Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

LLEI 4/2006, de 19 de maig, de la Generalitat, de Patrimoni Arbori Monumental de la Comunitat Valenciana. [2006/6142]

(DOGV núm. 5265 de 24.05.2006) Ref. Base de dades 2845/2006

LLEI 4/2006, de 19 de maig, de la Generalitat, de Patrimoni Arbori Monumental de la Comunitat Valenciana. [2006/6142]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans que Les Corts han aprovat, i jo, d'acord amb el que establixen la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, en nom del Rei, promulgue la llei següent:
PREÀMBUL
La Comunitat Valenciana, per les característiques ambientals i històriques, ha vist afavorida l'existència d'una gran biodiversitat d'espècies vegetals llenyoses autòctones i al·lòctones, que formen part de la vegetació dels nostres boscs i dels camps de cultius agrícoles; algunes en són espècies vegetals naturalitzades introduïdes en estes terres en temps remots, d'altres en formen part de la vegetació ornamental dels nostres pobles i ciutats, etc.
Este conjunt de fets ha facilitat que al medi natural, agrícola i urbà, existisquen grups i exemplars botànics que per les seues característiques excepcionals de valor històric, cultural, científic i d'esbarjo constituixen un patrimoni arbori únic; els exemplars representen una part singular del patrimoni mediambiental i cultural del poble valencià, i n'és, per tant, d'interès públic evident la protecció i la conservació.
Este patrimoni arbori viu, format pels arbres de mesures espectaculars, comprèn també els arbusts o altres exemplars no arboris de dimensions destacables; els que tenen un important significat històric o simbòlic i aquells que recullen tradicions religioses o socials o presenten un alt valor etnoagrari o etnobotànic. Igualment, han d'incloure's en este apartat exemplars d'espècies llenyoses extremadament rares, la presència de les quals implica un valor científic excel·lent i aquells de què la societat en gaudix amb la contemplació.
Els arbres que responen a estes característiques han assolit dimensions i formes inhabituals per a les respectives espècies i són deutores de l'esforç de l'ésser humà en la cura i el manteniment multicentenari; de fet, la gran majoria d'este arbrat correspon a espècimens que han estat plantats i millorats al llarg del temps: molts n'estan a jardins històrics, places de pobles i ciutats, descansadors de vies pecuàries, eres i altres entorns propers a edificacions rurals o masies. Igualment, sobrevieuen exemplars multicentenaris d'algunes espècies agrícoles particularment longeves.
Molts d'estos espais arbrats estan en perill per causes diverses, majoritàriament atribuïbles a l'edat generalment avançada i a l'activitat actual i històrica de l'ésser humà. Estos riscs s'han vist afavorits per la manca de coneixement del nombre d'individus destacables i de l'estat de salut. Es calcula que al llarg del segle XX les raons anteriors que han propiciat la pèrdua d'una part substancial del patrimoni arbori destacat de la Comunitat Valenciana.
Per tal d'aturar i evitar la degradació i la desaparició d'este patrimoni arbori, es requerix una assistència continuada individualitzada i de cures especialitzades que en garantesquen la pervivència. Així, junt amb la protecció, han d'establir-se instruments de planificació que n'asseguren la gestió adequada, el seguiment de l'evolució de l'estat de salut, l'aplicació dels tractaments de conservació, la resturació dels arbres i la millora de l'entorn o altres accions necessàries.
Cal tenir en compte que estos arbres han deixar de ser merament, i en essència, arbres forestals, agrícoles o ornamentals, per a passar a ser les peces úniques d'un patrimoni natural i cultural format per arbres monumentals vius, que demana la categoria ètica i intel·lectual de la nostra societat per a procurar-li les cures i les atencions millors, que estes obres d'art producte de la naturalesa i la cultura es mereixen. Este patrimoni està format per individus vius i sensibles, en els quals qualsevol tipus de modificació o d'intervenció que s'hi desenrotlle, o en l'entorn, poden comportar conseqüències greus per a la salut. Per tant és essencial vetllar, coordinar i supervisar perquè els programes de conservació i les mesures d'intervenció particularitzades per a cada exemplar en siguen els més adequats d'acord amb l'estat de salut, les necessitats vitals i la pervivència ja que l'objecte principal d'esta llei és garantir que estos arbres romanguen amb vida el major temps possible entre nosaltres.
També el patrimoni cultural que representen el conjunt de documents gràfics, escrits, tradició oral, etc., que té com a protagonistes estos arbres i el poble valencià, està en perill en estar deteriorant-se i desapareixent, per falta de recopilació. Es per tant també necessària la recuperació del llegat documental, etnobotànic i bibliogràfic del conjunt de valors històrics i culturals que reunixen estos destacats arbres.
Els arbres excel·lents pertanyen tant a propietaris públics com privats i la llei ha de reconèixer el paper decisiu que han tingut tots ells en la preservació. Així i per tal d'assegurar-ne la conservació d'estos monuments naturals i el conjunt de valors que representen cal una col·laboració ampla i eficient i una coordinació institucional i social. La participació conjunta de la Generalitat, les diputacions provincials i els ajuntaments en la dotació financera i de recursos materials i humans per a una protecció i conservació eficaç i efectiva, permetrà desenrotllar i oferir una atenció integrada i polivalent a este patrimoni natural i cultural.
Els arbres excel·lents, monumentals o singulars ofereixen nombroses possibilitats dins de l'àmbit de l'educació ambiental i del desenrotllament sostenible. L'interès i l'estimació que estos arbres inspiren han de servir com a punt de partida per a conscienciar la societat del respecte que devem al medi natural. Simultàniament, són centre d'atracció i permeten la revalorització i la difusió dels espais ecològics en tota la nostra geografia. En conseqüència, el patrimoni arbori monumental continua complint en l'actualitat una funció educativa, cultural, social i econòmica, cosa que ens permet fomentar el desenrotllament sostenible dels llocs on se'l troba.
A l'hora de consolidar un marc adequat per a la protecció i la gestió de l'arbrat monumental, ha de tenir-se en compte la necessitat d'establir diferents categories de protecció. Estes han de ser proporcionals a l'excepcionalitat biològica, científica o cultural. Igualment, és factible que, amb relació a estes categories, s'establesquen diversos nivells de responsabilitat territorial per tal de garantir la participació i el protagonisme dels diversos nivells de l'administració pública, des de l'àmbit local al de tota la Comunitat Valenciana. Alhora, ha d'assegurar-se la capacitat que uns o altres actors de la conservació puguen col·laborar i cooperar, en el marc de les possibilitats, deures i drets, per assegurar la pervivència i la transmissió d'este llegat transferit al llarg dels segles i fins i tot mil·lenis, generació a generació.
Per tal d'exercitar els fins previstos en els apartats precedents, les legislacions actuals en matèria forestal, de conservació de la naturalesa i del patrimoni cultural exhibixen un marge de buits jurídics, atès que una part substancial del patrimoni arbori no pot adaptar-se al concepte tècnic de flora silvestre que regula les normes sobre conservació de la naturalesa .en concret la Llei 4/1989, de 27 de març, de conservació dels espais naturals i de la fauna i la flora silvestre., o bé excedix de l'àmbit territorial de les regulacions forestals, en créixer fora de terrenys qualificats com a forestals .cas de la Llei forestal 3/1993 de 9 de desembre, de la Comunitat Valenciana. Estos arbres, autèntics monuments vius, formen part de la cultura de la Comunitat Valenciana, i per tant requereixen d'una protecció legal específica. D'altra banda la recent Llei 4/2004, de 30 de juny, d'ordenació del territori i protecció del paisatge, exigix la promulgació d'una norma que eleve a la categoria de veritables monuments aquells arbres que siguen fites del paisatges, ja siga per les característiques naturals com per fets històrics relacionats amb estos.
Per tot això es planteja la necessitat d'un marc legislatiu propi, a través d'una llei de patrimoni arbori monumental de la Comunitat Valenciana.
Article 1. Objecte
1. L'objecte d'esta llei és garantir-ne la protecció, la conservació, la difusió i el foment, la investigació i l'augment del patrimoni arbori monumental de la Comunitat Valenciana.
2. Es considera patrimoni arbori monumental el conjunt d'arbres les característiques botàniques de monumentalitat dels quals o les circumstàncies extraordinàries d'edat, el port o altres tipus d'esdeveniments històrics, culturals, científics, d'esbarjo o ambientals lligats a ells i al seu llegat, els faça mereixedors de protecció i conservació.
3. El concepte «arbori» s'aplica als exemplars de plantes superiors, tant angiospermes com gimnospermes, autòctons o al·lòctons que posseixen un o diversos troncs suficientment diferenciats. Este concepte afecta per igual els arbres de creixement horitzontal o reptant, les palmeres, determinats arbusts i les formes de troncs grossos de les lianes o plantes trepadores.
Així mateix, abraça tant els exemplars aïllats com les arbredes o conjunts que continguen diversos espècimens arboris.
Article 2. Àmbit
Esta llei és d'aplicació a tots els arbres o exemplars arboris definits en l'article anterior, que radiquen al territori de la Comunitat Valenciana, independentment de la naturalesa i la propietat del sòl en el qual s'assenten.
Article 3. Competència per a la protecció i la catalogació
1. A la conselleria competent en medi ambient li correspondrà la protecció i la catalogació del patrimoni arbori situat en terreny forestal, segons la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, forestal de la Comunitat Valenciana.
2. Els ajuntaments seran els competents per protegir i proposar la catalogació dels arbres de tota espècie que es troben en terreny forestal i no forestal, segons la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, forestal de la Comunitat Valenciana.
3. També li correspondrà a la conselleria competent en medi ambient, la protecció i la catalogació del patrimoni arbori situat en terreny no forestal, segons la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, forestal de la Comunitat Valenciana, quan es tracte d'arbres de protecció genèrica i aquells altres que corresponen als ajuntaments i es consideren mereixedors de protecció, segons s'establesca mitjançant decret de desenrotllament d'esta llei.
Article 4. Protecció genèrica
1. Es declaren protegits genèricament, sense necessitat de resolució singularitzada els exemplars de qualsevol espècie arbòria existent a la Comunitat Valenciana que igualen o superen un o més dels paràmetres següents:
. 350 anys d'edat.
. 30 metres d'alçària.
. 6 metres de perímetre de tronc, mesurat a una alçària de 1,30 m. de la base.
. 25 metres de diàmetre major de la copa, mesurat en la projecció sobre el plànol horitzontal.
. Per a les diferents espècies de la família Palmae que superen els 12 m. d'estípit, amb excepció de Washingtonia robusta H.A.Wendland, el llindar de les quals s'estableix en 18 m.
2. No obstant això, els organismes competents enumerats en l'article anterior procediran a declarar-ne la protecció expressa i en promouran la inclusió en el catàleg d'arbres monumentals de la Comunitat Valenciana.
3. Aquells arbres que no complesquen amb els criteris establerts en el paràgraf 1 d'este article i que per tant no gaudesquen d'una protecció genèrica, quan es troben en perill i es consideren mereixedors de protecció d'acord amb esta llei, podran ser protegits cautelarment. Esta resolució podrà dictar-se per l'administració competent per a la protecció posterior i no tindrà una vigència superior a tres mesos i podrà ser renovada per tres períodes semblants més.
4. Subsidiàriament, en cas d'inactivitat per l'òrgan competent, de manera excepcional, la conselleria competent en la matèria podrà acordar este tipus de protecció cautelar. En este cas haurà de requerir a l'administració competent que en declare la protecció.
Article 5. Protecció expressa per la Generalitat
Seran protegits els exemplars que siguen declarats monumentals o singulars per part de la Generalitat.
1. Mitjançant un decret del Consell, a proposta de la conselleria competent en medi ambient, es podran declarar arbres monumentals els exemplars i els conjunts arboris que per les característiques excepcionals d'edat, aparença o d'altres tipus d'esdeveniments històrics, culturals, científics, d'esbarjo o ambientals són mereixedors de mesures de protecció i conservació específica; en particular, s'inclouran en esta categoria els exemplars que tinguen un coeficient de monumentalitat determinat la definició del qual s'establirà mitjançant el decret de desenrotllament d'esta llei. Esta declaració en comportarà la inscripció en el catàleg d'arbres monumentals.
2. Mitjançant una ordre de la conselleria competent en medi ambient i a proposta de la direcció general corresponent, es podran declarar arbres singulars els exemplars o els conjunts arboris que sense assolir la categoria d'arbre monumental segons el decret de desenrotllament d'esta llei, destaquen per les característiques notables d'edat, aspecte o d'altres tipus d'esdeveniments històrics, culturals, científics, d'esbarjo o ambientals que els facen mereixedors de mesures de protecció i conservació específica; en particular s'inclouran en esta categoria els exemplars que tinguen un coeficient de monumentalitat la definició del qual s'establirà mitjançant el decret de desenrotllament d'esta llei. Els arbres singulars estan destinats a garantir el manteniment i l'ampliació del patrimoni arbori monumental. Esta declaració n'ordenarà la inclusió en el catàleg d'arbres singulars de la Comunitat Valenciana.
Article 6. Protecció expressa pels ajuntaments
1. Els ajuntaments, mitjançant un acord del ple de la corporació corresponent, podran declarar arbres monumentals d'interès local els exemplars o els conjunts arboris que destaquen en l'àmbit local, per les característiques de tipus biològic, paisatgístic, històric, cultural o social, i que siguen mereixedors de mesures de protecció i conservació.
2. Esta declaració es comunicarà a la conselleria competent en medi ambient que en procedirà a la inscripció en la secció corresponent del catàleg d'arbres monumentals.
3. Cada ajuntament gestionarà el catàleg d'arbres monumentals d'interès local corresponent.
Article 7. Procediment per a la protecció expressa
1. Este procediment podrà iniciar-se d'ofici o a petició de la persona o l'entitat interessada, que en cas de no ser la propietària haurà d'aportar un acord amb la titular.
2. En el procediment per a la protecció expressa s'haurà de donar audiència als propietaris i als ajuntaments en tot cas, i requerirà un informe tècnic sobre els valors dels arbres a protegir.
Article 8. Catàleg d'arbres monumentals i singulars de la Comunitat Valenciana
1. Es crea el catàleg d'arbres monumentals i singulars de la Comunitat Valenciana on s'inscriuran els exemplars o els conjunts arboris als quals fan referència els articles 4, 5 i 6. El catàleg serà gestionat per la conselleria competent en medi ambient.
2. La direcció general amb competència en la gestió del medi natural procedirà a la inscripció subsegüent en el catàleg de les declaracions comunicades per les administracions corresponents.
3. La catalogació d'un arbre s'efectuarà mitjançant la inscripció corresponent que detallarà les característiques de l'exemplar, l'espècie de què es tracte, els motius de la catalogació, el propietari i l'entorn de protecció que, com a mínim, inclourà un cercle al voltant de la base de l'arbre per on se n'estenen les arrels.
4. La descatalogació o la pèrdua de la condició d'arbre catalogat es produirà per la mort o la desaparició de l'exemplar. La trasplantació a una ubicació nova, la minva en la talla, el diàmetre de copa o d'altres dimensions, no n'impliquen la descatalogació.
Article 9. Conservació
1. Correspon a la conselleria competent en medi ambient executar les mesures directes o mitjançant ajudes, per a la conservació dels arbres monumentals i singulars ubicats en terrenys forestals dels quals siga titular o els monts del catàleg d'utilitat pública o d'altres llocs dels quals ostente els drets sobre la gestió o l'aprofitament de la volada arbòria.
2. Correspon als ajuntaments, en coordinació i supervisió amb la conselleria competent en medi ambient, executar idèntiques mesures i accions respecte dels arbres monumentals d'interès local ubicats en el seu territori, siga o no forestal, d'acord amb la Llei 3/1993, forestal de la Comunitat Valenciana.
3. Correspon als propietaris, en coordinació i supervisió amb la conselleria competent en medi ambient, el dret a executar accions de conservació dels seus arbres, per ells mateix o a través d'altres persones amb les quals arriben a un acord.
4. Els propietaris, per assegurar la conservació dels arbres monumentals i singulars col·laboraran amb l'administració. Per això permetran l'accés als tècnics de les administracions competents, degudament acreditats, i també als agents mediambientals, cossos de seguretat amb funcions de vigilància mediambiental, policia local o guarderia rural.
5. Amb l'objectiu de garantir una conservació basada en criteris científics i una assistència tècnica adequada a les distintes administracions, propietaris i ciutadans, s'establirà un òrgan gestor per a l'estudi i la gestió del patrimoni arbori monumental de la Comunitat Valenciana. Per a una gestió més eficaç d'este objectiu s'aprofitaran els mitjans existents tant en la Generalitat com en l'administració local. La Generalitat, a través de la conselleria amb competències en medi ambient, posarà en marxa el pla director, coordinarà, vetllarà i supervisarà els programes individualitzats, les mesures d'intervenció i la posada en valor perquè siguen els més adequats per a cada arbre.
Article 10. Prohibicions
1. Queda prohibit amb caràcter general danyar, deteriorar, arrencar o matar els arbres protegits, i també modificar físicament o químicament l'entorn de manera que es produesquen danys als exemplars. Igualment, queda prohibida la recol·lecció massiva de les branques, les fulles, els fruits o les llavors, i la instal·lació de plataformes, objectes o cartells que en puguen danyar significativament el tronc, el brancatge o les arrels. També queda prohibida la instal·lació, en el mateix arbre o en el seu entorn de protecció, de qualsevol objecte, estructura o construcció que puga dificultar o impedir la visió de l'exemplar o conjunt protegit sense motiu estrictament justificat.
2. Queda igualment prohibit l'arrencament, la trasplantació i la tinença d'exemplars arrencats, el comerç i tot tipus de transacció amb ells. S'exclou d'este apartat la venda o la transacció lligada a la transferència de la propietat del terreny, mentre l'exemplar continue en el futur en la mateixa ubicació.
Article 11. Excepcions
1. Les accions descrites en l'article anterior podran exercitar-se excepcionalment, amb l'obtenció prèvia de l'autorització de l'administració competent, motivada en una o més de les raons següents:
. Per a la conservació de l'exemplar o per a garantir el desenrotllament d'activitats científiques o educatives.
. Per a evitar danys a la salut o la seguretat de les persones.
2. També se sotmet a la necessitat d'obtenir autorització administrativa el desenrotllament de moviments de terres, obres físiques en l'exterior d'edificis o en el subsòl, quan se situen a la distància que reglamentàriament es determine, i, en tot cas, en un radi de fins a 10 metres a partir del límit de la copa de l'arbre; la concessió de llicències d'obres no eximeix de l'obligació d'obtenció de l'autorització administrativa citada.
3. Excepcionalment, el conseller competent podrà acordar, per a casos concrets motivats per un extraordinari interès o utilitat pública, la concessió d'autoritzacions per a l'exercici de conductes descrites en l'article 11, no motivades per les raons de l'article 13, paràgraf 1.
Article 12. Actuacions i aprofitaments
Queden autoritzades:
. Les actuacions de conservació de l'arbre i el seu entorn que duen a terme les distintes administracions competents, en coordinació amb el centre gestor que s'establesca reglamentàriament.
. Els treballs de conreu.
. La recol·lecció de fruits i les produccions d'estos, les restes de tales i podes, com també la fusta ja siga provinent de podes o per mort de l'exemplar. En els últims casos les administracions competents podran adquirir preferentment la fusta amb fins científics, culturals o educatius.
. Les activitats manuals com les batudes o les pràctiques tradicionals equivalents, necessàries per a la recol·lecció de fruites.
Article 13. Altres aprofitaments
1. Les persones físiques o jurídiques propietàries dels exemplars d'arbres protegits, sempre que l'estat de salut de l'arbre ho permeta, tenen el dret d'utilitzar-los com a elements centrals o subsidiaris d'activitats educatives, científiques o ecoturístiques, i també per a l'aprofitament dels fruits i de les restes de tales i podes.
2. En el cas d'exemplars propietat de les administracions públiques, o dels situats en terrenys de monts d'utilitat pública, les entitats que perceben estes rendes asseguraran que una part suficient se'n dedique a les tasques d'estudi, conservació i manteniment dels exemplars.
Article 14. Aprofitament agrícola i foment
1. La conservació dels arbres objecte d'aprofitament agrari inclou el desenrotllament de les podes lleus i de fructificació, tractaments fitosanitaris o altres activitats tradicionalment escomeses per al manteniment d'estos i per a la legítima extracció de rendes de les produccions, sempre que no posen en perill la supervivència de l'arbre.
2. La Generalitat, a través de la conselleria competent en agricultura i de la conselleria competent en medi ambient, facilitarà el suport tècnic i normatiu, i, si escau, l'econòmic, per a facilitar la posada en valor de les produccions esmentades o els seus derivats, com l'oli extret d'olives multicentenàries o altres equivalents.
3. En els casos que, com a conseqüència de la protecció conferida, es produesquen minves, pèrdues o danys a les produccions agrícoles, l'administració competent cooperarà en el sosteniment de les càrregues i compensarà les rendes no obtingudes.
Article 15. Ús educatiu
La Generalitat, a través de les conselleries amb les competències en educació i medi ambient, sense minva de la col·laboració d'altres departaments, facilitarà el suport i la promoció del coneixement dels arbres protegits, i de la conscienciació per a la conservació d'estos, i també la inclusió de l'arbrat monumental en circuits i currículums ecoeducatius. A més a més, la conselleria amb competència en cultura crearà, conservarà i vetllarà el legat arbori mitjançant la creació d'un arxiu documental, bibliogràfic i audiovisual que guarde per a generacions futures este patrimoni i la seua relació amb el poble valencià.
Article 16. Conservació del germoplasma
1. La conselleria competent en medi ambient, a través del banc de llavors forestals del Centre d'Investigació i Experiències Forestals, assegurarà la conservació ex situ i la renovació del germoplasma dels arbres protegits com a monumentals o singulars. Per a això, recol·lectaran o rebran llavors, propàguls o altres unitats aptes de propagació vegetal de cada un dels exemplars. En la mesura possible, estos processos seran extensibles als arbres d'interès local.
2. De la mateixa manera, la conselleria competent en agricultura col·laborarà per assegurar este tipus de conservació a través de l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries.
3. Per requeriment dels propietaris, la conselleria competent en medi ambient produirà i els facilitarà quantitats discretes de plantes generades a partir dels fons del banc de llavors susdit.
Article 17. Denúncies
1. Les autoritats, els agents de l'autoritat i els agents auxiliars faran avinent la conselleria competent en matèria de medi ambient i dels ajuntaments de totes les actuacions, les accions o les omissions que coneguen i que puguen constituir una infracció d'esta llei.
2. La vulneració per acció o omissió voluntària de les prescripcions contingudes en esta llei tindrà la consideració d'infracció administrativa i motivarà, amb la instrucció prèvia de l'expedient administratiu oportú, la imposició de sancions als responsables, tot això amb independència de les responsabilitats civils, penals o d'altre ordre en què puguen incórrer els infractors.
3. En els supòsits en què s'aprecie un fet que puga ser constitutiu de delicte o falta, es farà avinent l'òrgan judicial competent, i mentre l'autoritat judicial se n'assabenta, se suspendrà el procediment administratiu sancionador.
Article 18. Classificació d'infraccions
1. Són infraccions administratives molt greus:
a. Danyar, mutilar, deteriorar, arrancar o donar mort als arbres protegits, i també modificar físicament o químicament l'entorn de manera que es provoquen danys als exemplars.
b. Arrancar o trasplantar arbres protegits, i també la tinença d'exemplars arrancats i el comerç o la transacció d'estos.
2. Són infraccions administratives greus:
a. La instal·lació de plataformes, objectes o cartells que puguen danyar significativament el tronc, el brancatge o les arrels dels arbres.
b. No permetre l'accés als tècnics i el personal de l'administració degudament acreditats, agents mediambientals, membres de cossos de seguretat amb funcions de vigilància mediambiental, policia local o guarderia rural.
c. L'incompliment del que hi ha disposat en l'article 11.paràgraf 2.
3. Constituiran infraccions administratives lleus l'incompliment de qualsevol altre precepte d'esta llei o dels que per a desenrotllar-la es fixen reglamentàriament.
Als efectes d'este article, els arbres protegits genèricament o cautelosament d'acord amb l'article 4 tenen la consideració d'arbres catalogats.
Article 19. Prescripció de les infraccions
1. Les infraccions previstes en esta llei prescriuran a l'any les lleus, als dos anys les greus i als tres anys les molt greus.
2. El termini de prescripció començarà a comptar-se des del dia en què la infracció s'haguera comès. En les infraccions derivades d'una activitat continuada, la data inicial del còmput serà la d'acabament de l'activitat o la del darrer acte en què la infracció es consuma.
3. La iniciació amb coneixement de l'interessat del procediment sancionador interromprà el còmput del termini de prescripció.
Article 20. Sancions aplicables
Per la comissió de les infraccions tipificades en esta llei s'imposaran les sancions següents:
Multa de fins a 18.000 euros per a les infraccions lleus.
Multa de 18.001 a 100.000 euros per a les infraccions greus.
Multa de 100.001 a 500.000 euros per a les infraccions molt greus.
Article 21. Graduació de les sancions
Les circumstàncies a tenir en compte per a la graduació de les sancions seran les següents:
. La intencionalitat
. El dany efectivament causat als arbres
. La reincidència, entesa com la comissió en el termini d'un any de més d'una infracció de les tipificades en esta llei quan així haja estat declarat per resolució ferma
. La situació de risc creada per a la supervivència dels arbres
. L'ànim de lucre i la quantia del benefici esperat o obtingut
. Ostentar càrrec o funció que obliguen a fer complir els preceptes d'esta llei
. La col·laboració de l'infractor en l'aclariment dels fets i en la restitució del bé protegit.
Article 22. Indemnitzacions
Amb independència de les sancions que hi escaiguen, tot infractor està obligat a indemnitzar els danys i els perjuís que cause al patrimoni arbori de la Comunitat Valenciana amb motiu de la infracció d'esta llei o dels reglaments que la desenrotllen, i a la reposició de la situació alterada a l'estat originari. Tot això sense perjuí de l'obligació, si escau, d'indemnitzar el titular de l'arbre danyat.
Article 23. Multes coercitives
Amb independència de les sancions que puguen correspondre en concepte de sanció, si l'infractor no adoptara voluntàriament les mesures correctores en el termini que s'indique en el requeriment corresponent, l'òrgan competent podrà acordar la imposició de multes reiterades per lapses de temps no inferiors a un mes ni superiors a dos mesos. La quantia no excedirà en cada cas el vint per cent de la multa principal amb el límit màxim de 3.000 euros per cada multa coercitiva.
Article 24. Comisos
Tota infracció a esta llei que comporte l'arrancada, la trasplantació, la tinença d'exemplars arrancats o trasplantats i el comerç o la transacció d'estos comportarà el comís dels arbres objecte d'estes accions.
Article 25. Procediment sancionador
1. La tramitació dels expedients sancionadors per infraccions al que hi ha disposat en esta llei es desenrotllarà segons el que hi ha disposat en el procediment establert en el Reial decret 1398/1993, de 4 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament del procediment per a l'exercici de la potestat sancionadora.
2. A l'efecte dels procediments corresponents per a la imposició de sancions, els fets constatats pel personal ressenyat en l'article 18.2.b d'esta llei que es formalitzen en l'acta corresponent tindran valor probatori, sense perjuí de les proves que en defensa dels seus drets o interessos puguen indicar o aportar els subjectes denunciats.
3. Mitjançant un acord motivat, l'òrgan competent per a iniciar el procediment sancionador o el que haja de resoldre'l podrà adoptar en qualsevol moment mesures de caràcter provisional que asseguren l'eficàcia de la resolució final que poguera recaure, evitar el manteniment o agreujament dels efectes de la infracció o per a restaurar el dany produït. Estes mesures seran congruents amb la naturalesa de la presumpta infracció i proporcionades a la gravetat d'esta.
Article 26. Competència
1. La competència per a iniciar els expedients sancionadors per les infraccions previstes en esta llei correspondrà als directors dels servicis territorials de la conselleria competent en medi ambient. No obstant, estos hauran de comunicar als ajuntaments en el terme municipal dels quals es trobe l'arbre o els arbres l'inici de l'expedient sancionador.
2. La competència per a la imposició de les sancions a què es refereix esta llei, que podrà ser delegada, correspondrà a:
a) Els directors dels servicis territorials de la conselleria competent en les infraccions qualificades com a lleus i greus.
b) Al director general corresponent de la conselleria competent en les infraccions qualificades com a molt greus.
Article 27. Comissió
1. Es crea una comissió consultiva d'avaluació i seguiment de la protecció i la conservació del patrimoni arbori de la Comunitat Valenciana. La comissió es reunirà almenys una vegada a l'any.
2. La comissió estarà presidida pel conseller amb competències en medi ambient, o persona en qui delegue, i la compondran els membres següents:
. Un representant de la conselleria amb competències en medi ambient
. Un representant de la conselleria amb competències en agricultura.
. Un representant de la conselleria amb competències en cultura.
. Un representant de la Diputació Provincial d'Alacant.
. Un representant de la Diputació Provincial de Castelló.
. Un representant de la Diputació Provincial de València.
. Sis representants de les associacions ciutadanes de conservació de la natura i de les associacions de propietaris particulars.
. El responsable de l'òrgan gestor.
. Tres representants de les universitats valencianes i centres d'investigació oficial reconeguts i amb seu a la Comunitat Valenciana.
Un representant del Consell Valencià de Cultura.
Disposició addicional primera
Anualment, mitjançant decret del Consell de la Generalitat, s'actualitzaran les quanties de les sancions previstes en l'article 20 en la mesura de la variació que experimente l'índex de preus al consum.
Disposició addicional segona
Es podrà crear una comissió tècnica i jurídica interdepartamental de les conselleries que exercixen competències d'agricultura, medi ambient i cultura i dels departaments municipals afectats per als casos en què les figures de protecció d'esta llei recaigueren sobre béns declarats jardí històric o parc cultural, a l'empara del que hi ha disposat en la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià.
Disposició final primera
Es faculta el Consell perquè dicte, en el termini de divuit mesos, totes les disposicions reglamentàries que calguen per a l'aplicació i el desenrotllament d'esta llei.
Així mateix, reglamentàriament s'establiran els mecanismes de gestió necessaris per al desenrotllament d'esta llei. A este efecte s'habilitaran els crèdits necessaris per a finançar les despeses dels objectius proposats en l'article 1 d'esta llei, revisables a l'alça anualment segons l'increment de preus anuals.
Disposició final segona
Esta llei entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Per tant, ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir esta llei.
València, 19 de maig de 2006
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ

linea
Mapa web