i potencials itineraris naturalistes. Hauran de tenir l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient.
3. Tasques de conservació i regeneració d'ecosistemes, supressió d'aquells camins i altres infrastructures l'existència de les quals minva els fins previstos, com també les accions tendents a potenciar les activitats científiques i naturalístiques que contribuesquen a infondre el coneixement d'aquests importants ecosistemes.
4. Instal.lació d'equipaments i adequacions científiques i naturalístiques, les quals hauran de tenir l'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient.
5. La instal.lació de tanques, sempre que es faça amb materials naturals o, preferentment, amb bardissa, a fi d'evitar l'impacte generat per les tanques fetes amb materials constructius.
Article 32. Usos prohibits
1. Es consideren usos prohibits, amb caràcter general, tots els que comporten alteració i degradació del medi o dificulten el desenvolupament dels usos permesos. En especial, es consideren explícitament prohibits aquells usos i activitats que puguen comportar un maneig no racional de les aigües i contribuesquen a disminuir la quantitat i la qualitat d'aquestes, com també aquells que puguen afectar la riquesa biològica de la zona.
2. Els canvis d'ús del sòl o la transformació d'aquest que implique una pèrdua de superfície inundable o de la coberta vegetal.
3. La recol.lecció i l'extracció de qualsevol element de la gea, llevat que es faça per raons científiques, i amb l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient.
4. La recol.lecció i la tala de la vegetació silvestre, tret que es faça per motius científics, i amb l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient.
5. La recol.lecció i la captura de qualsevol element de la fauna, com també les molèsties que es causen a aquesta, tret que es faça per motius científics, i amb l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient.
6. L'estudi, l'observació, la investigació i la presa d'imatges de la fauna fora dels llocs permesos i sense autorització de la Conselleria de Medi Ambient.
7. L'accés, el trànsit, la navegació i l'estada a llocs no permesos sense autorització de la Conselleria de Medi Ambient.
8. Les obres de captació d'aigües que puguen alterar en algun grau les condicions del complex humit o aquelles que comporten retenció, apropiació, alteració o maneig no racional dels fluxos hídrics tributaris del paratge natural.
9. Les obres de desmunts, terraplenaments i rebliments.
10. Tot tipus de construccions i edificacions, llevat de les imprescindibles per a la gestió del paratge natural.
11. L'aprofitament agrícola.
12. L'aprofitament ramader.
13. L'aprofitament cinegètic.
14. L'aprofitament pesquer.
15. La resta d'usos i activitats prohibits en l'àmbit del paratge natural, en general, i de la zona de protecció especial ecològica, en particular.
Secció tercera
Zones subjectes al grau de protecció especial ecològica
Article 33. Caracterització
S'integren en aquesta categoria de protecció aquells espais de marcada uniformitat i homogeneïtat que constitueixen un conjunt de destacat valor ambiental i una funció ecològica complementària. Aquests espais estan destinats a activitats tradicionals, com ara la distribució de l'aigua per a reg i les activitats cinegètica i piscícola.
Article 34. Localització
Els espais inclosos en aquesta categoria de protecció ocupen la major part del paratge natural. Estan constituïts pels tolls de Llevant i Ponent, el toll sud-oest i els tolls creats amb fins cinegètics situats al nord i a l'oest dels embassaments, incloent-hi les zones de la vora d'aquests; també s'hi inclouen les formacions de saladar en bon estat de conservació i en avançat estat de regeneració que es localitzen, fonamentalment, a l'est de l'embassament de Llevant, tal com s'indica al mapa 22 de la cartografia d'ordenació.
Article 35. Usos permesos
1. Es designen com a usos permesos tots aquells dirigits a aconseguir una millor i més efectiva conservació i potenciació dels recursos naturals. Així, doncs, aquests espais estaran preferentment dirigits cap a activitats científiques, de conservació i interpretació de la naturalesa, de manera compatible amb el manteniment ordenat de les activitats socioeconòmiques tradicionals.
2. Les activitats tradicionals de distribució d'aigua, caça i pesca que es fan en aquests espais quedaran com a usos permesos d'acord amb les normes i les determinacions d'aquest pla rector d'ús i gestió.
3. Es consideraran usos compatibles aquells de caràcter recreatiu o naturalístic que no comporten eventuals riscos de degradació ambiental i que impliquen una utilització passiva de l'espai, com ara senderisme controlat i els passejos en barca. Aquests usos hauran de ser autoritzats per la Conselleria de Medi Ambient.
4. Tasques de conservació i regeneració d'ecosistemes, supressió de camins i altres infrastructures, com també les accions tendents a possibilitar les activitats científiques, naturalístiques i didàcticoecològiques que contribuesquen a difondre el coneixement d'aquests importants ecosistemes.
5. Instal.lació d'equipaments i adequacions científiques, naturalístiques i didacticoecològiques, les quals hauran de disposar de l'informe previ favorable de la Conselleria de Medi Ambient.
6. La instal.lació de tanques, sempre que es faça amb materials naturals o, preferentment, mitjançant bardisses, a fi d'evitar l'impacte generat pels closos fets amb materials constructius.
Article 36. Usos prohibits
1. Es consideren usos prohibits, amb caràcter general, tots els que comporten alteració i degradació del medi o dificulten el desenvolupament dels usos permesos. En especial, es consideren explícitament prohibits aquells usos i activitats que poden comportar un maneig abusiu de l'aigua i contribuesquen a disminuir-ne la quantitat i la qualitat, com també els que poden afectar la riquesa biològica del paratge.
2. Els canvis d'ús del sòl o la transformació d'aquest que implique una pèrdua de superfície inundable o de la coberta vegetal.
3. La recol.lecció i la tala de la vegetació silvestre, llevat de la canya, i quan es faça en l'època compresa entre el 15 d'agost i el 30 de gener, després de l'autorització prèvia de la Conselleria de Medi Ambient.
4. Les obres de captació d'aigües que puguen alterar en algun grau les condicions dels complexos humits o les que comporten la retenció, l'apropiació o el maneig abusiu dels fluxos hídrics.
5. L'obertura de noves basses, llevat quan comporte un benefici per als objectius de protecció del paratge natural, amb l'autorització prèvia de la Conselleria de Medi Ambient i sota el control i la supervisió d'aquesta.
6. Es prohibeix tot tipus de construccions i edificacions, llevat d'aquelles imprescindibles per a la correcta gestió del paratge natural.
7. Les obres de desmunts, terraplenaments i rebliments.
8. L'aprofitament agrícola.
9. L'aprofitament ramader. Excepcionalment podrà ser autoritzat per la Conselleria de Medi Ambient de cara a la gestió de la vegetació.
Secció quarta
Zones subjectes al grau de protecció paisatgística
Article 37. Caracterització
Aquesta categoria de protecció està integrada per espais que presenten un alt potencial ecològic, encara que en l'actualitat, sia per estar molt degradats o per sustentar aprofitaments agrícoles, no arriben a exercir la funció que els correspondria en el conjunt de l'ecosistema. En conseqüència, són espais dels quals cal aconseguir la regeneració natural.
Article 38. Localització
Els espais subjectes a aquesta categoria de protecció se situen, fonamentalment, als sector nord-occidental i sud-oriental del paratge, envoltant part dels espais d'alt valor ecològic, tal com es reflecteix al mapa 22 de la cartografia d'ordenació.
Article 39. Usos permesos
1. Als espais dedicats a l'aprofitament agrícola, es permeten totes aquelles activitats i instal.lacions estretament relacionades amb l'aprofitament agrícola, d'acord amb les disposicions legals vigents en aquesta matèria i amb el que estableixen les normes generals d'aquest pla rector.
2. La instal.lació de tanques, sempre que es facen amb materials naturals o, preferentment, amb bardisses, a fi d'evitar l'impacte generat per les tanques fetes amb materials de construcció.
3. S'hi podran instal.lar, amb l'autorització prèvia de la Conselleria de Medi Ambient, casetes d'un màxim de 30 m2 de superfície, quan s'en justifique la necessitat, per al desenvolupament dels casos permesos en aquest pla rector. En qualsevol cas, la densitat màxima permesa serà d'una construcció per cada 50 ha, en conjunt, tret que l'explotació siga de menor superfície; si així fora s'hi permetria una sola construcció.
4. La transformació a saladar i la regeneració de la vegetació natural, com també la realització de basses, amb l'autorització prèvia de la Conselleria de Medi Ambient.
Article 40. Usos prohibits
1. Es consideren usos prohibits, amb caràcter general, tots els que comporten una degradació del medi o dificulten el desenvolupament dels usos permesos. En especial, es prohibeixen aquells usos i activitats que puguen comportar un maneig abusiu de l'aigua i contribuesquen a disminuir la quantitat i la qualitat d'aquesta, com també els que puguen afectar la riquesa biològica del paratge.
2. Les transformacions agrícoles a les zones no cultivades des de la data de creació del paratge natural.
3. Les obres de captació d'aigua que puguen alterar en algun grau les condicions dels complexos humits o les que comporten retenció, apropiació o maneig abusiu dels fluxos hídrics.
4. Les obres de desmunt, terraplenament i rebliment.
5. L'aprofitament ramader, tret que hi haja autorització de la Conselleria de Medi Ambient.
6. Les infrastructures de drenatge que necessiten utilitzar bombes de motor o obra de fàbrica, com ara tubs soterrats, impermeabilització o cimentació dels marges de la parcel.la i canals de drenatge.
TíTOL V
Infraccions i sancions
Article 41. Règim de sancions
1. Les accions o omissions que infringesquen el que preveu la normativa aplicable al Paratge Natural del Fondó seran sancionades d'acord amb el que disposa la Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres, i la resta de la legislació aplicable al cas.
2. Els infractors estaran obligats, en qualsevol cas, a reparar els danys causats i restituir els llocs i elements alterats a la situació inicial. Així mateix, l'organisme competent de l'Administració podrà, subsidiàriament, reparar el dany a costa de l'obligat.
TíTOL VI
Vigència
Article 42. Vigència i revisió
1. Les determinacions del pla rector d'ús i gestió entraran en vigor l'endemà de la publicació de l'aprovació definitiva en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, i seguiran vigents amb caràcter indefinit mentre no es revise el pla pel fet d'haver canviat suficientment les circumstàncies o els criteris que n'han determinat l'aprovació, a proposta de la Conselleria de Medi Ambient.
2. La revisió o modificació de les determinacions del pla es podrà fer en qualsevol moment seguint els mateixos tràmits que s'han seguit per a l'aprovació.
3. No es considerarà revisió o modificació del pla rector l'alteració dels límits de les zones de protecció que s'hi indiquen que puguen produir els plans generals d'ordenació o normes subsidiàries de planejament municipal que s'aproven amb posterioritat, sempre que aquesta alteració comporte un augment de les condicions de protecció o un increment de la superfície protegida.
4. El pla rector haurà de ser objecte de revisió sempre que es modifique substancialment la realitat existent en el moment de l'aprovació d'aquest, tal com seria una modificació de la delimitació del paratge o del seu règim hidràulic.

linea
Mapa web