diari

LLEI 10/1998, de 28 de desembre de 1998, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera, i d'Organització de la Generalitat Valenciana. [1998/L11439]

(DOGV núm. 3404 de 31.12.1998) Ref. Base de dades 3252/1998

LLEI 10/1998, de 28 de desembre de 1998, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera, i d'Organització de la Generalitat Valenciana. [1998/L11439]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans que les Corts Valencianes han aprovat i jo, d'acord amb el que estableixen la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, en nom del rei, promulgue la llei següent:
PREAMBUL
La present llei inclou un conjunt de mesures, de distinta naturalesa i abast, referides als diferents camps en què es desenrotlla l'activitat de la Generalitat Valenciana, la finalitat principal de la qual és contribuir a la millor i més efectiva consecució dels objectius de política econòmica del Govern, que es contenen en la Llei de Pressupostos de la Generalitat Valenciana per a 1999.
D'acord amb aquesta voluntat legisladora, la llei recull mesures de naturalesa tributària, introdueix diverses modificacions en la gestió econòmica, reforma diversos aspectes del règim jurídic del personal al servei de l'administració de la Generalitat Valenciana i s'ocupa de diverses reformes puntuals que afecten lleis substantives com les del Joc, Cooperatives i Horaris Comercials, Sanejament d'Aigües Residuals i la Llei Forestal.
Pel que fa a les mesures de naturalesa tributària, contingudes en els capítols I i II d'aquesta llei, són totes elles modificacions de determinats aspectes de les taxes pròpies de la Generalitat Valenciana, del tram autonòmic de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i de la modalitat «Successions» de l'Impost sobre Successions i Donacions.
Pel que fa a les taxes pròpies de la Generalitat Valenciana, es modifiquen la taxa per habitatges de protecció oficial i actuacions protegibles i la taxa per serveis sanitaris. En el primer cas la modificació té per objecte substituir l'actual concepte d'habitatge de protecció oficial, sobre el qual aquesta taxa es construeix, pel d'habitatge de protecció pública, d'acord amb la legislació estatal vigent aplicable en aquesta matèria i el Pla d'Habitatge mateix del quadrienni 1998-2001. Quant a la segona, la modificació obeeix a la necessitat de suprimir la contraprestació corresponent als serveis de vigilància i inspecció sanitària de control alimentari, que ja no es presten, en la mesura en què les noves normes de control oficial de productes alimentaris imposen a les empreses i els establiments mateix la realització d'aquest tipus de control.
Quant al tram autonòmic de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, les modificacions contingudes en la present llei tenen per objecte adequar l'actual configuració a l'estructura d'aquest impost que es trobarà vigent a partir del dia 1 de gener de 1999 i actualitzar el règim jurídic d'algunes deduccions autonòmiques. Així, en primer lloc, es concreten, a fi de d'aclarir qualsevol possible dubte en aquest sentit, alguns aspectes de la deducció pel naixement del tercer o posteriors fills del subjecte passiu. En segon lloc, l'actual deducció a favor de persones majors de 65 anys se substitueix per una altra reservada a minusvàlids majors d'aquesta edat, que resulta aplicable, no obstant això, sense cap límit i en un import superior. Aquest canvi obeeix a la necessitat d'aconseguir la millor adequació possible a la concepció que sobre el tractament que ha de dispensar-se al col·lectiu de persones majors de 65 anys es conté en el nou impost, que simplifica notablement les obligacions formals dels contribuents, i deixa fora de l'obligació de declarar un grup nombrós d'aquests, en el qual queden incloses la pràctica totalitat de les persones majors de 65 anys. D'altra banda, amb la nova configuració d'aquesta deducció es presta un millor servei a la política d'ajuda al minusvàlid, i es complementen així mútuament aquesta llei i la de Pressupostos de la Generalitat Valenciana per a l'exercici 1999, la segona de les quals eleva per a aquest exercici la reducció aplicable, en l'Impost sobre Successions i Donacions, a les adquisicions mortis causa efectuades per causahavents minusvàlids, fins al doble de la reducció prevista per a aquest exercici per l'Estat. En tercer lloc, pel que fa a la deducció per adquisició de primer habitatge habitual per menors de 35 anys, s'hi introdueixen determinats canvis que tenen per objecte garantir, en el context del nou impost, l'efecte econòmic inicial. En quart i últim lloc, en l'àmbit de la deducció per donacions relatives al Patrimoni Cultural Valencià, s'introdueix un límit sobre la quantia màxima de la modalitat d'aquesta aplicable per la conservació, reparació i restauració de béns integrants d'aquest patrimoni efectuada pels seus titulars, instrumentat tècnicament com un determinat percentatge de la base liquidable del subjecte passiu. Amb això es pretén evitar el buidament del tram autonòmic de l'impost per l'aplicació d'un benefici fiscal de control tan complex com aquest.
Finalment, pel que fa a l'Impost sobre Successions i Donacions, s'amplia l'àmbit d'aplicació de la reducció per la transmissió mortis causa d'explotacions agrícoles, acollint al si d'aquesta reducció autonòmica determinats supòsits exclosos de l'estatal homòloga que, no obstant això, es consideren mereixedors d'igual protecció fiscal.
El capítol III de la llei inclou una sèrie de modificacions que afecten la gestió economicofinancera de la Generalitat Valenciana, que s'articulen a través de la reforma de diversos preceptes del text refós de la Llei d'Hisenda Pública Valenciana a fi de resoldre problemes tècnics sorgits en la seua aplicació.
D'altra banda, s'introdueixen en el capítol IV modificacions concretes de la Llei de Funció Pública Valenciana, entre les quals cal destacar la que permet als funcionaris accedir a la situació d'excedència automàtica quan aquests passen a ocupar llocs amb caràcter temporal, tant de naturalesa funcionarial com laboral, d'igual o superior grup de titulació.
Així mateix, en matèria de personal, s'aborda una habilitació legal per a convocar nous processos d'adaptació del règim jurídic del personal de la Generalitat Valenciana a la naturalesa dels llocs que ocupa.
En el capítol V s'introdueix una modificació de la Llei d'Horaris Comercials dirigida a aclarir els terminis de prescripció de les sancions, unificant-los amb els de les infraccions.
També s'introdueixen, en el capítol VI, dues modificacions concretes referides al règim de les cooperatives, que es concreten en:
- Fixar en tres el nombre mínim de socis treballadors necessaris per a constituir una cooperativa de treball associat, assimilant la regulació de la nostra Comunitat al que preveu el projecte de llei estatal.
- Introduir-hi una disposició addicional, a fi de promoure l'ocupació, flexibilitzant la regla que limita el nombre màxim percentual de treballadors no socis que puguen contractar les cooperatives de treball associat.
En matèria de joc, la present llei introdueix l'obligatorietat que les màquines recreatives de tipus A disposen de butlletí de situació, i d'altra banda, limita el nombre de màquines de tipus B que s'han d'instal·lar en un mateix establiment.
D'altra banda, cal destacar que el capítol VIII modifica puntualment la Llei de Creació de l'Institut Valencià de Finances, a fi d'incloure entre els seus recursos econòmics els derivats de la gestió de fons de titulització d'actius i els provinents d'altres operacions financeres.
En el capítol IX, relatiu a la Llei de Sanejament d'Aigües Residuals, amplia les competències atribuïdes a l'Entitat Pública de Sanejament d'Aigües Residuals de la Comunitat Valenciana, facultant-la per a realitzar obres d'infraestructura de proveïment d'aigua a nivell supramunicipal.
Es modifica, en el capítol X, la Llei Forestal de la Comunitat Valenciana, suprimint-ne que aquells terrenys agrícoles que no hagen estat cultivats per deu anys, passen a ser considerats terrenys forestals; mantenint d'aquesta forma en aquests terrenys el caràcter agrícola amb la finalitat d'afrontar les demandes que la societat planteja, per tal de mantenir la clara vocació agrícola de la nostra Comunitat així com la de conjugar el seu desenvolupament sostenible entre les àrees forestals clarament definides i aquelles altres que pel seu aprofitament agrícola podrien facilitar la gestió de les forests valencianes.
Finalment, s'afegeix una disposició addicional a la Llei Reguladora de l'Activitat Urbanística, per la qual es regulen els òrgans competents per a imposar les multes per infraccions urbanístiques i les quanties màximes d'aquestes, fins a l'aprovació d'una llei autonòmica reguladora d'aquestes infraccions.
El projecte de llei fou sotmés a informe del Comité Econòmic i Social i del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana.
CAPITOL I
De la modificació de la Llei de Taxes
de la Generalitat Valenciana
Article 1
Es modifica l'apartat 1 de l'article 51 de la Llei 12/1997, de 23 de desembre, que queda redactat de la forma següent:
«Article 51. Exempcions
Són exemptes de pagament de la taxa les insercions següents:
1. Les obligatòries de disposicions generals, resolucions, convenis, circulars i instruccions que emanen de les Corts Valencianes, del Govern Valencià, del president de la Generalitat o de les distintes conselleries de la Generalitat. En cap cas tindran aquest caràcter les (...)»
Article 2
Es modifica la rúbrica del capítol III del títol IV de la Llei 12/1997, de 23 de desembre, i l'article 79 d'aquesta, que queden redactats de la manera següent:
«CAPITOL III
Taxa d'Habitatges de Protecció Pública
i Actuacions Protegibles
Article 79. Fet imposable
Constitueix el fet imposable d'aquesta taxa la realització de les actuacions administratives conduents a l'atorgament de la qualificació provisional i definitiva en relació amb:
1. Habitatges de nova construcció subjectes a protecció pública, excepte els habitatges qualificats de promoció pública.
2. Rehabilitació d'habitatges, edificis, obres complementàries i equipaments.
3. Altres actuacions protegibles en matèria d'habitatges».
Article 3
Es modifica l'article 81 de la Llei 12/1997, de 23 de desembre, que queda redactat així:
«Article 81. Base imposable
La base imposable d'aquesta taxa es determinarà de la manera següent:
1. En els habitatges de protecció pública i obres d'edificació protegida, multiplicant la superfície útil de tota l'edificació objecte de qualificació provisional pel mòdul de venda aplicable a la zona geogràfica corresponent a aquestes edificacions. A aquest efecte, el mòdul de venda i la superfície útil seran els que s'obtinguen per aplicació dels criteris establits en la legislació vigent en matèria d'habitatge.
2. En les obres de rehabilitació i altres actuacions protegibles, la base imposable serà el pressupost protegit d'aquestes obres.
3. Quan en un únic expedient de qualificació provisional es recullen distints fets imposables, cadascun d'ells meritarà la taxa corresponent, excepte quan es realitzen obres d'urbanització obligatòria, d'acord amb els plans i les normes urbanístiques, que afecten únicament el sòl vinculat a l'edificació objecte de qualificació provisional, cas en què meritarà la taxa exclusivament per l'edificació».
Article 4
Es modifica l'apartat un de l'article 83 de la Llei 12/1997, de 23 de desembre, que queda redactat així:
«Un. En habitatges de protecció pública i obres d'edificació protegides, la taxa meritarà quan es resolga l'expedient de qualificació provisional d'aquestes, sense perjudici de la liquidació complementària que, al temps de la qualificació definitiva, es practique en relació amb aquells projectes per als quals s'aprove un augment de la superfície útil inicialment prevista».
Article 5
Se substitueix l'actual denominació de l'article 164 de la Llei 12/1997, de 23 de desembre, per la de «Bases i tipus de gravamen».
Article 6
Se suprimeix el grup IV del quadre de tarifes de l'apartat un de l'article 164 de la Llei 12/1997, de 23 de desembre.
Article 7
D'acord amb el que disposa l'article 5 d'aquesta llei, el grup V del quadre de tarifes de l'apartat un de l'article 164 de la Llei 12/1997, de 23 de desembre, passa a ser el nou grup IV del quadre de tarifes esmentat.
Article 8
Se suprimeix l'apartat quatre de l'article 164 de la Llei 12/1997, de 23 de desembre. D'acord amb això, l'actual apartat cinc d'aquest article passa a ser el nou apartat quatre d'aquest.
CAPITOL II
De la modificació de la Llei per la qual es regula
el Tram Autonòmic de l'Impost sobre la Renda
de les Persones Físiques i de la Resta de Tributs Cedits
Article 9
Es modifica l'apartat un de l'article primer de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, que queda redactat així:
«Un. Els subjectes passius per obligació personal de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques que residisquen habitualment en la Comunitat Valenciana tributaran per aquest concepte impositiu a la Hisenda Valenciana, en els termes assenyalats en el present títol. A aquest efecte, s'establirà el concepte de residència habitual recollit en la normativa estatal reguladora de l'impost».
Article 10
Es modifica l'article segon de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, que queda redactat així:
«Article segon. Escala autonòmica
Un. La base liquidable general del subjecte passiu serà gravada als tipus que s'indiquen en l'escala següent:
Base liquidable Quota Resta base Tipus
(fins a PTA) íntegra (PTA) liquidable aplicable
(fins a PTA) (percentatge)
0 0 600.000 3,00
600.000 18.000 1.500.000 3,83
2.100.000 75.450 2.000.000 4,73
4.100.000 170.050 2.500.000 5,72
6.600.000 313.050 4.400.000 6,93
11.000.000 617.970 endavant 8,40
El que disposa aquest apartat s'entendrà sense perjudici de les especialitats previstes en la normativa estatal reguladora de l'impost per al cas d'anualitats per aliments a favor dels fills.
Dos. La base liquidable especial del subjecte passiu es gravarà al tipus que assenyale la normativa estatal reguladora de l'impost».
Article 11
Es modifica l'article tercer de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, que queda redactat així:
«Article tercer. Quotes autonòmiques
Un. La quota íntegra autonòmica del subjecte passiu serà la resultant d'addicionar els imports obtinguts per aplicació dels tipus de gravamen als quals es refereix l'article anterior a les bases liquidables general i especial, respectivament, del subjecte passiu esmentat.
Dos. La quota líquida autonòmica del subjecte passiu, que en cap cas podrà ser negativa, s'obtindrà practicant en la quota a la qual es refereix l'apartat un anterior les minoracions següents:
a) El 15 per 100 de l'import total de les deduccions de l'impost establides en la normativa estatal reguladora de l'impost que pertoquen, excepte les deduccions per doble imposició de dividends i per doble imposició internacional, que mai no minoraran, en cap percentatge, la quota a la qual es refereix aquest apartat. El percentatge esmentat s'aplicarà tenint en compte els límits i els requisits de situació patrimonial de les deduccions corresponents assenyalats en la normativa estatal esmentada.
b) Les corresponents a les deduccions regulades en l'article quart d'aquesta llei que pertoquen».
Article 12
Es modifica l'article quart de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, que queda redactat així:
«Article quart. Deduccions autonòmiques
Un. Conforme disposa la lletra b) de l'apartat dos de l'article anterior, les deduccions autonòmiques són les següents:
a) Per naixement o adopció durant el període impositiu del tercer o successius fills: 25.000 pessetes per subjecte passiu per cada fill nascut o adoptat plenament durant el període impositiu que siga el tercer o posterior fill, sempre que, a més, haja conviscut aquest fill amb el subjecte passiu ininterrompudament des del naixement fins al final del període esmentat.
b) Per a subjectes passius minusvàlids d'edat igual o superior a 65 anys: 25.000 pessetes per cada subjecte passiu, sempre que aquest complisca, simultàniament, els dos requisits següents: 1) Tenir almenys 65 anys en la data de meritació de l'impost; 2) Ser invident, mutilat o invàlid, físic o psíquic, congènit o sobrevingut, en el grau mínim i amb les condicions que establisca la normativa estatal reguladora de l'impost.
En qualsevol cas, no pertocarà aquesta deducció si, com a conseqüència de la situació de discapacitat recollida en l'apartat 2) del paràgraf anterior, el subjecte passiu percep algun tipus de prestació que, d'acord amb el que disposa la normativa a què es refereix aquest paràgraf, s'hi trobe exempta.
c) Per quantitats destinades a l'adquisició del primer habitatge habitual per subjectes passius d'edat igual o inferior a 35 anys: El 3 per 100 de les quantitats satisfetes durant el període impositiu per l'adquisició de l'habitatge que constituïsca o vaja a constituir la primera residència habitual del subjecte passiu, a excepció de la part d'aquestes corresponents a interessos. A aquest efecte, s'establirà el concepte d'habitatge habitual recollit, amb aquesta finalitat, en la normativa estatal reguladora de l'impost. En qualsevol cas, per a la pràctica d'aquesta deducció es requerirà: 1) Que el resultat obtingut en addicionar a la base imposable del subjecte passiu el seu mínim personal o familiar i les reduccions dels rendiments provinents de les distintes fonts de renda a les quals, si és el cas, tinga dret, no siga superior a dues vegades el salari mínim interprofessional garantit per a majors de 18 anys corresponent al període impositiu; 2) Que l'edat del subjecte passiu, en la data de meritació de l'impost, siga igual o inferior a 35 anys.
d) Per quantitats destinades a l'adquisició o rehabilitació d'habitatge habitual procedents d'ajudes públiques: 15.000 pessetes per subjecte passiu, sempre que aquest haja efectivament destinat durant el període impositiu, a l'adquisició o rehabilitació de l'habitatge que constituïsca o vaja a constituir la seua residència habitual, quantitats procedents d'una subvenció concedida amb aquesta finalitat per la Generalitat Valenciana, a càrrec del seu pressupost o al de l'Estat. A aquest efecte: 1) S'establirà el concepte d'habitatge habitual recollit en la normativa estatal reguladora de l'impost; 2) Les quantitats esmentades s'entendran efectivament destinades a adquisició o rehabilitació d'acord amb les regles d'imputació temporal d'ingressos establides en la normativa estatal reguladora de l'impost. A aquests mateixos efectes, la rehabilitació haurà de ser qualificada com a actuació protegible, d'acord amb la normativa reguladora d'aquest tipus d'actuacions vigent en cada moment. En cap cas podran ser beneficiaris d'aquesta deducció els subjectes passius que tinguen dret a la deducció recollida en la lletra c) d'aquest mateix apartat.
e) Per donacions amb finalitat ecològica: el 20 per 100 de les donacions efectuades durant el període impositiu a favor de qualsevol de les entitats següents:
1) La Generalitat Valenciana i les corporacions locals de la Comunitat Valenciana. A aquest efecte, quan la donació consistisca en diners les quantitats rebudes quedaran afectes en el pressupost del donatari al finançament de programes de despesa que tinguen per objecte la defensa i conservació del medi ambient. D'acord amb això, en l'estat de despeses del pressupost de cada exercici es consignarà crèdit en aquests programes per un import com a mínim igual al de les donacions percebudes durant l'exercici immediatament anterior.
2) Les entitats públiques dependents de qualsevol de les administracions territorials esmentades en el número 1) anterior l'objecte social de les quals siga la defensa i conservació del medi ambient. Les quantitats rebudes per aquestes entitats quedaran sotmeses a les mateixes regles d'afectació recollides en el número 1) esmentat.
3) Les entitats sense fins lucratius regulades en l'article 41 de la Llei 30/1994, de 24 de novembre, de Fundacions i d'Incentius Fiscals a la Participació Privada en Activitats d'Interés General, sempre que la seua finalitat exclusiva siga la defensa del medi ambient i es troben inscrites en els corresponents registres de la Comunitat Valenciana.
f) Per donacions relatives al Patrimoni Cultural Valencià.
1. El 10 per 100 de les donacions pures i simples efectuades durant el període impositiu de béns que, formant part del Patrimoni Cultural Valencià, es troben inscrits en l'inventari general del patrimoni esmentat, d'acord amb la normativa legal autonòmica vigent, sempre que es realitzen a favor de qualsevol de les entitats següents: 1) La Generalitat Valenciana i les corporacions locals de la Comunitat Valenciana; 2) Les entitats públiques de caràcter cultural dependents de qualsevol de les administracions territorials esmentades en el número 1) anterior; 3) Les universitats públiques de la Comunitat Valenciana; 4) Les entitats sense fins lucratius regulades en l'article 41 de la Llei 30/1994, de 24 de novembre, de Fundacions i d'Incentius Fiscals a la Participació Privada en Activitats d'Interés General, sempre que perseguisquen fins de naturalesa exclusivament cultural i es troben inscrites en els corresponents registres de la Comunitat Valenciana.
2. El 5 per 100 de les quantitats dineràries donades a qualsevol de les entitats a les quals es refereix el número 1) anterior per a la conservació, la reparació i la restauració dels béns que, formant part del Patrimoni Cultural Valencià, es troben inscrits en el seu Inventari General. A aquest efecte, quan el donatari siga alguna de les entitats recollides en els apartats 1), 2) i 3) del número 1) esmentat les quantitats rebudes quedaran afectes, en els mateixos termes recollits en l'apartat 1) de la lletra e) anterior, al finançament de programes de despesa que tinguen per objecte la conservació, la reparació i la restauració de béns del Patrimoni Cultural Valencià inscrits en el seu Inventari General. En qualsevol cas, pel que fa a les entitats recollides en l'apartat 4) del número 1 anterior, hauran de tenir per finalitat exclusiva la conservació, la reparació i la restauració d'obres d'art i, en general, de béns amb valor històric, artístic o cultural.
3. El 5 per 100 de les quantitats destinades pels titulars de béns pertanyents al Patrimoni Cultural Valencià inscrits en el seu Inventari General a la conservació, la reparació i la restauració dels béns esmentats.
Dos. L'aplicació de les deduccions recollides en les lletres c) i d) de l'apartat un precedent requerirà que l'import comprovat del patrimoni del subjecte passiu en acabar el període impositiu excedisca del valor que done la comprovació al començament d'aquest, en, almenys, la quantia de les inversions realitzades. A aquest efecte, no es computaran els increments o disminucions de valor experimentats durant el període impositiu esmentat pels béns que al final d'aquest continuen formant part del patrimoni del subjecte passiu. Així mateix, la base de la deducció a la qual es refereix el número 3 de la lletra f) de l'esmentat apartat un no podrà superar el 20 per 100 de la base liquidable del subjecte passiu.
Tres. Per a tenir dret a les deduccions recollides en la lletra e) i en els números 1 i 2 de la lletra f), ambdues de l'apartat un anterior, s'haurà d'acreditar l'efectivitat de la donació efectuada, així com el valor d'aquesta, mitjançant certificació expedida per l'entitat donatària en la qual, a més del número d'identificació fiscal i de les dades d'identificació personal del donant i de l'entitat donatària, es facen constar els aspectes següents:
1) Data i import del donatiu, quan aquest siga dinerari.
2) Document públic o altre document autèntic acreditatiu del lliurament del bé donat, quan es tracte de donacions en espècie. En relació amb les donacions a les quals es refereix el número 1 de la lletra f) serà menció inexcusable del document el número d'identificació que en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià corresponga al bé donat.
3) Menció expressa del caràcter irrevocable de la donació. En qualsevol cas, la revocació de la donació determinarà l'obligació d'ingressar les quotes corresponents als beneficis gaudits en el període impositiu en el qual es produïsca aquesta revocació, sense perjudici dels interessos de demora que pertoquen.
4) Menció expressa que l'entitat donatària es troba inclosa entre les regulades en els articles 41 a 45, ambdós inclusivament, de la Llei 30/1994, de 24 de novembre, de Fundacions i d'Incentius Fiscals a la Participació Privada en Activitats d'Interés General, quan la donació s'efectue a favor de les entitats a les quals fan referència els apartats 3) de la lletra e) i 4) del número 1 de la lletra f).
Sense perjudici d'això, tractant-se de donacions en espècie, a l'esmentada certificació haurà d'adjuntar-se una altra acreditativa del valor dels béns donats. Correspondrà a la Conselleria de Medi Ambient l'expedició d'aquesta certificació acreditativa del valor en relació amb els béns als quals es refereix la lletra e) de l'apartat anterior i a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència quan es tracte d'aquells altres als quals fa referència la lletra f) d'aquest apartat».
Article 13
Es modifica l'article sisé de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, que queda redactat de la manera següent:
«Article sisé. Escala autonòmica
Un. La base liquidable general de la unitat familiar serà gravada als tipus de l'escala a la qual es refereix l'apartat un de l'article segon d'aquesta llei.
Dos. La base liquidable especial de la unitat familiar es gravarà al tipus que assenyale la normativa estatal reguladora de l'impost».
Article 14
Es modifica l'article seté de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, que queda redactat així:
«Article seté. Quotes i deduccions autonòmiques»
Un. La quota íntegra autonòmica de la unitat familiar serà minorada, per a l'obtenció de la quota líquida, en els imports que corresponguen a aquesta unitat familiar, d'entre els recollits en els articles tercer i quart d'aquesta llei, sense que, en cap cas, puga aquesta quota líquida ser negativa com a resultat d'aquestes minoracions.
Dos. A efectes de l'apartat anterior, i pel que fa a les deduccions autonòmiques, s'imputaran a la unitat familiar aquelles que hagueren correspost als distints membres si aquests hagueren optat per la tributació individual, tenint en compte per a això les regles d'individualització dels rendiments i alteracions patrimonials procedents de les distintes fonts de renda contingudes en la normativa estatal reguladora de l'impost».
Article 15
Es modifica la reducció 2ª de l'article deu de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, que queda redactada de la manera següent:
«2ª) En el supòsit de transmissió d'una empresa individual agrícola a favor del cònjuge, descendents o adoptats del causant la base imposable de l'impost es reduirà en el 95 per 100 del valor de l'empresa transmesa, sempre que es complisquen, simultàniament, els requisits següents: 1) Que aquesta empresa no haja constituït, durant els quatre anys anteriors a la meritació de l'impost, la principal font de renda del causant; 2) Que el causant haja exercit l'activitat constitutiva d'aquesta empresa, durant els quatre anys anteriors a la meritació de l'impost, de forma habitual, personal i directa; 3) Que l'empresa adquirida per aquesta via es mantinga en el patrimoni de l'adquirent durant els cinc anys següents a la defunció del causant llevat que aquell mora dins d'aquest termini.
Quan no existisquen descendents o adoptats, la reducció a la qual es refereix el paràgraf anterior resultarà aplicable, sempre que es donen els requisits indicats en aquest, a les adquisicions efectuades pels ascendents, adoptants i parents col·laterals, fins al tercer grau, del causant. En tot cas, el cònjuge supèrstite tindrà dret, igualment, a l'esmentada reducció.
En cas de no complir-se el requisit al qual es refereix l'apartat 3) del primer paràgraf anterior haurà de pagar-se la part de l'impost que s'haguera deixat d'ingressar com a conseqüència de la reducció practicada, així com els interessos de demora».
CAPITOL III
De la modificació del Text Refós
de la Llei d'Hisenda Pública
Article 16
Es modifica el punt 3r de l'article 47 bis, de la secció 3ª, del capítol únic, del títol II del Text Refós de la Llei d'Hisenda Pública de la Generalitat Valenciana, en la redacció que en fa la Llei 3/1996, de Mesures de Gestió i Organització de la Generalitat Valenciana, que queda redactat en els termes següents:
«3. El que disposa el paràgraf anterior no serà d'aplicació a les subvencions o ajudes següents:
A) Serveis Socials, sempre que hi concórreguen les circumstàncies següents:
a) Que sent els beneficiaris de les persones físiques o famílies, l'import de l'ajuda o subvenció no supere les 400.000 pessetes.
b) En el cas que el beneficiaris siguen institucions sense fins de lucre:
- L'exempció serà automàtica per a ajudes o subvencions que tinguen per objecte el manteniment dels centres i el concert de places.
- En el cas d'ajudes o subvencions que tinguen per objecte el finançament de programes d'actuació i activitats de Serveis Socials l'exempció només serà aplicable a aquells l'import dels quals no supere simultàniament aquests dos límits: 5.000.000 de pessetes per programa d'actuació i 15.000.000 per entitat.
- La resta d'ajudes o subvencions a institucions sense fins de lucre quedaran fora de l'àmbit de l'exempció esmentada.
B) Les subvencions de naturalesa corrent o de capital concedides per la Conselleria de Presidència, en l'àmbit de la cooperació internacional. A aquest efecte el conseller de Presidència se reserva la facultat de requerir en qualsevol moment garantia real o personal a l'entitat beneficiària, si circumstàncies objectives així ho justifiquen.
C) Les ajudes i subvencions el beneficiari directe de les quals siga una persona jurídica de naturalesa pública.
D) Les ajudes o subvencions el beneficiari directe de les quals siga una persona jurídica de naturalesa privada sempre que el seu capital social, dotació fundacional o equivalent, estiga participat en més d'un 80% per la Generalitat Valenciana o alguna de les entitats a què es refereix l'article 5 d'aquesta llei».
Article 17
S'afegeix un nou apartat 3 a l'article 54 bis, de la secció 5, del capítol únic, del títol II, del Text Refós de la Llei d'Hisenda Pública de la Generalitat Valenciana, en la redacció que en fa la Llei 3/1996, de 30 de desembre, de Mesures de Gestió i Organització de la Generalitat Valenciana, que queda redactat així:
«3. Els convenis que suposen acabament convencional del procediment de concessió de subvencions conseqüència de convocatòries públiques de caràcter concurrencial i a càrrec dels crèdits de la corresponent convocatòria, no se subjectaran al que preveu el punt primer d'aquest article ni al que disposa l'article 6 del Decret 20/1993, de 8 de febrer, del Govern Valencià.
En tot cas, el que disposa el paràgraf anterior queda condicionat al fet que aquests convenis s'ajusten a les condicions i requisits establits en les bases de la convocatòria per a l'atorgament de les subvencions i, per al supòsit que aquests tinguen abast plurianual, que les corresponents bases hagen estat informades favorablement per la Conselleria d'Economia, Hisenda i Administració Pública».
CAPITOL IV
Del Text Refós de la Llei de Funció Pública Valenciana
Article 18
Es modifica l'apartat A) del número 1 de l'article 37 de la Llei de la Funció Pública Valenciana, d'acord amb la redacció que disposa la Llei 8/1995, de 29 de desembre, que quedarà redactat així:
«A) Automàticament, quan s'accedisca per qualsevol títol a un nou lloc del sector públic que siga legalment incompatible amb el que s'ocupa i no pertoque, d'acord amb la llei, la declaració d'una altra situació administrativa».
Article 19
S'afegeix una nova disposició addicional a la Llei de la Funció Pública Valenciana, segons la redacció que en fa la Llei 8/1995, de 29 de desembre, amb la redacció següent:
«Disposició addicional desena de la Llei de la Funció Pública Valenciana, amb el text integrat següent:
Un. El personal laboral fix que ocupe un lloc de treball que es classifique com de naturalesa funcionarial en virtut de resolució o disposició reglamentària, podrà adquirir la condició de funcionari o funcionària de carrera i romandre en aquest lloc si compleix els requisits establits en l'article 12 d'aquesta llei, mitjançant la superació dels cursos de caràcter selectiu corresponents la qualificació dels quals s'efectuarà mitjançant un procés d'avaluació continuada i proves finals.
Dos. Els cursos que l'administració convoque a aquest efecte seran els adequats per a contrastar les aptituds de l'aspirant per a l'ocupació del lloc, excloent-ne les que ja tinguera acreditades en anteriors proves selectives d'accés.
Tres. El personal funcionari de carrera que ocupe un lloc de treball que es classifique de naturalesa laboral en virtut de resolució o disposició reglamentaria, podrà adquirir voluntàriament la condició de personal laboral fix i romandre en aquest lloc, i quedarà en la situació administrativa que legalment corresponga a la seua condició de funcionari.
Quatre. El personal que no participe en els processos assenyalats en els punts anteriors, o que, si és el cas, no supere els cursos que es convoquen, romandrà en els llocs de treball que ocupe, mantenint la condició de personal laboral o funcionari, segons corresponga, sense que aquesta circumstància puga constituir causa de remoció o cessament, però en cap cas, podrà passar a ocupar altres llocs de naturalesa distinta de la que tinga».
Article 20
Es modifiquen els apartats 4 i 5 de la disposició addicional novena de la Llei de la Funció Pública Valenciana, segons la redacció donada per la Llei 14/1997, de 26 de desembre, que queden redactats com segueix.
«4. Podrà ingressar en el cos d'inspectors de tributs de la Generalitat Valenciana:
a) El personal funcionari de carrera del grup A de la Generalitat Valenciana que a data 31 de desembre de 1998 es trobe exercint, per qualsevol títol, llocs de treball d'administració general de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Administració Pública que depenguen funcionalment de l'Area de Tributs de la Direcció General de Tributs i Patrimoni, sempre que haja exercit aquests llocs o altres de les mateixes característiques, de forma ininterrompuda, almenys des de l'1 de gener de 1997, i supere el curs selectiu que es convoque a l'efecte. El curs selectiu esmentat tindrà com a objectiu l'especialització i el perfeccionament d'aquest personal en les matèries pròpies de la gestió tributària de nivell superior, efectuant-se la qualificació mitjançant un procés d'avaluació continuada i proves finals.
b) El personal funcionari de carrera del grup A de la Generalitat Valenciana que a data 31 de desembre de 1998 es trobe en situació administrativa que comporte la reserva com a titular d'un lloc de treball d'administració general de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Administració Pública que depenga funcionalment de l'Area de Tributs de la Direcció General de Tributs i Patrimoni, sempre que haja exercit, per qualsevol títol, llocs d'aquestes característiques almenys durant dos anys ininterromputs, haja estat prestant serveis en l'administració general de la Generalitat Valenciana durant tot el temps que s'extenga la reserva esmentada i supere el curs a què es refereix la lletra a) anterior.
c) El personal funcionari de carrera del grup B de la Generalitat Valenciana que, trobant-se a data 31 de desembre de 1998 en possessió de la titulació corresponent al grup A, es trobe exercint a aquesta data, per qualsevol títol, llocs de treball d'administració general de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Administració Pública que depenguen funcionalment de l'Area de Tributs de la Direcció General de Tributs i Patrimoni, sempre que haja exercit aquests llocs o altres de les mateixes característiques, de forma ininterrompuda, almenys des de l'1 de gener de 1997, i supere el curs selectiu que es convoque a l'efecte. El curs selectiu esmentat tindrà com a objectiu la formació d'aquest personal en les tasques i responsabilitats corresponents al grup A de titulació, així com l'especialització i el perfeccionament en les matèries pròpies de la gestió tributària de nivell superior, efectuant-se la qualificació mitjançant un procés d'avaluació continuada i proves finals.
Els cursos selectius a què es refereixen les lletres anteriors seran convocats mitjançant una ordre del conseller o la conselleria competent en matèria de funció pública.
Els funcionaris i les funcionàries a què es refereixen les lletres precedents que superen els cursos selectius esmentats seran nomenats funcionaris del cos d'inspectors de tributs de la Generalitat Valenciana, i cessaran des d'aquell mateix moment en els llocs que es troben ocupant en aquella data, i se'ls encomanarà a partir d'aleshores l'ocupació provisional d'un lloc de treball del cos esmentat, mentre no obtindran la destinació definitiva en aquest pels procediments de concurs o lliure designació, d'acord amb el que estableixen les relacions de llocs de treball corresponents. L'antiguitat d'aquests funcionaris en el cos d'inspectors de tributs de la Generalitat Valenciana es computarà des de la data de presa de possessió en les destinacions provisionals esmentades.
5. S'autoritza el Govern Valencià perquè reglamentàriament desplegue tot allò que s'estableix en aquesta disposició, i, en particular, les funcions dels inspectors i les inspectores de tributs de la Generalitat Valenciana, l'ingrés en el cos d'inspectors de tributs i la seua provisió de llocs de treball. A aquests efectes es prioritzaran, en relació a la provisió, els mèrits específicament vinculats a la gestió tributària que concórreguen en els aspirants als llocs convocats.
Article 21
S'afegeix un nova disposició addicional a la Llei de Funció Pública Valenciana, segons la redacció que en fa Llei 8/1995, de 29 de desembre, en els termes següents:
«Disposició addicional onzena
Un. En l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei, posen fi a la via administrativa els actes emanats del Govern Valencià i del conseller/a d'Economia, Hisenda i Administració Pública, d'acord amb el que disposa l'article 109 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre del Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
Dos. En les matèries regulades per aquesta llei seran competents per a conèixer el recurs extraordinari de revisió, d'acord amb el que preveuen els articles 118 i 119 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, del Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, el Govern Valencià o el conseller/a d'Economia, Hisenda i Administració Pública, que respectivament, hagen dictat l'acte objecte del recurs.
Tres. Per a la revisió d'ofici dels actes administratius nuls o anul·lables en matèria de funció pública, seran competents:
a) El Govern Valencià, respecte dels seus actes i dels dictats pel conseller/a d'Economia, Hisenda i Administració Pública.
b) El conseller/a d'Economia, Hisenda i Administració Pública, respecte dels actes dictats pel director/a general de la Funció Pública.
Quart. Contra els actes emanats del director/a general de Funció Pública en relació amb les competències pròpies que tinga atribuïdes, podrà interposar-se recurs ordinari, d'acord amb el que disposen els articles 114 i següents de la Llei 30/1992 de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú».
Article 22
Addició d'un nou apartat a l'article 20.1 de la Llei de la Funció Pública Valenciana, amb el text següent:
«e) Nomenament provisional per millora d'ocupació: les funcionàries i els funcionaris de carrera que reuneixen els requisits de titulació establerts en la classificació d'un lloc de treball vacant adscrit a un grau superior de titulació, podran exercir-lo temporalment fins que siga proveït reglamentàriament, fins a la reincorporació del titular o l'amortització del lloc, mitjançant un nomenament provisional per millora d'ocupació.
A la funcionària o el funcionari que siguen nomenats provisionalment per millora d'ocupació se'ls reservarà, durant el temps d'exercici temporal, el lloc de treball del qual, en el seu cas, siguen titulars, i se'ls considerarà com de servei actiu en el grup de titulació al qual pertanyen.
El personal funcionari amb nomenament provisional per millora d'ocupació percebrà les retribucions bàsiques i complementàries del lloc de treball que ocupe temporalment, sense que, en cap cas, puga prendre's en consideració el grup de titulació d'aquest lloc a l'efecte de perfeccionament de triennis ni el seu nivell de complement de destinació per a la consolidació de grau personal.
Reglamentàriament es regularà un procediment d'urgència per procedir-ne als nomenaments, en què es respectaran els principis d'igualtat, mèrit, capacitat i publicitat.
CAPITOL V
De la modificació de la
Llei d'Horaris Comercials de la Generalitat Valenciana
Article 23
Es modifica l'article 18 de la Llei 8/1997, de 9 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Horaris Comercials de la Comunitat Valenciana, que queda redactat en els termes següents.
«Les sancions prescriuran en els mateixos terminis que els establits en l'article 15 per a les infraccions, comptats a partir de la fermesa de la resolució sancionadora».
CAPITOL VI
De la modificació del Text Refós de la
Llei de Cooperatives de la Comunitat Valenciana
Article 24
Es fa una nova redacció de l'apartat primer de l'article 79 del Text Refós de la Llei de Cooperatives de la Comunitat Valenciana, aprovat per Decret Legislatiu 1/1998, de 23 de juny, del Govern Valencià, en els termes següents:
«1. Són cooperatives de treball associat les que associen persones físiques que, mitjançant l'aportació del seu treball, realitzen qualsevol activitat econòmica o professional de producció de béns o serveis destinats a tercers.
Per a construir una cooperativa de treball associat serà suficient la presència de tres socis treballadors.
S'entendrà, a tots els efectes, que el soci d'aquesta cooperativa inicia l'activitat cooperativitzada quan s'incorpora efectivament a la prestació de treball en aquesta.
Si transcorre un any des de la constitució de la cooperativa sense que s'hagen incorporat almenys tres socis a la prestació laboral efectiva, la cooperativa incorrerà en causa de dissolució.
Durant aquest període, si la cooperativa te menys de tres socis desenvolupant la corresponent prestació laboral, no podrà contractar cap treballador».
Article 25
S'afegeix una nova disposició addicional al text refós de la Llei de Cooperatives de la Comunitat Valenciana, aprovat per Decret Legislatiu 1/1998, de 23 de juny, del Govern Valencià, en els termes següents:
«Disposició addicional quarta
1. Als efectes del càlcul del percentatge màxim de treballadors no socis que puguen contractar les cooperatives de treball associat, en el cas que la legislació estatal general de cooperatives permeta un percentatge superior a l'establit en aquesta llei per a la contractació de treballadors no socis, s'aplicarà el fixat en aquesta normativa estatal.
2. Així mateix, a banda dels supòsits a què al·ludeix l'apartat segon de l'article 79 d'aquesta llei, tampoc es tindran en compte aquells supòsits que no es computen en la legislació estatal general de cooperatives per a computar el percentatge màxim de treballadors no socis contractats per les cooperatives».
CAPITOL VII
De la modificació de la Llei 4/1988, de 3 de juny,
del Joc de la Comunitat Valenciana
Article 26
Es modifica l'apartat d) del punt un de l'article 10 de la Llei 4/1988, de 3 de juny, del Joc de la Comunitat Valenciana, que queda redactat de la forma següent:
«Comptar amb l'autorització d'instal·lació o butlletí de situació, segons que es determine reglamentàriament».
Article 27
Es modifica l'article 11.4 de la Llei 4/1988, de 3 de juny, del Joc, de la Comunitat Valenciana que queda redactat en els termes següents:
«El nombre de màquines que s'han d'instal·lar en bars, cafeteries, restaurants, clubs, càmpings i altres establiments anàlegs, serà el que es fixe reglamentàriament, sense que en cap cas es puga superar la instal·lació conjunta de més de dues màquines tipus B».
CAPITOL VIII
De l'Institut Valencià de Finances
Article 28
Es modifica l'apartat 5 g) de la disposició addicional vuitena de la Llei 7/1990, de 28 de desembre, de Pressupostos de la Generalitat Valenciana per a l'exercici 1991, per la qual es crea l'Institut Valencià de Finances, que queda redactat així:
«g) Les emissions de valors de renda fixa o altres operacions d'endeutament i els recursos derivats de la gestió integral dels seus actius i passius, en particular de la titulització dels seus crèdits d'acord amb la normativa sobre la titulació d'actius. Així mateix, els provinents d'altres operacions financeres distintes de les assenyalades en l'incís anterior, concordes amb la pròpìa finalitat de l'institut».
CAPITOL IX
De la modificació de la Llei 2/1992, de 26 de març,
de Sanejament d'Aigües Residuals
de la Comunitat Valenciana
Article 29
Es modifica la lletra b) de l'apartat primer, de l'article 1, de la Llei 2/1992, de 26 de març, que queda redactada així:
«b) La realització d'obres d'infraestructura per a proveïment d'aigües de caràcter general i de construcció d'instal·lacions públiques de depuració d'aigües residuals procedents de les xarxes de clavegueres de titularitat local, així com col·lectors generals que uneixen les xarxes de clavegueres de titularitat local a aquestes instal·lacions».
Article 30
Es modifica l'apartat primer de l'article 9 de la Llei 2/1992, de 26 de març, que queda redactat així:
«1. L'execució d'obres i instal·lacions d'infraestructura per a proveïment d'aigües de caràcter general i de tractament i depuració a què es refereix aquesta llei, per constituir infraestructures d'interés comunitari, no estaran sotmeses a l'obtenció de llicència municipal. L'adequació entre les obres i el planejament es verificarà d'acord amb el que disposa la legislació urbanística».
Article 31
Es modifica el paràgraf primer de l'apartat 3, de l'article 14 de la Llei 2/1992, de 26 de març, que queda redactat així:
«3. L'Entitat Pública de Sanejament d'Aigües Residuals de la Comunitat Valenciana té per objecte la gestió, l'explotació d'instal·lacions i serveis, i l'execució d'obres d'infraestructura per a proveïment d'aigua de caràcter general i de tractament, depuració i, si s'escau, reutilització de les aigües depurades en els termes prevists en aquesta llei, així com la gestió recaptadora del cànon de sanejament establit en la llei».
CAPITOL X
De la modificació de la Llei 3/1993, de 9 de desembre,
Forestal de la Comunitat Valenciana
Article 32
Es modifica l'article segon de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat Valenciana, Forestal de la Comunitat Valenciana que queda així:
«Article segon
Als efectes d'aquesta llei, són forests o terrenys forestals totes les superfícies cobertes d'espècies arbòries, arbustives, de matoll o herbàcies, d'origen natural o procedents de sembra o plantació, que complisquen o puguen complir funcions ecològiques, de protecció, de producció, de paisatge o recreatives, Igualment es consideren forests o terrenys forestals:
a) Els enclavaments forestals en terrenys agrícoles.
b) Els terrenys que, encara que no reunisquen els requisits assenyalats anteriorment, queden adscrits a la finalitat de la seua transformació futura en forestal, en aplicació de les previsions contingudes en aquesta o altres lleis i en els plans aprovats en execució d'aquestes.
c) Les pistes i camins forestals».
CAPITOL XI
De la modificació de la Llei 6/1994, de 15 de novembre,
de la Generalitat Valenciana, Reguladora
de l'Activitat Urbanística
Article 33
S'afegeix una nova disposició addicional a la Llei 6/1994, de 15 de novembre, de la Generalitat Valenciana, Reguladora de l'Activitat Urbanística, en els termes següents:
«Disposició addicional onzena
1. En l'àmbit de la Comunitat Valenciana i fins a l'aprovació d'una llei autonòmica reguladora de les infraccions urbanístiques, les autoritats competents per imposar les multes per infraccions urbanístiques i les quanties màximes d'aquestes, seran les següents:
a) Els alcaldes, en els municipis que no excedisquen de 25.000 habitants, fins a 10.000.000. de pessetes; en els municipis que no excedisquen de 100.000 habitants, fins a 100.000.000. de pessetes; en els que no excedisquen de 500.000 habitants, fins a 400.000.000 de pessetes, i en els de més de 500.000 habitants, fins a 800.000.000 de pessetes.
b) La conselleria competent en matèria d'urbanisme, fins a 1.200.000.000 de pessetes.
c) El Govern Valencià, fins a 2.000.000.000 de pessetes.
2. Correspondran a les hisendes municipals els ingressos derivats d'aquelles multes per infracció urbanística que imposen els òrgans de la Generalitat Valenciana, com a conseqüència de propostes formulades i tramitades pels ajuntaments interessats que requerisquen l'aprovació de la Generalitat».
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera
1. S'autoritza el Govern Valencià perquè aprove el Text Refós de la Llei de Funció Pública Valenciana i de les disposicions sobre la matèria contingudes en aquesta llei, en el termini màxim de dotze mesos a partir de l'entrada en vigor d'aquesta.
2. L'autorització per a refondre s'estén així mateix a la regularització, aclariment i harmonització dels textos legals als quals es refereix l'apartat anterior, i es faculta al Govern Valencià per a indexar els títols, els capítols i els articles del text únic.
Segona
Al personal estatuari fix de la Conselleria de Sanitat que s'incorpore a centres, serveis i establiments sanitaris de protecció de la salut o d'atenció sanitària o sociosanitària, constituïts en el marc de les previsions de la Llei 15/1997, d'Habilitació de Noves Formes de Gestió del Sistema Nacional de Salut, els serà de plena aplicació el que disposa l'article 116 de la Llei 13/1996, de 30 de desembre, de Mesures Fiscals, Administratives i de l'Ordre Social, mentre el Govern Valencià no desplegue el que preveu el paràgraf primer de l'article únic de la Llei 15/1997.
Tercera
Als efectes establits en l'article 29.2.b) del text refós de la Llei d'Hisenda Pública de la Generalitat Valenciana, podran tenir abast plurianual les convocatòries i els convenis d'ajudes i subvencions previstos per al transport universitari en el programa pressupostari 422.60 «Ensenyaments universitaris».
Quarta
En l'àmbit de la Comunitat Valenciana i fins a l'aprovació d'una llei autonòmica de transport, regiran les disposicions següents, que seran d'aplicació directa, en relació amb els transports urbans i activitats auxiliars o complementàries d'aquests, la competència dels quals corresponga a l'administració d'aquesta comunitat autònoma. Així mateix, s'aplicarà a aquells transports i activitats la competència dels quals corresponga a l'administració local, amb el caràcter supletori o directe que en cada cas resulte procedent, d'acord amb l'ordenament constitucional, estatutari i legal.
Primera. 1. Els municipis seran competents amb caràcter general per a la gestió i ordenació dels serveis urbans de transport de viatgers que es duguen a terme dins dels respectius termes municipals. A aquest efecte es consideraran serveis urbans aquells que discórreguen íntegrament per sòl urbà o urbanitzable definit d'acord amb la legislació urbanística o estiguen exclusivament dedicats a comunicar entre si nuclis urbans diferents situats dins d'un mateix terme municipal.
2. No obstant la regla general exposada en el punt anterior, la comunitat autònoma podrà estendre de forma individualitzada la competència municipal a serveis distints dels expressats en el punt anterior, sempre que aquests es presten íntegrament dins el terme municipal corresponent.
3. Quan els serveis als quals es refereix el punt 1 anterior afecten interessos que transcendisquen els purament municipals, les competències dels ajuntaments corresponents s'exerciran de forma coordinada amb les de les entitats d'àmbit superior, segons el que, si és el cas, establisquen les normes corresponents de la comunitat autònoma.
Segona. 1. En aquelles zones o aglomeracions urbanes en què hi haja diversos municipis i, si és el cas, altres entitats públiques en principi competents, que pel seu volum de població, configuració urbanística, o peculiars circumstàncies d'ordre físic o econòmicosocial, presenten problemes greus de coordinació en la seua xarxa de transports, podrà establir-se un règim específic que assegure a través d'una ordenació unitària l'existència d'un sistema harmònic i coordinat.
2. La finalitat prevista en el punt anterior es podrà dur a terme a través de convenis entre els municipis o entitats competents, o bé a través de la creació en alguna de les formes previstes en l'ordenament vigent, d'una entitat pública on participen els distints municipis o entitats afectades, que realitzen amb autonomia l'ordenació unitària dels serveis de transport en la zona de què es tracte.
Podrà, així mateix, encomanar-se la referida ordenació unitària a alguna entitat pública preexistent, sempre que resulte degudament garantit el respecte a l'autonomia municipal constitucionalment reconeguda.
3. La comunitat autònoma podrà participar en els òrgans de govern de les entitats supramunicipals a què es refereix el punt anterior, sempre que les seues competències o interessos resulten afectats.
Tercera. 1. L'atorgament dels títols habilitants per a la realització de transports urbans de viatgers correspondrà als òrgans municipals competents.
2. No obstant el que disposa el punt anterior, els transports discrecionals de viatgers realitzats en vehicles amb una capacitat superior a deu places, inclòs el conductor, podran dur-se a terme en sòl urbà o urbanitzable a l'empara de les autoritzacions de transport interurbà atorgades per l'Estat o les comunitats autònomes, l'àmbit dels quals comprenga el municipi corresponent.
Els ajuntaments podran autoritzar la realització de transport urbà amb els vehicles a què es refereix aquest punt, quan no es compte amb l'autorització corresponent de l'Estat o de les comunitats autònomes, quan resulte degudament garantida la rendibilitat del servei amb caràcter exclusivament urbà.
Quarta. 1. L'atorgament d'autoritzacions per a la realització de serveis de transport de viatgers de caràcter interurbà en automòbils de turisme, estarà condicionat a l'obtenció prèvia de la llicència de transport urbà expedida pel municipi on estiga domiciliat el vehicle, llevat de les excepcions que reglamentàriament es determinen. El servei interurbà, llevat dels supòsits expressament exceptuats, haurà d'iniciar-se en el municipi referit.
La pèrdua o retirada de l'autorització municipal de transport urbà donarà lloc a l'automàtica cancel·lació d'autorització de transport interurbà, llevat que l'autoritat competent decidisca expressament el seu manteniment per raons d'interés públic.
2. En les zones on hi haja interacció i inflluència recíproca entre els serveis de transport de diversos municipis podran establir-se àrees territorials de prestació conjunta en les quals es faculte determinats transports de viatgers en automòbils de turisme per a la prestació de qualsevol servei, ja siga urbà o interurbà, la iniciació del qual es realitze dins d'aquestes àrees, fins i tot fora del terme del municipi on estiga domiciliat el vehicle.
3. En aquells punts específics en què es produïsca una generació de transport que afecte diversos municipis, tals com ports, aeroports, estacions ferroviàries i de transport, fires, o altres anàlegs, quan les necessitats de transport no es troben suficientment ateses pels automòbils de turisme domiciliats en el municipi en què aquests punts estiguen situats, es podrà establir un règim específic que permeta als vehicles domiciliats en altres municipis realitzar transport amb origen en aquests punts. Aquest règim específic serà d'aplicació preferent i podrà establir limitacions quant al nombre de vehicles de cada municipi que puguen prestar serveis amb origen en els punts de generació de transport.
Cinquena. 1. L'autoritat local competent establirà, amb subjecció a la normativa general de preus, el règim tarifari dels transports urbans de viatgers amb consideració, si és el cas, de la part del cost d'aquests, que haja de ser finançat amb recursos diferents a les aportacions dels usuaris.
2. El finançament dels transports públics urbans o metropolitans de viatgers podrà realitzar-se, entre altres, amb els ingressos següents:
a) Els procedents de les recaptacions obtingudes directament dels usuaris dels serveis i l'explotació d'altres recursos de les empreses prestatàries.
b) Les recaptacions tributàries que, amb aquesta específica finalitat, es pogueren establir pels organismes competents.
c) Les aportacions que puguen realitzar les distintes administracions públiques, d'acord, si és el cas, amb el contracte corresponent amb l'empresa prestatària.
Sisena. Les presents disposicions seran aplicables al transport urbà, en tot allò que no resulte incompatible amb la naturalesa especial d'aquest. Reglamentàriament es podran realitzar les adaptacions del seu contingut que resulten necessàries conforme a la referida naturalesa especial del transport urbà.
Respectant les normes generals aplicables, els ajuntaments podran establir condicions especials en relació amb els serveis de transport urbà de viatgers.
Setena. S'autoritza el Govern Valencià per a dictar les disposicions de desplegament que necessiten les anteriors.
Cinquena
Les actuacions públiques derivades de l'execució de les determinacions legals contingudes en els plans d'ordenació i projectes aprovats per les administracions competents en la mesura en què impliquen la privació singular de la propietat privada o de drets o interessos patrimonials legítims, gaudiran, en l'àmbit de l'espai urbà que comprén la Ciutat Vella o centre històric de València, del règim d'urgència als efectes que preveu la Llei d'Expropiació Forçosa
Sisena
Es declara la necessitat d'ocupació urgent dels béns i drets afectats per expropiació forçosa pels projectes de canalització dels barrancs de Juncaret i Orgègia, canalització del barranc de las Ovejas, canalització i col·lector de San Blas i Oscar Esplá, col·lector San Agustín-via parc, desdoblament del col·lector general, conducte de pluvials de la rambla de Méndez Núñez, sobreeixidor del col·lector del Pla-Goteta i canalització del barranc de Bon Hivern, evacuació d'aigües de pluges en la platja de San Juan, PAU 1 i el Llano del Espartal, canalització de la rambla de San Vicente, millora del drenatge de l'autovia central i de la Universitat d'Alacant, que ha de realitzar la Generalitat, per entitats habilitades com a beneficiàries d'expropiacions i per les entitats locals.
Setena
En els articles i altres disposicions de la Llei de la Generalitat Valenciana 1/1997, de 21 de febrer, de Règim Sancionador en Matèria d'Habitatge en què es menciona el concepte d'«habitatges de protecció oficial» haurà de ser substituït pel concepte d'«habitatges de protecció pública».
Vuitena
El Govern Valencià aprovarà en el termini d'un any a partir de l'entrada en vigor d'aquesta llei, els catàlegs de zones humides, coves i vies pecuàries d'interés natural.
Novena
1. La Generalitat Valenciana executarà en el termini de cinc anys, 1999-2003, el Pla de Residus de la Comunitat Valenciana, aprovat pel Decret 317/1997, de 24 de desembre, del Govern Valencià.
2. L'import màxim destinat al pla esmentat, incloent-hi tota mena de finançament, s'estableix en 45.100 milions de pessetes, i podrà ser directament executat per la conselleria competent per raó de la matèria, o a través de les empreses de la Generalitat Valenciana que en depenen, que es consideren convenients.
DISPOSICIONS TRANSITORIES
Primera
El Consell, en aquest exercici pressupostari, elaborarà els projectes normatius per a la integració del CONVASER Castelló, CONVASER València i CONVASER Elx en l'estructura de la Conselleria de Benestar Social.
Segona
Un. Les funcions que la disposició addicional novena de la Llei de la Funció Pública Valenciana atribueix als inspectors i a les inspectores de tributs de la Generalitat Valenciana podran seguir sent exercides pels funcionaris i les funcionàries que, a la data d'entrada en vigor d'aquesta llei, estiguen exercint-les, mentre no siguen substituïts en el seu exercici per personal del cos d'inspectors de tributs de la Generalitat Valenciana.
Dos. Els funcionaris i les funcionàries a què es refereix el paràgraf primer de l'apartat 3 de la disposició addicional novena de la Llei de la Funció Pública Valenciana, romandran en situació administrativa d'excedència voluntària automàtica en el cos d'inspectors de tributs de la Generalitat Valenciana amb efectes des de l'1 de gener de 1998, mentre no hi obtinguen destinació, provisional o definitiva.
Tres. Els funcionaris i les funcionàries a què es refereix l'apartat 4 de la disposició addicional novena de la Llei de la Funció Pública Valenciana que no superen els cursos selectius que s'indiquen en l'apartat esmentat, passaran a exercir, en el moment en què, d'acord amb el que preveu l'apartat un d'aquesta disposició, siguen substituïts en els llocs que fins aleshores hagen ocupat, funcions de suport a la gestió tributària en els nous llocs de treball de tècnic superior o mitjà, segons corresponga, que se'ls assigne, amb el caràcter de «per extingir», en l'Area de Tributs de la Direcció General de Tributs i Patrimoni de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Administració Pública. Aquesta assignació s'efectuarà respectant la localitat i les retribucions complementàries que aquests funcionaris i funcionàries estiguen percebent.
DISPOSICIONS DEROGATORIES
Primera
Queden derogats tots aquells preceptes d'altres normes i disposicions d'igual i inferior rang que s'oposen o contradiguen el que disposa aquesta llei.
Segona
Queda derogada la disposició transitòria segona de la Llei 14/1997, de 26 de desembre, de Mesures de Gestió Administrativa i Financera i d'Organització de la Generalitat.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
Aquesta llei entrarà en vigor el dia 1 de gener de 1999.
Segona
Es faculta al Consell de la Generalitat Valenciana per a dictar totes aquelles disposicions reglamentàries que resulten necessàries per al desplegament i l'aplicació del que disposa aquesta llei.
Per tant, ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir aquesta llei.
València, 28 de desembre de 1998
El president de la Generalitat Valenciana,
EDUARDO ZAPLANA HERNANDEZ-SORO

linea