Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

DISPOSICIÓ ANUL·LADA. DECRET 106/2004, de 25 de juny, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova el Pla general d'ordenació forestal de la Comunitat Valenciana. [2004/X6750]

(DOGV núm. 4785 de 29.06.2004) Ref. Base de dades 2954/2004

DECRET 106/2004, de 25 de juny, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova el Pla general d'ordenació forestal de la Comunitat Valenciana. [2004/X6750]
La superfície de caràcter forestal de la Comunitat Valenciana ascendeix a 1.247.090 hectàrees, açò és, el 53,6% de la superfície total del territori valencià (2.327.194 hectàrees). Aquest percentatge és superior al de la mitjana espanyola que arriba al 51,93%, la qual cosa indica que la nostra comunitat és d'un indubtable caràcter forestal.
La Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, forestal de la Comunitat Valenciana, estableix un ampli ventall d'objectius dirigits a la conservació i l'augment de la superfície forestal, com també a la millora de les condicions naturals i biològiques de les forests i terrenys forestals. Per a la consecució d'aquests objectius encapçala el títol II, de la política forestal, amb una sèrie d'articles referits a la planificació forestal. En compliment d'aquest mandat legal la Generalitat aborda l'ordenació i la planificació dels recursos forestals de la Comunitat Valenciana mitjançant el present Pla general d'ordenació forestal.
D'acord amb la llei i com a pas previ a la redacció del pla, s'ha elaborat un Inventari del Sòl Forestal que defineix el sòl forestal a escala cadastral, de manera que permeta la integració de la cartografia d'ordenació forestal amb l'ordenació urbanística del territori valencià. Paral·lelament s'ha portat a terme una georeferenciació de les forests d'utilitat pública, consorciades, conveniades i no catalogades propietat de la Generalitat, de gran importància per a la defensa del patrimoni públic forestal de la Comunitat Valenciana. Així mateix s'ha confeccionat una cartografia temàtica de l'estat i gestió de les forests i un estudi sociològic sobre el coneixement de la forest i la cultura forestal de la societat valenciana que recull la percepció que tenen els ciutadans sobre les seues masses forestals. Per a completar aquests estudis preparatoris s'ha madurat una caracterització bioclimàtica de la Comunitat Valenciana a partir de valors estratègics fitoclimàtics i de l'anàlisi de les relacions clima-vegetació, que permet establir orientacions fitoclimàtiques sobre la dinàmica vegetal per al tractament i la implantació de cobertes forestals. Finalment s'ha efectuat una valoració integral dels ecosistemes forestals, a través de la qual s'assignen valors quantitatius als béns i serveis que proporciona el medi ambient i que posa de manifest l'eficàcia econòmica global dels distints usos dels recursos dels ecosistemes forestals.
Recollida tota la informació descrita, el Pla general d'ordenació forestal de la Comunitat Valenciana integra com a contingut un model regional de gestió forestal sostenible, amb finalitat múltiple que pretén dotar-se d'unes directrius i criteris orientadors d'acord amb les instruccions i els acords internacionals, com també orientar a llarg termini la configuració del paisatge i l'estructura de la coberta forestal. Al mateix temps es dota l'administració Forestal Valenciana de procediments de control de qualitat ambiental de gestió de les forests valencianes que els permeta ser auditables per agents externs. També es dissenya un sistema propi d'avaluació i seguiment de la gestió forestal sostenible de les forests valencianes mitjançant procediments, criteris i indicadors homologables amb el sistema europeu de seguiment de boscos.
Aquest Pla general d'ordenació forestal preveu la divisió en demarcacions dels terrenys forestals de la Comunitat Valenciana amb determinació en aquestes de zones amb distints graus de protecció segons els ecosistemes, paisatges i espècies singulars, zones susceptibles de ser declarades de repoblació obligatòria, zones amb risc d'incendis forestals i conques en què siga necessària la seua correcció hidrològica i forestal, inclosa la conservació de sòls, per a disminuir el risc d'erosió.
Així mateix el pla inclou unes ordenances del sòl forestal que regulen, entre altres la delimitació de les forests o terrenys forestals, la classificació d'aquests terrenys segons la seua titularitat, l'inventari forestal, la catalogació de les forests, els plans forestals de demarcació, l'ordenació forestal i la seua zonificació, una sèrie de determinacions d'un escenari forestal de futur, la prevenció d'incendis, un sistema de seguiment de la gestió forestal sostenible, un sistema d'informació forestal, la relació amb els propietaris i diversos aspectes sobre l'aprofitament sostenible dels recursos forestals i ús racional de la forest, com també la relació del Pla general d'ordenació forestal amb altres planejaments territorials. Aquestes ordenances del sòl ja s'adapten a la nova legislació bàsica que fa referència a la classificació de les forests regulada en la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de forests.
Tots aquests continguts que conformen el Pla general d'ordenació forestal es materialitzen en els següents documents.
– La memòria general que conté tant una part expositiva com una altra normativa, formada per les Ordenances de Sòl Forestal.
Una sèrie d'annexos sobre aspectes sectorials de desenvolupament del Pla general d'ordenació forestal referits a.
– l'estratègia de conservació de la biodiversitat en els ecosistemes forestals
– l'estudi sociològic sobre cultura forestal
– la indústria forestal
– la caracterització bioclimàtica
– la protecció contra incendis
– la restauració hidrològica i forestal i control de l'erosió
– el manteniment de la salut dels boscos i els equilibris biològics
– la selvicultura i l'ordenació
– la valoració econòmica integral dels sistemes forestals
Orientacions de gestió i regulació d'usos per demarcacions forestals, desglossat en un document com a introducció i un altre més per cada província.
Inventari sòl forestal. Alacant
Inventari sòl forestal. Castelló
Inventari sòl forestal. València
Aquesta documentació per la seua gran extensió no es publica i està dipositada en els serveis territorials de la Conselleria de Territori i Habitatge.
El Pla general d'ordenació forestal de la Comunitat Valenciana dóna compliment tant al que preveu el capítol I del títol II de la Llei 3/1993, forestal de la Comunitat Valenciana, com al que regula l'article 31 de la Llei estatal 43/2003, de 21 de novembre, de forests, que regula els plans d'ordenació dels recursos forestals competència de les comunitats autònomes. D'aquesta forma, la Comunitat Valenciana es converteix en capdavantera del desenvolupament d'aquesta norma estatal.
El projecte de pla ha sigut sotmés a informació pública anunciada en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de 16 de desembre de 2002 i s'ha donat audiència a les entitats locals a través del la Federació Valenciana de Municipis i Províncies i a la resta d'administracions públiques afectades. Així mateix es va sotmetre a informe del Consell Forestal en la reunió del 14 d'octubre de 2003.
Per raó d'això, a proposta del conseller de Territori i Habitatge, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, i després de la deliberació del Consell de la Generalitat, en la seua reunió del dia 25 de juny de 2004,
DECRETE
Article únic
Aprovar el Pla General d'Ordenació Forestal de la Comunitat Valenciana en compliment del que disposa l'article 19 i següents de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana.
El Pla General d'Ordenació Forestal es compon d'una part normativa vinculant formada per. les Ordenances del Sòl Forestal, que es publiquen com a annex del present decret i per l'Inventari del Sòl Forestal (Alacant, Castelló i València). Així mateix també l'integren els següents documents, amb efecte indicatiu.
1. Pla General d'Ordenació Forestal
2. Annexos al Pla General d'Ordenació Forestal
Annex 1. Estratègia de conservació de biodiversitat en els ecosistemes forestals
Annex 2. Estudi sociològic sobre cultura forestal
Annex 3. La indústria forestal
Annex 4. Caracterització bioclimàtica
Annex 5. Protecció contra incendis
Annex 6. Restauració hidrologicoforestal i control de l'erosió
Annex 7. Manteniment de la salut dels boscos i els equilibris biològics
Annex 8. Selvicultura i ordenació
Annex 9. Valoració econòmica integral dels sistemes forestals
3. Orientació de gestió i regulació d'usos per demarcacions forestals
Introducció
Província de València
Província de Castelló
Província d'Alacant
Tots aquests documents estaran dipositats en els serveis territorials de la Conselleria de Territori i Habitatge, i podran ser consultats per aquells ciutadans que així ho desitgen.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL
Única. Autorització per al desenvolupament i execució
Es faculta el conseller de Territori i Habitatge, en l'àmbit de les seues atribucions, per a dictar les disposicions i adoptar les mesures necessàries per al compliment del que disposa el present decret.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única
Queden derogades totes les disposicions d'igual o inferior rang que s'oposen al que estableix el present decret, aprovatori del Pla general d'ordenació forestal de la Comunitat Valenciana.
DISPOSICIÓ FINAL
Única. Entrada en vigor
El present decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 25 de juny de 2004
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller de Territori i Habitatge,
RAFAEL BLASCO CASTANY
ORDENANCES DEL SÒL FORESTAL
Títol preliminar. Disposicions generals
Article 1. Objecte
Article 2. Àmbit
Article 3. Principis que informen el Pla general d'ordenació forestal
Article 4. Criteris d'actuació de les administracions públiques
Article 5. Objectius
Article 6. Vigència i entrada en vigor
Article 7. Revisió i modificació
Article 8. Vinculació
Títol I. dels terrenys forestals
Capítol primer. Delimitació de les forests o terrenys forestals
Article 9. Forests o terrenys forestals
Article 10. Criteris d'identificació i classificació de les forests o terrenys forestals
Article 11. La identificació de terrenys forestals en la cartografia del Pla general d'ordenació forestal
Article 12. Terrenys exclosos de les forests o terrenys forestals
Capítol segon. Classificació dels terrenys forestals segons la seua titularitat
Article 13. Classificació dels terrenys forestals o forests
Article 14. Classificació del sòl forestal de gestió pública
Article 15. Identificació cartogràfica del sòl forestal de gestió pública
Capítol tercer. L'inventari forestal
Article 16. L'inventari forestal
Capítol quart. La catalogació de les forests
Article 17. Classificació de catàlegs
Article 18. Catàleg de forests de domini públic i utilitat pública
Article 19 Catàleg de forests protectores
Títol II. De les demarcacions forestals
Capítol primer. Consideracions generals
Article 20. Les demarcacions forestals. designació i criteris de delimitació
Article 21. Funcionalitat de les demarcacions forestals
Capítol segon. Els plans forestals de demarcació
Article 22. Naturalesa
Article 23. Àmbit
Article 24. Contingut
Article 25. Delimitació de l'àmbit
Article 26 Inventari
Article 27. Anàlisi i diagnòstic
Article 28. Zonificació i ordenació
Article 29 Directrius
Article 30. Anàlisi ambiental i socioeconòmica
Article 31. Elaboració, tramitació i aprovació
Títol III. De l'ordenació forestal
Capítol primer. Zonificació
Article 32. Classes de zonificació
Article 33. Zonificació per criteris de protecció
Article 34. Àrees de sòl forestal de protecció
Article 35. Àrees de sòl forestal comú
Article 36. Limitacions d'ús del sòl en les àrees de sòl forestal de protecció i àrees de sòl forestal comú
Capítol segon. Determinacions d'un escenari forestal de futur
Article 37. Determinacions per a un escenari forestal futur
Article 38. Criteris de gestió per a augmentar el nivell evolutiu dels ecosistemes forestals
Article 39. Criteris de gestió selvícola
Article 40. Accions per a la reducció de processos i riscos de la coberta vegetal
Article 41. Gestió forestal i biodiversitat
Capítol tercer. Sobre la prevenció d'incendis forestals
Article 42. Línies d'actuació
Article 43. Prevenció de la iniciació dels incendis
Article 44. Prevenció de la propagació d'incendis
Capítol quart. Sistema de seguiment de la gestió forestal sostenible
Article 45. Naturalesa
Article 46. Constitució
Article 47. Funcions
Capítol cinqué. Sistema d'informació forestal
Article 48. El sistema d'informació forestal
Article 49. Naturalesa del sistema d'informació forestal
Capítol sisé. Relació amb els propietaris
Article 50. Convenis amb propietaris i particulars no propietaris en la gestió forestal
Article 51. Mecanismes compensatoris dels titulars forestals
Títol IV. De l'aprofitament sostenible dels recursos forestals i ús racional de la forest
Capítol Primer. Del caràcter sostenible i multifuncional de la gestió forestal respecte dels usos i aprofitaments
Article 52. Sostenibilitat
Article 53. Multifuncionalitat
Capítol segon. De l'aprofitament de recursos en espais forestals
Article 54. Norma general
Article 55. Aprofitament de fustes
Article 56. D'altres aprofitaments no fusters en els espais forestals
Article 57. De l'ús recreatiu de les forests
Article 58. De les activitats no vinculades a la conservació ni aprofitaments sostenible dels recursos forestals
Article 59. De les activitats mineres
Article 60. De les infraestructures. carreteres, ferrocarril, línies elèctriques, aeroports, canalitzacions i altres anàlogues
Article 61. De transformacions forestals destinades a cultius agrícoles
Títol V. De la relació del pla general d'ordenació forestal amb altres planejaments territorials
Article 62. Relació amb el planejament urbanístic i d'ordenació del territori
ORDENANCES DE SÒL FORESTAL
Títol preliminar. Disposicions generals
Article 1. Objecte
El Pla general d'ordenació forestal de la Comunitat Valenciana té per objecte determinar les mesures necessàries per a la protecció, la conservació i la millora de les forests o terrenys forestals com també la correcta ordenació dels usos i dels aprofitaments forestals que es desenvolupen en aquests.
Article 2. Àmbit
L'àmbit d'aplicació del Pla general d'ordenació forestal està constituït per totes les forests o terrenys forestals de la Comunitat Valenciana, d'acord amb la definició de la Llei 3/1993, forestal de la Comunitat Valenciana, amb independència de qui siga el seu titular.
Article 3. Principis que informen el Pla general d'ordenació forestal
Els principis fonamentals del Pla general d'ordenació forestal són.
a) La sostenibilitat, és a dir, l'administració i l'ús dels boscos i forests de forma i intensitat tals que incrementen la biodiversitat, la productivitat, la capacitat de regeneració, la vitalitat i el seu potencial per a atendre, ara i en el futur, les funcions ecològiques, econòmiques i socials rellevants a escala local, nacional i global, i que no causen dany a altres ecosistemes.
b) La multifuncionalitat, és a dir, el reconeixement del paper de les forests i boscos en la protecció del medi ambient, el manteniment dels processos vitals per al suport de la vida en la terra i en el desenvolupament econòmic i social de les nacions.
c) La integració, és a dir, unir l'àmbit forestal i la conservació de la naturalesa en totes les seues vessants, que inclou conjuntament l'administració i la gestió dels espais naturals en tots els seus aspectes.
d) La participació, és a dir, el pla es concep en l'elaboració i l'aplicació com una ferramenta de participació pública en la gestió dels espais forestals.
e) Continuïtat, és a dir, la perduració en el temps dels objectius i de les actuacions desenvolupades amb independència de la conjuntura o cicles polítics.
Article 4. Criteris d'actuació de les administracions públiques
Les administracions públiques, que per raó de les seues competències realitzen actuacions en l'àmbit del present pla, aplicaran els següents criteris d'actuació.
a) Conservació, millora i reconstrucció de la coberta vegetal natural dels terrenys forestals, amb l'objectiu d'aconseguir les formacions vegetals potencials en la mesura que es puga.
b) Defensa del sòl contra l'erosió.
c) Aprofitament ordenat i sostingut de les forests, com a font de recursos naturals renovables, i fer-lo compatible amb l'ordenació del medi natural.
d) Compatibilització de la funció social de la forest, marc natural d'esplai i recreació, amb els anteriors criteris.
e) Protecció de la coberta vegetal natural contra incendis, plagues, contaminació atmosfèrica i altres agents nocius.
f) Suport a la implantació d'activitats de producció i de primera transformació dels productes de la forest que milloren l'economia rural i fomenten la creació d'ocupació.
g) Foment del coneixement, respecte i implantació de la vegetació natural del territori de la Comunitat Valenciana.
Article 5. Objectius
El Pla general d'ordenació forestal assumeix com a objectius que s'han d'aconseguir amb la seua execució i desenvolupament.
1. La protecció, la millora i la conservació dels espais forestals, boscos i de la vegetació natural
a) Potenciar els espais forestals, els boscos, afavorir la seua recuperació i mantenir les espècies autòctones.
b) Valorar els distints tipus de matolls arbustius com a etapes de desenvolupament de l'ecosistema que poden acabar originant boscos, i gestionar-los per a la consecució d'aquest objectiu on siga possible.
c) Mantenir, protegir i ampliar la coberta vegetal del nombre més gran possible d'estrats per a contrarestar el procés d'erosió, regular els fluxos hidrològics i pal·liar la modificació de les condicions climàtiques.
d) Assegurar l'adequada preservació de les espècies i individus singulars, com també de les formacions vegetals d'alt valor ecològic, en particular les corresponents a la vegetació autòctona valenciana.
2. La planificació de les forests
a) Delimitar les àrees de major interés forestal per a la seua conservació i millora, com també per a l'aprofitament sostenible
b) Crear en les zones forestals de menor risc de degradació espais d'esplai i gaudi del bosc, on canalitzar la demanda d'usos recreatius dels ciutadans.
c) Planificar i coordinar l'acció de les administracions públiques en relació amb les mesures necessàries per a la prevenció i la defensa contra els incendis forestals.
3. Gestió sostenible dels aprofitaments forestals
a) Compatibilitzar els aprofitaments forestals i actuacions selvícoles amb la realització d'altres aprofitaments o activitats com els cinegètics, de pasturatge i recol·lecció de productes de la forest, i s'adaptaran les mesures de salvaguarda necessàries.
b) Afavorir, amb les cauteles necessàries, l'ús excursionista, recreatiu i pedagògic d'aquests terrenys i promoure la conscienciació social sobre els valors culturals, ecològics, ambientals i econòmics, que comporta el patrimoni forestal valencià.
c) Promoure la investigació i l'experimentació mediambientals i la realització de cursos i ensenyaments de formació professional i d'especialitats vinculades amb l'àmbit forestal
d) Promoure la millora dels processos d'obtenció, de transformació i de comercialització dels productes i serveis que produeixen els espais forestals.
4. Coordinació i participació
a) Articular l'ordenació administrativa i la gestió de la forest amb l'ordenació del territori, el planejament dels espais naturals protegits, el règim urbanístic, la planificació sectorial i la conservació del patrimoni històric, arqueològic, etnològic i paleontològic.
b) Fomentar la participació de tots els ciutadans, especialment dels que habiten en el medi rural, en el manteniment, la millora i l'ampliació dels recursos forestals, per interessar-los en els seus rendiments econòmics mitjançant la promoció d'ocupació i l'obtenció de beneficis a través d'òrgans de participació o altres sistemes de coordinació i col·laboració que es desenvolupen amb aquest fi.
Article 6. Vigència
1. La vigència del Pla general d'ordenació forestal és indefinida.
Article 7. Revisió i modificació
1. El Pla general d'ordenació forestal es revisarà amb caràcter general cada 15 anys, amb revisions parcials cada 5 anys. També podrà revisar-se quan concórreguen circumstàncies que alteren substancialment les condicions físiques o jurídiques conforme a les que es va aprovar.
2. El Pla general d'ordenació forestal podrà ser modificat seguint el procediment establert per a la seua aprovació o mitjançant els plans forestals de demarcació, sempre que dites modificacions estiguen justificades tant en la seua necessitat com en l'adequació als objectius del Pla general d'ordenació forestal.
Article 8. Vinculació
Les especificacions contingudes en el Pla general d'ordenació forestal vincularan tant els particulars com els poders públics.
Títol I. Dels terrenys forestals
Capítol primer. Delimitació de les forests o terrenys forestals
Article 9. Forests o terrenys forestals
1. A l'efecte del Pla general d'ordenació dels recursos forestals són forests o terrenys forestals, aquells definits així per la Llei 3/1993, forestal de la Comunitat Valenciana.
Article 10. Criteris d'identificació i classificació de les forests o terrenys forestals
Les forests o terrenys forestals que constitueixen l'àmbit del Pla general d'ordenació forestal, de conformitat amb l'article anterior, el constitueixen els recintes geogràfics identificats en la cartografia de detall del Pla general d'ordenació forestal i classificats d'acord amb els següents tipus morfoestructurals.
a) Forestal arbratge natural, és a dir, l'agrupació d'arbres en espessor amb una fracció de cabuda coberta superior al 5% i ús netament forestal. L'origen d'aquest és natural o de repoblació netament integrada.
b) Forestal arbratge de plantació, és a dir, l'agrupació d'arbres en espessor amb una fracció de cabuda coberta superior al 5% i ús netament forestal. L'origen d'aquest és de plantació, i apareixen visibles els marcs de plantació o altres elements que delaten el seu origen artificial.
c) Forestal temporalment despoblat d'arbres, és a dir, terrenys forestals que, normalment, haurien d'estar arbrats però es troben temporalment despoblats d'arbres.
d) Complements del bosc, és a dir, àrees de bosc creades per a diferenciar distintes superfícies que, sense ser arbrades, estan íntimament unides a l'aprofitament forestal del bosc, tals com parcs de fusta, tallafocs, instal·lacions recreatives i forestals tals com refugis, zones d'acampada, etc. i altres anàlegs.
e) Matoll, és a dir, agrupació vegetal definida per la seua estructura o pel seu aspecte, conferits pel fet que el seu estrat superior o el més alt amb espessor, estan caracteritzats pel predomini de mates, o siga, espècies llenyoses relativament baixes i ramificades des de la seua base.
f) Herbassar, és a dir, llocs coberts més o menys per herbes d'origen natural, constituïts per agrupacions o cobertes caracteritzades per abundància, densitat i predomini d'herbàcies.
g) Forest sense vegetació superior, és a dir, terrenys que per circumstàncies de composició edàfica, de pendent o qualsevol altra presenten la major part de la seua superfície nua fins i tot l'herbàcia.
h) Mosaic de predomini forestal, és a dir, terrenys que alberguen unitats de vegetació homogènia quant al seu ús, que per elles mateixa no serien representables per raó de la seua escassa superfície, però si admeten una delimitació que les englobe. En aquest cas la superfície forestal que continga ha de predominar sobre la no forestal.
i) Cultius abandonats de tendència forestal, és a dir, terrenys en què encara que es detecta un ús agrícola anterior, han sigut abandonats en un passat més o menys llunyà. S'observa una clara invasió de matoll o de l'arbratge forestal i per les seues particularitats geogràfiques de situació, pendent, usos del sòl circumdant i altres semblants pot ser ja considerat sòl forestal despoblat d'arbres.
j) Una altra superfície forestal, és a dir, terrenys de clar ús forestal que, per una o una altra raó no són susceptibles d'inclusió en altres apartats.
Article 11. La identificació de terrenys forestals en la cartografia del Pla general d'ordenació forestal
1. Per a identificar els terrenys forestals conforme al que estableix l'apartat anterior es prendrà com a referència la cartografia de detall del Pla general d'ordenació forestal i la seua documentació alfanumèrica annexa. La separació de la informació derivada d'aquest document haurà de justificar-se en estudi d'igual o major detall.
2. Aquesta cartografia constitueix un document de referència dinàmic i susceptible de modificacions derivades de l'evolució del territori a causa de variacions en la naturalesa i ús del sòl, concrecions i ajustos de perímetres en els recintes de sòl forestal i altres causes anàlogues que hauran d'estar justificades mitjançant documentació d'igual o major detall que la del Pla general d'ordenació forestal.
3. La modificació a què refereix l'apartat anterior serà aprovada mitjançant resolució motivada del director general de Gestió del Medi Natural, si no existiren raons que comportaren la necessitat de tramitar autoritzacions específiques.
Article 12. Terrenys exclosos de les forests o terrenys forestals
No es consideren forests o terrenys forestals i per tant queden excloses de l'àmbit del Pla general d'ordenació forestal.
a) Els sòl classificats legalment com a urbans o urbanitzables a partir de la programació urbanística.
b) Els dedicats a sembres o plantacions de cultius agrícoles.
c) Les superfícies destinades al cultiu de plantes i arbres ornamentals, i vivers forestals.
d) Les vies de comunicació no forestals.
Capítol segon. Classificació dels terrenys forestals segons la seua titularitat
Article 13. Classificació dels terrenys forestals o forests
1. Els terrenys forestals, per raó de la seua pertinença, es classifiquen en públics i privats.
2. Són forests o terrenys forestals públics les que pertanyen a una persona jurídica i pública.
3. Les forests o terrenys forestals de propietat pública poden ser de domini públic o patrimonials.
4. Són forests o terrenys forestals de propietat privada les que pertanyen a persones físiques o jurídiques de dret privat, i poden ser aquestes últimes protectores.
Article 14. Classificació del sòl forestal de gestió pública
La gestió pública del sòl es realitza en alguns dels següents tipus de forests.
a) Forests catalogades d'utilitat pública.
b) Forests no catalogades d'utilitat pública de la Generalitat.
c) Forests consorciades i conveniades de titularitat pública o privada.
Article 15. Identificació cartogràfica del sòl forestal de gestió pública
El Pla recull els plànols històrics de les forests de gestió pública. Els dits plànols tenen suport digital després d'haver sigut georeferenciats. La informació que conté aquesta cartografia serà revisada a mesura que es realitzen les delimitacions i fitacions previstes en el Pla general d'ordenació forestal, sense perjudici d'aquelles modificacions derivades d'ajustos necessaris, correccions d'errors o altres alteracions derivades de resolucions administratives o judicials sobre els dits límits.
Capítol tercer. L'inventari forestal
Article 16. L'inventari forestal
1. L'inventari forestal té per objecte identificar, delimitar i quantificar els territoris i recursos forestals. L'inventari proporciona paràmetres imprescindibles per a la gestió i la conservació dels ecosistemes forestals.
2. L'inventari forestal vigent a la Comunitat Valenciana és el segon Inventari Forestal Nacional detallat a escala comarcal.
3. La base infocartogràfica incorporada en el Pla general d'ordenació forestal de la Comunitat Valenciana constitueix una ferramenta d'informació complementària a l'Inventari Forestal Nacional en establir la delimitació cartogràfica dels terrenys forestals a escala 1/10.000 i la classificació de la superfície forestal en 10 tipus morfoestructurals, tal com s'inclou en els articles 10 i 11 d'aquesta normativa.
Capítol quart. La catalogació de les forests
Article 17. Classificació de catàlegs
La legislació forestal preveu dues classes de catàlegs
a) El catàleg de forests de domini públic i d'utilitat pública en el qual s'inclouen totes les forests declarades de domini públic i d'utilitat pública.
b) El catàleg de forests protectores en el qual s'inclouen totes les forests declarades protectores.
Article 18. Catàleg de forests de domini públic i d'utilitat pública
1. L'aprovació del Pla general d'ordenació forestal suposarà l'actualització del Catàleg de forests de domini públic i utilitat pública en els termes establerts en la legislació forestal i en particular en els articles 24 i següents del Decret 98/1995, de 16 de maig, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, forestal de la Comunitat Valenciana.
2. El Catàleg de forests de domini públic i d'utilitat pública de la Comunitat Valenciana és un registre públic de caràcter administratiu en el qual s'inscriuran totes les forests declarades de domini públic o d'utilitat pública.
3. El Consell de la Generalitat promourà la declaració d'utilitat pública d'aquelles forests públiques que pertanyen a les entitats municipals que en l'actualitat estiguen gravades mitjançant la figura de consorcis o convenis, d'acord amb els titulars d'aquestes, classificació que comportarà la resolució del consorci o conveni com també de les càrregues i gravàmens que de la dita figura es deriven per a l'entitat local propietària.
Article 19. Catàleg de forests protectores
L'aprovació del Pla general de la Comunitat Valenciana suposarà l'actualització del Catàleg de forests protectores de la Comunitat Valenciana regulat en l'article 28 del Decret 98/1995, de 16 de maig, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, forestal de la Comunitat Valenciana.
Les forests consorciades i conveniades de propietat particular, podran mantenir el seu règim jurídic actual o ser inscrites en el Catàleg de forests protectores, a requeriment dels seus titulars i d'acord amb el procediment establert en l'article 23 del Decret 98/1995, de 16 de maig, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, forestal de la Comunitat Valenciana, en aquest cas la catalogació comportarà la resolució del consorci o conveni com també de les càrregues i gravàmens que de la dita figura es deriven per al propietari.
Títol II. De les demarcacions forestals
Capítol primer. Consideracions generals
Article 20. Les demarcacions forestals. Designació i criteris de delimitació
1. Les demarcacions forestals a partir de l'entrada en vigor del Pla general d'ordenació forestal ordenades de nord a sud són les següents.
a) Demarcació 1a que agrupa les comarques dels Ports i el Baix Maestrat.
b) Demarcació 2a que agrupa les comarques de l'Alt Maestrat, l'Alcalatén i la Plana Alta.
c) Demarcació 3a que agrupa les comarques del Alto Millars, el Alto Palància i la Plana Baixa.
d) Demarcació 4a que agrupa les comarques dels Serrans i el Racó d'Ademús.
e) Demarcació 5a que agrupa les comarques del Camp de Morvedre, el Camp de Túria, la Foia de Bunyol i l'Horta de València.
f) Demarcació 6a que agrupa les comarques Requena-Utiel i el Valle d'Aiora.
g) Demarcació 7a que agrupa les comarques de la Safor, la Ribera Alta i la Ribera Baixa.
h) Demarcació 8a que agrupa les comarques de la Canal de Navarrés, la Costera i la Vall d'Albaida.
i) Demarcació 9a que agrupa les comarques de la Marina Alta, la Marina Baixa, l'Alacantí.
j) Demarcació 10a que agrupa les comarques del Comtat, l'Alt Vinalopó i l'Alcoià.
k) Demarcació 11a que agrupa les comarques del Vinalopó Mitjà, el Baix Vinalopó i el Baix Segura.
2. La reorganització en les citades demarcacions es realitza per a millorar l'eficàcia i la idoneïtat de conformitat amb els següents criteris.
a) Físics, segons el grau dels diagrames bioclimàtics, geomorfologia i unitats hidrològiques.
b) Biòtics, segons els sistemes forestals, problemàtica d'incendis forestals, i espais naturals protegits.
c) Socioeconòmics, segons la propietat forestal, l'activitat turística rural, ús de sectors i nombre i grandària de municipis.
d) Funcionals, basats en els límits de les comarques, recursos humans actuals i futurs i experiència dels professionals del sector.
e) De comunicació i transport, segons les vies de comunicació.
Article 21. Funcionalitat de les demarcacions forestals
1. Les demarcacions forestals es constitueixen com a àmbits d'ordenació, planificació i gestió de les forests o terrenys forestals.
2. Constitueixen l'àmbit mínim dels plans forestals de demarcació.
3. Per a una gestió administrativa més eficaç dels terrenys forestals. la Comunitat Valenciana es vertebra territorialment mitjançant la creació de demarcacions forestals, que seran els àmbits de referència en l'organització i l'assignació de mitjans humans i materials de l'administració forestal.
Capítol segon. Els plans forestals de demarcació
Article 22. Naturalesa
1. Els plans forestals de demarcació són instruments de planificació territorial d'acció sectorial en matèria forestal que constitueixen el desenvolupament operatiu del Pla general d'ordenació forestal a escala comarcal.
2. Els plans forestals de demarcació se subjectaran a les especificacions contingudes en el Pla general d'ordenació forestal, si bé podran introduir modificacions, no substancials, que permeten la consecució dels objectius d'aquest en el temps i el territori que constitueixen el seu àmbit d'actuació.
3. Les modificacions hauran d'estar justificades tant en la seua necessitat com en l'adequació als objectius del Pla general d'ordenació forestal.
Article 23. Àmbit
L'àmbit dels plans forestals de demarcació el constitueixen una o diverses demarcacions completes de les establertes en el Pla general d'ordenació forestal.
Article 24. Contingut
Els plans forestals de demarcació contindran.
a) La delimitació de l'àmbit territorial.
b) Inventari.
c) Anàlisi i diagnòstic.
d) Zonificació i ordenació.
e) Directrius d'actuació.
f) Anàlisi ambiental i socioeconòmica.
Article 25. Delimitació de l'àmbit
El Pla forestal de demarcació contindrà la delimitació de l'àmbit territorial que identificarà en la demarcació forestal les forests i els seus titulars, gestors i usuaris. La base cartogràfica per a referenciar les forests serà l'establida en el Pla general d'ordenació forestal.
Article 26 Inventari
El Pla forestal de demarcació contindrà un inventari en què consten.
a) Les circumstàncies administratives i legals.
b) L'estat natural.
c) L'estat forestal.
d) L'estat socioeconòmic.
Article 27. Anàlisi i diagnòstic
1. El Pla forestal de demarcació contindrà una anàlisi i un diagnòstic dels factors més significatius del medi físic, biòtic i socioeconòmic.
2. Es realitzarà una avaluació i una localització dels valors naturals singulars o amenaçats, determinant la seua fragilitat, estat de conservació i evolució futura.
3. Es detectaran riscos i amenaces que generen processos degradants actuals o potencials.
Article 28. Zonificació i ordenació
El Pla forestal de demarcació delimitarà àrees d'actuació constituïdes per superfícies forestals homogènies per les seues característiques físiques, biològiques, climàtiques edàfiques i altres anàlogues.
Aquestes àrees homogènies seran ordenades multifuncionalment mitjançant l'assignació i la regulació d'usos, l'ordenació de la vegetació i aprofitaments. La finalitat de l'ordenació seran les prevencions necessàries per a la millora, la conservació i l'aprofitament de les forests, com també per a la protecció contra incendis forestals.
Les directrius d'usos establiran les prevalències funcionals, vocacions i usos preferents, compatibles, subordinats i incompatibles i la normativa regularà els usos admissibles, autoritzables o prohibits.
A l'efecte, els articles 33 i següents d'aquestes ordenances estableixen una zonificació amb criteris de protecció, que definiran les àrees on els plans forestals de demarcació concretaran les directrius d'ús a què es refereix l'apartat anterior, de forma complementària a les que determina la present normativa.
Aquesta zonificació i ordenació d'usos en el sòl forestal es realitzarà prenent com a referència aquella que figure en el planejament municipal i la normativa urbanística dels distints termes municipals de la demarcació, de forma que aquests dos sistemes de planificació territorial confluïsquen en escala i integren de forma conjunta les determinacions d'ús en l'espai forestal.
Article 29 Directrius
El Pla forestal de demarcació establirà el suficient nivell de detall i definició física per a la presa de decisions, les directrius d'ús i les directrius per a una gestió forestal sostenible a escala comarcal sobre, almenys els següents aspectes.
a) Conservació i millora del medi natural i la biodiversitat.
b) Defensa forestal contra riscos.
c) Restauració del medi natural.
d) Selvicultura i aprofitaments forestals en el marc de l'ordenació multicriteri dels espais forestals.
e) Control i seguiment de la gestió forestal.
f) Foment de la informació i educació ambiental.
g) Ordenació de l'ús recreatiu, educatiu, social i esportiu en els espais forestals.
h) Foment de participació i corresponsabilització de tots els actors forestals en la gestió.
Article 30. Anàlisi ambiental i socioeconòmica
El Pla forestal de demarcació contindrà.
a) Una anàlisi dels aspectes ecològics respecte de l'avaluació global.
b) Un estudi d'impacte ambiental conforme a la legislació que regula aquesta matèria.
c) Una anàlisi socioeconòmica que inclourà una programació amb la descripció i l'avaluació de les activitats i mesures que s'han de desenvolupar.
Article 31. Elaboració, tramitació i aprovació
1. La Conselleria que tinga les competències en la matèria, una vegada aprovat el Pla general d'ordenació forestal elaborarà els plans forestals de demarcació.
2. Abans de la finalització de la redacció de cadascun dels plans haurà d'haver informat i escoltat els agents afectats en el procés d'ordenació forestal.
3. Finalitzada l'elaboració del Pla forestal de demarcació se sotmetrà a informació pública per un període no inferior a un mes, mitjançant la publicació d'anunci en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, termini durant el qual es podran presentar al·legacions al pla.
4. Superada la fase d'exposició pública s'informaran les al·legacions als plans forestals de demarcació, per a posteriorment ser sotmesos a avaluació ambiental de plans i programes, i l'autoritat ambiental competent de la Conselleria de Territori i Habitatge emetrà la declaració d'impacte ambiental.
5. Els plans forestals de demarcació, com a plans d'acció territorial de caràcter sectorial, seran aprovats mitjançant decret del Consell de la Generalitat.
6. La resolució d'aprovació definitiva es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, moment a partir del qual el pla entrarà en vigor.
7. Els plans de demarcació forestal podran revisar-se o modificar-se en els supòsits previstos per al Pla general d'ordenació forestal i en tot cas es revisaran després de la revisió d'aquest.
Títol III. De l'ordenació forestal
Capítol primer. Zonificació
Article 32. Classes de zonificació
1. El Pla general d'ordenació forestal preveu.
a) La divisió del territori de la Comunitat Valenciana en demarcacions forestals, conforme al que estableix l'article 20 d'aquestes ordenances.
b) La zonificació del sòl forestal per tipus estructurals de vegetació, conforme al que estableix l'article 10 d'aquestes ordenances.
c) La zonificació del sòl forestal de gestió pública, conforme al que estableix l'article 14 d'aquestes ordenances.
d) La zonificació del terreny forestal per nivells de protecció en sòl forestal de protecció i sòl forestal comú, conforme al que estableixen els articles 33 i següents d'aquestes ordenances.
2. Com també el Pla general d'ordenació forestal preveu els criteris perquè cada pla forestal de demarcació establisca la zonificació relativa a.
a) Àrees susceptibles de ser declarades de repoblació preferent o obligatòria.
b) Zones d'especial protecció contra el risc d'incendis forestals.
c) Zones d'especial protecció davant agents patògens i nocius.
d) Zones amb alt risc de degradació o desertificació.
e) Zones de producció forestal preferent.
f) Zones d'ús social.
g) Zones d'ecotò i de cultius marginals de conversió a terrenys forestals o de manteniment en cultiu estratègic contra incendis.
Article 33. Zonificació per criteris de protecció
El Pla general d'ordenació forestal estableix una zonificació dels terrenys forestals pel grau de protecció a què queden subjectes. Es distingeixen les àrees de sòl forestal de protecció i les àrees de sòl forestal comú.
Article 34. Àrees de sòl forestal de protecció
A l'efecte del present pla es considera sòl forestal de protecció.
a. Les forests incloses en el catàleg de forests d'utilitat pública i aquelles que fins i tot no estant catalogades siguen propietat de la Generalitat o que sent de propietat particular estiguen incloses en consorcis i convenis o siguen declarades protectores, mentre mantinguen el règim legal de protecció jurídica que les caracteritza.
b. Els camins ramaders quan transcórreguen per espais forestals.
c. Els terrenys forestals que es troben en espais naturals dotats de mesures de protecció concreta en aplicació de la legislació d'espais naturals protegits i els elements de planificació aprovats en desenvolupament d'aquesta.
d. Els terrenys forestals inclosos en la xarxa de microreserves de la Comunitat Valenciana i la seua àrea d'influència, que com a mínim serà de 250 metres des dels seus límits.
e. Els terrenys forestals que alberguen hàbitats protegits i zones d'especial protecció per a les aus proposades en desenvolupament de la normativa que regula la Xarxa Ecològica Europea Natura 2000.
f. Els terrenys forestals que figuren com a protegits en el planejament urbanístic.
g. Els terrenys forestals on existisquen béns d'interés cultural i elements de patrimoni cultural i arqueològic i la seua àrea d'influència, que com a mínim serà de 500 metres des dels seus límits.
h. Aquells que els plans de demarcació forestal que desenvolupen el pla general, classifiquen com a sòl forestal de protecció, atenent a raons de maduresa de la vegetació, grau d'erosió, qualitat del paisatge, presència d'endemismes i grau de biodiversitat, presència de jaciments paleontològics, formacions geomorfològiques singulars o altres que els plans forestals de demarcació incloguen motivadament.
A aquest respecte els plans forestals de demarcació consideraran especialment les masses boscoses ben conservades o madures o que tinguen la consideració de singulars, molt vulnerables o rares a nivell local o comarcal constituïdes per les següents espècies arbòries, considerades com a rellevants a la Comunitat Valenciana.
1. Carrascars (Quercus rotundifolia i Quercus ilex), roure (Quercus faginea), surera (Quercus suber), Savina turífera (Juniperus thurifera), pi roig (Pinus silvestris), freixe de flor (Fraxinus ornus), auró (Acer opalus granatense), moixera (Sorbus aria), roure reboll (Quercus pyrenaica), pi negre (Pinus nigra), llorer (Laurus nobilis), Maytenus senegalensis subs europaea, i periploca (Periploca laevigata subsp.angustifolia), salze negre (Salix atrocinerea), salze blanc (Salix alba), freixe de fulla xicoteta (Fraxinus angustifolia), om (Ulmus minor), teix (Taxus baccata), grèvol (Ilex aquifolium), auró de Montpeller (Acer monspessulanum), Acer pseudoplatanus, Acer campestre, moixera de pastor (Sorbus torminalis), til·ler (Tilia Platyphyllos), avellaner (Corylus avellana), trèmol (Populus tremula), oma (Ulmus glabra), Juniperus oxycedrus badia, savina (Juniperus phoenicea), ginebre comú (Juniperus communis subsp hemispaerica).
2. Espècies vegetals incloses en el Catàleg d'Espècies Amenaçades aprovat per RD 439/1990 de 30 de març; en els annexos II i IV de la Directiva 92/43/CEE (Directiva Hàbitat);en les categories d'amenaça en perill crític (CR) i en perill (EN), de la llista roja 2000 de la Flora Vascular Espanyola, aprovada per la Comissió de Flora del Comité Espanyol de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura); en l'annex 1 de l'Ordre de 20 de desembre de 1985 de la Conselleria d'Agricultura i Pesca sobre protecció d'espècies endèmiques i amenaçades.
Com també els plans forestals de demarcació consideraran preferentment els hàbitats especialment singulars i valuosos des del punt de vista de conservació de les espècies animals considerades com a rellevants a la Comunitat Valenciana. En concret es tindran en compte les àrees de nidificació i cria d'espècies considerades en perill d'extinció a la Comunitat Valenciana (RD 439/1990 de 30 de març), com també les espècies incloses en l'annex II i IV de la Directiva Hàbitats i les incloses en la Directiva Aus.
Article 35. Àrees de sòl forestal comú
A l'efecte del present pla es consideren àrees de sòl forestal comú aquelles en què, estant incloses en la cartografia del Pla general d'ordenació forestal, no concórreguen les característiques que les facen mereixedores de la protecció a les quals es fa referència en els distints apartats de l'article 34.
Article 36. Limitacions d'ús del sòl en les àrees de sòl forestal de protecció i àrees de sòl forestal comú
Les limitacions de l'ús del sòl en les àrees de sòl forestal de protecció i àrees de sòl forestal comú són aquelles que, per a les forests i terrenys forestals s'estableixen en la normativa forestal vigent, les que determinen les distintes normatives legals específiques que siguen d'aplicació en cada cas i el planejament municipal, a més de les que s'inclouen en aquestes ordenances i aquelles que determinen els plans forestals de demarcació una vegada aprovats.
Capítol segon. Determinacions d'un escenari forestal de futur
Article 37. Determinacions per a un escenari forestal futur
El model a mig i llarg termini que definirà l'escenari forestal de futur a la Comunitat Valenciana es dirigeix a.
Enfortir i millorar els espais forestals augmentant el seu nivell evolutiu amb la suficient densitat de cobertura arbòria i arbustiva que permeta oferir major protecció davant el risc d'erosió i unes millors condicions per a la regulació del cicle hidrològic.
Ordenar i gestionar els espais forestals amb criteris de multifuncionalitat, perquè disposen del màxim de diversitat d'hàbitat i espècies, conformen una varietat d'estrats horitzontals, verticals i de formacions vegetals i procuren un mosaic de paisatges forestals en un escenari d'usos agrosilvopastorals adaptats a la socioeconomia de l'àrea.
Procurar l'autoprotecció dels espais forestals conformant una estructura i coberta forestal per a ser resistent als incendis forestals i que els permeta incrementar la immunitat davant potencials agents nocius o patògens i canvi climàtic.
Preveure en els espais forestals àmbits adequats per a l'esplai i la recreació com també instal·lacions que tendeixen a l'acostament dels ciutadans a la naturalesa, a la informació i l'educació ambiental.
Article 38. Criteris de gestió per a augmentar el nivell evolutiu dels ecosistemes forestals
Un dels objectius del Pla general d'ordenació forestal és elevar el nivell evolutiu dels ecosistemes forestals valencians. Per a això els plans forestals de demarcació, inclouran una cartografia de formacions forestals i els seus respectius nivells de maduresa amb el suficient nivell de detall per a conéixer el seu nivell evolutiu actual i determinar les actuacions necessàries per a la seua progressió futura.
Article 39. Criteris de gestió selvícola
1. Els mètodes i criteris de maneig de la cobertura vegetal seran els adequats per a conduir la dinàmica forestal cap als objectius previstos. El criteri general es basa en una gestió que mostre en la mesura que es puga els processos que es desenvolupen en el medi natural, deixant-lo actuar o avançant-se a les accions que la mateixa natura portaria a terme de manera gradual.
2. A l'efecte, en tots els casos es valorarà l'alternativa de no intervenir en aquells espais d'excepcional valor ecològic o elevada singularitat o excepcionalitat dels seus valors en el seu entorn, sempre que la dinàmica natural de regeneració dels ecosistemes estiga garantida. Aquesta opció haurà de tenir en compte la presència de condicions de risc d'incendi forestal, plagues o altres riscos on existisca una escassa activitat antròpica o en zones sotmeses a protecció especial.
Article 40. Accions per a la reducció de processos i riscos de la coberta vegetal
La reducció de processos i riscos de la coberta vegetal i l'ecosistema forestal requereix l'adopció de mesures contra la desertificació i processos erosius, a més dels previstos en l'article 44 de les presents ordenances, relatius a la prevenció d'incendis forestals; per a això s'haurà de.
a) Protegir el sòl amb arbratge i/o matoll d'alta cobertura mitjançant repoblacions o ajudes a la regeneració, especialment.
a1) En terrenys amb capacitat per a albergar arbratge o matoll d'alta cobertura aquells que tinguen arbratge esclarissat, matolls regressius o pastius degradats sempre que aquests no gaudisquen de mesures específiques de protecció com a hàbitat prioritari.
a2) En capçaleres de les conques hidrològiques.
a3) En els sistemes de ribera degradats.
a4) En terrenys sotmesos a altes taxes d'erosió o en risc de desertificació.
a5) En terrenys afectats per incendis forestals que no siga presumible la regeneració natural de les espècies afectades pel foc.
b) Protegir i regular els cicles hidrològics i els sòls, a més de les mesures incloses en l'apartat anterior mitjançant.
b1) Hidrotècnies adequades.
b2) Estabilització i protecció de les vessants.
c) Mantenir i millorar l'estat de salut dels boscos valencians amb mesures de control fitosanitàries mitjançant mètodes de tractament integrat potenciant els mètodes de caràcter biològic.
Article 41. Gestió forestal i biodiversitat
1. La gestió forestal a la Comunitat Valenciana haurà de realitzar-se integrant la conservació, la millora i l'ús sostenible de la diversitat biològica, de forma que es compatibilitze la gestió forestal amb la conservació dels hàbitats de la fauna i de la flora que existeixen a les forests o als terrenys forestals.
2. A les àrees forestals protegides, per la Xarxa d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, la Xarxa de Microreserves, la Xarxa Natura 2000 o altres anàlogues, els models de gestió forestal es realitzaran de conformitat amb les prescripcions que establisquen els instruments d'ordenació i gestió dels dits espais.
3. Respecte de la fauna silvestre es preveurà l'aplicació d'una selvicultura d'acord amb els hàbitats, sobretot en les àrees d'especial interés i protegides, i s'integraran els models de gestió forestal amb els plans de maneig i protecció de la fauna silvestre catalogada.
4. Per a la conservació de la flora silvestre la gestió forestal s'aplicarà una selvicultura de selecció florística a les forests que alberguen rodals o nuclis de vegetació singulars. Com també s'integraran els models de gestió forestal en els plans de protecció i maneig de la flora silvestre catalogada o inclosa en la xarxa de microreserves. En cas de forests de propietat privada la Conselleria de Territori i Habitatge podrà establir convenis amb els propietaris.
5. La compatibilitat de la gestió forestal amb les espècies cinegètiques es garantirà mitjançant la integració dels models de gestió forestal amb els plans cinegètics de distint àmbit que s'aproven.
6. La gestió forestal afavorirà les espècies piscícoles mitjançant les actuacions en les conques i els llits fluvials, com també mitjançant la restauració i la millora ecològica dels marges fluvials.
7. Es crearan àrees de reserva genètica amb un règim especial de protecció sobre rodals de vegetació singular o amb especial conformació fisiològica o selvícola per a formar part d'horts planters o parcel·les experimentals que constitueixen la xarxa de conservació de recursos genètics forestals de la Comunitat Valenciana.
8. Les tècniques de selvicultura aplicades consideraran en tot cas els sistemes d'actuació que menor impacte tinguen sobre els ecosistemes forestals. Al respecte la Conselleria de Territori i Habitatge potenciarà l'ús de cavalleries o màquines especialitzades de baix impacte ambiental i es procurarà la mínima afecció possible al sòl i a la vegetació.
Capítol tercer. Sobre la prevenció d'incendis forestals
Article 42. Línies d'actuació
Per a la prevenció d'incendis forestals les mesures s'estructuren en dues línies d'actuació.
a) Prevenció de la iniciació dels incendis.
b) Prevenció de la propagació dels incendis.
Article 43. Prevenció de la iniciació dels incendis
La prevenció de la iniciació d'incendi forestals es realitzarà, fonamentalment mitjançant.
a) Accions de control. Plans locals de crema, regulació i vigilància de l'ús del foc, programes de voluntariat per a la vigilància dels espais forestals, mesures d'autoprotecció d'urbanitzacions i habitatges aïllats, control de perímetres de fematers i infraestructures i controls sobre l'estat de la vegetació en l'entorn de línies elèctriques.
b) Accions de sensibilització. programes d'educació ambiental, informació, campanyes permanents en mitjans de difusió, conciliació d'interessos i altres anàlogues.
Article 44. Prevenció de la propagació d'incendis
La prevenció de la propagació dels incendis forestals es realitzarà fonamentalment mitjançant.
a) Selvicultura preventiva.
b) Dotar els espais forestals d'una estratègica i una adequada xarxa de dipòsits d'aigua, completant la ja existent, que possibilite la presa d'aigua, tant per mitjans aeris com terrestres d'extinció, per acurtar els temps de descàrrega.
c) Dotar els espais forestals d'una adequada xarxa de camins forestals, completant l'existent, que possibilite una ràpida intervenció dels mitjans terrestres de prevenció i extinció.
d) Estructurar els espais forestals amb elements o àrees de parada d'incendis, amb l'establiment d'àrees de baixa densitat de combustible, que completen la xarxa existent.
e) Dotar els espais forestals d'una adequada xarxa d'observatoris de vigilància fixa d'incendis, que complen la ja existent.
f) Dotar els espais forestals d'una adequada xarxa de vigilància mòbil.
g) Implementar les tècniques actuals de prevenció d'incendis forestals mitjançant la incorporació d'un sistema d'informació geogràfica (SIG).
h) Continuar i desenvolupar programes de conscienciació ciutadana i de conciliació d'interessos.
Capítol quart. Sistema de seguiment de la gestió forestal sostenible
Article 45. Naturalesa
El sistema de seguiment de la gestió forestal sostenible és un sistema d'informació, seguiment, avaluació i control del Pla general d'ordenació forestal.
Article 46. Constitució
Després de l'entrada en vigor del Pla general d'ordenació forestal es constituirà el sistema de seguiment de la gestió forestal sostenible, que dependrà de la Direcció General de Gestió del Medi Natural de la Conselleria de Territori i Habitatge, i en el qual estaran integrats altres departaments de la Generalitat amb competència en la matèria.
Article 47. Funcions
Les funcions del sistema de seguiment de la gestió forestal sostenible són.
a) Creació i funcionament del sistema d'informació forestal.
b) Seguiment i anàlisi de la gestió forestal a la Comunitat Valenciana, identificació de conflictes i carències amb antelació suficient per a la presa de decisions, com també dels resultats i efectes de les accions realitzades.
c) Participació en xarxes nacionals i internacionals del sector forestal i coordinació en l'àmbit autonòmic, nacional i internacional amb distintes administracions i institucions.
d) Relació amb els propietaris forestals establint una relació fluida per a assessorament, convenis, relacions contractuals i altres qüestions anàlogues.
Capítol Cinqué. Sistema d'informació forestal
Article 48. El sistema d'informació forestal
1. El sistema de seguiment de la gestió forestal sostenible crearà un sistema d'informació forestal per a obtenir, tractar, uniformar, disposar i difondre informació sobre la situació de les forests i els terrenys forestals valencians.
2. Formen part del sistema d'informació forestal la cartografia i annexos tècnics publicats que complementen el document general del Pla general d'ordenació forestal i aquells que s'incloguen en el desenvolupament dels plans forestals de demarcació.
3. El funcionament del sistema d'informació forestal i l'accés a la seua informació serà regulat de forma que es garantisca l'accés públic i directe a la informació.
Article 49. Naturalesa del sistema d'informació forestal.
1. Els documents del sistema d'informació forestal són instruments d'informació, anàlisi i diagnòstic que serveixen de referència per al desenvolupament i execució d'aquest pla i de qualsevol actuació sobre els espais forestals i forests de la Comunitat Valenciana.
2. La informació disponible en el sistema d'informació forestal haurà de ser utilitzada per les administracions i particulars en les seues polítiques, plans, programes i projectes que tinguen incidència sobre la forest o els terrenys forestals.
3. No obstant això, quan amb ocasió de l'elaboració de polítiques, plans, programes i projectes que tinguen incidència sobre la forest o els terrenys forestals, s'obtinga informació o anàlisi d'estudis posteriors de major detall, permetrà la presa en consideració en l'adopció de decisions.
4. Conseqüentment, s'adequarà el sistema d'informació forestal a la informació i l'anàlisi que contenen els dits estudis posteriors.
Capítol sisé. Relació amb els propietaris
Article 50. Convenis amb propietaris i particulars no propietaris en la gestió forestal
Per a l'èxit dels objectius previstos en el present pla podran establir-se accions concertades amb propietaris o particulars no propietaris titulars d'algun dret dominical. El seu objecte preferentment serà la gestió, la conservació i la millora dels terrenys forestals catalogats o de grau de protecció forestal alt.
A aquests convenis serà d'aplicació la regulació establerta en els articles 115 i següents Reglament de la Llei 3/1993, forestal de la Generalitat.
Article 51. Mecanismes compensatoris dels titulars forestals
1. La Generalitat podrà prestar ajuda econòmica i tècnica, finançament i subvencions als titulars forestals per a la realització d'actuacions dirigides a la consecució dels objectius establits en el Pla general d'ordenació forestal, a més de les previstes en la Llei 3/1993 forestal i el seu reglament. Per a la concessió d'aquestes ajudes es tindran en compte les previsions contingudes en aquest.
2. Les ajudes o compensacions a què es refereix l'apartat anterior podran adoptar alguna de les fórmules contingudes en la Llei 3/1993, forestal de la Comunitat Valenciana.
Títol IV. De l'aprofitament sostenible dels recursos
forestals i ús racional de la forest
Capítol primer. Del caràcter sostenible i multifuncional de la gestió forestal respecte dels usos i aprofitaments
Article 52. Sostenibilitat
Els usos i els aprofitaments en els espais forestals s'ajustaran al principi de sostenibilitat a què es refereix l'article 3.a d'aquestes ordenances.
Article 53. Multifuncionalitat
Els usos i aprofitaments en els espais forestals s'ajustaran al principi de multifuncionalitat al qual es refereix l'article 3.b d'aquestes ordenances de forma que els usos i aprofitaments forestals no siguen excloents de la resta de les funcions dels espais forestals.
Capítol segon. De l'aprofitament de recursos en espais forestals
Article 54. Norma general
Els aprofitaments forestals es realitzaran d'acord amb la determinacions establides en la Llei 3/1993, forestal de la Comunitat Valenciana i el seu Reglament, com també amb els altres decrets i ordres per al seu desenvolupament i d'acord amb els objectius i el model forestal establert en el present Pla general d'ordenació forestal i els plans forestals de demarcació que el desenvolupen, i la resta de normativa que resulte d'aplicació per als supòsit concret del qual es tracte.
Article 55. Aprofitament de fustes
1. Els aprofitaments de fusta s'hauran de realitzar, en tot cas, d'acord amb criteris tècnics que permeten el desenvolupament del regenerat natural de l'espècie objecte d'aprofitament.
2. Amb caràcter previ a l'aprofitament haurà de realitzar-se una reserva d'arbres pare, seleccionats segons criteris de vigor, creixement i conformació.
3. Queden prohibides, en tot tipus de boscos de la Comunitat Valenciana les denominades tallades arreu. A l'efecte del present pla s'entén per tallada arreu la que suposa la tallada i extracció de tots els arbres que formen part del rodal de tallada.
4. S'exceptua d'aquesta prohibició les pollancredes i altres cultius arboris artificials d'alt rendiment, destinats a la producció intensiva de fusta.
5. Els plans forestals de demarcació identificaran, amb base en la informació continguda en el sistema d'informació forestal, les zones forestals on siga propícia la funció productiva.
Article 56. D'altres aprofitaments no per a fusta en els espais forestals
La Conselleria de Territori i Habitatge donarà suport i fomentarà el desenvolupament ordenat dels aprofitaments no per a fusta de les forests (fongs, plantes aromàtiques, medicinals, condimentàries, aprofitament apícola, etc.)
Article 57. De l'ús recreatiu de les forests
1. Sense perjudici del que estableix la Llei 3/1993, forestal i el seu Reglament sobre l'ús recreatiu de les forests es potenciarà a les instal·lacions públiques forestals i aquelles conveniades amb entitats sense ànim de lucre les funcions formatives i educatives, dirigides prioritàriament als centres educatius i associacions juvenils d'aire lliure.
A les instal·lacions es procurarà que existisquen dotacions interpretatives tematitzades en base a un o diversos dels aspectes singulars de l'àrea forestal on s'ubica. A l'efecte primarà la recuperació de patrimoni arquitectònic existent tals com antigues construccions forestals.
2. Es crearà una xarxa de sendes basades en la recuperació i tractament adequat dels camins ramaders i els camins tradicionals de muntanya, fomentant la revaloració d'aquells itineraris històrics i rurals, evitant en la mesura que siga possible el traçat per carreteres asfaltades i pistes forestals de trànsit de vehicles motoritzats. Cada senda establirà l'ús adequat segons les seues característiques. eqüestre, ciclista, a peu o altres no motoritzades.
3. Els plans forestals de demarcació, per a cada àmbit establiran una ordenació dels usos recreatius tenint en compte les previsions del present pla i la pràctica ordenada del turisme rural que es desenvolupe de forma compatible amb la protecció, la conservació i la millora dels espais forestals.
Article 58. De les activitats no vinculades a la conservació ni aprofitaments sostenible dels recursos forestals
1. Les activitats que es desenvolupen a les forests o terrenys forestals i no estiguen vinculades a la conservació ni a l'aprofitament sostenible dels recursos forestals es basaran en els principis de racionalitat i proporcionalitat.
2. Aquestes activitats es realitzaran d'acord amb les determinacions establertes en la Llei 3/1993, forestal de la Comunitat Valenciana, el seu Reglament i la resta de normativa que resulte d'aplicació per al supòsit concret del qual es tracte, i d'acord amb els objectius i el model forestal establert en el present Pla general d'ordenació forestal.
3. Els plans i projectes hauran d'utilitzar la informació disponible en el sistema d'informació forestal.
Article 59. De les activitats mineres
1. Les activitats mineres en espais forestals s'ajustaran a la seua normativa específica i a la normativa ambiental i als instruments de planificació que s'aproven en desenvolupament d'ambdues.
2. Quan una activitat extractiva, a cel obert, pretenga desenvolupar-se en forests o terrenys forestals haurà d'acreditar-se compromís, refermat econòmicament davant l'administració mediambiental, de reconstrucció dels terrenys forestals i de la seua adequada repoblació forestal realitzada conforme al projecte d'explotació i restauració que s'aprove.
3. Quan es pretenguen realitzar activitats extractives a terrenys forestals classificats de protecció inclosos en algun dels apartats de l'article 34, i això siga possible en aplicació dels distints elements normatius i de planificació territorial i urbanística que concórreguen en cada cas, es tindrà en compte tal circumstància establint les mesures correctores i compensatòries adequades per a evitar el fraccionament d'hàbitat, mantenir l'ecosistema forestal i minorar els riscos d'erosió, desertificació, recuperació del paisatge alterat i protecció davant incendis forestals.
4. L'avaluació d'impacte ambiental dels projectes relatius a activitats extractives incorporarà les especificacions del Pla general d'ordenació forestal i dels plans forestals de demarcació.
Article 60. De les infraestructures. carreteres, ferrocarril, línies elèctriques, aeroports, canalitzacions, instal·lacions de telecomunicacions i altres anàlogues.
1. Les activitats en espais forestals s'ajustaran a la normativa ambiental i als instruments de planificació que s'aproven en desenvolupament d'aquesta.
2. L'avaluació d'impacte ambiental que es desenvolupe sobre els traçats d'aquestes infraestructures en terrenys forestals classificats de protecció inclosos en algun dels apartats de l'article 34 es considerarà especialment tal circumstància establint les mesures correctores i compensatòries adequades per a evitar el fraccionament d'hàbitats, mantenir l'ecosistema forestal i minorar els riscos d'erosió i desertificació, minorar l'alteració del paisatge i la protecció davant incendis forestals.
Per a això els projectes de carreteres, ferrocarril o canalitzacions en sòl forestal de protecció i sense perjudici de condicions que puguen sorgir en cadascun dels projectes que es presenten, incorporaran els següents aspectes.
a) Tindran un traçat que minimitze els desmunts i terraplens reduint en la mesura que es puga l'alteració del paisatge.
b) Incorporaran un estudi d'integració paisatgística, que necessàriament incorporarà el tractament de talusos i desmunts, l'estudi de revegetació mitjançant espècies forestals de l'àrea, la permeabilitat de les infraestructures per al pas de fauna i escorrenties, la reutilització dels individus singulars forestals que hagen de ser eliminats de la traça.
c) Establiran un calendari de treball que cause el menor impacte possible sobre la fauna existent a la zona.
d) Qualsevol altra determinació que minore l'impacte sobre la zona forestal
3. Respecte a les línies elèctriques es tindran compte, sense perjudici de les condicions que puguen sorgir en cadascun dels projectes que es presenten en la instal·lació de línies elèctriques sobre terrenys forestals o forests, els següents aspectes.
a) Procuraran dissenyar un traçat que discórrega preferentment per àrees de sòl forestal comú.
b) Adopció de les màximes mesures de seguretat segons la millor tecnologia disponible per a evitar accidents que puguen generar incendis forestals o altres tipus de riscos.
c) Adopció de mesures de protecció per a la fauna, especialment per a l'avifauna, per evitar els riscos de col·lisió, electrocució, etc.
d) Utilització dels corredors oberts per línies existents i en cas de corredors nous elecció d'aquells que tinguen fàcil accessibilitat per l'existència de camins o per la poca abruptuositat dels terrenys.
Article 61. De transformacions forestals destinades a cultius agrícoles
1. Les transformacions forestals destinades a cultius agrícoles en espais forestals s'ajustaran a la normativa ambiental existent en l'actualitat, al Pla general d'ordenació forestal i als plans forestals de demarcació que s'aproven en desenvolupament d'aquest.
2. No es podran desenvolupar transformacions forestals destinades a cultius agrícoles en terrenys forestals classificats de protecció, inclosos en algun dels apartats de l'article 34. Els plans forestals de demarcació, si no concorregueren altres normes que el prohibisquen, podran de forma justificada i atenent a raons d'interés social, protegir-se davant incendis o crear ecotons favorables a la biodiversitat de fauna, delimitar àrees concretes susceptibles de ser transformades en cultiu agrícola.
3. Independentment de l'anterior es tindrà en compte tal circumstància establint les mesures correctores i compensatòries adequades per a evitar el fraccionament d'hàbitat, mantenir l'ecosistema forestal i minorar els riscos d'erosió i desertificació, minorar l'alteració del paisatge i la protecció davant incendis forestals.
4. Sense perjudici de condicions que puguen sorgir en cadascun dels projectes que es presenten, en les transformacions forestals destinades a cultius agrícoles s'incorporaran els següents aspectes.
a) Es preveuran accions que afavorisquen la conservació de sòls, tals com creació de murs amb cara vista de maçoneria, revegetació de talusos i desmunts amb espècies forestals de la mateixa zones o altres anàlogues.
b) Es mantindran sense transformar i lliures de qualsevol abocament els barrancs i llits.
c) Es mantindran les espècies forestals d'interés en marges de parcel·les o en zones de desmunts o talusos, com també els enclavaments forestals que pel seu escàs sòl, els afloraments rocosos o el relleu acusat donen lloc a la diversitat en el paisatge, punts de refugi i alimentació per a la fauna.
Títol V. De la relació del pla general d'ordenació forestal amb altres planejaments territorials
Article 62. Relació amb el planejament urbanístic i d'ordenació del territori
1. Les especificacions del Pla general d'ordenació forestal són vinculants per a les administracions públiques i els particulars.
2. Les ordenances forestals i la cartografia de detall a què es refereix l'article 10 del Pla general d'ordenació forestal tenen caràcter normatiu mentre que la resta de la cartografia i annexos tècnics tenen caràcter indicatiu.
3. Els nous plans d'ordenació territorial, els plans generals i les seues modificacions establiran classificacions urbanístiques que garantisquen la protecció per raons forestals dels terrenys classificats com a àrees de sòl forestal de protecció segons aquest pla o aquelles que es determinen en els plans forestals de demarcació.
4. En general els plans territorials de caràcter sectorial que es desenvolupen i el planejament urbanístic municipal hauran de considerar els continguts d'aquest pla i en cas de considerar necessari incloure determinacions d'ús diferents a les establides en aquest, hauran d'estar justificades per una cartografia de major detall.

linea
Mapa web