LLEI 9/1998, de 15 de desembre, de la Generalitat Valenciana, de Pesca Marítima de la Comunitat Valenciana. [1998/Q11013]
(DOGV núm. 3395 de 17.12.1998) Ref. Base de dades 3095/1998
-
Anàlisi jurídica
-
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria Agricultura, Pesca i Alimentació;Presidència de la Generalitat Grup temàtic: Legislació Matèries: Caça i pesca Descriptors: Temàtics: indústria pesquera, pesca marítima, pesca esportiva, pesca tradicional, recurs marí, mol.lusc, cria de mol.luscos, aqüicultura, associació, pescador
LLEI 9/1998, de 15 de desembre, de la Generalitat Valenciana, de Pesca Marítima de la Comunitat Valenciana. [1998/Q11013]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans que les Corts Valencianes han aprovat i jo, d'acord amb el que estableixen la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, en nom del rei, promulgue la llei següent:
PREAMBUL
1. La condició de la Comunitat Valenciana com a costera, extensament riberenca de la Mediterrània, n'explica la presència i el protagonisme de l'activitat pesquera.
El sector pesquer ocupa una posició important en l'economia valenciana, com es desprén de les dades bàsiques sobre les seues dimensions: la flota està integrada per 1.100 embarcacions i la seua activitat genera una ocupació directa per a més de 6.000 persones; el volum de captures prop de les 60.000 tones anuals suposa una xifra de negoci superior als 15.000 milions de pessetes.
Però la presència i l'activitat d'una flota nombrosa implica paral·lelament una especial afectació dels recursos pesquers que hi ha al litoral marítim de la Comunitat Valenciana, que també constitueixen una riquesa pròpia, recursos naturals que cal preservar per a l'esdevenidor.
Per una altra banda està emergent, com a complement o alternativa, amb possibilitats al litoral valencià, l'activitat d'aqüicultura marina, de conreu de peixos d'espècies marines, de crustacis i de mol·luscos.
Aquestes són les realitats a les quals vol atendre aquesta llei, amb la mar i les espècies animals d'aquesta com a referents genèrics: són la pesca i el marisqueig, i amb aquests també l'aqüicultura marina, amb un interés especial per la perspectiva professional de la pesca, amb tot el procés econòmic que comporta, però tractant també d'ordenar realitats complementàries, com és l'exercici recreatiu.
2. La voluntat de regulació de l'activitat i del sector pesquer per part de la Generalitat Valenciana troba com a límit la distribució de les competències sobre aquest àmbit entre l'estat i la comunitat autònoma. Però també cal considerar, molt especialment, els articles 38 i 39 del Tractat de Roma, que estableix els objectius i mètodes per a l'organització de la política agrària comuna, que inclou l'activitat pesquera, així com les determinacions de la política comuna de pesca adoptada el 1983 per les institucions de la Comunitat Europea.
D'acord amb els articles 148.1.11 i 149.1.19 de la Constitució, l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana incorpora els títols competencials següents. Per una banda l'article 31.17 de l'Estatut atribueix a la Generalitat Valenciana la competència exclusiva en matèries de «pesca en aigües interiors, marisqueig, aqüicultura», i l'article 32.7 estableix que «en el marc de la legislació bàsica de l'estat i, si escau, en els termes que aquesta establisca, correspon a la Generalitat Valenciana el desplegament legislatiu i l'execució» en la matèria d'«ordenació del sector pesquer». Queden reservades a l'estat la competència exclusiva en la matèria de «pesca marítima» (tret de les aigües interiors) i la normativa bàsica d'ordenació del sector pesquer.
Complementàriament cal tenir en compte pel que fa als ensenyaments professionals pesquers els articles 149.1.30 de la Constitució i 35 de l'Estatut d'Autonomia.
3. Sobre l'actual conjunt normatiu molt dispers que fa referència a la pesca marítima, al marisqueig, a l'aqüicultura, i a l'ordenació de tot el procés econòmic del sector pesquer, amb disposicions procedents de la Unió Europea, de l'estat i de la pròpia comunitat autònoma, aquesta llei vol satisfer la necessitat de disposar, a la Comunitat Valenciana, pel que fa a la pesca en el seu litoral i al servei del seu sector pesquer, d'una norma de referència del màxim rang en totes les matèries esmentades, fins on ho permeten les competències autonòmiques.
Precisament, el títol I de la llei, sota el rètol «Disposicions generals», fixa en termes generals els objectes materials d'aquesta, i atent després l'element territorial, tenint en compte que aquest és especialment important per ala delimitació competencial en relació amb les matèries afectades:
a) La pesca marítima, inclusivament la d'esbarjo, a les aigües interiors del litoral de la Comunitat Valenciana.
Actualment aquestes aigües marítimes interiors estan fixades per relació a les línies de base rectes establides, per a la delimitació de les aigües jurisdiccionals espanyoles, pel Reial Decret 2.510/1977, de 5 d'agost.
b) El marisqueig, en tot el litoral marítim de la Comunitat.
c) L'activitat de cultius marins, igualment a tot el litoral valencià, a més de la realització d'aquest en terra.
d) La regulació específica del sector pesquer valencià, i de la seua activitat econòmica ( a banda l'activitat extractiva que constitueix pròpiament al pesca), amb el desenvolupament de l'ordenació general del sector pesquer establida bàsicament per l'estat.
A la Unió Europea la política comuna de la pesca, pel que fa a les activitats d'explotació, es basa en els objectius generals de protegir i conservar disponibles i accessibles els recursos marins aquàtics vius i organitzar sobre una base sostenible l'explotació racional i responsable, en condicions econòmiques i socials adequades al sector, tot tenint en compte les seues repercussions en l'ecosistema marí, i prenent en consideració en particular tant les necessitats dels productors com les dels consumidors.
Aquesta llei s'inspira, en la configuració d'una política pròpia de la Comunitat Valenciana, pel que fa a les pesqueres i el sector pesquer valencians, en uns principis paral·lels, que s'imposen a l'administració pesquera de la Generalitat Valenciana com a finalitats a la consideració d eles quals ha de dirigir-ne l'esforç.
4. Dins del títol competencial de desplegament normatiu i execució en matèria d'ordenació del sector pesquer, tenen cabuda qüestions molt diverses que recorren tot el procés econòmic de l'activitat pesquera, des de l'extracció fins a la completa comercialització dels productes, passant per l'organització dels productors i els agents econòmics afectats.
Tots aquest aspectes queden perfectament diferenciats al llarg del text de la llei, de manera que es dediquen títols específics a les disposicions relatives a la comercialització (títol VI), així com a la regulació de les confraries de pescadors (títol VII), i s'inclou en el títol II, «Del sector pesquer», els altres aspectes relatius al sector productiu pesquer.
Aquest títol II incorpora la regulació, en ocasions procedent de la normativa bàsica estatal, de les condicions de construcció de nous vaixells, de la modernització i reestructuració de la flota, i de l'establiment i canvi de la base oficial dels vaixells en els ports de la Comunitat Valenciana, i en relació amb això s'orienten les mesures administratives de foment als objectius adequats als principis generals establits per la llei.
Per una altra banda, la llei manté, recolza i promou per a l'esdevenidor les actuacions administratives adreçades a la formació professional dels pescadors, així com la preparació dels joves que vulguen incorporar-se a les activitats pesqueres. A més a més es constaten les competències autonòmiques per al certificat de la professionalitat per a l'exercici de l'activitat pesquera.
5. Les aigües interiors del litoral marítim de la Comunitat Valenciana constitueixen el límit espacial de la competència autonòmica de reglamentació de l'activitat pesquera extractiva.
Limitades les aigües interiors per les línies de base rectes per a la delimitació de les aigües jurisdiccionals espanyoles, aleshores el sentit d'aquesta competència autonòmica no pot trobar-se en l'establiment de regulacions pròpies i completes de determinades modalitats de pesca, ja que aquestes mai no s'exerciten únicament a les aigües interiors, sinó que les transvasen, i queden subjectes a una doble competència normativa, l'autonòmica per a les aigües interiors i l'estatal per a les exteriors. Així, doncs, la substància, la viabilitat i el contingut de la competència autonòmica cal buscar-la en les particularitats del medi marí sobre el qual pot incidir concretament aquesta competència, adoptant disposicions de caràcter especial adequades a aquestes particularitats, ja siga imposant determinades singularitats, per a les aigües interiors del litoral valencià, en el règim de les modalitats de pesca admeses, ja siga adoptant règims diferenciats per a determinades zones amb una finalitat protectora dels recursos.
Aquestes disposicions s'han situat totes, sistemàticament, en el títol III, a fi de destacar la seua limitació comuna a les aigües marítimes interiors, que no regeix per a les altres disposicions de la llei.
Pel que fa al règim general de l'activitat extractiva professional, en les distintes modalitats de pesca, es parteix que la pesca en les aigües interiors de la Comunitat Valenciana es realitzarà, amb caràcter general, d'acord amb la regulació del règim, condicions i característiques que l'estat establisca per a les aigües exteriors, tret del que s'estableix en aquesta llei i en el seu desplegament reglamentari, i en tot cas d'acord amb la reglamentació de la pesca a la Mediterrània adoptada per la Unió Europea que li siga aplicable.
En al regulació de cada modalitat de pesca marítima es disposen per la llei determinades especialitats per al seu exercici en les aigües interiors del litoral valencià, o s'anticipa l'interés sobre determinats aspectes, i es reclama per a aquests ordenacions tècniques específiques que cal que adopte el Govern Valencià.
En la mateixa línia i amb el mateix enfocament integrador dels règims en les aigües interiors i exteriors, s'admet a la pesca en les aigües interiors a aquelles embarcacions amb base als ports de la Comunitat Valenciana que estiguen en possessió d'una llicència de pesca per a les aigües exteriors del litoral marítim d'aquesta comunitat, en la modalitat autoritzada, tot i salvant expressament i clarament la possibilitat que el Govern Valencià, per a aquestes aigües interiors, puga establir autoritzacions especials per a determinades zones o per a modalitats concretes.
La regulació de la pesca marítima d'esbarjo s'inclou en la llei ja que les mesures protectores dels recursos marins han d'imposar-se no sols a l'exercici professional de la pesca, sinó amb igual o major raó a la pesca recreativa, els límits de la qual cal traçar. En qualsevol cas, el règim de l'activitat pesquera d'esbarjo s'adopta dels del reconeixement de la seua contribució al dinamisme turístic i econòmic de la nostra costa.
Per a la protecció singular de zones determinades, pel seu especial interés per a la preservació i regeneració dels recursos pesquers, a les aigües interiors del litoral marítim de la Comunitat Valenciana, es crea la figura de les «zones protegides d'interés pesquer», amb una configuració tècnica en principi unitària, però que ja en el propi text legal diferencia modalitats, amb especialitats d'abast molt diferent.
Les zones protegides d'interés pesquer han de declarar-se administrativament, en el supòsit general, mitjançant un decret del Govern Valencià; i en el supòsit especial de les àrees d'instal·lació d'esculls artificials la declaració correspon a la mateixa conselleria competent en matèria de pesca marítima en autoritzar la instal·lació de l'escull. Les zones protegides poden qualificar-se com a «reserves marines d'interés pesquer», sense més transcendència que l'especial denominació, quan les condicions singulars de l'àrea que s'ha de protegir i l'interés elevat en la regeneració dels recursos pesquers determinen una protecció major, de caràcter integral.
A la nova figura es recondueixen les declaracions vigents de zones protegides, i queden qualificades com a reserves marines d'interés pesquer les zones de les aigües circumdants a l'illa de Tabarca i de les aigües de l'entorn del cap de Sant Antoni.
6. El títol IV de la llei es dedica diferenciadament al marisqueig, que s'entén com a activitats adreçades a l'extracció de mol·luscos (gasteròpods, bivalves i cefalòpods) i equinoderms del medi marí, amb la utilització d'arts i instruments de pesca específics per a cada espècie. D'aquesta manera el marisqueig no és sinó una espècie de pesca marítima, la qual concorre sobre la base de dos pressupostos: que el recurs extret siga marisc, i que la captura es realitze amb arts i instruments específicament destinats a la captura de marisc, de manera artesanal.
La llei tracta el marisqueig des de la perspectiva professional, sense perjudici del que puga resultar del règim de la pesca d'esbarjo. La mateixa llei sotmet a llicència administrativa de la conselleria competent en matèria de pesca marítima el marisqueig a peu i la recol·lecció des d'embarcació de mol·luscos bivalves, sense perjudici de la llicència específica que es puga exigir pel Govern Valencià per a unes altres modalitats de marisqueig des d'embarcació.
7. L'aqüicultura constitueix una important activitat econòmica a la Unió Europea, i es troba en plena expansió a la Comunitat Valenciana, que comença a implantar-se per a noves espècies de peixos, i no sols de marisc. L'aqüicultura augmenta la disponibilitat de peix i marisc, i contribueix a reduir el dèficit comercial comunitari d'aquests productes, determinant de les importants ajudes comunitàries establides per al desenvolupament d'aquest sector, i constitueix a més a més una alternativa a les restriccions en la flota i en els caladors imposades per a evitar la sobreexplotació dels recursos.
El títol V de la llei, dedicat als cultius marins, aporta una regulació adequada a la realitat de l'aqüicultura a la Comunitat Valenciana, reduïda però en expansió, amb un règim simple, concentrat en l'aspecte de l'autorització de les activitats, de tal manera que el seu foment es produïsca per la via de les ajudes econòmiques comunitàries i facilitant les tramitacions administratives, tot això sense perjudici de l rigor en el control d'unes activitats que es produeixen i incideixen plenament en el medi natural.
8. Les mesures de comercialització dels productes de la pesca constitueixen una anella essencial de la cadena de la política pesquera comunitària, i al seua amplitud redueix inevitablement l'àmbit de les decisions que poden adoptar-se en una comunitat autònoma com la valenciana, amb competències de desplegament normatiu de les bases estatals d'ordenació del sector pesquer.
Les bases del mercat comunitari dels productes de la pesca i de l'aqüicultura descansen en normes comunes de mercat, en un sistema de preus, en organitzacions de productors i en un règim comercial comú amb tercers països. Les normes són simples, per a ser més eficaces i millorar la coordinació entre la política de comercialització i la de conservació. El millor exemple el constitueix el Reglament (CEE) 2.847/1993 del Consell, de 12 d'octubre, mitjançant el qual s'estableix un règim de control aplicable a la política pesquera comuna.
D'acord amb la normativa comunitària i estatal, i al servei de l'interés del sector pesquer valencià, es manté la concentració de l'oferta a les llotges dels ports pesquers de la Comunitat Valenciana, com a centres de contractació dels productes frescos de la pesca, però alhora com a establiments portuaris per al control tècnic dels productes pesquers frescos desembarcats.
Com a mesura pròpia de coordinació entre la política de comercialització i la de conservació s'incideix en les exigències d'acreditació dels productes de la pesca i de l'aqüicultura durant la seua comercialització, i s'estableix una mesura informativa sobre les espècies pesqueres i en especial sobre talles mínimes autoritzades d'aquestes.
9. L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana no contempla específicament el títol competencial de confraries de pescadors, però el Tribunal Constitucional té reiteradament declarat que les confraries de pescadors com a matèria, i les competències sobre aquesta, es troben immerses en l'ordenació del sector pesquer.
Els antecedents remots de les confraries de pescadors cal cercar-les nou segles enrere, sobre la idea de constituir unes institucions de base associativa dels i les professionals de la pesca amb finalitats de previsió social i organització laboral, tot i haver patit una constant evolució paral·lelament a la de la vida política i social del país.
El títol VII de la llei incorpora una regulació completa de les confraries de pescadors de la Comunitat Valenciana, tot respectant el marc normatiu estatal que empara aquestes tradicionals corporacions, que encara estan cridades a complir en l'esdevenidor funcions importants.
La regulació que estableix la llei s'orienta pels principis següents:
- Un principi dispositiu, que deixa en mans dels professionals de la pesca la pròpia constitució de les confraries, i el seu major o menor àmbit funcional, a partir del mínim de constituir òrgans de consulta i de col·laboració amb l'administració en la promoció del sector pesquer i en la defensa dels seus interessos.
- L'autonomia organitzativa de les confraries, a les quals s'imposen unes mínimes exigències de representativitat d'algun dels seus òrgans rectors, la configuració i la denominació de la qual es pot establir lliurement.
- L'autonomia funcional que es reconeix i garanteix les confraries, no obsta per a afirmar i habilitar unes efectives facultats sobre aquestes per part de l'administració pesquera de la Generalitat Valenciana, i en particular de la conselleria competent en matèria de pesca marítima.
Atés que es parteix d'un mapa consolidat de confraries de pescadors, la llei reconeix aquestes confraries existents, sense altra cosa que exigir-los l'adequació a aquesta, en un termini raonable de les seues disposicions estatutàries.
TITOL I
Disposicions generals
Article 1. Objecte
Aquesta llei té per objecte la regulació de la pesca marítima, del marisqueig i de l'aqüicultura marina, en l'àmbit de les competències de la Comunitat Valenciana, i l'establiment així mateix de l'ordenació específica del seu sector pesquer.
Article 2. Ambit general
1. En relació amb l'àmbit territorial de les competències de la Generalitat Valenciana, les disposicions d'aquesta llei, atenent a les matèries concretes objecte de la seua regulació, tindran l'abast territorial d'aplicació diferent que es determina en l'article següent.
2. A l'efecte d'aquesta llei s'entén per recursos o espècies marines qualsevol espècie de la fauna i flora que de forma permanent o temporal tinga el seu cicle vital al medi marí i siga susceptible d'aprofitament amb qualsevol finalitat.
Article 3. Aplicació territorial
1. Les disposicions relatives a la pesca, comprensives de la regulació de la gestió i protecció dels recursos marins i de les característiques i condicions de l'activitat pesquera, seran aplicables en les aigües marítimes interiors.
Són aigües interiors les aigües marítimes situades a l'interior de les línies que delimiten el mar territorial.
2. A la pesca marítima d'esbarjo practicada en les aigües interiors de la Comunitat Valenciana li seran únicament aplicables les disposicions d'aquesta llei, i del seu desplegament reglamentari, que tinguen expressament per objecte la regulació directa d'aquesta.
3. Les normes reguladores del marisqueig s'aplicaran a la zona maritimoterrestre, les aigües marítimes interiors i el mar territorial.
4. Les disposicions reguladores de l'aqüicultura marina seran aplicables a totes les activitats d'aquesta naturalesa realitzades en terra, en la zona maritimoterrestre, les aigües marítimes interiors i el mar territorial.
5. Les disposicions de desenvolupament de les bases de l'ordenació del sector pesquer, comprensives de la regulació del desembarcament, transport i comercialització dels productes de la pesca i del règim del sector productiu i econòmic pesquer, estenen la seua aplicació a tot el territori de la comunitat.
Article 4. Principis
L'actuació, normativa i executiva, de la Generalitat Valenciana, i de l'administració d'aquesta, s'adreçarà principalment al compliment de les finalitats següents:
a) La protecció dels caladors del litoral marítim de la Comunitat Valenciana.
b) La conservació dels recursos pesquers del litoral valencià.
c) L'explotació racional d'aquests recursos.
d) La racionalització de les estructures pesqueres en funció dels recursos existents.
e) La millora de les condicions de comercialització i transformació a la Comunitat Valenciana dels productes de la pesca.
f) La millora de la qualificació professional, de les rendes i de les condicions de vida i de treball dels pescadors.
g) El foment de l'aqüicultura al litoral de la Comunitat Valenciana.
h) La vertebració del sector pesquer valencià.
i) Ordenar la pesca marítima d'esbarjo.
TITOL II
Del sector pesquer
Article 5. Construcció de vaixells
1. D'acord amb la legislació bàsica d'ordenació del sector pesquer, la construcció de nous vaixells, per a l'establiment de la seua base en ports de la Comunitat Valenciana, requerirà autorització de la conselleria competent en matèria de pesca marítima pel que fa a la seua destinació a l'activitat pesquera.
2. Sense perjudici del que s'ha dit anteriorment, l'exercici de l'activitat pesquera autoritzada a un vaixell de nova construcció quedarà condicionat a l'obtenció de la corresponent llicència de pesca per a un calador determinat.
Article 6. Modernització de la flota
En compliment de l'ordenació bàsica del sector pesquer, la modificació de les característiques i condicions tècniques de les embarcacions pesqueres que tinguen establida la seua base en ports de la Comunitat Valenciana, haurà de ser autoritzada prèviament per la conselleria competent en matèria de pesca marítima.
Article 7. Canvis de base
1. L'establiment de la base oficial d'un vaixell en ports de la Comunitat Valenciana, tant en els casos de nova construcció com en els de canvi entre ports de la Comunitat Valenciana, caldrà autorització de la conselleria competent en matèria de pesca marítima, després de sentida la confraria de pescadors de la destinació del vaixell, per al control de l'adaptació de les capacitats de la flota a les modalitats de pesca i als caladors existents al litoral de la Comunitat Valenciana, y tenint en compte les característiques i particularitats del port i les possibilitats de comercialització i de prestació de serveis.
2. L'administració pesquera de la Generalitat Valenciana defensarà els interessos del sector pesquer de la comunitat en els procediments en què intervinga de canvis de base entre ports de diferents comunitats autònomes.
Article 8. Mesures de foment
1. L'administració pesquera autonòmica fomentarà la renovació, modernització i reestructuració de la flota pesquera de la Comunitat Valenciana, mitjançant la concessió d'ajudes públiques a les accions del sector amb aquest objecte, d'acord amb els fons procedents de l'estat i de la Unió Europea, i els que habilite com a propis la Generalitat Valenciana.
2. El règim de les ajudes a la construcció de nous vaixells atendrà als objectius següents:
a) La substitució d'embarcacions envellides.
b) La incorporació de noves tecnologies.
c) La millora de la rendibilitat de les explotacions pesqueres.
d) La millora de les condicions de vida i treball, de la seguretat i salut en el treball, així com, de la seguretat de la vida humana en la mar.
3. Les mesures per al foment de la modernització de la flota s'adreçaran al compliment dels objectius següents:
a) Racionalitzar les operacions de la pesca.
b) Millorar les condicions de conservació a bord dels productes, per a garantir-ne la qualitat.
c) La millora de les condicions de vida i treball, de la seguretat i salut en el treball, així com, de la seguretat de la vida humana en la mar.
d) Promoure la instal·lació d'equips de control de les operacions de la pesca.
Article 9. Accions prioritàries
Es consideren prioritàries, a l'efecte de la concessió de les ajudes públiques per l'administració de la Generalitat Valenciana, sense perjudici dels condicionants que puguen venir imposats per les administracions finançadores, estatal o europea, les accions següents:
a) Les accions que s'adeqüen als plans i programes plurianuals i sectorials de la Comunitat Valenciana.
b) Les accions destinades a la protecció dels recursos pesquers, entre elles les de paralització temporal de l'activitat dels vaixells de pesca, amb la cobertura de les conseqüències que se'n deriven.
c) Les accions destinades a la disminució de l'ús i utilització d'arts no selectives.
d) Aquelles que milloren significativament les condicions higienicosanitàrias de les explotacions.
Article 10. Promoció de la formació professional
1. L'administració de la Generalitat Valenciana promourà la capacitació i el reciclatge professional dels pescadors i les pescadores, així com la preparació de la joventut que vulga incorporar-se a les activitats pesqueres.
2. Amb aquest objecte hauran de realitzar-se les actuacions administratives següents:
a) La planificació i programació de les accions formatives prioritàries per al sector pesquer.
b) La realització de les activitats formatives, en coordinació i col·laboració amb unes altres institucions públiques i privades.
c) L'obtenció de recursos econòmics i la seua aportació per al foment dels ensenyaments nauticopesquers.
d) L'elaboració d'estudis, a fi d'avaluar les necessitats formatives i de reciclatge professional en l'àmbit maritimopesquer.
Article 11. Certificat de la professionalitat
En el marc de la normativa bàsica estatal aplicable, l'administració pesquera autonòmica establirà les condicions i els requisits per a l'obtenció dels certificats de professionalitat que siguen necessaris per a l'exercici de l'activitat pesquera.
TITOL III
De la pesca marítima en aigües interiors
CAPITOL I
De la pesca professional
Article 12. Règim general
La pesca en les aigües marítimes interiors de la Comunitat Valenciana es realitzarà de conformitat amb la reglamentació de la pesca en la Mediterrània adoptada per la Unió Europea que li siga d'aplicació, i amb el que s'estableix en aquesta llei, en especial en aquest títol III, i el seu desplegament reglamentari, i, en allò no previst especialment, d'acord amb la regulació del règim, condicions i característiques que l'estat establisca per a les aigües exteriors.
Article 13. Autorització de l'activitat
1. L'activitat d'explotació dels recursos marins pel sector pesquer tindrà el caràcter de professional i es realitzarà pels titulars i embarcacions que disposen de les autoritzacions administratives legalment exigides per al seu exercici.
2. Les embarcacions que tinguen establida la seua base en ports de la Comunitat Valenciana i que estiguen en possessió d'una llicència de pesca per a les aigües exteriors del litoral marítim d'aquesta comunitat, podran exercir la pesca en les seues aigües interiors, en la modalitat autoritzada, i no seran vàlids a aquest efecte els permisos temporals de canvi de modalitat de pesca.
3. El Govern Valencià, per a aquestes aigües interiors, podrà establir autoritzacions especials per a determinades zones o per a modalitats concretes.
Article 14. Modalitats
1. Les modalitats de pesca aptes per al seu exercici en les aigües interiors de la Comunitat Valenciana són:
a) Arrossegament de fons.
b) Cèrcol.
c) Arts menors d'art de fons.
d) Arts menors de parany.
e) Arts menors d'ham.
f) Morunes.
2. El Govern Valencià podrà declarar l'aptitud d'unes altres modalitats, així com l'exclusió d'alguna d'aquestes, i es basarà en la situació dels caladors de cada modalitat.
Article 15. Canvis temporals de modalitat
La conselleria competent en matèria de pesca marítima podrà autoritzar, per a les aigües interiors, canvis de modalitat de pesca de caràcter temporal a les embarcacions que tinguen establida la seua base en ports de la Comunitat Valenciana.
Article 16. Pesca d'arrossegament de fons
1. La pesca d'arrossegament de fons és la que exerceix una embarcació que remolca, en contacte amb el fons, un art de xarxa amb portes, amb la finalitat de capturar espècies demersals de la fauna marina.
2. El Govern Valencià, en la regulació especial que puga establir-se per a la pràctica d'aquesta modalitat en aigües interiors, considerarà l'exclusió del seu exercici sobre les prades de fanerògames marines i garantirà la deguda protecció dels juvenils de la fauna marina.
Article 17. Pesca de cèrcol
1. La pesca amb arts de cèrcol és la que es realitza amb una xarxa de forma rectangular que embolica la pesca mitjançant un rodeig, i es tanca en forma de bossa per la part inferior per a procedir a la seua captura. L'art, en els seus extrems, acaba en punys. L'objectiu d'aquesta modalitat és la captura d'espècies pelàgiques de la fauna marina.
2. Es prohibeix la pesca de cèrcol amb art de mosca.
Article 18. Pesca amb arts d'art de fons
1. La pesca amb arts d'art de fons consisteix en la utilització d'arts formats per un o més draps de xarxa, compostos d'elements rectangulars, armats entre dues ralingues, la superior proveïda d'elements de flotació i la inferior de llasts. Els arts es calen en posició vertical a diferent alçada, segons les espècies que cal capturar, i els exemplars romanen emmallats o embossats.
2. Es diferencien els següents dos tipus d'arts d'art de fons admesos:
a) Trasmall. És l'art fix format per peces de tres draps de xarxa, cosits a les mateixes ralingues, les xarxes exteriors hauran de ser iguals entre sí i tenir les mateixes malles amb iguals dimensions i igual diàmetre de fil, i el drap interior de malles serà de grandària inferior però podrà ser aquest drap major que els exteriors.
b) Beta o solta. Art d'art de fons fix de fons, de forma rectangular, constituït per vàries peces de xarxa, cada una formada per un sol drap.
3. El Govern Valencià podrà regular aquests arts per a la seua utilització en les aigües interiors.
Article 19. Pesca amb arts de parany
1. S'inclouen en la modalitat de pesca amb arts de parany la que utilitza útils de pesca que es calen fixos al fons i actuen a manera de trampa per a la captura de crustacis. Aquests útils, anomenats nanses, s'uneixen a una ralinga mare.
2. No es permet la utilització de nanses dirigides a la captura de peixos.
Article 20. Pesca amb arts menors d'ham
1. En la modalitat de pesca amb arts menors d'ham els ormeigs que poden utilitzar-se són aquests:
a) Línia: és l'ormeig vertical construït per una línia mare, de la qual pengen braçolades o llinyes amb ham, la línia pot ser de mà o de canya.
b) Potera: és l'ormeig vertical de l'extrem inferior del qual penja un element llastrat, proveït de diversos hams.
c) Curricà: és l'ormeig horitzontal de remenar amb el cullerot que es remolca per una embarcació.
d) Palangrillos: són els ormeigs d'ham, de reduïdes dimensions, que consten d'un cap mare, els extrems dels quals estan fixos, del qual pengen braçolades verticals, convenientment separades.
Article 21. Pesca amb art de moruna
1. La moruna és l'art de pesca passiu i fix format per una xarxa travessera d'un sol drap calada perpendicularment a la costa amb un o dos caragols i un o dos cóps.
2. Reglamentàriament es determinaran les característiques dels arts de moruna en els seus diferents tipus, que requeriran de la seua homologació singular per l'administració pesquera. Es regularà també el període de calament i les espècies autoritzades.
3. L'administració pesquera determinarà la ubicació de les postes de calament de les morunes, que s'adjudicaran en la forma que es disposa reglamentàriament.
Article 22. Arts prohibits
1. Es prohibeix l'ús dels «arts de platja», coneguts tradicionalment com a «bolig» o «pesseta», que consisteixen en xarxes de cèrcol i d'arrossegament amollades amb l'ajuda d'una embarcació i maniobrades des de la costa.
2. Es prohibeix l'exercici de la pesca amb arts de deriva.
Article 23. Ordenacions específiques
Per al desplegament del que s'estableixen aquest capítol, el Govern Valencià adoptarà les mesures específiques d'ordenació de la pesca, entre aquestes les següents:
a) Reglamentar els arts, ormeigs, instruments i equips de pesca.
b) Delimitar zones de pesca, i elaborar per a cada zona els reglaments específics.
c) Fixar períodes de veda per a les modalitats de pesca establides en aquesta llei, així com l'horari d'activitat pesquera diària, els dies d'activitat i el temps de calament continuat dels arts, quan s'escaiga.
d) Establir les espècies autoritzades i fixar les grandàries mínimes.
CAPITOL II
De la pesca marítima d'esbarjo
Article 24. Definició
1. A l'efecte d'aquesta llei, s'entén per pesca marítima d'esbarjo aquella que es realitza per afició o esport, sense cap retribució i sense ànim de lucre. Les captures aconseguides mitjançant aquesta activitat seran destinades exclusivament al consum propi del pescador i la pescadora o per a finalitats benèfiques o socials.
2. La pesca marítima d'esbarjo podrà ser exercitada en superfície, des d'embarcació o a peu des de la costa, i submarina, nadant o bussejant a pulmó lliure.
Article 25. Llicències de pesca recreativa
1. Per a l'exercici de la pesca recreativa submarina caldrà estar en possessió de la corresponent llicència concedida per la conselleria competent en matèria de pesca marítima, que es concedirà a aquells que hagen complit 16 anys i justifiquen mitjançant un certificat mèdic que compleixen les condicions físiques necessàries i que no pateixen cap malaltia que els impedisca la pràctica normal d'aquesta activitat.
2. Per a la pesca recreativa des d'embarcació caldrà estar en possessió de llicència de la mateixa conselleria, que autoritzarà al seu titular a exercir aquesta modalitat des d'embarcacions aptes per a aquesta activitat inscrites en la llista corresponent del Registre Oficial de Vaixells.
3. Tindrà ple efecte a la Comunitat Valenciana, per a la modalitat o modalitats autoritzades segons la normativa que els establisca, els permisos de pesca recreativa emesos per l'administració de l'estat i altres comunitats autònomes, sense perjudici que els seus titulars hagen de complir, en l'exercici de la pesca recreativa en les aigües interiors de la Comunitat Valenciana, les disposicions autonòmiques que la regulen.
Article 26. Concursos de pesca
Els concursos de pesca organitzats per associacions de pesca esportiva legalment constituïdes, la zona de realització dels quals haja de reservar-se als participants, necessitaran l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de pesca marítima, sense perjudici dels informes, autoritzacions o permisos d'uns altres òrgans o administracions públiques legalment preceptius.
Article 27. Utils de pesca
1. La pesca recreativa en superfície únicament es podrà practicar amb l'ormeig d'hams.
2. En la pràctica de la pesca submarina únicament es podrà utilitzar l'arpó impulsat per mitjans mecànics.
3. Queden expressament prohibits els arts, ormeigs i útils propis de la pesca i marisqueig professionals.
4. Així mateix, es prohibeix la utilització d'explosius, i la utilització de llums i equips elèctrics o electrònics que valguen d'atracció per a la pesca.
5. La pesca submarina d'esbarjo no es podrà practicar amb la utilització d'equip autònom o semiautònom de busseig. Es presumirà aquesta pràctica il·legal quan a les embarcacions, en qualsevol circumstància, es tinguen o porten a bord simultàniament arpons de pesca i qualsevol d'aquests equips de busseig.
Article 28. Espècies
Es prohibeix la captura d'espècies protegides, vedades o de grandària inferior a allò que s'estableix reglamentàriament, o d'aquelles que siguen expressament prohibides per l'administració pesquera per a la pesca recreativa.
Article 29. Reglamentació
1. Reglamentàriament s'especificarà la temporalitat de les llicències, les condicions per a l'exercici de la pesca recreativa en les seues diferents modalitats i les característiques dels útils autoritzats. També es fixaran els períodes, les zones hàbils i els contingents de captures.
2. En tot cas es prohibeix la pràctica de la pesca submarina a les zones d'esculls artificials i en un àrea circumdant de 300 metres.
CAPITOL III
De les zones protegides d'interés pesquer
Article 30. Concepte
1. Són zones protegides d'interés pesquer del litoral marítim de la Comunitat Valenciana les declarades administrativament, dins dels límits de les seus aigües interiors, pel seu especial interés per a la preservació i regeneració dels recursos pesquers, i s'hi limiten les activitats extractives de la fauna i flora marines i en general les pertorbadores del medi.
2. En tot cas es declararan com a protegits els fons de prades de fanerògames marines.
3. Es declararan també com a protegides, durant el temps de consolidació dels seus efectes regeneradors, les àrees d'instal·lació dels esculls artificials.
Article 31. Declaració
1. La declaració de les zones protegides, tret del que s'estableix en l'article següent, es realitzarà per decret del Govern Valencià, a proposta de la conselleria competent en matèria de pesca marítima, amb el contingut mínim següent:
a) Delimitació geogràfica de l'àrea protegida.
b) Justificació de la declaració i del contingut del règim de protecció aplicable.
c) Vigència i revisió temporal de la declaració.
d) Prohibicions i limitacions de l'activitat pesquera i marisquera, de caràcter temporal o permanent, total o parcial, així com d'unes altres activitats que puguen incidir sobre la zona protegida.
e) Si s'escau, promoció d'unes altres mesures complementàries, pel que fa a àrea protegida i el seu entorn, d'afavoriment de la regeneració dels recursos marins.
2. Quan les singulars condicions de l'àrea que cal protegir i l'elevat interés en la regeneració dels recursos pesquers determinen una major protecció, de caràcter integral, el decret pel qual es declare la zona de protecció podrà qualificar-la com a reserva marina d'interés pesquer.
Article 32. Esculls artificials
1. Són esculls artificials les zones marines al fons dels quals s'instal·len un conjunt de mòduls o elements de diferents formes a fi de protegir, regenerar i desenvolupar els recursos pesquers.
2. La instal·lació d'esculls artificials requerirà l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de pesca marítima, sense perjudici de la concessió per a l'ocupació del domini públic atorgada per l'administració competent.
3. En l'autorització de la conselleria es declararà la protecció de l'àrea d'instal·lació de l'escull, amb el contingut mínim expressat en l'article anterior, i es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
4. Els mòduls que componen els esculls es construiran amb materials duradors, i d'un pes suficient que n'impedisca el desplaçament.
5. Els mòduls podran ser de tres tipus:
a) De producció, amb característiques morfològiques de manera que hi haja cavitats que afavorisquen la concentració i regeneració dels recursos pesquers.
b) De protecció, amb ixents dissuasius per a la pesca d'arrossegament.
c) Mixtos, que combinen les cavitats i els elements dissuasius.
Article 33. Instal·lació per l'administració
1. L'administració pesquera de la Generalitat Valenciana promourà la instal·lació d'esculls artificials, i per a això recaptarà i aportarà ella mateixa els recursos econòmics necessaris.
2. La decisió de la instal·lació d'aquests esculls per la pròpia administració pesquera valenciana es realitzarà en les mateixes condicions exigides per a la seua autorització a altres ens o òrgans públics i privats, la resolució haurà de contenir la declaració exigida en l'apartat 3 de l'article anterior.
TITOL IV
Del marisqueig
Article 34. Ambit
1. Es regiran pel que s'estableix en aquest títol les activitats de marisqueig adreçades a l'extracció de mol·luscos (gasteròpods, bivalves i cefalòpods) i equinoderms del medi marí, quan es realitzen utilitzant arts i instruments de pesca per a cada espècie.
2. L'obtenció de mariscos cultivats se sotmetrà al règim dels cultius marins establit en el títol V d'aquesta llei.
Article 35. Embarcacions autoritzades
1. La pràctica del marisqueig des d'embarcació sols podrà realitzar-se per les embarcacions de la corresponent llista del Registre Oficial de Vaixells dedicades a la pesca professional i autoritzades per a la modalitat d'arts menors.
2. Per a la modalitat de recol·lecció de mol·luscos bivalves des d'embarcació caldrà disposar a més a més d'una llicència específica, expedida per la conselleria competent en matèria de pesca marítima.
3. El Govern Valencià, mitjançant un decret, podrà establir l'exigència de llicència específica per a les altres modalitats de marisqueig des d'embarcació.
Article 36. Mariscadors a peu
1. L'exercici professional de la recol·lecció a peu de mol·luscos bivalves requerirà llicència, expedida per la conselleria competent en matèria de pesca marítima.
2. Tindrà caràcter personal i intransferible i requerirà la qualificació professional corresponent.
Article 37. Temporalitat i limitació de llicències
1. Les llicències per a modalitats específiques de marisqueig s'atorgaran sempre per períodes de cinc anys.
2. En la regulació reglamentària d'aquestes llicències podrà limitar-se'n el nombre, atenent a una explotació racional dels recursos.
Article 38. Zones de marisqueig
La conselleria competent en matèria de pesca marítima determinarà les zones de producció aptes per a la recol·lecció de mol·luscos bivalves, gasteròpods i equinoderms, d'acord amb la qualitat de les aigües.
Article 39. Arts autoritzats
1. Els arts autoritzats amb caràcter general per a les distintes modalitats de marisqueig són les següents:
a) El rastre, per a la recol·lecció de mol·luscos bivalves des d'embarcació.
b) El rastrell, per a la recol·lecció a peu de bivalves.
c) El alcatruz o caduf, per a la pesca artesanal del polp.
2. Reglamentàriament es determinarà el nombre i característiques dels arts permesos, així com l'autorització d'uns altres arts, instruments i equips.
Article 40. Limitacions
1. El Govern Valencià establirà l'ordenació de l'activitat marisquera, en les seues distintes modalitats, i fixarà els períodes de veda, els dies i horari d'exercici, les espècies autoritzades i les grandàries mínimes d'aquests, així com els contingents màxims de captures.
2. Es prohibeix la captura del dàtil de mar (Lithophaga lithophaga) y de la nacra (Pinna nobilis).
TITOL V
Dels cultius marins
Article 41. Activitat i instal·lacions
1. La aqüicultura o cultius marins és, a l'efecte d'aquesta llei, l'activitat que, duta a cap per mitjans tècnics i científics, es realitza per a obtenir i desenvolupar espècies marines en les seues diverses fases de reproducció, fresa, creixement, preengreixament i engreixament.
2. L'activitat de cultius marins pot realitzar-se en els establiments següents:
a) Granja marina: establiment en terra o en el mar, on es desenvolupa un cultiu d'espècies marines, amb la finalitat de producció, en qualsevol de les seues fases de preengreixament i engreixament.
b) Criador: establiment en terra o en el mar, on es desenvolupa un cultiu d'espècies marines, amb l'única finalitat de la reproducció, la posta i l'alevinatge.
c) Viver: instal·lació o artefacte flotant en el mar, en el qual es desenvolupa un cultiu de mol·luscos bivalves, en qualsevol de les seues fases de preengreixament i engreixament.
d) Viver: estació de comunicació en el mar, o alimentada per les seues aigües, dedicada al manteniment de crustacis vius amb la finalitat de dur-ne a cap la regulació comercial.
e) Dipòsit: instal·lació en terra, dedicada al manteniment d'espècies marines distintes dels crustacis, amb la finalitat de dur-ne a cap la regulació comercial.
f) Depuradora: instal·lació dotada dels mitjans tècnics necessaris per a aconseguir l'eliminació de gèrmens patògens, en mol·luscos i crustacis vius que es dediquen al consum humà.
3. La conselleria competent en matèria de pesca marítima podrà adoptar instruccions sobre les condicions tècniques dels establiments d'aqüicultura marina.
Article 42. Centres d'investigació de cultius
1. Es considera activitat d'aqüicultura la desenvolupada pels centres d'investigació de cultius marins, com a establiments destinats exclusivament al desenvolupament de la investigació, la qual versa totalment o parcialment sobre les activitats pròpies de l'aqüicultura marina.
2. A aquests centres els serà d'aplicació en general el que s'estableix en aquest títol, sense perjudici de la seua adequació a les peculiaritats de la seua finalitat investigadora.
Article 43. Autorització d'activitats
1. La realització d'activitats d'aqüicultura marina requerirà autorització de la conselleria competent en matèria de pesca marítima, sense perjudici dels informes, autoritzacions o concessions d'altres òrgans o administracions públiques legalment preceptius.
2. S'inclou entre les activitats subjectes a autorització les de repoblació marina, consistents en l'alliberament d'espècies animals o vegetals en qualsevol fase del seu cicle vital en el medi natural perquè n'incremente la població.
3. La introducció i immersió en els establiments d'aqüicultura autoritzats d'espècies marines procedents de tercers països requerirà autorització de l'administració pesquera autonòmica.
4. Es podran autoritzar provisionalment activitats i establiments de caràcter experimental, en el cas de projectes innovadors o que necessiten una experimentació prèvia. L'explotació definitiva se subjectarà al règim ordinari d'autorització.
Article 44. Requisits documentals
1. Les sol·licituds d'autorització d'activitats de cultius marins s'acompanyaran del projecte de l'obra i de les seues instal·lacions i de la tecnologia de cultiu, de l'estudi sobre la seua viabilitat econòmica, de l'estudi d'avaluació del seu impacte ambiental i de certificat d'adequació a les normes tecnicosanitàries.
2. En el cas que la instal·lació es realitze en terra s'acreditarà la seua adequació a la qualificació urbanística dels terrenys, i la titularitat dels drets sobre aquests.
3. Quan requerisca l'ocupació de domini públic maritimoterrestre, de conformitat amb la legislació de costes caldrà adjuntar la sol·licitud al ministeri competent de la seua concessió o autorització.
Article 45. Espècies
1. Reglamentàriament podran declarar-se les espècies preferents per al seu cultiu, així com les no permeses amb caràcter general.
2. La introducció d'espècies no autòctones sols es permetrà quan es garantisca que no comporta riscos sanitaris ni ecològics.
3. Es prohibeix la introducció de l'alga Caulerpa taxifolia en establiments o en aigües del litoral de la Comunitat Valenciana, així com la seua comercialització, distribució i venda.
Article 46. Zones aptes
1. Les activitats d'aqüicultura marina sols s'autoritzaran quan les aigües tinguen la qualitat adequada per al cultiu de les espècies marines.
2. No s'autoritzaran establiments d'aqüicultura en zones amb fons bionòmics del tipus de prades de fanerògames marines.
Article 47. Criteris d'autorització
La conselleria competent en matèria de pesca marítima resoldrà l'atorgament de l'autorització de cultius marins quan el projecte garantisca la viabilitat de l'explotació, dins del compliment de les determinacions d'aquest títol i disposicions que el despleguen, i s'adeqüe a la planificació aqüícola adoptada per les administracions pesqueres, especialment pel que fa a espècies preferents i el seus límits de producció.
Article 48. Contingut de l'autorització
1. Les autoritzacions de cultius marins expressaran en tot cas:
a) El o la titular de l'activitat.
b) El tipus d'establiment.
c) El cultiu i les espècies autoritzades.
d) La ubicació de la instal·lació i la superfície ocupada.
e) El termini per a la posada en explotació i la vigència de l'autorització.
f) Les condicions i prescripcions de l'autorització.
2. El contingut bàsic de les autoritzacions concedides, relatiu a les característiques del cultiu i la seua ubicació, es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Article 49. Vigència de les autoritzacions
1. Les autoritzacions de cultius marins es concediran amb caràcter temporal o indefinit, tot i que en el cas que afecte a terrenys de domini públic no podrà excedir del període de la concessió o autorització de la seua ocupació.
2. Les autoritzacions s'extingiran anticipadament pels motius següents:
a) El cessament de l'activitat o la infraexplotació evident per un període superior a dos anys, tret de causa justificada.
b) La renúncia de l'interessat.
c) L'incompliment del termini establit en l'autorització de cultius marins per a la posada en explotació.
d) La pèrdua de la concessió o autorització de l'ocupació del domini públic.
e) L'incompliment del deure de comunicació a l'òrgan que concedeix l'autorització del canvi de titularitat de l'activitat.
f) L'incompliment de les condicions i prescripcions de l'autorització, sense perjudici de les sancions administratives que puguen imposar-se.
g) Els danys greus al medi ambient, els perills per a la salut pública i els riscos per a la navegació, deguts a les instal·lacions o al seu funcionament.
h) Qualsevol altra circumstància que es determine en les disposicions reglamentàries que despleguen aquesta llei.
Article 50. Canvi de titular
La transmissió de la titularitat de l'activitat de cultius marins es comunicarà a l'òrgan que atorgue l'autorització en el termini de tres mesos des de l'adquisició dels drets pel nou titular, i s'adjuntarà la documentació que l'acredite.
Article 51. Zones d'interés per a cultius marins
1. El Govern Valencià, mitjançant un decret, a proposta de la conselleria competent en matèria de pesca marítima, podrà delimitar zones d'interés per a cultius marins.
La incoació per aquesta conselleria del procediment de delimitació, públicament anunciada, implicarà la suspensió de l'atorgament d'autoritzacions en l'àmbit previst, per temps no superior a dos anys
2. Les autoritzacions d'instal·lacions i activitats en aquestes zones podran concedir-se, amb la convocatòria pública prèvia, en favor dels sol·licitants que siguen seleccionats d'acord amb els criteris objectius que s'establisquen.
3. La delimitació de les zones podrà determinar, justificadament, l'exclusió de la concessió de noves autoritzacions fora d'aquestes, en els àmbits que es determinen en el mateix decret que aprove la delimitació esmentada.
4. Les zones declarades d'interés per a cultius marins no es podran afectar per abocadors d'aigües o residus que produïsquen contaminació o enterboliment de les aigües, que siguen perjudicials a les espècies marines, pel que fa a la seua pèrdua d'activitat o reproducció o a la seua afecció a la població humana consumidora. Es requerirà un informe favorable de l'administració pesquera autonòmica per a la concessió de qualsevol autorització administrativa d'activitats que es pretenguen desenvolupar en zones d'interés per a cultius marins.
Article 52. Condicions sanitàries
1. L'administració de la Generalitat establirà reglamentàriament i adoptarà les mesures sanitàries necessàries, de prevenció i control, en relació amb els cultius marins, per a la seua protecció de les malalties infectocontagioses i parasitàries i de la seua transmissió als recursos del medi marí.
2. Les mesures i campanyes de sanejament que s'imposen amb aquest fi seran obligatòries per als i les titulars dels establiments.
Article 53. Control administratiu
L'administració pesquera autonòmica comprovarà el compliment de les condicions de l'autorització d'activitat aqüícola, a l'efecte del quals caldrà permetre als seus tècnics i inspectors el lliure accés a les instal·lacions, i facilitar-los les dades que requerisquen sobre el funcionament de l'explotació.
Article 54. Informació estadística
Els i les titulars d'autoritzacions de cultius marins estaran obligats a aportar a la conselleria competent en matèria de pesca marítima, als efectes estadístics, les dades relatives a la producció i al valor de les vendes.
Article 55. Registre d'Establiments d'Aqüicultura
1. L'administració pesquera establirà un Registre d'Establiments d'Aqüicultura de la Comunitat Valenciana, la gestió de la qual podrà ser desconcentrada en les unitats administratives territorials.
2. En el registre s'inscriuran, d'ofici, les autoritzacions de cultius marins que s'atorguen, i les seues modificacions, així com els canvis de titularitat.
Article 56. Foment de l'aqüicultura
La Generalitat Valenciana fomentarà les inversions destinades a l'aqüicultura marina, especialment de les entitats associatives dels i les professionals de la pesca, d'acord amb els fons propis que s'habiliten pressupostàriament i els provinents de l'estat i de la Unió Europea.
TITOL VI
De la comercialització dels productes de la pesca
y l'aqüicultura marines
Article 57. Comercialització
1. El desembarcament de la pesca i la circulació, comercialització i transformació dels seus productes, i els de l'aqüicultura marina, es realitzarà en les condicions establides per les disposicions comunitàries, per aquesta llei i per les normes estatals bàsiques, així com per les disposicions reglamentàries autonòmiques que les despleguen.
2. La regulació per l'administració pesquera autonòmica d'aquestes operacions atendrà especialment que els productes de la pesca que es comercialitzen complisquen les normes d'ordenació pesquera vigents, en particular les relatives a espècies protegides, vedades o les de la grandària establida reglamentàriament.
3. Es prohibeix la comercialització dels productes extrets en l'exercici de la pesca marítima d'esbarjo.
Article 58. Desembarcament
1. El desembarcament dels productes de la pesca es realitzarà en els llocs destinats a aquest efecte, per als productes en fresc i per als congelats i transformats a bord, en els ports pesquers autoritzats.
2. La conselleria competent en matèria de pesca marítima determinarà els ports autoritzats per al desembarcament dels productes de la pesca.
Article 59. Control tècnic i sanitari dels productes frescos
1. Per a la verificació dels controls tècnics i sanitaris dels productes pesquers frescos desembarcats a la Comunitat Valenciana, s'estableix l'obligatorietat del pas obligatori de la totalitat d'aquests productes per la llotja pesquera del port de descàrrega, d'aquest compliment s'expedirà la corresponent acreditació pel responsable de l'explotació de la llotja.
2. Quan el desembarcament es realitze en un port pesquer que no dispose de llotja, pel reduït volum de descàrregues de productes pesquers frescos, la subjecció d'aquests productes desembarcats als controls tècnics i sanitaris es realitzarà en la forma que es dispose reglamentàriament.
3. Les espècies de mol·luscos bivalves reglamentàriament determinades, destinades a la seua comercialització i consum, hauran de passar obligatòriament per un centre d'expedició autoritzat, a fi d'efectuar els controls tècnics i sanitaris.
Article 60. Primera venda
1. La primera venda dels productes pesquers frescos a la Comunitat Valenciana s'efectuarà obligatòriament a les seues llotges pesqueres.
2. La primera comercialització de productes pesquers congelats o transformats a bord es realitzarà a la Comunitat Valenciana en els establiments degudament autoritzats a aquest efecte per la conselleria competent en matèria de pesca marítima.
3. Aquestes prescripcions seran aplicables a la primera venda dels desembarcaments efectuats a ports de la Comunitat Valenciana i a aquells productes que, una vegada desembarcats en uns altres ports de l'estat o de la Unió Europea, siguen introduïts en el territori de la Comunitat Valenciana per carretera, via aèria o ferrocarril sense haver-se realitzat la primera venda d'aquests al port de desembarcament.
Article 61. Llotges pesqueres
1. Correspon a la conselleria competent en matèria de pesca marítima autoritzar les llotges pesqueres com a establiments portuaris de control i primera venda dels productes frescos de la pesca, atenent les necessitats generals d'ordenació del sector pesquer.
2. Aquesta autorització serà necessària tant per a la directa explotació de la llotja per l'autoritat portuària, com per a la seua gestió per un tercer concessionari. En aquest darrer supòsit l'autorització s'instarà amb caràcter previ a la convocatòria del procediment d'adjudicació del contracte de gestió, en relació amb els seus plecs de prescripcions tècniques i econòmiques. Per a l'adjudicació es tindrà en compte les confraries de pescadors.
3. L'autoritat portuària competent comunicarà a l'administració pesquera autonòmica la identitat del responsable de l'explotació de la llotja pesquer de qual es tracte.
Article 62. Comunicació de vendes
El o la responsable de l'explotació de la llotja o de l'establiment autoritzat haurà d'expedir en les primeres vendes, i remetre a l'administració pesquera autonòmica, un document comprensiu de les dades relatives a les característiques, volum i procedència del producte comercialitzat, els subjectes de l'operació i el preu.
Article 63. Acreditació del producte
1. La circulació dels productes de la pesca i de l'aqüicultura haurà d'estar emparada en tot cas pel corresponent document acreditatiu de l'origen, destinació i pes de les espècies transportades, en la forma establida reglamentàriament.
2. En l'exposició dels productes de la pesca i de l'aqüicultura, per a la seua comercialització, caldrà indicar l'espècie, l'origen, si es tracta d'un producte fresc o que prèviament ha sigut descongelat, i si escau si procedeix de cultiu.
3. En els establiments de venda de peix al públic, a més a més de complir-se el que s'estableix en l'apartat anterior, haurà de figurar en un lloc visible la grandària mínima autoritzada per a les espècies posades a la venda.
TITOL VII
De les confraries de pescadors de la Comunitat Valenciana
Article 64. Naturalesa
1. Les confraries de pescadors i pescadores de la Comunitat Valenciana són corporacions de dret públic, sense ànim de lucre, amb personalitat jurídica i plena capacitat d'obrar per al compliment de les seues finalitats, integrades voluntàriament i lliurement per professionals de la pesca, armadors i treballadors, del seu respectiu àmbit territorial.
2. Aquestes confraries es relacionen amb l'administració de la Generalitat Valenciana a través de la conselleria competent en matèria de pesca marítima, en els termes establits en aquesta llei.
Article 65. Funcions
1. La funció pròpia de les confraries de pescadors i pescadores és la d'actuar com a òrgans de consulta i col·laboració amb l'administració en la promoció del sector pesquer i en la defensa dels seus interessos.
L'administració de la Generalitat Valenciana escoltarà les confraries en l'elaboració de les disposicions de caràcter general que afecten al sector pesquer.
2. Les confraries poden també realitzar activitats econòmiques relacionades amb la comercialització dels productes de la pesca i del marisqueig, amb l'aqüicultura i amb la prestació de serveis, inclosos els assistencials, als seus associats.
3. En tot cas compliran les seues funcions respectant l'exercici per les organitzacions empresarials i sindicals de les funcions de representació i negociació que els són pròpies.
4. El Govern Valencià, mitjançant un decret, podrà delegar en les confraries de pescadors i pescadores l'exercici de funcions administratives en matèries d'interés general pesquer, quan amb això es millore la gestió administrativa i es facilite la relació dels pescadors amb l'administració pesquera autonòmica en els procediments administratius a què faça referència la delegació. Aquesta serà d'acceptació voluntària per les confraries a les quals se'ls propose.
5. Les confraries poden elevar informes i propostes a l'administració de la Generalitat sobre matèries objecte de la seua competència.
6. Les cofraries podran afavorir la formació cultural i professional dels seus membres facilitant-los el coneixement de la tecnologia adequada en cada cas.
Article 66. Règim jurídic
1. Les confraries de pescadors i pescadores es regiran pel que s'estableix en aquest títol i per les disposicions que dicte el Govern Valencià en el seu desplegament, així com pels seus respectius estatuts.
2. En tot cas, en els aspectes organitzatius, així com quan exercisquen potestats administratives, les confraries se sotmetran a la legislació administrativa que li siga aplicable.
3. En l'exercici de les activitats econòmiques que eventualment realitzen els serà aplicable la legislació general que les regule.
Article 67. Creació, modificació i dissolució
1. La creació d'una confraria de pescadors i pescadores caldrà necessàriament promoure's per un 40% del cens de professionals de l'àmbit territorial del qual es tracte, que aprovaran el projecte d'estatuts pels quals s'haurà de regir, i els sotmetrà a la ratificació de la conselleria competent en matèria de pesca marítima.
2. No podrà coincidir més d'una confraria sobre un mateix àmbit territorial. En el cas que la creació d'una nova confraria afectara l'àmbit dunes altres existents, la conselleria competent resoldrà sobre aquesta creació, i sobre els àmbits de les confraries afectades, amb audiència prèvia.
3. La modificació dels estatuts, la fusió i la dissolució de confraries requerirà almenys un acord majoritari dels òrgans plenaris de les confraries afectades, tret del que s'estableix en l'apartat anterior, i la ratificació per la conselleria a què es fa referència.
4. La conselleria podrà disposar, d'acord amb l'interés general pesquer, la dissolució forçosa d'aquelles confraries de pescadors i pescadores que de manera evident no atenguen el compliment de les seues finalitats, després de sentides les federacions de confraries de pescadors existents en l'àmbit de la Comunitat Valenciana.
Article 68. Estatuts
Els estatuts de les confraries de pescadors i pescadores hauran de regular, almenys, els extrems següents:
a) La denominació, àmbit territorial i domicili.
b) L'estructura organitzativa i funcional, amb expressió del règim d'elecció dels membres o titulars dels distints òrgans rectors, tot diferenciant els directament responsables de la gestió de les activitats a què fa referència l'apartat 2 de l'article 65 d'aquest títol.
c) Els drets i obligacions dels membres de la confraria.
d) El règim econòmic i comptable.
e) El patrimoni i els recursos econòmics previstos.
f) Les causes i el procediment de dissolució i la destinació del patrimoni.
Article 69. Representativitat dels òrgans rectors
1. Els òrgans rectors de les confraries de pescadors i pescadores tindran caràcter representatiu, el seus membres o titulars s'elegiran mitjançant el sistema que s'establisca estatutàriament, s'assegurarà aquesta representativitat, i es mantindrà en el cas dels òrgans col·legiats la paritat en la representació de treballadors y armadors.
2. L'elecció dels i de les membres de l'òrgan plenari superior de govern de la confraria es realitzarà pels i les confrares mitjançant sufragi universal, lliure, directe i secret, per un període de quatre anys, d'acord amb la convocatòria genèrica per a totes les confraries que realitzarà mitjançant una ordre la conselleria competent en matèria de pesca marítima.
3. Els estatuts de les confraries i les convocatòries electorals de la conselleria, hauran de respectar les normes següents:
a) L'òrgan plenari superior de govern de cada confraria designarà una comissió electoral encarregada de la preparació del pla electoral, de l'aprovació del cens d'electors, de la designació dels components de la mesa electoral i de la proclamació dels candidats, i resoldrà les reclamacions que es formulen.
b) La conselleria aprovarà el pla electoral i controlarà, en via de recurs administratiu, els acords que adopte la comissió electoral.
c) La mesa electoral serà l'encarregada de presidir la votació, vigilar la seua regularitat, legalitat i realitzar l'escrutini.
d) El cens electoral estarà format per tots els afiliats i totes les afiliades majors d'edat, al corrent de les seues obligacions econòmiques amb la confraria.
e) Podran ser elegits i elegides els qui figuren en el cens electoral, acrediten en el període immediat anterior a la convocatòria un mínim de dos anys de pertinença ininterrompuda a la confraria i es presenten voluntàriament com a candidats.
4. En el cas de creació d'una nova confraria els seus òrgans de govern s'integraran provisionalment en la forma que dispose l'acord de creació, ratificat per la conselleria competent en matèria de pesca marítima.
Els estatuts de cada confraria regularan la designació de membres gestors, atenent el criteri de representativitat, per als casos de no-realització legal de les eleccions de renovació de càrrecs o de produir-se vacants sobrevingudament.
Article 70. Règim pressupostari i comptable
1. Les confraries de pescadors i pescadores realitzaran la seua gestió econòmica d'acord amb el pressupost d'ingressos i despeses, tot diferenciant els corresponents a les activitats a què fa referència l'apartat 2 de l'article 65, amb referència a cada any natural, que s'aprovarà pel seu òrgan plenari superior, i es remetrà a la conselleria competent en matèria de pesca marítima.
2. Les confraries podran comptar amb els següents recursos:
a) Les quotes o derrames que acorde el seu òrgan plenari superior de govern.
b) Les rendes i productes del seu patrimoni.
c) Els ingressos procedents de les seues activitats i serveis.
d) Les donacions, llegats, ajudes i subvencions que se'ls concedisquen.
e) Qualsevol altre recurs que d'acord amb la legislació o als seus propis estatuts els poguessen ser atribuïts.
3. Les confraries seguiran un pla de comptes únic, adaptat al Pla General de Comptabilitat, que es dissenyarà, amb la participació de les pròpies confraries, per la conselleria competent en matèria d'hisenda, preveent la diferenciació dels moviments corresponents a les activitats econòmiques a què fa referència l'apartat 2 de l'article 65 d'aquesta llei.
4. El balanç anual de la situació patrimonial, econòmica i financera de cada entitat i el compte de liquidació del seu pressupost seran remesos a la conselleria competent en matèria de pesca marítima.
Article 71. Federacions de confraries
1. Les confraries de pescadors i de pescadores de la Comunitat Valenciana, per l'acord dels seus òrgans plenaris superiors, hi podran constituir federacions, amb la idèntica naturalesa de corporacions de dret públic, amb personalitat jurídica i plena capacitat per al compliment de les finalitats, limitades als de consulta i col·laboració amb l'administració en la promoció del sector pesquer, en la defensa dels seus interessos i l'assistència tècnica a les seues confraries federades.
2. Els estatuts de cada federació expressaran les confraries que les integren; els seus òrgans de govern i la integració representativa d'aquestes; els fins i les facultats; règim econòmic i recursos que les financien; procediment per a la seua dissolució o per a la separació d'alguna confraria federada.
3. La creació i els estatuts de les federacions hauran de ser aprovats per la conselleria competent en matèria de pesca marítima.
4. A les federacions els serà aplicable el que s'estableix en l'article anterior.
Article 72. Registre de Confraries de Pescadors
1. En el Registre de Confraries de Pescadors de la Comunitat Valenciana, depenent de la conselleria competent en matèria de pesca marítima, s'inscriuran aquestes confraries i les seues federacions, i s'anotaran tots els actes respecto dels quals aquesta llei estableix la intervenció d'aquesta conselleria.
2. La gestió d'aquest registre podrà ser desconcentrada en les unitats administratives territorials de la conselleria.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Inspecció pesquera
1. La conselleria competent en pesca marítima, per tal d'assegurar el compliment de les prescripcions en les matèries objecte d'aquesta llei, disposarà d'una unitat d'inspecció pesquera, amb la consideració del seu personal com a agents de l'autoritat, que en l'exercici de les seues funcions podrà requerir l'auxili de les autoritats de marina i dels cossos i forces de seguretat estatals, autonòmics i locals.
2. A aquest personal li correspondran les funcions següents:
a) La vigilància i inspecció, en l'àmbit de les competències de la Generalitat Valenciana, dels vaixells, activitats i establiments relacionats amb la pesca, el marisqueig i l'aqüicultura, i dels mercats i establiments de transformació, comercialització i consum dels seus productes.
b) La inspecció de vehicles dedicats al transport de peix, mariscos i altres productes del mar, per a la qual cosa els inspectors podran requerir la detenció del vehicle.
3. Per a l'exercici d'aquestes funcions els titulars i personal de les activitats, dependències o instal·lacions objecte de la inspecció, permetran el lliure accés a aquestes dels inspectors, i els facilitaran la informació i documentació necessàries per a la verificació del compliment de la normativa pesquera.
Segona. Altres òrgans d'inspecció
Es reconeix la condició d'agents de l'autoritat a l'efecte de la constatació dels fets infractors en les matèries i àmbits regulats en aquesta llei, als funcionaris d'altres òrgans i administracions públiques amb funcions inspectors en les matèries de salut, treball i Seguretat Social, alimentació, consum, comerç, transports i medi ambient, quan en l'exercici de les seues funcions observen l'incompliment de les normes de la pesca marítima, el marisqueig i l'aqüicultura, així com de la circulació i comercialització dels seus productes, i formalitzen la corresponent acta, que serà traslladada a la conselleria competent en matèria de pesca marítima.
Tercera. Règim sancionador
Les infraccions a allò que s'estableix en aquesta llei se sancionaran administrativament d'acord amb la Llei 2/1994, de 18 d'abril, de la Generalitat Valenciana, sobre Defensa dels Recursos Pesquers, i amb la normativa bàsica estatal.
DISPOSICIONS TRANSITORIES
Primera. Zones actualment protegides
1. Sense perjudici de l'adopció de les disposicions o resolucions necessàries per a una millor adequació al que disposa el capítol III del títol III d'aquesta llei, es consideraran zones protegides d'interés pesquer del litoral marítim de la Comunitat Valenciana les zones següents:
a) La zona de reserva marina sobre les aigües pròximes circumdants a l'illa de Tabarca (Ordre de 4 d'abril de 1986, de la Conselleria d'Agricultura i Pesca).
b) La zona de reserva marina en l'entorn del cap de Sant Antoni (Decret 212/1993, de 9 de novembre, del Govern Valencià).
c) Les zones declarades pel Decret 219/1997, de 12 d'agost, del Govern Valencià.
d) Les zones dels esculls artificials autoritzats en les aigües interiors de la Comunitat Valenciana en què estiguen vigents les mesures limitatives de l'activitat pesquera, segons la relació que haurà de publicar-se en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana per resolució de la direcció general competent en matèria de pesca marítima en el termini de tres mesos des de l'entrada en vigor d'aquesta llei.
2. De conformitat amb l'article 31.2 d'aquesta llei, les zones a) i b) de l'apartat anterior queden qualificades com a reserves marines d'interés pesquer.
Segona. Cofraries existents
1. Es reconeixen com a cofraries de pescadors i com a federacions d'aquestes a la Comunitat Valenciana les existents a l'entrada en vigor d'aquesta llei.
2. Els seus estatuts hauran d'adaptar-se al que disposa el títol VII d'aquesta llei, per a la qual cosa les cofraries i les federacions d'aquestes aprovaran els projectes, i els remetran a la conselleria competent en matèria de pesca marítima, per a ratificar-los, abans d'un any.
3. En el cas de cofraries existents que tinguen àmbits territorials coincidents, la conselleria resoldrà, en el termini de tres mesos des de l'entrada en vigor de la llei, sobre la seua fusió, dissolució, o modificació dels seus àmbits territorials, segons pertoque, als efectes del compliment del que disposa l'article 67.2, després de l'audiència de les cofraries afectades i de la federació provincial de què formen part.
Tercera. Llotges en funcionament autoritzades
Durant la vigència de les actuals concessions d'explotació es consideren autoritzades les llotges dels ports pesquers de Vinaròs, Benicarló, Peñíscola, Castelló, Burriana, Sagunt, València, Cullera, Gandia, Dénia, Xàbia, Moraira, Calp, Altea, la Vila Joiosa, el Campello, Alacant, Santa Pola, Guardamar del Segura y Torrevieja.
Quarta. El rall o esparver
Les persones que a l'entrada en vigor d'aquesta llei disposen de llicència, almenys amb una renovació, per a l'exercici de la pesca amb rall o esparver, a l'empara de l'Ordre de 23 d'octubre de 1984, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, podran continuar la seua pràctica d'acord amb el règim especial reglamentàriament establit, que en tot cas tindrà en compte les determinacions següents:
a) L'art autoritzat serà una xarxa circular de fins a tres metres de diàmetre amb els extrems proveïts de ploms.
b) Es llançarà a mà i per una sola persona des de la costa o vora de la mar.
c) L'aprofitament de les captures es realitzarà d'acord amb el que estableix aquesta llei.
Disposició derogatòria
Queden derogades les disposicions d'igual o inferior rang que s'oposen al que disposa aquesta llei.
Disposicions finals
Primera. Desplegament reglamentari
Es faculta el Govern Valencià per a dictar les disposicions reglamentàries que resulten necessàries per al desplegament i l'aplicació del que disposa aquesta llei.
Segona. Entrada en vigor
Aquesta llei entrarà en vigor als 20 dies de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Per tant ordene que tots els ciutadans, tribunals i poders públics als quals pertoque observen i facen complir aquesta llei.
València, 15 de desembre de 1998
El president de la Generalitat Valenciana,
EDUARDO ZAPLANA HERNANDEZ-SORO
