Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

ORDE de 3 de juny de 2003, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual s'establix el Programa d'Actuació sobre les Zones Vulnerables designades a la Comunitat Valenciana. [2003/7321]

(DOGV núm. 4531 de 26.06.2003) Ref. Base de dades 3177/2003

ORDE de 3 de juny de 2003, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual s'establix el Programa d'Actuació sobre les Zones Vulnerables designades a la Comunitat Valenciana. [2003/7321]
La contaminació de les aigües és un fenomen cada vegada més pronunciat que es manifesta, entre altres efectes, en un augment de les concentracions de nitrats en les aigües superficials i subterrànies, així com en l'eutrofització dels embassaments, estuaris i aigües litorals. Una de les fonts difuses que contribuïxen a la contaminació de les aigües és l'aplicació inadequada dels fertilitzants nitrogenats en agricultura.
Per a pal·liar este problema sorgix la Directiva 91/676/CEE, de 12 de desembre, relativa a la protecció de les aigües contra la contaminació produïda per nitrats d'origen agrícola, que es va traslladar a la nostra normativa per mitjà del Reial Decret 261/1996, de 16 de febrer.
En compliment d'este reial decret i en virtut de les competències que té atribuïdes el Govern Valencià, amb data 31 de gener de 2000 es va publicar el Decret 13/2000, en el qual es designaven les zones vulnerables a la contaminació per nitrats d'origen agrari en l'àmbit de la Comunitat Valenciana. Així mateix, amb data 10 d'abril de 2000 es va publicar l'orde de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació per la qual s'aprovava el Codi Valencià de Bones Pràctiques Agràries.
Tenint en compte la carta d'emplaçament que la Comissió de les Comunitats Europees fa sobre el Programa d'Actuació en zones vulnerables de la Comunitat Valenciana, que s'especifica en l'anterior Orde de 23 de juliol de 2002 (DOGV núm. 4310, de 8 d'agost de 2002), on es fa l'observació de la insuficiència de contingut del dit programa.
D'altra banda, i tenint en compte que en l'article 6 del Reial Decret 261/1996 s'establia que una vegada determinades les zones vulnerables els òrgans competents de les comunitats autònomes establirien programes d'actuació a fi de previndre i reduir la contaminació causada per nitrats d'origen agrari en estes zones.
Per això, en virtut de les competències que té atribuïdes la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació,
ORDENE
Article 1
S'aprova el Programa d'Actuació sobre les zones declarades com a vulnerables en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, el qual es recull en l'Annex I a la present orde.
Article 2
La duració del programa serà de quatre anys i serà de compliment obligat en les zones declarades com a vulnerables a la contaminació de les aigües pels nitrats procedents de l'activitat agrària.
Article 3
A fi de millorar l'eficàcia dels programes d'actuació, es realitzaran programes de vigilància de la qualitat de les aigües utilitzades per a reg amb les especificacions següents:
1. S'establix un pla de mostratge per conéixer la qualitat de les aigües continentals. Per a això s'ha dividit el territori de la Comunitat Valenciana en 10 sectors, on es mostrejaran totes les zones declarades com a vulnerables en el Decret 13/2000, de 25 de gener, de la Conselleria de Medi Ambient, prenent un mínim d'una mostra i un màxim de cinc per terme municipal, depenent de la seua grandària. El nombre de mostres i la procedència de les aigües s'indiquen en l'Annex II d'esta orde.
2. S'establirà una xàrcia de pous pilots que abracen tot el territori de la Comunitat Valenciana i, en especial, aquelles zones que presenten un elevat grau de contaminació. En esta xàrcia es realitzarà un mostratge mensual a fi de conéixer la variació temporal de la concentració de nitrats (Annex III).
Article 4
A fi d'aconseguir els objectius del Programa d'Actuació es prendran les mesures següents:
1. Incloure en els cursos per a l'obtenció del títol d'agricultor i tècnic qualificat (Orde CAPA, de 15 de juliol de 1998) un mòdul com a mínim de tres hores sobre l'aplicació de les mesures contingudes en el Codi Valencià de Bones Pràctiques Agràries i en el present programa d'actuació.
2. Facilitar un càlcul ajustat de les necessitats d'aigua dels cultius adaptant-les a la demanda real del clima, mitjançant les dades que es publiquen en la premsa, teletext de televisió, Internet, etc., d'evapotranspiració (Eto) i pluja de les estacions de la Xàrcia d'Informació Agroclimàtica a la Comunitat Valenciana, amb la finalitat de realitzar un ús més eficient de l'aigua de reg.
Addicionalment, la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, a través de les seues estacions experimentals i oficines comarcals, facilitarà plans orientatius de reg per als distints cultius i els procediments per a adaptar-los a l'evolució de les dades climàtiques.
3. Facilitar una correcta fertirrigació i fertilització mineral en els diferents cultius de les zones vulnerables de la Comunitat Valenciana, mitjançant l'aplicació del programa informàtic FERTICIT, que està disponible en la xàrcia d'estacions experimentals i oficines comarcals de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació.
4. Promocionar entre agricultors i ramaders la realització periòdica d'anàlisis de sòls, aigües de pou, de material vegetal i de fem en les seues finques per a adequar els plans de fertilització a les necessitats del cultiu.
5. Divulgar les possibles alternatives en gestió de residus ramaders, incloent-hi un mòdul de tres hores sobre este tema en els cursos sobre ramaderia programats segons l'Orde de 15 de juliol de 1998, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Queda derogada l'Orde de 23 de juliol de 2002 de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual s'establix el Programa d'Actuació sobre les Zones Vulnerables designades a la Comunitat Valenciana.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
Es faculta la Direcció General d'Innovació Agrària i Ramaderia per a la posada en marxa del Programa d'Actuació i mostratges de la qualitat de les aigües per a reg.
Segona
La present disposició entrarà en vigor el sendemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 3 de juny de 2003
La consellera d'Agricultura, Pesca i Alimentació
MARIA ÀNGELS RAMON-LLIN I MARTÍNEZ
ANNEX I
Programa d'acció en zones vulnerables de la Comunitat Valenciana
El programa ha de desplegar, sobre les zones vulnerables, les actuacions necessàries per reduir la contaminació per nitrats d'origen agrari en els aqüífers i permetre recuperar valors per davall del límit crític de 50 mg/l d'ió nitrat que faça factible aconseguir un nivell de qualitat acceptable per a qualsevol ús.
1. Característiques del medi, l'agricultura i la ramaderia en les zones vulnerables de la Comunitat Valenciana
Clima: temperatures mitjanes anuals de 17ºC i precipitacions que oscil·len entre 400 i 800 mm (excepte gran part de la província d'Alacant, on la precipitació mitjana anual és inferior a 400 mm). El màxim de precipitació es produïx a la tardor i hi ha un secundari a la primavera, el període estival es caracteritza per l'escassetat de precipitacions. L'evapotranspiració potencial arriba a valors màxims en les zones vulnerables de la Comunitat Valenciana.
Fisiografia: les zones vulnerables de la Comunitat Valenciana es troben en les planures litorals, constituïdes per roques cenozoiques formades durant el Terciari i Quaternari, compostes fonamentalment per arenes i llims. La franja litoral apareix com una plataforma quasi horitzontal, lleugerament inclinada cap al mar. Estes planures litorals s'han anat formant per aportacions continentals que produïxen l'acumulació de potents materials terrígens, aportats per l'erosió dels relleus mesozoics o per les aportacions de sediments marins durant el Terciari i Quaternari.
Geologia: les roques sedimentàries ocupen gran part del territori de la Comunitat Valenciana, i hi predominen les roques carbonatades.
Agricultura: el sector agrari de regadiu és el predominant en les zones vulnerables de la Comunitat Valenciana amb 311.849 ha. Els cítrics, amb 191.551 ha, ocupen el primer lloc, amb rendiments mitjans de 20,03 t/ha. Els fruiters, amb 32.030 ha, ocupen el segon lloc i les hortalisses, amb 27.748 ha, ocupen el tercer lloc; la vinya i l'oliverar de regadiu ocupen en conjunt 24.801 ha. Els cereals de regadiu ocupen una extensió de 21.601 ha, i l'arròs, amb 14.741 ha, és el principal cereal de regadiu. Les creïlles representen una superfície en regadiu de 5.346 ha.
Ramaderia: en les zones vulnerables de la Comunitat Valenciana, la ramaderia es distribuïx de la manera següent: de bestiar boví hi ha un total de 330 explotacions de les quals 115 explotacions són de lleteres i alletadores amb 6.825 caps, i 215 explotacions són d'engreixament, amb 15.852 caps. En porcí hi ha 198 explotacions, 92 de mares amb 14.391 caps i 106 d'engreixament amb 87.165 caps. En bestiar oví/cabrum hi ha 570 explotacions, 404 explotacions d'oví amb 86.025 caps i 166 explotacions amb 8.947 caps. Del sector avícola, el cens en dóna un total de 163 explotacions, 41 explotació de ponedores, amb 727.162 aus i 122 explotacions de broilers amb 2.605.033 caps. Finalment, i de bestiar equí, hi ha un total de 121 explotacions amb 3.232 caps.
2. Tipus de fertilitzants nitrogenats recomanats en les zones vulnerables i el seu comportament en el sòl
A l'efecte de la seua aplicació, els fertilitzants nitrogenats s'agrupen de la manera següent:
2a. Adobs minerals (Taula I):
1. Nítrics. Es considera en este grup aquells adobs el nitrogen dels quals es troba exclusivament en forma de nitrats.
L'ió nitrat NO3- és molt mòbil en el sòl, està exposat a ser arrossegat i llavat de la zona radicular, com a conseqüència dels fenòmens de lixiviació i vessament que ocasiona l'excés d'aigua.
D'altra banda, l'ió nitrat és absorbit per les raïls de la planta de forma immediata i, per això, els adobs nítrics han d'utilitzar-se en els moments en què els cultius mostren una major capacitat d'assimilació d'este ió.
2. Amoniacals. Este grup inclou els adobs el nitrogen dels quals està en forma d'amoni.
L'ió amoni (NH4+) és retingut pel complex d'intercanvi catiònic del sòl i, per això, és menys lixiviable que el nitrat. Esta retenció està en funció del tipus de sòl, i és més alta en els sòls de textura argilosa que en els sòls de textura arenosa.
La major part del nitrogen amoniacal és absorbit per les raïls de les plantes després de la conversió de l'ió amoni en nitrat, mitjançant l'acció de determinats microorganismes del sòl que realitzen la nitrificació.
Per això, l'absorció dels adobs amoniacals sol ser més lenta que la dels nítrics, i la seua acció més retardada, amb la qual cosa poden aplicar-se en períodes de moderada capacitat d'assimilació de nitrogen per la planta.
3. Nitricoamoniacals. Estos adobs contenen part del seu nitrogen en forma nítrica i part en forma amoniacal.
Per això, posseïxen les característiques dels dos grups anteriors i el seu efecte és, d'alguna manera, intermedi entre l'exercit per estos dos tipus de composts.
4. Ureics. La urea, que és el producte fonamental d'este grup, no és per ella mateixa directament assimilable per les plantes i s'ha de descompondre per a produir ió amoni, que posteriorment es transforma en nitrat, absorbible per les raïls.
La urea és un compost molt soluble en aigua i amb gran mobilitat en el sòl.
5. D'alliberament lent. Este grup comprén productes molt diversos, que posseïxen un alt contingut en nitrogen. Entre estos, poden destacar els productes amb baixa solubilitat inherent, com són alguns polímers de la urea, o bé els granulats recoberts amb una pel·lícula la permeabilitat de la qual s'incrementa en anar degradant-se en el sòl. També poden incloure's en este concepte aquells adobs que porten addicionats inhibidors de la nitrificació, que ralentitzen la transformació de l'ió amoni en nitrat.
Amb estos adobs, l'aportació de nitrogen es fa d'una manera més regular i contínua, amb la qual cosa s'adapta millor al ritme d'absorció d'este element pels cultius i es reduïxen les pèrdues per lixiviació.
L'efecte sobre el sòl dels distints adobs nitrogenats minerals s'exposen en la Taula I i la seua elecció d'acord amb el tipus de sòl s'exposa en la Taula II.
(*) Els adobs marcats amb l'asterisc són utilitzables en reg localitzat.
(**) Quan s'utilitza en sòls deficients en calci, és convenient efectuar una aportació suplementària de Ca+2.
2b. Adobs orgànics:
Dins d'este apartat s'agrupa una sèrie de productes de naturalesa orgànica, molt heterogenis, que poden utilitzar-se com a fertilitzants o esmenes del sòl.
En la Taula III s'exposen els principals adobs orgànics, així com els valors entre els quals sol oscil·lar la seua riquesa en nitrogen i el percentatge d'este que es mineralitza durant el primer any, després de la seua aplicació.
La major part d'estos prové de residus dels animals que es crien en les granges o explotacions ramaderes, encara que també es consideren els composts procedents de la transformació dels residus sòlids urbans i els fangs de les depuradores.
Perquè puga ser absorbit per les raïls, el nitrogen contingut en les molècules orgàniques d'estos productes complexos ha de mineralitzar-se, és a dir, transformar-se en formes inorgàniques a través de diversos processos de degradació propiciats pels agents químics i biològics que actuen en el sòl. La velocitat amb què es produïx la mineralització del nitrogen orgànic és molt variable segons el producte i depén també de la naturalesa del sòl, així com de la seua temperatura, humitat, etc. No obstant això, este és un procés relativament lent i, per tant, l'alliberament d'ions inorgànics, per part de la matèria orgànica, és molt pausada en comparació amb els adobs minerals.
* Este percentatge es referix a matèria humida.
3. Dosi d'aplicació de N en diversos cultius
La dosi d'adobament nitrogenat per a un determinat cultiu s'establix d'acord amb les seues necessitats tractant, d'una banda, d'evitar carències d'este element que afecten el desenrotllament normal de les plantes i, d'una altra, intentant aconseguir un equilibri òptim entre el rendiment i la qualitat de la collita.
Les necessitats en nitrogen es calculen multiplicant les extraccions que el cultiu realitza d'este element mineral per al seu creixement vegetatiu i collita desitjada per l'eficiència de reg.
Òbviament, han d'evitar-se les aportacions excessives de nitrogen, ja que poden provocar efectes adversos sobre el cultiu, a més que els excedents de nitrats, que no arriben a ser absorbits per les raïls, estan exposats a ser llavats per les aigües.
En la TAULA IV s'indiquen les quantitats de nitrogen que es consideren òptimes per a cobrir les necessitats dels principals cultius de les zones vulnerables de la Comunitat Valenciana. Els intervals de valors que s'exposen en cada cas són conseqüència de la variabilitat generada per la diversitat de varietats, densitats de plantació, modalitats en el maneig del cultiu, rendiments, etc.
No obstant això, en les zones vulnerables no se sobrepassaran les dosis màximes establides per a cada espècie i sistema de reg.
Quan s'apliquen fertilitzants orgànics en zones vulnerables, s'establix la condició de no aportar al sòl una quantitat d'estos el contingut de la qual en nitrogen supere els 170 quilograms per hectàrea i any, tot i que es pot complementar amb nitrogen mineral per damunt d'esta quantitat si així ho demana el cultiu. Per al càlcul de la dosi suplementària d'adobament mineral es considerarà únicament la fracció de nitrogen mineralitzada anualment (Taula III).
* Les dosis que es recomanen es referixen a plantacions adultes en plena producció.
** Extensiu: < 300 arbres/ha; Semiintensiu: 300-500 arbres/ha; Intensiu: >500 arbres/ha.
4. Determinació de la dosi d'adobament nitrogenat mineral
La quantitat d'adob nitrogenat mineral que ha d'aplicar-se al terreny s'establirà per la diferència entre les dosis d'adobament indicades en la Taula IV i el nitrogen assimilable aportat al sòl per altres fonts. El nitrogen disponible pels cultius procedix de les fraccions següents:
- Nitrogen inorgànic (soluble i intercanviable) en el sòl a l'inici del cultiu.
- Nitrogen procedent de la mineralització neta de la matèria orgànica (humus) que es troba en el sòl de forma natural i que s'indica en la Taula V.
- Nitrogen mineralitzat a partir dels fertilitzants i esmenes orgàniques (Taula III).
- Nitrogen aportat per l'aigua de reg, que depén principalment de la concentració de nitrats i del volum subministrat.
Quantitat de nitrogen per hectàrea aportat per l'aigua de reg:
On:
[NO3-] és la concentració de nitrats en l'aigua de reg expressada en mg/l (ppm)
Vr és el volum total de reg en m3/ha/any.
22,6 és el percentatge de riquesa en N del NO3-.
F és un factor que depén de l'eficiència del reg i considera la pèrdua d'aigua. Els seus valors poden oscil·lar entre 0,6 i 0,7 en el reg per inundació i entre 0,8 i 0,9 per al reg localitzat.
Per consegüent, el nitrogen aplicat en forma de fertilitzants minerals haurà de complementar les aportacions estimades de les anteriors fraccions, fins a completar la dosi de nitrogen que es considera òptima.
Tot això requerix la realització periòdica d'anàlisis de sòls i aigües, així com dels materials orgànics que s'incorporen al terreny.
5. Períodes de prohibició de la fertilització nitrogenada
En les zones vulnerables de la Comunitat Valenciana, es prohibix la fertilització nitrogenada en les èpoques en què la capacitat d'assimilació del nitrogen per part de la planta és escàs; es considera que estes èpoques van d'octubre a febrer.
6. Èpoques adequades per a l'aplicació dels adobs nitrogenats minerals i selecció del tipus d'adob
Una vegada fixades les dosis màximes, es recomana fraccionar les aportacions per tal de maximitzar l'eficiència de la utilització del nitrogen per part del cultiu i, per tant, minimitzar les pèrdues per llavat.
6.1. Hortalisses i tubercles
Carxofa. En l'adobament de fons, cal aportar una part del nitrogen mineral en forma de nitrogen amoniacal.
La resta de nitrogen s'haurà d'aportar en cobertora en forma nitricoamoniacal, almenys en quatre vegades: estat de tres-quatre fulles, iniciació dels primers capítols en la primera i segona brotada i començament de la recol·lecció en la primera i segona brotada.
En el reg localitzat es realitzaran aportacions, almenys setmanals, en forma de nitrogen nitricoamoniacal.
Ceba. En l'adobament de fons, cal aportar una part del nitrogen en forma amoniacal. La resta del nitrogen s'ha d'aplicar abans de la formació dels bulbs, en una o dues aplicacions en forma nítrica.
En reg localitzat, cal fraccionar el nitrogen, almenys, en aplicacions setmanals, amb l'aportació de la major part, abans de la bulbificació, en forma nitricoamoniacal.
Encisam. Una part del nitrogen s'aportarà en l'adobament de fons en forma amoniacal. La resta s'aplicarà almenys en dues vegades en forma de nitrogen nitricoamoniacal, i caldrà realitzar-ne l'última 30 dies abans de la recol·lecció.
En el reg localitzat, cal fraccionar el nitrogen en aplicacions almenys setmanals en forma nitricoamoniacal, d'acord amb el ritme de creixement del cultiu.
Meló i meló d'Alger. En l'adobament de fons, cal aportar una part del nitrogen en forma amoniacal. En l'adobament de cobertora, cal realitzar almenys dues aplicacions a partir del quallat dels primers fruits, en forma nítrica. En reg localitzat, cal fraccionar el nitrogen almenys en aplicacions setmanals en forma nitricoamoniacal o nítrica.
Tomaca. En l'adobament de fons, cal aportar-ne una part en forma amoniacal. En l'adobament de cobertora, cal aplicar la resta del nitrogen almenys en tres aplicacions a partir del quallat del primer ramell, en forma amoniacal, nítrica o nitricoamoniacal.
En el reg localitzat, cal fraccionar el nitrogen almenys en aplicacions setmanals en forma nitricoamoniacal o nítrica.
Creïlla. En l'adobament de fons cal aportar les esmenes orgàniques, ja que este cultiu respon molt bé a les aportacions de matèria orgànica, junt amb una part del nitrogen mineral en forma amoniacal.
La resta del nitrogen s'haurà d'aportar en cobertora almenys en dues aplicacions, preferentment en forma de nitrogen amoniacal o nitricoamoniacal.
En el reg localitzat, el nitrogen es fraccionarà en aplicacions almenys setmanals, des de l'emergència fins a unes dues setmanes abans de la recol·lecció, i s'utilitzarà la forma nitricoamoniacal.
6.2. Cítrics i fruiters. Les èpoques més adequades per efectuar l'adobament nitrogenat són la primavera i l'estiu per aprofitar els períodes de major capacitat d'absorció radicular; per tant, es recomana adobar del mes de març a setembre, estos dos inclosos, i es prohibix l'adobament nitrogenat des d'octubre a febrer (tardor i hivern).
En les plantacions de cítrics i fruiters regats per inundació, l'adobament nitrogenat haurà de fraccionar-se almenys en dues vegades: s'hi aportarà el 40% del nitrogen total a la primavera utilitzant formes amoniacals o nitricoamoniacals, i el 60% restant a l'estiu utilitzant formes nitricoamoniacals o nítriques. En terrenys marcadament arenosos la fertilització nitrogenada es fraccionarà almenys en tres vegades distribuïdes entre la primavera i l'estiu.
De totes maneres, es recomana aportar el nitrogen amb el major grau de fraccionament possible, especialment en sòls molt permeables o poc profunds.
La fertilització en plantacions de cítrics i fruiters amb el sistema de reg localitzat s'efectuarà preferentment mitjançant formes nítriques o nitricoamoniacals solubles en l'aigua de reg. Estos es dosificaran amb alta freqüència, que haurà de ser com a mínim setmanal.
7. Especificacions per a l'aplicació de fertilitzants nitrogenats
En plantacions amb reg localitzat, la fertilització s'efectuarà dissolent els adobs en l'aigua de reg i aplicant-los al sòl a través d'esta. Estos es dosificaran fraccionadament, durant el període d'activitat vegetativa de les plantes.
En cultius amb reg per inundació, l'adobament nitrogenat s'aplicarà amb el sòl de saó i se soterrarà immediatament mitjançant una llaurada. Este sistema és preferible a la seua incorporació al terreny mitjançant un reg ja que, amb això, es poden produir pèrdues de nutrients per llavat, o una deficient distribució d'estos per arrossegament superficial.
En sòls arenosos, el fraccionament de l'adobament serà superior al de sòls francs i argilosos; d'esta manera s'evitarà que els nutrients arriben a les capes freàtiques per lixiviació.
En les condicions climàtiques de la Comunitat Valenciana, durant la primavera les temperatures de l'aire són suaus i les del sòl encara baixes; per això, durant la primavera s'utilitzaran formes amoniacals o nitricoamoniacals. Els estius són secs i calorosos amb temperatures elevades tant del sòl com de l'aire; per això, durant esta època es recomana l'ús d'adobs nítrics i nitricoamoniacals.
En plantacions de secà, els adobs nitrogenats s'incorporaran al terreny amb una llaurada, aprofitant la saó posterior a una precipitació. Esta pràctica és especialment important en parcel·les amb pendent pronunciat per evitar l'arrossegament dels composts fertilitzants per la pluja. Les llaurades es realitzaran seguint les corbes de nivell per evitar erosions.
En sòls amb pendents inferiors al 0,2-0,4% es plantarà seguint corbes de nivell per evitar l'erosió i arrossegament de sòl. Quan el pendent transversal siga superior, es plantarà en terrasses invertides, sistema semblant al de bancals però ubicant l'arbre en l'extrem exterior al costat del començament del talús i donant un xicotet pendent a l'interior per fer passar l'aigua de vessament per la base del talús. En plantacions regulars amb marc de plantació determinat, es procurarà deixar en els carrers vegetació autòctona que serà segada regularment; d'esta manera s'evita una erosió de les capes superficials del sòl, sobretot quan hi ha vents forts o pluges torrencials; a més, es reduirà la infiltració i per tant la lixiviació de nitrats a capes freàtiques.
És molt convenient, també, seleccionar els adobs nitrogenats per tal que la seua naturalesa química cause els menors efectes adversos possibles sobre l'estructura i pH del sòl, així com que no provoquen efectes tòxics en les plantes (TAULA I). Açò és degut al fet que determinades alteracions de les característiques fisicoquímiques del sòl, o bé els efectes depressius sobre l'estat fisiològic de la planta, especialment si repercutixen en el seu sistema radicular, poden causar una inhibició de la capacitat d'absorció d'ions nitrat, amb la qual cosa estos queden exposats a patir majors pèrdues.
8. Especificacions per a efectuar el reg
La correcta execució de la pràctica del reg és fonamental per a reduir la contaminació per nitrats, ja que una aportació excessiva d'aigua o una distribució deficient d'esta poden causar l'arrossegament d'estos ions a les capes profundes del sòl, on no poden ser absorbits per les raïls de les plantes.
El volum d'aigua que cal aportar en el reg haurà de calcular-se com la diferència entre les necessitats d'aigua del cultiu i la precipitació efectiva. Al seu torn, les necessitats d'aigua es basaran en l'evapotranspiració del cultiu (Etc) determinada com a producte de l'evapotranspiració de referència (Eto) pel coeficient de cultiu (Kc).
Les dosis d'aigua per unitat de superfície utilitzada en cada reg i la seua freqüència hauran d'acomodar-se a la capacitat de retenció d'humitat del terreny, per evitar les pèrdues d'aigua en profunditat i la lixiviació de nutrients consegüent.
Haurà d'utilitzar-se la tècnica de reg que garantisca la màxima eficiència en la utilització de l'aigua, tenint en compte les condicions de la parcel·la.
En el reg per inundació, la llargària dels bancals i el seu pendent hauran d'adaptar-se a la textura del terreny i al mòdul de reg, a fi d'aconseguir la màxima uniformitat possible en la distribució de l'aigua. En este sistema de reg es recomana no utilitzar bancals amb una llargària superior als 120 metres en sòls argilosos i 75 metres en els arenosos. En els terrenys de naturalesa argilosa convé que el pendent del terreny, en el sentit del reg, s'aproxime al 0,5 per mil, mentres que en els arenosos pot aconseguir el 2 per mil. No és aconsellable utilitzar mòduls de reg superiors a 40 litres/segon. El volum màxim anual utilitzat no podrà sobrepassar els 7.000 m3/ha.
En el reg per goteig, el nombre d'emissors per arbre, el volum d'aigua aportat per cada un d'ells i la freqüència de reg hauran d'establir-se d'acord amb la textura del terreny, de manera que s'aconseguisca una superfície mullada a la profunditat radicular efectiva suficient per al cultiu (normalment es consideren valors pròxims al 50% de l'àrea ombrejada en els arbres fruiters i pròxims al 80% en les hortalisses) i s'eviten problemes de saturació d'humitat o de pèrdues d'aigua en profunditat. El volum màxim anual utilitzat no podrà sobrepassar els 6.000 m3/ha.
En el reg localitzat, el coeficient d'uniformitat del sector de reg (eficiència d'aplicació) haurà de superar el valor del 85%.
9. Capacitat dels tancs d'emmagatzemament de fem i mesures per a evitar la contaminació de les aigües per vessament i filtració de líquids procedents de fems i pur.
Han de considerar-se dos punts essencials:
9.1 El volum de magatzematge, en general, haurà de permetre contindre, com a mínim, els efluents del bestiar produïts en el període en què la seua distribució és aconsellable.
En les zones declarades vulnerables, les èpoques d'incorporació d'adobs orgànics és quasi contínua a causa de l'existència de cultiu d'hortalisses, cítrics i fruiters. Per això, s'establix un període de magatzematge mínim de tres mesos.
A l'efecte del càlcul de la capacitat d'emmagatzemament, en la Taula VI s'indiquen les quantitats de dejeccions sòlides i líquides segons el tipus de bestiar.
9.2 El sistema d'arreplegada de líquids i purins, així com les instal·lacions per al seu magatzematge han de ser estancs, de manera que s'eviten els abocaments directes al medi natural.
ANNEX II
Distribució de mostratge:
Per a la realització dels programes de vigilància de la qualitat de les aigües utilitzades per a reg, s'ha dividit el territori de la Comunitat Valenciana en 10 sectors on s'han tingut en compte, a més de les zones vulnerables, les diferents conques hidrogràfiques i els regadius històrics més representatius.
La naturalesa de les mostres d'aigua s'agrupen d'acord amb la procedència: aigües de pous, aigües de fonts i brolladors i aigües de llits superficials.
L'àrea compresa pels distints sectors és la següent:
– Sector 1 (Sénia-Cervera-Cérvol): comprén les conques dels rius Sénia, Cérvol i Cervera, amb el seu extrem occidental solcat verticalment pel riu Matarranya.
– Sector 2 (Coves-Montlleó): comprén les conques dels rius Coves i Montlleó.
– Sector 3 (Millars-Sec): s'estén per tota la conca del riu Millars i comprén quasi la totalitat dels regadius històrics d'este riu.
– Sector 4 (Palància): s'estén pel quart sud de la província de Castelló i abraça els regadius del riu Palància en esta província.
– Sector 5 (Conca del Túria): abraça tota la conca del riu Túria i les séquies tradicionals (Séquia Reial de Moncada, séquia de Benaguasil, etc).
– Sector 6 (Cabriol-Magre-Xúquer): comprén la franja central de la província de València, solcada per les conques dels rius Xúquer i Magre, i limita per l'interior amb la conca del riu Cabriol. Cobrix els regadius tradicionals del Xúquer, abastits per un dels més desenrotllats i històrics sistemes de séquies de la Comunitat.
– Sector 7 (Cànyoles-Serpis): s'estén pel terç sud de la província de València, incloses les conques dels rius Cànyoles, Albaida i el tram final del Serpis.
– Sector 8 (Alacant Nord): inclou la zona nord de la província d'Alacant, amb les conques dels rius Ebo i Gorgos i la ribera alacantina del Serpis.
– Sector 9 (Vinalopó-Verd): comprén principalment les conques dels rius Vinalopó i Verd amb els seus regadius adjacents, i cobrix la part central de la província d'Alacant.
– Sector 10 (Horta del Segura): abraça la zona sud de la província d'Alacant, amb tots els regadius del Baix Segura.
A continuació (Taula VII) s'indiquen els punts de mostratge en els distints sectors de la Comunitat Valenciana i la procedència de les aigües.
ANNEX III
Térmens municipals que componen la xàrcia de pous pilots:

linea
Mapa web