DECRET 156/1999, de 17 de setembre, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Pla Especial davant del Risc d'Inundacions a la Comunitat Valenciana. [1999/8250]
(DOGV núm. 3593 de 29.09.1999) Ref. Base de dades 3000/1999
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 29.09.1999 Notes: Aprovació del Pla Especial davant el Risc d'Inundacions a la Comunitat Valenciana. Aquesta disposició està afectada per: Afectada per: -
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria Justícia i Administracions Públiques Grup temàtic: Legislació Matèries: Seguretat pública Protecció civil Descriptors: Temàtics: programa d'actuació, inundació, protecció civil , monografies
DECRET 156/1999, de 17 de setembre, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Pla Especial davant del Risc d'Inundacions a la Comunitat Valenciana. [1999/8250]
La Norma Bàsica de Protecció Civil, aprovada pel Reial Decret 407/1992, de 24 d'abril, en ús de l'habilitació legal conferida per l'article 8 de la Llei 2/1985, de 21 de gener, de Protecció Civil, defineix els àmbits en què han d'exercir-se les responsabilitats i competències de les diferents administracions públiques en la indicada matèria i, per altra part, conté les directrius essencials per a l'elaboració dels plans territorials i dels plans especials, per sectors d'activitat, tipus d'emergència o activitats concretes.
D'acord amb allò establit en la dita norma, es va elaborar el Pla Territorial d'Emergència de la Comunitat Valenciana, que va ser aprovat pel Decret 243/1993, de 7 de desembre, del Govern Valencià, en exercici de les competències concurrents amb l'Estat en matèria de protecció civil, i amb respecte als límits fixats en l'article 30 de la Constitució, l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana i els articles 25 i 26 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases de Règim Local, tot això d'acord amb els criteris de distribució competencial establits per a dita matèria, per la Sentència del Tribunal Constitucional núm. 11/1990, de 19 de juliol.
La Directriu Bàsica de Planificació de Protecció Civil davant del Risc d'Inundacions, aprovada mitjançant Acord del Consell de Ministres de 9 de desembre de 1994, i publicada mitjançant Resolució de 31 de gener de 1995, estableix el contingut a què han d'ajustar-se els plans especials que elaboren les comunitats autònomes.
D'acord amb allò establit en la citada directriu bàsica, s'ha elaborat el Pla Especial de la Comunitat Valenciana, que estableix les línies d'actuació dels serveis que intervenen, garantint l'actuació ràpida, eficaç i coordinada dels recursos públics i privats per a fer front a les inundacions que afecten el territori de la Comunitat Valenciana.
Per tot això, de conformitat amb les atribucions previstes pels articles 38 i concordants de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat Valenciana, de Govern Valencià, previ informe favorable de la Comissió de Protecció Civil de la Comunitat Valenciana, de 22 de febrer de 1999, així com la seua homologació per la Comissió Permanent de la Comissió Nacional de Protecció Civil de 23 de març de 1999, i conforme amb el Consell Jurídic Consultiu, a proposta del conseller de Justícia i Administracions Públiques, prèvia deliberació del Govern Valencià, en la reunió del dia 17 de setembre de 1999,
DECRETE
Article únic
Aprovar el Pla Especial davant del Risc d'Inundacions a la Comunitat Valenciana, que s'incorpora com annex del present Decret, de conformitat amb el punt 6 de la Norma Bàsica de Protecció Civil, aprovada pel Reial Decret 407/1992, de 24 d'abril.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL
El present Pla Especial davant del Risc d'Inundacions en la Comunitat Valenciana ha sigut homologat per la Comissió Permanent de la Comissió Nacional de Protecció Civil, de conformitat amb allò establit en l'article 11 de la Llei 2/1985, de 21 de gener, sobre Protecció Civil, mitjançant Acord de 23 de març de 1999.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Habilitació normativa
Es faculta el conseller de Justícia i Administracions Públiques per a realitzar quantes actuacions i dictar totes les disposicions que siguen necessàries per al desenvolupament i aplicació d'aquest decret.
Segona. Entrada en vigor
El Pla Especial davant del Risc d'Inundacions en la Comunitat Valenciana entrarà en vigor el mateix dia de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Valencia, 17 de setembre de 1999
El president de la Generalitat Valenciana,
EDUARDO ZAPLANA HERNÁNDEZ-SORO
El conseller de Justícia i Administracions Públiques,
SERAFÍN CASTELLANO GÓMEZ
Pla Especial davant el Risc d'Inundacions
a la Comunitat Valenciana
DOCUMENT I: Fonaments
Sumari
1. INTRODUCCIÓ
2. OBJECTE I ÀMBIT
2.1. OBJECTE
2.2. ÀMBIT
3. MARC LEGAL I COMPETENCIAL
3.1. MARC LEGAL
3.2. MARC COMPETENCIAL
3.2.1. Del Pla Especial Davant el Risc d'Inundacions a la Comunitat Valenciana
3.2.2. Dels plans d'Actuació Municipals davant el Risc d'Inundacions
3.2.3. Els plans d'Emergència d'Embassaments
4. ELS PLANS D'ACTUACIÓ MUNICIPAL
4.1. CONCEPTE
4.2. FUNCIONS
4.3. CONTINGUT MÍNIM
5. ELS PLANS D'EMERGÈNCIA D'EMBASSAMENTS
5.1. CONCEPTE
5.2. CLASSIFICACIÓ DELS EMBASSAMENTS EN FUNCIÓ DEL RISC POTENCIAL. EMBASSAMENTS QUE HAN DE DISPOSAR DE PLA D'EMERGÈNCIA
5.2.1. Classificació dels embassaments en funció del risc potencial
5.2.2. Embassaments que han de disposar de Pla d'Emergència
5.3. FUNCIONS
5.4. CONTINGUT MÍNIM
6. DEFINICIONS
DOCUMENT II: Anàlisi del risc
1. ASPECTES GENERALS
1.1. LA DISPOSICIÓ DEL RELLEU
1.2. APROXIMACIÓ AL CLIMA DE LA COMUNITAT VALENCIANA
1.3. TIPOLOGIA DE LES INUNDACIONS
1.3.1. Vall fluvial
1.3.2. Con aluvial
1.3.3. Desaparicions de llit
1.3.4. Endorreismes i semiendorreismes
1.3.5. Marjals
1.3.6. Planes d' inundació
2. CRITERIS PER A L'ANÀLISI DEL RISC
2.1. ANÀLISI DE LES ZONES AFECTADES PER INUNDACIONS
2.2. ANÀLISI DEL RISC
3. ZONES INUNDABLES DETECTADES
3.1. PROVÍNCIA DE CASTELLÓ
3.2. PROVÍNCIA DE VALÈNCIA
3.3. PROVÍNCIA D'ALACANT
4. EL RISC D'INUNDACIONS: SUPERFÍCIE, USOS DEL SÒL I POBLACIÓ AFECTADA
4.1. RESULTATS PER SUPERFÍCIE
4.2. SUPERFÍCIE INUNDABLE EN FUNCIÓ DEL RISC
4.3. POBLACIÓ AFECTADA
4.4. MUNICIPIS AMB RISC
5. CATÀLEG DE PUNTS CONFLICTIUS
6. RISCOS GEOLÒGICS ASSOCIATS A LES PRECIPITACIONS
INTENSES: LLISCAMENTS I SOLSIDES
DOCUMENT III: Estructura i organització
1. CLASSIFICACIÓ D'EMERGÈNCIES: FASES DE PREEMERGÈNCIA,
EMERGÈNCIA I NORMALITZACIÓ
1.1. FASE DE PREEMERGÈNCIA
1.1.1. Alerta derivada d'avís meteorològic
1.1.2. Seguiment pluviohidrològic
1.2. FASE D'EMERGÈNCIA
1.2.1. Situació 0
1.2.2. Situació 1
1.2.3. Situació 2
1.2.4. Situació 3
1.3. FASE DE NORMALITZACIÓ
2. ESTRUCTURA ORGANITZATIVA
3. ELS CENTRES DE COORDINACIÓ OPERATIVA (CECOP)
4. CENTRE DE COORDINACIÓ OPERATIVA INTEGRAT (CECOPI)
5. DIRECCIÓ DEL PLA ESPECIAL. COMITÉ DE DIRECCIÓ
5.1. DIRECTOR DEL PLA. COMITÉ DE DIRECCIÓ
5.2. FUNCIONS DEL DIRECTOR DEL PLA I DEL COMITÉ DE DIRECCIÓ
6. COMITÉ ASSESSOR
6.1. COMPOSICIÓ
6.2. FUNCIONS
7. GABINET D'INFORMACIÓ
7.1. COMPOSICIÓ
7.2. FUNCIONS
8. GRUPS D'ACCIÓ: COMPOSICIÓ I FUNCIONS
8.1. GRUP D'INTERVENCIÓ
8.2. GRUP DE SEGURETAT
8.3. GRUP SANITARI
8.4. GRUP D'ALBERG I ASSISTÈNCIA
8.5. GRUP DE SUPORT LOGÍSTIC
9. COORDINACIÓ DELS GRUPS D'ACCIÓ EN EL TERRENY
10. CENTRE DE RECEPCIÓ DE MITJANS (CRM)
11. ELS PLANS D'ACTUACIÓ MUNICIPAL: EL CECOPAL
12. ELS PLANS D'EMERGÈNCIA D'EMBASSAMENTS
12.1. ESCENARIS DE SEGURETAT I DE PERILL DE TRENCAMENT D'EMBASSAMENTS
12.1.1. Escenari 0
12.1.2. Escenari 1
12.1.3. Escenari 2
12.1.4. Escenari 3
12.2. DIRECCIÓ DELS PLANS D'EMERGÈNCIA D'EMBASSAMENTS
12.2.1. Director del Pla d'Emergència d'embassaments
12.2.2. Funcions
12.3. INTERFASE AMB EL PLA ESPECIAL
DOCUMENT IV: Operativitat
1. PREEMERGÈNCIA
1.1. ALERTA DERIVADA D'AVÍS METEOROLÒGIC
1.2. SEGUIMENT PLUVIOHIDROLÒGIC
1.2.1. Seguiment en grans rius
1.2.2. Seguiment en rambles, barrancs i zones inundables per pluges in situ
1.2.3. Actuacions dels CCES
2. EMERGÈNCIA
2.1. SISTEMÀTICA GENERAL D'ACTUACIÓ DELS CCES EN EMERGÈNCIES
2.2. SITUACIÓ D'EMERGÈNCIA 0
2.3. SITUACIÓ D'EMERGÈNCIA 1
2.4. SITUACIÓ D'EMERGÈNCIA 2
2.4.1. Activació dels plans sectorials i actuació dels CCES.
2.4.2. Constitució del CECOPI. Funcionament.
3. GRUPS D'ACCIÓ
3.1. NOTIFICACIÓ
3.2. MOBILITZACIÓ I PROCEDIMENT D'ACTUACIÓ
3.2. INTEGRACIÓ DELS RECURSOS MUNICIPALS
4. EMERGÈNCIES PER INCIDENTS EN EMBASSAMENTS
4.1. INTERFASE ENTRE EL PLA D'EMERGÈNCIA DE PRESA I EL PLA ESPECIAL
4.1.1. Escenari 0
4.1.2. Escenari 1
4.1.3. Escenari 2
4.1.4. Escenari 3
5. REPOSICIÓ DE SERVEIS BÀSICS O ESSENCIALS I TORNADA A LA NORMALITAT
5.1. REPOSICIÓ DE SERVEIS BÀSICS O ESSENCIALS
5.2. TORNADA A LA NORMALITAT
6. MESURES DE PROTECCIÓ
6.1. MESURES DE PROTECCIÓ PER A LA POBLACIÓ
6.2. MESURES DE PROTECCIÓ PER ALS GRUPS D'ACCIÓ
7. PLA DE TRANSMISSIONS
8. CATÀLEG DE MITJANS I RECURSOS
9. DIRECTORI
DOCUMENT V: Implantació i manteniment de l'operativitat
1. INTRODUCCIÓ
2. IMPLANTACIÓ
2.1. VERIFICACIÓ DE LA INFRAESTRUCTURA DEL PLA ESPECIAL
2.2. FORMACIÓ DEL PERSONAL DELS SERVEIS IMPLICATS EN EL PLA
2.3. INFORMACIÓ A LA POBLACIÓ
3. MANTENIMENT DE L'OPERATIVITAT
3.1. ACTUALITZACIÓ-REVISIÓ
3.2. FORMACIÓ PERMANENT
3.3. INFORMACIÓ-DIVULGACIÓ PERIÒDICA A LA POBLACIÓ
3.4. INFORMACIÓ-DIVULGACIÓ PERIÒDICA ALS AJUNTAMENTS
ANNEXOS
ANNEX I: PLANS D'ACTUACIÓ MUNICIPALS. CONTINGUT MÍNIM
ANNEX II: MUNICIPIS AMB RISC D'INUNDACIONS
ANNEX III: CONSELLS A LA POBLACIÓ
DOCUMENT I
Fonaments
Sumari
1. INTRODUCCIÓ
2. OBJECTE I ÀMBIT
2.1. OBJECTE
2.2. ÀMBIT
3. MARC LEGAL I COMPETENCIAL
3.1. MARC LEGAL
3.2. MARC COMPETENCIAL
3.2.1. Del Pla Especial Davant el Risc d'Inundacions a la Comunitat Valenciana
3.2.2. Dels plans d'Actuació Municipals davant el Risc d'Inundacions
3.2.3. Els plans d'Emergència d'Embassaments
4. ELS PLANS D'ACTUACIÓ MUNICIPAL
4.1. CONCEPTE
4.2. FUNCIONS
4.3. CONTINGUT MÍNIM
5. ELS PLANS D'EMERGÈNCIA D'EMBASSAMENTS
5.1. CONCEPTE
5.2. CLASSIFICACIÓ DELS EMBASSAMENTS EN FUNCIÓ DEL RISC POTENCIAL. EMBASSAMENTS QUE HAN DE DISPOSAR DE PLA D'EMERGÈNCIA
5.2.1. Classificació dels embassaments en funció del risc potencial
5.2.2. Embassaments que han de disposar de Pla d'Emergència
5.3. FUNCIONS
5.4. CONTINGUT MÍNIM
6. DEFINICIONS
1. INTRODUCCIÓ
Les inundacions esdevenen a la Comunitat Valenciana el fenomen natural que més sovintment es manifesta, donant lloc a les situacions de greu risc col·lectiu o catàstrofe referides en la Llei 2/1985, de 21 de gener, de Protecció Civil.
Els efectes destructius que les inundacions originen en extenses àrees del territori fan que, davant d'aquesta eventualitat, calga, per a la protecció de persones i béns, l'ús coordinat de mitjans i recursos pertanyents a les distintes Administracions Públiques i, sovintment, de particulars.
Aquestes característiques configuren el risc d'inundacions com un dels riscs fonamentals a tindre en compte des de l'òptica de la planificació de protecció civil. D'aquesta manera ho ha considerat la Norma Bàsica de Protecció Civil, aprovada per Reial Decret 407/1992, de 24 d'abril, la qual determina en l'apartat 6 que aquest risc serà objecte de plans especials en aquells àmbits territorials que ho requerisquen.
Aquest Pla entrà en vigor com a document provisional, segons el que estableix l'article 4.5. del Decret 243/93, després de l'informe favorable emés per la Comissió de Protecció Civil de la Comunitat Valenciana, en la reunió del 9 de juliol de 1996, i queda pendent la incorporació del document d'anàlisi del risc.
Incorporat dit document, aquest Pla compleix els requisits mínims per a la seua aprovació i homologació com a Pla Especial, segons el que establix la Directriu Bàsica de Planificació davant el Risc d'Inundacions (Resolució de 31.01.95, de la Secretaria d'Estat d'Interior).
La inclusió dels plans de d'envassaments segons que s'elaboren així com l'actualització o incorporació de dades referides a la l'anàlisi del risc, posteriors a l'aprovació i homologació del Pla, seran efectives amb el requisit únic de l'informe favorable de la Comissió de Protecció Civil de la Comunitat Valenciana.
2. OBJECTE I ÀMBIT
2.1. Objecte
Aquest Pla té per objecte garantir l'actuació ràpida, eficaç i coordinada dels recursos públics o privats en situacions d'emergència per inundacions.
2.2. Àmbit
El present Pla serà d'aplicació en qualsevol situació de preemergència i/o emergència produïda per inundacions al territori de la Comunitat Valenciana.
3. MARC LEGAL I COMPETENCIAL
3.1. Marc legal
Les disposicions següents regulen el marc legal i reglamentari pel qual es regula la gestió de les inundacions:
· Llei 2/1985, de 21 de gener, sobre Protecció Civil.
· Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases de Règim Local.
· Llei 29/1985, de 2 d'agost, d'Aigües.
· Reial Decret 1378/1985, d'1 d'agost, sobre mesures provisionals per a l'actuació en situacions d'emergència en els casos de greu risc, catàstrofe o calamitat pública.
· Reial Decret 849/1986, d'11 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament del Domini Públic Hidràulic, que desenrotlla els títols Preliminar, I, IV, V, VI i VII de la Llei 29/1985, de 2 d'agost, d'Aigües.
· Reial Decret Legislatiu de 18 d'abril de 1986, que aprova el text refós de les disposicions legals en matèria de Règim Local.
· Reial Decret 927/1988, de 29 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de l'Administració Pública de l'Aigua i de la Planificació Hidrològica, en desenrotllament dels títols II i III de la Llei d'Aigües.
· Reial Decret 407/1992, de 24 d'abril, pel qual s'aprova la Norma Bàsica de Protecció Civil.
· Decret 243/1993, de 7 de desembre, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Pla Territorial d'Emergència de la Comunitat Valenciana.
· Resolució de 4 de juliol de 1994, de la Secretaria d'Estat d'Interior, per la qual es disposa la publicació de l'Acord del Consell de Ministres sobre criteris d'assignació de mitjans i recursos de titularitat estatal als plans territorials de Protecció Civil.
· Resolució de 31 de gener de 1995, de la Secretària d'Estat d'Interior, per la qual es disposa la publicació de l'Acord del Consell de Ministres pel qual s'aprova la Directriu Bàsica de planificació de protecció civil davant del risc d'inundacions.
· Ordre de 12 de març de 1996 per la qual s'aprova el reglament tècnic sobre Seguretat de Preses i Embassaments.
3.2. Marc competencial
3.2.1. Del Pla Especial davant del risc d'inundacions a la Comunitat Valenciana
D'acord amb la Llei de Protecció Civil i la Norma Bàsica de Protecció Civil (art. 8.2), correspon a la Comunitat Autònoma la responsabilitat de redactar i aprovar el Pla Especial en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, amb l'informe previ de la Comissió de Protecció Civil de la Comunitat Valenciana.
3.2.2. Dels plans d'actuació municipals davant del risc d'inundacions
Aquest Pla Especial serà director de la planificació territorial d'àmbit inferior davant d'aquest risc, i establirà tant les funcions bàsiques com el contingut mínim dels plans d'actuació municipals (apartats 4.2 i 4.3), així com el marc organitzatiu general que possibilite la plena integració en el Pla de la Comunitat Valenciana.
Els plans d'actuació municipal s'integraran en l'operativitat per conques prevista en el present Pla.
3.2.3. Els plans d'emergència d'envassaments
L'elaboració dels plans d'emergència d'envassaments és responsabilitat dels seus titulars. L'aprovació correspon a la Direcció General d'Obres Hidràuliques, amb l'informe previ de la Comissió Nacional de Protecció Civil.
4. ELS PLANS D'ACTUACIÓ MUNICIPAL
4.1. Concepte
Els plans d'actuació municipal davant del risc d'inundacions establiran l'organització i actuacions dels recursos i serveis propis, per tal de fer front a les emergències per inundacions, dins del seu àmbit territorial.
L'elaboració i aprovació correspon a l'òrgan de govern municipal. L'homologació es realitzarà per la Comissió de Protecció Civil de la Comunitat Valenciana.
A l'Annex II estan relacionats els municipis de la Comunitat Valenciana considerats com de risc d'inundacions (zones inundables descrites en l'apartat 1.3. del document II); els municipis amb risc mig i alt s'ha d'elaborar el pla d'actuació municipal corresponent, sense perjuí que posteriors estudis o modificacions en la defensa contra inundacions impliquen variacions i sense menyscabament de la capacitat d'altres municipis per a elaborar i disposar de plans propis.
Els plans d'emergència d'envassament establiran en l'anàlisi del risc els municipis afectats pel risc de trencament de l'envassament, els quals hauran d'elaborar el seu pla d'actuació municipal.
4.2. Funcions
Les funcions bàsiques dels plans d'actuació municipals són les següents:
a) Preveure l'estructura organitzativa i els procediments per a la intervenció en emergències per inundacions, dins del territori municipal.
b) Catalogar elements vulnerables i zonificar el territori en funció del risc, en concordança amb el que estableix el document II, així com delimitar les àrees segons els possibles requeriments d'intervenció o actuacions per a la protecció de les persones i els béns.
c) Especificar els procediments d'informació i alerta a la població.
d) Catalogar els mitjans i recursos específics per a l'engegament de les activitats previstes.
En els plans d'actuació d'aquells municipis afectats per un Pla d'Emergència d'Embassament i l'àmbit territorial del qual puga estar afectat en un interval de temps de dues hores o inferior, comptat des del moment hipotètic del trencament, hauran de contemplar els aspectes següents:
a) Delimitació de zones d'inundació, d'acord amb el que estableix el Pla d'Emergència d'Embassament.
b) Previsió dels mitjas i procediments d'alerta i alarma a la població i de comunicació amb el CCE.
c) Previsió de les vies i mitjans a emprar per la població per a l'allunyament immediat de les àrees de perill.
4.3. Contingut mínim
El contingut mínim dels Plans d'Actuació d'Âmbit Local està establit en l'Annex I.
5. ELS PLANS D'EMERGÈNCIA D'EMBASSAMENTS
5.1. Concepte
La directriu bàsica estableix la figura dels Plans d'Emergència d'Embassaments per a la previsió d'emergències produïdes per trencament o avaria d'Embassaments.
Aquests plans han de ser elaborats i implantats pels titulars dels embassaments i establiran l'organització dels recursos humans i materials necessaris per al control dels factors de risc que puguen comprometre la seguretat de l'embassament. Així mateix, s'establiran els sistemes d'informació, alerta i alarma dels serveis i recursos que hagen d'intervindre per a la protecció de la població en cas de trencament o avaria greu de l'embassament i possibilitar el que la població potencialment afectada adopte les mesures d'autoprotección necessàries.
Els embassaments es classifiquen en tres categories (A, B, i C) en funció de la gravetat dels danys que puguen produir en cas d'accident (descrit en el document III).
Els Plans d'Emergència d'Embassaments seran aprovats per la Direcció General d'Obres Hidràuliques, previ informe de la Comissió Nacional de Protecció Civil.
Els Plans d'Emergència d'Embassaments que afecten el territori de la Comunitat Valenciana quedaran integrats en aquest Pla Especial i, en cas d'emergència d'interés nacional, en el Pla Estatal.
5.2. Classificació dels embassaments en funció del risc potencial. Embassaments que han de disposar de Pla d'Emergència
5.2.1. Classificació dels embassaments en funció del risc potencial
La directriu bàsica estableix tres categories de preses en funció de la gravetat dels danys que puguen produir en cas de trencament o funcionament incorrecte:
· Categoria A: embassaments dels quals el seu trencament o funcionament incorrecte pot afectar greument a nuclis urbans o serveis essencials, o produir danys materials o mediambientals molt importants.
· Categoria B: embassaments que poden ocasionar danys materials o mediambientals importants, o afectar a un nombre reduït d'habitatges.
· Categoria C: embassaments que poden produir danys materials de moderada importància i només incidentalment pèrdua de vides humanes. En tot cas, a aquesta categoria pertanyeran totes les preses no incloses en les categories A o B.
La classificació s'efectuarà mitjançant resolució de la Direcció General d'Obres Hidràuliques, la qual informarà la Comissió Nacional de Protecció Civil.
5.2.2. Embassaments que han de disposar de Pla d'Emergència
Hauran de disposar de Pla d'Emergència d'Embassament tots els que hagen sigut classificats en les categories A o B.
Aquests Plans s'incorporaran al Pla Especial, amb l'informe previ de la Comissió de Protecció Civil de la Comunitat Valenciana.
5.3. Funcions
Les funcions bàsiques dels esmentats Plans establides en la directriu són les següents:
a) Determinar, després de la corresponent anàlisi de seguretat, les estratègies d'intervenció per al control de situacions que puguen implicar riscos de trencament o d'avaria greu de la presa i establir l'organització adequada per al seu desenrotllament.
b) Determinar la zona inundable en cas de trencament, tot indicant els temps de propagació de l'ona d'avinguda i d'efectuar la corresponent anàlisi de riscs.
c) Disposar de l'organització i els mitjans adequats per a obtindre i comunicar la informació sobre incidents, la comunicació d'alertes i l'engegament, quan calga, dels sistemes d'alarma que s'establisquen.
5.4. Contingut mínim
La directriu bàsica estableix com contingut mínim dels Plans d'Embassament:
a) L'anàlisi de la seguretat del embassament : estudi dels fenòmens que puguen produir una emergència.
b) Zonificación territorial i anàlisi dels riscs generats pel trencament de l'embassament.
c) Normes d'actuació adequada per a la reducció o eliminació del risc.
d) Organització dels recursos humans i materials necessaris per a la posta en pràctica de les actuacions previstes.
e) Mitjans i recursos que disposa el pla i mitjans tècnics necessaris.
6. DEFINICIONS
· Avinguda: augment inusual del cabal d'aigua en un llit que pot o no produir desbordament i inundacions.
· Inundacions: submersió temporal de terrenys normalment secs, com a conseqüència de l'aportació inusual i, més o menys sobtada, d'una quantitat d'aigua superior a la que és habitual en una zona determinada.
· Perillositat: probabilitat d'ocurrència d'una inundació, dins d'un període de temps determinat i en un àrea concreta.
· Període estadístic de retorn: invers de la probabilitat que en un any es presente una avinguda superior a un valor donat.
· Risc: nombre esperat de víctimes, danys materials i desorganització de l'activitat econòmica, subsegüent a una inundació.
· Elements en risc: població, edificacions, obres d'enginyeria civil, activitats econòmiques, serveis públics, elements mediambientals i altres usos del territori que es troben en perill en un àrea determinada.
· Vulnerabilitat: grau de probabilitat de pèrdua d'un element en risc donat, expressat en una escala de 0 (sense dany) a 1 (pèrdua total), que resulta d'una inundació de característiques determinades.
· Cartografia oficial: la realitzada amb subjecció a les prescripcions de la Llei 7/1986, d'Ordenament de la Cartografia, per les Administracions Públiques o sota la seua direcció i control.
· Mobilització: conjunt d'operacions o tasques per a la posada en activitat de mitjans, recursos i serveis que hagen d'intervindre en emergències per inundacions.
DOCUMENT II
Anàlisi del risc
Sumari
1. ASPECTES GENERALS
1.1. LA DISPOSICIÓ DEL RELLEU
1.2. APROXIMACIÓ AL CLIMA DE LA COMUNITAT VALENCIANA
1.3. TIPOLOGIA DE LES INUNDACIONS
1.3.1. Vall fluvial
1.3.2. Con aluvial
1.3.3. Desaparicions de llit
1.3.4. Endorreismes i semiendorreismes
1.3.5. Marjals
1.3.6. Planes d' inundació
2. CRITERIS PER A L'ANÀLISI DEL RISC
2.1. ANÀLISI DE LES ZONES AFECTADES PER INUNDACIONS
2.2. ANÀLISI DEL RISC
3. ZONES INUNDABLES DETECTADES
3.1. PROVÍNCIA DE CASTELLÓ
3.2. PROVÍNCIA DE VALÈNCIA
3.3. PROVÍNCIA D'ALACANT
4. EL RISC D'INUNDACIONS: SUPERFÍCIE, USOS DEL SÒL I POBLACIÓ AFECTADA
4.1. RESULTATS PER SUPERFÍCIE
4.2. SUPERFÍCIE INUNDABLE EN FUNCIÓ DEL RISC
4.3. POBLACIÓ AFECTADA
4.4. MUNICIPIS AMB RISC
5. CATÀLEG DE PUNTS CONFLICTIUS
6. RISCOS GEOLÒGICS ASSOCIATS A LES PRECIPITACIONS INTENSES: LLISCAMENTS I SOLSIDES
1. ASPECTES GENERALS
L'anàlisi del risc inclòs en el present Pla està basat en un estudi elaborat per la Universitat Politècnica de València per a la Generalitat Valenciana. L'estudi d'inundabilitat s'ha realitzat a escala 1:50000, considerant sis nivells de perillositat, en funció de la freqüència (períodes de retorn de 50, 100 i 500 anys) i dos de calat de la làmina d'aigua (menor i major de 80 cm).
A més a més de la determinació de les àrees inundables, en l'estudi es realitza una aproximació a la vulnerabilitat del territori (apartats 2.2. i 4 del present document), en funció dels distints usos del sòl i dels nivells de perillositat. En els plans d'actuació municipal es catalogaran els elements vulnerables i se zonificará el territori en funció del risc, així com es delimitaran les àrees segons possibles requeriments d'intervenció o actuacions per a la protecció de persones i béns (tal com s'assenyala en l'apartat 4.2 del document I).
Per a la incorporació de les dades resultants de nous estudis, sobre la inundabilitat del territori, així com per a l'actualització de les dades existents sobre zones inundables i la vulnerabilitat territorial, caldrà el consens de la Comissió Tècnica que ha elaborat aquest Pla i el posterior informe a la Comissió de Protecció Civil de la Comunitat Valenciana.
La informació territorial bàsica per a l'anàlisi del risc es detalla en els annexos de l'estudi d'inundabilitat, disponibles als centres de Coordinació d'Emergències, on s'especifiquen la ubicació, litologia, principals usos del sòl i dades bàsiques de la conca (superfície, longitud del llit fluvial i pendent mitjana), com també l'estudi hidrològic necessari per al càlcul dels cabals previstos per a cada període de retorn. Posteriorment s'efectua l'anàlisi hidràulica que determina les capacitats dels llits fluvials i, en conseqüència, els punts de desbordament i les àrees inundables, tot això per a cada període de retorn (50, 100 i 500 anys). Dites dades seran utilitzades pels centres per a la millor operativitat del Pla, en cas necessari.
Pel que fa als punts d'informació foronòmica i pluviomètrica, estan continguts en la Base de Dades per a la Gestió d'Emergències per Inundacions, disponible en els CCEs.
1.1. La disposició del relleu
La Comunitat Valenciana es troba entre el domini del sistema Ibèric i el sistema Bètic. El territori es caracteritza per un interior muntanyós amb intercalació de cubetes que constitueixen planes interiors, i una franja litoral plana, d'escassa extensió, cap a l'interior.
La proximitat de l'àrea muntanyosa al mar determina que la major part de les conques hidrogràfiques siga d'escassa longitud i forts pendents, tret de les conques dels rius al·lòctons. Els llits fluvials, en arribar a la plana costanera, perden competència i fins i tot en ocasions desapareixen. Així mateix, tota la franja litoral està esguitada de zones deprimides, marjals, que s'inunden periòdicament per les aportacions de barrancs i pluges locals.
És en la plana costanera, per tant, on es concentra el risc d'inundabilitat. Però no cal oblidar les zones interiors amb risc d'inundació per insuficiència dels llits fluvials, per característiques semiendorrèiques o per desaparició dels llits.
1.2. Aproximació al clima de la Comunitat Valenciana
El territori de la Comunitat Valenciana, emplaçat a la façana oriental de la península ibèrica, s'estén aproximadament entre els 37º 50' i els 40º 48' de latitud N, i els 0º 30' E i 1º 30' O de longitud. Tanmateix, i encara que el seu desplegament latitudinal és molt més gran que el longitudinal, el contrast climàtic és major entre litoral i interior degut, fonamentalment, a la influència marítima. Per tant, el clima de la Comunitat Valenciana és un clima mediterrani, amb certa influència de la continentalitat en les terres interiors. Així mateix, la disposició orogràfica determina tant la distribució de les temperatures com de les precipitacions.
Les precipitacions es caracteritzen per la seua variabilitat interanual i anual, per la qual cosa parlar de mitjanes de pluja constitueix només una dada indicativa del funcionament general de les precipitacions. En general, la pluviometria disminueix de nord a sud, amb una clara frontera entre ambdós sectors, definida per les alineacions bètiques. Al sud d'aquests, la pluviositat és més pròpia d'un clima subàrid.
Els valors mitjans anuals de precipitació oscil·len entre els 400 i 600 mm. La distribució de les precipitacions està plenament lligada a l'orografia. Així mateix, certes zones de l'interior i el nord de la Comunitat estan més exposades als fronts atlàntics, que normalment produeixen precipitacions més suaus i freqüents.
Una mostra de la influència de la disposició orogràfica és la costa de la meitat sud del golf de València que, amb la seua orientació perpendicular als vents humits del nord-est, és notablement més plujosa. Aquesta zona coincideix amb les comarques de la Safor i la Marina Alta, on es registren mitjanes anuals que oscil·len entre els 600 i 900 mm.
Pel que fa a la distribució de les pluges anuals, la influència mediterrània determina un màxim tardorenc, llevat d'escasses excepcions en què la primavera supera a la tardor, degut a la seua localització en l'interior i, per tant, amb menor incidència de les pluges de llevant, com ara a les comarques interiors dels Ports, les planes d'Utiel, l'Alt Palancia i part del Valle d'Ayora i Alt Vinalopó.
La causa que el final d'estiu siga l'estació amb un màxim pluviomètric es deu que el Mediterrani adquireix les màximes temperatures en aquesta època, per la qual cosa la massa d'aire sobre ell és molt càlida i humida i, quan es desplaça sobre el nostre territori, fins i tot quan la situació atmosfèrica no és molt inestable, produeix importants precipitacions que, quan la inestabilitat és molt acusada, dóna lloc a pluges torrencials.
Atesa la torrencialitat de les precipitacions en la Comunitat, cal parlar dels règims diaris (24 hores). El total de precipitacions anuals es concentra en escassos dies, així, les intensitats horàries arriben a assolir valors molt alts, registrant-se en ocasions més de 800 mm en 24 hores. Com a exemple de l'alta intensitat horària, cal destacar que, en la Comunitat, el 25% dels dies amb quantitats més altes aporta més del 75% de les pluges anuals.
1.3. Tipologia de les inundacions
Una inundació es produeix quan la capacitat de desaigüe del territori és insuficient (o fins i tot nul·la) front a unes precipitaciones importants sobre la conca de drenatge. Aquesta menor capacitat de desaigüa pot tindre motius naturals, o estar induïda per l'home mitjançant l'ocupació parcial o total del llit fluvial. Tot seguit es descriuen els mecanismes d'inundació més habituals en la Comunitat Valenciana.
No s'hi han considerat les zones inundables locals produïdes per pluges torrencials, atés que aquestes poden afectar a qualsevol punt del territori, destacant per la seua gravetat les produïdes en entorns urbans.
1.3.1. Vall fluvial
Una vall fluvial es caracteritza per tindre una secció transversal còncava (en "v" o en "u"), situant-se el riu en la part inferior de la secció. Per a un determinat esdeveniment de crescuda la capacitat del llit fluvial pot ser insuficient localment, per la qual cosa el nivell de la làmina d'aigua s'eleva ocupant parcialment la vall, i retornant al llit fluvial aigües avall, quan la seua capacitat de desaigüe augmenta. Quan el cabal que circula pel riu disminueix, les aigües tornen al seu llit fluvial normal. Es tracta per tant d'una inundació paral·lela al llit fluvial, que pot tractar-se hidràulicament amb les hipòtesis de flux unidimensional. En funció de la grandària del riu, la inundació pot ser d'unes poques hores fins a algun dia de durada, amb una zona inundada que sempre estarà molt limitada en superfície.
La inundació en vall fluvial és la inundació clàssica dels rius de l'interior de la Comunitat en els seus trams alts i mitjans, com poden ser els rius Bergantes, el Túria fins a Manises, o el Serpis fins a Gandia. També pot estar present a les desembocadures de rius menors que no han format un con al·luvial, però que presenten un desaiguë insuficient; com el Cénia, el barranc de Xinxilla a Orpesa, o els rius Nacimiento i Seco de Campoamor, a Orihuela.
1.3.2. Con al·luvial
Quan els torrents ixen de la muntanya, i arriben a la vall del riu principal o a la planura costanera, sofreixen una disminució brusca del seu pendent, amb la qual cosa la seua capacitat d'arrossegament de sediments també minva. Al peu de la muntanya es forma un ventall convex de sediments, denominat con al·luvial. En el con al·luvial la capacitat del llit fluvial disminueix perquè el torrent no és capaç d'excavar un llit fluvial suficient. El llit fluvial en el con es troba per damunt del terreny circumdant, de tal forma que durant una crescuda la inundació afecta a tot el con. A més a més, aquest llit fluvial és molt inestable, podent-se formar-ne un de nou en qualsevol punt, aprofitant antics paleollits o altres direccions preferents de flux. Sobre el propi con, la durada de la inundació sempre serà curta.
Les formacions de tipus de con al·luvial també es presenten en la confluència d'un afluent amb el riu principal (per exemple les confluències dels rius Sellent i Magre amb el Xúquer) i a les desembocadures dels rius (rambla d'Alcalà, riu Sec de Castelló, riu Millars, barranc del Carraixet, riu Girona, etc.).
1.3.3. Desaparicions de llit fluvial
Són un cas extrem de disminució de la capacitat del llit, habitualment associades a un con al·luvial, com vam veure en l'apartat anterior. Per la seua grandària, els casos més espectaculars de desaparicions són les del barranc de Benimodo, rambla Gallinera, barrancs d'Orgegia i Joncaret i el riu Vinalopó, encara que existeixen desenes de desaparicions de menuts llits fluvials en tota la Comunitat. Aigües avall de la desaparició pot existir un altre llit fluvial que recull les aigües desbordades, com és el cas del barranc de Benimodo o la solució artificial del segle passat de la rambla del Poyo, abans de la seua confluència amb el barranc de Torrent.
Les desaparicions de llit fluvial són especialment perilloses, perquè al no existir-ne un llit fluvial definit i circular l'aigua molt rarament, l'home tendeix a ocupar terrenys de molt alt risc, amb elements vulnerables, sense tindre consciència del perill existent.
1.3.4. Endorreismes i semiendorreismes
Un endorreisme és una zona del territori que no té desaigüe, atés que les condicions topogràfiques tanquen el pas del flux superficial. En cas d'una precipitació important, les aigües s'acumulen en la part més baixa, produint inundacions de llarga durada. Els llits que drenen en aquestes zones desapareixen formant normalment un con al·luvial. Si el drenatge només es veu dificultat per un pendent molt escàs parlarem d'un semiendorreisme. Els endorreismes i semiendorreismes estan associats a saladars, marjals, llacunes o llacs, en funció del seu règim hidrològic. Alguns exemples són la rambla de la Viuda, aigües amunt de la serra Esparreguera; la rambla Cabañera, a Sinarcas; el barranc de les Ovelles, entre Sant Vicent i Alacant o les salines de Santa Pola. En aquests casos, les inundacions poden tindre una durada de diversos dies.
1.3.5. Marjals
Una marjal és un cas particular d'endorreisme. Les marjals en la Comunitat Valenciana són formacions costaneres en què la dificultat de drenatge es deu a l'existència d'un cordó de dunes litorals que tanca el pas cap al mar, amb una longitud important. Per tindre una cota molt baixa, els nivells freàtics seran quasi sempre alts, sent la presència d'aigua en molts casos permanent. Les inundacions poden arribar a durar més d'una setmana.
Atesa la seua situació geogràfica, la facilitat de la seua posada en regadiu i la seua relativa aptitud agrícola, les marjals han sigut sempre atractives per a l'home, per la qual cosa moltes d'elles s'han dessecat artificialment al llarg de la història. Això no evita que seguisquen sent zones d'acumulació d'aigües, en cas de fortes pluges. Al llarg de tota la costa, de les províncies de Castelló i València, hi trobem marjals o antigues marjals dessecades totals o parcialment, com les de Peníscola, Orpesa, Canet de Berenguer, Tavernes o Pego.
En la pràctica, podem parlar d'una evolució de les marjals, de tal forma que, moltes d'elles, en una primera etapa es van convertir en arrossars, i amb posterioritat es van elevar i van dessecar els terrenys per a cultiu de regadiu (actuacions realitzades en la seua major part des dels anys 60 fins a l'actualitat), i en una última fase s'han utilitzat algunes d'elles com a zones de desenvolupament turístic, atesa la seua proximitat al mar.
1.3.6. Planes d'inundació
Als trams baixos dels rius, ja prop de les seues desembocadures, aquests deixen de ser erosius, de tal forma que per als cabals normals són estables en sentit vertical; és a dir, el balanç entre erosió i sedimentació és nul a nivell global. Açò no impedeix que localment aquest balanç es descompense, formant-s'hi els meandres típics d'aquests trams que, a escala geològica, donen lloc a moviments laterals del riu.
Durant una crescuda, tan suficientment gran com per a superar la capacitat de desaigüe del llit, el riu es desborda i deposita els sediments arrossegats al seu entorn. L'acumulació d'aquests sediments en successives terrasses forma la seua plana al·luvial o d'inundació. Atés que els sediments es depositen en major proporció als voltants del llit, ens podem trobar que aquest circule a una cota major que la seua plana.
La inundació de la plana al·luvial sempre és una inundació massiva, en què el moviment de l'aigua és bidimensional, encara que apareixen concentracions del flux en els paleollits abandonats, a les zones més baixes, o forçats per les infraestructures existents. Si el llit fluvial es troba sobreelevat, el retorn de les aigües a aquest es ve dificultat; per la qual cosa els nivells aconseguits i la durada de la inundació s'incrementen. A més a més, les condicions de desaigüe a la desembocadura es poden veure entrebancades pel fet que el nivell mitjà del mar s'eleve, si s'hi produeix, alhora, una situació generalitzada de baixes pressions.
Les inundacions dels rius Xúquer i Segura són inundacions de tipus d'inundació plana. En el cas del riu Xúquer la inundació ocupa una part important de les comarques de la Ribera, encara que la durada de les seues inundacions és inferior a la setmana. En el cas del riu Segura, atès que el llit fluvial se situa per damunt de la seua vall, i a les dificultats de drenatge, les inundacions de la Vega Baixa solen tindre una durada superior a la setmana.
2. CRITERIS PER A L'ANÀLISI DEL RISC
2.1. Anàlisi de les zones afectades per inundacions
La definició de risc ha de tindre en compte tant la probabilitat d'idea de la inundació, com els nivells aconseguits. L'escala de treball, que marca la precisió de l'estudi, és l'1:50.000 (per a l'elaboració dels estudis hidràulics normalment s'ha emprat l'escala 1:10.000). Els nivells de risc considerats són sis, com a combinació de tres nivells de freqüència i dos de calats.
En quant als nivells de freqüència, s'han seguit els establits en la directriu bàsica:
· Zones d'inundació freqüent. Es corresponen amb zones sotmeses a inundacions de període de retorn inferior a 50 anys, o el que és el mateix, probabilitat de sofrir una inundació un any qualsevol, igual o superior al 2%.
· Zones d'inundació ocasional. Són aquelles zones que sofreixen inundacions entre 50 i 100 anys de període de retorn, és dir, probabilitat d'inundació entre el 2 i el 1%.
· Zones d'inundació excepcional. Es correspon amb zones inundades amb crescudes de 100 fins a 500 anys de període de retorn. En termes de probabilitat d'inundació, entre l'1 i 0,2%.
Encara que existeixen múltiples factors que determinen la quantia dels danys deguts a una inundació, s'ha considerat únicament el calat màxim aconseguit per les aigües. Les raons que recolzen aquesta simplificació es basen en que realment és el factor més important en la majoria dels casos, i que altres factors, com ara la velocitat o el transport de sediments, estan altament correlacionats amb el calat.
La discretització de calats considerats és la següent:
· Calats baixos: quan el nivell d'aigua esperada general a la zona d'inundació és inferior a 80 centímetres. Encara que es poden produir vies preferents de flux amb forts danys; en general, les pèrdues econòmiques que es poden produir són limitades i les mesures a adoptar per a disminuir-les seran senzilles.
· Calats alts: quan el nivell és superior als 80 centímetres. En aquest cas els danys comencen a ser molt importants.
Com resultat tenim 6 nivells de zones de perillositat (veure la taula 1), per combinació dels factors anteriors:
· 1. Calats alts amb freqüència alta
· 2. Calats alts amb freqüència mitjana.
· 3. Calats baixos amb freqüència alta.
· 4. Calats baixos amb freqüència mitjana.
· 5. Freqüència baixa d'inundació amb calat alt.
· 6. Freqüència baixa amb calat baix.
Calat Freqüència
Baixa Mitjana Alta
(100-500 anys) (50-100 anys) (< 50 anys)
Baix (< 0,8 m.) 6 4 3
Alt (> 0,8 m.) 5 2 1
Taula 1. Nivells de perillositat per combinacions d'intervals de freqüències i calats.
2.2. Anàlisi del risc
Una vegada obtingudes les zones inundables, diferenciant els sis nivells de perillositat descrits, aquestes s'han classificat com a zones de risc alt, significatiu (d'ara endavant risc mitjà') i baix, tenint en compte el tipus d'ús del sòl o els elements en risc afectats, resultant la combinació de la taula 2.
Les dades obtingudes s'han classificat per municipis, presentant les superfícies afectades per cada tipus de risc i la població residencial afectada, tot això per a cada una de les zones inundables, en funció de l'origen de la inundació (conca, subconca o zona hidrològica) que afecten al municipi. Les mateixes dades es presenten per a les zones inundables de l'apartat 3. Aquestes dades estan disponibles en els CCEs.
La presentació cartogràfica es realitza en mapes provincials a escala 1:200.000 i cartografia a escala 1:50.000, amb la següent informació: 6 nivells de perillositat, usos del sòl, elements singulars (centres de Coordinació d'Emergències, parcs de bombers, hospitals, indústries amb Pla d'Emergència Exterior i càmpings), i infraestructures (essencialment viàries). Per raons d'escala, aquestes últimes dades només es representen en la cartografia a E 1:50.000.
Finalment, i per a avaluar el grau de risc de cada municipi (veure annex II), l'estudi inclou l'anàlisi d'allò què s'ha definit com a "impacte": dany mitjà que potencialment poden produir les inundacions. El procés d'avaluació es descriu tot seguit.
· Categories dels danys produïts per la inundació:
a) Danys directes:
- Danys sobre propietats, infraestructures i continguts emmagatzemats, que són afectats per la làmina d'inundació.
- Costos d'intervenció en el control de l'avinguda, evacuació de poblacions afectades, subministraments d'emergència, etc.
b) Danys indirectes, de difícil avaluació econòmica com ara:
- Danys produïts per la interrupció temporal del servei d'infraestructures i serveis públics, sobre poblacions no directament afectades per la inundació.
- Danys secundaris produïts per la interrupció de l'activitat econòmica.
- Cost d'incertesa associat a la freqüència i repetició de fenòmens catastròfics sobre una mateixa zona.
c) Danys intangibles, no traduïbles en termes monetaris, lligats a aspectes socials i culturals, provocats per l'alteració de les condicions de vida a les zones afectades.
Aquests danys per unitat de superfície són majors o menors, en funció de la magnitud de la inundació i de la vulnerabilitat del territori, de tal manera que pot parlar-se de corbes de danys en funció de la magnitud.
Existeixen diversos aspectes relacionats amb la magnitud que incideixen en els danys finals, com ara l'altura assolida de l'aigua, la velocitat del flux, la durada de la inundació, la major o menor presència de sediments, etc. Tanmateix, i atés el caràcter regional de l'estudi d'inundabilitat, només es va a tindre en compte l'altura de la làmina d'aigua (que en realitat és el factor més important en la Comunitat Valenciana) discretitzada en dos intervals: menys de 80 cm corresponent als nivells 3, 4 i 6 i amb una altura representativa de 40 cm; i més de 80 cm (nivells 1, 2 i 5) i amb una altura representativa de 120 cm.
En quant a la vulnerabilitat del territori, depén fonamentalment de la tipologia d'ús que tinga i de la seua intensitat, encara que en realitat sempre existeixen particularitats que fan els danys molt distints dins d'una mateixa categoria. Per a realitzar aquesta diferenciació s'ha utilitzat el mapa d'usos del sòl, subministrat per la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports (COPUT).
· Avaluació de la vulnerabilitat:
a) Usos residencials. El percentatge de dany per a cada tipologia d'ús i calat de l'aigua s'ha obtingut de les corbes de vulnerabilitat utilitzades per la Federal Insurance Agency nord-americana, mentre que el valor per metre quadrat adoptat és funció de la densitat d'edificació (6 categories).
b) Usos industrials. Les mateixes consideracions, però distingint només alta i baixa densitat d'ús.
c) Usos comercials. Per al seu càlcul, s'ha considerat l'oferta comercial de cada municipi i que els comerços es reparteixen uniformement en l'ús residencial. El resultat és un factor important dels danys produïts en els usos residencials i que depén del municipi.
d) Usos agrícoles. L'estimació de danys s'ha elaborat tenint com a referència els valors de les primes de base establides en les assegurances agràries. En els danys agrícoles no s'ha fet distinció en funció del calat aconseguit.
Aquests danys, que s'han avaluat en termes monetaris, s'han dimensionalitzat entre els valors 0 i 100. Per a l'avaluació del risc en cada municipi, i als efectes del present Pla, no s'han pres en compte els danys agrícoles.
· Factor de danys indirectes:
Per a cada municipi s'ha obtingut un factor de danys indirectes (variable entre 1 i 1,55) en funció dels següents factors:
a) Població total del terme municipal.
b) Percentatge de superfície afectada per la inundació.
c) Densitat de població.
d) Nombre d'entitats de població.
e) Valor i composició del parc d'habitatges.
f) Entitat dels sectors productius localitzats.
g) Percentatge de població activa, lligada a l'agricultura.
· Avaluació de l'impacte:
Amb tot l'anterior, es pot avaluar el dany produït per una inundació concreta en una part del territori. Tanmateix, en realitat el que es pretén és calcular el dany mitjà que provoquen les inundacions al llarg del temps, és dir, l'impacte del risc d'inundació. Per a això cal introduir la freqüència amb què es produeixen les inundacions, de tal manera que l'impacte per unitat de superfície (D), s'obté amb el producte següent:
D = V · F · I · C
On:
V= vulnerabilitat funció de l'ús del sòl i del risc d'inundació (en realitat només de la magnitud).
C= factor de danys en els comerços, que depén del municipi i només és distint d'1 en els usos residencials.
I= factor de danys indirectes, que depén del municipi.
F= factor de freqüència, que és funció del risc d'inundació (en realitat només de la freqüència).
A partir de les dades obtingudes, s'ha establit el grau de risc municipal diferenciant alt, mitjà i baix, en funció dels danys esperats. Així mateix, s'han tingut en compte les dades disponibles sobre inundacions històriques per a l'establiment de dit nivell de risc.
3. ZONES INUNDABLES DETECTADES
Les zones inundables són de grandària molt disversa, des de les inundacions massives dels rius Xúquer i Segura fins a les desaparicions de barranquets. En aquest apartat es descriuen les àrees d'inundació, classificades per conques i/o zones inundables, sense entrar a valorar el grau de risc.
Junt a la denominació i el codi de la zona inundable, s'indica el codi assignat a cada conca, en la Base de Dades per a Gestió d'Emergències per Inundacions, així com el full del mapa 1:50.000 corresponent.
3.1. Província de Castelló
ZONES COSTANERES DE LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ
CC01. Riu Cénia (11.00-full 547):
Ubicat en el terme municipal de Vinaròs, marca el límit entre la Comunitat Valenciana i Catalunya. La zona inundable es restringeix al llit fluvial, però la pressió urbanística és molt forta a la zona de la desembocadura, on es troba l'àrea de major risc.
CC02. Barranc de Barbiguera (12.00-full 571):
Situat en el terme municipal de Vinaròs, al nord del nucli urbà. La zona inundable afecta la zona urbanitzada turística.
CC03. Riu Cervol (13.00-full 571):
El desbordament es produeix en el con al·luvial del tram final, i pot afectar la població de Vinaròs.
CC04. Rambla de Cervera (15.00-full 571):
Zona inundable al tram final, poc abans d'arribar a la via del ferrocarril, afectant al municipi de Benicarló, al nord del nucli urbà.
CC05. Rambla d'Alcalà (16.10-full 571):
Zona de risc per desbordament del llit fluvial, i de relleu invertit a partir de la carretera N-340, en el con al·luvial. Afecta a una zona industrial i a les edificacions turístiques del sud de Benicarló i nord de Peñíscola. Aquesta rambla alimenta la marjal situada al sud d'aquesta i s'estén fins a la població de Peñíscola.
CC06. Barranc de Moles (16.20-full 571):
Situat en el terme municipal de Peñíscola. Desaparició del llit. La seua inundació s'uneix a la de la marjal de Peñíscola.
CC07. Marjal de Peñíscola (16.20-full 571):
Situada entre la rambla d'Alcalà i el nord de Peníscola. S'alimenta fonamentalment dels desbordaments de la rambla d'Alcalà i del barranc de Moles, afectant la zona d'expansió turística de Peníscola i sud de Benicarló.
CC08. Riu Coves de Sant Miquel (17.00-full 594):
Zona de risc a la desembocadura, al nord de la població de Torreblanca i sud d'Alcalà de Xivert, a la zona denominada de Sant Antoni de Pàdua i Capicorb.
CC09. Barranc de la Font del Campello (18.00-full 616-617):
Desaparició del llit fluvial a la zona del Borseral, abans de l'autopista A-7. La zona inundable, en el terme municipal de Cabanes, se situa aigües amunt de l'autopista.
CC10. Marjal de Torreblanca-Prat de Cabanes (18.00-fulls 594 i 616-617):
Situada en els termes de Torreblanca i Cabanes, afecta a Torrenostra en el primer, i a zones no urbanitzades en el segon.
CC11. Riu Xinxilla (18.10-full 616-617):
Ocupació parcial del seu llit fluvial a la desembocadura, en la Punta de la Pesta. Alimenta una menuda marjal pel seu marge dret (Albufereta d'Orpesa), col·laborant amb el barranc del Diable a la seua inundació. Afecta la zona turística del nord d'Orpesa.
CC12. Barranc de la Rampúdia (18.00-full 616-617):
El llit fluvial pot desbordar al sud del nucli antic d'Orpesa, afectant la zona urbanitzada fins a la seua desmbocadura a la platja de la Conxa.
CC13. Barrancs de Santa Àgueda i Cantallops (19.00-full 616-617):
Desbordament dels llits poc abans de la seua confluència. Després de passar la via del ferrocarril, la inundació afecta zones turístiques del nord de Benicàssim.
CC14. Marjal de Benicàssim-Castelló o Pla del Quadro (19.00-full 616-617):
Alimentada, entre altres, pel barranc de les Palmes (o Parreta) i el riu Sec de Castelló, afecta una àmplia zona turística del sud de Benicàssim i nord de Castelló.
CC15. Barranc de la Parreta o de les Palmes (19.00-full 616-617):
El llit fluvial desapareix en la marjal de Benicàssim i Castelló, per la qual cosa la seua zona d'inundació es confon amb aquesta. Afecta la zona turística del sud de Benicàssim i nord de Castelló.
CC16. Riu Sec o rambla de Borriol (20.10-fulls 616-617 i 641):
Sobre el con al·luvial del riu Sec es situa la ciutat de Castelló. La inundació afectaria aproximadament al 50% de la ciutat, com ja ha ocorregut alguna vegada en el passat.
Abans, el llit fluvial natural desapareixia a la marjal de Castelló. Actualment, el tram final (des que abandona el nucli urbà fins a la desembocadura) està canalitzat mitjançant dics, persistint el risc d'inundació a la zona costanera, afectant fonamentalment l'aeròdrom i els habitatges unifamiliars dispersos, que hi ha al triangle entre Benicàssim, Castelló i la línia de costa.
CC17. Barranc de Fraga (20.20-full 641):
Desaparició del seu llit fluvial abans d'arribar la carretera entre Castelló i Almassora, afectant la zona urbanitzada del terme de Castelló, al sud del nucli urbà.
CC18. Riu Millars (21.00-full 641):
El llit fluvial del riu Millares és ampli en el con al·luvial de la seua desembocadura. Malgrat això, existeixen problemes amb un risc important en els termes d'Almassora, Burriana i Vila-real.
CC19. Riu Veo o Sec de Burriana (22.00-full 641):
La inundació afecta el terme municipal de Burriana. A l'altura del nucli principal de Burriana, la inundació pot afectar els sectors més pròxims al llit; aigües avall, el desbordament en el con al·luvial afecta les edificacions del Grau de Burriana.
CC20. Barranc de Betxí (23.10-full 641):
Procedent del terme municipal de Betxí, el llit fluvial desapareix al límit entre els termes d'Alquerias del Niño Perdido, Burriana i Nules, aproximadament entre la carretera N-340 i la via del ferrocarril, inundant les seues proximitats, amb ús essencialment agrícola, i contribueix a la inundació de la marjal de Nules-Moncofa.
CC21. Barranc de Joan de Mora (23.20-fulls 641 i 668-669):
Zona inundable en el terme municipal de Nules. El llit fluvial desborda la seua entrada en aquest municipi, procedent del de Villavieja, afectant el sector meridional del nucli urbà. Contribueix a la inundació de la marjal de Nules-Moncofa.
CC22. Marjal de Nules-Moncofa (23.00-fulls 641 i 668-669):
Zona humida costanera alimentada pels barrancs de Betxí i Joan de Mora, inunda zones urbanitzades de les platges de Nules i Moncofa.
CC23. Riu Belcaire (23.30-full 668-669):
La inundació afecta als marges del llit fluvial en els termes municipals de Vall d'Uixó i Moncofa, ampliant-se l'àrea inundable en el seu últim tram, aproximadament a 300 metres de la desembocadura.
CC24. Barranc Molló, de l'Arquet o Romanetes (25.10-full 668-669):
Desbordament que afecta als termes municipals de Benavites i Almenara, abans d'arribar a la carretera N-340. El llit fluvial desapareix uns 100 metres aigües avall de la carretera, unint la seua zona d'inundació a la marjal d
'Almenara de Berenguer.
VC01. Marjal de Chilches-Almenara (23.00-full 668-669):
Alimentada per diversos barrancs, el llit fluvial desapareix en arribar el pla costanerer. Aquesta marjal s'estén des del riu Veo fins a la desembocadura del Palància, unint-se per tant a la marjal de Canet ( per la qual cosa té el mateix codi de zona inundable que aquesta). Afecta fonamentalment a sòl agrícola, però també sectors urbanitzats costaners.
ZONES DE L'INTERIOR DE LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ
CI01. Riu Bergantes (10.00-fulls 520-544):
Franja de risc mitjà d'inundació tipus vall fluvial, a la zona de Zorita del Maestrazgo i Palanques; afecta essencialment zones agrícoles.
CI02. Riu Cénia: semiendorreisme (11.00-full 546-547):
Afecta una indústria d'àrids, immediatament aigües amunt de l'encreuament del riu amb l'autopista A-7.
CI03. Rambla d'Alcalà (16.10-fulls 571 i 594):
Zona d'inundació deguda a l'aportació d'uns barrancs afluents de la rambla d'Alcalà pel seu marge esquerre, que afecta els termes d'Alcalà de Xivert, amb risc al nucli urbà, i Santa Magdalena de Pulpis.
CI04. Riu Montelleó: endorreisme de Vistabella del Maestrazgo (21.82-full 592):
Situat en el terme municipal de Vistabella del Maestrazgo, i pertanyent a la conca del riu Montelleó; afecta zones agrícoles.
CI05. Rambla de la Viuda: semiendorreismes en el Maestrat (21.80-fulls 593 i 616):
Afecten a zones agrícoles al llarg de la vall de la Rambla, com també a algun emplaçament urbanitzat, com Els Ivarsos', al terme de la Sierra Engarcerán.
CI06 Barranc de Benlloch (21.83-fulls 593 i 616):
Confluència de dos barrancs a la seua entrada en el nucli urbà de Benlloch, al barranc de Benlloch, amb risc de desbordament en el propi nucli urbà, fins a la confluència amb la rambla del Metge.
CI07. Barranc de Fontanars (21.83-fulls 593 i 616):
El llit fluvial del barranc de Fontanars desapareix al nord de la població de Benlloch, sense que la seua zona inundable afecte aquesta.
CI08. Rambla del Metge (21.83-fulls 593 i 616):
La rambla del Metge, formada a partir de la confluència d'una sèrie de barrancs aigües avall de la població de Benlloch, travessa el pla de Cabanes fins a la seua desembocadura a la rambla de la Viuda. Els escassos pendents provoquen el desbordament en àrees agrícoles dels termes de Benlloch, Cabanes i Vall d'Alba.
CI09. Riu Millars (21.00-fulls 614 i 615):
Desbordaments de tipus vall fluvial entre els embassaments d'Arenós (Montanejos) i Sitjar (Ribesalbes), amb risc important en alguns punts, com a Montanejos.
CI10. Riu Palància (24.00-fulls 639, 640 i 668):
Desbordaments de tipus vall fluvial aigües amunt de l'embassament del Regajo, afectant fonamentalment a usos agrícoles en tot el seu recorregut, i zona urbanitzada a Bejís. Aigües avall d'aquest embassament, els problemes coincideixen amb les confluències d'alguns dels seus afluents. A la província de València, el risc és alt des d'Estivella fins a la desembocadura.
CI11. Barranc de Caudiel o Cascajar (24.20-full 639):
Desbordament que pot afectar el nucli urbà de Caudiel.
CI12. Barranc del Hurón o de Viver (24.10-full 639):
Desbordament que pot afectar el nucli urbà de Viver.
CI13. Barranc d'Arquillo o riu Chico (24.40-full 640):
Desbordament en la confluència amb el riu Palància, en el terme municipal de Segorbe.
CI14. Barrancs Capuchinos i Torrecillas (24.50-full 640):
Desbordament en la confluència amb el riu Palància, afectant un polígon industrial a Segorbe.
3.2. Província de València
ZONES COSTANERES DE LA PROVÍNCIA DE VALÈNCIA
VC01. Marjal de Canet o de les Valls (25.00-full 668):
Marjal que s'estén des de Moncofa fins a Canet d'En Berenguer. És alimentada pels desbordaments dels rius Belcaire al nord, i Palància al sud, i pels cabals dels barrancs de Benavites, Coronel, Codoval, Faura i Benifairó de les Valls. La inundació de la marjal afecta zones turístiques costaneres de Canet.
VC02. Barranc del Coronel (25.20-full 668):
Després de la confluència amb el barranc de la Font, el barranc del Coronel passa pel nord del nucli urbà de Quartell, per a desaparèixer aigües avall de la carretera N-340, a la marjal de Canet. El desbordament es produeix aigües avall de la població de Quartell, afectant usos agrícoles dels termes municipals de Faura, Benavites i Quartell.
VC03. Barranc Codoval (25.30-full 668):
El llit fluvial desapareix després de passar pel sud dels nuclis urbans de Quart dels Valls i Quartell. L'àrea inundable afecta a una petita àrea dels termes de Quart, Quartell, Faura i Benifairó de les Valls.
VC04. Barranc de Benifairó o Canaleta (25.40-full 668):
Afecta el nucli urbà de Benifairó de les Valls; aigües avall, el llit fluvial desapareix, amb risc important.
VC05. Barranc de Faura (25.50-full 668):
Canalitzat cobert, el barranc separa les poblacions de Faura i Benifairó de les Valls. Desaparició del llit fluvial, amb risc aigües avall d'aquestes poblacions.
VC06. Riu Palància (24.00-full 668):
El desbordament del riu Palància és més probable a partir de l'Hospital Comarcal de Sagunt, per minva de la capacitat del llit. S'hi genera una zona de risc que afecta el nucli urbà del Port de Sagunt i el nucli urbà i zona turística de Canet d'En Berenguer.
En la mateixa desembocadura existeix una petita illa formada per dos braços del riu. L'illa està ocupada per un grup d'habitatges. El risc és molt alt, amb l'agreujant de la possibilitat de produir un nombre elevat de víctimes humanes, si la inundació té lloc en un cap de setmana o en període estival.
VC07. Barranc del Convent o de l'Arenal (26.10-full 696):
El llit fluvial discorre pel nord del Puçol i desapareix a la séquia de la Ratlla, vora al barranc de Puçol. El seu desbordament, junt al nucli urbà, podria afectar sòl industrial i equipaments.
VC08. Barranc de Puçol (26.20-full 696):
Canalitzat al seu pas per Puçol, pot desbordar-se poc abans de la seua entrada al nucli urbà, produint una zona inundable de risc significatiu; la posterior desaparició del llit fluvial dóna lloc a la inundació dels carrers més baixos, al nord de la població.
VC09. Barranc Calderona o del Puig (26.30-full 696):
El seu traçat discorre en la divisòria entre els municipis de Puçol i el Puig, als qual afectaria el seu desbordament, essencialment el sòl agrícola.
VC10. Barranc del Bort o de Rafelbunyol (26.40-full 696):
El llit fluvial pot desbordar al tram comprés entre la A-7 (tram bypass) i el final del nucli urbà de Rafelbunyol, que afectaria el seu sector més septentrional. El llit fluvial desapareix a la séquia de Moncada, abans d'arribar a l'antiga N-340.
VC11. Canyada Moliner (26.50-full 696):
Aquest barranc naix en el terme de Nàquera, per a desaparèixer en arribar al pla, en el límit del terrme de Moncada, poc abans d'arribar a A-7 (tram by-pass), i inunda una petita àrea, amb ús essencialment agrícola.
VC12. Barranc de l'Estepar o de Massamagrell (26.50-full 696):
Fondalada sense un llit fluvial definit, que recull aigües d'una conca important, inclosa la canyada Moliner, i afecta el nucli urbà de Massamagrell i el nord del de Museros, com també el terme de Massalfassar.
VC13. Barranc del Carraixet (27.00-fulls 696 i 722):
Produeix dos tipus d'inundació, a partir de la seua entrada en el térme municipal de Moncada:
· Es produeix una primera zona de desbordament, a la altura de San Isidro de Benagéber, que afecta equipaments i indústries de Moncada, el nucli urbà d'Alfara del Patriarca i el de Vinalesa, en part. Les aigües desbordades tornen en gran part al llit, contribuent al desbordament en la segona zona inundable, en el con al·luvial.
· El con al·luvial del barranc del Carraixet parteix de la població d'Alfara del Patriarca. Es poden produir desbordaments importants entre Alfara i Tavernes Blanques, amb la qual cosa afectaria una part important de la comarca de l'Horta Nord (incloent-hi el nord de València): Vinalesa, Foios, Meliana, Bonrepós i Mirambell, Almàssera, Tavernes Blanques, Alboraya (inclosa la urbanització Port Saplaya), i poblats i barris nord de València (Benifaraig, Carpesa, Borbotó, Poble Nou, nord de Benimaclet i nord de la Malvarrosa).
Aigües amunt de Tavernes Blanques, pel marge dret, apareix una via preferent de flux amb risc alt, que s'uneix al barranc del Palmaret. Aquest barranc recull les aigües desbordades del Carraixet i les del barranc dels Frares. El barranc del Palmaret manca de llit natural en la major part del seu recorregut, i coincideix en el seu tram final amb la séquia de Vera.
La inundació afecta una zona d'ús intensiu, tant residencial com d'equipaments i indústries.
VC14. Barranc del Palmaret (27.30-full 696):
En el con al·luvial del barranc del Carraixet, pel marge dret, apareix una via preferent de flux que coincideix amb el barranc del Palmaret. Aquest barranc recull les aigües desbordades del Carraixet i les d'altres barrancs situats aigües amunt, com el dels Frares (a Godella i Rocafort) i Massarrojos. L'aigua circula en làmina la major part del seu recorregut, ja que hi manca de llit natural, i coincideix en el seu tram final amb la séquia de Vera.
Afecta els termes municipals de Moncada i València.
VC15. Barranc de Masarrojos (27.30-full 696):
El llit desapareix aigües amunt de la població de Massarrojos i les aigües circulen en làmina, i s'uneixen a les aportacions del barranc dels Frares i al desbordament del Carraixet, a través del barranc del Palmaret.
VC16. Barranc dels Frares (27.30-full 696):
Desaparició del llit fluvial entre Rocafort i Godella, que afecta zones urbanitzades d'ambdós municipis. La escorrentia s'uneix, aigües avall, a la del barranc del Palmaret.
VC17. Barranc d'En Dolsa o Andolsa (28.81-fulls 696 i 722):
Tot i que canalitzat, pot veure's limitada la seua capacitat de desaigüe en la seua confluència amb el Túria, pel desbordament d'aquest i afecta zones agrícoles i, en menor mesura, zones urbanes i industrials en els termes de Paterna i València (a Benimamet).
VC18. Riu Túria; desembocadura (28.00-fulls 696 i 722).
La inundació, fins al nou llit, ocupa las terrasses més properes al llit i afecta els termes municipals de Manises, Paterna, Quart de Poblet, Mislata, Xirivella i València. En l'origen de la canalització es produeix una bossa d'inundació, que segons les condicions topogràfiques de detall pot afectar el barri de Campanar (al nord de la ciutat de València) abans d'arribar les aigües cap a l'antic llit.
En qualsevol cas, l'antic llit té un risc mitjà d'inundació degut a la conca de la pròpia ciutat de València, risc que és menor en la capçalera i més gran en la desembocadura, al port.
VC19. Barrancs del Pozalet i Saleta (29.20-fulls 721 i 722):
El llit del barranc del Poalet desapareix en el terme municipal de Riba-roja i en el polígon industrial de Quart de Poblet. El llit té la seua continuitat aigües avall de la carretera A-3, en el barranc de la Saleta, que està canalitzat fins al nucli urbà d'Alaquàs i Aldaia, on desapareix pràcticament en la seua totalitat. Posteriorment, inunda el polígon "Verge de la Salut" de Xirivella.
VC20. Rambla del Poyo, de Chiva o de Torrent (29.10-fulls 721 i 722):
Presenta problemes a la zona semiendorreica del Pla de Quart, aigües amunt de Torrent i element natural de laminació de les crescudes, afectant fonamentalment usos agrícoles, encara que també industrials i residencials de Quart de Poblet i Torrent.
Des d'ací, l'escorrentia pot dirigir-se cap al barranc de la Saleta, encara que un llit fluvial artificial el connecta amb el barranc de Torrent, on troba la seua continuïtat cap a la seua desembocadura, a l'Albufera. El desbordament que es produeix a partir de la població de Paiporta, en el con al·luvial, afecta les poblacions de Massanassa i Catarroja. Una vegada creuada la pista de Silla (N-332), el desbordament només afecta als arrossars.
VC21. Barranc del Realón o Canyada Gran (30.11-full 722):
Situat al nord d'Alcácer, és un afluent del barranc de Picassent, al qual l'escorrentia arriba a un llit fluvial definit, per a desaparéixer en zona rural. Afecta la zona industrial del municipi d'Alcácer.
VC22. Barranc de Picassent o Beniparell (30.10-full 722):
Zona inundable que afecta als municipis de Picassent, Alcácer, Silla i, en major mesura, Beniparrell, per desbordament en el con al·luvial, amb desaparició del llit fluvial, aigües avall de la pista de Silla (N-332).
VC23. Barranc Canyada de l'Hortolá (30.00-full 722):
Al sud de Silla, el llit fluvial desapareix, afectant fonamentalment arrossars.
VC24. Barranc del Tramusser o del Fondó (30.20-full 747):
Afecta les poblacions de Benifaió i Almussafes, passant entre ambdues. Aigües avall, el llit fluvial desapareix i l'escorrentia es dirigeix cap a Sollana, municipi en què s'ha canalitzat cap a l'Albufera.
VC25. Barranc de la Berenguera (30.30-full 747):
Situat al sud del terme municipal de Benifaió, el llit fluvial desapareix immediatament aigües avall de la N-340. L'escorrentia es dirigeix cap a la marjal de Sollana.
VC26. Barranc del Senyor, la Forca o d'Alginet (30.40-full 747):
Format pels barrancs de l'Aigua, del Senyor i de la Forca, presenta dues canalitzacions que creuen Alginet pel centre (barranc de la Forca) i el sud de la població (després de la confluència dels barrancs de l'Aigua i del Senyor). Tanmateix, el barranc de l'Aigua pot desbordar aigües amunt de la canalització, i afecta l'accés sud de la població.
Aigües avall de les canalitzacions, els llits poden desbordar provocant un gran toll que inunda les zones més baixes del nucli urbà. Immediatament després de la nova N-340, desapareix el llit fluvial comú, convertint-se en una séquia-assarb. Aigües avall, pot veure's afectada la comarcal C-3320.
VC27. Llacuna de l'Albufera (30.00-fulls 722 i 747):
Antiga marjal que des del segle passat s'ha convertit en una llacuna permanent, i que es nodreix fonamentalment dels excedents de regatge dels arrossars que l'envolten. Anteriorment la seua alimentació es basava en les aportacions dels barrancs costaners, situats entre els de La Saleta i el d'Alginet, i en els desbordaments dels rius Túria ( pel seu marge dret) i Xúquer ( pel seu marge esquerre).
VC28. Riu Xúquer: plana d'inundació (31.00-fulls 747):
Es poden distingir tres subzones d'inundació al llarg del tram baix del riu Xúquer:
· Des de Tous fins a Alberic, les inundacions del Xúquer són de risc baix i afecten fonamentalment la marge dreta del llit, degut especialment a l'existència del con del riu Sellent, on el risc és de mitjà a alt. Travessa els termes municipals de Sumacàrcer, Antella, Cotes, Alcàntera de Xúquer, Beneixida, Gavarda i Villanueva de Castellón.
· Entre les confluències del riu Albaida i el Magre, la inundació per la marge dreta afecta als termes de Villanueva de Castellón i la Pobla Llarga, així com les poblacions de Carcaixent i Alzira, unint-se a la inundació del barranc de Barxeta. Pel marge esquerre el flux desbordat es concentra al llit fluvial del riu Verd (paleollit del Xúquer), que recull a més a més les aigües del barranc de Benimodo. En aquest marge la inundació afecta les poblacions d'Alberic i Benimuslem i els termes de Masalavés, Guadassuar i Algemesí.
Els dos desbordaments tendeixen a tornar al Xúquer, aigües amunt de la confluència amb el Magre.
· A partir del riu Magre, i fins a la desembocadura, apareixen trams de llit fluvial amb molta menor capacitat, els quals provoquen la inundació de la Ribera Baixa, amb període de retorn inferior als 100 anys, i calats alts. Aquests trams es troben fonamentalment entre Algemesí i Albalat, i entre Fortaleny i l'assud de Cullera. Els cabals desbordats no retornen al Xúquer: pel marge esquerre el flux es dirigeix cap a l'Albufera, voltant Sueca per l'est i l'oest, a través de dos corredors ocupats per arrossars; mentre que pel marge dret el flux desbordat es concentra inicialment al barranc del Duc, per a dirigir-se posteriorment cap a la marjal de Tavernes de la Valldigna. La inundació afecta la totalitat dels municipis de la comarca de la Ribera Baixa, tret d'Almussafes.
VC29. Riu Magre: el con al·luvial (31.10-fulls 746 i 747):
El con al·luvial del riu Magre s'origina per la pèrdua de pendent en la seua confluència amb el riu Xúquer. El desbordament s'inicia a Carlet, afectant aquesta població i als termes l'Alcúdia, Guadassuar i Algemesí. El riu Magre està regulat per l'embassament de Forata, però en cas de coincidència amb una crescuda del Xúquer, la situació es pot agreujar en la part inferior del con, afectant el nucli urbà d'Algemesí.
VC30. Barranc de Benimodo o riu Sec (31.81-fulls 746 i 747):
Desaparició de llit fluvial en el seu con al·luvial (forçat pel con del riu Magre), entre Benimodo, afectant al nucli urbà, i Carlet. Aigües avall reapareix el llit, encara que el desbordament s'estén pels termes de l'Alcúdia i Masalavés fins al riu Verd. La inundació es connecta amb la zona inundable del Xúquer en el terme de Guadassuar.
VC31. Barrancs de l'Estret, Vilella i de la Casella (31.72-fulla 770):
Desbordament a partir del gual de la carretera comarcal, que es dirigeix a Carcaixent, i aigües amunt a Alzira. En la confluència amb el Xúqer poden existir problemes pel desbordament d'aquest. La inundació afecta nombrosos habitatges disseminats i diverses vies de comunicació del municipi d'Alzira.
VC32. Barranc dels Prínceps, afluent del barranc de Barxeta (31.71-full 770):
Drena bona part de la serra de Carcaixent, i el seu desbordament contribueix a que, coincidint amb desbordaments del Xúquer, la inundació siga més extensa en el terme de Carcaixent.
VC33. Barranc de Barxeta, de Maragda o de Matilde (31.71-full 770):
El risc d'inundació es produeix en la confluència dels barrancs de la Foia i el Pla dels Frares, en una fondalada situada entre la Pobla Llarga i Rafelguaraf, i que afecta amb més gran incidència el municipi de Carcaixent, inclús el seu nucli urbà i la pedania de Cogullada. La situació s'agreuja en cas de desbordament del riu Xúquer.
VC34. Marjal de Tavernes de la Valldigna (32.00-full 770-771):
Aquesta marjal s'estén des del riu Xúquer (Cullera) fins al barranc de Beniopa (Gandia). L'alimenten els desbordaments del Xúquer i Beniopa i les aportacions de diversos barrancs com ara el Vaca, el Badell, les Fonts (a Xeraco) i el Xeresa.
La inundació de la marjal afecta zones turístiques de Tavernes de Valldigna, Xeraco, Xeresa i Grau de Gandia.
VC35. Riu Vaca o de Xeraco i barranc Badell (32.00-full 770-771):
El riu Vaca se situa immediatament al sud de la població de Tavernes de la Valldigna. Entre la població i l'autopista A7, degut a la proximitat de la marjal, el llit redueix la seua capacitat dràsticament.
El barranc Badell, amb una conca molt més escassa, però molt pròxim, contribueix també a la inundació de la zona, afectant cultius, un polígon industrial i la marjal, on s'ubiquen les zones turístiques citades en l'apartat anterior.
VC36. Barranc de les Fonts (32.00-full 770-771):
El llit desapareix en l'inici de la marjal de Tavernes de Valldigna, entre Tavernes i Xeraco, afectant els cultius de la zona.
VC37. Barranc de Xeraco (32.00-full 770-771):
El llit desapareix dins de la marjal de Tavernes.
VC38. Barranc de Xeresa (32.00-full 770-771):
La inundació comença aigües amunt de la carretera N-332, afectant cultius i accessos a l'autopista A-7, per a posteriorment connectar amb la marjal de Tavernes.
VC39. Barranc de Beniopa o rambla de Sant Nicolau (34.10-fulls 795 i 796):
Procedent de la Marxuquera, a la serra Falconera, es produeix el seu desbordament al barri de Beniopa de Gandia i al polígon d'Alcodar. Un antic paleollit (que recorre el carrer "Ferrocarril d'Alcoi a Gandia") pot suposar una direcció de flux preferent en cas de desbordament. Desemboca en el Grau de Gandia.
VC40. Riu Serpis (33.00-fulls 795 i 796):
El seu desbordament, al tram final, afecta per la marge esquerra el barri de Venècia del Grau de Gandia i a part de les instal·lacions portuàries, i la zona de Rafalcaid pel marge dret.
VC41. Barranc de Palmera o de Beneteixir (34.20-full 796):
Procedeix de la Font d'En Carròs, el seu desbordament afecta els nuclis urbans d'Alqueria de la Comtessa, Palmera i Piles, així com la urbanització de la platja de Piles.
VC42. Barranc Montenelles o de la Font d'En Carròs (34.00-full 796):
Està canalitzat en el nucli de la Font d'En Carros; a l'eixida del nucli urbà es desborda, degut l'existència d'un semiendorreisme fins a l'encreuament de l'autopista A7. Una vegada creuada aquesta pel peatge d'Oliva, pot crear problemes al nord d'aquesta població (séquia de la Foia).
VC43. Barranc Alfadalí o d'Oliva (34.00-full 796):
Desbordament en el nucli urbà, afectant aquest i la zona de cultius aigües avall, on desapareix, podent afectar així mateix la urbanització de la platja d'Oliva i habitatges dispersos.
VC44. Rambla Gallinera (34.30-full 796):
Desaparició molt brusca d'un riu amb una conca de 68 km², aigües amunt de la carretera N-332. La zona inundable era de risc molt alt i afecta dita carretera i zones rurals costaneres cultivades de tarongers, amb la qual cosa afortunadament en l'actualitat la vulnerabilitat no és alta.
Afecta el terme d'Oliva i, en les proximitats de la platja, les zones turístiques.
VC45. Albal (30.11-full 722):
Retenció de les aigües d'escorrentia que descendeixen des del Vedat de Torrent a través de barrancs que desapareixen al en arribar a la planura.
VC46. Marjal del Moro (26.00-full 696):
Marjal situada en el terme municipal de Sagunt. No representa risc per al sòl urbà.
VC47. Barrancs de Real de Gandia (34.00-full 795-796):
Afecten la zona industrial de la carretera d'Albaida.
ZONES DE L'INTERIOR DE LA PROVÍNCIA DE VALÈNCIA
VI01. Barranc de Sarva o d'Estivella (24.80-full 668):
La subconca situada en la part alta del nucli urbà genera una escorrentia que és guiada pels forts pendents del terreny cap a l'interior del nucli urbà, buscant el barranc d'Estivella i produint la inundació del nucli de població.
El riu Palancia té un risc alt ,des d'aquesta població fins al mar.
VI02. Barrancs de Benaguasil i Mandor (28.60-full 695):
Desaparició del llit al nord del nucli urbà. La zona inundable afecta, essencialment, usos urbans.
El barranc de Mandor travessa la població i urbanitzacions de l'Eliana, amb risc en els seus marges.
VI03. Vall del riu Túria (28.00-fulls 612, 638, 666, 694, 695):
La major part de la vall fluvial pot veure's afectada per un risc alt d'inundació, sent menor a la comarca del Racó d'Ademús. Alguns afluents també presenten zones d'alt risc en les confluències, com ara al riu Tuéjar, al riu de Sot de Chera i a la rambla Castellarda.
VI04. Barranc de la Teulada (28.71-full 695):
Després de travessar la població de Vilamarxant, presenta problemes importants en la confluència amb el riu Túria. Les crescudes afecten només el llit fluvial, tret de la zona de confluència, on la inundació afecta els cultius.
VI05. Barranc de Porxinos (28.72-full 695):
A l'oest del nucli urbà de Riba-roja presenta una reduïda zona d'inundació aigües amunt del ferrocarril, afectant essencialment els cultius.
VI06. Barranc de Riba-roja (28.73-full 695):
Travessa el nucli urbà de Riba-roja; les crescudes es restringeixen al llit.
VI07. Barranc de la Font (28.82-full 696):
Travessa la Canyada (Paterna) i pot afectar el polígon industrial de Fuente del Jarro. Desapareix al nord-oest de la població de Paterna, inundant certes zones dels afores d'aquesta població.
VI08. Rambla de la Torre (31.11-full 665):
Semiendorreisme en el terme de Sinarcas, format per la rambla Cabañera, rambla de la Torre i barranc Vallejo.
VI09. Rambla del Gallo o de Chiva (29.10-full 721):
Desbordament aigües dalt del nucli urbà de Chiva, en una extensa planura amb cultius.
VI10. Barrancs d'Utiel (31.10-full 693):
Dos barranquets no canalitzats que afecten el nord del nucli urbà d'Utiel, amb un risc Important.
VI11. Riu Magre (31.10-fulls 693, 694, 720, 745, 746 i 747):
Inundació de tipus vall fluvial de riscos mitjà, alt i molt alt, conforme es dirigeix aigües avall, en incrementar-se la conca no controlada per l'embassament de Forata.
VI12. Rambla Rebollar (31.10-full 720):
Semiendorreisme, localitzat en el terme municipal de Requena.
VI13. Barranc de Buñol (31.14-full 721):
Inundació tipus vall fluvial en els termes d'Alborache i Turís, afectada per la seua confluència amb el Magre.
VI14. Barranc del Francés (31.10-full 746):
Inundació tipus vall fluvial al sud de Montroy, afectat per la seua confluència amb el Magre.
VI15. Riu Cabriel (31.20-fulls 693, 719, 744 i 745):
Inundació tipus vall fluvial estret, el qual que inunda un paratge natural entre l'embassament de Contreras i la població de Cofrentes. Afecta els termes municipals de Venta del Moro, Requena i Cofrentes.
VI16. Riu Xúquer (31.00-fulls 745, 746 i 769):
Inundació tipus vall fluvial aigües amunt de Cofrentes. Entre Cofrentes i l'embassament de Tous es troben els embassaments de Cortes i Naranjero, per la qual cosa els cabals de crescuda estan molt laminats. En qualsevol cas, entre aquests embassaments la inundació està molt continguda a la vall.
VI17. Riu Sellent (31.50-full 769):
Situat entre les poblacions de Sellent, Cotes, Cárcer i Alcàntera de Xúquer. El con al·luvial és reduït, però perillós degut a la forta torrencialitat de la conca i la dificultat de desaigüe en la seua desembocadura, per influència de les crescudes del Xúquer, que afecten els nuclis urbans.
VI18. Rambla de Bolbaite (31.51-full 769):
A la comarca de la Canal de Navarrés presenta zones de risc, afectant Navarrés, Bolbaite i Chella.
Existeixen semiendorreismes en alguns dels afluents de la rambla Fuente de Marzo, que afecten el terme d'Anna.
VI19. Riu Cautabán o Reconque (31.30-fulls 745 i 768):
Inundació de la vall fluvial, amb major risc en el terme de Teresa de Cofrentes.
VI20. Barranc d'Ayora (31.32-full 768):
Desbordament al seu pas pel nucli urbà d'Ayora.
VI21. Riu Canyoles (31.61-fulls 794 i 769):
Situat a la comarca de la Costera, dóna lloc a inundacions de tipus vall fluvial en tot el seu recorregut, amb riscos importants. Alguns dels seus afluents també provoquen inundacions, com ocorre a Vallada i a Canals.
VI22. Barranc de Fontanars dels Alforins (31.61-full 820):
Desbordament en el terme de Fontanars de l'Alforins i un reduït sector de Font de la Figuera, que afecta fonamentalment cultius.
VI23. Riu Clariano (31.62-fulls 820, 794 i 795):
Vall fluvial que pot afectar els polígons industrials d'Ontinyent amb risc significatiu, així com les poblacions d'Agullent i Aielo de Malferit.
3.3. Província d'Alacant
ZONES COSTANERES DE LA PROVÍNCIA D'ALACANT
AC01. Marjal de Pego (35.00-full 796):
En els termes de Pego i Oliva, en l'actualitat ocupada en part per arrossars. Drena al mar a través del riu Molinell.
AC02. Riu Girona (36.00-fulls 822 i 796):
L'àrea inundable pertany als municipis de Verger, els Poblets, Dénia i Pego. Després de passar el nucli urbà de Verger, pot produir-se el desbordament, afectant el nucli dels Poblets i zones turístiques de Pego i Dénia.
AC03. Barranc de la Fusta o del Safareig (37.10- fulls 822 i 796):
Afecta, en la seua desembocadura, les Marines de Dénia.
AC04. Barranc de l'Altet (37.20-full 796):
Desaparició de llit a les Marines de Dénia; posteriorment presenta un canal de drenatge.
AC05. Barranc de les Brises o del Xatxo (37.20-full 796):
Inunda la zona de les Marines de Dénia. Es troba al sud del barranc de l'Altet i presenta idèntica problemàtica.
AC06. Barranc del Montgó (37.20-fulls 822 i 796):
Drena la vessant costera del Montgó, amb el problema afegit que en cas d'inundació la velocitat de l'aigua és molt alta, pel fort pendent dels carrers afectats. Afecta el nucli urbà de Dénia, la zona del Saladar i el Port.
AC07. Riu Gorgos (38.00-full 822-823):
Degut a la grandària de la conca, el llit desborda en el con al·luvial de la desembocadura, amb risc molt important; afectant edificacions turístiques de Xàbia. L'existència d'un paleollit (camí i canal de la Fontana) deriva part dels cabals cap a la platja de l'Arenal.
AC08. Barranc del Tossalet (38.00-full 822-823):
Al sud del nucli urbà de Xàbia. Desaparició de llit a la urbanització de la platja de l'Arenal.
AC09. Barranc de les Fonts o Moraira (39.10-full 822-823):
Presenta una zona inundable al llarg del seu recorregut a Moraira (terme municipal de Teulada).
AC10. Marjal de Calp (39.00-full 848):
Zona humida d'escasses dimensions, contigua a l'istme del Penyal d'Ifach.
AC11. Riu Algar (40.00-full 848):
Desembocadura amb un llit molt ample, al nord del nucli urbà d'Altea, però sotmés a una certa pressió urbanística.
AC12. Barranc del Barranquet (41.00-full 848):
Desbordament que afecta l'interior del nucli urbà d'Altea.
AC13. Barranc dels Arcs (41.00-full 848):
Situat al sud del nucli urbà d'Altea, es produeix el desbordament en el seu tram final, afectant la zona turística.
AC14. Barranc del Tossalet o Rambla de l'Albir (41.00-full 848):
Situat al nord de la serra Gelada, en el terme d'Alfàs del Pi, el seu tram final presenta una canalització recent. Aigües amunt existeixen zones d'alt risc, per estar el llit totalment ocupat per una fàbrica de rajoles, un enllaç de carretera, un pàrquing d'hipermercat, etc.; en el seu afluent per la dreta també es produeixen desbordaments. Zona de forta pressió urbanística.
AC15. Barranc de Barceló (41.00-full 848):
Desaparició del llit al nord-est de Benidorm.
AC16. Barranc de Lliriol o del Lliriet (41.00-full 848):
Desbordament que provoca la inundació de l'aquest de Benidorm: part de la platja de Llevant i Racó de Loix.
AC17. Riu Sella o Amadòrio (42.00-fulls 842 i 872):
No és probable el seu desbordament, però existeix el risc, degut a la possible pressió urbanística de la Vila Joiosa.
AC18. Riu Sec del Campello, Montnegre o Xixona (44.00-full 872):
Risc en el seu tram final, on el llit és molt ampli però la pressió urbanística és molt forta.
AC19. Barrancs de Juncaret i Orgegia o de Maldo (45.10-full 872):
Situats al nord-est d'Alacant, aquests llits desapareixen en el nucli urbà de Santa Faç, inundant aquesta pedania i diverses zones d'expansió de la ciutat d'Alacant, que tenen una pressió urbanística molt forta.
El barranc d'Orgegia desapareix al sud de la zona denominada Alts del Xop, i el barranc del Juncaret desapareix a la zona de l'ermita de Santa Teresa, a Mutxamel. El desaigüe, sense llit definit en l'actualitat, es produeix a la platja de l'Albufereta.
L'àrea inundada afecta els municipis d'Alacant, Sant Vicent del Raspeig, Mutxamel i San Juan de Alicante.
AC20. Barranc de les Ovelles (45.20-fulls 871 i 893-894):
Rep les aportacions de les rambles de Rambujar i Alabastre, els llits de les quals desapareixen inundant àmplies zones dels termes d'Agost i Sant Vicent del Raspeig; en aquest últim s'inunden habitatges unifamiliars disseminats.
Al sud del nucli urbà de Sant Vicent reapareix el llit, amb el nom de barranc de les Ovelles, el seu desbordament afecta el barri de Sant Gabriel d'Alacant.
AC21. Marjal o salina de l'Altet (45.40-full 893-894):
Localitzada entre els municipis d'Elx i Alacant, es tracta d'una reduïda zona humida entre la població de l'Altet (Elx) i el mar.
AC22. Marjal o salina de Santa Pola (46.00-full 893-894):
Conjunt de diverses salines alimentades pels cabals del riu Vinalopó i altres barranquests, com ara el de Sau, que poden afectar l'interior de la població de Santa Pola.
AC23. Con del riu Vinalopó (46.00-full 893-894):
La desaparició del llit del riu Vinalopó en el seu con al·luvial, a partir de la població d'Elx, suposa la major desaparició de llit fluvial en la Comunitat Valenciana. El con actiu és molt gran, i abraça el triangle comprés entre la seua eixida d'Elx, les salines de Santa Pola i la llacuna del Fondó.
Les aigües desbordades (que, per tractar-se d'una desaparició, és pràcticament tot el cabal que ve pel riu) alimenten aquestes zones humides. Afecta una superfície important d'horta, però en l'actualitat el problema s'ha agreujat per tractar-se també d'una zona amb habitatges de segona residència, que incrementen la vulnerabilitat del territori.
AC24. Llacuna del Fondó (46.00-full 893-894):
Situada al sud d'Elx, és alimentada per les aportacions de la marge dreta del Vinalopó i d'altres barrancs com ara el de les Monges i Barbesana. Afecta els municipis d'Elx i Crevillente.
AC25. Riu Segura (48.00-full 913-914):
El llit del riu Segura, i la seua canalització, discorren sobre la marge dreta de la seua vall. Per tant, els cabals desbordats inunden la part més baixa de la Vega del Segura sense possibilitat de retorn al riu. Com a més a més l'eixida al mar està constreta a la Gola del Segura (per la serra del Molar al nord, i Guardamar al sud), les inundacions són de llarga durada. També cal tindre en compte que part de les crescudes d'altres rius, com ara el Vinalopó o el Chicamo (rambla d'Abanilla), acaben desembocant en la Vega Baixa.
Els calats d'aigua esperada en la Vega seran sempre molt alts, i afecten gran part dels municipis d'aquesta comarca.
AC26. Salines de Torrevieja (49.00-fulls 913-914 i 934-935):
Són les llacunes de la Mata i Salada de Torrevieja, que afecten sectors urbanitzats del municipi de Torrevieja.
AC27. Riu Nacimiento (49.00-full 934-935):
Desemboca en Punta del Cuervo, al municipi d'Orihuela. Risc alt al tram final, per la pressió turística.
AC28. Riu Seco (49.00-full 934-935):
En el terme municipal de Pilar de la Horadada, amb risc en el seu tram final per la urbanització costera.
AC29. Marjal de SantJoan (45.00-full 872):
Afecta la zona urbanitzada del municipi del Campello.
AC30. Barranc d'Ondara o del Safareig (37.10-full 822):
Risc de desbordament en el nucli urbà.
ZONES DE l'INTERIOR DE LA PROVÍNCIA D'ALACANT
AI01. Riu Serpis (33.00-full 821):
Inundació de tipus vall fluvial, amb una certa gravetat aigües avall del pantà de Beniarrés, afectant els municipis de l'Orxa i Beniarrés.
AI02. Riu Xaló o Gorgos (38.00-full 822):
Desbordament de llit al seu pas pel nucli urbà de Xaló.
AI03. Riu Vinalopó (46.00-fulls 845 i 846):
En la conca alta existeixen zones endorreiques, situades aigües amunt de Sax, destacant les salines de la Redona i Peñalva a l'oest de Villena, i el riu Verd, entre Castalla i Onil.
AI04. Rambla de la Zarza (45.21-full 871):
Desaparició al sud-oest del nucli urbà d'Agost, afectant el ferrocarril. Les aigües tenen la seua continuïtat a la rambla d'Alabastre.
AI05. Riu Vinalopó (46.00-fulls 846, 871 i 893):
Entre Sax i Elx dóna lloc a zones d'inundació de tipus vall fluvial.
AI06. Rambla de la Romana o riu Tarafa (46.60-fulls 870 i 871):
Semiendorreisme que afecta un ampli sector, travessant els municipis de la Romana, Monòver, Pinoso, Aspe i Hondón de las Nieves.
AI07. Rambla de la Yedra, Villa o Chicamo (48.10-full 870):
Semiendorreisme en la conca alta del riu Chicamo o rambla d'Abanilla, amb desbordament en el terme de Pinoso, podent afectar part del nucli urbà.
AI08. Barranc de l'Aixeta o de Sant Pau (45.00-full 893):
Desaparició de llit a l'est d'Elx, afectant l'estació de mercaderies de ferrocarril.
AI09. Barranc de Sau o de San Antón (45.00-full 893):
Desaparició de llit a l'aquest d'Elx, en una urbanització amb habitatges disseminats.
AI10. Barranc de les Monges o dels Arcs (47.00-full 893):
Situat a l'oest del nucli urbà d'Elx. Desapareix aigües avall de la carretera AV-3051, afectant unes edificacions de xalets al sud.
AI11. Barranc de Barbasena (47.00-full 893):
Desaparició de llit al pas de la carretera AV-3051 a l'est de Crevillente, afectant aquesta carretera i zona de cultius.
AI12. Barranc de Bach (47.00-full 893):
Desaparició de llit afectant la zona agrícola i l'estació de ferrocarril de Crevillente.
AI13. Barranc de la Rambla o de Crevillente (47.00-full 893):
Canalitzat al seu pas pel nucli urbà de Crevillente, aigües avall d'aquesta població apareix un escorcall d'uns 50 metres d'ample, que en cas de crescuda funcionaria com un depòsit de retenció. Per tractar-se del propi llit no s'ha marcat en la cartografia.
AI14. Barranc del Hondo (47.00-full 893):
Després de travessar el nucli urbà de Crevillente per l'oest, el llit desapareix a l'altura del ferrocarril, afectant a la carretera C-3321 i a zona urbanitzada.
AI15. Barranc del Pedriscal o d'Amorós (47.00-893):
Situat a l'oest de Crevillente, el llit desapareix abans d'arribar a l'autovia. Afecta essencialment zona agrícola, però també un sector de zona urbanitzada.
AI16. Barranc de Sant Gaietà (47.00-full 893):
Al límit dels termes municipals de Crevillente i Albatera, el llit desborda poc abans d'arribar a la carretera N-340, per a desaparéixer aigües davall d'aquesta, afectant essencialment zona agrícola.
AI17. Rambla d'Albatera o d'Algüera (47.00-full 892):
Desaparició de llit a l'est de la població d'Albatera, aigües avall de la carretera N-340, inundant zones frontereres amb el nucli urbà.
AI18. Riu Chicamo o Rambla d'Abanilla (48.10-full 913):
Es tracta d'una desaparició de llit fluvial, amb una conca de 364 km², aigües avall del cementeri de Benferri, inundant una zona relativament extensa i que afecta zones urbanes, agrícoles i industrials dels termes de Benferri, Redován i Orihuela.
La crescuda d'aquesta rambla pot solapar-se amb la inundació produïda pel Segura.
No obstant això, ha de tindre's en compte que existeix un assud, amb el seu canal de derivació d'escorrenties, des de la rambla d'Abanilla a l'embassament de Santomera, a la província de Múrcia.
AI19. Barranc de Tatús (47.00-full 913):
La població de Callosa del Segura s'assenta sobre el con al·luvial d'aquest barranc, sense llit definit en travessar el nucli urbà.
4. EL RISC D'INUNDACIONS: SUPERFÍCIE, USOS DEL SÒL I POBLACIÓ AFECTADA
4.1. Resultats per superfície
La superfície de la Comunitat Valenciana és de 23.268 km². Com resultat d'aquest estudi la superfície inundable amb un risc apreciable és de 1.260 km², la qual cosa suposa el 5,4% del territori. No s'han tingut en compte ni la xarxa de llits fluvials ni els embassaments, que evidentment són zones inundables de molt alt risc, i que aproximadament poden suposar un 1% addicional.
Com pot observar-se a la taula 3, en termes absoluts, la província de València és la que té major superfície inundable, mentre que en termes relatius ho és la província d'Alacant. Per contra, la província de Castelló té un percentatge d'inundabilitat inferior a la mitjana, degut a la no existència en aquesta província de grans inundacions massives.
La major part de la superfície inundable es localitza a les zones costaneres, destacant-hi les zones d'inundació massiva del Xúquer i Segura i les marjals. El riu Xúquer genera a la Ribera zones amb nivell de preciositat, majoritàriament 2 i 5 (freqüència mitjana o baixa però amb calats alts), mentre que el riu Segura ho fa en la Vega amb nivell 2 (freqüència mitjanes i calats alts). En totes les marjals costaneres s'ha considerat que el nivell d'inundació és 3, és a dir, la freqüència d'inundació és alta, però els calats generals esperats són baixos. Les marjals abunden especialment a les províncies de Castelló i València, donada la seu major pluviositat front a la d'Alacant.
Les dues zones d'inundació massiva, i les marjals, fan que els nivells de perillositat majoritaris siguen els nivells 2 i 3, superant en ambdós casos els 300 km².
En l'interior de la Comunitat Valenciana, els problemes d'inundació són menors, tant en superfície com en magnitud. L'origen majoritari són inundacions de vall fluvial i desaparicions de llits, amb nivells associats habitualment de 3, 4 i 6 (calats baixos). Les desaparicions de llit amb nivell 6 són especialment abundants en l'interior de la província d'Alacant.
4.2. Superfície inundable, en funció del risc
La taula 3 recull els resultats de superfície inundable, en funció dels usos del sòl. Per a obtenir-los s'han solapat en un SIG (Sistema d'Informació Geogràfica) la capa de risc d'inundació i la d'usos del sòl, aquesta última subministrada per la COPUT (Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports).
Pot observar-se que dels 1.260 km² inundables en la Comunitat Valenciana només 77 km² es corresponen amb usos urbans (residencial, industrial, terciari i infraestructures), és a dir, amb zones d'alta i mitjana vulnerabilitat. Per tant, és el sòl agrícola el més afectat, per tractar-se de l'ús de major extensió, i per localitzar-se els sòls de millor aptitud agrícola en zones d'inundació. Tanmateix, en termes d'afecció percentual, els resultats són un poc més grans que l'afecció urbana a les províncies d'Alacant i València, però menor en la de Castelló.
Finalment, cal assenyalar que 279 km² inundables tindran un impacte nul o molt baix, por tractar-se de zones naturals: boscos, matolls, platges, marjals, rius i llacs.
Centrant-nos en el risc en usos urbans, la taula 4 reflecteix la superfície afectada per a cada tipus de risc (alt, mitjà i baix), resultant que, en termes totals, la província més afectada és la de València, mentre que en termes relatius és la de Castelló, amb al voltant d'un 11% de sòl urbà afectat.
4.3. Població afectada
La població afectada s'ha obtingut per intersecció en un SIG de la capa de risc d'inundació amb la d'ús urbà residencial, assumint en cada municipi una densitat de població uniforme en els seus usos urbans. La població adoptada és la de 1991, sent la població total de la Comunitat Valenciana, en aquell any, de 3.923.841 persones.
La taula 5 reflecteix el nombre d'habitants que resideixen en zones inundables, resultant un total de 412.618 persones; és a dir, el 10'5 % de la població es troba sotmesa a un risc apreciable d'inundació. Aquest percentatge és superior al de la superfície inundable, degut al fet que existeix una major concentració, tant de risc com de població, a la costa (Per a la determinació de la població afectada s'ha assumit que es reparteix de forma uniforme en cada u dels usos urbans de cada municipi).
La província més afectada en població és la de València, atés el risc que encara persisteix en torn al barranc del Carraixet, a la comarca de l'Horta Nord, i a la inundació massiva del Xúquer.
4.4. Municipis amb risc
D'un total de 541 municipis en la Comunitat Valenciana, n'han resultat 298 amb risc.
En l'annex II s'enumeren els termes municipals amb risc, agrupats per províncies i comarques.
Pot observar-s'hi que el percentatge de municipis amb risc és concorde amb l'extensió de la superfície urbana afectada per a cada província (Taules 3 i 4), sent València la més afectada en termes absoluts, amb 39 km² , seguida per Alacant amb 23 km² i Castelló amb 15 km² .
Cal destacar que el 45 % dels municipis amb risc d'inundació, en concret 135, tenen una vulnerabilitat alta o mitjana, i es corresponen en la seua major part, tret de casos puntuals, amb els municipis de les comarques costaneres.
5. CATÀLEG DE PUNTS CONFLICTIUS
Als efectes del present Pla, s'han considerat com a punts conflictius aquells trams o punts de vies de comunicació que poden veure's afectats per l'esconrrentia. La informació necessària per a l'elaboració del catàleg ha sigut proporcionada pels titulars de les diferents carreteres: diputacions provincials, Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, i Ministeri de Foment. El citat catàleg està disponible en els CCEs.
Tal com s'indica en l'apartat 2.4.3, del document IV (Mobilització dels Grups d'Acció), està previst que el Grup de Seguretat realitze tasques de vigilància en els punts conflictius de carreteres que puguen resultar perillosos per a la població.
6. RISCS GEOLÒGICS ASSOCIATS A LES PRECIPITACIONS INTENSES: ESLLAVISSADES I SOLSIDES
Les situacions de precipitacions intenses poden accelerar, o fins i tot desencadenar, processos de moviments de esllavissades i solsides.
Tenint en compte que en la Comunitat Valenciana predomina la superfície muntanyosa -com indicatiu cal assenyalar que aproximadament el 52% de la superfície total és zona forestal-, amb pendents que oscil·len entre el 5 i més del 45%, pot concloure's que el risc de esllavissades i solsides està present en un ampli sector del territori. Es pot citar, a mode d'exemple, el cas de la ciutat d'Alcoi com a zona d'alt risc.
La Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports ha elaborat una cartografia, a escala 1:50.000, en què s'indica el risc de esllavissades i solsides establit a partir dels principals paràmetres que els generen: litologia, composició petrogràfica d'aquesta, pendents topogràfics, formes del relleu i pluviometria, així com la intervenció humana en el medi (canvis en les condicions d'estabilitat dels pendents i càrregues sobre el terreny).
Els resultats de l'estudi s'han cartografiat diferenciant quatre tipus de zones, segons el grau d'inestabilitat:
· Zones de risc baix de esllavissades.
· Zones de risc mitjà de esllavissades.
· Zones de risc alt de esllavissades.
· Zones amb risc de solsida: en aquestes s'han considerat els sectors que, per la seua topografia escarpada i litologia, poden donar lloc a caiguda de blocs, caiguda de vores o solsida de roques per descalçament.
La zonificació establida indica, per tant, el grau de probabilitat; dita probabilitat pot ser variada amb noves actuacions sobre el territori.
La cartografia està disponible en els CCEs.
DOCUMENT III
Estructura i organització
Sumari
1. CLASSIFICACIÓ D'EMERGÈNCIES: FASES DE PREEMERGÈNCIA, EMERGÈNCIA I NORMALITZACIÓ
1.1. FASE DE PREEMERGÈNCIA
1.1.1. Alerta derivada d'avís meteorològic
1.1.2. Seguiment pluviohidrològic
1.2. FASE D'EMERGÈNCIA
1.2.1. Situació 0
1.2.2. Situació 1
1.2.3. Situació 2
1.2.4. Situació 3
1.3. FASE DE NORMALITZACIÓ
2. ESTRUCTURA ORGANITZATIVA
3. ELS CENTRES DE COORDINACIÓ OPERATIVA (CECOP)
4. CENTRE DE COORDINACIÓ OPERATIVA INTEGRAT (CECOPI)
5. DIRECCIÓ DEL PLA ESPECIAL. COMITÉ DE DIRECCIÓ
5.1. DIRECTOR DEL PLA. COMITÉ DE DIRECCIÓ
5.2. FUNCIONS DEL DIRECTOR DEL PLA I DEL COMITÉ DE DIRECCIÓ
6. COMITÉ ASSESSOR
6.1. COMPOSICIÓ
6.2. FUNCIONS
7. GABINET D'INFORMACIÓ
7.1. COMPOSICIÓ
7.2. FUNCIONS
8. GRUPS D'ACCIÓ: COMPOSICIÓ I FUNCIONS
8.1. GRUP D'INTERVENCIÓ
8.2. GRUP DE SEGURETAT
8.3. GRUP SANITARI
8.4. GRUP D'ALBERG I ASSISTÈNCIA
8.5. GRUP DE SUPORT LOGÍSTIC
9. COORDINACIÓ DELS GRUPS D'ACCIÓ EN EL TERRENY
10. CENTRE DE RECEPCIÓ DE MITJANS (CRM)
11. ELS PLANS D'ACTUACIÓ MUNICIPAL: EL CECOPAL
12. ELS PLANS D'EMERGÈNCIA D'EMBASSAMENTS
12.1. ESCENARIS DE SEGURETAT I DE PERILL DE TRENCAMENT D'EMBASSAMENTS
12.1.1. Escenari 0
12.1.2. Escenari 1
12.1.3. Escenari 2
12.1.4. Escenari 3
12.2. DIRECCIÓ DELS PLANS D'EMERGÈNCIA D'EMBASSAMENTS
12.2.1. Director del Pla d'Emergència d'embassaments
12.2.2. Funcions
12.3. INTERFASE AMB EL PLA ESPECIAL
1. CLASSIFICACIÓ D'EMERGÈNCIES: FASES DE PREEMERGÈNCIA, EMERGÈNCIA I NORMALITZACIÓ
1.1. Fase de Preemergència
És la fase identificada amb una situació que, per evolució desfavorable, pot donar lloc a una situació d'emergència. L'objecte d'aquesta fase és alertar les autoritats i serveis implicats i informar la població potencialment afectada.
A la Comunitat Valenciana la causa principal que pot provocar inundacions són les precipitacions intenses, per la qual cosa en aquest apartat es considerarà únicament aquest aspecte. L'altra de les causes que poden provocar inundacions (avaria, trencament o desembassaments), es desenrotlla en l'apartat 3 del document IV.
La preemergència s'estructura en dues situacions que obeeixen a l'evolució habitual en la gestió i control de la situació:
· Alerta derivada d'avís meteorològic
· Seguiment pluviohidrològic
1.1.1. Alerta derivada d'avís meteorològic
És l'acció de transmetre missatges de prevenció i protecció a la població potencialment afectada i instruccions als destinataris que tinguen algun tipus de responsabilitat preventiva o operativa assignada en aquest Pla Especial, acompanyats de l'avís meteorològic que la genera.
1.1.2. Seguiment pluviohidrològic
És la fase consegüent a l'alerta derivada d'avís meteorològic, consistent en el seguiment per a confirmar o no la situació de risc i la seua evolució. Aquesta fase pot ser activada, independentment de l'alerta derivada d'avís meteorològic, en cas de produir-se pluges intenses sense avís meteorològic previ.
La fase de preemergència es prolongarà fins que es concloga que la inundació és imminent, per la qual cosa es passarà a la fase d'emergència o bé es retorne a la normalitat.
1.2. Fase d'emergència
Aquesta fase s'inicia quan de l'anàlisi dels paràmetres meteorològics i hidrològics, es concloga que la inundació és imminent o quan aquesta ja ha començat. L'emergència es prolongarà fins que s'hagen pres totes les mesures necessàries de protecció de persones i béns i s'hagen restablit els serveis bàsics essencials.
Les diferents situacions d'emergència s'estableixen en funció de la gravetat, de l'extensió territorial i dels recursos necessaris per al control de l'emergència.
D'acord amb la Directriu bàsica de planificació de Protecció Civil davant del risc d'inundacions, s'estableixen 4 situacions d'emergència:
1.2.1. Situació 0
L'emergència es qualificarà com a situació 0 quan les dades meteorològiques i hidrològiques permeten preveure la imminència d'inundacions, amb perill per a persones i béns.
Aquesta situació comporta l'alerta hidrològica, que es realitza quan pel seguiment pluviohidrològic, es detecten pluges molt fortes o torrencials i avingudes que fan previsible la inundació, amb perill per a persones i béns.
En funció de la infraestructura disponible per a realitzar el seguiment pluviohidrològic, hi ha dos tipus d'alerta hidrològica: alerta en grans rius i alerta en rambles, barrancs, séquies i zones inundables per precipitacions locals.
1.2.2. Situació 1
Situació en què s'han produït inundacions en zones localitzades, l'atenció de la qual pot quedar assegurada mitjançant l'ús dels mitjans i recursos disponibles en les zones afectades.
1.2.3. Situació 2
Situació en què s'han produït inundacions que superen la capacitat d'atenció dels mitjans i recursos locals o, encara sense produir-se aquesta última circumstància, les dades pluviomètriques i hidrològiques i les prediccions meteorològiques permeten preveure un augment o agreujament (*).
Així mateix, seran declarades com a situació 2 aquelles emergències definides com a escenaris 2 i 3 (definits en l'apartat 12.1.), amb constitució del CECOPI.
1.2.4. Situació 3
Emergències que, considerades d'interés nacional, així siguen declarades pel Ministre d'Interior. En aquesta situació la direcció del Pla correspondrà a la persona designada pel Ministre de l'Interior.
1.3. Fase de Normalització
És una fase consecutiva a la d'emergència que es prolonga fins al restabliment de les condicions mínimes imprescindibles per a un retorn a la normalitat a les zones afectades per la inundació.
Durant aquesta fase es realitzaran les primeres tasques de rehabilitació en dites zones, consistents fonamentalment en la inspecció de l'estat d'edificis, la neteja d'habitatges i vies urbanes, la reparació dels danys més rellevants, i la rehabilitació dels serveis bàsics fonamentals.
(*) També serán declarades emergències de situació 0 aquelles que per al seu control requerisquen la constitució del CECOPI.
2. ESTRUCTURA ORGANITZATIVA
La resposta en la consecució de l'objectiu que es pretén amb el present Pla Especial i considerant l'estructura màxima prevista, es basa en la constitució d'un Centre de Coordinació Operativa Integrat (CECOPI), d'acord amb l'esquema següent :
(1) El Centre de Coordinació Operativa estarà ubicat en un dels centres provincials de Coordinació d'Emergències de la Generalitat Valenciana (CCES)
(2) Pla Territorial d'Emergència de la Comunitat Valenciana
(3) Lloc de Comandament Avançat (Puesto de Mando Avanzado)
(4) Centre de Coordinació Municipal
3. ELS CENTRES DE COORDINACIÓ OPERATIVA (CECOP)
Són centres provincials de comandament de les emergències, que compten amb els mitjans humans i tècnics que permeten realitzar les funcions de direcció i coordinació de recursos, a més a més d'assegurar les comunicacions amb el Lloc de Comandament Avançat (PMA) i en general amb els mitjans externs que puguen estar implicats en l'emergència.
Els CECOPs provincials estan ubicats en els actuals Centres de Coordinació d'Emergències de la Generalitat Valenciana (en avant CCES).
El CCE de la província de València actua com a Centre de Coordinació Operativa provincial i autonòmic.
La ubicació dels CCES és la següent:
PROVÍNCIA UBICACIÓ
Castelló Centre de Comunicacions del Consorci
Provincial de Bombers de Castelló.
València L'Eliana
Alacant Centre de Comunicacions del Consorci
Provincial de Bombers d'Alacant
L'administració de l'Estat disposa de Centres de Coordinació Operativa (CECOPs) provincials, ubicats en la Delegació del Govern/Subdelegacions del Govern.
4. CENTRE DE COORDINACIÓ OPERATIVA INTEGRAT (CECOPI)
El Centre de Coordinació Operativa Integrat (CECOPI), és l'òrgan superior de gestió d'emergències, que es constituirà d'acord amb el que estableix aquest Pla (apartat 1.2.3), quan la situació de l'emergència ho justifique.
Estarà integrat pel Comité de Direcció, el Comité Assessor i un Gabinet d'Informació, tots ubicats al Centre Provincial de Coordinació d'Emergències.
El CECOPI es constituirà en el CCE de la Generalitat Valenciana de la província afectada i, alternativament, si algun problema tècnic ho impossibilitara, en el CECOP de l'administració de l'Estat.
5. DIRECCIÓ DEL PLA ESPECIAL. COMITÉ DE DIRECCIÓ
5.1. Director del Pla. Comité de Direcció
El Director del Pla Especial és el Conseller de Justícia i Administracions Públiques.
Per delegació ostentarà el comandament el Director General d'Interior. En cas d'absència, serà substituït pel Delegat Territorial del Govern de la província afectada.
La direcció del Pla Especial s'efectuarà en coordinació amb l'Administració de l'Estat i l'Administració Local.
En cas de constitució del CECOPI, la direcció i coordinació del Pla Especial serà exercida pel Director General d'Interior, dins d'un Comité de Direcció en el qual s'incorporarà un representant del Ministeri d'Interior (delegat del Govern / Subdelegat del Govern).
La declaració d'interés nacional serà efectuada pel Ministre d'Interior quan es donen els supòsits establits en la Norma Bàsica de Protecció Civil (R.D. 407/92), assumint la direcció la persona que es designe.
En aquelles emergències en les quals per al seu control no siga necessària la constitució del CECOPI, la direcció serà assumida per:
· A LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ: pel Director Tècnic del Consorci Provincial de Bombers de Castelló (o la persona que el substituïsca).
· A LA PROVÍNCIA DE VALÈNCIA: el Cap d'Àrea o un dels Caps de Servei del Servei d'Emergències.
· A LA PROVÍNCIA D'ALACANT: el Cap dels Serveis Tècnics del Consorci Provincial de Bombers d'Alacant (o la persona que el substituïsca).
5.2. Funcions del director del Pla i del Comité de Direcció
Les funcions de direcció del Pla seran assumides pel Director General d'Interior, excepte en el cas de declaració d'interés nacional, que la direcció serà assumida pel representant del Ministeri de l'Interior.
Decidir la constitució del CECOPI.
Decidir l'alerta hidrològica en grans rius.
Declarar les situacions d'emergència.
Convocar als components del Comité Assessor que estime.
Decidir en cada moment i amb el consell del Comité Assessor, les actuacions més convenients per a fer front a l'emergència i l'aplicació de les mesures de protecció a la població, al medi ambient, als béns i al personal adscrit al Pla.
Donar l'ordre d'evacuació, en cas de considerar-se necessària aquesta mesura.
Determinar i coordinar la informació a la població, durant l'emergència, a través dels mitjans propis del Pla (Gabinet d'Informació) i dels de comunicació social. S'inclou la informació destinada a adoptar mesures de protecció, com la informació general sobre el succés.
Declarar el final de l'emergència.
Assegurar el manteniment de l'operativitat del Pla.
El representant del Ministeri de l'Interior informarà, al menys cada 12 hores, a la Direcció General de Protecció Civil.
6. COMITÉ ASSESSOR
Recolza i aconsella el Comité de Direcció en els distints aspectes relacionats amb l'emergència.
El Comité Assessor s'estructura en el Grup de Seguiment del Risc i en el Grup de Gestió de Mitjans i Recursos.
6.1. Composició
Cap d'Àrea i/o Caps de Servei del Servei d'Emergències, que coordinaran les actuacions del Comité Assessor.
Grup de Seguiment del Risc:
Tècnic de l'Àrea del Servei d'Emergències, que coordinarà les actuacions d'aquest grup.
Representants de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) i a Alacant, de la Confederació Hidrogràfica del Segura (CHS). No es considera l'assistència de membres de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), atés que només una conca (riu Bergantes) hi pertany, i és suficient el contacte telefònic.
Normalment, aquests representants efectuaran les seues funcions des del seu centre de treball. En cas de considerar-se necessària la incorporació puntual en el CECOPI, seria en el CECOPI del CCE Autonòmic, en el cas de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, i en el CECOPI del CCE Provincial d'Alacant, en el cas de la Confederació Hidrogràfica del Segura.
Representant del Centre Meteorològic Territorial de València (CMTV). Realitzarà les seues funcions des del seu centre de treball. En el cas de considerar-se necessària la seua incorporació puntual en el CECOPI, ho seria en el del CCE Autonòmic.
Mentre no s'incorporen els representants de les Confederacions i/o del CMTV, la coordinació d'aquests organismes des que es constituïsca el CECOPI, l'efectuarà un representant de la Delegació del Govern/Subdelegacions del Govern, el qual s'incorporarà al Grup de Seguiment del Risc.
Grup de Gestió de Mitjans i Recursos:
Tècnic de l'Àrea del Servei d'Emergències, amb funcions de coordinació del grup.
Cap del Grup d'Intervenció: Cap dels Serveis Tècnics/Director Tècnic del Consorci Provincial de Bombers de la província afectada o Cap del Servei de Bombers del municipi afectat en el cas de les capitals de província.
Cap del Grup de Seguretat: el comandament de la Comandància de la Guàrdia Civil de la província afectada.
Cap del Grup Sanitari: la direcció l'ostentarà el Director Territorial de la Conselleria de Sanitat de la província afectada, i com a substituts els respectius Directors de SEU.
Cap del Grup d'Alberg i Assistència: Coordinador Provincial del Pla d'Alberg i Assistència.
Cap del Grup de Suport Logístic: director del Pla Sectorial d'Abastiment de la província afectada.
Director/Coordinador del Pla Sectorial de Carreteres.
Director/Coordinador del Pla Sectorial de Transport.
El Cap de la Unitat adscrita a la Comunitat Valenciana del Cos Nacional de Policia (Policia Autonòmica).
Cap de la Unitat de Protecció Civil de la Delegació del Govern/Subdelegacions del Govern.
Representant de les Forces Armades.
Representants dels municipis afectats.
Tècnics de les distintes administracions o altres persones que el Comité de Direcció considere oportuns.
6.2. Funcions
Correspon al Comité Assessor:
Coordinar i dirigir les actuacions dels serveis intervinents en l'emergència, coordinant-se a més a més amb altres recursos i serveis el concurs dels quals siga necessari.
Valorar la situació en cada moment i proposar al Comité de Direcció les actuacions més adequades.
El coordinador del Comité Assessor serà l'interlocutor amb els grups que el componen , i transmetrà les directrius marcades pel Comité de Direcció. Igualment, en cas de ser necessari, exercirà les funcions de transmissió de la informació als alcaldes o persones que designen, o designarà un interlocutor (en principi, aquesta funció s'assigna al coordinador del Grup de Seguiment del Risc).
Funcions del Grup de Seguiment del Risc:
Avaluar la situació de risc i demanar les dades pluviomètriques i hidrològiques necessàries per a efectuar el seguiment.
Coneixement de la situació d'emergència en la seua vessant de:
Evolució meteorològica. Pluviometria en temps real i acumulat.
Evolució de cabals i situació d'embassaments en grans rius.
Coneixement de les incidències sobre el territori per deficiències en els serveis bàsics i carreteres.
Aconsellar el Comité de Direcció sobre les mesures de protecció que es consideren necessàries.
Suport als municipis de zones afectades per desbordament de barrancs, rambles i danys per pluges locals, complementant els seus propis mecanismes de prevenció i control a nivell de conca. Informació puntual sobre la situació de risc als alcaldes o persones que designen, dels municipis afectats.
Els representants de les confederacions hidrogràfiques, en cas d'activar-se un Pla d'Emergència de d'Embassament tenen funcions concretes que seran desenrotllades en la mesura que s'incorporen dits Plans.
Funcions del Grup de Gestió de Mitjans i Recursos:
Els caps dels Grups coordinaran l'actuació dels serveis que intervenen en el lloc de l'emergència, amb altres recursos i serveis en la Comunitat Valenciana el concurs dels quals calga per a incrementar-los o efectuar accions complementàries.
A més a més, els representants de la resta de plans sectorials i de les Forces Armades tindran les següents funciones:
· Director del Pla Sectorial de Carreteres:
Anàlisi i valoració de la informació rebuda sobre l'estat de la xarxa viària.
Facilitar informació sobre l'estat de les carreteres per a la seua difusió a la població.
Establiment de rutes alternatives per als itineraris inhabilitats, incloses les alternatives per al trasllat de passatgers de RENFE i FGV.
Manteniment de les xarxes viàries expedites i en condicions d'ús, en coordinació amb el cap del Grup de Suport Logístic.
· Director del Pla Sectorial de Transport: cobertura de les necessitats en matèria de transport.
Evacuació de persones.
Transport de recursos.
· Representant de les Forces Armades: informarà el director del Pla Especial de les ajudes que puguen proporcionar les Forces Armades, tant en personal com en recursos materials, i trasmetrà als respectius comandaments les sol·licituds d'ajuda.
Dirigirà les actuacions dels seus mitjans al terreny, en coordinació amb el cap del Grup de Suport Logístic, en el qual s'integraran els mitjans desplaçats a les zones afectades.
Fonamentalment, el suport es concretarà en:
Evacuació de la població.
Transport.
Avituallament.
Instal·lacions de campaments com a albergs provisionals.
Suport amb maquinària.
Establiment de xarxes de transmissions.
· Coordinador del Grup de Gestió de Mitjans i Recursos:
Recopilar la informació per a efectuar el seguiment, comprovar reiteració de peticions, classificació, etc.
Efectuar un seguiment general de les actuacions i informar el coordinador del Comité Assessor.
7. GABINET D'INFORMACIÓ
7.1. Composició
El Gabinet d'Informació és una eina del Comité de Direcció del Pla Especial en les tasques de difusió de la informació en situació d'emergència.
Es constituirà en una sala del CCE, des d'on es tractarà tota la informació relacionada amb l'emergència i es difondrà als mitjans de comunicació, organismes, autoritats i públic en general.
El Gabinet d'Informació estarà compost per personal dels gabinets de premsa de:
· Conselleria de Justícia i Admnistracions Públiques.
· Delegació del Govern / Subdelegacions del Govern (quan es constituïsca el CECOPI).
Estarà al seu càrrec el cap de Premsa de la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques i, en cas de declarar-se l'interés nacional, el representant de l'Administració de l'Estat.
En situació de preemergència de seguiment pluviohidrològic, i quan així ho decidisca el director del Pla, un membre del Gabinet de Premsa de la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques de la Generalitat s'integrarà en el CCE.
Amb la finalitat d'aconseguir coherència informativa, es considerarà informació oficial, fidedigna i contrastada, aquella facilitada directament pel Gabinet d'Informació, únic òrgan autoritzat per a emetre-la.
7.2. Funcions
Difondre les ordres, consignes i recomanacions dictades pel Comité de Direcció a través dels mitjans de comunicació social previstos en aquest Pla Especial.
Centralitzar, coordinar i preparar la informació general sobre l'emergència i facilitar-la als mitjans de comunicació, d'acord amb el Comité de Direcció.
Informar sobre l'emergència a quantes persones o organismes ho sol·liciten.
Obtindre, centralitzar i facilitar tota la informació relativa als possibles afectats, i facilitar els contactes familiars i la localització de persones.
8. GRUPS D'ACCIÓ: COMPOSICIÓ I FUNCIONS
Les actuacions necessàries per a la protecció de persones i béns seran realitzades pels Grups d'Acció: Intervenció, Seguretat, Sanitari, Alberg i Assistència i Suport Logístic.
8.1. Grup d'Intervenció
El comandament del Servei de Bombers desplaçat al terreny serà el coordinador del Grup d'Intervenció i dirigirà el PMA en cas de constituir-se. Quan es desplacen mitjans d'altres províncies a la zona afectada, serà assumit pel comandament de la província afectada.
· Composició:
Unitats de bombers desplaçades a les zones afectades, dirigides des dels seus Centres de Coordinació i des del CECOPI quan aquest es constituïsca.
· Funcions:
Salvament i rescat de persones.
Eliminar, reduir i controlar en el possible les causes i efectes sobre persones i béns.
Des dels CCES se sol·licitarà l'actuació d'altres grups d'acció (sanitari i seguretat) en relació amb el rescat i salvament: el Grup Sanitari serà dirigit i mobilitzat des del CICU corresponent, i el Grup de Seguretat serà dirigit des del Centre de Coordinació de Seguretat (Comandància de la Guàrdia Civil o Direcció Superior de Policia), mantenint comunicació amb la Delegació del Govern/Subdelegacions del Govern, i amb el CCE de la província afectada.
8.2. Grup de Seguretat
El coordinador d'aquest Grup serà un comandament de la Guàrdia Civil o del Cos Nacional de Policia.
· Composició:
Personal de les Forces de l'Ordre: Policia Autonòmica, Guàrdia Civil, Cos Nacional de Policia i Policia Local. Així mateix, s'incorporaran a aquest grup les empreses i el personal de seguretat privada que siguen mobilitzats en cas necessari.
· Funcions:
Avisos i informació a la població en una primera situació.
Control d'accessos i manteniment de l'ordre en les àrees afectades. Regulació del trànsit.
Garantir el control i la seguretat ciutadana.
Protecció de béns.
Suport en l'organització i execució de l'evacuació i en la difusió d'avisos a la població.
Acordonament de les zones operatives.
I en general, aquells aspectes de les catàstrofes o emergències que afecten la seguretat de les persones i els béns.
8.3. Grup Sanitari
El metge de l'equip SAMU (Servei d'Atenció Mèdica Urgent) serà el coordinador del Grup Sanitari; en cas d'haver-hi més d'un equip, el CICU designarà el metge del SAMU que realitzarà les tasques de coordinació del Grup Sanitari.
· Composició:
Equip/s SAMU.
Recursos sanitaris d'Atenció Primària. Aquests recursos, per proximitat al lloc afectat, seran els recursos de resposta immediata.
Recursos de transport sanitari.
· Funcions:
Constituir el lloc d'assistència sanitària i el centre d'evacuació si s'escau.
Realitzar les funcions pròpies de classificació de les víctimes, assistència sanitària i evacuació.
El coordinador del Grup Sanitari arreplegarà tota la informació sanitària possible per a realitzar les següents funcions:
- Coordinar a través del CICU l'evacuació de les víctimes a centres hospitalaris.
- Identificació de les víctimes.
- Informació necessària per a establir actuacions en sanitat ambiental, salut pública i qualsevol altre aspecte de l'activitat sanitària.
Les activitats d'assistència en hospitals, cobertura de les necessitats farmacèutiques i la prevenció/resolució de problemes epidemiològics derivats de l'emergència, seran portades a terme de la forma prevista en el Pla Sanitari d'Emergències pels serveis establits en aquest Pla.
8.4. Grup d'Alberg i Assistència
El coordinador d'aquest Grup serà designat pel Director del Pla Sectorial d'Alberg i Assistència.
· Composició:
Serveis d'assistència social de la Conselleria de Benestar Social.
· Funcions:
Assistència social.
Alberg d'evacuats i desplaçats.
Distribució de queviures als centres d'alberg.
Registre i seguiment dels afectats.
8.5. Grup de Suport Logístic
El coordinador d'aquest Grup per a cada CRM, serà un responsable de la Diputació Provincial designat pel director del Pla Sectorial d'Abastiment de la província afectada.
· Composició:
Personal de les diputacions provincials, ajuntaments, brigades de titulars de carreteres. Així mateix, en cas de mobilitzar-se les Forces Armades, els mitjans desplaçats s'integraran en aquest Grup, sota el comandament dels seus superiors i coordinats pel seu representant integrat en el CECOPI.
· Funcions:
Alçament de dics provisionals i altres obstacles que eviten o dificulten el pas de les aigües.
Reparació d'urgència dels danys ocasionats en dics o en altres obres de protecció i, en el seu cas, en elements naturals o mediambientals.
Eliminació d'obstacles i obstruccions en punts crítics de les vies o obertura de vies alternatives de desaigües.
Neteja i sanejament de les àrees afectades.
Restabliment dels serveis bàsics.
Abastiment.
Transport.
Gestió i subministrament de recursos d'abastiment (avituallament i abastiment en general).
Distribució de queviures a la població en col·laboració amb els serveis municipals.
Disposició d'existències mínimes d'avituallament.
Gestió i subministrament de maquinària per a rehabilitació i reposició de serveis.
9. COORDINACIÓ DELS GRUPS D'ACCIÓ SOBRE TERRENY
Les emergències per inundacions comporten, en els primers moments, un gran nombre d'actuacions sobre terreny. Així mateix, són emergències que poden abastar un àmbit territorial molt ampli (diversos municipis o una o diverses comarques).
En principi, el funcionament dels serveis al terreny serà coordinat des del CCE. Cada servei sobre el terreny serà gestionat des dels respectius centres de coordinació (centrals dels Serveis de Bombers i centres sectorials), i mobilitzarà els seus serveis a sol·licitud del CCE, i coordinat sobre el terreny des del CECOPAL del municipi en què s'haja traslladat (veure apartat 11), mentre que el director del Pla Especial, a proposta del servei de bombers, no considere necessària la constitució d'un o diversos PMAS, en aquest cas el comandament de bombers assumiria la direcció tècnica. Quan es desplacen serveis de bombers d'altres províncies, la direcció del PMA efectuarà el comandament de la província afectada.
El comandament de cada grup en el PMA assumirà les funcions pròpies de coordinació de dit grup.
El director del Pla Especial podrà decidir que la direcció dels PMAS siga assumida per un cap del Servei d'Emergències de la Generalitat Valenciana.
Una vegada desaparegut el risc imminent per a persones i béns, el Director del Pla Especial, si ho considera necessari, convocarà reunions periòdiques a les zones danyades per a l'establiment d'actuacions prioritàries, amb el fi d'aconseguir el més ràpid i eficaç retorn a la normalitat. A aquestes reunions es convocarà, com a mínim, als responsables dels ajuntaments afectats, i també als Coordinadors dels Grups d'Acció de cada zona, i s'hi avaluaran els danys i establiran les prioritats d'actuació necessària.
10. CENTRE DE RECEPCIÓ DE MITJANS (CRM)
Un dels greus problemes durant i després d'una inundació és l'abastiment a la població afectada, així com la necessitat de desplaçar mitjans humans i materials per a la rehabilitació.
Per això, pot ser necessari establir un o diversos Centres de Recepció de Mitjans (CRM), des d'on es distribuiran els recursos. Els CRM seran gestionats per personal de les Diputacions i Consorcis Provincials de Bombers, responsables del Pla Sectorial d'Abastiment, en contacte permanent amb el CECOPI.
No pot establir-se a priori la ubicació dels CRM, atesa la variabilitat en l'extensió i localització de les inundacions, però sí que poden concretar-se una sèrie de requisits per a la seua elecció:
· S'elegiran magatzems o naus amb capacitat suficient, en funció de les necessitats concretes de l'emergència.
· La seua localització s'elegirà en funció de les vies de comunicació que hagen quedat expedites, així com de la possibilitat de comunicació amb les zones afectades.
· Els locals seran facilitats pels ajuntaments de les zones afectades o del seu entorn.
11. ELS PLANS D'ACTUACIÓ MUNICIPAL: EL CECOPAL
El CECOPAL (Centre de Coordinació Municipal) exercirà una funció fonamental en la coordinació de l'emergència en cada municipi.
Des del CECOPAL es dirigiran les actuacions dels serveis municipals, s'establiran les prioritats d'actuació al municipi i es prendran les mesures necessàries de protecció a persones i béns. El director del CECOPAL, o la persona per ell designada, realitzarà les peticions de mitjans i recursos externs al CCE. El CECOPAL s'encarregarà que aquests mitjans i recursos realitzen les tasques que el CCE els assigne al municipi.
La constitució del CECOPAL es produirà en situacions d'emergència o durant la preemergència, si és considerat necessari, per l'alcalde com a director.
En el document IV es detallen algunes de les funcions a desenrotllar per l'administració local, en situació de preemergència com d'emergència.
12. ELS PLANS D'EMERGÈNCIA D'EMBASSAMENTS
12.1. Escenaris de Seguretat i de Perill de ruptura d'embassaments
La Directriu Bàsica estableix 4 situacions definides com a escenaris de seguretat i de perill de trencament d'embassaments, per a l'establiment de les normes i procediments de comunicació i informació amb els organismes públics implicats en la gestió de l'emergència.
12.1.1. Escenari 0
Escenari de control de la seguretat.
Les condicions existents i les previsions, aconsellen una intensificació de la vigilància i el control de la presa, que no requereix la posada en pràctica de mesures d'intervenció per a la reducció del risc.
12.1.2. Escenari 1
Escenari d'aplicació de mesures correctores.
S'han produït esdeveniments que en cas de no aplicar-se mesures de correcció (tècniques, d'explotació, desembassament), podrien ocasionar perill d'avaria greu o de trencament, encara que la situació pot resoldre's amb seguretat mitjançant l'aplicació de les mesures previstes i els mitjans disponibles.
12.1.3. Escenari 2
Escenari excepcional.
Hi ha perill de trencament o avaria greu del embassament i no pot assegurar-se amb certesa que puga ser controlat mitjançant l'aplicació de les mesures i els mitjans disponibles.
12.1.4. Escenari 3
Escenari límit.
La probabilitat de trencament de l'embassament és elevat o aquesta ja ha començat, i resulta pràcticament inevitable que es produïsca l'ona d'avinguda generada pel trencament.
Quan es produïsca una de les situacions definides com a escenari 2 o 3, el director del Pla declararà la situació d'emergència 2 i constituirà el CECOPI de la província o províncies afectades.
12.2. Direcció dels Plans d'Emergència d'Embassaments
12.2.1. Director del Pla d'Emergència d'Embassaments
La direcció del Pla estarà a càrrec de la persona a què corresponga la direcció de l'explotació de la mateixa.
12.2.2. Funcions
Les funcions bàsiques del Director del Pla seran les següents, tal com estableix la Directriu Bàsica:
Intensificar la vigilància de la presa en cas d'esdeveniment extraordinari.
Disposar l'execució de les mesures tècniques o d'explotació necessària per a la disminució del risc.
Mantindre permanentment informats als organismes públics implicats en la gestió de l'emergència.
Donar l'alarma, en cas de perill imminent de ruptura de presa o, en el seu cas, de la ruptura de la mateixa, mitjançant comunicació als organismes implicats en la gestió de l'emergència.
12.3. Interfase amb el Pla Especial
Des del moment en què les circumstàncies existents a la presa requerisquen l'aplicació de mesures correctores (escenari 1), el Director del Pla d'Emergència d'Embassaments comunicarà al CCE autonòmic el tipus d'emergència, les mesures preventives aplicades i les previsions a curt i mig termini.
El Director del present Pla l'activarà i definirà la situació corresponent.
DOCUMENT IV
Operativitat
Sumari
1. PREFERÈNCIA
ALERTA DERIVADA D'AVÍS METEOROLÒGIC
1.1. SEGUIMENT PLUVIOHIDROLÒGIC.
1.1.1. Seguiment en grans rius
1.1.2. Seguiment en rambles, barrancs i zones inundables per pluges in situ
1.1.3. Actuacions dels CCES
2. EMERGÈNCIA
SISTEMÀTICA GENERAL D'ACTUACIÓ DELS CEEs EN EMERGÈNCIES
2.1. SITUACIÓ D'EMERGÈNCIA 0
2.2. SITUACIO D'EMERGÈNCIA 1
2.3. SITUACIÓ D'EMERGÈNCIA 2
2.3.1. Activació dels plans sectorials i actuació dels CEEs.
2.3.2. Constitució del CECOPI. Funcionament
3. GRUPS D'ACCIÓ
NOTIFICACIÓ
3.1. MOVILITZACIÓ I PROCEDIMENT D'ACTUACIÓ
3.2. INTEGRACIÓ DELS RECURSOS MUNICIPALS
4. EMERGÈNCIES PER INCIDENTS EN EMBASSAMENTS
4.1. INTERFASE PLA D'EMERGÈNCIA D'EMBASSAMENT I EL PLA ESPECIAL
4.1.1. Escenari 0
4.1.2. Escenari 1
4.1.3. Escenari 2
4.1.4. Escenari 3
5. REPOSICIÓ DE SERVEIS BÀSICS O ESSENCIALS I TORNADA A LA NORMALITAT
5.1. REPOSICIÓ DE SERVEIS BÀSICS O ESSENCIALS
5.2. TORNADA A LA NORMALITAT
6. MESURES DE PROTECCIÓ
6.1. MESURES DE PROTECCIÓ PER A LA POBLACIÓ
6.2. ESURES DE PROTECCIÓ PER ALS GRUPS D'ACCIÓ
7. PLA DE TRANSMISSION
8. CATÀLEG DE MITJANS I RECURSOS
9. DIRECTORI
1. PREEMERGÈNCIA
Generalment, la Preemergència s'activa des del moment en què el CCE rep un avís meteorològic amb risc de precipitacions intenses. Per tant, des del moment en què es produeix la recepció de l'avís meteorològic, el Pla Especial s'activa amb la cadena de transmissions de l'alerta als diversos organismes i serveis implicats.
Tal com s'ha descrit en l'apartat 1.1 del document III, la fase de preemergència s'estructura en dues situacions que obeeixen a l'evolució habitual en la gestió i control de la situació:
· Alerta derivada d'avís meteorològic.
· Seguiment pluviohidrològic.
1.1 Alerta derivada d'un avís meteorològic
L'alerta es realitzarà quan l'Institut Nacional de Meteorologia, a través del Centre Meteorològic Territorial de València (CMTV), emeta un butlletí d'Avís de Fenòmens Meteorològics Adversos, sobre la possibilitat que se superen els llindars establits en el Pla Regional.
a) Tipus de butlletins:
· Butlletins de termini mitjà: termini de predicció superior a 48 hores. Són elaborats pel Centre Nacional de Predicció i difosos pel CMTV. Sempre tindran la seua continuïtat en els butlletins de termini curt, bé per a la seua confirmació, bé per a la seua anul·lació.
· Butlletins de curt i molt curt termini: termini de predicció inferior a 48 hores.
Quan la predicció a molt curt termini siga inferior a 6 hores, el CMTV, a més a més d'emetre el butlletí, efectuarà l'avís telefònicament al CCE autonòmic.
· Butlletins de fenòmens adversos observats: s'emetrà quan existisca constància de l'aparició de pluges intenses, sense que s'haja emés butlletí previ i, en alguns casos, encara que s'haja emés butlletí, si el CMTV considera convenient la seua emissió.
En aquest cas, igualment que en la predicció a menys de 6 hores, el CMTV informarà via telèfon al CCE, a més a més de realitzar l'emissió del butlletí.
· Butlletins d'actualització i fi d'episodi: a més a més dels butlletins citats, el CMTV pot emetre butlletins d'actualització, en què es modifica la situació prevista, i els butlletins de fi d'episodi, quan aquest es done per conclòs.
En tots els butlletins es realitza una aproximació a les característiques de les precipitacions: probabilitat (possible, probable), intensitat (dèbil, moderada, forta, molt forta o torrencial), la distribució espacial (aïllada, dispersa o generalitzada), i la seua evolució temporal (ocasional, persistent, freqüent o intermitent).
b) Situacions que generen alerta:
S'emetran butlletins sempre que es preveja que es van a superar els llindars establits en el Pla Regional de Predicció i Vigilància:
· Pluja acumulada en 1 hora: 30 l/m², equivalent a intensitats molt fortes.
· Pluja acumulada en 12 hores: 100 l/m². Aquest llindar s'utilitza per a precipitacions de tipus persistent i normalment extenses, amb intensitats ocasionalment fortes.
En base a aquests llindars, els butlletins d'avisos de fenòmens meteorològics adversos s'emetran davant de les situacioins següents:
· Intensitat Molt Forta de caràcter Persistent i/o Generalitzat.
· Intensitat Molt Forta de caràcter Local.
· Intensitat Forta de caràcter Persistent i/o Generalitzat.
· Intensitat Moderada i Localment Forta, de caràcter Persistent i/o Generalitzat.
Les situacions descrites són previsions meteorològiques que no suposen automàticament situacions de Protecció Civil, atés que en la ocurrència d'inundacions intervenen altres factors, tals com les precipitacions de dies anteriors, la situació dels embassaments, el grau de saturació del terreny, etc.
Així, per exemple, una previsió conforme al Quart butlletí, sense altres condicionants, no implica directament una situació de risc d'inundacions, però si intervenen altres circumstàncies desfavorables que poden donar lloc a una situació de risc. En aquest sentit, les previsions dels 3 primers butlletins sí que impliquen la realització d'una alerta, degut la intensitat de la precipitació.
Per tant, l'alerta es realitzarà des del CEC, sempre que s'emeta qualsevol dels 3 primers butlletins, mentre que en el cas del Quart només s'efectuarà l'alerta si conflueixen factors que puguen derivar en situació de risc. Aquesta última decisió la prendrà el responsable del CCE, prèvia consulta amb el CMTV.
c) Notificació de l'avís i alerta:
· Butlletins de Curt i Molt Curt Termini:
El CMTV trametrà l'avís al CCE autonòmic, que el transmetrà via fax i/o ràdio xarxa troncal als CCEs, de l'àrea de predicció del risc; aquests establiran la situació de preemergència i informaran al CCE autonòmic, que notificarà l'alerta al director del Pla. Així mateix, independentment que el CMTV transmeta l'avís a la Delegació del Govern / Subdelegacions del Govern, els CCEs els informaran via fax i/o telèfon. Aquestes, alhora, alertaran els organismes dependents de l'Administració de l'Estat.
Els CCEs provincials alertaran per fax, telèfon i/o ràdio als organismes responsables dels plans sectorials en cada província, als ajuntaments de la zona afectada per la predicció pel procediment que es descriu tot seguit, i als serveis bàsics.
Donada la dificultat d'alertar la totalitat d'ajuntaments de cada província (o del sector de la província per al qual es realitza la previsió de risc), en un espai de temps que permeta mantenir l'operativitat del Pla Especial, els CCEs efectuaran l'avís a una sèrie d'organismes i/o ajuntaments capçaleres d'avís, que s'encarregaran, alhora, de transmetre'l a altres prèviament assignats, de manera que es redueix considerablement el temps d'alerta.
· Butlletins de Molt Curt Termini, amb predicció a menys de 6 hores:
El CMTV efectuarà l'avís telefònicament al CCE autonòmic, i aquest el transmetrà al/els CECEs provincials afectats. Aquests, alhora, alertaran via telèfon/xarxa troncal als organismes implicats i als ajuntaments de l'àrea potencialment afectada (via capçaleres).
· Butlletins d'actualització i de fi d'episodi:
Seran transmesos a tots els organismes alertats.
Des del moment en què es realitza l'alerta, es posa en marxa el seguiment pluviohidrològic.
1.2. Seguiment pluviohidrològic
Consisteix en el seguiment, quantitatiu i/o qualitatiu, de les precipitacions i nivells de cabal en llits de corrents d'aigua.
Té per objecte confirmar o no la previsió de pluges, la seua localització geogràfica i la seua evolució, per a preveure les conques que poden resultar afectades.
Aquesta fase pot ser activada independentment que s'haja realitzat o no l'alerta derivada d'avís meteorològic, en cas que es produïsquen pluges intenses sense avís previ.
Els ajuntaments comunicaran al CCE respectiu la informació sobre pluges i augment de cabal en rius, barrancs, séquies o zones inundables. En tot cas, la informació disponible en altres centres de Coordinació haurà de ser tramesa als CCEs.
La Guàrdia Civil (puntualment, a petició del CCE i a través de la Delegació del Govern/Subdelegacions del Govern, o del CECOPI quan aquest es trobe constituït), proporcionarà dades sobre la situació de pluges i cabals.
A fi de facilitar la presa de dades per part dels ajuntaments, s'ha dotat a algunes de les conques de punts de control, tant pluviomètrics com hidrològics, que són gestionats per personal i col·laboradors municipals, les dades de les quals han de ser transmesos tant als ajuntaments de la mateixa conca com al CCE respectiu.
El seguiment pluviohidrològic s'efectua de forma distinta segons es tracte de grans rius o de conques xicotetes (rambles, barrancs), en funció de les possibilitats tècniques i de la resposta hidrològica dels llits davant de precipitacions intenses.
En els CCEs es disposa d'una Base de Dades amb la informació necessària per a efectuar el seguiment: relació de municipis per conques, embassaments existents i punts de control pluviomètrics i foronòmics, amb indicació de la forma de comunicació (telèfons, fax, ràdio xarxa troncal).
1.2.1. Seguiment en grans rius
Entesos com a rius regulats per embassaments i amb aforaments de les confederacions hidrogràfiques (rius Sénia, Millars, Palancia, Túria, Xúquer, Serpis, Vinalopó i Segura).
La principal infraestructura per al seguiment de pluges i cabals pertany, en aquest cas, a les confederacions hidrogràfiques: xarxa d'aforaments, guarderia fluvial i, fonamentalment, al Sistema Automàtic d'Informació Hidrològica (SAIH), que proporciona dades en temps real.
La informació ha de ser comunicada als CCEs provincials pel CCE autonòmic, a partir de la detecció de pluges especialment intenses.
(En el present Pla, i a efectes hidrològics, s'entendran com a pluges especialment intenses les que es produïsquen en torn a 50 l/m², en un període de temps igual o inferior a 4 hores o intensitats superiors a 30 l/m² i hora).
A partir d'aqueix moment, la comunicació de la informació disponible es realitzarà de forma periòdica per part de les confederacions, o a petició del CCE corresponent.
Des del moment en què reben la informació, els CCEs realitzaran un seguiment demanant informació dels ajuntaments de les zones afectades, quan ho consideren necessari, i dels altres organismes responsables del seguiment (CMTV i altres centres de Coordinació). Aquesta informació serà tramesa a la Confederació afectada. En el cas de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, la transmissió de la informació es realitzarà a través del CCE autonòmic.
Així mateix, els ajuntaments de les conques afectades mantindran contacte amb els ajuntaments d'aigües dalt i aigües avall, intercanviant informació sobre la situació de pluges i nivells dels rius.
El CCE informarà puntualment als ajuntaments de les dades relatives al seguiment pluviohidrològic.
1.2.2. Seguiment en rambles, barrancs i zones inundables per pluges in situ
Les rambles i barrancs estan caracteritzats per ser llits secs en què només circula escorrentia en moments de precipitacions intenses. Són llits de gran torrencialitat, degut als forts pendents que han de salvar en un curt recorregut fins a la desembocadura, en què les avingudes es generen en molt curt espai de temps, la qual cosa, unit a l'escassa infraestructura de punts de control, condiciona la sistemàtica de seguiment pluviohidrològic i alerta hidrològica.
En aquestes conques, així com a les zones inundables per pluges in situ, el seguiment ha de ser efectuat pels propis ajuntaments:
· Les precipitacions són avaluades de forma quantitativa en els casos en què existeixen pluviòmetres als ajuntaments, o a través dels pluviòmetres pertanyents al CMTV, i de forma qualitativa quan no es disposa d'aquests mitjans. La informació serà proporcionada als CCEs i als ajuntaments de la conca, a partir del moment en què es detecten pluges especialment intenses (30 l/m²/hora o 50 l/m²/4 hores). Els CCEs la transmetran al CMTV i a les confederacions corresponents (a la CHJ a través del CCE autonòmic). Els CCEs d'Alacant i Castelló transmetran així mateix aquesta informació al CCE autonòmic.
Des del moment en què als CCEs es reba la informació sobre pluges especialment intenses, aquests efectuaran el seguiment de les mateixes per conques, demanant informació dels ajuntaments i organismes implicats.
A més a més, els CCEs efectuaran el seguiment consultant als serveis establits en fitxes a l'efecte (parcs de Bombers, bombers forestals,..).
· El seguiment hidrològic (nivells en llits), s'iniciarà des del moment en què es produïsquen pluges especialment intenses. Per a facilitar el seguiment, s'ha dotat a alguns ajuntaments d'escales instal·lades en llits. En cas de no existir escales, el seguiment ha de ser realitzat mitjançant l'observació en punts preestablits.
La informació ha de ser transmesa entre els ajuntaments d'aigües dalt i aigües avall, aixi com als CCEs que, alhora, la transmetran a la Confederació corresponent conforme al procediment establit, i demanaran major informació d'ajuntaments i organismes implicats.
El CCE pot, en cas necessari, demanar informació a la Guàrdia Civil a través de Delegació de Govern / Subdelegacions del Govern (quan no estiga constituït el CECOPI).
El seguiment pluviohidrològic en rambles i barrancs, degut a la sistemàtica establida i a la rapidesa amb què es generen les avingudes, és impossible sense la total col·laboració dels ajuntaments, sempre recolzats i assessorats des dels CCEs. Per això és bàsic que existisca una bona sistemàtica de transmissió d'informació entre els ajuntaments d'una mateixa conca, i que aquests posen en marxa el seu Pla d'Actuació front a Inundacions, que entre altres actuacions per a aquests casos haurà de contemplar:
· Tindre informació sobre l'evolució meteorològica, idea de pluges i nivell de l'aigua als llits del seu municipi, així com tindre coneixement de la situació en la seua conca hidrogràfica.
· Impedir l'estacionament o acampada en llits secs, vores de rius, torrenteres, etc. Especial atenció a càmpings ubicats en àrees de risc.
· Controlar i/o senyalitzar els trams inundables de les carreteres, especialment les interseccions amb llits.
· Vigilar l'evolució del nivell de l'aigua als llits (rius, barrancs, séquies, etc).
· Intercanviar informació amb els municipis de la seua conca, i amb el CEC, a través del telèfon 112 o la xarxa troncal de ràdio.
· Informar la població en situacions de risc.
El CCE mantindrà informats als ajuntaments de les dades relatives al seguiment pluviohidrològic que proporcionen els distints organismes.
1.2.3. Actuacions dels CCEs
El responsable del CCE provincial s'encarregarà d'efectuar el seguiment pluviohidrològic en cada província.
El citat responsable haurà de tindre en tot moment informació sobre la situació i la seua previsible evolució, de la qual cosa anirà informant periòdicament el director del Pla, a través del CCE autonòmic. Per a això estarà en contacte permanent amb tots els organismes de què provenen les dades pluviohidrològiques (bàsicament confederacions, CMTV i ajuntaments), i, assessorat pels organismes responsables de la valoració (CMTV i confederacions), i recolzarà i n'informarà als ajuntaments. L'alcalde del municipi, en funció de la situació, decidirà sobre la constitució del CECOPAL.
La informació a mitjans de comunicació la realitzarà personal del Gabinet de Premsa de la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques de la Generalitat, que s'incorporarà al CCE des del moment en què, degut al volum d'informació entrant, se sol·licite la mateixa pel responsable del Centre.
L'entrada d'informació en els CCEs es produirà fonamentalment a través del telèfon 112.
Quan hi haja una gran entrada d'informació i/o peticions en els CCEs, per decisió del Director del Pla s'incorporarà un altre tècnic de l'Àrea del Servei d'Emergències, que actuarà com a reforç del tècnic de guàrdia.
En cas necessari, el responsable del CCE mobilitzarà personal de reforç tècnic, d'operadors i telefonistes, prèvia autorització del director del Pla.
Els CCEs enviaran periòdicament informació de retorn al CCE autonòmic i, al menys cada 12 hores, a la Delegació del Govern / subdelegacions del Govern, en parts normalitzats.
Així mateix, es facilitarà informació de retorn a les confederacions i al CMTV.
En funció de l'evolució de la situació, es produirà la tornada a la normalitat o bé, per una evolució desfavorable, es passarà a la situació d'emergència 0: alerta hidrològica.
S'adjunten, tot seguit, els quadres sinòptics resums de les accions a portar a cap en relació amb l'alerta derivada d'avís meteorològic i el seguiment pluviohidrològic.
Els CCEs realitzaran les alertes via telèfon/xarxa troncal.
(*) Als ajuntaments de les zones afectades se'ls alertarà via fax, excepte quan l'avís meteorològic proporcione predicció a poques hores, en el cas del qual l'alerta s'efectuarà, a més a més, via telèfon / xarxa troncal.
Quan es produïsquen pluges especialment intenses, i/o comencen crescudes en llits, s'activa el Seguiment de nivells en llits.
(*) Informa al CCE d'Alacant.
(**) Informa al CCE de Castelló.
(***) Organismes implicats: citats en l'esquema "Alerta derivada d'avís meteorològic".
(*) Informa al C.C.E. d'Alacant.
(**) Informa al C.C.E. de Castelló.
(***) Organismes implicats: citats en l'esquema "Alerta derivada d'avís meteorològic".
2. EMERGÈNCIA
Aquesta fase s'inicia quan, de l'anàlisi dels paràmetres meteorològics i hidrològics, es concloga que la inundació és imminent o quan aquesta ja haja començat.
2.1. Sistemàtica general d'actuació dels CCEs en emergències
Està previst que l'organització funcional dels CCEs varie segons la gravetat de la situació, l'extensió territorial afectada i la quantitat de recursos a mobilitzar. Aquest nivell de mobilitzacions també variarà dins d'una mateixa situació d'emergència, per la qual cosa es deixa oberta la possibilitat d'anar augmentant el nombre de persones que atenguen l'emergència, segons les característiques de cada emergència.
Des del moment en què comença l'emergència, les mobilitzacions de recursos se sobreposen amb les actuacions a efectuar pel seguiment pluviohidrològic.
El personal de l'Àrea del Servei d'Emergències, a més a més de la mobilització dels recursos i de les intervencions corresponents, efectuarà un seguiment de la situació, identificant els municipis, localitzant la conca que es tracte, a fi de conéixer la situació als municipis de l'entorn, per a comprovar l'abast de la situació (conques afectades i nivell de danys). La informació procedent dels ajuntaments es contrastarà amb la Confederació Hidrogràfica corresponent, el CMTV i amb altres centres de Coordinació.
Les actuacions dels CCEs, descrites fins ara, es corresponen fonamentalment amb les situacions d'emergència 0 i 1. La situació d'emergència 2 comporta l'activació de diversos plans sectorials i la constitució de grups d'Acció al terreny i, si la situació s'agreuja, la constitució del CECOPI.
2.2. Situació d'Emergència 0
Són aquelles emergències en què, per una evolució desfavorable de la situació meteorològica i hidrològica, es conclou que la inundació és imminent o ja ha començat, amb perill per a persones i béns, donant lloc a l'alerta Hidrològica i a una sèrie d'actuacions d'emergència.
Les situacions d'emergència 0 són qualificades pel director de l'Emergència, definit en l'apartat 5.1. Del Document 3.
ALERTA HIDROLÒGICA
L'alerta hidrològica és l'acció de comunicar als ajuntaments, i organismes implicats, l'avís sobre la possibilitat que es produïsquen inundacions en algunes zones amb perill per a persones i béns, juntament amb missatges de prevenció i protecció.
L'alerta als ajuntaments serà transmesa directament a l'alcalde o autoritat en qui delegue i, si això no és possible, a la Policia Local.
Aquesta situació d'emergència (situació 0) derivarà del seguiment pluviohidrològic, quan s'observa que s'estan produint precipitacions molt fortes o torrencials, augment del cabal en rius amb possibles desbordaments, o crescudes importants en rambles o barrancs.
Per tant, cap diferenciar, a l'igual que en el seguiment pluviohidrològic, entre l'alerta en grans rius i l'alerta en rambles, barrancs i zones inundables per pluges in situ.
a) Alerta hidrològica en grans rius
La Confederació Hidrogràfica afectada informarà al CCE corresponent del perill de desbordament. Després d'informe i consulta amb el director del Pla, a través del CCE autonòmic, el CCE provincial:
· Informarà immediatament al municipi/s previsiblement afectats, emprant la via de comunicació més ràpida (ràdio xarxa troncal, telèfon).
· Informarà així mateix a: Delegació del Govern / Subdelegacions de Govern, coordinador de Recursos del SPEIS, CICU, Centre Provincial de Coordinació de Creu Roja, coordinadors dels Plans Sectorials, serveis bàsics, RENFE, FGV i AUMAR (els tres últims quan puguen quedar afectats).
b) Alerta hidrològica en rambles, barrancs i zones inundables per pluges in situ
El sistema de seguiment pluviohidrològic establit deixa el control d'aquestes zones en mans dels ajuntaments i també, per tant, de l'alerta hidrològica. Tanmateix, els CCEs hauran d'assegurar que l'alerta haja sigut transmesa a la totalitat de municipis afectats.
El CCE actuarà amb la següent sistemàtica:
· Contrastarà tota la informació amb la Confederació Hidrogràfica corresponent i amb el CMTV, a fi de valorar la gravetat de la situació i concretar l'àrea afectada.
· Assegurarà la recepció de l'alerta en tots els ajuntaments afectats.
· Informarà el director del Pla.
· Informarà a: Delegació del Govern / subdelegacions de Govern, coordinador de Recursos del SPEIS, CICU, Centre Provincial de Coordinació de Creu Roja, coordinadors dels Plans Sectorials, serveis bàsics, RENFE, FGV i AUMAR (els tres últims si poden verse afectats).
En cas d'alerta hidrològica, els ajuntaments constituiran el CECOPAL (amb els membres que es consideren necessaris) i seran responsables en els seus municipis de la posada en marxa de mesures preventives concretes per a la protecció de la població i béns, amb el suport de recursos externs mobilitzats des dels CCEs, i sempre que calga s'encarregarà de:
· Avisos i informació a la població. És important recordar que moltes zones de risc coincideixen amb àrees turístiques, amb afluència de població estacional.
· Control d'accessos a les zones potencialment afectades. Vigilància de punts crítics en vies de comunicació.
· Allunyament preventiu de la població de les zones on el perill és imminent. Evacuació i alberg segons allò que s'ha establit en l'apartat 5.1.
· Alçament de dics provisionals i altres obstacles que eviten o dificulten el pas de les aigües.
· Eliminació d'obstacles i obstruccions en punts crítics dels llits o obertura de vies alternatives de desaigües.
Els ajuntaments hauran de canalitzar les seues peticions sempre als CCEs, ja siga a través de l'alcalde o de la persona designada a l'efecte.
En el cas que remeta la situació, una vegada constatat que no s'han produïts danys, el CCE declararà la tornada a la normalitat. Si la situació evoluciona de forma desfavorable, es passarà a la situació d'emergència que corresponga.
2.3. Situació d'emergència 1
És una situació en què s'han produït inundacions en zones localitzades, l'atenció de la qual pot quedar assegurada amb els recursos locals o certs recursos d'àmbit superior, en primera intervenció (bombers, policia autonòmica, Guàrdia Civil, Cos Nacional de Policia, recursos sanitaris...).
La qualificació i direcció de situacions d'emergència 1 correspon al director de l'Emergència.
A través del director del CECOPAL es canalitzaran les comunicacions amb el CCE provincial , i es coordinaran les actuacions dels mitjans locals, així com la recepció dels mitjans i recursos sol·licitats.
El CECOPAL seguirà les actuacions concretes previstes en el Pla d'Actuació Municipal, encaminades a la protecció de persones i béns.
Des del CCE corresponent, s'efectuaran les mobilitzacions sol·licitades des dels municipis afectats, continuant amb el seguiment pluviohidrològic en la conca/ques afectades, d'acord amb la sistemàtica general descrita en el punt 2.1 del present document.
2.4. Situació d'emergència 2
Són aquelles en què s'han produït inundacions que superen la capacitat d'atenció dels mitjans i recursos locals o, encara sense produir-se aquesta última circumstància, les dades pluviomètriques i hidrològiques i les prediccions meteorològiques, permeten preveure una extensió o agreujament significatiu d'aquelles. Aquestes situacions podran comportar la constitució de CECOPI.
Les emergències 0 o 1, que per al seu control requerisquen la constitució del CECOPI, sempre seran declarades com a emergències de situació 2, així com les que es definisquen com a escenari 2 i 3 (definits en l'apartat 12.1 del Document III), amb constitució del CECOPI.
La qualificació i direcció de la situació d'emergència 2 correspon al director del Pla. El responsable del CCE dirigirà aquests fins a la incorporació del director del Pla o els seus substituts d'acord amb les previsions abans enunciades. La constitució del CECOPI serà decidida pel director del Pla quan, per la gravetat de l'emergència, es considere necessari.
2.4.1. Activació dels plans sectorials i actuació dels CCEs
Fins a la constitució del CECOPI, el funcionament dels CCEs serà el mateix que en els nivells anteriors d'emergència, encara que calga la constitució dels centres de Coordinació dels Plans Sectorials que s'hagen activat per decisió del director del Pla, des d'on es dirigiran les actuacions dels corresponents Grups d'Acció al terreny, a través del PMA, quan aquest es constituïsca.
2.4.2. Constitució del CECOPI. Funcionament
El CCE convocarà als membres del CECOPI telefònicament i trametent per fax el comunicat de convocatòria de constitució del CECOPI. La Delegació del Govern / Sudelegacions de Govern convocaran els organismes de l'Administració de l'Estat (Guàrdia Civil, FAS i altres que es considere).
Una vegada constituït el CECOPI, les distintes funcions s'estructuraran en els CCEs en Unitats de Gestió: Sala de Comunicacions, telèfon d'emergència 112, Comité Assessor, Gabinet d'Informació i Comité de Direcció.
En cas de catàstrofe, el Comité Assessor se subdividirà en els dos grups definits en l'apartat 6 del Document III. El coordinador del Comité Assessor, o persona en qui delegue, assumirà les comunicacions amb alcaldes o responsables locals.
3. GRUPS D'ACCIÓ
3.1. Notificació
a) Notificació de la situació de preemergència:
L'alerta derivada d'avís meteorològic es durà a terme en les situacions meteorològiques definides en l'apartat 1.1. Seran transmeses via fax des dels CCEs, complementant-se amb alerta telefònica els coordinadors dels Plans Sectorials i al responsable de Premsa. Aquests hauran de romandre localitzables mentre romanga la situació de risc i tindre coneixement de l'evolució d'aquesta.
El personal tècnic alertat haurà de constituir ràpidament el Centre de Coordinació del Pla Sectorial corresponent, a requeriment del Director del Pla Especial.
b) Notificació de situació d'emergència:
Els CCEs disposen d'un format per a la notificació de la situació d'emergència, via fax, a tots els serveis actuants, com també per a la notificació del fi de l'emergència.
3.2. Mobilització i procediment d'actuació
En les situacions d'emergència 0 i 1 es mobilitzen els serveis necessaris, que seran gestionats des dels seus respectius centres de coordinació (centrals de Comunicacions de Bombers, CICU, responsables de Plans Sectorials), i coordinats al terreny pel CCE, a través del/dels CECOPALs.
Quan es declare la situació d'emergència 2 es constituiran els centres de Coordinació Sectorials que requerisca el director del Pla, dirigits pels caps de Grup del Pla Sectorial corresponent. En el moment en què així ho decidisca el Director del Pla Especial, es constituirà el CECOPI, havent d'integrar-se en el mateix els Caps de Grup, quedant al comandament dels centres de Coordinació Sectorials els coordinadors dels Plans Sectorials.
Des de la constitució del CECOPI, totes les mobilitzacions de mitjans seran ordenades al respectiu Centre de Coordinació Sectorial des del Comité de Direcció, amb el suport del "Comité Assessor: gestió de mitjans i recursos".
En cas de constituir-se un o diversos PMAs, la direcció d'aquest/s recaurà sobre el Coordinador del Grup d'Intervenció a la zona. El Director del Pla Especial podrà decidir que la direcció del PMA siga assumida per un comandament del Servei d'Emergències de la Generalitat Valenciana.
Tot seguit es despleguen els procediments per a la mobilització i actuació de cadascun dels Grups d'Acció, en cadascuna de les situacions previstes:
a) Grup d'Intervenció:
· Situacions d'emergència 0 i 1:
Les mobilitzacions es realitzaran de la forma ordinària, és a dir, els CCEs transmetran a la central del Servei de Bombers (Centrals de Consorcis o de Bombers Municipals) les sol·licituds d'intervenció. La mobilització i seguiment serà efectuada per aquestes últimes.
· Situacions d'emergència 2:
Els CCEs notificaran la situació a les Centrals dels Serveis de Bombers, que la transmetran al cap del Grup d'Intervenció. Aquest dirigirà les actuacions des de la seua central i, en cas de constituir-se el CECOPI, s'integrarà aquest.
· Actuacions al terreny:
En cas de constituir-se un o diversos PMAs, el Coordinador del Grup d'Intervenció en cada zona assumirà la seua direcció, havent de coordinar les actuacions de la resta de Grups d'Acció, enllaçant amb el CCE o CECOPI, i integrant als recursos municipals.
b) Grup de Seguretat:
· Situacions de preemergència:
L'activació es produirà des del CCE, a través de la Delegació del Govern /Subdelegacions del Govern. Excepte si la informació procedeix del personal en el terreny, cas en què la seqüència d'informació serà inversa.
Durant la situació de seguiment pluviohidrològic, els components del Grup de Seguretat realitzaran vigilància en punts conflictius de carreteres, que puguen resultar perillosos per a la població (encreuaments en gual, trams inundables, etc). En principi aquesta serà labor de la Policia Local, però pot ser necessària la mobilització de reforços de la Policia Autonòmica i la Guàrdia Civil per a la seua col·laboració en aquesta tasca. Es coordinaran a través dels CCEs, a petició dels ajuntaments.
· Situació d'emergència 0 i 1:
El CCE, a través de la Delegació del Govern/ Subdelegacions del Govern, comunicarà la situació d'emergència al responsable del Grup.
La Guàrdia Civil, com a comandament del Grup de Seguretat, coordinarà les actuacions de la Policia Autonòmica, Cos Nacional de Policia i la Policia Local, quan així ho requerisca el CCE, a través de la Delegació del Govern /Subdelegacions del Govern.
Portarà un seguiment continu de la informació, i la facilitarà al CCE a través de la Delegació del Govern / Subdelegacions del Govern.
· Situació d'emergència 2:
Fins a la constitució del CECOPI, el comandament de la Guàrdia Civil assumirà la coordinació d'aquest Grup. Una vegada constituït el CECOPI, dit comandament s'integrarà en el "Comité Assessor: gestió de mitjans i recursos", a requeriment del CCE, a través de la Delegació del Govern / Subdelegacions del Govern.
c) Grup Sanitari:
· Situació d'emergència 0 i 1:
Els CCEs notificaran la situació als CICUs i aquests alertaran / mobilitzaran els recursos sanitaris adequats.
La coordinació dels mitjans aeris que calguen per al trasllat de les víctimes, serà efectuada pel CICU, en coordinació amb el CCE provincial.
· Situació d'emergència 2:
En cas de constitució del CECOPI, el cap del Grup Sanitari s'integrarà en el Comité Assessor: gestió de mitjans i recursos del CECOPI, sent l'enllaç entre el CECOPI i els CICUs.
d) Grup d'Alberg i Assistència:
· Situació d'emergència 0 i 1:
En aquesta situació seran els ajuntaments els qui assumisquen la funció d'alberg i assistència, ja que es tracta d'inundacions localitzades.
· Situació d'emergència 2:
En el cas que els ajuntaments no puguen assumir l'alberg i assistència de les persones en el seu municipi, el CCE comunicarà la situació al Cap del Grup, que constituirà el Centre de Coordinador Sectorial.
En cas de constituir-se el CECOPI, el Cap del Grup s'integrarà en aquest i designarà un substitut al Centre de Coordinació Sectorial.
e) Grup de Suport Logístic:
Aquest Grup aglutina les funcions d'avituallament i reparació de danys. Estarà sota la direcció del Cap del Grup d'Abastiment, recolzat pels Caps de Grup de Transports i Carreteres.
· Situació d'emergència 0 i 1:
El CCE comunicarà la situació a la Central de Comunicacions de Bombers, que alertarà el Director Tècnic del Pla Sectorial d'Abastiment.
· Situació d'emergència 2:
El CCE notificarà la situació a la Central de Comunicacions de Bombers, que alertarà el Director Tècnic del Pla Sectorial d'Abastiment, i aquest constituirà el Centre de Coordinació Sectorial. Cas de constituir-se el CECOPI, es desplaçarà a aquest, designant un substitut al Centre de Coordinació Sectorial.
En cas de constituir-se un o diversos CRM, el Director Tècnic del Pla d'Abastiment designarà el responsable d'aquest, que es traslladarà al lloc i el gestionarà en coordinació amb el Director del PMA (si aquest s'ha constituït) i amb el CCE-CECOPI.
3.2. Integració dels recursos municipals
Des del CECOPAL es coordinaran els recursos municipals, que s'integraran en els grups d'Acció:
· La Policia Local s'integrarà en el Grup de Seguretat.
· El personal amb funcions d'abastiment, reparacions i obres s'integrarà en el Grup de Suport Logístic.
· El personal voluntari s'integrarà en els Grups d'Acció que designe el Director del Pla d'Actuació Municipal, fonamentalment en el de Suport Logístic, per a col·laborar en labors d'avituallament i en el d'Alberg i Assistència als Centres de Recepció d'Evacuats.
(*) Informa al CCE d'Alacant.
4. EMERGÈNCIES PER INCIDENTS EN EMBASSAMENTS
4.1. Interfase entre el Pla d'Emergència d'Embassament i el Pla Especial
Segons "l'escenari" que es plantege, d'entre els definits en l'apartat 12 del Document III, el Pla d'Emergència d'Embassament establirà les actuacions i les comunicacions amb el Pla Especial, establides en la directriu bàsica.
Provisionalment, i fins a l'elaboració dels citats Plans d'Emergència de l'Embassament, s'estableix la sistemàtica d'actuació en cas que es produïsca alguna de les emergències descrites als escenaris.
Des del moment en què les circumstàncies existents a la presa requerisquen l'aplicació de mesures correctores (escenari 1), el Director del Pla d'Emergència de Presa comunicarà al CCE autonòmic el tipus d'emergència, les mesures adoptades i les previsions.
En els casos en què han de produir-se desembassaments, es comunicarà al CCE amb la suficient antelació perquè aquest alerte als municipis afectats aigües avall de l'embassament.
Òbviament, els diferents escenaris previstos poden produir-se independentment que existisca una situació de precipitacions intenses, ja que poden donar-se situacions de risc produïdes per diferents causes.
4.1.1. Escenari 0
És aquell en què les condicions existents i les previsions aconsellen una intensificació de la vigilància i el control de la presa, no requerint-se la posada en pràctica de mesures d'intervenció per a la reducció del risc.
4.1.2. Escenari 1
S'han produït esdeveniments que, de no aplicar-se mesures de correcció (tècniques, d'explotació, desembassament, etc), podrien ocasionar perill d'avaria greu o de ruptura de l'embassament, si bé la situació pot resoldre's amb seguretat mitjançant l'aplicació de les mesures previstes i els mitjans disponibles.
4.1.3. Escenari 2
Existeix perill de ruptura o avaria greu de l'embassament i no pot assegurar-se amb certesa que puga ser controlat mitjançant l'aplicació de les mesures i mitjans disponibles.
El Director del Pla d'Emergència de l'Embassament el comunicarà immediatament al CCE, que actuarà igual que en situació d'emergència 2, procedint a convocar el CECOPI, prèvia notificació al director del Pla Especial.
En el CECOPI s'integrarà un representant de l'organisme de conca, el qual assessorarà al Comité de Direcció i actuarà d'interlocutor amb el Director del Pla d'Emergència d'Embassament.
4.1.4. Escenari 3
La probabilitat de ruptura de l'embassament és elevada o aquesta ja ha començat, resultant pràcticament inevitable el que es produïsca l'ona d'avinguda generada per dita ruptura.
El Director d'Emergència de l'Embassament comunicarà immediatament la situació al CCE, que actuarà com en escenari 2.
En aquesta situació, el CCE haurà d'alertar les autoritats dels municipis afectats.
La directriu bàsica preveu que en el Pla d'Emergència de l'Embassament s'establisca un sistema d'alarma (acústica o altres sistemes d'avís), a fi que la població, que puga veure's afectada per la inundació produïda en un interval no superior a 30 minuts, reba l'alarma immediatament. Fins que s'implanten dits sistemes d'alarma, aquesta serà duta a terme amb els recursos municipals, rebuda la notificació corresponent.
5. REPOSICIÓ DE SERVEIS BÀSICS O ESSENCIALS I TORNADA A LA NORMALITAT
5.1. Reposició de serveis bàsics o essencials
Com s'indica en el Pla Territorial d'Emergències de la Comunitat Valenciana, s'entén per serveis bàsics o essencials, aquells que la seua mancança afecta notablement la qualitat de vida dels ciutadans i a la represa dels serveis i activitats industrials, podent provocar en ocasions problemes de seguretat.
Principalment s'inclouen en aquest tipus de serveis els següents:
· Subministrament d'aigua potable.
· Subministrament elèctric.
· Servei telefònic.
· Subministrament de gas.
En situacions d'emergència es plantegen problemes en el restabliment i normalització dels serveis bàsics als municipis afectats, agreujats pel progressiu esgotament dels recursos municipals i la freqüent inexistència, en el terme municipal, de materials i maquinària especial per a aquestes funcions.
Per tant, correspondrà al CCE coordinar les labors i actuacions tendents al suport dels recursos municipals en la reposició dels serveis que són bàsics o essencials per a la població.
Actuacions:
· D'acord amb els protocols existents, els CCEs establiran els contactes pertinents amb les persones encarregades, en cadascun dels serveis, d'efectuar les labors de represa del subministrament.
· D'acord amb les disponibilitats operatives i tècniques de les respectives companyies subministradores, el CECOPI establirà les prioritats en la cadència de represa dels subministraments.
· Es mantindrà informats als municipis, a través del seu Alcalde o persona en qui delegue, de les actuacions que despleguen les distintes companyies subministradores, a fi de proporcionar la màxima informació possible a la població afectada per l'emergència. Alhora, se sol·licitarà dels municipis afectats la informació de l'estat dels subministraments dels diversos serveis, amb el propòsit de servir d'informació de retorn als responsables de la represa d'aquests.
· El CCE provincial transmetrà al Comité Assessor les peticions de recursos humans i materials dels serveis operatius dependents de les diverses administracions (especialment del Pla d'Abastiment, en la seua vessant de maquinària i rehabilitació i del Pla de Transport) que puguen necessitar les companyies subministradores.
· En cas necessari, es coordinaran i arbitraran les solucions per a proveir de serveis alternatius, amb l'activació del Pla Sectorial d'Abastiment i d'altres que siguen necessaris.
Serveis alternatius:
S'enumeren en aquest apartat les solucions alternatives que es proposen, que són susceptibles de suplir provisionalment la mancança dels serveis bàsics afectats.
· Subministrament d'aigua potable:
El subministrament alternatiu d'aigua potable es realitzarà segons allò previst en el Pla Sectorial d'Abastiment en la seua vessant d'avituallament, mitjançant el repartiment d'aigua embotellada o bótes d'aigua.
· Subministrament elèctric:
El subministrament elèctric alternatiu es realitzarà mitjançant grups electrògens que seran mobilitzats segons allò previst en el Pla Sectorial d'Abastiment, en la seua vessant de maquinària i rehabilitació. Es prestarà atenció preferent a la dotació de subministrament alternatiu als hospitals, centres assistencials i llocs de acolliment (albergs).
· Servei telefònic:
El servei telefònic serà suplit, en el seu defecte, per la comunicació via ràdio. Les freqüències a utilitzar seran les de la xarxa de comunicacions de protecció civil de la Generalitat Valenciana, així com les de les xarxes de ràdio d'altres administracions.
En cas necessari, se sol·licitarà al CECOP de la Delegació del Govern / Subdelegacions de Govern la col·laboració del col·lectiu de radioaficionats per a la instal·lació, als municipis que el precisen, d'equips de ràdio, que treballaran en les freqüències de la xarxa REMER. L'activació de dita xarxa s'efectuarà des del CECOP de l'administració de l'Estat i l'operador estarà, en tot moment, sota la supervisió i ordres de l'Alcalde del municipi, seguint els protocols establits en la "operació en emergència" de dita xarxa.
· Subministrament de gas:
Es procedirà al subministrament de gas embotellat mitjançant l'acció coordinada i conjunta amb les empreses subministradores. La necessitat de vehicles especials de transport per a aquest subministrament es realitzarà d'acord amb allò previst en el Pla Sectorial de Transports.
5.2. Tornada a la normalitat
Després d'una situació d'emergència, la fase de tornada a la normalitat comprén la reconstrucció d'infraestructures, la reparació de danys, la neteja de zones afectades (desenrunament, enterrament d'animals...) i la reposició de serveis no essencials, així com la tramitació d'indemnització per danys a persones o béns i el pagament als serveis mobilitzats.
Despeses d'emergència per mobilitzacions:
La Generalitat Valenciana incorporarà els seus pressupostos un crèdit ampliable amb la finalitat de fer front a les despeses, danys i perjudicis ocasionats per la prestació personal o de béns, de persones físiques i jurídiques, en emergències en què se'ls haja requerit per aquesta, al tindre la Generalitat Valenciana la direcció de l'emergència, d'acord amb la legislació vigent.
a) Indemnització per danys
El crèdit citat podrà utilitzar-se per al pagament d'indemnitzacions per danys sofrits en particulars, entitats o organismes públics, quan així ho decidisca el Govern Valencià.
La valoració dels danys sofrits serà duta a terme pel departament competent de la Generalitat Valenciana, per si mateix o amb l'ajuda dels municipis.
b) Notificació a la Comissió de Protecció Civil de la Comunitat Valenciana
En la fase de tornada a la normalitat, els diferents organismes competents duran a terme les tasques i treballs de restabliment de serveis i infraestructures pròpies.
Els diversos organismes competents en la normalització de la vida ciutadana emetran un informe en què s'expliciten les tasques i treballs duts a terme durant l'emergència, així com les previsions sobre les tasques de rehabilitació dels serveis o sobre el pagament d'ajudes i indemnitzacions.
Dit informe serà tramés al director del Pla Territorial d'Emergència, qui donarà trasllat d'aquest a la Comissió de Protecció Civil de la Comunitat Valenciana.
6. MESURES DE PROTECCIÓ
Es consideren mesures de protecció els procediments, actuacions i mitjans previstos en el present Pla Especial, al fi d'evitar o atenuar les conseqüències de les inundacions immediates i diferides, per a la població i el personal que intervé en el terreny.
6.1. Mesures de protecció per a la població
Les mesures de protecció per a la població es concreten en la preparació prèvia d'aquesta, mitjançant informació sobre mesures d'autoprotecció, o bé el seu avís o posada en marxa en cas que preventivament es decidisca el confinament o evacuació davant d'una possible evolució negativa de l'emergència.
La pràctica totalitat de les accions anteriors tenen caràcter immediat i només poden ser dutes a terme en primera instància amb els recursos locals, és a dir, ubicats en el municipi amb el suport d'un primer nivell de recursos externs.
El Pla d'Actuació Municipal haurà de contenir, per tant, un apartat que preveja les mesures a adoptar en tals supòsits.
La coordinació de l'actuació correspondrà al CECOPAL, col·laborant en aquesta les forces de l'Ordre Públic al Municipi (Policia Local, Guàrdia Civil o Cos Nacional de Policia), o externes (Policia Autonòmica).
Les mesures de protecció a la població, tal com detalla el Pla Territorial d'Emergències, comprenen:
· Mesures d'autoprotecció personal: són aquelles mesures senzilles que poden ser dutes a terme per la pròpia població. S'adjunten en annex III, i hauran de divulgar-se durant la fase d'implantació del Pla d'Actuació municipal.
· Confinament: aquesta mesura consisteix en el refugi de la població en els seus propis domicilis, recintes o habitacles pròxims, en el moment d'anunciar-se l'adopció de la mesura.
Ha de complementar-se amb les crides de mesures d'autoprotecció personal.
· Allunyament: consisteix en el trasllat de la població des de posicions exposades a llocs segurs, generalment poc distants, utilitzant els seus propis mitjans.
· Evacuació: consisteix en el trasllat de la població que es troba a la zona de major risc cap a zones allunyades d'aquesta. Es tracta d'una mesura definitiva, que es justifica únicament si el perill a què està exposada la població és gran.
Si no existeix un perill imminent, l'Alcalde del municipi proposarà l'evacuació al CCE provincial. En dit cas, la decisió de donar l'ordre d'evacuació correspon al Director del present Pla Especial. En tots els casos, l'Alcalde coordinarà i dirigirà l'evacuació en el seu municipi.
Davant d'una situació de perill imminent, l'ordre per que s'efectue una evacuació podrà ser donada per l'alcalde del municipi o pel Director del Pla Especial.
Òbviament, gran part de les mesures de protecció a la població les duran a terme els distints Grups d'Acció, tals com: control d'accessos pel grup de seguretat, i el control d'aliments i aigua i l'assistència sanitària, pel grup sanitari.
Els sistemes d'avisos a la població tenen per finalitat alertar la població i informar-la sobre l'actuació més convenient en cada cas i sobre l'aplicació de les mesures de protecció abans enunciades: autoprotecció, confinament, allunyament i evacuació.
En un primer nivell, els avisos a la població s'efectuaran mitjançant els sistemes de megafonia, amb els quals es podrà informar la població de les mesures de protecció d'aplicació imminent.
Dits sistemes de megafonia hauran d'estar previstos en el Pla d'Actuació Municipal, i dotar d'ells a les forces de l'Ordre Públic al municipi.
En un segon nivell, la informació a la població, sobre l'evolució de la situació, es realitzarà a través dels mitjans de comunicació social (ràdio, televisió), concretament RNE-1, CANAL-9 RÀDIO, TVE-1, CANAL-9 TV, sent facilitats els missatges a difondre pel Gabinet d'Informació adscrit al Comité de Direcció del CECOPI.
Dites emissores, i les seues freqüències, figuren en annex III, i s'informarà d'elles a la població a través de les campanyes de divulgació previstes en la implantació.
Per a facilitar informació s'utilitzaran els telèfons d'emergència dels CCEs de la Generalitat Valenciana (Tlf 112).
El nombre telefònic assignat al Centre d'Informació de Trànsit establit pel Ministeri d'Interior, i la xarxa de pals SOS, també podran ser utilitzats als efectes anteriorment al·ludits. Dit Centre d'Informació col·laborarà en la difusió de les mesures que ha d'adoptar, en cada cas, la població, d'acord amb les instruccions que s'establisquen des del CECOPI.
6.2. Mesures de protecció per als Grups d'Acció
Dites mesures seran facilitades pel CCE, i els diferents organismes implicats, als responsables dels Grups d'Acció.
Durant la fase d'implantació haurà de dotar-se als Grups d'Acció dels mitjans de protecció adequats.
7. PLA DE TRANSMISSIONS
El Centre de Transmissions s'ubica a la Sala de Comunicacions del CCE. Està encarregat de centralitzar i garantir, durant l'activació del Pla Especial, la comunicació permanent amb:
· La resta dels CCEs de la Generalitat Valenciana.
· Cadascú dels organismes responsables dels plans sectorials.
· Els Grups d'Acció al terreny i, si fa el cas, el PMA.
· CECOPS de la Delegació del Govern / Subdelegacions de Govern.
· Les Diputacions Provincials.
· Els Ajuntaments / Policies Locals.
· Els mitjans de comunicació social.
Els CCEs disposen d'un Pla de Transmissions, en què figuren els mitjans de comunicació existents amb tots els organismes i serveis alertables i/o mobilitzables en situacions d'emergència en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, en què es troben inclosos els organismes relacionats anteriorment.
Dit Pla de Transmissions utilitza com a ferramenta de treball una aplicació informàtica en què cada organisme/servei figura amb un nombre de codi (quatre xifres), contenint els mitjans de comunicació disponibles (telèfon, fax, ràdio), amb totes les dades necessàries per al seu funcionament (nombres, bandes, freqüències i tons) i especificant-se el mitjà de comunicació prioritari.
Les notificacions de previsió de situacions de risc d'inundacions es dirigiran al CCE autonòmica, via fax/telèfon, o quan aquestes ja s'hagen produït, es dirigiran al CCE provincial per aquesta via.
Des del CCE es realitzaran les notificacions als diferents organismes, d'acord amb el present Pla Especial, i, a partir d'aquest moment, tots els organismes implicats estaran enllaçats amb el CCE provincial, a través dels mitjans de comunicació esmentats.
En les transmissions via ràdio s'observaran les següents normes i precaucions:
1. Si la urgència ho permet, abans de la transmissió es llegirà tot el missatge escrit fins a entendre completament el seu contingut, amb objecte d'eliminar demores durant la comunicació.
2. Les comunicacions seran concises i en el to d'una conversació normal, utilitzant la fraseologia recomanada en el "Manual de transmissions de Protecció Civil".
3. Es pronunciaran les paraules clarament i diferenciades entre si, mantenint una velocitat constant d'enunciat, no sobrepassant mai les cent paraules per minut.
4. Es mantindrà un volum constant en la comunicació, guardant-se una distància fixa al micròfon, que ha de ser l'adequada.
5. No es transmetrà mentre s'està rebent un missatge. Quan es transmeten missatges llargs, ha d'interrompre's momentàniament i de tant en tant la portadora durant les pauses de locució, per a comprovar que el canal està lliure abans de continuar la transmissió.
6. Per a lletrejar paraules s'utilitzarà l'alfabet fonètic de l'OACI.
7. Per a transmetre expressions numèriques, es llegiran cadasuna de les seues xifres. I, si fa el cas, s'utilitzarà la paraula decimal per a separar les seues parts sencera i decimal (substitueix fonèticament a la coma o punt decimal). Les centenes o milers exactes poden transmetre's com a tals.
8. Cada estació del Pla de Transmissions, fixa o mòbil, s'identificarà amb el seu corresponent indicatiu, definit en dit Pla, d'acord amb el "Manual de Transmissions de Protecció Civil".
9. A fi d'evitar confusions, en l'afirmació i la negació se substituiran "sí" i "no" per "afirmatiu" i "negatiu", respectivament.
10. Quan s'haja comés un error en la transmissió, s'enunciarà la paraula "correcció" seguida de la versió correcta de l'últim grup o frase transmés.
11. Per a indicar la bondat de la recepció s'utilitzarà una escala de legibilitat, de l'1 al 5, per ordre creixent:
Il·legible
Llegible de tant en tant.
Llegible amb dificultat.
Llegible.
Perfectament llegible.
Per al manteniment de l'operativitat del Pla de Transmissions, i una vegada cada trimestre, es comprovaran les comunicacions, per tots els mitjans, amb els diferents organismes implicats en el present Pla Especial.
Les proves es registraran en cinta magnetofónica, que es conservarà durant tres mesos. Es notificaran al director del Pla Especial les anomalies detectades, a fi que siguen esmenades.
En cas necessari se sol·licitarà al CECOP de la Delegació del Govern / subdelegacions de Govern, la col·laboració del col·lectiu de radioaficionats per a la instal·lació, als municipis que calga d'equips de ràdio treballant en les freqüències de la xarxa REMER. L'activació de dita xarxa s'efectuarà des del CECOP de l'Administració de l'Estat i l'operador estarà, en tot moment, sota la supervisió i ordres de l'alcalde del municipi, seguint els protocols establits en la "operació emergència" de dita xarxa.
8. CATÀLEG DE MITJANS I RECURSOS
Cal diferenciar entre els mitjans i recursos existents per al seguiment pluviohidrològic i els mitjans i recursos mobilitzables en cas d'emergència.
Mitjans i recursos per al seguiment pluviohidrològic:
Són els diferents punts de control de pluges i cabals distribuïts al territori de la Comunitat Valenciana, de diferent titularitat, inclosos en la base de dades per a gestió d'inundacions.
Mitjans i recursos mobilitzables en cas d'emergència:
· Els recursos de tipus general (ambulàncies, grues, vehicles especials, recursos d'alberg...) es troben inclosos en el catàleg de mitjans i recursos del Pla Territorial d'Emergència de la Comunitat Valenciana.
· Els recursos municipals, públics i privats, s'inclouran en els plans d'actuació municipal.
· Els CCE disposen d'un llistat d'empreses de maquinària del sector privat, amb les dades precises per a la seua localització.
9. DIRECTORI
El Pla de Transmissions dels CCEs conté els mitjans de comunicació, amb tots els organismes i serveis implicats en el present Pla Especial. Així mateix, en dit Pla de Transmissions està inclós el Directori dels persones responsables implicades en aquest Pla Especial.
DOCUMENT V
Implantació i manteniment de l'operativitat
Sumari
1. INTRODUCCIÓ
2. IMPLANTACIÓ
2.1. VERIFICACIÓ DE LA INFRAESTRUCTURA DEL PLA ESPECIAL
2.2. FORMACIÓ DEL PERSONAL DELS SERVEIS IMPLICATS EN EL PLA
2.3. INFORMACIÓ A LA POBLACIÓ
3. MANTENIMENT DE L'OPERATIVITAT
3.1. ACTUALITZACIÓ-REVISIÓ
3.2. FORMACIÓ PERMANENT
3.3. INFORMACIÓ-DIVULGACIÓ PERIÒDICA A LA POBLACIÓ
3.4. INFORMACIÓ-DIVULGACIÓ PERIÒDICA ALS AJUNTAMENTS
1. INTRODUCCIÓ
Una vegada aprovat el Pla Especial davant del Risc d'Inundacions a la Comunitat Valenciana i homologat per la Comissió Nacional de Protecció Civil, l'òrgan competent de la Generalitat Valenciana promourà les actuacions necessàries per a la seua implantació i el manteniment de l'operativitat. Dit compromís s'estén als organismes responsables implicats; cada pla sectorial haurà de comportar la implantació.
En concret, en els tres mesos següents a l'entrada en vigor del document s'establirà una planificació anual de les activitats que s'hagen de dur a terme en allò referent a dotació d'infraestructures, divulgació i simulacres i a l'actualització i revisió periòdica.
S'elaboraran informes sobre qualsevol episodi de pluges intenses ocorregut a la Comunitat Valenciana i, posteriorment, seran revisats i actualitzats per la Comissió Tècnica que ha elaborat aquest Pla, per tal d'incorporar-hi possibles millores.
2. IMPLANTACIÓ
2.1. Verificació de la infraestructura del Pla Especial
La Generalitat Valenciana verificarà l'existència i idoneïtat de la funcionalitat de les infraestructures bàsiques per al seu funcionament, i en especial:
· Xarxa de transmissions: sistemes de comunicació entre serveis.
· Dotació de mitjans necessaris al CECOPI i Gabinet d'Informació.
· Sistemes d'avisos a la població (dotació a les forces de l'ordre, i en especial policia local). Els sistemes d'avisos a la població seran comprovats en la mesura que s'elaboren els Plans d'Actuació Municipal.
2.2. Formació del personal dels serveis implicats en el Pla
En els tres mesos següents a l'entrada en vigor del Pla es desenrotllaran les fases d'implantació entre el personal implicat:
· Personal del CECOPI (Comité de Direcció, Comité Assessor, Gabinet d'Informació) i personal dels CCES.
· Personal dels Grups d'Acció
· Altres organismes implicats
La implantació del Pla Especial entre aquest personal implicat seguirà les fases següents:
1. Remissió de la còpia del Pla al personal del CECOPI i dels CCES i reunions informatives per tal d'aclarir possibles dubtes.
2. Difusió del Pla als components dels Grups d'Acció per part dels caps dels grups. Prèviament, els responsables dels plans sectorials i serveis operatius confeccionaran els protocols interns de funcionament dels serveis , segons allò que s'ha establit en aquest pla.
3. Cursos de formació i ensinistrament per als diferents serveis implicats. L'organització del cursos serà competència dels responsables dels plans sectorials, en coordinació amb l'òrgan competent.
Els cursos de formació per als Serveis de Bombers i Policies Locals es coordinaran a través de l'Institut Valencià de Seguretat Pública (IVASP).
4. Realització d'exercicis i simulacres (parcials i globals).
2.3. Informació a la població
Dins de la fase d'implantació haurà de seguir-se una política informativa de cara a la divulgació del Pla entre la població, per tal de facilitar la familiarització d'aquesta amb les mesures de protecció contemplades en el punt 5.1. del document IV.
Aquesta política informativa anirà orientada a donar informació:
a) Sobre el risc d'inundacions:
Serà una informació de tipus preventiu per tal d'aconseguir una conscienciació de la població.
Haurà d'informar-se a la població sobre les mesures d'autoprotecció i protecció necessàries en casos d'emergència.
Igualment s'informarà a través de quins mitjans serà informada la població en cas d'emergència.
S'orientarà en forma de campanyes periòdiques dirigides a diferents grups de població. S'aprofitaran els períodes amb major probabilitat que es produïsca el risc per a informar.
En l'annex III estan reflectits els "consells per a la població davant del risc d'inundacions".
b) Sobre l'emergència quan ja s'haja produït:
Aquesta informació es facilitarà quan ja s'haja produït el fenomen i siga necessari actuar de forma immediata. Es transmetrà la informació a la població i als mitjans de comunicació social, a través del Gabinet d'Informació adscrit al Comité de Direcció, mitjançant els sistemes d'avisos a la població previstos en l'apartat 5.1. del document IV.
La població ha de rebre una informació clara sobre el que ha de fer i cal evitar en tot moment les informacions contradictòries que puguen provocar reaccions negatives.
Es donarà informació sobre:
· Situació real de l'emergència en cada moment.
· Mesures de protecció.
· Previsions sobre l'evolució.
· En cas d'evacuació, informar sobre com s'efectuarà i el lloc de reunió i les recomanacions a seguir.
· Quan es decidesca emetre un missatge, s'haurà de tenir en compte:
A qui va adreçat
Sobre quin perill en concret
De quina forma es difon
Quan es cancel·la
Els missatges d'alerta, per a ser més efectius, hauran de ser assequibles i concrets, coherents, urgents, fiables i reiterats.
El Comité de Direcció decretarà la fi de l'emergència la qual serà comunicada a la població pels mitjans utilitzats durant la fase d'emergència.
3. MANTENIMENT DE L'OPERATIVITAT
3.1. Actualització-revisió
Qualsevol alteració que afecte l'organització del Pla, haurà de ser comunicada amb la suficient antelació a la Direcció General d'Interior, per tal de mantenir la vigència i operativitat del Pla per part de l'òrgan competent.
Així mateix, aquest compromís s'estén als organismes responsables amb incidència en el Pla i, en especial, en allò referit a la revisió periòdica del Directori, per tal de mantenir sempre actualitzat el pla de transmissions.
La Direcció General d'Interior procedirà com a mínim una vegada a l'any a efectuar una comprovació d'aquesta operativitat.
El Pla serà revisat anualment mitjançant la realització, com a mínim, d'un simulacre de preemergència i/o emergència i sempre que es realitzen modificacions que suposen variacions importants.
Aquells aspectes del Pla que, després de la realització dels simulacres, es demostre que no són eficaços seran modificats, i s'incorporaran aquestes variacions al text. Igualment, s'incorporaran al Pla els ensenyaments sorgits de l'actuació davant les emergències.
La incorporació de nous estudis i/o variacions sobre les dades de risc existents es realitzarà previ consens de la Comissió Tècnica que ha elaborat el Pla i l'informe posterior a la Comissió de Protecció Civil de la Comunitat Valenciana.
3.2. Formació permanent
La formació del personal implicat, contemplada en la fase d'implantació, ha de ser una labor continuada, ja que es tracta d'un document viu subjecte a constants revisions i actualitzacions. La responsabilitat de dita formació recau sobre els Directors dels Plans Sectorials, amb la col·laboració de l'òrgan competent.
Igualment la posta en marxa de simulacres periòdics formarà part de dita labor de formació permanent.
3.3. informació-divulgació periòdica a la població
Tal com en el cas de la formació, la informació a la població es programarà d'una forma periòdica anual i es desenrotllarà per mitjà de campanyes, tal com es descriu en el punt 2.3.
3.4. informació-divulgació periòdica als ajuntaments
Cada any, amb anterioritat a l'època de major risc, es difondrà entre els ajuntaments la informació bàsica necessària per al manteniment de l'operativitat. Amb el nom genèric de "Campanya de prevenció de pluges", es remetrà a la totalitat dels ajuntaments de la Comunitat Valenciana la documentació sobre: actuacions bàsiques a nivell local, fulls informatius per a la difusió de consells per a la població, fitxes per a facilitar la presa de dades sobre pluges i cabals registrats.
Així mateix, per a facilitar el contacte entre els ajuntaments d'una mateixa conca, es remetrà un dossier amb les fitxes per al seguiment i alerta classificades per conques fluvials, amb totes les dades necessàries perquè els ajuntaments efectuen el seguiment de la situació en la seua conca. En aquestes fitxes s'ordenen els ajuntaments d'aigües amunt a aigües avall en cada conca, amb indicació dels telèfons de contacte, i els punts de control de pluges i cabals existents. Tota aquesta sèrie de dades serà actualitzada anualment.
ANNEXOS
Sumari
ANNEX I: PLANS D'ACTUACIÓ MUNICIPALS. CONTINGUT MÍNIM
ANNEX II: MUNICIPIS AMB RISC D'INUNDACIONS
ANNEX III: CONSELLS A LA POBLACIÓ
ANNEX I
Plans d'Actuació municipals
Contingut Mínim
SUMARI
DOCUMENT I: FONAMENTS (*)
DOCUMENT II: ANÀLISI DEL RISC
1. DESCRIPCIÓ DEL TERME MUNICIPAL (*)
2. ANÀLISI DEL RISC
2.1. PLUVIOMETRIA
2.2. INUNDACIONS HISTÒRIQUES
2.3. DESCRIPCIÓ DEL TIPUS DE RISC PER CONQUES / SUBCONQUES / ZONES
2.4. XARXA DE SÉQUIES I CLAVEGUERAM
2.5. ZONES D'INUNDACIÓ DETERMINADES PER PLANS D'EMERGÈNCIA DE PRESES (**)
3. ANÀLISI DE LES CONSEQÜÈNCIES. ZONES DE RISC ALT, MITJÀ I BAIX.
3.1. SÒL RESIDENCIAL: HABITATGES I PERSONES AFECTADES
3.2. ESTABLIMENTS INDUSTRIALS I COMERCIALS
3.3. EQUIPAMENTS
3.4. INFRAESTRUCTURES
DOCUMENT III: ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ DEL PLA
DOCUMENT IV: OPERATIVITAT I IMPLANTACIÓ DEL PLA
1. OPERATIVITAT
1.1. NOTIFICACIÓ
1.2. CLASSIFICACIÓ D'EMÈRGÈNCIES: FASES DE PREEMERGÈNCIA, EMERGÈNCIA I NORMALITZACIÓ
1.3. PROCEDIMENT D'ACTUACIÓ
2. IMPLANTACIÓ I MANTENIMENT DE L'OPERATIVITAT
2.1. IMPLANTACIÓ
2.2. MANTENIMENT DE L'OPERATIVITAT
ANNEXOS
ANNEX 1 XARXA HIDROGRÀFICA
ANNEX 2. SEGUIMENT PLUVIOHIDROLÒGIC
ANNEX 3. MAPES DE RISCOS I RECURSOS. PUNTS D'ESPECIAL INTERÉS
ANNEX 4. GRUPS CRÍTICS DE POBLACIÓ (*)
ANNEX 5. DIRECTORI (*)
ANNEX 6. CATÀLEG DE MITJANS I RECURSOS (*)
ANNEX 7. CONSELLS A LA POBLACIÓ, DAVANT DEL RISC D'INUNDACIONS
(*) Aquests apartats hauran de ser desplegats en el Pla Territorial Municipal.
(**) Aquest apartat serà desplegat en aquells municipis afectats per un Pla d'Emergència de Presa.
ANNEX II
Municipis amb risc d'inundacions
PROVÍNCIA DE CASTELLÓ
Risc alt
Benicarló
Benicàssim
Castelló de la Plana
Caudiel
Peñíscola
Risc mitjà
Alcalà de Xivert
Almenara
Alquerías del Niño Perdido
Benlloch
Burriana
Coves de Vinromà, les
Llosa, la
Moncofa
Nules
Orpesa
Toga
Torreblanca
Vinaròs
Viver
Risc baix
Alcora, l'
Alcudia de Veo
Almassora
Artana
Atzeneta del Maestrat
Ayódar
Azuébar
Bejís
Betxí
Cabanes
Fanzara
Figueroles
Forcall
Gaibiel
Jana, la
Ludiente
Montanejos
Morella
Onda
Rossell
Santa Magdalena de Pulpis
Segorbe
Sierra Engarcerán
Sueras
Tales
Toro
Vall d'Alba
Vall d'Uixó, la
Vila-real
Xert
PROVÍNCIA DE VALÈNCIA
Risc alt
Alaquàs
Albalat de la Ribera
Alboraya
Aldaia
Algemesí
Almàssera
Alzira
Benimuslem
Bonrepós i Mirambell
Canet d'En Berenguer
Carcaixent
Cárcer
Carlet
Cotes
Cullera
Fortaleny
Gandia
Massanassa
Ontinyent
Polinyà de Xúquer
Riola
Sagunt
Sollana
Sueca
Tavernes Blanques
València
Xeraco
Risc mitjà
Ademuz
Albal
Alberic
Alcàntera de Xúquer
Alfara del Patriarca
Alginet
Almussafes
Alqueria de la Comtessa, l'
Andilla
Antella
Ayora
Benavites
Benifaió
Benimodo
Beniparrell
Bugarra
Calles
Casas Altas
Catarroja
Caudete de las Fuentes
Eliana, l'
Faura
Fuenterrobles
Gavarda
Genovés
Godella
Jalance
Massalfassar
Massamagrell
Mislata
Montaverner
Museros
Oliva
Palmera
Paterna
Piles
Quart de Poblet
Quartell
Real de Gandia
Real de Montroi
Requena
Riba-Roja de Túria
Sellent
Sot de Chera
Sumacàrcer
Tavernes de la Valldigna
Torrebaja
Utiel
Vilamarxant
Vinalesa
Xeresa
Xirivella
Zarra
Risc baix
Atzeneta d'Albaida
Agullent
Aielo de Malferit
Albaida
Alborache
Alcácer
Alcúdia, l'
Alcúdia de Crespins, l'
Alfarp
Alfarrasí
Almiserà
Almoines
Alpuente
Anna
Aras de Alpuente
Bellreguard
Bellús
Benaguasil
Beneixida
Beniarjó
Benifairó de la Valldigna
Benifairó de les Valls
Beniflá
Benirredrà
Bétera
Bicorp
Bolbaite
Buñol
Burjassot
Canals
Casinos
Castielfabib
Catadau
Cerdà
Chella
Chelva
Chera
Cheste
Chiva
Chulilla
Cofrentes
Corbera
Daimús
Enguera
Estivella
Favara
Foios
Font d'En Carròs, la
Font de la Figuera, la
Gestalgar
Godelleta
Granja de la Costera, la
Guadassuar
Guardamar
Llanera de Ranes
Llaurí
Llíria
Llombai
Llosa de Ranes
Llutxent
Manises
Manuel
Masalavés
Meliana
Miramar
Moixent
Moncada
Montroy
Náquera
Navarrés
Novetlè
Paiporta
Pedralba
Picanya
Picassent
Pobla de Vallbona, la
Pobla Llarga, la
Potríes
Puçol
Puig
Quatretonda
Rafelbunyol
Rafelcofer
Rafelguaraf
Rocafort
Rotglá y Corberá
Rótova
Sedaví
Senyera
Silla
Simat de la Valldigna
Titaguas
Torrent
Tuéjar
Vallada
Venta del Moro
Villalonga
Villanueva de Castellón
Villar del Arzobispo
Xàtiva
PROVÍNCIA D'ALACANT
Risc alt
Alacant
Alfàs del Pí, l'
Almoradí
Benejúzar
Callosa de Segura
Catral
Daya Nueva
Daya Vieja
Dénia
Dolores
Elda
Elx
Formentera del Segura
Orihuela
Rafal
Risc mitjà
Altea
Benferri
Benidorm
Bigastro
Campello, el
Guardamar del Segura
Monforte del Cid
Novelda
Ondara
Petrer
Pilar de la Horadada
Pinoso
Poblets, els
Redován
Rojales
San Fulgencio
San Isidro
Torrevieja
Verger, el
Vila Joiosa, la
Xàbia
Risc baix
Agost
Aigües
Albatera
Algorfa
Aspe
Beneixama
Benijófar
Biar
Calp
Cañada
Castalla
Cocentaina
Confrides
Cox
Crevillente
Hondón de los Frailes
Ibi
Jacarilla
Monòver
Mutxamel
Onil
Pedreguer
Romana, la
Salinas
San Juan de Alicante
Sant Vicent del Raspeig
Santa Pola
Sax
Teulada
Tibi
Vall de Gallinera
Villena
Xaló
ANNEX III
Consells a la població
CONSELLS A LA POBLACIÓ, DAVANT
DEL RISC D'INUNDACIONS
1. ABANS DEL PERÍODE DE PLUGES
Si resideix en zones potencialment afectades per les inundacions, prepareu-vos per a una eventual emergència, prenent una sèrie de mesures que vos ajudaran a pal·liar els efectes d'aquest tipus de riscos.
· Tingueu preparada una farmaciola de primers auxilis i aquells medicaments que usen permanentment o esporàdicament tots els membres de la unitat familiar.
· A fi d'evitar contaminacions, col·loqueu els productes tòxics - herbicides, insecticides, etc. - fora de l'abast de l'aigua.
· És aconsellable que emmagatzemeu aigua i aliments, preferentment aquells que no requerisquen refrigeració o ser cuinats. Proveï-vos d'un equip d'emergència per a cuinar. Calculeu les quantitats d'aliments necessàries per a tres dies.
· Reviseu periòdicament la vostra teulada i baixades d'aigua, i elimineu tota acumulació d'enderrocs, fulls, terra, etc. que puguen obstaculitzar el pas de l'aigua al clavegueram o séquia pròxima al vostre habitatge.
· Col·loqueu, fora de l'abast de les aigües, els béns i objectes de valor: mobles, vestuari, documentació personal, etc., situats en els punts més alts de l'habitatge.
· Una llanterna i una ràdio de piles seques i carregades poden ser-vos de gran utilitat, tingueu-les preparades.
· Conegueu l'altura del lloc més alt del seu habitatge.
· Dins de la unitat familiar, tots han de conéixer:
Senyal d'alarma.
Vies i llocs d'evacuació.
Punts de concentració.
Mitjans a utilitzar.
Persona que haurà de romandre a l'habitatge, sempre que les circumstàncies ho permeten.
Efectes que ha de transportar cada membre de la unitat familiar, incloent targetes d'identitat cosides als vestits exteriors amb el nom, adreça postal del domicili habitual, telèfon i lloc a què es dirigeixen.
Així com col·laborar en tots els preparatius.
2. DURANT EL PERÍODE DE PLUGES
2.1. QUAN S'AVISE D'UNA EMERGÈNCIA
· Presteu atenció al senyal d'alarma convingut i sintonitzeu la vostra emissora local o la televisió per a obtenir informació de l'institut meteorològic o de protecció civil.
Les freqüències de ràdio que podeu sintonitzar en la Comunitat Valenciana són:
· Canal 9 Ràdio: FM 102'2 (València), 103'7 (Castelló) i 96'5 (Alacant).Ràdio 1 (RNE): OM 774 (València), FM 89'9 (Castelló) i OM 855 (Alacant):
· Useu el telèfon únicament per a informar les autoritats.
· Desconnecteu tots els aparells elèctrics. Utilitzeu econòmicament queviures i material de calefacció.
· Prepareu-vos per a abandonar el vostre habitatge i acudiu al lloc preestablit, si considereu que la vostra vida està en perill o així ho ordenen les autoritats competents.
2.2. QUAN HAGEU D'ABANDONAR EL VOSTRE HABITATGE, HEU DE:
· Cosir les targetes d'identificació als integrants del grup familiar i agafar la vostra documentació, farmaciola, aliments, roba d'abric i objectes valuosos poc voluminosos, llanterna i ràdio de piles seques.
· Desconnectar l'electricitat, el gas i l'aigua. No toqueu els aparells elèctrics si estan mullats.
· Tanqueu i assegureu les vostres finestres i portes, perquè no puguen ser destruïdes per vents forts, l'aigua, objectes volants o enderrocs. Tanqueu la porta o portes d'accés a l'habitatge.
· Notifiqueu la vostra arribada a l'autoritat local i les vostres dades personals (nom, domicili, lloc d'origen i persones que us acompanyen).
· En arribar a la vostra destinació:
Si s'allotgeu en un alberg col·lectiu, respecteu al màxim les normes socials de convivència i les instruccions que rebeu.
Sigueu sempre, en tot cas, solidari amb els altres i preocupeu-vos dels qui estiguen al vostre càrrec.
· No propagueu rumors o informes exagerats dels danys.
3. DESPRÉS DE L'EMERGÈNCIA
· Autoritzat el retorn a l'habitatge, haureu de tindre en compte el següent:
· Efectuar una inspecció prèvia, per si hi haguera risc d'enfonsament.
· Absteniu-vos de beure aigua que no reunisca totes les garanties higièniques.
· Retireu ràpidament, per a la seua adequada eliminació, els animals morts en la inundació.
· Seguiu rigorosament les normes sanitàries i d'higiene en la neteja i alimentació, dictades per l'autoritat corresponent.
· Comenceu la neteja per les zones altes.
· Depositeu a les voreres o calçada, sense entorpir la circulació, els efectes que resulten inútils.
· Ajudeu els equips de salvament i neteja, en la tasca de desenrunar el tram de via pública que confronta amb el vostre habitatge.
4. RECOMANACIONS PER A AUTOMOBILISTES
· Informeu-vos, a través de l'Institut Meteorològic o Protecció Civil (telèfon d'emergències 112) dels riscos de pluges torrencials a les zones a què aneu a desplaçar-vos.
· A través de les emissores de ràdio locals poden arribar-vos instruccions sobre possibles avingudes. Mantingueu el contacte amb elles.
· Si heu de viatjar, procureu circular preferentment per carreteres principals i autopistes.
· Informeu-vos sobre on es troben els llocs alts i com arribar-hi ràpidament.
· Prepareu-vos a abandonar el cotxe i dirigiu-vos a zones més altes:
Si l'aigua comença a pujar de nivell a la carretera.
Si al creuar un corrent, l'aigua està per damunt de l'eix o us arriba més dalt del genoll.
Si el vehicle està submergint-se a l'aigua i trobeu dificultats a obrir la porta, isqueu per les finestretes sense pèrdua de temps.
· Llocs inundats:
No heu de creuar-los mai en automòbil, la força de l'aigua pot arrossegar-vos, al fer flotar el vehicle.
Si encara podeu creuar-lo, recordeu que heu d'anar amb una velocitat curta i avançant molt lentament perquè l'aigua no esguite el motor i puga parar-lo. Els frens no funcionen bé si estan mullats, per tant, comproveu-los diverses vegades després de creuar.
· No és aconsellable, encara que conegueu perfectament el seu traçat, avançar amb el vostre vehicle per una carretera inundada o creuar un pont ocult per les aigües, la força de l'aigua podria arrossegar el vehicle, i fins i tot la carretera pot estar fora de servei.
· Presteu atenció a les solsides de terra, clots, albellons, cables de conducció elèctrics fluixos o enderrocats i, en general, a tots els objectes caiguts.
· Eviteu viatjar de nit, els perills són més difícils de detectar.
5. TEMPESTATS
5.1. TEMPESTATS AL CAMP
· Eviteu romandre en l'alt dels tossals i no es refugieu davall d'arbres, sobre tot si estan solitaris.
· Allunyeu-vos de filats d'aram, reixes i altres objectes metàl·lics.
· Si aneu conduint i us sorprén una tempestat, recordeu que un vehicle tancat pot ser un bon refugi. En tot cas, disminuiu la velocitat, extremeu les precaucions i no es detingueu en zones per les quals puga discórrer gran quantitat d'aigua.
5.2. TEMPESTATS A LA CIUTAT
· Al carrer, l'abric dels edificis protegeix del risc de les descàrregues.
· Dins de casa, cal cuidar que no es produïsquen corrents d'aire, perquè aquestes atrauen els rellamps. D'aquí la recomanació de tancar portes i finestres en cas de tempestat.
