diari

ORDRE de 23 de juny de 2004, de la Conselleria de Territori i Habitatge, per la qual s'acorda iniciar el procediment de declaració del paisatge protegit de l'horta d'Alboraya. [2004/X6760]

(DOGV núm. 4792 de 07.07.2004) Ref. Base de dades 3099/2004

ORDRE de 23 de juny de 2004, de la Conselleria de Territori i Habitatge, per la qual s'acorda iniciar el procediment de declaració del paisatge protegit de l'horta d'Alboraya. [2004/X6760]
L'horta d'Alboraya, en el municipi homònim de la província de València, se situa sobre una àmplia i extremadament fèrtil planura costera que llinda al nord amb els municipis de Meliana i Almàssera, a l'oest amb Tavernes Blanques i, pel sud, amb l'extens terme municipal de València.
L'horta és un sistema agrícola periurbà amb un elevat valor cultural i històric, que constitueix un emblema per a la comarca de l'Horta. Es tracta d'una singularitat geogràfica sorgida com a conseqüència de la lenta transformació, realitzada al llarg de segles, d'una planura al·luvial costera caracteritzada per la diversitat d'ambients originaris en funció de la proximitat al mar i als cursos d'aigua dolça.
En la seua història i conformació té molt a veure el maneig històric de l'aigua, la qual cosa ha determinat el desenvolupament d'una profusa xarxa d'assuts, canals i séquies que permeten la seua obtenció, allà on abunda, i la seua distribució a llargues distàncies en els llocs on aquesta és requerida.
La major part de la superfície de l'horta està –si atenem la geomorfologia– formada per depòsits quaternaris, sobre els quals es van originar sòls joves, molt fèrtils i poc profunds, fruit de l'arrossegament i el depòsit de materials d'origen continental, marí o mixt.
Aquestes zones es veuen a més solcades per nombroses rambles i barrancs, com és el cas del tan conegut barranc de Carraixet, que delimita l'espai proposat pel sud; si bé el principal traç de la xarxa de drenatge és l'existència d'un entramat de séquies que s'ha mantingut des de l'època àrab fins als nostres dies, sense a penes modificacions.
La combinació de sòls fèrtils, abundància d'aigua i clima benigne confereix a l'horta un elevat valor agrològic, amb una profusió d'espècies vegetals cultivades difícil de trobar en altres llocs del món. En el cas d'Alboraya no pot oblidar-se la referència a l'emblemàtic cultiu de la xufa (Cyperus esculentus), base per a l'elaboració de l'orxata, entre moltes altres hortalisses, fruiters i espècies ornamentals, procedents tant de la conca mediterrània com d'Amèrica o Àsia. Aquest conjunt d'espècies cultivades configura un patrimoni etnobotànic de gran interés, enriquit per varietats antigues, actualment allunyades dels circuits comercials, que apareixen en alguns llocs de la zona.
El patrimoni rural construït és així mateix de gran interés: xicotetes ermites, assecadors, eres, trilladores, construccions associades a les alqueries com ara forns moruns, galliners, pous, pèrgoles i altres.
Ara bé, l'ambient de l'horta no s'ha d'entendre com un paisatge estàtic que cal conservar en forma fins a cert punt arqueològica pels seus valors històrics i estètics. Es tracta, al contrari, d'un sistema territorial caracteritzat per la intensa dinàmica social, econòmica i poblacional, la qual té la directa expressió en el paisatge. Parlem, per tant, d'un ambient en el qual el canvi i la ràpida evolució són la norma, entés aquest canvi com l'expressió sobre el medi dels intensos i ràpids processos econòmics, socials i territorials que, en forma subjacent, configuren el paisatge en interacció amb el medi físic.
El règim del paisatge protegit ha d'atendre a aquesta realitat territorial i, en conseqüència, no es configura en forma estàtica, sinó que estableix les bases per a un mecanisme de gestió activa basat en una atenció especial als processos econòmics, socials i territorials que són responsables de l'evolució del sistema i de la seua adaptació a les noves realitats històriques.
La preservació de l'Horta i el seu paisatge associat podria permetre als ciutadans un millor acostament als seus valors i història, a més del gaudi ordenat que reporta en la seua preservació per a les generacions venidores
Són, no obstant això, múltiples les amenaces que des de fa dècades planen sobre aquest ric paisatge. La construcció en la dècada dels seixanta del Pla sud, el nou llit del riu Túria, va obrir la primera bretxa sobre l'Horta, al mateix temps que va actuar com a fre per al creixement de la ciutat de València pel sud, afavorint el creixement cap al nord i altres direccions a costa de l'espai d'horta. D'altra banda, la construcció del conegut bypass, que va fixar els límits de l'àrea metropolitana, i els recents accessos ferroviaris al port de València, han posat en evidència la urgent necessitat d'una nova relació amb l'horta.
La desigual batalla per l'ús dels recursos està clarament descompensada cap al sistema urbà en clara competència pel sòl i els recursos hídrics, la qual cosa ha determinat una contínua i clara metamorfosi de l'horta, la seua invasió gradual i la proliferació d'abocaments incontrolats en clar detriment del paisatge de tot l'entorn metropolità.
La Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, preveu la figura de paisatge protegit com especialment indicada per a la gestió d'ambients significatius per la relació harmoniosa entre l'activitat humana i l'ambient físic. En aquests espais s'identifiquen les principals relacions ecològiques –tant naturals com d'actuació humana al llarg del temps– i els processos i causes que han de tenir-se en compte com a fonaments físics i històrics d'aquest paisatge.
El règim de gestió del paisatge protegit propugna l'ús sostenible dels recursos naturals, la qual cosa implica no sols la funció productiva de l'horta, sinó també l'acompliment per l'espai protegit d'una important funció social en l'estudi, l'ensenyament i el gaudi ordenat dels valors ambientals i culturals.
Es considera així mateix un objectiu fonamental, el foment de la participació en la gestió del paisatge protegit per part de les entitats i col·lectius relacionats amb l'horta, en els àmbits administratiu, social, econòmic i cultural.
Aquests criteris de gestió, que són la base del règim jurídic establit pel decret de declaració del paisatge protegit, seran desenvolupats detalladament en el Pla rector d'ús i gestió de l'espai protegit.
D'altra banda, l'article 28 de la citada Llei 11/1994 articula un règim de protecció preventiva aplicable als àmbits territorials afectats pels projectes de declaració d'espai protegit, amb caràcter cautelar fins a l'aprovació del corresponent decret de declaració. Aquest règim permet habilitar les mesures necessàries per a evitar el deteriorament dels valors objecte de protecció durant aquest període. La forma d'aplicació d'aquestes mesures cautelars s'estableix per acord del Consell de la Generalitat.
Per tot això, en exercici de les competències i atribucions conferides per la Constitució, l'Estatut d'Autonomia i el conjunt de la legislació ambiental estatal i autonòmica d'aplicació en el cas, correspon iniciar l'expedient de declaració del paisatge protegit de l'horta d'Alboraya, i a l'efecte,
ORDENE
Article 1
S'acorda iniciar el procediment de declaració del paisatge protegit de l'horta d'Alboraya, l'àmbit territorial del qual figura com a annex a la present ordre. Aquest àmbit té una extensió de 177 hectàrees al municipi d'Alboraya (província de València).
Article 2
1. De conformitat amb el que disposa l'article 28 de la Llei 11/1994, de 27 de març, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, dins d'aquest àmbit les administracions competents no podran atorgar autoritzacions, llicències o concessions que habiliten per a la realització d'actes de transformació de la realitat física i biològica sense que hi haja, amb caràcter previ, informe favorable de la Conselleria de Territori i Habitatge. Aquest informe serà de caràcter preceptiu i vinculant, i haurà de ser emés per l'administració actuant en el termini màxim de 90 dies.
2. Les mesures cautelars a què fa referència l'anterior apartat 1, de conformitat així mateix amb el citat article 28 de la Llei 11/1994, tindran una vigència màxima de tres anys i podran ser complementades i especificades, per a un millor compliment dels objectius del Pla, mitjançant acord del Consell de la Generalitat, a proposta del conseller de Territori i Habitatge.
Article 3
Es faculta la Direcció General de Planificació i Ordenació Territorial de la Conselleria de Territori i Habitatge per a realitzar les actuacions tendents a la declaració del paisatge protegit de l'horta d'Alboraya, mitjançant la tramitació de l'oportú expedient administratiu conforme al procediment legal previst.
DISPOSICIÓ FINAL
La present ordre entrarà en vigor el mateix dia de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 23 de juny de 2004
El conseller de Territori i Habitatge,

linea