Ficha disposicion pc

DECRET 217/1999, de 9 de novembre, del Govern Valencià, pel qual es determina l'extensió de les unitats mínimes de conreu. [1999/X9712]

(DOGV núm. 3628 de 18.11.1999) Ref. Base de dades 3495/1999

• Anàlisi jurídica

  Texto

  Texto	Texto
  Data d'entrada en vigor: 19.11.1999
  Notes: Determinació de l'extensió de les unitats mínimes de cultiu i diferencia entre secà i regadiu, en l'àmbit de la Comunitat Autònoma Valenciana. - Veure la Llei 19/1995, de 4 de juliol, de Modernització de les Explotacions Agràries, articles 43 a 48 (BOE núm. 159, de 05.07.95).
  Aquesta disposició afecta:
  	Desenvolupa o complementa: LLEI 2/1997, de 13 de juny, de la Generalitat Valenciana, de modificació de la Llei de la Generalitat Valenciana 4/1992, de 5 de juny, del sòl no urbanitzable respecte del règim de parcel·lació i de construcció d'habitatges aïllats en el medi rural.

• Anàlisi documental

  Texto

  Texto	Texto
  Origen de disposició: Conselleria Agricultura, Pesca i Alimentació
  Grup temàtic: Legislació
  Matèries: Agricultura i alimentació
  Descriptors:
  	Temàtics: sistema de conreu, explotació agrària

DECRET 217/1999, de 9 de novembre, del Govern Valencià, pel qual es determina l’extensió de les unitats mínimes de conreu. [1999/X9712]
L’article 23 de la Llei 19/1995, de 4 de juliol, que és de caràcter bàsic, segons el que es disposa en la disposició addicional primera de la mateixa llei, defineix allò que s’entén per unitat mínima de conreu, atribueix a les comunitats autònomes la fixació d’aquesta extensió superficial i fonamenta la necessitat d’establir-la en regadiu i en secà. Així mateix, la Llei 2/1997, de 13 de juny, de la Generalitat Valenciana, en la disposició addicional tercera, determina que la norma que ho dispose siga un decret.
Es regula així un procediment que garanteix als ciutadans una extensió de superfície agrària suficient perquè les tasques fonamentals, utilitzant els mitjans normals de producció, puguen dur-se a terme amb un rendiment satisfactori, alhora que limita el fraccionament excessiu de finques rústiques.
Convé analitzar breument l’evolució normativa anterior i, amb aquesta finalitat, cal citar l’Ordre de 27 de maig de 1958, per la qual es fixen les unitats mínimes de conreu en les diverses províncies, d’acord amb el que es disposa en la Llei de 15 de juliol de 1954. Posteriorment, l’article 43 de la Llei de Reforma i Desenvolupament Agrari, conté un manament al Govern amb la finalitat d’assenyalar i revisar l’extensió de la unitat mínima de conreu per a secà i regadiu en les diverses zones o comarques de cada província.
La Llei 19/1995, de 4 de juliol, de Modernització de les Explotacions Agràries, deroga expressament el títol III del llibre II, articles 43 a 48, pel qual es regulava el Règim de les Unitats Mínimes de Conreu, i estableix la competència de les comunitats autònomes en aquesta matèria.
D’altra banda, la Llei 2/1997, de 13 de juny, de la Generalitat Valenciana, procedeix a la modificació de la Llei de la Generalitat Valenciana 4/1992, de 5 de juny, del Sòl no Urbanitzable, pel que fa al règim de parcel·lació i de construcció d’habitatges aïllats en el medi rural, i prohibeix la possibilitat de realització o autorització d’actes de divisió o segregació de finques en contra de la legislació agrària.
Atés que cal desplegar la previsió legislativa per aconseguir l’adequació de l’ordenament jurídic a les diferents casuístiques, a aquesta finalitat s’encamina aquesta disposició i, en el marc jurídic determinat per l’article 34.1 de la Llei Orgànica 5/1982, d’1 de juliol, per la qual s’aprova l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana i es reconeix la seua competència exclusiva en matèria d’agricultura i ramaderia, convé també clarificar la possibilitat de segregacions de parcel·les que, malgrat no estar destinades a les tasques fonamentals de conreu, siguen el suport d’obres o serveis relacionats amb el medi rural, com ara pous, transformadors, dipòsits i basses de reg, capçals comunitaris de filtratge i adobament, ampliacions de camins en benefici d’una col·lectivitat, construccions ramaderes o altres així considerades per l’administració agrària.
Així doncs, aquest decret determina l’extensió de la unitat mínima de conreu, diferenciant entre secà i regadiu, defineix allò que es considerarà de regadiu com tota parcel·la conreada en la qual es justifique el dret a reg i estableix els supòsits en els quals podran segregar-se o dividir-se finques rústiques, fins i tot si donen lloc a superfícies no conreables inferiors a allò que es fixa com a unitat mínima de conreu.
Per tot això, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu, a proposta de la consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació, i amb la deliberació prèvia del Govern Valencià, en la reunió del dia 9 de novembre,
DECRETE
Article únic. Unitats mínimes de conreu: determinació d’extensió
1. De conformitat amb el que s’estableix en l’article 23 de la Llei estatal 19/1995, de 4 de juliol; d’acord amb el que es disposa en la Llei autonòmica valenciana 2/1997, de 13 de juliol, modificativa de la disposició addicional tercera número 2 de la Llei 4/1992, es fixen en l’àmbit territorial de la comunitat autònoma les superfícies de 2,5 hectàrees en secà i 0,5 hectàrees en regadiu com a les expressades unitats de conreu.
2. A aquest efecte, es considerarà de regadiu, amb la comprovació prèvia per part de l’òrgan competent de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació o el departament que el substituïsca, aquella parcel·la conreada en què es justifique el dret a reg.
3. Les finques rústiques podran dividir-se o segregar-se encara que donen lloc a superfícies no conreables inferiors a les indicades en l’anterior ordinal primer:
a) En tots els supòsits previstos en l’article 25 de la Llei estatal 19/1995, de 4 de juliol.
b) En els supòsits en què la finalitat de la divisió o segregació de les finques rústiques siga la construcció o instal·lació de pous, tansformadors, dipòsits i basses de reg, capçals comunitaris de filtratge i abonament, ampliacions de camins en benefici d’una col·lectivitat o construccions agrícoles i ramaderes. Per a això caldrà justificar tal finalitat en expedient incoat a l’efecte, que incorpore el preceptiu tràmit d’audiència als interessats que siguen coneguts i que continga informe favorable de l’administració competent, que finalitzarà amb resolució motivada pel que fa a la finalitat que pretenga la divisió o segregació sol·licitada.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Autorització per al desplegament reglamentari del decret
Es faculta la consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació perquè dicte les disposicions que considere oportunes per al desplegament d’aquest decret.
Segona. Entrada en vigor
Aquest decret vigeix des de l’endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 9 de novembre de 1999
El president de la Generalitat Valenciana,
EDUARDO ZAPLANA HERNÁNDEZ-SORO
La consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació,
MARIA ÀNGELS RAMÓN-LLIN I MARTÍNEZ
II. AUTORITATS I PERSONAL
b) OFERTES D’OCUPACIÓ PÚBLICA,