Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

Decret 174/1992, de 26 d'octubre, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Reglament d'Estructura, Organització i Funcionament de l'Atenció Especialitzada del Servei Valencià de Salut.

(DOGV núm. 1897 de 05.11.1992) Ref. Base de dades 2584/1992

Decret 174/1992, de 26 d'octubre, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Reglament d'Estructura, Organització i Funcionament de l'Atenció Especialitzada del Servei Valencià de Salut.
Amb la promulgació de la Llei 14/1986, de 25 d’abril, General de Sanitat, desapareixen els tres graus de l'assistència clàssics, i queda l'atenció sanitària delimitada en Atenció Primària i Assistència Especialitzada. Aquests nivells s'integren en les estructures fonamentals del sistema sanitari que constitueixen les àrees de salut, responsables, a la seua demarcació territorial, de la gestió unitària dels centres i establiments del servei de salut, i de les. prestacions i programes sanitaris que han de desplegar.
Aquest model d’organització territorial el recull la Llei 8/1987, de 4 de desembre, del Servei Valencià de Salut, l'article 15 de la qual estableix que al nivell d’Atenció Especialitzada, la qual es farà a hospitals i centres d’especialitats que en dependran, es prestarà l'atenció de major complexitat als problemes de salut, i s'hi faran les altres funcions pròpies dels hospitals.
El Decret 122/1988, de 29 de juliol, del Govern Valencià, aporta els criteris bàsics per a l’ordenació de l'Atenció Especialitzada com un conjunt organitzat i amb integració dels seus recursos. Del seu contingut destaca el següent:
a) Ordenació de l'Atenció Especialitzada en districtes sanitaris que s'incorporaran a les àrees de salut.
b) Transformació dels ambulatoris en centres d'especialitats, i adequació dels seus recursos tècnics i humans.
c) Classificació dels hospitals segons les funcions assignades als seus serveis i unitats.
d) Integració dels hospitals i centres d’especialitats responsables de l'Atenció Especialitzada dels districtes sanitaris.
e) Transformació progressiva dels llocs de treball dels hospitals i centres d’especialitats en llocs de treball de districte sanitari.
Aplicant els principis esmentats, l'Atenció Especialitzada es configura, per a cada districte sanitari, en una estructura organitzativa representada per l’hospital general de districte, els centres d’especialitats i, si n'hi ha, els hospitals complementaris, encara que l’àmbit d'influència d'aquests darrers pot superar el del districte sanitari on són ubicats.
Per aquesta norma es progressa en el perfeccionament del model organitzatiu, creant-hi per a això la figura de l’equip de direcció d’atenció Especialitzada de cada districte sanitari, el qual integrarà els òrgans de direcció de les institucions sanitàries esmentades en el paràgraf anterior. Igualment es constitueixen les direccions de serveis de districte, que es responsabilitzaran de l'atenció prestada per cada especialitat en el seu àmbit territorial.
La creació d'aquestes dues figures i l'aparició de nous instruments i mecanismes de participació i assessorament, conformen un marc organitzatiu i funcional que pretén assolir la millor coordinació i la major eficàcia possibles de l'Atenció Especialitzada prestada a la Comunitat Valenciana.
Per tot això, a proposta del Conseller de Sanitat i Consum i amb la deliberació prèvia del Govern Valencià, en la reunió del dia 26 d’octubre de 1992,
DECRETE
CAPITOL I
Disposicions generals
Article primer
Aquest reglament serà aplicable als hospitals i centres d'especialitats del Servei Valencià de Salut.
Article segon
1. Les institucions d’Atenció Especialitzada, pel que fa als hospitals, tindran la denominació de:
- Hospital general.
- Hospital complementari.
Ambdues institucions tindran assignades les funcions pròpies dels serveis o unitats a què es refereix el Decret 122/1988, de 29 de juliol, del Govern Valencià, pel qual es defineix i s'estructura l'Assistència Especialitzada a la Comunitat Valenciana.
2. L’àmbit territorial de l'Atenció Especialitzada el definirà una ordre de la Conselleria de Sanitat i Consum.
Article tercer
1. Els hospitals i centres d'especialitats del Servei Valencià de Salut s'adscriuran a una àrea de salut, i el seu març de referència territorial i d'influència serà el districte sanitari.
2. Els hospitals i centres d'especialitats del Servei Valencià de Salut, i també els centres i les unitats d’Atenció Especialitzada concertats, hauran de tenir autorització administrativa, d'acord amb el que disposa el Decret 27/1987, de 30 de març, del Govern Valencià.
Article quart
Els serveis de districte, com equips únics d'assistència, que es constituesquen d'acord amb les previsions d'aquest reglament, tindran com a àmbit d'actuació el districte sanitari i assumiran, igualment, les tasques que es deriven de l'aplicació de programes de suport a l'Atenció Primària, en coordinació funcional amb aquesta i amb els programes de salut d'àrea. Faran la seua activitat als hospital, centres d'especialitats i centres de salut, segons ho requeresquen les necessitats de l'assistència.
Article cinqué
A cada districte sanitari, els centres d’especialitats es vincularan a l’hospital general corresponent.
Als districtes sanitaris que no tinguen actualment un hospital general en el seu àmbit geogràfic, el centre d'especialitats es vincularà a l’hospital general de districte que es determine.
Els hospitals complementaris podran vincular-se funcionalment a hospitals generals de diversos districtes.
Article sisè
S'establiran les fórmules administratives precises per proporcionar a les institucions d’Atenció Especialitzada la major autonomia possible en la gestió i la utilització dels seus recursos.
Article setè
L’accés als serveis de l’Atenció Especialitzada es farà a requeriment de l’Atenció Primària, llevat de les situacions d'urgència vital.
CAPITOL II
Estructura i òrgans de direcció d’Atenció Especialitzada dels districtes sanitaris
Article vuité
L’equip de direcció del districte sanitari integra els òrgans de direcció de l’hospital general, dels centres d'especialitats i, si n'hi ha, dels hospitals complementaris.
Article nové
1. Els òrgans de direcció del districte sanitari són:
a) Unipersonals:
- Gerència.
- Direcció mèdica.
- Direcció d'infermeria.
- Direcció de gestió administrativa.
b) Col·legiats:
- Comissió de direcció.
2. La gerència sols hi existirà quan les necessitats de la gestió ho facen aconsellable. La seua creació caldrà que siga aprovada per la Conselleria de Sanitat i Consum.
Article deu
1. Al capdavant de l'equip de direcció del districte sanitari, constituït pels òrgans unipersonals esmentats en l'article anterior, hi haurà un director gerent o, si hi manca, un director mèdic.
2. Pertoca al director gerent l’exercici de les següents funcions:
a) Dirigir, coordinar i controlar les direccions mèdica, d'infermeria i de gestió administrativa, que en dependran orgànicament i funcional.
b) Representar les institucions d’Atenció Especialitzada.
c) Adoptar mesures per fer efectiva la continuïtat del funcionament de les institucions d’Atenció Especialitzada, especialment en els casos de crisis, emergències, urgències o altres circumstàncies similars.
d) Presentar anualment la memòria de gestió.
e) Presidir la comissió de direcció.
f) Elaborar els objectius del centre, d’acord amb els objectius generals del Servei Valencià de Salut, i vetllar pel seu compliment.
g) Assegurar el manteniment correcte de les vies de comunicació amb els òrgans centrals del Servei Valencià de Salut i d'altres institucions, davant les quals el director gerent serà l’interlocutor oficial.
3. El director gerent serà responsable del control de la gestió de qualitat.
Article onze
1. El director gerent serà designat, mitjançant convocatòria pública, pel procediment de lliure elecció.
2. La seua dedicació hi serà exclusiva. Per tant, l’exercici del càrrec serà incompatible amb qualsevol altra activitat pública o privada, segons el que preveu la legislació sobre incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques.
3. En la convocatòria caldrà que hi consten els següents requisits mínims:
a) Titulació superior universitària.
b) Capacitat i experiència adequades per a l’exercici del càrrec.
c) No estar inhabilitat per a l’exercici de funcions públiques, professionals o de la Seguretat Social.
d) Tenir la condició de funcionari de carrera, de personal estatutari de la Seguretat Social amb plaga en propietat o de laboral fix al servei de la Generalitat Valenciana. 4
No obstant el que disposa l'apartat 3.d), hom podrà obrir la convocatòria al sector privat. En aquest cas, hi podran participar persones no vinculades a l'administració, sempre que complesquen la resta dels requisits establerts. 5
Quan la persona seleccionada tinga condició funcionarial o estatutària quedarà en la situació administrativa que li corresponga. Si no té aquesta condició, subscriurà amb el Servei Valencià de Salut un contracte laboral especial d'alta direcció de caràcter temporal.
Article dotze
Depenen directament de la gerència les següents àrees d'activitat:
- Atenció a l’usuari.
- Gestió integral de qualitat.
- Informàtica.
- Admissió.
- Documentació clínica.
- Medicina preventiva i higiene hospitalària.
- Salut laboral.
- Treball social.
Article tretze
1. Al capdavant de la direcció mèdica hi haurà un director, llicenciat en medicina i cirurgia, amb dedicació exclusiva, nomenada pel procediment de lliure designació, mitjançant convocatòria pública a la qual s'aplicarà el que estableixen els apartats 3, 4 i 5 de l'article 11.2.
Correspon al director mèdic l’exercici de les següents funcions:
a) Dirigir, supervisar, coordinar i avaluar el funcionament dels serveis d’Atenció Especialitzada. Proposar a la gerència les mesures necessàries per al millor funcionament d'aquests serveis.
b) Dirigir les activitats relacionades amb la millora de la qualitat de l'assistència, la docència i la investigació.
c) Assumir les funcions encomanades el director gerent, quan no n'hi haja.
d) Substituir el director gerent en els casos de vacant, absència o malaltia.
e) Exercir les funcions per a les quals la delegue el director gerent o que aquest li encomane expressament.
Article catorze
1. Queden adscrites a la direcció mèdica les següents àrees d'activitat:
- Serveis o unitats mèdiques i les seues especialitats.
- Serveis o unitats quirúrgiques i les seues especialitats.
- Serveis o unitats d’obstetrícia i ginecologia.
- Serveis o unitats de pediatria i àrees específiques.
- Serveis o unitats d'hospitalització psiquiàtrica.
- Serveis o unitats centrals.
- Serveis o unitats, especials.
- Qualsevol altra àrea d’activitat on es facen funcions mèdiques o d'assistència.
2. Són unitats especials les unitats interdisciplinàries d'assistència en les quals el personal de diferents especialitats i unitats exerceix les seues activitats a temps parcial o complet. Les unitats especials caldrà que siguen dotades d'unes normes de funcionament específiques. Se’n nomenarà un responsable entre el seus membres. La seua constitució haurà de considerar, com a criteri general i prioritari, la major integració possible de recursos humans i materials.
Article quinze
1. Els serveis o unitats als quals s'assignen funcions amb àmbit d'influència superior al de l'hospital en què s'integren i que destaquen per activitats assistencials, docents i d'investigació, podran ser acreditats com a serveis o unitats de referència per la Conselleria de Sanitat i Consum, a proposta de la Direcció del Servei Valencià de Salut, després de l’informe de la comissió de direcció de l’hospital, i segons el procediment establert per la Conselleria de Sanitat i Consum per a l'autorització de centres, serveis i establiments sanitaris. Aquesta acreditació podrà ser revocada si es modifiquen les condicions que en motivaren la concessió.
2. Els serveis o unitats amb acreditació de referència es preveuran en plans específics de necessitats conformes amb l'activitat.
3. Els serveis o unitats de referència elaboraran protocols que afavoresquen la descentralització de l'assistència i el seu acostament a la població.
Article setze
1. Al capdavant de la direcció d'infermeria hi haurà un director, amb titulació de diplomat en infermeria o d'ajudant tècnic sanitari, i amb dedicació exclusiva. Serà nomenat pel procediment de lliure designació, mitjançant convocatòria pública, entre les persones que complesquen els requisits esmentats en l'article 11, apartat 3, llevat del que es refereix a la titulació superior universitària. Igualment, li serà aplicable el que disposen els apartats 4 i 5 de l'article esmentat.
2. Correspon al director d'infermeria l’exercici de les següents funcions:
a) Organitzar, dirigir, controlar i avaluar el funcionament dels serveis de les unitats d'infermeria, i proposar a la gerència les mesures necessàries per al millor funcionament d'aquests serveis.
b) Dirigir les activitats relacionades amb la millora de la qualitat de l'assistència, la docència i la investigació dutes a terme pel personal d'infermeria.
c) Exercir les funcions per a les quals siga delegada o que se li encomanen expressament.
Article disset
Queden adscrites a la direcció d'infermeria les activitats d'infermeria de les següents àrees d'activitat, entre altres:
- Unitats d'hospitalització.
- Quiròfans.
- Unitats centrals.
- Unitats especials.
- Consultes externes.
- Urgències.
Article divuit
1. Al capdavant de la direcció de gestió administrativa hi haurà un director, amb titulació universitària superior i amb dedicació exclusiva. Serà nomenat pel procediment de lliure elecció, mitjançant convocatòria pública, entre les persones que complesquen els requisits esmentats en l'article 11, apartat 3. Igualment, li serà aplicable el que disposen els apartats 4 i 5 del dit article.
2. Correspon al director de gestió administrativa l’exercici de les següents funcions:
a) Organitzar, dirigir, controlar i avaluar el funcionament de les unitats i els serveis que en depenguen, i proposar a la gerència les mesures necessàries per al millor funcionament d'aquests serveis.
b) Proporcionar als òrgans directius suport administratiu i tècnic específic, i també els serveis generals necessaris per al compliment dels seus objectius.
c) Assumir les funcions de caràcter no assistencial per a les quals siga delegada o que se li encomanen expressament.
d) Dirigir les activitats relacionades amb la millora de la qualitat dels serveis prestats per la seua direcció.
e) Efectuar el seguiment del grau d’execució del pressupost en l’àmbit de les respectives àrees funcionals, i informar-ne els òrgans directius.
Article dinou
Queden adscrites a la direcció de gestió administrativa, entre altres, les següents àrees d'activitat:
- Gestió econòmica, pressupostària i financera.
- Gestió administrativa.
- Gestió de personal.
- Subministraments.
- Hostaleria.
- Ordre intern i seguretat.
- Obres i manteniment.
Article vint
1. Quan les necessitats de la gestió ho aconsellen, podran crear-se sots-direccions de districte.
2. Les persones que ocuparan els llocs de treball de sots-directors mèdics, d'infermeria i de gestió administrativa seran designades amb els mateixos procediment i requisits que els indicats per als nomenaments dels directors respectius.
3. Corresponen als sots-directors de districte la substitució dels corresponents directors en els casos de vacant, absència o malaltia i l'exercici de les funcions per a les quals la seua direcció les delegue o que els encomane expressament.
També podran tenir encomanats l’organització, la direcció i el control del funcionament dels serveis d'assistència i d'altres serveis del districte sanitari.
Article vint-i-u
1. El cap de servei de cada especialitat en serà responsable en l’àmbit del districte sanitari.
2. Són funcions del cap de servei de districte:
a) Avaluar la qualitat de l'atenció prestada.
b) Executar les directrius que establesquen els òrgans directius competents.
c) Proposar objectius i iniciatives per millorar la utilització i l'adequació dels recursos.
d) Elaborar plans generals per a cada especialitat, i també altres que afavoresquen una coordinació major amb els recursos d’Atenció Primària, de Salut Pública i Sócio-sanitaris.
e) Respondre del correcte funcionament del servei i de l'activitat del personal que hi siga adscrit, i també de la custòdia i l’ús adequat dels recursos materials que tinguen assignats.
f) Elaborar una memòria anual que s'adapte als objectius propis, del districte i del Servei Valencià de Salut.
3. Quan la complexitat i l’organització de l'assistència d'un districte ho requeresquen, i hi hagen diversos llocs de cap de servei de la mateixa especialitat, la direcció de servei de districte serà proveïda pel procediment de lliure designació després de convocatòria pública.
Article vint-i-dos
1. Com a òrgan col·legiat de direcció de les institucions d'Atenció Especialitzada del districte sanitari, hi haurà una comissió de direcció, presidida pel director gerent i integrada pels directors mèdic, d'infermeria i de gestió administrativa, i els sots-directors corresponents, si n'hi ha.
2. Si l'hospital de districte té rang universitari o associat, en formarà part, com a membre de ple dret, amb veu i vot, un representant nomenat per la junta de govern de la universitat.
3. Corresponen a la comissió de direcció les següents funcions:
a) Proposar els objectius sanitaris específics i els plans econòmics, fent programes de direcció per objectius.
b) Fer el seguiment de les activitats dels serveis i unitats.
c) Estudiar les mesures adequades per al millor funcionament dels serveis i les unitats en l'aspecte sanitari i en l’econòmic, la seua ordenació i coordinació interna, en relació amb les necessitats del districte sanitari.
d) Analitzar el pressupost anual i la política de personal, i fer-hi propostes.
e) Estudiar i, si escau, impulsar, les propostes que li eleven la junta clínica i la comissió de participació i benestar social.
f) Establir totes les mesures que calguen per a la millora de la qualitat de l'assistència.
g) Informar sobre els expedients de sol·licitud d'autorització administrativa i d'acreditació dels centres, els serveis o les unitats especialitzats i de referència. 4.
La comissió de direcció es reunirà amb la periodicitat que demanen les necessitats.
CAPITOL III
Organs col·legiats de participació i d'assessorament
Article vint-i-tres
Els òrgans col·legiats de participació i assessorament són:
- Comissió de participació i benestar social.
- Junta clínica.
Article vint-i-quatre
1. La comissió de participació i benestar social és l’òrgan col·legiat d’assessorament al director gerent en matèria de benestar social i de participació comunitària en l’organització i el funcionament de l'Atenció Especialitzada del districte sanitari. Tindrà la següent composició:
a) El cap de l’àrea territorial del Servei Valencià de Salut o el gerent de l’àrea de salut, que en serà el president.
b) El director gerent, que en serà el vice-president, el director mèdic, el director d'infermeria i el director de gestió administrativa.
c) Sis vocals designats per la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.
d) Dos vocals designats per les associacions de veïns representades en el consell de salut de l’àrea.
e) Dos vocals designats per les associacions de consumidors i usuaris representades en el consell de salut de l’àrea.
f) Quatre vocals designats per les organitzacions sindicals representades en el consell de salut de l'àrea.
g) Quatre vocals designats per les organitzacions empresarials representades en el consell de salut de l'àrea.
h) Dos vocals designats per la Conselleria de Sanitat i Consum.
i) Un vocal designat per la junta de personal de l'àrea de salut de cadascuna de les categories de personal facultatiu, sanitari i no sanitari.
j) En el cas de districtes sanitaris l'hospital de districte dels quals siga universitari o associat, un representant nomenat per la junta de govern de la universitat.
k) El responsable de l'àrea d'activitat d'atenció a l'usuari.
l) Un responsable de l’àrea de treball social del districte sanitari.
ll) El responsable de l’àrea d'activitat de gestió integral de qualitat de l'hospital.
2. Corresponen a la comissió de participació i benestar social les següents funcions:
a) Conéixer els plans d'actuació de les institucions d’Atenció Especialitzada del districte sanitari i elaborar-hi propostes.
b) Conéixer els programes econòmics de cada exercici i elaborar-hi propostes.
c) Conéixer els programes de direcció per objectius que es deriven dels anteriors i elaborar-hi propostes.
d) Conéixer la memòria anual de gestió de les institucions d'Atenció Especialitzada del districte sanitari i informar sobre aquesta.
e) Rebre informació i elevar propostes sobre la política de personal, la política general de concerts de serveis amb altres entitats, públiques o privades, i també la relativa a compres i subministraments.
f) Proposar l'adopció de les mesures que considere adients per a l'adequació de les seues activitats a les necessitats sanitàries del districte sanitari i per a la millora de la qualitat de l'assistència.
g) Analitzar la informació recollida per l'àrea d'activitat d'atenció a l'usuari.
3. La comissió de participació i benestar social es reunirà quatre vegades a l'any en sessió ordinària, i també, en sessió extraordinària, tantes vegades com calga en opinió del seu president o a petició raonada de la majoria dels seus membres. Hi actuarà com a secretari el vocal que siga designat pel president.
4. Quan en un districte hi haja més d'un hospital, cadascun d'ells podrà tenir la seua pròpia comissió de participació i benestar social.
5. Els consells de salut d'àrea podran assumir les funcions de les comissions de participació i benestar social dels districtes integrats en l'àrea. En tot cas, si una àrea de salut disposa d'un sol districte sanitari, el consell de salut hi assumirà les funcions de la comissió de participació i benestar social.
Article vint-i-cinc
1. La junta clínica és l’òrgan col·legiat d’assessorament de l’equip de direcció d’Atenció Especialitzada pel que fa a l'assistència, la docència i la investigació, i també de participació dels professionals en el mecanisme de presa de les decisions que afecten les seues activitats.
2. La junta clínica tindrà aquesta composició:
- El director mèdic, que en serà president.
- El director d'infermeria.
- El director de gestió administrativa.
- Els sots-directors mèdics i d'infermeria, si n'hi ha.
- Els responsables dels serveis o unitats que depenguen directament de la direcció mèdica o gerència.
- Tres facultatius o especialistes de districte elegits entre caps de secció, adjunts o especialistes de districte, per votació entre els facultatius especialistes de les corresponents unitats o dels corresponents serveis, llevat dels postgraduats en període de formació.
Dos supervisors d'infermeria elegits per votació directa entre la totalitat del personal d'infermeria.
- Dos ATS o DUE elegits per votació entre la totalitat del personal d'infermeria.
- Un facultatiu resident elegit per votació directa entre la totalitat del personal en període de formació. 3.
Els vocals elegits per votació directa ho seran per un període de dos anys, sense perjudici de la seua possible reelecció.
4. Hi actuarà com a secretari el vocal que designe el president.
5. La junta clínica tindrà com a funcions bàsiques les d'informar als òrgans directius i assessorar-los sobre totes les matèries que repercutesquen directament en les activitats d'assistència, de docència i d'investigació, sobre la informació dels plans anuals de necessitats i sobre l’elaboració i la proposta d'accions i de programes per a la millora de l’organització, el funcionament i la qualitat de les institucions d’Atenció Especialitzada i dels seus serveis i les seues unitats.
6. La junta clínica es reunirà almenys una vegada al mes.
CAPITOL IV
Funcionament
Article vint-i-sis
El director gerent, després d'haver escoltat la comissió de direcció, la junta clínica i la junta de personal, proposarà a la direcció del Servei Valencià de Salut, a través de la gerència de l’àrea de salut o, si hi manca, a través de la direcció de l'àrea territorial corresponent del Servei Valencià de Salut, l'organització de les unitats i dels serveis d’Atenció Especialitzada i el seu reglament de règim intern.
Article vint-i-set
1. Les unitats orgàniques de la gerència tindran la denominació i la categoria que determine l’organigrama del districte sanitari, i els seus titulars dependran del director gerent.
2. Les direccions de les unitats orgàniques de la direcció mèdica tindran la denominació de direccions de servei i direccions de secció. Els caps d'aquestes unitats dependran del director mèdic.
3. La direcció d'infermeria, en coordinació amb la direcció mèdica, orientarà la seua estructura i el seu funcionament a l'activitat assistencial en el districte.
En dependran, de major a menor rang:
- Els adjunts d'infermeria, que col·laboraran directament amb el director o sots-director d'infermeria. Les seues funcions estaran delimitades per àrees d’atenció.
- Els supervisors generals, que col·laboraran directament amb els adjunts d'infermeria en l’execució de les seues funcions i els substituiran en llur absència.
- Els supervisors d'unitat, que estaran sota la dependència orgànica dels adjunts respectius, assignaran les funcions al personal d'infermeria de la unitat que els haja estat encomanada, i es responsabilitzaran de la coordinació amb altres unitats.
4. La direcció de gestió administrativa orientarà la seua estructura i el seu funcionament a l’àmbit del districte sanitari.
Les direccions de les unitats orgàniques tindran la denominació de direccions de servei, de secció, o la que determine la llista de llocs de treball, i estaran sota la dependència del director de gestió administrativa.
Dependrà de la direcció de gestió administrativa el personal adscrit a les diferents àrees esmentades en l'article 19.5.
Els llocs de treball esmentats en els apartats anteriors es proveiran segons el que preveuen les diferents disposicions específiques.
Article vint-i-vuit
Els responsables de les unitats a què es refereix l'article anterior seran els encarregats del seu correcte funcionament i de l'activitat del personal que hi siga adscrit, i també de la custòdia i l’ús adequats dels recursos materials que els siguen assignats.
Article vint-i-nou
1. Tots els ingressos, les consultes, els trasllats i les altes es faran sempre mitjançant l’àrea d’activitat d'admissió.
2. Tots els usuaris tindran idèntic sistema d'accés a les institucions d’Atenció Especialitzada. Aquest accés s’organitzarà per especialitats i per districtes.
Article trenta
El director gerent, després d'haver escoltat la comissió de direcció, la junta de personal i la junta clínica, determinarà l’horari de funcionament més adient per a cada servei o unitat d'acord amb la normativa vigent.
Article trenta-u
1. Durant el període de temps no abastat per la jornada laboral de ple funcionament, el director gerent, a proposta de la direcció mèdica i després d'haver estat informat per la junta clínica, establirà els equips d’atenció continuada necessaris per a mantenir l'atenció als pacient ingressats i a les urgències internes i externes, tenint en compte els recursos i les necessitats del districte sanitari, i utilitzant les modalitats que calguen.
La coordinació dels equips d'atenció continuada la farà un facultatiu de la institució, que serà designat pel director gerent i que rebrà la denominació- de cap de guàrdia.
2. Sempre que les necessitats de l'assistència ho permeten, el director gerent podrà acceptar la renúncia expressa de l’obligació de fer guàrdies dels facultatius que tinguen més de quaranta-cinc anys.
Els responsables dels serveis i les unitats podran ser exclosos dels torns de guàrdia de les institucions d’Atenció Especialitzada, si ho sol·liciten i les necessitats de l'assistència ho permeten.
Article trenta-dos
Les consultes externes d’Atenció Especialitzada comprendran la policlínica o consulta externa de l’hospital, en què rebran atenció els pacients que necessiten mètodes especials diagnòstics o terapèutics, i també les consultes en els centres d'especialitats i altres consultes que es determinen al districte sanitari.
Article trenta-tres
1. A cada hospital del Servei Valencià de Salut es desplegaran la política i els objectius de qualitat que es vulguen assolir, i s'hi constituirà funcionalment una unitat de gestió integral de qualitat.
La unitat de gestió integral de qualitat, que dependrà orgànicament i funcional de la gerència, té aquestes funcions:
a) Assessorar la gerència en matèria de qualitat.
b) Donar suport i avaluar totes les accions relatives a la millora de la qualitat de l'assistència i de la gestió i l'administració dels serveis i unitats.
c) Coordinar les comissions, els comitès clínics i altres grups de treball que treballen per millorar la qualitat dels serveis.
d) Elaborar informes periòdics sobre la situació de la qualitat al districte sanitari.
2. Les comissions i els comitès clínics es constituiran dins del marc de política de qualitat que determine la gerència, la qual en nomenarà els respectius presidents.
3. Es constituiran les comissions o grups de treball que el marc general de definició de la política de qualitat faça necessaris, amb caràcter temporal segons la permanència dels seus objectius.
Com a mínim es constituiran aquestes comissions:
- Infecció hospitalària.
- Farmàcia i terapèutica.
- Històries clíniques.
- Teixits i mortalitat.
- Docència, formació i investigació.
- Tumors.
Article trenta-quatre
L’àrea d'activitat d'atenció a l’usuari té assignada la funció d'atendre personalment els pacients, familiars i representants, vetllant pels seus drets, informant-los de les seues obligacions i orientant-los en tot allò que necessiten per contribuir a millorar-hi la seua estada.
Les reclamacions i els suggeriments dels usuaris es tramitaran a través d'aquesta àrea d'activitat.
Article trenta-cinc
L’àrea d'activitat de treball social és responsable de les funcions de diagnòstic i de tractament de la problemàtica social que sorgeix a l'entorn del malalt i de la seua família, i de facilitar-los l'accés a altres recursos socials necessaris. També establirà la comunicació amb la comunitat.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera
Les unitats d'hospitalització psiquiàtrica s'integraran funcionalment als equips de salut mental de l'àrea de salut, i s'adaptaran a les normes organitzatives dictades pels equips de direcció de l'hospital.
Segona
Les àrees d'activitat de medicina preventiva i higiene hospitalària i de salut laboral d’Atenció Especialitzada es coordinaran amb les unitats de salut comunitària de l’àrea de salut corresponent.
Tercera
La direcció del Servei Valencià de Salut podrà nomenar, a proposta dels equips de direcció, professionals sanitaris de prestigi conegut com a consultors honorífics, d'acord amb la normativa específica que es dictarà a tal efecte.
Quarta
Els llocs de treball vacants del personal d'institucions d'Atenció Especialitzada tindran el caràcter de places d’Atenció Especialitzada de districte sanitari.
L’àmbit d'actuació d'aquestes places inclou l'hospital general de districte, el centre d'especialitats i l'hospital complementari, i també la participació en els programes d'atenció domiciliària i de suport als equips d’Atenció Primària.
Cinquena
Les places de nova creació tindran el caràcter de places d'Atenció Especialitzada de districte.
Tindran igualment aquest caràcter les ocupades actualment en propietat als hospitals i centres d'especialitats, sense perjudici dels drets legítims professionals i laborals dels seus titulars.
DISPOSICIONS TRANSITORIES
Primera
El model d'estructura, direcció i gestió que s'aprova en aquest reglament serà implantat progressivament en les institucions d’Atenció Especialitzada gestionades pel Servei Valencià de Salut, d'acord amb les disponibilitats pressupostàries.
Segona
Mentre no tinga lloc una altra ordenació reglamentària dels districtes sanitaris, en subsistirà l'actual delimitació que figura en l'annex del Decret 122/1988, de 29 de juliol, del Govern Valencià.
Tercera
L’equip de direcció del districte sanitari dependrà de la direcció de l'àrea territorial del Servei Valencià de Salut, fins que s'instauren les estructures de gestió de les àrees de salut.
Quarta
Mentre no es constituesquen els consells de salut, els vocals a què fan referència els apartats d), e), f) i g) de l'article 24.1 seran designats per les organitzacions representatives corresponents de l'àrea.
Cinquena
Els actuals directors de gestió i assumptes generals que no complesquen el requisit establert en l'apartat 3.a) de l'article 11 d'aquesta norma, podran exercir el càrrec de director de gestió administrativa fins que es duga a terme la seua provisió d’acord amb els requisits que estableix aquest reglament.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
La Conselleria de Sanitat i Consum dictarà totes les disposicions necessàries per al desplegament i l'aplicació d'aquest decret.
Segona
El que estableix aquest reglament s'entén sense perjudici de les competències a què es refereix el Reial Decret 1558/1986, de 28 de juny, pel qual s'estableixen les bases generals del règim de concerts entre les universitats i les institucions sanitàries, i les que corresponen als òrgans competents en matèria d'educació.
Tercera
Aquest decret vigirà des de l’endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 26 d'octubre de 1992.
El President de la Generalitat Valenciana,
JOAN LERMA I BLASCO
El Conseller de Sanitat i Consum,
JOAQUIN COLOMER SALA

linea
Mapa web