DECRET 121/2004, de 16 de juliol, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals i la revisió del Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural del Carrascar de la Font Roja. [2004/X7516]
(DOGV núm. 4801 de 20.07.2004) Ref. Base de dades 3248/2004
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 21.07.2004 Notes: Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals i la revisió del Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural del Carrascal de la Font Roja. - Derogació dels articles segon i tercer del Decret 49/1987, de 13 d'abril, de declaració del Parc Natural del Carrascal de la Font Roja. Aquesta disposició afecta: Deroga: Modifica: -
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria Territori i Habitatge Grup temàtic: Legislació Matèries: Medi ambient Descriptors: Temàtics: reserva natural, protecció del paisatge , Carrascar de la Font Roja
DECRET 121/2004, de 16 de juliol, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals i la revisió del Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural del Carrascar de la Font Roja. [2004/X7516]
La declaració, mitjançant el Decret 49/1987, de 13 d'abril, del Parc Natural del Carrascar de la Font Roja, va representar el reconeixement legal de la rellevància ambiental, paisatgística, cultural i social d'aquesta serra emblemàtica. Com s'indica en l'esmentat decret, la importància excepcional de la vegetació boscosa que ha donat fama al Carrascar, i l'especial sensibilitat social mostrada pels municipis que participen d'aquest en la seua conservació -plasmada, per exemple, en les mesures adoptades secularment per les autoritats alcoianes per a la preservació del bosc- justificaren l'adopció d'un marc legal dirigit a garantir la persistència i conservació de l'ecosistema.
Les mesures per a la conservació del Carrascar de la Font Roja es van veure reforçades indubtablement a partir de l'aprovació, per Acord del Consell de la Generalitat de 25 de gener de 1993, del Pla Rector de Ús i Protecció del Parc Natural. L'aplicació al Carrascar d'aquest document d'ordenació va permetre dotar al Parc d'un marc legal i tècnic estable i adequat, que ha demostrat -sense perjudici de les inevitables dificultats i discrepàncies- una indubtable utilitat per a plasmar, en actuacions específiques i quotidianes, els objectius de conservació i ordenació d'usos perseguits amb la declaració de l'espai natural protegit.
El propi Pla Rector d'Ús i Protecció preveia la seua revisió periòdica en complir-se cinc anys des de la seua aprovació, duent-se a terme per a això una «avaluació dels resultats obtinguts amb indicació dels punts o aspectes objecte de revisió». Malgrat això, l'entrada en vigor -amb posterioritat a l'aprovació del Pla Rector- de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, va representar, entre d'altres aspectes, la incorporació a l'ordenament jurídic autonòmic de la figura dels Plans d'Ordenació dels Recursos Naturals, derivats de la legislació bàsica estatal en la matèria, i concebuts com instruments d'ordenació general obligatoris i executius en tot allò que afectara la conservació, protecció o millora de la flora, la fauna, els ecosistemes, el paisatge o els recursos naturals. La Llei 11/1994 regula també els objectius, el contingut, l'efecte i la tramitació d'aquest tipus de plans, que es configuren com instruments flexibles que permetran, amb diferent nivell d'intensitat, un tractament prioritari i integral en determinades zones per a la conservació i la recuperació dels recursos, els espais naturals i les espècies que cal protegir.
En aquest sentit, la disposició transitòria primera de l'esmentada Llei 11/1994 indica que «En el moment de procedir a la revisió dels plans a què es refereix aquesta disposició, se'n durà a terme l'adaptació al contingut d'aquesta Llei, d'acord amb allò previst en las disposicions transitòries segona i tercera. Per la seua banda, la disposició transitòria segona estableix que l'elaboració i aprovació dels plans d'ordenació dels recursos naturals corresponents als parcs naturals i reserves naturals inclosos en la disposició addicional segona, que gaudisquen de la condició d'espai natural protegit en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta llei, es durà a terme amb ocasió de la revisió dels plans especials o plans rectors a què es refereix la disposició transitòria primera.
D'acord amb aquestes determinacions, l'aleshores Conselleria de Medi Ambient va abordar conjuntament la Revisió del Pla Rector d'Ús i Gestió i la confecció del preceptiu Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals, iniciant la seua tramitació mitjançant l'Ordre de 23 de novembre de 2001, per la qual s'acorda iniciar el procediment d'elaboració i aprovació del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals del Carrascar de la Font Roja i de revisió i aprovació del Plan Rector d'Ús i Protecció del Parc Natural del Carrascar de la Font Roja.
El procés de confecció, discussió i tramitació del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals i de la Revisió del Pla Rector d'Ús i Gestió ha servit, entre d'altres aspectes no menys importants, per a actualitzar la informació tècnica i científica disponible sobre el Parc, analitzant l'efectivitat de les mesures de conservació, ús públic i harmonització d'activitats adoptades des de la seua declaració i proposant, en base a aquesta anàlisi, directrius destinades a millorar la seua eficàcia. El procés de participació ciutadana dut a terme -en el qual han representat un paper especialment rellevant els Ajuntaments implicats i els propietaris de terrenys inclosos en el Parc- ha permés millorar l'abast de dita anàlisi, de forma que els ajustaments proposats a la seua zonificació interna, la prescripció d'activitats compatibles i, sobretot, la proposta de configurar una àmplia zona d'amortiment d'impactes en la perifèria del Carrascar, apareixen com elements d'una especial rellevància per a facilitar la gestió de l'espai i millorar el grau d'implicació social en aquesta.
El Pla Rector d'Ús i Gestió, per la seua banda, recull en general les determinacions de l'anterior ordenació de l'espai natural, tot i que la major informació disponible sobre nombrosos aspectes del Parc Natural, així com l'experiència adquirida en la seua gestió, han permés millorar l'ajust de les diverses categories de zonificació previstes i, sobretot, establir una normativa d'usos i activitats més adaptada a la realitat de l'espai i els objectius perseguits, adoptant fins i tot diversos aspectes que havien estat en el seu moment objecte de controvèrsia legal.
En aquest sentit, la tramitació administrativa dels documents esmentats ha permés concretar la participació ciutadana més enllà de l'estrictament previst en les normes procedimentals, en haver-se desenvolupat un prolongat procés de concertació que ha permés incorporar nombroses consideracions que, sense dubte, milloren l'estructura i eficàcia dels documents inicialment proposats. Després d'aquest període de concertació prèvia, el projecte de Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals i de Revisió del Pla Rector d'Ús i Gestió es va sotmetre al tràmit preceptiu d'informació pública, i va obtindre dictàmen favorable tant de la Junta Rectora del Parc Natural com del Consell Assessor i de Participació de Medi Ambient. Tot el procés, com s'ha indicat, ha comptat amb una activa participació d'entitats, administracions i interessats relacionats amb la Font Roja des dels més diversos sectors econòmics, socials, culturals o administratius.
En conseqüència, a proposta del conseller de Territori i Habitatge, després de la deliberació del Consell de la Generalitat, en la reunió de data 16 de juliol de 2004,
DECRETE
Article únic
1. Aprovar el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals i la Revisió del Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural del Carrascar de la Font Roja, en compliment del que disposa l'article 32 i següents de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
2. Com annexos I i II al present Decret es recullen les parts normatives de tots dos plans.
DISPOSICIONS DEROGATÒRIES
Primera
Queden derogats expressament els articles segon i tercer del Decret 49/1987, de 13 d'abril, del Consell de la Generalitat, de declaració del Parc Natural del Carrascar de la Font Roja (DOGV núm. 591, de 21.5.87).
Segona
Queda derogat en la seua totalitat el Pla rector d'ús i protecció del Parc Natural del Carrascar de la Font Roja aprovat per l'acord de 25 de gener de 1993, del Consell de la Generalitat (DOGV núm. 1959, de 8.2.93).
DISPOSICIONS FINALS
Primera
Es faculta al conseller de Territori i Habitatge, en l'àmbit de les seues atribucions, per a dictar les disposicions i adoptar las mesures precises per al compliment del que es disposa en el present decret.
Segona
El present decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Alacant, 16 de juliol de 2004
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller de Territori i Habitatge,
RAFAEL BLASCO CASTANY
ANNEX I
Text Normatiu del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals del Carrascar de la Font Roja
TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS
Article 1. Naturalesa del Pla
1. Aquest Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals del Carrascar de la Font Roja, en endavant PORN, es redacta a l'empara de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2.423, de 9.1.95), en endavant Llei 11/1994, i de l'article 4 de la Llei estatal 4/1989, de 27 de març, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestre (BOE núm. 74, de 28.03.89), en endavant Llei 4/89.
2. D'acord amb la disposició transitòria segona de la Llei 11/1994, aquest PORN s'ha elaborat en ocasió de la revisió del Pla Rector d'Ús i Protecció del Parc natural del Carrascar de la Font Roja, aprovat per l'Acord de 25 de gener de 1993, del Consell de la Generalitat (DOGV núm. 1.959, de 8.2.93). L'esmentada revisió s'aprova conjuntament amb aquest PORN sota la denominació de Pla Rector d'Ús i Gestió (PRUG).
Article 2. Finalitat i objectius
D'acord amb l'article 32 de la Llei 11/1994, aquest PORN té com a finalitat definir i assenyalar l'estat de conservació dels recursos naturals i ecosistemes dins del seu àmbit; senyalar el règim que, si convé, calga aplicar als espais a protegir; fixar el marc per a l'ordenació integral dels espais naturals protegits inclosos al seu àmbit; determinar les limitacions que hagen d'establir-se i el règim d'ordenació dels diversos usos i les diverses activitats admissibles en l'àmbit dels espais protegits i les àrees d'amortiment d'impactes d'aquells; promoure l'aplicació de mesures de conservació, restauració i millora dels recursos naturals; i formular els criteris orientadors de les polítiques sectorials i ordenadors de les activitats econòmiques i socials, públiques i privades, perquè siguen compatibles amb els objectius dels plans d'ordenació dels recursos naturals.
Per tal d'aconseguir la finalitat establerta en l'apartat 1, el PORN ha d'ordenar l'activitat humana i el patrimoni natural com a parts integrants dels processos ecològics que, de manera natural o influïda per eixa activitat, es donen en la Font Roja, d'acord amb els objectius següents:
a) Protegir i conservar els ecosistemes més notables (carrascal, galerar, comunitats rupícoles i de pedregars, i prats de plantes anuals), les espècies i els processos ecològics que els conformen.
b) Protegir i conservar les poblacions d'espècies i varietats genètiques existents que tinguen caràcter emblemàtic per la seua singularitat, fragilitat, representativitat i estat de conservació.
c) Assegurar el manteniment dels elements i conjunts del medi físic (geològics, edafològics i hidrològics), i del patrimoni humà (cultural, històric i arquitectònic) més remarcables.
d) En els terrenys on siga raonadament possible, i de manera especial en els terrenys forestats, afavorir la successió ecològica cap a les esmentades comunitats de major interés, quan calga, mitjançant la restauració del medi natural.
e) En la resta del territori, afavorir el manteniment del paisatge rural de secà amb usos sostenibles, que respecte les funcions d'amortiment i connexió biològica dels sistemes naturals de les muntanyes de l'entorn.
f) Tindre en compte les limitacions que representen les tendències naturals, com el canvi climàtic, o antròpiques, com la contaminació atmosfèrica, que poden limitar la consecució dels objectius anteriors més enllà de la capacitat de correcció dels gestors del Parc natural i de la resta d'espais naturals del PORN.
g) Dotar de mecanismes i definir criteris per a l'inventari, el seguiment i la recerca aplicada a la gestió sobre els sistemes biofísics i culturals existents als espais naturals, i d'altres zones d'interés del PORN, i pel seguiment de l'ordenació i la gestió dels espais naturals i del PORN.
h) Promoure mecanismes i criteris que asseguren una activitat social i econòmica sostenible, de manera global, i concretament en relació als objectius de conservació del PORN i dels seus espais naturals.
i) Establir directrius sobre l'activitat urbanitzadora, de forma que s'assegure la restauració i la conservació d'elements arquitectònics històrics i tradicionals d'interés, i valorant les reformes d'edificacions i les noves construccions per adequar-les al paisatge existent.
j) Promoure, canalitzar i ordenar les demandes d'activitats lúdiques i educatives, assegurant experiències vivencials als visitants, que no posen en perill la conservació dels valors de la Font Roja.
k) Preveure mecanismes d'informació, sensibilització, participació i cooperació de la població local, el públic i els agents socials destinats a promoure la conservació i l'ús sostenible de la Font Roja.
l) Preveure el règim específic d'aplicació del procediment d'avaluació d'impacte ambiental de les propostes de plans, projectes i infrastructures en l'interior del PORN, que assegure la possibilitat d'aplicar opcions zero o plans de mesures correctores per evitar qualsevol efecte significatiu sobre els valors naturals i culturals de la Font Roja.
m) Assegurar una correcta integració dels plans aprovats i proposats a la Font Roja, inclòs el planejament territorial i urbanístic municipal i territorial, amb aquest PORN, integrant els seus aspectes coherents amb els criteris del PORN i rectificant o descartant els que siguen contradictoris.
Article 3. Àmbit
L'àmbit d'aquest PORN de la Font Roja comprèn part dels termes municipals d'Alcoi i d'Ibi a l'entorn de la Serra del Menejador i Sant Antoni. L'annex 1 d'aquesta normativa aplega la descripció complerta dels límits d'aquest àmbit, i el Plànol d'Ordenació i zonificació els presenta gràficament.
Article 4. Àrea d'Influència Socioeconòmica
D'acord amb l'article 21 de la Llei 11/1994 i amb l'article 18.2 de la Llei estatal 4/1989 es declaren com a Àrea d'Influència Socioeconòmica del Carrascar de la Font els termes municipals complets d'Alcoi i d'Ibi.
Article 5. Àrea d'Amortiment
Amb independència de les seues determinacions específiques, les Zones II, III, IV i V, definides per l'article 72 d'aquestes normes, tindran consideració d'àrea d'amortiment d'acord amb l'article 29 de la Llei 11/1994.
Article 6. Efectes
1. En conformitat amb les disposicions de l'article 35 de la Llei 11/1994, el present PORN és obligatori i executiu en tot allò que afecta a la conservació, protecció o millora de la flora, la fauna, els ecosistemes, el paisatge o els recursos naturals, i les seues disposicions prevaldran sobre qualsevol altre instrument d'ordenació territorial o física, sense perjudici de les disposicions més restrictives en quant a conservació i protecció que el Pla Rector d'Us i Gestió puga fixar per a l'àmbit del Parc natural del Carrascar de la Font Roja, i altres plans per als altres espais protegits. El PRUG i els plans dels altres espais protegits de l'àmbit que s'aproven d'acord amb la Llei 11/1994 o altra legislació referent a la conservació del medi, s'atendran als criteris i directrius formulades en aquest PORN.
2. El procediment d'informe favorable de l'òrgan competent en materia d'espais naturals, quan així s'indica en aquesta normativa, té caràcter vinculant d'acord amb l'article 29.3 de la Llei 11/1994, i d'acord amb la definició d'òrgan gestor que fa l'article 9 d'aquest pla.
3. El planejament urbanístic i territorial que s'aprove posteriorment a la entrada en vigor d'aquest PORN haurà d'ajustar-se a les determinacions que aquest incloga.
4. Així mateix, el PORN tindrà caràcter indicatiu respecte a qualsevol altra actuació, pla o programa sectorial i les seues determinacions s'aplicaran subsidiàriament, sense que açò altere la prevalença d'aquest PORN en les matèries a què es refereix el paràgraf 1 d'aquest article.
Article 7. Vigència i revisió
1. Les determinacions d'aquest PORN entraran en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. El PORN tindrà vigència indefinida.
2. La revisió o modificació de les determinacions del PORN es podrà portar a terme en qualsevol moment per haver canviat suficientment les circumstàncies o els criteris que determinaren la seua aprovació, a proposta de la Conselleria competent en medi ambient, seguint els mateixos tràmits utilitzats per a la seua aprovació d'acord amb l'article 36 de la Llei 11/1994. Els Ajuntaments integrants del PORN podran elevar una proposta de revisió del PORN, de forma preferentment conjunta, sense que aquesta tinga caràcter vinculant per a l'administració competent.
3. Podran ser motius d'especial consideració per a la revisió del PORN l'aprovació de l'àmbit conjunt de les serres de Mariola i Font Roja com a Zona d'Especial Conservació, d'acord amb la Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, en endavant Directiva 92/43/CEE, transposada a Espanya pel Reial Decret 1997/95, de 7 de desembre (BOE núm. 310, de 28.12.95), o la formulació de les directrius de gestió de la Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) de Mariola i la Font Roja, d'acord amb la Directiva 79/409/CEE, relativa a la conservació de les aus silvestres.
4. No es considerarà revisió del PORN l'alteració dels límits de les zones de protecció assenyalades en aquest que poguera introduir el Planejament urbanístic que s'aprove amb posterioritat, sempre que aquesta alteració supose un augment de les condicions de protecció o un increment de la superfície protegida.
5. No es considerarà revisió del PORN la possible declaració de paratges naturals municipals en el seu àmbit, o la formulació dels instruments o ordenació corresponents a aquest paratges. En el cas del del paratge Natural Municipal del Racó de Sant Bonaventura-els Canalons (Alcoi), declarat mitjançant Acord del Consell de la Generalitat de 8 de febrer de 2002 (DOGV núm. 4191, de 15 de febrer de 2002), i en tant que s'haja aprovat l'instrument de gestió corresponent, hi serà d'aplicació el règim de la Zona I, definida per l'article Article 73.
6. El Programa de seguiment ecològic de l'àmbit del PORN al qual fa referència l'article 53 serà tingut en compte en el procés de revisió dels objectius, la planificació i la gestió del Parc natural i el territori del PORN.
Article 8. Contingut i interpretació
El present PORN està format pels següents documents i apartats:
1. Introducció
2. Memòria descriptiva i justificativa
3. Model d'intervenció
4. Ordenació
5. Directrius i criteris per a la revisió del prup
6. Previsions en relació a l'evolució sectorial
7. Programa econòmic i financer
8. Règim d'avaluació d'impacte ambiental
9. Documentació cartogràfica
El text normatiu d'aquest PORN és dividit en tres títols. El primer el conformen aquestes disposicions generals, sobre les quals es fonamenta jurídicament l'ordenació de la Font Roja. El segon és dedicat a l'establiment de normes generals per a la gestió de tot l'àmbit comprés pel document. El tercer fa referència a l'establiment de normes específiques per a l'ordenació dels usos en determinades zones, segons els valors que contenen. El Plànol d'Ordenació i Zonificació de l'àmbit també té caràcter normatiu i conjuntament amb les disposicions del text forma part indivisible de la normativa del PORN
La interpretació del PORN s'atendrà al resultat de considerar-lo com un tot unitari, utilitzant sempre la Memòria Informativa i Justificativa com a document que conté els criteris i principis que han orientat la redacció del Pla.
En cas de conflicte entre les normes de protecció i els documents cartogràfics del Pla prevaldran les primeres, excepte en el cas que la interpretació derivada dels plànols també siga recolzada per la Memòria de manera que es faça patent l'existència d'algún error material en les normes.
En l'aplicació d'aquest PORN prevaldrà aquella interpretació que implique un major grau de protecció dels valors naturals del àmbit del PORN
Article 9. Òrgans gestors del pla
D'acord amb l'article 48 de la Llei 11/1994 el director-conservador del Parc natural del Carrascar de la Font Roja, declarat pel Decret 49/1987, de 13 d'abril, del Consell de la Generalitat, de declaració del Parc Natural Carrascar de la Font Roja (DOGV núm. 591, de 21.5.87), en endavant Decret 49/1987, n'és el responsable de la gestió.
L'òrgan competent en matèria d'espais naturals és responsable de l'aplicació de les disposicions del PORN en el seu àmbit no inclòs al Parc natural, sense perjudici de les atribucions als municipis per a la gestió dels Paratges naturals municipals que es pogueren declarar, d'acord amb l'article 48.4 de la Llei 11/1994.
Article 10. Mecanismes de participació
El Consell de Protecció o Junta Rectora del parc natural, creat pel Decret 49/87 i per al qual el PRUG estableix la composició i les funcions, és el principal mecanisme de participació social en les decisions de gestió i ordenació del Parc natural del Carrascar de la Font Roja. El Consell de Protecció també podrà debatre i opinar sobre aquelles qüestions que afecten a l'àmbit del PORN, i emetre informes no vinculants al respecte, si bé les presents normes no els requereixen d'ofici.
El PRUG estableix altres mecanismes de participació ciutadana àmplia per tal que les associacions i les persones individuals puguen participar activament en la gestió del parc natural i del conjunt de l'àmbit del PORN, a través d'activitats conjuntes amb les associacions, o de voluntariat mediambiental per a la ciutadania organitzades, aquestes últimes, per la direcció del parc natural.
Article 11. Espais naturals protegits en l'àmbit del PORN
La part de l'àmbit del PORN definida com a Parc natural del Carrascar de la Font Roja mantindrà aquest règim de protecció, i la seua gestió es regirà pel Pla Rector d'Ús i Gestió, que s'aprova conjuntament amb aquest PORN.
Els límits del Parc natural, descrits en funció de coordenades geogràfiques en la seua declaració pel Decret 49/1987, es descriuen de nou en forma de text descriptiu en l'annex 2 d'aquest PORN. Aquest text preval i substitueix l'anterior descripció del Decret 49/87.
El Paratge Natural Municipal del Racó de Sant Bonaventura-Canalons, declarat mitjançant Acord de 8 de febrer de 2002, del Consell de la Generalitat (DOGV núm. 4191, de 15 de febrer de 2002), forma part de l'àmbit del PORN com a espai natural protegit, i hi serà d'aplicació allò que s'indica a l'article 6.5 d'aquesta normativa.
Sense perjudici d'altres categories de protecció, altres territoris de l'àmbit del PORN amb valors naturals de caràcter regional i local podran ser declarats com a paratges naturals municipals d'acord amb la Llei 11/1994 i el Decret 109/98, pel qual es regula la declaració de paratges naturals municipals i la relació de cooperació entre la Generalitat i els municipis per a la seua gestió (DOGV núm. 3.308, de 14.8.98). La seua gestió es regirà per les disposicions d'aquesta normativa mencionada, sense perjudici del què disposa l'article 6 d'aquest PORN.
Per a la correcta conservació dels valors naturals en l'àmbit del PORN també existeixen tres microreserves de flora: A-036 el Menejador; A-052 Mas de Cotet i A-053 Pilar de Ximo, i un refugi de caça, denominat Carrascar i Mas de Tetuan, declarat per la Resolució de 27 d'abril de 1995, de la Direcció General de Conservació del Medi Natural (DOGV núm. 2.553, de 18.7.95). Aquests i altres règims de protecció previstos per la Llei 11/1994, o per qualsevol altra legislació equivalent o inferior, s'aplicaran en l'àmbit de la Font Roja sempre que representen una protecció major que la fixada en aquest PORN i en el PRUG del parc natural.
Article 12. Distintiu Carrascar de la Font Roja
Es crea el distintiu Carrascar de la Font Roja, amb el seu registre corresponent, per a aquelles activitats productives de caràcter rural i tradicional, per als serveis turístics i d'allotjament rural, i per als serveis d'educació ambiental i cultural i d'activitats lúdiques que es desenvolupen en l'àmbit del PORN de la Font Roja.
L'òrgan competent en matèria d'espais naturals podrà autoritzar l'ús i desenvolupar aquest distintiu en la forma d'un logotip identificatiu o altres estratègies, al qual podran accedir i utilitzar per a la seua promoció els productes i activitats citades al punt anterior. El parc natural també podrà promoure els productes i activitats que s'acullen al distintiu de la forma que considere més oportuna.
El parc natural podrà desenvolupar, en col·laboració amb els representants dels sectors indicats al punt 1, criteris específics de qualitat i sostenibilitat que hauran de complir els productes i activitats distingides per accedir a aquest distintiu. Els productes i activitats que compten amb el distintiu amb anterioritat al desenvolupament dels criteris, disposaran de 6 mesos per adaptar-se a aquests, transcorreguts els quals deixaran de formar part del registre del distintiu, i no podran utilitzar els mecanismes de promoció indicats al punt 2.
Article 13. Règim d'avaluació d'impacte ambiental i estudi paisatgístic
L'avaluació d'impacte ambiental en l'àmbit d'aquest PORN vindrà regulada per la normativa sectorial vigent, i específicament pel Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat pel qual s'aprova el Reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'impacte ambiental (DOGV 1412, de 30.10.90).
Totes les declaracions i estimacions d'impacte ambiental que afecten l'àmbit d'aquest PORN seran sotmeses a consulta de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals, sota les condicions que indica la Secció 1ª del Capítol III del Decret 162/1990. Aquesta consulta s'exercirà sense perjudici del procés d'informació favorable per part de l'esmentat òrgan requerit per aquestes normes per a determinats projectes i actuacions.
Els projectes d'edificació i construcció hauran d'anar acompanyats d'un estudi paisatgístic que, si s'escau, estarà integrat en l'estudi d'impacte ambiental. Per tal d'aconseguir la millor adequació paisatgística en relació amb les característiques pròpies del terreny i les del seu entorn, aquest estudi haurà de justificar mitjançant l'aportació de perspectives, muntatges fotogràfics o per qualsevol altre mitjà, la idoneïtat de les solucions adoptades, el seu tractament exterior i l'ordenació dels espais exteriors, els tancaments utilitzats i la vialitat.
A més dels projectes i activitats aplegats pel Decret 162/1990, per l'article 162 del Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova el reglament de la llei 3/1993, Forestal de la Comunitat Valenciana, (DOGV núm. 2520, de 1.6.95), en endavant Decret 98/1995, i per l'article 43.3 de la Llei 11/94, hauran de sotmetre's als processos d'avaluació o estimació d'impacte ambiental, tal com es defineixen en el Decret 162/1990, els següents:
a. Declaració d'impacte ambiental:
Activitats amb risc de contaminació dels aqüífers als Canalons, barranc de la Batalla, i barranc dels Molins: canalitzacions d'aigües residuals; instal·lacions de depuració destinades a donar servei a grups d'edificacions, instal·lacions turístiques o recreatives y activitats compatibles; dipòsits de combustibles líquids; instal·lacions d'emmagatzematge de residus ramaders líquids.
b. Estimació d'impacte ambiental:
En terrenys agrícoles d'aquest PORN, les següents actuacions contemplades en l'article 162 del Decret 98/1995, i ampliades pels supòsits ací indicats: habitatges aïllats; línies elèctriques i telegràfiques; xarxes d'abastament i sanejament d'aigües; instal·lacions de depuració d'aigües residuals destinades al servei d'habitatges i edificacions aïllades; agrupació de finques forestals i parcel·làries de qualsevol extensió; carreteres, camins i pistes forestals; introducció d'espècies animals i vegetals, excloses les d'ús agrícola i ramader estabulat; infrastructures de transport d'energia; canalització de cursos fluvials i regeneració de riberes.
Els camins i pistes forestals de defensa contra incendis i les vies d'extracció de fusta que suposen moviments de terres.
Actuacions relacionades amb l'explotació dels recursos vius diferents de les agrícoles, ramaderes i d'aprofitament forestal de pi o plantacions de ribera.
Instal·lacions i edificacions de caràcter turístic recreatiu: restauració, allotjaments, càmpings, àrees d'acampada, àrees recreatives, instal·lacions complementàries associades que no consumeixen volum (piscines, pistes de tennis, aparcament o semblants).
Construccions i edificacions públiques singulars, incloses les de defensa contra incendis.
Heliports, inclosos els que tinguen caràcter d'interés general.
Antenes, repetidors i altres elements de telecomunicacions.
Dipòsits d'aigua amb capacitat superior a 2000 m³
Construcció de preses o dics amb la finalitat d'embassar o desviar aigua, en actuacions de restauració hidrològico-forestal, o en qualsevol altra classe d'actuació
Pistes permanents de carreres i de proves per a vehicles, motoritzats o no.
En la Zona II, definida per l'article 75, concentracions parcel·làries de terrenys de cultiu amb la superfície compresa entre 5 i 25 Ha.
Sense perjudici dels criteris generals per a la declaració i estimació d'impacte ambiental que fixa el Decret 162/1990 s'estableixen els següents criteris específics que remarquen les particularitats del territori d'aquest PORN en relació al règim d'avaluació d'impacte ambiental, i que seran d'obligada atenció per als estudis d'impacte ambiental que es pogueren presentar a tràmit:
Considerar les característiques i els objectius de les diferents zones del PORN establertes al TÍTOL III, i identificar com afectarà l'activitat o projecte a aquestes zones.
Les reduïdes dimensions del territori d'aquest PORN fan molt importants les funcions de connexió del territori i dels processos ecològics amb les serres del seu entorn. Les activitats i projectes han de tindre en compte aquest aspecte, tractat també per l'article 30 a l'hora d'estimar els seus impactes.
Les activitats i projectes hauran d'especificar les possibles afectacions sobre les espècies animals i vegetals i els d'hàbitats d'especial interés en l'àmbit d'aquest PORN, definides a els articles 22 i 26.
En relació al procés de vigilància ambiental prevista pel Capítol IV del Reglament aprovat pel Decret 162/1990, l'òrgan competent en matèria d'espais naturals vetllarà pel compliment de les mesures establertes en les declaracions i estimacions d'impacte ambiental que es dicten en l'àmbit del PORN.
TÍTOL II. NORMES GENERALS D'ORDENACIÓ D'USOS I ACTIVITATS PER A LA CONSERVACIÓ DELS RECURSOS NATURALS.
Capítol I. Normes sobre protecció de recursos i del domini públic
Secció 1a. Protecció de les aigües
Article 14. Marc general per a la protecció de les aigües
La protecció de les aigües en l'àmbit d'aquest PORN es regirà amb caràcter general per la legislació marc existent al respecte, i de manera especial pel Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei d'Aigües (en endavant, Reial Decret 1/2001), i el Reial Decret 606/2003, de 23 de maig, pel qual es modifica el Reial Decret 849/1986, d'11 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament del Domini Públic Hidràulic, que desenvolupa els títols Preliminar, I, IV, V, VI i VII de la Llei 29/1985, de 2 d'agost, d'Aigües (en endavant, Reial Decret 606/2003)..
Article 15. Lleres, riberes i marges de barrancs i cursos fluvials
Es mantindran o es recuperaran les condicions naturals de les lleres, sense que estiga permesa la seua canalització permanent o dragat, amb excepció d'aquelles obres i instal·lacions existents degudament autoritzades i justificades pel seu interés públic, en les quals s'aplicaran tècniques de bioenginyeria fluvial, que asseguren la correcta integració al medi de les actuacions.
S'instarà a l'organisme de conca a procedir a la iniciació dels tràmits precisos per a la realització de l'amollonament i partició del les lleres públiques, definint-se les zones de servitud i policia i amb prioritat en els rius Polop i Barxell, i els barrancs de la Batalla, del Regall, dels Molins i de les Raboses.
En la zona de domini públic hidràulic, i en els marges inclosos en les zones de servitud i, si es considera convenient, de policia establerts en la legislació estatal corresponent, s'afavorirà la vegetació de ribera, no quedant permesa la transformació a cultiu dels terrenys actualment erms o destinats a usos forestals. Les tasques de neteja i desbrossament selectiu i la realització excepcional d'obres transversals de correcció hidrològica motivades pel risc o per la seguretat de persones o bens en cas d'avinguda, en els supòsits en què es consideren autoritzables en aplicació de la normativa específica d'aquest PORN, requeriran l'informe favorable previ de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
A l'empara del que estableix la legislació estatal de referència, no es podrà ocupar el domini públic hidràulic ni la seua zona de servitud per instal·lacions o construccions de qualsevol classe, permanents, o temporals, excepte aquelles degudament autoritzades i justificades pel seu interés públic. Queda prohibida, amb caràcter general, l'extracció d'àrids, exceptuant els casos necessaris per a obres autoritzades de condicionament o neteja de lleres. Tampoc és permesa la pastura de les lleres i riberes dels barrancs temporals que romanguen secs la major part de l'any, ni l'abocament o dipòsit permanent o temporal de qualsevol classe de residus sòlids, runes o substàncies de qualsevol naturalesa excepte en els casos de neteja, d'acord amb les disposicions d'aplicació. A aquests efectes, haurà de procedir-se a la clausura i segellat dels abocaments puntuals incontrolats existents en la zona.
En les riberes de rius, rambles i barrancs i en les masses d'aigua, les activitats i usos no prohibits per aquest PORN i que hagen de comptar amb autorització de l'organisme de conca, precisaran també, amb caràcter previ a aquesta, d'informe favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
Article 16. Abocaments d'aigües residuals
Els abocaments d'aigües residuals i els seus possibles efectes sobre les aigües superficials i subterrànies, venen regulats de manera general pel que disposa al respecte el Reial Decret 1/2001. Qualsevol classe d'abocament que haja de ser autoritzat per l'organisme de conca haurà d'anar acompanyat d'informe favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
No és permès l'abocament sense depurar, directe o indirecte, d'aigües residuals de qualsevol origen que puguen contaminar el domini públic hidràulic. Els anomenats sistemes de tractament natural (depuració verda) seran prioritaris en vivendes aïllades, grups de vivendes i xicotetes granges que no disposen de cap sistema de depuració en funcionament.
Per a la concessió de llicència urbanística relacionada amb qualsevol activitat que puga generar abocaments d'aigua de qualsevol naturalesa, exceptuant les autoritzades per connectar directament amb la xarxa pública de clavegueram, s'exigirà la justificació del tractament que s'haja de donar a aquests abocaments per evitar la contaminació de les aigües superficials o subterrànies, sense perjudici de l'autorització d'abocament que haja d'obtenir-se d'acord amb la legislació sectorial. El tractament d'aigües residuals serà tal que les aigües resultants no sobrepassen els límits establerts en la legislació sectorial.
Per a les activitats situades en les conques i immediatament aigües amunt del barranc de la Batalla, dels Canalons, i de l'àrea recreativa del barranc dels Molins, el risc significatiu de contaminació dels aqüífers càrstics, en contacte directe amb la llera fluvial, fa necessari que la justificació esmentada argumente adequadament les mesures de protecció que es prenguen per evitar aquest risc.
Article 17. Aigües subterrànies
No es permès d'establir pous, trinxeres, galeries o qualsevol dispositiu destinat a facilitar l'absorció pel terreny d'aigües residuals que puguen produir, per la seua toxicitat o composició química i bacteriològica, la contaminació de les aigües subterrànies.
La construcció de minidepuradores biològiques o d'oxidació total per al sanejament de vivendes aïllades i d'àrees recreatives només podrà ser autoritzada quan existisquen les garanties suficients que no suposen cap risc per la qualitat de les aigües superficials o subterrànies i existisquen raons justificades que impedisquen la seua connexió a la xarxa pública de clavegueram. Els titulars d'aquestes instal·lacions resten obligats a demostrar, quan en siguen requerits, el correcte estat de manteniment. No es permet la instal·lació de foses sèptiques en l'àmbit del present document.
Article 18. Captacions d'aigua
Sense perjudici d'allò establert en la legislació sectorial d'aplicació, l'obertura de pous o captacions d'aigua en l'àmbit del PORN, o la modificació dels existents, haurà de comptar amb informe previ de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals. Per a la sol·licitud d'aquest informe, l'interessat haurà d'espeficar la ubicació i característiques de l'actuació, així com aportar justificació tècnica suficient de que el volum d'aigua a extraure no provocarà repercussions negatives sobre el sistema hidrològic i sobre altres aprofitaments existents.
En l'explotació dels aqüífers es tendirà a ajustar les extraccions totals de l'any mitjà amb els recursos renovables estimats, amb l'objectiu de mantindre el nivell piezomètric el més estable possible.
Per a l'obtenció de llicència urbanística o d'obertura corresponent a activitats industrials i per a usos residencials, serà necessari justificar degudament, d'acord amb l'apartat 1, l'existència de la dotació d'aigua necessària.
Article 19. Fonts i brolladors
Les obres de qualsevol tipus que es pogueren portar a terme en l'àmbit immediat de les fonts i brolladors existents en la Font Roja, referides en l'annex a aquest PORN i aplegades al Plànol corresponent, hauran de garantir la seua permanència i respectaran la seua tipologia tradicional. Els possibles aprofitaments de les seues aigües hauran de garantir el manteniment d'un cabal de sortida mínim pel seu ús per les persones i la fauna salvatge.
En qualsevol cas, es podrà definir un radi de fins a 40 m a l'entorn de fonts i brolladors en els quals no siga permesa l'edificació ni les actuacions que pogueren perjudicar la qualitat de les aigües o el manteniment de l'aqüífer. Es podran autoritzar les obres, plantacions i altres actuacions destinades a millorar i adequar les àrees contigües per potenciar-ne l'ús públic.
Secció 2a. Protecció del medi i el patrimoni físic i natural
Article 20. Formacions geològiques
Els llocs d'interès geològic i les cingleres indicats al plànol de geologia i geomorfologia, i referits en l'annex corresponent del present document es mantindran sense modificacions en la seua estructura, per la qual cosa queda prohibida qualsevol activitat que pogués representar una degradació, deteriorament o limitació visual respecte a aquest patrimoni.
Article 21. Sòls
En les zones amb sòls degradats per l'erosió s'afavoriran totes aquelles actuacions que tendisquen a la seua conservació (recuperació de la coberta vegetal, restauració i manteniment de marges, bancals, murs de pedra i tanques arbustives, manteniment de cultius llenyosos, etc). Es podrà exigir a les explotacions ramaderes i forestals les pràctiques de conservació de sòls que es consideren oportunes en casos concrets en el què existesca una degradació constatada.
Es prohibeixen les transformacions i les tasques agrícoles que suposen un increment del risc d'erosió del sòl o suposen la seua eliminació, sense perjudici de la regulació que estableixen les normes particulars d'aquest PORN. En qualsevol cas, aquestes actuacions requeriran l'autorització de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
D'acord amb l'article 28 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2.168, de 21.12.93), en endavant Llei 3/1993, l'administració vetllarà, actuant si escau amb caràcter subsidiari, per l'estabilització i conservació dels terrenys situats en vessants aterrassades o abancalades que hagen deixat de ser conservades o s'abandonen com a sòls agrícoles, sense perjudici de la modificació de l'article 2 de la Llei 3/1993 fixada per l'article 32 de la Llei 10/1998, de 28 de desembre, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera, i d'Organització de la Generalitat (DOGV núm. 3404 de 31.12.98), en endavant Llei 10/1998.
Es prohibeix, amb caràcter general, la roturació de terrenys amb vegetació silvestre per establir noves àrees de cultiu sense perjudici de les disposicions de l'article 34.2, així com la utilització sobre terrenys no cultivats de mètodes de repoblació forestal diferents de l'aclotament o l'obertura de caselles.
No es permesa la realització d'aterrassaments de sòls, excepte en projectes de correcció de desnivells i obres per al control de l'erosió en sòls agrícoles.
Sempre que la realització d'una obra vaja acompanyada de la generació de desnivells per desmunt o terraplè, serà obligatòria la fixació d'aquests mitjançant repoblació vegetal amb espècies pròpies de la zona o elements naturals. Es podran permetre les actuacions d'obra civil sempre que siguen tractades mitjançant tècniques d'integració paisatgística o utilitzant murs de pedra d'acord amb el que disposa l'article 35.3.
Article 22. Formacions i espècies vegetals i de fongs
Es consideren formacions vegetals subjectes a les determinacions d'aquest PORN, totes aquelles que existeixen en l'àmbit afectat i que s'indiquen en l'annex corresponent d'aquest document, incloses les arvenses i ruderals associades a l'activitat agrícola.
Es consideren comunitats vegetals d'interès en l'àmbit d'aquest PORN, d'acord amb la classificació de la Directiva 92/43/CEE les següents: 5330 Matollars termomediterranis i pre-estèpics; 6110 Prats calcaris càrstics o basòfils de l'Alysso-Sedion albi; 6220 Zones subestèpiques de gramínies i anuals del Thero-Brachypodietea; 7220 Manantials petrificants amb formació de tuf (Cratoneurion); 8130 Desprendiments mediterranis occidentals i termòfils; 8210 Pendents rocoses calcícoles amb vegetació casmofítica; 9240 Rouredes ibèriques de Quercus faginea i Quercus canariensis; i, 9340 Alzinars de Quercus ilex i Quercus rotundifolia. La memòria informativa del present PORN indica diverses localitzacions d'aquestes comunitats, sense que tinga caràcter d'inventari detallat.
Es consideren espècies vegetals d'especial interés en l'àmbit d'aquest PORN, sense perjudici d'altres que es pogueren afegir, les següents:
a. Líquens: Gyalecta geoica, Opegrapha rufescens, Polychidium muscicola
b. Fongs: Agaricus fissuratus, Coprinus alopecia, Cortinarius bulbolatens, Cortinarius elegantior var. quercilis, Cortinarius suaveolens, Genea sphaerica, Hymenogaster olivaceus, Lactarius mairei, Lactarius mediterranensis, Melanogaster tuberiformis, Melanogaster variegatus i Volvariella caesiotincta
c. Plantes superiors: Acer granatense, Astragalus hispanicus, Armeria alliacea ssp. alliacea, Biscutella stenophylla ssp. stenophylla, Campanula viciosoi, Biscutella rosularis, Bufonia tuberculata, Cirsium valentinum, Centaurea mariolensis, Crepis albida subsp. scorzoneroides, Cytisus heterochrous, Erodium saxatile, Euphorbia isatidifolia, Daphne oleoides, Festuca gracilior, Festuca triflora, Fraxinus ornus, Galium valentinum, Globularia vulgaris ssp. valentina, Iberis carnosa ssp. hegelmaieri, Jasione foliosa, Juniperus thurifera, Linaria oligantha, Lathyrus pulcher, Leucanthemum gracilicaule, Linaria depauperata ssp. depauperata, Linaria cavanillesi, Rhamnus lycioides ssp. borgiae, Sideritis tragoriganum ssp. tragoriganum, Reseda valentina,, Sisymbrium laxiflorum,, Saxifraga corsica ssp. cossoniana, Quercus faginea, Quercus ilex ssp. rotundifolia, Salvia blancoana susp. mariolensis, Sarcocapnos saetabensis, Sorbus aria, Taxus baccata, Teucrium buxifolium ssp. thymifolium, Thymus piperella.
S'estableix el Catàleg d'Arbres Monumentals del Carrascar de la Font Roja, que abasta l'àmbit del PORN, i queda constituït inicialment pels arbres que es detallen en l'annex corresponent. Queda prohibida la tala d'aquests exemplars, que es regiran per una gestió i un manteniment regulars, i per les actuacions de millora dels exemplars i del sòl que siguen necessàries, per assegurar la seua pervivència. Oportunament es redactarà un document complet que podrà ampliar o modificar els exemplars inclosos al catàleg, a més d'establir fitxes detallades de conservació i protecció de cada exemplar d'arbre monumental catalogat.
Article 23. Tala i recol·lecció de vegetals i fongs
Queda prohibida la recol·lecció, el dany o la mutilació dels exemplars de les espècies vegetals i fúngiques recollides en l'article 22, i l'alteració dels indrets que continguen les comunitats vegetals aplegades al mateix article, excepte autorització expressa de la Conselleria competent en medi ambient, per raons fitosanitàries, per a la millora de les formacions arbrades, per a la reproducció d'espècies vegetals o per a investigació. Sota un estudi científico-tècnic previ, específic per a l'espècie que corresponga, i que demostre la viabilitat d'un aprofitament sostenible, es podrà practicar la recol·lecció de plantes silvestres d'interès medicinal, previ informe favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals i amb l'autorització expressa de l'òrgan gestor del parc natural.
Tret dels camps de cultiu, la recol·lecció total o parcial de tàxons vegetals per a fins comercials requerirà autorització expressa de l'administració forestal previ informe favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals i, quan els tàxons ho requerisquen, de l'òrgan competent en matèria d'espècies protegides, d'acord amb l'Ordre de 20 de desembre de 1985, de la Conselleria d'Agricultura i Pesca, sobre protecció d'espècies endèmiques o amenaçades (DOGV núm. 336, de 3.2.86), en endavant Ordre de 20 de desembre de 1985. En la sol·licitud d'autorització hauran de constar l'espècie a recol·lectar, la quantitat de exemplars o equivalent en pes, el període i àrea de recol·lecció, les parts del vegetal a recollir, i el mètode de recollida.
La tala d'arbres amb la finalitat de l'aprofitament forestal, que només podrà afectar a pins i xops, i requerirà l'autorització de l'administració forestal amb un informe previ favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals i, quan els tàxons ho requerisquen, de l'òrgan competent en matèria d'espèices protegides, d'acord amb l'Ordre de 20 de desembre de 1985. La tala de carrasca, galer, fleix, auró, i teix, d'acord amb el punt 1, només es podrà autoritzar per raons fitosanitàries o per a la millora de les formacions arbrades.
Es permetrà la recol·lecció popular de fruits i llavors i la sega de plantes silvestres de consum tradicionals (com per exemple bolets, mores, etc.), sempre que existisca consentiment tàcit del propietari i sense prejudici del punt 1 anterior, tenint en compte l'Ordre de 16 de setembre de 1996, de la Conselleria d'Agricultura i Medi Ambient, per la qual es regula la recol·lecció de bolets i altres fongs en el territori de la Comunitat Valenciana (DOGV núm 2.870, de 15.11.96) i les limitacions específiques que l'òrgan competent en matèria d'espais naturals puga establir quan resulte perjudicial per la seua intensitat o per altres causes negatives per la flora o la fauna.
Article 24. Gestió general de la vegetació
Els treballs de regeneració i recuperació de la coberta vegetal tindran per objectiu la formació i potenciació de les comunitats vegetals naturals característiques de l'àmbit del PORN, en les seues diferents fases de desenvolupament. Les espècies herbàcies, arbustives i arbòries que pertanyen a les formacions naturals seran utilitzades per accelerar el dinamisme de la vegetació, la protecció del sòl i el proveïment de recursos genètics de la vegetació.
No es permetrà la introducció i repoblació amb espècies exòtiques, entenent aquestes com a tota espècie, subespècie o varietat que no pertanya o haja pertangut històricament a la vegetació silvestre de l'àmbit del PORN. Quan aquestes espècies estiguen destinades a jardins públics o àrees cultivades s'haurà de garantir el control de l'espècie evitant la seua invasió a l'àmbit del PORN; en qualsevol cas, es prohibeix la plantació d'espècies de reconegut caràcter invasor, i concretament de Ailanthus altissima i Opuntia gr. bigelowii.
D'acord amb l'article 72 i següents del Decret 98/1995, és obligatòria l'autorització de l'administració forestal per realitzar qualsevol modificació de l'estructura vegetal d'una finca forestal (aclarides, talls de millora i sanejament, podes de formació, neteges, tales, etc.), a excepció de l'aprofitament de coníferes per a llenya, on és suficient la comunicació prèvia. La sol·licitud d'autorització s'acompanyarà d'un document en què s'especifiquen les accions que es vulguen dur a terme i al qual s'haurien d'ajustar els treballs a realitzar. Les actuacions que requereixen autorització hauran de comptar amb l'informe previ favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
La introducció i reintroducció d'espècies autòctones que no existisquen actualment a la zona i la manera de realitzar-la, requerirà un pla de reintroducció, d'acord amb els criteris establerts per la Unió Internacional de Conservació de la Natura (UICN), a més de l'autorització de la conselleria competent en medi ambient.
Article 25. Gestió específica de les formacions vegetals
Sense perjudici dels criteris que establisca el Pla Forestal del Carrascar de la Font Roja indicat a l'article 39 d'aquestes normes, i dels criteris de gestió de les finques privades, les condicions per a la gestió de les formacions vegetals seran les que s'indiquen en aquest article.
CARRASCAR/GALERAR: Al bosc de carrasca es promourà el bosc alt irregular i amb heterogeneïtat de classes diamètriques fins a diàmetres majors de 40-45 cm. Quan hi haja falta d'exemplars de gran diàmetre i dominen les soques rebrotadores, s'efectuarà una selecció de rebrots, deixant els 2-3 troncs principals per cada soca. L'aclarida no haurà de ser superior al 10% de l'àrea basal total. En qualsevol cas només s'intervindrà sobre exemplars de Quercus ilex rotundifolia, i no seran objecte de selecció les altres d'espècies arbòries presents. Quan s'aconseguisca el bosc alt irregular s'afavorirà la regeneració natural de la vegetació per llavor o aglà, sense intervenció humana.
PINEDES DE PI BLANC PER TRANSFORMAR. A les pinedes on l'objectiu siga la transformació a carrascars, es planteja el canvi d'espècie dominant en un horitzó al voltant dels 35 anys. Per efectuar el canvi cal aplicar tècniques de progressiva eliminació d'arbustos colonitzadors (Cistus, Erica, Genista, Ulex,) i d'aclarides successives de la pineda cada 15 anys mantenint el sotabosc típic i els exemplars joves de carrasca. L'aclarida de pins no haurà de superar el 20% de l'àrea basal total, procurant que els pins que arriben al moment final de substitució tinguen un diàmetre superior als 30 cm en el moment de la tala. Quan el sotabosc siga deficient en les espècies a afavorir, o hi haja baixa regeneració per llavor, pot ser necessària la reforestació amb espècies de plannifolis (arbres i arbustos) o mixtes de coníferes i plannifolis.
PINEDES DE PI BLANC PER MANTINDRE. Només a les pinedes de producció es mantindran les pràctiques de control del sotabosc, però mantenint l'estructura del bosc. Els pins haurien d'arribar a un diàmetre superior als 25-30 cm per a un torn de tala de 60 anys, amb densitats entre 400800 peus/Ha, i aclarides regulars de millora de la massa. Aquesta tècnica no es pot practicar de forma general a totes les pinedes, ni realitzar-se en àrees de gran extensió. Cal crear mosaics d'àrees extenses de regeneració de plannifolis, i per això es mantindran intactes els exemplars de carrasca que apareguen en les masses de pineda, amb l'objectiu de facilitar possibles transformacions en un futur a llarg termini.
MATOLLARS I CARRASCARS XÈRICS. Atés les limitacions edàfiques i climàtiques de la majoria de localitats d'aquestes formacions, el seu manteniment com a vegetació protectora és el criteri principal d'intervenció. En general no es practicaran actuacions d'aclarida o estassada, si no és per motius sanitaris. La pastura controlada pot ser oportuna per al manteniment i la diversificació d'aquestes formacions, així com la plantació d'espècies arbòries a xicoteta escala i en localitzacions on es donen les millors condicions climàtiques i edàfiques possibles dins les limitacions existents. Els matollars resultants d'incendi en zones anteriorment forestades no seguiran aquests criteris, si no que en ells es promourà la dinàmica cap a formacions arbrades.
Article 26. Espècies animals
Es consideren espècies animals d'especial interés en l'àmbit del PORN, sense perjudici d'altres que es pogueren afegir, les següents:
a. Invertebrats: Aphodius cervorum, Thorectes valencianus, Pseudolucanus barbarossa, Merodon bolivari, Merodon unguicornis, Pipiza lyneborgi, Psilota anthracina, Brachypalpus valgus, Chrysotoxum parmense, Paragus hermonensis, Crocallis albarracina, Cydia semicinctana, Nomisia perpusilla i Zodarion costablancae.
b. Vertebrats: Pleurodeles waltl, Mauremys leprosa, Natrix natrix, Hieraetus fasciatus, Aquila chrysaetos, Falco peregrinus, Bubo bubo, Accipiter gentilis, Accipiter nisus, Asio otus, Felis sylvestris, Mustela putorius, Rhinolophus mehelyi, Myotis capaccinii, Rhinolophus ferrum-equinum, R. euryale, Myotis myotis, M. nattereri, i Miniopterus schreibersi.
En qualsevol cas, s'haurà de respectar la normativa establerta en les disposicions autonòmiques i estatals que resulten d'aplicació..
Article 27. Protecció de la fauna salvatge
En aplicació de l'article 26.4 de la Llei 4/1989, no són permeses amb caràcter general, i significativament per les espècies indicades en l'article 26 d'aquestes Normes, les activitats que pogueren comportar la destrucció o deteriorament irreversible de la fauna salvatge tals com la destrucció de nius i caus, comerç d'ous i exemplars, eliminació excessiva de la capa orgànica del sòl, etc.
Es fomentaran les mesures oportunes de cara a la conservació i millora de les poblacions de les espècies animals d'interès de l'àmbit del PORN, amb prioritat per aquelles mesures que puguen afavorir un major nombre d'espècies a la vegada.
Les autoritzacions excepcionals per al control de la població d'espècies potencialment perjudicials per a l'agricultura, la ramaderia, boscos, caça, pesca, fauna silvestre o salut pública, mitjançant qualsevol procediment de captura o mort (batudes, esperes, mètodes massius o no selectius, etc.), requeriran l'informe favorable previ de la conselleria competent en medi ambient. L'òrgan gestor del parc natural realitzarà un estricte seguiment i control d'aquestes autoritzacions.
Sense prejudici del que s'estableix a l'article 62 d'aquestes normes respecte a la circulació de persones i vehicles, per evitar molèsties a la fauna durant la seua època de reproducció, els aprofitaments forestals, tractaments selvícoles i altres activitats potencialment pertorbadores es realitzaran des del mes d'agost al mes de febrer, tots dos inclosos, excepte en aquells llocs on es tinga constància de la cria d'espècies primerenques (grans àguiles, brúfols, teixó, fagina,...) on tampoc es permetrà ni al mes de gener ni al mes de febrer. Excepcionalment es podrà autoritzar altres períodes d'execució diferents amb l'informe previ favorable de l'òrgan competent en matèria d'espècies protegides.
A partir de les indicacions formulades al plànol núm. 5, d'àrees d'interés per a la fauna, i dels nous treballs detallats que es puguen portar a terme, s'establiran mesures correctores per a la fauna que milloren la permeabilitat de les carreteres que delimiten el PORN. D'acord amb les disponibilitats pressupostàries i les prioritats que s'establisquen per la importància de l'impacte sobre la fauna, s'executaran les obres de correcció per les administracions titulars de les carreteres o por l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
Article 28. Repoblació o alliberament d'animals
No es podran repoblar o alliberar espècies animals exòtiques, entenent com a tal tota espècie, subespècie o varietat que no pertanya o haja pertangut històricament a la fauna de l'àmbit del PORN, excepte la utilització d'espècies per al control biològic de plagues que realitze o autoritze l'administració competent en aquest camp, amb l'informe previ favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
En relació a les espècies autòctones catalogades i protegides, de conformitat amb el que es disposa a les normes legals d'aplicació, la introducció i reintroducció d'espècies o el reforçament de poblacions i la manera de realitzar-les, requerirà un pla de reintroducció, d'acord amb els criteris establerts per la Unió Internacional de Conservació de la Natura (UICN).
Article 29. Tancaments de finques
Es defineixen com a tanques no penetrables tots aquells tancaments en xarxa metàl·lica o estructura metàl·lica rígida oberta, i d'obra de construcció amb acabats arrebossats o llisos, que no puga creuar lliurement la fauna salvatge. Es defineixen com a tanques penetrables les vegetals, les de fusta, les de pedra seca i les d'obra de construcció que es puguen escalar (en els dos últims casos quan no tinguen complements metàl·lics o de vidre no penetrables) que pot creuar lliurement la fauna salvatge.
Les tanques penetrables són admeses en tot l'àmbit d'aquest PORN, sense perjudici de les normes particulars.
Sense perjudici de les normes particulars, només es podran utilitzar tanques no penetrables destinades a la protecció d'edificacions o instal·lacions quan la superfície tancada no siga superior a 1 hectàrea. Per a longituds superiors caldrà utilitzar un tancament penetrable en un mínim del 50% de la longitud total del tancament. Igualment, i en aquelles zones en què es considere autoritzable en raó de la normativa particular, la instal·lació de tancats per a l'aprofitament ramader extensiu o per a la protecció de cultius que afecten a superfícies superiors a 1 hectàrea només es permetrà, amb caràcter excepcional, quan l'òrgan competent en matèria d'espais naturals considere admissible el seu impacte sobre el paisatge, la vegetació i la fauna silvestre. Per a això caldrà informe favorable de l'esmentat òrgan, amb caràcter previ a la llicència urbanística o autorització, si cal.
En la franja de servitud pública de les vies de comunicació, i quan siga justificat pel risc d'atropellament de la fauna, seran admeses les tanques no penetrables de qualsevol longitud, preferentment acompanyades de mesures canalitzadores de la fauna cap als passos elevats o inferiors d'aquestes vies de comunicació, d'acord amb l'article 60.4 d'aquestes Normes.
Es fomentarà que els tancaments preexistents prenguen les mesures oportunes per complir amb el que disposa aquest article.
Article 30. Manteniment dels processos ecològics del territori
La gestió agrària, forestal, turística i urbanística del territori del PORN, efectuada per les administracions i la propietat privada, haurà de vetllar per al manteniment d'un mosaic heterogeni de boscs, matollars, cultius, prats i erms, tot evitant una excessiva fragmentació d'aquests diferents usos en unitats de xicotetes dimensions.
No s'admetrà la reducció d'extensió de les masses forestals actualment existents, ni la destrucció permanent dels marges herbacis i arbustius dels cultius que utilitza la fauna per al trànsit, com a hàbitat i per a l'alimentació, sense perjudici dels aprofitaments forestals regulats per l'article 41.
Es fomentarà el manteniment i la creació de noves masses forestals de 1-3 Ha en les zones dominades per cultius, quan aquestes masses estiguen separades de més de 500 m. d'altres existents, amb l'objectiu de crear passeres funcionals per als éssers vius.
Les avaluacions d'impacte ambiental, regulades per l'article 13, i els projectes i els plans que es porten a terme, tindran en consideració els efectes positius o negatius que puguen representar de cara al manteniment de processos ecològics tals com els cicles i la circulació de matèria orgànica, aigua o nutrients, i les interaccions entre organismes com la depredació, la competència, el mutualisme, la participació en xarxes tròfiques, l'intercanvi d'individus, o la selecció natural.
Secció 3a. Protecció del patrimoni humà
Article 31. Patrimoni històric i cultural
En l'àmbit del present PORN la protecció del patrimoni històric i cultural, inclòs el patrimoni arqueològic i paleontològic es regirà per allò que disposa la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià (DOGV núm. 3267, de 18.06.98).
S'estableix el Catàleg del Patrimoni Històric i Cultural del Carrascar de la Font Roja, que abasta l'àmbit del PORN, per a catalogar tots aquells elements del patrimoni humà que requereixen una protecció específica i programes de restauració. Inicialment s'inclouen al catàleg totes les caves de la serra del Menejador i el Mas de Tetuan, indicats al Plànol d'Elements i conjunts d'interés cultural. La resta d'elements que integraran el catàleg es determinaran en el moment de redactar un document detallat que fixarà prioritats per a la conservació, restauració i promoció dels diferents elements catalogats, a més de determinar criteris de gestió i d'actuació. Queda prohibida la destrucció o alteració voluntària dels elements inclosos al Catàleg.
Article 32. Vies pecuàries
1. Las vies pecuàries existents en l'àmbit del PORN estaran subjectes al que disposen la Llei 3/1995, de 23 de març, de Vies Pecuàries (BOE núm 71, de 24.03.95) i el reglament que la desenvolupe, a l'article 17 de la Llei 11/94, i a les directrius establertes en aquest PORN.
2. La denominació i característiques de les vies pecuàries existent en l'àmbit del present document corresponen a l''establerta en les seues respectives classificacions per als termes municipals d'Ibi (27 d'abril de 1976, BOE de 14.07.76) i Alcoi de (16 de febrer de 1993, DOGV núm. 2.021 de 11.05.93).
3. Els trams de totes les vies pecuàries que travessen l'Àrea d'amortiment en terrenys qualificats com a Sòl No Urbanitzable d'Especial Protecció en el moment d'aprovar-se aquest PORN, mantindran aquesta qualificació en el futur.
4. L'administració competent vetlarà pel manteniment de les vies pecuàries existents com a espais d'ús ramader. A més a més, s'hauran de realitzar les inversions necessàries per adequar les vies pecuàries a les seues funcions de corredors ecològics i al seu ús educatiu i recreatiu.
5. Tenint en compte el seu interés per a motius d'ús ramader, de conservació del paisatge i la natura, educatius, recreatius i la seua utilitat per a connectar el Carrascar de la Font Roja amb altres espais naturals protegits es declararan d'interès natural en l'àmbit del PORN les següents vies, indicades també en el Plànol de Vies pecuàries:
Canyada Reial d'Alcoi, (Alcoi), en tota la seua extensió
Canyada del Port (Alcoi), entre la unió amb la Sendera de Barxell als Plans i el límit sud del PORN al barranc del Regall
Assagador de Barxell als Plans (Alcoi), en tota la seua extensió
Assagador de Blai-Giner al Regadiu, des d'El Salt al límit est del PORN
Assagador del Coll de Guerra al Regadiuet (Alcoi), en tota la seua extensió
Assagador del Pinar (Alcoi), en tota la seua extensió
Assagador de Vistabella (Alcoi), en tota la seua extensió
Assagador del riu Polop als Comellars (Alcoi), en tota la seua extensió
Assagador de Troncal (Alcoi Ibi), en tota la seua extensió, entre la unió amb l'assagador de la Venta dels Cuernos i el límit nord del PORN
Assagador de la Venta dels Cuernos (Alcoi) o del Camí Vell de Xixona (Ibi), en tota la seua extensió.
6. D'acord amb el que es disposa a l'article 17 de la Llei 11/1994, les vies pecuàries de l'àmbit del PORN que es cataloguen d'interés natural segons l'apartat anterior s'inclouran en el Catàleg de Vies Pecuàries d'Interés Natural de la Comunitat Valenciana, i no es poden declarar innecessàries, ni alienar-se o dedicar-se a altres usos, fins i tot en el supòsit d'haver perdut la utilitat per al trànsit del ramat o les comunicacions agràries.
Capítol II. Normes sobre regulació d'activitats i infrastructures
Secció 1a. Agricultura i ramaderia
Article 33. Definició d'agricultura i ramaderia
Es consideraran activitats agrícoles o ramaderes les activitats relacionades directament amb el cultiu de la terra i la cria, reproducció i aprofitament d'espècies animals domesticades.
Article 34. Classes i activitats de cultiu
Les disposicions particulars referents a l'activitat agrícola en les diferents zones del PORN s'apleguen a les Normes particulars definides en el TÍTOL III.
Es considera compatible en l'àmbit del PORN el manteniment de les activitats agrícoles que s'han vingut registrant legalment en el moment de l'aprovació del PORN, tant en règim de secà com en el de regadiu. Es podrà autoritzar, per l'òrgan competent en matèria d'espais naturals, la nova posta en cultiu dels antics camps abandonats per l'aprofitament agrícola, ramader o per a sembres per alimentar la fauna silvestre. La sol·licitud d'autorització indicarà la naturalesa dels cultius, la localització concreta dels camps, la disponibilitat de l'aigua necessària per al cultium si fora el cas, i les tasques agrícoles previstes de portar a terme, inclosa la fertilització i els tractaments fitosanitaris.
El cultiu de plantes aromàtiques i medicinals té caràcter prioritari per al manteniment de l'activitat i el paisatge agrícola. L'administració donarà suport a la implantació d'aquesta activitat afavorint l'associació entre els productors, facilitant la producció de plançó, promovent la certificació com a cultiu ecològic, i difonent l'activitat entre els ciutadans. En idènitc sentit, es considera prioritari per al manteniment de l'activitat agrícola el cultiu d'espècies i varietats tradicionals de la zona, com ara les utilitzades en alguns àmbits del parc natural (Crataegus azarolus, Ziziphus jujuba, Sorbus domestica, etc).
La conselleria competent en medi ambient impulsarà l'adopció de models d'explotació agrícola ecològics i compatibles amb la conservació ambiental. Per a això, i en col·laboració amb la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, prestarà suport tècnic als agricultors ubicats en l'àmbit del PORN que ho sol·liciten i proporcionarà informació a aquests sobre les línees d'ajuda existents per aplicar programes agroambientals.
No es permès el cultiu sota plàstic, en hivernacle o túnel, excepte els vivers de producció de planta agrícola, forestal o ornamental i els cultius ecològics que es permeteren en l'àrea d'amortiment definida per l'article 5 d'aquestes Normes, previ informe favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals en el que s'avaluarà el possible impacte paisatgístic.
L'ús de productes fitosanitaris haurà d'ajustar-se a les normes i plans sectorials que els siguen d'aplicació, d'acord amb els períodes, limitacions i condicionaments establerts pels organismes competents. En qualsevol cas, en l'àmbit del PORN es prohibeix l'ús de productes fitosanitaris inclosos en la categoria toxicològica C per a la fauna terrestre. Igualment, a les zones que poden considerar-se com a humides d'acord amb l'articulo 3r de l'Ordre del Ministeri d'Agricultura, de 9 de desembre de 1975, per la qual es reglamenta l'ús de productes fitosanitaris per prevenir danys a la fauna (BOE de 19.12.75), està prohibit l'ús de fitosanitaris de la categoria C per a la fauna aquícola. L'ús de mitjans aeris en l'aplicació de productes fitosanitaris requerirà informe favorable per part de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
La construcció de magatzems i instal·lacions agrícoles només serà permesa en l'Àrea d'amortiment, havent-se de justificar la seua necessitat. Les condicions sobre les edificacions (parcel·la mínima, edificabilitat, alçada i altres) s'estableixen en l'article 56 d'aquestes normes. Aquestes condicions hi seran també d'aplicació a l'ampliació i millora de les instal·lacions associades a explotacions existents.
Article 35. Conservació dels terrenys cultivats
D'acord amb l'article 21.4, els terrenys forestals existents en l'àmbit del PORN, definits genèricament per la Llei 3/93, modificada en el seu article segon per l'article 32 de la Llei 10/1998, no es podran transformar en agrícoles ni ser considerats com a tals.
En relació als terrenys agrícoles enclavats en zones forestals, i en particular aquells que el Pla de Prevenció d'Incendis Forestals considere com a àrea tallafocs, la Conselleria competent en medi ambient habilitarà els mecanismes oportuns per afavorir-ne el manteniment pels seus valors ecològics i paisatgístics i de protecció davant l'erosió i els incendis forestals.
Els marges de pedra funcionals o enrunats associats a antics bancals o per la correcció de processos erosius en terrenys agrícoles o marges de pistes i carreteres, són d'especial interés en l'àmbit del PORN. Les pedres que s'utilitzen per a la seua restauració hauran de provenir de pedreres legalitzades, i hauran de tindre textura porosa per facilitar l'assentament de vegetació. Els marges es construiran sense rejuntar la cara exterior, i fent sortints regulars pels quals puga escalar la fauna. Es procurarà que l'estructura del mur tinga galeries naturals per a xicotets mamífers, mitjançant la col·locació de tubs a diferents altures que es retiraran una vegada consolidat el mur.
Article 36. Ramaderia
Per considerar-se compatible amb els objectius de protecció d'aquest PORN, es permet amb caràcter general l'activitat ramadera practicada de forma extensiva, sense perjudici del que establisquen les normes particulars del PRUG en determinades zones de l'àmbit del Parc Natural del Carrascar de la Font Roja. L'autorització inclou les àrees de tallafoc, sense perjudici del que disposa l'apartat 2 del present article.
L'activitat ramadera no és permesa en aquelles zones que, en ordre a una especial protecció a causa del seu fort índex d'erosió o a la presència d'espècies que puguen resultar perjudicades per la pràctica ramadera, siguen delimitades per l'òrgan competent en matèria d'espais naturals. Així mateix, d'acord amb l'article 159.2 del Decret 98/1995 no es podrà destinar al pastoreig durant un període de cinc anys els terrenys forestals afectats per incendis.
L'aprofitament de pasturatge i recursos cinegètics haurà de limitar-se quan es puga derivar un risc per a la conservació dels sòls o existisquen arbres joves, especialment en zones repoblades o en procés de regeneració.
L'òrgan competent en matèria d'espais naturals podrà establir les limitacions que considere necessàries per a garantir la compatibilitat de l'aprofitament ramader amb la protecció i el manteniment dels processos ecològics de la Font Roja, amb especial èmfasi en definir les zones indicades al punt anterior, evitar el sobrepasturatge, i fer un seguiment de les pastures que pogueren portar-se a terme en àrees de tallafocs
Les noves construccions o les ampliacions d'instal·lacions ja existents vinculades a l'aprofitament ramader de caràcter extensiu requeriran autorització de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals. La instal·lació de recintes de guarda de bestiar únicament podrà autoritzar-se sobre camps de cultiu. A l'àmbit del parc natural, sense perjudici del que dispose el PRUG, únicament seran permesos els recintes de guarda, quedant prohibit qualsevol altre classe d'instal·lació ramadera.
Les noves construccions o les ampliacions d'instal·lacions ja existents vinculades a explotacions ramaderes de caràcter intensiu, únicament podran realitzar-se en l'Àrea d'amortiment. Les dites construccions o ampliacions quedaran sotmeses a les condicions sobre les edificacions (parcel·la mínima, edificabilitat, alçada i altres) que s'estableixen en l'article 56 d'aquestes normes, i al procediment d'Avaluació de l'Impacte Ambiental, d'acord amb l'article 13. A més a més, tant l'explotació com el sistema de depuració indicat al punt següent, requeriran autorització de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
Les instal·lacions ramaderes intensives també hauran de comptar amb un sistema de depuració de residus i emissions i complir allò especificat en la Llei 3/1989, de 2 de maig, d'activitats classificades (DOGV núm. 1057, de 4.5.89).
Secció 2a. Activitat forestal
Article 37. Marc general per a l'activitat forestal
L'activitat forestal en l'àmbit d'aquest PORN es regirà de manera general per les disposicions de la Llei 3/93, modificada en el seu article segon per l'article 32 de la Llei 10/1998. i del Decret 98/1995, sense perjudici de les demés disposicions d'aquesta secció.
Article 38. Terrenys forestals
Es declararan de Domini Públic pel Consell de la Generalitat als efectes previstos en la legislació forestal, els terrenys forestals de propietat pública inclosos en l'àmbit del PORN.
Es declararan com a Monts Protectors aquells terrenys forestals de propietat privada que complisquen els requisits establerts a l'article 22.1 del Decret 98/1995.
L'òrgan competent en matèria d'espais naturals proposarà la declaració com a Zona d'actuació urgent (ZAU) aquells terrenys forestals on es done algun dels supòsits previstos per l'article 59 del Decret 98/1995.
En els Catàlegs de la Comunitat Valenciana de Monts de Domini Públic i d'Utilitat Pública, i de Monts Protectors, s'haurà de fer constar l'afecció total o parcial dels terrenys catalogats en l'àmbit del present PORN.
Les possibles adquisicions de terrenys per part de la conselleria competent en medi ambient o per altres administracions o entitats privades interessades en la conservació de la natura, per a incrementar la superfície de serra pública mitjançant compra venda, permuta, donació, herència o llegat i mitjançant qualsevol altre procediment, podrà prioritzar els següents criteris:
Terrenys d'alt valor ecològic.
Terrenys inclosos en zones d'alt risc d'erosió.
Terrenys que actualment es troben en estat de degradació per efecte d'incendis o inadequada gestió i compten amb un elevat potencial ecològic per a la seua regeneració.
Terrenys enclavats o limitants amb terrenys de propietat de la Generalitat.
Terrenys que continguen fauna o flora d'especial valor.
Terrenys declarats com a muntanyes protectores.
De conformitat amb l'article 103 del Decret 98/1995 l'administració iniciarà les acciones oportunes per a incorporar al patrimoni de la Generalitat els terrenys forestals o agrícoles abandonats, que no es troben inscrits en el Registro de Propietat.
S'haurà de procedir en el terme més breu possible a la delimitació i fitació dels terrenys forestals de propietat pública existents en l'àmbit d'aquest PORN. En aquells monts públics ja termenejats i afitats a l'entrada en vigor del present Pla, es procedirà a la revisió de les fites i la seua restitució en cas necessari.
Article 39. Ordenació de monts
L'Administració competent en matèria forestal, de forma coordinada amb la responsable dels espais naturals protegits, redactarà un Pla Forestal del Carrascar de la Font Roja que, en el seu cas, concretarà les determinacions del Pla General d'Ordenació Forestal de la Comunitat Valenciana per al conjunt de l'àmbit d'aquest PORN, i serà coherent amb el Pla forestal de la Serra Mariola en els llocs on siguen confrontants. El Pla forestal delimitarà àrees d'actuació constituïdes per superfícies forestals homogènies susceptibles d'una gestió comuna. Per a cada una d'aquestes àrees s'establiran les prevencions i determinacions precises per a definir, si cal, el seu règim d'aprofitament, criteris per a la seua conservació i manteniment de la biodiversitat, o, si escau, conversió a carrascal en el cas de pinedes, criteris per al manteniment de processos ecològics en general, i de connexió biològica en particular, criteris per a la protecció contra incendis. El pla forestal fixarà també els terminis per a la seua revisió.
L'ordenació forestal pública i privada contemplarà la possibilitat d'utilitzar espècies de fusta noble, com el cirer, la noguera o altres que pogueren ser d'interés de cara a cercar alternatives innovadores als aprofitaments actuals. Les plantacions d'aquestes espècies es podran admetre en terrenys d'ús agrícola, previ informe favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
En totes les masses forestals (de producció, conservació i reserva) es mantindrà un número de peus vells o morts (3-4% de l'àrea basal total, o 3-5 exemplars adults/Ha) per a crear hàbitats per a la fauna.
Article 40. Repoblació forestal
Sense perjudici de l'article 13, la repoblació de terrenys forestals no catalogats a iniciativa dels seus titulars, haurà de comptar amb l'autorització de l'òrgan competent en matèria forestal amb l'informe previ favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals protegits.
D'acord amb l'article 63 del Decret 98/1995, en el cas de monts catalogats serà necessari redactar un projecte de repoblació que haurà de ser aprovat per l'administració forestal. Aquests projectes de repoblació hauran de comptar amb l'informe previ favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals protegits. Els projectes de repoblació es redactaran, seguint les directrius establertes a l'Ordre de 16 de maig de 1996, de la Conselleria d'Agricultura i Medi Ambient, per la qual s'aproven les directrius tècniques bàsiques per a les actuacions de forestació o repoblació forestal en la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2.780, de 28.06.96), en endavant Ordre de 16 de maig de 1996.
El material vegetal utilitzat en les repoblacions haurà de complir els requisits exigits a l'annex II de l'Ordre de 16 de maig de 1996, així com en l'Ordre de 19 de febrer de 1997, de la Conselleria d'Agricultura i Medi Ambient, per la qual s'estableixen les normes relatives a la procedència i els patrons de qualitat dels materials de reproducció que s'utilitzen amb finalitats forestals en el territori de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2.946, de 06.03.97) Així mateix, haurà de procedir d'una Regió o Domini de Procedència (definides en la norma abans esmentada) que incloga el territori on es realitzarà la repoblació, tenint en consideració l'existència de viver propi de planta forestal en el Parc natural del Carrascar de la Font Roja.
Article 41. Aprofitaments forestals
Els aprofitaments forestals en l'àmbit del PORN hauran d'ajustar-se al que es disposa en la legislació sectorial, i en el Pla Forestal del Carrascar de la Font Roja.
D'acord amb l'article 27, els aprofitaments i tractaments forestals es realitzaran entre els mesos d'agost a febrer, ambdós inclosos, per evitar el destorb de la comunitat d'ocells. Excepcionalment, aquestes dates podran ser modificades per la conselleria competent en medi ambient si existeixen raons justificades i es comprova la no afecció a espècies considerades com a especialment sensibles.
No es permetran les tales a arreu o aclarides intensives, excepte per raons fitosanitàries, d'instal·lació d'infrastructures, de creació de franges de protecció, de neteja de corredors de línies elèctriques, o altres actuacions que contemplen el Pla Forestal del Carrascar de la Font Roja o el Pla de prevenció d'incendis indicat a l'article següent. S'exclouen d'aquesta prohibició els cultius de xops en ribera, així com els cultius forestals industrials sobre sòl agrícola.
L'extracció de productes es realitzarà exclusivament a través de vies autoritzades per l'administració forestal amb l'informe previ favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals, sense perjudici del que disposa l'article 13 d'aquestes Normes. Aquestes vies de desemboscar hauran de coincidir preferentment amb camins preexistents, tindre la mínima pendent possible i afectar en la menor mesura possible a la vegetació. L'extracció es realitzarà prioritàriament mitjançant arrossegament amb matxos, cable aeri o helicòpter o altres mètodes moderns que minimitzen els danys sobre el sòl i la vegetació. Amb la finalitat de reduir el risc d'erosió i l'alteració paisatgística s'exigirà al promotor l'aplicació de mesures de restauració sobre la via de desemboscar una vegada finalitzada l'extracció.
Els aprofitaments en monts públics hauran de realitzar-se de manera que els beneficis revertisquen en la població local. Les entitats públiques titulares del mont estan obligades a invertir al menys el 30% del benefici econòmic obtés amb aquests aprofitaments en l'ordenació i millora de les masses forestals.
Com a part inseparable de l'aprofitament, el beneficiari queda obligat a l'eliminació total dels residus procedents de tala, mitjançant trituració o estellat i incorporació immediata al terreny.
La fusta i llenya d'interés comercial procedent de treballs selvícoles o aprofitaments forestals haurà de ser retirada en un terme màxim de 2 mesos des de la finalització dels treballs. En cas de risc elevat d'incendi o plagues que puguen afectar a la vegetació, podrà exigir-se la retirada o eliminació immediata de les acumulacions de fusta i llenya en el mont.
Per les dimensions de l'àmbit del PORN i la disponibilitat d'accessos viaris les construccions i instal·lacions permanents vinculades a l'explotació forestal no seran admeses. S'admetran les casetes temporals, que s'hauran de retirar immediatament finalitzada l'actuació forestal restaurant la seua ubicació si quedara afectada.
Article 42. Incendis forestals
Sense perjudici de la legislació sectorial corresponent, en el Parc Natural del Carrascar de la Font Roja i en el seu entorn, coincident en l'àmbit del PORN, és d'aplicació el Pla de Prevenció d'Incendis Forestals aprovat per l'Ordre de la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat de 22 de setembre de 1994 (DOGV núm. 2375, de 27.10.94), i modificada per Ordre de 9 de gener de 1995 (DOGV 2454, de 21.2.95). Complementàriament és d'aplicació el Pla de silvicultura preventiva d'incendis en els sistemes forestals de la Comunitat Valenciana.
En tot l'àmbit del PORN només podran realitzar-se les infrastructures de defensa contra incendis forestals previstes en el Plans indicats en l'apartat anterior. Fins a la seua aprovació, qualsevol actuació en aquest camp requerirà autorització de l'administració forestal, amb l'informe previ favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
En el Registre de Terrenys Forestals Incendiats previst a l'article 159 del Decret 98/1995 es farà constar explícitament les superfícies afectades per incendis incloses en l'àmbit del PORN.
De cara a prevenir el risc d'incendi caldrà observar les disposicions del Decret 98/1995, i més concretament dels seus articles 145 i 146, sense perjudici del que disposen els plans locals de cremes d'Alcoi i d'Ibi.
D'acord amb l'article 157 del Decret 98/1995 l'administració promourà la recuperació de la coberta vegetal en els terrenys forestals incendiats mitjançant convenis amb els propietaris, subvenciones o a iniciativa pròpia, quan no siga previsible la regeneració natural a mig termini.
Secció 3a. Caça i pesca
Article 43. Marc general de caça i pesca
La caça i la pesca són permeses en l'àmbit del PORN, subjectes als períodes i condicions establerts en la legislació sectorial específica i en els articles del present PORN.
Poden ser objecte de caça i pesca les espècies que ho són en caràcter general a la Comunitat Valenciana, segons la legislació sectorial aplicable.
Amb la finalitat de garantir la supervivència de determinades espècies faunístiques amenaçades, la conselleria competent en medi ambient protegits podrà establir limitacions a l'activitat cinegètica i piscícola en un determinat territori i durant un determinat període de temps.
Article 44. Ordenació cinegètica
La conselleria competent en medi ambient promourà la redacció d'un Pla d'Ordenació dels Recursos Cinegètics (PORC) del Carrascar de la Font Roja per al conjunt de l'àmbit d'aquest PORN, les disposicions del qual seran congruents amb el PORC de la Serra Mariola, en els llocs on confronten tots dos espais. El PORC delimitarà àrees homogènies susceptibles d'una gestió comuna. Per a cada una d'aquestes àrees s'establiran les prevencions i determinacions precises per a definir, si escau, el seu règim d'aprofitament, criteris per a la seua conservació i manteniment de les poblacions cinegètiques i de la biodiversitat en general. El pla tindrà en compte i buscarà l'encaix amb les àrees de caça existents i els seus documents específics de gestió i aprofitament cinegètic, i amb les mesures de millora per a la fauna salvatge que promou el Parc natural. El PORC fixarà també els termes per a la seua revisió.
L'ordenació cinegètica en l'àmbit del PORN té per finalitat el manteniment de l'equilibri biològic de les diferents espècies animals. Amb la finalitat de garantir la consecució d'aquest objectiu, s'haurà d'establir en cada àrea de cacera una zona de reserva on no es practicarà la caça. Com a criteri general, es procurarà fer coincidir les zones de reserva de àrea de cacera contigües, ubicant-se preferentment en les zones amb major categoria de protecció del PORN.
Article 45. Gestió cinegètica
La instal·lació d'abeuradors, menjadores i sembrats per a les espècies cinegètiques i la fauna salvatge en general és prioritària en l'àmbit del PORN. L'Administració competent, en els terrenys de la seua propietat, i la propietat privada podran fomentar aquestes accions, per a les quals es podran habilitar ajuts.
Sense perjudici del que es disposa en la regulació sectorial sobre períodes de veda i espècies cinegètiques en la Comunitat Valenciana, la conselleria competent podrà determinar en l'àmbit del PORN, si ho requereix l'estat dels recursos cinegètics, limitacions específiques en les espècies abatibles i períodes hàbils.
En els terrenys forestals que hagen sofert els efectes d'un incendi, no es permetrà l'aprofitament cinegètic en els dos anys següents. La conselleria competent podrà prorrogar aquest període si ho considera necessari per a una adequada protecció de la fauna o per a evitar que es veja perjudicat el procés de regeneració del mont.
Es portarà a terme un seguiment estricte sobre les pràctiques de control per al senglar, tals com batudes, espera nocturna i altres que siguen oportunes. En l'àmbit territorial del Parc natural del Carrascar de la Font Roja únicament només es podrà autoritzar aquesta pràctica, previ informe favorable, per raons d'ordre biològic i de control de les poblacions, devent d'existir una supervisió directa pel personal tècnic de l'administració competent.
Els tancaments cinegètics no podran impedir la circulació de la fauna silvestre no cinegètica.
Secció 4a. Altres activitats primàries
Article 46. Activitats extractives i mineres
Amb caràcter general no s'admeten les explotacions mineres realitzades a cel obert en tot l'àmbit del PORN, en no existir-ne cap d'autoritzada a la entrada en vigor del PORN
L'òrgan competent en matèria d'espais naturals vetllarà per la restauració de xicotetes pedreres amb l'activitat ja finalitzada existents en l'àmbit del present document.
Article 47. Apicultura
L'apicultura melífera i pol·linitzadora es permesa en tot l'àmbit del PORN, sense perjudici de les disposicions del present PORN i del PRUG, i d'acord amb l'article 30 i següents de la Llei 3/1993.
Secció 5a. Activitats industrials i comercials
Article 48. Activitats industrials
Amb caràcter general no es permet la implantació d'activitats industrials de qualsevol classe en l'àmbit d'aquest PORN, tret dels sòls urbans i urbanitzables que preveguen específicament aquest ús.
Article 49. Activitats comercials
1. En l'àmbit del PORN es prohibeix la implantació d'activitats comercials de qualsevol classe, tret de les que s'implantaren en sòl urbans i urbanitzables on aquest ús es considerara compatible.
2. Excepcionalment es podrà permetre l'exercici d'aquella activitat comercial que es desenvolupe en instal·lacions turístiques, recreatives, d'allotjament o restauració que comlisquen allò disposat en els articles 52 i 55 de la present normativa, i sempre que aquesta activitat estigués prevista i justificada en la sol·licitud d'autorització de la instal·lació en la que s'ha de desenvolupar.
Secció 6a. Activitats turístiques i recreatives
Article 50. Ordenació de l'ús públic
1. El PRUG detalla la ordenació de l'ús públic en l'àmbit del Parc natural a partir del document tècnic redactat el 1997 anomenat Pla d'ordenació de l'ús públic del Parc natural del Carrascar de la Font Roja.
Sense perjudici de les normes sobre regulació d'instal·lacions i edificacions i de les normes particulars formulades en el títol III, les àrees recreatives s'instal·laran de manera preferent en l'àrea d'amortiment, en especial pel que respecta a aquelles instal·lacions de les quals ja existeix suficient dotació dins el Parc natural o que per les seues característiques no són recomanables o possibles dins dels espais naturals del PORN, Aquestes àrees inclouen:
a) Zones d'aparcament dissuasòries
b) Càmpings i zones d'acampada
c) Serveis d'hostaleria i allotjament amb caràcter de turisme rural i ecoturisme
d) Albergs i cases de colònies
e) Àrees recreatives ombrejades amb paellers, taules, zona d'oci
f) Circuits ciclistes i eqüestres
g) Promoció de camins rurals per a activitats recreatives i d'interpretació de l'entorn
h) Rutes culturals i d'activitats tradicionals
i) Zones d'escalada
j) Festes populars
També es podrà instal·lar punts d'informació del Parc natural, per a difondre els seus valors sense necessitat d'una visita al Parc natural, o per orientar als visitants abans d'entrar en aquest.
Article 51. Instal·lacions turístiques i recreatives
La construcció d'instal·lacions o edificacions dedicades a activitats turístiques (inclosos els càmpings), recreatives, esportives i d'oci i esbargiment sobre sòl no urbanitzable, requerirà, en tot cas, l'informe favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals, encara que es tracte d'instal·lacions desmuntables de caràcter provisional. Les condicions de les construccions (parcel·la mínima, edificabilitat, alçada i altres) s'estableixen en l'article 56 d'aquestes normes. Es considera com a activitat no autoritzable la construcció de telefèrics o línies suspeses en tot l'àmbit del PORN.
L'acampada es podrà realitzar en les àrees recreatives que admeten aquest ús mitjançant un cartell indicador, o aprofitant com a explanades per a la ubicació de les tendes de campanya i caravanes els camps de cultiu inclosos a l'Àrea d'amortiment. En qualsevol cas l'acampada haurà de complir allò que disposen el Decret 233/1994, de 8 de novembre, del Consell de la Generalitat, pel qual es regulen les acampades i l'ús d'instal·lacions recreatives en els monts de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2.391, de 21.11.94), l'Ordre de 20 de març de 2000, de la Conselleria de Medi Ambient, per la qual es desenvolupa l'esmentat decret (DOGV núm. 2609, de 6.4.00) i, per a l'allotjament d'acampada en finques privades, del Decret 253/1994, de 7 de desembre, del, regulador de l'allotjament turístic rural en l'interior de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2422, de 5.1.95), en endavant Decret 253/1994. En l'àmbit del Parc natural del Carrascar de la Font Roja l'acampada només serà permesa en l'àrea d'acampada del Santuari de la Font Roja, i en les finques privades d'acord amb el Decret 253/94, quedant especificades en el PRUG les condicions per a aquesta modalitat d'acampada. A l'Àrea d'Amortiment, es requerirà amb caràcter previ a l'autorització corresponent, l'informe favorable de l'òrgan competent en,matèria d'espais naturals.
La instal·lació de càmpings, sense perjudici de la resta de requisits exigits en la legislació aplicable, requerirà informe favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals, Declaració d'Interés Comunitari i Estimació d'Impacte Ambiental amb caràcter previ a la concessió de llicència urbanística. Les zones d'acampada i les instal·lacions annexes se situaran únicament fora de les zones forestals i preferentment sobre sòls d'escàs valor agrícola.
Article 52. Activitats d'allotjament, educació i restauració en medi rural
1. Per la condició d'entorn rural i natural del territori del PORN del Carrascar de la Font Roja, l'allotjament i restauració rurals venen regulats principalment pel Decret 253/1994, modificat pel Decret 207/1999, de 9 de novembre, del Consell de la Generalitat (DOGV núm. 3625, de 15.11.1999), i pel Decret 30/1993, de 8 de març, del Consell de la Generalitat, pel qual aprova el Reglament d'Apartaments Turístics, Vil·les, Xalets, bungalous i semblants (DOGV núm. 1987, de 18.3.1993) sense perjudici de les obligacions complementàries que representen aquestes normes, i especialment pel què fa al sanejament de les aigües al que fa referència l'article 16. Així mateix, les disposicions referents a l'edificació en medi rural també són d'aplicació per a les activitats d'allotjament, educació i restauració.
2. Les edificacions educatives són permeses en l'Àrea d'amortiment per a activitats no reglades de la classe d'escola de la natura, escola cultural, o agrària, o d'alberg juvenil. La construcció d'aquest tipus d'instal·lacions només serà permesa en l'Àrea d'amortiment. Les condicions de les construccions (parcel·la mínima, edificabilitat, alçada i altres) s'estableixen en l'article 56 d'aquestes normes.
3. En base al que es disposa a l'apartat 2 de la disposició addicional setena de la Llei 4/1992, de 5 de juny, de la Generalitat, sobre Sòl No Urbanitzable (DOGV 1806 de 17.06.92), en endavant Llei 4/1992, es podran autoritzar en tot l'àmbit del PORN excepte en les Àrees de Protecció Integral del Parc natural que defineix el PRUG, els establiments d'allotjament, educació no reglada i restauració quan es realitzen mitjançant rehabilitació o restauració de les construccions tradicionals (masos). Es podrà permetre un increment del volum edificat de fins el 25%, sempre que l'ampliació quede adossada a l'edifici existent com un sol volum i no supose una pèrdua de valors culturals o naturals. També s'haurà de garantir que l'accés de públic no represente un perjudici per als recursos naturals de la zona, a més de complir allò que disposa l'article 55.5., i hauran de tindre adequadament resolts l'accés rodat amb la xarxa viària i de pistes forestals existent, l'aparcament, l'abastament i recollida d'aigua, i l'eliminació i la depuració de tota classe de residus i abocaments. Prèviament a l'obtenció de llicencia urbanística requeriran informe favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals, Declaració d'Interés Comunitari i Estimació d'Impacte Ambiental.
4. En l'àrea del Santuari de la Font Roja i en les edificacions existents en aquesta (antiga hospederia de 1622, ampliada el 1744, convertida en hotel i recentment reconstruïda com un ecocentre; ermita-santuari de la Mare de Déu dels Lliris; antic conjunt d'habitatges d'ús residencial temporal; habitatge del guarda; i serveis públics annexos) es podran dur a terme, previs els tràmits previstos en el present document i en el PRUG, les actuacions singulars necessàries per a l'adequació dels immobles existents als usos d'allotjament, educació no reglada i restauració. Les condicions per al desenvolupament d'aquestes actuacions singulars seran les que específicament s'estableixen en els esmentats documents de PORN i PRUG.
Secció 7a. Activitats d'investigació
Article 53. Activitats d'investigació i seguiment ecològic
La investigació científica, en tots els àmbits, és una peça clau per aconseguir els objectius d'aquest PORN i assegurar la correcta gestió per a la conservació i ús sostenible de la diversitat biològica. Per això el director-conservador del Parc natural i l'òrgan competent en matèria d'espais naturals promouran activament una col·laboració amb els centres de recerca i els investigadors que assegure una activitat investigadora adequada a les necessitats del Carrascar de la Font Roja.
En funció de les seues disponibilitats el Parc natural desenvoluparà un programa de seguiment ecològic en l'àmbit del PORN que contribuïsca a orientar la gestió i la planificació. La propietat haurà de facilitar l'accés a les finques dels tècnics responsables d'aquest programa, prèvia acreditació. El Parc natural notificarà oportunament a les propietats afectades les activitats de seguiment a realitzar i els paràmetres mesurats.
El programa de seguiment es difondrà als visitants del Parc natural, així com a les universitats, centres d'investigació, associacions i persones interessades.
El PRUG desenvolupa les condicions per a les quals es regirà i fomentarà la investigació científica en l'àmbit del Parc natural. El que queda del PORN qualsevol treball de recerca dels recursos naturals que es porte a terme requerirà l'autorització de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals. El Parc natural haurà de rebre dos exemplars de totes les publicacions que es deriven de l'investigació realitzada en l'àmbit del PORN.
Secció 8a. Planejament urbanístic, edificacions i propietat
Article 54. Urbanisme
1. Els terrenys actualment declarats sòl no urbanitzable d'especial protecció (SNUEP) mantindran aquesta qualificació als efectes urbanístics.
2. El PORN de la Font Roja no inclou sòl urbà o urbanitzable al seu interior. La classificació de nou sòl urbanitzable o urbà en l'àmbit del PORN només podrà fer-se en l'Àrea d'Amortiment d'Impactes, prèvia justificació detallada de la necessitat de la nova classificació i sempre que es seguisquen els tràmits previstos en la legislació urbanística i d'impacte ambiental.
3. Els municipis amb planejament urbanístic discordant per les normes o la qualificació de sòl respecte les disposicions d'aquest PORN, hauran d'incorporar aquestes disposicions en la primera revisió o modificació del seu planejament que es porte a terme a partir de l'aprovació del PORN. Mentrestant l'atorgament de llicències, permisos, autoritzacions o concessions municipals s'haurà d'ajustar estrictament al que disposa el PORN.
4. Tenint en compte les circumstàncies especial que concorren en el cas de l'àrea d'edificacions aïllades en sòl no urbanitzable en l'entorn del mas del Gelat, en terme municipal d'Alcoi, es faculta a l'Ajuntament de l'esmentat municipi a establir un règim especial en aquest sector, a través de la confecció d'un Pla Especial en el qual, sense perjudici de mantindre la consideració actual dels terrenys afectats com a sòl no urbanitzable, s'establiran les mesures necessàries per a minimitzar els impactes ambientals existents. L'esmentat Pla Especial haurà de ser objecte de declaració d'impacte ambiental favorable amb caràcter previ a la seua aprovació definitiva.
Article 55. Edificacions en medi rural
Amb caràcter general i sense perjudici del que s'estableix en la Llei 4/1992, de 5 de juny, de la Generalitat, sobre sòl no urbanitzable (DOGV núm. 1.806, de 17.6.92), no es permet la construcció d'edificacions de nova planta de qualsevol classe en l'àmbit del Parc Natural del Carrascar de la Font Roja, excepte les excepcions que explícitament es senyalen en les Normes d'aquest PORN. Aquestes excepcions no s'aplicaran en les Àrees de Protecció Integral, on la prohibició és absoluta. A la resta del PORN les edificacions se situaran únicament fora de les zones forestals i preferentment sobre sòls d'escàs valor agrícola, sense sobresortir en les carenes i altres accidents orogràfics del terreny, ni ocupar punts culminals. El pendent excessiu pot ser limitant en l'autorització de noves edificacions.
En tot cas i sense perjudici dels altres de requisits exigits en la legislació aplicable, la construcció d'edificacions de nova planta en l'àmbit del PORN requerirà informe favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
Amb caràcter general, es permet en l'àmbit del PORN, la rehabilitació o reconstrucció de les construccions tradicionals (masos). Fora de les Àrees de Protecció Integral es podrà permetre un increment del volum edificat de fins el 25% amb les mateixes condicions i requisits establerts en l'article 52 d'aquesta normativa. Per al disseny i realització de les feines de rehabilitació i restauració s'haurà de tindre en compte en el seu disseny i composició les característiques arquitectòniques tradicionals, posant especial compte en harmonitzar els sistemes de coberta, cornisa, posició de forjats, ritmes, dimensions de forats i massissos, composició, materials, color i detalls constructius. Amb la finalitat de garantir la deguda adaptació paisatgística d'aquestes edificacions en el seu entorn, s'exigirà l'aportació dels anàlisis d'impacte sobre el medi en què es localitzen, incloent l'estudi paisatgístic al que fa referència l'article 13.
Als terrenys que tinguen la consideració de SNUEP als efectes urbanístics, no es permet la construcció de vivendes aïllades.
La construcció d'instal·lacions complementàries que no consumeixen volum (piscines, pistes de tennis, aparcament o semblants), únicament podrà autoritzar-se, sense perjudici de la legislació urbanística i del planejament urbanístic municipal, sobre espais degradats o camps de cultiu de les zones on es permeta d'acord amb les normes particulars del Títol III i del PRUG del Parc natural. La superfície màxima que pot ocupar-se no podrà excedir del 5% de la superfície de la parcel·la i mai no podrà ser superior a 1.000 m². Aquesta limitació de superfície no s'aplicarà en el seu cas a l'àrea del Santuari de la Font Roja, en la què regiran les normes específiques per a l'esmentada zona. Els moviments de terres per a aquestes instal·lacions no podran representar la creació de desnivells de més de tres metres d'alçada, comptabilitzats entre la cota més alta i la més baixa dels desnivells originats per l'excavació. Aquestes construccions, que tindran consideració d'edificació en medi rural i quedaran subjectes a totes les disposicions d'aquest article que les pogueren afectar, requeriran informe favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals i Estimació d'Impacte Ambiental amb caràcter previ a la concessió de llicència urbanística.
Queda prohibit el desmantellament o demolició d'aquells edificis i instal·lacions tradicionals d'interés històric i arqueològic, pels quals es potenciaran les actuacions que suposen la seua millora, restauració i conservació. Per a la seua restauració, els particulars podran cercar col·laboració tècnica i econòmica de l'administració competent. La reconstrucció d'aquests edificis tradicionals queda limitada als casos en què el seu estat de conservació no permeta cap altra actuació.
Article 56. Edificacions de nova planta lligades a determinades activitats en el medi rural.
1. La construcció de magatzems i instal·lacions destinats a l'explotació agrícola, sense perjudici del que disposen les Normes particulars d'aquest PORN, requerirà una superfície mínima de parcel·la de 10.000 m². La superfície màxima de parcel·la que pot ser ocupada por les construccions i els elements arquitectònics no podrà excedir de l'1% de la superfície de parcel·la i mai podrà ser superior de 200 m². L'alçada màxima serà de 7 metres fins a la cornisa en una sola planta. El 80% de la superfície de la parcel·la ha d'estar en cultiu.
2. La construcció de magatzems i instal·lacions destinats a l'explotació ramadera, sense perjudici del que disposen les Normes particulars d'aquest PORN, requerirà una superfície mínima de parcel·la de 10.000 m². La superfície màxima de parcel·la que pot ser ocupada por les construccions i els elements arquitectònics no podrà excedir de l'1% de la superfície de parcel·la i mai podrà ser superior de 200 m², i l'alçada màxima serà de 7 metres fins a la cornisa en una sola planta.
3. La construcció d'instal·lacions o edificacions dedicades a activitats turístiques i recreatives que es regulen en l'article 51 d'aquestes normes, sense perjudici del que disposen les Normes particulars d'aquest PORN, requerirà una superfície mínima de parcel·la de 10.000 m². La superfície màxima de parcel·la que pot ser ocupada por les construccions i els elements arquitectònics no podrà excedir de l'1% de la superfície de parcel·la i mai podrà ser superior de 200 m², i l'alçada màxima serà de 4 metres en una sola planta.
4. La construcció d'edificacions destinades a l'educació, allotjament o restauració que es regulen en l'article 52 d'aquestes normes, sense perjudici del que disposen les Normes particulars d'aquest PORN, requerirà una superfície mínima de parcel·la de 10.000 m². La superfície màxima de parcel·la que pot ser ocupada por les construccions i els elements arquitectònics no podrà excedir del 2% de la superfície de la parcel·la i mai podrà ser superior de 400 m², i l'alçada màxima serà de 7 metres. Hauran de tindre adequadament resolts l'accés rodat amb la xarxa viària i de pistes forestals existent, l'aparcament, l'abastament i recollida d'aigua, i l'eliminació i la depuració de tota classe de residus i abocaments.
Article 57. Condicions per a les edificacions i les reformes
Totes les construccions que, d'acord amb aquestes normes i la legislació sectorial citada, poden emplaçar-se al medi rural del Carrascar de la Font Roja hauran de respectar les següents condicions:
a) Les noves construccions se situaran a un màxim de 25 m. de distància de les pistes existents, i indicades com a públiques en els plànols cadastrals i no a través de camins de nova obertura, excepte en el cas que es demostre l'existència d'una servitud de pas legalment constituïda.
b) Les construccions i les instal·lacions i les infrastructures vinculades a l'activitat (magatzems de productes i maquinaria, coberts, quadres, estables, sitges, etc.), mantindran una relació de dependència i proporció adequades a la classe d'activitat de l'explotació, i s'adequaran en els tipus de materials constructius i en els colors utilitzats l'entorn paisatgístic on es troben. Sempre que siga possible, es facilitarà la colonització per nius d'ocells i altres animals salvatges dels envigats, escletxes dels murs, teulades, etc. d'aquestes construccions.
c) Les edificacions s'efectuaran respectant les característiques estètiques, de tendències del paisatge i de materials tradicionals, procurant la seua correcta integració en el paisatge i evitant la ruptura d'aquest mitjançant l'aparició d'edificis o instal·lacions que per la seva altura, volum, caràcter o aspecte exterior, siguen discordants amb les construccions pròpies de la zona. L'obra vista de totxo no serà admesa en cap cas. Els colors preferents per a pintar les parets exteriors de les edificacions rurals seran el blanc en la zona sud del PORN (La Canal i Ibi) i el blanc o el crema en la zona nord (vall del Polop).
d) Les façanes dels edificis, així com les mitjaneres i parets unides al descobert, hauran de conservar-se en les degudes condiciones de seguretat, higiene i estètica. Els propietaris estaran obligats a procedir als seu arrebossat, pintura o blanquejat sempre que ho dispose l'autoritat municipal.
e) Tots els paraments visibles des de l'exterior hauran de tractar-se amb iguales materials i qualitat que les façanes, prohibint-se la impermeabilització d'aquests materials bituminosos de colors obscurs o qualsevol altre revestiment no adoptats a les característiques del medi quant a la seua incidència visual, tret que aquests siguen recoberts o blanquejats. Les façanes laterals i posteriors es tractaran amb condicions de composició i materials similars als de la façana principal.
f) Els cossos sobre la coberta de l'edifici: torretes d'escala, dipòsits d'aigua, xemeneies, pannells de captació d'energia solar, etc., quedaran integrats en la composició de l'edifici o ocults. Es procurarà especialment la integració, ocultant-los o empotrant-los en els paràmetres. Les línies de conducció elèctrica i telefònica, les antenes de televisió i ràdio i les parabòliques, no han de ser visibles des de l'exterior.
g) La cobertura de les edificacions necessàriament haurà de ser en teula ceràmica de la zona, o en un terrat ceràmic no visible des del nivell del terreny. S'evitarà expressament l'ús de materials reflectants en les teulades, excepte quan formen part dels elements indicats al punt d.
h) El tractament de l'espai exterior de les edificacions alterarà el mínim possible l'orografia i la vegetació preexistents, i no podran significar la modificació de la seua naturalesa primitiva. L'ús de jardineria i vegetació facilitarà la integració de les construccions i elements artificials a l'entorn natural. El viver del Parc natural del Carrascar de la Font Roja pot orientar respecte les espècies més adequades en cada cas.
Article 58 Transferències i segregacions de propietats
1. Les transferències de propietat, divisions i segregacions de terrenys rústics s'efectuaran d'acord amb el que disposa la Llei estatal 19/1995, de 4 de juliol, de Modernització de les Explotacions Agràries, i la Llei 2/1997, de 13 de juny, de la Generalitat, de modificació de la Llei de la Generalitat 4/1992, de 5 de juny, del sòl no urbanitzable respecte al règim de parcel·lació i de construcció de vivendes aïllades en medi rural (DOGV núm. 3014 de 16/06/97), així com de qualsevol altra legislació agrària o forestal que siga d'aplicació. Tota divisió o segregació que no complisca aquests requisits es considerarà que dona lloc a parcel·lació urbanística per donar nucli urbà, la qual queda prohibida en l'àmbit del PORN.
2. Les finques segregades hauran de tindre accés directe immediat, o bé mitjançant servitud de pas legalment constituïda, a la xarxa viària pública, d'acord amb el Plànol núm. 10 d'Ordenació i Zonificació.
3. En cap cas es consideraran solars ni es permetrà edificar-hi els lots d'una parcel·lació efectuada amb infracció de les disposicions d'aquest article.
Secció 9 a. Xarxa viària i circulació
Article 59. Classificació de la xarxa viària
1. Es classifica la xarxa viària del PORN de la Font Roja en les carreteres, pistes i senders que discorren per aquest territori, que s'apleguen al Plànol núm. 10 d'Ordenació i zonificació, i que venen definits i regulats com es disposa a continuació:
a) La xarxa bàsica de carreteres queda formada per les carreteres asfaltades, de lliure utilització per tota classe de vehicles. És recomanable la senyalització i promoció en materials informatius, així i com la senyalització informativa referent al Parc natural del Carrascar de la Font Roja al llarg d'aquestes carreteres.
b) La xarxa de pistes forestals i rurals ve regulada per l'article 62. En l'àmbit del Parc natural el trànsit per aquestes vies està prohibit, sense perjudici del dret d'accés de la propietat i dels serveis tècnics del parc natural i de l'administració en general i amb excepció, si s'escau, dels accessos a l'àrea recreativa de Sant Antoni i del pas a peu, excepte quan es prohibisca expressament. En general no es recomanable la difusió i promoció pública d'aquesta xarxa de pistes. El PRUG concreta aquestes disposicions generals per a la xarxa de pistes.
c) Als senders i itineraris naturalístics només es permès el trànsit a peu, excepte quan discorren per pistes forestals de l'Àrea d'amortiment. Les determinacions específiques per als senders i itineraris del Parc natural venen regulades pel PRUG. És recomanable la senyalització i promoció en materials informatius, així i com la difusió de recomanacions per a un comportament adequat a l'entorn natural en circular-hi, així i com la senyalització informativa referent al Parc natural del Carrascar de la Font Roja al llarg d'aquests senders.
2. Sense perjudici de l'apartat anterior els camins i senders amb dret de pas tenen caràcter de lliure ús públic, i no es permesa la seua eliminació o modificació sense justificació i sense proveir un dret de pas alternatiu. L'òrgan competent en matèria d'espais naturals haurà d'informar qualsevol alteració que es proposen en camins o sendes amb dret de pas.
Article 60. Construcció o modificació de vies de comunicació i serveis complementaris
1. La realització de noves vies d'accés, la modificació del traçat o ampliació de les existents requerirà la corresponent Estimació o, si escau, Declaració d'Impacte Ambiental d'acord amb el que disposa l'article 13 d'aquest PORN.
2. No es podran construir vials de nova planta fora de l'Àrea d'Amortiment, amb excepció dels destinats a la defensa contra incendis forestals, els quals, excepte en casos d'emergència, s'hauran de contemplar prèviament en el Pla de Prevenció d'Incendis Forestals, aprovat per l'Ordre de 22 de setembre de 1994, de la Conselleria de Medi Ambient, i l'Ordre de 9 de gener de 1995 que la modifica, o en revisions del Pla que es puguen aprovar en el futur.
3. En tot l'àmbit del PORN no es permesa la construcció d'estacions de servei per al proveïment de combustible als vehicles, tret que s'ubiquen en sòls classificats com a urbans o urbanitzables. L'òrgan competent en matèria d'espais naturals vetllarà perquè, sempre que siga possible, aquestes instal·lacions tampoc s'ubiquen en el marge extern de les carreteres que actuen de límit del PORN.
4. Sense perjudici de la possible execució de les obres de correcció previstes en l'article 21, o dels murs de pedra indicats a l'article 35, qualsevol nova ampliació o millora de les carreteres existents en l'àmbit del PORN, incloent les que el delimiten, hauran de preveure l'establiment de mesures preventives o correctores que asseguren la permeabilitat per a la fauna silvestre, especialment en el creuament amb barrancs, terrenys forestals, o marges agrícoles prèviament existents.
5. Sense perjudici de les condicions d'estimació d'impacte ambiental establertes per l'article 13 l'ampliació o modificació del traçat, així com la construcció de vies d'accés de qualsevol naturalesa, no podrà realitzar-se quan es generen pendents superiors al 7% en sòls tous o 15% en sòls durs.
Article 61. Via verda Alcoi Ibi
1. La Via verda AlcoiIbi és el projecte de transformació de la via de ferrocarril abandonada que discorre entre els dos nuclis urbans, i per l'est i el sud del PORN, en un itinerari per a bicicletes i vianants.
2. La Via verda es considera un element essencial per a la vertebració de l'ús públic i el turisme sostenible en l'àmbit del PORN i la seua execució i posada en funcionament és prioritària.
3. Els accessos de la via verda als nuclis urbans dels dos municipis s'hauran d'ordenar amb especial cura per integrar adequadament l'entorn urbà amb la zona rural per la qual discorre principalment el seu recorregut. En l'entrada a Alcoi entre la zona esportiva i la Umbria del Manco la via verda podrà vertebrar l'amortiment dels impactes paisatgístics de la zona urbana sobre els límits del Parc natural.
4. Es fomentarà la creació d'oferta lúdica i turística vinculada a la Via verda, inclosa l'obertura de quioscs i serveis de lloguer de bicicletes en els trams urbans de la via verda, sempre fora dels límits estrictes del PORN.
Article 62. Circulació
1. Amb caràcter general es prohibeix circular amb vehicles amb o sense motor, inclosos els agrícoles i forestals, fora de les carreteres i camins, amb excepció de les tasques pròpies dels camps de cultiu.
2. Amb caràcter general es prohibeix la realització de competicions esportives de vehicles amb o sense motor, tal com rallis, carreres de trial, etc., exceptuant les que es porten a terme en carreteres asfaltades que pertanyen a la xarxa estatal, autonòmica o local, en circuits autoritzats per aquest efecte, o en les zones incloses en el catàleg assenyalat en l'article 7 del Decret 183/1994, d'1 de setembre, pel qual es regula la circulació de vehicles per terrenys forestals (DOGV 2344, de 13.9.94), en endavant Decret 183/1994.
3. En l'àmbit del Parc natural del Carrascar de la Font Roja, queda prohibida la realització de competicions esportives de vehicles amb o sense motor en camins forestals i agrícoles.
Secció 10 a. Infrastructures
Article 63. Requisits per a les actuacions d'infrastructures
La realització d'actuacions en infrastructures autoritzades per aquest PORN, hauran de contemplar, a més a més de les disposicions que li siguen pròpies en raó de la matèria, els següents requisits:
a) Els traçats i emplaçaments hauran de realitzar-se tenint en compte les condicions ecològiques i paisatgístiques del territori, evitant la creació d'obstacles en la lliure circulació de les aigües o ompliments al pas pels llits dels barrancs, degradació de la vegetació natural o impactes paisatgístics.
b) Durant la realització de les obres s'haurà de portar a terme un programa de vigilància ambiental, en la línia definida per l'article 12 del Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat pel qual s'aprova el Reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'impacte ambiental (DOGV núm. 1412, de 30.10.90), a través del qual es prendran les precaucions necessàries per evitar la destrucció de la coberta vegetal, havent de procedir a la finalització de les obres, a la restauració del terreny i de la coberta vegetal, sense perjudici d'altres mesures que hagués d'establir l'esmentat programa de vigilància ambiental.
c) Les autoritzacions i demés requisits que específicament es senyalen per a la realització d'infrastructures hauran d'obtindre's, amb caràcter previ a l'atorgament de llicència urbanística, en aquells casos en què la legislació reguladora de la corresponent obra o servei la subjecti a l'obtenció de llicència.
Article 64. Corredors de localització d'infrastructures
A efectes d'instal·lació de noves infrastructures, els eixos viaris perifèrics (carreteres A-231, N-340, C-3313 i A-200) existents en l'actualitat, tenen la consideració de «corredor de localització d'infrastructures» en una franja de 100 metres d'amplada a cada costat de la mitjana. La realització, en el seu cas, de futures actuacions infrastructurals de caràcter lineal, tal com línies elèctriques i de comunicacions, gasoductes o conduccions, hauran de dirigir-se amb caràcter prioritari cap a aquests «corredors». En qualsevol cas els corredors de localització d'infrastructures hauran d'evitar sempre que siga possible la fragmentació de les unitats de vegetació natural de caràcter forestal, arbustiu o herbaci, existents.
Article 65. Abastament d'aigua
1. Els nous dipòsits d'abastament d'aigua hauran de construir-se enterrats o semienterrats; en el cas que això siga inviable per condicions topogràfiques o característiques físiques del terreny, s'escollirà una ubicació que no provoque impacte paisatgístic, i es tractaran les parets del dipòsit i el seu volt d'acord amb l'entorn paisatgístic en què s'ubiquen, amb l'ús de colors apropiats en dipòsits metàl·lics o plàstics, o materials rústics en els d'obra.
2. Previ tràmit d'Estimació d'Impacte Ambiental, quan no estiguen sotmeses a Declaració d'Impacte Ambiental, únicament es podrà autoritzar les noves conduccions de subministrament d'aigua que estiguen vinculats a les actuacions que es consideren compatibles en el PORN
Article 66. Sanejament
1. Es garantirà amb caràcter prioritari la depuració de les aigües residuals dels grups d'habitatges i dels habitatges rurals aïllats en l'àmbit del PORN. En tot cas no es podrà atorgar llicència per a la realització d'instal·lacions o edificacions, residencials o no, que no compten amb sistema de recollida i depuració d'aigües residuals, de manera que les aigües resultants del tractament complisquen les normes de qualitat exigibles per als usos als quals es destinen d'acord amb la legislació vigent.
2. Igualment, es fomentarà la substitució dels sistemes de tractament d'aigües residuals deficients de les edificacions disperses per altres sistemes que garanteixin la preservació de les aigües subterrànies davant la contaminació. Aquesta substitució serà prioritària en les edificacions disperses situades en les zones de més vulnerabilitat de la cartografia de vulnerabilitat a la contaminació de les aigües subterrànies per activitats urbanístiques del Sistema d'Informació Territorial de la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, així com en les edificacions situades dins del perímetre de protecció de 500 metres al voltant de les captacions per a abastament d'aigua potable en aplicació de la legislació sectorial de referència.
Article 67. Residus sòlids
1. D'acord amb el sistema general de recollida que regisca en cada terme municipal, els habitatges i els masos de l'àmbit del PORN hauran de transportar els residus que produisquen a les àrees rurals d'aportació o als contenidors situats en els punts corresponents. No es permesa la crema de residus sòlids urbans, ni el seu abocament incontrolat, sense perjudici de les sancions que açò poguera comportar.
2. No es podran ubicar abocadors ni instal·lacions de tractament de residus sòlids, urbans, industrials o d'altre caràcter, a l'àmbit d'aplicació d'aquest PORN. Únicament es podrà autoritzar l'abocament de runes i terres en les canteres abandonades existents, seguint les directrius del corresponent projecte de restauració, prèvia Estimació d'Impacte Ambiental i autorització de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
3. Sense perjudici del que es disposa per a terrenys forestals en l'article 155 del Decret 98/1995, els abocaments incontrolats de qualsevol classe existents en l'àmbit d'aquest PORN, hauran de ser clausurats i restaurats els terrenys en el seu estat original en el terme més breu possible.
4. L'abocador de Sant Pasqual d'Ibi haurà de quedar clausurat, prèvia execució del projecte de clausura i restauració, en el termini de 2 anys a partir de la data de publicació d'aquest PORN. Qualsevol incompliment d'aquest terme haurà de justificar-se mitjançant un informe de motius, que definisca nous termes de clausura. La conselleria competent en medi ambient agilitarà i donarà viabilitat a l'establiment i aprovació de terrenys alternatius per a desenvolupar l'abocament d'inerts al terme municipal.
Article 68. Energia
1. Previ tràmit d'Estimació d'Impacte Ambiental, quan no estiguen sotmeses a Declaració d'Impacte Ambiental, únicament es podran autoritzar les noves línies de subministrament d'energia elèctrica que estiguen vinculades a les actuacions que es considerin compatibles en el PORN.
2. En cas que siga necessari el pas de noves línies elèctriques, hauran de discorre de manera prioritària pels «corredors d'infrastructures» definits en l'article 64. Les línies elèctriques que no discorren per aquests corredors d'infrastructures, o aquelles que, tot i discórrer-hi, presenten característiques específiques que, a judici de la conselleria competent en medi ambient, facen previsible un impacte ambiental, paisatgístic o territorial elevat, hauran d'anar obligatòriament enterrades
3. La instal·lació de línies aèries es realitzarà amb la previsió de dispositius encaminats a impedir la col·lisió o electrocució d'aus (dispositius salvaocells, aïllament de conductors, i altres mesures que es consideren oportunes).
4. Per a eliminar o reduir, en la mesura que siga possible, el risc d'incendis provocats per línies en mal estat, el risc de xoc i electrocució d'aus i l'impacte negatiu sobre el paisatge, haurà de procedir-se a la modificació de les línies elèctriques existents mitjançant mesures com l'enterrament de la línia, l'aïllament de conductors, la modificació de postes i torretes, la col·locació de dispositius salvaocells, etc. Aquestes actuacions es realitzaran prioritàriament en les Zones d'espais naturals d'especial protecció definides a l'article 72
5. En tots els habitatges i altres edificacions existents o de nova planta que no disposen actualment de connexió a xarxa elèctrica es prioritzarà l'ús de l'energia solar fotovoltaica per a la seua electrificació. Amb caràcter general es promourà l'ús de l'energia solar tèrmica i d'altres energies renovables, enfront de l'ús de calderes o motors de gasoil, fueloil, fusta o similars.
Article 69. Telecomunicacions
1. D'acord amb l'article 13 la instal·lació de línies telefòniques i telegràfiques, antenes i repetidors en tot l'àmbit del PORN requerirà Estimació d'Impacte Ambiental, a més d'informe favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
2. Els paratges del cim del Menejador, de l'ermita de Sant Antoni i dels paellers de Sant Antoni tindran designada una Àrea estratègica de telecomunicacions. El PRUG definix aquesta Àrea i hi establix les regulacions oportunes.
Article 70. Heliports
1. Es podrà autoritzar la construcció de xicotets heliports amb la finalitat de protecció contra incendis. A més a més d'informe favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals, requerirà, d'acord amb el procediment previst en la legislació vigent, d'Avaluació d'Impacte Ambiental.
2. L'esplanada de sorra del pla de la Mina té consideració d'heliport, als efectes d'emergències i evacuacions en el Santuari del Santuari de la Font Roja, sense perjudici d'altres llocs que el PRUG o altres plans del Parc natural estableixen, o pogueren establir oportunament.
Article 71. Preses
Els projectes per a la construcció de preses o dics amb la finalitat d'embassar o desviar aigua o en actuacions de restauració hidrològico i forestal no podran afectar a les Zones d'espais naturals definides per l'article 72. A més d'informe favorable de l'administració competent en espais protegits, requeriran Estimació d'Impacte Ambiental quan no estiguen sotmesos a Declaració.
TÍTOL III. ZONIFICACIÓ I NORMES PARTICULARS D'ORDENACIÓ D'USOS I ACTIVITATS PER A LA CONSERVACIÓ DELS RECURSOS NATURALS.
Secció 1 a. Definició general de zones
Article 72. Definició de zones del PORN
1. L'àmbit del present PORN, definit per l'article 3, queda ordenat en les zones següents:
a. Zona I, d'espais naturals de protecció especial.
b. Zona II, agroforestal de connexió de serres de les conques del Polop i barranc dels Molins.
c. Zona III, forestal de protecció hidrològica i connexió biològica del barranc de la Batalla.
d. Zona IV, d'ús agrícola sostenible de la vall de La Canal.
e. Zona V, periurbana d'Ibi.
2. La situació de les diferents zones s'arreplega en el Plànol d'Ordenació i zonificació, i queda genèricament descrita en els articles subsegüents referents a les determinacions específiques de cadascuna.
Secció 2.a. Zona I, d'espais naturals de protecció especial.
Article 73. Definició i objectiu específic de la Zona I
1. La Zona I arreplega la totalitat del Parc natural del Carrascar de la Font Roja, d'acord amb els límits definits per l'article 11; el Paratge Natural Municipal del Recó de Sant Bonaventura-Canalons, d'acord amb els límits previstos en l'Acord de 8 de febrer de 2002, del Consell de la Generalitat, pel qual es declara paratge natural municipal l'enclavament denominat Racó de Sant Bonaventura-Canalons, al terme d'Alcoi; a més d'altres àrees del PORN que es pogueren declarar protegides per qualsevol de les figures previstes en l'article tercer de la Llei 11/1994, i concretament per la de Paratge natural municipal.
2. L'aprovació i declaració de qualsevol d'aquests altres espais protegits suposarà l'aplicació en aquests, amb caràcter subsidiari, del règim definit per a aquesta Zona I, fins a l'aprovació del seu instrument d'ordenació o gestió corresponent.
3. L'objectiu específic per als àmbits inclosos en la Zona I és el d'assegurar la conservació i la protecció dels valors naturals que s'hi troben.
Article 74. Normes particulars de la Zona I
1. L'àmbit del Parc natural del Carrascar de la Font Roja ve regulat pel PRUG que s'aprova conjuntament a aquest PORN, i on s'estableix la normativa general i es zonifica de manera específica aquest àmbit concret, sense perjudici de les disposicions d'aquest PORN i de l'altra legislació que el pogueren afectar.
2. Els altres d'àmbits inclosos en la Zona I vindran regulats per aquest PORN i per l'instrument d'ordenació ambiental propi que els siga d'aplicació, d'acord amb l'article 30 de la Llei 11/1994.
3. Les normes generals per al Parc natural, definides al PRUG, tenen caràcter subsidiari per a la gestió i les actuacions que hi poguera haver als àmbits de Sant Bonaventura-els Canalons (T.M. d'Alcoi) i del Barranc dels Molins i Sant Paqual-Torretes (T.M. d'Ibi), tal com es defineixen al Plànol de Zonificació i ordenació. En el cas del Paratge Natural Municipal del Racó de Sant Bonaventura-Canalons, aquest apartat hi serà d'aplicació en tant que es formule l'instrument de gestió que corresponga. En el cas del Barranc dels Molins i Sant Pasqual-Torretes, transcorreguts dos anys de la publicació d'aquest PORN, aquest apartat deixarà de tindre validesa, s'hagen o no declarat els esmentats paratges.
Secció 3 a. Zona II. Agroforestal de connexió de serres de les conques del Polop i barranc dels Molins
Article 75. Definició i objectiu específic de la Zona II
1. La Zona II inclou la major part de les conques de riu Polop i del barranc dels Molins, que representen l'àmbit amb major interès ecològic per l'elevada biodiversitat i per la seua funció de connexió ecològica entre el Carrascar de la Font Roja, la serra de Mariola i les serres de Biscoi i Onil, tot facilitant els moviments dels éssers vius i els fluxos ecològics entre aquestes diferents àrees d'interés.
2. L'objectiu específic és el d'amortiment d'impactes; mantindre i, quan siga possible, millorar la qualitat ecològica, del mosaic agroforestal existent en aquesta zona, i d'assegurar l'absència de transformacions paisatgístiques que pogueren deturar els moviments i fluxos a què fa referència el punt anterior.
Article 76. Normes particulars de la Zona II
1. Es potenciarà el manteniment, la millora i la creació de marges vegetals llenyosos o herbacis, així i com la creació de franges lliures de l'ús d'herbicides en una amplada de 5 m. del perímetre exterior dels cultius. L'eliminació de marges quedarà sotmesa a informe favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
2. S'evitarà la modificació del mosaic paisatgístic existent actualment, tant pel què fa als cultius com a les zones forestals, sense perjudici de la possibilitat d'efectuar plantacions arbòries d'espècies nobles en terrenys agrícoles, tal com disposa l'article 39.3.
3. S'evitaran els tancaments de finques i de voltants d'habitatges que pogueren representar una limitació als moviments de la fauna, d'acord amb el que disposa l'article 29 d'aquestes normes.
4. Al marge interior de les carreteres C-3313 i A-200, respecte els límits del PORN, queda prohibida qualsevol actuació que poguera representar la consolidació d'un corredor lineal d'edificacions o infraestructures que poguera representar una barrera per als moviments de la fauna entre les serres de Mariola, Biscoi i Font Roja.
5. L'òrgan competent en matèria d'espais naturals, el director-conservador del Parc natural del Carrascar de la Font Roja i altres interlocutors per a la serra de Mariola estudiaran l'efecte barrera per a la fauna de les carreteres C-3313, A-200 i de la carretera rural de la vall del Polop, i proposaran les mesures oportunes per a la seua correcció, per a la qual cosa deuran comptar amb la col·laboració l'administració responsable de la conservació d'aquestes vies de comunicació.
6. Les àrees recreatives del barranc dels Molins i els Canalons, ubicades en aquesta zona, s'adreçaran principalment a un ús públic lleuger i adreçat a la població local, sense consolidar-se com a grans centres de serveis turístics.
7. En sòls agrícoles i erms d'aquesta zona, pròxims a sendes existents, es podran crear aparcaments dissuassoris per als visitants del Parc natural, al qual puguen accedir caminant per la xarxa de sendes.
Secció 4 a. Zona III, forestal de protecció hidrològica i connexió biològica del barranc de la Batalla.
Article 77. Definició i objectiu específic de la Zona III
1. La Zona III comprèn l'estreta franja entre els cingles del barranc de la Batalla i de l'alt de Florències i la carena de l'Ull del Moro, de caràcter bàsicament forestal.
2. L'objectiu específic d'aquesta zona és assegurar el manteniment de la correcta integració actual del passadís de localització d'infrastructures existent, i el manteniment de les masses forestals, tot assegurant la protecció del medi càrstic de la llera del barranc de la Batalla, que manté contacte directe amb l'aqüífer subjacent.
Article 78. Normes particulars de la Zona III
1. Les infrastructures viàries hauran de mantindre la permeabilitat que actualment representa per al pas de fauna l'existència de viaductes i túnels. La possible modificació de la N-340 contemplarà el tancament definitiu al trànsit d'aquells trams de la carretera actual que no siguen estrictament necessaris per a l'enllaç amb altres carreteres i pistes existents, així i com la transformació en un vial d'amplada reduïda i caràcter local, per als trams que calga mantindre però que tinguen un volum de trànsit baix.
2. Les masses forestals situades en terrenys amb un pendent superior al 40% es consideren protectores i de recàrrega del medi hidrològic i queda prohibit el seu aprofitament.
3. Es fomentarà la reforestació en totes les terres agrícoles incloses en aquest àmbit.
4. No es permesa qualsevol activitat o infraestructura que poguera afectar el domini públic hidràulic del barranc de la Batalla.
Secció 5 a. Zona IV, d'ús agrícola sostenible de la vall de La Canal
Article 79. Definició i objectius de la Zona IV
1. La Zona IV comprèn tota la vall de La Canal dins l'àmbit del PORN, entre el barranc de la Batalla i el paratge de Sant Pasqual d'Ibi, separant-se dos àmbits geogràfics a partir de l'inflexió del terreny que separa dues conques hidrogràfiques, la de la Batalla a l'est i la de Ibi a l'oest. El terreny es molt pla, en comparació a la zona II, i el paisatge de cultius és dominant, amb només alguns xicotets bosquets aïllats.
2. En aquesta zona l'objectiu específic és assegurar la funció d'amortiment dels impactes a la Zona I del Parc natural, i de territori de cacera, alimentació i dispersió per a la fauna vertebrada del Parc natural. La funció de connexió biològica queda limitada a barrancs forestats concrets d'aquest àmbit.
Article 80. Normes particulars per a la zona IV
1. La creació de xicotets bosquets, a modus de passeres funcionals enmig de les zones agrícoles, als quals fa referència l'article 30 és especialment prioritària en aquest àmbit.
2. El manteniment dels corredors forestals, dels barrancs i dels marges de camins amb vegetació que aïlladament existeixen en aquesta zona és prioritari, i la seua modificació o alteració no serà permesa. Així mateix es promourà la creació de nous corredors forestals similars en llocs potencialment atractius per a la fauna.
3. El contacte entre la plana de la Canal i la serralada de la Solana d'Ibi és especialment important de cara a preservar els processos ecològics entre el Parc natural, la vall de La Canal, i la serra del Quartell, situada al sud. Per a sòl no urbanitzable amb usos agrícoles y forestals, en una franja exterior de 400 m. d'amplada a comptar des del límit del Parc natural l'edificació només serà permesa quan en la sol·licitud d'autorització es demostre que no afecta la preservació dels processos indicats. En cas de sòl urbanitzable, s'estarà a allò que dispose la preceptiva declaració d'impacte ambiental i al que marque la normativa sectorial corresponent.
4. De cara a la protecció del contacte del barranc de la Batalla amb l'aqüífer càrstic, en la part d'aquesta Zona que forma part de la conca d'aquest barranc les possibles actuacions que representin un risc de contaminació hauran de contemplar especialment les disposicions de l'article 16.4 d'aquestes normes.
5. L'òrgan competent en matèria d'espais naturals, el director-conservador del Parc natural del Carrascar de la Font Roja i altres interlocutors per a la serra de Mariola estudiaran l'efecte barrera per a la fauna la nova autovia Alcoi-Ibi, i el pas real de fauna entre la Font Roja i la serra del Quartell, i proposaran les mesures oportunes per a la seua correcció, per a la qual cosa deuran comptar amb la col·laboració de l'administració responsable de la conservació d'aquestes vies de comunicació.
Secció 6 a. Zona V, periurbana d'Ibi.
Article 81. Definició i objectius específics de la Zona V
1. La Zona V inclou la franja periurbana d'Ibi delimitada pel paratge de Sant Antoni, la serra de Barrancones i el nucli urbà d'Ibi. Es tracta d'un entorn de bancals agrícoles amb camins nombrosos, situat a poca distància del nucli urbà, i en el qual hi ha consolidat l'ús d'habitatge dispers en parcel·les grans. El PGOU d'Ibi aprovat recentment després de declaració positiva d'impacte ambiental consolida aquest ús.
2. L'objectiu específic per a aquesta zona és fer compatible el caràcter d'Àrea d'amortiment d'aquesta zona, d'acord amb l'article 5 d'aquestes normes, amb l'ús consolidat de vivenda dispersa.
Article 82. Normes particulars de la Zona V
1. El manteniment dels bancals agrícoles, els murs de pedra, els conreus i el caràcter rural és prioritari en aquesta zona.
2. El manteniment dels bosquets existents i la creació de nous, en les finques agrícoles i en les parcel·les urbanitzades, és prioritari en aquesta zona.
3. Les noves edificacions que s'establisquen en aquest àmbit seguiran la normativa urbanística municipal corresponent, sense perjudici d'aquesta normativa, i s'integraran paisatgísticament en l'entorn rural en el qual s'ubiquen.
4. Els tancaments de finques i parcel·les annexes hauran de deixar un espai mínim de 2 m. entre elles, per facilitar el trànsit de persones i animals, de manera que no es creïn grans àrees delimitades per conjunts de tanques de finques diferents. Això sense perjudici del que disposa l'article 29.
5. Els camins rurals d'interés general es podran asfaltar, preferentment amb asfalt colorejat amb les tonalitats dominants dels sòls i les roques de la zona. Els camins particulars, que donen accés a finques individuals o a grups de menys de 5 finques es mantindran sense asfaltar.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
1. L'aprovació conjunta d'aquest PORN amb el PRUG del Parc natural del Carrascar de la Font Roja es fa en consideració a que les disposicions d'aquest darrer respecte l'àmbit del Parc natural formen part indivisible de les disposicions generals d'ordenació del l'àmbit del PORN, i tenen per tant un valor legislatiu i de gestió equivalent per al territori afectat.
2. D'acord amb el que disposa la Llei Estatal 4/89, i la Llei 11/1994, qualsevol infracció del PORN generarà responsabilitat de naturalesa administrativa, sense perjudici de l'exigible en via penal, civil o de qualsevol altre ordre en que poguera incórrer.
3. La Conselleria de Territori i Habitatge podrà habilitar ajudes a les associacions sense ànim de lucre que tinguen com a activitat principal la conservació de la natura, a Ajuntaments i a titulars de terrenys o drets reals. Aquestes ajudes seran adreçades a facilitar la consecució dels objectius, normes i directrius fixades per aquest PORN, inclosa la compra de terrenys o de drets reals.
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA
Els instruments d'ordenació territorial o física existents que resulten contradictoris amb aquest PORN s'hauran d'adaptar a aquest en la primera revisió o modificació que es porti a terme des de la seua entrada en vigor. Mentre l'adaptació no es porte a terme, les determinacions del PORN s'aplicaran prevalent sobre els instruments d'ordenació territorial o física, sempre que suposen un major nivell de protecció sobre els valors i elements objecte d'aquest PORN.
Independentment de la necesitat d'adaptar les normatives urbanístiques municipals al PORN, d'acord amb l'article 54 d'aquesta normativa i amb les línies grafiades en la cartografia de zonificació, es necessari realitzar les següents modificacions en l'actual qualificació urbanística del sòl:
Terme municipal d'Alcoi:
a. Es qualificarà com a Sòl no urbanitzable d'especial protecció (SNUEP), com a mínim, l'àmbit del Parc natural del Carrascar de la Font Roja, així com aquells terrenys que el planejament municipal defineix com a sòl no urbanitzable de protecció forestal i paisatgística, de protecció arqueològica, de protecció d'aqüífers, i de protecció viària, en aquest darrer cas quan afecta a les vies pecuàries indicades a l'article 32 sense perjudici d'altres que es poguera considerar incloure.
b. En l'àmbit del SNUEP al que fa referència el punt a, on actualment la parcel·la mínima edificatòria és de 10 Ha es prohibirà totalment l'edificació, amb l'excepció d'aquelles situacions expressament indicades per aquest PORN.
ANNEXOS
Annex 1. Descripció dels límits del PORN
En sentit de les agulles del rellotge:
Terme municipal d'Alcoi
A partir del límit entre els termes municipals d'Ibi i Alcoi a la carretera A-200 (IbiBanyeres), el límit el PORN segueix el traçat de la carretera cap al nord fins trobar la carretera C-3313 (Alcoi Banyeres). En aquest punt, el límit segueix la carretera C-3313 en direcció Alcoi fins passada la barriada del Salt, just en la corba a l'esquerra que hi ha després de la pedrera.
* En la corba, el límit deixa la carretera i baixa per la dreta cap al sud, directament pel talús fins a la cruïlla de pistes de sota, al costat d'unes cases que queden just fora el PORN. A la cruïlla es pren la pista que fa una corba de baixada a la dreta. Pocs metres després hi ha una nova cruïlla. Sempre de baixada, el límit segueix la pista de l'esquerra (est), fins arribar, als pocs metres, a una altra cruïlla. Es segueix la pista de la dreta (oest) per arribar tot seguit a una nova cruïlla. El límit segueix per la pista de l'esquerra, passa pel costat de la Font de Don Mario i arriba a la via de tren Alcoi-Ibi en desús, a l'alçada del pont del Salt, al marge esquerre del riu Barxell.
El límit ressegueix la via en desús pel pont per creuar el riu i, just abans de l'entrada del túnel, la deixa per continuar per la pista de l'esquerra (Assagador de Blai Giner al Regadiu). Passa per les Cases del Salt i la Font de la Falguera, que queden dins del PORN, i va a trobar una pista més ampla que ve del Racó de Sant Bonaventura. Segueix la nova pista en direcció al nucli urbà d'Alcoi (nord-est) fins arribar a una pista menor a la dreta. El límit segueix aquesta nova pista per deixar fora del PORN el Mas del Saltet de la Carrasca.
Darrera el mas, el límit es retroba amb la pista principal que havia abandonat (Assagador de Blai Giner al Regadiu) i la segueix per creuar el riu Barxell. Just després de creuar el riu hi ha una cruïlla de pistes. El límit segueix la que es dirigeix cap a la dreta (est) fins que arriba a la Font del Quinzet, després de la unió entre el riu Barxell i el Polop, on hi ha un nou encreuament de pistes.
El límit pren la pista de la dreta per creuar de nou el riu Barxell. Després de creuar el riu hi ha una bifurcació. El límit continua per l'esquerra, seguint l'Assagador de Blai Giner al Regadiu, entre camps de conreu. Segueix per l'assagador deixant desviacions menors primer a la dreta i després a l'esquerra fins que la pista gira a la dreta per orientar-se directament cap al sud, a la Umbria del Manco. Poc després de prendre aquesta orientació hi ha una bifurcació. El límit segueix el tram de la dreta (el de l'esquerra es dirigeix al Mas de Sant Benet), abandonant l'assagador, fins que arriba a una pista ampla orientada d'oest a est que correspon a la via de tren en desús.
El límit continua per l'antic traçat del tren cap a l'esquerra (est) fins a un important encreuament de pistes, entre les quals hi ha l'Assagador de Blai Giner al Regadiu i la Canyada del Port. En aquest punt abandona momentàniament el traçat de la via del tren, a la dreta, i segueix, a l'esquerra (est), l'Assagador de Blai Giner al Regadiu, passant pel costat del Mas de l'Olivereta, que queda fora del PORN. Després del mas, el límit travessa el traçat de la via del tren a l'alçada del barranc de Sant Joan, fa una corba a l'esquerra i es torna a trobar amb la via. El límit deixa l'assagador i continua de nou pel traçat de la via del tren cap a la dreta (est) fins trobar la carretera A-2001 (Alcoi-Santuari de la Font Roja).
El límit segueix la carretera en direcció al nucli urbà d'Alcoi fins trobar la carretera A-2002 (Alcoi-Ermita de Sant Antoni). En aquest punt abandona la carretera i, passant per sobre el poliesportiu d'Alcoi, travessa de nou l'Assagador de Blai Giner al Regadiu i va a buscar una corba molt marcada de la carretera N-340, a la Venta Saltera, deixant fora del PORN la fàbrica de ceràmica ubicada en aquella corba. El límit segueix la N-340 en direcció Alacant, travessant el barranc del Molinar, fins a la corba següent, també molt tancada, on abandona la carretera i segueix pel mig del bosc en direcció est fins a la carretera A-160 (Benilloba).
Des d'aquest punt, el límit segueix la carretera en direcció Benilloba (nord-est) fins a la primera corba clara a l'esquerra. Aquí abandona la carretera per dirigir-se a la dreta (sud-est) per un passadís de línia d'alta tensió, fins trobar la línia de carena que baixa de l'Alt de Dubois a la cota 796,6. El límit segueix la carena en direcció sud-oest, passa un promontori (cota 814,0) i a la collada següent (cota 801,8) gira de nou al sud-est per creuar de nou l'Assagador de Blai Giner al Regadiu, per sobre el Mas de Palomino, en una zona on torna a haver-hi conreus. Seguint en direcció sud-est, a través dels camps, el límit travessa la sendera que ve del Mas de Palomino i de la Venta de Sant Jordi, i després, primer enmig dels camps i després entre els camps i la zona de matolls, arriba a una altra sendera, que es ressegueix a la dreta passant pel costat del Mas de les Carrasques, que queda just fora del PORN.
Des de davant del Mas de Carrasques, el límit coincideix amb la pista que uneix la casa amb la carretera P-1711 (a Benifallim). Segueix la carretera en direcció Benifallim fins just abans de la primera doble corba (esquerra-dreta) molt suau, on hi ha la desviació per anar a Penàguila o a Benifallim. Des d'ací traça una línia recta fins a la cota 859,4 de l'Alt de les Florències, pràcticament al sud. Des d'aquesta cota, el límit baixa en direcció sud/sud-oest per una zona de bosc i matolls, creua l'Assagador del Collet de Guerra al Regadiuet, creua un torrent que ve del sud-est i es dirigeix al barranc de la Batalla i s'enfila per l'altra vessant en la mateixa direcció, fins arribar a la carena al nord-oest de la cota 857,9. Ací, el límit gira una mica a la dreta (sud-oest) per dirigir-se al Barranc de la Batalla, on es troba de nou amb la carretera N-340, a l'alçada aproximada del km 127.
El límit segueix la carretera cap al sud fins que arriba al punt on hi ha el desviament, a l'esquerra, cap a la urbanització L'Estepar. En aquest punt, el límit ressegueix de nou la via de tren en desús, fins al punt on creua el torrent del Regall, que en aquesta zona coincideix amb el límit entre els municipis d'Alcoi i de Xixona. Aquí abandona la via del tren i segueix el límit municipal en direcció sud-oest, travessant la N-340, fins trobar de nou la via del tren, que segueix en direcció oest, fins al límit municipal entre Alcoi i Ibi.
Terme municipal d'Ibi
A partir del límit entre els termes municipals d'Alcoi i Ibi a l'alçada de la via del tren en desús, el límit segueix aquesta via en direcció oest, fins just abans de l'encreuament amb la pista que ve del sud des de les cases de Campofrio. En aquest punt, el límit es desvia per la pista situada més a la dreta i va a buscar la carretera A-210 (Ibi-N-340), on hi ha la desviació a la casa del Madrigal. El límit continua per la carretera en direcció a Ibi (oest).
Abans d'arribar al nucli urbà d'Ibi, a l'alçada dels Alts de Campos, el límit deixa la carretera i ressegueix una pista cap al nord que desemboca en la pista transversal (d'est a oest) que és l'antic camí de Villena a Alcoi. Ressegueix la pista a l'esquerra (oest), pel límit urbanístic entre el Sòl no urbanitzable comú de grau I (al sud) i Sòl no urbanitzable comú de grau II (al nord) fins arribar a un encreuament just a l'entrada del nucli urbà d'Ibi. El límit ressegueix la pista que es dirigeix al nord, cap a la casa dels Camps de Roca. A l'esquerra (oest) queda el barri de Villaplana. Arriba a un encreuament de pistes. La de la dreta es dirigeix a la casa dels Camps de Roca. El límit ressegueix la pista de l'esquerra (oest) entre camps de conreu, cap a la casa dels Camps dels Capellans. En arribar a una cruïlla, segueix cap a l'oest, passa just per sota la casa, que queda dins del PORN, i va a buscar la carretera A-200 (Ibi-carretera C-3313) en la corba que creua el torrent que ve del Barranc de les Raboses. El límit ressegueix aquesta carretera fins al punt d'inici.
Annex 2. Descripció dels límits del Parc natural
del Carrascar de la Font Roja
(text descriptiu que substitueix, sense modificacions, la delimitació descrita en coordenades geogràfiques pel Decret 49/1987)
En sentit de les agulles del rellotge:
Terme municipal d'Alcoi
Des de l'encreuament entre el límit dels termes municipals d'Ibi i Alcoi i la pista que va de la Venta del Cuerno a la cava de Santa Maria, el límit es dirigeix en direcció nord-oest fins la cota adjacent 1002,6. Des d'ací baixa cap al nord-est fins just abans d'arribar a una ramificació de la pista esmentada que puja fins la cota 994,9. En aquest punt, torna a girar cap al nord-oest, creua la pista que ve del Mas del Racó Vell i arriba a una segona pista, ramificació de l'anterior.
Des d'aquest punt, el límit segueix la pista a la dreta i, quan arriba al primer encreuament, segueix la pista de la dreta (la de l'esquerra gira al nord per tornar al Mas del Racó Vell). Uns metres més endavant, en un segon encreuament, segueix de nou la pista de la dreta, entre bosc i matolls (la de l'esquerra voreja uns camps). El límit deixa a la dreta un sender que va cap al sud, a la pista de la Venta del Cuerno a la Cava Santa Maria i, quan la pista que ressegueix acaba una corba que l'orienta cap al nord, deixa la pista i es dirigeix en línia recta al nord-est, en direcció el Mas de Bonavista, fins trobar la pista que ve d'aquest mas.
El límit segueix ara aquesta pista a la dreta (sud-est) fins el primer encreuament (a l'esquerra s'arriba al Mas de Bonavista). Deixa la pista i travessa en línia recta cap a l'est/nord-est pel mig dels camps de conreu, creua la pista que acaba d'abandonar i es dirigeix a una corba d'una nova pista que uneix la Masia de Pardinetes i la Casa Racó de Pellicer. Segueix aquesta pista a la dreta, en direcció la Masia de Pardinetes. A la cruïlla just abans d'arribar al mas, continua per la pista de l'esquerra, tot vorejant pel nord la casa, que queda dins del Parc Natural.
El límit ressegueix aquesta pista fent una clara corba a l'esquerra i arriba a un encreuament amb una pista que ve de la dreta (est). Continua per aquesta nova pista, primer en direcció est per entre bosc i matolls, on deixa una desviació a l'esquerra, i després en direcció nord-est amb uns camps a l'esquerra. Just quan acaben els camps hi ha una bifurcació. El límit segueix per la pista de la dreta (est) fins que desemboca en una nova pista que uneix la Casa de Racó Payà amb la Casa de Vistabella.
En aquest punt, el límit travessa la pista, i just després de travessar-la, es dirigeix per la carena uns metres cap al nord, paral·lel a la pista, que queda a l'oest, fins passada la primera corba de la pista a l'esquerra. Ací gira a l'est/nord-est fins arribar al llit del torrent del Barranc de les Coves. Travessat el torrent, es dirigeix cap a l'est fins a un dels Morros de Vistabella (cota 971,7). El límit torna a baixar cap a l'est/nord-est, creua el Barranc del Pantanet i puja, seguint el límit de la finca, cap a l'est per la carena que baixa de la Casa de Vista Bella fins la cota 975,7, al nord-oest de la casa.
Des d'aquesta cota, el límit es dirigeix bàsicament cap a l'est, amb una molt lleugera tendència al nord, fins la cota veïna 953,9, des d'on segueix en la mateixa direcció per travessar el Barranc del Merlanxero i la pista que baixa al Mas de la Safranera. Segueix per la crestallera del Cremat fins la cota 936,3, des d'on, encara en direcció est, va a trobar la pista que, venint de la Venta del Cuerno, es dirigeix cap al Mas de Llacunes, en una lleugera corba a la dreta al nord de la cota 901,3.
El límit segueix aquesta pista fent una primera corba a l'esquerra (direcció nord-est) paral·lel al barranc de l'Infern pel marge esquerre, però a la segona corba a l'esquerra, el límit evita un marcat revolt de la pista a la dreta i es dirigeix per un sender al nord-est fins trobar la mateixa pista. El límit travessa la pista i segueix el sender, que ve del Mas de Parrancà, cap a l'est, travessa el Barranc de l'Infern i arriba al final d'una pista agrícola que puja des del Mas de Parrancà, al límit entre el bosc (al sud) i els camps de conreu (al nord).
Des d'aquest punt, el límit segueix el sender vorejant l'Alt de Llacunes, primer cap el sud-est, resseguint el marge entre bosc i conreus, després un tram cap al sud i, finalment, cap a l'est, fins que, en el punt en que el sender gira al nord, el límit l'abandona i segueix cap al sud (dreta) seguint una sendera pel mig del bosc. El límit segueix aquesta sendera quan gira a l'est, i arriba a la pista del Mas de la Cardadora, que queda al nord, fora del parc natural. Des d'aquesta cruïlla, segueix la sendera a l'est/sud-est fins una corba molt marcada de la carretera A-2001 (Alcoi-Santuari de la Font Roja).
El límit segueix ara el traçat de la carretera A-2001 en direcció Alcoi fins la Font de l'Olivereta. Aquí, deixa la carretera i es dirigeix en direcció sud-est cap a la carretera A-2002 (Alcoi-Ermita de Sant Antoni). Quan arriba a aquesta carretera la segueix en direcció Alcoi fins just abans de l'encreuament amb l'antiga via de tren abandonada, on deixa la carretera i es dirigeix, per una sendera, primer uns metres al sud i després uns metres a l'est per trobar la pista que voreja els circuits de bicicletes i cotxes teledirigits d'Alcoi. Ressegueix aquesta pista cap al sud-oest, deixant fora del Parc Natural ambdós circuits, i, després d'una corba, cap a l'est, ja en forma de sender, passant pel mig del bosc sota la línia elèctrica que baixa de la muntanya de Sant Antoni. Seguint aquest sender cap a l'est, el límit torna a trobar la línia de tren abandonada, just abans de l'entrada del túnel situat al sud del poliesportiu d'Alcoi.
En aquest punt, el límit travessa la via i segueix un tram del sender que es dirigeix ara a la fàbrica de ceràmica i a la Venta Saltera, situades en una corba de la carretera N-340. En el punt en que el sender s'orienta al nord, el límit l'abandona dirigint-se directament al sud-est, cap a la fàbrica de ceràmica. Abans de tornar a creuar la sendera, ara convertida en pista i orientada d'oest a est, el límit gira en direcció sud-est, creua el camí (petit recorregut) que puja a l'ermita de Sant Antoni i es situa just a sota del nou tram de la via de tren abandonada que queda a l'aire lliure. Ací torna a girar al nord-est, travessa la pista que puja de la carretera N-340 a la Casa Forestal just al nord de la corba d'entrada al mas, que queda dins del Parc Natural, passa just pel sud d'una segona construcció i arriba al llit del torrent del Barranc de la Batalla (riu del Molinar).
El límit ressegueix el llit del torrent aigües amunt paral·lel a la carretera N-340 fins que es creua amb aquesta carretera. Ací, segueix un xicotet tram el llit del riu cap a l'est, però quan el torrent gira al nord-est, el límit l'abandona per dirigir-se uns metres al sud i de nou a l'oest, fins tornar a trobar la carretera N-340 en el punt on parteix la pista que porta al Mas del Puig. D'aquesta manera, la cota 677,2, a l'oest de l'Alt de les Florències, queda fora del Parc Natural.
El límit segueix ara el traçat de la carretera N-340 cap al sud fins a la primera boca de túnel. Aquí, deixa la carretera per dirigir-se al sud-est fins tornar a trobar el llit del torrent del Barranc de la Batalla, que segueix al sud-oest fins al punt de connexió amb el Barranc de Tristao, que baixa per l'oest des de la muntanya de Sant Antoni. El límit segueix uns metres barranc amunt pel seu marge esquerre, però quan retroba la carretera N-340 creua el torrent i baixa per l'altre costat en direcció sud-est de nou fins al llit del riu del Barranc de la Batalla. Just després de creuar el barranc, el límit puja per la carena, primer cap a l'est, després al sud-est i finalment, els darrers metres al sud, fins la cota 890,9.
Des de la cota 890,9, el límit baixa per la cresta en direcció oest, amb una lleugera tendència al sud. Acabada la cresta, quan el pendent es suavitza, gira directament al sud, per una zona de matollar molt obert, fins a l'inici dels camps de conreu. Abans d'entrar en els camps, torna a girar al sud-oest per anar a trobar de nou el torrent del Barranc de la Batalla.
El límit segueix uns metres el curs del torrent aigües avall (nord), però quan el torrent inicia una corba que l'orienta al nord-oest, el límit l'abandona i es dirigeix cap a l'oest, amb una certa tendència al sud, travessant la carretera N-340 per dirigir-se a la cota 859,9, just abans d'arribar a una zona de conreu de fruiters al sud del tram mig del Barranc de Tristao, punt en que es troba amb un sender que surt de la pista que ve de la Venta de la Penya.
El límit segueix el sender de baixada cap a l'est/nord-est, però abans d'una marcada corba a l'esquerra, deixa el sender per dirigir-se directament al nord, travessa el sender que acaba d'abandonar i arriba al llit del torrent del Barranc de Tristao. Segueix el curs del torrent aigües amunt, i quan arriba a una bifurcació del barranc, segueix la de l'esquerra (direcció oest/sud-oest). Quan aquest tram del barranc comença a girar per dirigir-se al nord-oest, el límit l'abandona en direcció oest/sud-oest per anar a trobar la carretera A-2002, que baixa de l'ermita de Sant Antoni, al sud-est del repetidor de T.V., just en el punt on aquesta carretera coincideix amb l'Assagador de Barxell als Plans.
El límit segueix uns metres la carretera A-2002 cap al sud, però abans d'entrar en una lleugera corba a l'esquerra, on comencen, a banda i banda, camps de cultiu, es dirigeix cap al sud-oest, seguint un sender per sobre dels camps de fruiters, que queden fora del Parc Natural, fins al punt on s'obre un barranc que baixa en direcció sud-est. Travessat el barranc, segueix cap al sud-oest, primer per sobre el sender i després per sota, però sempre per sobre la pista que uneix el Mas de Vilaplana amb la carretera A-2002, deixant dins del Parc Natural la zona de matolls del nord-oest i fora els conreus i una xicoteta franja de bosc del sud-est. Creua una primera línia d'alta tensió, a l'est de les runes del Mas Nyego i segueix la mateixa direcció per creuar una segona línia d'alta tensió i, posteriorment, dos petits barrancs que baixen en direcció sud-est.
Passat el segon barranc, el límit gira lleugerament al sud, travessa un nou barranc i, pràcticament en arribar a la pista que ve del Mas de Vilaplana, després de dues corbes molt pronunciades d'aquesta pista, torna a prendre l'orientació original al sud-oest, tot travessant un nou barranc en direcció sud-est, que baixa de la Serra de Barrancons, ja a la zona de Sant Benet. Segueix cap al sud-oest, passa per sota la Clapisa del Mas de Romà i arriba a un nou barranc que també baixa de la Serra de Barrancons. Just després de travessar el barranc, el límit baixa cap al sud uns metres per trobar el tram final de la pista que puja del Mas de Roc fins als camps de conreu més alts. Un cop travessada la pista, torna a orientar-se uns metres al nord, travessa els últims camps de cultiu i torna a prendre la direcció sud-oest, vorejant els camps fins pràcticament arribar a la corba superior de la pista que uneix el Mas de Roc amb el Mas del Cardenal, on es troba amb un sender que parteix d'aquesta corba.
El límit segueix aquest sender, primer cap a l'oest/sud-oest i després cap al sud/sud-oest fins arribar, sobre una nova corba de l'esmentada pista, a la base d'un xicotet barranc que baixa cap al sud-est. Des d'aquí, torna a orientar-se al sud-oest per arribar al punt on s'obre un altre barranc, més clar, que també baixa en direcció sud-est. Seguint la mateixa direcció, passa per sota la cota 1021,9 per arribar a un altre barranc, paral·lel a l'anterior. Passat aquest barranc, el límit segueix uns metres la direcció sud-oest, però després gira al nord, travessa un sender enmig del bosc, i torna a girar a l'est per vorejar la veïna cota 1011,6 que queda fora del Parc Natural. Al nord d'aquesta cota, gira de nou al sud-oest per una pista que ve de la Casa de la Gabarnera i que voreja uns camps de fruiters. Quan la pista arriba al fons del barranc que baixa de la Penya del Sapo el límit pren una nova orientació cap a l'oest/nord-oest, travessa una doble corba de la pista que puja del Mas del Canonge cap a la Serra dels Barrancons i es dirigeix directament a la cota 1138,4, travessant, abans d'arribar-hi, el límit entre els municipis d'Alcoi i Ibi.
Terme municipal d'Ibi
Des de la cota 1138,4 el límit segueix una línia recta en direcció oest/sud-oest, baixant primer per la carena d'aquesta cota per travessar el Barranc de Felip, pujar per l'altra banda, passar just per sota la cota 1147,0, tornar a baixar al Barranc de Sant Pasqual i pujar finalment a la cota 1126,2 dels Alts de Campos.
Des de la cota 1126,2 el límit torna a canviar de direcció per dirigir-se a l'oest/nord-oest, en línia recta fins a la cota 1135,6 del Cabeç de Guillem, travessant tot una sèrie de barrancs que baixen de la Serra de Barrancons en direcció nord-sud, i el més important Barranc de les Raboses. Del Cabeç de Guillem el límit segueix la direcció oest/nord-oest per travessar la pista que baixa de la Casa de Foiadoretes i dirigir-se a la cota 1123,0, al sud-oest d'aquest mas.
Des de la cota 1123,0, el límit segueix la direcció nord-oest fins a la cota 1007,1, al nord-est de la Venta del Cuerno. En aquest tram creua dos cops seguits la pista que surt de la Casa de Foiadoretes cap a l'oest, en una corba molt tancada, i baixa per tornar a trobar aquesta pista, que segueix durant un xicotet tram per deixar-la quan la pista gira a l'esquerra (oest). El límit segueix l'esmentada línia recta cap al nord-oest per creuar la part alta del Barranc dels Molins i assolir la cota 1007,1.
Des de la cota 1007,1 el límit segueix una línia recta al nord-oest fins la cota 1002,6, ja al terme municipal d'Alcoi. En aquest tram creua el límit dels termes municipals d'Ibi i Alcoi a l'alçada de la pista que va de la Venta del Cuerno a la cava de Santa Maria, punt d'inici d'aquesta descripció.
Annex 3. Llistat de formacions vegetals del PORN
del Carrascar de la Font Roja
Vegetació de ribera i d'aiguamoll
Baladrar Rubo-Nerietum oleandri O. de Bolòs 1956
Senillar (Canyissar comú) Typho-Schoenoplectetum glauci Br.Bl. t O. de Bolòs 1957
Poblament de llenties d'aigua Lemno-Azolletum Br.Bl. 1952
Poblament de creixenars Apietum nodiflori Br.Bl. 1931
Vegetació rupícola
Comunitats casmofítiques i calcícoles de la muntanya del migjorn valencià Jasonietum foliosae O. de Bolòs 1957
Comunitats casmofítiques i calcícoles de la muntanya del migjorn valencià Jasionio-Teucrietum buxifolii Rigual, Esteve et Rivas G. 1962
Comunitats comofítiques i calcícoles catalano-valentines de terra baixa Saxifragetum cossonianae O. de Bolòs 1967
Comunitats de pedrusques del migjorn valencià, Resedetum valentiae, O. de Bolòs 1974
Comunitats de degotall calcari, Trachelio-adiantetum O. de Bolòs 1957
Timoneda d'hipèric pinzell, Fumano-Hypericetum ericoidis O. de Bolòs 1957
Armerio-Salvietum mariolensis
Prats
Prat sabanoide d'albellatge petit Hyparrhenietum hirto-pubescentis stipetosum A. et O. de Bolòs et. Br.Bl. 1950
Fenassar amb pèsol Lathyro-Brachipodietum (Citat per Ballester i Stübing 1990, no apareix a la classificació de Folch 1984)
Llistonar amb iva borda Teucrio-Brachipodietum retusi (ramosi) O. de Bolòs 1957
Teucrio-Ulicetum dianii
comunitat de Festuca indigesta (Sòls pedregosos amb acumulació hivernal de neu)
Conreus (vegetació ruderal i arvense)
Comunitat de citró (de lleteresa de camp) Dipotaxietum erucoidis euphorbietum segetalis
Bleterars nitròfils Amarantho-Chenopodietum ambrosioidis, Chenopodietum muralis
Herbassars i cardassars de vorada de camí Asphodelo-Hordeetum, Lavanteretum ruderale, Centaureo-Cynaretum cardunculi
Herbassar de ripoll i malrubí hirsut Oryzopsis-Ballotetum hirsutae (O. de Bolòs) O. de Bolòs 1967
Herbassars nitrohalòfils de llocs àrids Moricandio-Carrichiterum annuae O. de Bolòs 1957 (comunitat d'anuals destacable, d'ermots i camins transitats)
Matollars i Brolles
Romerar amb setge i pebrella (Brolla de romaní i bruc d'hivern amb pebrella) Helianthemo-Tymetum piperellae Rivas, G. 1958
Romerar amb setge, pebrella i espart (Brolla de romaní i bruc d'hivern amb pebrella i espart) Helianthemo-Tymetum piperellae Rivas, G. 1958 subass. macrochloetosum tenacissimae
Gramenet embosquinat de coixinet de monja amb festuca capil·lifòlia Daphno-Festucetum capillifoliae O. de Bolòs et Rigual 1967
Gramenet embosquinat de cercell amb coixinet de monja Festuco-avenetum filifoliae O. de Bolòs 1967
Bardissa amb espinal d'espina curta Rubo-Crataegetum bervispinae O.de Bolòs 1962
Matollar d'eriçons amb nona (Jonceda de llistó amb sàlvia) (Bufonio tuberculatae-Savietum lavandufoliae (mariolensis) O. de Bolòs 1967)
Coscollar amb llentiscle (Maquia continental de garric i arçot) Rhamno-Quercetum cocciferae Br.Bl. et O. de Bolòs (1954) 1957 subass. pistacietosum
Coscollar amb ginesta borda (Garriga amb ginestó) Quercetum cocciferae Br.Bl. 1924 subass. osyrietosum
Anthyllido-Citisetum clusii
Hedero helicis-Cytisetum patentis
Boscos
Carrascar amb gatosa (Quercetum rotundifoliae ulicetosum Br.Bl. et O. de Bolòs (1956) 1957)
Galerar amb fleix (Freixeneda amb blada de fulla petita) (Orno-Quercetum-faginae (Fraxino orni-Quercetum faginae) (Borja) Rivas G. et Rigal 1959)
Pineda de pi blanc
Annex 4. Elements d'interès
a. Fonts i brolladors
Font del Rossinyol
Font dels Xops
Font Roja
Font del Merlanxer
Font del mas de Tetuan
Fonteta de l'Olivereta
Font del Quinzet
Font de la Falguera
Font de les Serps
Font de don Mario
Font del Salt
Font del Molí de Baix
Font del mas Gelat
Fonteta dels Canalons
Font de Sant Bonaventura
Font de Santa Maria
Font del barranc de la Camarera
Font del Racó d'Almarra
b. Llocs d'interès geològic
Sima Simarro
Cova Gelada
Els Canalons
Cova Joliana
Barranc de les Coves
Arc del Menejador
El Salt
c. Cingleres d'interès
Cingles del Menejador
Cingles del Santuari de la Font Roja
Cingles del pla de Galers
Cingles de vessants del Mas de Cotet
Cingles del Salt
Cingles de l'Estret (els Canalons)
Cingles del barranc de la Batalla
d. Arbres monumentals
Àlber i pins del Mas de Foiaderes
Arboç de Mas Celedón
Carrasca de la Cardadora
Ginebró de Pardinetes
Pi del Mas Capellans
Sabina de Bonavista
Teix del Mas de Tetuan
Xiprers del Santuari de la Font Roja
ANNEX II
Text normatiu del Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural del Carrascar de la Font Roja
TÍTOL IV. DISPOSICIONS GENERALS
SECCIÓ PRIMERA. Condicions generals del Pla rector d'ús i gestió
Article 1. Naturalesa del Pla
Aquest Pla Rector d'Ús i Gestió (PRUG) es redacta a l'empara de l'article 4 del Pla rector d'ús i protecció del Parc Natural del Carrascar de la Font Roja, aprovat per l'Acord de 25 de gener de 1993 del Consell de la Generalitat (DOGV núm. 159, de 8.2.93), i com a revisió d'aquest.
El marc legal del PRUG ve fixat per la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2.423, de 9.1.95), en endavant Llei 11/1994, i l'article 19 de la Llei estatal 4/1989, de 27 de març, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestre (BOE núm. 74, de 28.03.89), en endavant Llei 4/89.
Aquest PRUG del Parc natural del Carrascar de la Font Roja, en endavant Parc natural, s'aprova conjuntament amb el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals del Carrascar de la Font Roja (PORN).
Article 2. Finalitat i objectius
1. D'acord amb l'article 37 de la Llei 11/1994 aquest PRUG té com a finalitat constituir el marc en què han d'exercir-se les activitats directament lligades a la declaració de l'espai natural protegit, i en particular la investigació, l'ús públic i la conservació, protecció i millora dels valors ambientals.
2. Per tal d'aconseguir la finalitat establerta en l'apartat 1, i a més dels objectius generals en l'àmbit del PORN, el PRUG ha de fixar una gestió del Parc natural d'acord amb els objectius següents:
a. Protegir i conservar el patrimoni natural del Parc, amb especial atenció per als ecosistemes, espècies, i poblacions d'espècies més notables, i per als processos ecològics que permeten el seu manteniment.
b. Protegir i conservar el patrimoni cultural del Parc natural amb especial atenció per al patrimoni etnològic resultant del poblament rural de la serra en els últims segles (caves i masos) i dels allotjaments de descans a la Font Roja de principis d'aquest segle.
c. Promoure, canalitzar i ordenar les demandes d'activitats lúdiques i educatives mediambientals i culturals, assegurant experiències vivencials als visitants, que no posen en perill la conservació dels valors del Parc natural.
d. Constituir una regulació que canalitze l'afluència de les diferents classes de visitants del Parc, i que fomente actituds en aquests que afavorisquen la conservació de la biodiversitat i dels recursos naturals i culturals del Parc.
e. Corregir i minimitzar el màxim possible els impactes que l'activitat humana ocasiona, o podria ocasionar sobre la biodiversitat i els recursos naturals i culturals del Parc, fomentant la regeneració i la restauració d'àrees de gran interés cap a la vegetació climàcica.
f. Promoure i regular la investigació científica en tots els seus aspectes, amb l'objecte de conèixer i difondre el medi natural característic de l'àmbit del Parc, els processos que el determinen, avaluar el seu estat i fixar els criteris d'intervenció per a la seua conservació.
g. Definir els criteris per a la gestió del trànsit, l'aparcament, la senyalització i la imatge pública del Parc.
h. Zonificar el Parc, delimitant diferents àrees en funció de les seues necessitats de conservació, i la seua capacitat i vocació en relació a l'ús per a les activitats humanes.
i. Definir els criteris de seguretat i emergència per tal de minimitzar els riscs per al parc i per als visitants.
Article 3. Àmbit d'aplicació i àrea d'amortiment
1. L'àmbit d'aplicació del present PRUG s'estén a la totalitat dels terrenys compresos en el Parc Natural del Carrascar de la Font Roja, creat mitjançant el Decret 49/1987, de 13 d'abril, del Consell de la Generalitat, de declaració del Parc Natural del Carrascar de la Font Roja (DOGV núm. 591, de 21.5.87), tal i com apareix delimitat al Plànol de Gestió i Zonificació d'aquest PRUG.
2. La delimitació dels límits de l'àmbit d'aquest Parc natural ve descrita per l'annex 2 del PORN del Carrascar de la Font Roja.
3. El Parc natural disposa d'una Àrea d'amortiment d'impactes, definida i regulada pel PORN del Carrascar de la Font Roja, d'acord amb l'article 29 de la Llei 11/1994.
Article 4. Efectes
1. Les disposicions d'aquest pla vincularan tant a l'administració com als particulars.
2. Les determinacions d'aquest pla seran d'aplicació directa, raó per la qual en el moment de la seua revisió el planejament urbanístic vigent que afecte els terrenys inclosos a l'àmbit del parc natural, s'haurà d'ajustar a les disposicions que conté el PRUG.
3. Les futures revisions dels plans generals d'ordenació urbana d'Alcoi i d'Ibi, i els altres instruments de planejament urbanístic que siguen aprovats després de l'entrada en vigor d'aquest PRUG, hauran d'ajustar-se a les determinacions protectores que conté, i assignaran les qualificacions del sòl d'acord amb les normes i criteris que ací hi ha establerts, de manera que siguen respectades les limitacions d'ús establertes pel PRUG.
4. Les determinacions d'aquest PRUG seran enteses sense perjudici de les contingudes en la legislació agrària, forestal i d'aigües, en les altres legislacions sectorials, així com en d'altres normes, reglamentacions o plans que siguen aprovats per al desenvolupament i compliment de la finalitat protectora del parc natural. S'aplicarà la normativa continguda en aquest PRUG sempre que resulte més detallada o protectora.
5. Sense perjudici de l'apartat anterior el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals del Carrascar de la Font Roja és una norma que fixa el marc per al PRUG, el qual ha d'ajustar-se a les seues determinacions d'acord amb l'article 35 de la Llei 11/1994, i per tant les disposicions d'aquest PRUG són estrictament complementàries a aquelles del PORN que específicament o de manera general afecten el Parc natural.
Article 5. Vigència i revisió
1. Les determinacions d'aquest PRUG entraran en vigor l'endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i seguiran vigents, mentre no siga revisat.
2. El PRUG serà revisat quan hagen canviat suficientment les circumstàncies que motivaren la seua redacció. En qualsevol cas, i com a mínim, serà duta a terme una avaluació dels resultats obtinguts, indicant els punts o aspectes objecte de revisió, una vegada transcorreguts cinc anys des de la seua aprovació. Aquesta avaluació serà realitzada per un equip d'experts que es reuniran amb antelació amb aqueix efecte.
3. Podrà ser motiu d'especial consideració per a la revisió del PRUG l'aprovació de l'àmbit conjunt de les Serres de Mariola i Font Roja com a Zona d'Especial Conservació, d'acord amb la Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (Diari Oficial n° L 206 de 22.07.92), en endavant Directiva 92/43/CEE, transposada a Espanya pel Reial Decret 1997/95, de 7 de desembre (BOE núm. 310, de 28.12.95).
4. Es faculta a l'òrgan competent en matèria d'espais naturals, al director-conservador o al Consell de protecció per elevar una proposta de revisió del PRUG, on es justifique degudament les circumstàncies a les quals es refereix el punt anterior. La conselleria competent en medi ambient serà responsable d'iniciar els tràmits per a la revisió del PRUG.
Article 6. Contingut i interpretació
1. La normativa d'aquest PRUG és dividida en quatre títols. El primer és dedicat a l'establiment de condicions generals per al Parc natural i els seus òrgans de gestió i consulta. El segon es dedicat a la protecció de recursos naturals i a la regulació de determinades activitats que incideixen en el medi natural. El tercer fa referència a les normes reguladores de l'ús públic. El quart conté les normes específiques per a la protecció de zones determinades, segons els valors de conservació i la vocació d'ús.
2. La interpretació d'aquest PRUG haurà d'atendre el que resulte de considerar-lo com un tot unitari, i s'utilitzarà, sempre, la memòria com a document on són continguts els criteris i principis que han orientat la redacció del PRUG. La memòria del PORN, que s'aprova conjuntament, també forma part d'aquest tot unitari.
3. En el cas de conflicte entre les normes de protecció i els documents gràfics del PRUG prevaldran les primeres, tret de quan la interpretació derivada dels plànols vinga recolzada també per la memòria, de manera que es faça evident l'existència d'alguna errada material en les normes.
4. En l'aplicació d'aquest PRUG prevaldrà aquella interpretació que comporte un major grau de protecció dels valors naturals del Parc natural.
Article 7. Compensacions
Les possibles indemnitzacions degudes a limitacions a l'ús dels bens derivats de la declaració del Parc Natural del Carrascar de la Font Roja pel Decret 49/87, i de les disposicions d'aquestes normes venen regulades per l'article 20 de la Llei 11/94.
Sense perjudici de l'anterior, la conselleria competent en medi ambient promourà l'establiment de convenis de col·laboració amb propietaris de terrenys inclsos en el parc natural, com a mitjà per a fomentar les actuacions coherents amb els objectius de conservació perseguits pel present document.
Article 8. Plans tècnics sectorials
1. El Parc natural podrà disposar de plans tècnics sectorials, amb caràcter normatiu, que complementen i detallen les disposicions establertes al PORN i al PRUG.
2. El Pla de prevenció d'incendis és un pla tècnic sectorial del Parc natural, sense perjudici d'altres que es pogueren establir.
3. L'òrgan competent en matèria d'espais naturals serà responsable de la formulació de nous plans tècnics sectorials, amb la col·laboració en el seu cas d'altres òrgans de l'administració directament relacionats amb els seus objectius. El director-conservador i el Consell de Protecció podran elevar propostes al respecte.
4. Els plans tècnics sectorials s'aprovaran mitjançant ordre de la conselleria competent en medi ambient. Posteriorment es podran integrar al PRUG en futures revisions d'aquest o es podran mantenir com a normativa complementària independent.
Article 9. Avaluació d'impacte ambiental
El règim d'avaluació d'impacte ambiental del Parc natural es regirà per allò que disposa l'article 13 del PORN.
Article 10. Pla de seguretat del Parc natural
1. El Parc natural disposarà d'un manual adreçat al seu personal anomenat Pla de seguretat del Parc natural del Carrascar de la Font Roja, que serà aprovat per ordre de la conselleria competent en medi ambient. El Pla fa referència a totes les eventualitats que poden sorgir en l'àmbit del Parc natural i afectar la seguretat de les persones, i inclou protocols de prevenció, alerta i intervenció davant de diferents tipus de riscos i accidents.
2. Qualsevol persona contractada per qualsevol administració pública per treballar en l'àmbit del Parc natural, amb caràcter eventual o fix, rebrà un exemplar del pla de seguretat i té el deure de conèixer el seu contingut. El director-conservador decidirà la necessitat que altres persones (voluntaris, becaris, masovers o propietaris, etc.) disposen d'un exemplar del pla de seguretat.
3. El pla de seguretat quedarà dipositat al centre d'informació i als altres punts d'informació o quioscs del Parc natural situats en locals tancats, així i com en tots els vehicles oficials que habitualment operen al Parc. Qualsevol persona visitant del Parc natural pot sol·licitar consultar el pla de seguretat.
4. El director-conservador vetllarà perquè anualment es revisen l'exactitud dels protocols d'intervenció, i per revisar el conjunt del pla de seguretat quan considere oportú, per haver variat les circumstàncies que motivaren la seua redacció.
5. El centre d'informació i el vehicle principal de la guarderia del Parc natural, hauran de comptar amb l'equipament oportú per a fer front a les eventualitats que pogueren sorgir, i que indica el Pla de seguretat.
6. El Parc natural comptarà amb un comunicat meteorològic diari propi, acordat amb l'Institut Meteorològic Nacional, i un comunicat del grau de risc d'incendi del Centre de Coordinació d'Emergències de la Generalitat. Els comunicats seran convenientment exposats als visitants al centre d'informació i als plafons de les zones d'ús públic del Parc natural.
SECCIÓ SEGONA. Òrgans de gestió, consultius i de participació al Parc natural
Article 11. Òrgans executors del pla
D'acord amb les indicacions específiques en cada punt d'aquest PRUG, és responsable d'executar i fer-lo complir la conselleria competent en matèria de medi ambient i l'òrgan competent en matèria d'espais naturals. El director-conservador del Parc i el Consell de Protecció del Parc, d'acord amb el que disposen l'article 94 i l'article 96 d'aquest PRUG, i altres administracions sectorials, en tant que afectades per les determinacions del present Pla, se'n consideren també òrgans executors.
Article 12. Funcions i relació del director-conservador
1. El director-conservador del Parc natural serà un tècnic amb titulació universitària superior, responsable de la gestió del Parc natural, designat per la conselleria competent en medi ambient.
2. El director-conservador desenvoluparà la seua tasca d'acord amb el què disposa la Llei 11/1994, i el Decret 57/1994, de 22 de març, pel que s'estableix la naturalesa dels llocs dels directors-conservadors de parcs naturals de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2237, de 29.3.94).
3. Seguint el què disposa la Llei 11/1994, les funcions del director-conservador del Parc natural són:
a. Adoptar les decisions relatives a la gestió de l'espai natural protegit que no hagen estat expressament reservades a d'altres òrgans, incloses totes aquelles que es deriven d'aquest PRUG i del PORN del Carrascar de la Font Roja.
b. Elaborar la proposta de pressupostos.
c. Elaborar la proposta de programa de gestió.
d. Emetre els informes exigits per la llei o els instruments d'ordenació.
4. Quan aquesta normativa ho especifique expressament, la conselleria competent en medi ambient podrà delegar el tràmit i la decisió d'atorgament de permisos a qualsevol membre del personal tècnic del Parc natural contractat per l'esmentada conselleria.
Article 13. Definició i composició del consell de protecció
1. El consell de protecció o junta rectora té caràcter d'òrgan consultiu col·laborador i canalitzador de la participació de la propietat i dels interessos socials i econòmics afectats en la planificació i la gestió del Parc natural, d'acord amb l'article 48.5 de la Llei 11/1994.
2. El consell de protecció estarà format pels següents déneu membres:
El president, que serà nomenat pel Consell de la Generalitat.
El secretari, que serà el director-conservador del Parc natural.
Un representant per cadascuna de les quatre Conselleries de: Territori i Habitatge; Agricultura, Pesca i Alimentació; Cultura, educació i ciència; i Infraestructures i Transport.
Un representant de la Diputació d'Alacant.
Un representant del consistori de l'Ajuntament d'Alcoi.
Un representant del consistori de l'Ajuntament d'Ibi.
Un representant, amb caràcter rotatori bianual, de les Universitats valencianes.
Un representant, amb caràcter rotatori bianual, de les societats de caçadors dels municipis d'Alcoi i Ibi.
Dos representants d'entitats de conservació de la natura i excursionistes dels municipis d'Alcoi i Ibi.
Un representant d'entitats de conservació del patrimoni cultural.
Un membre d'honor designat pel Consell de protecció.
Tres representants d'associacions representatives de la propietat privada del Parc natural
Un representant d'associacions d'agricultors amb implantació al Parc Natural.
Article 14. Funcions del consell de protecció
D'acord amb el que disposa la Llei 11/1994, les funcions del Consell de protecció es concreten en:
a. Aprovació del pressupost de gestió del Parc natural.
b. Aprovació i revisió dels instruments d'ordenació del Parc natural.
c. Aprovació del programa anual de gestió.
d. Emissió d'aquells informes preceptius pels quals es preveja expressament la participació de l'òrgan col·legiat, i d'aquells informes que li siguen sol·licitats.
e. Proposta d'actuacions i iniciatives tendents a la consecució de la finalitat del Parc natural, incloent els de difusió i informació dels valors de l'espai natural protegit, així com programes de formació i educació ambiental.
f. Aprovar una memòria anual d'activitats i resultats, proposant les mesures necessàries per a millorar la gestió.
Article 15. Funcionament del consell de protecció
1. El consell de protecció del Parc Natural del Carrascar de la Font Roja té consideració d'òrgan col·legiat als efectes dels Articles 22 al 27 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (BOE núm. 285, de 27.11.92), en endavant Llei 30/1992, i el seu funcionament es regula d'acord amb aquesta llei.
2. Les reunions del consell de protecció tenen caràcter obert al públic, i per això la seua convocatòria serà exposada amb una antelació mínima de 48 hores al centre d'informació del Parc, a la Direcció Territorial d'Alacant de la Conselleria de Territori i Habitatge i als Ajuntaments d'Alcoi i d'Ibi. El públic assistent tindrà dret a formular un màxim de tres preguntes dins del darrer punt de l'ordre del dia de la reunió.
3. En cas d'absència en una reunió del Consell de Protecció, el President serà substituït pel representant de la Conselleria de Territori i Habitatge i, en el seu defecte, pel membre de l'òrgan col·legiat de major jerarquia, antiguitat i edat, per aquest ordre, d'entre els seus components. En el mateix cas el secretari serà substituït per un càrrec tècnic de la Conselleria de Territori i Habitatge designat, per a la reunió en concret, per l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
4. Les organitzacions representatives d'interessos socials podran substituir els membres titulars per altres, acreditant-ho per escrit davant del secretari del consell de protecció, sempre amb una antelació mínima de 15 dies naturals respecte a la realització de qualsevol convocatòria del consell. L'acreditació es considerarà acceptada si no hi ha una resposta escrita contrària del secretari, amb tres dies hàbils d'antelació a la convocatòria del consell.
5. D'acord amb l'article 51.2 de la Llei 11/1994, i sense perjudici d'altres que es pogueren crear, el consell de protecció del Parc natural del Carrascar de la Font Roja manté en funcionament permanent les comissions de biodiversitat, ús públic i règim de propietat. Les comissions tenen caràcter de grup de treball i qualsevol acord que prenguen haurà de ser ratificat pel consell de protecció. Si fos necessari, les comissions podran utilitzar els mateixos mecanismes de funcionament descrits pel consell de protecció en aquest i els articles següents, sense perjudici d'altres menys formals.
Article 16. Convocatòria del consell de protecció
1. En relació a les convocatòries i sessions, per a la vàlida constitució del consell de protecció, a efectes de celebració de sessions, deliberacions i adopció d'acords, cal la presència del president i del secretari, en el seu cas, dels seus substituts, i la de la meitat almenys dels seus membres.
2. Les convocatòries i sessions ordinàries, en nombre mínim de tres a l'any, seran determinades pel president del consell de protecció, qui informarà al secretari als efectes oportuns. La meitat més un dels membres del consell podran fer efectiva una convocatòria extraordinària mitjançant escrit signat per tots ells i dirigit al president, el qual deurà convocar dita reunió extraordinària en el termini d'un mes des de la data de recepció de l'escrit.
3. La presidència del consell de protecció tindrà la facultat de dirimir amb el seu vot de qualitat els empats per tal d'adoptar els acords. Per regla general els acords seran adoptats per majoria simple de vots.
4. No podrà ser objecte de deliberació o acord cap assumpte que no figure inclòs a l'ordre del dia, tret que siguen presents tots els membres de l'òrgan col·legiat i siga declarada la urgència de l'assumpte pel vot favorable de la majoria.
5. Els membres que discrepen de l'acord majoritari podran formular vot particular per escrit en el termini de 48 hores, el qual s'incorporarà al text aprovat. Quan els membres de l'òrgan voten en contra o s'abstinguen, quedaran eximits de la responsabilitat que es puga derivar dels acords.
6. Aquells que acrediten la titularitat d'un interés legítim podran dirigir-se per escrit al secretari del consell de protecció perquè els siga lliurada una certificació dels acords.
Article 17. Acta de les convocatòries
1. De cada sessió que duga a terme el consell de protecció s'aixecarà acta pel secretari, que especificarà necessàriament els assistents, l'ordre del dia de la reunió, les circumstàncies del lloc i temps en què s'ha dut a terme, els punts principals de les deliberacions així com el contingut dels acords adoptats.
2. A l'acta podrà figurar a sol·licitud dels respectius membres de l'òrgan el vot contrari a l'acord adoptat, la seua abstenció i els motius que la justifiquen o el sentit del seu vot favorable. Així mateix, qualsevol membre té dret a sol·licitar la transcripció íntegra de la seua intervenció o proposta, sempre que aporte en el mateix moment, o en el termini que li assenyale el President, el text que es corresponga fidelment amb la seua intervenció, fent-ho així constar a l'acta o unint-hi còpia.
3. Les actes s'aprovaran en la mateixa o en la següent sessió. No obstant el secretari podrà emetre certificació sobre els acords específics que s'hagen adoptat, sens perjudici de la ulterior aprovació de l'acta. En les certificacions d'acords adoptats amb anterioritat a l'aprovació de l'acta es farà constar expressament aquesta circumstància.
Article 18. Drets i deures dels càrrecs del consell de protecció
1. D'acord amb la Llei 30/1992 correspon a la Presidència del consell de protecció:
a. Tenir la representació de l'òrgan.
b. Acordar la convocatòria de les sessions ordinàries i extraordinàries i fixar l'ordre del dia.
c. Presidir les sessions, moderar el desenvolupament dels debats i suspendre'ls per causes justificades.
d. Dirimir amb els seu vot els empats.
e. Assegurar el compliment de les normatives.
f. Visar les actes i els certificats dels acords de l'òrgan.
g. Exercir totes aquelles funcions que siguen inherents a la seua condició de President del consell de protecció.
2. D'acord amb la Llei 30/1992 correspon al Secretari del consell de protecció:
a. Assistir a les reunions amb veu i, en el seu cas, vot.
b. Efectuar la convocatòria de les sessions de l'òrgan per ordre del seu president, així com les citacions als seus membres.
c. Rebre els actes de comunicació dels membres amb l'òrgan i, per tant, les peticions de dades, rectificacions o qualsevol altre classe d'escrits dels quals n'haja de tindre coneixement.
d. Preparar el despatx dels assumptes, redactar i autoritzar les actes de les sessions.
e. Expedir les certificacions de les consultes, dictàmens i acords aprovats.
f. Totes aquelles altres funcions que siguen inherents a la seua condició de secretari.
3. D'acord amb la Llei 30/1992 correspon als Membres del consell de protecció:
a. Rebre, amb una antelació mínima d'una setmana, la convocatòria amb l'ordre del dia de la reunió. La informació sobre els temes que figuren a l'ordre del dia estaran a disposició dels membres en el mateix termini.
b. Participar en els debats de les sessions.
c. Exercir el seu dret a vot i formular el seu vot particular, així com expressar el sentit del seu vot i els motius que ho justifiquen.
d. Formular precs i preguntes.
e. Obtenir la informació necessària per complir les funcions assignades.
f. Totes les funcions que siguen inherents a la seua condició.
Article 19. Informe del consell de protecció del Parc natural
1. En tots aquells supòsits en què resulte necessària l'emissió d'informe pel consell de protecció del Parc natural caldrà obtenir-lo abans de la llicència o autorització convenients. L'informe negatiu del Consell de Protecció no té caràcter vinculant per a la concessió de la llicència o autorització, ni el caràcter positiu prejutja de cap manera la legalitat de l'actuació preposada. La resolució final dels informes negatius del consell de protecció recau en l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
2. El Consell de Protecció del Parc Natural haurà d'informar preceptivament els documents i iniciatives següents:
a. Pla d'ordenació dels recursos naturals de l'àmbit que inclou el Parc natural.
b. Plans, normes i projectes del Parc natural.
c. Plans d'actuació i programes anuals de gestió del Parc natural.
d. Iniciatives i actuacions sobre l'antic hotel del Santuari de la Font Roja, els xalets de la Colònia d'Estiu i qualsevol altra edificació inclosa en el Parc i vinculada a la gestió d'aquell.
e. Resultats dels assaigs de limitació de l'accés al Santuari de la Font Roja.
f. Barems del nombre de persones admeses en les activitats d'educació i visites al Parc natural.
3. L'òrgan competent en matèria d'espais naturals i el director-conservador podran sotmetre a informe del Consell de Protecció qualsevol altre document o iniciativa que es considere convenient pel seu interés social.
Article 20. Altres mecanismes de participació ciutadana
1. El director-conservador establirà canals regulars de relació amb les entitats i associacions interessades en participar activament en la gestió del Parc natural, sota la concepció d'una participació d'anada i tornada, on el Parc utilitzarà mecanismes per retornar als ciutadans la col·laboració rebuda. Sense perjudici d'altres accions, com a mínim s'organitzarà conjuntament, entre el Parc natural i les entitats i associacions que operen a la zona, un cicle anual de conferències als municipis i al centre d'informació, i un acte anual de voluntariat al Parc natural especialment dirigit als membres d'aquestes entitats i associacions. Les activitats de voluntariat es canalitzaran prioritàriament a través d'entitats radicades en els termes municipals afectats i l'àmbit d'actuació de les quals incloga totalment o parcialment els esmentats termes.
2. La conselleria competent en medi ambient crearà i difondrà un programa de voluntaris mediambientals al Parc natural. El voluntariat s'orientarà a activitats puntuals al Parc natural, amb un mínim de quatre activitats anuals d'un dia de durada, sense perjudici d'altres iniciatives tals com butlletins, xerrades, cursets, actes festius, etc. Qualsevol persona es podrà inscriure lliurement al programa de voluntaris i estar informada de les activitats, sempre i quant participe en un mínim de dos actes anuals.
3. Sense perjudici dels dos mecanismes anteriors, el director-conservador del Parc natural en fomentarà la difusió de la gestió i planificació per tots els mitjans possibles (comunicats de premsa, exposicions, publicacions pròpies, presentacions, etc.), especialment pel què fa a plans i projectes que afecten directament als habitants dels municipis del Parc natural.
TÍTOL V. NORMES GENERALS DE PROTECCIÓ DELS RECURSOS NATURALS I CULTURALS, I DE REGULACIÓ D'USOS I ACTIVITATS
SECCIÓ PRIMERA. Normes sobre protecció del medi físic i natural
Article 21. Formacions geològiques
1. Les condicions de protecció del patrimoni geològic establertes en l'article 20 del PORN resulten d'aplicació directa en allò que fa referència a aquesta matèria al Parc natural.
2. Sense perjudici del Catàleg de Coves de la Comunitat Valenciana previst per l'article 16.4 de la Llei 11/1994, el Parc Natural del Carrascar de la Font Roja comptarà amb un Catàleg de Cavitats Subterrànies destinat a catalogar tots els avencs i coves descoberts al Parc fins l'actualitat, que requeriran una protecció i, eventualment, una gestió específica. Inicialment, i a falta de més informació, s'incorporen al catàleg la Sima Simarro i la Cova Gelada.
3. Específicament es prohibeix l'aprofitament turístic de les cavitats del Parc, amb l'excepció de la zona d'entrada a la cova Gelada que es podrà utilitzar per a activitats educatives i visites guiades al Parc, i per a interpretació per als visitants en general. La pràctica de l'espeleologia en aquestes cavitats ve regulada per l'article 131 d'aquest PRUG.
Article 22. Protecció dels sòls
1. Moviments de terres.
Els moviments de terres, que deuran complir amb les disposicions del PORN, seran subjectes a llicència urbanística prèvia, per a la tramitació de la qual serà requisit indispensable l'informe favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals. Queden exceptuades de l'obtenció de llicència les tasques pròpies de l'activitat agrícola, com l'anivellament de terrenys en cotes inferiors a 0'5 m. i la llaurada.
2. Protecció de vessants.
Als vessants amb pendent superior al 15% mai no serà admesa la generació de desnivells per desmunt o terraplè. En aquestes àrees serà promogut com a ús preferent el forestal, fomentant-hi les activitats de regeneració de la coberta vegetal, amb espècies autòctones, a fi d'evitar problemes d'erosió i millorar la qualitat paisatgística d'aquests espais
3. Pràctiques agrícoles.
En les pràctiques agrícoles, el treball dels sòls haurà de seguir aproximadament les corbes de nivell.
4. Vies de trànsit.
L'ampliació o modificació del traçat de les vies de trànsit no podrà ser realitzat quan es generen pendents superiors al 7%, a sòls blans, o al 15%, als durs, ni quan impliquen la formació de talussos amb desnivell superior a 100 cm, a sòls blans, o a 300 cm, als durs.
Article 23. Protecció de la vegetació silvestre
1. Formacions vegetals.
D'acord amb l'article 22 del PORN, seran considerades formacions vegetals totes les que existeixen en l'àmbit d'aplicació del PRUG, incloses les ruderals i arvenses associades als cultius.
2. Tala i recol·lecció.
Es prohibida, a tots els efectes, la tala i la recol·lecció d'espècies vegetals silvestres, tret de la recol·lecció popular d'esclata-sangs (Lactarius sp.) i d'altres fongs tradicionalment recollits a la zona (espècies d'Agaricus, Tricholoma, Hydnum, Macrolepiota, Hygrophorus, etc.) i de fruits i llavors silvestres, complint allò que disposa l'article 23 del PORN. Només és permès recol·lectar en finques públiques, mai en propietat particular sense el consentiment d'aquesta. Sense perjudici del què disposa l'Ordre de 16 de setembre de 1996, de la Conselleria d'Agricultura i Medi Ambient, per la qual es regula la recollida de bolets i altres fongs en el territori de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2870, de 15.11.96) i de les modificacions posteriors que puga establir el Pla d'ordenació forestal del Parc, la recol·lecció es regirà per les normes específiques següents:
a. Es seguiran les normes particulars establertes per aquest PRUG pel què fa a l'accés per sendes, camins i per l'interior del bosc, i en general s'evitarà transitar fora de camins i sendes ja traçades el mínim necessari. Aquest accés al bosc sempre serà a peu, des de fora del Parc o des de les àrees d'aparcament degudament senyalitzades.
b. La recol·lecció popular queda fixada al Parc en un màxim de 4 kg per persona i dia.
c. És prohibit abocar qualsevol classe de fems durant la recol·lecció. Aquests s'hauran d'arreplegar i transportar als contenidors habilitats a les àrees d'aparcament del Parc o fora d'aquest.
d. És prohibit alterar durant la recol·lecció el bosc baix, la capa orgànica del sòl i aquest en general, manualment o utilitzant qualsevol instrument. Així mateix és prohibit als visitants utilitzar dins del Parc qualsevol ferramenta apta per remoure el sòl tals com corbelles, rastells, aixades, aixadells o altres similars.
e. Es recol·lectaran només els exemplars d'esclata-sang que hagen arribat a la seua mida madura, xifrada en un diàmetre mínim de 5 cm., deixant al seu lloc, sense deteriorar, els exemplars que es vegen passats, trencats o alterats, i els que no siguen motiu de recol·lecció.
f. El transport dels exemplars recollits serà preferentment en cistells de vímet, palla, canya o similars, que per la seua estructura permeten la dispersió d'espores, per açò no es recomana l'ús de recipients hermètics tals com bosses, poals, cabassos i similars.
g. Amb caràcter subsidiari a aquestes Normes, hi seran d'aplicació al territori del Parc Natural les Ordenances Municipals de Recollida de Fongs i Bolets que foren promulgades pels Ajuntaments d'Alcoi i Ibi, en especial pel que fa a aspectes no regulats explícitament en la present normativa, com ara les espècies de fongs protegides en cadascun dels termes municipals de referència.
3. La tala i recol·lecció d'espècies vegetals silvestres per a fins científics, i també l'aprofitament forestal, resten sotmesos a l'informe previ favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
4. D'acord amb l'article 24 del PORN, és prohibida la introducció i repoblació amb espècies exòtiques no autòctones a l'àmbit del parc. A les zones actualment enjardinades, serà evitada la invasió de les espècies exòtiques als espais naturals confrontants.
5. La introducció de cultius com l'espígol (Lavandula angustifolia) i la sàlvia (Salvia officinalis), dels quals se sospite que tenen la possibilitat de desplaçar genèticament o ecològicament les plantes autòctones, d'hibridar-se amb aquestes generant formes o taxons sense prèvia implantació a la zona, o d'accelerar la transmissió de plagues o malalties, requerirà informe previ de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
6. L'extracció de fusta o llenya, fora de les zones en què és autoritzada expressament per aquestes normes, únicament podrà ser realitzada si respon a algun dels criteris següents:
a. Provisió de llenyes de paellers, usos domèstics o d'altres instal·lacions públiques.
b. Com a resultat de tasques de prevenció d'incendis.
c. Com a resultat de mesures fitosanitàries.
d. Amb motiu d'estudis científics.
e. Per eradicació d'espècies al·lòctones invasores, que desplacen a les del lloc.
f. En desplegament dels plans de recuperació, maneig o conservació d'espècies incloses al Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades que, si escau, siguen redactats en virtut de la legislació aplicable.
7. Les llenyes o combustibles naturals del parc utilitzables als paellers o d'altres instal·lacions públiques no podran ser recollits lliurement pels visitants.
8. En totes les forests públiques del Parc natural es mantindrà un nombre de peus vells o morts (3-4% de l'àrea basal total per hectàrea) per a crear hàbitats per invertebrats i vertebrats. Pel mateix motiu en els desbrossaments i aclarides de pinedes d'ombria es deixarà sobre el sòl una part del brancam generat. Es promouran els mateixos dos criteris per a les forests privades.
Article 24. Prevenció dels incendis
1. El Pla de prevenció d'incendis del Parc natural del Carrascar de la Font Roja, en endavant PPI, aprovat per l'Ordre de 22 de setembre de 1994 (DOGV núm. 2375, de 27.10.94), en endavant Ordre de 27.10.94, i modificada per l'Ordre de 5 de gener de 1995 (DOGV núm. 2454, de 21.2.95) regula la prevenció, detecció i extinció dels incendis en l'àmbit del Parc natural
2. Mentre no es procedisca a la revisió del PPI prevista en el seu article 5, i d'acord amb allò que s'indica a la disposició transitòria segona d'aquestes normes, les disposicions de l'esmentat Pla es consideraran vigents en tot allò que no entre en contradicció amb el present PRUG.
3. La revisió del Pla de prevenció d'incendis constarà d'un document d'anàlisi, del seu estat d'execució i d'adequació als criteris tècnics actuals. Sense perjudici d'altres caldrà revisar els criteris referents a les franges de protecció en zona de bosc madur, a la protecció de la fauna a l'hora d'executar les franges de protecció, als sistemes d'alerta i detecció, a l'adequació de les àrees recreatives, a l'adequació amb la normativa vigent, i a l'encaix amb els plans locals de cremes d'Alcoi i Ibi, als tractaments a efectuar en l'àrea d'influència de les línies elèctriques existents en el Parc, i la prevenció dels incendis en l'àmbit del PORN i de les serres veïnes. El document resultant mantindrà un format similar, amb les modificacions que convinga, al PPI vigent.
4. A l'àmbit del parc, les àrees tallafocs i altres dispositius de selvicultura venen regulats per les disposicions del pla de prevenció d'incendis i només podran ser realitzats amb les condicions que aquest estableix, o puga establir una vegada revisat.
Article 25. Protecció de la fauna
1. Els Articles 26 a 28 del PORN estableixen el marc per a la protecció de la fauna del Parc natural. La tenència d'animals domèstics en les finques particulars incloses al Parc queda permesa sempre que es subjecte als articles del PORN abans esmentats pel que fa a evitar pertorbacions sobre la fauna silvestre.
2. Pel que fa als visitants, els gossos són els únics animals de companyia admesos al Parc. Els gossos aniran en tot moment lligats amb corretja i controlats de prop per la persona que l'ha portat al Parc, vigilant que no puguen espantar als ocells o petits mamífers que troben al seu pas. Cal evitar els crits als gossos per no destorbar a la fauna i als altres visitants. No és permès els jocs amb els gossos utilitzant pilotes, pedres, troncs o similars. Sense perjudici de l'anterior, el parc natural podrà adoptar les mesures que considere oportunes per tal de dissuadir els visitants d'utilitzar altres àrees més apropiades en les quals la presència de gossos no represente un risc de pertorbar la fauna.
3. La caça i captura d'espècies animals cinegètiques es regula a l'article 115 d'aquestes normes, corresponent a l'ordenació de l'activitat cinegètica.
Article 26. Protecció del paisatge i gestió dels hàbitats
1. Gestió dels hàbitats i del paisatge forestal.
El Parc natural compleix les funcions ecològiques d'un sistema natural de muntanya mediterrània envoltat d'usos rurals i urbans, que el separen d'altres sistemes naturals similars propers. La gestió dels hàbitats i del paisatge del Parc natural tendirà a mantenir una massa homogènia i el més extensa possible de boscs madurs de carrascal, fleix i galer, mitjançant la conservació activa i la restauració. L'Article 25 del PORN estableix els criteris específics per a la gestió dels hàbitats forestals.
2. Gestió del paisatge agrari i agro-forestal.
En els hàbitats no pròpiament forestals, i de manera especial en les solanes i en els antics cultius abandonats, aplegats al Plànol núm. 9 d'impactes ambientals del PORN, es buscarà un mosaic heterogeni de boscs, matollars, cultius, prats i erms, tot evitant l'excessiva fragmentació en unitats de xicotetes dimensions. La gestió també afavorirà els hàbitats més habitualment utilitzats pel conill i la perdiu (marges, bardisses, erms, vegetació ruderal). També el director-conservador podrà autoritzar la pràctica de les pastures extensives, previ informe favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals, i baix les limitacions que suposen les normes particulars aplegades al títol V.
3. Pertorbacions.
S'evitaran les pertorbacions, naturals o antròpiques, que posen en compromís la conservació dels hàbitats i les espècies de flora i de fauna de major interès que s'apleguen al PORN, tot evitant una excessiva intervenció sobre els sistemes ecològics però tenint en compte les reduïdes dimensions del parc natural.
4. Fites i elements singulars.
Es tindrà cura de la integració al paisatge d'aquelles fites i elements singulars de caràcter natural com penyals, arbres monumentals, etc., per a tots els quals podran ser establerts perímetres de protecció sobre la base de conques visuals que en garantesquen la prominència a l'entorn.
5. Catàleg d'arbres monumentals.
El catàleg d'arbres monumentals del Carrascar de la Font Roja es defineix al PORN, i afecta la totalitat del l'àmbit d'aquest. El director-conservador vetllarà especialment per al seu desenvolupament i gestió, tant al Parc natural com a la resta de l'àmbit del PORN.
6. Elements constructius tradicionals.
Els elements constructius tradicionals existents a l'àmbit del parc natural, com les ermites, les caves i els masos, així com els jaciments arqueològics i paleontològics, seran objecte d'especial protecció, a fi de garantir la conservació i recuperació dels valors arquitectònics i tipològics relacionats amb les activitats tradicionalment desenvolupades al territori, segons el que s'estableix en la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià (DOGV núm. 3267, de 18.6.98).
7. Restauració.
Per a la restauració d'elements constructius o de caràcter natural del parc, la iniciativa privada podrà sol·licitar col·laboració tècnica i econòmica de l'administració competent, que l'atorgarà segons els mitjans humans i materials de què dispose.
SECCIÓ SEGONA. Protecció dels recursos hidrològics
Article 27. Lleres, riberes i marges dels cursos d'aigua.
1. Prèviament a la realització d'activitats de neteja, poda i estassada dels barrancs i dels seus marges, haurà de ser informada la Direcció del Parc Natural, la qual podrà, amb aqueix efecte, dictar les corresponents recomanacions a què caldrà ajustar les esmentades actuacions.
2. L'article 15 del PORN estableix la resta de disposicions referents a lleres, riberes i marges.
Article 28. Abocaments d'aigües residuals.
1. S'evitarà la utilització de sabons i detergents a les piques d'escurar i a les fonts situades als paellers i a les zones d'ús públic fins que la instal·lació d'un sistema de tractament d'aigües residuals (estació depuradora o fossa sèptica) assegure la seua correcta gestió. Provisionalment, només és permès escurar amb aigua, i utilitzar sabó als lavabos habilitats en diferents dependències del Parc natural.
2. A les zones d'ús públic del paratge de la Font Roja i dels paellers de Sant Antoni s'adequaran les instal·lacions necessàries per al tractament de les aigües residuals, preferentment en estació depuradora compacta. Els projectes de construcció d'aquests equips tindran especial cura en la gestió dels seus residus, excavacions, i restauració posterior en tractar-se d'instal·lacions en un espai protegit i compliran amb les disposicions de l'article 111.
3. L'article 16 del PORN estableix la resta de disposicions referents als abocaments d'aigües residuals.
Article 29. Protecció de les aigües subterrànies.
1. Queden prohibides les obertures de nous pous o captacions d'aigua dins els límits del parc, tret de les destinades a satisfer les necessitats derivades dels usos domèstics de les edificacions tradicionals existents al Parc i de les infrastructures d'ús públic i interès social, sempre que aquestes siguen justificades com l'única manera de proveïment possible, previ informe favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
2. Els drets d'aigua que, generats dins l'àmbit del Parc Natural, proveïsquen aprofitaments fora o dins d'aquest, continuaran en la mateixa situació que abans de la declaració del Parc Natural pel Decret 49/1987, de 13 d'abril, del Consell de la Generalitat.
3. La conselleria competent en medi ambient instarà a l'administració responsable a què duga a terme l'inventari dels drets d'aigua i captacions existents en l'àmbit del Parc Natural i el PORN, de forma que es procedisca a la seua valoració quantitativa, a l'avaluació de la seua necessitat, als usos a què es destina l'aigua subterrània i, en el seu cas, al seu tancament.
SECCIÓ TERCERA. Normes sobre regulació d'activitats
Article 30. Activitats extractives, industrials i comercials
1. Per ser considerada incompatible amb els objectius de protecció del parc natural, queden prohibides les activitats extractives, industrials i comercials, de qualsevol classe a l'àmbit d'aplicació d'aquest PRUG.
2. Excepcionalment es podran admetre les activitats comercials de caràcter educatiu, lúdic o turístic, d'acord amb allò que disposa l'article 156 d'aquest PRUG.
Article 31. Abocadors i residus
1. Queden prohibits els abocadors de qualsevol classe en l'àmbit d'aplicació d'aquest PRUG.
2. Els residus sòlids urbans originats en les edificacions rurals incloses en l'àmbit del Parc seran retirades pels ajuntaments d'Alcoi i Ibi d'acord amb els sistemes generals de recollida de residus que s'apliquen en cadascun dels termes municipals per a aquest tipus de edificacions.
3. Els fems sòlids producte de les activitats recreatives al Parc es dipositaran en bosses de plàstic als contenidors disposats a tal efecte a les zones d'ús públic.
Article 32. Activitats agràries
1. Concepte i normes aplicables.
Seran considerades agràries o agro-pecuàries les activitats relacionades directament amb l'explotació dels recursos vegetals del sòl i la cria, la reproducció i l'aprofitament d'espècies animals. L'exercici d'aquestes activitats haurà de ser sotmès a les normes i plans sectorials que els siguen d'aplicació.
2. Àrees de cultiu.
Es prohibeix d'ampliar les àrees actualment existents, destinades a l'activitat agrària, i també la superfície que ocupen, tret del que s'indica al punt 4. El cultiu d'espècies forestals de caràcter intensiu únicament es podrà realitzar sobre aquestes àrees.
3. Productes fitosanitaris.
a. L'ús de productes fitosanitaris haurà d'ajustar-se a les normes i plans sectorials que els siguen d'aplicació, d'acord amb els períodes, limitacions i condicionaments establerts pels organismes competents i a les determinacions contingudes en aquest PRUG.
b. Es prohibeix la utilització, en l'àmbit d'aplicació d'aquest PRUG, d'herbicides volàtils de qualsevol classe i, en general, de productes fitosanitaris, la classificació toxicològica dels quals siga distinta de les categories A o B per a la fauna terrestre i aqüícola, o siga tòxica o molt tòxica per al bestiar i les persones.
4. Recuperació de l'activitat agrícola.
La recuperació de l'activitat agrícola a camps de cultiu abandonats haurà de comptar amb l'autorització de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals, sense perjudici de les altres d'autoritzacions a què hi hagués lloc en aplicació de la legislació sectorial vigent.
5. Apicultura.
a. L'apicultura polinitzadora és permesa arreu del Parc natural.
b. L'apicultura melífera és permesa sempre que la situació de les colmenes siga sobre sòls agrícoles o antics cultius. En les zones A i R definides per l'article 147 es requerirà informe favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals previ a la concessió del permís.
6. Agricultura ecològica
Es considera prioritari el foment de modalitats de cultiu ecològic en l'àmbit del parc natural, tant pel que fa als cultius existents com a aquells que, en compliment del que s'ha indicat anteriorment, es puguen implantar.
Article 33. Activitat cinegètica
1. Normes d'aplicació.
Mentre no es redacte i aprove el Pla d'ordenació dels recursos cinegètics (PORC) per a l'àmbit del PORN del Carrascar de la Font Roja, l'activitat cinegètica a l'àmbit del parc serà ajustada als períodes i condicions establerts en la legislació específica, com també a les determinacions contingudes respecte a la caça en el PORN i en aquest PRUG.
2. Espècies objecte de caça.
L'Article 43 del PORN estableix les espècies que podran ser objecte de caça, i els procediments de caça permesos.
3. Regulació específica.
Als vedats afectats per parc natural, la pràctica cinegètica vindrà regulada anualment per un número màxim d'exemplars que es podran caçar per temporada, i que fixarà anualment la conselleria competent en matèria d'espais naturals abans de començar cada temporada. Aquesta regulació s'aplicarà només en l'àmbit del vedat inclòs en el parc natural, de forma que el corresponent Pla Tècnic establirà per a cada zona del vedat de què es tracte el règim aplicable en funció de la normativa que corresponga.
4. Regulació excepcional
Amb caràcter excepcional, l'òrgan competent en matèria d'espais naturals podrà autoritzar la caça fora de les limitacions establertes en aquesta normativa, quan raons d'ordre biològic ho aconsellen, com són el control d'espècies amb un número excessiu que puga perjudicar seriosament la vegetació silvestre i els conreus.
5. Caça de perdiu amb escotxinador.
Queda prohibida a l'àmbit del parc natural la modalitat de caça de perdiu amb escotxinador.
6. Ordres generals de vedes.
Les limitacions establertes en relació amb l'activitat cinegètica seran enteses sense perjudici del que disposen les ordres generals de vedes de cada any, quan les disposicions allí exposades resultassen més restrictives o conservacionistes.
Secció quarta. Normes sobre infrastructures, construccions i edificacions
Article 34. Instal·lacions de telecomunicacions
1. Es declaren les següents Àrees estratègiques de telecomunicacions: Paellers de Sant Antoni, Ermita de Sant Antoni i Cim del Menejador. Les instal·lacions de comunicacions existents en aquestes àrees queden permeses per aquest PRUG, i sotmeses a les disposicions sectorials vigents en la matèria.
2. Les instal·lacions que no disposen del permís d'ocupació dels terrenys hauran de ser objecte d'un estudi previ de la seua situació administrativa i de la necessitat de la seua existència. En cas que aquest estudi justifique la conveniència del seu manteniment, hauran de regularitzar la seua situació en el termini d'un any des de la data de publicació d'aquest PRUG, reinstal·lant-se prioritàriament en suports que ja existisquen. Els camins existents amb l'únic ús d'accedir a les antenes, hauran de quedar tancats i l'accés es restringeix als tècnics de manteniment del concessionari de la instal·lació i al personal del Parc natural.
3. La col·locació de noves instal·lacions de telecomunicacions en aquestes Àrees estratègiques únicament serà permesa sobre torres de suport ja existents, sempre que siga tècnicament possible, i en qualsevol cas haurà de comptar amb l'informe favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals. Baix cap concepte, ni per instal·lacions existents ni de noves, no s'admetrà la instal·lació de línies elèctriques per al seu abastament, ni la construcció de noves pistes d'accés.
4. Fora de les tres Àrees estratègiques de telecomunicacions indicades a l'apartat 1 es prohibeixen, amb caràcter general per a tot l'àmbit del Parc natural, les instal·lacions de telecomunicacions.
Article 35. Infrastructures lineals
1. Sense perjudici de l'article anterior queda prohibida, amb caràcter general, la realització d'infrastructures de qualsevol classe, com són les línies elèctriques, telefòniques, etc., tret de les destinades al servei del parc natural.
2. Amb caràcter excepcional, i prèvia autorització de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals, es podrà permetre la instal·lació de línies subterrànies amb finalitat interna a l'àmbit del Parc natural a les àrees en què resulte compatible amb les normes particulars d'aquest PRUG.
3. Totes les actuacions d'infrastructura que, per raó de la seua naturalesa, es consideren com autoritzables en la present normativa, així com aquelles destinades al servei del parc natural, prevenció d'incendis, servei de protecció civil de la comunitat autònoma o de l'estat i xarxes de prevenció de riscos naturals, s'atendran, a més de la legislació sectorial corresponent, als requisits següents:
Els traçats i emplaçaments hauran de ser realitzats tenint en compte les condicions ecològiques i paisatgístiques del territori, per a evitar la creació d'obstacles en la lliure circulació de la fauna i de les aigües, o ompliments de sediments, la degradació de la vegetació natural o els impactes paisatgístics.
Durant la realització de les obres hauran de prendre's les precaucions necessàries per a evitar la destrucció de la coberta vegetal i en acabar les obres s'haurà de procedir a la restauració del terreny i de la coberta vegetal. Així mateix, serà evitada la realització d'obres en aquells períodes establerts pel PORN, en què puguen comportar alteracions i riscos per a la fauna.
4. Les línies elèctriques i telefòniques destinades al servei d'instal·lacions situades a l'àmbit del parc natural hauran de discórrer soterrades. L'òrgan competent en matèria d'espais naturals vetllarà pel progressiu soterrament de les línies que incomplesquen aquesta norma, amb el suport tècnic i econòmic de les diferents administracions interessades, el sector elèctric privat i la propietat.
5. L'Article 13 del PORN regula el règim d'avaluació d'impacte ambiental al qual s'hauran de sotmetre aquestes infrastructures.
Article 36. Construccions i instal·lacions relacionades amb l'activitat agrària
1. S'admetrà l'ampliació de la superfície de les construccions, instal·lacions i infrastructures ja existents vinculades a l'explotació agrària, per a la qual cosa hauran de comptar amb l'informe favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals. La superfície màxima de parcel·la resultant que pot ser ocupada per les construccions i els elements arquitectònics no podrà excedir de l'1% de la superfície de parcel·la i mai podrà ser superior de 200 m². L'alçada màxima serà de 7 metres en una sola planta. El 80% de la superfície de la parcel·la ha d'estar en cultiu.
2. En qualsevol cas, i de forma prèvia a l'autorització de la Conselleria de Territori i Habitatge, caldrà justificar la sol·licitud mitjançant un informe previ de la Conselleria d'Agricultura i Pesca, on es demostre la vinculació directa d'aquestes construccions, instal·lacions o infrastructures a l'explotació agrària, així com també la seua conformitat amb els plans o normes de caràcter sectorial.
3. Les normes particulars d'aquest PRUG estableixen les categories de protecció en les quals aquestes construccions, instal·lacions o infrastructures queden prohibides.
Article 37. Instal·lacions ramaderes
1. Els recintes de guarda del bestiar són les úniques instal·lacions ramaderes permeses en l'àmbit del Parc natural, sense perjudici del què disposa l'article 149 per a la zona de protecció integral.
2. En qualsevol cas els recintes de guarda de bestiar únicament podrà autoritzar-se sobre camps de cultiu.
Article 38. Instal·lacions i adequacions relacionades amb les activitats recreatives
1. Es prohibeix, amb caràcter general, tota classe d'edificació de nova planta relacionada amb l'activitat recreativa a l'àmbit d'aplicació d'aquest PRUG, amb l'excepció dels serveis sanitaris i de sanejament de les aigües que siguen necessaris per a eliminar els impactes existents a les zones d'ús públic, definides per les normes particulars d'aquesta normativa.
2. Als espais reservats per a l'ús públic, només es permetran aquelles instal·lacions o edificacions de caràcter recreatiu d'interés públic o social, cas en el qual hauran de tindre suport sobre construccions preexistents i s'evitaran les edificacions de nova planta, excepte en els casos indicats al primer apartat. La reconversió no podrà comportar un augment de l'altura de l'edificació, haurà de resoldre adequadament la depuració d'abocaments i serà ajustada a les característiques paisatgístiques de la zona. L'atorgament de llicències urbanístiques o d'activitat exigirà l'informe previ favorable de l'administració competent en espais naturals protegits, fins i tot quan es tracte d'instal·lacions desmuntables de caràcter provisional.
3. Les construccions i instal·lacions actualment existents en algun d'aquests espais, sempre que no entren en contradicció amb les determinacions d'aquest PRUG i amb les normes particulars establertes per a aquests espais, hauran de ser ajustades a la normativa sectorial que els siga d'aplicació, a l'efecte de regularitzar-ne la situació.
Article 39. Activitats d'urbanització, edificació i reforma
1. La urbanització, la construcció, i la reforma d'edificis a l'àmbit del parc natural ve regulada i determinada pels Articles 54 i següents del PORN, i per les normes particulars d'aquest PRUG, que determinen les limitacions a aquestes construccions i edificacions públiques.
2. Queda prohibit el desmantellament o demolició d'aquells edificis i instal·lacions tradicionals d'interés històric i arqueològic, per als quals es potenciaran les actuacions que en suposen millora, restauració i conservació.
3. Les edificacions, construccions o instal·lacions, de qualsevol classe i ús, existents al moment de l'entrada en vigor d'aquest PRUG, que no siguen ajustades a les previsions que conté o a les determinacions de la legislació sectorial aplicable, seran considerades fora d'ordenació a efectes urbanístics. En aquest supòsit quedaran sotmeses al règim previst a l'article 58.6 de la Llei Valenciana 6/1994, de 15 de novembre, reguladora de l'activitat urbanística (DOGV núm. 2394, de 24.11.94), en relació als articles concordants del Decret 201/1998, de 15 de desembre, pel qual s'aprova el reglament de planejament de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 3.408, de 8.1.99).
TÍTOL VI. NORMES GENERALS DE REGULACIÓ DE L'ÚS PÚBLIC
SECCIÓ PRIMERA. Normes sobre activitats recreatives i educatives
Article 40. Horaris del Parc
1. L'accés al Parc, en aquells llocs en que es permet, serà lliure en tot l'horari diürn, des de l'alba al crepuscle. En horari nocturn és permès el trànsit per la xarxa de carreters del parc per accedir a les zones d'ús públic, i l'estada en aquestes. L'ús dels itineraris i sendes del parc i l'estade en zones diferents de les d'ús públic requerirà la prèvia comunicació al director-conservador del Parc. S'exclou d'aquesta norma als serveis del Parc, els propietaris de finques particulars, i les persones que aquests certifiquen.
2. Els horaris seran els següents:
a. Els serveis públics del Parc: Centre d'Informació, Servei de Visites Guiades i altres que puguen existir en el futur, com el Centre d'informació i d'interpretació del Carrascar de la Font Roja, tindran el següent horari: d'octubre a març, no obrir abans de les 9.30 h. ni tancar després de les 18.00 h.; d'abril a setembre, no obrir abans de les 9.30 h. ni tancar després de les 20.00 h.
b. L'horari d'obertura dels serveis de restauració del Parc al Santuari de la Font Roja el fixarà l'Ajuntament d'Alcoi però orientativament serà: en dies laborables i diumenges, no obrir abans de les 9.00 h. ni tancar després de les 18.00 h.; en divendres, dissabtes i durant tota la setmana dels mesos de juliol i agost, no obrir abans de les 9.00 h. ni tancar després de les 24.00 h.
c. Tot i que els intervals tenen caràcter orientatiu, cada servei establirà prioritàriament els seus horaris atenent a les franges horàries exposades. De forma justificada i previ informe del director-conservador, es podran modificar aquestes franges si no introdueixen alteracions substancials sobre la conservació i la gestió del parc.
Article 41. Ús públic i protecció dels recursos naturals
1. El Parc natural aplicarà mecanismes per transmetre actituds i expectatives apropiades a les persones que el visiten, per minimitzar l'impacte ambiental de l'ús públic mentre es maximitza l'experiència dels visitants, amb el contacte directe amb el personal del Parc i el seu patrimoni, i amb materials interpretatius ben orientats.
2. No és permès, siga quin siga el procediment, realitzar inscripcions, senyals, signes i dibuixos sobre pedres, vegetals o qualsevol altre element del medi natural, així com en tot moble o immoble. Excepcionalment s'admetran les senyals de les sendes de Petit Recorregut (PR), Senders Locals (SL) i Gran Recorregut (GR), que es realitzaran amb cura, i en el número mínim necessari per a la correcta identificació de la senda a seguir, però en general aquestes també utilitzaran com a suport la senyalètica pròpia del Parc natural.
3. A les Zones en Regeneració així indicades mitjançant rètols del Parc queda prohibit el trànsit de visitants i les activitats d'ús públic de manera general. A les zones de major freqüentació els rètols afegiran la indicació Accés restringit.
4. A la zona d'ús públic de la Font Roja i de Sant Antoni els visitants han d'utilitzar els lavabos existents i no és permesa la creació de latrines incontrolades en tota la zona d'ús públic. El que queda del Parc, incloses les zones d'ús públic del Mas de Tetuan i de l'Ermita de Sant Antoni, no són permeses les latrines incontrolades a menys de 25 m. de sendes i camins, i 50 m. de punts d'estada, miradors i edificacions rurals, i cursos d'aigua. A la resta del Parc són permeses les latrines incontrolades, d'acord amb les normes particulars, i sempre que les evaquacions i el paper higiènic es colguen.
5. Els serveis del parc (serveis públics i restaurant) adaptaran la recollida selectiva dels diferents tipus de residus produits al model vigent al terme municipal d'Alcoi, tot resultant d'aplicació l'ordenança que aprove l'Ajuntament d'Alcoi referent a aquest particular.
6. Tot i que existeixen contenidors per a fems sòlids al Parc, es promourà el transport dels fems cap a les zones urbanes d'origen dels visitants, així i com la separació de les diferents fraccions segons la recollida que es porte a terme als seus llocs d'origen.
7. A tots els efectes, el Parc vetllarà per la conservació i el manteniment de les fonts i garantirà la potabilitat de la seua aigua d'acord amb la legislació vigent. Si cal es declararan normes de protecció dels seus aqüífers, d'acord amb el què disposa el PORN. En un lloc visible del Centre d'Informació hi haurà un full de registre de la qualitat de l'aigua de les principals fonts del Parc, que podran facilitar els Centres de Salut locals.
Article 42. Àrees de descans, punts d'estada i miradors
1. Les àrees de descans, també anomenades de pícnic o recreatives es localitzen en zones d'ús públic del Parc, tal i com s'indiquen al Plànol de Gestió i Zonificació, i han de disposar dels següents serveis mínims:
Aparcament integrat a l'entorn.
Paellers (barbacoes), si s'escau, degudament preservats i sense generar risc d'incendis.
3 taules per cada paeller existent.
Plafó amb informació sobre el risc d'incendi, les normes d'ús de l'àrea de descans, i altra informació del Parc (localització i horari del Centre d'Informació, Itineraris i llocs d'interès, Principals valors del Parc).
Aigua potable.
Punts d'aigua amb les aplicacions necessàries per a utilitzar en l'extinció d'incendis.
Serveis sanitaris i tractament de les aigües residuals.
Contenidors i recollida de fems.
Disponibilitat de llenya en un llenyer degudament condicionat.
Neteja diària en dies de màxima utilització.
2. Són punts d'estada els llocs localitzats en racons del Parc on els visitants acostumen a realitzar parades curtes per a descansar, o admirar l'entorn, tal i com s'indiquen al Plànol de Gestió i Zonificació. Els punts d'estada podran ser condicionats amb els següents elements:
2 bancs, rústics i adequats a l'entorn.
Plafó interpretatiu amb informació del Parc.
Senyals indicadors d'itineraris del Parc.
Sendes, barreres i altres elements per evitar la dispersió dels visitants.
3. Són miradors del Parc els llocs localitzats en punts amb vistes panoràmiques i gran amplitud visual, tal i com s'indiquen al Plànol de Gestió i Zonificació. Els miradors podran estar condicionats amb els següents elements:
Torres metàl·liques o de fusta, amb formes i colors integrats a l'entorn
Plafons d'interpretació del paisatge.
Sendes, barreres i altres elements per evitar la dispersió dels visitants i el risc d'accidents.
4. Les taules i bancs del Parc seguiran les tipologies que es venen utilitzant, de disseny rústic. Qualsevol classe de taula o banc que seguisca una tipologia diferent d'aquesta requerirà l'autorització expressa del director-conservador per a incorporar-la en projectes o actuacions del Parc.
5. Les àrees de descans i els punts d'estada són els llocs recomanats per a pícnic al Parc. Quan es faja pícnic fora d'aquestes àrees s'haurà de respectar les limitacions de pas establertes per aquest PRUG i, en itineraris i senders, no destorbar el pas d'altres visitants. No són permeses les activitats de pícnic dalt les torres dels miradors.
6. Només és permès fer foc als paellers adequats a tal efecte. El temps màxim aconsellat per utilitzar el paeller és de 1 hora, especialment en hores de major afluència. Si hi ha saturació d'usuaris una vegada utilitzat no és permès usar altres paellers. En tots els casos s'exclou l'ús de més d'un paeller per taula.
7. Per fer foc únicament s'utilitzarà la llenya subministrada als llenyers, o que el visitant porte de fora el Parc. Seguint l'article 23 d'aquest Pla rector queda prohibida la recol·lecció de llenya al Parc a càrrec dels propis visitants.
8. Cal apagar completament el foc i les brases dels paellers, utilitzant aigua, una vegada finalitzat el seu ús.
9. El director-conservador té la capacitat de declarar, sense avís previ, dies d'alerta màxima de risc d'incendis en els quals quedarà totalment prohibit utilitzar i fer foc als paellers i a tot el Parc. En aquests dies es col·locaran rètols indicatius a tal efecte a les portes d'entrada al Parc per les carreteres AP-2001 i AP-2000 des d'Alcoi, i als propis paellers, i els guardes del Parc patrullaran especialment per les zones de paellers per assegurar l'acompliment de la limitació.
10. El Parc promourà les tècniques de pícnic amb mínim impacte entre els visitants del Centre d'Informació, de les Visites Guiades del Parc i els usuaris dels paellers. De manera orientativa aquestes inclouen:
El compliment de les normes referents a l'escurat de plats, recollida dels fems i ús de les àrees de descans, punts d'estada i miradors.
No utilitzar plats i gots d'un sol ús per tal de minimitzar la producció de fems.
Utilitzar el mínim de llenya necessària per a preparar l'aliment.
Evitar sorolls excessius i elements que els puguen generar.
11. És objectiu del Parc limitar al mínim necessari els paellers en l'àmbit del Parc. Per açò, de manera progressiva es tancaran els paellers del Rossinyol, al Paratge de la Font Roja. Els paellers de la Glorieta es mantindran fins que a l'àmbit d'influència del Parc en el terme d'Alcoi puga oferir nous serveis similars, pel què serà política del Parc donar suport a iniciatives en aquesta línia, i llavors es transformaran en àrea de descans sense paellers. Els paellers de Sant Antoni són els únics previstos de mantenir a llarg termini.
Article 43. Senderisme i excursionisme
1. Les activitats de senderisme i excursionisme realitzades per grups que no superen les 15 persones no requereixen cap notificació o autorització prèvia. Els grups compresos entre 16 i 35 persones han de notificar l'activitat al director-conservador, que podrà delegar en els monitors-educadors. La notificació, que podrà ser verbal i immediatament anterior a la realització de l'activitat, es presentarà en el Centre d'Informació del Parc. Els monitors-educadors, amb la delegació del director-conservador, resoldran d'acord amb la ruta traçada i facilitaran informació sobre les tècniques de mínim impacte per a aquesta activitat. Quan el grup siga superior a 36 persones, la notificació s'adreçarà al director-conservador amb una antel·lació mínima de 15 dies.
2. La pràctica del senderisme i l'excursionisme queda limitada i circumscrita als itineraris del Parc (Barranc de l'Infern, les Caves, Tetuan-Menejador, Xicotet Itinerari i Mas de Nyego), i a les sendes d'accés (GR-7, PR V-26, senda Pla de la Mina-Menejador i les tres noves sendes Alcoi-St.Antoni, Sant Pasqual-Mas de Canyo, i Ibi-Foiaderetes), tal i com apareixen definits al Plànol de Gestió i Zonificació. El trànsit per sendes o camins diferents d'aquests no és prohibit però no es promourà i es dissuadirà als visitants d'utilitzar-lo. L'obertura de nous itineraris i sendes d'accés hauran de ser sotmeses a l'informe preceptiu de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
3. En els itineraris i sendes permeses es romandrà al camí existent i ja xafat i s'evitarà la creació de sendes secundàries o l'ampliament de sendes.
4. Amb caràcter anual l'òrgan gestor emetrà un programa de restauració de sendes i itineraris amb l'objectiu d'eliminar els impactes causats pel seu ús, que executarà la brigada de manteniment del Parc. Aquesta, en els seus treballs de manteniment de sendes, evitarà l'ús de claus d'acer amb cabotes que puguen resultar perilloses en cas de caigudes.
5. La senda Pla de la Mina-Menejador s'utilitzarà preferentment com a itinerari de pujada, per reduir l'erosió. Per açò s'instarà al visitant a utilitzar el recorregut en sentit de les agulles del rellotge: Pla de la Mina-Menejador-Tetuan-Pla de la Mina, i no retornar de baixada per la senda. En la senda Pla de la Mina-Menejador es col·locaran xicotets rètols informant al visitant de l'especial valor dels hàbitats que travessa (carrascal i vegetació culminal), instant-lo especialment a quedar al camí senyalitzat, sense eixir d'aquest, i quan n'hi haja de col·locades caminant sobre les pedres.
6. És obligatori seguir les possibles desviacions de la ruta principal que marquen les senyalitzacions oficials del Parc col·locades sobre el terreny.
7. El Parc promourà les tècniques de senderisme i excursionisme amb mínim impacte entre els visitants del Centre d'Informació i de les Visites Guiades del Parc. De manera orientativa aquestes inclouen:
Respectar les normes d'ús públic establertes al Parc.
Evitar recol·lectar fruits de bosc.
Preparar l'excursió de manera que els embalatges, ampolles, llandes, etc. siguen mínims i així evitar tenir més fems per endur-se a casa després.
Portar bosses extres per guardar sobrants, recollir fems, etc.
En sendes i itineraris estrets caminar en filera d'un per evitar ampliar els camins.
Avisar als companys de la presència de xicotetes animalons o plantes delicades al camí, per prevenir que siguen aixafats.
Col·laborar en recollir els fems que altres visitants han abandonat en zones remotes del Parc.
Respectar les barreres, senyals i altres objectes a les propietats públiques i privades.
Demanar permís als propietaris que es troben a les seues finques quan els itineraris creuen alguna propietat privada (GR-7, PR V-26, les Caves) i respectar el dret a la privacitat.
Article 44. Allotjament al Parc
1. L'allotjament al Parc és permès en les modalitats d'acampada, alberg, masia de turisme rural i hotelera en l'àrea del Santuari, d'acord amb el que s'indica en els apartats corresponents del PORN i de les normes que s'indiquen a continuació.
2. L'acampada és permesa, prèvia obtenció del permís, a la Zona d'Acampada de la Font Roja, i és limitada a un màxim de 20 tendes en un moment donat. Al que queda del Parc no és permesa l'acampada ni la pernoctació, entesa aquesta com a l'estada en tenda o en bivac durant les hores nocturnes, excepte l'acampada que es desenvolupe en finques privades d'acord amb el Decret 253/1994, de 7 de desembre, del Consell de la Generalitat, regulador de l'allotjament turístic rural en l'interior de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2422, de 5.1.95), en endavant Decret 253/1994, i sense perjudici del què disposen les normes particulars d'aquest PRUG. A les dos entrades del GR-7 al Parc hi haurà una indicació expressa d'aquesta limitació. Aquesta limitació a la pernoctació s'entén com una restricció a les disposicions de la legislació vigent sobre acampada lliure o itinerant.
3. L'activitat d'acampada es regirà per les normes següents:
a. Sol·licitar la reserva d'acampada a través de l'Oficina d'Informació Juvenil d'Alcoi amb un mínim de 10 dies d'antelació.
b. Estada màxima limitada a tres nits consecutives.
c. Acampada limitada als dos bancals situats sota l'aparcament i perfectament delimitats.
d. Utilitzar de forma obligatòria tendes classe iglú o canadenca.
e. Accés a la zona d'acampada entre les 8 i les 20 hores.
f. Entregar l'autorització d'acampada al guarda municipal del Paratge de la Font Roja.
g. En cas d'accedir en vehicle particular aquest s'estacionarà a l'aparcament del Parc.
h. No fer regateres al voltant de les tendes.
i. No utilitzar cassettes ni ràdios a un volum excessiu a cap hora del dia o la nit.
j. No fer focs de llenya.
k. A partir de les 0 hores de la nit no realitzar activitats que comporten soroll.
l. Seguir les altres de normes generals per a l'ús públic en l'àmbit del Parc.
4. En el futur és previst que puga existir un alberg o hotel al Paratge de la Font Roja, però no es considera un equipament prioritari, pel què el Parc no promourà activament la seua instal·lació. En cas d'existir, l'allotjament es regirà per les determinacions existents, a més de les que la conselleria competent en medi ambient puga establir de forma explícita per a aquesta activitat.
5. És permesa la restauració i adequació de les edificacions existents al Parc com a base per al desenvolupament de nous recorreguts etnogràfics i d'allotjament en el règim de turisme rural seguint el què disposen el PORN i aquest PRUG.
6. No és objectiu del Parc la promoció activa de l'allotjament de turisme rural al seu interior, però s'assessorarà i es participarà en les iniciatives que en aquesta línia puguen sorgir des d'altres sectors.
7. És objectiu a llarg termini eliminar totalment l'acampada als terrenys públics del Parc natural. Per açò l'espai actual d'acampada no s'ampliarà ni es localitzarà en un altre sector del Parc. L'eliminació definitiva de la zona d'acampada dependrà de l'existència de serveis similars a l'àmbit d'influència del Parc en terme d'Alcoi i de serveis d'alberg al Paratge de la Font Roja, i és objectiu del Parc donar suport a iniciatives en aquesta línia.
Article 45. Activitats d'educació i visites organitzades al Parc
1. Les activitats d'educació i les visites guiades al Parc tenen com a objectiu formar i sensibilitzar al visitant sobre els valors naturals i culturals del Parc, sobre aspectes generals de la natura i el medi ambient i sobre les normes i comportaments en la natura, respecte al medi ambient, i en concret al Parc. L'enfoc d'aquestes activitats serà integral en tots aquests conceptes citats, sempre que siga possible en funció dels objectius de cada grup,
2. Poden utilitzar els serveis públics d'educació i visites guiades tots els centres de formació, associacions, centres d'esplai i descans i grups organitzats en general que així ho desitgen, prèvia sol·licitud amb una antelació mínima d'1 mes adreçada al director Conservador i sense cap càrrec econòmic. El director-conservador podrà delegar la tramitació de la sol·licitud d'acord amb l'article 94.4 d'aquestes normes. En el futur, i en atribució de les disposicions addicionals d'aquest PRUG, podrà existir un càrrec econòmic per a aquest servei, que revertirà directament en la gestió de l'ús públic al Parc. Els serveis d'educació i visites guiades no poden ser utilitzats per empreses que oferisquen visites al Parc als seus clients, tanmateix aquestes podran utilitzar lliurement les infrastructures del Parc, inclosos els seus itineraris, sempre d'acord amb les normes d'aquest Pla.
3. Les activitats d'educació i les visites guiades utilitzaran com a suport els serveis disponibles al Centre d'Informació, i en un futur al Centre d'informació i d'interpretació, al viver, a les zones d'ús públic, i als itineraris de Mas de Tetuan-Menejador, Barranc de l'Infern, Xicotet Itinerari i Mas del Nyego.
4. La taula següent estableix els màxims de persones/grup i els grups/mes que seran admesos a les diferents àrees i itineraris inclosos al servei d'educació i visites del Parc. A més de les limitacions específiques per àrees i itineraris el servei atendrà un màxim total de 50 grups per mes i de 1.300 persones per mes, per la qual cosa no s'utilitzarà en cap mes la capacitat total reflexada a la taula, sinó només algunes capacitats parcials per àrees o itineraris. És responsabilitat del director-conservador, o de la persona delegada d'acord amb l'article 94.4 d'aquestes normes, repartir els grups correctament en funció de les capacitats parcials màximes.
Àrea o Itinerari Número Número
màxim de màxim
persones/ de grups/
grup mes
Itinerari del Barranc de l'Infern 25 10
Itinerari Menejador-Mas de Tetuan 35 20
Itinerari Mas de Nyego 25 10
Àrea de la Font Roja / Centre d'Informació 50 20
Xicotet Itinerari 35 20
Viver del Parc (Paratge de la Font Roja) 15 5
Àrea de l'Ermita de Sant Antoni 40 15
5. La revisió dels barems establerts en aquesta taula necessitarà de l'informe preceptiu del director Conservador, amb l'assessorament tècnic de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals i l'informe del Consell de Protecció del Parc natural.
6. Els grups que utilitzen els itineraris del Barranc de l'Infern, Xicotet Itinerari i Menejador-Mas de Tetuan, i el Viver del Parc podran també utilitzar l'Àrea de la Font Roja/Centre d'Informació. Els grups que utilitzen l'Itinerari de Mas de Nyego podran utilitzar també l'Àrea de l'Ermita de Sant Antoni.
7. Es promourà que els grups organitzats no utilitzen la senda Pla de la Mina-Menejador en sentit de baixada. En sentit de pujada circularan per aquesta sempre en filera d'un. En dies de pluja o quan el terreny estiga enfangat l'ús de la senda serà a criteri de l'equip d'educació ambiental, intentant evitar sempre l'erosió i destrossa del camí.
8. Els grups que efectuen visites als itineraris del Parc només realitzaran aturades per a explicacions en camins de més de 3 m. d'amplada i en esplanades. Només a l'itinerari del barranc de l'Infern, on hi ha llargs trams estrets, es podran realitzar aturades a les corbes de la senda, on serà fàcil fer explicacions per al grup sense eixir fora del terreny ja xafat.
9. Es una feina dels monitors-educadors que guiaran els grups organitzats aconseguir que aquests complesquen les altres de normes vigents al Parc, per açò es faran les explicacions pertinents al responsable del grup en arribar, perquè col·labore en el compliment, i dirigides al grup en general abans d'iniciar l'itinerari.
Article 46. Actes públics: romeries i activitats culturals
1. Amb caràcter general, la realització de qualsevol acte públic requerirà informe del director-conservador, que podrà, quan siga necessari, establir les condicions que calga. Les sol·licituds es presentaran amb una antel·lació mínima de dos mesos a la realització de l'activitat; excepcionalment, aquest termini podrà reduir-se a un mes si concorren circumstàncies extraordinàries que ho justifiquen.
2. Les romeries principals, amb afluència il·limitada, són únicament permeses a la zona de la Font Roja i a l'ermita de Sant Antoni, donat el seu caràcter tradicional i la impossibilitat de traslladar-ho a altres llocs diferents. No es permet l'ús de cap classe de megafonia en la realització d'aquests actes. Les entitats organitzadores de les romeries principals tindran cura de:
a. Muntatge i desmuntatge de la infrastructura necessària per la seua activitat.
b. Subministrament d'aigua.
c. Instal·lar lavabos mòbils durant la celebració dels actes, en un número suficient a criteri de l'administració del Parc.
d. Instal·lació extra de contenidors de fems i recollida posterior.
e. Netejar la zona per on se celebra la romeria, després de finalitzada aquesta, de brosses i altres deixalles que contravinguen la normativa establerta al Pla Rector del Parc.
f. Organitzar el servei de transport públic per accedir a la zona on es porten a terme les activitats.
g. Difondre les normes d'ús públic del Parc entre els assistents i habilitar un servei de voluntaris que informen i persuadisquen als participants de seguir les normes durant la realització dels actes.
h. Comptar amb la presència del servei de guarderia de l'òrgan gestor del Parc, la Policia Local d'Alcoi, i la Creu Roja.
i. Queden els organitzadors obligats, en tots els casos, a restituir les zones alterades a l'estat original.
3. En l'àmbit del Parc només es promouran actes culturals de xicotetes dimensions a l'ermita de Sant Antoni i la seua esplanada formigonada, i a l'ermita de la Font Roja i l'edifici del Centre d'informació i d'interpretació. L'autorització preceptiva podrà sotmetre l'acceptació de l'acte de manera expressa a l'habilitació de transport públic per accedir, si considera que l'ús del vehicle particular ocasionaria problemes de gestió de la demanda d'espai o impactes ambientals concrets. Per a aquests actes s'estableix un màxim orientatiu de 200 participants, sense perjudici de la possibilitat de promoure actes culturals per a un nombre previst de participants major si, per la naturalesa de l'acte o la seua ubicació, no es considera previssible que es produisquen efectes significatius sobre la conservació del parc.
4. Per a l'accés als serveis religiosos que es celebren en el Parc es promourà l'ús del vehicle particular compartit entre els assistents per tal de minimitzar el número de vehicles mobilitzats per a tals actes.
Secció segona. Normes sobre activitats esportives
Article 47. Normes generals de les activitats esportives
1. Amb caràcter general, la realització de qualsevol excursió o competició esportiva organitzada requerirà l'informe del director-conservador, que podrà, quan siga necessari, establir les condicions que calga. Les sol·licituds es presentaran amb una antel·lació mínima de dos mesos a la realització de l'activitat.
2. Complementàriament al què disposa l'article 62 del PORN, es prohibeix, amb caràcter general, la realització de competicions esportives de vehicles amb o sense motor, com ara rallis, carreres de trial, etc. en les carreteres, en camins i sendes no asfaltats que transcorren per l'interior del Parc natural, com també la realització d'excursions organitzades de vehicles conforme a la definició establerta en l'article 2 del Decret 183/1994, de 1 de setembre, pel que es regula la circulació de vehicles per terrenys forestals (DOGV núm. 2344, de 13.9.94).
3. Queda prohibida l'activitat d'escalada en l'àmbit del Parc natural.
Article 48. Curses atlètiques i ciclistes
1. La Cursa Atlètica de la Font Roja i el Trofeu de Ciclisme de la Verge dels Lliris són les dos úniques activitats esportives admeses amb caràcter anual al Parc. Aquestes hauran d'acomplir de manera general les condicions següents:
a. Muntatge i desmuntatge de la infrastructura necessària per la seua activitat.
b. Assegurar que els participants utilitzen únicament els serveis higiènics de la Font Roja, i no embruten l'entorn.
c. Instal·lar contenidors especials per als participants tant a la Font Roja com a cada punt quilomètric de la carretera AP-2001.
d. Prohibir als participants llençar ampolles, bidons d'aigua, esponges i similars durant la pujada, fora dels contenidors expressament habilitats.
e. Netejar la zona per on se celebra la prova, després de finalitzada aquesta, de brosses i altres deixalles que contravinguen la normativa establerta al Pla Rector del Parc.
f. Difondre les normes d'ús públic del Parc entre els participants i el públic assistent, i concretament delimitar zones autoritzades per l'organització per a la presència d'afeccionats i espectadors en punts que no suposen deteriorament de l'entorn natural, aconsellant-se que aquestes estiguen situades en camins. En aquest sentit l'organització haurà de prohibir la presència de públic, durant tot el recorregut, en zones amb vegetació.
g. Disposar de personal de vigilància de l'organització, abans i durant la celebració de la prova, per tal d'evitar la penetració de vehicles pels camins del Parc, i l'estacionament fora de l'aparcament situat junt al Santuari.
h. Disposar de la presència del servei de guarderia de l'òrgan gestor, la Policia Local d'Alcoi, i la Creu Roja.
i. Els organitzadors queden obligats, en tots els casos, a restituir les zones alterades a l'estat original.
2. L'ús de la carretera AP-2001 com a arribada per altres curses ciclistes només serà admesa de manera excepcional per curses de categories afeccionat i inferior però no per a curses professionals.
Article 49. Espeleologia
1. La pràctica de l'espeleologia en qualsevol cavitat del Parc necessitarà l'informe del director-conservador. El número de permisos d'entrada anuals queda limitat a 5 per cavitat per sobre dels quals caldrà un informe de tècnics experts en geologia i ecologia subterrànies que determinen la capacitat de la cavitat per acceptar un major ús. Els grups d'espeleòlegs no seran mai superiors als 5 integrants.
2. Una vegada obtingut el permís els espeleòlegs acompliran les següents normes bàsiques: seguir la normativa general establerta a la Llei 11/1994, respecte absolut a la fauna, flora i formacions característiques, no deixar instal·lacions fixes en les cavitats, arreplegar tots els fems produïts i i utilitzar llums no contaminants. Resta prohibida la utilització de lums de carbur.
3. Les recol·leccions de flora, fauna i materials geològics de les cavitats i els seus accessos només s'admetrà amb finalitat científica i haurà de ser autoritzada per l'administració competent en espais naturals protegits.
Article 50. Vol lliure (parapent i ala delta)
La pràctica del vol lliure serà permesa únicament a la zona del mirador de Sant Antoni, sempre que l'aterratge es porte a terme fora de l'àmbit del Parc, en grups limitats a 3 esportistes amb els seus equips (parapents o ales delta) desplegats simultàniament en l'enlairament, i a 10 en vol. L'ús de la zona d'enlairament per a activitats organitzades d'aventura, cursets, competicions i similars requerirà l'autorització expressa del director Conservador del Parc.
Si l'ús de la zona de llançament es torna continuat, l'equip tècnic de l'òrgan gestor estudiarà la possibilitat d'instal·lar una plataforma que n'evite la degradació.
SECCIÓ TERCERA. Normes sobre activitats científiques
Article 51. Àmbit d'aplicació de les normes sobre activitats científiques
Aquestes normes regulen l'activitat investigadora del Parc natural, d'acord amb el marc establert per l'article 53 del PORN, i que deurà complir les altres disposicions d'aquest PRUG. També reuneix les disposicions del Decret 218/1994, de 17 d'octubre, del Consell de la Generalitat, pel qual es crea la figura de protecció d'espècies silvestres anomenada microreserva vegetal (DOGV núm. DOGV núm. 2379, de 3.11.94).
Article 52. Definició d'activitats científiques
Seran considerades activitats científiques les activitats relacionades directament amb la investigació i l'obtenció d'informació sobre el medi natural o les activitats humanes i realitzades per persones lligades a Centres de Recerca institucionals o privats, Administració mediambiental, Universitats o Centres d'Ensenyament i altres Organismes públics, privats o associacions, amb capacitat per a desenvolupar feines d'investigació.
Article 53. Autoritzacions per a les activitats científiques
1. Totes les activitats d'investigació científica a desenvolupar al Parc hauran de comptar amb l'autorització de l'òrgan gestor mitjançant sol·licitud dirigida al director conservador del Parc. En cas d'instal·lació d'infrastructures a la Zona de Protecció Integral definida per l'article 147 d'aquestes normes, de tala o recol·lecció d'espècies vegetals o animals, i de mostres minerals, fòssils o material arqueològic, l'autorització haurà de comptar amb l'informe preceptiu l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
2. A la sol·licitud es farà constar:
a. Dades de l'investigador principal i de l'equip de treball, a més d'un breu currículum de l'equip investigador.
b. Projecte detallat, per triplicat, de la realització del treball o estudi en què caldrà especificar: títol, descripció del projecte, objectius i finalitat, pla de treball detallat amb la durada prevista, material, pressupost detallat i mitjans disponibles per a obtenir-lo, justificació de l'interés del projecte i previsió dels resultats a obtenir.
c. Infrastructures de necessària instal·lació i adequacions científiques en el Parc amb indicació de la seua zona d'ubicació segons la zonificació establerta al títol VIII d'aquestes normes, i amb especificació del temps que hauran d'estar instal·lades o adequades.
d. Precaucions a considerar pel personal del Parc per tal de no interferir o afectar els resultats de la investigació.
e. Previsió del grau d'afecció o deteriorament ambiental que pot produir-se, i mesures correctores previstes o projecte de restauració després de la finalització de l'activitat, si escau, inclòs el seu pressupost i medis disponibles per obtenir-lo.
f. Autorització expressa dels propietaris dels terrenys privats on es desenvolupa l'activitat, sí fos necessari.
g. Acceptació expressa de complir totes les normes d'activitat científica.
Article 54. Regulació de les activitats científiques
1. Seran prohibides, amb caràcter general, aquelles activitats científiques que suposen una pèrdua irreversible de biodiversitat o del patrimoni natural i històric, l'alteració greu del funcionalisme dels sistemes naturals o l'impacte paisatgístic permanent, i qualsevol activitat científica que necessite instal·lacions i adequacions científiques en el Parc amb caràcter permanent.
2. L'òrgan gestor valorarà, en cada cas, la conveniència de l'autorització d'algunes activitats científiques més específiques. Cal destacar entre elles, les activitats que puguen comportar perjudici de les poblacions de fauna silvestre, especialment a la manipulació i recol·lecció d'exemplars. D'altra banda, la tala i recol·lecció d'espècies vegetals silvestres amb finalitat científica seguirà el què contempla l'article 23 d'aquestes normes i més localment amb la figura de microreserva de flora. Altres activitats de caràcter científic a considerar són les que poden afectar a la protecció dels sòls i dels recursos hidrològics.
Article 55. Prioritats per a la recerca
1. Les línies d'investigació amb prioritat a l'hora d'emetre les autoritzacions hauran de ser les encaminades cap a la conservació de les espècies protegides, rares i amenaçades o d'elevat interés científic, i dels ecosistemes i d'hàbitats d'interés recollits al Reial Decret 1997/1995, la investigació ecològica aplicada dirigida cap a l'experimentació de tècniques de restauració de la coberta vegetal autòctona, la investigació bàsica destinada al coneixement de la biodiversitat i del funcionalisme dels organismes i dels sistemes naturals, la investigació dirigida cap a la gestió dels espais naturals protegits i de l'efecte de l'ús públic sobre els organismes i sistemes naturals, i la investigació etnogràfica i arqueològica.
2. El director-conservador del Parc, amb l'assessorament de l'equip tècnic de l'òrgan gestor, podrà emetre anualment un Catàleg de prioritats d'investigació al Parc per posar-lo en coneixement de persones i organismes interessats. En funció de la seua disponibilitat pressupostària o de patrocini el Parc podrà concedir ajuts econòmics per a projectes que s'ajusten a les línies definides al Catàleg. Fins a la seua revisió el Catàleg de prioritats d'investigació al Parc queda fixat en:
Investigació bàsica i aplicada sobre dinàmica ecològica i evolució futura del Carrascar de la Font Roja
Avaluació ecològica del programa de pol·linització de la vegetació silvestre del Parc
Connexió biològica del Parc amb altres espais naturals veïns no protegits (vegeu Plànol núm. 5 del PORN del Carrascar de la Font Roja)
Investigació i seguiment de l'àliga de panxa blanca (Hieraetus fasciatus) al Parc i a les zones perifèriques.
Investigació forestal aplicada a la restauració i successió ecològica de les formacions vegetals del Parc
Projectes experimentals de regulació de l'accés de visitants al Parc
Estudis aplicats referents a l'educació ambiental, la formació i l'ordenació de l'ús públic en l'àmbit del Parc
Estudis dels impactes ambientals de les romeries massives al Parc i propostes per a la seua correcció
Estudis referents a l'arquitectura i el poblament tradicional a l'àmbit del Parc.
Article 56. Organització i desenvolupament de l'activitat científica
1. Una volta començada l'activitat investigadora, l'investigador responsable informarà a l'òrgan gestor i al director-conservador sobre la situació precisa de les instal·lacions de camp i les parcel·les d'experimentació, a més de les precaucions a considerar pel personal de servei del Parc per tal de no alterar els resultats de les investigacions. Igualment, informarà en tot moment de qualsevol modificació en les fases definides en la sol·licitud prèvia dels terminis de finalització de la recerca. A requeriment del director Conservador deurà informar també de qualsevol altra qüestió que poguera produir-se.
2. Els organismes i entitats que porten a terme investigacions que requereixen la instal·lació d'infrastructures tindran l'obligació de retirar-les una volta hagen finalitzat aquestes, i executar el projecte de restauració si fos necessari. Així mateix seran responsables de les mesures correctores de restauració que, complementàriament a les previstes a la sol·licitud prèvia, dictamine el director Conservador del Parc, en cas que hi haja constància d'efectes negatius sobre qualsevol vector ambiental.
3. Així mateix, els investigadors es comprometran a enviar dues còpies de les publicacions o informes derivats de l'activitat investigadora realitzada al Parc Natural i on constarà específicament l'agraïment al Parc Natural del Carrascar de la Font Roja i es farà menció de l'autorització donada, i l'ajut si cal.
SECCIÓ QUARTA. Normes sobre accés, circulació i ús de les àrees d'aparcament
Article 57. Construcció i ampliació de vials
1. La construcció o ampliació de camins o carreteres queda prohibida amb caràcter general, amb l'excepció de la nova autovia en substitució de la carretera nacional 340, i les modificacions de traçat i ampliacions que es realitzen per a facilitar l'accés de vehicles d'extinció d'incendis, plantejades en futures revisions del pla de prevenció d'incendis del Parc natural.
2. Als projectes de condicionament de carreteres i pistes del Parc serà obligatori revestir les cunetes amb base de formigó d'una coberta rústica de pedra. Es prioritzarà la reutilització de pedres abandonades als marges de pistes i zones agrícoles del Parc, respectant sempre els elements de l'arquitectura rural tradicional que hi ha al Parc.
3. En el condicionament de carreteres del Parc, i, si fos el cas de pistes a asfaltar, s'utilitzaran preferentment materials acolorits de colors terrosos per tal d'integrar al màxim aquestes infrastructures amb l'entorn.
Article 58. Limitació d'accés al Parc Natural i limitació d'utilització dels serveis
Davant qualsevol classe d'emergència (risc d'incendi forestal, nevades, etc.) el director Conservador podrà tancar l'accés al Parc, totalment o en àmbits geogràfics concrets. Per a açò es posaran patrulles de control als accessos del Parc per tal d'informar al visitant d'aquesta circumstància. El tancament dels accessos al Parc per l'actual carretera haurà de ser comunicat prèviament a l'Ajuntament d'Alcoi.
Article 59. Trànsit i aparcament al Parc natural
1. La circulació amb vehicles a motor, bicicleta, cavall, o altres mitjans diferents d'anar a peu només és permesa a les carreteres d'accés al Parc, amb l'excepció dels propietaris que transiten per les seues finques, els serveis del Parc en general, i persones expressament autoritzades per escrit pel director-conservador.
2. Per a la circulació dels vehicles dels propietaris dels terrenys i del serveis del Parc, a les pistes d'aquest, s'estableix una velocitat màxima permesa de 30 km/h., tal i com ja aplica amb caràcter general als terrenys forestals el Decret 183/94, de 1 de setembre, pel que es regula la circulació de vehicles per terrenys forestals.
3. El director conservador i l'òrgan competent en matèria d'espais naturals podran delimitar puntualment aquells sectors del territori d'accés públic on es controlarà, amb caràcter transitori, la permanència i el trànsit de persones o vehicles per raons ecològiques, com per exemple àrees de cria, ecosistemes en regeneració i àrees de major concentració faunística.
4. És objectiu del Parc natural millorar la gestió del trànsit al seu àmbit, per tal de superar els actuals problemes de saturació de les àrees d'aparcament. Si bé no es limita de manera permanent l'accés al Parc a un número determinat de vehicles el director-conservador podrà decidir la realització d'assatjos de limitació de l'accés de vehicles privats al Santuari de la Font Roja. El resultat dels assatjos que pogueren realitzar-se es valorarà en reunions extraordinàries del Consell de Protecció, a més de les valoracions tècniques que estime oportunes l'administració competent en espais naturals protegits.
5. L'establiment d'una limitació amb la quantitat de vehicles que puguen accedir al Paratge de la Font Roja resta condicionat a creació d'un servei regular de transport públic en autobús al Parc, amb recorregut Alcoi-Paratge de la Font Roja en diumenges i dies festius.
6. L'estacionament de vehicles al Parc només és permès als aparcaments especialment condicionats, situats a l'Ermita de Sant Antoni, Paellers de Sant Antoni i Paratge de la Font Roja. Els usuaris hauran d'estacionar els seus vehicles en fileres arrenglerades i amb una separació màxima de 1 m, i podran ser requerits pels guardes i voluntaris a fer-ho.
7. La conselleria competent en medi ambient establirà els acords necessaris amb els Ajuntaments d'Ibi i Alcoi per a la creació dels aparcaments dissuasoris de la perifèria del Parc, que seran preferiblement de gestió municipal. El Parc natural, en col·laboració amb els Ajuntaments d'Ibi i Alcoi, promourà activament entre els visitants i la població local la utilització d'aquests aparcaments dissuasoris i de les sendes d'accés al Parc des d'aquests. El Plànol de Gestió i Zonificació assenyala possibles emplaçaments per a aquests aparcaments, sense valor normatiu.
8. Tots els equipaments i serveis d'ús públic, siguen de titularitat pública o privada, que comporten concentració de vehicles disposaran d'una àrea d'aparcament condicionada en harmonia amb l'entorn.
9. De manera general es prohibeix la utilització de les àrees d'aparcament als autobusos i microbusos de més de 15 places en dies festius, amb independència del nivell de saturació d'aquestes àrees. Així únicament serà permesa la parada per pujar i baixar els ocupants d'aquests vehicles i caldrà utilitzar algun dels aparcaments dissuasoris situats a la perifèria del Parc.
TÍTOL VII. HOMOLOGACIÓ DE L'ANAGRAMA I LA SENYALITZACIÓ DEL PARC
Article 60. Denominació del Parc
La denominació oficial del Parc és la de Parc Natural del Carrascar de la Font Roja. Per a l'edició de materials divulgatius i educatius, es admesa també la forma reduïda «Parc Natural de la Font Roja», tot i que es donarà preferència a la denominació oficial. No s'admet l'ús del nom compost Font-Roja en cap material escrit o digital de la conselleria competent en medi ambient i es vetllarà per tal que les publicacions d'altres institucions, associacions o empreses seguisquen el mateix criteri.
Article 61. Anagrama oficial del Parc
1. L'anagrama oficial del Parc serà l'establert com a tal per la conselleria competent en medi ambient en el marc de la senyalètica oficial d'aplicació a la Xarxa d'Espais Naurals Protegits de la Comunitat Valenciana.
2. Totes les publicacions, material audiovisual o digital, i senyalització del Parc, o altres materials que es puguen editar, propis o subvencionats per la Generalitat, portaran sempre l'anagrama del Parc. La utilització d'aquest anagrama amb qualsevol altra finalitat necessitarà l'autorització expressa de la conselleria competent en medi ambient.
3. Qualsevol classe de publicació, material audiovisual o digital, i senyalització del Parc seguirà de manera general les normes establertes pel Manual d'Identitat Corporativa de la Generalitat.
Article 62. Tipus de senyals
1. Les tipologies bàsiques de senyalitzacions del Parc són les que apareixen en el Projecte de senyalització dels Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana. D'acord amb l'esmentat projecte, aquestes senyalitzacions són les següents:
a. Senyals d'accés i de límits: inclouen monòlits d'entrada al Parc, senyals direccionals al centre de informació, aparcament i altres serveis, monòlits peatonals d'accés al Parc, senyals peatonals d'accés secundari i senyals de límits.
b. Senyals en ruta: inclouen senyals peatonals d'inici de ruta, senyals peatonals direccionals per a una ruta i senyals peatonals posicionals
c. Senyals externes: inclouen senyals posicionals i direccionals per a facilitar l'accés al Parc.
2. En el cas d'altres senyals no incloses en les anteriors i que foren necessàries per a l'adequada gestió del Parc, la conselleria competent en medi ambient proposarà un disseny coherent amb el model general.
3. Es prohibeix la col·locació de cartells informatius de propaganda, inscripcions o artefactes de qualsevol naturalesa amb fins publicitaris, incloent la publicitat suportada directament o construïda tant sobre elements naturals del territori (penyals, arbres o vessants), com sobre les edificacions. Seran admeses únicament les tipologies d'indicadors previstes a l'apartat anterior, amb l'excepció de les senyalitzacions pròpies de les carreteres, les finques particulars del Parc i, excepcionalment i d'acord amb l'article 123, les sendes GR i PR. En les senyalitzacions del propi Parc natural es permetran xicotetes inscripcions d'un màxim de 30 x 30 cm. de les empreses i institucions col·laboradores al patrocini del Parc.
4. De manera general es procedirà a la substitució de qualsevol indicador existent del Parc que no seguisca les normes de senyalització inidcades anteriorment i la imatge corporativa establerta per als parcs naturals de la Comunitat Valenciana per la conselleria competent en medi ambient.
5. El director conservador realitzarà els contactes necessaris amb els Ajuntaments d'Alcoi i d'Ibi per tal que aquests incloguen en la seua senyalització urbana indicadors expressos de l'accés al Parc, utilitzant la denominació oficial i amb el disseny estàndard de senyalització urbana del municipi.
6. A les Zones en Regeneració situades en zones de major freqüentació els Rètols afegiran la indicació Accés restringit.
7. Com indica el Plànol de Gestió i Zonificació són portes d'entrada al Parc els punts principals d'accés dels visitants, situats en carreteres, pistes o sendes. Són passos del Parc els dos punts on la carretera N-340 creua el límit del Parc a la zona anomenada Barranc de la Batalla. Les portes d'entrada al Parc i els passos del Parc situats en carreteres tindran un Senyal del Parc. Les portes d'entrada al Parc situats en pistes i senders tindran un Rètol del Parc, indicant l'entrada a aquest.
8. Els itineraris del Parc, definits en l'article 43 d'aquestes normes, incorporaran un número suficient d'Indicadors per tal que els seus usuaris puguen seguir-los sense risc de pèrdua, que com a mínim cobrisca tots els encreuaments amb altres sendes i camins. Al punt d'inici de l'itinerari s'instal·larà un senyal on s'indicarà el recorregut, les característiques i els principals valors d'aquest.
9. Són punts d'informació del Parc les zones d'ús públic més freqüentades pels visitants del Parc i de l'àmbit definit pel PORN, i que s'indiquen al Plànol de Gestió i Zonificació. Els punts d'informació, i de manera opcional els punts d'estada, definits en l'article 124 d'aquestes normes incorporaran un Plafó en el qual es col·locarà, com a mínim, un plànol, les principals normes d'ús públic i d'aparcament, i informació general sobre el Parc.
TÍTOL VIII. Normes particulars per zones
SECCIÓ PRIMERA. Concepte i aspectes generals de zonificació
Article 62. Concepte de zonificació
1. A l'efecte de particularitzar les normes protectores establertes mitjançant aquest PRUG, han estat distingides les zones següents per a definir els tractaments específics més ajustats a les necessitats pròpies de protecció, conservació i millora:
a. Zona de Protecció integral de refugi (R).
b. Zona de Protecció integral tranquil·la (A).
c. Zona de Protecció paisatgística i activitat compatible (B).
d. Zona d'Ús públic sostenible (C).
2. Les determinacions inherents a cadascuna d'aquestes categories de protecció constitueixen la referència normativa bàsica a l'hora de constituir la intensitat dels usos i les activitats permeses i prohibides per aquest PRUG.
Article 63. Interpretació de les normes particulars de zonificació
A tot allò que no regulen aquestes normes particulars seran d'aplicació, subsidiàriament, les disposicions contingudes en les Normes Generals de Regulació d'Usos i Activitats.
SECCIÓ SEGONA. Zones de Protecció integral (R i A)
Article 64. Caracterització de les Zones R i A
1. Tenen aquesta consideració aquells espais del parc natural que, per la fragilitat i els rellevants valors ecològics, geomorfològics i paisatgístics que tenen, constitueixen el màxim exponent de la singularitat i excepcionalitat dels diferents subsistemes del parc. L'extraordinari valor d'aquests espais i la vital importància que suposen per al manteniment d'un gran número d'espècies animals i vegetals, exigeixen una regulació d'usos que n'assegure la conservació dins de l'escassesa de boscs que subsisteixen a terres valencianes. L'ús públic d'aquestes zones s'orienta al senderisme i a les activitats educatives de pas, que no comporten estades llargues.
2. Les zones de refugi (R) tenen com objectiu preservar de l'ús públic aquelles zones dins d'aquest en les quals es presenten valors naturalístics de màxima rellevància.
Article 65. Localització geogràfica de les Zones R i A
1. S'inclouen en aquesta categoria, l'espai ocupat pel bosc mixt humit, el bosc mixt subhumit, el carrascal amb freixe, el carrascal i les cingleres i runams, que es distribueixen al vessant d'obac de la serra.
2. L'espai inclòs queda constituït per la totalitat de la finca del Carrascar i part de la finca del mas de Tetuan, tots dos inclosos a la forest número 12 del catàleg d'utilitat pública de la província d'Alacant, part de les finques de Pardinetes, Vistabella, mas de Cotet i mas del Baró, i les tres microreserves de flora, als paratges del Menejador (A-036), Mas de Cotet (A-052) i Pilar de Ximo (A-053). Tots aquests espais queden assenyalats i delimitats al Plànol de Gestió i Zonificació.
3. Les tres microreserves de flora indicades al punt anterior, i una zona de la finca del Mas del Baró, amb cingleres importants per la vegetació específica que allotgen i on habitualment nidifica l'àguila de panxa blanca (Hieraetus fasciatus), formen la Zona de Protecció integral de refugi (R), assenyalada i delimitada al Plànol de Gestió i Zonificació.
4. La resta de l'àmbit descrit al punt 2 forma la Zona de Protecció integral tranquil·la (A), assenyalada i delimitada al Plànol de Gestió i Zonificació.
Article 66. Usos permesos a les zones R i A
1. Amb excepció de les limitacions a l'ús públic que fixa el punt 1 de l'article 149, les Zones R i A es regeixen per les mateixes normes d'usos permesos i limitats que s'indiquen en aquest article i el següent.
2. Són usos permesos, amb caràcter general, tots aquells dirigits a aconseguir una millor i més efectiva conservació i potenciació dels recursos, renovables o no. Així doncs, aquests espais, estaran preferentment dirigits cap a activitats científiques, de conservació i interpretació de la natura.
3. Amb caràcter excepcional, són usos permesos els de caràcter recreatiu o naturístic que no suposen eventuals riscos de degradació mediambiental i que impliquen una utilització passiva de l'espai, com el senderisme controlat i l'esbarjo passiu. Aquests usos queden expressament limitats a la zona R, com indica l'article següent.
4. Sense perjudici de les limitacions a l'ús públic en la zona R que fixa l'article següent, queden específicament permesos els següents usos:
a. El trànsit de grups per a activitats educatives i les visites guiades, evitant realitzar parades que no siguen per a explicacions o observació del medi.
b. El senderisme i excursionisme exclusivament pels itineraris senyalitzats.
c. Tasques de conservació i regeneració d'ecosistemes, regeneració de la vegetació autòctona a camps de cultiu abandonats, així com també les accions encaminades a possibilitar les activitats científiques, naturalístiques i didàctico-ecològiques que contribuisquen a difondre el coneixement d'aquests importants ecosistemes.
5. Instal·lació d'infrastructures i adequacions científiques, naturalístiques i didàctico ecològiques, les quals hauran de comptar amb l'autorització de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
6. Infrastructures de caràcter tou (senderes, tancats, barreres, defenses anticirculació, etc.) quan la destinació que tinguen siga el suport a l'execució de les activitats compatibles amb les necessitats de protecció per a aquests espais. Els miradors i les instal·lacions de seguretat seran les úniques infrastructures majors permeses.
7. Els enclavaments de camp de cultiu estaran subjectes a les Normes Particulars de Protecció Integral. Es permet aquesta classe d'aprofitament, sense que es puguen realitzar altres aprofitaments agraris distints als conreus de secà. En aquests espais hauran de ser mantingudes les característiques fisiogràfiques i s'adoptaran les mesures necessàries de consolidació de sòls que garantesquen la no erosionabilitat i consegüent pèrdua de sòl que puguen tindre.
Article 67. Limitacions d'usos a les zones R i A
1. L'accés, com també les activitats d'ús públic, són prohibides en la zona R, amb excepció de la propietat, els serveis del Parc i les activitats científiques tal i com es detallen en l'article 133 i següents d'aquestes normes.
2. Es consideren usos prohibits amb caràcter general tots els que comporten alteració i degradació del medi o dificulten el desenvolupament dels usos permesos. En especial, es consideren estrictament prohibits aquells usos i activitats que puguen afectar la riquesa biològica del parc.
3. Les senyalitzacions només podran ser Rètols i Indicadors del Parc.
4. L'acampada en finques privades establerta pel Decret 253/1994 no és permesa en aquesta zona
5. Queden específicament prohibits en aquestes zones R i A:
a. La tala, estassada i recol·lecció de la vegetació silvestre, tret de quan siga autoritzat expressament per l'administració competent en espais naturals protegits, amb els fins que es ressenyen en l'article 23.
b. Les obres de desboscaments.
c. La construcció o instal·lació d'obres relacionades amb l'explotació dels recursos vius, incloent-hi les instal·lacions de primera transformació, hivernacles, estables i qualsevol tipus d'infrastructures vinculades a l'explotació de recursos.
d. La instal·lació d'infrastructures de telecomunicació, tant aèries com subterrànies.
e. Les construccions de nova planta de qualsevol classe, inclosa la construcció d'instal·lacions complementàries que no consumisquen volum a les quals fa referència l'article 55.5 del PORN.
f. Els establiments, infrastructures i equipaments de qualsevol classe, fins i tot desmuntables, no relacionades directament amb els usos permesos.
g. La instal·lació de suports de publicitat o d'altres elements anàlegs, i també qualsevol forma de publicitat que no siga de caràcter institucional, destinada a proporcionar informació sobre l'espai objecte de protecció, sense que suposen deterioració del paisatge.
h. Els aprofitaments ramaders i les instal·lacions de guarda del bestiar. Excepcionalment, i després de l'aprovació per part de la conselleria competent en medi ambient d'un estudi específic de càrrega ramadera i dels efectes potencials sobre la vegetació i la fauna, podrà autoritzar-se temporalment el pasturatge extensiu en aquelles àrees de la zona A que es delimiten explícitament amb este fi, siempre que el mateix resulte coherent amb els objectius de conservació perseguits.
i. Els aprofitaments agrícoles, tret dels permesos en l'article 148.7.
j. El trànsit mitjançant qualsevol mitjà de locomoció, tret de quan es referesca als serveis propis del parc, als propietaris dels terrenys particulars, i als vianants i excursionistes a peu.
k. El trànsit en bicicleta, que per motius de seguretat resulta incompatible amb el pas de persones a peu, i amb les activitats educatives que es desenvolupen en els itineraris del Parc natural.
l. L'aprofitament forestal, admetent-se les pràctiques de gestió forestal tendent a la conversió de les pinedes de repoblació en boscos més madurs.
m. L'abocament de qualsevol classe de residus i la creació de latrines incontrolades.
n. Els sorolls, crits i tota classe de sons, siga quina siga la font, el nivell sonor dels quals siga massa elevat i puguen perjudicar, a criteri del personal responsable del Parc, la fauna o els visitants del Parc Natural.
SECCIÓ TERCERA. Zona de Protecció paisatgística i activitat compatible (B)
Article 68. Caracterització de la zona B
1. Constitueixen aquesta categoria aquells espais de marcada singularitat paisatgística i amb una funció ambiental complementària de destacada importància. Inclou les àrees en què es desenvolupen carrascals clars de solana, matolls, pinedes; com també els aprofitaments productius tradicionals, centrats als conreus de secà.
2. En aquests espais, és oportú limitar la realització d'activitats constructives i transformadores del medi, tret d'aquelles estrictament necessàries per al manteniment de l'aprofitament agrari, que resulta compatible amb la preservació de les característiques i els valors protegits que té, i de permetre un ús públic difús, algunes activitats d'estada, i d'activitats educatives i recreatives de baix impacte.
3. Els camps de cultiu abandonats i les àrees degradades actualment existents dins l'àmbit d'afecció d'aquesta categoria estaran, així mateix, subjectes a les normes particulars corresponents a la Zona de Protecció Paisatgística, i s'hi promourà l'heterogeneïtat d'hàbitats d'acord amb l'article 108.
Article 69. Localització geogràfica de la zona B
Es correspon bàsicament amb el vessant meridional de la serra, la forest de Sant Antoni, l'extrem nord oriental del parc i les àrees ocupades per camps de cultiu i matoll al vessant septentrional. Així mateix, s'inclouen algunes àrees conreades enclavades a la Zona de Protecció Integral. Tots aquests espais queden degudament assenyalats i delimitats al plànol de Gestió i Zonificació
Article 70. Usos permesos a la zona B
1. Són usos permesos, amb caràcter general, totes aquelles activitats o actuacions encaminades a la recuperació, regeneració o restauració dels ecosistemes més representatius (bosc mixt mediterrani, carrascal amb freixe, carrascal), incloent la repoblació amb espècies autòctones característiques d'aquest medi.
2. Queden específicament permesos els següents usos:
a. El trànsit i les parades per a explicacions i observació del medi de grups per a activitats educatives i les visites guiades.
b. El senderisme i excursionisme i les parades per a pícnic, especialment als punts d'estada i els miradors.
c. Les activitats científiques.
d. L'espeleologia amb les condicions establertes en apartat corresponent.
e. Els miradors, punts d'estada i senyalitzacions seran les úniques infrastructures permeses com a adequacions naturístiques i recreatives.
f. Instal·lació d'infrastructures i adequacions científiques, naturístiques i didàctico ecològiques, les quals hauran de comptar amb l'autorització de l'administració competent en espais naturals protegits.
g. Les actuacions de caràcter infrastructural que ineludiblement hagen de ser localitzades en aquests espais i que no resulten incompatibles amb els objectius de protecció d'aquest PRUG, seguint les disposicions de l'article 27 d'aquestes normes.
h. El pasturatge extensiu degudament autoritzat, fora de les zones en regeneració vegetal o afectades per incendis en un termini inferior a 20 anys.
i. La instal·lació de ruscos, sempre que es troben a àrees a més de 100 metres de vies asfaltades i camins ramaders.
3. L'aprofitament forestal de la pineda i d'espècies al·lòctones a terrenys particulars complirà les següents condicions, mentre no siga aprovat el Pla d'Ordenació Forestal de l'àmbit del PORN:
a. L'extracció de recursos per a fusta es realitzarà sempre pel mètode d'aclarida i no podrà suposar una reducció superior al 20% en el número d'exemplars arboris (tant per cent referit a parcel·les menors o iguals a 400 m² i sempre que aquestes parcel·les tinguen una coberta arbòria major del 75%).
b. El número màxim de peus arboris amb possibilitat de tall per a aprofitament domèstic serà de 10 per Hectàrea, per a Pinus halepensis amb DHB (diàmetre a l'altura del pit) sempre inferior a 30 cm; indefinit per a Ailanthus altissima, Acer negundo, Robinia pseudoaccacia i Gleditschia triacanthos, i de 10 per a Populus eurocanadiensis amb DHB sempre inferior a 30 cm.
c. Les aclarides de masses forestals a les forests només podran afectar un estrat comprés entre 0 i 3 m del nivell del sòl, tret de la neteja de branques completament mortes.
d. L'extracció de peus de Pinus halepensis haurà de ser acompanyada de sembra o plantacions de frondoses a l'àrea afectada, o de Pinus halepensis si s'estimara que hi ha falta de condicions ecològiques suficients per a les frondoses, a la dita àrea.
4. Les edificacions, masos i instal·lacions existents al moment de l'entrada en vigor d'aquest PRUG són destinades a l'ús agrícola o de residència particular. Únicament seran autoritzades les obres de condicionament, restauració o ampliació d'edificacions preexistents, en els termes assenyalats a l'article 121 d'aquestes normes i en el PORN. Seran permeses les instal·lacions complementàries que no consumeixen volum a les quals fa referència l'article 55.5 del PORN.
5. Als camps de cultiu, es permeten aquelles activitats directament relacionades amb l'explotació agrària. En aquests espais hauran de ser mantingudes les característiques fisiogràfiques i es prendran les mesures necessàries que garantesquen l'estabilitat dels sòls, per raó del risc erosiu que hi ha en algunes zones del parc .
Article 71. Limitacions d'usos a la zona B
1. Es consideren usos prohibits, amb caràcter general, qualssevol usos o activitats que comporten: impacte visual, acústic, degradació mediambiental o disminució de la coberta vegetal, com són les activitats extractives, els abocadors, els dipòsits d'enderrocs i els esports que puguen comportar la degradació del medi natural.
2. La senyalització inclourà quan siga necessari Rètols, Senyals, Indicadors i Plafons de Fusta i de Pedra.
3. Queden específicament prohibits els següents usos:
a. La realització de qualsevol activitat constructiva o transformadora del medi, que puga suposar una degradació dels valors ecològics o paisatgístics, com els hivernacles i tancats que utilitzen obres de fàbrica.
b. Els canvis d'ús del sòl o la transformació que se'n faça, que impliquen una pèrdua de la coberta forestal.
c. Les construccions i edificacions industrials.
d. La construcció d'edificis de qualsevol classe.
e. Les construccions i edificis destinats a ús públic que hagen de ser emplaçades al medi rural, quan no es troben expressament incloses entre els usos permesos.
f. La utilització de productes fitosanitaris no autoritzats per la legislació específica.
g. Qualsevol tipus d'instal·lacions destinades a usos recreatius (instal·lacions esportives, camps de tir, etc.), sense perjudici del què disposa l'article anterior.
h. El trànsit mitjançant qualsevol mitjà de locomoció, tret de les carreteres pavimentades i de camins quan es referesca als serveis del parc i als propietaris dels terrenys particulars, i als vianants i excursionistes a peu.
i. El trànsit en bicicleta, que per motius de seguretat resulta incompatible amb el pas de persones a peu, i amb les activitats educatives que es desenvolupen en els itineraris del Parc natural.
j. Establiments de restauració (restaurants, bars, menjadors a l'aire lliure, paellers ...) fora de les àrees delimitades específicament per a aquest ús.
k. Les instal·lacions ramaderes de qualsevol tipus, excepte les de guarda del bestiar ubicades fora dels sòls forestals.
SECCIO QUARTA. Zona d'Ús públic Sostenible (C)
Article 72. Caracterització de la zona C
S'inclouen aquells espais que, per l'especial localització, compleixen o poden complir un destacat paper com a àrees d'oci, esbarjo i serveis del parc natural. Solen presentar un elevat índex d'ocupació i utilització pública tradicional, i alguns, d'entre tots, comporten els mateixos valors paisatgístics que els espais d'interés als quals s'hi troben associats. També s'inclouen alguns espais degradats de difícil recuperació que, tanmateix, presenten una bona disponibilitat per a la ubicació d'activitats recreatives o de caràcter naturalístic.
Article 73. Localització geogràfica
1. Aquests espais, la finalitat bàsica dels quals és limitar la dispersió de l'ús públic i recreatiu actualment existent al parc, es concentren en unitats o àrees específiques, delimitades i definides al Plànol de Gestió i Zonificació.
2. Els espais d'ús públic per a atendre els diferents usos proposats, són els següents:
a. Espais d'ús Naturalístic i recreatiu Intensiu (NRI), conformats pels espais del paratge de la Font Roja, on es permet la presència d'elements que requereixen obres de suport sobre edificis i instal·lacions existents, destinades a potenciar l'ús públic i el coneixement i gaudi dels distints complexos ambientals del parc, entre les que es distingeixen: establiments de restauració i alberg, zones d'acampada, àrees de picnic, aules de la natura, centres d'informació i interpretació, aparcaments, entre d'altres.
b. Espais d'ús Naturalístic i recreatiu Extensiu (NRE), constituïts per les àrees dels Paellers de Sant Antoni, Ermita de Sant Antoni i Mas de Tetuan, on són admeses adequacions de caràcter tou basades en la utilització d'elements naturals que possibiliten l'existència d'una infrastructura mínima destinada a l'ús públic i recreatiu, així com també a facilitar l'ús didàctico naturístic del parc, com són: senderes de vianants, itineraris ecològics, miradors, infrastructures de suport i adequacions per a aparcament.
Article 74. Usos permesos als espais d'ús Naturalístic i recreatiu Intensiu (NRI)
1. Amb caràcter general, es permeten els usos turístico-recreatius amb fins naturalístics, usos educatius i usos científico-ecològics.
2. Aquests usos només podran tindre suport sobre edificacions existents i se'n primarà la ubicació en aquells edificis de caràcter tradicional existents al parc.
3. La instal·lació d'infrastructures de caràcter turístico-recreatiu requerirà l'informe favorable i l'autorització de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
4. Queden específicament permesos els usos següents:
a. Les activitats de pícnic
b. Les activitats educatives i les científiques.
c. La instal·lació d'un quiosc o caseta o d'una ecobotiga per a proveïment de productes als visitants,
d. Les festes populars i tradicionals i els actes culturals a les zones del Paratge de la Font Roja.
e. L'ús del Pla de la Mina com a heliport en situacions d'emergència.
f. Instal·lacions o equipaments com el centre d'interpretació, aula de la natura, construccions per a serveis de guarderia del parc i serveis de bombers, amb informe favorable i autorització de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
g. Zona d'acampada al Santuari de la Font Roja, on es permet amb caràcter exclusiu aquesta classe d'ús. A la zona d'acampada només serà autoritzada la instal·lació de tendes de campanya.
h. Adequacions per a establiments d'hostaleria d'edificacions existents, on es permet amb caràcter exclusiu aquesta classe d'ús i d'acord amb les condicions que especifique el planejament general o, si no n'hi ha, les següents:
Us característic. Dotacional i terciari (establiments de restauració, allotjament i equipaments annexos.
Usos compatibles. Sanitari, espais lliures.
Altres condicions. Compliran la reglamentació sectorial que els siga aplicable a cada moment.
i. Adequacions per a aparcaments. Aquests no hauran de ser pavimentats amb materials asfàltics, ciment o materials de fàbrica, i hauran d'anar, en qualsevol cas, proveïts d'arbratge. L'establiment d'una coberta o vol artificial sobre els aparcaments (canyissos, teulats, ombrejats, etc.) només es podrà realitzar mitjançant elements naturals o blans, fàcilment desmuntables.
j. Adequació per a sanitaris, dutxes, lavabos, menjadors i d'altres serveis públics, d'edificacions existents.
k. Adequació per a establiments d'alberg d'edificacions existents.
l. Adequació per a escoles taller d'edificacions existents.
m. Adequació per a habitatges del servei de guarderia del parc d'edificacions existents.
n. Instal·lació de magatzems per al servei del parc a edificacions existents.
o. Equipament d'àrees d'esbarjo amb paellers i mobiliari urbà bàsic de suport.
5. Les actuacions de caràcter infrastructural de tipus turístico-recreatiu es consideren usos excepcionalment autoritzables, i les seues característiques seran les adequades per a donar servei als esmentats usos sempre d'acord amb allò que es diposa al present document.
Article 75. Usos permesos als espais d'ús Naturalístic i recreatiu Extensiu (NRE).
1. Amb caràcter general, es permeten aquelles actuacions que comporten únicament i exclusiva adequacions del medi, a fi de possibilitar el coneixement i plaer del parc, sempre amb instal·lacions de caràcter tou i que, mai, comportaran obres d'urbanització, com els miradors, les senderes ecològiques i les xarxes de senyalització de caràcter interpretatiu. Específicament es permet:
a. El vol lliure en la zona del mirador de Sant Antoni.
b. Les activitats de pícnic.
c. Les activitats educatives i les científiques.
d. La instal·lació d'un quiosc o caseta per a proveïment de productes als visitants, excepte en el paratge del Mas de Tetuan.
e. Les festes populars i tradicionals i els actes culturals a la zona del Paratge de l'Ermita de Sant Antoni.
2. Queda permesa la utilització de les àrees d'ús públic de la forest de Sant Antoni, assenyalades al Plànol de Gestió i Zonificació, per a la realització d'activitats escolars de caràcter naturístic i com a zona de picnic. Aquestes zones hauran de comptar amb la necessària infrastructura de suport, que consistirà en:
Arees d'estacionament que hauran de ser poblades d'arbres i no pavimentades.
Equipament de paellers i mobiliari urbà (bancs, papereres, etc.).
Proveïment d'aigua i fosa sèptica per al sanejament d'aigües d'escurar.
Adequació per a sanitaris i lavabos.
Article 76. Limitacions d'usos a la Zona d'ús públic
1. En general, queden prohibits els usos que comporten una degradació ambiental o paisatgística d'aquests espais i/o dificulten la realització dels usos preferents.
2. L'aparcament de vehicles no extralimitarà les zones establertes a tal efecte.
3. El ciclisme és admès com a mitjà de locomoció per accedir i circular a les Zones C accessibles des de la xarxa de carreteres, però no són zones aptes pel desenvolupament de circuits.
4. Queden expressament prohibits:
a. La construcció o instal·lació d'obres relacionades amb l'explotació dels recursos vius.
b. Les construccions residencials, discoteques, instal·lacions esportives, comerços, magatzems i qualsevol altra que no haja estat permesa expressament.
c. Usos i activitats que comporten un notable impacte paisatgístic o ecològic.
d. La instal·lació de suports de publicitat o d'altres elements anàlegs, llevat d'aquells indicadors d'activitats, establiments i llocs que per la grandària que tenen, el disseny i la col·locació siguen adequats a l'estructura paisatgística de l'espai, així com també els de caràcter institucional que es consideren necessaris per a la correcta gestió del parc, els quals, en tots els casos, s'atindran a les normes que siguen establertes de disseny i instal·lació.
e. La construcció d'habitatges de qualsevol tipus.
f. La utilització de foc mitjançant fornets, fogueres, barbacoes, etc., fora de les àrees especialment habilitades per a fer-ho.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
1. En relació a la gestió pressupostària individualitzada a què fa referència l'article 48.6 de la Llei11/94 ell director-conservador i l'equip tècnic de l'òrgan gestor analitzaran com utilitzar activament els mecanismes del patrocini i partenariat amb empreses i institucions, de concessió administrativa a associacions i particulars, la generació d'ingressos per la venda de materials de promoció i divulgació i pels serveis de visites, i del centre d'informació del Parc, per disposar de capacitat econòmica de gestió.
2. El director-conservador i la conselleria competent en medi ambient estudiaran i elevaran una proposta als Ajuntaments d'Alcoi i d'Ibi, per aplicar una taxa d'utilització de la zona d'acampada de la Font Roja i dels serveis de Paellers de la Font Roja i Sant Antoni, per disposar de capacitat econòmica de correcció d'impactes i manteniment d'eixes àrees.
3. El Pla de seguretat del Parc natural del Carrascar de la Font Roja, al qual fa referència l'article 92 d'aquest PRUG serà aprovat dins dels sis mesos següents a la data de la publicació en el DOGV.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
1. En aplicació del què disposa l'article 86 d'aquestes normes el planejament urbanístic dels municipis d'Alcoi i d'Ibi s'haurà d'ajustar, si escau, a les disposicions d'aquest PRUG en el moment que es procedisca a la seua revisió.
