Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

LLEI 8/2007, de 2 de març, de la Generalitat, d'Ordenació de Centres Superiors d'Ensenyances Artístiques i de la creació de l'Institut Superior d'Ensenyances Artístiques de la Comunitat Valenciana. [2007/3144]

(DOGV núm. 5466 de 08.03.2007) Ref. Base de dades 3198/2007

Sia notori i manifest a tots els ciutadans que les Corts Valencianes han aprovat, i jo, d'acord amb el que establixen la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, en nom del Rei, promulgue la llei següent:
Preàmbul
L'art, la cultura i les tradicions han ocupat històricament un lloc de gran rellevància en el desenrotllament de la Comunitat Valenciana, i que es constituïxen en fonament de la identitat que és pròpia.
Este valuós llegat ha generat una important demanda de la societat valenciana propiciant, al llarg dels anys, la creació d'un elevat nombre de centres d'ensenyances artístiques repartits per tota la seua geografia que contribuïren a la transmissió dels seus valors i coneixements a través d'un procés de recreació col·lectiva, havent projectat en gran manera la imatge de la Comunitat Valenciana com a centre de referència pel que fa a la creació artística. Estos èxits s'han obtingut a pesar que l'ordenació acadèmica en este tipus d'ensenyances ha sigut objecte d'una injusta marginació històrica.
En efecte, fins ben entrat el segle XX, les ensenyances artístiques superiors no es van incloure en el sistema educatiu espanyol. Contràriament, l'escenari va ser el de la reiterada i pertinaç negació de la consideració d'estos estudis com a superiors.
Va caldre esperar fins a l'any 1978 perquè les autoritats politicoeducatives assumiren les reivindicacions històriques dels artistes plàstics i es transformaren en universitaris els estudis de grau superior de Belles Arts (amb això van deixar de dependre de la Direcció General de Belles Arts i van passar a dependre de la Direcció General d'Universitats). Es va crear, així, el títol universitari de llicenciat en Belles Arts, i les Escoles Superiors es van convertir en Facultats de Belles Arts. No obstant això, la resta dels estudis artístics, per problemes diversos relacionats amb la seua organització i la naturalesa dels seus estudis i professorat, van quedar al marge d'este procés de transformació.
Posteriorment, la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE), va representar un tímid intent de modernització, i regula els títols superiors i anuncia la seua equiparació amb els de llicenciats universitaris, però sense adscriure'ls al Catàleg General de títols universitaris.
La LOGSE innova a l'integrar estes ensenyances en el sistema educatiu com a ensenyances de règim especial. Amb això se supera la tradicional orientació purament professionalitzadora desvinculada dels àmbits acadèmics. La llei aborda, per primera vegada en el context d'una reforma del sistema educatiu, una regulació extensa de les ensenyances de la música i de la dansa, de l'art dramàtic i de les arts plàstiques i de disseny, atenent el creixent interés social per estes, manifestat singularment per l'increment notabilíssim de la seua demanda, i es reconeix l'equivalència a titulacions universitàries, en general de diplomat, sent en el cas de la Música i les Arts Escèniques, que comprenen la Dansa i l'Art Dramàtic, equivalents al grau de llicenciat. No obstant, a pesar d'esta consideració d'ensenyances de règim especial, i l'equiparació dels títols de grau superior amb els títols universitaris, la llei no va permetre que estos estudis superiors gaudiren d'una regulació específica que abordara els seus problemes específics i oferira les respostes necessàries per a la seua solució. Van quedar configurats com a estudis superiors amb estructures d'ensenyança secundària.
Amb posterioritat, la Llei Orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de Qualitat de l'Educació, manté la situació aconseguida l'any 1990, sense avançar en la integració d'estes ensenyances en l'àmbit universitari, deixant la seua consideració de ensenyances escolars. Consideració que té com a conseqüència l'exclusió de les ensenyances artístiques superiors de l'actual procés de construcció de l'Espai Europeu d'Educació Superior, una situació no desitjable i que a partir de l'any 2003 requeria actuacions legislatives àgils que evitaren la dita exclusió.
La Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, regula, d'una banda, les ensenyances artístiques professionals, que agrupen les ensenyances de música i dansa de grau mitjà, així com les d'arts plàstiques i disseny de grau mitjà i de grau superior. D'altra banda, establix les denominades ensenyances artístiques superiors, que agrupen els estudis de música i dansa, les ensenyances d'art dramàtic, les ensenyances de conservació i restauració de béns culturals i els estudis superiors d'arts plàstiques i disseny, entre els quals s'inclouen els estudis superiors de ceràmica i els estudis superiors del vidre. Estàs últimes tenen caràcter d'educació superior, i la seua organització s'adequarà a les seues exigències corresponents, la qual cosa implicarà algunes peculiaritats quant a l'establiment del seu currículum i l'organització dels centres. En esta llei es produïxen certs i tímids avanços: la previsió de creació d'un Consell Superior d'Ensenyances Artístiques com a òrgan consultiu; la possibilitat de participació del Consell de Coordinació Universitària en l'ordenació d'estes ensenyances; la possibilitat d'oferir estudis de postgrau, amb equivalència amb els títols universitaris de postgrau i la possibilitat que les comunitats autònomes i les universitats puguen convindre fórmules de col·laboració.
Si bé són lloables estes previsions, els esforços encara es revelen insuficients, ja que els estudis artístics superiors es regixen amb criteris d'ensenyança secundària, sent títols equivalents als universitaris.
Els constants i profunds canvis de les formes de vida, les noves i actuals necessitats de les Ensenyances Artístiques dins del nou marc legislatiu, i els reptes de la convergència amb els models europeus d'ensenyances artístiques establides al dictat de la Declaració de Bolonya, en col·laboració amb les universitats, plantegen la necessitat regular les Ensenyances Artístiques Superiors de mode diferenciat i coherent, per mitjà d'un òrgan administratiu que organitze les dites ensenyances i el funcionament dels centres que les impartixen, a fi de dotar-los d'autonomia acadèmica, financera i de gestió.
El procés de convergència europea que sorgix amb la Declaració de Bolonya establix un marc europeu comú per a tots els estudis superiors, insta els estats que integren l'Espai Europeu d'Educació Superior a desenrotllar i implantar en els seus països una sèrie d'actuacions que es referixen a tota l'educació superior, per la qual cosa les Ensenyances Artístiques configurades en el nostre ordenament com a estudis superiors no podrien quedar al marge d'este procés. No obstant, la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, encara que reconeix que les dites ensenyances se situen en el nivell superior, no ha resolt satisfactòriament l'ordenació singularitzada i específica que estes reclamen, i es truncar, una vegada més, les expectatives del seu degut reconeixement, a diferència d'altres països del nostre entorn, que estes ensenyances gaudixen d'una gran tradició i prestigi.
La preocupació per donar resposta a estes demandes és compartida i així ha sigut pronunciada pel Ple del Consell Valencià de Cultura en informe de 16 de juliol de 1999 i pels diferents representants polítics en Les Corts en Resolució de 13 d'octubre del 2004.
Per això, per a poder potenciar degudament el reconeixement social i professional de les Ensenyances Artístiques Superiors i inserir-les en el procés de convergència europea, i aproximar al màxim, dins de les limitacions que ha imposat la normativa bàsica estatal, estes ensenyances a l'àmbit universitari, és necessari actuar en la potenciació del reconeixement social i prestigiós dels centres que impartixen educació artística superior fomentant, com ocorre en l'àmbit universitari, l'autonomia en la gestió acadèmica, financera i de gestió, dins del marc legislatiu actual, afavorint el desenrotllament màxim del seu potencial; promovent i desenrotllant la col·laboració amb les universitats per a oferir estudis de postgrau i de doctorat; adequant els mecanismes de control i avaluació institucional i social de la qualitat d'estes ensenyances de forma coordinada en el conjunt de la Comunitat Valenciana; impulsant la millora en la formació i qualificació del professorat, i equiparar la dimensió europea d'estes titulacions per a contribuir a l'eliminació d'obstacles a l'exercici efectiu del dret a la lliure circulació, així com el foment dels programes integrats d'estudis, formació i investigació.
Per a dur a terme la important tasca d'organitzar les ensenyances artístiques superiors en l'àmbit de la Comunitat Valenciana es proposa la creació, com a entitat autònoma de caràcter administratiu, de l'Institut Superior d'Ensenyances Artístiques de la Comunitat Valenciana. La creació del dit Institut, en els termes que es regulen en l'articulat, donaria resposta tant a les demandes manifestades pels centres que impartixen estes ensenyances, com als nous plantejaments que sorgixen de la Declaració de Bolonya, destacant-hi la important comesa d'establir línies d'actuació per a la relació entre les ensenyances artístiques i la universitat, línies que coincidixen, en termes generals, amb les condicions mitjanes que es troben en la resta de països europeus. Amb això, es posa clarament i decididament de manifest la voluntat d'arbitrar totes les mesures necessàries per a dotar estos estudis del degut contingut acadèmic i científic, així com del seu merescut reconeixement social.
L'objectiu, per tant, d'este organisme és desenrotllar, en règim d'autonomia, el conjunt de les competències que sobre les ensenyances artístiques de nivell superior corresponen a l'Administració de La Generalitat. Els títols competencials en què es fonamenta la competència de La Generalitat són els establits en els articles 49.1.6 i 7, i article 53 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, en la redacció donada per la Llei Orgànica 1/2006, de 10 d'abril, de Reforma de la Llei Orgànica 5/1982, d'1 de juliol.
Esta llei consta de quatre títols, tres disposicions addicionals, dos transitòries i tres finals.
En el títol I s'arreplega l'estructura organitzativa i de gestió de l'Institut a través dels òrgans rectors que el formen. El títol II regula l'estructura dels centres d'ensenyança artística per a augmentar la seua capacitat actual autoorganitzativa i de decisió. El títol III regula les relacions de l'Institut Superior, i en la part final s'adopten distintes previsions, dins de les competències d'ensenyança que té La Generalitat, per a preveure una plena integració d'aspectes que concernixen al funcionament dels centres, a l'alumnat, i al professorat en les seues funcions docent i investigadora.
En conclusió, a través d'un complex conjunt de decisions fonamentals, es coopera a la major valoració social i jurídica de les ensenyances artístiques superiors, dels professors i alumnes que les cursen, i el principal beneficiari de les quals és el conjunt de la societat valenciana, ja que s'assenten els fonaments del que ha de ser una revitalitzada activitat docent i investigadora d'estos centres i, per tant, de la capacitat d'expansió sobre el conjunt de l'activitat cultural a la Comunitat Valenciana, que serà el fruit lògic de tot el que s'hi regula.
TÍTOL PRELIMINAR
Objecte de la Llei
Article 1. Objecte
1. L'objecte d'esta Llei és l'ordenació dels centres que impartixen ensenyances artístiques superiors i la creació d'una entitat autònoma que organitze, en règim d'autonomia, les Ensenyances Artístiques Superiors a la Comunitat Valenciana.
2. La dita ordenació s'inserix en el context europeu de la formació superior i en col·laboració amb el sistema universitari valencià, i s'emmarca en les atribucions que en matèria d'educació conferix l'ordenament jurídic vigent a La Generalitat en l'àmbit del grau superior de les ensenyances artístiques.
3. A estos efectes, tenen la condició d'ensenyances artístiques superiors els estudis superiors de música i de dansa, les ensenyances d'art dramàtic, les ensenyances de conservació i restauració de béns culturals, els estudis superiors de disseny i els estudis superiors d'arts plàstiques, entre els quals s'inclouen els estudis superiors de ceràmica i els estudis superiors del vidre, així com totes les que tinguen esta condició, d'acord amb el que disposa la Llei Orgànica d'Educació.
TÍTOL I
De l'Institut Superior d'Ensenyances
Artístiques de la Comunitat Valenciana
CAPÍTOL I
Disposicions generals
Article 2. Creació, naturalesa i règim jurídic
1. Es crea l'Institut Superior d'Ensenyances Artístiques de la Comunitat Valenciana (ISEACV), com a entitat autònoma de caràcter administratiu, adscrit a la conselleria competent en matèria d'universitats i formació superior.
2. L'Institut Superior d'Ensenyances Artístiques de la Comunitat Valenciana estarà dotat de personalitat jurídica pròpia, autonomia econòmica i administrativa, patrimoni propi i plena capacitat d'obrar per al compliment dels seus fins.
3. L'Institut Superior d'Ensenyances Artístiques de la Comunitat Valenciana es regirà pel que disposa esta llei, pel el text refós de la Llei d'Hisenda Pública de La Generalitat, i la resta de normes que són d'aplicació.
4. El règim jurídic dels actes emanats de l'Institut Superior d'Ensenyances Artístiques de la Comunitat Valenciana serà l'establit en esta llei i en la normativa específica de La Generalitat, sense perjuí de l'aplicació de les normes sobre procediment administratiu comú a totes les administracions públiques.
CAPÍTOL II
Objectius i Funcions
Article 3. Objectius
La creació de l'Institut Superior d'Ensenyances Artístiques de la Comunitat Valenciana té com a objectius primordials:
a) L'adequació de les ensenyances artístiques superiors a les exigències i peculiaritats pròpies de la formació superior.
b) El foment i desenrotllament de l'autonomia acadèmica, d'organització i de gestió dels centres superiors d'ensenyances artístiques.
c) Facilitar i afavorir la coordinació entre els centres que impartisquen ensenyances artístiques superiors amb el sistema universitari de la Comunitat Valenciana.
d) L'establiment de fórmules de col·laboració amb les universitats valencianes, i d'altres àmbits geogràfics, i amb altres centres superiors d'ensenyances artístiques, i, en especial, en el marc de l'Espai Europeu d'Educació Superior.
e) L'impuls cap a un major reconeixement i prestigi social de les ensenyances artístiques superiors i de les titulacions que amb elles puguen aconseguir-se.
f) La contribució a un major desenrotllament de la cultura a la Comunitat Valenciana.
g) Potenciar la millora de la qualitat de l'oferta formativa en este camp.
h) Potenciar la incorporació de noves tecnologies en els estudis artístics.
i) Promoure i afavorir l'intercanvi de professorat i alumnat dels centres superiors d'ensenyances artístiques de fora de la Comunitat Valenciana.
Article 4. Funcions
Són funcions pròpies de l'Institut Superior d'Ensenyances Artístiques de la Comunitat Valenciana les següents:
a) Impulsar i executar les fórmules de col·laboració necessàries amb les universitats de la Comunitat Valenciana, amb la finalitat de compartir recursos, servicis i organització en les ensenyances comunes, així com d'altres àmbits geogràfics.
b) Establir l'oferta de programes de postgrau oficial en els centres d'ensenyances artístiques superiors i, si és el cas, els programes conjunts amb les universitats valencianes, incloent el títol oficial de doctorat.
c) Facilitar l'accés dels alumnes i titulats en ensenyances artístiques de grau superior a estudis complementaris i de perfeccionament professional.
d) Fixar les línies d'investigació relacionades amb les diferents ensenyances artístiques superiors.
e) Afavorir la coordinació amb altres administracions públiques, promovent iniciatives i col·laborant amb elles per mitjà dels oportuns convenis. En particular, l'Institut procurarà la subscripció de convenis amb instituts de cultura i investigació.
f) Fomentar l'exercici efectiu de la participació d'alumnat, professorat, i personal d'administració i servicis en el funcionament i govern dels centres superiors d'ensenyances artístiques.
g) Potenciar i difondre les ensenyances artístiques superiors dins de la Comunitat Valenciana i fora d'esta.
h) Col·laborar amb el Consell Valencià d'Universitats i Formació Superior en les matèries relacionades amb les ensenyances artístiques superiors.
i) Qualssevol altres iniciatives i accions tendents a la consecució dels seus fins.
CAPÍTOL III
Organització i Govern
Article 5. Composició
Per al govern, representació i administració de l'Institut s'establixen els següents òrgans rectors:
- President.
- Vicepresidents.
- Director.
- Consell de Direcció.
Secció 1.
Òrgans unipersonals
Article 6. President
1. Serà president de l'Institut Superior d'Ensenyances Artístiques de la Comunitat Valenciana el titular de la conselleria competent en matèria d'universitats i formació superior, que ho serà al seu torn del Consell de Direcció.
2. El president de l'Institut tindrà atribuïdes les funcions que determinen els estatuts i, en tot cas, les següents:
a) La màxima representació legal de l'Institut.
b) La presidència del Consell de Direcció, amb les funcions annexes a la presidència dels òrgans col·legiats segons la legislació aplicable.
c) La facultat de subscriure contractes i convenis en nom de l'Institut.
3. El president, o qui legalment o reglamentàriament el substituïsca en cada cas, resoldrà els empats que puguen produir-se en les sessions del Consell de Direcció per mitjà del seu vot de qualitat.
4. El president podrà delegar l'exercici de les seues funcions en el director.
Article 7. Vicepresidents
1. El vicepresident primer de l'Institut Superior d'Ensenyances Artístiques de la Comunitat Valenciana serà el secretari autonòmic, i el vicepresident segon serà el director general, competents en matèria d'universitats i formació superior de la Comunitat Valenciana.
2. Seran funcions dels vicepresidents aquelles que expressament siguen delegades pel president, i la substitució en cas d'absència, vacant o malaltia.
Article 8. Director
1. El director de l'Institut serà nomenat oïts els directors dels centres superiors d'ensenyances artístiques, pel Consell, a proposta del conseller competent en matèria d'universitats i de formació superior, podent recaure el nomenament entre alts càrrecs de la conselleria competent en matèria d'universitats i formació superior. En este cas, si coincidira amb algun dels previstos en l'article 7 per a les vicepresidències, perdria esta condició.
2. Són funcions del director les que determinen els estatuts i, en tot cas, les següents:
a) Dirigir, gestionar i coordinar l'Institut, així com el seu personal.
b) Desenrotllar les línies d'actuació aprovades pel Consell de Direcció, executar els seus acords, i exercir les funcions que este li delegue.
c) L'exercici ordinari, davall la supervisió del president, de les relacions institucionals amb els organismes, centres i institucions que impartisquen ensenyances artístiques superiors en altres comunitats autònomes.
d) Aquelles que expressament siguen delegades pel president.
e) La gestió de centres i personal docent.
Secció 2.ª
Òrgans col·legiats
Article 9. Consell de Direcció
1. El Consell de Direcció estarà format pel president, els dos vicepresidents, el director de l'Institut i els següents vocals:
a) Un director dels centres superiors d'ensenyances artístiques de titularitat pública representant de cada una de les branques d'estudi que componen les ensenyances artístiques superiors que en cada moment existisquen a la Comunitat Valenciana, triat d'acord amb el que preveuen els estatuts de l'Institut Superior d'Ensenyances Artístiques de la Comunitat Valenciana, que hauran de garantir, en el cas que existisca més d'un centre en la branca, l'ocupació succesiva de la vocalia per cada un d'ells.
b) Un representant del Consell Valencià d'Universitats o de l'òrgan que legalment el substituïx, si és el cas, designat pel seu president.
c) Dos representants del professorat, un de l'alumnat i un altre del personal administratiu i de servicis.
2. A les reunions del Consell de Direcció podran assistir, amb veu però sense vot, altres representants del professorat dels centres, dels alumnes, i del personal d'administració i servicis, en la forma que fixen els estatuts, prèvia convocatòria del Consell.
3. Els estatuts de l'Institut regularan el procediment d'elecció, substitució i suplència dels membres electes que poden assistir a les reunions del Consell de Direcció.
4. Les funcions de secretari del Consell les efectuarà el membre d'este que designe el president.
Article 10. Funcions del Consell de Direcció
Són funcions del Consell de Direcció les que determinen els estatuts i, en tot cas, les següents:
a) L'elaboració del projecte d'estatuts de l'Institut, per a elevar-lo al Consell, que els aprovarà definitivament.
b) L'elaboració de la proposta del pressupost anual de l'Institut.
c) L'elaboració de la proposta de la relació de llocs de treball de l'Institut i de les seues modificacions.
d) L'aprovació dels convenis que subscriurà l'Institut amb altres organismes o entitats.
e) La realització de quants actes de gestió, disposició i administració del patrimoni immobiliari propi s'estimen oportuns.
f) Formular propostes sobre els criteris per al desenrotllament, aplicació o modificació de l'estructura i contingut dels diferents estudis de les ensenyances artístiques superiors.
g) Coordinar la realització de les proves específiques d'accés als diferents estudis de les ensenyances artístiques superiors.
h) Regular l'organització dels centres superiors d'ensenyances artístiques, i fixat els criteris perquè elaboren les seues normes d'organització i funcionament.
i) Programar l'oferta educativa en les ensenyances artístiques superiors i la dotació de recursos educatius, humans i materials dels centres.
j) L'organització i resolució dels processos de selecció de professorat i de provisió de places docents, conforme a l'ordenament jurídic aplicable.
k) Emetre Informa sobre les normes que regulen la participació en el govern i funcionament dels centres.
l) Proposar al president el nomenament dels directors dels centres, triats segons establix la normativa vigent.
m) Aprovar les normes per a l'elaboració i execució, en règim d'autonomia, del projecte de gestió, tant en l'àmbit econòmic com en el de recursos humans i materials.
n) Aprovar els criteris per a la delegació en els òrgans directius dels centres superiors d'ensenyances artístiques de la contractació d'obres, servicis i subministraments que els afecten.
o) Establir les condicions en què els centres superiors d'ensenyances artístiques podran obtindre ingressos pel desenrotllament de funcions pròpies de la seua activitat.
p) Emetre informe sobre les normes reguladores de les condicions per a la realització de treballs de col·laboració, amb entitats públiques o privades, pel professorat dels centres superiors.
q) Qualsevol altra competència que corresponga a l'Institut Superior d'Ensenyances Artístiques de la Comunitat Valenciana i que no estiga expressament atribuïda a un altre òrgan d'este.
Les funcions de l'àmbit de gestió poden ser delegades en el director.
Article 11. Funcionament del Consell de Direcció
El règim de funcionament del Consell de Direcció i el procediment d'elecció dels seus membres es determinaran reglamentàriament.
CAPÍTOL III
Personal
Article 12. Recursos humans
1. L'Institut Superior d'Ensenyances Artístiques de la Comunitat Valenciana tindrà el personal d'administració i servicis necessari per al correcte compliment dels seus fins, sent este personal determinat per la conselleria responsable d'estes ensenyances.
2. El personal al servici de l'Institut se seleccionarà i es regirà per la normativa de la funció pública.
CAPÍTOL IV
Règim econòmicofinancer
Article 13. Recursos econòmics
Els recursos econòmics de l'Institut Superior d'Ensenyances Artístiques de la Comunitat Valenciana estaran constituïts per:
a) Els assignats a càrrec dels pressupostos de La Generalitat.
b) Les rendes i els productes que generen els béns i drets que integren el patrimoni de l'Institut.
c) Els ingressos ordinaris i extraordinaris que legalment estiga autoritzat a percebre.
d) Les subvencions, llegats i aportacions voluntàries d'entitats, de particulars i institucions, tant públiques com privades.
e) Els crèdits que es transferisquen conjuntament amb servicis procedents d'altres administracions públiques.
f) Els ingressos procedents dels servicis prestats per l'Institut.
g) Les aportacions d'altres institucions financeres, públiques o privades, que s'establisquen d'acord amb les lleis o per mitjà de convenis de finançament o de col·laboració amb l'Institut.
Article 14. Patrimoni
1. S'adscriuen a l'Institut Superior d'Ensenyances Artístiques de la Comunitat Valenciana els següents béns i drets:
a) Aquells la titularitat dels quals corresponga a La Generalitat i estiguen afectes els servicis de l'Institut.
b) Els béns i drets de qualsevol classe afectes la gestió dels servicis de l'Institut transferits a la Comunitat Valenciana.
c) Qualssevol altres béns i drets que adquirisca o reba per qualsevol títol o se l'afecten per mitjà de conveni.
2. Serà aplicable als béns i drets adscrits a l'Institut la legislació sobre hisenda i patrimoni de La Generalitat.
3. Les obres que haja de realitzar l'Institut Superior d'Ensenyances Artístiques de la Comunitat Valenciana per al compliment de les seues finalitats específiques es consideraran d'utilitat pública als efectes d'expropiació forçosa.
Article 15. Pressupost
El pressupost de l'Institut Superior d'Ensenyances Artístiques de la Comunitat Valenciana s'inclourà en els pressupostos de La Generalitat, i el seu procediment d'elaboració, aprovació, execució, modificació i liquidació, així com la seua estructura, es regirà pel que establix les lleis anuals de pressupostos de La Generalitat, a les disposicions de la Llei d'Hisenda Pública de La Generalitat, i a les altres lleis d'aplicació en matèria pressupostària.
TÍTOL II
Dels Centres Superiors d'Ensenyances Artístiques
Article 16. Adscripció de centres
Els centres superiors d'ensenyances artístiques de titularitat de La Generalitat i les ensenyances artístiques superiors que impartixen, i els mitjans humans, tant docents com d'administració i servicis, així com els mitjans materials, queden integrats orgànicament i funcionalment a l'Institut Superior d'Ensenyances Artístiques de la Comunitat Valenciana.
Article 17. Govern dels centres superiors d'ensenyances artístiques
1. L'equip directiu dels centres superiors d'ensenyances artístiques estarà, almenys, integrat per:
a) El director o la directora.
b) El o la cap d'Estudis.
c) El secretari o la secretària.
Reglamentàriament podrà establir-se la figura del subdirector, el nomenament del qual correspondrà, a proposta del director, al Consell de Direcció.
2. Són òrgans col·legiats dels centres superiors d'ensenyances artístiques:
a) El Consell Escolar o òrgan de participació que corresponga d'acord amb la normativa bàsica estatal.
b) El Claustre.
3. La selecció, composició i competències dels òrgans de govern dels centres superiors d'ensenyances artístiques es regularà reglamentàriament.
4. En els centres superiors d'ensenyances artístiques podrà existir, al capdavant del personal d'administració i servicis, i per a gestionar les labors ordinàries de l'activitat i manteniment del centre, davall la coordinació del director del centre, un administrador designat pel Consell de Direcció de l'Institut Superior d'Ensenyances Artístiques de la Comunitat Valenciana.
Article 18. Autonomia de gestió dels centres superiors
Els centres superiors d'ensenyances artístiques disposaran d'autonomia pedagògica, d'organització i de gestió, que ha de concretar-se en l'elaboració, aprovació i execució de:
a) Les normes d'organització i funcionament del centre.
b) El projecte pedagògic.
c) El projecte de gestió econòmica.
d) El projecte de gestió dels recursos humans i materials.
e) La programació general anual.
Article 19. Avaluació de l'activitat docent i investigadora
Correspon a l'Agència Valenciana d'Avaluació i Prospectiva avaluar el rendiment educatiu i el funcionament dels centres superiors d'ensenyances artístiques a la Comunitat Valenciana, i l'activitat docent i investigadora dels seus professors. La dita avaluació s'efectuarà periòdicament, d'acord amb el que s'establisca reglamentàriament.
TÍTOL III
Relacions Institucionals

Article 20. Règim de col·laboració
Els centres superiors d'ensenyances artístiques, i el professorat, en el marc de les normes que establisquen i de les normes d'organització i funcionament del centre, podran col·laborar amb entitats públiques i privades desenrotllant treballs de caràcter científic, tècnic o artístic. Estes activitats s'inscriuran en la programació general anual del centre.
Article 21. Estudis de postgrau
1. Els centres superiors d'ensenyances artístiques podran organitzar, en el marc de la programació establida per l'Institut Superior d'Ensenyances Artístiques de la Comunitat Valenciana, estudis de postgrau conduents a títols equivalents als títols universitaris de postgrau, així com estudis de perfeccionament professional en matèries pròpies de la seua competència conduents a un títol propi del centre.
2. A proposta dels respectius centres, les condicions d'impartició dels estudis mencionats seran aprovades per l'Institut Superior d'Ensenyances Artístiques de la Comunitat Valenciana, i es sotmeten als criteris generals que sobre eixa qüestió hagen els òrgans responsables dels ensenyaments universitaris i de formació superior a la Comunitat Valenciana.
Article 22. Relacions amb les universitats
1. Els centres superiors d'ensenyances artístiques podran desenrotllar, en el marc de la programació establida per l'Institut Superior d'Ensenyances Artístiques de la Comunitat Valenciana, formules de col·laboració amb les universitats de l'àmbit territorial valencià, i d'altres àmbits geogràfics, per als estudis d'ensenyances artístiques superiors, que seran acordades amb estes per l'Institut.
2. Així mateix, fomentaran convenis amb les universitats per a l'organització d'estudis de doctorat propis de les ensenyances artístiques.
3. Els centres superiors d'ensenyances artístiques fomentaran programes d'investigació en l'àmbit de les disciplines que els siguen pròpies.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera
Exercici de funcions docents en més d'un centre superior d'ensenyances artístiques
El Consell desenrotllarà reglamentàriament el que preveu la legislació bàsica en relació amb les obligacions docents del professorat dels centres superiors d'ensenyances artístiques, incloent-se la possibilitat que, dins del compliment de les seues obligacions establides, exercisquen funcions en més d'un centre superior d'ensenyances artístiques, davall els principis d'eficàcia i economia en la utilització dels mitjans personals docents i de compatibilitat d'horaris.
Segona
Centres superiors d'ensenyances artístiques que impartisquen diverses titulacions
Un mateix centre superior d'ensenyances artístiques podrà impartir diverses titulacions superiors. En eixe cas, es dictaran normes reglamentàries a l'efecte d'adequar la seua estructura organitzativa a eixa situació.
Tercera. Beques i ajudes
1. En les convocatòries de projectes i beques d'investigació que realitze La Generalitat també s'inclourà l'àmbit material objecte de les ensenyances artístiques de grau superior.
2. En l'àmbit competencial de La Generalitat, s'equiparan les beques a què poden optar els estudiants dels centres superiors d'ensenyances artístiques amb les del règim universitari.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera. Recursos per a l'inici del funcionament de l'institut
El Consell disposa la dotació dels mitjans personals i materials necessaris per a la posada en funcionament de l'institut i el correcte exercici de les funcions que esta llei atorga a l'Institut Superior d'Ensenyances Artístiques de la Comunitat Valenciana
Segona. Consell de direcció provisional
El president de l'Institut Superior d'Ensenyances Artístiques de la Comunitat Valenciana, oïts els directors dels centres superiors d'ensenyances artístiques, designarà els integrants del Consell de Direcció provisional, que romandrà vigent fins que, una vegada aprovats els estatuts, es constituïsca el nou Consell de Direcció, d'acord amb estos i amb esta llei.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Normes reglamentàries
El Consell aprovarà, dins del termini d'un any des de l'entrada en vigor d'esta llei, els estatuts de l'Institut Superior d'Ensenyances Artístiques de la Comunitat Valenciana i la resta de normes reglamentàries necessàries per a l'execució, aplicació i desenrotllament de la present llei.
Segona. Reglaments orgànics
En el termini de dos mesos des de l'entrada en vigor d'esta llei, han d'adaptar-se els reglaments orgànics de la conselleria competent en matèria d'educació i de la Conselleria competent en matèria d'universitats i formació superior, a l'efecte de dotar-les de les competències necessàries per al desplegament de la present llei.
Tercera. Entrada en vigor
Esta llei entrarà en vigor l'endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat o Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
Per tant, ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir esta llei.
València, 2 de març de 2007
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ

linea
Mapa web