Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

DECRET 105/2004, de 25 de juny, del Consell de la Generalitat, pel qual es modifica el Decret 61/1987, d'11 de maig, pel qual s'acordà la constitució de la societat mercantil Institut Valencià d'Habitatge, SA. [2004/X6835]

(DOGV núm. 4788 de 02.07.2004) Ref. Base de dades 3018/2004

DECRET 105/2004, de 25 de juny, del Consell de la Generalitat, pel qual es modifica el Decret 61/1987, d'11 de maig, pel qual s'acordà la constitució de la societat mercantil Institut Valencià d'Habitatge, SA. [2004/X6835]
Mitjançant el Decret 61/1987, d'11 de maig, el Consell de la Generalitat va acordar la creació de la societat mercantil Institut Valencià d'Habitatge, SA, que encara que sotmesa en les seues relacions amb tercers al dret privat, està subjecta al directe control del Consell de la Generalitat, llavors a través de la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports de la qual depenia, i actualment a través de la Conselleria de Territori i Habitatge. L'objecte social de l'empresa és, fonamentalment, la rehabilitació i la promoció d'habitatges, en especial de protecció oficial, la promoció, la gestió i l'execució d'activitats urbanístiques en general, com també totes les altres activitats complementàries, accessòries i auxiliars que siguen necessàries per a tal fi.
Els estatuts socials de l'Institut Valencià d'Habitatge, SA, han sofert determinades modificacions, algunes de les quals han provocat la promulgació de decrets que han variat parcialment el contingut dels estatuts socials, mentre que altres modificacions estatutàries han sigut realitzades únicament mitjançant l'adopció d'un Acord del Consell de la Generalitat com a Junta General d'Accionistes de l'Institut. No obstant això, el fet que els estatuts foren, en el seu dia, aprovats mitjançant norma amb rang de decret, exigeix que la modificació d'aquells es realitze mitjançant una altra norma amb el mateix rang i amb els mateixos requisits procedimentals, quan la modificació estatutària supose també la modificació del contingut del Decret de creació de l'Institut Valencià d'Habitatge, SA, i que va aprovar els estatuts d'aquest.
La creació de la Conselleria de Territori i Habitatge i l'aprovació del seu Reglament orgànic i funcional, per Decret 119/2003, d'11 de juliol, del Consell de la Generalitat, ha establit l'adscripció de l'empresa pública Institut Valencià d'Habitatge, SA, a l'esmentada Conselleria, fet que modifica el decret de creació de l'Institut i ha de quedar incorporat en els estatuts de la societat.
Alhora, la política d'habitatge i sòl de la Generalitat ha evolucionat cap a noves fórmules que demanda la societat actual i que estan generant activitats complementàries a les recollides per l'objecte social que, actualment, té l'Institut, i seria convenient que quedaren expressament inserides en aquest objecte social.
Per tot allò adés exposat, es considera necessari aprovar uns nous estatuts de l'Institut Valencià d'Habitatge, SA, i això a fi d'unificar el contingut de tots els acords de modificació estatutària que han sigut adoptats pel Consell de la Generalitat, tant com a Junta General de l'Institut, com a través de la promulgació de decrets; a fi d'obtenir una major claredat en el contingut de la norma estatutària, i, fonamentalment, per a adaptar-los a la realitat actual de les demandes socials en matèria de sòl i habitatge.
Per tot això, a proposta del conseller de Territori i Habitatge, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, i després de la deliberació del Consell de la Generalitat, en la reunió del dia 25 de juny de 2004,
DECRETE
Article 1
Es modifica l'article 1 del Decret 61/1987, d'11 de maig, del Consell de la Generalitat, pel qual s'acorda la constitució de la societat mercantil Institut Valencià d'Habitatge, SA, que queda redactat com segueix:
“1. L'empresa pública Institut Valencià d'Habitatge, SA, creada com a ens instrumental de la Generalitat que és el seu únic soci, estarà adscrita a la Conselleria de Territori i Habitatge.
2. Aquesta societat es regirà pels seus propis estatuts, incorporats com a annex al present decret, i per les normes de dret privat aplicables a les societats anònimes”.
Article 2
Així mateix es modifica l'article 2 del Decret 61/1987, d'11 de maig, que quedarà redactat com segueix:
“L'Institut Valencià d'Habitatge, SA, tindrà la consideració d'empresa de la Generalitat Valenciana d'acord amb l'article 5 del text refós de la Llei d'Hisenda Pública de la Generalitat aprovat pel Decret Legislatiu de 26 de juny de 1991, del Consell de la Generalitat, i adequarà les seues activitats al pla d'actuació, anual o plurianual, aprovat per la Conselleria de Territori i Habitatge, sense perjudici d'allò que s'ha previst per a les empreses públiques en la citada Llei d'Hisenda Pública de la Generalitat”.
Article 3
Es modifica també el Decret 61/1987, d'11 de maig, del Consell de la Generalitat, pel qual s'acorda la constitució de la societat mercantil Institut Valencià d'Habitatge, SA, que va ser modificat per Decret 45/1999, de 23 de març, substituint el redactat de l'article 3 del decret pel següent text:
“Constituïx l'objecte de la societat Institut Valencià d'Habitatge, SA:
a) La rehabilitació i la promoció d'habitatges, en especial els que gaudisquen de qualsevol tipus de protecció pública, tant de promoció pública com privada, en tot el territori de la Comunitat Valenciana.
b) L'adquisició i l'alienació de sòl per qualsevol dels procediments legalment establits, a fi de constituir reserves o per a portar a terme actuacions o programes previstos en matèria urbanística o d'habitatge, tant per la Generalitat, com per la societat, com també la gestió, l'administració i la disposició d'aquell.
c) La promoció, la gestió i l'execució d'activitats urbanístiques en general i, en particular, la realització de tot el conjunt d'operacions que resulten necessàries per a l'execució de plans urbanístics de qualsevol índole i programes d'actuació propis o aliens, especialment aquells la finalitat última dels quals siga la promoció d'habitatges i els que, dins de les competències de la Generalitat Valenciana, li puguen ser encarregats per l'administració o qualsevol altre agent del sector públic. Dins d'això s'inclou:
– La realització d'estudis, plans, projectes i desenvolupaments urbanístics, com també l'exercici de la iniciativa per a la seua tramitació i aprovació.
– La realització d'obres d'infraestructura, de serveis i d'edificació previstes en plans d'urbanització.
– La promoció, gestió, comercialització i explotació dels solars, obres, serveis i edificacions que en execució dels diversos plans urbanístics es realitzen.
d) L'adquisició i l'alienació d'habitatges en projecte, en execució o acabats, i l'adjudicació i contractació de tota classe d'obres, estudis i projectes necessaris per a la construcció i la rehabilitació d'habitatges a la Comunitat Valenciana, d'acord amb els seus plans d'actuació, com també l'administració, la conservació i l'alienació de habitatges adquirits, construïts o rehabilitats.
e) La promoció, l'execució, la gestió, o l'explotació, d'obres d'infraestructura de qualsevol índole, de serveis i edificació que, a través dels acords, convenis o contractes oportuns, li puguen ser encarregades per l'administració o qualsevol altre agent del sector públic.
f) La gestió, l'administració, l'explotació i l'arrendament no financer d'habitatges, tant de titularitat de l'Institut Valencià d'Habitatge, SA com de titularitat de terceres persones físiques, jurídiques, associacions o entitats que les cedisquen a l'Institut per qualsevol títol que possibilite la realització de les activitats descrites.
g) La gestió de l'administració d'habitatges de protecció oficial de promoció pública de la Comunitat Valenciana en els termes expressats en la legislació vigent, en els convenis que subscriga amb la Conselleria de Territori i Habitatge o ens titulars d'aquestes.
h) La constitució i la participació en altres empreses nacionals o estrangeres que tinguen per objecte programes de construcció d'habitatges de protecció pública o, si és el cas, de signe equivalent o activitats urbanístiques de qualsevol índole, especialment aquelles la finalitat última de les quals siga la promoció d'habitatges i aquelles altres actuacions urbanístiques que, són competència de la Generalitat, li puguen ser encarregades per l'administració o qualsevol altre agent del sector públic; com també subscriure contractes d'obres, d'assistència tècnica i serveis amb ens públics o societats privades.
i) La participació en programes institucionals que tinguen per objecte impulsar, afavorir o desenvolupar la promoció d'habitatges, equipaments o infraestructures a zones, regions o països desfavorits o en vies de desenvolupament, que no compten amb mitjans suficients o adequats per a l'esmentat desenvolupament.
j) En especial podrà, prèvia autorització del Consell de la Generalitat, subscriure convenis a l'empara del que disposa l'article 5 de la Llei 3/1996, de 30 de desembre, de Mesures de Gestió i Organització de la Generalitat, per a facilitar el finançament i la construcció d'infraestructures públiques de titularitat de la Generalitat, de forma especial respecte de la Con-selleria de Cultura, Educació i Esport, per a la construcció de nous centres docents públics per a l'aplicació del sistema educatiu, com també per a l'adequació amb ampliació dels existents a la normativa vigent; i respecte a la Conselleria d'Infraestructures i Transport i la de Territori i Habitatge i a altres conselleries de la Generalitat, per a l'execució d'obres que es comprenguen en l'objecte social de l'Institut”.
Article 4
Així mateix es modifica l'article 4, apartat 1, del Decret 61/1987, d'11 de maig, que quedarà redactat com segueix:
“S'estableix el seu capital social en seixanta-tres milions cent seixanta mil cinc-cents noranta euros amb setanta-vuit cèntims d'euro (63.160.590,78 euros), dividit en dos-centes deu mil cent setanta-vuit accions nominatives de tres-cents euros amb cinquanta-un cèntims (300,51 euros) cada una de valor nominal, d'igual classe i sèrie, totalment subscrites i desembossades; numerades correlativament de l'u al dos-cents deu mil cent setanta-vuit, aquests dos inclusivament.
Les accions estan representades per un títol múltiple”.
Article 5
S'aproven els nous estatuts socials de l'Institut Valencià d'Habitatge, SA, que s'incorporen com a annex al present decret.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Fur aplicable
La societat estarà sotmesa a les normes comunes sobre competència i jurisdicció aplicables a les persones de dret privat, sense perjudici de les que escaiga per la naturalesa dels béns i drets.
Segona. Règim jurídic
En tot el no consignat en els estatuts regirà, com si estiguera previst en aquests, el que estableixen les disposicions legals que resulten d'aplicació.
DISPOSICIÓ FINAL
El present decret entrarà en vigor el mateix dia de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 25 de juny de 2004
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller de Territori i Habitatge,
RAFAEL BLASCO CASTANY
ANNEX
Estatuts de la societat mercantil
Institut Valencià d'Habitatge, SA.
TÍtol I
Naturalesa, objecte, durada i començament
d'operacions de la societat
Article 1. Naturalesa i règim jurídic
La societat mercantil Institut Valencià d'Habitatge, SA, és una societat anònima i, sense perjudici de la seua adscripció a la Conselleria de Territori i Habitatge, tindrà personalitat jurídica pròpia, plena capacitat d'obrar per al compliment dels seus fins, patrimoni propi i administració autònoma. Es regirà pel que s'ha establit per a les empreses de la Generalitat, pel que disposa la normativa autonòmica d'hisenda pública, pel text refós de la Llei de societats anònimes i pels presents estatuts.
Article 2. Objecte social
Constitueix l'objecte de la societat:
a) La rehabilitació i la promoció d'habitatges, en especial els que gaudisquen de qualsevol tipus de protecció pública, tant de promoció pública com de privada, en tot el territori de la Comunitat Valenciana.
b) L'adquisició i l'alienació de sòl per qualsevol dels procediments legalment establits, a fi de constituir reserves o per a portar a terme actuacions o programes previstos en matèria urbanística o d'habitatge, tant per la Generalitat, com per la pròpia societat, com també la gestió, l'administració i la disposició d'aquell.
c) La promoció, la gestió i l'execució d'activitats urbanístiques en general i, en particular, la realització de tot el conjunt d'operacions que resulten necessàries per a l'execució de plans urbanístics de qualsevol índole i programes d'actuació propis o aliens, especialment aquells la finalitat última dels quals siga la promoció d'habitatges i els que, dins de les competències de la Generalitat, li puguen ser encarregats per l'administració o qualsevol altre agent del sector públic. Dins d'això s'inclou:
– La realització d'estudis, plans, projectes i desenvolupaments urbanístics, com també l'exercici de la iniciativa per a la seua tramitació i aprovació.
– La realització d'obres d'infraestructura, de serveis i d'edificació previstes en plans d'urbanització.
– La promoció, la gestió, la comercialització i l'explotació dels solars, obres, serveis i edificacions que en execució dels diversos plans urbanístics es realitze.
d) L'adquisició i l'alienació d'habitatges en projecte, en execució o acabats, i l'adjudicació i contractació de tota classe d'obres, estudis i projectes necessaris per a la construcció i la rehabilitació d'habitatges a la Comunitat Valenciana, d'acord amb els seus plans d'actuació, com també l'administració, la conservació i l'alienació dels habitatges adquirits, construïts o rehabilitats.
e) La promoció, l'execució, la gestió, o l'explotació, d'obres d'infraestructura de qualsevol índole, de serveis i edificació que, a través dels acords, convenis o contractes oportuns, li puguen ser encarregades per l'administració o qualsevol altre agent del sector públic.
f) La gestió, l'administració, l'explotació i l'arrendament no financer d'habitatges, tant de titularitat de l'Institut Valencià d'Habitatge, SA, com de titularitat de terceres persones físiques, jurídiques, associacions o entitats que les cedisquen a l'Institut per qualsevol títol que possibilite la realització de les activitats descrites.
g) La gestió de l'administració d'habitatges de protecció oficial, de promoció pública de la Comunitat Valenciana en els termes expressats en la legislació vigent, en els convenis que subscriga amb la Conselleria de Territori i Habitatge o ens titulars d'aquestes.
h) La constitució i la participació en altres empreses nacionals o estrangeres que tinguen per objecte programes de construcció d'habitatges de protecció pública o, si és procedent, de signe equivalent o activitats urbanístiques de qualsevol índole, especialment aquelles la finalitat última de les quals siga la promoció d'habitatges i aquelles altres actuacions urbanístiques que, són competència de la Generalitat, i li puguen ser encarregades per l'administració o qualsevol altre agent del sector públic; com també subscriure contractes d'obres, d'assistència tècnica i serveis amb ens públics o societats privades.
i) La participació en programes institucionals que tinguen per objecte impulsar, afavorir o desenvolupar la promoció d'habitatges, equipaments o infraestructures a zones, regions o països desfavorits o en vies de desenvolupament, que no compten amb mitjans suficients o adequats per a l'esmentat desenvolupament.
j) En especial, podrà, després de l'autorització del Consell de la Generalitat, subscriure convenis a l'empara del que disposa l'article 5 de la Llei 3/1996, de 30 de desembre, de mesures de gestió i organització de la Generalitat, per a facilitar el finançament i la construcció d'infraestructures públiques de titularitat de la Generalitat, de forma especial respecte de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per a la construcció de nous centres docents públics per a l'aplicació del sistema educatiu, com també per a l'adequació amb ampliació dels existents a la normativa vigent; i respecte de la Conselleria d'Infraestructures i Transport i la de Territori i Habitatge i a altres conselleries de la Generalitat, per a l'execució d'obres que es comprenguen en l'objecte social de l'Institut”.
Article 3. Adreça
La societat té la seua adreça social a València, carrer d'En Bou números 9 i 11. El consell d'administració podrà traslladar el domicili social dins del mateix municipi, sense prèvia consulta a la Junta General, com també establir, suprimir, traslladar sucursals, agències, delegacions i representacions o establiments mercantils o comercials de qualsevol classe.
Article 4. Durada
La durada de la societat serà indefinida i començarà les seues operacions en el moment que es va inscriure en el Registre Mercantil.
TÍtol II
Capital social, accions i drets socials
Article 5. Capital social i accions
S'estableix el seu capital social en seixanta-tres milions cent seixanta mil cinc-cents noranta euros amb setanta-vuit cèntims d'euro (63.160.590,78 euros), dividit en dos-centes deu mil cent setanta-vuit accions nominatives de tres-cents euros amb cinquanta-un cèntims (300,51 euros) cada una de valor nominal, d'igual classe i sèrie, totalment subscrites i desembossades; numerades correlativament de l'u al dos-cents deu mil cent setanta-vuit, aquests dos inclusivament.
Article 6. Drets del soci
Les accions, que estaran representades per títols que podran ser múltiples, confereixen als seus titulars legítims la condició de socis, i els atribueixen els drets reconeguts en la Llei de societats anònimes i en aquests estatuts, donant cada una d'elles dret a un vot.
Article 7. Llibre registre d'accions
Els títols representatius de les accions nominatives s'estendran en llibres talonaris i reuniran els requisits exigits per l'article 53 de la Llei de societats anònimes.
A més la societat portarà un llibre registre d'accions nominatives en el qual s'inscriuran les successives transferències de les accions, amb expressió del nom, cognoms, raó o denominació social, si és el cas, nacionalitat i domicili dels successius titulars, com també la constitució de drets reals i altres gravàmens sobre aquelles.
La societat només reputarà com a accionista a qui es trobe inscrit en aquest llibre.
Qualsevol accionista que ho sol·licite podrà examinar el llibre registre d'accions nominatives.
La societat només podrà rectificar les inscripcions que repute falses o inexactes quan haja notificat als interessats la seua intenció de procedir en aquest sentit i aquests no hagen manifestat la seua oposició durant els trenta dies següents a la notificació.
Mentre que no s'hagen imprés i entregat els títols de les accions nominatives, l'accionista té dret a obtenir certificat de les inscrites al seu nom.
Article 8. Limitació a la lliure transmissibilitat de les accions
La transmissibilitat de les accions només serà possible a favor d'entitats i corporacions de dret públic, societats estatals, entitats oficials de crèdit i caixes d'estalvi i en quantia que no excedisca del quaranta-nou per cent (49%) del capital, que pertany la resta a la Generalitat.
TÍtol III
Govern de la societat
Article 9. Òrgans socials
L'administració, govern i representació de la societat correspon:
a) A la junta general.
b) Al consell d'administració.
CapÍtol I
Junta General
Article 10. Competència
Els accionistes, reunits en junta general, degudament convocada i constituïda conforme a aquests estatuts, decidiran per majoria en els assumptes propis de la competència d'aquest òrgan.
Tots els socis, fins i tot els dissidents i els que no han participat en la reunió, quedaran sotmesos als acords de la junta general, sense perjudici dels drets o facultats d'impugnació i d'una altra índole concedides a aquells per la llei especial.
Són atribucions de la junta general totes les que li confereix la Llei de societats anònimes, i en general totes les que siguen necessàries per al desenvolupament de l'activitat social, sense perjudici dels requisits exigits en les disposicions legals a les empreses de la Generalitat, i especialment:
a) Nomenar els vocals del consell d'administració.
b) Modificar els estatuts.
c) Augmentar o disminuir el capital social.
d) Emetre obligacions.
e) Aprovar l'inventari, balanços, comptes anuals i els plans i programes de gestió, fins i tot en els seus aspectes financers i de crèdits.
Article 11. Classes
Les juntes generals podran ser ordinàries o extraordinàries i hauran de ser convocades per l'òrgan d'administració.
La junta general ordinària es reunirà necessàriament dins dels sis primers mesos de cada exercici, per a censurar la gestió social, aprovar, si és procedent, els comptes de l'exercici anterior i resoldre sobre l'aplicació del resultat.
Tota junta que no siga la prevista en el paràgraf anterior tindrà la consideració de junta general extraordinària.
Article 12. Forma de convocatòria i obligació de fer-la
Correspon a l'òrgan d'administració la convocatòria de la junta general.
La convocatòria de la junta general, ordinària o extraordinària, es realitzarà en la forma prevista en els articles 97 i 98 de la Llei de societats anònimes, excepte en els supòsits d'escissió i fusió en què regirà el que s'ha disposat per a aquests casos en la mateixa llei.
L'òrgan d'administració haurà de convocar la junta general ordinària amb la suficient antelació perquè puga reunir-se, ja siga en primera o en segona convocatòria, dins del termini dels sis primers mesos de cada exercici.
El mateix òrgan d'administració podrà convocar la junta general extraordinària, sempre que ho estime convenient per als interessos socials. Hi haurà així mateix de convocar-la quan ho sol·liciten socis que siguen titulars d'almenys, un cinc per cent del capital social, expressant en la sol·licitud els assumptes que hagen de tractar-se en la junta; en aquest cas, la junta haurà de ser convocada per a celebrar-se dins dels trenta dies següents a la data en què s'haguera requerit notarialment per a convocar-la, a l'òrgan d'administració. Aquest confeccionarà l'ordre del dia incloent necessàriament els assumptes que hagueren sigut objecte de sol·licitud.
Si la junta general ordinària no fóra convocada dins del termini legal, podrà ser-ho, a petició dels socis i amb audiència de l'òrgan d'administració, pel jutge de primera instància del domicili social, qui a més designarà la persona que haurà de presidir-la.
Aquesta mateixa convocatòria haurà de realitzar-se respecte de la junta general extraordinària quan ho sol·liciten socis que siguen titulars d'almenys, un cinc per cent del capital social.
Article 13. Junta universal
No obstant el disposat en l'article anterior, la junta s'entendrà convocada, i quedarà vàlidament constituïda per a tractar qualsevol assumpte, i en qualsevol lloc del territori espanyol, sempre que estiga present tot el capital social i els assistents n'accepten per unanimitat la realització.
Article 14. Constitució de la junta
1. Regla general. La junta general quedarà vàlidament constituïda en primera convocatòria quan els accionistes presents i representats posseïsquen, almenys, el vint-i-cinc per cent del capital subscrit amb dret de vot.
En segona convocatòria, serà vàlida la constitució de la junta qualsevol que siga el capital concurrent a aquesta.
2. Supòsits especials. Perquè la junta general, ordinària o extraordinària, puga acordar vàlidament l'emissió d'obligacions, l'augment o la disminució del capital, la transformació, la fusió o l'escissió de la societat, i en general, qualsevol modificació dels estatuts socials, serà necessària, en primera convocatòria, la concurrència d'accionistes presents o representats que posseïsquen, almenys, el cinquanta per cent del capital subscrit amb dret a vot.
En segona convocatòria, serà suficient la concurrència del vint-i-cinc per cent de l'esmentat capital. Però quan concórreguen accionistes que representen menys del cinquanta per cent del capital subscrit amb dret a vot, els acords a què es refereix el paràgraf anterior només podran adoptar-se vàlidament amb el vot favorable dels dos terços del capital present o representat en la junta.
Article 15. Forma de deliberar i d'adoptar acords
1. Abans d'entrar en l'ordre del dia, es formarà la llista dels assistents, expressant el caràcter o la representació de cadascun i el nombre d'accions pròpies i alienes que concorren, si és el cas. Al final de la llista es determinarà el nombre d'accionistes presents o representats, com també l'import del capital que siguen titulars, especificant el que correspon a les accions amb dret a vot.
2. Actuaran de president i secretari de la junta general els que ho siguen del consell d'administració o, si no n'hi ha, exerciran aquests càrrecs els designats pels socis concurrents, al començament de la sessió.
3. El president de la junta dirigirà les deliberacions, concedint la paraula primer als que l'hagen sol·licitat per escrit, i després als que la demanen verbalment en la reunió, i sempre per rigorós ordre de petició dins d'aqueixa preferència.
4. Cadascun dels punts de l'ordre del dia serà objecte de votació per separat.
5. Els acords s'adoptaran per majoria de capital amb dret a vot presents o representats en la junta, excepte quan una norma legal imperativa exigisca una majoria distinta. Aquests acords seran executats per qui a l'efecte designe la mateixa junta que els adopte, i a falta d'expressa designació pel president del consell d'administració.
Article 16. Actes i els seus certificats
Tots els acords socials hauran de constar en acta.
L'acta de la junta podrà ser aprovada per aquesta a continuació d'haver-se realitzat i, si no n'hi ha, i dins del termini de quinze dies, pel president i dos interventors, un en representació de la majoria i un altre per la minoria. L'acta aprovada en qualsevol d'aquestes dues formes tindrà força executiva a partir de la data d'aprovació.
CapÍtol II
El Consell d'Administració
Article 17. Estructura
L'administració i representació de la societat estarà a càrrec d'un consell d'administració:
1. El consell d'administració serà nomenat per la junta general i estarà integrat per un nombre de consellers no inferior a cinc ni superior a nou.
D'entre els membres del consell s'elegirà un president, un vicepresident primer i un vicepresident segon, sempre que aquests nomenaments no hagueren sigut realitzats per la junta general al temps de designar els consellers.
2. El vicepresident primer substituirà el president en els casos de vacant, absència, malaltia o impediment legítim i exercirà totes les atribucions del president.
3. El vicepresident segon substituirà el vicepresident primer en els casos de vacant, absència, malaltia o impediment legítim i exercirà totes les atribucions i funcions que a aquest corresponguen. No obstant això, en defecte dels dos vicepresidents, serà substituït pel conseller de més edat.
4. El consell designarà entre els seus membres un secretari i un vicesecretari, sempre que tals nomenaments no hagueren sigut realitzats per la junta general al temps de designar els consellers. En els casos de vacant, absència, malaltia, incompatibilitat o impossibilitat de qualsevol tipus, el secretari serà substituït pel vicesecretari i, en defecte d'aquests dos, exercirà les seues funcions el conseller de menor edat.
Article 18. Funcionament
1. El consell d'administració serà convocat pel seu president, o qui faça les seues funcions, sempre que ho considere convenient. Haurà de fer-ho a més quan ho sol·liciten la majoria dels consellers, en aquest cas haurà de convocar-lo per a ser celebrat dins dels quinze dies següents a la petició.
En tota convocatòria del consell d'administració s'acompanyarà l'ordre del dia dels assumptes que han de ser tractats, indicant-se el dia, hora i lloc de la reunió, que, excepte acord unànime es fixarà a la comunitat autònoma corresponent al domicili de la societat. La convocatòria haurà de realitzar-se amb una antelació mínima de quaranta-vuit hores al moment d'iniciar-se la reunió del consell.
2. Tot conseller podrà fer-se representar per un altre membre del consell d'administració. La representació es conferirà per escrit, mitjançant carta dirigida al president.
3. El consell d'administració, degudament convocat, quedarà vàlidament constituït quan concórreguen a la reunió, presents o representats, la meitat més un dels seus components. No obstant això, el consell quedarà vàlidament constituït, quan hagen estat tots els membres presents i acorden per unanimitat constituir-se en sessió, encara que no haja sigut prèviament convocada.
4. Els acords s'adoptaran per majoria absoluta dels consellers concurrents a la sessió, excepte en els supòsits de l'article 141.2 de la Llei de societats anònimes; i en cas d'empat decidirà el vot del president o el de qui faça les seues funcions.
La votació per escrit i sense sessió serà igualment vàlida sempre que cap conseller s'opose a aquest procediment.
El president dirigirà les deliberacions en els mateixos termes que els de la junta general. Els acords es portaran a un llibre d'actes.
Les actes seran aprovades per l'òrgan, a l'acabament de la reunió o en la següent. També podran ser aprovades dins del termini de quinze dies, pel president i dos interventors designats, un en representació de la majoria de capital i un altre per la minoria, en la sessió per majoria dels consellers concurrents; així mateix, les actes podran ser aprovades pel president i el secretari, dins del termini de set dies des de la celebració de la reunió del consell, sempre que així ho hagueren autoritzat per unanimitat els consellers concurrents a aquesta. Les actes han de ser firmades pel president i el secretari del consell.
5. L'execució dels acords del consell correspon al conseller o consellers expressament facultats per a això en la mateixa reunió i si no n'hi ha, al president del consell.
El gerent podrà assistir a les reunions del consell amb veu i sense vot.
Article 19. Durada
El termini de durada del càrrec de membre del consell d'administració serà de cinc anys, podran ser reelegits, una o més vegades, pel mateix període de temps.
Article 20. Funció
L'administració i la representació, en judici o fora d'aquest, de la societat correspon a l'òrgan d'administració, que l'exercirà col·legiadament.
La representació s'estendrà a tots els actes compresos en l'objecte social delimitat en aquests estatuts. Qualsevol limitació de les facultats representatives de l'òrgan d'administració, encara que es trobe inscrita en el Registre Mercantil, serà ineficaç davant de tercers.
La societat quedarà obligada davant de tercers que hagen obrat de bona fe i sense culpa greu, encara quan es desprenga d'aquests estatuts inscrits en el Registre Mercantil que l'acte no està comprés en l'objecte social.
Article 21. Facultats
Corresponen al consell d'administració les facultats que a continuació s'enumeren amb un caràcter merament enunciatiu i de cap manera limitador pel que hauran de ser interpretades àmpliament:
1. Comparéixer i actuar en nom de la societat, en tots els assumptes i actes administratius, judicials, civils, mercantils i penals, davant de l'administració de l'Estat i corporacions públiques de tot ordre, com també davant de qualsevol jurisdicció (ordinària, administrativa, especial, laboral, etc.) i en qualsevol instància, exercitant tota classe d'accions que li corresponga en defensa dels seus drets, en judici i fora d'ell, atorgant els oportuns poders a procuradors i graduats socials o altres persones nomenant advocats perquè representen i defenguen la societat davant els esmentats tribunals i organismes, amb facultat de substituir o sense aquesta.
2. Dirigir i administrar els negocis socials, atenent la gestió d'aquests d'una manera constant. A aqueix fi, establiran les normes de govern i el règim d'administració i funcionament de l'activitat social, organitzant i reglamentant els serveis tècnics i administratius d'aquesta.
3. Celebrar tota classe d'actes i contractes d'administració ordinària sobre qualsevol classe de béns o drets, mitjançant els pactes i condicions que jutge convenients, i en aquest sentit, constituir, modificar, i extingir contractes de tota classe, especialment d'arrendament; exercitar i complir tota classe de drets i obligacions, fins i tot en comunitats; reconéixer, acceptar, pagar i cobrar deutes i crèdits; donar i prendre diners a préstec, amb garantia o sense personal, de fiança, penyora, hipoteca, anticresi o qualsevol altra, podent fins i tot obligar solidàriament a la societat si hi haguera algun o alguns altres codeutors, qualsevol que siga la quantia que en el dèbit corresponga a cada prestatari.
4. Realitzar tota classe d'actes i contractes d'adquisició, disposició, alienació o gravamen sobre tota classe de béns o drets, mobles o immobles, mitjançant, els pactes i condicions que jutge convenient, i en aquest sentit, comprar, vendre, permutar, cedir en pagament o per a pagament, realitzar aportacions, retractes, opcions i tempteigs; concertar contractes d'arrendament financer o lísing, sobre qualsevol classe de béns, fins i tot immobles; constituir, modificar, subrogar, posposar, extingir i cancel·lar penyores, hipoteques i anticresis, servituds, usdefruits i qualssevol drets reals; realitzar agrupacions, segregacions, divisions, declaracions d'obra nova, obra derruïda i constitucions en propietat horitzontal.
5. Decidir la participació de la societat en altres l'objecte de la qual siga idèntic o anàleg i concórrer a la seua constitució, modificació i dissolució, exercitant tots els drets i obligacions inherents a la qualitat de soci i acceptar i exercir càrrecs en aquestes.
6. Prendre part en concursos i subhastes, formulant propostes, acceptant adjudicacions i prestant, si és procedent, les fiances o garanties mobiliàries o immobiliàries que s'exigisquen.
7. Portar la firma i actuar en nom de la societat en tota classe d'operacions bancàries, obrint i tancant comptes corrents, ordinaris o de crèdit, disposant d'aquests; intervenir en lletres de canvi com a lliurador, acceptant, avalista, endossant, endossatari o tenidor d'aquesta, obrir crèdits, amb garantia o sense, i cancel·lar-los; fer transferències de fons, rendes, crèdits o valors, usant qualsevol procediment de gir o moviment de diners; aprovar saldos de comptes, liquidacions; constituir i retirar depòsits, compensar comptes, formalitzar canvis; tot això realitzable, tant amb el Banc d'Espanya i la Banca Oficial, com en entitats bancàries privades, caixes d'estalvi, inclosa la postal, i qualsevol organisme de l'administració de l'Estat.
8. Nomenar, destinar i acomiadar tot el personal de la societat, assignant-li els sous i gratificacions que hi escaiguen.
9. Conferir poders a qualsevol persona, generals, mercantils o especials, en els termes que considere convenients i amb la denominació a l'apoderat de gerent, o la que estime adequada, amb facultat o sense de substitució, i revocar-los.
10. Organitzar, dirigir i inspeccionar el funcionament de la societat i executar els acords de la junta general.
11. Elaborar els pressupostos, programes i la resta de documentació economicofinancera exigida pels preceptes d'obligada aplicació a les empreses de la Generalitat per la normativa d'hisenda pública de la Generalitat.
12. Presentar cada any a la junta general ordinària els comptes anuals, informe de gestió i tots els altres documents que siguen exigits per la normativa aplicable.
Article 22. Delegació de facultats i apoderaments
a) El consell d'administració, per a la millor realització de les seues funcions, podrà:
1. Delegar, amb caràcter permanent o temporal, determinades funcions en el president i consellers.
2. Conferir apoderaments especials per a casos concrets sense limitació de persones.
b) Tota delegació permanent de facultats del consell requerirà el vot favorable de les dues terceres parts dels components d'aquest.
Article 23. Funcions del president
El president del consell d'administració tindrà la consideració de president de la societat i li correspon:
a) La representació del consell d'administració amb els més amplis poders, podent prendre, en circumstàncies especials i sota la seua responsabilitat, les mesures que jutge convenients als interessos de la societat, donant compte posteriorment al consell d'administració.
b) L'alta inspecció de tots els serveis de la societat i vigilància del desenvolupament de l'activitat social.
c) Vetlar pel compliment dels estatuts i dels acords presos pel consell.
d) Dirigir les tasques del consell d'administració, convocar les reunions d'aquest, fixar l'ordre del dia de les reunions i presidir-les, dirigir les deliberacions, dirimir els empats amb el seu vot de qualitat i alçar les sessions.
e) Visar els certificats que expedisca el secretari, les actes de les reunions, els balanços, comptes, estats i memòries que hagen de ser sotmesos a la junta general.
f) Decidir en totes aquelles qüestions no reservades al consell ni al gerent o que aquell li delegue.
g) Proposar al consell el nomenament i la separació del gerent de la societat, com també la seua retribució.
h) Les altres facultats atribuïdes pels estatuts.
Article 24. Funcions del secretari
Correspon al secretari del consell d'administració
a) Certificar les actes i els acords dels òrgans socials.
b) I qualsevol altra facultat que li conferisquen les disposicions legals vigents.
Article 25. El gerent
El gerent serà designat pel consell d'administració, el qual, reservant-se les facultats necessàries per a assegurar el govern de la societat, assignarà a aquest l'exercici permanent i efectiu d'aquelles facultats de gestió i executives que estime convenients, dins dels límits i d'acord amb les directrius assenyalades pel consell.
Article 26. Lletrat assessor
El consell d'administració designarà un lletrat assessor que reunirà els requisits establits per la legislació vigent, perquè realitze les funcions previstes en aquesta, en el cas que en la societat concórreguen els requisits legals que així ho exigeixen.
Article 27. Retribució del consell
La retribució dels consellers serà mitjançant dietes per assistència a les reunions i despeses de desplaçament.
TÍtol IV
Règim, exercici i mitjans econòmics
i aplicació de beneficis
Article 28. Règim econòmic
Mentre la societat tinga la condició d'empresa de la Generalitat, el seu règim econòmic i financer s'ajustarà a la normativa específica vigent i a la Llei de 22 de desembre de 1989 i la resta de disposicions ordenadores del règim jurídic de les societats anònimes.
Article 29. Exercici econòmic
Els exercicis socials coincidiran amb els anys naturals, i es tancarà el 31 de desembre de cada any.
Article 30. Mitjans econòmics
La societat mercantil Institut Valencià d'Habitatge, SA, comptarà entre els seus mitjans econòmics amb els següents:
a) Les consignacions que figuren en la Llei de pressupostos de la Generalitat.
b) Els productes i renda del patrimoni d'habitatge que li transferisca la Generalitat.
c) Les subvencions, aportacions i donatius que reba de l'Estat, Generalitat i la resta d'entitats públiques o privades i particulars.
d) Els ingressos ordinaris i extraordinaris que estiga autoritzada a percebre.
e) Els beneficis que obtinga en les seues operacions comercials i anàlogues.
f) Els préstecs que li atorguen entitats oficials de crèdit, caixa postal, caixes d'estalvi i bancs inscrits en el seu Registre Oficial.
g) Els productes i renda del patrimoni de sòl i habitatge propis de la societat.
h) Els altres que puguen determinar-se d'acord amb l'ordenament jurídic vigent.
Article 31. Comptes anuals
Els comptes anuals comprendran el balanç, el compte de pèrdues i guanys i la memòria; aquests documents formen una unitat; es redactaran en la forma i amb el contingut que estableixen la Llei especial i el codi de comerç.
L'òrgan d'administració està obligat a formular, en el termini màxim de tres mesos comptadors a partir del tancament de l'exercici social, els comptes, l'informe de gestió i la proposta d'aplicació del resultat, així com, si és procedent, els comptes i l'informe de gestió consolidats.
Els comptes anuals i l'informe de gestió hauran de ser firmats pel consell d'administració.
Article 32. Control i verificació de la gestió social
La verificació dels comptes anuals i de l'informe de gestió per auditors de comptes es realitzarà en la forma i casos que determina la Llei especial.
El consell d'administració podrà disposar en qualsevol moment la censura dels comptes i de les activitats socials per auditors, censors o experts independents de la societat.
Article 33. Aplicació de resultats i reserva legal
Els comptes anuals s'aprovaran per la junta general, qui resoldrà sobre l'aplicació del resultat de l'exercici d'acord amb el balanç aprovat.
Tots els beneficis resultants, excepte els que, si és el cas, hagueren sigut objecte de legal repartiment, s'aplicaran en la seua totalitat a la constitució de reserves que es materialitzaran necessàriament amb l'adquisició de terrenys, construcció en ells de nous habitatges, adquisició d'immobles per a rehabilitar els seus habitatges, actuacions urbanístiques, gestió de sòl, d'infraestructures i qualsevol altra activitat inclosa en el seu objecte social, o en inversions la situació i destinació dels quals responga igualment a la realització d'activitats incloses en l'objecte de la societat.
En tot cas, una xifra igual al deu per cent del benefici de l'exercici es destinarà a la reserva legal fins que aquesta abaste, almenys, el vint per cent del capital social. La reserva legal, mentre no supere el límit indicat, només podrà destinar-se a la compensació de pèrdues en el cas que no existisquen altres reserves disponibles suficients per a aquest fi.
Article 34. Depòsit en el Registre Mercantil
El depòsit en el Registre Mercantil dels comptes anuals i la resta de documents que estableix la Llei especial i el Reglament del dit Registre es farà, en els casos i termes que determinen, dins del mes següent a l'aprovació d'aquelles per la junta general.
TÍtol V
Dissolució i liquidació
Article 35. Dissolució de la societat
La societat es dissoldrà per acord de la junta general o per qualsevol de les altres causes i amb els requisits establits en la Llei especial.
En adoptar-se l'acord de dissolució, la junta general, prèvia proposta del consell d'administració, regularà fil per randa la forma de portar a efecte la liquidació, divisió i pagament de l'haver social, conforme a la legislació vigent mercantil i l'especifica de la Generalitat per a les empreses públiques.
Article 36. Liquidació de la societat
Una vegada dissolta la societat, s'obrirà el període de liquidació, excepte en els supòsits en què legalment no escaiga.
L'actiu que resulte de la societat, una vegada extingit el passiu, serà realitzat, i el producte net de la liquidació, una vegada satisfets els impostos corresponents o garantit el pagament d'aquests, es distribuirà entre els socis.
Article 37. Comissió liquidadora
El consell d'administració quedarà constituït en comissió liquidadora, en nombre senar i amb les més àmplies facultats, llevat que la junta general, en acordar la dissolució, determine una altra cosa, en tot allò que permeta la legislació vigent.
Si fóra el nombre parell, cessarà en el càrrec el conseller més jove.
TÍtol VI
Societat unipersonal
Article 38

linea
Mapa web