diari

LLEI 4/2005, de 17 de juny, de la Generalitat, de Salut Pública de la Comunitat Valenciana. [2005/7332]

(DOGV núm. 5034 de 23.06.2005) Ref. Base de dades 3437/2005

LLEI 4/2005, de 17 de juny, de la Generalitat, de Salut Pública de la Comunitat Valenciana. [2005/7332]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans que les Corts Valencianes han aprovat, i jo, d'acord amb el que establixen la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, en nom del Rei, promulgue la llei següent:
PREÀMBUL
I
El dret a la protecció de la salut està reconegut en l'article 43 de la Constitució Espanyola, article que correlativament imposa als poders públics el deure d'organitzar i tutelar la salut pública a través de les mesures preventives i de les prestacions i servicis necessaris.
La salut constituïx, per tant, un dret essencial de la dignitat de la persona i, com a tal, només a través de la seua satisfacció individual i col·lectiva pot materialitzar-se la igualtat substancial entre els individus i els grups, que la societat i la Constitució Espanyola demanen.
A l'efecte d'esta llei, es definix la salut pública com l'esforç organitzat per la societat per a protegir i promoure la salut de les persones i per a previndre la malaltia per mitjà d'accions col·lectives. Este concepte és el resultat de l'evolució històrica de la sanitat, que s'ha anat desenvolupant i modificant per a dotar la comunitat del màxim nivell de salut.
La salut pública actual té a Espanya els seus orígens en la Instrucció General de Sanitat, aprovada pel Reial Decret de 12 de gener de 1904, que va concretar en l'àmbit jurídic la figura de l'inspector de sanitat en els seus tres nivells territorials: general, provincial i municipal.
La inspecció sanitària tenia entre les seues obligacions vigilar l'estat de la salut de la població per mitjà de la vigilància i la profilaxi de les malalties infeccioses, la salubritat urbana, la higiene alimentària, el control de les vacunacions i l'elaboració de les estadístiques sanitàries. Una fita essencial per a la dotació de professionals adequats a les noves activitats sanitàries va ser la creació, mitjançant un Reial Decret de 9 de desembre de 1924, de l'Escola Nacional de Sanitat.
Poc després, per a l'ordenació dels diferents àmbits territorials de la sanitat, es van promulgar el Reglament de Sanitat Municipal, per mitjà del Reial Decret Llei de 9 de febrer de 1925, que crea el Cos d'Inspectors Municipals de Sanitat, i el Reglament de Sanitat Provincial, aprovat pel Reial Decret Llei de 20 d'octubre de 1925, que va originar els Instituts Provincials d'Higiene. Tot això emmarca l'etapa de consolidació de la sanitat espanyola moderna.
El 25 de novembre de 1944 es va promulgar la Llei de Bases de Sanitat Nacional, l'aplicació de la qual, més enllà de les seues innovacions i limitacions, es va trobar amb la progressiva creació d'un sistema assistencial, l'Assegurança Obligatòria de Malaltia, sorgit de la Llei de 14 de desembre de 1942. Amb el desenrotllament dels sistemes de protecció social que garantixen progressivament l'accés a servicis sanitaris per al conjunt de la població, el protagonisme sanitari es va anar desplaçant cap a una acció més assistencial, amb predomini del model curatiu i individual basat en l'atenció mèdica al ciutadà malalt.
Amb les grans línies que traça la Constitució Espanyola de 1978, i que han sigut desplegades en la Llei 14/1986, de 25 d'abril, General de Sanitat, s'inicia l'última reforma del sistema sanitari espanyol, amb una importància creixent de l'atenció primària com a eix del Sistema Nacional de Salut, que inclou nombroses activitats preventives en els servicis d'atenció primària.
La present llei s'adequa al model del Sistema Nacional de Salut i, en concret, al que disposa la Llei 16/2003, de 28 de maig, de Cohesió i Qualitat del Sistema Nacional de Salut, l'article 11 de la qual conté les prestacions de salut pública, i que es referix a la salut pública en el capítol VIII.
Quant a la Generalitat, hem de ressenyar els antecedents amb posterioritat al procés de transferència de les competències en matèria de sanitat. La referència legal més immediata és el Decret 42/1986, de 21 de març, del Consell de la Generalitat, pel qual es definix i estructura l'atenció primària de la salut a la Comunitat Valenciana. En esta norma es van crear els centres de salut comunitària i se'n van delimitar les funcions, cosa que representà un pas important en la consolidació d'un model de salut pública, d'acord amb la Llei General de Sanitat, i que ha sigut el germen de l'actual estructura descentralitzada de salut pública.
Un marc normatiu propi de gran importància és la Llei 3/2003, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'Ordenació Sanitària de la Comunitat Valenciana, en la qual s'establix l'organització dels servicis sanitaris públics, alhora que es definix el Pla de Salut de la Comunitat Valenciana com l'instrument estratègic de planificació i programació del sistema sanitari valencià, i és l'expressió de la política de salut de la Comunitat Valenciana que, lògicament, determinarà l'actuació en salut pública.
D'altra banda cal tindre present, a l'hora d'establir unes bases de futur en la gestió i acció de la salut pública, el marc i directrius definits en la Comunitat Europea. El Tractat de la Unió Europea va donar un important impuls a la salut pública en introduir en el Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea un article específic, l'article 129, hui article 152 després de la redacció donada pel Tractat d'Amsterdam, dedicat a la salut pública. Sobre la base d'esta política, s'han publicat diverses Decisions adoptades pel Parlament Europeu que han configurat programes de salut pública per a diferents períodes i que, per tant, constituïxen un referent de gran importància per a establir la política en salut pública de la Comunitat Valenciana.
La salut pública concentra la seua activitat en la vigilància, planificació, prevenció i protecció de la salut. Per a tot això, ha d'orientar l'acció en dos grans àrees. D'una part, dotar-se d'un sistema d'informació, vinculat a la identificació de les necessitats, la planificació i l'avaluació dels servicis des d'una perspectiva de salut i la detecció de segments de població mal coberts o sense accés real als servicis, permetent que la informació siga la base de la correcta presa de decisions. D'una altra part, desenrotllar les intervencions en l'àmbit comunitari, vinculades a la prestació de servicis o al desenrotllament de programes que poden realitzar-se directament des dels servicis de salut pública, des d'altres estructures o per mitjà d'una combinació d'ambdós opcions.
Esta llei té present que la promoció de la salut és una estratègia fonamental per a guanyar salut, tenint en compte que els factors transnacionals, el comerç internacional, les tecnologies de comunicació i la diversitat cultural són els nous reptes a què cal donar resposta i que afecten el conjunt de l'acció en salut pública. Tot això a causa de la creixent orientació cap als resultats de salut, que confirmen la prioritat donada a la inversió en els determinants de la salut potencialment modificables.
II
Enquadrada la competència de la Generalitat en l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, articles 31 i 38, així com en l'article 58 que permet a la Generalitat constituir entitats i organismes i crear un sector públic propi, i en la Llei 14/1986, de 25 d'abril, General de Sanitat, la present llei configura un nou marc per a l'exercici de la salut pública, en un intent de donar la resposta més eficient possible a les necessitats que es plantegen i al context que s'ha descrit, per mitjà de les noves estructures de gestió en salut pública.
El títol I inclou l'objecte de la llei i definix el concepte de salut pública.
En el títol II s'exposa la Cartera de Servicis de Salut Pública. Des del punt de vista de la gestió sanitària, i amb l'objectiu de fer clars els servicis que s'oferixen a la població, és necessari definir l'oferta de servicis de salut pública. Una qüestió que adquirirà gran transcendència és la incorporació i el desenrotllament de la sanitat ambiental a l'àmbit sanitari valencià, cosa que, junt amb les competències ja assumides, comportarà una actuació més eficaç en salut pública.
La Cartera de Servicis de Salut Pública comporta establir les obligacions de les distintes entitats proveïdores de servicis, normalitzar les seues activitats i facilitar la seua avaluació. En definitiva, comporta l'expressió de la salut pública al servici del ciutadà, així com la millora clara de la gestió en un entorn d'equitat.
En el títol III es delimiten les competències en salut pública de l'administració autonòmica i dels ajuntaments, d'acord al marc legal vigent. Tot això basat en un context de cooperació interadministrativa per a la millor delimitació dels àmbits de responsabilitat que suposen, en definitiva, la creació d'espais de col·laboració.
El títol IV proposa, amb la creació de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública, una major implicació institucional, especialment amb l'administració local, la creació de mecanismes de participació i coordinació, una resposta més eficient davant de les distintes situacions que es generen i un marc que permeta la millor gestió dels recursos humans i materials.
Es crea així mateix una Oficina d'Informació i Comunicació en Salut Pública, amb la finalitat d'obtindre un major rendiment en el tractament de la informació normalitzada, així com adaptar els seus mecanismes davant de l'aparició de les possibles crisis que generen alts nivells de preocupació en la població.
En el títol V es crea l'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària.
El desenrotllament sociocultural i econòmic de la Comunitat Valenciana ha comportat un augment considerable de les exigències dins del camp de la higiene alimentària i la salut ambiental, que es configuren com a àrees de caràcter intersectorial cada vegada més importants i progressivament més diferenciades del sistema sanitari assistencial. Els principis continguts en el Llibre Blanc sobre Seguretat Alimentària, publicat arran de la proposta de la Comissió Europea de 1999, aconsellen un tractament organitzatiu singular en esta matèria, que cristal·litza amb la creació de l'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària. Esta entitat, amb personalitat jurídica pròpia, ha d'unir esforços sota una triple perspectiva d'avaluació, gestió i comunicació de riscos. En definitiva, es pretén reforçar l'estructura que sustenta el Pla de Seguretat Alimentària.
En el títol VI es crea el Centre Superior d'Investigació en Salut Pública, per a donar resposta a la necessitat d'aprofundir en determinades parcel·les del coneixement científic en l'ampli àmbit de la salut pública. Al seu torn, suposarà una major capacitat tecnològica i una relació directa amb les línies internacionals d'investigació en els aspectes relacionats amb la salut pública. Es definix el seu marc de funcionament amb una clara vinculació a l'administració Sanitària i es pretén que la investigació s'oriente a necessitats percebudes pels professionals en les activitats que es duguen a terme. Al seu torn, és imprescindible una interrelació amb altres estructures que s'aproximen a les diferents parcel·les d'investigació, com és el cas de les universitats, i comptant amb la necessària implicació del sector empresarial.
En el títol VII es fa referència al desenrotllament i manteniment d'un Sistema d'Informació en Salut Pública. En este sistema adquirixen una gran rellevància les obligacions dels professionals sanitaris, així com les responsabilitats de les diferents institucions que puguen aportar distints nivells d'informació. És important donar resposta a la necessitat de disposar d'un sistema d'informació per al suport de la decisió vinculat als nivells d'intervenció sobre la població. La col·laboració en diversos àmbits assistencials augmentarà la capacitat de resposta ràpida davant de riscos per a la salut, permetrà definir les estratègies d'intervenció, obtindre un major rendiment de la informació, així com, davant de determinades situacions, aconseguir una participació dels recursos existents amb un guany evident en l'eficiència de l'organització.
En el títol VIII s'aborda una de les principals garanties amb què ha de comptar qualsevol societat per a garantir la protecció de la salut. La immediatesa d'una resposta davant de situacions excepcionals motiva l'adopció de decisions actuant sota el principi de precaució. Per esta raó, i reconeixent el nivell de responsabilitat de l'exercici de l'autoritat sanitària, s'especifiquen les seues prerrogatives d'intervenció i s'aclarixen les mesures que es poden adoptar tant de respecte a establiments i empreses com davant d'individus o grups de persones, en cas de perill per a la salut, d'acord amb el que disposa la Llei Orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de Mesures Especials en Matèria de Salut Pública, i en la Llei 14/1986, de 25 d'abril, General de Sanitat.
Finalment, en el títol IX es reunixen totes les infraccions en matèria de salut pública que es troben disperses en diversos marcs normatius i s'establixen les sancions i els òrgans competents per a la imposar-les tant en l'àmbit local com autonòmic.
TÍTOL I
Disposicions generals
Article 1. Objecte i àmbit d'aplicació
La present llei regula les actuacions en matèria de salut pública que es facen en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana i propicia la coordinació i cooperació dels diversos organismes i administracions públiques en els àmbits competencials respectius.
Article 2. Definició de salut pública
Hom entén per salut pública, pel que fa a esta llei, l'esforç organitzat per la societat per a protegir i promoure la salut de les persones i per a previndre la malaltia per mitjà d'accions col·lectives.
Article 3. Funcions essencials de salut pública
Són funcions essencials de salut pública:
a) Valorar les necessitats de salut de la població, cosa que significa comprendre i mesurar els determinants de la salut i del benestar de la població en el seu context social, polític i ecològic.
b) Desenrotllar les polítiques de salut, amb la qual cosa es contribuïx a la construcció de respostes socials per a mantindre, protegir i promoure la salut.
c) Garantir la prestació de servicis de salut pública amb criteris d'eficiència, sostenibilitat, subsidiarietat, equitat i paritat en les polítiques, programes i servicis per a la salut pública, tot això en el marc de la garantia de prestació de servicis sanitaris a la població, establida en la Llei 3/2003, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'Ordenació Sanitària de la Comunitat Valenciana.
Article 4. Activitats bàsiques de salut pública
Són activitats bàsiques de salut pública:
a) Analitzar la situació de salut de la comunitat.
b) Descriure i analitzar l'associació dels factors de risc i els problemes de salut.
c) Previndre i controlar les malalties i les situacions d'emergència sanitària.
d) Contribuir a definir l'ordenació del sistema de salut.
e) Fomentar la defensa de la salut en les polítiques intersectorials.
f) Contribuir a dissenyar i posar en marxa programes i intervencions sanitàries.
g) Fomentar la participació social i enfortir el grau de control dels ciutadans sobre la seua salut.
h) Gestionar i avaluar servicis i programes sanitaris en l'àmbit de la salut pública.
i) Fer inspeccions i auditories en l'àmbit de la salut pública.
j) Elaborar guies i protocols d'actuació en salut pública per a oferir informació útil i fiable.
Article 5. Autoritat sanitària
En el marc del que disposa esta llei i d'acord amb la Llei Orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de Mesures Especials en Matèria de Salut Pública, la Llei 14/1986, de 25 d'abril, General de Sanitat, i la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, tenen el caràcter d'autoritat sanitària el Consell de la Generalitat, el conseller de Sanitat, el director executiu de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública, els alcaldes i la resta d'òrgans administratius de la conselleria amb competències en matèria sanitària d'acord amb el que establisquen, si és el cas, les normes de desconcentració o delegació de funcions, en els seus àmbits competencials. Així mateix tenen el caràcter d'agents de l'autoritat sanitària els funcionaris sanitaris de salut pública en l'exercici estricte de les seues funcions.
TÍTOL II
Cartera de servicis de salut pública
Article 6. Definició de la Cartera de Servicis de Salut Pública
1. Quant a esta llei, hom entén com a Cartera de Servicis de Salut Pública el conjunt de tècniques, tecnologies o procediments per mitjà dels quals es fan efectives les prestacions de salut pública a què té dret tota la població de la Comunitat Valenciana.
2. La Cartera de Servicis de Salut Pública, com a manifestació del compromís públic del Consell de la Generalitat amb la societat, serà dinàmica, i s'adaptarà de forma continuada als nous problemes i necessitats de salut. La Cartera de Servicis de Salut Pública l'elaborarà la Conselleria de Sanitat, ha de ser aprovada per mitjà d'un decret pel Consell de la Generalitat, i ha d'incloure almenys la Cartera de Servicis de Salut Pública del Sistema Nacional de Salut, sense detriment de les competències que, amb caràcter exclusiu, corresponguen a l'Estat.
Article 7. Línies estratègiques
Les prestacions de salut pública que es facen efectives per mitjà de la Cartera de Servicis responen a les línies estratègiques següents:
a) Promoció i educació per a la salut.
b) Prevenció de la malaltia.
c) Seguretat alimentària.
d) Salut laboral.
e) Sanitat ambiental.
f) Informació en salut pública.
g) Vigilància en salut pública.
h) Laboratoris de salut pública.
i) Investigació.
j) Formació.
Article 8. Característiques
1. La Cartera de Servicis de Salut Pública serà definida de forma detallada, amb indicació precisa de les estructures sanitàries o socials que hagen de portar-la a cap i amb els sistemes d'acreditació, informació i registre normalitzat que en permeten l'avaluació contínua i descentralitzada.
2. En tot cas, els programes de promoció de la salut, educació per a la salut i prevenció de la malaltia de base o actuació individual es proveiran pels servicis sanitaris assistencials, mentre que els de base poblacional ho seran pels servicis de salut pública. Tot això sense perjudici de les actuacions de caràcter individual que puguen fer els funcionaris sanitaris de salut pública, en l'exercici de la seua activitat, especialment en l'activitat d'inspecció.
TÍTOL III
Competències de les administracions públiques
CAPÍTOL I
Competències de la Generalitat
Article 9. Competències de la Conselleria de Sanitat
1. Les competències de la Generalitat en matèria de salut pública s'exercixen a través de la Conselleria de Sanitat, a la qual correspon planificar tots els servicis en matèria de salut pública, disposar la creació dels òrgans administratius necessaris, la seua forma d'integració en l'administració sanitària i la seua dependència jeràrquica, proposar la creació de les personificacions instrumentals necessàries i establir les normes per a exercir la coordinació de les entitats i institucions que tinguen atribuïdes competències.
2. Les competències de la Conselleria de Sanitat són les següents:
a) Elevar al Consell de la Generalitat, perquè l'aprove, la proposta del Pla de Salut de la Comunitat Valenciana, el seu seguiment i avaluació.
b) La creació, aplicació i explotació d'un sistema d'informació en salut que permeta conéixer i actuar sobre l'estat de salut de la població, els factors de risc que hi incidisquen i les desigualtats en salut.
c) La vigilància i intervenció davant de zoonosis, brots epidèmics i situacions de risc, com també davant de malalties prevalents, emergents i reemergents.
d) Promoure hàbits de vida saludable entre la població, amb atenció específica als grups socials més vulnerables.
e) La vigilància i el control de les actuacions relacionades amb la salut de la població treballadora.
f) La vigilància i el control sanitari en matèria de productes químics i biocides.
g) L'atenció al medi ambient quant a la possible repercussió sobre la salut humana, sense perjudici de les competències d'altres conselleries i administracions públiques. A estos efectes li corresponen, entre altres:
– La vigilància sanitària de la qualitat de les aigües potables de consum públic, i també de les aigües de bany i recreatives.
– La vigilància sanitària de la contaminació atmosfèrica.
– La vigilància sanitària de la gestió i el tractament dels residus sòlids.
– La vigilància sanitària dels equips de transferència de massa d'aigua en corrents d'aire amb producció d'aerosols.
– La vigilància sanitària de la contaminació acústica, electromagnètica i radioactiva.
h) La vigilància sanitària i el control oficial en la producció, la transformació, l'emmagatzematge, el transport, la manipulació, la comercialització i la venda d'aliments, begudes i productes relacionats directament o indirectament amb l'alimentació, inclosa la seua autorització.
i) Fomentar la formació i la investigació en l'àmbit de la salut pública.
j) Coordinar les actuacions públiques i les privades en matèria de salut pública.
CAPÍTOL II
Competències de les entitats locals
Article 10. Competències dels ajuntaments
Correspon als ajuntaments de la Comunitat Valenciana, sense perjudici de les competències de les altres administracions públiques, la prestació dels servicis mínims obligatoris establits en la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local, i també els previstos en la Llei 14/1986, de 25 d'abril, General de Sanitat, i en l'article 5 de la Llei 3/2003, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'Ordenació Sanitària de la Comunitat Valenciana.
Article 11. Coordinació Generalitat-administració local
1. La Conselleria de Sanitat, a través de la Cartera de Servicis de Salut Pública, establirà les directrius, plans i programes d'actuació en salut pública i coordinarà amb els ajuntaments i diputacions el nivell de responsabilitat i funcions que han d'assumir, de conformitat amb el que establixen els articles 55 i següents de la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local, i en el marc del que preveu la Llei 16/2003, de 28 de maig, de Cohesió i Qualitat del Sistema Nacional de Salut.
2. La coordinació entre l'administració local i la Generalitat en l'àmbit de la salut pública es durà a terme a través dels òrgans previstos en esta llei i sense perjudici de les disposicions establides respecte a això en la Llei 16/2003, de 28 de maig.
TÍTOL IV
Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública
CAPÍTOL I
Disposicions generals
Article 12. Naturalesa
1. Es crea l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública com a organisme autònom de caràcter administratiu de la Generalitat, adscrit a la Conselleria de Sanitat, per al desplegament i execució de les competències de la Generalitat en matèria de salut pública.
2. L'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública té personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'obrar per al compliment dels seus fins.
Article 13. Règim jurídic
1. L'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública es regix per tot el que s'ha preceptuat en la present llei, per les disposicions que es dicten per a desplegar-la i per les altres normes de dret administratiu.
2. Els actes i resolucions dels òrgans de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública són susceptibles dels recursos administratius previstos en la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. Les resolucions i acords dels seus òrgans de govern unipersonals i col·legiats posen, en tot cas, fi a la via administrativa.
3. La contractació de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública es regix per la legislació de contractes de les administracions públiques.
4. Per a la realització de les funcions encomanades, l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública podrà comptar amb la col·laboració d'universitats, cambres de comerç, indústria i navegació, col·legis professionals, organitzacions empresarials, organitzacions sindicals, fundacions, associacions, entitats locals i la resta d'administracions públiques, i subscriurà per a això els acords, convenis, concerts o contractes oportuns.
Article 14. Fins
L'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública té com a finalitat donar una resposta eficient a les necessitats de salut pública de la població i possibilita una permanent adaptació a la realitat, una millor i més àgil gestió dels recursos, una major participació i assumpció de responsabilitats de la resta d'administracions públiques, i una major participació de la societat.
Article 15. Competències de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública
Són competències de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública:
a) La planificació de totes les actuacions en matèria de salut pública a la Comunitat Valenciana.
b) El desplegament i l'execució de les competències en matèria de salut pública de la Conselleria de Sanitat.
c) La coordinació amb els òrgans corresponents de l'administració autonòmica i la cooperació amb les altres administracions públiques, en l'àmbit de la salut pública.
d) La supervisió i l'avaluació de l'actuació dels organismes competents.
e) Establir el marc que permeta millorar la gestió dels recursos humans per mitjà del desplegament de polítiques eficients per a això.
f) Generar, promoure i mantindre el Sistema d'Informació en Salut Pública.
CAPÍTOL II
Estructura de l'Entitat Valenciana
per a l'Acció en Salut Pública
Article 16. Òrgans
1. Són òrgans centrals de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública:
a) El president.
b) El Consell de Govern.
c) El director executiu.
d) L'Oficina d'Informació i Comunicació en Salut Pública.
e) Els òrgans que, si és el cas, determinen els Estatuts de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública.
2. Són òrgans perifèrics de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública:
a) Els directors departamentals.
b) Els consells sectorials de salut pública.
Article 17. President
1. La presidència de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública correspon al conseller de Sanitat.
2. El president de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública, com a òrgan de govern unipersonal, exercix la seua alta direcció i govern, ostenta la direcció de totes les seues dependències i la seua superior representació en les relacions amb entitats públiques o privades, fixa l'orde del dia del Consell de Govern i presidix les seues sessions.
3. El president podrà delegar, amb caràcter temporal o permanent, determinades funcions en el director executiu.
Article 18. Consell de Govern
1. El Consell de Govern és l'òrgan col·legiat de govern de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública.
2. Integren el Consell de Govern el president, el vicepresident i els vocals.
3. El president de l'entitat ho és al seu torn del Consell de Govern.
4. La vicepresidència correspon al director executiu de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública. El vicepresident substituïx el president en cas de vacant, absència o malaltia i exercirà les funcions que este li delegue.
5. Els vocals del Consell de Govern són nomenats i separats pel conseller de Sanitat, el assegura la participació en el consell de les organitzacions representatives d'interessos econòmics, socials i professionals, directament relacionats amb l'activitat pròpia de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública. Estatutàriament es determinarà el nombre, els requisits que hagen de reunir els vocals que integren el consell, el temps de duració del càrrec i el règim de funcionament i la seua organització. En qualsevol cas, es tindrà en compte les conselleries que desenrotllen funcions que permeten una major operativitat i eficàcia en l'acció i investigació de salut.
6. Al Consell de Govern, com a òrgan col·legiat de govern, li correspon fixar les línies d'actuació de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública, d'acord amb les directrius del Consell de la Generalitat. Les seues atribucions seran determinades reglamentàriament.
7. El Consell de Govern podrà delegar, amb caràcter temporal o permanent, determinades funcions en el president i en el director executiu, i conferir apoderaments especials sense limitació de persones.
Article 19. El director executiu
1. El director executiu de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública és nomenat per decret del Consell de la Generalitat, a proposta del conseller de Sanitat, i tindrà el rang de director general.
2. Correspon al director executiu l'execució dels objectius fixats pel Consell de Govern i la gestió ordinària de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública. A més de les funcions que reglamentàriament li corresponguen, exercirà les altres que el Consell de Govern i el president li puguen delegar.
3. El director executiu podrà delegar, amb caràcter permanent o temporal, determinades funcions en el personal de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública, en funció de les seues competències.
Article 20. Oficina d'Informació i Comunicació en Salut Pública
1. Amb dependència directa del director executiu de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública, es crea l'Oficina d'Informació i Comunicació en Salut Pública, com a òrgan central, amb l'objectiu de difondre, a tots els nivells de la societat, la informació general i específica sobre salut pública, que inclou dades estadístiques, informes, estudis i anàlisis, de fomentar la salut i previndre la malaltia per mitjà del coneixement detallat dels problemes de salut, i garantir la igualtat en relació amb la informació sobre salut.
2. Són activitats de l'Oficina d'Informació i Comunicació en Salut Pública:
a) Difusió de la informació sobre la situació de salut de la Comunitat Valenciana, els seus riscos i factors determinants, fent accessible esta informació per mitjà dels avanços tecnològics de la societat de la informació i altres mitjans que es consideren apropiats.
b) Adoptar els mecanismes i les estratègies adequats per a comunicar a la població qualsevol situació que poguera comportar un risc per a la salut i que permeta l'adopció de mesures preventives.
Article 21. Òrgans, servicis i unitats
L'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública comptarà amb els òrgans, servicis i unitats que es determinen en els seus Estatuts, en cada una de les àrees funcionals de gestió, seguretat alimentària, sanitat ambiental, vigilància en salut pública, salut laboral, promoció i educació per a la salut i en qualsevol altra que reglamentàriament es determine.
Article 22. Direccions departamentals
1. En l'àmbit territorial dels departaments de salut previstos en la Llei 3/2003, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'Ordenació Sanitària de la Comunitat Valenciana, l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública exercix les competències d'intervenció i execució a través dels directors departamentals de l'organisme, els quals depenen directament del director executiu i ostenten la màxima autoritat en matèria de salut pública, i també la direcció i la gestió dels centres de salut pública que se'ls adscriguen.
2. Estatutàriament es determinarà el nombre de directors departamentals de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública, que podran tindre adscrits un o més centres de salut pública, i els seus àmbits territorials d'actuació, que podrà comprendre un o més dels departaments de salut previstos en la Llei 3/2003, de 6 de febrer, de la Generalitat.
3. Els centres de salut pública són les institucions sanitàries en què s'ubiquen els equips de salut pública per a executar i intervindre en el seu àmbit territorial en tots els programes de salut pública dissenyats pels òrgans, servicis i unitats de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública.
Article 23. Consells sectorials de salut pública
1. Els consells sectorials de salut pública són els òrgans d'informació i coordinació intersectorial de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública a nivell dels sectors sanitaris a què es referix la Llei 3/2003, de 6 de febrer, de la Generalitat.
2. Els consells sectorials de salut pública estan integrats pel president, el secretari i els vocals.
3. El president serà el director departamental de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública del departament de salut en què estiga integrat el sector sanitari.
4. La secretaria correspon a la persona del centre de salut pública del sector sanitari corresponent, designada pel director departamental de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública.
5. Són vocals en cada un dels consells:
a) El director del departament de salut de l'Agència Valenciana de Salut a què pertanga el sector sanitari.
b) Dos professionals del centre de salut pública adscrit al departament de salut.
c) Tres representants municipals, designats entre els municipis compresos en el sector de salut, per la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.
d) Un representant dels servicis sanitaris assistencials del sector de salut corresponent.
6. Estatutàriament es determinarà la forma de designació dels vocals del consell, la duració del càrrec i règim d'organització i el funcionament.
7. El president podrà ampliar el nombre de vocals quan resulte necessari per al millor funcionament del consell.
CAPÍTOL III
Règim econòmic, pressupostari i comptable
Article 24. Règim econòmic
L'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública disposarà dels següents recursos econòmics per al compliment dels seus fins:
a) Les dotacions corresponents dels pressupostos de la Generalitat.
b) Els ingressos ordinaris i extraordinaris generats per l'exercici de les seues activitats.
c) Els productes i rendes del seu patrimoni.
d) Els crèdits, préstecs, emprèstits i altres operacions que puga concertar.
e) Les subvencions, herències, llegats, donacions i aportacions voluntàries d'entitats o organismes públics i privats, i dels particulars.
f) Els altres ingressos de dret públic o privat que li siguen autoritzats o que pogueren correspondre-li d'acord amb la normativa vigent.
g) Qualssevol altres recursos que li pogueren ser atribuïts.
Article 25. Règim pressupostari i comptable
1. El règim pressupostari, economicofinancer, de comptabilitat, intervenció i de control financer aplicables a l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública és l'establit en el Text Refós de la Llei de la Hisenda Pública de la Generalitat.
2. L'avantprojecte de pressupost, una vegada aprovat pel Consell de Govern de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública, serà remés a la Conselleria de Sanitat perquè l'eleve posteriorment a la conselleria competent en matèria pressupostària, per a la seua integració en els pressupostos de la Generalitat.
CAPÍTOL IV
Règim patrimonial
Article 26. Béns i drets
1. El patrimoni de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública estarà integrat, a més de pels béns i drets propis, pels que li siguen adscrits o cedits per la Generalitat o qualsevol altra administració pública.
2. Tenen la consideració de béns i drets propis tots els que l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública adquirisca o reba per qualsevol títol, així com els productes i rendes d'estos.
3. Els béns i drets que la Generalitat o una altra administració pública adscriga a l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública conserven la seua qualificació jurídica originària i únicament poden ser utilitzats per al compliment dels seus fins. L'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública ostenta, pel que fa a estos béns i drets, totes les prerrogatives i drets que establix la normativa sobre patrimoni, a l'efecte de la seua conservació, administració i defensa.
4. L'adquisició, alienació i gravamen de béns immobles propis requerix un informe favorable de la conselleria competent en matèria d'economia i hisenda i de la Conselleria de Sanitat.
5. Els béns i drets patrimonials propis afectes al compliment de les seues funcions tenen la consideració de domini públic i, per això, gaudixen de les exempcions i bonificacions tributàries que corresponga als béns d'esta naturalesa.
6. L'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública gaudix d'autonomia per a la gestió del seu patrimoni, en els termes que establix la legislació de patrimoni i d'hisenda pública de la Generalitat, que seran d'aplicació per al que no preveu esta llei.
CAPÍTOL V
El personal de l'Entitat Valenciana
per a l'Acció en Salut Pública
Article 27. El personal de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública
1. El personal de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública està integrat per:
a) El personal de la Generalitat que treballa en l'actual Direcció General de Salut Pública.
b) El personal de la Generalitat que treballa en les direccions territorials de Sanitat i que estiga adscrit funcionalment als centres de salut pública.
c) El personal de la Generalitat que treballa en els centres de salut pública.
d) El personal de les Administracions Locals o altres entitats que s'integren en l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública en els termes i condicions previstos, segons corresponga, en la norma de transferència o en els respectius convenis d'integració.
e) El personal que s'incorpore a l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública d'acord amb la legislació aplicable.
2. La Generalitat ha d'aprovar, en l'àmbit de les seues competències i prenent en consideració les peculiaritats del personal de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública, especialment les pròpies dels professionals de salut pública, les normes relatives a la selecció i provisió de places.
3. El personal que treballa en l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública es regix per les disposicions que li siguen aplicables atenent la seua naturalesa funcionarial o laboral.
4. El personal que tinga la condició de funcionari té la consideració jurídica de funcionari d'institucions sanitàries, al servici de la Conselleria de Sanitat, i adscrit a l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública.
Article 28. Carrera professional i retribucions
Reglamentàriament es promourà la carrera professional del personal de salut pública, i s'establirà un sistema de retribucions en funció del compliment d'objectius i que incloga el nivell de responsabilitat, especial dificultat tècnica, dedicació, incompatibilitat, perillositat o penositat de cada lloc de treball de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública.
Article 29. Professionals de la salut pública
1. Pel que fa a esta llei, són professionals de la salut pública els que per la seua formació especialitzada exercixen activitats relacionades directament o indirectament amb la definició de salut pública continguda en esta llei i que treballen en l'administració.
2. Per al desenrotllament adequat de les activitats bàsiques de salut pública descrites en l'article 4, els professionals de la salut pública, en funció de les especificitats del lloc de treball que exercisquen, han de ser capaços de dur a terme totes o algunes de les competències següents:
A) Analitzar la situació de salut de la comunitat:
1. Identificar els factors condicionants de la salut.
2. Interpretar els processos de salut i malaltia en l'àmbit de les poblacions humanes.
3. Recollir, processar i emmagatzemar la informació (demogràfica i sanitària).
4. Valorar la qualitat de la informació.
5. Produir indicadors i índexs sanitaris.
6. Analitzar qualitativament i quantitativament les dades.
7. Analitzar la distribució espacial i temporal de la informació sanitària.
8. Valorar la distribució dels riscos ambientals, biològics i culturals.
9. Valorar les desigualtats en salut.
10. Redactar i comunicar la informació a diverses audiències.
B) Descriure i analitzar l'associació dels factors de risc i els problemes de salut, i l'impacte dels servicis sanitaris:
1. Generar hipòtesis amb base científica.
2. Dissenyar propostes d'investigació apropiades.
3. Manejar les tècniques epidemiològiques i estadístiques apropiades.
4. Dissenyar instruments de mesures i de recollida de dades.
5. Processar i emmagatzemar la informació en bases de dades.
6. Avaluar la qualitat de les dades.
7. Manejar les tècniques d'investigació de servicis i intervencions.
8. Aplicar tècniques d'avaluació econòmica.
9. Sintetitzar els resultats de manera apropiada.
10. Conéixer la literatura pertinent i identificar les fonts d'informació apropiades, incloent cerques bibliogràfiques.
11. Respectar els aspectes ètics de la documentació i la investigació sanitària.
C) Controlar les malalties i les situacions d'emergència sanitària:
1. Verificar l'existència d'una situació d'emergència sanitària.
2. Analitzar les causes d'una situació d'emergència.
3. Conéixer l'eficàcia i la seguretat de les mesures de control disponibles.
4. Conéixer els recursos disponibles, la seua organització i les responsabilitats.
5. Proposar mesures extraordinàries per a la resolució de situacions d'emergència.
6. Aplicar les mesures i els recursos disponibles.
7. Generar confiança i credibilitat.
8. Valorar les potencials reaccions de la comunitat (percepció del risc).
9. Comunicar a la població i als professionals la informació rellevant en una situació de crisi.
D) Contribuir a definir l'ordenació del sistema de salut:
1. Utilitzar la informació sobre els problemes i les necessitats de salut de la població.
2. Establir les prioritats sanitàries d'una població definida.
3. Formular objectius de salut contrastables i mesurables.
4. Conéixer els diferents sistemes de salut.
5. Conéixer la legislació sanitària vigent i els processos d'elaboració de normes.
6. Conéixer els mecanismes d'assignació de recursos sanitaris.
7. Avaluar l'impacte sanitari, econòmic i social de les polítiques de salut, incloses les intersectorials.
8. Conéixer els objectius i les prioritats polítiques en matèria sanitària.
9. Conéixer les polítiques sanitàries europees i dels organismes i de les agències internacionals.
E) Fomentar la defensa de la salut en les polítiques intersectorials:
1. Conéixer els objectius i les prioritats de les polítiques públiques relacionades amb la salut.
2. Conéixer la legislació bàsica mediambiental, laboral, alimentària, agrícola i ramadera, de transport, educativa, etc. relacionada amb la salut.
3. Avaluar l'impacte sanitari de les polítiques públiques.
4. Negociar el paper de la salut en l'elaboració de les polítiques públiques relacionades amb la salut.
5. Mobilitzar i generar opinió pública en defensa de la salut.
F) Contribuir a dissenyar i posar en marxa programes i intervencions sanitàries:
1. Identificar els problemes, les necessitats i les desigualtats de salut de la població.
2. Establir les prioritats sanitàries d'una població definida.
3. Analitzar els beneficis i els perjudicis potencials de les intervencions sanitàries.
4. Conéixer les bases del comportament de les persones i grups.
5. Dissenyar programes d'educació sanitària.
6. Dissenyar programes de vacunació d'àmbit poblacional.
7. Dissenyar programes de protecció davant dels riscos ambientals.
8. Dissenyar programes d'higiene i seguretat alimentària.
9. Dissenyar programes de prevenció secundària d'abast poblacional.
10. Valorar els aspectes ètics de les intervencions sanitàries.
11. Contribuir en el disseny de programes assistencials i sociosanitaris.
12. Contribuir a la intersectorialitat dels programes.
G) Fomentar la participació social i enfortir el grau de control dels ciutadans sobre la seua salut:
1. Preparar i proporcionar informació escrita i verbal a persones i grups de diversa procedència.
2. Facilitar i reforçar la capacitat dels ciutadans sobre la seua salut.
3. Actuar en defensa de la salut dels grups més vulnerables de la societat.
4. Identificar i implicar els líders de la comunitat en la pràctica de la salut pública.
5. Liderar i coordinar equips humans de procedència diversa.
6. Conéixer els mitjans de comunicació com a instrument d'acostament/informació als ciutadans.
H) Gestionar els servicis i els programes sanitaris en l'àmbit de la salut pública:
1. Facilitar l'accessibilitat dels grups vulnerables als servicis de salut.
2. Implantar els programes de salut.
3. Elaborar pressupostos i preparar propostes de finançament.
4. Identificar prioritats de salut en qualsevol situació.
5. Gestionar equips multidisciplinaris i resoldre situacions de conflictes.
I) Avaluar servicis i programes sanitaris en l'àmbit de la salut pública:
1. Avaluar l'eficàcia, l'efectivitat, l'eficiència, la utilitat, la seguretat i l'equitat (territorial, social, ètnica o de gènere) de les intervencions sanitàries.
2. Analitzar la satisfacció de la població, els professionals i els proveïdors dels servicis sanitaris.
3. Utilitzar les mesures d'estructura, de procés i de resultats més apropiades en cada cas, incloent qualitat de vida, satisfacció, acceptació, etc.
4. Saber aplicar els criteris establits per a l'acreditació dels servicis i activitats sanitàries.
J) Fer inspeccions i auditories sanitàries:
1. Conéixer la legislació vigent sobre els riscos per a la salut.
2. Conéixer els mecanismes d'acció dels principals riscos per a la salut.
3. Conéixer les tècniques d'auditories i estar-hi entrenats.
4. Conéixer la legislació aplicable a cada àrea d'activitat sotmés a control sanitari.
5. Proposar o adoptar mesures especials (decomissos, intervencions cautelars, etc.).
6. Proposar i fer accions conduents a millorar la prestació de servicis.
K) Elaborar guies i protocols:
1. Sintetitzar el coneixement actual disponible sobre l'impacte de les intervencions sanitàries d'interés.
2. Conéixer els processos d'elaboració de guies i protocols normalitzats de treball.
3. Adaptar les guies disponibles a entorns concrets.
4. Elaborar mètodes i procediments normalitzats de control.
5. Involucrar els agents més rellevants (associacions professionals, experts, representants professionals, etc.) en l'elaboració i aplicació de les guies i protocols.
TÍTOL V
Seguretat alimentària
CAPÍTOL I
Agència Valenciana de Seguretat Alimentària
Secció 1a
Disposicions generals
Article 30. Naturalesa
1. Es crea l'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària, com a ens públic, dels previstos en l'article 5.2 del Text Refós de la Llei d'Hisenda Pública de la Generalitat.
2. L'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'obrar per al compliment dels seus fins, s'adscriu a la Conselleria de Sanitat, a través de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública.
Article 31. Règim jurídic
1. L'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària es regix pel que preceptua esta llei, pel Text Refós de la Llei d'Hisenda Pública de la Generalitat, pels seus Estatuts, per les normes de dret privat i per la resta de l'ordenament jurídic.
2. En l'exercici de les potestats administratives que tinga atribuïdes, l'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària subjectarà la seua activitat a les normes de dret públic, en especial a la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
3. Els actes i resolucions dels òrgans de l'agència són susceptibles dels recursos administratius previstos en la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. Les resolucions i els acords dels seus òrgans de govern unipersonals i col·legiats exhaurixen, en tot cas, la via administrativa.
4. La contractació de l'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària es regix per les disposicions contingudes en la legislació de contractes de les administracions públiques que se li apliquen i pel dret privat.
Article 32. Fins
L'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària té com a finalitat promoure un alt nivell de seguretat alimentària i protegir la salut de la població valenciana, com a aspecte fonamental de la salut pública, amb la participació activa dels agents econòmics del sector agroalimentari i els consumidors, i també coordinar l'exercici de les competències que en esta matèria corresponen a les administracions públiques, sense que la seua creació supose l'assumpció de les competències que són pròpies de cada administració.
Article 33. Competències
Són competències pròpies de l'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària:
a) L'avaluació i comunicació del risc alimentari.
b) L'elaboració, aprovació i avaluació del Pla de Seguretat Alimentària.
c) La coordinació dels òrgans de l'administració autonòmica i de l'administració local amb competència en matèria de seguretat alimentària.
d) La supervisió de l'actuació dels organismes competents en l'execució i desenrotllament del Pla de Seguretat Alimentària.
e) Ostentar la representació de l'administració autonòmica en aquells fòrums que existisquen dins del seu àmbit d'actuació.
Article 34. Col·laboració
1. L'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària col·laborarà i es coordinarà amb organismes públics que puguen funcionar en l'àmbit autonòmic, nacional, europeu i internacional.
2. Les administracions, les entitats públiques i privades i els particulars han de col·laborar activament amb l'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària, facilitant-li tota la informació i el suport que els sol·licite per a l'exercici de les seues funcions. Quan la informació subministrada continga dades de caràcter personal, el seu tractament s'ajustarà a la legislació vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal.
3. La compareixença dels ciutadans davant dels òrgans de l'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària és obligatòria quan siga necessària per a la protecció de la salut pública. El requeriment de compareixença ha d'incloure una exposició de motius.
Secció 2a
Òrgans de l'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària
Article 35. Òrgans
Són òrgans de l'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària el president, el Consell de Direcció, el director tècnic i el Comité Científic.
Article 36. El president
1. La presidència de l'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària correspon al conseller de Sanitat.
2. Al president de l'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària, com a òrgan de govern unipersonal, corresponen les funcions següents:
a) Exercir la superior representació, direcció i govern de l'agència en totes les seues relacions amb entitats públiques o privades, ostentar la direcció de totes les seues dependències, fixar l'orde del dia i presidir les sessions del Consell de Direcció de l'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària.
b) Designar, a proposta del director tècnic, els comités específics per al seguiment de les crisis i les emergències d'acord amb les normes generals establides pel Pla de Seguretat Alimentària.
c) Exercir qualssevol altres funcions que reglamentàriament li siguen atribuïdes i també les que no corresponguen expressament a un altre òrgan de l'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària o les que delegue el Consell de Direcció.
3. El president podrà delegar, amb caràcter temporal o permanent, determinades funcions en el director tècnic.
Article 37. El Consell de Direcció
1. El Consell de Direcció és l'òrgan col·legiat de govern que garantix la participació de totes les administracions i dels sectors econòmics i socials implicats, com també dels consumidors i usuaris.
2. El Consell de Direcció està integrat pel president, dos vicepresidents i els vocals.
3. El president de l'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària ho és al seu torn del Consell de Direcció, i correspon la vicepresidència primera al conseller amb competències en matèria de producció primària o a la persona que hi delegue i la vicepresidència segona al director executiu de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública.
4. Els Estatuts de l'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària han de determinar el nombre de vocals, el sistema de designació, els requisits que han de tindre les persones que integren el Consell de Direcció, la duració del càrrec, i també la seua organització i el seu funcionament. En tot cas, s'ha d'assegurar la participació en el consell de les organitzacions i associacions representatives d'interessos econòmics, socials i professionals, directament relacionats amb l'activitat pròpia de l'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària.
5. Els vicepresidents, pel seu orde, substituïxen el president en cas de vacant, absència o malaltia, i exercixen les funcions que este delegue.
6. Al Consell de Direcció, com a òrgan col·legiat de govern, correspon definir les línies generals i els plans i programes d'actuació de l'Agència de Seguretat Alimentària. Les seues funcions s'han de determinar reglamentàriament.
Article 38. El director tècnic
1. És l'òrgan de govern unipersonal de gestió i d'administració, que dirigix el conjunt de recursos humans i materials de l'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària.
2. El director tècnic de l'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària és nomenat per resolució del conseller de Sanitat entre persones de reconeguda competència en matèria de seguretat alimentària.
3. Al director tècnic corresponen, a més de les funcions que reglamentàriament es determinen, l'exercici de les que li siguen delegades.
En matèria de personal, correspon al director tècnic la superior autoritat, alta inspecció i règim disciplinari.
4. El director tècnic pot delegar, amb caràcter permanent o temporal, determinades funcions en el personal de l'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària, en funció de les seues competències.
Article 39. El Comité Científic
1. El Comité Científic, com a òrgan superior d'assessorament científic, està format per un màxim de díhuit persones expertes i de reconeguda solvència en seguretat alimentària procedents de les universitats valencianes i dels centres d'investigació d'anàlisi del risc, nomenades pel Consell de Direcció.
2. Els Estatuts de l'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària han de determinar el sistema de designació i els requisits que han de tindre els membres del Comité Científic, la duració del càrrec, i també la seua organització i el seu funcionament intern. Els seus acords tenen la naturalesa jurídica d'informes potestatius no vinculants.
3. Reglamentàriament s'han de determinar les funcions pròpies del Comité Científic com a òrgan assessor.
4. El treball del Comité Científic ha d'estar en tot moment presidit pel principi de transparència i els seus dictàmens són de lliure i públic accés.
Article 40. Servicis i unitats
L'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària compta amb els servicis i unitats que es determinen en els seus Estatuts per al correcte exercici de les seues funcions.
Secció 3a
Règim de personal i econòmic
Article 41. Règim de personal
1. El personal de l'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària està integrat per:
a) El personal funcionari o laboral de la Generalitat que s'incorpore a l'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària d'acord amb la legislació aplicable en cada cas.
b) El personal laboral propi de l'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària que s'hi incorpore per mitjà de la superació de les proves selectives convocades per acord del Consell de Direcció de l'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària.
2. El personal de l'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària es regix, amb caràcter general, pel dret laboral, amb les excepcions relatives als funcionaris públics, els quals es regiran per la legislació sobre funció pública que els siga d'aplicació. El personal que tinga la condició de funcionari té la consideració jurídica de funcionari d'institucions sanitàries, al servici de la Conselleria de Sanitat, i adscrit a l'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària.
Article 42. Recursos econòmics
L'Agència Valenciana Seguretat Alimentària, per al compliment dels seus fins, disposa dels recursos següents:
a) Les assignacions que anualment s'establisquen a càrrec dels pressupostos de la Generalitat.
b) Les aportacions procedents de fons estatals o comunitaris destinats al compliment de les seues finalitats.
c) Les taxes o altres ingressos públics que merite per la seua activitat.
d) Les subvencions, aportacions i donacions que s'atorguen a favor seu.
e) Qualsevol altre no previst en els apartats anteriors que legalment li corresponga.
Article 43. Patrimoni
1. El patrimoni de l'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària està constituït, a més de pels béns i drets propis, pels que li siguen adscrits o cedits per la Generalitat o una altra administració pública.
2. Tenen la consideració de béns i drets propis tots els que l'agència adquirisca o reba per qualsevol títol, com també els productes i rendes que en deriven.
3. Els béns i drets patrimonials propis afectes al compliment de les seues funcions tenen la consideració de domini públic i, per això, gaudixen de les exempcions i bonificacions tributàries que corresponga als béns d'esta naturalesa.
4. Els béns adscrits conserven la qualificació jurídica originària, sense que l'adscripció implique transmissió del domini públic ni desafectació, i només poden ser utilitzats per al compliment dels seus fins.
5. L'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària gaudix d'autonomia per a la gestió del seu patrimoni, en els termes que establix la legislació de patrimoni de la Generalitat.
Article 44. Règim pressupostari
1. El règim pressupostari, economicofinancer, de comptabilitat, d'intervenció i control financer de l'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària és l'establit per a este tipus d'entitats en el Text Refós de la Llei de la Hisenda Pública de la Generalitat.
2. L'Agència ha d'elaborar anualment un avantprojecte de pressupost, que remetrà a la Conselleria de Sanitat, a través de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública, perquè l'eleve a la conselleria competent en matèria pressupostària per a integrar-lo en els pressupostos de la Generalitat.
CAPÍTOL II
Pla de Seguretat Alimentària
Article 45. Definició del pla
El Pla de Seguretat Alimentària és l'instrument en què es concreta el conjunt d'accions, de caràcter interdepartamental, conduents a garantir la salut i la seguretat dels consumidors en matèria alimentària, per mitjà del manteniment d'un elevat nivell de protecció de la salut.
Article 46. Objectius
El Pla de Seguretat Alimentària ha d'atendre els objectius generals següents:
a) Garantir la innocuïtat per al consumidor dels aliments i aigües de consum en relació als contaminants biòtics o abiòtics que pogueren contindre.
b) Garantir en totes les anelles de la cadena alimentària la incorporació dels dispositius de control necessaris, de forma habitual, periòdica i programada.
c) Avaluar i gestionar els riscos associats al consum dels aliments, per mitjà de la identificació i caracterització dels possibles perills.
d) Elevar el nivell de salut individual i col·lectiva de la població per mitjà de la modificació d'actituds i conductes en relació a les pràctiques de l'alimentació, i de manera especial dels manipuladors d'aliments.
e) Adequar els recursos i efectius d'inspecció i control oficial d'aliments, com també els propis de la investigació analítica dels contaminants biòtics i abiòtics susceptibles d'estar presents en els aliments.
f) Garantir la implantació dels sistemes d'autocontrol en les empreses i indústries agroalimentàries, per mitjà de sistemes d'anàlisi de perills i punts de control crític, i el seu control oficial per mitjà d'auditories.
g) Fomentar l'educació i la informació dels consumidors sobre la naturalesa i el contingut dels productes alimentaris.
h) Impulsar la participació interinstitucional per a l'abordatge de la seguretat alimentària.
Article 47. Mecanismes d'intervenció
El Pla de Seguretat Alimentària es recolza en els següents cinc principis bàsics, que actuen com a mecanismes d'intervenció:
a) Autocontrol.
b) Codis de pràctiques correctes.
c) Control oficial.
d) Traçabilitat.
e) Informació i formació dels consumidors.
1. L'autocontrol, o el control permanent que les empreses del sector agroalimentari fan sobre els sistemes propis de producció, garantix la posada en el mercat de productes segurs, i convertix els empresaris i la resta d'agents econòmics en els responsables principals de la seguretat alimentària. L'autocontrol està basat en els set principis de l'Anàlisi de Perills i Punts de Control Crític (APPCC).
2. L'ús de codis de pràctiques correctes, com a instrument valuós que oriente els agents econòmics del sector alimentari en tots els nivells de la cadena alimentària en el compliment de les normes sobre higiene dels productes alimentaris i en explotacions agràries.
3. El control oficial és aquell que, efectuat per les administracions competents, té com a finalitat comprovar que es complix la normativa sobre alimentació humana i animal, a fi de previndre riscos per a la salut pública, la sanitat animal i vegetal, garantint la lleialtat de les transaccions comercials i protegint els interessos dels consumidors, incloent les disposicions que tenen com a objecte la informació dels consumidors.
4. La traçabilitat és un dels principis fonamentals de la seguretat alimentària, que permet que, davant de la pèrdua de seguretat de qualsevol producte, s'adopten les mesures necessàries per a evitar el risc als consumidors, per mitjà de l'aplicació dels procediments adequats per a la retirada del mercat.
5. La informació i formació dels consumidors comprendrà la comunicació sobre la naturalesa dels riscos i les mesures per a controlar-los, informació que oriente amb encert l'elecció de compra dels consumidors i la formació necessària que permeta la prevenció dels riscos que puguen derivar del consum dels aliments.
Article 48. Estructura del pla
El pla ha de comprendre:
a) La definició dels objectius específics que es pretén aconseguir.
b) La relació de programes de foment i control de la seguretat dels aliments.
c) El conjunt de mitjans, tant públics com privats, que suporten les actuacions.
d) Els instruments tècnics i els indicadors necessaris per a l'avaluació i el seguiment dels resultats.
Article 49. Els plans d'acció anual
1. Els plans d'acció anual són elaborats anualment per la Direcció Tècnica de l'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària, que els eleva al Consell de Direcció perquè els aprove.
2. Els plans d'acció anual cal que es referisquen, almenys, als punts següents:
a) Els objectius anuals que es pretenen aconseguir.
b) Les actuacions que es pretenen desplegar.
c) La descripció dels programes.
d) El detall de recursos personals i financers necessaris.
e) La relació de disposicions administratives l'adopció de les quals esdevé necessària.
TÍTOL VI
Centre Superior d'Investigació en Salut Pública
CAPÍTOL I
Disposicions generals
Article 50. Naturalesa
1. Es crea el Centre Superior d'Investigació en Salut Pública, com a ens públic, dels previstos en l'article 5.2. del Text Refós de la Llei de la Hisenda Pública de la Generalitat.
2. El Centre Superior d'Investigació en Salut Pública, amb personalitat jurídica pròpia i amb plena capacitat d'obrar per al compliment dels seus fins, s'adscriu a la Conselleria de Sanitat, a través de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública.
Article 51. Règim jurídic
1. El Centre Superior d'Investigació en Salut Pública es regirà per esta llei, pel Text Refós de la Llei de la Hisenda Pública de la Generalitat, pels seus Estatuts, per les normes de dret privat i per la resta de l'ordenament jurídic.
2. En l'exercici de les potestats administratives que tinga atribuïdes, el Centre Superior d'Investigació en Salut Pública subjecta la seua activitat a les normes de dret públic, en especial a la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
3. Els actes i les resolucions dels òrgans del Centre Superior d'Investigació en Salut Pública són susceptibles dels recursos administratius previstos en la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. Les resolucions i els acords dels seus òrgans de govern unipersonals i col·legiats exhaurixen, en tot cas, la via administrativa.
4. La contractació del Centre Superior d'Investigació en Salut Pública es regix per les disposicions contingudes en la legislació de contractes de les administracions públiques que hi siguen d'aplicació i pel dret privat.
Article 52. Fins
El Centre Superior d'Investigació en Salut Pública té a càrrec seu l'execució de la política de la Conselleria de Sanitat en relació amb la investigació en salut pública.
Per al compliment dels seus fins compta amb la necessària col·laboració de les universitats i associacions empresarials.
Article 53. Funcions
Per a la consecució d'estos fins, el Centre Superior d'Investigació en Salut Pública pot fer les funcions següents:
a) Fer estudis, publicacions i totes les activitats que contribuïsquen a la millora del coneixement científic, tecnològic i sanitari.
b) Prestar col·laboració tecnològica, investigadora o analítica a les institucions científiques i tecnològiques i als laboratoris quan li'n siga sol·licitada i així ho acorde el Centre Superior d'Investigació en Salut Pública.
c) Establir mecanismes de transferència dels resultats de la seua activitat al sector productiu o qualsevol altre sector social beneficiari de l'avanç tècnic científic, fins i tot donar suport al desenrotllament d'iniciatives innovadores vinculades a l'organisme. Igualment pot subscriure contractes amb empreses interessades en l'adquisició dels resultats generats pels seus grups d'investigació, potenciant la creació d'unitats competents per a la gestió de la transferència i valoració de la tecnologia.
d) Participar en la creació i el manteniment d'unitats d'investigació i desenrotllament de caràcter mixt, per mitjà de conveni, amb universitats o altres institucions.
e) Atorgar, per mitjà de conveni, el caràcter d'associades al Centre Superior d'Investigació en Salut Pública a unitats d'investigació i desenrotllament universitàries o pertanyents a altres institucions públiques o privades.
f) Desplegar programes de formació de personal científic i tècnic en funció de les capacitats formatives que l'activitat investigadora permet tot tenint en compte les necessitats de capacitació de recursos humans que exigix el sistema productiu i la societat en general, i tot això en el marc legislatiu pertinent. De manera especial, el Centre Superior d'Investigació en Salut Pública pot col·laborar en estes tasques amb les institucions d'educació superior.
g) Impulsar la creació, manteniment, ordenació i, si és el cas, dur a terme la supressió, d'unitats d'investigació i desenrotllament pròpies, dotant-les del personal i els mitjans necessaris per al compliment dels seus fins, atenent les exigències del desenrotllament d'investigació de qualitat, tot això sense perjudici de les competències que corresponen a altres departaments administratius i organismes, i dins dels límits pressupostaris.
h) Desenvolupar, en el marc del règim jurídic del personal al servici de les administracions públiques, la política relativa al personal propi de l'organisme, al personal encarregat de fer les tasques d'investigació i altres funcions de suport, com també avaluar l'activitat exercida pel personal de l'organisme, els seus instituts i centres.
i) Facilitar l'intercanvi de personal propi entre les distintes unitats d'investigació i desenrotllament de l'organisme, com també amb altres institucions cientificotecnològiques i empreses, tant autonòmiques, nacionals com d'altres països, en els termes que establisca la legislació.
j) Establir convenis amb organismes públics i privats, tant autonòmics, nacionals com internacionals, per a la realització de projectes d'investigació i altres activitats de caràcter científic, tècnic o d'innovació tecnològica.
k) Proposar la creació o participació, d'acord amb el que disposa l'ordenament jurídic, en societats mercantils l'objectiu de la qual siga la realització d'activitats d'investigació científica o desenrotllament tecnològic i la prestació de servicis tècnics relacionats amb els seus fins i participar en la seua posada en funcionament.
l) Fer operacions de préstec a favor de les societats en el capital de les quals participe, o prestar aval o garantia sobre els préstecs que puguen rebre les dites societats amb els informes o les autoritzacions previs que, si és el cas, corresponga emetre a l'Institut Valencià de Finances o òrgan que ostente les seues competències.
m) Proposar la creació de fundacions d'acord amb la normativa aplicable per a la realització d'activitats d'investigació científica, desenrotllament tecnològic i prestació de servicis tècnics relacionats amb els fins d'interés públic del Centre Superior d'Investigació en Salut Pública.
n) Qualsevol altra funció destinada al compliment dels fins assenyalats, o que li siguen encomanats al Centre Superior d'Investigació en Salut Pública.
CAPÍTOL II
Estructura i organització del Centre Superior
d'Investigació en Salut Pública
Article 54. Estructura i òrgans de govern
L'estructura bàsica del Centre Superior d'Investigació en Salut Pública estarà constituïda pels òrgans següents:
a) El president.
b) El Consell Rector.
c) El director.
d) El Consell Cientificotècnic.
Article 55. El president
1. La presidència del Centre Superior d'Investigació en Salut Pública correspon al conseller de Sanitat.
2. Al president del Centre Superior d'Investigació en Salut Pública, com a òrgan de govern unipersonal, corresponen les funcions següents:
a) Exercir la superior representació, direcció i govern del Centre Superior d'Investigació en Salut Pública en totes les seues relacions amb entitats públiques o privades, ostentar la direcció de totes les seues dependències, fixar l'orde del dia i presidir les sessions del Consell Rector i del Consell Cientificotècnic.
b) Exercir qualssevol altres funcions que reglamentàriament li siguen atribuïdes i també les que no estiguen expressament assignades a cap altre òrgan del Centre Superior d'Investigació en Salut Pública o les que hi delegue el Consell Rector.
3. El president pot delegar, amb caràcter temporal o permanent, determinades funcions en el director del centre.
Article 56. El Consell Rector
1. El Consell Rector és l'òrgan de govern col·legiat del Centre Superior d'Investigació en Salut Pública i li corresponen, de manera general, les facultats de direcció, control i supervisió del centre.
2. El Consell Rector està integrat pel president, vicepresident i vocals.
3. El president és amb caràcter nat el conseller de Sanitat. La vicepresidència correspon al director executiu de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública.
4. Els Estatuts del Centre Superior d'Investigació en Salut Pública determinen el nombre de vocals que integren el consell, el sistema per a la designació, els requisits que han de tindre i la duració del càrrec, com també la seua organització i el seu funcionament. En tot cas, la composició del consell ha d'assegurar que hi participen les universitats i les organitzacions representatives d'interessos econòmics, socials i professionals. Així mateix es tindrà en compte les conselleries que desenvolupen funcions que permeten una major operativitat i eficàcia en l'acció i investigació de salut
5. Com a òrgan de govern correspon al Consell Rector dirigir l'actuació del Centre Superior d'Investigació en Salut Pública en el marc de la política sanitària i d'investigació i innovació tecnològica fixada per l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública.
6. Les seues funcions es definixen en els Estatuts propis de l'entitat.
Article 57. El director del Centre Superior d'Investigació en Salut Pública
1. El director, com a òrgan de govern unipersonal, té al seu càrrec l'execució i la gestió de les activitats del Centre Superior d'Investigació en Salut Pública d'acord amb les directrius assenyalades pel Consell Rector.
2. El director del Centre Superior d'Investigació de Salut Pública el nomena el conseller de Sanitat entre persones amb titulació i coneixements científics apropiats, a proposta del director executiu de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública, havent oït el seu Consell Rector i amb un informe previ del Consell Cientificotècnic del Centre Superior d'Investigació en Salut Pública.
3. A més de les funcions que reglamentàriament se li assignen, exercix les que hi puguen ser delegades.
4. El director pot delegar, amb caràcter permanent o temporal, determinades funcions en el personal del Centre Superior d'Investigació en Salut Pública, en funció de les seues competències.
Article 58. El Consell Cientificotècnic
1. El Consell Cientificotècnic és l'òrgan assessor o consultiu del Consell Rector quant a les activitats d'investigació i desenrotllament tecnològic que faça el Centre Superior d'Investigació en Salut Pública. Està compost per un màxim de 16 persones expertes, de reconegut prestigi en l'àmbit de la salut pública, i que procedisquen de distintes institucions, organismes i societats científiques.
2. Són funcions del Consell Cientificotècnic:
a) Coordinar cada una de les àrees o departaments del Centre Superior d'Investigació en Salut Pública, coneixent tots i cada un dels treballs que es duen a terme en cada àrea, vetlant pel rigor científic i ètic, coordinant-los i proporcionant informació de seguiment de les investigacions i els avenços al director.
b) Orientar l'actuació del Centre Superior d'Investigació de Salut Pública en el marc de la política sanitària i d'investigació i innovació tecnològica fixada pel Consell de la Generalitat.
c) Definir les prioritats i estratègies en matèria d'investigació en salut pública.
d) Determinar les distintes sinergies i acords de col·laboració entre la universitat, empresa i administracions públiques.
e) Conéixer la memòria anual del Centre Superior d'Investigació en Salut Pública.
3. Els membres del Consell Cientificotècnic els nomena el director executiu de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública. El règim d'organització i funcionament es determina en els Estatuts del Centre Superior d'Investigació en Salut Pública.
4. A les sessions del Consell Cientificotècnic poden assistir, amb veu però sense vot i previ requeriment del Consell Cientificotècnic, els experts que es considere convenient per a l'assessorament en matèries especifiques. Dels debats s'han d'elevar informes al Consell Rector.
CAPÍTOL III
Règim econòmic financer
Article 59. Recursos econòmics
El Centre Superior d'Investigació en Salut Pública disposarà dels recursos econòmics següents:
a) Les consignacions previstes en els pressupostos de la Generalitat.
b) Les subvencions o aportacions voluntàries d'entitats, institucions i persones tant públiques com privades.
c) Les rendes i productes que generen els béns i drets que integren el patrimoni del Centre Superior d'Investigació en Salut Pública.
d) Els ingressos procedents dels servicis fets pel Centre Superior d'Investigació en Salut Pública.
e) Qualssevol altres recursos que pogueren atribuir-se-li.
Article 60. Patrimoni
1. El patrimoni del Centre Superior d'Investigació en Salut Pública està integrat, a més de pels béns i drets propis, pels que li siguen adscrits o cedits per la Generalitat o qualsevol altra administració pública, i també els que adquirisca per qualsevol títol.
2. Tenen la consideració de béns i drets propis tots els que el Centre Superior d'Investigació en Salut Pública adquirisca o reba per qualsevol títol, i també els productes i rendes que es deriven.
3. Els béns i drets que la Generalitat o una altra administració pública adscriga al Centre Superior d'Investigació en Salut Pública conserven la seua qualificació jurídica originària, únicament poden ser utilitzats per al compliment dels seus fins i ostenten totes les prerrogatives i drets que establix la normativa sobre patrimoni, pel que fa a la seua conservació, administració i defensa.
4. Els béns i drets patrimonials propis afectes al compliment de les seues funcions tenen la consideració de domini públic i, per això, gaudixen de les exempcions i bonificacions tributàries que corresponga als béns d'esta naturalesa.
5. El Centre Superior d'Investigació en Salut Pública gaudix d'autonomia per a la gestió del seu patrimoni i queda subjecta a l'ordenament jurídic privat en matèria d'adquisicions patrimonials.
Article 61. Règim pressupostari
1. El règim pressupostari, economicofinancer, de comptabilitat, d'intervenció i control financer aplicables al Centre Superior d'Investigació en Salut Publica és l'establit, per a este tipus d'entitats, en el Text Refós de la Llei de la Hisenda Pública de la Generalitat.
2. L'avantprojecte de pressupost, una vegada aprovat pel Consell Rector del centre, es remet a la Conselleria de Sanitat, a través de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública, perquè l'eleve a la conselleria amb competències en matèria pressupostària, per a la integració en el pressupost de la Generalitat.
CAPÍTOL IV
Règim de personal
Article 62. Règim de personal
1. El personal del Centre Superior d'Investigació de Salut Pública està format per:
a) El personal funcionari o laboral de la Generalitat que s'incorpore al Centre Superior d'Investigació en Salut Pública, d'acord amb la legislació aplicable en cada cas.
b) El personal científic i tècnic contractat per a l'execució de projectes i activitats investigadores, que serà contractat per objectius o projectes específics.
c) El personal contractat en pràctiques per a la seua formació científica i tècnica.
d) El personal laboral propi del Centre Superior d'Investigació en Salut Pública.
2. El personal del Centre Superior d'Investigació en Salut Pública es regix, amb caràcter general, pel dret laboral, amb les excepcions relatives als funcionaris públics, els quals es regixen per la legislació sobre funció pública que els siga d'aplicació. El personal que tinga la condició de funcionari té la consideració jurídica de funcionari d'institucions sanitàries, al servici de la Conselleria de Sanitat, i adscrit al Centre Superior d'Investigació en Salut Pública.
3. El Centre Superior d'Investigació en Salut Pública pot celebrar convenis de col·laboració amb la resta d'organismes públics d'investigació, i amb centres universitaris, que regulen la mobilitat i l'intercanvi de personal.
Article 63. Les invencions
Correspon al Centre Superior d'Investigació en Salut Pública la titularitat de les invencions que faça el personal investigador com a conseqüència de les seues funcions, en els termes previstos en l'article 15 i següents de la Llei 11/1986, de 20 de març, de Patents.
TÍTOL VII
Informació en salut pública
Article 64. Sistema d'Informació en Salut Pública
Es considera activitat fonamental del sistema sanitari valencià el Sistema d'Informació en Salut Pública, entés com a sistema organitzat d'informació sanitària, vigilància i acció en salut pública. La gestió del Sistema d'Informació en Salut Pública correspon a l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública, segons que establix l'article 15.f) d'esta llei i dins del marc establit per la Llei 3/2003, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'Ordenació Sanitària de la Comunitat Valenciana.
Article 65. Funcions
Són funcions del Sistema d'Informació en Salut Pública:
a) Valorar les necessitats de salut en la comunitat per mitjà de la identificació dels problemes de salut que afecten la població de la Comunitat Valenciana, i també els seus riscos i l'anàlisi dels determinants de la salut o els seus efectes.
b) Fer l'anàlisi epidemiològica contínua de l'estat de salut dels valencians, detectant els canvis que puguen produir-se en la tendència i la distribució dels problemes de salut.
c) Establir un mecanisme eficaç de detecció, alerta precoç i resposta ràpida davant dels riscos potencials per a la salut.
d) Fer o proposar els estudis epidemiològics específics per a un millor coneixement de la situació de salut de la Comunitat Valenciana, així com altres estudis en salut pública.
e) Aportar la informació necessària per a facilitar la planificació, la gestió, l'avaluació i la investigació sanitària.
f) Difondre la informació epidemiològica a tots els nivells del Sistema Nacional de Salut.
g) Amb caràcter subsidiari, servir de base per a l'elaboració de les estadístiques d'interés de la Generalitat.
h) Desenrotllament i utilització de mecanismes d'anàlisi, assessorament, notificació, informació i consulta sobre qüestions relacionades amb la salut a nivell comunitari, especialment en allò que fa referència a les activitats de promoció i protecció de la salut i de prevenció de la malaltia.
i) Desenrotllament i manteniment de xarxes telemàtiques, o d'un altre tipus, per a l'intercanvi d'informació sobre la millor pràctica en matèria de salut pública, de conformitat amb la normativa vigent sobre la matèria.
j) Crear i usar mecanismes per a informar i consultar a les organitzacions dels pacients, els professionals sanitaris i altres agents interessats en les qüestions relacionades amb la salut a escala comunitària.
Article 66. Obligacions
1. Tots els centres, servicis i establiments sanitaris tant del sector públic com privat, i també els professionals sanitaris en exercici, estan obligats a adaptar els seus sistemes d'informació i registres amb la finalitat de possibilitar el Sistema d'Informació en Salut Pública.
2. Totes les administracions públiques o persones físiques o jurídiques estan obligades a participar, en l'àmbit de les seues competències, en el Sistema d'Informació en Salut Pública. Les dades de caràcter personal recollits o elaborats per les administracions públiques per a l'exercici de les seues atribucions, que versen sobre matèries relacionades amb la salut pública, s'han de comunicar a este Sistema d'Informació a fi de ser tractades posteriorment per a garantir la salut dels habitants de la Comunitat Valenciana, com també amb fins històrics, estadístics o científics en l'àmbit de la salut pública. La cessió de dades de caràcter personal està subjecta a la legislació en matèria de protecció de dades de caràcter personal.
Article 67. Seguretat de la informació
1. En tots els nivells del Sistema d'Informació en Salut Pública s'adoptaran les mesures necessàries per a garantir la seguretat de les dades, i totes les persones que hi tinguen accés, en virtut de les seues competències, queden obligades al secret professional.
2. Els titulars de dades personals tractades per virtut d'esta llei exercxen els seus drets d'acord amb el que disposa la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal.
TÍTOL VIII
Intervenció i mesures especials en salut pública
CAPÍTOL I
Intervenció en salut pública
Article 68. Mecanismes d'intervenció
1. Les autoritats sanitàries, a través dels seus òrgans competents en cada cas, poden intervindre les activitats públiques i privades de què, directament o indirectament, puga derivar-se un risc per a la salut i seguretat dels ciutadans, a través dels següents mitjans:
a) Submissió a l'autorització sanitària prèvia. L'autorització atorgada per les autoritats sanitàries no eximix d'obtindre altres llicències o autoritzacions requerides per la Generalitat o altres administracions públiques.
b) Submissió a inspeccions i altres actes de control preventiu.
c) Submissió a reglamentacions que establisquen les condicions de funcionament i exercici de les activitats.
d) Submissió a prohibicions o ordes de mandat que continguen els requisits mínims per a l'ús i tràfic de béns.
e) Adopció de mesures especials per a la protecció de la salut i seguretat dels ciutadans.
2. Les actuacions d'intervenció han de respectar els principis d'igualtat de tracte, llibertat individual i proporcionalitat.
Article 69. Actuacions inspectores o altres actes de control preventiu
En l'exercici de les funcions d'inspecció o altres actes de control preventiu, els funcionaris sanitaris de salut pública actuants tenen la consideració d'agents de l'autoritat sanitària i, amb l'acreditació prèvia de la seua condició, estan facultats per a:
a) Entrar lliurement i sense prèvia notificació en qualsevol centre o establiment objecte d'inspecció i control oficial.
b) Fer les proves, investigacions i exàmens necessaris per a comprovar el compliment de la legislació vigent.
c) Prendre o traure mostres amb vista a la comprovació del compliment de la legalitat vigent.
d) Accedir a la documentació industrial, mercantil i comptable dels centres que inspeccionen quan això resulte necessari per al compliment de la seua funció.
e) Fer tot el que calga per al compliment de les funcions d'inspecció o control que facen.
CAPÍTOL II
Mesures especials en salut pública
Article 70. Mesures especials
1. Les autoritats sanitàries, a través dels seus òrgans competents en cada cas, poden procedir a l'adopció de les mesures especials que resulten necessàries per a garantir la salut i seguretat dels ciutadans davant de l'existència o sospita raonable d'existència d'un risc imminent i extraordinari per a la salut dels ciutadans.
2. Les mesures que pot utilitzar l'administració són, entre altres:
a) El tancament d'empreses o les seues instal·lacions.
b) La suspensió de l'exercici d'activitats.
c) Immobilització cautelar de productes.
d) Intervenció de mitjans materials o personals.
e) Prohibició de comercialització d'un producte o ordenar-ne la retirada del mercat i, quan calga, acordar-ne la destrucció en condicions adequades.
3. Quan la situació de risc siga deguda a la situació sanitària d'una persona o grup de persones, cal ajustar-se al que disposen la Llei Orgànica 3/1986, de 14 d'abril, sobre Mesures Especials en Matèria de Salut Pública, i l'article 8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, Reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa.
Article 71. Duració
La duració de les mesures de caràcter temporal a què es referixen els articles anteriors no excedirà del que exigisca la situació que la motiva, això sense perjudici de les possibles pròrrogues que puguen acordar-se mitjançant una resolució amb exposició de motius.
Article 72. Principis
Totes les mesures contingudes en el present títol han d'atendre els principis següents:
a) Preferència de la col·laboració voluntària amb les autoritats sanitàries.
b) No es poden ordenar mesures que comporten risc per a la vida.
c) Són preferides les mesures que menys perjudiquen el principi de lliure circulació de les persones i els béns, la llibertat d'empresa i qualssevol altres drets dels administrats.
d) Proporcionalitat de la mesura als fins perseguits i a la situació que la motiva.
Article 73. Obligacions
1. Totes les administracions públiques, en el seu àmbit competencial, com també les entitats o institucions privades i els particulars, tenen el deure de col·laborar amb les autoritats sanitàries quan siga necessari per a l'efectivitat de les mesures adoptades.
2. La compareixença dels ciutadans davant les oficines públiques, quan siga necessària per a la protecció de la salut pública, és obligatòria. El requeriment de compareixença ha de tindre una exposició dels motius.
3. En el cas que els titulars de les instal·lacions, establiments, serveis i indústries, detecten l'existència de riscs per a la salut derivats de l'activitat o dels respectius productes, estan obligats a informar-ne d'immediat a les autoritats sanitàries corresponents i retirar, si procedeix, el producte del mercat o cessar aquesta activitat, de la forma que reglamentàriament es determine.
Article 74. Tancament d'empreses i suspensió d'activitats
1. Pot acordar-se el tancament d'empreses o les seues instal·lacions o la suspensió o prohibició d'activitats per requerir-ho la salut col·lectiva, per incompliment dels requisits exigits per la normativa vigent o per la falta d'autoritzacions preceptives.
2. Per a l'adopció d'estes mesures cal una resolució amb exposició de motius, una vegada formalitzat el tràmit d'audiència a les parts interessades que, en un termini no inferior a deu dies ni superior a quinze, podran al·legar i presentar els documents i justificants que estimen pertinents.
3. En el supòsit de risc imminent i extraordinari per a la salut pública, pot prescindir-se del tràmit d'audiència, sense perjuí que, posteriorment a l'adopció de qualsevol d'estes mesures, hagen de ser oïdes les persones interessades, i ser confirmades, modificades o alçades, per mitjà d'una decisió amb exposició de motius.
4. Són autoritats competents per a l'adopció d'estes mesures les que es determinen reglamentàriament.
Article 75. Immobilització de productes
1. Pot acordar-se la immobilització d'un producte o lot de productes quan hi haja o se sospita raonablement l'existència d'un risc imminent i extraordinari per a la salut.
2. La immobilització cautelar pot ser ordenada per qualsevol de les persones que figuren en l'article 5 d'esta llei.
3. La immobilització acordada ha de ser confirmada, modificada o alçada en l'acord d'iniciació del procediment administratiu corresponent, que ha de dictar-se dins dels quinze dies següents a la seua adopció.
4. L'adopció d'esta mesura comporta la prohibició de manipulació, trasllat o disposició en qualsevol forma dels productes immobilitzats per l'autoritat sanitària.
Article 76. Intervenció cautelar de mitjans materials
1. Procedix l'adopció de la intervenció cautelar de mitjans materials quan existisca o se sospite raonablement l'existència d'un risc imminent i extraordinari per a la salut i seguretat dels ciutadans.
2. És competent per a l'adopció d'esta mesura l'autoritat sanitària que reglamentàriament es determine.
3. La intervenció acordada ha de ser confirmada, modificada o alçada en l'acord d'iniciació del procediment administratiu corresponent, que ha de dictar-se dins dels quinze dies següents a la seua adopció.
4. L'adopció d'esta mesura comporta la prohibició de manipulació, trasllat o disposició en qualsevol forma dels béns intervinguts per l'autoritat sanitària.
Article 77. Intervenció cautelar de mitjans personals
1. Quan existisca o se sospite raonablement l'existència d'un risc imminent i extraordinari per a la salut, derivat de la intervenció de determinada persona o persones en el procés de producció de béns o de prestació de servicis, es pot prohibir la seua participació en el procés per mitjà d'una decisió amb exposició dels motius, pel temps necessari per a la desaparició del risc.
2. Quan hi haja o se sospite raonablement l'existència d'un risc imminent i extraordinari per a la salut de la població a causa de la situació sanitària concreta d'una persona o grups de persones, es pot ordenar l'adopció de les mesures preventives generals i d'intervenció entre les quals s'inclouen les de reconeixement, tractament, hospitalització o control individual sobre la persona o grups de persones, per mitjà d'una decisió amb exposició dels motius, pel temps necessari per a la desaparició del risc. L'adopció de mesures que impliquen privació o restricció de la llibertat o d'un altre dret fonamental està subjecta al que disposa l'article 8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, Reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa, i a la Llei Orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de Mesures Especials en Matèria de Salut Pública.
3. És competent per a l'adopció d'estes mesures l'autoritat sanitària que reglamentàriament es determine.
Article 78. Prohibició de comercialització o retirada del mercat de productes
1. L'autoritat sanitària que es determine reglamentàriament, prèvia instrucció del corresponent procediment administratiu i mitjançant una resolució amb exposició de motius, pot ordenar la retirada definitiva del mercat d'un producte o lot de productes o prohibir-ne la comercialització, quan resulte provada la falta de seguretat o la perillositat per als ciutadans o existisquen sospites raonables de la seua perillositat sense possibilitat pràctica de determinar-ne la seguretat.
2. Quan siga necessari pot acordar-se així mateix la destrucció del producte o lot de productes en condicions adequades.
3. Les despeses derivades de l'adopció de les mesures previstes en este precepte són a compte de la persona responsable.
Article 79. Terminis
El termini per a resoldre i notificar els procediments administratius a què es referix el present capítol es de sis mesos comptadors des de la data en què es dicte l'acord d'incoació.
TÍTOL IX
Règim sancionador
Article 80. Infraccions
Són infraccions en matèria de salut pública les accions o omissions que vulneren el que disposa esta llei i la resta de la normativa sanitària aplicable. Les infraccions seran objecte de les corresponents sancions administratives, sense perjudici de la responsabilitat civil, penal o d'un altre orde que hi puga concórrer.
Article 81. Qualificació
Les infraccions es qualifiquen en lleus, greus o molt greus en atenció del risc per a la salut, quantia de l'eventual benefici obtingut, grau d'intencionalitat i gravetat de l'alteració sanitària i social produïda, generalització de la infracció i reincidència.
Article 82. Infraccions lleus
Són infraccions lleus les següents:
a) Les que reben expressament esta qualificació en la normativa especial aplicable en cada cas.
b) Les simples irregularitats en l'observació de la normativa sanitària vigent, sense transcendència directa per a la salut pública.
c) Les comeses per simple negligència, sempre que l'alteració o risc produït fóra d'escassa entitat.
d) Les que, en raó dels criteris previstos en els articles 82 a 84, meresquen la qualificació de lleus o no pertoque qualificar-les com greus o molt greus.
Article 83. Infraccions greus
Són infraccions greus les següents:
a) Les que reben expressament esta qualificació en la normativa especial aplicable a cada cas.
b) L'exercici o desenrotllament de qualsevol de les activitats subjectes a autorització sanitària prèvia o registre sanitari sense comptar amb l'autorització o registre quan siguen preceptius, com també la modificació no autoritzada per l'autoritat competent de les condicions tècniques o estructurals expresses sobre les quals es va atorgar l'autorització corresponent.
c) La posada en funcionament d'aparells o instal·lacions o desenvolupament de qualsevol activitat el precintament, clausura, suspensió, tancament o limitació de temps de la qual haguera sigut establit per l'autoritat competent, sempre que es produïsca per primera vegada i no hi concórrega dany greu per a la salut de les persones.
d) El fet de no corregir les deficiències observades i que hagen donat lloc a sanció prèvia de les considerades lleus.
e) Les que es produïsquen de forma negligent, per la falta de controls i precaucions exigibles en l'activitat, servici o instal·lació de què es tracte i done lloc a risc o alteració sanitària greu.
f) La promoció o venda per a ús alimentari o la utilització o tinença d'additius o substàncies estranyes l'ús dels quals no estiga autoritzat per la normativa vigent en l'elaboració del producte alimentari o alimentós que es tracte, quan no produïsquen riscos greus i directes per a la salut dels consumidors.
g) L'elaboració, distribució, subministrament o venda de productes alimentaris quan en la seua presentació s'induïsca a confondre el consumidor sobre les verdaderes característiques nutritives, sense transcendència directa per a la salut.
h) L'incompliment del deure de col·laboració, informació o declaració cap a les autoritats sanitàries per a l'elaboració dels registres i documents d'informació sanitària que establisca la normativa aplicable. Així com no seguir, les entitats o persones responsables, els procediments establits per al subministrament de dades i documents o fer-ho de forma notòriament defectuosa.
i) La resistència a subministrar dades, a facilitar informació, o a prestar la col·laboració a les autoritats sanitàries o als funcionaris sanitaris de salut pública, en l'exercici de les seues funcions i, en general, qualsevol acció o omissió que pertorbe, retarde o impedisca la labor dels funcionaris sanitaris de salut pública.
j) Les que siguen concurrents amb altres infraccions sanitàries lleus, o hagen servit per a facilitar-les o encobrir-les.
k) L'incompliment dels requeriments específics i de les mesures cautelars o definitives que formulen les autoritats sanitàries, sempre que es produïsquen per primera vegada i no concórrega dany greu per a la salut de les persones.
l) Incomplir els deures de confidencialitat i/o custòdia de la informació relativa a la salut dels treballadors.
m) L'incompliment de la normativa sanitària vigent amb transcendència directa per a la salut pública.
n) Les que, per raó dels criteris previstos en els articles 82 a 84, meresquen la qualificació de greus o no procedisca qualificar-les com a faltes lleus o molt greus.
Article 84. Infraccions molt greus
Són infraccions molt greus les següents:
a) Les que reben expressament esta qualificació en la normativa especial aplicable en cada cas.
b) La posada en funcionament d'aparells o instal·lacions o el desenrotllament de qualsevol activitat el precintament clausura, suspensió, tancament o limitació de temps de la qual haguera sigut establit per l'autoritat competent, quan es produïsca de manera reiterada encara quan no hi concórrega dany greu per a la salut de les persones.
c) L'incompliment conscient i deliberat dels requisits, obligacions o prohibicions establits en la normativa sanitària o qualsevol altre comportament dolós encara que no done lloc a risc o alteració sanitària greu.
d) La preparació, distribució, subministrament o venda d'aliments o begudes que continguen gèrmens, substàncies químiques o radioactives, toxines o paràsits capaços de produir o transmetre malalties a l'home, o que superen les limitacions o la tolerància reglamentàriament establida en la matèria amb risc greu per a la salut.
e) La promoció o venda per a ús alimentari o la utilització o tinença d'additius o substàncies estranyes l'ús dels quals no estiga autoritzat per la normativa vigent en l'elaboració del producte alimentari o alimentari que es tracte, i produïsquen riscos greus i directes per a la salut dels consumidors.
f) La desviació per al consum humà de productes no aptes per a això o destinats específicament a altres usos.
g) La negativa absoluta a facilitar informació, a subministrar dades o a prestar col·laboració a les autoritats sanitàries o als funcionaris sanitaris de salut pública en l'exercici de les seues funcions.
h) La resistència, coacció, amenaça, represàlia, desacatament o qualsevol altra forma de pressió exercida sobre les autoritats sanitàries o funcionaris sanitaris de salut pública en l'exercici de les seues funcions.
i) Les que siguen concurrents amb altres infraccions sanitàries greus, o hagen servit per a facilitar o encobrir la seua comissió.
j) L'incompliment reiterat dels requeriments específics que formulen les autoritats sanitàries i també l'incompliment de les mesures cautelars o definitives adoptades, quan es produïsquen de manera reiterada o quan hi concórrega dany greu per a la salut de les persones.
k) L'elaboració, distribució, subministrament o venda de productes alimentaris quan en la presentació s'induïsca a confondre el consumidor sobre les verdaderes característiques nutritives, amb transcendència directa per a la salut.
l) Les que, per raó dels criteris previstos en els articles 82 a 84 i del seu grau de concurrència, meresquen la qualificació de molt greus o no procedisca qualificar-les com a faltes lleus o greus.
Article 85. Sancions
1. Les infraccions en matèria de salut pública se sancionaran de la manera següent:
a) Multes fins a 3.000 euros, les infraccions lleus.
b) Multes des de 3.000,01 fins a 15.000 euros, les infraccions greus.
c) Multes des de 15.000,01 fins a 600.000 euros, les infraccions molt greus. A més a més, en este supòsit el Consell de la Generalitat pot acordar el tancament temporal de l'establiment, instal·lació o servici per un temps no superior a 5 anys, amb els efectes laborals que determine la legislació corresponent.
Les quanties indicades per a les infraccions greus i molt greus poden sobrepassar-se fins a aconseguir el quíntuple del valor dels productes o servicis objecte de la infracció.
2. Igualment en el cas d'infraccions molt greus, el Consell de la Generalitat pot acordar la supressió, cancel·lació o suspensió, total o parcial, de les ajudes oficials, com ara crèdits, subvencions, desgravacions o altres, que tinguera reconegudes i pot quedar inhabilitat per a contractar amb les administracions públiques en els termes que establisca la legislació sobre contractació pública.
3. No té caràcter de sanció l'adopció de qualsevol de les mesures cautelars previstes en l'article 75 d'esta llei.
4. La imposició d'una sanció no és incompatible amb l'obligació de reposar la situació alterada al seu estat originari i amb les indemnitzacions que, d'acord amb la legislació vigent, haja de satisfer el subjecte responsable.
5. L'autoritat sanitària a la qual corresponga resoldre el procediment sancionador pot imposar com a sanció accessòria el decomís dels béns o productes deteriorats, caducats, adulterats, no autoritzats o que puguen comportar risc per a la salut, i són a compte de l'infractor les despeses que origine la intervenció, depòsit, decomís, transport i destrucció.
Article 86. Graduació de les sancions
1. La sanció que calga imposar serà proporcionada a la gravetat del fet i es graduarà atenent l'existència d'intencionalitat o reiteració, generalització de la infracció, reincidència per la comissió, en el terme d'un any, de més d'una infracció de la mateixa naturalesa quan així haja sigut declarat per resolució ferma, naturalesa de perjuís causats, incompliment d'advertències prèvies, volum de negocis, nombre de persones afectades i qualsevol altra circumstància que incidisca en el grau de reprotxabilitat de la conducta o culpabilitat del responsable.
2. En imposar la sanció s'ha de preveure que la comissió de la infracció no resulte més beneficiosa per a l'infractor que el compliment de les normes infringides
Article 87. Concurrència d'infraccions
No poden sancionar-se els fets que hagen sigut sancionats penalment o administrativament, en els casos en què s'aprecie identitat de subjecte, fet i fonament.
Article 88. Responsabilitat
1. Són subjectes responsables les persones físiques o jurídiques que incórreguen en les accions o omissions tipificades com a infraccions en matèria de salut pública.
2. La responsabilitat administrativa s'entén sense perjudici de la que penalment o civilment puga correspondre a l'inculpat.
Article 89. Prescripció
1. Les infraccions lleus prescriuran a l'any, les greus als dos anys i les molt greus als tres.
2. El termini de prescripció de les infraccions començarà a comptar-se des del dia en què la infracció s'haguera comés, i s'interromprà amb la iniciació, amb coneixement de la persona interessada, del procediment sancionador, i es reprendrà si l'expedient estiguera paralitzat durant més d'un mes per causa no imputable al presumpte responsable.
3. Les sancions imposades per faltes lleus prescriuran a l'any, als dos anys les imposades per faltes greus, i als tres anys les imposades per faltes molt greus.
4. El termini de prescripció de les sancions començarà a comptar-se des de l'endemà del dia en què adquirisca fermesa la resolució per la qual s'imposa la sanció, i s'interromprà amb la iniciació, amb coneixement de la persona interessada, del procediment d'execució, i es reprendrà si l'expedient estiguera paralitzat durant més d'un mes per causa no imputable a l'infractor.
Article 90. Procediment
1. Només poden imposar-se sancions amb la tramitació prèvia del procediment corresponent.
2. El procediment sancionador és l'establit en el títol IX de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, i en el Reial Decret 1398/1993, de 4 d'agost, de procediment per a l'exercici de la potestat sancionadora.
3. En els procediments tramitats per la comissió d'infraccions lleus, el termini per a dictar i notificar una resolució expressa és de sis mesos. En els procediments tramitats per la comissió d'infraccions greus o molt greus, el termini per a dictar i notificar una resolució expressa és de nou mesos.
Article 91. Competència sancionadora
1. La potestat sancionadora per a la imposició de sancions per infraccions en matèria de salut pública correspon a la Generalitat i a les corporacions locals.
2. Quan la potestat sancionadora l'exercisca la Generalitat, correspon als òrgans que, reglamentàriament, la tinguen atribuïda, i pot ser objecte de delegació d'acord amb el que preveu l'article 13 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre. No pot delegar-se l'exercici de la potestat sancionadora en l'òrgan al qual correspondria resoldre els recursos que puguen procedir contra la resolució que impose la sanció.
3. Les corporacions locals poden imposar multes, per infraccions comeses en el seu territori i dins del seu àmbit competencial, fins al límit de 15.000 euros.
4. Per a evitar la doble imposició de sancions pels mateixos fets, les autoritats municipals donaran compte, als òrgans competents de la Generalitat que es determinen reglamentàriament, de la incoació i resolució d'expedients sancionadors. Així mateix, la Generalitat durà a terme les notificacions que siguen necessàries dels expedients que instruïsquen als ajuntaments.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera
Les funcions d'investigació en salut pública que desenrotlle l'Escola Valenciana d'Estudis de la Salut són assumides pel Centre Superior d'Investigació en Salut Pública en el moment de la seua constitució i posada en funcionament.
Segona
Es declaren a extingir les places dels farmacèutics titulars al servici de sanitat local transferides a la Generalitat. Els funcionaris de carrera amb plaça en propietat o destinació provisional a la Comunitat Valenciana i titulars d'oficina de farmàcia, pertanyents a este cos, conservaran tots els seus drets i deures, d'acord amb l'apartat 5 de la disposició transitòria quarta de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana i la disposició transitòria segona de la Llei 6/1998, de 22 de juny, de la Generalitat, d'Ordenació Farmacèutica de la Comunitat Valenciana, i continuaran exercint les seues funcions de salut pública mentre romanguen en les seues destinacions actuals.
Tercera
En el termini màxim d'un any des de la publicació d'esta llei, el Consell de la Generalitat, per mitjà de decret, crearà la categoria professional de farmacèutics de salut pública, amb la naturalesa jurídica de funcionaris d'institucions sanitàries al servici de la Conselleria de Sanitat i adscrits a l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública, establirà les seues funcions, la seua plantilla inicialment prevista i el procediment que caldrà seguir per a la integració voluntària dels funcionaris de carrera pertanyents al cos de farmacèutics titulars al servici de la sanitat local en la nova categoria professional, integració que es farà d'acord amb la disposició transitòria segona de la Llei 6/1998, de 22 de juny, de la Generalitat. Als farmacèutics de salut pública se'ls aplicarà la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d'Incompatibilitats del Personal al Servici de les Administracions Públiques, i normes que la despleguen.
Quarta
Les places de farmacèutics de salut pública seran proveïdes mitjançant successius procediments selectius en els quals es respectaran els principis d'igualtat, mèrit i capacitat, i es valoraran especialment els serveis prestats en qualitat de farmacèutic titular interí al servei de la sanitat local. L'extinció de les places de farmacèutic titular ocupades per personal interí s'iniciarà una vegada finalitzat el primer procés de selecció de farmacèutics de salut pública, en la mesura que resulte necessari per a donar-ne lloc. L'amortització de la resta de les places s'efectuarà de manera gradual en exercicis pressupostaris successius, en ocasió dels corresponents processos de selecció i cobertura de places de farmacèutic de salut pública sobre la base de les necessitats existents, garantint d'aquesta manera el funcionament més adequat dels serveis de salut pública.
Cinquena
A fi de desenrotllar i impulsar les activitats necessàries en matèria d'ordenació, planificació farmacèutica i control del medicament, l'Agència Valenciana, a més de les competències que li atribuïx la Llei 3/2003, de 6 de febrer, d'Ordenació Sanitària de la Comunitat Valenciana, desenrotllarà les competències que la Llei 6/1998, de 22 de juny, d'Ordenació Farmacèutica de la Comunitat Valenciana, atribuïx a la Conselleria de Sanitat, excepte la potestat reglamentària que correspon al conseller de Sanitat.
Sisena
El personal funcionari i laboral de la Generalitat que s'adscriga a l'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària i al Centre Superior d'Investigació en Salut Pública conservarà esta condició i tots els drets adquirits, inclosa l'antiguitat.
Setena
La negociació col·lectiva i la participació en la determinació de les condicions de treball del personal que s'adscriga a l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública, a l'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària i al Centre Superior d'Investigació en Salut Pública s'efectuarà en els termes previstos en la legislació vigent.
Huitena
L'assessorament en dret i la representació i defensa en juí de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública correspon al Gabinet Jurídic de la Generalitat, que les exercirà per mediació dels lletrats de l'Àrea Jurídica de la Conselleria de Sanitat.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera
Els expedients sancionadors iniciats amb anterioritat a l'entrada en vigor d'esta llei seguiran tramitant-se d'acord amb la normativa anterior, sense perjuí de l'aplicació de la regulació més favorable amb vista a la qualificació de les infraccions i sancions.
Segona
Fins que s'aprove el nou Pla de Seguretat Alimentària seguirà vigent el publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana mitjançant una resolució del conseller de Sanitat de 8 de maig de 2001.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Queden derogades totes les disposicions que, del mateix rang o d'un rang inferior, s'oposen al que preveu la present llei, especialment el Decret 101/2000, de 27 de juny, del Consell de la Generalitat.
Queden derogats els preceptes de la Llei 6/1998, de 22 de juny, d'Ordenació Farmacèutica de la Comunitat Valenciana que s'oposen al que estableix esta Llei.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
L'efectiva posada en funcionament dels ens públics que se citen a continuació estarà condicionada a l'aprovació pel Consell de la Generalitat dels respectius Estatuts reguladors, que han de ser aprovats en el termini màxim d'un any des de l'entrada en vigor d'esta llei:
– Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública.
– Agència Valenciana de Seguretat Alimentària.
– Centre Superior d'Investigació en Salut Pública.
Segona
El Consell de la Generalitat, per mitjà d'un decret, ha d'aprovar, en el termini màxim de tres mesos des de la publicació d'esta llei, el Reglament d'Estructura, Organització i Funcionament dels Centres de Salut Pública.
Tercera
En el termini d'un any des de la publicació d'esta llei, la Conselleria de Sanitat definirà i elevarà al Consell de la Generalitat la Cartera de Servicis de Salut Pública, perquè l'aprove.
Quarta
En el termini de tres mesos des de la publicació d'esta llei, els òrgans competents de les conselleries amb competències en matèria de funció pública i de sanitat unificaran la naturalesa del personal funcionari amb funcions de salut pública, com a funcionaris d'institucions sanitàries.
Cinquena
En el termini d'un any des de la publicació d'esta llei, i de conformitat amb el que disposa l'article 69 de la Llei de Govern Valencià, el Consell de la Generalitat regularà l'assignació, a la Conselleria de Sanitat o a les seues entitats autònomes, de les funcions i competències previstes en esta llei, especialment les referents a sanitat ambiental d'acord amb el que disposa l'article 9.2.g) d'esta llei. Així mateix, s'articularà la transferència dels recursos humans, materials i financers corresponents a les competències assignades a la conselleria per esta llei i que actualment corresponguen a altres conselleries, organismes o institucions de la Generalitat.
Sisena
En el termini de sis mesos des de la publicació d'esta llei, el Consell de la Generalitat ha de determinar les autoritats o òrgans competents per a l'adopció de les mesures especials en salut pública descrites en el títol VIII d'esta llei i la imposició de les sancions previstes en el títol IX. Fins a eixa data, és d'aplicació el Decret 44/1992, de 16 de març, del Consell de la Generalitat, pel qual es determinen el procediment, les infraccions i la competència sancionadora en matèria sanitària i d'higiene alimentària.
Setena
En el termini d'un any des de la creació de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública, el seu Consell de Govern ha de normalitzar la carrera professional del personal de salut pública i establirà un sistema de retribucions en funció del compliment d'objectius i que incloga el nivell de responsabilitat, especial dificultat tècnica, dedicació, incompatibilitat, perillositat o penositat de cada lloc de treball de l'entitat.
Huitena
S'autoritza el Consell de la Generalitat perquè dicte totes les normes que calguen per al desplegament i l'aplicació d'esta llei.
Novena
La present llei entrarà en vigor l'endemà del dia de publicació al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Per tant, ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir esta llei.
València, 17 de juny de 2005
El president de la Generalitat,

linea