Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

DECRET 163/1998, de 6 d'octubre, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Pla Especial Davant el Risc d'Incendis Forestals de la Comunitat Valenciana. [1998/X10041]

(DOGV núm. 3400 de 24.12.1998) Ref. Base de dades 3187/1998

DECRET 163/1998, de 6 d'octubre, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Pla Especial Davant el Risc d'Incendis Forestals de la Comunitat Valenciana. [1998/X10041]
La Norma Bàsica de Protecció Civil, aprovada pel Reial Decret 407/1992, de 24 d'abril, en ús de l'habilitació legal conferida per l'article 8 de la Llei 2/1985, de 21 de gener, sobre Protecció Civil, defineix els àmbits en els quals s'han d'exercir les responsabilitats i les competències de les diferents administracions públiques en la matèria esmentada, i també les directrius essencials per a l'elaboració dels plans territorials i dels plans especials, per sectors d'activitat, tipus d'emergència o activitats concretes.
D'acord amb el que estableix la Norma, es va elaborar el Pla Territorial d'Emergència de la Comunitat Valenciana, aprovat pel Decret 243/1993, de 7 de desembre, del Govern Valencià, en exercici de les competències concurrents amb l'Estat en matèria de Protecció Civil i amb respecte als límits fixats per l'article 30 de la Constitució, l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana i els articles 25 i 26 de la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local, tot això d'acord amb els criteris de distribució de competències establits sobre la matèria per la Sentència del Tribunal Constitucional núm. 11/1990, de 19 de juliol.
La Directriu Bàsica de Planificació de Protecció Civil d'Emergència Davant Incendis Forestals, aprovada a través de l'Ordre de 2 d'abril de 1993 (BOE núm. 90, de 15 d'abril de 1993), estableix el contingut al qual s'han d'ajustar els plans especials que elaboren les comunitats autònomes.
D'acord amb el que estableix l'esmentada Directriu Bàsica, s'ha elaborat el Pla Especial de la Comunitat Valenciana, el qual estableix les línies d'actuació dels serveis que han d'intervenir, i garanteix l'actuació ràpida, eficaç i coordinada dels recursos públics i privats, davant els incendis forestals que afecten el territori de la Comunitat Valenciana.
Per tot això, d'acord amb les atribucions previstes en els articles 38 i concordants de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat Valenciana, de Govern Valencià, informat per la Comissió de Protecció Civil de la Comunitat Valenciana amb data 15 de juny de 1998, i conformement amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, a proposta del conseller de Presidència i amb la deliberació prèvia del Govern Valencià, en la reunió del dia 6 d'octubre de 1998,
DECRETE
Article únic
Aprovar el Pla especial Davant el Risc d'Incendis Forestals de la Comunitat Valenciana, el qual s'incorpora com a annex del present decret, d'acord amb el fonament 3.3 de l'Ordre de 2 d'abril de 1993, del Ministeri de l'Interior, pel qual s'aprova la Directriu Bàsica de Protecció Civil d'Emergència davant els Incendis Forestals.
DISPOSICIO ADDICIONAL
El Pla Especial Davant el Risc d'Incendis Forestals de la Comunitat Valenciana serà remés, per a la seua l'homologació, a la Comissió Nacional de Protecció Civil, d'acord amb el que estableix l'article 11 de la Llei 2/1985, de 21 de gener, sobre Protecció Civil.
DISPOSICIO DEROGATORIA
Queda expressament derogat el Decret 253/1995, de 24 de juliol, del Govern Valencià, pel qual s'aprovà el Protocol d'Actuació davant el Risc d'Incendis Forestals a la Comunitat Valenciana.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Habilitació normativa
El conseller de Presidència queda facultat per a realitzar totes les actuacions i dictar les disposicions que calguen per al desplegament i aplicació d'aquest decret.
Segona. Entrada en vigor
El Pla Especial Davant el Risc d'Incendis Forestals de la Comunitat Valenciana, després que haja sigut homologat per la Comissió Nacional de Protecció Civil, segons el que estableix la Llei 2/1985, de 21 de gener, sobre Protecció Civil, entrarà en vigor el dia de la publicació de la resolució d'homologació d'aquest en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Valencia, 6 d'octubre de 1998
El president de la Generalitat Valenciana,
EDUARDO ZAPLANA HERNANDEZ-SORO
El conseller de Presidència,
JOSÉ JOAQUIN RIPOLL SERRANO
PLA ESPECIAL DAVANT EL RISC
D'INCENDIS FORESTALS
DE LA COMUNITAT VALENCIANA
Index general
DOCUMENT I: FONAMENTS
1. INTRODUCCIO
2. ANTECEDENTS
3. OBJECTE I AMBIT
3.1. Objecte
3.2. Ambit territorial
3.3. Ambit temporal
4. MARC LEGAL
4.1. Estatal
4.2. Autonòmic
5. MARC COMPETENCIAL
5.1. Del Pla Especial de la Comunitat Autònoma
5.2. Del Pla Especial com a Pla Director
6. ELS PLANS D'ACTUACIO D'AMBIT LOCAL
6.1. Concepte
6.2. Funcions bàsiques
6.3. Contingut mínim
6.4. Fases de les emergències a nivell municipal
7. ELS PLANS D'AUTOPROTECCIO
8. DEFINICIONS
ANNEX: SUMARI DEL PLA MUNICIPAL
DOCUMENT II: ELEMENTS PER A LA PLANIFICACIO
DE PROTECCIO CIVIL EN EMERGENCIES
PER INCENDIS FORESTALS
1. INFORMACIO TERRITORIAL
1.1. Orografia
1.2. Substrat geològic
1.3. Climatologia
1.4. Vegetació
2. ANALISI DEL RISC I VULNERABILITAT
3. ZONIFICACIO DEL TERRITORI
4. EPOQUES DE PERILL
5. FASES
5.1. Preemergència. Nivells
5.2. Emergència. Nivells
ANNEX I: MAPA DE VEGETACIO (FORESTAL)
ANNEX II: MAPA DE PERILLOSITAT
ANNEX III MAPA DE RISC POTENCIAL
ANNEX IV MUNICIPIS AFECTATS PER RISC
D'INCENDIS FORESTALS
DOCUMENT III: ESTRUCTURA ORGANITZATIVA
1. ESTRUCTURA ORGANITZATIVA
1.1. Els Centres de Coordinació d'Emergències (CCE)
1.2. Centre de Coordinació Operativa Integrada (CECOPI)
1.3. Nivells de preemergència i emergència. Direcció
i coordinació
1. Preemergències
2. Emergències
3. Direcció del pla
4. Direcció d'emergències interprovincials
1.4. Comité Assessor
1.5. Gabinet d'Informació
1.6. Lloc de Comandament Avançat (PMA)
1.7. Grups d'acció
1. Grup d'intervenció
2. Grup de seguretat
3. Grup logístic i de suport
4. Grup sanitari
2. INTEGRACIO DELS PLANS D'ACTUACIO
MUNICIPALS DAVANT EL RISC D'INCENDIS
FORESTALS
2.1. El CECOPAL
2.2. Integració dels recursos municipals en els grups d'acció
3. PARTICIPACIO DEL PERSONAL DE LA
CONSELLERIA DE MEDI AMBIENT
EN L'EXTINCIO D'INCENDIS FORESTALS
DOCUMENT IV: OPERATIVITAT
1. OPERATIVITAT.
1.1. Notificació
1.2. Activació
1.3. Actuacions
1. Mobilització i resposta durant les preemergències
2. Mobilització i resposta dels grups d'acció
3. Mobilització de recursos extraordinaris
1.4. Fi de les preemergències i emergències
2. MESURES DE PROTECCIO
2.1. Mesures de protecció per a la població
2.2. Mesures de protecció per als grups d'acció
3. OPERATIVA DE TRANSMISSIONS
4. CATALEG DE RECURSOS
5. DIRECTORI
ANNEXOS
I. ESQUEMES D'ACTUACIO
II. PLA DE VIGILANCIA PREVENTIVA CONTRA
ELS INCENDIS FORESTALS
III. GUIA DE RESPOSTA DEL GRUP
DE SEGURETAT, DEL GRUP LOGISTIC
I DE SUPORT, DEL GRUP
SANITARI I DELS RECURSOS EXTRAORDINARIS
IV. DIRECTRIU TECNICA D'ORGANITZACIO
DEL GRUP D'INTERVENCIO
V. DIRECTRIU TECNICA DE COORDINACIO
D'AERONAUS
VIU. DIRECTRIU TECNICA DE COMUNICACIONS
DEL GRUP D'INTERVENCIO
VII. NORMES PER A LA INTERVENCIO
DE RECURSOS D'ALTRES ADMINISTRACIONS
1. Normes per a la mobilització de les brigades de la
Diputació Provincial de València
2. Normes per a la intervenció de mitjans aeris de la DG
de Conservació de la Naturalesa
3. Normes i procediments per a la cooperació de les
Forces Armades
4. Normes i procediments de mobilització de mitjans
pertanyents a altres administracions a través
del Pla Estatal
5. Butlletins de comunicats d'evolució i fi d'episodi
VIII. PROTOCOLS D'ACTUACIO DELS SPEIS
MUNICIPALS DE VALENCIA I CASTELLO
IX. MESURES D'AUTOPROTECCIO
DOCUMENT V: IMPLANTACIO I MANTENIMENT
DE L'OPERATIVITAT
1. INTRODUCCIO
2. IMPLANTACIO
2.1. Verificació de la infraestructura del Pla
2.2 Al personal dels serveis implicats
2.3. Informació a la població
3. MANTENIMENT DE L'OPERATIVITAT
3.1. Actualització - revisió
3.2. Formació permanent
DOCUMENT I
FONAMENTS

Index
1. INTRODUCCIO
2. ANTECEDENTS
3. OBJECTE I AMBIT
3.1. Objecte
3.2. Ambit territorial
3.3. Ambit temporal
4. MARC LEGAL
4.1. Estatal
4.2. Autonòmic
5. MARC COMPETENCIAL
5.1. Del Pla Especial de la Comunitat Autònom
5.2. Del Pla Especial com a Pla Director
6. ELS PLANS D'ACTUACIO D'AMBIT LOCAL
6.1. Concepte
6.2. Funcions bàsiques
6.3. Contingut mínim
6.4. Fases de les emergències a nivell municipal
7. ELS PLANS D'AUTOPROTECCIO
8. DEFINICIONS
ANNEX: SUMARI DEL PLA MUNICIPAL
1. INTRODUCCIO
Els incendis forestals constitueixen un greu problema a les zones mediterrànies i molt especialment a la Comunitat Valenciana, on ocasionen recurrentment, greus danys en les seues masses forestals i la consegüent repercussió negativa sobre el medi ambient.
Els incendis forestals poden ocasionar situacions de greu risc, catàstrofe o calamitat pública que es troben previstes en la Llei 2/1985, de 21 de gener, sobre protecció civil. A més a més la Norma Bàsica de Protecció Civil, Reial Decret 407/1992, de 24 d'abril, estableix que l'actuació front al risc d'incendis forestals haurà de ser objecte d'un pla especial, l'elaboració del qual ha de complir els requisits mínims exigits en la Directriu Bàsica de Planificació de Protecció Civil d'Emergència per Incendis Forestals (aprovada per l'Ordre de 2 d'abril de 1993).
La lluita eficaç contra els incendis forestals, comprén tant el conjunt d'actuacions tendents a evitar i previndre la producció d'un incendi com la seua extinció pròpiament dita, una vegada produït. Això condiciona, la diversitat d'institucions i organismes públics i privats implicats en aquesta obligació, entre aquests la Generalitat Valenciana a través de la Conselleria de Presidència i de la de Medi Ambient.
Per tant, el contingut del present Pla, abraçarà l'organització de la vigilància en situacions de preemergència i l'actuació dels recursos disponibles en situacions d'emergència.
2. ANTECEDENTS
La preocupació per millorar les mesures de planificació per a aquest tipus de risc no és nova i ja el 17 de juny de 1982 el Ministeri de l'Interior aprovà el Pla Bàsic de Lluita Contra Incendis Forestals (INFO-82) i la Generalitat Valenciana el desenvolupà amb el "Pla de Coordinació en la Lluita contra Incendis Forestals en la Comunitat Valenciana (INFOVA) ", Decret 92/86, de 8 de juliol del Consell.
Amb posterioritat, per Decret 253/1995, de 24 de juliol, pel Consell de la Generalitat Valenciana, s'aprova el Protocol d'actuació davant dels incendis forestals a la Comunitat Valenciana. (DOGV de 9 d'agost), el qual quedarà expressament derogat amb l'aprovació del present Pla Especial.
3. OBJECTE I AMBIT
3.1. Objecte
L'objecte d'aquest Pla és regular la utilització, coordinació i mobilització dels mitjans i recursos dels organismes públics i privats que existeixen en l'àmbit de la Comunitat Valenciana amb la màxima eficàcia, en les situacions de preemergència i emergència per incendis forestals, en coherència amb el principi que en aquestes situacions, la protecció de la vida i de la seguretat de les persones, ha de prevaldre davant de qualsevol altre valor.
Per tant, es pretén que les actuacions davant d'incendis forestals no siga fruit de la improvisació, sinó que aquestes estiguen perfectament definides, planificades i coordinades.
3.2. Ambit territorial
L'àmbit territorial d'aquest Pla Especial tant en situacions d'emergència com de preemergències se circumscriu a tot el territori de la Comunitat Valenciana.
En els casos en què l'incendi traspasse els límits territorials de la Comunitat o en aquells casos en què les Comunitats Autònomes limítrofs es veren afectades per incendis forestals i sol·licitaren l'activació de recursos dependents del present Pla, es tindria en compte allò que s'ha mencionat en el "Pla Estatal de Protecció Civil per a Emergències per Incendis Forestals", que en el seu capítol 3r sobre Estructura Organitzativa Estatal, en l'apartat 3.4., desenvolupa l'Organització per al suport als plans de comunitats autònomes en el supòsit que aquests ho requerisquen.
En incendis a comunitats autònomes limítrofs que l'evolució prevista puga afectar a la Comunitat Valenciana, es podrà intervindre amb els recursos previstos en el present Pla, de mutu acord amb els responsables de la Comunitat Autònoma afectada.
3.3. Ambit temporal
El present Pla Especial roman contínuament activat, bé en situacions de preemergència o d'emergència.
4. MARC LEGAL
Per ordre cronològic i relacionat amb la planificació sobre el risc d'emergència per incendis forestals assenyalarem:
4.1. Estatal
· Llei 81/1968, de 5 de desembre, d'Incendis Forestals.
· Decret 3769/1972, de 23 de desembre, que aprova el Reglament de la Llei d'Incendis Forestals.
· La Constitució Espanyola, de 27 de desembre de 1978, article 148, apartat 8 i 9 sobre competència en matèria de muntanyes i protecció del medi ambient, a favor de les comunitats autònomes, dins aquesta última de la legislació bàsica de l'Estat (art. 149. 23). El principi rector de la política social i econòmica, contingut en l'article 45 pel qual tots tenen dret a gaudir d'un medi ambient adequat per al desenvolupament de la persona, així com l'haver de conservar-lo.
· Llei Orgànica 5/1982, d'1 de juliol, pel qual s'aprova l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, el qual estableix que la Generalitat Valenciana tindrà competència exclusiva en matèria de muntanyes (art. 31. 10) i dins del marc de la legislació bàsica de l'Estat la de Protecció del Medi ambient (art.32. 6),. i igualment la Generalitat Valenciana, podrà celebrar convenis de col·laboració per a la gestió i prestació de serveis corresponents a matèria de la seua competència exclusiva tant amb l'Estat com amb altres comunitats (art. 42 1.)
· Reial Decret 2365/84, de 8 de febrer, sobre traspassos de funcions i serveis de l'Estat en matèria de conservació de la naturalesa a la Comunitat Valenciana.
· Llei 2/1985, de 21 de gener, sobre Protecció Civil.
· Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local, la qual estableix en el seu article 25-2,c) que el municipi tindrà competències en els termes de la Legislació de l'Estat i de les comunitats autònomes en les següents matèries: protecció civil, prevenció i extinció d'incendis. No obstant això (art. 26. 2) els municipis podran sol·licitar de la Comunitat Autònoma respectiva la dispensa de l'obligació de prestar els serveis mínims que li corresponguen segons allò que s'ha disposat en el nombre anterior quan, per les seues característiques peculiars, resulte de difícil o molt difícil compliment l'establiment i prestació d'aquests serveis per l'Ajuntament.
· Reial Decret 1.378/1985, d'1 d'agost, sobre mesures provisionals d'actuació en cas d'emergència.
· Reial Decret 875/88, de 28 de juliol, pel qual es regula la compensació de les despeses derivades de l'extinció d'incendis forestals.
· Llei 4/89 de 27 de març, de Conservació d'Espais Naturals.
· Reial Decret 407/1992, de 24 d'abril per què s'aprova la Norma Bàsica de Protecció Civil. En aquesta es menciona el risc d'incendis forestals com a objecte d'un pla especial que seran elaborats i aprovats per les comunitats autònomes després de l'elaboració per part de l'estat d'una directriu bàsica.
· Ordre de 2 d'abril de 1993, per la qual es publica l'Acord del Consell de Ministres que aprova l'esmentada Directriu Bàsica de Planificació de Protecció Civil d'Emergència per Incendis Forestals.
4.2. Autonòmic
· Decret 12/91, de 29 de juliol del president de la Generalitat Valenciana, pel qual s'assignen competències a la Conselleria de Medi Ambient.
· Ordre de 30 de març de 1993, de la Conselleria de Medi Ambient, per la qual es regulen les mesures generals per a la prevenció d'incendis forestals. (DOGV 14-4-94).
· Pla Territorial d'Emergència de la Comunitat Valenciana, aprovat per Decret 243/93 de 7 de desembre del Consell. Aquest s'elabora per a fer front a les emergències en general i es concep com a pla director d'altres plans territorials d'àmbit inferior.
· Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana, la qual en els articles 55 a 60 (capítol III del títol VI) tracta dels incendis forestals.
· Llei 6/1993, de Pressupostos de la Generalitat, per la qual s'assignen les competències en matèria d'extinció d'incendis forestals, a la Conselleria d'Administració Pública, actualment de Presidència.
· Decret 233/1994, de 8 de novembre, del Govern Valencià, pel qual es regulen l'acampada i l'ús d'instal·lacions recreatives a les forests de la Comunitat Valenciana.
· Llei 11/94, de 27 de desembre, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
· Ordre de 23 de febrer de 1995, de la Conselleria de Medi Ambient, que regula el Decret 233/ 1994, de 8 de desembre.
· Llei 2/95, de 6 de febrer, de la Generalitat Valenciana, d'Organització del Servei d'Emergències.
· Decret 98/1995, de 16 de maig, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana. Articles 136 a 160 sobre els incendis forestals.
· Decret 253/1995, de 24 juliol, pel qual s'aprova el Protocol d'Actuació front al risc d'Incendis Forestals a la Comunitat Valenciana.
5. MARC COMPETENCIAL
5.1. Del Pla Especial de la Comunitat Autònoma
D'acord amb la Llei 2/1985, i la Norma Bàsica de Protecció Civil (art. 8.2), correspon a la Comunitat Autònoma, la responsabilitat de redactar i aprovar el Pla Especial front a Incendis Forestals, en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, després de l'informe de la Comissió de Protecció Civil de la Comunitat Valenciana.
El Pla Especial haurà de ser aprovat per Decret del Consell de la Generalitat Valenciana. Una vegada aprovat pel Consell, se sotmetrà a la seua homologació per la Comissió Nacional de Protecció Civil.
Per a l'entrada en vigor del Pla es publicarà en el DOGV l'acord d'homologació, mitjançant una resolució.
Quan en aquest Pla s'enuncien competències de la Generalitat Valenciana haurà d'entendre's que, d'acord amb la distribució competencial existent, la prevenció, vigilància i actuacions post-incendi són competència de la Conselleria de Medi Ambient i l'extinció i planificació d'aquesta, de la Conselleria de Presidència.
5.2. Del Pla Especial com a Pla Director
Aquest Pla serà directriu de la planificació territorial d'àmbit inferior front a aqueix risc, i s'establiran les funcions bàsiques i el contingut mínim dels plans d'actuació municipals.
L'especialització dels equips que intervenen aconsellen una direcció de caràcter provincial i una coordinació de caràcter autonòmic que assegure la mobilització dels recursos més adequats.
6. ELS PLANS D'ACTUACIO D'AMBIT LOCAL
6.1. Concepte
Els Plans d'Actuació Municipal davant del risc d'Incendis Forestals, establiran els aspectes relatius a l'organització i procediment d'actuació dels recursos i serveis, la titularitat de la qual corresponga a l'Administració Local de la qual es tracte i els que puguen ser assignats a aquest per altres administracions públiques o per altres entitats públiques o privades, a l'objecte de fer front a les situacions de preemergència i a les emergències per incendis forestals, dins del seu àmbit territorial.
No obstant això, cal tindre en compte, en la planificació d'àmbit local, que el present Pla Especial de Comunitat Autònoma, està permanentment activat i, en aquest sentit, la planificació d'àmbit local, haurà de preveure aquesta situació, tant en la notificació d'incendis com en l'actuació davant d'aquests, de forma que estiga prevista perfectament la integració dels recursos en l'estructura del Pla Especial (veure apartat 2 del document III). Només s'establirà una estructura pròpia i independent, si es disposa dels recursos propis o assignats suficients per a dissenyar-la, i serà activada únicament en el cas que el director d'aquest Pla Especial així el requerisca o sota la responsabilitat de l'alcalde corresponent. En aquest últim cas, l'alcalde haurà de comunicar prèviament l'activació al director d'aquest Pla.
La seua elaboració competeix a les entitats locals afectades, i està fomentada per la Generalitat Valenciana, a l'objecte de la qual es prestarà la col·laboració i suport tècnic que se sol·licite pel municipi.
En l'annex IV del document II, es relacionen aquells municipis de la Comunitat Valenciana afectats pel risc d'incendis forestals, sense perjudici que un estudi posterior implique variacions en la relació.
Cal considerar, tal com s'indica en el document II d'aquest Pla, en l'apartat de l'anàlisi del risc, que tot el territori de la Comunitat Valenciana és d'alt risc i per tant els municipis relacionats en l'esmentat annex, estan ubicats en zones d'alt risc.
S'integraran en el pla municipal, els plans d'autoprotecció d'empreses, nuclis de població aïllada, urbanitzacions, càmpings, etc., que estiguen ubicats en zones de risc, així com d'associacions o empreses amb fins d'explotació forestal, que es troben inclosos en l'àmbit territorial d'aquell, i l'entitat local fomentarà la seua elaboració.
Així mateix, s'integraran els plans de protecció contra incendis forestals de les zones d'acampada i àrees recreatives que fa menció l'art. 8 i següents del Decret 233/1994, de 8 de novembre.
En aquests plans de caràcter municipal davant de risc d'incendis forestals, per raons pràctiques, de contingut i per la identitat de la matèria a planificar, s'aconsella la seua elaboració conjuntament amb els de prevenció d'incendis forestals, que segons disposa l'article 138 del Reglament de la Llei Forestal Valenciana, seran obligatoris per als municipis situats a zones d'alt risc i s'adaptaran als continguts mínims i funcions descrites en la directriu bàsica de planificació per emergència d'incendis forestals que s'indiquen en els apartats següents (veure 5.3. i 5.4.) i al Reglament de la Llei Forestal Valenciana, i això sense perjudici de la plena autonomia del municipi per a elaborar ambdós plans, de prevenció i el d'extinció per separat.
En tot cas, els plans de caràcter municipal davant del risc d'incendis forestals hauran de seguir el sumari que s'indica en l'annex del present document.
6.2. Funcions bàsiques
Són funcions bàsiques dels plans municipals davant del risc d'incendis forestals o d'altres entitats locals, les següents:
a) Preveure l'estructura organitzativa i els procediments per a la intervenció en emergències per incendis forestals, dins del territori del municipi o entitat local que corresponga, segons les precisions d'aquest pla.
b) Establir sistemes d'articulació amb les organitzacions d'altres administracions locals incloses en el seu entorn o àmbit territorial.
c) Zonificar el territori en funció del risc i les previsibles conseqüències dels incendis forestals, d'acord amb el que estableix aquest pla, delimitar àrees segons possibles requeriments d'intervenció i desplegament de mitjans i recursos, així com localitzar la infraestructura física a utilitzar en operacions d'emergència.
d) Preveure l'organització de grups locals de prompte auxili per a la lluita contra incendis forestals, en els quals podrà quedar enquadrat personal voluntari, i fomentar i promoure l'autoprotecció.
e) Especificar procediments d'informació a la població.
f) Catalogar els mitjans i recursos específics per a la posada en pràctica de les activitats previstes.
6.3. Contingut mínim
Els plans municipals o d'altres entitats locals davant del risc d'incendis, hauran de tindre el contingut mínim que s'especifica a continuació i independentment del contingut mínim que s'exigeix en els plans de prevenció, especificats en l'article 140 del Reglament de la Llei Forestal.
· Objecte i àmbit territorial del pla.
· Descripció territorial, pel que fa a la seua delimitació i situació geogràfica, distribució de la massa forestal i nuclis de població, urbanitzacions, llocs d'acampada i indústria existents en zona forestal.
· Descripció i localització d'infraestructures de suport per a les tasques d'extinció, tals com a vies de comunicació, pistes, camins forestals i tallafocs; punts d'abastiment d'aigua; zones d'aterratge d'helicòpters, etc.
· Organització local per a la lluita contra incendis forestals i per a fer front a situacions d'emergència, amb assignació de les funcions a desenvolupar pels distints components d'aquesta, inclòs el personal voluntari, tenint en compte la seua possible articulació i coordinació amb les organitzacions d'altres administracions, si les previsibles conseqüències de l'incendi així ho requereixen.
· Procediments operatius de l'organització, la seua relació amb les preemergències i emergències sobre incendis. Les actuacions prèvies a la constitució del lloc de comandament avançat i les posteriors a aquesta.
· Especificació dels procediments d'informació a la població.
· Catalogació dels recursos disponibles per a la posada en pràctica de les activitats previstes.
Pel que fa al procediment operatiu en preemergències, els plans municipals inclouran les funcions a realitzar dins d'allò que s'ha previst en el Pla de Vigilància Preventiva contingut en l'annex II del document IV d'aquest Pla.
En els plans municipals s'inclouran com annexos els plans d'autoprotecció que hagen sigut confeccionats en els seus respectius àmbits territorials.
Els plans municipals i d'altres entitats locals s'aprovaran pels òrgans de les respectives corporacions en cada cas competents i hauran de ser homologats per la Comissió de Protecció Civil de la Comunitat Autònoma.
6.4. Fases de les emergències a nivell municipal
La classificació de les emergències o incendis forestals serà en funció de les condicions topogràfiques de la zona, l'extensió i les característiques de les masses forestals, les condicions del medi físic i infraestructures i les condicions meteorològiques regnants, així com els possibles perills per a persones no relacionades amb les tasques d'extinció i per a instal·lacions, edificacions i infraestructures; també es realitzarà una avaluació dels mitjans humans i materials necessaris i, en tot cas, la protecció de persones i béns, en relació als efectius disponibles.
Prenent com a fonament aquesta valoració, es realitzarà una previsió de la gravetat que la situació comporta, d'acord amb la següent escala:
Nivell 0: referit a aquells incendis que poden ser controlats amb els mitjans previstos en el Pla d'Actuació Municipal i que, encara en la seua evolució més desfavorable, no suposen perill per a persones no relacionades amb les tasques d'extinció, ni per a béns distints als de naturalesa forestal.
Nivell 1: referit a aquells incendis que podent ser controlats amb els mitjans d'extinció pertanyents al Pla d'Actuació Municipal es preveu, per la seua possible evolució, la necessitat de la posada en pràctica de mesures per a la protecció de les persones i dels béns distints als de naturalesa forestal, que puguen veure's amenaçats.
Nivell 2: referit a aquells incendis per a l'extinció dels quals es preveu la necessitat que, a sol·licitud de director del Pla d'Actuació Municipal, siguen incorporats mitjans de la Comunitat Autònoma no assignats a aquest, i previstos en el Pla Especial de Comunitat Autònoma .
Nivell 3: referit a aquells incendis en què es considera necessària una actuació dels mitjans previstos en el Pla Especial de Comunitat Autònoma i que la direcció d'aquesta siga assumida per l'estructura prevista en aquest.
Per a una major efectivitat, qualsevol incendi es comunicarà al CCE provincial, el qual a la seua vegada mobilitzarà els recursos previstos en aquest Pla especial, de forma que només es consideraran els nivells d'emergència a nivell municipal 0 i 1, en el supòsit que, abans de l'arribada dels esmentats mitjans, s'haja notificat el fet que s'ha controlat i extingit l'incendi amb els recursos propis municipals.
En conseqüència a l'anterior, la situació habitual d'emergència a nivell municipal serà nivell 2 per considerar la mobilització de recursos autonòmics, o el nivell 3 quan aquests accedisquen al lloc de l'incendi.
7. ELS PLANS D'AUTOPROTECCIO
Els plans d'autoprotecció d'empreses, nuclis de població aïllada, urbanitzacions, càmpings etc. que es troben ubicats en zones de risc, així com d'associacions o empreses amb fins d'explotació forestal, establiran les actuacions a desenvolupar amb els mitjans propis que disposen, per als casos d'emergència per incendis forestals que puguen afectar-los.
Els plans de protecció contra incendis forestals que fa referència el Decret 233/1994, de 8 de novembre, pel qual es regulen l'acampada i l'ús d'instal·lacions recreatives a les forests públiques de la Comunitat Valenciana.
Aquests plans seran annexos del corresponent pla municipal i la seua elaboració serà fomentada pels propis municipis.
Tant els municipis, a través de les normes subsidiàries dels seus plans generals d'ordenació urbana, com els plans d'autoprotección de les zones afectades pel risc d'incendis forestals, hauran de preveure les mesures d'autoprotecció indicades en el capítol II, títol V, de la Llei Forestal de la Comunitat Valenciana.
Són funcions bàsiques dels plans d'autoprotecció davant d'emergències pel risc d'incendis forestals les següents:
a) Complementar les tasques de vigilància i detecció previstes en aquest pla i en els plans locals.
b) Organitzar els mitjans humans i materials disponibles, per a l'actuació en emergències per incendis forestals, fins a l'arribada i intervenció dels mitjans d'extinció previstos en aquest pla i en els plans d'àmbit local.
c) Preparar la intervenció d'ajudes exteriors en cas d'emergència i garantir la possible evacuació.
A més a més, hauran de contindre:
· La previsió temporal en què s'executaren les mesures preventives previstes en la legislació vigent.
· Els sistemes d'avís en cas d'incendi a l'ajuntament i en el seu cas al CCE.
8. DEFINICIONS
Cartografia oficial: la realitzada amb subjecció a les prescripcions de la Llei 7/1986, d'Ordenació de la Cartografia, per les administracions públiques o sota la seua direcció i control.
Incendi controlat: és aquell que s'ha aconseguit aïllar i detindre la seua propagació.
Incendi extingit: situació en la qual ja no existeixen materials en ignició en o dins del perímetre de l'incendi ni és possible la reproducció del mateix.
Incendi forestal: foc que s'estén sense control sobre terreny forestal, afectant a vegetació que no estava destinada a cremar.
Indexs de risc: valors indicatius del risc d'incendi forestal en una zona.
Mobilització: conjunt d'operacions o tasques per a la posada en activitat de mitjans, recursos i serveis, per a la lluita contra incendis forestals.
Lloc de Comandament Avançat: lloc de direcció tècnica de les tasques de control i extinció d'un incendi, situat en les proximitats d'aquest.
Risc d'incendi: probabilitat que es produïsca un incendi en una zona i en un interval de temps determinats.
Terreny forestal: tota superfície coberta d'espècies arbòries, arbustives, de matoll o herbàcies d'origen natural o procedents de sembra o plantació, que complisquen o puguen complir funcions ecològiques, de protecció, de producció, de paisatges o recreatives. Igualment es consideren muntanyes o terrenys forestals:
a) Els enclavaments forestals en terrenys agrícoles.
b) Els terrenys que, encara que reunesquen els requisits assenyalats anteriorment, queden adscrits a la finalitat de la seua transformació futura en forestal.
c) Els terrenys erms i aquells en què l'activitat agrària haja sigut abandonada per un termini superior a deu anys, que es troben situats en els limits de les forests o terrenys forestals, o, sense estar-ho, hagen adquirit durant aquest període signes inequívocs del seu estat forestal, o siguen susceptibles de destí forestal.
d) Les pistes i camins forestals.
Vulnerabilitat: grau de pèrdues o danys que poden sofrir, davant d'un incendi forestal, la població, els béns i el medi ambient.
ANNEX SUMARI PLA MUNICIPAL
FONAMENTS
1. INTRODUCCIO
2. ANTECEDENTS
3. OBJECTE
4. AMBIT TERRITORIAL
5. MARC LEGAL
5.1. LEGISLACIO ESTATAL
5.2. LEGISLACIO AUTONOMICA
6. MARC COMPETENCIAL
6.1. PLANIFICACIO A NIVELL AUTONOMIC
6.2. INTEGRACIO DEL PLA MUNICIPAL
6.3. APROVACIO
7. PLANS D'AUTOPROTECCIO
ELEMENTS DE PLANIFICACIO
8. INFORMACIO TERRITORIAL
8.1. DESCRIPCIO GENERAL
8.1.1 Situació geogràfica, límits i superfície
8.1.2. Climatologia
8.1.3. Orografia
8.1.4. Hidrologia
8.2. MASSA FORESTAL, NUCLIS DE POBLACIO,
URBANITZACIONS
8.2.1. Massa forestal. Espais protegits
8.2.2. Nuclis de població, urbanitzacions
8.2.3. Llocs d'acampada
8.2.4. Indústries
8.3. VIES DE COMUNICACIO, CAMINS I PISTES
FORESTALS
8.4. TALLAFOCS I ALTRES INFRAESTRUCTURES
PREVENTIVES
8.5. LLOCS DE VIGILANCIA
8.6. PUNTS D'ABASTIMENT D'AIGUA
8.7. ZONA D'ATERRATGE D'HELICOPTERS
8.8. COMUNICACIONS
9. BREU ANALISI DEL RISC
9.1. NOMBRE D'INCENDIS
9.2. ESTADISTICA
9.3. ZONES POBLADES AMB RISC FORESTAL
10. EPOQUES DE PERILL
11. FASES
ORGANITZACIO
12. ESTRUCTURA I ORGANITZACIO
12.1. CECOPAL. DIRECCIO DEL PLA
12.1.1. Director del Pla
12.1.2. Comité Assessor
12.1.3. Gabinet d'Informació
12.1.4. Centre de Comunicacions
12.1.5. CCE Provincial
12.2. ORGANITZACIO AL LLOC DE L'INCENDI
EN EMERGENCIA
12.2.1. PMA (Lloc de Comandament Avançat)
12.2.2. Grups d'Acció
12.2.2.1. Grup d'Intervenció
12.2.2.2. Grup de Seguretat
12.2.2.3. Grup de Suport Logístic
12.2.3. Actuació Sanitària en Incendis Forestals
12.3. ORGANITZACIO AL LLOC DE L'INCENDI
EN EMERGENCIES DE NIVELL 3: INTEGRACIO
DELS GRUPS D'ACCIO EN EL PLA DE
COMUNITAT AUTONOMA
12.4. ESTRUCTURA EN VIGILANCIA D'INCENDIS
FORESTALS
OPERATIVITAT
13. OPERATIVITAT DEL PLA
13.1. NOTIFICACIO
13.2. ACTIVACIO I ACTUACIO DEL PLA
13.2.1. Activació i actuació en cas de
preemergències
13.2.2. Activació i actuació en cas
d'emergències
13.2.3. Fi de les Preemergències i emergències
13.4. MESURES DE PROTECCIO A LA POBLACIO
13.5. MESURES DE PROTECCIO PER ALS GRUPS
D'ACCIO
14. IMPLANTACIO I MANTENIMENT DEL PLA
14.1 IMPLANTACIO
14.1.1. Verificació de la infraestructura
14.1.2. Formació del personal implicat
14.1.3. Informació preventiva a la població
14.2. MANTENIMENT DE L'OPERATIVITAT
DEL PLA
14.2.1. Actualització - Revisió
14.2.2. Formació permanent
ANNEXOS
ANNEX I. CATALEG DE MITJANS I RECURSOS
ESPECIFICS
ANNEX II. DIRECTORI
ANNEX III. MAPA DE RISC I RECURSOS ESPECIFICS
ANNEX IV. PLANS D'AUTOPROTECCIO
DOCUMENT II
ELEMENTS PER A LA PLANIFICACIO DE PROTECCIO
CIVIL EN EMERGENCIES PER INCENDIS FORESTALS
Index
1. INFORMACIO TERRITORIAL
11.1. Orografia
1.2. Substrat geològic
1.3. Climatologia
1.4. Vegetació
2. ANALISI DEL RISC I VULNERABILITAT
3. ZONIFICACIO DEL TERRITORI
4. ÉPOQUES DE PERILL
5. FASES
5.1. Preemergència. Nivells
5.2. Emergència. Nivells
ANNEXOS
ANNEX I: MAPA DE VEGETACIO (FORESTAL)
ANNEX II: MAPA DE PERILLOSITAT
ANNEX III: MAPA DE RISC POTENCIAL
ANNEX IV: MUNICIPIS AFECTATS PEL RISC D'INCENDIS FORESTALS
1. INFORMACIO TERRITORIAL
A efectes d'aquest Pla Especial, davant el risc d'incendis forestals, interessa posar de relleu alguns aspectes sobre l'orografia, climatologia i vegetació existent a la Comunitat Valenciana, situada en la part oriental de la Península, amb aproximadament 500 km de costa banyada pel mar Mediterrani i una amplària mitjana de 80 Km, és a dir, una franja de terra estreta i allargassada, ubicada entre el mar i els altiplans de l'interior peninsular, que es caracteritza per posseir una gran diversitat d'ambients i paisatges, cosa que constitueix un patrimoni i medi natural ric i variat.
Quatre són els aspectes del territori forestal, que afecten d'una manera més directa la prevenció i extinció d'incendis forestals:
· Topografia complexa
· Meteorologia molt adversa, tant pel que fa als seus valors mitjans, com extrems.
· Existència de formacions vegetals amb una composició i estructura afavoridora de la progressió i propagació del foc.
· Us cultural del foc molt arrelat, tant en la societat rural com en la urbana.
1.1. Orografia
A la Comunitat Valenciana, el relleu ve marcat per l'existència de dos sistemes muntanyencs: l'Ibèric i el Prebètic.
Així, doncs, al nord de la Comunitat, i coincident amb la comarca del Maestrat, ens trobem amb el sistema Ibèric d'influència costera catalana, que s'estén paral·lelament a la costa, en direcció nord a sud i escalonadament cap al mar. Hi cal destacar el mont Turmell, amb 1.281 m i el Penyagolosa, amb 1.813 m.
Més cap al sud, trobem els últims contraforts del sistema Ibèric, que des de la província de Terol (serra de Javalambre), s'estén fins a aproximadament la conca del riu Xúquer, en direcció NO a SE, en què destaquen les serres d'Espadà i el sistema Javalambre-Calderona, ambdós caracteritzats per les seues elevades costeres, que sobrepassen moltes vegades el 45% i hi destaquen els cims de Peña Salada (1.585 m),o el Pico del Remedio (1.053 m).
El sistema Prebètic recorre quasi tota la província d'Alacant i el sud de la de València, en direcció SO a NE. El nord de la província d'Alacant, es caracteritza pel seu abrupte relleu muntanyenc, amb altituds normalment superiors als 500 m, que es precipiten normalment fins al mar en rocallosos penya-segats ( Montgó o penyal d' Ifach). Cal fer esment també de les serres de Mariola, Menejador, serra de l'Almirall, Aitana, etc.,) en què s'intercalen algunes valls de relativa extensió. Com a cims més emblemàtics citarem Aitana (1.568 m), Montcabrer (1.390 m) i el Puig Campana (1.410 m).
D'altra banda, la província de València es troba marcada per la confluència de dos sistemes esmentats, que, tot i que més variada i menys abrupta, no per això conté condicions orogràfiques, sensiblement millors. A l'interior d'aquesta província destaca l'altiplà de Requena-Utiel, amb una altitud mitjana entre els 900 m - 600 m, prolongació en territori de la Comunitat de la Meseta Castellana; voltat per les serres Martes (pel sud), Cabrillas (est) i Negrete (nord); més al sud la vall d'Ayora, definida per la confluència del sistema Ibèric i Prebètic, situada en altures iguals o superiors, en la seua gran part als 1.000 m, i, en general , aspra, abrupta i de difícil comunicabilitat amb la costa i la Canal de Navarrés-Enguera, com a àrea de transició entre l'interior valencià i la costa que, encara de superfície irregular, mostra una superfície relativament plana i, entre ambdues depressions, el massís del Caroig, amb el cim del mateix nom (1.216 m).
L'existència de dits sistemes muntanyencs configura la Comunitat Valenciana, especialment les províncies d'Alacant i Castelló, com una de les més muntanyenques del conjunt de l'Estat espanyol. Convé posar de relleu que, segons les dades de la Conselleria de Medi Ambient, en el 1995, el terreny forestal ocupava 1.219.108 Ha, la qual cosa suposa el 52 per 100 de la superfície geogràfica de la Comunitat, proporció que és notablement superior a la corresponent al conjunt nacional, que només assoleix un terme mitjà del 30,9 per 100.
Aquesta característica es tradueix, a efectes de la planificació de la intervenció, en l'enorme dificultat d'accés a l'incendi que tenen els mitjans d'extinció.
Hem d'assenyalar, igualment, l'existència d'una llarga i plana franja costera, d'irregular amplitud, que configuren la Plana de Castelló, l'Horta de València, amb l'Albufera i el sud de la província d'Alacant, on s'assenta la major part de la població.
1.2. Substrat geològic
En les muntanyes de la Comunitat Valenciana predominen els substrats calcaris. Les roques calcàries dures, (incloent les dolomies i calcàries dolomítiques), produeixen abundants afloraments de roques, sòls superficials i molt pedregosos. Són exemples característics del paisatge calcari els extensos altiplans i les moles, com ara el massís Caroig-Mola de Cortes, serra de Murta-Mondúver, Mariola, Aitana, el Montgó, gran part del Maestrat i molts altres relleus disseminats per tota la Comunitat Valenciana.
Un altre substrat ric en cal és la marga, de consistència blana, però molt compacta i impermeable. Aquest tipus de roques alternen, sovint, amb les calcàries en les faldes de les muntanyes i produeixen sediments mixtos, on la gran part de terra fina procedeix de la marga i les pedres de la calcària. Els sòls sobre aquestes formacions solen ser moderadament profunds i pedregosos. Aquests materials es troben en gran part dels massissos calcaris en els faldars de les muntanyes..
Un altre substrat importat, per la seua especificitat, encara que ocupa extensions limitades a la Comunitat Valenciana, és la pedra esmoladora o roja. Sol ser una roca no calcària que produeix sòls lleugerament àcids, arenosos i molt superficials, especialment sensibles a l'erosió. Els exemples més importants se situen a les serres d'Espadà i Calderona.
Finalment, cal destacar el cas dels guixos. Aquestes roques, abundants al sud d'Alacant, donen sòls de baixa fertilitat que difícilment suporten una vegetació contínua o arbrada.
A més a més dels sòls forestals, atribuïbles als factors físics, té una gran importància el factor humà. En primer lloc, els sòls destinats a vegetació forestal han estat seleccionats per a tal finalitat, ja que no eren aptes per a l'agricultura. Per tant, solen presentar atributs, com ara una excessiva pendent, pedregositat o una profunditat escassa. En segon lloc, els sòls de les muntanyes actuals, han sofrit en gran mesura transformacions i sovint degradació, per una explotació secular, des del treball intermitent a la construcció de terrasses de conreu que, en molts casos, actualment estan abandonades i recolonitzades per la vegetació forestal, fins al deteriorament associat a una explotació excessiva de la vegetació per l'excessiu pasturatge o extracció de arbusts i arbres de rail per a fer carbó o llenya.
1.3. Climatologia
Des del punt de vista de la vegetació, la climatologia valenciana és extremadament variada i així, per exemple, ens trobem amb formacions subdesèrtiques al sud de la província d'Alacant en contraposició a fagedes, al nord de Castelló, en el limit amb la província de Tarragona. Aquesta variabilitat en la vegetació, la trobem igualment en les pluges i així, per exemple, en un mateix any, es recullen precipitacions superiors a 1.400 litres a Pego, quan en altres zones s'aproximen als 300 litres.
En línies generals, hi ha un augment de precipitacions de sud a nord, sense que això supose restar importància pel que fa al règim de pluges, a l'orografia, que influeix notablement, procés invers en les temperatures, i, igualment, una progressiva continentalitat en funció de la proximitat o llunyania del mar i, finalment, una disminució de les temperatures amb l'altitud.
Es troba la Comunitat en el sector meridional de les latituds templades, en una zona d'alternància entre les penetracions lligades al front polar (determinants del clima a Europa central) i la influència del sector septentrional de les altes pressions subtropicals, determinants pel clima nord-africà. És aquesta situació límit la que marca importants matisos entre el nord i el sud de la Comunitat.
Un altre factor a considerar és la influència del mar Mediterrani sobre la climatologia del territori, el qual actua, d'una banda, com atemperador de les oscil·lacions tèrmiques i, d'altra, com a font d'humitat.
Igualment, el relleu presenta una influència bàsica, més o menys directa, en les temperatures i en les pluges (hi pot produir microclimes especials) i així el contrast climàtic entre les planes litorals i l'interior és molt més gran que el que es produeix entre el nord i el sud.
Altre factor important, dins de la climatologia de la Comunitat Valenciana, i en relació amb els incendis forestals, és que pel fet d'estar situada a espatles de la península Ibérica, respecte de situacions atmosfèriques de component oest, i amb un clar desnivell altitudinal respecte a l'interior peninsular, determinen que els vents terrals secs, de component oest, en descendir al litoral, sofreixen una modificació dels seus paràmetres meteorològics, i es produeix un calfament adiabàtic d' 1º C cada 100 m, la qual cosa, unida a l'efecte «foëhn» que produeix temperatures més càlides a sotavent i una menor humitat relativa, a conseqüència del relleu, origine els temibles i perillosos de vents ponent.
En resum, els caràcters més destacats que defineixen el clima són:
· Tipus de clima mediterrani.
· Predomini de temps sec i assolellat.
· Pluges amb caràcter torrencial, especialment en la tardor.
· Precipitacions irregulars.
· Temperatures amb valors anuals alts.
· Vents terrals amb component oest secs.
· Fenòmens tempestuosos amb gran aparell elèctric i caràcter sec.
1.4. Vegetació
La Comunitat Valenciana posseeix una destacada significació forestal, ja que li correspon el 5% del total de la superfície forestal de l'Estat espanyol.
Així, segons fonts de la Conselleria de Medi Ambient, en el 1985, la superfície forestal representava el 40,2% del total del territori. En el 1995, i segons noves dades del II Inventari Forestal de la Comunitat, la superfície forestal s'ha incrementat, sent del 52% davant el 44% de la superfície destinada a cultiu i el 4% de la superfície improductiva.
La distribució del terreny forestal, entre arbrada i desarbrada, presenta com a nota característica una menor significació de l'àrea arbrada, que durant els últims anys sembla haver experimentat una certa minva, segons fonts de la Conselleria de Medi Ambient, en benefici dels matolls, com a conseqüència de l'impacte dels incendis forestals, que ha superat, àmpliament, el procés de repoblació i regeneració forestal natural.
Així, del total de la superfície forestal de la Comunitat Valenciana (52% del territori), el 17% és forestal arbrada, el 26% és forestal desarbrada, el 5% és forestal arbrat esclarissat i el 4% forestal en període de regeneració afectada pels incendis del període de 1990 a 1994.
En les àrees arbrades destaca la palesa superioritat de les espècies coníferes, que ocupen el 78% de la superfície arbrada davant el 22% de les frondoses, situacíó que contrasta amb l'existent en el conjunt nacional, en què es dóna una més gran igualtat entre coníferes i frondoses, i, inclús, una lleugera superioritat d'aquestes últimes. No obstant això, a Castelló les frondoses suposen el 42% del total de l'arbrat, davant el 58% de les coníferes.
Dins de les coníferes destaca la superioritat del pi blanc o garriguenc, amb el 48 % del total de la vegetació, seguit del pi larix, el 7%, el pinassa 3% i del silvestre el 1%. Pel que fa a les frondoses, ocupen com a espècie més abundant l'alzina (40%), la surera i el roure petit l'1%.
Són les comarques interiors de la província de València, les menys poblades i amb una menor incidència humana, els Serrans, la Plana de Requena-Utiel i la Vall d'Ayora, juntament amb la comarca dels Ports, l'Alt Palància i l'Alt Millars a Castelló, són les que aporten major superfície forestal arbrada.
A Alacant són les comarques del nord, l'Alcoià i la Marina Baixa, les de major superfície forestal.
En la pàgina següent es pot observar un mapa de la Comunitat Valenciana, en què es reflecteixen els rangs de superfície forestal arbrada.
En resum, els sistemes forestals de la Comunitat Valenciana estan formats en la seua gran part per :
· Forest jove, amb origen en repoblacions, regeneració i abandonament de terres agrícoles. Models de combustible d'alt perill, model 4.
· Forest adult, el principal factor és el fet que les espècies arbòries, pròpies de la Comunitat Valenciana, no apleguen a desenvolupar formacions que suposen una competència a la garriga, i no arriba a assolir, quasi mai, el model 8 de combustible
2. ANALISI DEL RISC I VULNERABILITAT
L'incendi forestal es defineix com el foc que es propaga, sense control sobre forest o terreny forestal. Per a l'anàlisi del risc s'han estudiat les circumstàncies o factors que faciliten la ignició i contribueixen a la propagació del foc.
El punt de calor que possibilita la ignició del combustible forestal, en presencia d'aire, és aportat de manera natural pel llamp, i de manera artificial per l'home (negligències i intencionalitat).
L'estudi de la freqüència i causalitat de la sèrie històrica d'incendis forestals aporten el component per al càlcul del risc estadístic d'incendis.
La capacitat dels combustibles per a mantenir i estendre el foc defineix la seua combustibilitat, la qual s'ha analitzat a partir:
· Dels models de combustible del Forest Service (EEUU), adaptats a les condicions espanyoles de manera general pel Ministeri de Medi Ambient.
· Del pendent com a indicadora del relleu, la qual ha estat introduïda en el sistema mitjançant models digitals del terreny.
· De les condicions meteorològiques, i els seus indicadors: vent-temperatura-humitat, s'han estudiat en els seus valors extrems per a cadascuna de les zones homogènies definides pel Centre Meteorològic Territorial de València.
La conjunció d'aquests factors defineixen la perillosidtat d'un terreny forestal, mitjançant la simulació automàtica en distintes condicions, les estudiades són:
· longitud de flama per a cada model de combustible
· velocitat de propagació del foc en funció de la rostària
· velocitat de propagació en funció de la meteorologia
Finalment, la intersecció mitjançant sistemes d'informació geogràfica dels paràmetres estadístics i la perillositat determinen el risc potencial d'incendi forestal per al territori forestal de la Comunitat Valenciana.
En l'esquema que s'adjunta a la pàgina 8 del present document, s'especifiquen els paràmetres sobre els quals incideix el Risc Potencial.
El sistema així definit permet l'obtenció de mapes automàtics de risc per a qualsevol porció del territori de la Comunitat Valenciana, els quals han de ser sempre entesos dins d'un context de tal manera que, aquells territoris amb un menor risc, són d'un alt risc si s'analitzen en comparació amb bona part de la resta d'Espanya o en referència a la Unió Europea.
En els annexos I, II, III i IV del present document es reflecteixen respectivament: el mapa de vegetació, de perillositat, de risc potencial i la relació dels municipis amb risc a la Comunitat Valenciana.
En el mapa de risc potencial solament s'ha contemplat un dels possibles aspectes de vulnerabilitat i que correspon als espais naturals protegits .
L'especial configuració de la Comunitat Valenciana fa pràcticament inviable una anàlisi de vulnerabilitat a nivell global que preveja aspectes sobre els següents tipus genèrics de valors a protegir:
· La vida i la seguretat de les persones.
· Valors de protecció d'infrastructures, instal·lacions i zones habitades.
· Valors econòmics.
· Valors de protecció contra l'erosió del sòl.
· Valors paisatgístics.
· Patrimoni historicoartístic
Una anàlisi acceptable de dits aspectes, solament es pot realitzar a nivell municipal i, en aquest sentit, en el sumari dels plans territorials municipals davant el risc d'incendis forestals (annex al document I) s'obliga a relacionar els espais protegits, els nuclis de població, urbanitzacions, llocs d'acampada, etc.
vegetació 2a
vegetació 2b
3. ZONIFICACIO DEL TERRITORI
D'una anàlisi detallada dels mapes adjunts de risc i vegetació, se'n desprèn que els terrenys amb el màxim risc potencial es troben molt repartits i difuminats per tota la Comunitat, tret del sud de la província d'Alacant i tot el centre coster de la província de València.
Atès que en quasi tot el territori de la Comunitat, existeix en major o menor mesura, el perill d'un incendi forestal i que, tal com es podrà observar en el Document III «Estructura organitzativa» del present Pla, els recursos per a l'extinció d'incendis depenen de vàries administracions, es conclou que la millor manera de zonificar el territori es seguir el criteri administratiu de la província, atés que uneix els interessos de les diferents administracions involucrades i permet una organització adequada dels recursos disponibles. En conseqüència, el desplegament dels mitjans i recursos s'ha fet amb un criteri provincial en les zones o comarques amb un més gran risc potencial d'incendis, i no es justifica la creació de zones o àmbits inferiors a la província amb prioritats de defensa.
Pel que fa a la zonificació dels recursos que col·laboren i actuen en la vigilància i detecció dels incendis forestals, queda prevista en el Pla de Vigilància Preventiva que anualment elabora la Conselleria de Medi Ambient, en què es concreten els paratges, que per la seua especial vulnerabilitat o vegetació existent, són assignades a cada recurs. En el present Pla, només s'inclou com a Annex II del Document IV, el citat Pla de Vigilància Preventiva, pel que fa a objectius, tipus de recursos actuants per a cada nivell de preemergència i les actuacions a desplegar.
4. ÉPOQUES DE PERILL
Les condicions del medi forestal determinen que a la Comunitat Valenciana, al llarg de tot l'any, es donen les circumstàncies que determinen un alt risc d'incendis.
No obstant això, dins del Reglament de la Llei 3/1993 Forestal de la Comunitat Valenciana, s'estableixen períodes en què varien les condicions i els requisits per a l'ús del foc.
En l'article 145:
1. Queden prohibides, com a mesura precautòria general en els terrenys forestals, en els confrontants o amb una proximitat menor a 500 metres d'aquells, les accions o activitats següents:
f) La crema de marges de cultius o de rostolls agrícoles o forestals durant el període comprés entre l'1 de juliol i el 30 de setembre.
g) La crema de canyars, canyissars o matolls relacionada amb algun tipus d'aprofitament ramader, cinegètic o de qualsevol altre tipus, durant el període comprés entre l'1 de juliol i el 30 de setembre.
Article 146:
1. Les activitats que, encara que estiguen restringides dins de l'àmbit d'aplicació del present reglament, podran realitzar-se prèvia autorització, són les següents:
e) La crema de marges de cultius o de restes agrícoles o forestals, fora del període comprés entre l'1 de juliol i 30 de setembre
f) La crema de canyars, canyissars o matolls relacionada amb algun tipus d'aprofitament ramader, cinegètic o de qualsevol altre tipus, fora del període comprés entre l'1 de juliol i el 30 de setembre.
No obstant allò dit anteriorment, en dies i hores en què l'index de perill siga extrem, queda prohibit encendre qualsevol tipus de foc, i queden suspeses totes les autoritzacions atorgades, així com totes les accions o activitats que per a aqueixos dies recullen els plans locals de crema.
Als efectes d'aquest últim article, la notificació dels dies en què l'índex de perill siga extrem, es realitzarà conforme al que indica el Pla de Vigilància Preventiva (ànnex II, del document IV, del present Pla).
5. FASES
5.1. Preemergència. Nivells
L'Institut Nacional de Meteorologia, a través del CMT de València, determinarà cada dia, amb una antelació de 48 hores, un índex de perillositat (combinació d'índex d'ignició i de propagació) dels incendis forestals, per zones, en base a tres nivells de gravetat:
Nivell 1 : situació de preemergència, amb un grau de perillositat baix-mitjà
Nivell 2 : situació de preemergència, amb un grau de perillositat alt.
Nivel 3 : situació de preemergència, amb un grau de perillositat extrem.
Les actuacions preventives que comporta cada nivell de preemergència, venen definides en el Pla de Vigilància Preventiva (annex II, del document IV, del present Pla).
5.2. Emergència. Nivells
La classificació de les emergències o incendis forestals en el present Pla, serà funció de les condicions topogràfiques de la zona on es desenvolupe l'incendi o els incendis simultanis, l'extensió i característiques de les masses forestals que es troben amenaçades, les condicions del medi físic i infrastructures (tallafocs, xarxa viària, reserves i punts d'aigua, etc.), les condicions meteorològiques reinants (vent, temperatura, humitat relativa), així com els possibles perills per a persones no relacionades amb les labors de extinció i, en tots els casos, la protecció de persones i béns, en relació amb els efectius disponibles.
I prenent com a fonament aquesta valoració, es realitzarà una previsió de la gravetat que la situació comporta, d'acord amb l'escala següent:
Nivell 0: referit a aquells incendis que puguen ser controlats amb els mitjans previstos i que, encara en la seua evolució més desfavorable, no suposen perill per a persones no relacionades amb les labors d'extinció, ni per a béns distints als de naturalesa forestal.
Nivell 1: referit a aquells incendis que poden ser controlats amb els mitjans d'extinció previstos en aquest Pla, es preveu per la seua possible evolució, la necessitat de la posada en pràctica de mesures per a la protecció de les persones i dels béns que puguen estar amenaçats pel foc.
Nivell 2: referit a aquells incendis per a l'extinció dels quals es preveu la necessitat que, a sol·licitud del director del Pla, siguen incorporats mitjans estatals no assignats a aquest Pla, o puguen comportar situacions d'emergència que deriven cap a l'interés nacional.
Nivell 3: referit a aquells incendis en què estiga present l'interès nacional i calga la funció directiva de l'Administració Central de l'Estat, segons allò assenyalat en l'article 1.2 de la Norma Bàsica de Protecció Civil.
ANNEX I
MAPA DE VEGETACIO (FORESTAL)
núm. 3
4
5
ANEXO I
MAPA DE PERILLOSITAT
6
7
8
ANNEX III
MAPA DE RISC POTENCIAL
9
.
10
11
DOCUMENT III
ESTRUCTURA ORGANITZATIVA
Index
1. ESTRUCTURA ORGANIZATIVA
1.1. Els Centres de Coordinació d'Emergéncies (CCE)
1.2. Centre de Coordinació Operativa Integrada (CECOPI)
1.3. Nivells de preemergéncia i emergéncia. Direcció
i coordinació
1. Preemergències
2. Emergències
3. Direcció del Pla
4. Direcció d'Emergències Interprovincials
1.4. Comité Assesor
1.5. Gabinet d'Informació
1.6. Lloc de Comandament Avançat (PMA)
1.7. Grups d'Acció
1. Grup d'Intervenció
2. Grup de Seguretat
3. Grup Logístic i de Suport
4. Grup Sanitari
2. INTEGRACIO DELS PLANS D'ACTUACIO
MUNICIPALS DAVANT DEL RISC D'INCENDIS
FORESTALS
2.1. EL CECOPAL
2.2. Integració dels recursos municipals en els grups d'accció
3. PARTICIPACIO DEL PERSONAL DE LA CONSELLERIA
DE MEDI AMBIENT EN L'EXTINCIO D'INCENDIS
FORESTALS
1. ESTRUCTURA ORGANITZATIVA
La resposta en la consecució de l'objectiu que es pretén amb el present Pla, atenent l'estructura màxima prevista, es basa en la constitució d'un Centre de Coordinació Operativa Integrat (CECOPI), d'acord amb el següent esquema:
1.1. Els Centres de Coordinació d'Emergències (CECOPs, CCEs)
Són centres provincials de comandament de les emergències, entre altres les provocades pels incendis forestals, que asseguren la coordinació dels recursos necessaris davant aquestes.
Els CCE provincials estan ubicats en els actuals centres de coordinació de la Generalitat Valenciana, a Castelló i a Alacant que coincideixen amb les centrals de comunicacions dels consorcis provincials de bombers de dites províncies. Als efectes d'aquest pla, la central de comunicacions del Consorci de Bombers de València, es considerarà CCE provincial.
El CCE de l'Eliana (València), tindrà el caràcter de CCE autonòmic, i s'encarregarà de la mobilització de recursos d'altres províncies a la província afectada.
La ubicació dels CCEs és la següent:
CCE UBICACIO
PROVINCIAL
DE CASTELLO Centre de Comunicacions del Consorci
Provincial de Bombers de Castelló
PROVINCIAL
DE VALENCIA Centre de Comunicacions del Consorci
Provincial de Bombers de València
PROVINCIAL
D'ALACANT Centre de Comunicacions del Consorci
Provincial de Bombers d'Alacant
AUTONOMIC Centre de Comunicacions d'Emergències
de la Generalitat Valenciana de l'Eliana.
Els CCEs provincials, disposaran d'un emissorista permanentment les 24 hores del dia i d'un coordinador provincial de mitjans del Consorci de Bombers, bé en presència física o localitzable a través de l'emissorista. A més a més, a les províncies d'Alacant i Castelló, hi ha un centre de comunicacions de la Conselleria de Medi Ambient, amb un emissorista permanentment les 24 hores del dia i un tècnic coordinador provincial de Medi Ambient, bé en presència física o localitzable a través de l'emissorista.
En el CCE autonòmic de València, ubicat a l'Eliana, es disposa d'emissoristes del Servei d'Emergències de la Generalitat Valenciana i de la Conselleria de Medi Ambient, durant les 24 hores; un tècnic coordinador interprovincial autonòmic del Servei d'Emergències i un tècnic coordinador provincial de Medi Ambient, aquests últims, bé en presència física o localitzables a través dels emissoristes.
1.2. Centre de Coordinació Operativa Integrat (CECOPI)
El CECOPI, com a òrgan superior de gestió de les emergències, es constituirà quan el nivell de l'emergència ho justifique, segons allò que s'ha especificat en el present Pla i estarà compost pel Comité de Direcció, el Comité Assessor i un Gabinet d'Informació.
En funció de la província afectada per l'emergència, el CECOPI s'ubicarà en el corresponent CCE provincial, en el cas que l'emergència ocórrega a les províncies d'Alacant o Castelló, i en el CCE autonòmic de l'Eliana, en cas que ocórrega a la província de València. Aquests centres compten amb els mitjans humans i tècnics que permeten realitzar les funcions de direcció i coordinació de recursos, a més a més d'assegurar les comunicacions amb els mitjans externs que pogueren estar implicats en l'emergència.
En previsió que algun problema tècnic inhabilite un dels centres esmentats, el centre de coordinació alternatiu es constituirà en el CECOP de la Delegació de Govern/Subdelegació del Govern.
1.3. Nivells de preemergència i emergència. Direcció i coordinació
1. Preemergències
L'Institut Nacional de Meteorologia (INM) a través del Centre Meteorològic Territorial (CMT) de València remet diàriament al CCE de l'Eliana el butlletí amb els nivells de preemergència per a cadascuna de les 7 zones en què està dividit el territori (fora de l'època estival aquests nivells s'estableixen globalment a nivell provincial). El CCE de l'Eliana remetrà l'esmentat butlletí als CCE de Castelló, Alacant i València.
El coordinador provincial de mitjans dels consorcis de bombers corresponents de cada CCE, mobilitzarà i/o alertarà els mitjans previstos en el Pla de vigilància preventiva (annex II del document IV) i d'acord amb l'Esquema d'actuació en preemergències (annex I del del document IV d'aquest pla).
En cas que el director del pla, per circumstàncies especials o per disposar d'informació addicional, estime que el nivell emés mostre subpredicció haurà d'indicar al grup de predicció del CMT de València per a la possible reconsideració del nivell de preemergència. En qualsevol cas, si el director del pla ho considerara convenient, sempre podrà establir mesures de rang superior a la preemergència establida.
2. Emergències
De nivell 0 i 1
La qualificació inicial de la gravetat potencial dels incendis forestals de nivell 0 i 1, correspon al director tècnic del PMA (veure definició en l'apartat 1.6.).
En emergències de nivell 0 i 1, la direcció i coordinació de l'incendi correspondrà a dit comandament, excepte que el director del pla, per si mateix o a proposta de dit comandament decidesca assumir la direcció de l'emergència, quan les circumstàncies de l'incendi, per la seua superfície, duració, gestió de mitjans, etc., així ho requeresquen.
De nivell 2 i 3
El director del pla, per si mateix, o a proposta del director tècnic del PMA, qualificarà els incendis forestals amb una gravetat potencial de nivell 2.
El director del pla, en emergències de nivell 2, decidirà sobre la conveniència o no de constituir el CECOPI.
La declaració d'interés nacional, nivell 3, correspon al ministre d'Interior per pròpia iniciativa o a instància de la comunitat autònoma o del delegat del govern, de conformitat amb l'apartat 9 de la Norma Bàsica de Protecció Civil.
3. Direcció del pla
El director d'aquest pla, serà el conseller de Presidència.
Per delegació ostentarà el comandament el director general d'Interior. En cas d'absència, serà substituït pel delegat territorial del Govern Valencià a Alacant, Castelló o València.
La direcció del pla s'efectuarà en coordinació amb l'Administració de l'estat i l'Administració local.
En cas de constitució del CECOPI, la direcció i coordinació del pla serà exercida dins d'un comité de direcció format per un representant del Ministeri de l'Interior, un representant de la Conselleria de Presidència i un representant de la Conselleria de Medi Ambient. Aquests dos últims seran el director general d'Interior i el director general per al Desenvolupament Sostenible. El representant del Ministeri de l'Interior serà el delegat del govern/subdelegat del govern en funció de la província afectada. Correspondrà al director general d'Interior en el Comité de Direcció, l'exercici de les funcions de direcció.
El director general per al desenvolupament sostenible podrà ser substituït pel director territorial corresponent, el cap de l'Area de Recursos Forestals o el cap dels Serveis de Prevenció d'Incendis Forestals.
En el supòsit que l'emergència siga declarada de nivell 3, serà el delegat del govern/subdelegat del govern qui dirigirà el pla en coordinació amb els òrgans de la comunitat autònoma i amb les autoritats locals.
Les funcions bàsiques del director del pla/Comité de Direcció seran:
· Convocar als components del Comité Assessor que considere.
· Decidir en cada moment i amb el consell del Comité Assessor, les actuacions més convenients per afrontar l'emergència i l'aplicació de les mesures de protecció a la població, als béns i al personal actuant.
· Determinar i coordinar la informació a la població durant l'emergència, a través dels mitjans propis del pla i dels de comunicació social. S'inclou ací tant la informació destinada a adoptar mesures de protecció, com la informació general sobre el succés.
· Declarar el final de l'emergència.
· Assegurar el manteniment de l'operativitat del pla.
· Informar de l'emergència ocorreguda a la Delegació de Govern/Subdelegació de Govern, de tots els incendis amb nivell de gravetat potencial 2, per al seu trasllat a la Direcció General de Protecció Civil (segons els butlletins de part d'evolució i fi d'episodi, inclosos en l'annex VII.5 del document IV d'aquest pla).
4. Direcció d'Emergències Interprovincials
Tal com s'ha indicat en els apartats anteriors, les emergències són coordinades des de la província on s'origina l'incendi. No obstant això, en el cas que aquest, en la seua evolució, afecte més d'una província de la Comunitat Valenciana, el director del pla decidirà, sota el criteri del comandament únic, des de quina CCE provincial es coordinaran els mitjans, i es definirà així mateix, si estiguera constituït el CECOPI, el comandament que dirigirà el sinistre (director tècnic del PMA).
El tècnic coordinador interprovincial del Servei d'Emergències a l'Eliana, serà l'encarregat de la mobilització dels mitjans i recursos d'una província a una altra dins de la Comunitat.
Quan hi haja incendis simultanis en distintes províncies de la Comunitat Valenciana, el director del pla podrà constituir un CECOPI de caràcter autonòmic des del qual es gestionarà el suport a les actuacions dutes a terme a les províncies afectades.
1.4. Comité Assessor
Per a assistir al Comité de Direcció en els distints aspectes relacionats amb l'emergència, quan es constituesca el CECOPI, es convocarà un Comité Assessor, que s'ubicarà en el CCE corresponent, compost per:
· Cap del Grup d'Intervenció. El director tècnic del Consorci Provincial per al SPEIS de la província afectada.
· Cap del Grup de Seguretat. El comandament de la Comandància de la Guàrdia Civil a la província afectada, i es podrà incorporar a més a més, un comandament del Cos Nacional de Policia, segons demarcació policial i tenint en compte el lloc i la magnitud de l'emergència.
· Cap del Grup de Suport Logístic. El responsable de la Diputació de la província afectada que ostente la direcció del Pla Sectorial d'Abastiment.
El cap d'aquest grup, podrà requerir i mobilitzar recursos de transport, alberg i assistència social, sanitaris, etc., d'acord amb allò que s'ha establit en el pla territorial de la comunitat, i serà assessorat, si cal in situ, pel coordinador del pla sectorial corresponent.
· Cap del Grup Sanitari. El director territorial de la Conselleria de Sanitat, que podrà ser substituït pel director del SEU.
Així mateix, formen part d'aquest Comité:
· El cap de l'Area del Servei d'Emergències de la Generalitat Valenciana, que actuarà com a coordinador del Comité Assessor. Podrà ser substituït, en cas d'absència, pels caps de servei d'aquests dependents.
· El cap del Servei de Prevenció d'Incendis Forestals de la Conselleria de Medi Ambient o el director territorial de la Conselleria de Medi Ambient de la província afectada.
· El cap de la Unitat de Protecció Civil de la Delegació de Govern/Subdelegacions de Govern.
· El cap Provincial de la Unitat del Cos Nacional de Policia adscrita a la Comunitat Valenciana.
· Tècnics de les distintes administracions o altres persones que el Comité de Direcció considere oportú.
Els caps dels grups asseguraran la coordinació dels seus serveis al lloc de l'emergència, amb altres recursos i serveis el concurs de la qual fóra necessari.
1.5. Gabinet d'Informació
En cas de constituir-se el CECOPI, s'incorporarà al CCE provincial, un Gabinet d'Informació dependent del Comité de Direcció. A través d'aquest Gabinet, es canalitzarà tota la informació als medis de comunicació social durant l'emergència.
Les seues missions bàsiques seran:
· Difondre les ordres, consignes i recomanacions a la població dictades pel Comité de Direcció, a través dels medis de comunicació social previstos en aquest pla, exposats en el document IV, dins del títol 2, Mesures de protecció.
· Centralitzar, coordinar i preparar la informació general sobre l'emergència, d'acord amb el Comité de Direcció del Pla, i facilitar-la als medis de comunicació social.
· Informar sobre l'emergència a quantes persones o organismes ho sol·liciten.
· Obtindre, centralitzar i proporcionar tota la informació relativa als possibles afectats, facilitant els contactes familiars i la localització de persones.
En incendis forestals que requerisquen la constitució del CECOPI, el Gabinet d'Informació estarà compost per personal dels gabinets de premsa de la Delegació de Govern/subdelegacions del Govern i de la Conselleria de Presidència de la Generalitat Valenciana, al cap del qual està el cap del Gabinet de Premsa de l'Administració que ostente la direcció del pla.
Amb la finalitat d'aconseguir una "unitat d'informació", es considerarà com a informació oficial, fidedigna i contrastada, aquella facilitada directament pel Gabinet d'Informació, únic òrgan autoritzat per a emetre-la.
1.6. Lloc de Comandament Avançat (PMA)
En els incendis es constituirà un Lloc de Comandament Avançat des del qual es dirigiran i coordinaran les actuacions dels grups d'acció. La concreció sobre els aspectes de la seua constitució i la seua direcció, està desenvolupada en la Directriu tècnica d'organització del grup d'intervenció (veure annex IV del document IV d'aquest pla).
Inicialment l'incendi serà coordinat pel comandament de la unitat que accedisca en primera instància a l'incendi. La prelació per ordre ascendent, de la coordinació en els primers moments serà:
* capatàs de la Unitat de Brigada Forestal;
* capatàs de la Brigada Forestal Helitransportada;
* agent Forestal/Mediambiental;
* capatàs coordinador.
A l'arribada del primer comandament del consorci de bombers de la província corresponent ( capatàs coordinador o sergent ) constituirà i dirigirà el Lloc de Comandament Avançat (PMA), com a director tècnic d'aquest, i assumirà també el comandament del Grup d'Intervenció. Aquest comandament podrà ser rellevat pels seus superiors en funció de la gravetat de l'incendi. En el cas que aquesta gravetat ho aconselle, el director tècnic del PMA podrà delegar les funcions del comandament del Grup d'Intervenció entre els comandaments presents, o sol·licitar la presència d'un altre al coordinador provincial de mitjans del consorci.
La ubicació del PMA estarà perfectament definida durant l'emergència, havent de comunicar-se al CCE provincial qualsevol canvi en la seua ubicació. El director tècnic del PMA, haurà d'assegurar la permanent comunicació entre aquest lloc i el CCE provincial.
El director tècnic del PMA constituirà, quan calga, un Centre de Recepció de Mitjans (CRM), la ubicació del qual podrà coincidir amb la del PMA si aquest té fàcil accés i si es considera un lloc adequat per a la posterior distribució d'aquests. La constitució d'aquest CRM serà comunicada pel director tècnic del PMA d'immediat al CCE provincial.
El PMA estarà compost per:
· El director tècnic del PMA.
· Els comandaments dels grups d'acció presents sobre el terreny.
· Els alcaldes dels municipis afectats, o els seus representants.
· El comandament d'altres unitats de bombers que intervenen.
· En el seu cas, els comandaments de les unitats que intervenen dels recursos no assignats al pla.
Els representants dels municipis, en el cas que s'haja constituït el CECOPAL, garantiran l'enllaç entre aquest i el PMA.
El director tècnic del PMA assumeix la màxima responsabilitat de direcció de l'incendi sobre el terreny. Les funcions a desenvolupar per aquest en l'atac inicial a l'incendi o en el cas d'un atac ampliat es concreten en Directriu d'organització del grup d'intervenció (annex IV del document IV d'aquest pla). Amb caràcter general les seues funcions són:
· Avaluar l'evolució de l'incendi i la seua gravetat, i comunicar el nivell d'emergència al CCE d'acord amb els nivells definits en aquest pla.
· Dirigir les actuacions contra l'incendi.
· Ubicar i constituir el PMA.
· Conjuntament amb els comandaments sobre el terreny dels grups d'acció, determinar les actuacions a realitzar pels components d'aquests grups.
· Comunicar als representants dels municipis afectats presents la situació de l'incendi i les actuacions que es porten a cap. Reclamar d'aquests ajuntaments, si així ho considera necessari, la col·laboració en matèria de suport logístic o de seguretat, conforme a allò que s'ha previst en estiga pla.
· Sol·licitar al CCE, en el seu cas la intervenció de recursos sanitaris d'urgència.
· Depenent de la gravetat i evolució de l'emergència, preveure els punts de trobada per a evacuacions, així com els Centres de Recepció de Mitjans (CRM) o els d'evacuació de ferits i víctimes, i designar, si s'escau, als responsables d'aquests.
· Si s'haguera constituït el CECOPI, canalitzar les ordres d'aquest als comandaments dels grups d'acció.
· Donar per controlat l'incendi.
· Donar per extingit l'incendi.
En un primer moment i fins a la constitució dels grups d'acció, tots els medis humans i materials al terreny estaran sota el comandament directe del director tècnic del PMA.
En el moment en què es constituïsquen els grups d'acció, aquests mitjans passaran a formar part dels seus grups respectius.
1.7. Grups d'acció
Es consideren grups d'acció, el conjunt de mitjans humans i materials cridats a intervindre en l'emergència, amb unes actuacions concretes per a cada grup que es desenvolupen a continuació:
La direcció sobre el terreny dels grups d'acció, recaurà sobre els corresponents comandaments de grup.
La denominació dels grups d'acció és la indicada a continuació:
· Grup d'intervenció
· Grup de seguretat
· Grup logístic i de suport
· Grup sanitari
La intervenció dels anteriors grups d'acció ve determinada pel nivell de gravetat de l'incendi forestal i/o la seua duració.
S'arrepleguen a continuació la composició i les funcions generals a realitzar per cada grup d'acció.
1. Grup d'intervenció
L'organització d'aquest grup, comandament, composició i funcions, es desenvolupen amb major profunditat en la directriu tècnica d'organització del grup d'intervenció, en la de coordinació d'aeronaus i altres normes d'intervenció que consten en els annexos IV al VIII del document IV d'aquest pla.
Comandament:
Inicialment, l'incendi serà coordinat pel primer comandament de la unitat que accedisca en primera instància a l'incendi. La prelació per ordre ascendent, de la coordinació en els primers moments serà:
* capatàs de la Unitat de Brigada Forestal;
* capatàs de la Brigada Forestal Helitransportada;
* agent forestal/mediambiental;
* capatàs coordinador.
A l'arribada del primer comandament del consorci de bombers de la província corresponent ( capatàs coordinador o sergent ), es constituirà en el comandament del Grup d'Intervenció i director tècnic del PMA. La incorporació a l'incendi d'un comandament superior, implicarà l'assumpció per aquest últim del comandament del grup i la direcció del PMA.
Composició:
· Mitjans, comandaments i capatassos dels consorcis provincials de bombers.
· Brigades forestals de la Diputació Provincial de València.
· Tècnics del Servei d'Emergència
· Tècnics i agents forestals/mediambientals de guàrdia d'incendis de la Conselleria de Medi Ambient ( adscrits en funcions durant els incendis).
· Unitats Brigades Forestals (UBF) i capatassos coordinadors contractats per la Conselleria de Presidència a la Província d'Alacant.
· Mitjans aeris de la Direcció General de Conservació de la Naturalesa del Ministeri de Medi Ambient.
· Mitjans aeris de la Conselleria de Presidència.
· Voluntaris i/o grups de prompte auxili municipals.
· Maquinària o altres recursos privats.
· Unitats de bombers dels parcs municipals d'Alacant, Castelló i València (mitjans extraordinaris)
· Forces Armades (mitjans extraordinaris)
· Altres recursos estatals no previstos en aquest pla.
Funcions:
· Rebre en primera instància la notificació de l'emergència per part del CCE provincial.
· Combatre l'incendi, auxiliar les víctimes, si s'escau, i aplicar les mesures de protecció per a les persones i els béns que puguen veure's amenaçats pel foc.
· En la fase inicial assumir funcions i agrupar components de tots els grups d'acció.
2. Grup de seguretat
Les actuacions d'aquest grup es desenvolupen també en la Guia de resposta del grup de seguretat (annex III del document IV d'aquest pla).
Comandament:
El comandament sobre el terreny de la Guàrdia Civil.
Composició:
Personal de les forces de l'ordre: Cos Nacional de Policia, Policia Autonòmica, Guàrdia Civil, i Policia Local.
Funcions:
· Establir les previsions necessàries amb el fi d'atendre totes les necessitats que sorgisquen en relació amb:
- La seguretat ciutadana
- El control d'accessos a la zona d'intervenció i circulació vial.
- Els avisos a la població.
- La coordinació i execució d'una possible evacuació.
· El grup de seguretat serà l'encarregat de centralitzar la informació sobre qualsevol indici que faça referència a l'origen de l'incendi o les seues causes, lesions personals i danys existents en ser responsable de la instrucció de diligències judicials, per al qual qualsevol dels participants de qualsevol grup d'actuació farà arribar a aquest la informació que dispose sobre els fets exposats.
3. Grup logístic i de suport
Les actuacions d'aquest grup, es desenvolupen igualment en la Guia de resposta del grup logístic i de suport (annex III del document IV d'aquest pla).
Aclariment:
Una de les funcions d'aquest grup en els incendis forestals, és l'avituallament de les unitats que intervenen, la qual es realitza d'una forma especial en funció de la duració de l'incendi, per la qual cosa serà tractada posteriorment.
Comandament:
El director tècnic del pla sectorial d'abastiment de la província afectada, o persona designada per aquest.
Composició:
· Personal de la diputació de la província afectada.
· Responsables dels ajuntaments dels municipis afectats, que tinguen assignades les funcions d'abastiment en el seu pla territorial municipal o, si hi manca, designats pels alcaldes.
Funcions:
· Gestió del Centre de Recepció de Mitjans (CRM), en tot allò que s'ha relacionat amb:
- La recepció, classificació, despatx i retirada de mitjans.
- Control i/o visat d'albarans i mitjans que puguen generar una posterior facturació.
· Des del Centre Provincial de Coordinació d'Abastiment, atendre les sol·licituds del CCE/CECOPI en relació amb la gestió i l'abastiment de queviures.
· El transport, alberg i assistència als afectats.
· Facilitar l'abastiment de combustible i altres materials necessaris per a l'extinció d'incendis forestals.
Aquestes funcions es coordinaran i donaran suport en els plans sectorials del Pla Territorial d'Emergència de la Comunitat Valenciana.
Avituallament:
Durant les primeres 24 hores de duració de l'incendi, l'avituallament corre a càrrec de les pròpies unitats sobre el terreny dels grups d'acció, que hauran de preveure el seu autoproveïment. La coordinació d'aquest és competència dels caps de les unitats que intervenen.
A partir de les 24 hores de duració, independentment del nivell d'emergència, l'avituallament serà realitzat pel grup logístic i de suport, d'acord amb allò indicat anteriorment, en aquest mateix punt, respecte de la seua coordinació i composició.
Si es preveu que un incendi tinga una duració superior a les 24 h, el coordinador provincial de mitjans informarà el director del pla, sobre la conveniència de l'activació del pla sectorial d'abastiment de la província afectada, el qual decidirà sobre l'activació del mateix.
Les funcions en relació amb l'avituallament es concreten en:
· Establir les previsions necessàries amb el fi d'atendre totes les necessitats que sorgisquen en relació amb l'avituallament dels grups d'acció sobre el terreny.
· Portar a cap l'esmentat avituallament fins al CRM i assegurar la distribució de queviures a tot el personal.
4. Grup sanitari
Les actuacions d'aquest grup es desenvolupen igualment en la Guia de resposta del grup sanitari (annex III del document IV d'aquest pla).
Aclariment:
En tots els incendis de nivell 1 o superior, l'alerta al sistema sanitari es realitzarà a través del corresponent Centre d'Informació i Coordinació d'Urgències (CICU), qui mobilitzarà i gestionarà els recursos assistencials necessaris en cada cas. Els CICU actuaran en coordinació amb els CCE provincials.
L'activació del grup sanitari es realitzarà a través del CCE. Independentment del nivell de l'emergència serà realitzada a sol·licitud del director tècnic del PMA o per ordre del director del pla.
Si cal, el director del pla activarà el pla sectorial sanitari del pla territorial de la comunitat.
Comandament:
El metge de l'equip SAMU (Servei d'Atenció Mèdica Urgent), serà el cap del grup sanitari. En cas d'haver-hi més d'un equip, el CICU designarà el metge del SAMU el qual realitzarà les tasques de coordinació del grup sanitari.
Composició:
· Equip/s SAMU.
· Recursos sanitaris d'atenció primària. Aquests recursos són, per proximitat al lloc de l'emergència, recursos de resposta immediata.
· Recursos de transport sanitari.
· Hospitals.
Funcions:
· Constituir el lloc d'assistència sanitària i el centre sanitari d'evacuació si procedeix.
· Realitzar les funcions pròpies de classificació de les víctimes i assistència i evacuació sanitària.
2. INTEGRACIO DELS PLANS D'ACTUACIO MUNICIPALS FRONT AL RISC D'INCENDIS FORESTALS
2.1. El CECOPAL
És el màxim òrgan de coordinació i gestió dels recursos municipals front a aquest risc.
La seua composició i funcionament s'especificarà en els plans d'actuació municipals front al risc d'incendis forestals de cada municipi. En tot cas l'alcalde serà el seu director.
A iniciativa de l'alcalde del municipi afectat o a requeriment del comité de direcció de l'emergència, es constituirà el CECOPAL. En aqueix cas el representant de l'ajuntament en el PMA, serà l'enllaç entre aquests.
Les principals missions del CECOPAL seran:
· Gestionar i canalitzar els recursos municipals de forma coordinada amb el PMA.
· Coordinar el sistema d'avisos a la població i altres mesures de protecció.
2.2. Integració dels recursos municipals en els grups d'acció
D'acord amb allò que s'ha indicat anteriorment per als Grups d'Acció previstos en el Pla, el personal dels municipis afectats donaran suport la seua actuació. En concret:
· La policia local s'integrarà en el grup de seguretat.
· El personal dels ajuntaments que té assignades les funcions d'abastiment, o que ha sigut designat pels respectius alcaldes per a aquest fi, s'integrarà en el grup logístic i de suport.
· Els grups de prompte auxili, o el personal voluntari que, d'una forma organitzada, puguen actuar en tasques d'extinció, s'integraran en el grup d'intervenció.
3. PARTICIPACIO DEL PERSONAL DE LA CONSELLERIA DE MEDI AMBIENT EN L'EXTINCIO D'INCENDIS FORESTALS
El personal de la guarderia forestal/mediambiental, (agent forestal/mediambiental, cap de zona i cap de comarca), en cas d'incendi seran mobilitzats a través de les centrals de comunicacions de la Conselleria de Medi Ambient, i seguiran les instruccions del tècnic coordinador provincial de Medi Ambient de la província corresponent.
Una vegada al lloc de l'incendi, s'integrarà en el grup d'intervenció, depenent funcionalment del director tècnic del PMA, i efectuarà les missions que aquest els assigne per al control del sinistre (veure Directriu tècnica d'organització del grup d'intervenció, annex IV del document IV d'aquest pla). Tot això sense perjudici de les funcions que tenen assignades com personal de la Conselleria de Medi Ambient.
Fins a l'arribada del primer comandament de bombers, el personal de la guarderia forestal/mediambiental coordinarà i dirigirà les primeres actuacions contra el sinistre, segons allò que s'ha previst en la Directriu tècnica d'organització del grup d'intervenció (annex IV del document IV d'aquest pla).
En situacions d'extrema urgència, els tècnics forestals de la Conselleria de Medi Ambient podran ser requerits per a col·laborar en les tasques d'extinció, d'acord amb les ordres del director del pla.
Aquesta participació es podrà estendre a altres situacions de risc quan la gravetat dels sinistres ho aconselle.
DOCUMENT IV
OPERATIVITAT
Index
1. OPERATIVITAT
1.1. Notificació
1.2. Activació
1.3. Actuacions
1. Mobilització i resposta durant las preemergències
2. Mobilització i resposta dels Grups d'Acció
3. Mobilització de recursos extraordinaris
1.4. Final de les preemergències i emergències
2. MESURES DE PROTECCIO
2.1. Mesures de protecció per a la població
2.2. Mesures de protecció per als grups d'acció
3. PLA DE TRANSMISSIONS
4. CATALEG DE RECURSOS
5. DIRECTORI
Annexos
I. ESQUEMES D'ACTUACIO
II. PLA DE VIGILANCIA PREVENTIVA CONTRA ELS
INCENDIS FORESTALS
III. GUIA DE RESPOSTA DEL GRUP DE SEGURETAT,
GRUP LOGISTIC I DE SUPORT, DEL GRUP SANITARI
I DELS RECURSOS EXTRAORDINARIS
IV. DIRECTRIU TECNICA D'ORGANITZACIO DEL GRUP
D'INTERVENCIO
V. DIRECTRIU TECNICA DE COORDINACIO
D'AERONAUS
VI. DIRECTRIU TECNICA DE COMUNICACIONS
DEL GRUP D'INTERVENCIO
VII. NORMES PER A LA INTERVENCIO DE RECURSOS
D'ALTRES ADMINISTRACIONS
1. Normes per a la intervenció de les Brigades Forestals
de la Diputació de València
2. Normes per a la intervenció de mitjans aeris de la DG
de Conservació de la Naturalesa
3. Normes i procediments per a la cooperació de les
Forces Armades
4. Normes i procediments de mobilització de mitjans
pertanyents a altres administracions a través
del Pla Estatal
5. Butlletí de part d'evolució i fi d'episodi
VIII. PROTOCOLS D'ACTUACIO DELS SPEIS
DE VALENCIA I CASTELLO
IX. MESURES D'AUTOPROTECCIO
1. OPERATIVITAT
1.1. Notificació
Una vegada rebut l'avís de preemergència, els CCE provincials efectuaran la notificació establerta en els esquemes d'actuació de l'annex I d'aquest document i conforme al que estableix el Pla de vigilància preventiva (annex II d'aquest document).
L'avís de l'existència o de l'inici d'un incendi forestal arriba als CCE provincials, bé a través dels mitjans previstos en el Pla de vigilància preventiva o a través de particulars (telèfon 112). Es notifica seguint els esquemes d'actuació de l'annex I.
1.2. Activació
És l'acció de determinar i posar en marxa, per la persona competent, les actuacions que corresponguen d'acord amb aquest pla.
Es procedirà d'acord amb els esquemes d'actuació de l'annex I.
1.3. Actuacions
1. Mobilització i resposta durant les preemergències
Per als diferents nivells de preemergència, els mecanismes de resposta del personal vas intervenir s'especifiquen en el Pla de vigilància preventiva, annex II.
2. Mobilització i resposta dels grups d'acció
D'acord amb els diferents nivells de l'emergència i per a arbitrar els mecanismes de resposta necessaris que han de regir les actuacions dels grups d'acció, s'ha elaborat una guia de resposta per al grup de seguretat, el grup logístic i de suport, del grup sanitari i dels recursos extraordinaris i unes directrius tècniques que s'adjunten com annexos d'aquest Pla ( veure annexos III i VI ).
Independentment del que hem dit i, en concret per a les actuacions en els termes municipals de València i Castelló, les actuacions es regiran conforme a allò que indiquen els procediments de l'annex VIII.
3. Mobilització de recursos extraordinaris
Es consideren recursos extraordinaris els que no estan adscrits al present Pla. El seu requeriment implica la declaració del nivell 2 d'emergència. A aquests efectes cal tenir en compte:
L'exèrcit
Els mitjans de la Dirección General de la Conservació de la Natura no adscrits al Pla.
Els mitjans d'altres comunitats autònomes.
mitjans de titularitat estatal no assignats: recursos extraordinaris de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat i altres.
Ajuda internacional
La seua mobilització i integració en el Pla s'efectuaran segons el que estableix el Pla estatal de protecció civil per a emergències per incendis forestals. (Vegeu les especificacions de la mobilització i integració en l'annex III i VII ).
Les actuacions i recursos necessaris a mobilitzar complementàriament de cadascun dels plans sectorials, podran ser coordinats des del CECOPI pel responsable del Pla sectorial integrat en el Comité Assessor.
1.4. Final de les preemergències i emergències
Pel seu caràcter, no cal declaració del final de les preemergències, i es considerada anul·lada la situació, quan acaba el termini per al qual s'elabora la predicció o cessen les circumstàncies especials per les quals el director del Pla declara un nivell superior de preemergència.
La declaració del final de les emergències, correspon a qui l'haja dirigit, o siga, al director tècnic del PMA o el director del Pla.
En tots els casos el final de l'emergència serà trasmesa als responsables dels grups d'acció que hagen sigut mobilitzats.
2. MESURES DE PROTECCIO
2.1. Mesures de protecció per a la població
Les mesures de protecció per a la població només s'han de considerar a partir d'incendis forestals de nivell 1.
Les mesures de protecció a la població comprenen:
· MESURES D'AUTOPROTECCIO PERSONAL
Són aquelles mesures senzilles que poden ser dutes a terme per la població, d'acord amb el que indica l'annex IX d'aquest document.
· CONFINAMENT
Aquesta mesura consisteix en el refugi de la població en els seus domicilis.
Ha de complementar-se amb les mesures d'autoprotecció personal.
· ALLUNYAMENT
Consisteix en el trasllat de la població des de posicions exposades pels incendis forestals a llocs segurs, generalment poc distants, utilitzant-hi els seus mitjans.
· EVACUACIO
Consisteix en el possible trasllat de persones que es troben a la zona d'emergència, amb dificultats de supervivència, a un lloc segur. Per tractar-se d'una mesura de mas llarg duració, només es justifica si el perill al qual està exposada la població és gran.
L'ordre de confinament, allunyament o evacuació, serà donada pel director del Pla, a proposta del director del PMA o de l'alcalde del municipi afectat, o bé, serà donada per aquest últim sota la seua total responsabilitat. Qui ho ordene haurà de verificar que tots els altres responsables estan assabentats.
El trasllat de l'ordre serà del director del PMA al cap del grup de seguretat.
La notificació a la població de l'ordre, la seua subjecció i direcció, serà assumida pel grup de seguretat, amb recursos propis, recursos locals o sol·licitats al CCE provincial.
En cas d'amenaça de perill immediat sobre habitatges o nuclis poblats, les mesures de protecció seran ordenades i realitzades pel cap del grup de seguretat, que ho notificarà d'immediat al director Tècnic del PMA.
En absència dels membres del grup de seguretat, el director tècnic del PMA, ordenarà les mesures de protecció, amb els mitjans disponibles.
En aquests dos últims casos, el director tècnic del PMA, informarà el més aviat possible sobre les mesures adoptades, al director del Pla i a l'alcalde del municipi corresponent.
· SISTEMES D'AVISOS A LA POBLACIO
Tenen per finalitat alertar la població i informar-la sobre l'actuació mas convenient en cada cas i sobre l'aplicació de les mesures de protecció abans esmentades: autoprotecció, confinament, allunyament i evacuació.
En un primer nivell es podran utilitzar sistemes de megafonia per a informar la població de les mesures de protecció d'aplicació imminent.
Aquests sistemes de megafonia hauran d'estar previstos en el Pla territorial municipal i les forces de l'ordre públic del municipi al municipi els hauran de tenir a l'abast.
En un segon nivell els avisos a la població s'efectuaran a través dels mitjans de comunicació social (ràdio, televisió), concretament RNE-1, CANAL-9 RADIO, TVE-1, CANAL-9 TV, els missatges a difondre seran facilitats pel Gabinet d'Informació adscrit al Comité de Direcció.
Per a facilitar la informació s'utilitzarà el telèfon d'emergència dels centres provincials de Coordinació d'Emergències de la Generalitat Valenciana (112).
2.2. Mesures de protecció per als grups d'acció
Dites mesures en els incendis forestals es basen en:
· Assegurar que els grups d'acció disposen dels equips personals d'intervenció adequats.
· Que els grups d'acció disposen de la formació adequada per a la intervenció i que coneguen les consignes bàsiques de protecció personal en intervencions amb incendis forestals.
Després de l'aprovació d'aquest Pla i, per part dels organismes que intervenen, hauran de dotar als grups d'acció de les mesures de protecció esmentades.
3. OPERATIVA DE TRANSMISSIONS
S'entén per operativa de transmissions els mitjans i sistemàtica a utilitzar en el seguiment i desenrotllament de situacions de preemergència i emergència per incendis forestals.
La seua finalitat és assegurar la transmissió de les notícies relacionades amb l'incident o de l'entorn.
Aquesta transmissió de notícies sobre l'evolució de la situació de preemergència o emergència, es realitzarà mitjançant la notificació als organismes involucrats en l'emergència, que tinguen que intervenir segons els protocols establerts per a cada cas, com al públic en general a través dels mitjans de comunicació corresponents.
El procediment de transmissió, el tipus de comunicació i el receptor dependrà de l'àmbit en què es moga aquesta transmissió.
L'operativa de transmissions pot desenrotllar-se en dos àmbits diferents:
1. Ambit dels centres de coordinació (CCEs)
2. Ambit del lloc on es produeix l'emergència (PMA).
1. Ambit dels CCEs
En situacions d'emergència per incendi forestal, s'estableix com a centre neuràlgic de comunicacions el CCE de la província afectada per l'emergència.
En el cas de la província de València, el CCE provincial (Centre de Comunicacions del Consorci Provincial de Bombers de València), i el CCE autonòmic de l'Eliana, col·laboraran i establiran els seus protocols de mutu acord per a realitzar el conjunt de funcions que s'indiquen en aquest punt.
El CCE autonòmic de l'Eliana, a l'efecte d'executar les competències assignades en el present Pla, es constitueix com un altre centre neuràlgic de comunicacions.
Des d'aquests centres es disposa de capacitat suficient de comunicació a través dels sistemes de telèfon, ràdio i transmissió de dades.
S'estableix la Xarxa de Comunicacions d'Emergències de la Generalitat Valenciana, com la xarxa normalitzada i única per a la gestió de les situacions de preemergència i emergència per incendi forestal.
Les funcions del Centre Neuràlgic de Comunicacions són les que a continuació s'indiquen:
· Dotar el director del Pla i el Comité de Direcció d'un sistema de comunicacions fiable, contrastat i redundant que permeta la transmissió de l'alerta i les comunicacions una vegada desencadenada l'emergència.
· Garantir les comunicacions de forma permanent amb tots els organismes i persones involucrades en el present Pla especial d'incendis forestals.
· Assignar un codi de cinc dígits a cada organisme/servei, que dispose d'equip connectat a la Xarxa de Comunicacions d'Emergència de la Generalitat Valenciana.
· Mantenir actualitzats les dades de localització i mobilització via ràdio i telèfon de tots els recursos, en la base de dades GEMER.
· Comprovar de forma rutinària el perfecte estat de les comunicacions via ràdio amb tots i cadascun dels recursos implicats.
· Notificar, mitjançant els diferents sistemes de comunicació, als diferents organismes, serveis i recursos, l'engegament del Pla, l'evolució i desactivació, de conformitat amb els esquemes indicats en l'annex I.
· Implantar, quan calga, sistemes de comunicacions alternatius a la zona d'emergència.
· Sol·licitar a la Delegació del Govern o a les subdelegacions del Govern l'activació de la "Xarxa de Radioaficionats d'Emergències" (REMER).
· Enregistrar la totalitat de les comunicacions per ràdio i telèfon, relacionades amb la situació d'emergència d'incendi forestal. Aquests enregistraments hauran de guardar-se com a mínim per un temps de sis mesos.
El centre de transmissions principal en una emergència està en el CCE de la província afectada. Tindrà cura de centralitzar i garantir, durant l'activació del Pla, la comunicació permanent amb:
· La resta dels centres de Coordinació d'Emergències de la Generalitat Valenciana.
· Cadascun dels organismes responsables dels grups d'acció.
· Els grups d'acció sobre el terreny.
· La Delegació del Govern / Subdelegació de Govern.
· Les diputacions provincials.
· Els ajuntaments / policies locals.
· Els mitjans de comunicació social.
En tots els centres de Coordinació d'Emergències de la Generalitat Valenciana hi ha una base de dades informatitzades en la qual figura els mitjans de comunicació existents, amb tots els organismes i serveis alertables i/o mobilitzables en situacions d'emergència en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, en el qual estan inclosos els organismes relacionats anteriorment.
En aquesta base de dades cada organisme / servei figura amb un número de codi assignat mitjançant el qual s'accedeix a tots els mitjans de comunicació disponibles (telèfon / fax, ràdio), amb totes les dades necessàries per al funcionament (números, bandes, freqüències, tons,) i s'especifica quin és el mitjà de comunicació prioritari.
Des d'aquest Centre es realitzaran, igualment, les notificacions als diferents organismes, d'acord amb els corresponents procediments i seguint els esquemes de l'annex I.
A partir d'aquest moment, tots els organismes implicats estaran enllaçats amb el CCE de la província on s'estiga produint l'emergència a través dels mitjans de comunicació esmentats.
Per al manteniment de l'operativitat d'aquest Pla de transmissions, una vegada al trimestre, es comprovaran les comunicacions per tots els mitjans amb els diferents organismes implicats.
Les proves seran enregistrades en cinta magnetofònica la qual es conservarà durant tres mesos. Les anomalies detectades seran comunicades al director.
En el cas que el/els municipi/s no estiguen encara connectat/s a la Xarxa de Comunicacions de Protecció Civil de la Generalitat Valenciana, les comunicacions via ràdio entre aquests i el CCE s'efectuarà a través de la «Xarxa de radioaficionats d'Emergència» (REMER), i s'haurà de sol·licitar l'activació d'aquesta xarxa a la Delegació/subdelegació del Govern.
2. Ambit del lloc on es produeix l'emergència (PMA)
En aquest àmbit, el centre de transmissions principal és el PMA, el qual estarà permanentment en contacte a temps real amb el CCE corresponent de la província on s'estiga produint l'emergència.
Aquesta comunicació es realitzarà sempre a través del director, el qual sol·licitarà, en cada cas, els recursos necessaris i el permís per a efectuar les decisions que en aquest pla li corresponga prendre.
Al PMA s'incorporaran juntament amb el director, tots els responsables dels grups d'acció que intervenen en el control i seguiment de l'emergència.
Les comunicacions del grup d'intervenció amb el PMA, per les especials característiques seran conforme al que estableix la directriu tècnica que figura en l'annex VI d'aquest pla.
Les comunicacions que la resta dels grups d'acció hagen de realitzar amb els seus corresponents organismes es realitzaran a través del seu responsable en el PMA. Aquests aportaran els mitjans materials necessaris per a aquestes comunicacions.
4. CATALEG DE RECURSOS
Com a conseqüència de la diversitat d'Administracions públiques i organismes implicats en les actuacions previstes en el aquest Pla especial, els recursos humans i materials existents i mobilitzables, que integren el grup d'intervenció, són molt variables, fins i tot dins d'un mateix any, dependent de l'època, la qual cosa obliga a una contínua revisió i actualització d'aquests, per la qual cosa hauran d'estar contínuament disponibles i actualitzats en els CCE provincials.
A l'efecte, tots els serveis o organismes citats en el Pla, estaran obligats a notificar per escrit als CCE provincials els recursos disponibles, les seues actuacions o modificacions, tant d'unitats o personal com d'horaris de disponibilitat.
La resta de recursos de caràcter general i dels altres grups d'acció (ambulàncies, grues, vehicles especials, etc..), estaran inclosos en el catàleg de mitjans i recursos del Pla territorial d'emergències de la Comunitat Valenciana i en els plans sectorials.
Pel que fa als recursos municipals, públics o privats, aquests s'inclouran en els respectius plans d'actuació municipals davant el risc d'incendis forestals.
5. DIRECTORI
Tal com explica el punt 3 d'aquest document, el Pla de transmissions dels centres de coordinació d'emergències provincials conté els mitjans de comunicació amb tots els organismes/serveis implicats en aquest Pla. Igualment, en el Pla de transmissions està inclòs el directori de les persones responsables implicades.
Els centres de coordinació d'emergències provincials anualment actualitzaran el directori dels membres que integren el CECOPI, els quals, alhora, estaran obligats a notificar per escrit als CCE provincials qualsevol modificació, la qual serà comunicada al CCE autonòmic. Aquest comunicarà el directori als responsables implicats.
Annex I. Esquemes
d'actuació
13a
14a
15a
16a
13b
14b
15b
16b
ANNEX II
PLA DE VIGILANCIA PREVENTIVA
CONTRA ELS INCENDIS FORESTALS
Sumari
1. INDEX DE PERILLOSITAT D' INCENDIS FORESTALS.
2. OBJECTIUS.
3. ACTUACIONS.
3.1. Coordinador Provincial de Mitjans.
3.2. Preferència Nivell 1.
3.3. Preferència Nivell 2.
3.4. Preferència Nivell 3.
3.5. PROCEDIMENTS D'ACTUACIO.
1. Vigilància mòbil en itineraris prefixats.
2. Control d'accessos.
4. RELACIO DE MUNICIPIS QUE CONSTITUEIXEN
LES ZONES PREVIFOC.
1. INDEX DE PERILLOSITAT D'INCENDIS FORESTALS
El Centre Territorial de València de l'Institut Nacional de Meteorologia ha desplegat un índex de preciositat d'incendis forestals, adaptat a les especials condicions de la Comunitat Valenciana.
Aquest índex serà determinat diàriament, amb una previsió de 48 hores, i s'indiquen tres nivells de preferència, per a cadascuna de les 7 zones homogènies en què s'ha dividit el territori (veure mapa adjunt i relació de municipis que constitueixen les diferents zones en el punt 4 del present annex), durant l'època de més gran risc. En la resta de mesos de l'any, la dita predicció s'efectua globalment per a cadascuna de les tres províncies de la Comunitat Valenciana.
A més a més, cada dia s'elabora un butlletí de confirmació de la predicció, per a aqueix mateix dia.
2. OBJECTIUS
Dins de l'objectiu marc d'evitar l'inici d'incendis forestals, el Pla de Vigilància Preventiva pretén cobrir rls aspectes següents:
· Definir els recursos humans i materials a mobilitzar per a cadascun dels nivells de preferència.
· Determinar les àrees d'actuació i els serveis concrets que han de realitzar-se en aquestes.
· Establir un procediment d'actuació comú per a totes les forces actuants.
3. ACTUACIONS
En aquest apartat es defineixen, de forma genèrica, els recursos a mobilitzar per a cadascun dels nivells de preferència, així com els procediments d'actuació comuns per a totes les forces actuants. La qualificació de recursos, la determinació d'àrees d'actuació i l'establiment de serveis concrets es troba desenvolupat en el "Pla de Vigilància Preventiva contra els Incendis Forestals", elaborat per la Conselleria de Medi Ambient, que a tots els efectes es considera complementari del present Pla.
3.1. Coordinador Provincial de Mitjans
El comunicat de confirmació tramés pel Centre Territorial de València de l'Institut Nacional de Meteorologia, al CEC autonòmic de l'Eliana, serà traslladat pel tècnic coordinador Interprovincial als coordinadors provincials de mitjans dels consorcis, els quals, en funció del seu contingut mobilitzaran i/o alertaran els distints recursos en funció del nivell de preemergència definit per a cadascuna de les zones referides en l'apartat 1.
Els recursos es mobilitzaran per a la realització de labors de detecció i vigilància dissuadiria conforme amb l'esquema de preemergències que acompanya l'annex I del present document.
3.2. Preemergència Nivell 1
A les zones on el nivell de preemergència classificat per a aqueix dia siga l'1, serà la xarxa de vigilància fixa de la Conselleria de Medi Ambient, la que de forma específica realitzarà labors de detecció. Aquests llocs fixos estaran complementats amb la vigilància mòbil que realitzen els agents forestals/mediambientals, les unitats de vigilància forestal, el voluntariat mediambiental i unitats de la prestació social. En aquestes zones i circumstàncies, la resta dels mitjans adscrits al Pla realitzaran les mateixes missions ordinàries que cada organisme els té assignades, sense perjudici que en el desplegament d'aquestes presten especial atenció a la vigilància i dissuasió de situacions o accions que puguen derivar d'un incendi forestal.

ZONES PREVIFOC
COMUNITAT VALENCIANA
zonas previfoc
17a
3.3. Preemergència Nivell 2
A més dels recursos asisgnats per al nivell 1, es mobilitzarà a les brigades forestals de la Conselleria de Presidència.
Tant els mitjans aeris de la Conselleria de Presidència com els destacats per a labors de direcció i coordinació d'incendis per la Direcció General de Conservació de la Naturalesa, per a treballs de vigilància, observació i coordinació, realitzaran labors de vigilància dissuasòria quan es considere necessari en els nivells de preemergència 2 i 3. Les zones a vigilar, així com Els itineraris alternatius, seran comunicats en el moment de la mobilització als tècnics de les bases on es localitze el recurs.
La mobilització d'aquests últims mitjans serà decidida pel coordinador interprovincial del CCE de l'Eliana. En tots els casos, el coordinador interprovincial del CCE de l'Eliana podrà establir rutes interprovincials de vigilància amb mitjans aeris, prèvia notificació al CCE corresponent del qual depenga el medi aeri mobilitzat.
3.4. Preemergència Nivell 3
A més dels recursos mobilitzats per a preemergències de nivell 1 i 2, es mobilitzaran i/o alertaran:
· Guàrdia Civil
La Delegació de Govern o subdelegacions del Govern, una vegada informats de la preemergència pel CCE, mobilitzaran la Guàrdia Civil perquè, dins de les seues missions quotidianes, presten especial atenció a la vigilància i a l'observació del compliment del que estableix en el Reglament de la Llei 3/93, Forestal de la Comunitat, sobre mesures generals per a la prevenció d'incendis forestals.
· Policia autonòmica
Realitzarà les missions que per cada zona concreta establesca el pla de vigilància, i serà mobilitzada pel CCE autonòmic.
· Ajuntaments
Els ajuntaments de les zones afectades per aquest nivell seran alertats, via fax, per les direccions territorials de la Conselleria de Medi Ambient.
Establida l'alerta, l'alcalde, com a cap de Protecció Civil del municipi, mobilitzarà, en la mesura de les seues possibilitats, els recursos propis, a fi d'establir serveis de vigilància dissuasòria en les zones més sensibles del seu terme municipal (es destaquen per la seua importància els abocadors).
Així mateix, l'alcalde emetrà un ban en què es notifique la situació i recorden les mesures preventives d'obligat compliment previstes en el Reglament de la Llei 3/93, Forestal de la Comunitat, sobre mesures generals per a la prevenció d'incendis forestals.
· Brigades forestals de la Diputació de València
A la província de València, a més, es mobilitzarà des del CCE provincial a les zones amb nivell de preemergència 3, a les brigades forestals de la Diputació amb les missions establides en el Pla de Vigilància Preventiva contra els incendis forestals.
3.5. PROCEDIMENTS D'ACTUACIO
Els agents forestals, unitats d'Intervenció de la Conselleria de Presidència, unitats de Vigilància Forestal, guàrdies civils, policies autonòmics i policies locals, una vegada mobilitzats, realitzaran els serveis encomanats al Pla de Vigilància, d'acord sempre amb allò establit en els supòsits següents:
1. Vigilància mòbil en itineraris prefixats
L'objectiu d'aquest tipus de missions és la vigilància, dissuasió de situacions o accions que puguen derivar en un incendi forestal.
Davant d'una situació de risc, els agents actuants procediran d'acord a allò establit per a la situacions següents:
1. Situacions de risc que puguen requerir la intervenció dels mitjans d'extinció.
En aquests casos s'alertarà de forma immediata al CCE provincial i es procedirà a paralitzar l'acció o activitat que està motivant aquesta situació.
Quan en el lloc dels fets es trobe present el responsable de l'acció o l'activitat, els agents actuants comunicaran a aquest la situació d'alerta màxima i li facilitaran la documentació que per a cada cas estiga prevista sobre prohibicions i recomanacions.
Quan l'activitat o la acció infringesca, de forma clara i manifesta, alguna de les prohibicions establides en el Reglament de la Llei 3/1993, Forestal de la Comunitat Valenciana, es procedirà a sol·licitar la presència d'un agent forestal que denunciarà el responsable, i l'informarà documentalment dels motius de la denúncia.
2. Situacions de risc que no requeresquen la intervenció dels mitjans d'extinció
Es procedirà de la mateixa manera que en el cas anterior, però sense alertar al CCE provincial.
Com en la resta dels casos, es facilitarà la informació escrita pertinent.
2. Control d'accessos
L'objectiu d'aquest tipus de missions és el control d'accessos o, si fa el cas, el tancament de camins o vehicles i persones no vinculades a la zona tancada.
1. Control d'accessos
La missió de l'agent o agents, destacats en un punt de control, és la d'informar les persones que passen per aquest de la situació especial en què es troba la zona.
Els agents actuants comunicaran la situació de preemergència i facilitaran la documentació que per a tal finalitat s'elabore.
En qualsevol cas, recordaran les prohibicions que s'estableixen en el Reglament de la Llei 3/1993, Forestal de la Comunitat Valenciana.
2. Tancament de camins a vehicles i persones
Com a actuació excepcional, en moments de perill extrem, podran tancar-se alguns camins a vehicles i persones no vinculades amb la zona.
Quan la Conselleria de Presidència considere que ha de tancar-se un accés a alguna zona, per les condicions ambientals i per la perillositat a causa de dificultats d'evacuabilitat, ho sol·licitarà al titular de la via, independentment que el tancament puga ser executat, amb l'autorització oportuna, pels diferents agents de l'autoritat, contemplats anteriorment.
Així mateix, la Conselleria de Presidència informarà la fiscalia, tant del tancament com de l'obertura de l'accés.
La missió de l'agent, o agents, destacats en un punt de tancament de camí és impedir, de forma raonada, el pas per aquest a persones no vinculades amb la zona.
S'entendrà que una persona està vinculada a la zona quan el tancament del camí li impedisca accedir a alguna de les seues propietats o el limite en les seues activitats quotidianes (agricultura, ramaderia, serveis, etc.).
Els agents actuants, en qualsevol dels casos, informaran la persona o persones afectades de les circumstàncies que han motivat el tancament, amb especial insistència en el tema de la pròpia seguretat de les persones.
En qualsevol cas, la missió dels agents de l'autoritat en els controls d'accés, serà el lliurament de la documentació elaborada per la Conselleria de Medi Ambient i la identificació de les persones, de la qual quedarà constància escrita. Si no pogueren identificar-se les persones, es prendrà nota amb una descripció somera del vehicle, color, matrícula, nombre d' ocupants, etc.
La resta de mitjans mobilitzats, que no puguen actuar com a agents de l'autoritat, col·laboraran en el lliurament de documentació i en la presa de dades anteriorment esmentada. En el cas d'observar un possible incendi o una infracció del Reglament de la Llei 3/93, Forestal de la Comunitat Valenciana, ho notificaran als CCE provincials.
ANNEX III
GUIA DE RESPOSTA DEL GRUP DE SEGURETAT,
DEL GRUP LOGISTIC I DE SUPORT, DEL GRUP SANITARI
I DELS RECURSOS EXTRAORDINARIS
Sumari
1. CRITERIS GENERALS PER A TOTS ELS GRUPS.
1.1. Punt de trobada en el lloc de l'incendi.
1.2. Desmobilització i substitució de mitjans.
1.3. Comunicacions.
2. GRUP DE SEGURETAT.
2.1. Nivells en els quals actua
2.2. Procediment per a la mobilització.
2.3. Procediment d'actuació.
3. GRUP LOGISTIC i DE SUPORT
3.1. Nivells en els quals actua.
3.2. Procediment per a la mobilització.
3.3. Procediment d'actuació.
4. GRUP SANITARI
4.1 Nivells en els quals actua.
4.2 Procediment per a la mobilització.
4.3 Procediment d'actuació.
5. RECURSOS EXTRAORDINARIS.
5.1. Nivells en els quals actua.
5.2. Procediment per a la mobilització.
5.3. Procediment d'actuació.
1. CRITERIS GENERALS PER A TOTS ELS GRUPS
1.1. Punt de trobada al lloc de l'incendi
Per a la incorporació dels mitjans davant un incendi caben tres possibilitats:
1. En els primers moments el punt de trobada del personal que intervé és el focus d'incendi.
2. Una vegada incorporat el cap del grup d'intervenció i constituït el PMA, els mitjans que s'incorporen a l'incendi es presentaran al cap del seu grup o, si de cas, al director tècnic del PMA (cap del grup d'intervenció).
3. Si el director tècnic del PMA constitueix un Centre de Recepció de Mitjans (CRM), s'incorporaran a aquest i es presentaran al responsable d'aquest.
Per tot això, en els processos de notificació de mobilització, es comunicarà específicament el punt de trobada i la seua ubicació.
1.2. Desmobilització i substitució de mitjans
La confirmació i les ordres de desmobilització i substitució de mitjans seguiran l'ordre jeràrquic de direcció de l'emergència , conseqüentment, en el PMA serà el director tècnic responsable d'aquesta funció.
En el cas que s'haja constituït el CRM, tots els mitjans que es retiren de l'incendi, hauran de passar necessàriament pel CRM, i es notificarà al responsable de la seua gestió. En cas de no estar constituït, notificaran la retirada al PMA.
1.3. Comunicacions
En tot moment s'haurà de respectar la jerarquització i la disciplina en les comunicacions, per a això:
· Independentment que cada servei utilitze els seus mitjans de transmissió en l'àrea de l'incendi, les comunicacions amb el CCE provincial es faran a través del PMA, per mitjà del cap del grup que estiga present.
· Dins del grup d'intervenció, a excepció de l'exèrcit i els mitjans aeris, es treballarà amb la Xarxa d'Emergència de la Generalitat Valenciana, (vegeu la Directriu Tècnica sobre Comunicacions, Annex VI d'aquest document).
No obstant això, la rigidesa de comunicacions establida, no hauria de ser raó per a no intentar qualsevol altre mitjà de comunicació davant de situacions d'elevada gravetat, quan ho justifiquen.
2. GRUP DE SEGURETAT
2.1. Nivells en els quals actua
Tots els nivells d'emergència.
2.2. Procediment per a la mobilització
Les possibles unitats que han d'intervenir seran mobilitzades, pel coordinador provincial de mitjans, a través del CCE provincial.
· Guàrdia civil. Serà mobilitzada d'ofici quan tinga coneixement de l'incendi, o bé a través de la corresponent Delegació/Subdelegació de Govern.
· Policia local. Serà mobilitzada la dels municipis afectats a través dels respectius ajuntaments, via telèfon o ràdio.
· Unitat del Cos Nacional de Policia. Serà mobilitzada a través del CCE autonòmic, via telèfon o ràdio.
· Cos Nacional de Policia adscrita a la Comunitat Valenciana, quan afecte les seues demarcacions. Serà mobilitzada d'ofici quan tinga coneixement de l'incendi, o bé a través de la corresponent Delegació/Subdelegació de Govern.
2.3. Procediment d'actuació
· Guàrdia civil. Acudirà al lloc de l'incendi. El cap de les unitats que intervinguen de la Guàrdia Civil, com a cap del grup de seguretat, s'incorporarà al PMA i atendrà les directrius del director tècnic, donarà les instruccions oportunes a les seues unitats i a les de la Policia Local i la Unitat Adscrita al Cos Nacional de Policia.
· La Guàrdia civil, en col·laboració amb la resta de forces del grup de seguretat, controlarà tots els accessos a la zona de l'incendi, i facilitarà l'arribada dels vehicles d'intervenció i impedirà el pas de vehicles i persones alienes. Respecte a la adopció de mesures de protecció a la població, s'actuarà segons el que està previst en el punt 2.1 del document IV d'aquest Pla.
· Cos Nacional de Policia. Si afecta les seues demarcacions podrà assumir les funcions abans descrites de Guàrdia Civil a excepció de la del cap del Grup.
· Policia Local i la Unitat del Cos Nacional de Policia adscrita a la Comunitat Valenciana. Acudirà al lloc de l'incendi, tot presentant-se al PMA i atendrà les instruccions del cap del grup (cap de la Guàrdia Civil o del director Tècnic del PMA si aquest no estiguera present).
3. GRUP LOGISTIC I DE SUPORT
3.1. Nivells en els quals actua
En tots els nivells d'emergència sempre que l'incendi tinga una duració superior a les 24 hores.
3.2. Procediment per a la mobilització
Les possibles unitats que hagen d'intervenir seran mobilitzades en funció de la gravetat de l'incendi, pel coordinador provincial de mitjans, a través del CCE provincial.
· Personal de la Diputació encarregat del pla sectorial d'abastiment. Seran mobilitzats a través dels centres de coordinació d'emergències provincials de la Generalitat Valenciana, via telèfon o ràdio, i localitzaran el director tècnic del pla sectorial d'abastiment.
· Els representants en aquest grup dels municipis afectats. Seran mobilitzats a través dels CCE provincials, via telèfon, els quals localitzaran l'alcalde o la persona delegada per aquest, qui, segons el previst en el Pla territorial o en el Pla d'actuació municipal davant d'incendis forestals, mobilitzarà el personal encarregat de les funcions d'abastiment i de suport logístic. Si hi manca, serà designat un representant que assumisca aquestes funcions.
3.3. Procediment d'actuació
· Personal de la Diputació encarregat del pla sectorial d'abastiment. El director tècnic del pla sectorial d'abastiment, o persona que designe, acudirà al lloc de l'incendi, s'integrarà en el PMA, i atendrà les directrius del director tècnic del PMA, tot assumint les funciones de cap d'aquest Grup.
Si el director tècnic del PMA considera oportú la creació d'un Centre de Recepció de Mitjans (CRM), aquest serà gestionat per un representant d'aquest Grup.
Inicialment els mitjans d'avituallament i de maquinària, es procurarà que siguen gestionats en l'àmbit dels municipis afectats, fet que se sol·licitarà als representants dels municipis en aquest Grup.
Quan per les circumstàncies de l'incendi les necessitats d'avituallament, maquinària, etc. ultrapassen els recursos ordinaris, el cap del grup logístic i de suport sol·licitarà l'activació dels plans sectorials corresponents del Pla Territorial de Comunitat.
· Els representants en aquest grup dels municipis afectats. Acudiran al lloc de l'incendi, es presentaran al cap del grup en el PMA o CRM, i atendran les seus sol·licituds.
4. GRUP SANITARI
4.1. Nivells en els quals actua
En qualsevol nivell quan el director del PMA ho considere o a proposta del director tècnic del PMA.
4.2. Procediment per a la mobilització
El CCE provincial informarà/alertarà al CICU provincial, el qual mobilitzarà els recursos sanitaris que han d'intervenir en l'emergència.
4.3. Procediment d'actuació
Els recursos sanitaris realitzaran la seua funció sota la direcció del cap del grup sanitari i aquest, alhora, actuarà segons les instruccions del director tècnic del PMA o, si hi manca, del cap del grup d'intervenció.
El coordinador del grup sanitari informarà de les actuacions al lloc de l'emergència i de la situació dels recursos sanitaris al CICU provincial i al director tècnic del PMA. Amb la informació rebuda pel cap del grup sanitari i la rebuda des del CCE provincial, el CICU establirà el procediment d'actuació concreta per a donar la resposta sanitària més adequada. Igualment, el CICU ha d'assegurar-se que el CCE corresponent coneix la situació i les activitats del grup sanitari al lloc de l'emergència.
5. RECURSOS EXTRAORDINARIS
5.1. Nivells en els quals actua
En els nivells 2 i 3.
5.2. Procediment per a la mobilització
La mobilització d'aquests recursos s'efectuarà segons el que estableix el Pla estatal davant d'aquest risc.
· Forces armades. La mobilització de les FAS serà feta per la Delegació/Subdelegació de Govern prèvia petició del CCE provincial, via telèfon i emplenada la fitxa que s'adjunta en l'annex VII.3 d'aquest document. Rebuda la sol·licitud la Delegació/Subdelegació de Govern establirà contacte amb l'autoritat militar competent.
· Mitjans de la DG de Conservació de la Natura no assignats al pla. Seran mobilitzats pel CCE autonòmic, segons el que s'indica per als mitjans de la DG de Conservació de la Natura, en l'annex VII.2 d'aquest document.
· Mitjans d'altres comunitats autònomes. La sol·licitud s'efectuarà per la Direcció General de Protecció Civil, a requeriment del CCE autonòmic. En la sol·licitud, el CCE autonòmic haurà de proporcionar, com a mínim, les dades bàsiques que figuren en la fitxa de l'annex VII.4 d'aquest document.
· Mitjans de titularitat estatal (recursos extraordinaris de la Guàrdia Civil, Cos Nacional de Policia i altres). Seran mobilitzats pel Delegat/subdelegat de Govern de la província en la qual estiguen ubicats. La petició serà feta pel CCE autonòmic al delegat de Govern i es proporcionaran les dades de la fitxa de l'annex VII. 4 d'aquest document.
· Ajuda internacional. La petició s'efectuarà per la Direcció General de Protecció Civil, a requeriment del delegat del Govern i prèvia sol·licitud del CCE autonòmic, el qual proporcionarà les dades de la fitxa de l'annex VII.3 d'aquest document.
5.3. Procediment d'actuació
· Forces armades. Es dirigiran a l'incendi i s'incorporaran dins del grup d'intervenció. El cap de les unitats de l'exèrcit que actuen, s'incorporarà al PMA, el director tècnic del PMA serà qui li facilite els detalls de les missions i la destinació concreta de les unitats militars, tenint en compte que la seua col·laboració haurà de limitar-se a les tasques auxiliars i de suport logístic, de conformitat amb el que estableix el Pla estatal. Actuaran sota els seus caps naturals.
· Mitjans del de la DG de Conservació de la Natura no assignats al Pla. Una vegada incorporats a l'àrea de l'incendi, les seues actuacions es regiran de la mateixa forma que els mitjans que aquest organisme assigna al Pla.
· Mitjans d'altres comunitats autònomes. Una vegada incorporats a l'àrea de l'incendi, actuaran de la manera següent:
- Mitjans aeris. Fins que siguen desmobilitzats actuaran en tot d'acord amb el s'estableix per als mitjans aeris de la Conselleria de Presidència (vegeu Annex V d'aquest document).
- Mitjans terrestres. S'integraran dins de les unitats bàsiques del grup d'intervenció. El seu responsable passarà a incorporar-se al PMA.
· Mitjans de titularitat estatal. Recursos extraordinaris de la Guàrdia Civil, Cos Nacional de Policia i altres. S'incorporaran en el grup corresponent, i atendran les instruccions del cap del grup.
· Ajuda Internacional. Actuaran de la mateixa manera que els mitjans de la DG de Conservació de la Natura.
ANNEX IV
DIRECTRIU TECNICA D'ORGANITZACIO
DEL GRUP D'INTERVENCIO
Sumari
1. INTRODUCCIO

2. INTRODUCCIO A L'EVOLUCIO D'UN INCENDI
FORESTAL
3. MOBILITZACIO DE MITJANS
3.1. Recursos del grup d'intervenció
3.2. El despatx automàtic
3.3. Mobilització de la resta de mitjans

4. ORGANITZACIO DE MISSIONS
4.1. De les unitats del despatx automàtic El PMA inicial
4.2. Incorporació de nous mitjans. Estructura ampliada
4.2.1. Definició d'unitats operatives. Incorporació.
Estructura operativa
4.2.2. Incorporació de caps a l'estructura
4.2.3. Prelació dels caps del grup d'intervenció
4.2.4. El PMA ampliat. El Centre de Recepció de Mitjans
(CRM)

5. SUBSTITUCIO I RETIRADA DE MITJANS

6. PARTICIPACIO DEL PERSONAL VOLUNTARI EN LAS
TASQUES D'EXTINCIO
1. INTRODUCCIO
Aquesta Directriu Tècnica estableix i determina els aspectes d'organització dels recursos actuants en els incendis forestals que integren el grup d'intervenció, i el seu desenrotllament durant l'evolució d'un incendi. És complementària del que s'ha exposat en el Pla Especial i no considera els casos particulars d'actuació en els termes municipals de Castelló i València.
Igualment, no tracta de l'organització dels mitjans aeris en el grup d'Intervenció, els quals es tractaran en una altra Directriu Tècnica, com la que correspondrà a la utilització de les comunicacions durant els incendis.
Aquesta Directriu, queda supeditada a les decisions i les ordres que el director del Pla realitze durant l'actuació en un determinat incendi.
2. INTRODUCIO A L'EVOLUCIO D'UN INCENDI FORESTAL
Rebut l'avís d'un incendi forestal, el coordinador provincial de mitjans, mobilitza els mitjans del despatx automàtic.
En els primers moments, el cap de les unitats mobilitzades valorarà la gravetat de l'incendi, en funció de la qual seran mobilitzats nous recursos. S'establirà el Lloc de Comandament Avançat (PMA) i els nous recursos s'incorporaran segons una determinada estructura d'intervenció per sectors d'incendi, amb tasques i missions determinades, d'acord amb el que establesca el director del PMA.
Dins d'aquesta estructura, en funció de la gravetat i l'evolució previsible de l'incendi, es podrà constituir un Centre de Recepció de Mitjans (CRM), des d'on es gestionaran tots els aspectes de logística i substitució de mitjans. La Direcció del PMA serà assumida pels successius caps del nivell superior, d'acord amb la gravetat del sinistre, i pot ser necessària la subdivisió de les tasques del director del PMA, en el cas de sinistres molt greus, amb el nomenament d'un cap d'intervenció i un responsable del CRM.
Des del PMA es determinarà la retirada dels mitjans i les tasques de repàs de perímetres o altres que hagen de realitzar les unitats de retén que romanguen en el lloc fins que s'haga determinat que l'incendi està extingit.
3. MOBILITZACIO DE MITJANS
Rebuda la notificació en el CCE provincial, la mobilització dels mitjans serà feta des dels CCEs provincials, pel personal dels consorcis provincials de bombers i d'acord amb les instruccions del coordinador provincial de mitjans d'aquest centre.
Aquest coordinador provincial serà el tècnic o el cap designat pel Consorci Provincial de Bombers de cada província, per a realitzar la funció en els CCEs. Podrà ser assessorat, en cas que ho considere necessari, per un tècnic forestal de guàrdia d'incendis de la Conselleria de Medi Ambient. La seua col·laboració es gestionarà a través de les centrals de comunicació de la Conselleria, amb el coneixement i l'autorització previs del director del Pla. Les seues missions bàsiques, a més de les altres indicades en aquesta Directriu o assignades en el Pla, són: assegurar la mobilització dels despatxos automàtics a través del personal dels CCEs i assignar les prioritats de mobilització dels mitjans davant d'incendis simultanis.
La mobilització de mitjans terrestres i aeris disposats a l'efecte en cada època de l'any i en cada província es realitzarà des del CCE provincial corresponent. La mobilització dels mitjans aeris, pel seu caràcter autonòmic, serà notificada immediatament al CCE autonòmic de l'Eliana, el qual serà el responsable de la mobilització de mitjans interprovinciales, que efectuarà aquesta sol·licitud al CCE provincial corresponent.
En aquests casos de mobilització interprovincial de mitjans, si hi ha disparitat de criteris, serà el director del Pla o persona en qui delegue, qui decidirà la conveniència de mobilitzar els mitjans.
3.1. Recursos del grup d'intervenció
· Mitjans dels consorcis provincials de bombers.
· Brigades forestals de la Diputació Provincial de València.
· Tècnics del Servei d'Emergència.
· Tècnics i agents forestals/mediambientals de guàrdia d'incendis de la Conselleria de Medi Ambient (adscrits en funcions durant els incendis).
· Unitats de brigades forestals (UBF) i capatassos coordinadors contractats per la Conselleria de Presidència.
· Mitjans aeris de la Direcció General de Conservació de la Natura del Ministeri de Medi Ambient.
· Mitjans aeris de la Conselleria Presidència.
· Voluntaris i/o grups d'auxili immediat municipals.
· Maquinària o altres recursos privats.
· Unitats de bombers dels parcs municipals d'Alacant, Castelló i València (mitjans extraordinaris).
· Forces armades (mitjans extraordinaris).
NOTA: La mobilització es realitzarà d'acord amb el que s'estableix en el Pla especial davant el risc d'incendis forestals i mitjançant les normes o directrius que es desenrotllen pels organismes implicats. La de les brigades forestals de la Diputació Provincial de València, es realitzarà conforme al que s'ha especificat en el procediment entre la DG d'Interior i la Diputació Provincial de València.
3.2. El despatx automàtic
Rebuda la notificació, el coordinador provincial de mitjans mobilitzarà amb caràcter de despatx automàtic, de forma immediata i sense esperar confirmació del servei ni autorització, els mitjans següents:
* 1 capatàs coordinador contractat per la Conselleria de Presidència (en el cas de la província d'Alacant) o pels consorcis provincials de bombers (a les províncies de Castelló i València).
* 1 agent forestal/mediambiental de guàrdia d'incendis de la zona (mobilitzat a través del coordinador provincial de guàrdia d'incendis de la Conselleria de Medi Ambient).
* 1 helicòpter de la zona amb el seu UBF o 2 avions lleugers de càrrega en terra, si no es disposa de l'helicòpter.
* 2 unitats de personal de terra de 6 components cada una (normalment 2 UBF).
* 2 autobombes del parc de bombers més pròxim o de les disponibles a la zona de la Diputació Provincial de València o contractades per la Conselleria de Presidència. Seran seleccionats prioritàriament aquelles que tinguen un temps de resposta més curt.
En els incendis d'alta perillositat o amb risc poblacional, a més a més dels mitjans anteriors, seran mobilitzats dos avions lleugers de càrrega en terra o un avió semipesant de càrrega en terra. En aquests casos serà mobilitzat un cap de bombers, amb categoria mínima de sergent.
A la província d'Alacant, sempre que siga mobilitzat un capatàs coordinador, serà mobilitzat un sergent o un cap en funcions de sergent.
Tot i això, el coordinador provincial de mitjans del CCE, en funció de la disponibilitat de mitjans i la gravetat de l'emergència, podrà adequar aquest primer nivell de resposta.
3.3. Mobilització de la resta de mitjans
La mobilització de més mitjans al lloc de l'incendi es realitzarà des del CCE pel coordinador provincial de mitjans, en funció de les demandes del cap de l'emergència i de la disponibilitat en el moment.
4. ORGANITZACIO. MISSIONS
4.1. De les unitats del despatx automàtic. El PMA inicial
El primer cap de qualsevol de les unitats mobilitzades del despatx automàtic que accedesca en primera instància a l'incendi, assumirà la coordinació d'aquest, realitzarà una primera valoració i indicarà el punt de trobada i accés al lloc de l'incendi, cosa que comunicarà al coordinador provincial de mitjans. Igualment, adoptarà les primeres estratègies d'actuació.
La prelació per ordre ascendent, de la coordinació en els primers moments serà:
* Capatàs UBF
* Capatàs UBF helitransportada
* Agent forestal/mediambiental de guàrdia
* Capatàs coordinador
Des del moment de l'arribada, el capatàs coordinador mobilitzat assumirà la direcció fins a l'arribada del sergent de bombers, si aquest ha sigut mobilitzat.
L'agent forestal, que fins al moment realitzava les labors de coordinació, es posarà a la disposició del primer cap dels dos anteriors que estiga present i li transmetrà les novetats i les mesures adoptades.
El primer dels dos caps anteriors (capatàs coordinador o sergent) que arribe a l'incendi, constituirà el Lloc de Comandament Avançat i assumirà la funció de director tècnic, el qual:
· Avaluarà l'evolució de l'incendi i la seua gravetat (tipus de combustible, superfície afectada, condicions meteorològiques, perill per a persones o béns, etc..), comunicarà el nivell d'emergència al CCE, conforme als nivells definits en el Pla d'actuacions davant el risc d'incendis forestals.
· Determinarà l'estructuració de les unitats, nomenarà els responsables i assignarà els recursos i les comunicacions.
· Assignarà fronts de l'incendi, determinarà les tasques de salvaments o tàctiques d'extinció a emprar.
· Determinarà i comunicarà al coordinador provincial de mitjans la ubicació del PMA, segons els criteris de seguretat, l'accessibilitat, l'espai, la possibilitat d'observació i/o facilitat d'accés a l'incendi i accés a les comunicacions radioelèctriques.
· Conjuntament amb el cap sobre el terreny del grup de seguretat, determinaran les actuacions a realitzar pels components del Grup.
· Comunicarà els representants dels municipis afectats presents la situació de l'incendi i les actuacions que es duen a terme. En el cas que no estiguen presents sol·licitarà al coordinador provincial de mitjans que informe directament als ajuntaments dels municipis afectats. Reclamarà d'aquests ajuntaments, quan ho estime, la col·laboració en matèria de suport logístic o de seguretat, conforme al previst en el Pla d'actuació davant el risc d'incendis forestals.
· Declararà extingit l'incendi, o delegarà aquesta labor en els caps inferiors en el cas que siga requerit per una altra emergència.
4.2. Incorporació de nous mitjans. Estructura ampliada
La incorporació de nous mitjans a l'incendi requerirà que es realitze de forma organitzada i segons les necessitats demandades pel director tècnic del PMA. Per a això, se seguiran els criteris exposats en els apartats següents d'aquesta directriu.
4.2.1. Definició d'unitats operatives. Incorporació. Estructura operativa
a) Unitats d'intervenció
Les unitats d'intervenció són una part o grup identificable com a element bàsic d'estructuració dels mitjans operatius, dels quals és el primer nivell d'estructuració. Se suggereix la catalogació d'acord amb el desplegament següent:
· Mitjans aeris: unitats d'intervenció formades per mitjà aeri i la tripulació, amb missions d'extinció o direcció identificable segons els codis i identificadors establerts en la corresponent directriu tècnica.
· Brigades helitransportades: unitats formades per una brigada forestal sota la direcció d'un capatàs, helitransportades i dotades de mitjans per a un primer atac i per a l'establiment d'un primer enllaç ràdio estandarditzat.
· Brigades de terra: unitats formades per una brigada forestal sota la direcció d'un capatàs, dotades de mitjans per a l'atac i contenció de l'incendi i d'enllaç ràdio estandarditzat.
· Autobombes: unitats motoritzades amb capacitat de transport i abastiment d'aigua, amb dotació humana experta en el seu maneig i dotada d'enllaç ràdio estandarditzat.
· Autobombes assistides: unitats formades per una brigada de terra desplaçada sobre una autobomba, amb personal expert en el maneig i dotada d'enllaç ràdio estandarditzat.
· Unitats de bombers: Unitats formades per una dotació mínima de 2 bombers sobre una autobomba dotada de ràdio estandarditzat.
· Unitats de defensa o sectorització: unitats compostes per maquinària pesada de sectorització i la seua dotació auxiliar corresponent, al cap d'un capatàs.
b) Equips d'intervenció
El conjunt de dos o més unitats d'intervenció, quan el conjunt afronta un objectiu comú i perfectament definit i disposa d'un cap responsable de la seua coordinació, enllaçada via ràdio normalitzada a les unitats i amb el cap del nivell d'organització superior, constitueix un equip d'intervenció, mòdul de segon nivell en l'estructuració dels efectius.
En la seua composició intervenen entre dos i cinc unitats d'intervenció, tres és el nombre d'unitats òptim i se n'accepten fins a un màxim de set, en casos especialment justificats com per exemple, la constitució del primer equip d'intervenció de despatx automàtic.
c) Sectors d'intervenció
El conjunt de dos o més equips d'intervenció, quan el conjunt afronta un objectiu comú i perfectament definit i disposa d'un cap responsable de la seua coordinació, enllaçada via ràdio normalitzada amb aquests equips i amb el cap de nivell d'organització superior, constitueix un sector d'intervenció, mòdul de tercer nivell en l'estructuració dels efectius i el territori.
En la seua composició intervenen entre dos i cinc equips d'intervenció, tres és el nombre d'equips òptim i se n'accepten fins a un màxim de set, en casos especialment justificats, com són la constitució del primer sector d'incendi si es preveu l'extinció immediata de l'incendi amb els mitjans disponibles.
esquema equipo intervenció
18a
18b
4.2.2. Incorporació de caps a l'estructura
Sota el criteri que la responsabilitat màxima en l'incendi (director tècnic del PMA) ha de recaure sobre un cap funcional del Servei d'Emergències, la incorporació dels caps necessaris per a la consecució de l'estructura definida en l'apartat anterior, serà:
· Si després de la mobilització del despatx automàtic es requereix mobilitzar només d'una a dues unitats d'intervenció, no caldrà la incorporació de més caps.
· Si és necessari mobilitzar més unitats d'intervenció, es crearà un nou equip d'intervenció, amb l'estructura plantejada en el punt anterior. Els caps d'equip podran ser caps del Consorci Provincial corresponents, agents forestals/mediambientals o capatassos coordinadors, i la direcció tècnica del del PMA i/o grup d'intervenció correspondrà als caps de categoria superior (vegeu caps del sector d'intervenció).
· La mobilització de més mitjans aeris requerirà que entre aquests es designe un coordinador. Les missions d'aquesta aeronau queden definides en les «Normes de Coordinació d'Aeronaus en les tasques d'extinció d'incendis forestals». (Annex V del present document).
· Quan pel nombre d'unitats mobilitzades o la gravetat i l'evolució de l'incendi l'aconselle, es crearan sectors d'intervenció. Per a la direcció d'aquests es podran mobilitzar sergents del Consorci Provincial, capatassos coordinadors, caps de zona forestal o caps de comarca forestal. La direcció tècnica del PMA i/o grup d'intervenció serà exercida pel cap superior, seguint l'ordre de prelació del punt 4.2.3..
· En els casos d'un gran nombre de mitjans presents en l'incendi, el director Tècnic del PMA, que és alhora el cap sobre el terreny del grup d'intervenció, podrà delegar la direcció del grup d'intervenció entre un d'aquests o sol·licitar la mobilització d'un altre cap per a realitzar dita funció.
· En el cas que l'extensió i la gravetat de l'incendi ho requerisca, podran constituir-se dues estructures paral·leles, amb dos PMA, la coordinació de les quals correspondrà al CCE provincial.
La incorporació de caps intermedis dels serveis de bombers a l'estructura jeràrquica del comandament contra els incendis forestals, serà establerta pels caps superiors en cada província, depenent de les necessitats, disponibilitat i distribució territorial corresponent. En el cas que es mobilitzen caps de diferents organismes, se seguirà la prelació exposada en el punt 4.2.3.
La incorporació d'agents forestals/mediambientals, caps de zona forestal o caps de comarca forestal, se sol·licitarà a través del tècnic coordinador d'incendis de la Conselleria de Medi Ambient. En l'incendi, l'assignació de funcions a aquest personal pel director tècnic del PMA, es realitzarà a través del cap superior present de la Conselleria de Medi Ambient. Una vegada assignades les funcions com a caps d'equip o sector i assignats els mitjans, les missions, les ordres i el seguiment de l'incendi, seguiran l'estructura jeràrquica de caps establerta.
Els tècnics forestals de guàrdia d'incendis de la Conselleria de Medi Ambient, col·laboraran en els incendis, segons el que preveu el pla, sempre que ho sol·licite el director tècnic del PMA. La mobilització correspondrà al director del Pla a través del tècnic coordinador d'incendis de la Conselleria de Medi Ambient. En situacions extremes aquests tècnics assumiran las funcions de direcció de l'incendi, sempre que ho sol·licite el director del Pla, qui confirmarà aquesta notificació via fax.
Els tècnics del Servei d'Emergències (DG d'Interior), podran ser mobilitzats per a atendre diferents tasques en el PMA en col·laboració i sota les ordres del director tècnic. La mobilització correspondrà al director del Pla.
4.2.3. Prelació de caps del grup d'intervenció
En l'esquema següent descriu la prelació dels caps del grup d'intervenció, per ordre ascendent.
Cap de bombers
Agent Forestal/mediambiental Caps d'equips
d'intervenció
Cap de zona forestal
Cap de comarca forestal
Capatàs coordinador
Sergent de bombers Caps de sector
Técnic forestal (en cas de mobiltizació)
Técnic de bombers
4.2.4.El PMA ampliat. El centre de recepció de mitjans (CRM)
Una vegada superada la mobilització de la unitat de despatx automàtic, caldrà que el director tècnic del PMA avalue la necessitat de mantenir el PMA, o de desplaçar-ho en funció de l'evolució de l'incendi i dels criteris establerts per a la constitució del primer PMA. Igualment avaluarà la conveniència de constituir un CRM, i donarà la responsabilitat de gestió al cap sobre el terreny del grup logístic i de Suport. Qualsevol modificació en l'emplaçament del PMA o del CRM, haurà de ser comunicada d'immediat al coordinador provincial de mitjans del CCE provuincial pel director tècnic del PMA, tot indicant el canal de coordinació (vegeu la directriu sobre l'utilització de les comunicacions del grup d'intervenció annex VI d'aquest document).
El director del PMA, a més a més d'assumir les missions indicades en el Pla d'Actuació davant del risc d'incendis forestals i les citades en aquest document:
· Haurà de mantindre informats de l'evolució de l'incendi als responsables dels diferents grups d'actuació i de la resta de persones que formen el PMA, així com al Coordinador Provincial de Mitjans.
· Definirà conjuntament amb aquests les mesures i tàctiques a adoptar. En tot cas prevaldrà el seu criteri sobre el de la resta dels components del PMA.
· Haurà de procurar que en el PMA es disposen de mitjans de comunicació amb tot el personal actuant (tots els grups d'acció) i amb el CCE provincial.
· Haurà de disposar de cartografia de tot el sector d'actuació.
· Designarà, si s'escau, una persona responsable de les comunicacions.
· En el cas que es previnga una llarga duració de l'incendi sol·licitarà l'habilitació de zones per al descans del personal. Aquestes zones es gestionaran pel cap sobre el terreny del Grup Logístic.
· Una vegada l'incendi es done com a controlat, assegurarà el repàs del seu perímetre i la disposició d'equips fins que aquest es puga donar per extingit, qüestió que compet exclussivament al director tècnic del PMA.
5. SUBSTITUCIO I RETIRADA DE MITJANS
Excepte en situacions excepcionals, hom procurarà que tot el personal que intervinga no ultrapasse les 12 hores continuades d'intervenció, i es procedirà a la substitució de mitjans quan es preveja que l'incendi siga de llarga duració.
El substitució de mitjans serà sol·licitada pel director tècnic del PMA al coordinador provincial de mitjans.
El substitució de mitjans es realitzarà en el mateix lloc de l'incendi, en el PMA o en el CRM, segons les circumstàncies.
La confirmació i les ordres de retirada i substitució de mitjans seguiran l'ordre jeràrquic de direcció de l'emergència referit en el punt 4.2.3, conseqüentment, en el PMA serà el seu director tècnic responsable d'aquesta funció.
En el cas que s'haja constituït el CRM, tots els mitjans que accedesquen o siguen retirats de l'incendi, hauran de passar necessàriament pel CRM i ho notificaran al responsable de la gestió. En cas de no estar constituït, ho notificaran al PMA.

6. PARTICIPACIO DEL PERSONAL VOLUNTARI EN LES TASQUES D'EXTINCIO
El personal voluntari que hi acudesca en suport a les tasques d'extinció, haurà de ser presentat el director del PMA o CRM per un responsable municipal o responsable de l'associació o agrupació corresponent, el qual aportarà una relació del personal voluntari.
En principi seran destinats a labors auxiliars de suport logístic, i poden destinar-se a treballs complementaris en l'extinció, quan la seua formació i equipament ho justifiquen.
En casos molt especials de personal experimentat i capacitat, a criteri del director tècnic del PMA i, coordinat amb la resta d'equips actuants, podrà admetre's la seua participació en tasques d'extinció.
En el cas de destinar-los a treballs relacionats directament amb l'extinció, seran assignats a una unitat de professionals amb la qual treballaran conjuntament.
Les comunicacions seran facilitades segons el que està indicat en la Directriu tècnica de comunicacions del grup d'intervenció, Annex VI, d'aquest document).
ANNEX V
DIRECTRIU TECNICA DE COORDINACIO D'AERONAUS
Sumari
1. INTRODUCCIO
2. NORMES DE COORDINACIO D'AERONAUS
EN TASQUES D'EXTINCIO D'INCENDIS FORESTALS
2.1. Aeronau de coordinació en incendis forestals
2.2. Denominacions de les aeronaus contractades per la
Generalitat Valenciana
2.3. Aeronaus adequades per a realitzar la coordinació aèria
2.4. Missions de l'aeronau de coordinació
2.5. Comunicacions en l'extinció
3. MOBILITZACIO DE MITJANS AERIS
3.1. Operativa quotidiana
3.2. Mobilització de mitjans aeris d'altres províncies
3.3. Informació per a la sol·licitud de mitjans aeris
4. RELACIO AMB ALTRES CENTRES DE CONTROL
I COORDINACIO
5. DIFUSIO DE LES NORMES DE COORDINACIO
D'AERONAUS
1. INTRODUCCIO
Determinats incendis forestals, en especial a partir de certa magnitud, adquireixen una especial complexitat pel gran nombre d'aeronaus que intervenen en les labors d'extinció. En aquests casos, l'espai aeri en l'incendi i les seues rutes d'accés i allunyament, es converteixen en zones d'elevat trànsit d'aeronaus.
El problema es ve incrementat pel fet que dites aeronaus són de distint tipus (helicòpters, avions de càrrega en terra i avions amfibis) i pertanyen a diferents organismes.
En base a l'anterior s'estableixen les següents Normes de Coordinació d'Aeronaus en labors d'extinció d'incendis forestals, sense menyscapte de la normativa aeronàutica vigent i de les normes emanades de l'autoritat d'aviació civil, amb el propòsit d'aconseguir un increment de la seua efectivitat i un màxim nivell de seguretat en vol per a tots els mitjans aeris implicats.
2. NORMES DE COORDINACIO D'AERONAUS EN LABORS D'EXTINCIO D'INCENDIS FORESTALS
El present document estableix normes d'actuació en matèria de coordinació per a totes les aeronaus implicades en labors d'extinció d'incendis forestals al territori de la Comunitat Valenciana, independentment de la seua pertinença a un o altre organisme, administració o empresa privada adjudicatària d'un servei.
2.1. Aeronau de coordinació en incendis forestals
Es crega la figura de l'aeronau de coordinació en incendis forestals, les missions de la qual s'estableixen en el punt 2.4 del present document.
La presencia d'aquesta aeronau dependrà de la magnitud de l'incendi, dels mitjans aeris presents, dels criteris d'eficàcia i en últim terme de les ordres del Centre de Coordinació d'Emergències (CCE d'ara en davant ) de la província corresponent.
· En els incendis forestals «menors» no hi haurà una aeronau dedicada específicament a la coordinació, sinó que una de les presents exercirà aquestes funcions, i podrà compaginar la tasca d'extinció amb la de coordinació.
· En els incendis «greus», en els que el nombre d'aeronaus que intervinguen siga elevat, hi haurà una aeronau de coordinació la mobilització de la qual serà realitzada pel corresponent CCE provincial, a petició del director del PMA. Els pilots que intervinguen en l'incendi, podran sol·licitar la intervenció de dita aeronau al director del PMA, qui decidirà.
Sense ser vinculant, es prendrà el criteri de la presència de 5 mitjans aeris en un incendi com el valor a partir del qual és aconsellable la mobilització de la aeronau de coordinació, cas de no existir altres elements de juí que aconsellen retardar o avançar la decisió.
En aqueixos casos l'aeronau no realitzarà labors d'extinció, sinó que podrà realitzar altres funcions extraordinàries encomanades pel director del PMA.
En tot cas, en la mesura del possible hauran d'aplicar-se criteris de major eficàcia, emprant en la coordinació el mitjà aeri de menor capacitat de descàrrega d'aigua.
2.2. Denominacions de les aeronaus contractades per la Generalitat Valenciana.
- Els helicòpters es denominaran genèricament "FALCONS", seguit del qualificatiu "Alfa", "Charlie" o "Víctor" segons es tracte d'helicòpters amb base a Alacant, Castelló o València, respectivament.
La diferenciació entre helicòpters de distintes bases d'una mateixa província s'efectuarà adjudicant a cadascun un dígit, de la forma següent:
· FALCO ALFA 1 Base de Sant Vicent (Diputació Alacant)
· FALCO ALFA 2 Base de Sant Vicent del Raspeig
· FALCO ALFA 3 Base de Cocoll
· FALCO CHARLIE 1 Base de l'Aeroclub de Castelló.
· FALCO CHARLIE 2 Base de Tírig
· FALCO VICTOR 1 Base de Manises
· FALCO VICTOR 2 Base d'Enguera
· FALCO VICTOR 3 Base de Siete Aguas

- Els avions lleugers de càrrega en terra, actuen normalment en parelles, i s'anomenen genèricament "DROMADER", seguit del nom de la base d'origen:
· Vistabella Enguera
· Aeroclub Cocoll
- Els avions semipesants de càrrega en terra, s'anomenen "AIR TRACTOR" seguit del nom de la base d'origen.
2.3. Aeronaus adequades per a realitzar la coordinació aèria
· En incendis menors, la coordinació la realitzarà qualsevol dels helicòpters presents, per decisió del CCE provincial o per acord dels pilots.
· En incendis greus la coordinació inicial la realitzarà el primer helicòpter que arribe a l'incendi.
Una vegada presents un elevat nombre de mitjans aeris, la coordinació serà realitzada per aquell que reunesca les condicions més favorables, per decisió del CCE povincial o per acord dels pilots.
1. Sempre que es mobilitze en un incendi forestal el FALCO VICTOR 1, aquest realitzarà les funciones de coordinació, amb preferència sobre qualsevol altre mitjà present.
2. En absència de l'anterior, a la província d'Alacant el FALCO ALFA 1, amb base en Sant Vicent, serà el de preferència.
3. En la resta de casos, la coordinació serà efectuada amb preferència per un monoturbina i en igualtat de condicions per u de la província afectada.
4. Sempre que intervinguen avions amfibis de la Direcció General de Conservació de la Natura (antic DGCN), i siga possible operativament, hi haurà un helicòpter de coordinació que serà l'interlocutor d'aquesta aeronau. En tractar-se de mitjans no contractats per la Generalitat Valenciana, la relació amb aquests i amb els altres mitjans de les CCAA que puguem col·laborar, haurà de ser especialment acurada.
L'helicòpter que assumesca la coordinació d'un incendi forestal, ho comunicarà, per les freqüències establertes en cada moment, a tots els mitjans aeris presents a la zona i al Centre de Coordinació d'Emergències provincial de la Generalitat Valenciana, el qual ho comunicarà al CCE autonòmic.
2.4. Missions de l'aeronau de coordinació
La missió fonamental a realitzar per una aeronau que efectue tasques de coordinació aèria serà la d'ordenar el trànsit de mitjans aeris a la zona, conjugant les peticions del director tècnic de l'incendi / director del Lloc de Comandament Avançat (PMA) amb els criteris d'aprofitament dels recursos aeris, en funció de la situació, característiques i flexibilitat de les esmentades aeronaus.
I sempre d'acord amb les instruccions del director del PMA i amb la consideració primordial de la seguretat de les aeronaus i del personal en terra.
Atés que la responsabilitat que es transfereix el comandant de l'aeronau de coordinació té una especial transcendència, serà exigible de la resta d'aeronaus participants en l'extinció el compliment puntual de les directrius.
Les accions puntuals que haurà de realitzar l'aeronau de coordinació, per a ordenar el trànsit de mitjans aeris a la zona de l'incendi seran:
a) Identificar-se com a tal davant la resta d'aeronaus.
b) Comunicar la seua condició de coordinador al respectiu CCE provincial i al director del PMA quan aquest es persone.
c) Identificar les aeronaus que treballen a la zona i confirmar els indicatius.
d) Confirmar a totes les aeronaus la freqüència aeronàutica de treball en l'incendi i els canvis quan corresponguen.
e) Establir punts d'entrada per a l'incendi, per temps o físics segons la zona i la notificació, i les altituds i corredors d'entrada i eixida.
f) Evitar l'afluència simultània de mitjans a la zona de l'incendi, amb les consegüents esperes per a les descàrregues, i tractar d'escalonar la seqüència d'arribada.
g) Estar informat per part de les aeronaus, amb antelació suficient, de les pròximes parades tècniques, mitjançant un "Registre d'informació tècnica" (combustibles/ temps d'operació i parades/ parades tècniques per inspeccions/ repostatges).
h) Comunicar al director del PMA quines aeronaus abandonen la zona, una vegada realitzades les descàrregues, i indicar si és possible la base a la qual s'adrecen.
i) Sota les ordres del director del PMA i en coordinació contínua amb aquest les missions següents:
* Assignar anticipadament fronts de treball als mitjans, en funció de l'evolució de l'incendi, tipus i nombre d'aeronaus, tipus de terreny i efectius en terra.
* Donar ordres d'actuació/espera, i establir les preferències per a les descàrregues segons el tipus d'aeronau i tenint en compte la seguretat del personal en terra.
j) Transportar el director del PMA quan aquest ho requeresca; en el cas que les necessitats d'ordenació del trànsit aeri no ho permeten, es comunicarà el fet i serà atés quan siga possible.
k) Informar el director del PMA sobre l'evolució de l'incendi i la perillositat.
l) Elaborar informes posteriors sobre les labors de coordinació realitzades, en cas que siguen requerides.
Igualment, el pilot coordinador haurà de conéixer les seqüències de repostatge i càrrega d'aigua i descansos de les aeronaus i organitzar la seua substitució, de manera que l'operativitat no es ressenta.
2.5. Comunicacions en l'extinció
La freqüència de treball usual serà VHF/AM banda aèria 129'85, en l'aproximació a la zona de l'incendi i en el treball dins d'aquesta.
Les aeronaus que s'adrecen a col·laborar en un incendi forestal, en labors d'extinció o en missions de suport, informaran de la seua incorporació a l'aeronau de coordinació en freqüència 129'85, i indicaran la seua ruta d'aproximació, llevat que des del CCE corresponent els indiquen una freqüència de treball diferent.
Si coincideixen temporalment diversos incendis en un mateix àmbit territorial o si es produeixen interferències de comunicacions entre mitjans aeris que treballen en províncies limítrofes, el CCE provincial per pròpia iniciativa o a instància del pilot coordinador, podrà modificar la freqüència de treball en banda aèria en u dels incendis, passarà a una freqüència complementària i ho comunicarà a totes les aeronaus a la zona.
Les freqüències complementàries són les següents:
Província d'Alacant - 129'75
Província de Castelló - 129'95
Província de València - 130'10
En tot cas, sempre es notificarà al CCE autonòmic per tal d'assegurar la comunicació a tots els organismes implicats en l'operació i evitar la descoordinació amb altres aeronaus que s'aproximen a l'incendi.
L'ús de freqüències complementàries assignades a altres províncies només podrà realitzar-se amb autorització expressa del CCE autonòmic.
Per últim, les freqüències de treball entre l'aeronau de coordinació i el PMA i/o CCE s'establiran en la Instrucció tècnica sobre comunicacions del grup d'intervenció en incendis forestals.
3. MOBILITZACIO DE MITJANS AERIS
3.1. Operativitat quotidiana
Cada centre de coordinació d'emergències provincial serà l'encarregat de la mobilització dels mitjans aeris ubicats en les bases contra incendis de la seua província, en els diferents moments de la campanya.
Totes les aeronaus hauran de comunicar els seus moviments en l'incendi a l'aeronau de coordinació si n'hi ha, o si hi manca, al PMA o al CCE corresponent.
La mobilització de qualsevol mitjà aeri amb motiu d'incendis ordinaris, per part dels CCE d'Alacant, Castelló i València, ha de ser sempre comunicada en temps real al CCE autonòmic, per tal que aquest puga exercir la seua funció de coordinador interprovincial.
3.2. Mobilització de mitjans aeris d'altres províncies
La sol·licitud de mitjans aeris de la G.V. ubicats en altres províncies, i els avions amfibis de la Direcció General de Conservació de la Natura o de mitjans d'altres CCAA, s'efectuaran al Centre de Coordinació d'Emergències autonòmic, el qual serà l'encarregat de la seua mobilització.
Quan el CCE autonòmic sol·licite mitjans aeris d'una província per a intervenir en incendis forestals en altres punts de la Comunitat Valenciana, i el coordinador provincial de mitjans d'aquesta província no estiga d'acord, aquest podrà objectivar la no idoneïtat de la mesura amb el CCE autonòmic . En cas de persistir la discrepància prevaldrà el criteri del CCE autonòmic .
Una vegada estiguen les aeronaus treballant en una determinada província, la coordinació dels mitjans passarà a realitzar-se des del CCE provincial respectiu i des del PMA en la zona de l'incendi.
Qualsevol mitjà aeri que abandone la zona de l'incendi ho comunicarà a l'aeronau de coordinació, al PMA o CCE segons corresponga. Igualment, quan abandone la província on està l'incendi, entrarà en contacte amb el CCE al qual pertanga la base a la qual s'adrece per a informar de l'arribada i , si de cas, de la nova eixida cap a l'incendi.
La comunicació entre els diversos CCEs, assegurarà el coneixement en tot moment de la ubicació de les distintes aeronaus.
3.3. Informació per a la sol·licitud de mitjans aeris
Qualsevol sol·licitud de mitjans aeris al CCE autonòmic i d'aquest als CCEs provincials haurà de contenir la informació sobre l'incendi següent:
· Quadrícula normalitzada
· Municipi i denominació del lloc
· Gravetat de l'incendi
· Tipus de vegetació i condicions de vent a la zona, si es coneixen
· Mitjans aeris que hi participen
· Si s'ha constituït PMA i la freqüència aeronàutica de l'incendi
4. RELACIO AMB ALTRES CENTRES DE CONTROL I COORDINACIO
Des del CCE autonòmic es mantindrà relació permanent amb els centres següents:
· Central de Comunicacions de la DGCN
Per a la mobilització i coordinació dels mitjans aeris contra incendis assignats a la Comunitat Valenciana o la petició de nous mitjans estatals.
Aquestes peticions es realitzaran adjuntant informació sobre l'incendi en el format normalitzat existent.
· Mitjans aeris de l'exèrcit - Base Aèria de Bétera
Quan s'incorpore alguna unitat d'helicòpters de les FAMET en un incendi forestal, utilitzarà l'indicatiu "CAMELL".
En cas de constituir-se un CECOPI (Centre de Coordinació Operativa Integrat), segons estableix la "Directriu bàsica de planificació de protecció civil d'emergència per a incendis forestals"), se sol·licitarà a la Delegació del Govern la integració d'un oficial d'enllaç de les FAMET de la base de Bétera, a fi de coordinar la intervenció d'helicòpters militars en missions de suport, reconeixement i evacuació de persones en perill.
· Delegació de Seguretat en Vol / Control de Trànsit Aeri de l'Aeroport de València
En los casos d'emergència greu serà informat el Centre de Control de Trànsit Aeri de València de la zona afectada per un determinat incendi forestal, per si cal la publicació urgent d'un NOTAM C que implique la reserva temporal d'espai aeri. Igualment, s'informarà posteriorment a la Delegació de Seguretat en Vol núm. 3 de València.
5. DIFUSIO DE LES NORMES DE COORDINACIO D'AERONAUS.
La divulgació del contingut de les presents Normes de Coordinació s'efectuarà a tot el personal, directors de PMAs, centres de coordinació d'emergències provincials, pilots dels diferents organismes i empreses implicades directament en les labors d'extinció d'incendis forestals.
ANNEX VI
DIRECTRIU TECNICA DE COMUNICACIONS
DEL GRUP D'INTERVENCIO
Sumari
1. INTRODUCCIO I OBJECTIUS
2. LA XARXA DE COMUNICACIONS D'EMERGENCIA
2.1. Característiques tècniques de la xarxa
2.2. Repetidors disponibles
2.3. Freqüències utilitzables
3. DOTACIO DE COMUNICACIONS
3.1. Centres de Coordinació d' Emergències
3.2. Unitats d'Intervenció de l'Area d' Emergències i dels
consorcis provincials de bombers
3.3. Personal tècnic de l'Area d'Emergències
3.4. Guarderia forestal
3.5. Mitjans aeris (helicòpters) de l'Area d'Emergències
3.6. Mitjans aeris (Dromader's) de l'Area d'Emergències
3.7. Mitjans aeris del DGCN i altres
3.8. Unitat helitransportada d'intervenció de l'Area
d'Emergències
3.9. Bases Aèries de l'Area d'Emergències
3.10. Punts de vigilància
3.11. Brigades de la Diputació de València
3.12. Lloc de Comandament Avançat (PMA)
3.13. Centre de Recepció de Mitjans(CRM)
3.14. Bombers dels parcs municipals
3.15. Grups d'auxili immediat municipal
4. TRANSIT DE COMUNICACIONS
4.1. Centres de Coordinació d'Emergències
4.2. Unitats d'Intervenció de l'Area d'Emergències
i dels consorcis provincials de bombers
4.3. Personal tècnic de l'Area d'Emergències
4.4. Guarderia Forestal
4.5. Mitjans aeris (helicòpters) de l'Area d'Emergències
4.6. Mitjans aeris (Dromader's) de l'Area d'Emergències
4.7. Mitjans aeris del DGCN i altres
4.8. Unitat helitransportada d'intervenció de l'Area
d'Emergències
4.9. Bases aèries de l'Area d'Emergències
4.10. Punts de vigilància
4.11. Brigades de la Diputació de València
4.12. Lloc de Comandament Avançat (PMA)
4.13. Centre de Recepció de Mitjans (CRM)
4.14. Bombers dels parcs municipals
4.15. Grups d'auxili immediat municipal
5. VOCABULARI
6. PROCEDIMENTS D'ACTUACIO
6.1. Mobilització d'unitats d'intervenció
6.2. Establiment de comunicacions en el lloc de l'incendi
6.3. Incorporació de nous equips d'intervenció
6.4. Constitució del PMA
6.5. Sectorització de l'incendi
1. INTRODUCCIO I OBJECTIUS
Les comunicacions són una eina bàsica en les labors d'extinció d'incendis forestals. La disponibilitat de la infraestructura tècnica necessària en tot l'àmbit geogràfic de la Comunitat Valenciana, i la dotació d'equips de comunicació a tots els recursos humans i materials que intervenen en l'extinció d'incendis, permeten l'operativitat completa de les comunicacions i, per tant, faciliten la coordinació de tots els efectius que hi intervenen.
Els objectius que es planteja aconseguir aquesta directriu de comunicacions són els següents:
· Explicitar les infraestructures de comunicacions disponibles per als efectius que operen en l'extinció d'incendis forestals.
· Assignar a cada recurs l'equipament de comunicacions necessari per a poder complir adequadament amb la labor encomanada.
· Implantar els procediments de comunicacions que s'utilitzaran, de conformitat amb l'operativitat indicada en el model d'extinció d'incendis forestals.
· Jerarquitzar les comunicacions i crear cèl·lules de comunicació, que permeten minimitzar el trànsit innecessari de comunicacions.
· Optimar les prestacions de la Xarxa de Comunicacions d'Emergències de la Generalitat Valenciana.
2. LA XARXA DE COMUNICACIONS D'EMERGENCIA
Les comunicacions per ràdio que s'utilitzen en l'extinció d'incendis forestals, es canalitzaran a través de la Xarxa de Comunicacions d'Emergència de la Generalitat Valenciana (RCEGV), que és la xarxa de comunicacions normalitzada per a tots els serveis d'urgència i emergència que depenen de la Generalitat Valenciana.
2.1. Característiques tècniques de la Xarxa
· Banda de treball: VHF (139 - 142 MHz.)
· Canalització: 12,5 kHz.
· Tipus de modulació: 8K50F3E
· Tipus d'equips en ús: repetidors, bases, mòbils i portàtils.
2.2. Repetidors disponibles
· Província de Castelló: el Turmell, el Desert de les Palmes, el Cabeso Roig, El Cabeso, Vertice Salada, La Salzadella, Ares, Torralba, Penyagolosa i Artana.
· Província de València: el Picaio de Sagunt, Mondúver, Alto del Buitre, la Serra Perentxisa, Sierra Martés, El Remedio, Chelva i Ademuz.
· Província d'Alacant: el Cap de la Nau, Aitana, Sierra del Cid, Reconco, Orihuela i Alcoi.
2.3. Freqüències utilitzables
En la taula següent s'indiquen els canals utilitzables i el número de canal, el tipus i la ubicació o utilització d'aquest :

CH TIPUS ESTACIO
00 Símplex Directe comuna
01 Símplex CNAF 67
02 Símplex CNAF 69
03 Símplex CNAF 68
04 Símplex CNAF 02
05 Símplex CNAF 60
06 Símplex CNAF 03
07 Símplex CNAF 51 (Comandament
08 Símplex CNAF 14 (Voluntaris Castelló)
09 Símplex CNAF 45 (Voluntaris València)
10 Símplex CNAF 35 (Voluntaris València)
11 Símplex CNAF 25 (Voluntaris Alacant )
12 Semidúplex Repetidor Helitransport. Banda Baixa
13 Semidúplex Repetidor Helitransport. Banda Alta
14 Semidúplex Repetidor Consorci Castelló
20 Semidúplex Ademuz
44 Semidúplex Chelva
48 Semidúplex Penyagolosa
61 Semidúplex El Turmell
62 Semidúplex Cabeso Roig
63 Semidúplex el Desert de les Palmes
64 Semidúplex Vértice Salada
65 Semidúplex El Picaio de Sagunt
66 Semidúplex El Remedio
67 Semidúplex Sierra Martés
68 Semidúplex Alto del Buitre
69 Semidúplex Mondúver
70 Semidúplex El Cap de la Nau
71 Semidúplex Alcoi
72 Semidúplex Aitana
73 Semidúplex Sierra del Cid
74 Semidúplex Orihuela
75 Semidúplex Ademuz
76 Semidúplex El Picaio de Sagunt
77 Semidúplex El Remedio
78 Semidúplex Serra Perentxisa
79 Semidúplex Sierra Martés
80 Semidúplex Alto del Buitre
81 Semidúplex Mondúver
82 Semidúplex El Cap de la Nau
83 Semidúplex Alcoi
84 Semidúplex Aitana
85 Semidúplex Sierra del Cid
86 Semidúplex Orihuela
87 Semidúplex Reconco
88 Semidúplex El Turmell
89 Semidúplex Cabeso Roig
90 Semidúplex El Desert de les Palmes
91 Semidúplex Vértice Salada
92 Semidúplex Ares
93 Semidúplex Torralba
94 Semidúplex El Cabeso
95 Semidúplex La Salzadella
96 Semidúplex Artana
99 Símplex Directe comú
3. DOTACIO DE COMUNICACIONS
A continuació s'indica la dotació de comunicacions que disposa cada una de les unitats, que intervenen en l'extinció i prevenció d'incendis forestals:
3.1. Centres de Coordinació d'Emergències
· Enllaç digital remot amb tots els repetidors de la Xarxa de Comunicacions d'Emergència de la Generalitat Valenciana ubicats en la seua província.
· Equip local de ràdio en freqüències de la Xarxa de Comunicacions d'Emergència de la Generalitat Valenciana.
· Equip local de ràdio de banda aèria.
· Equip remot de ràdio de banda aèria.
· Equip en la banda de 80 MHz. (Conselleria de Medi Ambient).
· Receptor "escàner" de 25 kHz. a 1.2 GHz. (Només a l'Eliana)
3.2. Unitats d'Intervenció de l'Area d'Emergències i dels consorcis provincials de bombers
· Equip de ràdio mòbil en freqüències de la Xarxa de Comunicacions d'Emergència de la Generalitat Valenciana.
· Equips portàtils en freqüències símplex de la Xarxa de Comunicacions d'Emergència de la Generalitat Valenciana.
3.3. Personal tècnic de l'Area d'Emergències
· Equip de ràdio mòbil en freqüències de la Xarxa de Comunicacions d'Emergència de la Generalitat Valenciana.
· Equip de ràdio portàtil en freqüències de la Xarxa de Comunicacions d'Emergència de la Generalitat Valenciana.
· Equip de ràdio mòbil de banda aèria.
· Equip de ràdio portàtil en banda aèria.
· Equip de ràdio mòbil en la banda de 80 MHz. (Conselleria de Medi Ambient).
· Telèfon mòbil automàtic (TMA).
3.4. Guarderia Forestal
· Equip de ràdio mòbil i/o portàtil en la banda de 80 MHz. (Conselleria de Medi Ambient)
· Equip de ràdio portàtil en freqüències de la Xarxa de Comunicacions d'Emergència de la Generalitat Valenciana.
3.5. Mitjans aeris (helicòpters) de l'Area d'Emergències
· Equip de ràdio en freqüències de la Xarxa de Comunicacions d'Emergència de la Generalitat Valenciana.
· Equip de ràdio en banda aèria.
· Repetidor helitransportat en freqüències de la Xarxa de Comunicacions d'Emergència de la Generalitat Valenciana.
3.6. Mitjans aeris (Dromaders) de l'Area d'Emergències
· Equip de ràdio en banda aèria.
· Equip de ràdio en freqüències de la Xarxa de Comunicacions d'Emergència de la Generalitat Valenciana.
3.7. Mitjans aeris del DGCN i altres
· Equip de ràdio en banda aèria.
3.8. Unitat helitransportada d'intervenció de l'Area d'Emergències
· Contenidor de comunicacions equipats amb dos equips mòbils: u en freqüències de la Xarxa de Comunicacions d'Emergència de la Generalitat Valenciana, i un altre en banda aèria.
· Equip portàtil en banda aèria.
· Equips portàtils en freqüències símplex de la Xarxa de Comunicacions d'Emergència de la Generalitat Valenciana.
3.9. Bases Aèries de l'Area d'Emergències
· Equip de ràdio base en freqüències de la Xarxa de Comunicacions d'Emergència de la Generalitat Valenciana.
· Equip de banda aèria.
3.10. Punts de Vigilància
· Equip de ràdio base o portàtil en la banda de 80 MHz. (Conselleria de Medi Ambient).
3.11. Brigades de la Diputació de València
· Equip de ràdio base o portàtil en la banda de 80 MHz. (Conselleria de Medi Ambient) i/o
· Equip de ràdio mòbil en freqüències de la Xarxa de Comunicacions d'Emergència de la Generalitat Valenciana.
3.12. Lloc de Comandament Avançat (PMA)
· Equip de ràdio mòbil en freqüències de la Xarxa de Comunicacions d'Emergència de la Generalitat Valenciana.
· Equip de ràdio portàtil en freqüències de la Xarxa de Comunicacions d'Emergència de la Generalitat Valenciana.
· Equip de ràdio mòbil de banda aèria.
· Equip de ràdio portàtil en banda aèria.
· Equip de ràdio mòbil en la banda de 80 MHz. (Conselleria de Medi Ambient).
· Telèfon mòbil automàtic (TMA).
3.13. Centre de Recepció de Mitjans (CRM)
· Equip de ràdio mòbil en freqüències de la Xarxa de Comunicacions d'Emergència de la Generalitat Valenciana de la Generalitat Valenciana.
3.14. Bombers de parcs municipals
· Equips de ràdio en la seua xarxa de comunicacions.
· Equips portàtils de ràdio en freqüències símplex de la Xarxa de Comunicacions d'Emergència de la Generalitat Valenciana, proporcionats pel Centre de Recepció de Mitjans .
3.15. Grups d'auxili immediat municipal
· Equips portàtils de ràdio en freqüències símplex de la Xarxa de Comunicacions d'Emergència de la Generalitat Valenciana, proporcionats pel Centre de Recepció de Mitjans
4. TRANSIT DE COMUNICACIONS
En aquest apartat s'indiquen els possibles canals de comunicació entre cadascun dels efectius que operen en la prevenció i extinció dels incendis forestals, amb independència del model de jerarquització de comunicacions a utilitzar, i que s'indica en apartats posteriors:
5. VOCABULARI
A continuació es defineixen una sèrie de termes que són d'utilització habitual en les operacions de comunicacions en incendis forestals:
· Canal símplex: És aquell canal que utilitza una mateixa freqüència per a transmetre i rebre, encara que de forma alternativa. També és anomenat canal directe, mitjançant el qual un equip de ràdio comunica directament amb un altre. Garanteix la cobertura de comunicació en proximitat.
· Canal semidúplex: És el canal que utilitza freqüències distintes en la transmissió i en la recepció, de forma alternativa. És l'anomenat canal de repetidor, mitjançant al qual un equip comunica indirectament amb un altre, a través d'un repetidor. Garanteix la cobertura de comunicació en distància.
· Cèl·lula de comunicació: És el conjunt d'equips de ràdio que es comuniquen entre si, utilitzant una mateixa freqüència de ràdio.
· Cèl·lula de coordinació: És la cèl·lula de comunicació formada pel Centre de Coordinació d'Emergències i el Lloc de Comandament Avançat. Utilitza el "canal de coordinació", que serà el canal semidúplex (canal de repetidor) de la Xarxa de Comunicacions d'Emergència de la Generalitat Valenciana, que tinga cobertura en la zona de l'incendi.
· Cèl·lula de comandament: És la cèl·lula de comunicació formada pel Lloc de Comandament Avançat, el Centre de Recepció de Mitjans i els responsables de cada una de les zones o sectors en què s'haja dividit l'incendi. Utilitza el "canal de comandament", el qual és un canal símplex, quan hi haja una bona cobertura, o en semidúplex a través del repetidor helitransportat que s'ubique de forma temporal en la zona de l'incendi.
· Cèl·lules operatives: Són les cèl·lules de comunicació formades pels responsables de cada una de les zones o sectors en què s'ha dividit l'incendi, i pels recursos assignats. Utilitzen els "canals operatiu", que es corresponen amb les dels canals símplex (canals directes) de la Xarxa de Comunicacions d'Emergència de la Generalitat Valenciana. S'utilitzaran tantes freqüències distintes com a zones o sectors es creen dins de l'incendi, per tal que no s'interferesquen unes zones amb altres.
· Canal prioritari: És una facilitat que tenen tots els equips de la Xarxa de Comunicacions d'Emergència de la Generalitat Valenciana, mitjançant la qual, independentment del canal en què es troben i operen, i sempre que porten la funció de prioritat activada, poden rebre comunicacions a través d'un canal determinat, que rep el nom de prioritari. Aquest canal s'utilitzarà en els incendis forestals com a canal d'emergència, de forma que qualsevol recurs que transmeta per aquest canal serà oït per tots.
6. PROCEDIMENTS D'ACTUACIO
A continuació s'indiquen els procediments d'actuació en matèria de comunicacions en les labors de prevenció i extinció d'incendis forestals:
6.1. Mobilització d'Unitats d'Intervenció
El Centre de Coordinació d'Emergències respectiu mobilitzarà totes i cadascuna de les Unitats d'Intervenció a través dels canals de repetidor de la Xarxa de Comunicacions d'Emergència de la Generalitat Valenciana. Des del Centre de Coordinació s'indicarà al cap del recurs operatiu el canal de repetidor que servirà d'enllaç entre ambdós durant l'incident, anomenat canal de coordinació, i el canal símplex d'utilització a la zona de l'incendi, anomenat canal operatiu.
Durant el trajecte cap a la zona de l'incendi, les Unitats d'Intervenció es comunicaran entre si i amb el Centre de Coordinació d'Emergències a través del canal de coordinació assignat, informant de forma periòdica de la posició i del temps estimat per a arribar a la zona.
6.2. Establiment de comunicacions al lloc de l'incendi
Una vegada al lloc de l'incendi, el cap de l'equip d'intervenció comunicarà a tots els components la freqüència símplex del canal operatiu a utilitzar per tots els integrants de l'equip d'intervenció en la zona de l'incendi, que serà inicialment el "canal 1", amb l'opció de canal prioritari activada.
El cap de l'equip d'intervenció serà l'únic que utilitze el canal de repetidor per a enllaçar l'incendi amb el Centre de Coordinació d'Emergències. A través d'aquesta via s'informarà i es rebran instruccions entre el cap de l'equip d'intervenció i el Centre de Coordinació d'Emergències. Ha de quedar clar que l'únic interlocutor que tindrà el Centre de Coordinació d'Emergències, en aquesta fase de l'incendi, serà el cap de l'equip d'intervenció.
6.3. Incorporació de nous equips d'intervenció
La incorporació de nous equips d'intervenció comporten la presència d'un cap intermedi que es farà càrrec del comandament i direcció de l'incendi. Els nous equips d'intervenció que s'incorporen a l'incendi, hauran de ser mobilitzades segons el que indica el punt 6.1, tot indicant el canal de coordinació i el canal operatiu, a utilitzar a la zona de l'incendi.
Tant el cap intermedi com els responsables dels nous equips d'intervenció comunicaran de forma periòdica al Centre de Coordinació d'Emergències, a través dels canals de repetidor, la seua posició i temps estimat d'arribada a la zona de l'incendi.
Una vegada haja arribat el cap intermedi a la zona de l'incendi, el cap de la primera Unitat d'Intervenció cedirà el comandament i la direcció al cap nou que s'incorpora. En la substitució del cap, el que se'n va informarà al nou de l'organització del sistema de comunicacions establert fins ara.
6.4. Constitució del PMA
La constitució del Lloc de Comandament Avançat (PMA), portarà implícita la capacitat de comunicació amb tots els efectius que estan involucrats en l'extinció. EL PMA es constitueix com element nodal de les comunicacions en una situació d'incendi forestal.
Els possibles tràfics de comunicacions en aquesta primera situació d'incendi, està representada pel gràfic següent:


esquema 19a
En aquesta situació les comunicacions s'organitzaran de la forma següent :
· Cèl·lula de Coordinació: Utilitza la freqüència semidúplex (repetidor) més adequada a la zona en què s'ha declarat l'incendi. En aquesta cèl·lula només tindran lloc les comunicacions recíproques entre el Centre de Coordinació d'Emergències i el Lloc de Comandament Avançat. És una cèl·lula tancada i haurà d'operar-se mitjançant crida selectiva.
· Cèl·lula Operativa: Utilitza la freqüència símplex (directe) assignada al Canal 1, amb el sistema prioritari activat. En aquesta cèl·lula tindran lloc les comunicacions entre els recursos operatius i el PMA. Els mitjans aeris que recolzen l'extinció també operaran en aquesta cèl·lula operativa. És una cèl·lula oberta que no utilitza la crida selectiva.
6.5. Sectorització de l'incendi
La sectorització d'un incendi forestal, està en funció de l'extensió o del nombre de recursos mobilitzats, les dues raons íntimament relacionades. En aquesta situació, de gran extensió i nombrosos recursos, ha de modificar-se i adaptar-se el sistema inicial de comunicacions, implantant-se u de nou, que permeta totes les comunicacions necessàries.
Els criteris per a la implantació d'aquest nou sistema de comunicacions són els següents:
· Dotar la zona de l'incendi d'un nombre suficient de canals o freqüències, que eviten la saturació de les comunicacions.
· Organitzar i jerarquitzar les comunicacions, limitant el nombre d'aquestes, de forma que cada recurs puga comunicar, únicament, amb aquells altres recursos que siga necessari.
· Habilitar un canal, en tota l'àrea de l'incendi, amb la finalitat de coordinació i seguretat. La utilització d'aquest canal, denominat prioritari, garanteix a l'usuari ser escoltat per la totalitat dels equips, o en el cas més desfavorable, pels equips de ràdio més pròxims.
La sectorització de l'incendi, implica l'existència d'una estructura de comandament, composta pel Lloc de Comandament Avançat i per cada u dels comandaments de sector en què operativament s'haja dividit en incendi. Amb la finalitat que aquest grup de comandament no tinga les comunicacions afectades per les cèl·lules operatives, caldrà habilitar una nova cèl·lula de comunicació, denominada cèl·lula de comandament, en la qual operen aquests efectius.
Quan la cobertura estiga garantida en canal símplex, aquesta cèl·lula de comandament utilitzarà com a freqüència de comandament el canal 07. Per tal que els efectius que operen en aquesta cèl·lula puguen treballar també en les cèl·lules operatives, els seus equips de ràdio hauran de tenir activada la funció de canal prioritari.
Quan no es garantisca la cobertura de la cèl·lula de comandament mitjançant la utilització d'un canal símplex, caldrà dotar un canal semidúplex per a les comunicacions de la cèl·lula de comandament. Açò s'aconsegueix mitjançant la posta en marxa dels repetidors mòbils helitransportats dels quals està dotat cadascun dels centres de coordinació d'emergències de la Comunitat Valenciana. Aquests repetidors s'instal·laran en un lloc estratègic en les proximitats de l'incendi, de forma que donen la cobertura adequada a la cèl·lula del comandament. La posta en marxa d'aquests repetidors, obligarà a reorganitzar les comunicacions de la cèl·lula de comandament, de forma que els usuaris d'aquesta cèl·lula utilitzaran com a freqüència de comandament els canals 12 o 13 . Per tal que els efectius que operen en aquesta cèl·lula puguen treballar també en les cèl·lules operatives, els equips de ràdio hauran de tenir activada la funció de canal prioritari.
Els possibles trànsits de comunicacions en aquesta situació d'incendi jerarquitzat, estan representats en el gràfic següent:


20a
En aquesta situació les comunicacions s'organitzaran de la següent forma:
· Cèl·lula de Coordinació: Utilitza la freqüència semidúplex (repetidor) més adequada per a la zona en què s'ha declarat l'incendi. En aquesta cèl·lula només tindran lloc les comunicacions recíproques entre el Centre de Coordinació d'Emergències i el Lloc de Comandament Avançat. És una cèl·lula tancada i haurà d'operar-se mitjançant crida selectiva.
· Cèl·lula de Comandament: Utilitza, quan hi haja bona cobertura radioelèctrica, la freqüència símplex (directe) assignada al canal 07. Quan l'extensió de l'incendi impossibilite la comunicació per canals símplex, haurà de dotar-se la zona de l'incendi d'un repetidor helitransportable, que utilitzarà les freqüències assignades als canals 12 o 13. En ambdues situacions, i per tal que els efectius que operen en aquesta cèl·lula puguen treballar també en les cèl·lules operatives, els equips de ràdio hauran de tenir activada la funció de canal prioritari. Els mitjans aeris que recolzen l'extinció també operaran en aquesta cèl·lula de comandament, amb canal prioritari activat. És una cèl·lula oberta que no utilitza la crida selectiva.
· Cèl·lules Operatives: se'n crearan tantes com sectors estiga dividit l'incendi. Utilitzen les freqüències símplex (directe) assignades als Canals 1, 2, 3, etc., per als sectors d'incendi 1, 2, 3, etc. En aquestes cèl·lules es produiran les comunicacions entre els recursos operatius i els caps de cada sector. És una cèl·lula oberta que no utilitza la crida selectiva.
ANNEX VII
NORMES PER A LA INTERVENCIO DE RECURSOS
D'ALTRES ADMINISTRACIONS
ANNEX VII.1
NORMES PER A LA MOBILITZACIO DE LES BRIGADES
DE LA DIPUTACIO DE VALENCIA
Participació de les Brigades de Prevenció d'Incendis Forestals de la Diputació Provincial de València, en la prevenció, vigilància dissuasòria, extinció i actuacions posteriors d'incendis forestals.
1. Les brigades de prevenció d'incendis forestals, contractades per la Diputació Provincial de València, tindran com a missió fonamental la prevenció d'incendis forestals mitjançant l'obertura i conservació de tallafocs, neteja de voreres i conservació faixes subsidiàries, i altres en defensa de les muntanyes, preferentment municipals, d'acord amb el Pla davant el risc d'Incendis Forestals, en coordinació amb els alcaldes dels municipis corresponents, la Conselleria de Presidència i la de Medi Ambient.
Participaran en la vigilància preventiva contra incendis forestals, en concordància amb allò acordat en les reunions a l'efecte i contingudes en el Pla elaborat per la Generalitat Valenciana en coordinació amb les administracions competents.
2. En cas d'incendi forestal, actuaran com a brigades de segona intervenció; a tal efecte, des dels Centres de Coordinació d'Emergències es mobilitzaran en primer terme les brigades d'extinció d'incendis forestals contractades per la Generalitat Valenciana, i es mobilitzaran les brigades de la Diputació quan la gravetat de l'incendi ho aconselle o quan la proximitat d'una de tals brigades permeta arribar abans que les brigades d'extinció contractades per la Generalitat Valenciana.
Quan es mobilitzen brigades de la Diputació de València, des del Centre de Coordinació de Emergències es comunicarà immediatament la dita mobilització al coordinador de les brigades en la zona.
La mobilització de les brigades de la Diputació, quan hagen d'actuar en un municipi diferent del seu, sempre serà posteriorment a la mobilització de les brigades de la Generalitat Valenciana de l'entorn corresponent.
Les brigades de la Diputació de València, quan es desplacen a un incendi, col·laboraran en el remat del perímetre darrere del foc i guàrdies postincendi.
El personal de les brigades de la Diputació de València en cap cas assumirà la direcció de les actuacions en l'incendi, tret dels casos que arriben en primer lloc i fins que es persone en l'incendi un recurs de la Generalitat Valenciana, en el qual cas el comandament assumirà la direcció del sinistre.
Durant el període de Pasqua, per no disposar de l'equipament adequat ni de la formació necessària, les brigades de la Diputació de València, no seran mobilitzades per a l'extinció d'incendis forestals, tret que per la gravetat del sinistres, així ho acorde el director de Protocol d'Incendis Forestals i el diputat de l'Area de Medi Ambient. En dit període, si fa el cas, es podrà mobilitzar les autobombes forestals de la Diputació, el personal de les quals col·laborarà en labors complementàries sense participar en la primera línia de foc.
L'horari d'actuació de les brigades serà de 9:00 a 13:00 i de 15:00 a 18:00 hores. Els dissabte, diumenges i festius, es realitzarà vigilància de forma continuada, des de les 10:00 a les 18:00 hores.
Durant l'època compresa entre el 15 de juliol i fins al 15 de setembre, en cas de situacions de preemergència de nivell 3, tindran un horari especial, tant les brigades amb autobombes forestals com les brigades amb tot terreny de transport. No executaran, les brigades, les labors diàries de prevenció mentre dure la citada situació de preemergència, i es realitzarà vigilància preventiva durant tot la jornada. L'horari serà el següent:
· Les brigades forestals amb autobomba de 3.000 litres tindran dos torns d'actuació, aproximadament la meitat en cadascun d'aquests, amb horari de:
- 1r torn: de les 8:00 h fins a les 16:00 hores
- 2n torn: des de les 11:00 h fins a les 19:00 hores.
- En algun cas, si és convenient, es farà romandre alguna brigada amb autobomba forestal, amb el seu horari habitual.
· Les brigades forestals, amb vehicle tot terreny de transport, compliran el seu horari habitual de 9:00 h fins a les 18:00 h, i romandrà inclús en la muntanya durant l'horari de dinar (13:00 h a 15:00 h).
Independentment del període anterior, totes les brigades de la Diputació, amb autobomba forestal o amb un tot terreny, i sempre que existesca preemergència de nivell 3, ampliaran el seu horari si són requerides pel CCE per necessitats urgents en el servei.
El control diari de la presència de les brigades de la Diputació es realitzarà des del Centre de Coordinació d'Emergències de la Generalitat, i es comunicarà al responsable de la brigada el lloc, partida, labor a realitzar i forma de localització durant el dia.
El desplaçament de les brigades de la Diputació al lloc de l'incendi s'efectuarà sempre per mitjans terrestres.
3. Després d'un sinistre forestal, els tècnics responsables de la Generalitat Valenciana informaran i coordinaran amb els coordinadors de les brigades forestals de la Diputació, la distribució adequada de les guàrdies i vigilància de perímetres.
ANNEX VII.2
NORMES PER A LA INTERVENCIO DE MITJANS AERIS
DE LA DG DE CONSERVACIO DE LA NATURALESA
Sumari
0. TERMINOLOGIA
1. TIPUS DE MITJANS AERIS DE LA DIRECCIO GENERAL DE CONSERVACIO DE LA NATURALESA
2. DESPATX
3. COORDINACIO EN L'INCENDI
4. LIMITACIONS
5. SUPORT LOGISTIC
6. COMUNICACIONS
0. TERMINOLOGIA
a) Organismes
DGCN: Direcció General de Conservació de la Naturalesa
ADCIF: Area de Defensa contra Incendis Forestals
CA: Comunitat Autònoma
CLIF: Comitè de Lluita contra Incendis Forestals
(DGCN+CCAA)
b) Personal
CTIF: Coordinador territorial d'incendis forestals
TB: Tècnic de base de la DGCN
CRIF: Coordinador de mitjans aeris de la DGCN contra
incendis forestals
CAR: Quadrilla helitransportada d'acció ràpida (aprox.
10 combatents)
BRIF: Brigada de guàrdia en grans incendis (aprox.
45 combatents)
c) Aeronaus
MCN: Mitjans aeris de cobertura nacional
MCR: Mitjans aeris de cobertura regional
MCC: Mitjans aeris de cobertura comarcal
AA: Avió amfibi
ACT: Avió de càrrega en terra
HKA: Helicòpter bombarder de càrrega mitjana (aprox. 1300 l)
HKB: Helicòpter bombarder de gran capacitat (aprox. 4500 l)
HCAR: Helicòpter per a transport de CAR
HB: Helicòpter per a transport de BRIF.
ACO: Avió de Coordinació i Observació (amb enviament
d'imatges i vídeo)
1. TIPUS DE MITJANS AERIS DE LA DIRECCIO GENERAL DE CONSERVACIO DE LA NATURALESA
1.1. Els mitjans aeris de la Direcció General de Conservació de la Naturalesa (DGCN) es classifiquen de la manera següent:
· Mitjans aeris de cobertura nacional (MCN): són les aeronaus que per la seua gran autonomia de vol poden ser desplaçades per a intervenir eficaçment en incendis situats a distàncies de les seues bases que superen els 200 km.
· Mitjans aeris de cobertura regional (MCR): són les aeronaus que per la seua menor autonomia de vol i necessitats d'infrastructura no han de ser desplaçades per raons d'eficàcia per a intervenir en incendis situats a més de 200 km de les seues bases.
· Mitjans aeris de cobertura comarcal (MCC): són les aeronaus l'autonomia de vol de les quals i necessitats d'infrastructura limiten els seues desplaçaments a distàncies inferiors a 100 km de les seues bases.
1.2. Els mitjans que dispose la DGCN cada any es classificaran d'acord amb aquesta tipologia, i aquesta classificació es reflectirà en un annex anual a aquestes normes.
2. DESPATX
2.1. S'entén per despatx la decisió d'enviar un mitjà aeri de la DGCN per a intervenir en l'extinció d'un incendi. (Annexos núm. 1 i 2 del present annex ).
2.2. Com a regla general, els mitjans aeris de la DGCN, desplegats en el territori de cada Comunitat Autònoma per al llançament d'aigua sobre el foc o per al transport de personal, seran mobilitzats pel coordinador territorial de la DGC (CTI), a petició del servei responsable de l'extinció de la Comunitat Autònoma, que proporcionarà les dades que li siguen requerides sobre localització, combustibles, meteorologia i altres mitjans que intervinguen. Això no obstant, per accelerar al màxim la primera intervenció s'aplicarà el procediment de despatx automàtic en els casos que s'indiquen tot seguit. S'exclouen del despatx automàtic els casos que s'indiquen tot seguit. S'exclouen del despatx automàtic els MCN, l'eixida dels quals haurà de ser sempre ordenada o autoritzada per l'Area de Defensa contra Incendis Forestals.
2.3. La intervenció d'avions i helicòpters de la DGCN en els incendis que s'inicien en un radi màxim de 50 km al voltant de les seues bases, es realitzarà pel procediment de despatx automàtic, consistent que l'ordre d'intervenció serà donada pel tècnic de la DGCN en la base, prèvia consulta amb el tècnic de guàrdia competent de la Comunitat Autònoma a la qual afecte l'incendi, només es tinga notícia en la base de l'existència d'un incendi, dins del citat radi. Si no és possible connectar amb el tècnic de guàrdia, el tècnic de la DGCN donarà l'ordre d'eixida sense més retard, i ho comunicarà al coordinador territorial de la DGCN. (CTI).
En el cas d'incendis simultanis dins de la zona, el tècnic de la DGCN consultarà la prioritat amb el citat tècnic de guàrdia per a decidir l'eixida immediata.
Aquest procediment s'aplicarà a les superfícies forestals que, situades dins de la dita zona, hagen estat classificades com a prioritàries pel servei competent de la Comunitat Autònoma.
2.4. Les intervencions fora del radi de 50 km en altres incendis situats a la Comunitat Autònoma en què es troba emplaçada la base, seran sol·licitades pel servei competent de dita Comunitat al coordinador territorial de la DGCN, el qual donarà ordre d'eixida a través del tècnic de la base.
2.5. Quan els serveis competents de la Comunitat Autònoma estimen justificadament que el comportament dels incendis fa necessari el reforçament dels mitjans aeris desplegats en el seu territori, ho sol·licitaran de l'Area de Defensa contra Incendis Forestals de la DGCN a Madrid, a través del coordinador territorial de la DGCN.
A la vista d'aquestes peticions, i tenint en compte la disponibilitat dels mitjans aeris de la DGCN desplegats en la resta del territori nacional, l'Area de Defensa contra Incendis Forestals decidirà quin reforçament és possible prestar i comunicarà la corresponent ordre d'eixida a la base aèria en la qual es troben els mitjans que han de desplaçar-les.
2.6. En el cas de desplaçament d'aeronaus de la DGCN fora de la seu zona, el responsable de la Comunitat Autònoma que ho haja sol·licitat proposarà al coordinador territorial de la DGCN la base d'operacions per a aquests, i facilitarà el suport que calga. El coordinador territorial de la DGCN, d'acord amb l'assessorament tècnic dels pilots, prendrà la decisió que procedisca per raons d'eficàcia i seguretat.
2.7. Totes les sol·licituds d'intervenció de mitjans aeris de la DGCN seran realitzats pel servei competent de la Comunitat Autònoma, i s'aportaran les dades que figuren en la fitxa de l'annex núm. 1, del present annex.
En les intervencions per a incendis que s'hagen iniciat el dia anterior la sol·licitud es cursarà per fax, acompanyada per un esquema del pla d'operacions que es vaja a seguir per a l'extinció i que figura en el model que s'acompanya en l'annex núm. 3 i annex núm. 3 (bis) del present annex.
2.8. Els temps màxims d'eixida es fixaran per cada base al principi de campanya, tenint en compte les característiques de les aeronaus i les condicions d'ús de la base.
Amb caràcter general, les operacions es desplegaran des de l'eixida del sol fins a la posta, és a dir, amb llum natural, tret del cas que la base tinga condicions d'ús que obliguen a establir un horari específic (per exemple, horari d' obertura en un aeroport o en una base militar).
3. COORDINACIO EN L'INCENDI
3.1. Sempre que en un incendi intervinga més d'una aeronau de la DGCN, es designarà un coordinador dels mitjans de la DGCN (CRIF), (veure organigrama de l'annex núm. 4 del present annex), d'acord amb les regles següents:
· Si està present un tècnic de la DGCN li correspondrà actuar com a CRIF. Si n'hi ha més d'un, correspondrà al qui tinga major experiència.
· Si no està present cap tècnic de la DGCN, li correspondrà actuar com CRIF al pilot d'aeronau de la DGCN de major experiència. Si cap de les aeronaus fora un helicòpter o un avió observador, es preferirà el seu pilot, a fi que actue com a CRIF, tret circumstàncies que aconsellen altra preferència.
· Per als incendis que duren més de 24 hores, la DGCN, d'acord amb les seues disponibilitats, formarà equips de personal especialitzat, dotats amb helicòpters, perquè actuen com a CRIF.
3.2. La labor dels CRIF serà coordinar i controlar la intervenció dels mitjans de la DGCN en l'incendi, i rebrà les instruccions que li transmeta el director de l'extinció per la Comunitat Autònoma, així com les informacions que aquest li facilite sobre altres mitjans terrestres i aeris que estiguen intervenint.
3.3. Per a realitzar la seua labor, els CRIF s'auxiliaran dels helicòpters, avions observadors i unitats mòbils de meteorologia i transmissions (UMMT), que la DGCN puga disposar en la zona.
3.4. Els directors d'extinció de les comunitats autònomes es comunicaran exclusivament amb els CRIF per a transmetre les seues instruccions relatives a intervenció dels mitjans de la DGCN, que hauran d'acompanyar les informacions operatives que puguen precisar els CRIF i, en particular, les relatives al seu pla d'operacions. (Annex núm. 3).
Quan l'incendi s'haja iniciat el dia anterior, el pla d'operacions haurà de formular-se per escrit, i comunicar-ho a tots els qui intervenen en l'extinció i, en particular, al CRIF.
3.5. Quan un incendi s'estenga per territoris de dos o mes CCAA, els directors d'extinció de cadascuna d'aquestes es coordinaran, de manera que només un d'aquests es comunique amb el CRIF. Si açò no es fa, el CRIF decidirà, per ell mateix, la forma d'intervenció dels mitjans de la DGCN que es troben en l'incendi, i es tindran en compte els objectius de seguretat i eficàcia en les operacions. Simultàniament informarà de la situació a l'Area de Defensa contra Incendis Forestals, que prendrà les decisions que procedesquen, tenint en compte els mateixos objectius.
3.6. Correspondrà sempre al CRIF la prioritat en l'ordenament del trànsit aeri, i tots els aparells mobilitzats per la Comunitat Autònoma hauran de sol·licitar la seua autorització per a entrar en la zona de l'incendi. Si no es respecta aquesta prioritat, la DGCN podrà ordenar la retirada dels seus mitjans de l'incendi per raons de seguretat.
3.7. El tècnic de guàrdia de la Comunitat Autònoma podrà disposar el canvi de les aeronaus d'un incendi a altre, només quan ambdós incendis es troben dins d'una zona de despatx automàtic, i ho comunicarà, tot seguit, al tècnic de la DGCN en la base. Per a altres casos caldrà sol·licitar-ho del coordinador de la DGCN.
3.8. Les aeronaus de la DGCN es retiraran d'un incendi quan estiga controlat o extingit o quan es presente alguna de les limitacions esmentades en 4.1., i al CRIF li correspondrà l'ordre de retirada, prèvia comunicació al director d'Extinció.
3.9. La intervenció dels helicòpters de la DGCN en el transport de brigada es realitzarà duent la brigada adscrita a la base a un lloc immediat al front del foc. Una vegada dipositada en terra, la brigada començarà a actuar immediatament contra l'incendi, d'acord amb les instruccions del director d'Extinció per la Comunitat Autònoma. Si dit director d'Extinció no es troba encara a l'incendi, la brigada procedirà al primer atac sense retard.
Mentrestant, el tècnic de guàrdia de la Comunitat, amb les informacions que reba de l'incendi, haurà ordenat el trasllat per terra de les quadrilles més pròximes al lloc del sinistre i haurà decidit quines altres, d'entre les més pròximes a la zona, considera necessari desplaçar en helicòpter, i assenyalarà el "punt de trobada" en què han de convergir per a ser recollides. A través de comunicació radiotelefònica, el tècnic de la base coneixerà aquesta decisió i la traslladarà al pilot perquè actue sense pèrdua de temps.
D'aquesta forma es continuarà operant fins a haver concentrat en el foc al personal i els mitjans que el responsable de la direcció de l'incendi considere oportuns, i en aquest moment l'helicòpter i la seua brigada podran tornar a la seua base de procedència, en previsió de nous incendis, o continuar en aquest utilitzant l'helipou, si disposa d'aquest.
Una vegada en la base, tornaran a l'estat d'alerta. Cal insistir en la importància de no retenir aquesta brigada helitransportada més enllà d'allò estrictament necessari.
S'evitarà, mitjançant les substitucions oportunes, que es facen hores extraordinàries.
Les quadrilles que quedaren en l'incendi tornaran als seu punts d'origen per mitjans terrestres.
3.10. El coordinador territorial de la DGCN (CTI) comunicarà diàriament, a l'Area de Defensa contra Incendis Forestals, les dades relatives a índex de perill i operacions efectuades pels mitjans de la DGCN, per a l'oportú seguiment de la campanya.
Els tècnics de les bases elaboraran els comunicats d'intervenció, que seran tramesos pel CTI a l'ADCIF, en el termini més breu possible.
4. LIMITACIONS
4.1. Les intervencions dels mitjans aeris de la DGCN estaran limitades pel següent:
· Condicions meteorològiques: segons una apreciació justificada dels pilots.
· Operativitat de les aeronaus: segons temps de revisions reglamentàries, reparació d'avaries, horari d'obertura i tancament de l'aeroport, etc.
· Disponibilitat de llum: es podrà treballar des de l'eixida del sol a la posta, i es previndrà la tornada a la base amb llum natural.
· Temps de treball: vuit hores de vol cada dia, com a màxim per pilot.
Deu hores de treball continuat com a màxim per brigada, incloent temps de desplaçament des de la seua base a l'incendi.
· Cost de l'operació: segons la relació entre el cost previsible d'aquesta i els danys que es podrien evitar.
· Condicions tècniques. Es consideraran limitaves les situacions en què els mitjans i mètodes d'atac siguen inadequats i, a judici de la DGCN, es preveja que el suport dels mitjans aeris resultarà ineficaç. Així mateix, es considerarà limitació la inexistència de director d'Extinció o de Pla d' Operacions comunicat a la DGCN.
Quan es produesquen aquestes limitacions, la DGCN podrà decidir no intervenir o suspendre la intervenció amb els seus mitjans.
4.2. Les comunicades autònomes dedicaran, dins de les seues disponibilitats pressupostàries, fons per al condicionament de pistes en les muntanyes per a avions i helicòpters destinats a l'extinció d'incendis forestals, i es tindran en compte les recomanacions de la DGCN, sobre característiques d'utilització i habitabilitat.
4.3. Abans de començar la campanya, els serveis de cada comunitat autònoma comunicaran a la DGCN les zones restringides al vol. En aquestes zones no es realitzarà despatx automàtic, ni vol d'entrenament o reconeixement .
4.4. Al principi de cada campanya, els pilots dels helicòpters destacats per la DGCN revisaran els "punts de trobada" proposats per les comunitats autònomes en cada zona de "despatx automàtic" i informarà per escrit sobre les condicions d'utilització que hauran de ser respectades per tot el personal que intervinga en l'operació. Els pilots dels avions de càrrega en terra revisaran igualment les pistes auxiliars situades en la seua zona per a comprovar si estan en condicions d'utilització.
4.5. La missió principal dels helicòpters és el transport de quadrilles per a l'extinció i el llançament d'aigua, quan estiguen equipats per això. Amb caràcter secundari puguen utilitzar-se per a coordinació d'operacions i per a seguiment i avaluació.
En aquests casos solament podran ser transportades per l'helicòpter les persones directament involucrades en les operacions d'extinció.
No podran ser sol·licitats aquests aparells per a altres missions, ni transportar personal distint de l'esmentat, tret que es tracte d'operacions de salvament i socorrisme o siga autoritzat expressament per la Direcció de la DGCN.
4.6. No podrà ser transportat en els helicòpters de la DGCN personal que no vaja equipat, adequadament, per a l'extinció i que no haja estat seleccionat i entrenat, d'acord amb la normativa elaborada per la Comissió Tècnica de Normalització sobre Incendis Forestals.
4.7. No es podran disgregar les brigades de la DGCN, excepte per causa justificada i, en aquest cas, mantenir la unitat de les quadrilles que les componen.
4.8. No s'utilitzaran les brigades de la DGCN, per a labors de liquidació o de vigilància del perímetre de l'incendi, ni per a treballs que no siguen d'extinció.
5. SUPORT LOGISTIC
5.1. La Comunitat Autònoma que haja sol·licitat els mitjans aeris de la DGCN facilitarà l'aprovisionament de combustible en les proximitats de l'incendi, sempre que siga possible. Amb aquesta finalitat s'indicarà la sol·licitud on pot realitzar-se.
Si això no és possible, els pilots decidiran on efectuaran el repostatge.
5.2. En el cas de desplaçament de mitjans aeris de la DGCN fora de les seues bases, la Comunitat Autònoma sol·licitant facilitarà l'allotjament de les tripulacions, com també un mitjà de transport des de la pista on pernocte l'aeronau fins a dit allotjament.
5.3. En el cas de desplaçament de brigades de la DGCN, fora de la seua zona, el responsable de la Comunitat Autònoma que les haja sol·licitat haurà d'haver previst i senyalitzat el lloc adequat perquè aterre l'helicòpter. També disposarà dels vehicles necessaris per fer el desplegament, així com d'un pla escrit dels treballs que els encomanen, inclosa la informació sobre freqüències a utilitzar i mitjans terrestres i aeris, amb què les brigades de la DGCN hauran de coordinar-se.
5.4. Si es preveu la intervenció prolongada de brigades de la DGCN en un incendi, la Comunitat Autònoma hauran de proporcionar allotjament adequat per al descans del personal. La duració d'aquest descans, després de cada jornada d'extinció, no haurà ser menor de vuit hores.
La Comunitat Autònoma proporcionarà alimentació adequada al personal de les brigades de la DGCN, durant la seua intervenció en l'incendi.
6. COMUNICACIONS
6.1. Les comunitats autònomes i la DGCN coordinaran les seues xarxes de comunicacions radiotelefòniques per a la mobilització i utilització dels mitjans aeris, i es tindrà en compte l'annex núm. 5, del present annex.
6.2. Les comunicacions del director d'Extinció als mitjans aeris de la DGCN es realitzaran sempre en espanyol (castellà) per raons de seguretat i eficàcia.
6.3. La DGCN informarà la Comunitat Autònoma al principi de la campanya sobre els indicatius (FOCA, BRIF, CRIF, etc.) dels seus mitjans, perquè siguen utilitzats a adreçar-se a ells.
Per raons de seguretat i eficàcia, aquests indicatius no podran ser aplicats a mitjans de la Comunitat Autònoma, que n'hauran de tenir altres de diferents.
annex núm. 1
21a
annex 2
22 a
anexo 1
21b
anexo 2
22b
ANNEX Núm. 3
MODEL DE PLA MINIM D' OPERACIONS
0. DATA I HORA D'ELABORACIO
1. LOCALITZACIO DE L'INCENDI
Terme, lloc, vies d'accés
2. CONDICIONS METEOROLOGIQUES
Actuals (hora)
Previsibles (en les pròximes 6 hores)
3. DIRECTOR DE L'EXTNCIO
Nom, organisme i capacitació
Localització del lloc de comandament
4. MITJANS DISPONIBLES
Mitjans de la CA (terrestres i aeris)
Mitjans de la DGCN (terrestres i aeris)
5. COMUNICACIONS
Freqüència terra-terra
Freqüència terra-aire
Previsibles (en les pròximes 6 hores)
6. TASQUES ENCOMANADES A CADA MITJA
7. CROQUIS DE SITUACIO DELS MITJANS
Nota: Si es nomenen caps de Sector, s'inclouran les seus dades.
Si es nomenen caps de Planificació, Operacions i Logística, s'inclouran les seues dades.
annex 3 (bis) i 4
23a
24a
anexo 3 bis y 4
23b
24b
ANNEX NUM. 5
CANALS COMUNS D' EXTINCIO I EMERGENCIA
A) CANALS EN SIMPLEX VHF-FM (terra-terra)
CANAL TX=RX (Mhz) Províncies que l'usen actualment
01 79,625 Totes, exclusiva DGCN
02 85,225 Totes, exclusiva DGCN
16 84,250 Totes, emergència
18 79,875 Toledo
20 81,000 Còrdova, Salamanca, València, Saragossa
B) CANALS EN SEMIDUPLEX VHF-AM (terra-terra)
CANAL TX RX INVERS Províncies
(directe) (Mhz) (Mhz) (repetidor)
29 79,625 84,150 49 Totes, excl.DGCN
74 84,125 79,125 37 Balears
75 84,150 79,075 32 Balears
77 84,325 79,275 55 Sta. Cruz Tenerife
79 84,350 79,325 58 Sta. Cruz Tenerife
C) CANALS EN SIMPLEX VHF-AM (terra-aire)
Freqüència (TX=RX en Mhz) Estat i utilització
129,825 Autoritzat
129,850 Autoritzat excepte a Tenerife
Banda de 129 a 130 Mhz Per a casos d'incendi simultanis
i emergència, el coordinador
d'Incendis establirà la
freqüència adequada
ADAPTACIO DE TRANSCEPTORS I REPETIDORS QUE NO INCLOUEN ELS CANALS COMUNS D'EXTINCIO I EMERGENCIA
Els equips de la DGCN de les bases aèries estan programats amb 100 canals, entre els quals es troben els cinc en simplex i cinc en semiduplex, seleccionats com a canals comuns d'extinció i emergència.
En les comunitats autònomes que han subtonat les seus xarxes, com també els qui utilitzen altra banda, com ara els casos de Catalunya i València (bombers), no és possible les comunicacions terra-terra. Açò no solament passa als mitjans de la DGCN, sinó entre comunitats distintes, quan es presten ajuda en l'extinció, cas corrent en grans incendis.
En els casos de suport a l'extinció de comunitats o serveis d'Extinció que utilitzen altra banda de freqüències, als mitjans de suport aliens a la comunitat, se'ls ha de proporcionar transceptors per a coordinar l'extinció amb eficàcia i seguretat.
Les comunitats o províncies amb xarxes subtonades, generalment no cobreixen amb els seus equipaments els cent canals possibles de programar en els transceptors que proporcionen les empreses subministradores d'equipaments de ràdio. La reprogramació dels transceptors actualment en ús per a incloure els deu canals seleccionats com a comuns d'extinció i emergència, és barata i fàcil, ja que la reprogramació pot fer-se amb un PC si l'empresa subministradora d'equipaments facilita el programa i l'interfaç. Es tracta de fer una sèrie clònica de transceptors que inclou les freqüències dels deu canals amb dígits assenyalats o altres.
La reprogramació exposada no solament és necessària, sinó imprescindible per a resoldre un dels problemes de les comunicacions: fer-les compatibles amb l'extinció, sense interferir i inclús millorar la xarxa de vigilància, que sempre es colapsa quan tot el personal usuari de la xarxa vol parlar a través del repetidor.
Per a utilitzar els canals en semiduplex seleccionats (29, 74, 75, 77 i 79) cal disposar d'un repetidor programat en els canals inversos (49, 37, 32, 55 i 58). Aquest repetidor ha d'instal·lar-se en una unitat mòbil. La DGCN i algunes comunitats disposen de nombre suficient. Les comunitats que no disposen de repetidors en unitat mòbil poden instal·lar, en qualsevol vehicle, un repetidor, i situat aquest en el lloc adequat, poden millorar enormement les comunicacions en l'extinció.
FORMA D' OPERAR LES COMUNICACIONS AMB CANALS COMUNS D'EXTINCIO I EMERGENCIA
Cal reiterar que les comunicacions bàsiques per a operar en l'extinció han de ser en simplex. S'han de reservar els canals en semiduplex per a ús exclusiu del director i coordinador.
S'han de repartir freqüències i canals quan al llarg de l'extinció es van acumulant els mitjans, i s'assigna a cada sector o tipus de mitjà, el canal amb què s'ha d'operar. Pràcticament en tots els grans incendis cal centralitzar les comunicacions i utilitzar una unitat mòbil amb aquesta finalitat. L'operador d'aquesta unitat assignarà prioritats, repartirà canals i exigirà una disciplina rígida dels usuaris.
Quan a l'extinció es incorporen mitjans aliens a la Comunitat, caldrà utilitzar els canals comuns, preferentment en simplex. Açò permetrà una coordinació imprescindible per a actuar amb eficàcia i seguretat. Precisament s'ha distingit amb la paraula «emergència» als canals seleccionats i, entre aquests, el 16 (84,250 Mhz), tradicional des de fa anys.
Cal anar passant dels canals assignats a cada província o comarca als canals comuns segons augmenten els mitjans, la qual cosa, a més d'imprescindible en la coordinació, és necessària quan es produeixen incendis simultanis i també important, per a millorar les comunicacions de la xarxa de vigilància que normalment enllaça amb el Centre Provincial.
ANNEX VII.3
NORMES I PROCEDIMENTS PER A LA COOPERACIO
DE LES FORCES ARMADES
COOPERACIO DE LES FORCES ARMADES: NORMES I PROCEDIMENTS
En el Pla Estatal de Protecció Civil per a emergències per incendis forestals, apartat 5.7. Cooperació de les Forces Armades: Normes i Procediments, es desplega aquest epígraf. Així com la instrucció, la qual s'elabora anualment.
TASQUES AUXILIARS I SUPORT LOGISTIC
- Vigilància de zones ja cremades
- Vigilància i observació de la zona de l'incendi
- Col·laboració a l'aïllament de la zona afectada
- Transport, carretatge i estesa de material contra incendis
- Evacuacions de població
- Suport i evacuació sanitària
- Abastiment d'aigües
- Subministrament d'aliments
- Instal·lació de campaments com a allotjaments provisionals
- Suport amb màquines especials d'enginyers (neteja i obertura de tallafocs, acumulació de terra, neteja de cendres)
- Establiment de xarxes de transmissions
SOL·LICITUD D'INTERVENCIO DE MITJANS DE LES FORCES ARMADES

25a
25b
ANNEX VII.4
NORMES I PROCEDIMENTS DE MOBILITZACIO
DE MITJANS PERTANYENTS A ALTRES
ADMINISTRACIONS, A TRAVÉS DEL PLA ESTATAL
26a
27a
28a
26b
27b
28b
ANNEX VII.5
BUTLLETI DE COMUNICAT D'EVOLUCIO I FI D'EPISODI
29a
30a
29b
30b
ANNEX VIII
PROTOCOLS D'ACTUACIO DELS SPEIS
DE VALENCIA I CASTELLO
Sumari
PROTOCOL DE COORDINACIO PER A L'ACTUACIO EN ELS INCENDIS FORESTALS AL SALER (VALENCIA)
1. RECURSOS
2. AVALUACIO D' INCENDIS I ALERTES
3. PUNTS DE TROBADA
4. LLOC DE COMANDAMENT AVANÇAT
5. DIRECTOR DEL LLOC DE COMANDAMENT AVANÇAT
6. AVITUALLAMIENT
7. PROTOCOLS COMPLEMENTARIS
8. TRANSIT I EVACUACIO
PROTOCOL DE COORDINACIO PER A L'ACTUACIO DAVANT ELS INCENDIS FORESTALS AL TERME MUNICIPAL DE CASTELLO DE LA PLANA
1. INTRODUCCIO.
2. ZONES DE RISC
3. RECURSOS.
4. VALORACIO D'INCENDIS I ALERTES
5. PUNTS DE TROBADA
6. LLOC DE COMANDAMENT AVANÇAT
7. DIRECTOR DEL LLOC DE COMANDAMENT
AVANÇAT.
8. ACORDS COMPLEMENTARIS
PROTOCOL DE COORDINACIO PER A L'ACTUACIO EN ELS INCENDIS FORESTALS AL SALER (VALENCIA)
1. RECURSOS
L' Ajuntament disposa d'un subparc d'actuació les 24 hores al Saler i una brigada de guardes forestals, i la Generalitat Valenciana, dues torretes de vigilància i una unitat d'intervenció de bombers forestals, entre les 11,00 hores del matí i les 20,00 hores de la vesprada. A més de tot l'anteriorment dit, la Generalitat Valenciana pot mobilitzar qualssevol altres recursos específics en la matèria de la resta de la Comunitat, a través del Centre de Coordinació d'Emergències de l'Eliana, així com els mitjans aeris necessaris, inclús els de l'Administració Central de l'Estat.
Els recursos d'una i altra administració disposen de sistemes de comunicació necessaris amb els seus centres de coordinació, Parc Central de Bombers de València i Centre de Coordinació d'Emergències de l'Eliana.
2. VALORACIO D'INCENDIS I ALERTES
Per valorar la gravetat dels possibles incendis al Saler s'utilitzarà la classificació de la directriu bàsica davant incendis forestals del Ministeri d'Interior.
La valoració dels incendis de nivell 0 o 1, serà efectuada pel cap de torn del Servei Contra Incendis de l'Ajuntament de València:
· Al nivell 0 s'alertarà al CCE de l'Eliana, perquè es posen en estat d'alerta els mitjans aeris.
· Al nivell 1, i en relació amb la seua gravetat, se sol·licitaran dits recursos aeris.
Des del Parc de Bombers de València se sol·licitarà al CCE de l'Eliana els recursos extramunicipals que calguen.
La declaració dels incendis de nivell 2, correspondrà a la Generalitat Valenciana, d'acord amb el procediment aprovat a l'efecte. Dita declaració serà efectuada pel director general d'Interior o persona en qui delegue, per si mateix o a proposta del regidor de l'Ajuntament de València competent en la matèria, o persona en qui delegue.
Des del CCE de l'Eliana s'alertarà l'Administració Central de l'Estat i es mobilitzaran els recursos necessaris.
3. PUNTS DE TROBADA
En cas de sol·licitar recursos extramunicipals, el Parc Central de Bombers indicarà al CCE el lloc de trobada on han d'adreçar-se aquests, que serà un dels següents:
ZONA 1: Poliesportiu - Tallafoc dels Ferros
PMA --- Guàrdia Policia Local (junt al càmping)

ZONA 2: Tallafoc dels Ferros - Gola de Pujol
PMA --- Vivers municipals

ZONA 3: Gola de Pujol - Mollada de la Torre
PMA --- Centre Informació Racó de l'Olla.

ZONA 4: Mollada de la Torre - Gola del Perellonet
PMA --- Devesa Gardens / Parador Nacional.
Els punts previstos per a l'aterratge d'helicòpters seran:
· Poliesportiu
· Reforç Policia Local
· Casal d'Esplai
· Aparcaments en platja
L'Ajuntament arbritrarà la recepció d'aquests, les instruccions per a la seua actuació i lloc on està ubicat el lloc de comandament i seran acompanyats per personal de l'Ajuntament.
4. LLOC DE COMANDAMENT AVANÇAT
L' Ajuntament determinarà el lloc idoni per a ubicar el Lloc de Comandament d'Avançat, al qual s'adreçaran els responsables dels serveis actuants i des d'on es dirigiran les operacions contra el sinistre.
Cada servei actuant aportarà una emissora que permeta la comunicació amb els seus recursos. A més, els bombers de l'Ajuntament aportaran una emissora per a comunicar-se amb el Parc Central de València i el tècnic de la Generalitat Valenciana aportarà una emissora per a comunicar-se amb els mitjans aeris i amb el centre de coordinació d'emergències provincial.
5. DIRECTOR DEL LLOC DE COMANDAMENT AVANÇAT
La direcció del Lloc de Comandament Avançat serà exercida pel cap del Servei d'Extinció de l'Ajuntament de València, tret que el director general d'Interior o persona en qui delegue decidisca que, per la gravetat del sinistre, aquest comandament ha de ser exercit per un tècnic de la Generalitat Valenciana.
El cap de torn del Servei de Bombers de l'Ajuntament de València, constituirà el PMA assignat a cada zona i aportarà al lloc de comandament una col·lecció de plans de la zona, i assumirà la coordinació i direcció de les operacions fins a l'arribada del cap del Servei o persona en qui delegue.
Establida l'estratègia, el comandament de cada servei, transmetrà les ordres al personal del seu servei, i assumirà la coordinació amb els mitjans aeris el tècnic de la Generalitat Valenciana.
6. AVITUALLAMENT
Quan calga, l'Ajuntament de València assumirà inicialment l'avituallament (menjar i beguda), dels recursos actuants.
Si s'estimara necessari, l'Ajuntament sol·licitarà al CCE l'activació del Pla d'Avituallament de la Comunitat Valenciana.
7. PROTOCOLS COMPLEMENTARIS
Pot resultar convenient establir protocols complementaris per a actuacions en zones concretes del Saler, als quals s'ha d'arribar per consens entre l'Ajuntament de València i la Conselleria d'Administració Pública, a proposta de qualsevol d'aquests.
8. TRANSIT I EVACUACIO
En cas de sinistre, el trànsit en la zona es durà a terme en coordinació directa entre la Policia Local de València i la Guàrdia Civil.
En cas de ser necessària l'evacuació preventiva d'alguna zona, aquesta serà efectuada fonamentalment amb els recursos municipals, per la probable dificultat d'accés d'altres i l'inevitable retard que això comportaria.
PROTOCOL DE COORDINACIO PER A L'ACTUACIO EN ELS INCENDIS FORESTALS EN EL TERME MUNICIPAL DE CASTELLO DE LA PLANA
1. INTRODUCCIO
L'aprovació i posterior entrada en vigor del Pla Especial davant el risc d'incendis forestals a la Comunitat Valenciana, fa necessari, segons la nostra opinió, la redacció d'un acord entre l'Ajuntament i la Generalitat Valenciana que defensa amb més gran precisió els procediments d'actuació i coordinació en els incendis forestals que tinguen lloc al terme municipal de Castelló de la Plana.
2. ZONES DE RISC
El municipi té quatre zones de risc perfectament definides, de les quals tres són de tipus forest, amb nuclis de pinars, conreus de secà semiabandonats i gran abundància de matoll, accessos difícils per als vehicles del parc de bombers municipal, fortes pendents i existència d'edificacions habitades en les seues proximitats, i sent la quarta zona el parc de Pinar, ubicat al Grau, terreny pla i accessible als vehicles del servei, preses d'aigua en el seu interior, zones de devesa, camp de golf, camps de futbol, etc. abundants pins i també matolls. Hi ha algunes edificacions habitades en el seu entorn.
3. RECURSOS
L'Ajuntament disposa del Parc Municipal de Bombers, en servei permanent i ubicat en el carrer Galícia, 18.
La Generalitat Valenciana disposa dels recursos adscrits a la província de Castelló, recollits en el Pla Especial davant de risc d'incendis forestals a la Comunitat Valenciana i que són coordinats des del Centre de Coordinació d'Emergències (d'ara endavant CCE) de Castelló.
A més a més, la Generalitat Valenciana pot mobilitzar qualsevol altres recursos específics en la matèria, de la resta de la Comunitat, a través del 112 de l'Eliana, així com els mitjans aeris necessaris inclús de l'Administració Central de l'Estat.
Els recursos d'una i altra administració disposen dels sistemes de comunicació necessaris amb els seus centres de coordinació, Parc de Bombers de Castelló i CEE de Castelló.
4. VALORACIO D'INCENDIS I ALERTES
Per valorar la gravetat dels possibles incendis en el terme municipal de Castelló, s'utilitzarà la classificació recollida en el del Pla especial davant el risc d'incendis forestals a la Comunitat Valenciana.
La valoració dels incendis de nivell 0 o 1 serà efectuada per l'agent forestal o pel cap de torn del Parc de Bombers de Castelló i comunicada d'immediat al CCE de Castelló.
La declaració dels incendis de nivell 2, correspondrà a la Generalitat Valenciana, d'acord amb el Pla especial davant al risc d'incendis forestals a la Comunitat Valenciana.
Aquesta declaració serà efectuada pel director del Pla especial o persona en qui delegue, per si mateix o a proposta del regidor delegat de Bombers i Protecció Civil de Castelló, o persona en qui delegue, o del coordinador provincial d'incendis de Castelló.
Des del Parc de Bombers de Castelló se sol·licitaran, al CCE de Castelló, els recursos extramunicipals que es consideren necessaris i els que no estiguen previstos en el Pla especial davant del risc d'incendis forestals a la Comunitat Valenciana.
Des del CCE de Castelló se sol·licitarà la mobilització dels recursos no adscrits a la província, d'acord amb allò previst al Pla especial.
5. PUNTS DE TROBADA
El Parc de Bombers de Castelló indicarà al CCE de Castelló el lloc de trobada on hauran de dirigir-se els recursos extramunicipals.
L' Ajuntament organitzarà la recepció dels recursos extramunicipals, les instruccions per a la seua actuació i on estarà ubicat el lloc de comandament.
6. LLOC DE COMANDAMENT AVANÇAT
L'Ajuntament determinarà el lloc idoni per a ubicar el Lloc de Comandament Avançat, al qual es dirigiran els responsables dels serveis actuants i des d'on s'adreçaran les operacions contra el sinistre.
Cada servei actuant aportarà emissora que permeta la comunicació de ràdio entre el PMA i els seus recursos.
El cap de bombers de l'Ajuntament de Castelló garantirà la comunicació entre el PMA i el Parc de Bombers Municipal.
Els agents forestals i bombers del Consorci Provincial garantiran la comunicació entre el PMA i el CCE de Castelló i amb els mitjans aeris.
7. DIRECTOR DEL LLOC DE COMANDAMENT AVANÇAT
La direcció del Lloc de Comandament Avançat (PMA) serà exercida pel cap del Parc de Bombers de l'Ajuntament de Castelló o persona que el substituesca, tret del director del Pla especial o persona en qui delegue, decidesca que, per la gravetat del sinistre, l'esmentat comandament haja de ser exercit per un tècnic expressament designat.
Fins a la constitució del lloc de comandament, el cap de torn del Parc de Bombers de Castelló assumirà la coordinació i direcció de les operacions d'extinció i el substituirà en dita funció l'agent forestal si aquest es trobara en la zona amb anterioritat.
El cap de torn del Parc de Bombers de Castelló aportarà plans de la zona.
8. ACORDS COMPLEMENTARIS
Pot ser convenient l'establiment de protocols complementaris sobre actuacions en zones concretes del terme municipal de Castelló, als quals, si fa el cas, ha d'arribar per consens entre l'Ajuntament de Castelló i la Conselleria de Presidència a proposta de qualsevol d'ambdós.
ANNEX IX
MESURES D'AUTOPROTECCIO
MESURES D'AUTOPROTECCIO PERSONAL
SI VOS TROBEU EN UNA CASA A LA MUNTANYA i el foc s'apropa a aquesta i vos impedeix la fugida:
· Deixeu les mànegues obertes, si hi ha, i adreceu els dolls d'aigua cap a la teulada.
· Tanqueu les portes, finestres i persianes.
· QUEDEU-VOS EN LA CASA, en el lloc més segur.
· Si la situació es complica i finalment decidiu eixir, vestiu-vos de manera que la major part de la vostra pell estiga protegida del calor radiant.

SI VOS TROBEU EN UN COTXE, i es vegeu envoltat pel foc:
· No conduïu cegament a través del fum dens; enceneu els fars i els intermitents.
· Busqueu un lloc per a detenir-vos on el sòl estiga net, tan lluny com siga possible del camí per on avança l'incendi.
· Tanqueu totes les finestres i punts de ventilació; tireu-vos al sòl del cotxe i cobriu-vos amb l'estoreta.
· Quedeu-vos en el cotxe el temps que pugueu; si el vehicle s'incendia i heu d'eixir, procureu que la més gran part de la vostra pell estiga coberta.

SI CAMINEU A PEU PER LA MUNTANYA i hi ha un incendi en les proximitats:
· Eviteu situar-vos en llocs amb gran acumulació de combustible o en punts situats en el faldar de la muntanya, dalt de l'incendi.
· Tracteu de quedar-vos en terreny nu o cremat.
· Desplaceu-vos segons les corbes de nivell, aparteu-vos del camí per on avança el foc, i busqueu, faldar avall, la cua de l'incendi.
· No corregueu faldar amunt, sinó sabeu que hi ha un lloc segur allí.
· No intenteu creuar les flames, tret que pugueu veure clarament el que deixeu darrere.
· Si es vegeu envoltat per l'incendi, intenteu protegir-vos de la radiació; tireu-vos al sòl darrere d'una gran roca, una soca o en una depressió, i cobriu-vos de terra o arena; arrecereu-vos en piscines o rierols, eviteu depòsits elevats d'aigua que es calentaran per l'incendi.
Aquestes recomanacions poden ajudar a salvar-vos, però NO GARANTEIXEN LA SUPERVIVENCIA. L'única regla segura es EVITAR L'US DEL FOC en la men qualsevol de les seues formes, durant l'època de perill.
DOCUMENT V
IMPLANTACIO I MANTENIMENT DE L'OPERATIVITAT
Index
1. INTRODUCCIO
2. IMPLANTACIO
2.1. Verificació de la infraestructura del Pla
2.2. Al personal dels serveis implicats
2.3. Informació a la població.
3. MANTENIMENT DE L'OPERATIVITAT
3.1. Actualització - Revisió
3.2. Formació Permanent
1. INTRODUCCIO
Una vegada aprovat i homologat aquest Pla, l'òrgan competent de la Generalitat Valenciana promourà les actuacions que calguen per a la implantació i el manteniment de l'operativitat. Aquest compromís s'estén als organismes responsables implicats.
En concret en els tres mesos següents a l'homologació del document s'establirà una planificació anual de les 'activitats que s'hagen de desplegar, en allò referit a la dotació d'infraestructura, divulgació i simulacres, com a l'actualització i revisió periòdica d'aquest.
S'elaboraran els informes sobre qualsevol incendi forestal de nivell 2, ocorregut en la Comunitat Valenciana i, posteriorment, seran revisats i actualitzats pel grup tècnic que ha elaborat aquest Pla especial, per tal d'incorporar les possibles millores. S'hauran de fer dos informes independents, un pels directors tècnics del PMA i, altre pels membres del Comité Assessor, si s'ha constituït el CECOPI, o pel coordinador provincial de mitjans del CCE provincial, en cas contrari.
2. IMPLANTACIO
2.1. Verificació de la infraestructura del Pla
Abans de l'engegament del Pla, la Generalitat Valenciana verificarà l'existència i la idoneïtat de funcionalitat de les infraestructures bàsiques per al seu funcionament i en especial:
· La xarxa de transmissions: sistemes de comunicació entre serveis.
· Els sistemes informàtics
· La dotació de mitjans necessaris al CECOPI i al Gabinet d'Informació.
· Els sistemes d'avisos a la població
· Els equips de protecció personal i d'intervenció per als grups operatius.
Els sistemes d'avisos a la població seran comprovats conforme s'elaboren els plans d'actuació municipals davant el risc d'incendis forestals.
2.2. Al personal dels serveis implicats
Després dels tres mesos següents a l'homologació del Pla, es desenrotllarà la programació anual per al desplegament de les fases d'implantació d'aquest entre el personal implicat.

· PERSONAL DEL CECOPI (Comité de Direcció, Comité Assessor, Gabinet d'Informació) I PERSONAL DELS CENTRES DE COORDINACIO D'EMERGENCIES.
· PERSONAL DELS GRUPS D'ACCIO
· MUNICIPIS amb risc alt d'incendis forestals.
La implantació del Pla entre el personal implicat seguirà les fases següents:
1.º Remissió d'una còpia al personal implicat en el CECOPI i als centres de coordinació d'emergències, amb reunions informatives posteriors per tal d'aclarir possibles dubtes.
2.º Difusió del Pla als components dels grups d'acció per part dels caps dels grups. Prèviament els responsables dels serveis operatius confeccionaran els protocols interns de funcionament dels serveis segons el que estableix aquest Pla.
3.º Cursos de formació i d'ensinistrament per als diferents serveis implicats. L'organització dels cursos la realitzaran els caps dels grups d'acció en coordinació amb l'òrgan competent.
4.º Els cursos de formació per a policies locals seran coordinats a través de l'IVASP.
5.º Realització d'exercicis i simulacres.
2.3. Informació a la població
Dins de la fase d'implantació haurà de seguir-se una política informativa tendent a la divulgació del Pla especial entre la població, a fi de facilitar la seua familiarització amb les mesures de protecció contemplades en el punt 2.1. d'aquest document i annex IX del document IV del Pla.
Aquesta política informativa estarà orientada a donar informació:
1.º Sobre el risc d'incendis forestals
Serà una informació de tipus preventiu i en la línia d'aconseguir una conscienciació popular.
S'haurà d'informar a la població sobre les mesures d'autoprotecció i la forma d'actuar davant d'un incendi forestal.
Igualment es comunicarà a través de quins mitjans serà facilitada la informació en cas d'emergència que poguera afectar les persones.
S'orientarà en forma de campanyes periòdiques dirigides als diferents grups de població. S'aprofitaran els períodes amb major probabilitat que es produïsca aquest risc per a informar.
2.º Sobre l'emergència quan ja ha produït un incendi forestal.
Aquesta informació serà facilitada quan ja s'haja produït l'emergència i siga necessari actuar de forma immediata. Es transmetrà informació a la població i als mitjans de comunicació social a través del Gabinet d'Informació, adscrit al Comité de Direcció.
La població ha de rebre una informació clara sobre el que ha de fer i evitar en tot moment les informacions contradictòries que puguen provocar reaccions negatives.
S'haurà d'informar sobre:
· Situació reial de l'incendi en cada moment.
· Mesures de protecció
· Previsió sobre l'evolució.
El final de l'emergència serà comunicada a la població pels mitjans utilitzats durant la fase d'emergència.
3. MANTENIMENT DE L'OPERATIVITAT
3.1. Actualització - revisió
Qualsevol alteració en el contingut del Pla que afecte l'organització, haurà de ser comunicada amb la suficient antelació a la Conselleria de Presidència, per tal de mantenir la vigència i l'operativitat per part de l'òrgan competent.
Igualment, aquest compromís s'estén als organismes responsables amb incidència en el Pla i, en especial, en allò referent a la revisió periòdica del Directori, a fi de mantenir sempre actualitzat el pla de transmissions.
La Conselleria de Presidència procedirà, com a mínim una vegada a l'any, a efectuar una revisió i control de dita operativitat. Per a això, caldrà realitzar anualment un simulacre d'incendi forestal del nivell 2 i d'aquells aspectes del Pla que demostren no ser eficaços per ser modificats i introduir les millores que s'observen, i incorporar les variacions al text del Pla.
3.2 Formació permanent
La formació del personal implicat, contemplada en la fase d'implantació, haurà de ser una labor continuada ja que es tracta d'un document viu, subjecte a constants revisions i actualitzacions. La responsabilitat de la formació recau en els caps dels grups d'acció, amb la col·laboració de l'òrgan competent.
Igualment, la posta en marxa de simulacres periòdics formarà part de la labor de formació permanent.

linea
Mapa web