Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

DECRET 115/2005, de 17 de juny, del Consell de la Generalitat de declaració del Parc Natural de les gorges del Cabriol. [2005/X7213]

(DOGV núm. 5033 de 22.06.2005) Ref. Base de dades 3395/2005

DECRET 115/2005, de 17 de juny, del Consell de la Generalitat de declaració del Parc Natural de les gorges del Cabriol. [2005/X7213]
El riu Cabriol i les gorges del Cabriol són, sens dubte, la fita fluvial i geològica més característica del territori valencià, en la qual conflueixen importants valors naturals, paisatgístics i culturals. Aquests interessos han sigut recollits en el Decret 24/2005, de 4 de febrer, del Consell de la Generalitat, pel qual es va aprovar el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de les gorges del Cabriol, que en el seu inici va enfocar el valor principal de l'espai natural únicament sobre les gorges del Cabriol perquè representen el símbol paisatgístic i natural per excel·lència de tot l'àmbit del parc natural. No obstant això, s'ha considerat necessari, per la seua influència sobre el riu i sobre l'àmbit natural que conforma la xarxa hídrica d'aquest, incloure una extensa zona, que comprén els principals barrancs i rambles del marge valencià que conflueixen en el riu Cabriol.
Les gorges del Cabriol, localitzades a l'oest de la província de València, són el resultat geomorfològic que el riu amb el mateix nom ha llaurat durant segles sobre el massís rocós format per estrats calcaris i dolomítics. Aquests mateixos materials apareixen també en les denominades agulles però, a causa de la diferent disposició, adquireixen un relleu distint i molt característic.
Aquest paratge, que té el riu Cabriol com a eix vertebrador, forma límit natural entre Castella la Manxa i València. Es tracta d'una zona de gran interés pel fet que està poc transformada per l'acció de l'home i per la presència d'aigua de gran qualitat. Gràcies a aquestes característiques s'han mantingut ecosistemes que alberguen espècies de flora i fauna de gran interés biològic. Aquest espai conté un mosaic de diferents ecosistemes com són els riparis, rocams i matolls, amb un alt valor ambiental i molt rics en espècies singulars.
La presència continuada d'aigua, com a recurs natural, sempre porta associada l'aprofitament per part de l'home al llarg de la seua història. En diferents punts del llit del Cabriol, principal afluent del riu Xúquer, es localitzen nombrosos vestigis de l'arquitectura fluvial de diferents èpoques. Entre aquesta arquitectura, que comprén períodes des dels romans fins a obres d'enginyeria moderna, cal destacar el pont de Vadocañas, construcció del segle XVI assentada sobre una base romana. Altres infraestructures hidràuliques d'importància en aquest paratge són la sénia els Basilios, la presa de Contreras i l'abandonada central del Retorno. Entre altres, l'auge dels nous usos recreatius i turístics lligats a l'aigua fan al Rio Cabriol un important recurs per a millorar el desenvolupament econòmic sostenible de la zona.
Es reconeixen com a activitats tradicionals de la zona els esports de muntanya i d'aventura, en especial l'escalada clàssica a les agulles, i la marxa i el senderisme a tota la zona, i hauran de ser objecte de foment i ordenació les activitats lligades a aquests esports.
El conjunt de les gorges del Cabriol està qualificat com a lloc d'interés geològic de la província de València per les singularitats geològiques que presenta, com són les mateixes gorges i les agulles. El riu llaura un profund barranc sobre les calcàries i dolomies del cretaci superior, i la vall s'eixampla en passar per materials guixencs i detrítics. Aquest barranc, de vessants amb pendents molt pronunciats i farallons verticals de gran alçada, donen lloc a un paisatge únic, irrepetible i insubstituïble; a aquestes característiques han d'afegir-se les considerables sinuositats del traçat del llit, que conformen un paisatge de gran bellesa, únic en el conjunt de terres valencianes. La formació geològica d'enorme singularitat denominada Los Cuchillos està originada per l'erosió de les parts més blanes de la roca, que genera d'aquesta manera una espectacular cresta vertical.
Els hàbitats més importants de la zona estan associats a l'ambient fluvial i als penya-segats que els envolten, gorges i agulles, amb un alt valor ambiental. La vall del Cabriol és el bosc de ribera millor conservat de les terres de la Comunitat Valenciana, format per boscos de galeries de xops, salzes i tamarius. Juntament amb aquests boscos d'especial singularitat creixen canyes, joncs i canyissos. Les parets rocoses que envolten el llit del riu estan cobertes d'un dens bosc de pi blanc (Pinus halepensis), amb presència puntual de carrasques (Quercus ilex sub. rotundifolia) i roures valencians (Quercus faginea). El bosc és molt ric en espècies mediterrànies, com són el romer, llentiscle, alborç, boix, savina turífera, etc.
A nivell faunístic, aquest enclavament presenta un interés excepcional, tant pels hàbitats dels cingles com pels hàbitats associats al riu, ambdós amb nombroses espècies catalogades d'interés. Ací s'agrupa la representació més notable de rapaces de tota l'àrea central de la Comunitat Valenciana. Entre aquestes destaquen l'àguila de panxa blanca (Hieraetus fasciatus), l'àguila reial (Aquila chrysaetos) i el mussol banyut (Asio otus). Aquesta densitat d'aus rapaces ha motivat la declaració de les gorges del Cabriol com a ZEPA (Zona d'Especial Protecció per a les Aus) dins de la xarxa Natura 2000. El riu Cabriol constitueix, així mateix, una de les millors reserves faunístiques fluvials de la Comunitat Valenciana, amb referències recents a presència de la llúdria (Lutra lutra), cranc de riu ibèric (Austropotamobius pallipes) i poblacions d'una espècie de rellevant interés, la madrilla del Xúquer (Chondrostoma arrigonis), entre moltes altres espècies no de menor importància.
En la transposició a l'ordenament jurídic autonòmic valencià de la competència exclusiva en espais naturals, segons l'article 31.10 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, recull la figura del parc natural com l'especialment indicada per a la protecció d'espais naturals valuosos de forma compatible amb l'ús sostenible dels recursos naturals en els sectors agrícola, ramader, forestal, extractiu i de serveis, com també amb l'execució d'una important funció social en l'estudi, l'ensenyament i el gaudi ordenat dels valors ambientals i culturals. Així mateix, aquesta figura jurídica és la idònia com a marc per a una estratègia de control dels impactes ambientals i de regeneració dels valors naturals i culturals degradats.
Per tot això, consultats mitjançant audiència tots els sectors implicats en la declaració d'aquest espai natural i complits els tràmits procedimentals previstos en l'article 49 bis de la Llei de Govern Valencià, a proposta del conseller de Territori i Habitatge, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana i amb la deliberació prèvia del Consell de la Generalitat, en la reunió del dia 17 de juny de 2005,
DECRETE
Article 1. Objecte i fins
1. L'objecte d'aquest decret és la declaració del Parc Natural de les gorges del Cabriol, i s'estableix per a aquest un règim especial de protecció, d'acord amb el que estableix la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
Aquest règim especial està d'acord amb el marc normatiu i d'ordenació establit en el Decret 24/2005, de 4 de febrer, del Consell de la Generalitat, pel qual es va aprovar el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de les gorges del Cabriol.
2. El règim de protecció que s'aplica al Parc Natural de les gorges del Cabriol té les següents finalitats:
a) Protegir i conservar el patrimoni natural de l'entorn del riu Cabriol, fomentant la regeneració i la restauració de les àrees o elements més afectats per processos de degradació, i promovent la gestió racional dels recursos en el marc d'una estratègia global d'avanç cap al desenvolupament sostenible.
b) Protegir i conservar el patrimoni cultural associat a la presència del riu, amb especial atenció als elements arqueològics, arquitectònics i etnològics, i a aquells trets, estructures o béns que resulten del poblament rural del riu en els últims segles.
c) Corregir i minimitzar, en la mesura que siga possible, els impactes que l'activitat humana ocasiona, o pot ocasionar, sobre la biodiversitat i els recursos naturals i culturals del riu Cabriol.
d) Regular específicament els usos, aprofitaments i activitats en relació amb la conservació activa d'aquests recursos, evitant aquelles actuacions que resulten perjudicials per als valors de l'entorn del riu Cabriol.
e) Promoure mesures directes per a la conservació, la regeneració, la millora, la difusió i la posada en valor dels elements i conjunts d'interés natural i cultural.
f) Fomentar i coordinar programes d'actuació en matèria d'ús públic i privat dels recursos naturals i culturals, incloent l'estudi, l'aprofitament sostenible, la investigació aplicada, l'ensenyament i el gaudi ordenat d'aquests.
g) Potenciar la pràctica dels esports de muntanya i d'aventura, en especial l'escalada clàssica, la marxa i el senderisme; mantenint els continguts tradicionals d'aquests, que el temps ha demostrat molt respectuosos amb la conservació del medi i dels seus valors naturals.
h) Facilitar i fomentar la participació de municipis, propietaris, usuaris i col·lectius socials en la gestió de l'espai protegit i en el disseny d'estratègies d'actuació específiques.
i) Promoure la coordinació i la concurrència d'iniciatives entre l'administració autonòmica, les corporacions locals i la iniciativa privada en les matèries relatives a la gestió del parc.
Article 2. Àmbit territorial
1. L'àmbit territorial del Parc Natural de les gorges del Cabriol és el descrit en els annexos I i II d'aquest decret. Aquesta àrea inclou, parcialment, els termes municipals de Requena, Venta del Moro i Villargordo del Cabriol.
2. A l'efecte del que disposa l'article 29 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, l'àrea d'esmorteïment d'impactes del Parc Natural de les gorges del Cabriol coincideix amb la categoria d'ordenació “zona d'esmorteïment” del vigent Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de les gorges del Cabriol. La regulació d'usos i activitats vigent en aquesta àrea serà l'especificada en l'esmentat pla per a la “zona d'esmorteïment”.
Article 3. Règim de protecció
El règim de protecció establit en aquest decret s'estén a tot l'àmbit territorial del parc natural referit en l'article anterior.
Els usos i aprofitaments del sòl i dels restants recursos naturals de l'entorn del riu Cabriol, com també les activitats econòmiques i socials que s'hi vinculen, han de realitzar-se d'acord amb les normes i amb les directrius d'ordenació i gestió que conté el Decret 24/2005, de 4 de febrer, del Consell de la Generalitat, pel qual se va aprovar el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de les gorges del Cabriol.
Article 4. Règim de gestió
D'acord amb el que estableix l'article 48 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, s'atribueix la gestió del Parc Natural de les gorges del Cabriol a la conselleria competent en matèria de medi ambient, per mitjà de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals protegits.
Article 5. Pla Rector d'Ús i Gestió
La conselleria competent en matèria de medi ambient confeccionarà un Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural de les gorges del Cabriol. Aquest pla, d'acord amb el que estableixen els articles 37 a 41 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, constituirà el marc dins del qual s'hauran d'executar les activitats directament relacionades amb la gestió del parc natural.
El Pla Rector d'Ús i Gestió desenvoluparà les normes generals contingudes en aquest decret, com també, específicament, les determinacions, les directrius i els programes d'actuació definits en el Decret 24/2005, de 4 de febrer, del Consell de la Generalitat, pel qual es va aprovar el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de les gorges del Cabriol.
Article 6. Junta Rectora
1. Es crea la Junta Rectora del Parc Natural de les gorges del Cabriol, com a òrgan col·legiat, col·laborador i consultiu de la conselleria competent en matèria de medi ambient en la gestió del parc natural. La Junta Rectora té el caràcter d'òrgan consultiu, representatiu i canalitzador de la participació i les iniciatives de la propietat, les distintes administracions i els col·lectius públics i privats directament relacionats amb els objectius del parc, en els àmbits administratiu, econòmic, social i cultural.
2. En particular, la Junta Rectora ha de ser oïda per a l'adopció de les decisions següents:
a) Aprovació del pressupost de gestió del parc natural.
b) Aprovació, modificació i revisió dels instruments d'ordenació del parc natural.
c) Aprovació del programa anual de gestió del parc natural.
d) Emissió d'aquells informes preceptius sobre plànols, projectes o normes per als quals es preveja expressament la participació de l'òrgan col·legiat, com també d'aquells informes que els sol·liciten sobre qualsevol aspecte que afecte directament o indirectament l'àmbit del parc natural.
e) Proposta i, si és el cas, seguiment d'actuacions i iniciatives que tendeixen a la consecució dels fins del parc natural, incloent els de difusió i informació dels valors de l'espai natural protegit, com també de formació i educació ambiental.
f) Aprovació d'una memòria anual d'activitats i resultats, proposant les mesures necessàries per a millorar la gestió.
3. President nat de la Junta Rectora:
D'acord amb el Decret 264/2004, de 3 de desembre, del Consell de la Generalitat, pel qual es modifica la composició de les Juntes Rectores dels Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana, el conseller competent en matèria de medi ambient serà president nat de la Junta Rectora. Quan assistisca a les reunions exercirà la presidència de la sessió amb veu i vot, fins i tot diriment, i tindrà tots els drets i les obligacions que puguen correspondre a qualsevol membre de la Junta.
4. President de la Junta Rectora:
a) El president de la Junta Rectora serà nomenat pel Consell de la Generalitat, a proposta del conseller competent en matèria de medi ambient, i aquest nomenament podrà recaure en un membre de la mateixa Junta.
b) En absència del president nat, les funcions d'aquest durant les sessions, inclòs el caràcter diriment del vot, són assumides pel president.
5. La Junta Rectora del Parc Natural de les gorges del Cabriol es compondrà dels membres següents:
a) El conseller competent en matèria de medi ambient, en la seua condicció de presdient nat de la Junta Rectora.
b) El president de la Junta Rectora.
c) El director conservador del parc natural, que actuarà com a secretari.
d) Un representant de la Conselleria de Territori i Habitatge.
e) Un representant de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport.
f) Un representant de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació.
g) Un representant de la Conselleria d'Infraestructures i Transport.
h) Un representant de la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques.
i) Un representant de la Conselleria de Turisme.
j) Un representant de la Diputació Provincial de València.
k) Un representant de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
l) Un representant de cadascun dels Ajuntaments de Requena, Venta del Moro i Villargordo del Cabriol, designats pels plens respectius.
m) Un representant del grup d'acció local Tierras del Interior, designat per aquesta entitat.
n) Un representant de les universitats de la Comunitat Valenciana, designat per la universitat que corresponga. La conselleria competent en medi ambient establirà un torn bianual de representació d'aquestes entitats acadèmiques.
o) Un representant, amb caràcter rotatori bianual, de les societats de caçadors dels municipis del parc natural, elegit per aquestes entitats de comú.
p) Un representant, amb caràcter rotatori bianual, de les entitats de conservació de la naturalesa dels municipis del parc natural, elegit per aquestes entitats de comú acord.
q) Un representant de la Federació d'esports de muntanya i escalada de la Comunitat Valenciana, elegit per aquesta entitat.
r) Un representant de les empreses relacionades amb l'aprofitament turístic del medi natural, en l'àmbit territorial de l'espai protegit, elegit per les associacions empresarials especialitzades que operen en la zona, de comú acord..
s) Un representant, amb caràcter rotatori bianual, de les entitats de defensa del patrimoni cultural que efectuen activitats en la zona, elegit per les dites entitats de comú acord.
t) Cinc representants d'associacions de propietaris de terrenys o drets forestals, agrícoles o ramaders amb interessos en el parc natural, elegits per aquestes entitats de comú acord.
u) Dos representants de les associacions d'agricultors que operen en els municipis afectats territorialment pel parc natural, elegits per aquestes entitats de comú acord.
6. La durada del mandat de les persones que tinguen la representació dels organismes i entitats indicats en les lletres l) a r) de l'apartat 5 anterior serà establerta pel respectius organismes i entitats.
7. Per al correcte compliment de les comeses de la Junta Rectora, podran constituir-se en el si d'aquesta les comissions que siguen necessàries. Amb caràcter permanent o temporal, i per delegació expressa de la Junta, a la qual hauran de donar compte de les seues activitats, les comissions podran exercir funcions d'informe, proposta, assessorament i seguiment d'àmbits concrets de la gestió del parc natural.
8. El funcionament intern de la Junta Rectora es regirà per un reglament de funcionament que aprovarà la mateixa Junta, la proposta del qual la redactarà el secretari.
Article 7. Director conservador del parc natural
1. El conseller competent en matèria de madi ambient, per a una adequada administració i gestió de l'espai protegit, designarà un director conservador del Parc Natural de les gorges del Cabriol.
2. El director conservador, el qual dependrà de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals protegits, exercirà les funcions següents:
a) Adoptar les decisions relatives a la gestió del parc natural que no hagen sigut expressament reservades a altres òrgans, incloses totes aquelles que deriven del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de les gorges del Cabriol i aquelles que s'establisquen en el Pla Rector d'Ús i Gestió que es formule per al parc.
b) Exercir la direcció tècnica i la coordinació del personal assignat al parc natural, com també de les seues instal·lacions i equipaments, per al funcionament de l'espai.
c) Elaborar la proposta de pressupostos, la proposta de programa de gestió i la proposta de memòria anual d'activitats.
d) Exercir la representació ordinària del parc natural davant dels col·lectius ciutadans i les entitats públiques i privades rellevants a l'efecte d'assegurar la participació pública en la gestió de l'espai, com també davant de les instàncies tècniques, científiques i de coordinació i cooperació administrativa que corresponguen.
e) Emetre els informes exigits per la legislació o els instruments d'ordenació del parc.
f) Emetre els informes que sol·licite la conselleria competent en matèria de medi ambient en aquells procediments promoguts per l'administració o particulars que afecten el parc natural.
Article 8. Finançament del parc natural
1. El Consell de la Generalitat, a fi d'atendre les despeses generals de funcionament del parc natural i les inversions necessàries en aquest, habilitarà els crèdits oportuns, sense perjudici d'eventuals aportacions materials d'altres entitats públiques o privades interessades a col·laborar amb la conselleria competent en matèria de medi ambient en la gestió de l'espai protegit.
2. A fi de promoure i canalitzar les aportacions dirigides a la consecució dels objectius del parc i a la conservació i difusió dels seus valors, la conselleria competent en matèria de medi ambient pot promoure la constitució d'un organisme de foment, amb la forma legal que es considere més oportuna, i amb la participació de totes les instàncies públiques i privades interessades.
Article 9. Règim d'infraccions i sancions
El règim sancionador en l'àmbit del Parc Natural de les gorges del Cabriol serà l'establit pels articles 52 a 60 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Execució i desenvolupament
Es faculta el conseller competent en matèria de medi ambient perquè, en l'àmbit de les seues competències, dicte les disposicions necessàries per a l'execució i el desenvolupament d'aquest decret.
Segona. Pla Rector d'Ús i Gestió
D'acord amb l'article 41.4 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, el Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural de les gorges del Cabriol s'aprovarà en el termini màxim de dos anys des de l'entrada en vigor d'aquest decret.
Tercera. Entrada en vigor
Aquest decret entrarà en vigor el mateix dia de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 17 de juny de 2005
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller de Territori i Habitatge,
RAFAEL BLASCO CASTANY
ANNEX I
Delimitació del parc natural de les gorges del cabriel
La delimitació del Parc Natural de les gorges del Cabriol es descriu partint del punt d'intersecció dels termes municipals de Villargordo del Cabriol i Venta del Moro, en la transversal del riu Cabriol. Des d'aquest punt, en el sentit contrari a les agulles del rellotge:
– Avança coincidint amb el límit de terme municipal de Venta del Moro i després de Requena, fins que, després de separar-se del llit del riu Cabriol, abans d'arribar a la intersecció amb el límit de terme de Cofrentes, la línia de terme intersecta amb el camí ramader denominat Balsa de Ves.
– Pren aquest camí ramader en direcció a Casas del Río, deixant a mà esquerra el pic de la Umbría del Moro, fins a arribar a la intersecció de la carretera CV-442
– Des d'ací pren la carretera CV-442 en direcció a Requena. Segueix el seu traçat travessant el barranc del Muchacho fins quasi arribar al km 3 de l'esmentada carretera, que pràcticament coincideix amb la zona denominada Fuente del Hornillo, que es troba en l'extrem més oriental de la forest pública V1080 denominada El Hornillo-Chapudilla.
– En aquest punt continua cap a l'esquerra seguint el límit nord de les forests públiques V1080, V1044, (denominada El Ciscar i La Matachosa la qual també és una forest d'utilitat pública (V148)), i V1078 denominada Casas del Doctor.
– En arribar al final del límit nord d'aquesta forests, intersecta amb el barranc de Los Morenos i gira a la dreta seguint el seu curs fins a Los Bojes, en aquest punt coincideix amb el camí ramader Assagador Reial de l'Hortolà.
– Pren el traçat del camí ramader a mà esquerra fins a la intersecció amb la carretera CV-443.
– Segueix per aquesta carretera en direcció Penén de Albosa, fins que uns 200 metres després de travessar el nucli urbà de Penén de Albosa, pren una pista forestal a mà dreta.
– Segueix aquesta pista, i pren la primera desviació a la dreta, i contínua el seu traçat durant aproximadament 2 quilòmetres. En aquest punt, ja a la rodalia del límit de la forest d'UP V-1084, ix un xicotet camí a mà esquerra, que pren durant uns 60 metres, fins a intersectar amb el límit de la forest d'UP esmentada.
– Segueix el traçat del límit de la forest d'UP V-1084 Ganaciendas, cap al nord i arriba en l'extrem més occidental a la intersecció amb la carretera N-322, deixant enrere i a mà dreta el alt de Cabeza del Fraile. Contínua pel límit de la forest, que a partir d'aquest punt coincideix amb l'antic traçat de la carretera N-322, fins a arribar a un punt del límit de la forest situat uns 60 metres al sud del punt de coordenades UTM 643.411, 4.362.998, on coincideixen el límit de la forest, i els traçats antic i actual de la N-322, on naix una pista forestal a mà dreta.
– Continua pel traçat principal d'aquesta pista, menyspreant els múltiples camins que naixen a dreta i esquerra, durant aproximadament 3'3 quilòmetres. En el punt de coordenades UTM 641.912, 4.364.170, el camí principal es bifurca en dues pistes, una direcció O i una altra NE. Segueix aquesta última fins a arribar, a uns 1'5 quilòmetres de la bifurcació, a un encreuament de quatre camins.
– En aquest encreuament pren la via de l'esquerra denominada Camí de Vilarroya, la qual segueix fins a arribar, en el punt de coordenades UTM 642.881, 4.365.769, a una bifurcació en la qual pren la via de l'esquerra, direcció O, vorejant la partida d'El Collado.
– Segueix aquesta pista fins al final del recorregut.
– Des d'ací segueix pel límit d'una massa forestal que queda a mà esquerra, i que limita amb una zona de cultius a mà dreta, fins a arribar al punt de coordenades UTM 641.541, 4.366.073.
– Des d'aquest punt naix una senda que acaba a uns escassos 100 metres de la pista forestal camí de Casas Pradas a Retorno i que a mà dreta s'observa un xicotet turó, seguint aquesta senda fins a la intersecció amb la pista forestal. S'observa que la senda desapareix en els últims 100 metres, se seguirà en línia recta des del final d'aquesta senda, UTM 640.913, 4.366.220, fins a la pista anteriorment citada.
– Continuant per aquesta pista forestal s'arriba a la intersecció amb la carretera CV-459, se segueix aquesta en sentit Casas Pradas fins a arribar a una pista forestal que naix a mà esquerra entre els punts quilomètrics 15 i 16, sota les faldes del Puntal Merino. En aquest punt coincideix amb el límit del PORN.
– Pren aquesta pista fins a arribar al límit de la forest d'utilitat pública V98 Puntal de Los Caracoles.
– Avança seguint el límit d'aquesta forest, en direcció NO, fins que aquest límit intersecta amb la carretera CV-458.
– Continua per aquesta carretera en direcció a Casas de Moya fins que, passats uns 200 metres del PK 6, pren a mà esquerra un camí denominat camí de Casas de Moya a Villargordo, deixant a mà esquerra un repetidor de telefònica.
– Segueix el camí en direcció a Villargordo del Cabriol fins a la intersecció amb el camí de la Casilla del Cura, que pren a mà esquerra, i passa una masia al costat del camí, fins a arribar a una segona masia, des d'on ix una pista a mà esquerra en direcció S, que intersecta amb el límit de la forest d'utilitat pública V97 El Pinarazo.
– Continua per aquesta pista fins a la intersecció amb la forest d'UP V97. Des d'aquest punt avança seguint el límit de la forest en direcció NO, fins a la intersecció amb el límit del terme municipal de Villargordo del Cabriol. Aquest punt coincideix amb la intersecció entre la forest d'UP V97, la línia de límit de terme municipal entre Villargordo del Cabriol i Venta del Moro i la forest d'UP V99 Peñas Blancas.
– Des d'ací segueix el límit de la forest V99 en direcció N, deixant a mà esquerra un xicotet turó i just darrere d'aquest l'Alt de Moluengo, fins a arribar al punt de coordenades UTM 634.202, 4.373.050, on pren durant escassos metres el traçat d'un camí que arriba fins un encreuament de tres camins en el punt de coordenades UTM 634.188, 4.373.150, on torna a prendre el límit de la forest d'UP V99, a l'altura d'un xicoteta sitja quadrada.
– En aquest punt el límit descrit deixa de coincidir amb el límit del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals. Segueix el límit de la forest pública fins a intersectar amb la vora exterior de la carretera N-III. Seguint aquesta vora en sentit oest, contínua el límit fins a la intersecció amb la línia de terme municipal de Villargordo del Cabriol i la província de Conca, coincidint amb el centre de la presa de Contreras.

linea
Mapa web