diari

LLEI 2/2005, de 27 de maig, de la Generalitat, d'Ordenació del Sector Vitivinícola de la Comunitat Valenciana. [2005/6240]

(DOGV núm. 5019 de 02.06.2005) Ref. Base de dades 2928/2005

LLEI 2/2005, de 27 de maig, de la Generalitat, d'Ordenació del Sector Vitivinícola de la Comunitat Valenciana. [2005/6240]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans que les Corts Valencianes han aprovat, i jo, d'acord amb el que establixen la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, en nom del Rei, promulgue la llei següent:
PREÀMBUL
La vitivinicultura, a la Comunitat Valenciana, té un paper important no sols en les ren-des d'un important segment agrari, en l'ordenació del territori o en l'exigència de servicis. El conjunt vinya, vi i derivats, mercat i consum, aporta una dimensió de patrimoni, cultura i ciència que determina la qualitat de vida d'àmplies zones rurals.
El cultiu de la vinya, l'elaboració del vi, la promoció amb marge de qualitat i la seua incidència en els mercats es considera com a exemple d'agricultura comercial, d'un producte exportat amb vocació social (raïm de taula, panses, most i sucs, vins, aiguardent i destil·lats), i que abans o després de la seua estructuració, dimensionament, optimització, organització, evolució, localització en àrees de producció i comercialització han de seguir, en la mesura que es puga, les pautes de mercat en les relacions i acords internacionals.
En este sentit, la llei se centra en uns objectius concrets que defensen el patrimoni vitivinícola de la Comunitat Valenciana, la modernització i la millora del potencial vitícola, les tecnologies del procés, la logística de la distribució, la promoció i la protecció de la cultura del vi, la vertebració sectorial i l'harmonització administrativa a fi que tot això servisca per a enaltir l'ofici de viticultor o viticultora, l'actuació del cellerer, l'esperit cooperativista, la vocació exportadora i també perquè se siga capaç de transmetre a la societat un conjunt de valors i atributs aptes per a fidelitzar el consum.
En el marc de la qualitat, la llei protegix la singularitat dels productes elaborats, la protecció de la mateixa no sols en el cultiu de la vinya, sinó també en l'elaboració del vi i en els altres processos econòmics fins a arribar al consum. A este fi, establix els requisits que han de complir els òrgans de gestió i delimita el terme Consell Regulador, per a les denominacions de qualitat reconegudes.
La llei incorpora mecanismes legals que permeten al sector adaptar-se als canvis que es produïxen en els mercats internacionals, i oferix la flexibilitat per a incorporar les innovacions i rigor en el control i en la gestió.
Igualment s'aborden aspectes relatius a la participació del vi en el sistema agroalimentari, i es recullen els mecanismes de seguretat i control establits, en especial, tot allò que s'ha relacionat amb la traçabilitat, mesures d'autocontrol en camp i celler, etc.
A més de l'ordenació del sector vitivinícola, la llei té com a finalitat establir les regles que han de regir per a tots els sectors implicats que operen en el marc de la competència lleial, així com la protecció al consumidor en tot el procés.
La vinya i el vi disposen d'una amplíssima regulació tant en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, com en l'estatal i de la Unió Europea i acumula una tradició tan mil·lenària com la seua existència. L'Estatut de la Vinya de l'any 32, la Llei 25/1970, Estatut de la Vinya del Vi i dels Alcohols, l'actual Llei 24/2003, de la Vinya i del Vi, i tot el marc comunitari així ho demostren.
La Unió Europea, des del seu inici i a partir dels seus Reglaments (CCE) 886 i 887/70, va establir l'Organització Comuna del Mercat (OMC), va regular el finançament de la política agrària comú i va ocupar una gran part dels recursos de l'esmentat finançament el sector vitivinícola. Des d'eixa data el legislador ha realitzat un esforç regulant el sector vitivinícola en el territori de la Unió Europea. Tal proliferació de normes va generar la necessitat que s'efectuara una compilació de les normes disposicions fonamentals referents a l'Organització Comuna del Mercat Vitivinícola, realitzada pel Reglament (CEE) 337/79. La segona OCMV es va plasmar en el Reglament (CEE) 822/87, que ha sigut derogat pel Reglament (CE) 1493/1999 del Consell, de 17 de maig, desenvolupat per diversos altres reglaments.
Per la seua banda, en l'àmbit estatal, la Llei 25/1970, de 2 de desembre, de l'Estatut de la Vinya, del Vi i dels Alcohols, va establir un sistema de protecció basat en les figures de les denominacions d'origen. Esta Llei, degut a a seua antiguitat i l'evolució del sector des de la data de promulgació, va ser objecte de modificacions i derogacions en part per mitjà de les lleis 2/1993, de 17 de març i 8/1996, de 15 de gener. En este mateix sentit altres factors com l'ingrés d'Espanya en la Unió Europea van provocar la derogació tàcita de preceptes que resultaven incompatibles amb la legislació comunitària, així com l'aparició a través de la normativa comunitària d'altres noves figures de protecció vinculades a la regulació dels vins de qualitat produïts en regions determinades, cosa que va aconsellar establir un nou sistema de nivells, en línia amb les orientacions internacionals, amb la finalitat d'assegurar als operadors la competitivitat dels vins i la concurrència lleial en el mercat, així es va publicar finalment la Llei 24/2003, de 10 de juliol, de la Vinya i el Vi.
L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana en l'article 34.1.4 atribuïx a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d'agricultura i ramaderia d'acord amb les bases i l'ordenació de l'activitat econòmica general (…), en els termes que disposen els articles 38, 131 i en els números 11 i 13 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució.
D'altra banda, l'article 31.3 assigna a la Generalitat la competència exclusiva per a regular les normes processals i de procediment administratiu que es deriven de les particularitats del dret substantiu valencià o de les especialitats de l'organització de la Generalitat.
L'article 51 de la Constitució espanyola establix que: "els poders públics garantiran la defensa dels consumidors i usuaris protegint, per mitjà de procediments eficaços, la seguretat, la salut i els seus legítims interessos econòmics". Així mateix declara que "els poders públics promouran la informació i l'educació dels consumidors i dels usuaris, en fomentaran les seues organitzacions i les escoltaran en les qüestions que puguen afectar-los, en els termes que la llei establisca. En el marc del que ha disponen els apartats anteriors, la llei regularà el comerç interior i el règim d'autorització de productes comercials".
Pel Reial Decret 207/1995, de 10 de febrer, sobre traspàs de funcions i servicis de l'administració de l'Estat a la Comunitat Valenciana en matèria contra fraus i qualitat agroalimentària, la Comunitat Valenciana assumix les funcions corresponents a viticultura i enologia en matèria de defensa contra fraus, el registre de productes enològics i el registre d'envasadors i embotelladors de vins i begudes alcohòliques, el registre de cellers tenidors o magatzemistes d'embotellat de vi de les denominacions d'origen i el control dels productes vitivinícoles destinats a altres membres de la Unió Europea.
A l'empara d'estes habilitacions competencials, es dicta la present llei que s'estructura en cinc títols. En el títol preliminar s'establix l'objecte i l'àmbit d'aplicació, es definixen alguns dels termes emprats i s'assenyalen els principis rectors que en esta matèria han de presidir l'actuació administrativa.
El títol I regula la viticultura, tracta dels drets per a plantar vinya, de l'autorització per a la plantació, la regularització de superfícies de vinya, la reestructuració i reconversió de la vinya, el capítol 2 recull les varietats i cultiu de la vinya, de la declaració de collita i els registres.
El títol II regula la vinicultura. Amb la finalitat d'aconseguir i assegurar la qualitat del producte, s'establixen les normes relatives a les pràctiques i tractaments enològics autoritzats. Arreplega, així mateix, les declaracions de producció i d'existències, així com els documents d'acompanyament que ha d'omplir tota persona física o jurídica i l'agrupació de persones que realitzen o facen realitzar el transport vitivinícola. Així mateix, s'establix l'obligació dels qui tinguen en el seu poder un producte vitivinícola a portar una comptabilitat específica de tals productes en llibres-registre, les anotacions del qual hauran de correspondre's amb les dades que figuren en els documents d'acompanyament. En este mateix títol es contenen les normes relatives a l'etiquetatge, a la designació la presentació i la publicitat dels productes vitivinícoles que, per a garantir la seguretat del consumidor, no podran ser enganyosos ni provocar confusió, els productes que infringisquen estes normes no es podran destinar a la venda ni comercialitzar-se ni exportar-se.
El títol III es dedica a la promoció i el foment dels vins de qualitat a la Comunitat Valenciana i a la protecció dels mateixos. Esta llei atribuïx a l'administració funcions de supervisió i tutela sobre el funcionament dels òrgans de gestió i sobre la seua adaptació als seus fins i al compliment d'obligacions que la pròpia Llei establix. Així mateix, regula la competència de certificació que correspondrà a la conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació, "encara que quan es tracte de vins emparats per un nivell de protecció dels previstos en la llei, la certificació podrà ser expedida per l'òrgan de control".
El títol IV regula el règim sancionador, aplicable a les infraccions en matèria vitivinícola i, per tant, es regula la protecció dels interessos del consumidor i dels productors vitivinícoles. Es referix també la llei a l'Estatut del Personal Inspector i a les obligacions dels operadors vitivinícoles i, finalment, establix les sancions aplicables a les infraccions.
Finalment, la llei compta amb sis disposicions addicionals, quatre transitòries, una derogatòria i tres finals, que entre altres aspectes atorga un termini prudencial perquè adapten els actuals consells reguladors a les prescripcions contingudes en la llei, autoritza al Consell per a realitzar el desenrotllament reglamentari i establix el termini d'entrada en vigor d'esta.
Per tot això anteriorment exposat, es deixa constància que amb la present llei es vol establir, per al sector vitivinícola, un marc legal compatible tant amb la normativa comunitària com amb la de l'Estat, que permeta l'ús de les competències que la Comunitat Valenciana té transferides, que ordene el sector de tal manera que es possibilite la creació de mecanismes, tant productius com comercials, que facen que els nostres vins competisquen tant en els mercats nacionals com internacionals.
TÍTOL PRELIMINAR
Disposicions generals
Article 1. Objecte i àmbit d'aplicació
1. L'objecte d'esta llei és l'ordenació del sector vitivinícola en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, de conformitat amb la normativa estatal i comunitària.
2. La present llei s'aplicarà a les vinyes destinades a la producció de raïm de vinificació plantat a la Comunitat Valenciana, a l'elaboració de vi en les instal·lacions ubicades en la mateixa, a les expedicions de productes vitivinícoles iniciats en la Comunitat, al sistema de protecció de l'origen i qualitat dels vins, als operadors vitivinícoles i al règim sancionador vitivinícola.
Article 2. Competències
1. L'exercici de les competències i funcions derivades de l'aplicació de la present llei correspon al Consell de la Generalitat i, sota la superior direcció d'este, a la conselleria competent en matèria d'agricultura, pesca i alimentació.
2. Es crearà el Consell Assessor de Viticultura i Enologia, com a òrgan col·legiat de caràcter consultiu, amb la finalitat d'assessorar i coordinar les activitats de tot el sector vitivinícola de la Comunitat Valenciana, presidit pel conseller competent en matèria d'agricultura i alimentació, i actuarà com a secretari del mateix el director de l'Institut Valencià de Qualitat Agroalimentària, IVCA. En la composició d'aquest Consell es garantirà la paritat entre els representants dels sectors de la producció, l'elaboració, la transformació i la comercialització. El funcionament i règim d'este òrgan que podrà actuar en ple i comissions de treball s'establirà per mitjà del desenrotllament reglamentari corresponent de la present llei. Este reglament contemplarà, en tot cas, el règim de funcionament de les comissions de treball dels sectors productius i de comercialització, representants, respectivament, dels sectors vitícola i vinícola, a més de quantes altres decidiren crear-se per mitjà de l'esmentada norma.
Article 3. Principis de l'actuació pública en l'ordenació vitivinícola
L'actuació de la conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació, haurà de tendir a:
a) Afavorir l'increment de la qualitat i de la competitivitat del sector vitivinícola regional i, especialment, de la renda agrària vitícola.
b) Impulsar la modernització de les explotacions, instal·lacions i servicis, a fi de garantir una presència i imatge comercial en l'entorn de la qualitat.
c) Definir els nivells de qualitat dels vins, les seues condicions i característiques
d) Promocionar i protegir els models vitivinícoles i fomentar la seua presència en els mercats nacional i internacional.
e) Defendre el potencial vitícola de la Comunitat Valenciana, per mitjà del manteniment de la superfície dedicada a vinya, en un marc de desenrotllament sostenible, equilibri territorial i cohesió social.
f) Promoure i incentivar l'associacionisme en el sector vitivinícola, en tota la cadena dels seus processos econòmics, des del productor fins al consumidor.
g) Col·laborar amb les organitzacions sectorials en accions de formació i capacitació professional dels viticultors.
h) Promoure la vertebració del sector fomentant la creació d'estructures intersectorials.
i) Finançar campanyes de promoció, difusió i informació relatives al consum del vi i a la protecció de les vinyes.
Article 4. Definicions
1. Les definicions dels conceptes i productes a què es referix esta llei són les establides en la normativa de la Unió Europea i de l'Estat, així com les que s'establisquen reglamentàriament pel govern a proposta del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació.
2. Així mateix i als efectes de la present llei, s'entendrà per:
a) Parcel·la vitícola: superfície contínua de terreny plantat de vinya o la plantació de vinya de la qual se sol·licita en un mateix any i en una mateixa varietat. Podrà estar formada per una o diverses parcel·les cadastrals senceres, per part d'una parcel·la cadastral o per una combinació d'estes.
b) Explotació vitícola: unitat tecnicoeconòmica integrada per un conjunt de béns i drets organitzats empresarialment pel titular per a l'exercici d'una activitat vitícola, principalment amb finalitat de mercat.
c) Productor vitivinícola: persona física o jurídica, agrupacions de les esmentades persones, que intervenen professionalment en alguna de les següents activitats del sector vitivinícola: la producció del raïm com a matèria primera, l'elaboració de vi, el seu emmagatzemament, la seua criança, el seu embotellat i la seua comercialització.
d) Marc de plantació: ordenació establida per a la disposició de les vinyes en la parcel·la vitícola.
e) Dret de replantació: dret a plantar vinyes reconegut per la Generalitat en una superfície equivalent en cultiu pur a aquelles que hagen sigut o vagen a ser arrencades en les condicions fixades en la present llei.
f) Arrencament: eliminació total dels ceps que es troben en un terreny plantat de vinya.
g) Plantació: col·locació definitiva de plantes de vinya o parts de plantes de vinya empeltades o no, amb vista a la producció de raïm o al cultiu de vinyes mares d'empelts.
h) Densitat de plantació: número de plantes de vinya existents en una parcel·la per unitat de superfície. En el Registre Vitícola la unitat utilitzada és l'hectàrea.
i) Patró o portaempelt: fracció de sarment arrelada i no empeltat destinat a la seua utilització com a patró, la finalitat del qual és proporcionar els òrgans subterranis de la planta.
j) Sobreempelt: empelt efectuat sobre una vinya ja empeltada amb anterioritat.
k) Empelt: fracció de sarment destinada a crear la part aèria de la planta, la finalitat de la qual és proporcionar la varietat productiva.
l) Planta empelt: fraccions de sarments acoblats per mitjà d'empelt en viver i amb la part subterrània arrelada.
m) Cultiu pur: superfície de cultiu realment ocupada per les vinyes o ceps, més la part proporcional de carrers i accessos que li corresponga d'acord amb el marc de plantació.
n) Reposició de marres: és la reposició de ceps improductius a causa de fallades d'arrelament, o per accidents físics, biològics o meteorològics.
o) Peu franc: planta de producció directa, obtinguda directament de la varietat productiva a partir de sarments arrelats i on, per tant, no es realitza l'operació d'empeltat.
p) Vi: és l'aliment natural obtingut exclusivament per fermentació alcohòlica, total o parcial, de raïm fresc, masegada o no, o de most de raïm.
q) Consumidor: persona física o jurídica que adquirix, com a destinatari final, un producte agroalimentari per a ser consumit, sense destinar-lo a cap procés industrial o comercial.
r) Certificació: reconeixement per part d'un organisme i/o entitat independent i competent tècnicament que un producte, procés o servici, complix les exigències determinades per un document normatiu.
s) Control: operació necessària per a contrastar si un producte, procés o servici, complix amb un requisit.
t) Acreditació: reconeixement per part autoritzada, autoritat o organisme, de la competència tècnica d'una persona o entitat per a la realització d'una determinada activitat.
u) Traçabilitat: possibilitat de trobar i seguir el rastre a través de totes les etapes de la producció, transformació i distribució d'un producte vitivinícola.
v) Consell Regulador: òrgan de gestió de les denominacions d'origen i denominacions d'origen qualificades.
w) Vinificació: conjunt d'operacions i processos realitzats en l'elaboració del vi.
x) Sector vitícola: conjunt de productors que conformen el sector productor representat, majoritàriament, per les organitzacions professionals agràries i cooperatives.
y) Sector vinícola: conjunt de productors representatius dels processos d'elaboració, criança, emmagatzemament, circulació i comercialització del vi.
z) Sector vitivinícola: persones físiques o jurídiques que es dediquen a la producció de raïm i elaboració de vi.
TÍTOL I
Viticultura
CAPÍTOL I
De l'ordenació vitícola
Article 5. Objectius de l'ordenació vitícola
Els objectius de la present Llei en matèria d'ordenació vitícola són:
a) L'increment de la rendibilitat i competitivitat del sector vitícola.
b) L'impuls de la modernització i innovació de les explotacions.
c) El manteniment de la superfície vitícola de la Comunitat Valenciana i el seu potencial productiu, en un marc de qualitat reconeguda.
d) El foment de tècniques sostenibles de producció, incentivant pràctiques culturals respectuoses amb el medi ambient i el desenrotllament rural.
e) La col·laboració en la formació i capacitació professional dels viticultors.
Article 6. Superfície vitícola i potencial de producció
1. La superfície vitícola de la Comunitat Valenciana és el conjunt de les superfícies de les vinyes autoritzades i legalment establides per a la producció de raïm de vinificació.
2. La superfície vitícola de la Comunitat Valenciana podrà ser modificada en els termes de la present llei, de la legislació estatal i de l'europea.
3. L'aplicació dels instruments de la present llei, no podrà generar un augment global del potencial de la producció de la Comunitat Valenciana, excepte en els supòsits expressament previstos en esta o en les normes que regulen el sector vitivinícola.
Article 7. Plantacions de vinyes
La plantació de vinyes a la Comunitat Valenciana haurà de realitzar-se a l'empara dels drets de nova plantació, replantació o plantació procedent de la reserva valenciana concedida per la conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació i amb l'autorització prèvia de la mateixa de conformitat amb allò que establix la present llei, en la reglamentació europea i en la legislació estatal.
Article 8. Drets de nova plantació
1. Es consideren drets de nova plantació els que, procedents del repartiment dels drets de noves plantacions assignades a la Comunitat Valenciana, permeten la plantació definitiva de plantes de vinya destinades a la producció de raïm de vinificació.
2. Així mateix es consideren drets de nova plantació, els concedits en els supòsits següents:
a) Experimentació vitícola.
b) Cultiu de vinyes mares d'empelts.
c) Superfícies destinades a plantacions en el marc de mesures de concentració parcel·lària o superfícies destinades a plantacions substitutives de parcel·les expropiades per causa d'utilitat pública.
3. La conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació, en les condicions que reglamentàriament es determine, podrà concedir drets de nova plantació per a superfícies, els productes vitivinícoles de les quals estiguen destinats exclusivament al consum familiar del viticultor o viticultora.
4. L'assignació dels drets corresponents als interessats s'efectuarà, prèvia consulta als representants del sector vitícola integrats en la Comissió de Treball a què fa referència l'article 2 de la present llei i en la forma que reglamentàriament es determine conforme als criteris de repartiment que fixe la conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació, ha de tindre com a objectius fonamentals la potenciació de la qualitat del vi, de manera que s'aconseguisca la màxima competitivitat en el mercat, i el manteniment del potencial vitícola territorial, no obstant això, els drets de plantació procedents de la Reserva Autonòmica de Drets de Plantació de la Vinya s'adjudicaran conforme a l'article 14 d'esta llei.
Però sempre conforme a criteris de repartiment territorial per al manteniment del potencial vitícola actual i qualitatius per a aconseguir la màxima competitivitat en el mercat.
5. Els beneficiaris del dret de nova plantació hauran de reunir els requisits següents:
a) Que les parcel·les per a les quals se sol·licite la nova plantació estiguen ubicades dins el territori de la Comunitat Valenciana.
b) Que tant el sol·licitant com el propietari de la parcel·la per a la qual es demana el dret tinguen inscrita en el registre i regularitzada la totalitat de la seua explotació vitícola, de conformitat amb el que establix la normativa vitícola vigent.
6. Els drets de nova plantació hauran de ser utilitzats pel productor a qui hagen sigut concedits i per a les superfícies i finalitats per a les quals s'hagen autoritzat per la conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació, sense que puga alienar sota cap títol, ni estos ni qualsevol altre dret de plantació que posseïsca, ha de mantindre les característiques de la seua explotació vitícola durant un termini que serà fixat per la norma reguladora del repartiment.
L'incompliment d'esta obligació suposarà la pèrdua dels drets concedits, incorporant-se els mateixos a la Reserva Autonòmica de Drets de Plantació de Vinya.
7. Els drets de nova plantació hauran d'utilitzar-se abans que finalitze la segona campanya següent a aquella en què s'hagen concedit, en cas contrari seran reintegrats a la reserva regional de la conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació.
8. En l'assignació de nous drets seran prioritàries aquelles superfícies acollides a una figura de qualitat així com aquelles explotacions en les quals el titular o la titular siga jove agricultor a títol principal.
Article 9. Autorització de la plantació
1. La utilització dels drets de nova plantació precisa d'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació.
2. En cada autorització, la conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació fixarà l'extensió superficial i les característiques agronòmiques que hauran de concórrer en la nova plantació, així com el període en què esta haurà de ser realitzada d'acord amb el que establix el punt 7 de l'article 8 d'esta llei, transcorregut el qual l'autorització perdrà la seua validesa, i els drets de plantació passaran a formar part de la Reserva Autonòmica. La plantació haurà d'ajustar-se estrictament als termes de l'autorització i produirà l'extinció, per consumació, dels drets corresponents.
3. En el cas de vins acollits a alguna figura de qualitat, les característiques agronòmiques a què es referix l'apartat anterior es fixaran conforme a allò que disposa el reglament corresponent de cada una d'estes.
4. Les noves plantacions de vinya es realitzaran amb material vegetal inclòs en la classificació de varietats de vinya admesa, respectant els requisits establits en la normativa aplicable en matèria vitícola, especialment pel que fa a la prohibició del sobreempelt de varietats de vinyes de vinificació en varietats que no siguen de vinificació aplicable.
Article 10. Drets de replantació
1. Els drets de replantació s'assignaran per la conselleria competent en matèria d'agri-cultura i alimentació.
Els drets de replantació, tant els generats per l'arrencament d'una plantació en la mateixa explotació, com els adquirits en virtut d'una transferència, hauran d'utilitzar-se abans que finalitze l'octava campanya següent a aquella durant la qual s'haja procedit a l'arrencament prèviament declarat.
No obstant això, en el cas de drets adquirits per transferència, estos hauran d'utilitzar-se abans que finalitze la segona campanya des de l'autorització de la transferència, sense que en cap cas es puga superar el termini establit en el paràgraf anterior.
2. La conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació podrà concedir drets de replantació anticipada per a plantar en una superfície determinada, als productors que presenten un compromís per escrit que procediran a l'arrencament abans que finalitze la segona campanya posterior a la plantació de la superfície.
Tal compromís escrit haurà d'anar acompanyat d'un aval bancari a presentar en la conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació per un import a determinar en cada cas per l'esmentada conselleria, que no podrà ser inferior al valor de la nova plantació a realitzar, incloent el valor de la superfície, de la plantació i del dret de replantació.
3. Els drets de replantació podran concedir-se per una superfície equivalent en cultiu únic o pur a la ja arrencada o per arrencar, sempre que no s'incremente el potencial productiu corresponent a la superfície arrencada o per arrencar.
4. Els drets de replantació només podran utilitzar-se per a les superfícies i finalitats per a les quals s'hagen concedit, excepte els supòsits de transferència d'estos regulats en l'article següent.
5. Transcorregut el període de vigència d'estos drets sense que el titular els haja utilitzat, excepte en cas de força major, passaran automàticament a la Reserva Autonòmica de Drets de Plantació de la Vinya.
Article 11. Transferència de drets de replantació
1. Els drets de replantació podran ser transferits totalment o parcialment en els casos següents:
a) Quan la propietat de la parcel·la a què pertanyen els drets es transferisca per qualsevol negoci jurídic inter vivos o mortis causa.
b) Quan únicament es transmeten els drets des d'una parcel·la a una altra i la parcel·la de l'adquirent es destine a la producció de vins amb denominació d'origen o vins de taula designats per mitjà d'indicació geogràfica o al cultiu de vinyes mares d'empelts.
c) Complint els requisits establits en l'article 4.4 a) del Reglament (CE) núm. 1.493/1999.
2. La transferència de drets de replantació entre particulars, que podrà efectuar-se per mitjà de qualsevol negoci jurídic inter vivos, requerirà d'una autorització administrativa prèvia, emesa per la conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació quan es realitze íntegrament en el territori de la Comunitat Valenciana o per l'òrgan competent de l'administració general de l'Estat quan afecte altres comunitats autònomes.
3. Segons el que disposa la normativa estatal, no podrà autoritzar-se la transferència de drets de replantació anticipada, de drets de nova plantació, de drets de replantació provinents d'una transferència o, si és el cas, d'una reserva, no utilitzats per qui pretén transmetre'ls.
4. Les transferències de drets no podran suposar, en cap cas, increment del potencial productiu vitícola. Si el rendiment de la parcel·la a plantar superara en més del 5% el rendiment de la parcel·la d'arrencada, s'efectuarà l'ajust corresponent.
5. Per a sol·licitar transferència de drets de replantació, els adquirents hauran de complir les condicions següents:
a) Tindre regularitzada la totalitat de la seua vinya, de conformitat amb la normativa vitícola vigent.
b) Estar en vigor el dret que adquirisca per transferència.
c) No haver transferit drets de replantació, ni haver-se beneficiat d'una prima d'abandó definitiu, durant la campanya vitivinícola en curs o durant les cinc campanyes precedents.
d) Les plantacions a efectuar amb drets de replantació hauran de complir la normativa reguladora específica de la denominació d'origen corresponent o tindre dret a comercialitzar el raïm de taula produït amb una indicació geogràfica.
6. Per a poder cedir drets de plantació, el cedent haurà de complir els requisits següents:
a) Tindre regularitzat la totalitat del seu vinya de conformitat amb la normativa vigent.
b) Estar en vigor el dret a transferir.
c) No haver obtingut dret de nova plantació ni per transferència en la campanya vitícola en curs ni durant les cinc campanyes precedents.
d) Notificarà el preu que s'oferisca o convinga respectivament.
7. La transferència de drets de replantació per a ser exercits en el territori d'una altra comunitat autònoma requerirà la certificació prèvia, emesa per la conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació, de l'existència dels drets que es pretenen transferir, així com del compliment dels requisits per part del cedent, sense perjuí de allò que disposa l'apartat 8 del present article.
8. La conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació podrà igualment, en tant no es dicte la resolució que pose fi al procediment de transferència, fer ús d'un dret de tanteig i retracte pel preu que efectivament es convinga per a la compravenda del dret de replantació en el contracte corresponent.
9. S'establirà la possibilitat d'efectuar el dret de tanteig i retracte amb els titulars de les parcel·les vitícoles limítrofes a la parcel·la d'origen del dret de replantació.
Tindran preferència en l'esmentat dret de tanteig i retracte els agricultors joves i/o els agricultors professionals.
Article 12. Autorització de la replantació
1. La utilització dels drets de replantació necessita d'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació.
2. Les autoritzacions contindran els mateixos extrems i tindran les mateixes prohibicions que les establides en l'article 9, apartat 4.
3. La Comissió de Treball del sector vitícola a què al·ludix l'article 2 de la present llei es constituirà en Comissió de Seguiment de les autoritzacions de replantació, i s'haurà de retre compte davant d'ella, amb la periodicitat que reglamentàriament es determine, de les autoritzacions tramitades en eixe període de temps.
Article 13. La reposició de marres
1. La reposició de marres o ceps improductius per manca d'arrelament, empelt, accidents físics, biològics o meteorològics no tindrà la consideració de replantació, i podrà efectuar-se sense límit durant els cinc primers anys posteriors a la plantació.
2. En plantacions de més de cinc anys, només es podrà reposar anualment un màxim del 5% del nombre de ceps útils existents en cada parcel·la vitícola.
3. L'autorització d'un percentatge superior de reposició requerirà d'una resolució expressa de la conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació, que només podrà concedir-la en cas de danys excepcionals degudament acreditats.
Article 14. Reserva Autonòmica de Drets de Plantació de Vinya
1. La Comunitat Valenciana constituirà una Reserva de Drets de Plantació de Vinya a fi de facilitar la gestió del seu potencial vitícola i evitar la pèrdua del mateix. Tals drets figuraran inscrits a favor seu en el Registre de Drets de Replantació.
2. A la reserva de la Comunitat Valenciana s'incorporaran els drets de plantació i replantació següents:
a) Drets de plantació de nova creació concedits per la Unió Europea, referits en l'article 8.
b) Drets de replantació el període de vigència o termini d'utilització dels quals haja caducat.
c) Drets de replantació cedits o venuts directament a la reserva pels seus titulars, o adquirits per la Generalitat mitjançant l'exercici dels drets de tanteig i retracte establits en la present llei.
d) Drets de replantació aportats com a penalització per a la regularització de superfícies de vinya.
e) Altres drets que, d'acord amb la normativa vigent, pogueren incloure's.
3. Els drets de plantació inclosos en la Reserva Autonòmica podran ser adjudicats de forma gratuïta o per mitjà de contraprestació econòmica a les persones físiques o jurídiques, o a les seues agrupacions, que desitgen realitzar una plantació de vinya al territori de la Comunitat Valenciana.
4. Els drets de plantació procedents de la reserva esmentada s'adjudicaran, una vegada oïda la Comissió de Treball del sector vitícola, mitjançant concurs, atenent a les condicions i requisits que s'establisquen en la normativa comunitària en vigor i en la corresponent ordre de convocatòria de la conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació.
5. Els drets de plantació procedents de la reserva esmentada s'adjudicaran a viticultors, i no podran ser objecte de transferència, inter vivos, en un període mínim de quinze anys comptats a partir de la data d'assignació al viticultor o viticultora.
6. En l'adquisició de drets de plantació procedents de la Reserva Autonòmica es respectarà el principi bàsic del manteniment del potencial productiu.
7. La utilització dels drets de plantació provinents de la Reserva Autonòmica necessita l'autorització prèvia de la Conselleria d'Agricultura i Alimentació en els termes de l'article 9 de la present llei.
8. Els drets de plantació inclosos en la Reserva Autonòmica no podran ser adjudicats a viticultors que no tinguen regularitzades totes les parcel·les de la seua explotació vitícola.
9. Per a l'adjudicació dels drets de plantació s'exigirà als sol·licitants posseir un nivell de capacitat agrària suficient en l'àrea vitícola, i per a la seua determinació es conjugaran criteris de formació lectiva i experiència professional.
Article 15. Plantacions il·legals i obligació d'arrencada
1. Les superfícies de vinya plantada sense autorització administrativa o sense ajustar-se als termes de la mateixa seran considerades il·legals i hauran de ser arrencades pel titular de l'explotació vitícola o pel propietari de la parcel·la subsidiàriament, sense perjuí del seu dret per a reclamar el pagament dels costos de l'arrencament a qui siga responsable de la plantació il·legal.
2. Seran arrencades igualment, les superfícies per a les quals s'haja assumit un compromís d'arrencada i les plantades amb varietats de vinya no incloses en la classificació de varietats de vinya efectuada per la conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació, excepte en el cas que es tracte de vinyes utilitzades en investigacions o experimentacions vitícoles.
3. Les superfícies plantades amb varietats de vinya suprimides de la classificació que efectue la conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació hauran de ser arrencades en un termini de 25 anys, comptats a partir de la publicació de la normativa per la qual es regula la seua supressió.
4. La conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació, mitjançant una resolució expressa i prèvia tramitació del corresponent expedient administratiu, declararà l'obligació d'arrencar la vinya.
5. A partir de l'entrada en vigor d'esta Llei, només s'autoritzaran plantacions de vinyes de varietats que no consten en la classificació, per a finalitats d'investigació i experimentació que duguen a terme entitats que es dediquen a estes finalitats.
Article 16. Regularització de superfícies de vinya i destinació de les produccions
1. Els productes obtinguts del raïm procedent de parcel·les de vinya plantada abans de l'1 de setembre de 1998, que no es troben regularitzades, només podran ser posats en circulació amb destinació a les destil·leries, mentres les dites parcel·les no siguen regularitzades per la conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació. Es podrà sol·licitar l'exoneració d'esta obligació en els termes que establix la legislació comunitària en la matèria. El procediment de regularització serà l'establit en la corresponent normativa comunitària, estatal i autonòmica.
2. Les superfícies de vinya plantada a partir de l'1 de setembre de 1998 i a què fa referència l'apartat 7 de l'article 2 del Reglament CE 1493/1999, hauran de ser arrencades pel propietari de la parcel·la, sense perjuí del seu dret a reclamar el cost de l'arrencada al responsable de la plantació il·legal.
La conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació executarà subsidiàriament l'obligació d'arrencada si en el termini de dos mesos, a comptar de la notificació efectuada a este efecte, el titular de la parcel·la no executa l'obligació.
El compliment d'esta obligació haurà de ser acreditat davant la conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació quan esta ho requerisca.
3. En qualsevol dels dos casos a què es referixen els apartats 1 i 2 del present article, la conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació, aplicarà les sancions que corresponguen.
4. Com a excepcions a l'arrencada regulada en este article, podran establir-se les contingudes en la normativa de la Unió Europea.
Article 17. Reestructuració i reconversió de vinyes
1. S'aplicarà el règim de reconversió i reestructuració de vinya regulada en la normativa comunitària, estatal o autonòmica, a totes les vinyes situades a la Comunitat Valenciana, comprenent les accions previstes en la normativa de referència.
2. La conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació establirà la normativa pertinent que desenrotlle estes actuacions i les possibles ajudes de suport.
3. La conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació podrà concedir ajudes per a compensar els productors per la pèrdua d'ingressos derivada de l'aplicació del pla i per a participar en els costos de reestructuració i reconversió de la vinya.
4. La conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació determinarà els casos exclosos d'este règim.
5. Les superfícies que s'acullen a un pla de reestructuració i reconversió hauran de mantindre en cultiu durant un període mínim de deu anys, comptats des de la campanya següent a l'execució de la mesura.
6. El termini per a l'execució de plans serà, com a màxim, de huit anys següents a la seua aprovació, per la Comunitat Valenciana, i podrà ser ampliat per motius de força major.
7. L'aprovació dels plans de reestructuració i reconversió, després de la seua tramitació administrativa, correspon a la conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació.
CAPÍTOL II
Varietats i cultiu de la vinya
Article 18. Classificació de les varietats de vinya i competència
1. La conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació, amb la consulta prèvia a l'òrgan col·legiat a què al·ludix l'article 2 de la present llei, elaborarà i mantindrà actualitzada, en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, la classificació de les varietats de vinya destinades a la producció de vi que només podran pertànyer a l'espècie Vitis vinífera i que estaran compreses en una de les categories següents:
a) Recomanades
b) Autoritzades
c) Conservació vegetal, si procedix.
2. Queden totalment prohibides la plantació, la substitució de marres, l'empelt in situ i el sobreempelt, de varietats de vinya no inscrites en la classificació, llevat que les vinyes siguen utilitzades en investigacions i experiments científics que hagen sigut prèviament autoritzats per la conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació.
3. Reglamentàriament es determinarà el procediment a seguir per a la inclusió o supressió de varietats de la llista de varietats de vinya, i per a la seua classificació, així com els efectes que d'això es deriven. El procediment haurà d'incloure la consulta prèvia als representants del sector vitícola.
4. La classificació identificarà les varietats de vinya aptes per a la producció de cada un dels vins de qualitat produïts en una regió determinada (v.q.p.r.d), produïts a la Comunitat Valenciana. Les varietats de vinya que no figuren entre estes hauran de ser eliminades de les parcel·les de vinya destinades a la producció dels v.q.p.r.d. corresponents, de manera que totes les parcel·les de vinya destinades a la producció dels v.q.p.r.d. estaran plantades únicament amb varietats incloses en la llista corresponent. Cap dels vins obtinguts del raïm arreplegades en parcel·les amb varietats que no figuren en la llista respectiva podrà optar a la qualificació com v.q.p.r.d.
5. No obstant això, allò previst en el paràgraf anterior, durant un període de tres anys, des que produïsca efecte la delimitació de cada regió determinada, podrà autoritzar-se la presència de varietats de vinya no aptes per a la producció del v.q.p.r.d. en qüestió, sempre que es tracte de varietats de l'espècie Vitis vinífera, L, i no representen més del 20% del conjunt de varietats de vinya de la parcel·la o subparcel·la que es tracte.
Article 19. Les plantes de vinya
1. Tot el material vegetal que s'utilitze en les plantacions de vinya haurà de procedir de vivers legalment establits. Hauran d'emprar-se portaemplets, que hauran d'estar catalogats com a autoritzats i/o recomanats i procedir de vinyes americanes o dels seus encreuaments, amb provada resistència a l'atac de la fil·loxera.
2. El material utilitzat en tot tipus de plantacions haurà d'estar certificat, sempre que existisca disponibilitat d'este, bé per a varietats de portaempelts, bé per a varietats viníferes.
3. La conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació vetllarà per la sanitat del material vegetal certificat i ajudarà a la propagació del material vegetal sa.
Article 20. Cultiu de la vinya
1. La conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació, els òrgans de gestió dels v.q.p.r.d., i la representació de l'òrgan col·legiat a què al·ludix l'article 2 de la present llei, dins dels seus respectius àmbits de competència, seran els competents per a l'establiment i control de les pràctiques de cultiu de la vinya en l'àmbit de la Comunitat Valenciana.
2. Serà competència de la conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació la vigilància i control de les malalties i plagues que afecten el cultiu de la vinya. A este efecte recomanaran als viticultors les pràctiques i tractaments que hagen de ser aplicats. En casos de greu amenaça per a la viticultura podrà ordenar l'aplicació obligatòria dels tractaments que siguen necessaris per a l'eradicació d'estos, així com adoptar les mesures que es consideren oportunes.
3. Igualment es podran adoptar les mesures necessàries per a eradicar o limitar qualsevol pràctica de cultiu que resulte insostenible des del punt de vista mediambiental, per ser susceptible de produir alteracions negatives en l'ecosistema o, des del punt de vista socioeconòmic, per anar en detriment de la rendibilitat de la viticultura regional.
4. Els òrgans de gestió dels v.q.p.r.d., així com la norma específica de cada una de les classificacions de tals vins, podran establir la forma i condicions en què estiga autoritzat el reg en la seua zona de producció, així com les modalitats d'aplicació, i els rendiments màxims autoritzats per a les distintes varietats, sempre que estiga justificat. Els òrgans de gestió hauran de comunicar a la conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació totes les decisions que s'adopten respecte d'això. Així mateix, la conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació, podrà ordenar la implantació obligatòria de sistemes de control del reg en explotacions o parcel·les singularitzades en les quals es declaren altes produccions, atribuïbles a regs excessius, entenent per tals aquells que no tinguen com a objecte el manteniment del nivell d'humitat vital de la vinya en els períodes de major insolació i menors precipitacions.
5. En els casos en què la reglamentació comunitària preveja que els productes vitivinícoles hagen de tindre necessàriament una destinació concreta, correspondrà als interessats la càrrega de demostrar, mitjançant proves adequades, que s'ha acomplit tal previsió, sense que puga exonerar-se al·legant l'entrega dels productes a un tercer.
Article 21. Declaració d'origen i destinació del raïm
1. Estaran obligats a presentar declaració de collita, davant la conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació, les persones físiques o jurídiques, o les seues agrupacions, que produïsquen raïm destinat a la vinificació, segons establix la normativa comunitària i estatal, si és el cas.
2. Els titulars de cellers d'elaboració hauran de declarar, en les mateixes condicions, el raïm rebut de cada productor.
CAPÍTOL III
Dels registres
Article 22. Registre vitícola
1. Tot viticultor o viticultora està obligat a declarar totes i cada una de les parcel·les de vinya que cultive en la seua explotació en l'àmbit de la Comunitat Valenciana i a facilitar la informació requerida per a la seua inscripció en el Registre Vitícola Comunitari.
2. Qualsevol modificació en les dades incloses en el Registre Vitícola referents a la titularitat o a les característiques agronòmiques haurà de ser comunicada pel viticultor o viticultora a l'òrgan competent de la conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació.
3. Les noves plantacions de vinya autoritzada per l'administració seran inscrites d'ofici.
4. El Registre Vitícola farà constar, si és el cas, la situació il·legal, sense perjuí de les actuacions administratives que es deriven de la seua existència.
Article 23. Registre de Drets de Replantació de Vinya
1. Es crea el Registre de Drets de Replantació de Vinya on s'arreplegarà com a mínim la informació referent a la titularitat, la superfície, el rendiment associat i la vigència d'estos, així com l'origen.
2. Els drets de replantació registrats s'expressaran en extensió de la superfície de vinyar pur equivalent a l'ocupada per la vinya legalment establida i arrencada amb autorització de l'administració.
3. La seua inscripció en el Registre de Drets de Replantació de la Vinya es realitzarà d'ofici per l'òrgan competent una vegada comprovat el fet generador d'estos a favor de l'explotador vitícola de la parcel·la arrencada o sobre la qual l'explotador haja assumit i fiançat un compromís d'arrencada.
TÍTOL II
Vinicultura
CAPÍTOL I
Elaboració i emmagatzemament
Article 24. Objectius de l'ordenació vinícola
En matèria d'ordenació vinícola, l'objectiu de la present llei consistix a establir el marc legal adequat per a:
a) Millorar la competitivitat i la diversitat dels productes derivats del raïm a la Comunitat Valenciana subjectes a esta llei.
b) Determinar la qualitat dels productes del vi, les seues condicions i característiques.
c) Assegurar la seguretat i la qualitat alimentària en totes les fases de la cadena.
d) Fomentar la presència i la imatge comercial dels vins.
e) Promocionar i divulgar la cultura del vi.
f) Incentivar la formació i la professionalització en el sector vinícola.
Article 25. Elaboració
1. Només podran elaborar-se a la Comunitat Valenciana aquells productes vitivinícoles que estiguen autoritzats per la legislació específica de la Unió Europea, Espanya i la Comunitat Valenciana. L'elaboració d'estos només podrà realitzar-se en les instal·lacions que es troben inscrites degudament en el Registre d'Indústries Agràries.
2. La inscripció en este registre no eximix de l'obligació d'inscriure les instal·lacions en aquells altres que siguen obligatoris.
Article 26. Pràctiques i tractaments enològics
1. Tots els productes procedents del raïm que s'elaboren a la Comunitat Valenciana es correspondran amb les definicions contingudes en l'annex I del Reglament (CE) 1493/1999.
2. En l'elaboració dels productes vitivinícoles, únicament podran utilitzar-se pràctiques i tractaments enològics autoritzats per la Unió Europea continguts en el títol V i en els annexos IV i V del Reglament (CE) 1493/1999, excepte en aquells casos en què la normativa nacional establisca pràctiques i tractaments més restrictius.
3. Queda prohibit l'augment artificial de la graduació alcohòlica natural, amb l'excepció dels supòsits i en les condicions que, d'acord amb la legislació vigent, siguen expressament permesos per la conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació.
4. Les normes de desenrotllament de la present llei establiran el procediment per a l'autorització, declaració i control d'aquelles pràctiques i tractaments enològics que estiguen condicionats, i per al control de destinació dels productes que no responguen a les definicions legals o que en la producció, conservació, i emmagatzemament, envelliment i criança d'estes, s'hagen utilitzat pràctiques i tractaments prohibits.
5. Amb caràcter general, queden prohibits el depòsit i la tinença en cellers i en qualsevol classe de locals d'elaboració i emmagatzemament de vi, de substàncies o productes susceptibles de ser utilitzats en els vins i la resta de productes derivats del raïm, l'ús dels quals estiga expressament prohibit per la legislació vigent.
Article 27. Emmagatzemament
1. L'emmagatzemament, per a la comercialització, de productes vitivinícoles, només podrà realitzar-se en aquells locals i depòsits que es troben degudament inscrits en el Registre d'Indústries Agràries.
2. Les pràctiques i tractaments enològics autoritzats que es realitzen en productes ja elaborats només podran utilitzar-se per a garantir una bona conservació o un adequat envelliment i/o criança del producte.
CAPÍTOL II
Declaracions, documents i registres
Article 28. Declaracions d'existències i producció
Les persones físiques o jurídiques o les agrupacions de les esmentades persones, productores de vi estaran obligades a presentar en la conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació, abans del 10 de desembre de cada any, la declaració de productes elaborats diferenciant segons el tipus de producte, així com la declaració d'existències de campanyes anteriors, amb les excepcions que s'establisquen reglamentàriament.
Article 29. Documents d'acompanyament
1. Tota persona física o jurídica i tota agrupació de persones que realitzen o facen realitzar el transport d'un producte vitivinícola que s'inicie a la Comunitat Valenciana, haurà d'omplir, davall la seua responsabilitat un document que acompanye a tal transport fins al lloc de destinació, conforme als models i instruccions establits reglamentàriament en l'article 3 del Reglament (CE) 884/2001.
2. Les excepcions a l'obligació continguda en el paràgraf anterior seran les establides en l'article 4 del reglament esmentat.
3. L'expedidor de productes vitivinícoles estarà obligat a remetre a la conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació, en els terminis i condicions que esta determine, una còpia de cada un dels documents d'acompanyament que haja emés.
4. Els documents d'acompanyament emesos i rebuts hauran de conservar-se durant els cinc anys posteriors a l'expedició i la recepció.
Article 30. Llibres-Registres
1. Els titulars d'indústries agràries, dedicades a les activitats d'elaboració, emmagatzemament, envelliment i embotellat dels productes vitivinícoles previstos en l'article 1, apartat 2 del Reglament (CE) 1493/1999, estaran obligats a portar llibres-registre per cada categoria de producte i instal·lació, segons els models establits conforme a la normativa vigent.
2. En els llibres-registre s'anotaran les entrades i eixides de cada lot efectuades en les instal·lacions, així com les pràctiques enològiques efectuades, de conformitat amb el que disposa el títol II del Reglament (CE) 884/2001. Les excepcions a esta obligació seran les establides reglamentàriament.
3. La conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació establirà les instruccions pertinents per al reconeixement de llibres-registre informatitzats, que seran voluntaris.
4. Els llibres-registre hauran d'estar degudament diligenciats per la conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació, i hauran de ser conservats pel responsable almenys durant els cinc anys posteriors a la data del seu tancament definitiu.
5. Els comptes dels llibres-registre es tancaran, almenys, una vegada a l'any, el 31 de juliol, coincidint amb l'inventari anual d'existències. L'1 d'agost de cada any s'anotaran com a entrades les existències comptables, conforme es determine en la normativa reglamentària que a este efecte s'establisca. Si estes no coincidixen amb les existències reals es deixarà constància d'este fet i de la regularització.
Article 31. Registres d'instal·lacions d'embotellat i d'embotelladors
1. En l'àmbit de la Comunitat Valenciana es creen els registres d'instal·lacions d'embotellat i d'embotelladors.
2. Hauran d'inscriure's en el registre d'instal·lacions d'embotellat totes aquelles persones físiques o jurídiques que tot i disposar de les instal·lacions fisicomecàniques corresponents embotellen per compte propi o alié realitzen amb finalitats comercials la introducció dels productes previstos en la present Llei, en recipients de capacitat igual o inferior a 60 li-tres.
3. En el registre d'embotelladors s'inscriuran les persones físiques o jurídiques que efectuen o facen efectuar pel seu compte l'embotellat en recipients de capacitat igual o inferior a 60 litres.
4. Reglamentàriament s'establirà el procediment per a la inscripció en estos.
CAPÍTOL III
Designació, denominació i presentació
Article 32. Etiquetatge
1. Llevat de les excepcions que legalment es determinen, a partir del moment en què el producte vitivinícola es pose en circulació en un envàs amb un volum nominal de 60 litres o menys, l'envàs haurà d'anar etiquetat. Este etiquetatge haurà de ser conforme a les disposicions del Reglament (CE) 1493/1999, del Reglament (CE) 753/2002, i de les altres normes que se li apliquen.
2. En el cas d'envasos de volum superior a 60 litres, quan estiguen etiquetats també hauran de ser conformes amb el que establixen les disposicions esmentades en l'apartat anterior.
Article 33. Designació, denominació, presentació i publicitat
1. La designació i la presentació dels productes vitivinícoles, així com la publicitat relativa a estos, no seran enganyoses ni de tal naturalesa que provoquen confusions o induïsquen a error a les persones a qui van dirigits, en particular pel que fa al tipus de producte, les seues propietats, el grau alcohòlic, el color, l'origen o procedència, la qualitat, la varietat de la vinya, l'any de collita, el volum del recipient i la identitat de les persones físiques o jurídiques que participen o hagen participat en la seua elaboració o distribució del producte, en particular les de l'embotellador.
2. Els productes, la designació o presentació dels quals no s'ajusten a les disposicions del Reglament (CE) 1.493/1999, del Reglament (CE) 753/2002 i la resta de normes de desplegament i aplicació, no podran ser destinats a la venda, ser comercialitzats ni exportar-se.
No obstant això, la conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació podrà permetre que el producte es destine a la venda, es comercialitze o s'exporte, sempre que la designació o la presentació de tal producte es modifique per a complir el que preveu la legislació vigent.
TÍTOL III
Sistema de protecció de l'origen, promoció
i foment dels vins de qualitat
CAPÍTOL I
Disposicions generals
Article 34. Promoció de la qualitat del vi
La promoció de la cultura del vi perseguix els següents objectius:
a) Impulsar pràctiques que promoguen la millora de la qualitat dels vins i de les seues tècniques de producció i comercialització, així com les millores en la gestió empresarial que contribuïsquen a tals fins.
b) Regular el marc legal a què han d'ajustar-se les denominacions de qualitat.
c) Establir mesures amb la finalitat d'incentivar la col·laboració entre els operadors de la cadena de producció, elaboració, transformació i comercialització, per a incrementar en el mercat els productes amb distintius de denominacions de qualitat.
d) Contribuir a la promoció d'estos productes en el mercat nacional i internacional baix la figura d'una Fundació on estiguen representats tots els sectors i les federacions implicades en la present Llei, en la forma que reglamentàriament es determine.
e) Reconéixer, regular i controlar la qualitat dels vins.
f) Fomentar la vertebració del sector vitivinícola.
g) Finançar campanyes de promoció, difusió i informació relatives al consum de vi i la protecció de la vinya, amb la creació d'un fons de promoció vitivinícola. Sempre que les campanyes estiguen finançades, totalment o parcialment, amb fons públics s'hauran de respectar els criteris següents:
– Recomanar el consum moderat i responsable del vi.
– Informar els consumidors dels beneficis del consum del vi, com a element essencial de la dieta mediterrània.
– Educar i formar els consumidors.
– Impulsar i difondre el coneixement dels vins, de la Comunitat Valenciana.
Article 35. Titularitat i ús dels nivells de qualitat
1. Els noms geogràfics protegits per estar associats a cada nivell de protecció segons la seua respectiva norma específica, i en especial les denominacions d'origen, són béns de titularitat pública i no podran ser objecte d'apropiació individual, venda, alienació o gravamen, i quedaran protegits davant d'usos diferents dels regulats per la present llei, per les normes que la despleguen i per la resta de normes d'aplicació.
2. Cada nivell de qualitat es reconeixerà oficialment conforme al procediment que reglamentàriament s'establisca en cada cas, i es regirà, a més de complir amb el marc jurídic d'aplicació, per un reglament específic que inclourà almenys:
a) Els requisits que ha de complir l'òrgan de gestió responsable de tal nivell de qualitat.
b) Els requisits que ha de complir el producte de referència.
c) Els requisits i obligacions dels operadors implicats en el nivell de qualitat.
d) Un sistema de control i certificació de conformitat amb el que disposa l'article 27 de la Llei 24/2003.
3. Reglamentàriament es podran establir marques i distintius gràfics que diferencien en el mercat un o més nivells de qualitat.
4. La utilització dels noms geogràfics dels nivells de qualitat està reservada exclusivament per als productes vinícoles que en tinguen dret a l'ús.
5. No podrà denegar-se l'accés a l'ús del nivell de qualitat, ni per tant, la condició de membre de tal nivell de qualitat, a qualsevol persona física o jurídica que ho sol·licite i complisca els requisits establits en la normativa d'aplicació, excepte en els supòsits de sanció ferma en via administrativa per infraccions que comporten la suspensió temporal o definitiva de l'ús del nom protegit.
Article 36. Àmbit de protecció
1. La protecció implica el dret exclusiu a utilitzar les denominacions dels nivells de qualitat, reconegudes per la conselleria en matèria d'agricultura i alimentació, pels operadors que complisquen amb els requisits i normativa establida respecte d'això.
2. Per a evitar la competència deslleial i el mal ús de les denominacions dels nivells de qualitat, el seu àmbit de protecció i salvaguarda s'estén als aspectes següents:
a) Els noms de les denominacions dels nivells de qualitat protegides o associades a referències de qualitat emparades per la legislació vigent són de titularitat pública i no poden ser objecte de disposició, gravamen o aplicació restringida pels operadors agroalimentaris.
b) Ningú pot reservar-se una denominació d'un nivell de qualitat, fer un ús indegut o utilitzar-la per a la designació de productes que no responguen intrínsecament als requisits exigits.
c) La protecció comprén des de la producció a totes les fases de comercialització, presentació, publicitat, etiquetatge i als documents comercials dels productes en qüestió. Així mateix, implica la prohibició d'emprar qualsevol indicació falsa o que induïsca a confusió sobre la procedència, l'origen, la naturalesa i les característiques essencials dels productes, tant en l'envàs o embalatge, com en la publicitat i documents relatius a estos.
d) Les marques o noms comercials que facen referència a noms de denominacions de qualitat protegides o associades a referències de qualitat, únicament podran ser emprades en productes amb dret a elles.
e) Els noms geogràfics associats a denominacions d'origen no podran ser emprats en la designació, la presentació o la publicitat de productes vitivinícoles que no complisquen intrínsecament amb els requisits exigits, encara que els noms vagen traduïts a altres llengües o precedits d'expressions com tipus, estil, gust o altres semblants que puguen induir a confusió al consumidor.
CAPÍTOL II
Nivells del sistema de protecció
Article 37. Nivells del sistema de protecció
1. Els nivells del sistema de protecció dels productes vitivinícoles s'establixen, d'acord amb la Llei 24/2003 de 10 de juliol, en vins de taula i vins de qualitat produïts en una regió determinada (v.q.p.r.d.).
2. Els vins de taula, al seu torn, podran ser:
a) Vins de taula.
b) Vins de taula amb dret a la menció tradicional "vi de la terra".
3. Vins de qualitat produïts en una regió determinada (v.q.p.r.d.) que, al seu torn, podran distingir-se els nivells següents:
a) Vins de qualitat amb indicació geogràfica.
b) Vins amb denominació d'origen.
c) Vins amb denominació d'origen qualificada.
d) Vins de finca.
4. Així mateix, es reconeixeran aquells altres que complisquen amb les disposicions comunitàries, i en les disposicions que se li apliquen per raó de la matèria.
Article 38. Superposició de nivells
1. Una mateixa parcel·la de vinya podrà proporcionar raïm per a l'elaboració de vins amb destinació a un únic o a diferents nivells de protecció, sempre que el raïm utilitzat i el vi obtingut complisquen els requisits establits per al nivell o nivells triats, inclosos els rendiments màxims de collita per hectàrea assignada al nivell triat.
2. La totalitat del raïm procedent de les parcel·les d'una explotació la producció de la qual excedisca dels rendiments màxims establits per a un nivell de producció haurà de ser destinada a l'elaboració de vi acollit a un altre nivell de protecció per al qual es permeten rendiments màxims superiors a la producció de la parcel·la indicada o a destil·lació.
Article 39. Vins de taula amb dret a la menció tradicional "vi de la terra"
1. Podrà utilitzar-se la menció "vi de taula" amb drets a la menció tradicional "vi de la terra" en un vi originari de la Comunitat Valenciana quan es complisquen els requisits establits en l'article 19 de la Llei 24/2003 i, a més, aparega com a tal en la declaració de producció, els registres oficials i en aquells documents necessaris que s'exigisquen en les diferents fases de producció, elaboració, envelliment, comercialització i transport entre instal·lacions des de l'entrada de raïm per a l'elaboració fins a l'embotellat.
2. En el cas de pèrdua del dret a utilitzar la indicació de procedència s'anotarà l'eixida de les partides afectades en els llibres-registre específics per a vins de la terra i, simultàniament, l'entrada en els corresponents als vins de taula.
3. El control i certificació correspon a la conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació.
4. El control també podrà realitzar-se per una entitat de control acreditada i autoritzada per la conselleria esmentada. En este supòsit, l'òrgan de control remetrà els informes a la conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació la qual, després de l'anàlisi dels mateixos i dels informes evacuats per l'Institut Valencià de Qualitat Agroalimentària, procedirà a emetre la certificació corresponent. Es crearà, dependent de la conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació, un registre d'entitats de control acreditades i autoritzades per a dur a terme el control i la certificació en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana.
5. La gestió del nivell de protecció es podrà portar per persones físiques, o bé per persones jurídiques sense ànim de lucre, encarregades de gestionar els interessos de la indicació geogràfica.
Article 40. Vins de qualitat produïts en una regió determinada (v.q.p.r.d.)
1. Vins de qualitat produïts en una regió determinada seran els definits en l'article 20 de Llei 24/2003, de 10 de juliol, i en la normativa comunitària d'aplicació.
2. Les denominacions d'origen de la Comunitat Valenciana es poden superposar geogràficament sempre que ho acorden les denominacions d'origen a les quals els afecte la superposició i quan es complisquen les normes més estrictes de producció i elaboració.
3. Cada v.q.p.r.d. es regirà per un reglament intern, el qual haurà de ser aprovat per la conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació, a proposta del Consell Regulador o òrgan de gestió i que haurà de contindre com a mínim:
a) Delimitació de la zona geogràfica de producció i varietats de raïm.
b) Definició dels productes a protegir.
c) Tècniques de cultiu.
d) Tècniques d'elaboració i envelliment.
e) Característiques fisicoquímiques i organolèptiques exigibles i les seues avaluacions.
f) El règim de declaració i registres.
g) Règim de funcionament intern.
h) Sistemes de preus.
i) Procediment de recursos contra les resolucions adoptades per l'organisme de gestió o organisme de certificació quan procedisca.
j) Mecanisme d'admissió i de pèrdua de la condició de membres, així com per a la seua suspensió i procediment de comunicació a l'administració de les circumstàncies esmentades.
k) Règim d'autocontrol. Grau de compliment de la UNIX-EN 45011.
l) Règim de control pel qual opten.
m) Règim disciplinari d'infraccions i incompliment dels deures i obligacions dels membres.
n) plec de condicions econòmiques exigibles.
Article 41. Vins de qualitat amb indicació geogràfica
Els vins de qualitat amb indicació geogràfica, hauran de complir amb allò que establix l'article 21 de la Llei 24/2003, de 10 de juliol, de la vinya i del vi.
Article 42. Vins amb denominació d'origen, vins amb denominació d'origen qualificada i vins de finca
La regulació dels vins amb denominació d'origen, vins amb denominació d'origen qualificada i vins de finca caldrà ajustar-les al que disposen els articles 22,23 i 24 de la Llei 24/2003, de 10 de juliol.
Article 43. Procediment de reconeixement dels nivells de protecció
1. Les sol·licituds de reconeixement d'un nivell de protecció es dirigiran a la conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació i hauran d'acreditar el compliment dels requisits i les exigències establides en la Llei 24/2003, de 10 de juliol. La conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació establirà reglamentàriament el procediment corresponent per a reconéixer els distints nivells de protecció.
2. Durant la tramitació del procediment s'assegurarà l'audiència de tots els operadors que puguen resultar afectats pel reconeixement.
3. El conseller o la consellera competent en matèria d'agricultura i alimentació dictarà la resolució de reconeixement de cada nivell de protecció, si complix els requisits legals que reglamentàriament s'establisquen, amb la proposta prèvia formulada per l'Institut Valencià de Qualitat Agroalimentària. En el cas que la resolució siga denegatòria, els interessats/des podran recórrer-la davant la jurisdicció contenciosa i administrativa, sense perjuí que amb caràcter potestatiu puguen interposar recurs de reposició
CAPÍTOL III
Òrgans de gestió i consells reguladors
Article 44. Òrgans de gestió i consells reguladors: constitució, composició, funcionament i finançament
1. La gestió de cada vi de qualitat amb indicació geogràfica, denominació d'origen, denominació d'origen qualificada i vi de finca serà realitzada per un òrgan de gestió, de conformitat amb el que disposa la Llei 24/2003, de 10 de juliol.
L'òrgan de gestió de les denominacions d'origen, i si és el cas, de les denominacions d'origen qualificades, es denominarà Consell Regulador.
2. De conformitat amb el que disposa la Llei 24/2003, de 10 de juliol, de la Vinya i el Vi, el terme Consell Regulador queda reservat als òrgans de gestió de les denominacions d'origen i denominacions d'origen qualificades.
Els òrgans de gestió són corporacions de dret públic, que amb caràcter general, subjecten la seua activitat al dret privat, i estan dotats de personalitat jurídica pròpia i de plena capacitat per al desenrotllament de les seues finalitats, podran realitzar qualsevol classe d'actes de gestió i administració, excepte en les actuacions que impliquen l'exercici de potestats o funcions públiques, en què han de subjectar-se al dret administratiu.
3. La constitució dels òrgans de gestió es regirà pels principis de representació democràtica, representativitat dels interessos econòmics dels diferents sectors que integren els v.q.p.r.d., representació paritària dels sectors, i d'autonomia de gestió i d'organització dels processos electorals d'elecció dels seus òrgans rectors.
4. Els òrgans de gestió estaran integrats per les persones físiques o jurídiques degudament inscrites en els corresponents registres de l'òrgan de gestió que, de forma voluntària, manifesten la seua voluntat de formar part de l'òrgan de gestió o consell regulador.
5. Un mateix òrgan de gestió podrà gestionar dos o més denominacions de qualitat amb indicació geogràfica, denominacions d'origen, denominacions d'origen qualificades i, si és el cas, vins de finca, sempre que l'òrgan complisca els requisits exigits amb caràcter general per als òrgans del nivell màxim de protecció que gestione.
6. L'organització de l'òrgan de gestió serà el Ple, el president o presidenta i qualsevol altre òrgan que s'establisca en els seus estatuts.
El president o presidenta, que ho serà també del Ple, serà nomenat pel titular de la conselleria competent en matèria d'alimentació a proposta del Ple de l'òrgan de gestió, que ordenarà la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. Ostenta la representació legal de la denominació i presidix habitualment els seus òrgans, excepte en els supòsits que així s'establisca en els estatuts.
El vicepresident/a triat entre els vocals i designat de la mateixa forma que el president/a.
El secretari/a, que no forma part de ple dret de l'òrgan de gestió, és designat pel president/a de l'òrgan de gestió, escoltat el Ple del Consell. Assistix a les reunions del ple, amb veu però sense vot, recolzant al president/a tècnicament i administrativament, assessorant-lo conforme a dret, alçant acta de les sessions i estenent les certificacions sol·licitades pels membres del ple.
El conseller/a competent en matèria d'agricultura i alimentació, designarà dos vocals tècnics que actuaran amb veu però sense vot en les reunions de l'òrgan de gestió, els quals vetlaran pel compliment de la legislació i normativa aplicable.
L'elecció dels vocals de l'òrgan de gestió s'establirà reglamentàriament, i ha de ser, en tot cas, paritària, amb un número de vocals igual per a cada subsector: producció, elaboració, transformació i comercialització. L'elecció d'estos es realitzarà mitjançant sufragi universal directe i secret entre els titulars inscrits en els registres corresponents.
Així mateix, podrà formar part de l'òrgan de gestió representant d'entitats públiques o privades que tinguen interessos sobre el producte emparat en les condicions que determine el reglament.
Els òrgans de gestió, podran sol·licitar l'assessorament tècnic en relació amb la naturalesa dels assumptes a tractar.
Correspon als òrgans de gestió-consells reguladors l'organització dels processos d'elecció dels respectius òrgans rectors.
7. Els òrgans de gestió hauran de ser autoritzats per la Conselleria d'Agricultura i Alimentació abans d'iniciar la seua activitat.
8. La conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació exercirà la tutela administrativa dels òrgans de gestió.
La tutela comprendrà el control de legalitat dels actes i acords dels seus òrgans de govern subjectes al dret administratiu, la resolució dels recursos administratius contra actes dictats en l'exercici de les seues funcions públiques i el control de legalitat de les altres actuacions que es prevegen en esta llei i disposicions que la desenrotllen.
9. Correspon als òrgans de gestió el cobrament dels següents drets:
a) Sobre plantacions de vinya inscrita en els registres.
b) Sobre els productes emparats.
c) Per expedició de certificats d'origen.
d) Per contraetiquetes i precintes.
El reglament de cada òrgan de gestió determinarà el subjecte passiu de cada un dels preus previstos en l'apartat anterior i establirà, a més, les modalitats de preus i tipus aplicables a les distintes bases.
Article 45. Àmbit de competències de l'òrgan de gestió
L'àmbit de competències de l'òrgan de gestió estarà determinat:
a) En el territorial: per la respectiva zona de producció.
b) En raó dels productes: pels protegits pel nivell de qualitat.
c) En raó de les persones: per les persones inscrites en els registres corresponents.
Article 46. Finalitat i funcions de l'òrgan de gestió
1. Els òrgans de gestió tindran com a finalitat la representació, la defensa, la garantia, la investigació i el desenrotllament de mercats i promoció tant del nivell de vins emparats com del nivell de protecció.
2. Per al compliment de les seues finalitats, l'òrgan de gestió haurà d'exercir, a més de les funcions previstes en article 26.2 de la Llei 24/2003, de la Vinya i el Vi, les funcions següents:
a) Elaborar el manual de qualitat i els seus pressupostos.
b) Vetlar pel desenrotllament sostenible de la zona de producció, elaborar estadístiques de producció, elaboració i comercialització dels productes emparats, per a ús intern i per a la seua difusió i coneixement.
c) Orientar la producció i qualitat i promocionar i informar els consumidors sobre el v.q.p.r.d. i, en particular, sobre les seues característiques específiques de qualitat.
d) Qualificar cada anyada o collita i establir els requisits que han de complir les etiquetes dels vins en l'àmbit de les seues competències així com gestionar el distintiu de qualitat, etiquetatge i contraetiquetatge.
e) Establir els mecanismes necessaris per a garantir l'origen del raïm i els processos de producció, elaboració, envelliment i/o criança, etiquetatge i comercialització.
f) Quantes altres funcions li siguen atribuïdes per la legislació vigent o encomanada per la conselleria competent en matèria d'agricultura, pesca i alimentació.
Article 47. Obligacions dels òrgans de gestió
1. Els òrgans de gestió estaran obligats a realitzar totes les actuacions que siguen precises per al compliment de les seues respectives funcions. L'incompliment d'esta obligació podrà comportar, entre altres, les mesures següents:
a) Advertència, amb establiment de termini per a la correcció de l'incompliment.
b) Suspensió temporal dels òrgans de govern en les seues funcions, per un període màxim de sis mesos, amb nomenament d'una comissió gestora que substituirà a l'òrgan suspés durant el període de sanció.
c) Pèrdua del dret a utilitzar la denominació de qualitat, és a dir, cancel·lació de l'autorització administrativa.
2. Reglamentàriament es determinarà el procediment per a l'adopció de les mesures previstes en l'apartat anterior, possibilitant, en tot cas, l'audiència dels òrgans de gestió afectats.
Article 48. Sistemes d'autocontrol
1. Els òrgans de gestió estaran sotmesos a auditories tècniques, econòmiques, financeres o de gestió, efectuades pels òrgans de l'administració de la Generalitat competent en la matèria, per l'Institut Valencià de Qualitat Agroalimentària, o per les entitats privades que específicament designe la Generalitat.
2. Els òrgans de gestió hauran de comunicar a la conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació, la seua composició així com les modificacions que puguen produir-se, i el nomenament del seu secretari o el seu cessament.
3. La conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació, a través de l'Institut Valencià de Qualitat Agroalimentària haurà de vetlar pel compliment de les normes establides per la present llei respecte al funcionament dels òrgans de gestió.
4. Les decisions que adopten els òrgans de gestió en exercici de les seues potestats administratives podran ser objecte de recurs d'alçada davant del conseller/a competent en la matèria, de conformitat amb el que establix la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
Article 49. Finançament dels òrgans de gestió-consells reguladors
Per al compliment de les seues finalitats, els òrgans de gestió podran comptar amb els recursos següents:
a) Les subvencions que, per al seu funcionament normal, puguen establir-se anualment en els pressupostos generals de les administracions públiques.
b) Les rendes i productes del seu patrimoni.
c) Les donacions, llegats i la resta d'ajudes que puguen percebre.
d) El cobrament dels drets que reglamentàriament s'establisquen per la prestació de servicis.
e) Qualsevol altre que els corresponga percebre.
Article 50. Òrgan de control i certificació
1. El sistema de control de cada v.q.p.r.d s'efectuarà de conformitat amb allò que disposa l'article 27 de la Llei 20/2003, de 10 de juliol, de la Vinya i el Vi.
2. Els certificats d'origen dels vins emparats per un nivell de protecció, entenent-se per tals els que acrediten la qualitat vinculada a un origen geogràfic determinat, seran expedits, en tot cas, a requeriment dels interessats per l'òrgan encarregat del control del nivell de protecció corresponent.
3. Quan es tracte de vins de taula, la seua procedència serà certificada per la conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació, a requeriment dels interessats.
TÍTOL IV
Règim sancionador
CAPÍTOL I
Competència, facultats de l'administració
Article 51. Competència
1. La conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació vetlarà pel compliment de la legislació en matèria vitivinícola així com per la legítima protecció dels interessos dels consumidors i productors vitivinícoles efectuant controls administratius i sobre el terreny, exercint vigilància sobre les vinyes, vivers i productes del sector vinícola que s'elaboren es transporten o comercialitzen a la Comunitat Valenciana.
2. Correspon a la conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació el control del compliment de la legislació vitivinícola comunitària, així com de la nacional i autonòmica que siga adoptada en desplegament seu per a l'aplicació, que exerciran els òrgans administratius que tinguen atribuïda reglamentàriament tal funció.
Article 52. Facultats d'actuació pública
1. La conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació adoptarà mesures que tendisquen a impedir:
a) La propagació de malalties a través del material vegetal.
b) L'elaboració de vi a partir de raïm collit en vinyes il·legals, si no és com a pas previ a la seua destil·lació obligatòria, sense dret a ajudes i sense que l'alcohol resultant puga ser destinat a ús de boca.
c) La desviació cap al consum directe de vins procedents de vinificació de raïm de taula o de vinyes irregulars o il·legals.
d) L'oferiment o entrega per al consum humà de productes que no siguen sans i de qualitat com cal i comercial, que hagen sigut sotmesos a pràctiques enològiques no autoritzades o que no responguen a les definicions legalment establides.
e) La comercialització, a la Unió Europea, de productes la presentació dels quals no s'ajuste a les disposicions d'aplicació.
2. Per a complir les mesures assenyalades en l'apartat anterior, d'acord amb el procediment que s'establisca reglamentàriament, l'òrgan administratiu corresponent podrà ordenar que:
a) S'apliquen obligatòriament els tractaments que siguen necessaris per a l'eradicació de la malaltia o plaga, en els casos d'amenaça greu per a la viticultura.
b) Es procedisca a l'arrencament de la vinya il·legal o a la destrucció del material vegetal malalt.
c) Que els productes afectats pel frau o irregularitat es destinen a la destil·lació sense ajudes a l'ús diferent del consum directe o es destruïsquen.
d) Que es modifique la seua designació o presentació.
e) Que es retiren del mercat les unitats distribuïdes o que cesse la seua comercialització.
f) Que s'instauren mesures de control amb la finalitat de cessar qualsevol acció prohibida.
CAPÍTOL II
De la inspecció
Article 53. Inspectors
1. En l'exercici de les seues funcions, el personal de l'administració pública que realitze funcions d'inspecció i control tindrà el caràcter d'agent de l'autoritat, i incorreran en responsabilitat els qui hi oferisquen resistència o cometen atemptats o desacataments contra ells, de fet o de paraula, en actes de servici o amb este motiu. Per al desenrotllament de la seua actuació podran sol·licitar l'ajuda que resulte precisa de qualsevol altra autoritat o els seus agents, que hauran de prestar-li-la.
2. En tot cas, els inspectors estan obligats de manera estricta a complir el deure de secret professional, el seu incompliment serà sancionat conforme als preceptes del reglament de règim disciplinari corresponent.
3. L'habilitació del personal de l'administració autonòmica que realitze funcions de control i inspecció en matèria de vitivinicultura correspon a la conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació.
4. Els inspectors de l'administració valenciana, disposaran dels poders d'investigació indispensables per a garantir el compliment de la normativa vitivinícola.
Article 54. La inspecció
1. La inspecció consistirà en una o diverses de les operacions següents: presa de mostres i si és el cas anàlisi, examen del material escrit i documental, examen dels sistemes de verificació aplicats pels inspeccionats i dels resultats que se'n desprenguen.
2. Per a l'exercici de les seues funcions l'inspector estarà facultat per a:
a) Accedir a les vinyes, a les instal·lacions de vinificació, emmagatzemament i transformació de productes vitivinícoles i als mitjans usats en el seu transport.
b) Accedir als locals comercials i magatzems i als mitjans de transport de qualsevol persona que tinga per a la seua venda, comercialitze o transporte productes vitivinícoles o productes que puguen ser destinats a la seua utilització en el sector vitivinícola.
c) Inspeccionar els productes vitivinícoles i les substàncies o productes que puguen destinar-se a la seua elaboració.
d) Prendre mostra de productes i arreplegar exemplars dels envasos, embalatges, dispositius de tancament i etiquetes emprats en la presentació de productes existents per a la venda.
e) Examinar la comptabilitat, els documents comercials, les declaracions, els registres i els documents d'acompanyament dels transports vitivinícoles, així com qualsevol document útil per al seu control, sol·licitar explicacions verbals sobre el seu contingut i comprovar directament la seua veracitat, podent tindre còpies o extractes de l'esmentada documentació i, si fóra necessari per a procedir al seu estudi, retindre-la per un termini màxim de quinze dies.
f) Examinar els registres i els documents corresponents als sistemes d'autocontrol implantats en l'empresa, com ara anàlisi de perills o sistemes d'assegurament de la qualitat.
g) Adoptar les mesures de protecció apropiades en relació amb l'elaboració, possessió, transport, designació, presentació i comercialització dels productes vitivinícoles, o dels utilitzats en la seua elaboració, i acordar la seua immobilització cautelar quan existisca sospita fundada de l'existència d'infracció de les disposicions nacionals o comunitàries.
3. Tant els registres, com els documents administratius o comercials que acompanyen el transport dels productes vitivinícoles i justifiquen la tinença, han de ser mostrats als inspectors en el moment en què l'exhibició siga sol·licitada, per la qual cosa, llevat que medie autorització expressa de l'òrgan competent, hauran de ser custodiats i trobar-se en el mateix lloc on es troben els productes.
4. L'acreditació que la tinença d'un producte vitivinícola té com a destinació una finalitat diferent de la venda haurà de ser proporcionada als inspectors en l'acte de la inspecció.
5. Quan les persones sotmeses a inspecció no puguen justificadament proporcionar les dades i informacions requerides, estes seran aportades en el termini de 15 dies naturals següents. Tal termini podrà ampliar-se, d'ofici o a instància de la persona requerida, quan la dificultat en la seua obtenció així ho justifique.
Article 55. Accés a instal·lacions
1. L'accés a instal·lacions de producció, magatzematge i transformació de productes vitivinícoles, als mitjans utilitzats per al seu transport i als locals en què es realitze la comercialització, podrà realitzar-se amb el consentiment de la titular o del responsable de la custòdia dels productes, o mitjançant manament judicial. En este supòsit, l'autoritat competent sol·licitarà el manament d'entrada davant el Jutjat Contenciós Administratiu competent, segons allò que disposa la Llei 6/1998, de 13 de juliol, de Reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial i Llei 29/1998, de 13 de juliol, de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa.
2. En el cas que l'obstrucció a la inspecció es produïra en els mitjans de transport, l'inspector podrà ordenar la seua immobilització i procedir al precinte de la càrrega fins a obtindre l'oportuna autorització judicial.
Article 56. Presa de mostres
1. Quan l'inspector ho estime oportú, podrà procedir a la presa de mostres del producte o productes objecte d'inspecció. El subministrament de mostres no serà susceptible de cap compensació.
2. Les quantitats que hauran de ser retirades de cada exemplar de la mostra seran suficients en funció de les determinacions a realitzar.
3. La presa de mostres es realitzarà mitjançant acta formalitzada, almenys en exemplar triplicat, davant el titular de l'empresa o l'establiment subjecte a inspecció, o davant el seu representant legal o persona responsable, i en defecte del mateix davant qualsevol dependent.
4. Quan les persones citades anteriorment es negaren a intervindre en l'acta, esta serà autoritzada amb la firma d'un testimoni, si é possible, sense perjuí d'exigir les responsabilitats contretes per tal negativa. L'acta serà autoritzada per l'inspector en tot cas.
5. En l'acta es transcriuran íntegrament totes aquelles dades i circumstàncies que siguen necessàries per a la identificació de les mostres.
6. Cada mostra constarà almenys de tres exemplars homogenis, que seran condicionats de manera que se'n garantisca la inviolabilitat, i identificats i amb les firmes dels intervinents en cada un dels exemplars, havent d'esta manera de garantir la identitat dels exemplars de la mostra i el seu contingut durant el temps de conservació d'estos.
Article 57. Depòsit de les mostres
1. Si l'empresa o el titular de l'establiment on s'alce l'acta són fabricants, envasadors o marquistes de les mostres recollides, un dels exemplars quedarà en el seu poder, com a depositari, en unió d'una còpia de l'acta, amb l'obligació de conservar-la en perfecte estat per a la posterior utilització en prova contradictòria si fóra necessari. Per això, la desaparició, la destrucció o el deteriorament de tal exemplar de la mostra es presumirà maliciosa, excepte prova en contra. Els altres dos exemplars de la mostra quedaran en poder de la inspecció, i es remetrà un al laboratori oficial o acreditat que haja de realitzar l'anàlisi inicial.
2. Si l'amo de l'establiment o l'empresa inspeccionada actua com a mer distribuïdor del producte investigat, quedarà en el seu poder una còpia de l'acta, però tots els exemplars de la mostra seran retirats per la inspecció, i en este cas un dels exemplars es posarà a disposició del fabricant, envasador o marquista interessat o persona degudament autoritzada que la represente, perquè la retire si desitja practicar la prova contradictòria, remetent-se un altre exemplar al laboratori oficial o acreditat que haja de realitzar l'anàlisi contradictòria.
Article 58. Proves analítiques
1. Les proves analítiques, relatives a la qualitat de tota sort de vins regits per esta llei, siga quina siga la seua destinació final, es realitzaran en laboratoris oficials o en aquells acreditats per a tal finalitat, d'acord amb la normativa vigent, emprant per a l'anàlisi els mètodes que, si és el cas, es troben oficialment aprovats i, si no n'hi ha, els recomanats.
2. El laboratori que haja rebut el primer dels exemplars de les mostres, realitzarà l'anàlisi inicial i emetrà, tan ràpidament com siga possible, els resultats analítics corresponents, i en el cas que se sol·licite, un informe tècnic sobre els extrems que se sol·licite.
3. Quan dels resultats de l'anàlisi inicial es deduïsca infracció a les disposicions vigents, s'incoarà expedient sancionador d'acord amb el procediment que legalment s'establisca. En este cas, i en el cas que l'expedientat no accepte els resultats, sense perjuí d'acreditar el que convinga al seu dret, per qualsevol mitjà de prova, podrà sol·licitar de l'instructor de l'expedient la realització de l'anàlisi contradictòria d'acord amb una de les dos possibilitats següents:
a) Designar, en el termini de cinc dies hàbils, comptats a partir de la notificació del plec de càrrecs, pèrit de part per a la seua realització en el laboratori que va practicar l'anàlisi inicial, seguint les mateixes tècniques utilitzades per este i en presència del tècnic que va certificar tal anàlisi o persona designada per este. Amb este fi l'instructor de l'expedient o el propi laboratori comunicarà a l'interessat data i hora.
b) Justificar davant de l'instructor, en el termini de huit dies hàbils a partir de la notificació del plec de càrrecs, que l'exemplar de mostra corresponent ha sigut presentat en un laboratori oficial o privat autoritzat perquè es realitze l'anàlisi contradictòria pel tècnic que designe tal laboratori, utilitzant les mateixes tècniques empleades en l'anàlisi inicial. El resultat analític i, si és el cas, l'informe tècnic complementari hauran de ser remesos a l'instructor de l'expedient en el termini màxim d'un mes, a partir de la notificació del plec de càrrecs, entenent que transcorregut el termini, sense haver-se practicat l'anàlisi i comunicat a l'instructor els resultats per causes imputables a l'expedientat, este decaurà en els seus drets
4. La renúncia expressa o tàcita a efectuar l'anàlisi contradictòria o la no aportació de l'exemplar de la mostra obrant en poder de l'interessat suposa l'acceptació dels resultats als quals s'haguera arribat en la pràctica de la primera anàlisi.
5. Si de l'anàlisi contradictòria es deduïra que l'exemplar analitzat complix amb els requisits de la legislació vigent, l'instructor designarà un altre laboratori oficial o privat autoritzat que, tenint a la vista els antecedents de les anteriors anàlisis i utilitzant el tercer exemplar de la mostra, realitzarà, amb caràcter urgent, una tercera anàlisi que serà definitiva.
6. Quan l'anàlisi contradictòria confirme que la mostra analitzada no complix amb els requisits de la legislació vigent, no serà necessària la realització de l'anàlisi definitiva.
7. Les despeses que es deriven per la realització de l'anàlisi contradictòria aniran a compte de qui la promoga; les originades per la realització de les anàlisis inicials i diriment aniran a càrrec de l'empresa encausada, llevat que els resultats de la diriment rectifique els de l'anàlisi inicial, i suposen el sobreseïment de l'expedient, i en este cas, ambdós seran sufragats per l'administració.
8. En els casos en què siga necessària una actuació urgent, o que per raons tècniques fóra convenient, la prova pericial analítica es practicarà d'ofici en el laboratori que l'organisme competent designe, prèvia notificació a l'interessat perquè concórrega assistit de pèrit de part en el termini que s'assenyale, a fi de realitzar en un sol acte l'anàlisi inicial i el contradictori sobre les mostres aportades per l'administració i l'interessat.
9. La mateixa providència podrà adoptar-se, convocant en un mateix acte i en el mateix laboratori tres pèrits, dos d'ells nomenats per l'administració i un en representació de l'interessat perquè es practiquen les anàlisis inicials, contradictori i, si és el cas, la diriment, sense solució de continuïtat, quan la importància econòmica de la mercaderia cautelarment immobilitzada així ho aconsellen.
Article 59. Mesures cautelars
1. Els inspectors, en l'exercici de les seues funcions, podran adoptar les mesures cautelars previstes en l'article 35 de la Llei 24/2003. Les mesures cautelars es faran constar en l'acta corresponent, així com els motius de la seua adopció fent constar en el mateix acte aquelles al·legacions que desitge efectuar l'interessat.
2. Si com a conseqüència de l'adopció de mesures cautelars i havent-se efectuat l'acord d'inici d'un procediment, es tinguera coneixement que els responsables de les infraccions eventuals tenen el domicili social en una altra comunitat autònoma, es traslladaran dels fets a l'organisme competent per raó de la matèria i/o territori.
3. En el cas que no es puga determinar la identitat i el domicili dels responsables de les infraccions eventuals, el procediment conclourà amb l'adopció d'una decisió sobre la destinació que haja de donar-se als productes en què concórrega la manipulació fraudulenta o la presentació de la qual resulte enganyosa, podent acordar el seu decomís i destrucció, així com fer-se pública la prohibició de comercialitzar-los a la Comunitat Valenciana.
4. Les mesures cautelars s'hauran de mantindre el temps estrictament necessari per a la realització de les diligències oportunes o, en el cas que la no conformitat siga esmenable, pel temps necessari per a l'eliminació del fet que va motivar l'actuació, cosa que haurà de ser verificada pel personal que realitza funcions inspectores.
5. Estes mesures podran ser alçades o modificades, d'ofici o a instància de part, durant la tramitació del procediment sancionador mitjançant providència, i quedaran extingits els seus efectes amb l'execució d'allò que ordene la resolució que pose fi a estos.
Article 60. Valor probatori de les actes d'inspecció
1. De totes les actuacions d'inspecció, es deixarà constància mitjançant acta que s'alçarà en triplicat exemplar, que serà subscrita per l'inspector o pels inspectors i per alguna de les persones responsables de la custòdia dels productes i instal·lacions en el moment de la inspecció. A l'acta s'adjuntarà, si és el cas, la relació dels documents retinguts temporalment. La negativa a la firma per part del responsable de la custòdia dels productes o instal·lacions no invalidarà en cap cas l'acta.
2. De conformitat amb el que disposa l'article 137 de la Llei 30/1992, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, els fets constatats pels inspectors que es formalitzen en l'acta tindran valor probatori, sense perjuí de les proves que en defensa dels respectius drets o interessos puguen assenyalar o aportar els propis administrats.
3. Les comprovacions efectuades pels agents del cos específic de la comissió a què es referix l'article 72.3 del Reglament (CE) 1493/1999, per inspectors d'altres comunitats autònomes o dels altres estats membres, en el marc dels procediments d'assistència mútua entre autoritats d'inspecció, tindrà el mateix valor probatori que les realitzades pels inspectors de la Comunitat Valenciana.
Article 61. Obligacions dels inspeccionats
1. Les persones físiques i jurídiques i les seues agrupacions, que cultiven vinyes, produïsquen raïm, o elaboren, importen, emmagatzemen, distribuïsquen, subministren, preparen, venguen o entreguen al consum vins o matèries i elements emprats en la producció vitivinícola han de conéixer les condicions de fet i de dret que envolten l'exercici de la seua activitat, estant subjectes al compliment de la normativa autonòmica, nacional o comunitària que els resulte aplicable i han d'evitar per tots els mitjans al seu abast la transmissió a tercers de qualsevol classe d'abús, frau, engany o adulteració.
2. Totes les persones indicades en l'apartat anterior estan obligades a col·laborar amb els inspectors, consentint i facilitant la inspecció, permetent que prenguen mostres o que practiquen qualsevol altre tipus de control sobre els productes. Així mateix, estan obligats a proporcionar totes aquelles dades o informacions que li siguen sol·licitades pels inspectors per a dur a terme les seues funcions d'investigació i comprovació.
Article 62. Drets dels inspeccionats
Amb independència d'allò que establix l'article 58, els inspeccionats tenen dret a recórrer a un contraperitatge de les proves o mostres preses en la inspecció, dins el termini i d'acord amb el procediment que reglamentàriament es determine.
1. Així mateix, podran en el moment de la inspecció exigir la identificació de l'inspector, efectuar les al·legacions que estime oportunes en el mateix acte i obtindre una còpia de l'acta en què constaran les al·legacions efectuades.
CAPÍTOL III
Infraccions i sancions
Article 63. Infraccions en matèria vitivinícola
1. Constituïxen infraccions administratives en matèria vitivinícola les accions o omissions tipificades en la present llei, en la normativa comunitària o estatal de concordant aplicació, quan la seua comissió es realitze en el territori de la Comunitat Valenciana.
2. Les infraccions tipificades com a lleus, greus i molt greus, són les previstes en la Llei 24/2003, de 10 de juliol, de la Vinya i del Vi.
3. Així mateix, a la Comunitat Valenciana seran considerades com a infraccions les accions o omissions les tipificades en els articles següents.
Article 64. Infraccions dels operadors acollits a un nivell de protecció
1. Es consideren infraccions lleus dels operadors acollits a un nivell de protecció:
a) Les inexactituds o omissions en les dades i comprovants que en cada cas siguen necessaris en els registres del nivell de protecció, quan la diferència entre la quantitat real i la consignada no supere un cinc per cent d'esta última.
b) No comunicar qualsevol variació que afecte les dades subministrades en el moment de la inscripció en els registres, quan no hagen transcorregut mes d'un mes des que haja acabat el termini fixat en la norma que regule el nivell de protecció.
c) Qualsevol altra infracció de la norma reguladora del nivell de protecció o dels acords del seu òrgan de gestió que establisquen obligacions addicionals a les generals de qualsevol viticultor o viticultora en matèria de declaracions, llibres-registre, documents d'acompanyament i altres documents de control.
2. Es consideren infraccions greus dels operadors acollits a un nivell de protecció:
a) Les inexactituds o omissions en les dades i comprovants que en cada cas siguen necessaries en els registres del nivell de protecció corresponent, quan la diferència entre la quantitat consignada i la correcta supere el cinc per cent.
b) L'incompliment de les normes especifiques del nivell de protecció, sobre pràctiques de producció, elaboració, transformació, conservació, transport, condicionament, etiquetatge, envasament i presentació.
c) L'expedició, la comercialització o la circulació de vins emparats sense estar proveïts de les contraetiquetes, precintes numerats o qualsevol altre mitjà de control establit per la norma reguladora del nivell de protecció.
d) Efectuar operacions d'elaboració, envasament o etiquetatge de vins emparats en instal·lacions no inscrites en el nivell de protecció corresponent, ni autoritzades.
e) L'impagament de les quotes obligatòries establides, si és el cas, per al finançament de l'organisme de gestió.
f) Qualsevol altra infracció de la norma específica del nivell de protecció, o dels acords del seu òrgan de gestió en matèria de producció elaboració o característiques dels vins emparats.
g) L'elaboració i comercialització d'un v.q.p.r.d. mitjançant la utilització d'un vi base procedent d'instal·lacions no inscrites en el nivell de protecció corresponent, així com la d'un v.q.p.r.d a partir de raïm, mostos o vi, procedent de vinyes no inscrites en el nivell de protecció corresponent.
h) Per a les denominacions d'origen qualificades, la introducció en cellers o vinyes inscrites, de raïm, most o vi, procedent de cellers o vinyes no inscrites.
i) Utilitzar en l'elaboració de productes d'un determinat nivell de protecció, raïm procedent de parcel·les en què els rendiments hagen sigut superiors als autoritzats.
j) L'existència de raïm, most o vi en cellers inscrits sense la documentació preceptiva que empare el seu origen com a producte, per la denominació, o l'existència en celler de documents que acrediten unes existències de raïm, most o vins protegits sense la consegüent contrapartida d'estos productes Les existències reals de vi en celler han de coincidir amb les existències documentals, admetent-se una tolerància del dos per cent en més o en menys, amb caràcter general, i de l'un per cent per a les denominacions d'origen qualificades, amb independència de les minves degudament i tècnicament justificades.
Article 65. Infraccions dels organismes d'inspecció i control i dels òrgans de gestió
1. Es consideren infraccions greus dels organismes d'inspecció i control i dels òrgans de gestió:
a) L'expedició de certificats o informes el contingut dels quals no se ajuste a la realitat dels fets.
b) La realització d'inspeccions, assaigs o proves pels esmentats organismes o òrgans de forma incompleta o amb resultats inexactes per una insuficient constatació dels fets o per la deficient aplicació de les normes tècniques.
2. Es consideren infraccions molt greus dels organismes d'inspecció i control i dels òrgans de gestió:
a) Per als organismes o òrgans d'inspecció es consideraren infraccions molt greus les qualificades com a greus quan com a conseqüència se'n derive un desprestigi per a la indicació de qualitat afectada o un perill imminent per a les persones, la flora, la fauna o el medi ambient.
b) Per als consells reguladors dels vins amb denominació d'origen, amb denominació d'origen qualificada, i per als òrgans de gestió constituirà infracció molt greu la intromissió en l'activitat dels organismes d'inspecció o de control o les pertorbacions a la inamovibilitat dels controladors.
Article 66. Responsabilitat per les infraccions
1. Seran responsables de les infraccions tipificades en la present llei les persones físiques o jurídiques que per acció o omissió hi hagueren participat.
2. De les infraccions en productes envasats seran responsables la firma o raó social que figure en l'etiqueta, bé de forma nominativa o bé mitjançant qualsevol indicació que permeta la seua identificació certa, llevat que demostren que no han participat en els fets constitutius de la infracció. Així mateix, serà responsable solidari l'elaborador, el fabricant o l'embotellador que no figuren en l'etiqueta si es prova que coneixien la infracció comesa i que va prestar el seu consentiment. En el supòsit de falsificació d'etiquetes, seran responsables els qui comercialitzen els productes sabent la seua falsificació.
3. De les infraccions en productes a granel, o envasaments sense etiqueta, o quan en l'etiqueta no figure cap raó social, en serà responsable el tenidor, llevat de quan es puga identificar de forma certa la responsabilitat d'un tenidor anterior, sense perjuí de la responsabilitat que corresponga a l'actual.
4. De les infraccions relatives a plantacions, replantacions, reposicions de marres o reg, serà responsable el titular de l'explotació i, subsidiàriament, el propietari d'esta, quan li corresponguen legalment facultats de control.
5. Seran responsables subsidiaris de les persones jurídiques, inclosos els òrgans de gestió dels v.q.p.r.d. i els organismes o òrgans d'inspecció i control els administradors o titulars d'estos que no realitzen els actes necessaris que siguen de la seua incumbència per al compliment de les obligacions infringides, consentint l'incompliment per aquells que depenguen d'ells o adopten acords que facen possibles tals infraccions.
6. Així mateix, seran responsables subsidiàriament els tècnics responsables de l'elaboració i el control respecte de les infraccions directament relacionades amb la seua activitat professional.
7. La responsabilitat administrativa per les infraccions a què es referix este títol serà independent de la responsabilitat civil o penal que, si és el cas, puga exigir-se als seus res-ponsables, i de la indemnització que poguera exigir-se'ls per danys i perjuís.
Article 67. Sancions
1. Les infraccions lleus seran sancionades amb advertència o multa de fins a 2.000 euros, podent sobrepassar-se este import fins a aconseguir el valor de les mercaderies, productes o superfícies objecte de la infracció. En matèria de viticultura el càlcul del valor dels productes es realitzarà multiplicant la producció anual mitjana per hectàrea en el quinquenni precedent en la zona o província on estiga enclavada la superfície afectada pel preu mitjà ponderat en el mateix període i en la mateixa zona i província.
2. Les infraccions greus seran sancionades amb multa compresa entre 2.001 i 30.000 euros, podent sobrepassar esta quantitat fins a arribar al cinc per cent del volum de les vendes del producte objecte d'infracció corresponent a l'exercici econòmic immediatament anterior al de la iniciació del procediment sancionador.
En el cas d'infraccions greus en matèria específica de viticultura, l'import de la sanció serà del tant al quíntuple del valor de la producció afectada calculada d'acord amb el procediment del punt 1 del present article.
3. Les infraccions molt greus seran sancionades amb multa compresa entre 30.001 i 300.000 euros, podent sobrepassar esta quantitat fins a arribar al deu per cent del volum de vendes del producte objecte d'infracció corresponent a l'exercici econòmic, immediatament anterior al de la iniciació del procediment sancionador.
4. Quan les infraccions greus siguen comeses per operadors acollits a un nivell de protecció i l'afecten, podrà imposar-se com a sanció accessòria la pèrdua temporal de l'ús del nom protegit per un termini màxim de tres anys. Si es tractara d'infraccions molt greus, podrà imposar-se com a sanció accessòria la pèrdua temporal per un termini màxim de cinc anys o la pèrdua definitiva de tal ús.
5. En el supòsit de la comissió d'infracció greu o molt greu, l'òrgan competent per a resoldre podrà imposar com a sanció accessòria alguna de les següents:
a) Mesures de correcció, seguretat o control que impedisquen la continuïtat en la producció del dany.
b) Decomís de mercaderies, productes, envasos, etiquetes i la resta d'objectes relacionats amb la infracció, o quan es tracte de productes no identificats.
c) Clausura temporal, parcial o total, de l'empresa sancionada, per un període màxim de cinc anys.
d) Suspensió dels organismes públics i òrgans de control, de forma definitiva o per un període de deu anys.
6. Les sancions previstes en esta llei seran compatibles amb la pèrdua o retirada de drets econòmics previstos en la normativa comunitària.
7. Pel que fa a mesures complementàries, graduació de sancions i prescripció d'infraccions i sancions caldrà ajustar-se al que disposen els articles 43, 44 i 45 de la Llei 24/2003, de 10 de juliol, de la Vinya i el Vi.
Article 68. Procediment sancionador
El procediment sancionador es desenrotllarà segons allò que reglamentàriament es determine. A falta de regulació especial, el procediment s'ajustarà a allò que preveuen la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú i el Reial Decret 1398/1993, de 4 d'agost, que regula el procediment per a l'exercici de la potestat sancionadora.
Article 69. Competència
Seran competents per a la imposició de les sancions previstes en la present llei, en la normativa comunitària i en l'estatal de concordant i pertinent aplicació, els òrgans de la conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació que reglamentàriament es determinen.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera
La present llei s'aplicarà als productes derivats del raïm o del vi i, en particular, al vinagre de vi, als vins aromatitzats, al brandi, a l'aiguardent de brisa i al most. Reglamentàriament es regularan, per al brandi, les mencions de solera, de solera reserva i de solera gran reserva, així com l'ús d'indicacions d'edat en les etiquetes.
Segona
Les normes contingudes en esta llei s'aplicaran sense perjuí d'allò que disposa la legislació sobre protecció i defensa dels consumidors i usuaris.
Tercera
Es mantindran aquells drets històrics i/o tradicionals relacionats amb les matèries objecte de la present Llei, que hagueren sigut reconeguts a organismes i institucions, tant públiques com privades.
Quarta
Aprovat per la conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació el v.q.p.r.d, o el vi de la terra, i si és el cas, la seua normativa específica, haurà de ser remesa una certificació al Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, en els termes establits en la normativa aplicable a estos efectes.
Cinquena
El Consell de la Generalitat adoptarà els protocols necessaris entre les diferents conselleries competents en matèries relacionades amb l'objecte de la present llei, als efectes de coordinar els controls exigits per la legislació vigent i establir un sistema de comunicació entre els organismes dels controls efectuats.
Sisena
Les dates que figuren en els articles 28 i 30 podran ser modificades mitjançant una ordre de la conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació, a fi d'adaptar-se a la normativa, comunitària, nacional o autonòmica vigent.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera
Fins que es dicten, d'acord amb allò que preveu esta llei, les disposicions de desplegament, continuen en vigor les normes dictades en matèria de vitivinicultura fins a la data, en el que no s'oposen al que disposa la present llei.
Segona
Els procediments sancionadors iniciats amb anterioritat a l'entrada en vigor de la present llei continuaran tramitant-se d'acord amb la legislació anterior.
Tercera
En el termini d'un any, des de l'entrada en vigor de la present llei, hi hauran d'adaptar-se els actuals reglaments dels òrgans de gestió.
Quarta
La conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació dictarà una ordre per la qual es regule la certificació a què es referix l'article 19 de la present llei. Fins que no entre en vigor l'ordre esmentada no s'aplicarà l'obligació establida en esta.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única
Són derogades les disposicions del mateix rang o d'un rang inferior que s'oposen al que disposa la present llei en el seu àmbit objectiu i territorial d'aplicació.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
El Consell de la Generalitat dictarà les disposicions reglamentàries necessàries per al desplegament i l'execució de la present llei.
Segona
Així mateix, es faculta el Consell de la Generalitat perquè, mitjançant el corresponent decret, puga actualitzar la quantia de les sancions pecuniàries previstes en la present llei.
Tercera
La present llei entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Per tant, ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir esta llei.
València, 27 de maig de 2005
El president de la Generalitat,

linea