Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

DECRET 119/2002, de 30 de juliol, del Govern Valencià, Regulador dels Campaments de Turisme de la Comunitat Valenciana. [2002/X8720]

(DOGV núm. 4307 de 05.08.2002) Ref. Base de dades 3392/2002

DECRET 119/2002, de 30 de juliol, del Govern Valencià, Regulador dels Campaments de Turisme de la Comunitat Valenciana. [2002/X8720]
L'article 31.12 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana atribueix a la Generalitat Valenciana competència exclusiva en matèria de turisme i, en exercici d'aquella, pel Decret 63/1986, de 19 de maig, del Govern Valencià, es va regular la pràctica del càmping en les seues distintes modalitats, davant de la importància que la dita activitat anava adquirint a la Comunitat Valenciana. Des de l'any 1986, tant les tècniques d'allotjament com les necessitats i els gustos dels usuaris del càmping han sofert profundes transformacions que exigeixen una nova regulació del sector d'acord amb la realitat i amb perspectives de futur.
D'altra banda, la Llei 3/1998, de 21 de maig, de Turisme de la Comunitat Valenciana, assenyala entre els seus objectius la consecució d'una regulació de l'oferta turística mitjançant la correcció de les deficiències d'infraestructura i la millora de la qualitat dels serveis, instal·lacions i equips turístics, harmonitzant-la amb les actuacions urbanístiques de l'ordenació territorial i la conservació del medi ambient. Tots aquests criteris s'han tingut en compte en el present decret i a aquest objectiu respon el seu articulat.
El decret introdueix tres novetats importants: d'una banda, suprimeix la referència a les dimensions de les parcel·les; per una altra, reconeix les especialitats; en tercer lloc, substitueix la categoria luxe per la de gran confort.
L'usuari del càmping tendeix a utilitzar una major varietat de mitjans d'allotjament: tendes, convertibles, caravanes, autocaravanes, habitatge mòbil, etc., per la qual cosa resulta imprescindible adequar l'oferta a una demanda segmentada que cada vegada requereix major diversitat en la dimensió de les parcel·les. En no prendre en consideració la dimensió d'aquelles per a determinar la classificació dels càmpings i basar els indicadors de la seua categoria en relació al nombre i qualitat dels serveis que aquests ofereixen, es doten aquests establiments de la necessària flexibilitat per a donar resposta a les exigències del mercat.
L'oferta de càmping, lluny d'acomodar-se, manifesta un dinamisme permanent i l'opció càmping és valorada cada vegada més no sols pel campista tradicional, sinó també per segments de població sensibles a productes nous. És per això que el reconeixement de les especialitats, dins de la classificació en categories, permetrà ampliar el ventall de l'oferta del sector a segments fins ara no identificats amb l'activitat del càmping, oferint establiments específics perfectament identificats per a atraure usuaris que demanden un producte singularitzat.
La denominació luxe pareix no identificar-se ni amb usuaris ni amb titulars del càmping. Al contrari, el terme confort resulta més familiar al sector i és habitualment utilitzat pels campistes com a sinònim de gaudi, descans i comoditat, transmetent, al mateix temps, la idea d'un elevat nivell de serveis en els establiments.
La norma introdueix a més criteris i exigències que augmenten la qualitat dels serveis i instal·lacions dels establiments de càmping, d'acord amb les noves tendències i exigències dels seus usuaris que, cada dia més, demanden la utilització d'uns serveis i instal·lacions còmodes, individualitzades i completes dins del recinte dels establiments amb què contracten la seua estada. El respecte i la potenciació dels recursos mediambientals estan molt presents en l'articulat de la norma, no sols en compliment dels criteris de la Llei de Turisme, sinó també per a satisfer els gustos de l'usuari del càmping que pretén gaudir del medi natural durant els seus períodes d'oci i descans.
En virtut de l'anterior, oïts els sectors i administracions afectats, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, a proposta del president de la Generalitat Valenciana i després de la deliberació del Govern Valencià, en la reunió del dia 30 de juliol de 2002,
DECRETE
CAPÍTOL I
Disposicions generals
Article 1. Establiments subjectes a aquesta reglamentació
1. Queden subjectes al present decret les empreses i establiments que, dins de l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, es dediquen a prestar, de forma professional i habitual, allotjament mitjançant preu en la modalitat de campaments públics de turisme, també denominats càmpings.
2. S'entén per càmping l'espai de terreny degudament delimitat i preparat per a la seua ocupació temporal per persones que pretenguen fer vida a l'aire lliure, amb fins vacacionals o turístics, utilitzant com a residència albergs mòbils, tendes de campanya, caravanes i/o altres elements semblants fàcilment transportables, dotats d'elements de rodolament degudament homologats, en plenes condicions d'ús i exempts de fonamentació. Això sense perjudici de l'existència d'unitats o mòduls propietat del titular de l'establiment, o posades a disposició d'aquest per operadors turístics per a ús exclusiu dels seus clients, tipus cabanya, bungalou o habitatge mòbil.
3. Els càmpings hauran d'estar dotats de les instal·lacions i serveis que, conforme a la categoria, es determinen en aquesta norma. El nivell de qualitat de les instal·lacions i serveis, així com les instal·lacions tipus cabanya, bungalou o habitatge mòbil, hauran de ser d'acord amb la classificació turística de l'establiment.
Article 2. Establiments exclosos
Queden exclosos de l'àmbit d'aplicació d'aquesta norma i, per tant, no podran utilitzar les paraules campament de turisme, ni càmping, en la seua denominació i publicitat:
a) Els campaments juvenils, albergs, centres i colònies de vacances escolars, granges escola i residències anàlogues, destinades a allotjar escolars i contingents particulars semblants.
b) Els campaments privats, el titular dels quals siga una entitat pública o privada, destinats a l'ús únic i exclusiu dels membres o socis de l'entitat titular.
c) Les acampades en finca particular regulades en el Decret 253/1994, de 7 de desembre, del Govern Valencià, Regulador de l'Allotjament Turístic Rural a l'Interior de la Comunitat Valenciana.
d) Les zones d'acampada, àrees recreatives i acampades itinerants en muntanyes o terrenys forestals de la Comunitat Valenciana, autoritzades conforme al Decret 233/1994, de 8 de novembre, del Govern Valencià i normes de desplegament.
Article 3. Autorització
L'exercici de l'activitat pròpia de les empreses d'allotjament en càmping requerirà l'autorització turística prèvia de l'Agència Valenciana del Turisme, que atorgarà la classificació en funció del compliment dels requisits establits en el present Reglament. Tot això sense perjudici de qualsevol altra autorització que hagen d'atorgar altres organismes o administracions.
Article 4. Condició d'establiments públics
1. Els càmpings seran públics, i correspon a la Direcció establir les normes de règim intern sobre ús de serveis i instal·lacions.
2. A l'entrada del campista li serà entregada una targeta, que haurà de firmar, on figuraran tots els preus fixos, desglossats per conceptes, que haja de satisfer l'usuari, així com el número de parcel·la assignada i la data d'arribada i eixida prevista del càmping.
Així mateix, li serà entregada còpia del pla de situació d'extintors o boques d'aigua per a mànegues, eixides en cas d'incendi i del pla d'actuació en cas d'emergència.
3. La duració del contracte d'ocupació d'una parcel·la o terreny d'acampada no podrà ser superior a un any, al marge de quina és la modalitat del contracte celebrat. Conseqüentment, totes les parcel·les hauran de ser desallotjades i recondicionades almenys una vegada a l'any.
L'ocupació de parcel·les o terreny d'acampada, el seu arrendament per temps superior al fixat en el paràgraf anterior, així com la seua venda, donarà lloc a la conceptuació del càmping com a privat, quedant exclòs de la present reglamentació i prohibida per tant la seua explotació turística.
4. Es prohibeix expressament la instal·lació per part dels clients d'elements que no es corresponguen amb els d'ús temporal, propi i habitual de l'estada en els càmpings i/o perjudiquen la imatge turística de l'establiment. Concretament, no es podran instal·lar en les parcel·les sòls, tanques, aigüeres, electrodomèstics i qualsevol altre element que per la seua fixació transmeta una imatge de permanència en el càmping, i la seua instal·lació pel client constituirà causa suficient per a la resolució del contracte d'allotjament, independentment de quina és la seua modalitat, sense dret a cap indemnització. Aquesta causa de resolució figurarà en el reglament de règim interior de l'establiment, i es podrà exercir amb la prèvia advertència al campista i negativa d'aquest a retirar el que s'ha instal·lat.
Article 5. Acampada lliure
A efectes de protegir i salvaguardar els recursos naturals i mediambientals existents, i sempre respectant els drets de propietat i ús del sòl, no podran produir-se acampades lliures a l'empara de la present norma.
S'entén per acampada lliure la instal·lació eventual de tendes de campanya, caravanes o altres albergs mòbils amb intenció de romandre i pernoctar en llocs distints als campaments de turisme degudament autoritzats per l'Agència Valenciana del Turisme.
Article 6. Prohibició d'ubicació dels càmpings
No podran establir-se campaments de turisme en terrenys inundables, en aquells per on discórreguen línies elèctriques aèries d'alta o mitja tensió o en les proximitats d'indústries o activitats molestes, insalubres, nocives o perilloses.
En tot cas, per a la ubicació de nous càmpings s'atendrà el que preveuen els corresponents plans d'Ordenació Urbana.
Article 7. Superfície i capacitat
1. La zona d'acampada no podrà superar el 75% de la superfície del càmping. El 25% restant es destinarà a vials interiors, zones verdes, zones esportives i altres serveis d'ús comú.
2. La superfície dedicada a zona d'acampada estarà dividida en parcel·les perfectament delimitades mitjançant tanques verdes naturals o arbratge. Quan resulte inviable, i amb caràcter excepcional, la divisió de parcel·les podrà realitzar-se mitjançant fites, marques o materials de procedència vegetal.
De la zona d'acampada es podrà:
a) Deixar opcionalment sense parcel·lar fins a un 25% del total d'aquesta, amb l'únic fi d'ubicar xicotetes tendes tipus canadenc.
b) Destinar fins a un 50% de la zona a la instal·lació, en parcel·les degudament delimitades, d'unitats tipus cabanya, bungalou, o habitatge mòbil, conforme al que estableix l'últim paràgraf de l'article 1.2. En cap cas la unitat ocuparà més del 70% de la parcel·la.
3. La capacitat estimada d'allotjament del càmping es determinarà en raó a una mitjana de tres persones per cada parcel·la existent. A la superfície no parcel·lada se li aplicarà l'índex de capacitat que per m2 resulte de la part parcel·lada.
CAPÍTOL II
De les categories i especialitats
Article 8. Classificació i especialitats
1. Els càmpings es classificaran, en atenció a les seues característiques, instal·lacions i serveis, en les següents categories:
– Gran confort.
– Primera.
– Segona.
2. En base a la prestació de serveis específics o a l'existència de determinades instal·lacions, els establiments de càmping podran sol·licitar i obtenir de l'Agència Valenciana del Turisme el reconeixement d'alguna de les especialitats que figuren a continuació, sense perjudici que hagen de reunir els requisits exigibles per a la seua classificació en alguna de les categories previstes en el número anterior.
2.1 Especialitat «parc de vacances».
Els càmpings que tenen un percentatge superior al 20% de la zona d'acampada ocupat amb unitats o mòduls propietat del titular de l'establiment o operadors turístics tipus cabanya, bungalou o habitatge mòbil, sempre que tinguen un mínim de 20 unitats, podran obtenir l'especialitat de «parc de vacances». Aquestes parcel·les i unitats guardaran una imatge que responga a criteris de qualitat, homogeneïtat i uniformitat, i hauran d'ubicar-se en zona delimitada i diferenciada de la resta de la zona d'acampada. L'establiment, al marge de quina siga la seua classificació o categoria, haurà de disposar, a més, de piscina, instal·lacions esportives polivalents, club social i infantil i animació turística.
2.2 Especialitat «càmping ecològic».
Podran obtenir l'especialitat d'ecològic aquells càmpings que compten amb un sistema de gestió mediambiental amb acreditació vigent i les instal·lacions del qual tendesquen a la consecució dels següents objectius:
– Estalvi d'energia i aigua.
– Reutilització d'aigües residuals.
– Reducció de la contaminació atmosfèrica i electromagnètica.
– No utilització de materials tòxics.
– Maximització del reciclatge.
– Integració en l'entorn que evite l'impacte ambiental.
– Utilització de materials autòctons no contaminants que faciliten la integració estètica de l'establiment en el paisatge.
– Delimitació de parcel·les mitjançant tanques verdes naturals o arbratge.
2.3. Especialitat «càmping temàtic».
Els càmpings les instal·lacions i serveis, o normes d'ús, dels quals responguen a un tema o matèria específics que els identifique i diferencie de la resta d'establiments, tipus cultural, nudista, esportiu, etc., podran ostentar l'especialitat de “càmping temàtic“.
Els càmpings que obtinguen aquesta especialitat hauran d'especificar clarament en la seua publicitat i la resta de suports de comunicació el tema o matèria que els identifique, sobretot quan implique unes normes d'ús que porten amb si especials condicions per al benefici de les seues instal·lacions.
Article 9. Distintius
En tots els càmpings serà obligatòria l'exhibició, al costat de l'entrada principal, d'una placa normalitzada en què figure el distintiu corresponent a la categoria i, si és procedent, especialitat. Per resolució del subsecretari de Turisme es determinaran les característiques de la dita placa.
CAPÍTOL III
De la classificació
SECCIÓ PRIMERA
Requisits tècnics generals
Article 10. Subministrament d'aigua
En la superfície del càmping estarà garantit el subministrament d'aigua. L'aigua destinada al consum humà haurà de reunir les condicions de potabilitat química i bacteriològica establides per la normativa vigent.
Quan no hi haja proveïment d'aigua procedent d'una xarxa general, serà preceptiu disposar d'una instal·lació automàtica de depuració, de manera que l'aigua tractada posseesca les condicions previstes en les disposicions legals en matèria de proveïment de poblacions. En tot cas, estarà sotmesa als controls sanitaris procedents.
Article 11. Subministrament d'electricitat
Totes les parcel·les tindran subministrament d'electricitat.
La capacitat total de subministrament elèctric dels càmpings garantirà als clients 600 watts per parcel·la i dia o, en tot cas, s'atendrà el que estableixen les disposicions vigents.
Es garantirà amb un mínim de 2 luxs d'intensitat la il·luminació en accessos, vials, jardins, aparcaments i zones exteriors d'ús comú. En els carrers principals dels càmpings la intensitat serà de 4 luxs.
En instal·lacions i locals d'ús comú, vies d'evacuació i vies de pas comú es disposarà d'enllumenat d'emergència.
Durant la nit romandran encesos punts de llum que, per la seua ubicació, faciliten el trànsit per l'interior.
Article 12. Tractament i evacuació d'aigües residuals
La xarxa de sanejament estarà connectada a la xarxa general.
Si no existeix xarxa general o aquesta és insuficient s'haurà d'instal·lar un sistema de depuració propi, de tal manera que els abocaments d'aigües residuals s'ajusten a les disposicions vigents en la matèria i siguen aptes per a reg.
No es podran abocar, sense prèvia depuració, aigües negres al mar, rius, llacs o séquies, i es prohibeixen els pous cecs.
Article 13. Tanca i tancament de protecció
Els càmpings hauran d'estar encerclats en tot el seu perímetre. Les tanques o closes que s'utilitzen hauran de ser de materials que per la seua disposició i color permeten una integració harmònica en l'entorn.
Els càmpings situats en zones boscoses o bosc baix extremaran els sistemes de protecció contra el foc que la seua ubicació i tipus de vegetació aconsellen.
Article 14. Vials interiors
1. L'amplària mínima dels vials serà de 3'5 metres en els d'un sol sentit, i de 6 metres en els de doble sentit.
En qualsevol cas, l'amplària de vials i els radis de curvatura per a l'accés i trànsit de vehicles i caravanes assegurarà la seua fluïdesa.
2. El ferm serà dur i facilitarà l'eliminació i evacuació de les aigües pluvials.
En els càmpings que per la seua orografia accidentada existesca risc d'erosió i/o despreniments en vials o altres superfícies, es prendran mesures per a revestir-los de materials que els impedesca. Tot això mantenint la integració amb el seu entorn o medi natural.
Article 15. Recepció
La recepció tindrà una superfície adequada a la capacitat i categoria del càmping. Estarà pròxima a l'entrada principal i permanentment atesa per personal idoni que facilitarà als clients tota la informació que necessiten sobre la contractació dels serveis.
En la recepció o en les proximitats de l'entrada del càmping, i sempre en lloc visible i de fàcil lectura, figurarà:
– El nom, categoria i, si és procedent, especialitat del càmping.
– El quadre d'horaris d'utilització dels diversos serveis i el d'hores de silenci i descans.
– Les tarifes de preus que s'hagen declarat davant de l'administració, corresponents als diversos serveis.
– Les normes de règim intern del càmping.
– La informació sobre la ubicació de la farmaciola de primers auxilis, del recinte per a l'assistència mèdica i del centre mèdic més pròxim.
– El cartell indicador de l'existència de fulls de reclamació a disposició dels clients.
– Un pla general de situació de les eixides d'emergència i vies d'evacuació a zones segures, així com el de senyalització dels sistemes de protecció d'incendis a què es refereix l'article 18.4.
Article 16. Serveis
En tots els càmpings s'organitzarà la recollida i l'entrega diària de la correspondència.
S'establirà un servei de vigilància permanent adaptat a l'extensió i capacitat del càmping.
Haurà d'establir-se també un servei de recollida diària de fems i el seu emmagatzematge fins a la seua retirada, en recintes reservats a l'efecte.
Tots els càmpings estaran proveïts de sala de cures, amb una farmaciola de primers auxilis i, almenys, tindran assistència mèdica concertada. Si en les proximitats de l'establiment hi haguera un centre mèdic l'assistència concertada podrà substituir-se per informació detallada sobre les prestacions del mateix.
Tots els càmpings disposaran de servei telefònic per als clients.
Els càmpings estaran dotats d'un servei gratuït de custòdia de valors. El mencionat servei podrà substituir-se pel de caixes fortes individuals a disposició dels clients en règim de lloguer.
Article 17. Compliment general de normativa
Tots els campaments de turisme hauran de complir les normes dictades pels òrgans competents en matèria de sanitat i seguretat, mediambiental, règim del sòl i ordenació urbana, així com qualssevol altres disposicions que els afecten.
Article 18. Sistema de seguretat i protecció
Tots els campaments de turisme hauran de disposar de mesures i instal·lacions de prevenció, protecció i seguretat per a casos d'incendi, inundació o altres emergències.
En particular, tindran:
1. Un Pla d'Emergència i Autoprotecció, redactat per un tècnic competent, visat per col·legi professional i ajustat a les disposicions vigents, en què es contemplen les diferents hipòtesis d'emergència i els plans d'actuació per a cada una d'aquestes, així com les condicions d'ús i manteniment d'instal·lacions afectes al Pla.
El Pla d'Emergència i Autoprotecció justificarà, en tot cas, la hipòtesi de risc d'inundació de forma que, per a un cabal associat a un període de retorn mínim de 100 anys, no es permetrà que el calat de l'aigua supere els 0'80 metres, ni que la velocitat màxima de l'aigua excedesca els 0'50 m/seg. Així mateix, i per al dit cabal, es garantiran les condicions necessàries que permeten l'evacuació ràpida, completa i segura de les persones, i s'indicarà expressament el temps d'evacuació requerit.
2. Amb extintors de tipus pols polivalent i de capacitat de 6 kg, o boques d'aigua per a mànegues, a raó d'un per cada 20 parcel·les, i distribuïts de manera que cap parcel·la es trobe a més de 50 metres del seu extintor o mànega.
Els càmpings de més de 200 parcel·les hauran de disposar, a més, d'un extintor mòbil de 50 kg de capacitat per cada 500 parcel·les o fracció.
3. Amb llums d'emergència autònomes en els llocs previstos per a l'eixida de persones i vehicles en cas d'incendi. La seua autonomia mínima serà d'1 hora.
4. Amb plans de senyalització dels llocs d'ubicació dels extintors o boques d'aigua per a mànegues, i de les eixides d'emergència i vies d'evacuació a zones segures, acompanyats dels corresponents pictogrames que indiquen la seua situació.
5. Amb eixides d'emergència o vies d'evacuació a zones segures degudament senyalitzades, a raó d'una per cada 500 parcel·les o fracció, amb amplària mínima de 3 m.
6. L'emmagatzematge de materials líquids o sòlids inflamables, especialment botelles de gas, s'efectuarà amb les corresponents mesures de seguretat, segons la normativa vigent.
Article 19. Adaptació al medi natural
Dins del seu àmbit d'influència, tots els campaments de turisme respectaran els valors mediambientals i ecosistemes característics de la zona, i prendran les mesures necessàries per a conservar els recursos naturals.
Tots els càmpings estaran dotats d'arbratge amb un mínim per parcel·la de tres arbres, que en la seua majoria seran d'espècies autòctones i capaços de proporcionar ombra. Dos arbres com a mínim se situaran en els límits que delimiten les parcel·les, i la resta podrà estar agrupada en zones específiques o dispersats per la superfície del càmping.
SECCIÓ SEGONA
Requisits tècnics de classificació
Article 20. Requisits de classificació
La classificació dels càmpings en la forma prevista en l'article 8 de la present disposició es realitzarà segons els requisits mínims que a continuació s'indiquen, i es mantindrà mentre perduren i es conserven en bon ús les instal·lacions i serveis que van donar origen a aquesta, podent, en tot cas, revisar-se d'ofici o a petició de l'interessat. Tot això, conforme al que estableixen els articles 9 i 14.3 de la Llei de Turisme de la Comunitat Valenciana.
CAPÍTOL IV
Sol·licitud i procediment
Article 21. Autorització i classificació
1. La sol·licitud d'obertura i classificació turístiques dels establiments dedicats a la pràctica del càmping, juntament amb la documentació que s'assenyala en l'article següent, es dirigirà a l'Agència Valenciana del Turisme, que iniciarà i instruirà l'oportú expedient fins a la seua resolució conforme al que estableix la Llei 30/1992, de 26 de novembre.
2. El director de l'Àrea de Producte de l'Agència Valenciana del Turisme resoldrà aquesta en el termini màxim de sis mesos, amb efectes estimatoris en el cas que transcórrega el citat termini sense haver dictat resolució.
Article 22. Documentació
1. Tota sol·licitud d'autorització d'obertura i classificació turístiques dels campaments de turisme haurà d'anar acompanyada de la següent documentació:
a) Document acreditatiu de la personalitat física o jurídica del titular de l'explotació.
b) Còpia de l'escriptura de propietat del terreny, o qualsevol altre títol que acredite la seua disponibilitat per a la seua utilització com a terreny de càmping.
c) Plans de situació, zonificació, serveis, instal·lacions, i edificacions, firmats per facultatiu competent i visats per col·legi professional, o bé per òrgan de supervisió de projectes en el cas d'actuar el facultatiu com a funcionari públic, amb indicació expressa de la superfície total, de la parcel·lada, d'acampada lliure, dels serveis i instal·lacions, zones verdes, vials, aparcaments, edificis, etc., i del número i superfície de cada parcel·la.
d) Memòria firmada per facultatiu competent i visada per col·legi professional en què es facen constar els requisits tècnics dels que disposa l'establiment, la idoneïtat de la ubicació conforme al que estableix l'article 6 d'aquesta norma, instal·lacions i serveis de l'establiment, compliment de la normativa vigent en matèria d'accessibilitat, incendis, inundabilitat i règim del sòl i ordenació urbana, així com qualsevol altra que resulte d'aplicació.
e) Llicències municipals d'obra i d'activitat de l'ajuntament corresponent.
f) Document que acredite el compliment dels requisits mínims d'infraestructura conforme al Decret 73/1989, de 15 de maig, del Govern Valencià.
g) Certificat de tècnic competent sobre compliment del que disposa l'article 18.
h) Còpia del Pla d'Emergència i Autoprotecció de l'establiment.
i) Reglament de règim interior. El reglament esmentat contindrà, entre altres, les normes d'utilització de les instal·lacions del càmping, els drets i obligacions dels clients, i les dates per al desallotjament i recondicionament de parcel·les conforme es determina en l'article 4.3.
j) Relació de parcel·les numerades amb indicació de les seues característiques i superfícies respectives.
k) L'acreditativa, si és procedent, de poder incloure's en alguna de les especialitats previstes en l'article 8.2.
l) Qualssevol altres documents que recolzen la sol·licitud de classificació del càmping en la categoria o especialitat pretesa.
2. L'Administració requerirà que es complete la documentació aportada quan resulte necessari per a dictar resolució, i se suspendrà, en aquest supòsit, el termini màxim de resolució.
3. Amb caràcter excepcional i en atenció a les especials circumstàncies que puguen donar-se, ponderades en conjunt la concurrència de les condicions exigides i el nombre i la qualitat dels serveis oferits, i amb els previs informes tècnics necessaris a l'efecte, l'Agència Valenciana del Turisme, mitjançant resolució motivada, podrà dispensar del compliment d'alguna de les exigències previstes per a la classificació d'un establiment sempre que es complesquen els següents requisits:
a) Que en cap cas es referesca la dispensa a requisits tècnics generals previstos en els articles 10 a 18.
b) Que s'aporte memòria explicativa sobre requisits compensatoris que justifiquen la dispensa.
c) Que s'aporte informe del sector afectat sobre la dispensa sol·licitada.
4. L'autorització i classificació turístiques del càmping no suposa la d'obertura d'altres instal·lacions i serveis existents en el seu recinte per als que existesca una normativa específica pròpia.
Article 23. Classificació i modificacions
Els campaments de turisme, en tot moment, hauran de conservar en bon estat les seues instal·lacions i oferir el nivell de serveis d'acord amb la classificació turística obtinguda. L'incompliment d'aquesta obligació podrà donar lloc a la revisió prevista en l'article 14.3 de la Llei 3/1998, de 21 de maig, de la Generalitat Valenciana, de Turisme de la Comunitat Valenciana.
Tota modificació substancial que afecte les condicions en què es va atorgar l'autorització i classificació turístiques, o la documentació a què es refereix l'article anterior, haurà d'obtenir la corresponent autorització mitjançant el procediment previst en l'article 21, i amb la presentació prèvia dels documents que la justifiquen.
Article 24. Canvi de titular
Tot canvi de titular de l'explotació haurà de ser comunicat per escrit a l'Agència Valenciana del Turisme en el termini màxim de quinze dies següents a haver-se produït.
La dita comunicació haurà d'anar acompanyada de la següent documentació:
a) L'acreditativa de la personalitat física o jurídica del nou titular de l'explotació.
b) Còpia de l'escriptura de propietat del terreny, o qualsevol altre títol que acredite la seua disponibilitat per a la seua utilització com a campament de turisme per part del sol·licitant.
Comunicat el canvi i aportada la documentació, es prendrà nota d'aquest en el Registre General d'Empreses, Establiments i Professions Turístiques de la Comunitat Valenciana.
Article 25. Període de funcionament
El titular d'un campament de turisme està obligat a comunicar a l'Agència Valenciana del Turisme el seu període de funcionament, així com qualsevol canvi que puga produir-s'hi.
El tancament del campament dins del dit període de funcionament, així mateix, haurà de ser comunicat en el termini de quinze dies següents en què s'haja produït, indicant-ne la causa i duració. Quan aquest excedesca de nou mesos produirà la baixa de l'establiment en el citat registre.
Així mateix, i amb la instrucció prèvia de l'oportú procediment en què se sentirà a l'interessat, l'administració Turística tramitarà d'ofici la baixa de l'establiment quan comprove la seua inactivitat dins del període de funcionament comunicat.
En aquests dos casos el titular haurà de sol·licitar la reobertura de l'establiment acompanyant els documents que, dels assenyalats en l'article 22, la justifiquen.
CAPÍTOL V
Règim disciplinari
Article 26. Infraccions
Les infraccions contra el que disposa el present decret seran sancionades conforme al que disposa la Llei 3/1998, de 21 de maig, de la Generalitat Valenciana, de Turisme de la Comunitat Valenciana, i disposicions de desplegament.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera
En el termini de cinc anys els establiments ja autoritzats hauran d'adaptar les seues instal·lacions i serveis al que estableix la present norma.
Segona
Els titulars d'establiments turístics ja autoritzats amb anterioritat a l'entrada en vigor de la present norma que no s'hagen adaptat a les disposicions previstes en aquesta en el termini a què es refereix la disposició transitòria primera, incorreran en falta greu, prevista en l'article 51.15 de la Llei 3/1998, de 21 de maig, de la Generalitat Valenciana.
Tercera
Durant els tres primers anys següents a l'entrada en vigor del present Decret, els establiments ja autoritzats que, conforme al que disposa la disposició transitòria primera, adapten les seues instal·lacions i serveis al que estableix la present norma, tindran accés prioritari a les diverses línies d'ajudes, subvencions i beneficis que en matèria turística establesca la Generalitat Valenciana. Tot això d'acord amb els programes que a l'efecte siguen aprovats per l'Agència Valenciana del Turisme.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Queda derogat el Decret 63/1986, de 19 de maig, modificat pel Decret 89/1989, de 12 de juny, del Govern Valencià, sobre Ordenació de Campaments de Turisme.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
Es faculta el subsecretari de Turisme per a adoptar totes les mesures que siguen necessàries per al compliment i desplegament del present decret.
Segona
El present decret entrarà en vigor als vint dies de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 30 de juliol de 2002
El president de la Generalitat Valenciana,

linea
Mapa web