diari

LLEI 7/1994, de 5 de desembre, de la Generalitat Valenciana, de la Infància.

(DOGV núm. 2408 de 16.12.1994) Ref. Base de dades 2748/1994

LLEI 7/1994, de 5 de desembre, de la Generalitat Valenciana, de la Infància
Sia notori i manifest a tots els ciutadans, que les Corts Valencianes han aprovat i jo, d'acord amb el que estableix la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, en nom del Rei, promulgue la llei següent:
PREàMBUL
I
1. La defensa, la protecció i la prevenció dels riscos de la infància en una societat madura i democràticament avançada és un capítol essencial en les polítiques de benestar social i en la consecució d'una autèntica igualtat d'oportunitats. Ja no és possible, sense atemptar contra la cohesió social, que determinades condicions econòmiques, ambientals i familiars aparten alguns infants dels beneficis col·lectius i de les oportunitats socials.
El principi d'integració escolar, que va consagrar la Llei Orgànica 8/1985, de 3 de juliol, del Dret a l'Educació, ha suposat un autèntic canvi tant en les pràctiques educatives com en la concepció de l'escola ordinària que va assumir el repte d'atendre els alumnes i les alumnes que demanden una resposta diferencial. Els infants amb necessitats especials, que anteriorment eren encaminats cap a un altre tipus de centres, s'incorporen d'aquesta forma al sistema educatiu ordinari.
El principi d'universalització de la sanitat, que va consagrar la Llei 14/1986, de 25 d'abril, General de Sanitat, ha significat igualment un salt qualitatiu en la política tradicional d'atenció a les famílies més vulnerables. La desprotecció per raons de salut pública, que afectava fonamentalment col·lectius marginals, és atesa bàsicament pel sistema ordinari de salut.
El principi de normalització de l'assistència social, que va consagrar la Llei 5/1989, de 6 de juliol, de Serveis Socials de la Comunitat Valenciana, està transformant igualment la protecció social a la infància i als col·lectius socialment marginats, incorporant-la als sistemes ordinaris d'atenció a les necessitats i de promoció de la qualitat de vida dels ciutadans. Els infants amb un ambient familiar desestructurat o en situació sòcio-cultural desfavorida són atesos pels serveis públics oberts a tota la població. I la societat, ja conscienciada dels seus deures cívics, ha de ser més ferma i decidida per prosseguir aquesta evolució.
Aquest objectiu està assolint ja un grau tal de maduresa que permet reformular les mesures orientades a una certa infància que està sotmesa a condicions particulars de risc i també renovar la seua organització i els seus mètodes a fi d'adaptar-se a les noves necessitats dels infants i a la situació actual dels sistemes del benestar.
Aquesta llei té per objecte consolidar aquesta política integradora, preventiva, compensadora i de sensibilització cívica i social per mitjà dels mecanismes de planificació, programació i avaluació conjunta entre totes les administracions públiques i les institucions socials, que tindrà com a eix el Pla Integral d'Atenció a la Infància.
A l'exigència de renovació inherent a qualsevol sistema, els dispositius d'atenció a la infància en situació de risc, desemparament i inadaptació han de respondre a una triple demanda: a) atendre les transformacions dels riscos que pesen sobre la condició de l'infant, b) garantir una oferta de qualitat i una promoció d'oportunitats per a la infància desfavorida, i c) configurar una ordenació integrada i coherent dels diferents sistemes administratius que s'ocupen de l'infant.
La reforma del sistema d'atenció a la infància és exigida, a més, per la necessitat de desenvolupar els requeriments de la Llei Orgànica 4/1992, de 5 de juny, sobre Reforma de la Llei Reguladora de la Competència i el Procediment dels Jutjats de Menors, les resolucions dels quals són executades en l'àmbit valencià per la Generalitat Valenciana.
2. Hi ha una forta pressió social davant el creixement dels riscos i l'augment de la inadaptació de la infància que es tradueix en una demanda sostinguda de majors i diferents mecanismes protectors, com també de potenciació dels recursos personals i familiars.
A la tradicional problemàtica de l'abandonament familiar, que va generar unes respostes centrades bàsicament sobre l'adopció i l'hospici, s'hi afegeix un ampli elenc de riscos que cristal·litza en determinats fenòmens socials com la violència sobre el i la menor, l'abandonament escolar, la fugida familiar, l'explotació sexual, l'ús indegut de drogues i la utilització de la imatge del menor.
Actualment s'exigeix protegir la xiqueta i el xiquet amb mitjans adients davant els agents externs i els riscos generats per les societats avançades que atempten contra la seua natural vulnerabilitat i que siguen un perill per a la seua formació integral. En la mesura en què els riscos estan disseminats per tot el cos social i que afecten tota la població infantil, ja no és possible que les administracions soles puguen prevenir els riscos i minorar-los. En el seu lloc s'imposa un compromís conjunt de la societat i de les administracions. Finalment, en la mesura en què la inadaptació de la infància i de la joventut és un procés multicasual, ja no és possible judicialitzar les mesures. En el seu lloc s'imposa la col·laboració entre els òrgans jurisdiccionals, la policia, les administracions públiques i els agents socials, amb una gran contribució dels mitjans de comunicació.
3. Si la infància és un dels interessos públics més preuats en les societats modernes, la seua atenció ha esdevingut un servei públic essencial en els països que s'han constituït en un estat social i democràtic de dret. Cal una política activa de defensa i de prevenció que complete les modalitats tradicionals d'assistència i reeducació.
A fi de donar coherència a les distintes modalitats d'intervenció, la llei organitza els programes a l'entorn de dos nivells fonamentals: el nivell primari de caràcter general que es dirigeix a tota la població infantil i el nivell especialitzat d'alt contingut tècnic i professional, que es dirigeix als infants amb necessitats socials i familiars específiques.
Aquesta llei estableix els distints nivells d'intervenció mitjançant un disseny clar de les responsabilitats de cada administració pública. Es proposa així identificar les competències de cada administració atenent a criteris de pertinència, eficàcia i coherència, i no pas d'autoexclusió o d'elusió de responsabilitat. D'aquesta manera s'atén una de les majors demandes que sol·licita mecanismes de coordinació de les polítiques sectorials com a conseqüència de les interaccions de la problemàtica que afecta els infants amb necessitats especials.
4. Les noves necessitats dels infants, la qualitat dels serveis a la infància i la promoció de noves oportunitats requereixen una articulació adequada de les administracions educatives, sanitàries, socials, culturals i de preparació al món laboral. La política social a favor de la infància no necessita tant una ampliació de recursos, com una harmonització, delimitació i coordinació de les polítiques existents.
Aquesta harmonització de les polítiques d'infància és la clau de volta d'aquesta llei. Solament d'aquesta forma és possible abordar la problemàtica del desemparament i de la inadaptació de les i dels menors que té en les societats avançades un caràcter transversal que es dissemina a través de tots els sistemes del benestar. Sols per mitjà d'un sistema cohesionat i ordenat és possible atendre les noves necessitats de la infància.
Aquesta llei intenta situar la política compensatòria que desenvolupen els serveis socials en l'interior dels sistemes ordinaris i també promoure i reforçar la coordinació entre els distints departaments. La renovació dels mecanismes de protecció i la promoció de les oportunitats per a la infància esdevé inseparable de la cohesió interna del sistema i de la participació de la societat en la prevenció dels riscos i en la inserció social. Sistema que es concep en la llei sota una òptica global, que reuneix en un mateix nucli tots els agents titulars de funcions, deures i potestats en l'atenció als xiquets i les xiquetes. Sols des de la nova perspectiva que incorpora la llei són assumibles àmbits, fins fa poc ignorats, com la imatge del i de la menor en els mitjans de comunicació o la regulació del consum de substàncies nocives per a la salut infantil, en els quals el benestar físic i psíquic dels xiquets i les xiquetes i la satisfacció de les seues necessitats apareixen directament vinculats, però on les responsabilitats es dilueixen entre les institucions públiques, els agents socials i les mateixes unitats de convivència. I per això, el propòsit de la llei és abordar aquesta actuació global des del prisma dels sistemes ordinaris de protecció social com a fórmula de garantia de la continuïtat, la interactivitat i l'eficàcia d'aquests sistemes, sota el principi de responsabilitat social general.
5. Aquesta llei comporta el desenvolupament de les competències que, a fi de promoure i defensar la i el menor li atribueix a la Generalitat Valenciana l'article trenta-un, apartat vint-i-set, de l'Estatut d'Autonomia, i introdueix un principi d'ordenació estructural de la pluralitat normativa que, des de perspectives parcials, propiciaven l'increment dels nivells de benestar de la infància. La llei té, en aquest sentit, un caràcter primordialment social, d'acord amb les recents orientacions de la legislació internacional, estatal i autonòmica. No s'hi pretén regular un estatut jurídic de la i del menor, sinó que incorpora els drets individuals i col·lectius dels xiquets i les xiquetes reconeguts constitucionalment, per instruments internacionals o en la legislació civil estatal, que conformen l'entramat jurídic garant, especialment pel que fa a la Convenció de les Nacions Unides de 1989 i també la reforma del Codi Civil operada per la Llei 21/1987, d'11 de novembre, cosa que permet emfasitzar el caràcter ordenador i integrador de la llei.
TíTOL PRELIMINAR
CAPíTOL I
Principis generals
Article primer. Objecte de la llei
Aquesta llei té per objecte regular de forma integral l'actuació de les institucions públiques valencianes, els agents socials i els ciutadans, a fi de procurar l'atenció i la integració dels xiquets i les xiquetes en tots els àmbits de convivència. S'entén per xiquet i xiqueta, a l'efecte d'aquesta llei, qualsevol menor d'edat.
Article segon. Situació de risc, desemparament i inadaptació
Es considera situació de risc aquella en la qual, per les seues circumstàncies personals o per influències del seu entorn o estranyes, exigesquen l'adopció de mesures de prevenció i rehabilitació per evitar situacions de desemparament o d'inadaptació.
Es considera situació de desemparament, d'acord amb l'article 172 del Codi Civil, la que es produeix de fet a causa de l'incompliment, o de l'impossible o l'inadequat exercici dels deures de protecció establerts per les lleis per a la guard de les i dels menors, quan aquests queden privats de la necessària assistència ètica, moral i material, i que en calga l'adopció de mesures de protecció i defensa.
Es considera situació d'inadaptació aquella que es declara mitjançant resolució judicial, d'acord amb la Llei Orgànica de Reforma de la Llei Reguladora de la Competència i el Procediment dels Jutjats de Menors, i que exigeix l'adopció de mesures de resocialització i inserció.
Article tercer. Principis rectors
La protecció integral de la infància, la prevenció dels riscos i la defensa i la garantia dels seus drets reconeguts per la Constitució i pels acords internacionals que vetllen per la seua efectivitat constitueixen una responsabilitat indeclinable de tots els agents que intervenen en l'atenció a la infància i són els principis rectors de l'actuació dels poders públics i de les relacions de l'adult amb l'infant.
CAPíTOL II
Els agents de l'atenció a la infància
Article quart. La Generalitat Valenciana
El Govern valencià posarà a disposició de les accions que regula aquesta llei els programes adscrits als serveis socials especialitzats per la Llei 5/1989, de 6 de juliol, i assumirà la coordinació general de l'atenció a la infància, la seua planificació general i l'avaluació dels programes.
Igualment, els recursos dels sistemes sanitari i educatiu es posaran a disposició dels programes que es regulen en aquesta llei i dels que se seguiran en el futur.
Article cinqué. Les corporacions locals
Les administracions locals, en el marc de la legislació vigent i a través dels seus serveis socials, realitzaran, en l'àmbit de la seua competència, les funcions de prevenció, informació, promoció i reinserció social en matèria de menors, i col·laboraran amb la Generalitat Valenciana en l'orientació i el seguiment dels casos que requeresquen la seua intervenció en el propi medi. La Generalitat Valenciana prestarà la necessària cooperació tècnica i financera per a l'efectiu compliment d'aquestes funcions, atenent fonamentalment el nivell d'assumpció, per la corresponent corporació local, de les funcions que es regulen en el títol segon d'aquesta llei.
Article sisé. Unitats de convivència
Els fills no emancipats estan sota la potestat del pare i de la mare, els quals tindran els deures i les facultats que els són propis segons l'article 154 del Codi Civil.
Els pares i les mares han de prestar als fills hi haguts dins o fora del matrimoni assistència de tota mena durant la minoria d'edat i en els altres casos en què legalment escaiga.
Els deures i les funcions a què es refereix el paràgraf anterior seran igualment aplicables a les unitats de convivència que es regulen en el capítol IV del títol segon, com ara famílies educadores, famílies d'acollida i centres de residència de l'infant, d'acord -en aquest darrer cas- amb el que disposen l'Estatut de centres d'atenció a la infància i la joventut i els principis d'aquesta llei.
Article seté. Institucions d'integració familiar
Tindran la consideració d'institucions col·laboradores d'integració familiar, les associacions i les fundacions sense ànim de lucre constituïdes conformement amb les lleis aplicables que obtinguen la corresponent acreditació en els termes establerts reglamentàriament i que figuren inscrites en el registre constituït a aquest efecte, sense els requisits del qual no podran ser considerades com a tals.
Article vuité. La infància
Els xiquets i les xiquetes, quan les seues condicions de maduresa ho permetran, hauran de participar activament en les activitats que es realitzen en el seu nucli primari de convivència i en tot allò que li concernesca i procurarà la seua plena integració en la vida familiar i social.
Per a l'aconseguiment d'aquests fins, la Generalitat Valenciana desenvoluparà programes dirigits a promoure:
a) El coneixement i foment dels recursos destinats a l'atenció a la infància.
b) La sensibilització de la infància en els valors democràtics.
c) La creació de llocs d'esbargiment i aplec.
d) El desenvolupament cultural de la infància.
e) El foment de l'associacionisme.
f) L'ajust dels recursos i nuclis de convivència a la individualitat i la formació de l'infant i del seu grup proper.
g) La creació de condicions ambientals que afavoresquen el rebuig de la violència en totes les expressions.
Article nové. Principi d'atenció contínua
La Generalitat Valenciana garantirà l'existència d'un sistema permanent d'atenció immediat a l'infant que permeta atendre situacions d'urgència.
S'assegurarà el coneixement general d'aquest recurs i la forma d'accedir-hi.
TíTOL PRIMER
La planificació
Article deu. El Pla Integral d'Atenció a la Infància
En el marc de la planificació general, el govern valencià aprovarà un Pla Integral d'Atenció a la Infància, amb un procediment d'elaboració i aprovació que es regirà pel que es preceptua en aquest títol.
El Pla Integral d'Atenció a la Infància serà observat i complementat en la planificació sectorial, especialment en els àmbits social, cultural, educatiu, sanitari i de preparació al món laboral.
El Pla d'Atenció al i la menor s'elaborarà en coordinació entre els diferents òrgans competents de les diferents conselleries afectades, en col·laboració amb les entitats ciutadanes escaients (organitzacions de voluntaris, representació famílies acollida, institucions d'acollida, associacions de veïns).
CAPíTOL I
Objecte i àmbit de la planificació
Article onze. Necessitats i recursos
La planificació tindrà com a objectiu general, en cada moment, satisfer les necessitats del xiquet i la xiqueta d'acord amb la seua edat i circumstàncies per tal d'aconseguir un millor desenvolupament i equilibri personal.
Cada administració, en l'àmbit de les seues competències, elaborarà instruments per a la detecció de les necessitats a través dels seus sistemes d'atenció primària.
Article dotze. àmbit temporal i territorial de la planificació
L'instrument de planificació tindrà vigència durant tres exercicis pressupostaris, computats dels de l'endemà d'aquell en què s'aprove, sense perjudici de prorrogar-se quan així s'acorde. Durant la vigència de cada pla, aquest podrà ser modificat o revisat per adaptar-lo a les noves circumstàncies.
La planificació de l'atenció de la infància serà única per a tot el territori de la Comunitat Valenciana. Les seues determinacions seran desenvolupades territorialment en demarcacions homologades per la Generalitat Valenciana que agrupen municipis amb unes circumstàncies sòcio-econòmiques, de poblament, tipologia familiar i de dotació de recursos que exigesquen una actuació homogènia.
CAPíTOL II
Elaboració i aprovació de la planificació
Article tretze. Aprovació de la planificació
Cada una de les conselleries competents, d'acord amb el que estableix el capítol I anterior, elaborarà una proposta de la planificació, a la qual s'adjuntarà:
a) Memòria explicativa del contingut del pla.
b) Previsió dels resultats, juntament amb l'avaluació de les necessitats.
c) Projecció pressupostària del pla.
d) Informes, estudis, dictàmens i consultes realitzats amb caràcter previ per a l'elaboració de la planificació.
El Govern Valencià, a proposta del conseller de Treball i Afers Socials, aprovarà el Pla Integral d'Atenció a la Infància. Igual procediment se seguirà per a la modificació i la revisió de la planificació.
El Pla serà públic i vincularà la Generalitat Valenciana, i no crearà, per ell mateix, drets en favor dels particulars.
Article catorze. Contingut de la planificació
El Pla integral d'atenció a la infància haurà de contenir necessàriament:
a) Relació de les demandes generals o específiques existents i previsibles.
b) Inventari de recursos adscrits a l'atenció a la infància.
c) Característiques bàsiques dels recursos.
d) Assignació de recursos per a les demandes actual i futura.
e) Programes d'actuació durant el període de la planificació, d'acord amb el que estableix el títol segon.
f) Infraestructura bàsica dels programes.
g) Adscripció de recursos als programes.
h) Priorització i compatibilitat dels programes i la coordinació amb la resta de programes de benestar social.
i) Necessitats financeres derivades de la planificació.
TíTOL SEGON
Progranes, recursos i equipaments
Article quinze. Programes d'atenció a l'infant
A fi d'implantar les mesures de prevenció i defensa, assistència i rehabilitació, i resocialització i inserció, el Pla Integral dátenció a la Infància inclourà preceptivament el desenvolupament dels següents programes: informació, accessibilitat, cooperació, convivència i reinserció social.
Les mesures d'atenció primària seran competència municipal i seran coordinades pels serveis socials generals en l'àmbit territorial del municipi, i desenvolupades anualment mitjançant els instruments de col·laboració que s'establesquen. L'avaluació de les mesures tindrà caràcter anual, a càrrec, conjuntament, del Govern valencià i de l'ajuntament respectiu.
Els serveis especialitzats seran competència de la Generalitat Valenciana i dels ajuntaments, en els termes que replega la Llei de Serveis Socials de la Comunitat Valenciana, que seran coordinats per l'òrgan competent en matèria de serveis socials. La seua avaluació tindrà caràcter anual.
CAPíTOL I
Programa d'informació
Article setze. Campanyes informatives i serveis d'assessorament i primera diagnòstic
Els ajuntaments implantaran mitjançant els programes de prestacions bàsiques de serveis socials en les corporacions locals un programa d'informació per a les situacions de risc, desemparament i inadaptació de xiquets, xiquetes i joves, que regularà com a mínim les següents mesures:
-Campanyes informatives i de sensibilització.
-Serveis d'assessorament i/o primer diagnòstic.
Article desset. Campanyes autonòmiques i serveis de diagnòstic especialitzat
El Govern valencià implantarà, a través dels seus respectius departaments, la creació i el desenvolupament de mesures d'informació amb caràcter especialitzat i establirà, si més no, els següents recursos:
- campanyes autonòmiques,
- serveis de diagnòstic especialitzat.
La Generalitat Valenciana durà a terme campanyes específiques contra l'ús de la violència en el medi infantil i juvenil i evitarà l'emissió de qualsevol programa àudio-visual en els mitjans de comunicació públics, especialment TVV, i promourà els vídeo-jocs que tinguen un tarannà contrari a la violència.
La Generalitat Valenciana realitzarà campanyes en l'àmbit infantil i juvenil encaminades a combatre les actituds racistes i sexistes, que mentrestant es donen en la societat, per tal de contribuir al fet que aquesta siga cada vegada més tolerant i igualitària.
CAPíTOL SEGON
Programes d'accessibilitat
Article divuit. Absentisme escolar, salut infantil i inserció prelaboral
Els ajuntaments implantaran un programa d'accessibilitat dirigit a infants i a joves a fi de mantenir-los en el seu medi natural i d'afavorir la seua incorporació a la societat, i regularà, si més no, les següents modalitats:
- Seguiment de l'absentisme escolar.
- Promoció de la salut infantil.
- Foment de la inserció prelaboral.
Article dinou. Prevenció del maltractaments i integració escolar i laboral i eliminació de barreres
El Govern valencià implantarà, a través de les seues respectives conselleries, la creació i el desenvolupament dels serveis especialitzats d'accessibilitat que requeresquen un alt contingut tècnic i professional, i establirà, si més no, els següents programes:
- Prevenció dels maltractaments.
- Integració escolar.
- Mesures laborals d'inserció.
- Eliminació de barreres arquitectòniques i de comunicació.
Els òrgans competents de la Generalitat Valenciana adoptaran les mesures necessàries per remoure barreres arquitectòniques, de comunicació i tots els obstacles que impedesquen la plena integració de la infància en la vida social i cultural, amb una especial sensibilitat cap a aquells o aquelles menors amb minusvalideses físiques o psíquiques.
CAPíTOL III
Programes de cooperació
Article vint. Promoció de la cooperació social
Els ajuntaments implantaran un programa de cooperació a fi de fomentar les organitzacions solidàries i el voluntariat en l'àmbit de l'atenció a la infància i la joventut que regularà com a mínim les següents mesures:
- Promoció de l'autoajuda.
- Foment del voluntariat social.
- Promoció de les organitzacions solidàries.
Article vint-i-u. Ordenació de la cooperació social
El Govern valencià completarà la xarxa pública d'atenció a la infància mitjançant l'establiment de vies de cooperació amb serveis especialitzats que requeresquen major contingut tècnic i que es consideren necessaris dins de la planificació general.
Amb aquesta finalitat, el Govern valencià desenvoluparà, si més no, les següents actuacions:
a) Acreditació de centres i serveis.
b) Regulació del règim de cooperació.
c) Reconeixement de les institucions col·laboradores d'integració familiar.
CAPíTOL IV
Programa de convivència
Article vint-i-dos. La guarda i la tutela de menors
El programa de convivència té per finalitat el manteniment del xiquet i la xiqueta en la seua família i la integració transitòria o definitiva en altres nuclis de convivència que n'afavoresquen el desenvolupament integral. La Generalitat Valenciana assumirà la guarda i la tutela de menors, en les condicions següents:
1. La guarda s'exercirà a sol·licitud dels qui tenen la potestat sobre el menor per causes greus justificades o per acord del jutge en els casos en què legalment escaiga. La no assumpció de la guarda per l'administració haurà de ser motivada, i cessarà d'ofici o a instància de part per acabament de la causa que la va motivar.
La guarda serà exercida per la Generalitat Valenciana, pels ajuntaments i per les institucions d'integració familiar, degudament acreditades i coordinades.
2. La Generalitat Valenciana exercirà la tutela dels menors en situació de desemparament prevista en l'article 172.1 del Codi Civil.
L'apreciació de la situació de desemparament, bé d'ofici, bé a instància de part, es farà per resolució administrativa que es notificarà als titulars de la pàtria potestat amb indicació de la mesura i al Ministeri Fiscal.
El cessament de la tutela que es constitueix per ministeri de la llei, es produirà per desaparició de les circumstàncies que la motivaren, per l'adopció del o la menor, per l'emancipació o majoria d'edat del tutelat, per la mort del tutelat o per la constitució de la tutela ordinària.
3. S'exceptuen del que disposa aquest article les mesures incloses en l'article següent.
Article vint-i-tres. L'ajuda familiar
Els ajuntaments implantaran un programa de convivència a fi d'afavorir la integració de l'infant en la seua família i de fomentar recursos de guarda, per mitjà de les modalitats que reglamentàriament es determinen.
La Generalitat Valenciana en col·laboració amb els ajuntaments donarà prioritat a les ajudes que tinguen per objecte satisfer necessitats bàsiques del xiquet i la xiqueta, mitjançant el sistema públic de serveis socials, per tal de prevenir la generació de situacions de desemparament i en els casos en què qualsevol dels progenitors incompleix els deures imposats normativament o judicialment.
Article vint-i-quatre. Acollida de caràcter primari
L'acollida familiar a nivell primari serà desenvolupada pels equips socials de base i es podrà realitzar mitjançant la simple guarda en la seua família extensa o en el veïnat, o mitjançant una família educadora.
Article vint-i-cinc. Atenció especialitzada a la convivència
El Govern valencià desenvoluparà els serveis especialitzats de convivència que requeresquen un alt contingut tècnic i professional a fi d'arbitrar alternatives a les situacions de desemparament i al conflicte familiar greu. El programa de convivència preveurà com a serveis especialitzats, almenys, els recursos següents:
- La teràpia familiar dirigida a aplicar a una unitat de convivència prestacions tècniques que permeten tractar els conflictes relacionals i la desestructuració familiar.
- L'acollida de caràcter especialitzat, bé es produesca en la família extensa, en un nucli familiar aliè al menor o a la menor o en una residència.
- La proposta d'adopció davant l'òrgan judicial competent.
Article vint-i-sis. Acollida de caràcter especialitzat
L'acollida familiar de caràcter especialitzat produeix la integració d'un xiquet o una xiqueta en altra unitat de convivència per decisió administrativa o judicial quan concorren especials dificultats en el o la menor, o falta de consentiment de la família d'origen. Si entre el xiquet o la xiqueta i la unitat de convivència en què s'integren no existiren vincles de parentesc, l'acollida pot revestir una d'aquestes dues formes: la família educadora i l'acollida preadoptiva.
S'aplicarà el recurs de la família educadora quan siga possible realitzar un projecte educatiu entre la família biològica i l'acollidora, facilitant la reinserció del xiquet o la xiqueta en la seua família d'origen i remoure els obstacles que l'impedeixen.
L'acollida preadoptiva té per objecte la integració d'un xiquet o xiqueta en un nucli de convivència com a pas previ a la formalització de l'adopció, a fi de garantir la idoneïtat de la mesura.
Article vint-i-set. Acollida en residència
L'acollida en residència es realitzarà mitjançant la guarda del menor o de la menor en un centre de protecció, sempre que les circumstàncies del cas no feren aconsellable adoptar alguna de les mesures regulades en els articles anteriors.
La Generalitat Valenciana disposarà de residències comarcals, infantils i juvenils, pròpies o concertades, dotades suficientment i que permeten la plena aplicació del que disposa aquest article.
Article vint-i-vuit. Adopció dels menors
L'adopció es regirà, quant a la seua constitució i efectes, pel que disposa la legislació civil de l'estat. La proposta prèvia que, si escau, haurà de realitzar la Generalitat Valenciana, serà formulada pel Consell d'Adopció, l'organització i les funcions del qual es desplegaran reglamentàriament, tot atenent l'interés suprem del xiquet i la xiqueta. No serà en cap cas considerada una mesura discriminatòria per a concedir una adopció, el tipus de nucli de convivència familiar pel qual hagen optat lliurement aquells o aquelles que sol·liciten l'adopció.
Prèviament a la formalització davant el jutge de l'adopció, en els casos d'acollida preadoptiva, haurà d'existir un període de convivència entre el o la menor i els possibles adoptants, com a garantia de la idoneïtat.
CAPíTOL V
Programes de reinserció
Article vint-i-nou. Atenció primària de reinserció
La Generalitat Valenciana en col·laboració amb els ajuntaments implantarà el programa de reinserció social dirigit a menors en situació d'inadaptació per tal d'aconseguir la resocialització familiar i social ipreveurà primàriament les mesures següents que seran imposades per resolució judicial:
- L'amonestació.
- La llibertat vigilada.
- L'assessorament educatiu, terapèutic i ocupacional.
- La prestació de serveis en benefici de la comunitat.
- L'internament d'un a tres caps de setmana, el qual se subjectarà al que dispose el programa de convivència.
- La reparació extrajudicial.
En el desenvolupament d'aquests programes podran col·laborar les institucions socials que disposen de centres o serveis acreditats per a això, en les condicions que reglamentàriament es determinen.
Article trenta. Alternatives d'execució a nivell primari
Els serveis socials generals posaran a disposició dels jutjats de menors, com a mesures alternatives o com a instruments per a l'execució de la resolució judicial en virtut de la disposició addicional tercera de la Llei Orgànica 4/1992, de 5 de juny, sobre Reforma de la Llei Reguladora de la Competència i el Procediment dels Jutjats de Menors, els següents recursos:
- La instrucció de suport, que consistirà en el compromís voluntari del o de la menor a rebre ajuda i continuar les instruccions que, com a tutoria social, es valoraran com a positives en relació a la seua situació.
- La instrucció de tractament terapèutic, que consistirà en el compromís voluntari del o de la menor i, si escau, de la seua família, d'acudir a un tractament amb professionals, una vegada detectades mancances rellevants en l'àmbit familiar o individual.
- L'assessorament educatiu, que consistirà en el compromís voluntari del o de la menor i família d'acudir a un programa educatiu, en supòsits de mancances pròxims al desemparament.
Article trenta-u. Tractament ambulatori i centres terapèutics
La Generalitat Valenciana implantarà, conformement amb la Llei Orgànica 4/1992, de 5 de juny, sobre Reforma de la Llei Reguladora de la Competència i el Procediment dels Jutjats de Menors, els serveis especialitzats de reinserció necessaris per al compliment de les resolucions dels jutjats de menors mitjançant els següents recursos:
- L'acollida per altra persona o nucli familiar, que se subjectarà al que disposa el programa de convivència.
- El tractament ambulatori.
- L'ingrés en un centre de caràcter terapèutic.
- L'ingrés en un centre en règim obert, semiobert o tancat.
El tractament ambulatori disposarà dels serveis tècnics de caràcter educatiu i sanitari que s'ofereixen al menor en règim obert mitjançant dels centres de salut, unitats de salut mental, centres de dia i qualssevol altres recursos que s'habiliten amb aquesta finalitat en la xarxa ordinària.
L'ingrés en un centre de caràcter terapèutic es realitzarà en aquells centres residencials que ofereixen tractament especialitzat de caràcter educatiu i sanitari mitjançant la xarxa ordinària, com ara comunitats terapèutiques, centres de dia, unitats hospitalàries i tots els recursos que s'habiliten amb aquesta finalitat.
Article trenta-dos. Internament en règim obert
L'internament en règim obert comprén l'obligació a residir en un centre de caràcter sòcio-educatiu que desenvolupe hàbits de convivència i suport psico-social en interacció amb el medi on estiga ubicat. Les activitats escolars es realitzaran fora i els i les joves subjectes a aquesta mesura gaudiran de caps de setmana i de vacances en les seues llars.
Les mesures d'ingrés en un centre en règim obert acordades pels jutjats de menors es podran executar en les residències comarcals, en les residències juvenils, en els centres de recepció i tots els recursos que s'habiliten amb aquesta finalitat.
Article trenta-tres. Internament en règim semiobert
L'internament en règim semiobert consisteix en l'obligació a residir en un centre de caràcter sòcio-educatiu que desenvolupe hàbits de convivència, activitats rehabilitadores i suport psico-social en interacció controlada amb el medi on estiga ubicat. Les activitats escolars i prelaborals es realitzaran com a norma general dins del centre, llevat dels casos en què es justifique el contrari. Els i les joves subjectes a aquesta mesura podran realitzar activitats extraescolars fora del centre i gaudir de caps de setmana i vacances.
Les mesures d'ingrés en un centre en règim semiobert acordades pels jutjats de menors podran executar-se als centres de recepció, de reeducació, en residències comarcals i en tots els recursos que s'habiliten amb aquesta finalitat, d'acord amb el reglament de règim interior del centre.
Article trenta-quatre. Internament en règim tancat
L'internament en règim tancat imposa l'obligació de residir en un centre de caràcter sòcio-educatiu que desenvolupe hàbits de convivència, activitats rehabilitadores i suport psico-social en privació de llibertat per resolució judicial. El règim tancat estarà a càrrec d'un personal d'especial provisió, amb formació específica, que garantirà la custòdia i la seguretat de les i dels menors i també un seguiment individualitzat. Les i els joves subjectes a aquesta mesura no podran eixir del centre sense autorització judicial, i quan calga ho faran acompanyats d'un educador del centre.
Les mesures d'ingrés en un centre en règim tancat acordades pels jutjats de menors es podran executar indistintament en qualssevol centres de reeducació de la Comunitat Valenciana o en les seues unitats, adequadament preparades, i en tots els recursos que s'habiliten amb aquesta finalitat.
Article trenta-cinc. Estatut de centres
Els règims obert, semiobert i tancat, es regiran per l'Estatut de Centres. En tot cas, a fi de concloure el procés educatiu iniciat a partir d'una mesura judicial, s'asseguraran els suports educatius, assistencials i prelaborals amb vista a la reinserció social.
L'avaluació del programa de reinserció es realitzarà anualment a càrrec del Govern valencià, en coordinació amb tots els altres òrgans o instàncies que tinguen encomanat el seguiment dels i de les menors en situació d'inadaptació.
Article trenta-sis. Principis sancionadors
Les sancions tindran caràcter individualitzat, i per imposar-les es tindrà en compte el grau de maduresa del i de la menor i el grau de voluntarietat manifestat en la seua comissió.
En tot cas, queden prohibides les següents sancions:
- Càstigs corporals.
- Privació d'aliments.
- Privació d'assistència a l'escola.
- Privació del dret de visita de la família.
- Expulsió del centre, sense donar altres alternatives educatives.
- Aïllament del i de la menor, tret de casos excepcionals i amb immediata comunicació al jutjat corresponent.
Article trenta-set. Infraccions del règim intern dels centres
Les i els menors ingressats en un centre en règim obert, semiobert o tancat, quedaran subjectes a les normes de convivència que es regulen en el seu reglament de règim intern. Les infraccions d'aquestes normes es qualificaran com a faltes, que podran ser lleus, greus i molt greus.
Són faltes lleus les que suposen un incompliment de les regles bàsiques d'organització del centre, com ara horaris, programes d'activitats, distribució de l'espai, falta d'higiene, ús indegut de béns i serveis i qualsevol altra infracció lleu a les normes de convivència.
Són faltes greus les absències del centre, causar danys al centre o als béns d'un tercer, faltes d'assistència a l'escola i qualsevol altra infracció que lesione el normal funcionament del centre o que impedesca el compliment de les mesures sòcio-educatives.
Són faltes molt greus les que suposen un atemptat contra la persona o dignitat dels companys del centre o dels professionals que hi presten serveis.
Article trenta-vuit. Sancions
Les faltes lleus seran sancionades amb: amonestació, conciliació i disculpa davant els afectats, reparació del dany, multes econòmiques llevades dels diners de butxaca setmanalment assignats, reducció del temps d'oci.
Les faltes greus seran sancionades amb: restricció d'eixides de la residència, separació del grup durant el temps lliure, pèrdua temporal de responsabilitats en el grup. En cap cas no excediran aquestes sancions del període de set dies.
Les faltes molt greus se sancionaran amb: pèrdua definitiva de responsabilitats en el grup, no assignació de diners de butxaca durant el temps que es fixe, restricció d'eixides o de temps lliure per un temps no superior a quinze dies.
Article trenta-nou. Garanties procedimentals
La imposició de sancions per faltes greus o molt greus necessita la incoació d'un expedient disciplinari amb audiència de l'inculpat i de la comissió educativa.
El director/a del centre serà competent per imposar les sancions escaients i per determinar la forma d'executar-les. Contra aquestes resolucions es podrà interposar un recurs administratiu davant la superioritat jeràrquica del director/a, sense perjudici del que establesquen les lleis processals i de la superior vigilància del Ministeri Fiscal.
TíTOL TERCER
Avaluació i control
Article quaranta. Coordinació dels programes
L'òrgan competent en matèria de serveis socials coordinarà l'execució dels programes d'intervenció que es regulen en el títol segon, sense perjudici de la gestió que li escaiga respecte d'aquells programes que siguen de la seua competència.
La funció de coordinació comprén l'avaluació global de les accions i la verificació dels resultats de la planificació.
Article quaranta-u. Seguiment dels programes
En vista dels resultats de l'avaluació es podrà proposar la modificació o l'adaptació del Pla d'Atenció Integral a la Infància, formular recomanacions als òrgans en cada cas competents, adoptar les actuacions que siguen de la seua competència i, fins i tot, proveir les mesures necessàries en situacions d'urgent necessitat social.
Per a acomplir la finalitat establerta en el paràgraf anterior, els òrgans amb competència en serveis socials que tinguen atribuïda la funció d'implantació dels programes regulats en aquesta llei es constituiran en observatori permanent de la situació de l'infant a la Comunitat Valenciana, i els escaurà la coordinació entre els òrgans gestors i els òrgans de planificació.
Article quaranta-dos. Col·laboració amb l'administració de justícia
La Generalitat Valenciana informarà al Ministeri Fiscal de la situació en què es troben les i els menors subjectes a tutela, guarda i acollida, els internaments que es produesquen i l'evolució i cessament de les mesures, en cada cas, adoptades.
Així mateix, posarà a disposició dels òrgans jurisdiccionals els seus equips, centres i serveis per al desenvolupament de les seues funcions.
DISPOSICIONS TRANSITòRIES
Primera
Immediatament des de la publicació d'aquesta llei, el Govern Valencià aprovarà el seu Reglament General d'Aplicació. Fins que l'esmentat reglament no entre en vigor, regiran les normes de regulació dels recursos i mitjans i dels procediments per a la seua aplicació vigents actualment, en tot allò que no s'opose a les disposicions d'aquesta llei.
Segona
Immediatament, des de la publicació d'aquesta llei, el Govern Valencià aprovarà el Pla Integral d'Atenció a la Infància regulat en el títol primer d'aquesta.
Tercera
Els beneficis establerts a favor dels xiquets i les xiquetes en aquesta llei podran ser d'aplicació a les persones afectades per una disminució psíquica, amb independència de la seua edat i d'acord amb les seues necessitats específiques.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera
Per a l'exercici efectiu de les competències que l'article 24 de la llei atribueix als ajuntaments en matèria d'acollida familiar de caràcter primari, hauran de subscriure prèviament un conveni específic de col·laboració amb la Generalitat Valenciana en el qual es regularan les condicions per a l'exercici d'aquestes funcions i la necessària coordinació amb la Generalitat Valenciana. Mentre no se subscriga aquest conveni, l'acollida de caràcter primari serà exercida per l'òrgan competent de la Generalitat Valenciana.
Segona
La disposició anterior serà igualment aplicable per a l'efectiu exercici de les competències que l'article 29 atribueix als ajuntaments en matèria d'atenció primària de reinserció.
Tercera
Les funcions que aquesta llei atribueix als ajuntaments podran ser executades per les mancomunitats o, si escau, per consorcis ja existents o creats a aquest efecte. En tot cas, en els estatuts de l'entitat s'expressarà l'òrgan competent d'aquesta per resoldre l'aplicació de les mesures previngudes en el títol segon de la llei i, a falta de l'esmentada expressió, l'òrgan de govern l'atribuirà segons les regles de la institució.
DISPOSICIó FINAL
Aquesta llei entrarà en vigor als sis mesos de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, llevat de les disposicions del seu títol preliminar i les contingudes en els article 37, 38, 39 i 40, que regiran des del dia de la publicació de la llei.
Per tant, ordene els ciutadans, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir aquesta llei
València, 5 de desembre de 1994
El president de la Generalitat Valenciana
JOAN LERMA I BLASCO

linea