Resolució de 28 de juny de 2006, de la directora general de Gestió del Medi Natural de la Conselleria de Territori i Habitatge, per què s'ordena la part dispositiva de les declaracións d'impacte ambiental. [2006/7954]
(DOGV núm. 5302 de 13.07.2006) Ref. Base de dades 3848/2006
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 14.07.2006 Notes: S'ordena la part dispositiva de les declaracions d'impacte ambiental. Aquesta disposició afecta: Desenvolupa o complementa: -
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria Territori i Habitatge Descriptors: Temàtics: impacte ambiental Descriptors toponímics: L'Alcora, La Vila Joiosa, Alacant (ciutat), Silla, Villena, Tuéjar
Resolució de 28 de juny de 2006, de la directora general de Gestió del Medi Natural de la Conselleria de Territori i Habitatge, per què s'ordena la part dispositiva de les declaracións d'impacte ambiental. [2006/7954]
Els articles 4.3 i 22 del Reial Decret Legislatiu 1302/1986, de 28 de juny, d'avaluació d'impacte ambiental i del Reial Decret 1131/1988, de 30 de setembre, pel qual s'aprova el reglament per a l'execució de l'anterior decret, respectivament, establixen l'obligatorietat de fer públiques les declaracións d'impacte ambiental
Seguint aquesta línia, els articles 5.3 i 28 de la Llei 2/1989, de 3 març, de la Generalitat Valenciana d'Impacte Ambiental, i del seu Reglament, aprovat per Decret 162/1990, respectivament, establixen l'obligatorietat de fer públiques les declaracións d'impacte ambiental, i en particular, de publicar estes declaracións en el Diari Oficial de la Generalitat.
En virtut d'això, he resolt:
Article únic
Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat les declaracións d'impacte ambiental corresponent a l'expedients 145/03-AIA La Vila joiosa, 206/03-AIA L'Alcora, 232/02-AIA Alacant, 257/04-AIA Silla, 262/03-AIA Villena, 322/04-AIA Villena, 351/03-AIA Tuejar i 352/03-AIA Tuejar, que segons el Reglament aprovat per Decret 162/1990 estableix l'obligatorietat de publicar-les.
València, 28 de juny de 2006. La directora general de Gestió del Medi Natural: Concepción Maroto Álvarez.
Declaració d'impacte ambiental
Expedient: 145/03-AIA
Objecte del projecte: Declaració d'interés comunitari per a campament de turisme
Promotor: Campdeguer, SL
Autoritat substantiva: Conselleria de Territori i Habitatge
Localització: A la partida Galandú del terme municipal de la Vila Joiosa (Alacant).
Descripció del projecte
1. Descripció de les característiques més rellevants de les construccions o de l'activitat del projecte
L'objecte del projecte és el de disposar de sòl per a la construcció d'un campament de turisme de 2a categoria, en una superfície de 74.145 m², en una zona qualificada com a sòl no urbanitzable comú en el PGOU de la Vila Joiosa, tramitant amb aquest fi una declaració d'interés comunitari, de conformitat amb allò que disposa l'article 20 de la Llei 4/1992, de la Generalitat Valenciana, sobre sòl no urbanitzable.
Està prevista una superfície d'acampada de 32.101 m², en què es disposarà un total de 351 parcel·les, per a una capacitat màxima de 1.053 persones.
Les infraestructures necessàries per al funcionament del projecte seran:
. Subministrament d'aigua que es connectarà a partir de la xarxa general municipal, mitjançant connexió exclusiva per al càmping, connectant amb la xarxa que discorre pel vial paral·lel a la carretera N-332, al costat de l'Hospital Comarcal Marina Baixa de la Vila Joiosa. A més, disposarà d'un depòsit acumulador amb una capacitat de 80 m³, capacitat superior a la dotació de 200 litres/parcel·la, i suficient per a una dotació de 50 l per campista i dia.
Aporta certificat d'Aquagest Levante, SA de l'existència de cabals suficients per a l'execució i posterior manteniment dels consums d'aigua del càmping.
. El subministrament elèctric es realitzarà mitjançant connexió específica a partir de la línia elèctrica que discorre per la parcel·la.
. Per a l'evacuació d'aigües residuals es disposarà de dues xarxes: una per gravetat que finalitzarà en un pou de registre i estació de bombament; i una impulsió que partirà del bombament anterior, mitjançant el qual s'elevarà fins a la xarxa general municipal de clavegueram que transcorre pel vial existent des de la N-332 fins a l'Hospital Comarcal Marina Baixa.
. La retirada de residus sòlids s'efectuarà pel servei municipal de recollida de fems, sent aquesta retirada amb una periodicitat diària. Per a l'emmagatzemament temporal d'aquests es disposaran, en zones comunes del càmping, contenidors estandarditzats.
. L'accés es realitzarà a través d'un camí secundari que comunica la N-332 amb l'Hospital Comarcal de la Vila Joiosa.
2. Alternatives
No es plantegen alternatives d'ubicació, es justifica l'elecció de la plantejada en el projecte per tractar-se de terrenys ja transformats d'ús agrícola en l'actualitat. Així mateix la parcel·la està dotada de la major part dels serveis necessaris per a l'explotació del càmping (electricitat, aigua, xarxa de sanejament), unit que disposa de bona comunicació mitjançant la xarxa de carreteres existent.
Tramitació administrativa:
1. Informació pública. Remissió de l'expedient.
L'11 d'abril de 2003, dels Serveis Territorials d'Alacant de la Direcció General d'Urbanisme i Ordenació Territorial es remet el projecte i l'estudi d'impacte ambiental. Es remet posteriorment el certificat d'informació pública.
L'estudi d'impacte ambiental ha estat sotmés a informació pública mitjançant un anunci de la Conselleria de Territori i Habitatge en el DOGV núm. 4.980, de data 7 d'abril de 2005, i no s'hi han formulat al·legacions a aquest segons consta en el certificat remés en data 19 de maig de 2005.
Afeccions legals
L'actuació se situa en zona qualificada com a sòl no urbanitzable comú en el Pla general d'ordenació urbana de la Vila Joiosa.
L'actuació no afecta llocs d'interés comunitari, tampoc zones de microreserves ni espais inclosos en la xarxa Natura 2000.
Consideracions ambientals
1. Elements ambientals que poden veure's afectats de forma important pel projecte d'activitat
Els principals elements que poden veure's afectats per l'execució del projecte són la hidrologia subterrània per l'alta vulnerabilitat de contaminació d'aqüífers per porositat que presenta el terreny segons la informació continguda en el mapa geocientífic de la província d'Alacant; el sòl, en el cas de depòsit de materials potencialment contaminants. Pel que fa a flora i fauna, en tractar-se de parcel·les de cultiu, les afeccions es consideren d'escassa rellevància; al paisatge pot afectar per la presència de caravanes, tendes de campanya i alguna edificació en una zona amb conca visual àmplia i pròxima a via de comunicació.
Durant el període d'explotació poden generar-se impactes derivats de les activitats dels usuaris del càmping, com són els impactes sonors i lumínics, sent especialment importants per la ubicació pròxima a l'Hospital Comarcal de la Marina Baixa.
Cal assenyalar que els terrenys de la parcel·la contacten parcialment en la zona nord-est amb sòl inclòs com a sòl forestal en el Pla general d'ordenació forestal, per la qual cosa s'hauran d'adoptar les mesures necessàries per a evitar afeccions a aquest tant durant l'execució com en l'explotació tenint en compte la normativa de prevenció d'incendis forestals.
S'estableixen mesures correctores tant per a la fase de construcció com de funcionament, entre elles realitzar els treballs en horari laboral normal per a evitar majors molèsties per sorolls en la fase de construcció. En la fase de funcionament s'inclou la plantació de tanca perimetral, respectar els exemplars adults aïllats de pi, utilitzar espècies vegetals pròpies de la zona en els enjardinaments i conservar els murs de maçoneria com a mesures d'integració paisatgística. Disposar de reguladors de cabal en els punts de proveïment d'aigua potable per a evitar consums innecessaris.
En el programa de vigilància ambiental s'indica que el director d'obra haurà de realitzar el seguiment en l'etapa de construcció, i en l'etapa de funcionament la gerència del càmping haurà de realitzar el seguiment relatiu a la retirada correcta dels residus sòlids i manteniment de neteja d'instal·lacions.
No obstant això, aquest programa de vigilància haurà d'ampliar-se per al seguiment de les mesures correctores relatives a la conservació de la vegetació, mesures d'integració paisatgística i d'impactes sonors i lluminosos, i la resta de mesures que s'estableixen a través del condicionat d'aquesta declaració.
Consideracions jurídiques
1. El projecte examinat constitueix un dels supòsits fàctics en què resulta preceptiva la formulació d'una declaració d'impacte ambiental, prèvia a la resolució administrativa que s'adopte per a l'aprovació definitiva d'aquell, segons es desprén de l'article 20 i disposició addicional 5a de la Llei 4/1992, del sòl no urbanitzable.
2. En l'expedient s'han observat els tràmits previstos en el Decret 162/90, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana pel qual s'aprova el Reglament d'impacte ambiental; en la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana, i en les altres disposicions que hi són d'aplicació.
3. L'article cinqué del Decret 162/90, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana pel qual s'aprova el Reglament per a l'execució de la Llei 2/89, d'impacte ambiental, atribueix la competència a l'òrgan ambiental, per a la declaració d'impacte ambiental dels projectes a què s'aplique aquesta llei.
4. El Reglament orgànic i funcional de la Conselleria de Medi Ambient, aprovat mitjançant Decret 90/1999, de 30 de juliol, del Govern Valencià, atribueix a la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi la competència sobre l'avaluació de l'impacte ambiental.
Declaració d'impacte ambiental
Primer
Estimar favorable, només a l'efecte ambiental, sense perjudici de les exigències derivades de l'aplicació de la normativa sectorial específica, el projecte de campament de turisme que s'ha de situar a la partida Galandú del terme municipal de la Vila Joiosa, projecte promogut per Campdeguer, SL, sempre que aquest es desenvolupe d'acord amb allò que estableix la documentació presentada i l'apartat segon d'aquesta resolució.
Segon
Se supedita l'execució de l'esmentat projecte al compliment dels condicionants següents:
1. Segons la informació continguda en el mapa geocientífic de la província d'Alacant, la zona presenta alta vulnerabilitat de contaminació d'aqüífers per porositat, per la qual cosa s'hauran d'adoptar les mesures necessàries per a prevenir qualsevol possibilitat de contaminació.
2. S'haurà d'efectuar una adequada gestió dels recursos hídrics, promovent l'estalvi del consum d'aigua.
3. Pel que fa a la gestió de les aigües generades per l'activitat, hauran de complir les condicions de connexió i abocament a la xarxa de clavegueram que establisca l'entitat gestora de l'estació depuradora i en qualsevol cas els límits establits en l'ordenança d'abocaments a la xarxa municipal de clavegueram elaborada per la Generalitat Valenciana i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.
4. A causa de la proximitat d'un establiment hospitalari, s'hauran d'adoptar mesures per a evitar impactes sonors tant en la fase de construcció (horaris de treball, especialment de maquinària pesant), com també en la fase de funcionament per actuacions derivades de les activitats turístiques, respectant els nivells de soroll establits en les normatives sectorials, i especialment en horaris nocturns.
5. Els residus generats en l'activitat hauran de ser gestionats segons les característiques d'aquests i d'acord amb allò que estableix la legislació sectorial específica. Els materials sobrants del moviment de terres es traslladaran a abocadors autoritzats. Es facilitarà la recollida selectiva de residus de tipus urbà, disposant contenidors normalitzats amb aquest fi, coordinant la gestió amb la recollida municipal.
6. S'haurà de disposar un sistema de recollida de pluvials que garantisca l'absència d'efectes d'inundació tant en els terrenys de l'actuació com en parcel·les confrontants, camins, etc. deguda a la modificació en l'escorriment dels terrenys.
7. S'hauran de preveure les exigències sobre els riscs sísmics i incendis forestals recollida en l'Ordre de 8 de març de 1999, de la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports. S'hauran de disposar les mesures necessàries per a prevenir el risc d'incendis forestals derivat aquest de la seua proximitat a terrenys forestals en la zona nord-est, mitjançant la instal·lació dels dispositius antiincendis pertinents (xarxes d'aigua per a extinció, depòsits, etc.), i evitar les activitats de risc d'incendi en les zones pròximes.
8. En les operacions de moviment de terres s'haurà d'evitar provocar desnivells significatius en relació amb les parcel·les confrontants, evitant efectes negatius en l'impacte paisatgístic. En el cas de necessitar aportació externa de materials caldrà ajustar-se a allò que estableix la matèria disposant de les autoritzacions corresponents. Els materials sobrants del moviment de terres s'hauran de traslladar a abocadors autoritzats.
9. S'adoptarà com a mesura d'integració paisatgística de les instal·lacions l'execució de murets de pedra. Utilitzant en la revegetació dels parterres i jardins espècies autòctones, intentant en la mesura dels possible preservar els pins d'algun port en aquelles zones en què puga evitar-se'n la tala. S'haurà d'evitar la utilització d'elements brillants, adaptant a l'entorn els acabats de façanes, etc.
10. El programa de vigilància ambiental haurà d'incloure la gestió realitzada amb els diversos tipus de residus generats en l'execució i funcionament de les obres projectades, com també les mesures adoptades per a prevenir el risc sísmic i el risc d'incendi forestal.
Es remet un informe aquesta Direcció General amb periodicitat anual amb el resultat de l'esmentat programa, incloent documentació fotogràfica de les mesures de revegetació i minimització de l'impacte visual.
11. Si durant l'execució de les obres es trobaren restes paleontològiques, arqueològiques o etnogràfiques, el titular haurà de posar el fet en coneixement de la Conselleria de Cultura, de manera immediata, i adoptar les mesures pertinents amb vista a la protecció i conservació d'aquestes, de conformitat amb allò que preveuen els articles 63 i 65 de la Llei 4/1998, d'11 de juny de la Generalitat Valenciana, del patrimoni cultural valencià.
12. Altres condicionants de caràcter ambiental que s'hi establisquen derivades de l'aplicació de la normativa reguladora dels campaments de turisme, com també les disposicions contingudes en les ordenances municipals i la resta de normativa sectorial que hi siga d'aplicació.
Tercer
Notificar a les persones interessades que contra aquesta resolució, pel fet de no ser un acte definitiu en via administrativa, no s'hi pot interposar cap recurs; la qual cosa no és inconvenient perquè puguen utilitzar els mitjans que en defensa del seu dret estimen pertinents.
Quart
Publicar aquesta declaració d'impacte ambiental en el Diari Oficial de la Generalitat de la forma reglamentària, d'acord amb allò que disposa l'article 28 del Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'impacte ambiental.
València, 14 de setembre de 2005. La directora general de Gestió del Medi Natural: Concepción Maroto Álvarez.
Declaració d'impacte ambiental
Expedient: 206/03-AIA
Promotor: Áridos Alcalatén SL
Autoritat substantiva: Servei Territorial d'Indústria i Seguretat Industrial de Castelló.
Objecte del projecte: Explotació de calcàries per a àrids, classificats per la Llei de mines com a recursos de la secció A.
Localització: Ocupa de manera parcial o total les parcel·les 58, 59, 61, 62, 63, 64, 65, 66, 67, 68, 69, 70, 71 i 72 del polígon 6 del municipi de l'Alcora (Castelló).
Descripció del projecte
Descripció de les característiques del projecte
El projecte al qual es refereix aquesta declaració d'impacte ambiental fa referència exclusivament a la pedrera Raboseras, i queda exclosa la via d'accés a aquesta.
Es dissenya l'explotació mitjançant 4 bancs de 20 metres d'alçària amb bermes de 14 metres d'amplària i pendent dels talussos de 75º, el pendent general del talús és de 45º. En aquestes condicions, l'estabilitat del talús general està calculada i s'obté un valor del factor de seguretat superior a 1,2.
Els bancs són els següents:
Banc núm. Cotes (m)
5 3 00/280
4 280/260
3 260/240
2 240/220
1 220/200
La plaça de la pedrera se situa a 200 metres. L'ordre de restauració dels bancs és: 5, 4, 3, 2, 1.
Les reserves de calcària comercialment explotable ascendeixen a 13.500.000 tones, es desconeix la producció anual i els anys de vida de l'explotació.
S'efectuaran les labors de perforació mitjançant perforadora sobre erugues i martell al capdavant de 105 mm de diàmetre, l'extracció serà mitjançant explosius. La càrrega la realitzarà una pala frontal i el transport serà mitjançant bolquets de 16 m³ de capacitat. S'emprarà també un martell hidràulic sobre rodes.
S'instal·larà una planta de tractament d'àrids en la zona de la plaça de la pedrera, per al trencament, trituració, mòlta i classificació per grandàries, que estarà composta per: 3 tremuges, 3 alimentadors, una matxucadora de mandíbules, un molí secundari i dues garbelles.
L'escàs material edàfic que puga retirar-se s'emmagatzemarà en forma de cordó, de menys de dos metres d'alçària i situat marginalment als treballs d'extracció.
No es preveu la formació de runams.
En la instal·lació treballaran 5 operaris i les voladures es realitzaran mitjançant contractació externa.
Alternatives ambientals en la selecció de l'emplaçament
Totes les limitacions de caràcter geològic i urbanístic, com també d'autoritzacions de l'administració local i de qualitat de la calcària, fan que es reduïsca el ventall de possibilitats de selecció d'un emplaçament des del punt de vista ambiental. L'emplaçament proposat concentra en un mateix lloc les activitats d'extracció i tractament, a fi de minimitzar els impactes i se situa en un lloc de baix valor ecològic.
Tramitació administrativa
1. Tramitació
17-06-03: L'Ajuntament de l'Alcora inicia la tramitació de l'expedient i remet la documentació i el certificat d'haver sotmés aquesta a informació pública.
01-07-03: S'informa el promotor de l'estat de l'expedient i se li demanen còpies.
17-07-03: El promotor va remetre un exemplar del projecte d'explotació i dos exemplars de l'estudi d'impacte ambiental a través del registre de VAERSA.
23-12-03:El promotor va tramitar una resolució sobre prospecció arqueològica.
06-02-04: Es va sol·licitar ampliació de documentació i s'avisa de caducitat.
23-03-04:El promotor va tramitar còpia de l'informe de patrimoni.
07-05-04: El Servei Territorial d'Indústria i Seguretat Industrial va informar que la pedrera Raboseras no està autoritzada, i que es troba en tràmit l'expedient.
11-05-04: El promotor va aportar dos exemplars de l'estudi d'impacte ambiental i dues còpies del projecte de restauració.
30-06-04: El Servei Territorial d'Indústria i Seguretat Industrial de Castelló va remetre projecte d'explotació, annex al projecte d'explotació, projecte restauració, estudi d'impacte ambiental, plànols i document de síntesi.
15-09-04 Es va tornar al Servei Territorial d'Indústria i Seguretat Industrial de Castelló la documentació rebuda el 30-06-04.
15-11-04: El Servei Territorial d'Indústria i Seguretat Industrial de Castelló va tramitar el certificat d'haver sotmés la documentació a informació pública, sense haver rebut al·legacions a aquesta.
12-01-05: A causa de carències i contradiccions existents en la documentació rebuda, es va tornar tota la documentació al Servei Territorial d'Indústria.
23-03-05: El Servei Territorial d'Indústria va remetre un projecte d'explotació, projecte de restauració i estudi d'impacte ambiental, així com annexos.
06-05-05: Se li va enviar un requeriment al promotor, via òrgan substantiu, per a modificar substancialment el projecte de restauració, confirmar l'acceptació de diverses modificacions anteriorment sol·licitades; també se li va sol·licitar un mapa geològic de l'explotació, ja que l'anteriorment aportat no corresponia al lloc, i es va demanar un plànol per a poder conéixer la ubicació de la planta de tractament i el traçat complet de la via d'accés.
17-06-05: El Servei Territorial d'Indústria i Seguretat Industrial va remetre les modificacions al pla de restauració, com també l'estudi d'impacte ambiental de la via d'accés. Va adjuntar la documentació digital en un CD, en arxius amb format pdf.
Informació pública
La pedrera Raboseras ha estat sotmesa a informació pública per mitjà de l'Ajuntament de l'Alcora i pel Servei Territorial d'Indústria i Seguretat Industrial, sense que s'hi hagen produït al·legacions.
Peticions d'informes sectorials i documentació suplementària
Es va sol·licitar Informe la Direcció Territorial de Territori i Habitatge a Castelló el 27-11-03, la qual va remetre la informació el 12-01-04.
Es va consultar al Servei Territorial d'Indústria i Seguretat Industrial el 27-11-03 i es va rebre la informació el 7-05-04.
Es va sol·licitar informe de microreserves de la Direcció Territorial de Territori i Habitatge de Castelló el 21-12-04, la qual va contestar el 6-5-05.
Afeccions legals
No se'n coneixen.
Consideracions ambientals
Elements que poden veure's afectats pel projecte de l'activitat
Els elements que poden veure's afectats són els habituals en l'explotació d'una pedrera de calcàries, que l'extracció es realitza per mitjà de perforació i voladures.
A banda de l'anterior, la vegetació dominant de la zona, matoll termòfil, vegetació sobre substrats calcaris i pastius calcaris, correspon a quatre hàbitats naturals d'interés comunitari de la Directiva 97/62/CE del Consell, de 27 d'octubre de 1997, per la qual s'adapta al progrés científic i tècnic la Directiva 92/43/CEE relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de fauna i flora silvestres, definits respectivament com: formacions de Juniperus (matoll escleròfil mediterrani i submediterrani sempre verd), (codi 5210 de Natura 2000), Pastius calcaris kàrstics (alysso . Sedion albi) (codi 6110* de Natura 2000), pseudoestepes amb gramínies i anuals (Thero . Brachypodietea) (codi 6220* de Natura 2000) i comunitats casmofítiques amb pendents calcaris rocosos (codi 8210 de Natura 2000) per a la conservació de la qual és necessari designar zones especials de conservació. Cal destacar que els hàbitats indicats amb asterisc en el codi, són hàbitats prioritaris de la Directiva.
En la zona estan presents espècies protegides o catalogades, cal destacar l'alzina (Quercus ilex subsp. rotundifolia), el margalló (Chamaerops humilis), com també mates disperses d'alzineta (Teucrium chamaedrys), cua de gat (Sideritis tragoriganum) i timó (Thymus vulgaris), incloses en l'annex III de l'Ordre de 20 de desembre de 1985, de la Conselleria d'Agricultura i Pesca, sobre protecció d'espècies endèmiques o amenaçades, per a les quals queda sotmesa a autorització prèvia la tala o desarrelament.
Segons indica l'informe de la Direcció Territorial, el promotor descriu una sèrie d'unitats de vegetació en l'àmbit del projecte en què s'inclouen espècies i comunitats vegetals, moltes d'elles protegides (ex. savines), que no es troben en la zona.
A uns 2 quilòmetres de la pedrera hi ha empadronada una parella nidificant d'àguila reial (Aquila chrysaetos). L'àguila de panxa blanca (Hieraetus fasciatus) es troba una miqueta més allunyada i ha nidificat en la serra de las Contesas. El xoriguer vulgar (Falco tinnuculus) té un niu permanent en la contornada; també hi ha constància de l'existència de duc (Bubo bubo) en els mateixos cingles o molt pròxims a Raboseras. Un altre tipus de fauna que existeix per la zona la constitueixen teixons, genetes, mosteles i raboses. A les proximitats hi ha una altra pedrera en operació, per la qual cosa abans de l'entrada en producció de la pedrera Raboseras ja impera un radi d'exclusió per a les activitats de caça i nidificació de l'avifauna citada. No obstant l'anterior, és obvi que l'obertura de Raboseras resta quelcom d'espai a les activitats normals de la fauna, ja que aquesta tendirà a desplaçar-se o modificar les seues àrees de caça.
Identificació i valoració dels impactes
Els impactes que causa l'explotació de calcàries estan descrits en la seua totalitat; la valoració d'aquests és en general acceptable.
Consideracions sobre la proposta de mesures correctores i del programa de vigilància ambiental.
Les mesures protectores i correctores dels impactes són acceptables, com també el programa de vigilància ambiental.
Consideracions jurídiques
1. El projecte es troba sotmés a declaració d'impacte ambiental en trobar-se inclòs dins dels supòsits prevists en l'annex I, apartat 3c.1 del Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'impacte ambiental.
2. En l'expedient s'han observat els tràmits previstos en el Decret 162/90, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana pel qual s'aprova el Reglament d'impacte ambiental; en la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana i en les altres disposicions que hi són d'aplicació.
3. Per Ordre de 9 de setembre de 2003, de la Conselleria de Territori i Habitatge, per la qual es desenvolupa el Decret 119/2003, d'11 de juliol, del Consell de la Generalitat Valenciana pel qual s'aprova el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria de Territori i Habitatge i segons l'article 17, s'atribueix a la Direcció General de Gestió del Medi Natural l'avaluació ambiental.
Per tant, en vista de tot l'anterior i fent ús de les facultats que tinc legalment atribuïdes, formule la següent
Declaració d'impacte ambiental
Primer
Estimar acceptable, només a l'efecte ambiental, el Projecte d'explotació de la pedrera Raboseras i el pla de restauració d'aquesta, sempre que aquest es desenvolupe d'acord amb la condició segona d'aquesta declaració.
Segon
Es remetran dos texts refosos: un de l'estudi d'impacte ambiental i un altre del pla de restauració. Cada text refós, amb la seua memòria, plànols i annexos, incorporarà al document inicial totes les correccions, modificacions i ampliacions sol·licitades, que van ser requerides al promotor, posteriorment aportades per aquest i finalment aprovades al llarg de la tramitació.
Tercer
Notificar a les persones interessades que contra aquesta resolució, per ser un acte de tràmit que no posa fi al procediment ni produeix indefensió, no s'hi pot interposar cap recurs; sense perjudici d'utilitzar els mitjans que en defensa del seu dret s'estimen pertinents.
Quart
Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat aquesta estimació d'impacte ambiental, d'acord amb allò que disposa l'article 28 del Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'impacte ambiental.
València, 12 de setembre de 2005. La directora general de Gestió del Medi Natural: Concepción Maroto Álvarez.
Declaració d'impacte ambiental
Expedient 232/02-AIA
Títol Legalització d'explotació avícola de posta
Promotor Avícola Zapata, SA
Autoritat substantiva Ajuntament d'Alacant
Objecte del projecte Obtenció de la llicència d'activitat per a la legalització de l'activitat avícola de posta
Localització: Finca la Cañada, partida la Cañada, S/N, del terme municipal d'Alacant
Descripció del projecte
Descripció de les característiques més rellevants del projecte
Es pretén obtenir la llicència d'activitat per a la legalització d'una explotació avícola, les característiques de la qual, segons la documentació aportada (documentació inicial i ampliacions), són:
L'activitat es dedica a la producció d'ous per a consum humà, com també la seua classificació en el centre, disponible a aquest efecte al centre de classificació d'ous siti a la mateixa partida de la Cañada, 3, al paratge Alabatre, al terme municipal d'Alacant, propietat del mateix promotor. L'explotació estarà constituïda per una nau amb capacitat per a 24.000 gallines de posta. Les gallines estan allotjades en gàbies disposades en files de bateries (tres altures i quatre files) tipus compacte, disposant de cintes transportadores per a la recollida de gallinassa, centralitzades a una sola cinta que trau de la nau el residu orgànic, el qual queda emmagatzemat en contenidors de 20 m³, els quals es localitzaran en fosses, de manera que aquestes n'asseguren l'estabilitat, fins a la retirada setmanalment per una empresa aliena a l'explotació.
La superfície de la finca és de 75.801 m², mentre que la superfície construïda, corresponent exclusivament a la nau és de 1.192,86 m².
Es classifiquen i envasen els ous en edificacions diferents de la construcció existent, i es considera innecessari condicionar alguna zona de la nau per a l'emmagatzemament de productes.
Es considera que la producció de gallinassa serà de 1.584 t/any, la qual serà retirada per una empresa aliena a l'explotació (s'aporta contracte subscrit amb Hermanos Guillén Mendoza, SL; empresa dedicada a la compravenda a l'engròs d'adobs orgànics i derivats, sent la duració del contracte indefinida excepte denúncia expressa d'alguna de les parts. Aquesta informació es contradiu amb la recollida en l'ampliació presentada, en la qual s'indica que la gallinassa serà retirada per l'empresa Ecotriuls, sítia al c/ Alcalde Luis Pascual, de Caudete, per a la qual no s'hi aporta contracte justificatiu).
L'explotació disposa actualment, com a mesura higienicosanitària de tanca perimetral de la instal·lació.
Els cadàvers generats en l'explotació, s'emmagatzemaran en contenidors homologats a aquest efecte fins a la seua retirada d'aquests per una empresa gestora autoritzada a aquest efecte.
El subministrament d'aigua potable procedeix de pou situat en la mateixa explotació.
No s'ha justificat legalment la procedència d'aigua potable, ja que no s'ha aportat autorització de l'organisme de conca per a la utilització d'aquesta.
L'explotació es localitza a 6 km de Sant Vicent del Raspeig, encara que està inserida al nucli de població Cañada del Fenollar.
Segons la documentació aportada, no es realitzaran obres, ja que la nau corresponent a la futura explotació coincideix amb una ja existent.
No s'ha justificat la gestió de residus de zoosanitaris de distinta naturalesa.
En data 25 de maig de 2005 es realitza visita de camp, en la qual s'observa:
. L'explotació de producció avícola de posta no està en funcionament, tot i que la nau està construïda.
. En el recinte propietat del promotor, actualment s'està exercint l'activitat de manipulat i envasament d'ous en una de les edificacions existents (que no correspon a la nau que pretén habilitar-se per a l'allotjament de les aus de posta) sense que s'haja realitzat la posta d'aquests ous en cap de les naus localitzada en aquest recinte.
. L'explotació no disposa de gual sanitari ni sistema de desinfecció equivalent a l'entrada d'aquesta, que permeta la desinfecció dels vehicles que hi accedisquen.
Tramitació administrativa
Informació pública
L'expedient es va iniciar el 13 de juny de 2002, amb la remissió per part de l'Ajuntament d'Alacant de còpia de l'estudi d'impacte ambiental, projecte d'activitat i expedient municipal.
La informació pública s'ha realitzat mitjançant la publicació en el BOP núm. 233, d'11 de desembre de 1997, com també als veïns confrontants a l'activitat, sense que s'hi hagen presentat al·legacions dins del termini legalment establit (durant els dies compresos entre l'11 de desembre de 1997 i el 7 de gener de 1998). Per no haver inclòs l'estudi d'impacte ambiental en la informació pública anterior, es realitza novament, per a sotmetre l'expedient complet a informació pública en el DOGV núm. 5.030, de 17 de juny de 2005, amb la presentació d'al·legacions.
Resum de les al·legacions
Les al·legacions presentades relatives a l'expedient dins dels terminis legalment reconeguts (totes elles incloses en l'expedient), es recullen a continuació, i es fa referència únicament a les consideracions de caràcter ambiental en elles incloses:
. Miguel Ángel Boix Rocamora, exposa la seua oposició a l'inici de l'activitat, ja que l'explotació està enclavada en un nucli poblacional; que l'activitat no té accés a la conducció de clavegueram per a les aigües residuals i la possible afecció que podria causar l'activitat a la capa freàtica.
. Gloria Antón Vigrana i altres, exposen la seua oposició a l'inici de l'activitat, ja que es considera una activitat potencialment contaminant de l'atmosfera, en el més alt grau d'aquesta (grup A), segons la Llei 38/1972, de 22 de desembre, de protecció de l'ambient atmosfèric i el seu Reglament de desenvolupament aprovat per raó del Decret 833/1975; en la documentació presentada s'ha omés una sèrie de circumstàncies i requisits legals (annex II) del nomenclàtor d'activitats MINP; s'ha omés en la documentació la referència als productes intermedis i acabats en l'activitat i la gestió d'aquests; no s'han plantejat mesures correctores contra sorolls i vibracions ni contra evacuació de fums i olors; es considera que l'habitatge de la finca de l'explotació està en estat ruïnós, per la qual cosa es posa en dubte les condicions higienicosanitàries d'aquesta; en la documentació s'ha considerat que no es generen aigües residuals, quan sí es generen (ex.: aigües de neteja i higiene), els lixiviats provinents de l'acumulació dels detrits poden produir possible contaminació d'aqüífers; es troba a faltar un estudi geològic del terreny; molèsties per presència d'insectes i rosegadors.
. Amador Ferrándiz Aracil i altres al·legants (superior a 100), exposen la seua oposició a l'inici de l'activitat, presentant de manera individual i per a un text idèntic, al·legació basada en la ubicació de l'explotació en una zona rural àmpliament poblada, existir un col·legi públic en els seus voltants; ser negatius els efectes ambientals que pot produir l'activitat en aquest nucli poblacional; com també per deficiències en l'estudi d'impacte ambiental presentat.
Les mesures correctores i els condicionants exigits en aquesta declaració d'impacte ambiental tracten de minimitzar l'afecció que l'activitat puga causar en l'entorn, i es contesta d'aquesta manera a les al·legacions de caràcter ambiental presentades.
Petició d'informes sectorials i documentació complementària
En data 19 de febrer de 2004, se sol·licita al promotor, a través de l'Ajuntament, la presentació de la documentació següent:
. Justificació quantitat de gallinassa. L'estudi d'impacte ambiental infravalora la quantitat de residu orgànic generat, segons la informació de què disposa aquest servei, per la qual cosa s'hi haurà de presentar aquest càlcul novament.
. Sistema de gestió de gallinassa. El sistema triat per a emmagatzemar el residu abans de la retirada d'aquest no compleix amb el que estableix la Llei 6/2003, de 4 de març, de la Generalitat, de ramaderia de la Comunitat Valenciana. S'haurà de presentar documentació del disseny del femer (plànol de situació, dimensions i característiques que el definisquen).
. Tractament previ dels residus orgànics. Segons la cartografia consultada, l'explotació es troba a una distància aproximada de 300 m d'un col·legi d'educació primària i 100 m de dos habitatges tocant a la parcel·la, que podrien veure's afectats per olors procedents de l'explotació. Es presentarà un tractament de la gallinassa, per a reduir l'emissió de males olors, disminuir la càrrega contaminant i millorar-ne les característiques com a adob orgànic.
. Retirada de gallinassa. L'estudi d'impacte ambiental explica que s'ha subscrit contracte amb una empresa especialitzada, que retira la gallinassa de l'explotació, però no s'hi adjunta document que ho acredite. S'haurà de presentar aquest contracte, vigent i firmat per ambdues parts.
. Justificació eliminació de cadàvers. Haurà de justificar-se l'eliminació de cadàvers conforme a allò que s'ha estipulat en el Reglament 1774/2002, del Parlament Europeu i del Consell de 3 d'octubre de 2002, pel qual s'estableixen les normes sanitàries aplicables als subproductes animals no destinats al consum humà. En concret es presentarà contracte, vigent i firmat per ambdues parts, amb una empresa autoritzada per a gestionar aquest tipus de residus.
. Sistema desinfecció de vehicles. El projecte no preveu la construcció d'un gual sanitari o sistema de desinfecció equivalent per a vehicles a l'entrada de l'explotació. S'hi adjuntarà plànol de situació d'aquest, a més de plànol de detall i característiques que el definisquen.
. Protecció contra risc d'inundació. Segons la cartografia consultada, l'explotació es troba en zona de risc per inundació. Aquesta situació haurà de ser considerada en el projecte, adoptant les mesures que s'estimen convenients per a prevenir situacions de risc i es presentarà davant d'aquesta Direcció General una descripció detallada d'aquestes (construcció d'un sistema de captació i evacuació d'aigües d'escorriment, manteniment i conservació d'obres de drenatge, etc.).
El promotor, després de sol·licitar en data 20 de maig de 2004 i 10 de novembre del mateix any (dates referides al registre d'entrada en aquesta Conselleria), remet part de l'ampliació sol·licitada en data 20 de maig de 2005, i acaba de completar-la en data 23 de febrer de 2005, tot i que l'apartat relatiu a la protecció contra risc d'inundació no ha sigut contestat. En la documentació presentada s'aporta la informació següent:
. Contracte de retirada de gallinassa, subscrit amb l'empresa Hermanos Guillén Mendoza, SL, amb NIF B-30760128, empresa dedicada a la compravenda d'adobs orgànics i derivats, amb domicili en Fuente Álamo (Múrcia).
. Per a una capacitat de 24.000 gallines ponedores, es generarà un total de 1.584 t/any.
. Per a retirar la gallinassa, s'instal·laran dos contenidors on s'emmagatzemarà provisionalment, de 20 m³ cada un, que s'asseguraran al terreny, per a evitar bolcades i vessaments.
. Per a disminuir la humitat en les dejeccions, s'instal·laran en les gàbies abeuradors de tetina, evitant-se pèrdues d'aigua a la cinta de gallinassa.
. Els cadàvers seran retirats per una empresa gestora autoritzada a aquest efecte (no s'ha aportat contracte justificatiu a aquest efecte).
. Es controlarà la desinfecció realitzada en origen de tots els vehicles que accedisquen a l'explotació.
No s'ha tingut en compte la necessitat d'instal·lar gual sanitari o sistema de desinfecció equivalent a l'entrada de l'explotació.
S'ha modificat substancialment la capacitat proposada de l'explotació, que en la documentació inicial era de 35.000 gallines, i ara s'hi indica que és de 24.000.
En l'última documentació aportada s'indica a una altra empresa com a encarregada de retirar la gallinassa de l'explotació, sense que s'hi haja aportat justificació respecte d'això.
No s'ha aportat plànol de situació, dimensionat, ni descripció de les característiques constructives del femer que haurà de localitzar-se en l'explotació, i es considera inadequada la utilització de contenidors, ja que pot causar problemes per desbordament en cas d'inundació en pretendre's situar a més en fosses per a assegurar-ne l'estabilitat.
Informes sectorials
L'expedient municipal recull els informes següents:
. Certificat d'informació pública, en el BOP núm. 233, d'11 de desembre de 1997, en el qual s'informa que no s'ha presentat al·legacions en el termini atorgat amb aquest fi, encara que sí s'hi han presentat fora d'aquest termini.
. Informe de l'aparellador municipal en què s'indica que l'emplaçament es considera apte, d'acord amb els usos permesos per les normes del Pla general d'ordenació urbana.
Falta informe del cap local de sanitat i del veterinari d'àrea.
Afeccions legals
El sòl on s'exerceix l'activitat es qualifica com a sòl no urbanitzable comú, segons normativa urbanística municipal. Segons l'article 8 de la Llei 4/1992, de 5 de juny de 1992, de la Generalitat Valenciana, sobre sòl no urbanitzable, l'autorització prèvia urbanística, per a municipis de població superior als 50.000 habitants, serà atorgada pel mateix Ajuntament, que podrà subsimir en la llicència d'obres. La Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del sòl no urbanitzable, indica en l'article 31 d'aquesta que les instal·lacions ramaderes seran autoritzables per l'Ajuntament mitjançant l'atorgament de les corresponents llicències municipals, previs els informes o les autoritzacions legalment exigibles, emesos per les conselleries competents per raó de la matèria, i amb les condicions assenyalades per aquelles. Per la qual cosa, en tot cas, la competència urbanística és municipal, i és la ubicació de l'explotació compatible amb els usos reconeguts per al sòl que ocupa, és per tant l'òrgan substantiu qui ha d'iniciar la proposta de rectificació d'usos compatibles en aquest sòl, per a modificar la normativa urbanística municipal vigent.
La Llei 10/1998 de residus, aplicable a qualsevol tipus de residu, és exceptuable, entre altres, als residus produïts en les explotacions agrícoles i ramaderes consistents en matèries fecals i altres substàncies naturals no perilloses quan s'utilitzen exclusivament en el marc de les explotacions agràries, en allò que s'ha reglat en el Reial decret 261/1996, de 16 de febrer, sobre protecció de les aigües contra la contaminació produïda pels nitrats procedents de fonts agràries i en la normativa que aprovada pel Govern per raó d'allò que estableix la disposició addicional cinquena.
L'activitat proposada no afecta cap espai natural protegit de la província d'Alacant ni cap espai natural actualment inclòs en l'àmbit de plans d'ordenació dels recursos naturals o plans rectors d'ús i gestió aprovats, en tramitació o en redacció, o alguna altra figura reglamentada en desplegament de la Llei 11/94, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.
Consideracions ambientals
Elements ambientals que poden veure's afectats de manera important pel projecte d'activitat
En l'estudi d'impacte ambiental s'han identificat com a elements ambientals susceptibles de ser afectats pel projecte: sòl, aire, aigua, fauna, flora i paisatge.
La descripció de l'àmbit de referència que s'inclou en l'estudi d'impacte ambiental no s'ajusta a la realitat, ja que s'indica que en un radi de 300-500 m a la ubicació de l'explotació, hi ha cultiu de cítrics i hortalissa, i és l'ús del sòl bàsicament agrícola i sense cultiu (entenent-se com a tals terrenys erms). Malgrat que la identificació anterior no és incorrecta, es considera incompleta, ja que realment l'explotació es localitza en una zona en què hi ha escassos cultius agrícoles, entre els quals predomina el cultiu de cítrics, abundant en tota la zona els habitatges unifamiliars aïllats, dels quals no se'n coneix la situació legal, en no haver-se aportat cèdula d'habitabilitat de cap d'ells (Decret 162/1989, de 30 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual es regula el procediment d'expedició de les cèdules d'habitabilitat), encara que la ubicació de l'explotació en aquest sòl, qualificat com a no urbanitzable comú, s'ajusta als usos legalment permesos per a aquest sòl, segons la normativa urbanística vigent al municipi d'Alacant.
La zona on se situa l'explotació ramadera té risc d'inundació nivell 3, (i està parcialment inclosa en aquesta zona la nau on pretén desenvolupar-se l'activitat) segons el Pla d'acció territorial de caràcter sectorial sobre prevenció del risc d'Inundació a la Comunitat Valenciana (PATRICOVA). Aquest nivell de risc d'inundació, s'estableix quan la probabilitat que en un any qualsevol es patisca, almenys, una inundació superior a 0,04 (equivalent a un període de retorn inferior a 25 anys), amb un calat màxim generalitzat abastat per l'aigua inferior a vuitanta centímetres (80 cm). Els usos i activitats prohibits en sòl no urbanitzable afectat per risc d'inundació de nivell 3 són: habitatges, estables, granges i vivers d'animals, estacions de subministraments de carburants, indústries qualificades o amb risc químic; establiments hotelers i campaments de turisme; centres hípics i parcs zoològics; serveis funeraris i cementeris; depòsits d'emmagatzemament de residus i abocadors; equipaments estratègics com centres d'emergència, parcs de bombers, quarters, centres escolars i sanitaris, i pavellons esportius coberts; infraestructures puntuals estratègica com a plantes potabilitzadores i centres de producció transformació i emmagatzemament d'energia. Per la qual cosa a totes les edificacions presents en aquesta zona (tant per a l'explotació ramadera com per als habitatges unifamiliars aïllats) haurà de considerar-se la viabilitat de la seua ubicació en aquest sòl i les mesures preventives que s'han de desenvolupar per a evitar situacions de risc en cas d'inundació.
La zona on s'exerceix l'activitat, presenta uns valors ambientals poc destacables, i es troba fortament antropitzada, i són els elements ambientals més rellevants susceptibles de ser afectats pel projecte: el sòl i l'aigua, per la contaminació associada a la incorrecta gestió en la mateixa explotació de residus orgànics o durant la utilització d'aquesta per empresa externa a l'explotació; i l'aire, per emissió d'olors associades a la fermentació de residus orgànics I presència d'animals principalment.
Identificació i valoració d'impactes
Els impactes que ocasionarà l'activitat, identificats en l'estudi d'impacte ambiental, se centren en: impacte sobre l'aire per emissió de partícules en suspensió generades per la ventilació de la mateixa nau; sobre l'aigua, ja que es generen aigües de llavada que poden produir efectes contaminants en les aigües superficials o subterrànies, tot i que, segons la documentació presentada, aquestes aigües s'evaporen amb la posada en marxa dels ventiladors per a l'assecat i evaporació d'aquesta; sobre el paisatge, tot i que es considera poc significatiu en existir la nau que allotjarà les aus; sobre el sòl, per contaminació associada als residus que es generen, constituïts per la gallinassa, que anualment es calcula en 575 t, amb una humitat final del 55%.
No s'ha utilitzat mètode de valoració d'impactes, i es passa directament a proposar mesures correctores respecte d'això.
1. Consideracions sobre la proposta de mesures correctores i programa de vigilància ambiental
A l'hora de plantejar mesures correctores als impactes que ocasionarà l'activitat, en la documentació aportada, s'inclou les consideracions següents:
. L'impacte sobre el paisatge es considera insignificant, ja que l'explotació escassament pot veure's des de la carretera de Sant Vicent del Raspeig a l'Alcoraia, i no destaca sobre l'entorn ja que està integrada en el conjunt d'aquest.
. L'impacte sobre l'aire, associat a l'emissió d'olors (que no s'ha considerat en l'apartat corresponent a l'avaluació d'impactes), es considera baix ja que l'explotació compta amb suficient ventilació forçada per a evitar l'acumulació d'olors i proporcionar aire net a l'interior de les naus, la qual cosa, unit que l'explotació està a 6 km del nucli urbà, fa que no hi haja afecció a la població per soroll i olors.
Les mesures correctores exposades es consideren insuficients, ja que no s'han tingut en compte de manera global els possibles impactes que podrà causar l'activitat en l'entorn, ni la proximitat a habitatges unifamiliars aïllats, per la qual cosa hauran d'ampliar-se amb l'adopció de les mesures correctores recollides a continuació i els condicionants establits en aquesta declaració d'impacte ambiental:
. Per a minimitzar l'excés d'humitat de la gallinassa, millorant-ne la manipulació i emmagatzemament en femer (en cas de ser necessari), s'haurà d'aplicar ventilació forçada a l'altura de les cintes transportadores, i quedar el residu amb un menor grau d'humitat.
. Respecte a la gestió de gallinassa, i en ser retirada en successives ocasions (periodicitat setmanal) de l'explotació, i en previsió que no es donen acumulacions incontrolades del residu en l'explotació pel fet de no sincronitzar-ne l'extracció de la nau amb la seua retirada de l'explotació per una empresa aliena a aquesta, haurà de disposar-se de femer, impermeabilitzat i estanc, amb capacitat per a emmagatzemar almenys la gallinassa produïda durant un cicle d'engreixament, amb lleuger pendent en la solera i canalització de possibles lixiviats que puguen generar-se, cap a cubeta de recollida d'aquests, i es podran abocar novament al muntó. El femer haurà de dissenyar-se elevat, a una alçària superior a 1 m per damunt de la cota del terreny, i disposar de rampa d'accés a aquest (o un altre sistema constructiu que conferisca les mateixes propietats), de manera que no puga haver-hi fuites del residu acumulat en cas d'inundació.
. La nau on s'exercirà l'activitat haurà de condicionar-se, impermeabilitzant les parets i disposant de solera de formigó impermeabilitzada per a evitar filtracions. Així mateix, haurà de complir amb les exigències constructives que marque la legislació vigent.
. A fi de minimitzar les pèrdues d'aigua i afavorir la disminució d'humitat de les dejeccions, s'instal·laran abeuradors en l'explotació tipus vàlvula o semblant, disposats sobre canaleta recuperadora, a més es podrà valorar realitzar la neteja de les instal·lacions en sec, mitjançant aplicació d'aire a pressió que desprenga la brutícia permetent-ne la fàcil eliminació de la nau per agranada. En tot cas, haurà de disposar-se de sistema d'evacuació d'aigües de neteja (mitjançant albellons que dirigisquen les aigües residuals a la xarxa general municipal).
Consideracions jurídiques
1. El projecte examinat constitueix un dels supòsits fàctics en què resulta preceptiva la formulació d'una declaració d'impacte ambiental prèvia a la resolució administrativa que s'adopte per a l'aprovació definitiva d'aquell, segons es desprén de l'article 5é de la Llei d'impacte ambiental, i concordants del Reglament d'aquesta, annex I, apartat 1.H.
2. En l'expedient s'han observat els tràmits previstos en el Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament d'impacte ambiental, en la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana, i en les altres disposicions que hi són d'aplicació.
3. L'article 13, apartat 2, del Decret 119/2003, d'11 de juliol, del Consell de la Generalitat, pel qual aprova el Reglament orgànic i funcional de la Conselleria de Territori i Habitatge, atribueix a la Direcció General de Gestió del Medi Natural la competència sobre l'avaluació de l'impacte ambiental.
Per tot això, i fent ús de les facultats que tinc legalment atribuïdes, formule la següent
Declaració d'impacte ambiental
Primer
Estimar acceptable, només a l'efecte ambiental i sense perjudici de l'obtenció prèvia de les autoritzacions sectorials que hi són d'aplicació, la legalització de la granja avícola, situada al terme municipal d'Alacant, promoguda per Avícola Zapata, SA, sempre que aquest es desenvolupe d'acord amb les previsions de l'estudi d'impacte ambiental i els condicionants i modificacions establits a continuació:
. L'òrgan substantiu haurà de plantejar la revisió urbanística dels usos prevists en el sòl no urbanitzable on se situa l'explotació ramadera i els habitatges unifamiliars aïllats pròxims (per als quals s'atorga reconeixement legal sempre que disposen de la corresponent cèdula d'habitabilitat), de manera que els usos permesos per la legislació urbanística municipal no conduïsquen a confrontació pel que fa a la compatibilitat d'aquests.
. Previ a l'obtenció de la llicència d'obertura, el promotor haurà de presentar davant d'aquesta Conselleria i davant de l'òrgan substantiu, la justificació legal de la utilització d'aigua en l'explotació. En tractar-se de pou propi, haurà de presentar concessió per a la seua explotació de l'organisme de conca, o justificació de la inclusió d'aquest en el registre d'aigües. En tot cas, el promotor podria plantejar davant de l'òrgan substantiu el proveïment de l'explotació des de la xarxa de proveïment municipal que suposadament proveeix els habitatges aïllats pròxims.
. La nau haurà de disposar de gual sanitari o sistema de desinfecció equivalent del trànsit rodat que accedisca a aquesta. A més, haurà de tenir un sistema protector que impedisca l'accés de vectors a les naus, com també malla metàl·lica o semblant, però de manera que la llum de malla d'aquesta no permeta el pas de vectors de dimensió reduïda.
. Atés el grau de risc d'inundació de la zona on es localitza l'explotació, previ a la concessió de la llicència d'obertura, hauran de desenvolupar-se les mesures que s'estimen convenients encaminades a prevenir situacions de risc i es presentarà davant d'aquesta Direcció General una descripció detallada d'aquestes (construcció d'un sistema de captació i evacuació d'aigües d'escorriment, manteniment i conservació d'obres de drenatge, etc.).
. Per a minimitzar els riscs de contaminació, el lavabo de l'habitatge inclòs en el recinte de l'explotació, haurà de connectar amb la xarxa de clavegueram municipal comuna als habitatges aïllats pròxims, per a evacuar les aigües residuals que puguen generar-s'hi.
. Haurà de disposar-se de femer en l'explotació, de manera que puga emmagatzemar-se la gallinassa generada fins a la retirada d'aquesta per una empresa gestora. El femer haurà de dissenyar-se de manera que tinga capacitat suficient per a contenir la gallinassa generada, com mínim, durant dues setmanes, i ha d'estar perfectament impermeabilitzat i construït a base de solera i parets de formigó impermeabilitzat amb lleuger pendent que facilite la canalització I recollida de lixiviats en cubeta de recollida d'aquests, que podran novament ser incorporats al muntó. Haurà de construir-se elevat, de la manera que s'ha descrit en aquesta declaració impacte ambiental. Previ a l'obtenció de la llicència d'obertura, haurà de presentar-se davant d'aquesta Conselleria i davant de l'òrgan substantiu, plànols d'ubicació del femer, general, planta i alçat, com també descripció detallada de les característiques constructives d'aquest.
. Previament a l'obtenció de la llicència d'obertura, haurà de presentar-se davant d'aquesta Conselleria i davant de l'òrgan substantiu proposta de tractament de la gallinassa, de manera que assegure la reducció de l'emissió d'olors, i disminuir al mateix temps la seua càrrega contaminant i en millore les característiques com a adob orgànic.
. Haurà d'aplicar-se tractaments de desinfecció i desratització adequats en la nau, s'utilitzarà productes d'eliminació d'insectes vectors de manera que s'evite molèsties a la població de la zona circumdant.
. El promotor haurà de presentar davant d'aquesta Conselleria, contracte de retirada de gallinassa, on s'incloga la identificació fiscal d'aquesta. Tal com estableix la Llei 6/2003, de 4 de març, de Generalitat, de ramaderia de la Comunitat Valenciana, els establiments diferents de les explotacions ramaderes que realitzen activitats de recollida, concentració i tractament de fems i purins, hauran d'efectuar la comunicació de les seues activitats a la conselleria competent, en un termini màxim de tres mesos des de l'entrada en vigor de la llei, comunicació que haurà de formalitzar l'empresa amb què se subscriga en contracte abans esmentat.
. Els residus zoosanitaris infecciosos i químics que puguen produir-se en l'explotació, hauran de ser manipulats i emmagatzemats degudament, i s'acumularan en contenidors homologats a aquest efecte i retirats per un gestor autoritzat.
. S'haurà de gestionar l'eliminació de cadàvers conforme a allò que s'ha estipulat en el Reglament 1774/2002, del Parlament Europeu i del Consell de 3 d'octubre de 2002, pel qual s'estableixen les normes sanitàries aplicables als subproductes animals no destinats al consum humà.
. En relació amb les normes mínimes de benestar animal, es tindrà en compte allò que s'ha recollit en el Reial decret 3/2002, d'11 de gener, pel qual s'estableixen les normes mínimes de protecció de les gallines ponedores.
. Es comunicarà a aquesta Direcció General qualsevol variació que es produïsca en la destinació dels residus.
Segon
Notificar a les persones interessades que contra aquesta resolució, per no ser un acte definitiu en via administrativa, no s'hi pot interposar cap recurs; la qual cosa no és inconvenient perquè puguen utilitzar els mitjans que en defensa del seu dret estimen pertinents.
Tercer
Publicar aquesta declaració d'impacte ambiental en el Diari Oficial de la Generalitat de la forma reglamentària, d'acord amb allò que disposa l'article 28 del Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'impacte ambiental.
València, 21 de setembre de 2005. La directora general de Gestió del Medi Natural: Concepción Maroto Álvarez.
Declaració d'impacte ambiental
Expedient: 257/04-AIA
Títol: Centre autoritzat de tractament de vehicles al final de la seua vida útil
Promotor: ALRI Ecología, SL (Amelia Alfonso Ríos)
Autoritat substantiva: Ajuntament de Silla
Localització: Carretera d'Alcàsser, 3, del polígon Vll-C, del terme municipal de Silla (València)
Descripció del projecte
Antecedents i objecte del projecte
ALRI .Alfonso Ríos. Ecología, SL, projecta la implantació dels equips i infraestructures necessàries per a dur a terme l'operació de descontaminació de vehicles al final de la seua vida ùtil, en una parcel·la en què la industrial Amelia Alfonso Ríos compta amb declaració d'impacte ambiental acceptable, amb condicions, de data 18 d'octubre de 1990, de resolució de l'expedient 265/90-AIA, d'avaluació d'impacte ambiental de l'operació de fragmentació de ferralla.
Amelia Alfonso, SL, és una empresa del sector dels gestors de residus que, en les seues instal·lacions de la carretera d'Alcàsser, 3, del Polígon Vll-C, del terme municipal de Silla (València), disposa de l'autorització administrativa per al tractament de bateries, el fragmentat de vehicles al final de la seua vida útil que no continguen líquids ni altres components perillosos, equips rebutjats diferents dels especificats en els codis 16 02 09 a 16 02 13, components retirats d'equips rebutjats diferents dels especificats en el codi 16 02 15 i metalls, com també la recollida, transport i emmagatzemament de coure, bronze, llautó, alumini, plom, zinc, ferro i acer, estany, metalls mesclats, cables diferents dels especificats en el codi 17 04 10, metalls i altres residus no biodegradables.
Objecte de la resolució
D'acord amb l'article 2 del Reial decret 1383/2002, de 20 de desembre, sobre gestió de vehicles al final de la seua vida útil, les instal·lacions en què es duguen a terme les operacions de tractament de vehicles al final de la seua vida útil consistents en la descontaminació, desmuntatge, fragmentació, com també qualsevol altra operació efectuada per a possibilitar la reutilització, el reciclatge, la valorització o l'eliminació de vehicles al final de la seua vida útil, les seues peces i residus, tenen la consideració de centre autoritzat de tractament (CAT en endavant).
Es projecta dur a terme la recepció, descontaminació, i posterior emmagatzemament dels residus extrets d'una banda, i el fragmentat de vehicles al final de la seua vida útil (VFVU en avant) descontaminats per un altre. A més en aquest cas, es gestionen bateries de procedència externa a què vindran a sumar-se el nou volum procedent dels VFVU que es descontaminen en les instal·lacions.
Així, i tenint en compte les sinergies, l'objecte és recollir en una sola resolució que faça referència a un CAT de VFVU, l'ampliació d'activitat proposada juntament amb la revisió de les condicions de l'anterior resolució sobre la fragmentació de ferralla de què disposa Amelia Alfonso Ríos, SL, en les instal·lacions d'aquesta en la carretera d'Alcàsser, 3, del polígon Vll-C, del terme municipal de Silla (València), i facilitar així la lectura dels expedients administratius i el seguiment ambiental del CAT.
Característiques més rellevants de les construccions o de l'activitat
Es tracta d'un CAT de VFVU, considerats actualment com a residus perillosos. En aquesta instal·lació es projecta dur a terme la recepció, descontaminació, i posterior emmagatzemament dels residus extrets d'una banda, i la fragmentació del VFVU descontaminat per un altre.
A banda, es du a terme la gestió de bateries usades. Al volum actualment gestionat, se sumarà el conformat per les bateries extretes dels VFVU tractats en la instal·lació en projecte.
Es projecta dur a terme l'operació de descontaminació de VFVU en interior de la parcel·la de la mercantil Amelia Alfonso Ríos avaluada per al desenvolupament de l'operació de fragmentació de ferralles durant la tramitació de l'expedient 265/90-AIA. D'acord al planejament urbanístic vigent del municipi de Silla, l'esmentada parcel·la està classificada com a sòl urbà i qualificada com a sòl industrial.
Específicament, per a l'activitat projectada, s'emprarà una nau industrial que actualment s'eleva al nord-est de l'esmentada parcel·la, com també serveis comuns a l'activitat de la fragmentadora, com són els lavabos, oficines i un pati exterior en què es troba l'accés a la parcel·la d'Amelia Alfonso Ríos.
En la nau industrial es durà a terme l'emmagatzemament temporal de VFVU previ a la descontaminació, la descontaminació, l'emmagatzemament temporal dels residus extrets i el premsat dels vehicles. L'esmentada nau, de planta irregular i aproximadament 1.200 m² de superfície, compta amb coberta a dues aigües, solera de formigó amb additiu impermeabilitzant i tancaments a mitjana alçària per a facilitar-ne la ventilació.
El pati anterior a la nau, d'aproximadament 1.035 m² de superfície, i paviment asfàltic servirà com a zona d'accés i distribució a la parcel·la. Igualment, és ací on se situa la bàscula.
Finalment, les oficines i lavabos es troben en una construcció adossada, d'uns 100 m² de superfície, enfrontada a l'accés a la parcel·la.
Tramitació administrativa
En data 29 de juny de 2004, l'Ajuntament de Silla remet la documentació del projecte de referència, consistent en el projecte de llicència d'activitat, l'estudi d'impacte ambiental, com també l'expedient municipal d'activitat, en el qual s'inclouen entre altres documents:
. La sol·licitud d'Amelia Alfonso Ríos, en nom i representació d'ALRI Ecología, SL, de llicència municipal d'activitat.
. La sol·licitud d'informes previs als tècnics municipals, d'acord amb el que estableix la legislació d'AACC.
. Informe de l'arquitecte municipal, en què s'assenyala que pot admetre's a tràmit la sol·licitud de llicència municipal d'activitat, i la possibilitat de produir-se efectes additius.
. L'admissió a tràmit de l'activitat objecte d'avaluació.
. La diligència per a fer constar que se sotmet a informació pública en el BOP de València i en el tauler d'anuncis de l'Ajuntament el projecte avaluat.
. Notificació a confrontants.
. Informe favorable de sanitat.
. Informe indefinit del tècnic de Medi Ambient que es limita a assenyalar una sèrie d'aspectes:
* Qualificació de l'activitat d'acord al nomenclàtor.
* Compatibilitat urbanística.
* Necessitat d'aportar l'autorització d'abocament de l'entitat metropolitana de serveis hidràulics.
* Obligacions de l'empresa en matèria d'extinció d'incendis.
* Necessitat aportar còpia de l'autorització com a CAT.
* Fulls d'acceptació de residus perillosos emesos per gestors autoritzats.
* Necessitat d'aportar l'estimació d'impacte ambiental.
* Justificació de la solució adoptada per a evitar que en cas de pluges torrencials, la nau industrial puga inundar-se amb les aigües d'escorriment.
* Necessitat d'aportar certificat acústic que els sorolls transmesos es troben per sota dels límits establits en l'ordenança municipal.
. Resposta del promotor als aspectes assenyalats pel tècnic de Medi Ambient.
Informe del tècnic de Medi Ambient en què es considera que s'han esmenat els aspectes assenyalats en l'anterior informe d'aquest.
. L'anunci en el BOP de València, número 13, de data 16 de gener de 2004, com també el certificat del secretari general de l'Ajuntament de Silla, de data 13 de maig de 2004, que transcorregut el període d'informació pública, no s'hi van presentar al·legacions.
Afeccions legals
La indústria sol·licita la llicència municipal d'activitat per a l'exercici de l'activitat de recepció i descontaminació de VFVU, i posterior emmagatzemament temporal dels residus extrets, que atorga l'Ajuntament de Silla.
Durant el seu funcionament normal, la indústria gestionarà i generarà diversos residus, per la qual cosa haurà de sol·licitar les corresponents autoritzacions administratives atorgades per la Direcció General de Qualitat Ambiental de la Conselleria de Territori i Habitatge de la Generalitat Valenciana.
Tot això, sense perjudici de les autoritzacions que procedisca obtenir d'altres organismes, de conformitat amb la normativa sectorial que hi siga d'aplicació, com pot ser l'autorització d'abocament.
Consideracions ambientals
Elements ambientals que poden veure's afectats de manera important pel projecte d'activitat
Els CAT es projecten d'una banda, per a reduir al mínim les repercussions sobre el medi ambient degudes als residus continguts en els vehicles al final de la seua vida útil i, d'altra banda, per a reduir el consum d'energia i recursos en reutilitzar, reciclar i valoritzar aquelles parts dels vehicles al final de la seua vida útil que siguen susceptibles d'això, i contribuir així a la protecció, conservació i millora de la qualitat ambiental. No obstant això, la inadequada gestió dels residus arruïna els lloables objectius ambientals perseguits en la gestió d'aquests, ja que podria contribuir a concentrar els riscs que es volien evitar, danyant seriosament el medi ambient que es volia protegir, atemptant contra la salut dels ciutadans.
D'acord al Reial decret 1383/2002, de 20 de desembre, sobre gestió de vehicles al final de la seua vida útil, els CAT garantiran la reutilització, reciclatge i valorització del vehicle, siga per ells mateixos o a través d'altres centres de tractament.
D'acord amb la documentació avaluada, amb l'ampliació plantejada només es projecta la descontaminació i no el desballestament dels vehicles. Tal com s'indica, una vegada descontaminat el vehicle, es gestionaria a través d'un gestor autoritzat. S'entén que aquest gestor autoritzat procediria al desballestament del vehicle previ a la fragmentació d'aquest, tot això amb l'objectiu que es prioritze la reutilització complint d'aquesta manera amb l'article 7.1 de la Directiva 2000/53/CE, i de manera general amb les prioritats establides en la política comunitària en matèria de gestió de residus, com també a l'objecte establit en la Llei 10/1998, de 21 d'abril, de residus i als principis generals de la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de residus de la Comunitat Valenciana.
No obstant això, que el VFVU una vegada descontaminat es trasllade a una instal·lació on es procedisca al desballestament d'aquest, per a extraure aquelles peces reutilitzables i, posteriorment, es trasllade a una fragmentadora per a extraure aquelles matèries reciclables, no sembla viable. Ítem més, es compta amb una premsa que, després de la seua funció, només en permetria la fragmentació. D'aquesta manera, en aparença, les operacions de tractament previstes serien la descontaminació, premsatge i posterior fragmentació, sense dur a terme entre ambdues operacions la de desmuntatge d'aquelles peces reutilitzables, i sense que tampoc es poguera dur a terme en una altra instal·lació, ja que l'operació de premsat només pot antecedir a la fragmentació, que només possibilita el reciclatge.
En un altre ordre de coses, l'estudi d'impacte ambiental presentat tracta la instal·lació d'un CAT en l'interior d'un polígon industrial desenvolupat. S'aporta un escàs inventari ambiental. No obstant això, és cert que atesa la tipologia de l'activitat, i atés que el lloc en que es desenvoluparà l'empresa està molt antropitzat, els elements ambientals més directament afectats pel seu desenvolupament podrien ser els propis del medi inert o abiòtic, ja que el medi biòtic, perceptual i social es veuran molt lleugerament afectats amb el normal exercici de l'activitat.
En tractar-se d'una activitat potencialment contaminant del sòl, és ressenyable que la parcel·la objecte de projecte es troba situada en una zona de mitjana vulnerabilitat a la contaminació de les aigües subterrànies, d'alta accessibilitat potencial als recursos hídrics i sense risc d'inundació, tot això d'acord amb la cartografia temàtica de la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports de la Generalitat Valenciana.
Identificació i valoració d'impactes
En l'estudi d'impacte ambiental i annex a aquest elaborat per a conéixer l'impacte generat per l'activitat que es projecta desenvolupar en la carretera d'Alcàsser, 3, del polígon Vll-C, del terme municipal de Silla (València), després d'una succinta descripció dels elements ambientals, s'identifiquen els impactes durant la fase de funcionament creuant els elements ambientals amb les accions susceptibles de produir impacte, els factors d'impacte, considerant les accions següent: generació i emmagatzemament de residus, soroll i vibracions, olors, trànsit.
Es considera que els elements del medi susceptibles de rebre impactes seran l'aire, el sòl, l'aigua, el paisatge i el subsistema socioeconòmic.
La valoració d'impactes es du a terme quantitativament. És ressenyable que la valoració quantitativa aporta poc en absència d'alternatives amb què comparar, convertint-se en una valoració marcadament subjectiva, per la qual cosa hauria d'haver-s'hi dut a terme qualitativament.
Consideracions sobre la proposta de mesures correctores i del programa de vigilància ambiental
Les úniques aigües residuals que genera la indústria seran les de procedència sanitària. Com a mesura preventiva de la contaminació d'aigües pluvials i d'escorriment, les operacions de gestió de residus es duran a terme a cobert, a l'interior d'una nau industrial, pel que fa al pati davanter, per a evitar que en episodis de pluviometria intensa les aigües d'escorriment puguen penetrar a l'interior de la nau, la cota en l'interior de la nau serà més elevada que en l'exterior, a més s'executarà la col·locació d'un sistema de canaletes i embornals situats en la porta i façana de la nau per a facilitar la recollida i evacuació de pluvials.
Es projecta executar una sèrie de canaletes instal·lades estratègicament en la descontaminant, en l'elevador i al costat la premsa. Aquestes canaletes conduiran els possibles vessaments i abocaments fins a dos depòsits des dels quals seran recollits per a la posterior gestió d'aquests. Aquests sistemes seran cecs, això és, no estaran connectats al clavegueram.
No s'hi assenyala la possibilitat de disposar els depòsits aeris per a l'emmagatzemament de residus líquids en l'interior de cubetes, o que els depòsits siguen de doble paret.
Si bé és cert que l'activitat avaluada ha sigut recentment recollida en el Reial decret 9/2005, de 14 de gener, pel qual s'estableix la relació d'activitats potencialment contaminants del sòl, en el moment en què es va redactar l'estudi d'impacte ambiental no es trobava en vigor aquesta legislació. No obstant això, i independentment de la legislació en vigor, ja en aquest moment es tractava d'una activitat potencialment contaminant del sòl, aspecte que no es tracta amb la suficient profunditat en l'estudi d'impacte ambiental, ni pel que fa a l'inventari ambiental ni pel que fa a les mesures preventives o correctores.
Pel que fa al soroll, i tenint en compte que es tracta d'una activitat que genera contaminació acústica (desballestament de vehicles al final de la seua vida útil, compressors, pistoles d'aire comprimit, premsa, etc.), es presenta un estudi de sorolls en què no es té en compte la Llei 7/2002, de 3 de desembre, de la Generalitat Valenciana de protecció contra la contaminació acústica, ni que s'havia exposat que la ventilació de la nau industrial es verificarà part per extractors d'aire, part a través dels espais lliures que queden entre la coberta i els paraments verticals. Es projecta instal·lar suports elàstics per a evitar vibracions.
En l'estudi d'impacte ambiental i annex a aquest s'assenyala que no s'emetran contaminants atmosfèrics, oblidant potser els fluids d'aire condicionat dels vehicles al final de la seua vida útil, per als quals en aparença no s'han previst els equips adequats per a la seua extracció i emmagatzemament temporal. Seguint amb la llista de maquinària i la resta de mitjans, s'aprecia que tampoc s'inclou maquinària per a desmuntar els pneumàtics de les llandes.
Tot i que és habitual en aquest tipus d'instal·lacions, en aparença no es projecta un equip per a la neteja de peces, per la qual cosa tampoc s'especifica quin seria l'agent de llavada, ni la destinació d'aquest una vegada esgotat.
Es presenta un programa de vigilància ambiental en què es proposen revisions periòdiques per a comprovar el bon funcionament de les instal·lacions, incloent els depòsits soterrats per a la recollida de vessaments.
Consideracions jurídiques
El projecte examinat constitueix un dels supòsits fàctics en què resulta preceptiva la formulació d'una declaració d'impacte ambiental, prèvia a la resolució administrativa que s'adopte per a l'aprovació definitiva d'aquell, segons es desprenen de l'article 5é de la Llei d'impacte ambiental i concordants del Reglament d'aquesta, ja que tal com estableix el punt 6.C de l'annex I del Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, el desballestament o emmagatzemament de ferralla, es troba sotmés al tràmit de declaració d'impacte ambiental.
Atés que en l'expedient s'han observat els tràmits previstos en el Decret 162/90, del 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament d'impacte ambiental; en la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana i en les altres disposicions que hi són d'aplicació.
Atés l'article 13, apartat 2, del Decret 119/2003, d'11 de juliol, del Consell de la Generalitat, pel qual aprova el Reglament orgànic i funcional de la Conselleria de Territori i Habitatge, atribueix a la Direcció General de Gestió del Medi Natural la competència sobre l'avaluació de l'impacte ambiental.
Per tot això i fent ús de les facultats que tinc legalment atribuïdes, formule la següent
Declaració d'impacte ambiental
Primer
Estimar acceptable, només a l'efecte ambiental, el projecte per a la instal·lació d'un centre autoritzat de tractament de vehicles al final de la seua vida útil (descontaminació, desballestament i fragmentació), promogut per l'empresa ALRI Ecología, SL (Amelia Alfonso Ríos), que s'ha de situar a la carretera d'Alcàsser, 3, del polígon Vll-C, del terme municipal de Silla (València), en els termes que estableix el projecte de llicència municipal d'activitat, l'estudi d'Impacte ambiental i els annexos a aquests, sempre que es complisquen les condicions següents:
1. Les activitats de gestió de vehicles al final de la seua vida útil hauran de dur-se a terme d'acord amb allò que estableix el Reial decret 1383/2002, de 20 de desembre. Els residus gestionats, com també els generats per la indústria durant el seu funcionament normal, seran adequadament emmagatzemats, etiquetats i lliurats a un gestor autoritzat, segons la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de residus i el Decret 2/2003, de 7 de gener, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova el reglament de la producció possessió i gestió dels pneumàtics fora d'ús. No s'emmagatzemaran residus perillosos a la intempèrie.
2- Hauran d'adoptar-se les mesures necessàries per a fomentar la reutilització dels components reutilitzables i la valoració dels components que no siguen reutilitzables, com també perquè es concedisca prioritat al reciclatge quan això siga viable des del punt de vista ambiental, per la qual cosa hauran d'instal·lar-se els equips (desmuntadora de pneumàtics, extractor dels fluids d'aire condicionat, màquina de neteja de peces, zones per a l'emmagatzemament de peces reutilitzables, etc.).
3. Per a l'emmagatzemament de residus líquids o que pel seu alt contingut líquid puguen generar abocaments es disposarà de cubetes, sistemes de recollida que garantisquen el confinament dels possibles vessaments o depòsits de doble paret. Cada cubeta o recipient de recollida de vessaments accidentals ha de tenir com a mínim el volum de l'envàs més gran o el 10% del total (la major d'ambdues quantitats). Les cubetes i sistemes de recollida de vessaments hauran de ser individuals per a cada tipus de residus la mescla dels quals en cas de vessament comporte augment de la seua perillositat o en dificulten la gestió.
4. L'equip per a la neteja de peces disposarà d'un circuit tancat per a l'agent de llavatge, que permeta la regeneració d'aquest i posterior reutilització. Una vegada que aquest agent de llavatge estiga saturat, haurà de gestionar-se com a residu perillós.
5. En la zona de descontaminació, desballestament i premsat, les arquetes i sistemes de recollida de vessaments hauran de ser cecs i trobar-se impermeabilitzats. El residu retingut en les arquetes, serà recollit i emmagatzemat fins a la recollida periòdica d'aquest per un gestor autoritzat. El llavatge de la solera de la nau es durà a terme mitjançant agranada humida, mai per neteja.
6. S'haurà de disposar de l'adequada quantitat d'absorbent no inflamable per a resoldre els possibles vessaments accidentals produïts durant el trasbals de residus líquids, etc. L'absorbent contaminat es gestionarà segons la naturalesa del vessament.
7. Pel que fa a la possible contaminació del sòl, hauran d'executar-se totes aquelles mesures preventives tendents a impedir la contaminació dels sòls i aqüífers en les zones de tractament de residus i les conduccions, basses, fosses i qualsevol element per on de manera habitual o accidental circulen o s'emmagatzemen líquids residuals. Així mateix, hauran d'establir-se els protocols que permeten fer un seguiment en el temps de l'estanquitat d'aquests equips.
8. Mantenint els sistemes de renovació forçada de l'aire prevists en la nau, hauran d'elevar-se els paraments verticals fins a la coberta. Totes les operacions de descontaminació i desballestament hauran de dur-se a terme en l'interior de la nau industrial, amb les finestres i els accessos a la nau tancats. Respecte al nivell de sorolls transmesos a l'exterior controlats a través del programa de vigilància ambiental, haurà de complir-se el que estableix el títol lV, capítol ll, Condicions acústiques de les activitats comercials, industrials i de serveis, i en el títol ll, capítol ll, Nivells de pertorbació, de la Llei 7/2002, de 3 de desembre, de la Generalitat Valenciana, de protecció contra la contaminació acústica.
9. Pel que fa al programa de vigilància ambiental de la totalitat del centre autoritzat de tractament de vehicles al final de la seua vida útil (descontaminació, desballestament i fragmentació):
. S'hauran d'assegurar les condicions d'operació d'acord amb el que estableix el projecte d'activitat i l'estudi d'impacte ambiental presentats durant la tramitació dels expedients 265/90-AIA I 257/04-AIA, i comprovar que les mesures preventives i correctores proposades s'han realitzat i es troben en bon estat de funcionament. Aquestes mesures s'hauran de completar amb les proposades en aquesta resolució d'impacte ambiental.
. Una OCA haurà de constatar, mitjançant anàlisis semestrals, que les aigües residuals abocades a la xarxa de clavegueram no superen els nivells recollits per les ordenances municipals o en el model d'ordenances desenvolupat conjuntament per l'entitat de Sanejament de la Generalitat Valenciana i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies. Amb aquest fi, haurà d'instal·lar-se una arqueta per a la presa de mostres abans de cada una de les connexions amb el clavegueram municipal. Una còpia del resultat de les analítiques comparades amb els límits d'abocament es remetrà a l'organisme que autoritza l'abocament.
. El titular de la instal·lació haurà d'estar obligat a remetre periòdicament a la Direcció General de Qualitat Ambiental l'informe de situació especificat en el Reial decret 9/2005, de 14 de gener, pel qual s'estableix la relació d'activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats.
. Mesuraments del soroll ambiental en la parcel·la del CAT realitzades per un centre qualificat o per la mateixa empresa a la posada en marxa i una vegada cada any, a fi de comprovar el manteniment de les condicions acústiques de l'entorn.
. Semestralment, s'haurà de dur a terme la vigilància de les instal·lacions en general, para si és el cas, actuar contra la propagació de possibles plagues.
. Els resultats del programa de vigilància ambiental s'hauran d'enviar anualment a l'Ajuntament de Silla i a la Direcció General de Gestió del Medi Natural.
10. Els condicionants de la declaració d'impacte ambiental de data 18 d'octubre de 1990, de resolució de l'expedient 265/90-AIA, d'avaluació d'impacte ambiental de l'operació de fragmentat de ferralla, i altres condicionants ambientals que s'establisquen a través de les autoritzacions sectorials que hi siguen d'aplicació.
11. Qualsevol modificació o ampliació del projecte presentat, com també si es detecta algun impacte ambiental no previst en l'estudi d'impacte ambiental, hauran de ser immediatament comunicats a la Conselleria de Territori i Habitatge, Direcció General de Gestió del Medi Natural, que establirà, si escau, l'aplicació de noves mesures correctores.
Segon
Notificar als interessats que contra aquesta resolució, per ser acte de tràmit que no posa fi al procediment ni produeix indefensió, no s'hi pot interposar cap recurs; sense perjudici d'utilitzar els mitjans que en defensa del seu dret estimen pertinents.
Tercer
Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat aquesta declaració d'impacte ambiental, d'acord amb allò que disposa l'article 28 del Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'impacte ambiental.
València, 1 de setembre de 2005. La directora general de Gestió del Medi Natural: Concepción Maroto Álvarez.
Declaració d'impacte ambiental
Dades de l'expedient
Expedient: 262/2003-AIA
Títol: Programa d'actuació integrada del sector les Fonts del Pla general de Villena (Alacant)
Promotor: Ajuntament de Villena
Autoritat substantiva: Conselleria de Territori i Habitatge
Localització: Terme municipal de Villena, Alacant, comarca de l'Alt Vinalopó
Descripció del projecte
1. Objecte del projecte
L'alternativa tècnica per al desenvolupament del Programa d'actuació integrada en el sector les Fonts, al terme municipal de Villena, comprén una superfície total de 272.164 m². Aquest programa inclou un pla parcial modificatiu de l'ordenació estructural del Pla general d'ordenació urbana de Villena, pel fet que en la zona d'estudi no hi ha una ordenació detallada. La major part de la superfície de l'àmbit del programa, 235.164 m², es troba actualment classificada com a sòl urbanitzable, i en aquesta zona es permetrà l'ús residencial i terciari.
La resta de la superfície del sector les Fonts està classificada en el Pla general com a sòl no urbanitzable per a usos d'equipament esportiu, amb una superfície de 37.000 m².
Per tant, el programa d'actuació integrada pretén modificar la classificació actual del sòl de la xicoteta superfície anteriorment mencionada i posteriorment desenvolupar en aquesta la implantació d'instal·lacions esportives, ús per al qual estaven reservats aquests terrenys en el PGOU de Villena.
Els criteris d'ordenació en què es basa el pla parcial són:
. Crear un conjunt d'equipaments que per la ubicació d'aquest preste servei no sols al sector, sinó a la totalitat del municipi.
. Situar una zona d'oci que genere un augment d'activitat en l'àmbit que s'ha de desenvolupar.
. Crear una xarxa de vies públiques que servisquen tant per a donar accés i servei a les unitats residencials i dotacions públiques, com per a estructurar correctament el sector amb la resta del municipi.
. Proposar unes tipologies acords amb la demanda actual del mercat immobiliari de la ciutat i de provada eficàcia en la seua funcionalitat, moderant les alçàries màximes i maximitzant la qualitat habitacional i urbana de l'àmbit ordenat.
. Obtenir una àmplia zona destinada a equipament públic destinada a ampliar les dotacions de la xarxa primària.
2. Descripció de les característiques més rellevants del projecte
Localització
El sector que s'ha d'urbanitzar es troba en el terme municipal de Villena, província d'Alacant, al nord del nucli urbà. El sector està limitat per:
Nord: sòl urbanitzable no programat (tipus B)
Sud: sòl programat residencial (tipus A)
Est: autovia Madrid-Alacant
Oest: ferrocarril Madrid-Alacant
La part del sector que es pretén requalificar es troba al nord-oest d'aquest, al costat de la via del ferrocarril.
Planejament vigent i proposat
El planejament urbanístic vigent en el municipi de Villena és el Pla general d'ordenació urbana que va ser aprovat definitivament per la Comissió Territorial d'Urbanisme en data 9 de maig de 1991, i ha sigut objecte des d'aleshores de diverses modificacions puntuals.
Segons es recull en el document d'homologació modificativa del sector de sòl urbanitzable que forma part del Programa d'actuació integrada, el Ple de l'Ajuntament de Villena, en sessió de 2 de juliol de 1992 va classificar el sector de les Fonts com a sòl urbanitzable programat amb les següents especificacions bàsiques:
Usos: residencial i de serveis (comercial, hoteler i de serveis)
Edificabilitat màxima: 0,50 m²/m²
La Comissió Territorial d'Urbanisme, en sessió celebrada el 16 d'octubre de 1992, va acordar aprovar definitivament el sector de sòl urbanitzable programat confrontant amb l'autovia (paratge de les Fonts), com també el sòl urbanitzable no programat i el sol no urbanitzable de la revisió del PGOU de Villena. L'esmentat PGOU és anterior a la Llei 6/1994, de 15 de novembre, de la Generalitat Valenciana, reguladora de l'activitat urbanística, per la qual cosa el programa proposat incorpora un document d'homologació.
Zonificació del sector i usos
En la superfície sector, d'acord al pla parcial, es realitzarà la següent assignació d'usos:
Privat
. Residencial: 91.845 m²
. Terciari: 6.430 m²
Públic
Xarxa secundària
. Zones verdes: 5.502 m²
. Equipament: 17.925 m²
. Viari: 93.928 m²
Xarxa primària
. Equipament: 36.534 m²
L'ús global o preferent del sector és residencial i terciari. En la zona de destinació urbanística residencial l'ús dominant és residencial, sent compatible l'ús terciari, dotacional, tallers i magatzems. En la zona de destinació terciària l'ús dominant serà oci, comercial i hoteler, i són compatibles els magatzems vinculats a l'activitat terciària. Pel que fa als usos dotacionals públics, regiran expressament en l'àmbit del sector les condicions generals previstes en el vigent PGOU de Villena i es permeten els usos dotacionals per a les infraestructures en les zones verdes del sector.
L'edificabilitat prevista en el pla parcial és 0,44 m²/m² i el nombre màxim d'habitatges és 1.133.
Pel fet que en la documentació presentada no es troba el projecte d'urbanització no es disposa de les dades referents a moviments de terres, canalització d'escorriments, enllumenat, etc.
3. Alternatives
Tot i que que en l'estudi d'impacte ambiental no es preveuen alternatives, en la memòria del pla parcial se'n preveuen dues:
. En la primera es proposa una franja destinada a l'oci en el límit est del sector, una zona verda i d'equipaments en el sud i la resta es compon d'habitatges en filera jerarquitzats segons dos eixos ortogonals de zona verda.
. En la segona proposta, considerada com a opció final, es proposa un teixit residencial compost per habitatges unifamiliars aïllats, habitatges en filera i en tipologia aïllada creant aquesta última un vial amb terciari en PB. Aquesta banda se separa de la zona d'oci mitjançant una franja de zona verda. Aquesta ordenació estaria dotada de dues zones d'equipament, una al nord del sector pertanyent a la xarxa primària i una altra al sud corresponent a la xarxa secundària al costat de la zona verda.
En ambdues alternatives es proposa el mateix ús d'equipament per a la zona que es pretén requalificar, per al qual ja estava reservada en el PGOU.
Tramitació administrativa
Segons certificat de l'Ajuntament de Villena, en sessió extraordinària de 22 de maig de 2003, s'aprova provisionalment el Programa d'actuació integrada del sector les Fonts, de Villena.
En data 25 de juny de 2003 l'Ajuntament de Villena sol·licita la tramitació ambiental del Programa d'actuació integrada les Fonts, de Villena, per a la qual cosa remet a la Conselleria de Territori i Habitatge els documents següents:
. Homologació modificativa
. Estudi d'impacte ambiental
En data 10 de juliol de 2003 el Servei d'Avaluació d'Impacte Ambiental de la Conselleria de Territori i Habitatge sol·licita, a fi de completar la documentació mínima necessària per a incoar expedient d'avaluació d'impacte ambiental una còpia dels documents següents:
. Pla parcial que es tramita amb l'homologació modificativa
. Certificat d'aprovació provisional del projecte per l'Ajuntament Ple
. Resultat de la informació pública amb la còpia de les al·legacions presentades
Amb data 28 d'agost de 2003, l'Ajuntament de Villena remet a Conselleria de Territori i Habitatge la informació sol·licitada pel Servei d'Avaluació d'Impacte Ambiental i presenta a més una còpia de les al·legacions efectuades en les diverses fases del procediment. En aquesta data s'incoa el corresponent expedient per a la seua tramitació.
1. Informació pública
Segons certificat de l'Ajuntament de Villena de data 3 de juny de 2005, es va resoldre sotmetre a informació pública la documentació corresponent a la proposta per al desenvolupament d'una actuació integrada en el sector de sòl urbanitzable programat les Fonts (que comprenia programa d'actuació integrada, projecte d'urbanització, pla parcial, document d'homologació modificativa i estudi d'impacte ambiental), per acord adoptat per la Comissió de Govern de l'Ajuntament de Villena en sessió de 8 de novembre de 2002. L'esmentada documentació va ser objecte d'exposició pública mitjançant anuncis que es van inserir en el diari Información del dia 29 de novembre de 2002 i en el DOGV núm. 4393, de 5 de desembre de 2002. El termini d'exposició va ser objecte de pròrroga per raó de Decret de l'Alcaldia núm. 288, de 19 de desembre de 2002, per la qual cosa el període d'exposició pública va ser de 40 dies hàbils, comprés entre el 7 de desembre de 2002 al 14 de febrer de 2003.
2. Resum d'al·legacions
Durant el termini d'informació pública es van presentar 7 al·legacions i altres 2 al·legacions més es van presentar fora de termini. Cap d'aquestes al·legacions té caràcter ambiental.
3. Peticions d'informació o documentació complementària
2. En data 21 de juny de 2004, el director general de Gestió del Medi Natural sol·licita a l'Ajuntament de Villena:
. Còpia del document d'homologació amb errors esmenats sobre la superfície del sector.
. Esmena de la documentació gràfica de l'estudi d'impacte ambiental, ja que és insuficient i l'escala és inapropiada
. L'estudi d'impacte ambiental ha de fer referència als aspectes següents:
. Xarxa de subministrament d'aigua potable al sector, punt de connexió, disponibilitat de recursos hídrics en quantitat i qualitat suficients, etc.
. Tipus de clavegueram proposat. Solució per a l'evacuació i abocament de les aigües pluvials. Depuració de les aigües residuals generades en el sector. Capacitat de l'estació Depuradora
. Mecanismes de gestió dels diversos tipus de residus generats, residus d'urbanització i construcció, inerts i residus
. El programa de vigilància ambiental ha d'establir aquells indicadors ambientals que seran objecte de seguiment, com també el tipus de control, el nombre i freqüència, etc.
. En data 12 d'abril de 2005, la directora general de Gestió del Medi Natural indica que el procediment es troba paralitzat des del dia 21 de juny de 2004, data en què es va comunicar la necessitat de procedir a realitzar l'ampliació o esmena de diversos aspectes de l'estudi d'impacte ambiental. També s'adverteix que transcorreguts tres mesos des del rebut de la notificació, sense que realitze els actes requerits per a impulsar-ne la prossecució es produirà la caducitat del procediment.
Aquests oficis són contestats per l'Ajuntament de Villena en data 22 de juny de 2005, i es remet la següent documentació que esmena les deficiències detectades:
. Certificat de l'acord de la Junta de Govern Local de dia 23 de maig de 2005, referent a l'aprovació de la documentació complementària sobre estudi d'impacte ambiental de l'actuació integrada sector les Fonts.
. Certificació de l'acord pel Ple en sessió de dia 22 de maig de 2003, pel qual es resol l'aprovació provisional de l'actuació integrada en el sector les Fonts, del Pla general d'ordenació urbana.
. Certificat que comprén el període d'exposició pública a què ha estat sotmesa tota la documentació.
. Còpia de les al·legacions presentades durant el període d'informació pública.
. Exemplar de l'estudi d'impacte ambiental del pla parcial (opció B) les Fonts-documentació complementària.
. Documentació de planejament integrant de l'expressada opció B, que va ser objecte d'aprovació provisional pel Ple.
La nova documentació complementària remesa consta dels següents documents tècnics:
. Ampliació de documentació de l'EIA del pla parcial sector les Fonts, Villena. En aquest document s'expliquen els canvis realitzats per a esmenar la documentació.
. Annex a l'ampliació de documentació de l'estudi d'impacte ambiental, les Fonts. Villena
. Homologació modificativa sector sòl urbanitzable les Fonts, opció B. Pla general d'ordenació urbana de Villena.
. Es tracta del mateix document ja tramitat, amb l'excepció que en aquest cas únicament s'entrega el capítol núm. 1
. Estudi d'impacte ambiental: pla parcial (opció B) sector les Fonts, Villena (Alacant) documentació complementària.
En aquests documents s'esmenen els següents aspectes requerits en l'ofici de 21 de juny del DGGMN:
* Pel que fa a la xarxa de subministrament d'aigua potable al sector, punt de connexió, disponibilitat de recursos hídrics en quantitat i qualitat suficients, etc.
La descripció de la xarxa de proveïment d'aigua potable es troba definida en el projecte d'urbanització, el qual ha estat redactat segons les indicacions de l'oficina tècnica municipal i companyia gestora.
L'esmentada instal·lació es defineix en l'annex a l'ampliació de documentació de l'estudi d'impacte ambiental les Fonts. Villena en l'annex núm. 6 de la memòria del Projecte d'urbanització sector les Fonts, plànols 13 (planta general. Xarxa d'aigua potable), plànols 20, 21 i 22 (detalls xarxa d'aigua potable).
Pel que fa a la disponibilitat de recursos per al proveïment d'aigua potable, en la documentació aportada s'adjunta còpia de l'informe sectorial emés per la companyia gestora de subministrament d'aigua a Villena (VIRASA), que s'inclou en l'apartat corresponent d'aquesta declaració.
Tipus de clavegueram proposat. Solució per a l'evacuació i abocament de les aigües pluvials. Depuració de les aigües residuals generades en el sector. Capacitat de l'estació depuradora.
Igual que ocorria en el cas de la xarxa de subministrament d'aigua, la xarxa de sanejament ve explicada en el document .annex a l'ampliació de documentació de l'estudi d'impacte ambiental les Fonts. Villena. sent en aquest cas en l'annex núm. 3 de la memòria del Projecte d'urbanització sector les Fonts (p 14) i plànols 3, 6, 7, 20, 21 i 22.
L'annex núm. 3 indica que la xarxa de sanejament es compon de cinc claveguerams per a la xarxa de fecals i quatre per a la xarxa de pluvials, i es subdivideixen cada un d'ells en ramals.
En l'estudi d'impacte ambiental-documentació complementària, s'inclou informe sectorial de l'entitat de sanejament EPSAR, referent a la capacitat del sistema de sanejament i depuració de Villena per a admetre els cabals d'aigües residuals generats pel sector. Aquest informe s'analitza en el següent apartat.
El programa de vigilància ambiental ha d'establir aquells indicadors ambientals que seran objecte de seguiment, com també el tipus de control, el nombre i freqüència, etc.
En el document ampliació de documentació de l'estudi d'impacte ambiental, pla parcial les Fonts, de Villena es proposa com a control de seguiment la redacció mensual d'un informe per part del director d'obra durant l'execució de les obres d'urbanització. En aquest informe es controlarà específicament els següents elements o processos ambientals especificats en el pla de mesures correctores i protectores:
. Escorriment superficial
. Compactació del sòl lliure
. Disminució de la qualitat edàfica
. Augment dels nivells d'immissió
. Increment dels nivells sonors
. Possibles efectes sobre el patrimoni arqueològic
També indica que en el cas que apareguera una afecció negativa no prevista en l'estudi d'impacte ambiental o en el cas de generar-se impactes superiors als prevists, es redactaran informes de caràcter extraordinari. Finalment i en referència al període posterior a la finalització de les obres, cita que els indicadors s'hauran de reduir a la comprovació dels nivells d'immissió i els nivells sonors, els quals hauran de ser controlats pel tècnic municipal competent.
D'altra banda en el document estudi d'impacte ambiental.documentació complementària, el programa de vigilància ambiental ho estableix de la manera següent:
Fase de planificació
. Possibles riscs ambientals: no aplicable
. Programa de revisió setmanal: es farà una revisió per part del gabinet de redacció de les mesures dels següents apartats.
. Programa de revisió trimestral: es farà una revisió de tots els plans redactats i competències adjudicades a l'equip de la següent fase.
Fase de construcció: en la qual els possibles riscs ambientals són:
. Possibles riscs ambientals:
. Moviment de maquinària pesant sense presència de contenidors específics per a cada tipus de residu extret.
. Ruptures mecàniques per trasllat de la maquinària.
. Pèrdues de residus durant les activitats d'enviaments de residus a gestors finals autoritzats.
. Programa de revisió setmanal
. Revisió visual per a comprovar l'absència de pèrdues en els contenidors d'abassegament de residus extrets
. Revisió visual per a comprovar l'absència d'escapaments en la maquinària que puguen vessar-se per les instal·lacions.
Fase d'explotació:
. Possibles riscs ambientals són:
. Abocaments sense control en el clavegueram.
. Abocament de materials sòlids en zones diferents de les especificades.
. Programa de revisió setmanal
. Revisió d'arquetes de recollida de pluvials com de sanitàries, per a comprovar que no estan obstruïdes.
. Comprovació de l'estat dels contenidors per a residus per a cerciorar-se que funcionen correctament i amb la capacitat de càrrega prevista per a situacions de màxim ús.
. Programa de revisió mensual
. Revisió visual per a comprovar el bon funcionament de la EDAR.
. Comprovació d'absència de materials no depositats fora dels contenidors col·locats amb aquest fi.
. Programa de revisió semestral
. Comprovar que el personal de serveis i els seus mitjans, són idonis per al desenvolupament de les seues labors, informant el responsable de qualsevol anomalia.
Mecanismes de gestió dels diversos tipus de residus generats, residus d'urbanització i construcció, inerts i residus sòlids urbans.
En el document ampliació de documentació de l'EIA pla parcial Les Fonts, de Villena s'informa que la recollida de residus urbans la realitza l'empresa VIRASA, Agua y Servicios Urbanos, SL, segons informació del tècnic de Medi Ambient de l'Ajuntament de Villena.
D'altra banda el document estudi d'impacte ambiental.documentació complementària, adjunta un annex en què mostra un contracte d'arrendament de serveis en què l'empresa Promociones Gil y Requena, SL per a complir la Llei 10/1988, de 21 d'abril, de residus, i també amb l'Ordre 28 de febrer de 1989, que obliga a la recollida i transport de residus per una persona autoritzada, està interessada a contractar amb Hermanos Gil Gestión de Residuos, SLU. L'esmentada empresa és gestora de residus no perillosos, com també de perillosos, segons autoritzacions expedient núm. ref. 411/RTA/RNP/CV de la consellera de Territori i Habitatge de la Comunitat Valenciana, per a la gestió dels seus residus.
Informes sectorials
Informe de l'entitat de proveïment
Pel que fa a la disponibilitat de recursos per al proveïment d'aigua potable, en la documentació aportada s'inclou l'informe emés en data 22 de setembre de 2004 per la companyia gestora de subministrament d'aigua a Villena (VIRASA). En aquest certificat, adjuntat pel mateix Ajuntament com a contestació a la sol·licitud d'instal·lacions d'aigua potable i disponibilitat de recursos hídrics, es comunica que haurà de connectar en almenys dos punts de la xarxa arterial amb diàmetre mínim interior ? 200 mm. Pel que fa a l'existència de recursos hídrics per a proveiir el nombre d'habitatges que es pretén consolidar, s'indica que en l'actualitat no és prou; en aquests moments s'està executant un nou pou subterrani amb què, en cas d'extraure el cabal esperat, si que es disposarà de recursos hídrics suficients a partir de finals de 2005.
Informe de l'entitat de sanejament
En l'expedient s'inclou informe de l'entitat de sanejament d'aigües EPSAR de data 22 d'octubre de 2004, inclòs dins de l'estudi d'impacte ambiental-documentació complementària, on es fa referència a què en l'actualitat la depuradora de Villena està tractant al voltant de 8.000 m³/ dia, sent aquest el volum per al qual està dissenyada l'esmentada EDAR, al qual caldria afegir 842 m³/dia, que és el cabal previst per al sector. D'altra banda, en el II pla director de sanejament hi ha una sèrie d'actuacions previstes per a ampliar la capacitat de la planta, per la qual cosa la viabilitat d'aquest projecte queda supeditada a la realització de les actuacions que en aquest pla es preveuen.
A més s'assenyala per part d'EPSAR que els urbanitzadors responsables d'executar l'actuació hauran de costejar l'import d'aquelles infraestructures de sanejament i depuració que necessite l'actuació i en cas de no resoldre pel seu compte les necessitats de sanejament i depuració que generen i vagen a sol·licitar la connexió a sistemes públics, hauran de cobrir l'objectiu imprescindible de què se suplementen les infraestructures públiques en allò que és necessari per a no minvar ni desequilibrar els nivells de qualitat, quantitat o capacitat de servei existents o desitjables.
Finalment es conclou que en el cas que l'urbanitzador decidisca sol·licitar en un futur la connexió a un sistema públic, l'entitat de sanejament informa la viabilitat del tractament en l'esmentada EDAR de les aigües residuals generades pel desenvolupament del sector les Fonts, de Villena si es compleixen una sèrie de condicionants, entre els quals destaca que l'abocament generat pel desenvolupament urbanístic de referència haurà de complir amb els límits d'abocament establits en l'ordenança municipal d'abocaments o, si no n'hi ha, en el model d'ordenança d'abocaments de l'entitat de sanejament. A aquests efectes l'urbanitzador haurà de preveure que abans del punt de connexió, ha de disposar una arqueta de registre de la mateixa tipologia que la que figura en el model d'ordenança d'abocaments de l'entitat de sanejament, dotada a més de guies per a la instal·lació d'una arqueta de bagants que permeta la desconnexió de l'abocament. A més perquè es puga realitzar la connexió efectiva, hauran d'estar executades les actuacions d'ampliació de la planta previstes per a la seua adequació al tractament del cabal generat.
Afeccions legals
1. En relació amb la transposició de la Directiva 92/43/CEE i la xarxa Natura 2000, no s'ha constatat l'existència en l'àmbit d'actuació de llocs d'interés comunitari denominats LIC, proposats per a formar part de la xarxa Natura 2000 ni ZEPA designades per a formar part de la xarxa Natura 2000. Tampoc apareixen espais naturals protegits de la Generalitat Valenciana (parc natural, paratge natural, paratge natural municipal, reserva natural, monument natural, lloc d'interés i paisatge protegit), zones humides catalogades, microreserves vegetals, forests d'utilitat pública o gestionades per l'administració.
2. Tampoc hi ha rambles ni llits d'aigua, regulats pel Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la llei d'aigües.
3. Cal destacar que pel límit sud-oriental de l'àmbit del sector, discorre un camí ramader denominat assagador de les Fonts. Segons es mostra en els plànols d'ordenació estructural modificada de la memòria informativa i justificativa del pla parcial, l'esmentat camí ramader ha sigut considerat en el planejament proposat, excloent-se els 37,61 m d'amplària de l'assagador de l'àmbit del sector.
No queda clar el traçat del camí ramader i la possible influència de la construcció del sector sobre aquest, per la qual cosa es considera necessari la presentació d'informe favorable del Servei Territorial de Medi Ambient d'Alacant respecte d'això.
4. A causa de la proximitat de la zona que es proposa requalificar, com també de part de la resta de l'àmbit del sector, a les vies del ferrocarril, s'haurà de considerar el que estableix la Llei 39/03, de 17 de novembre, del sector ferroviari, respecte a la zona de domini públic, zona de protecció i límit d'edificació.
5. Pel que fa als jaciments arqueològics, no se'n té constància de l'existència de cap en l'àmbit d'actuació, després de la consulta realitzada al catàleg de jaciments arqueològics de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport.
Consideracions ambientals
1. Després de l'anàlisi de la cartografia temàtica de la COPUT es dedueix que els aspectes ambientals més significatius són:
. Es tracta de terrenys agrícoles abandonats amb capacitat agronòmica moderada a elevada.
. En la superfície objecte d'estudi no hi ha cap tipus de risc ambiental (inundació, lliscament-despreniment o vulnerabilitat d'aqüífers a la contaminació).
. El risc d'erosió potencial és baix i el d'erosió actual és molt baix
2. Realitzades les consultes a la informació temàtica de la COPUT i del MAGNA de l'Institut geològic i miner d'Espanya (IGME), es constata que la litologia present en la zona està conformada per depòsits quaternaris, concretament mants de torrentera difusa i ventalls al·luvials (conglomerats, arenes i argiles encrostades). També apareixen llims d'inundació (llims i argiles a vegades amb sals).
3. L'àmbit del pla parcial, incloent l'àrea que s'ha de reclassificar, correspon actualment a cultius abandonats. La vegetació més abundant són pastius ruderals i matolls de Suaeda sp. i Phlomis sp, i s'observa també en l'àmbit d'estudi peus dispersos d'oms en molt mal estat fitosanitari. Actualment la zona està sent aprofitada com a pastura per a bestiar oví. Després de l'estudi de l'àmbit afectat per l'activitat proposada es conclou que no s'afecta espais protegits, ni hàbitats o espècies de flora o fauna d'especial interés, o altres valors ambientals rellevants.
4. Pel que fa al paisatge afectat, els cultius i els matolls xerofítics s'alternen ocupant àmplies superfícies al voltant del nucli urbà. A més, la situació actual d'abandó, ha provocat que s'aboquen fems, runes i ferralla en la zona. Per tant el desenvolupament del sector, inclosa l'àrea que s'ha de reclassificar per a situar instal·lacions esportives, no comporta una afecció important al medi i permet la recuperació i ús d'una àrea degradada.
5. La parcel·la és travessada per diversos tàlvegs d'aproximadament 75 cm de profunditat i 1 m d'ample. En l'actualitat els esmentats tàlvegs no presenten vegetació edafòfila ni major humitat que el terreny circumdant.
6. Pel que fa a l'explotació dels recursos naturals (proveïment d'aigua potable, depuració d'aigües residuals i gestió de residus) no es preveu un increment apreciable a causa de la ubicació de l'ús dotacional esportiu en la parcel·la de 37.000 m² que es pretén requalificar en l'àmbit del sector. En qualsevol cas cal destacar que segons l'informe de l'entitat de sanejament EPSAR, és viable el tractament en l'esmentada EDAR de les aigües residuals generades pel desenvolupament del sector les Fonts, de Villena (cabal generat esperat de 842 m³/dia) si s'executen prèviament les actuacions d'ampliació de la planta previstes per a la seua adequació al tractament del cabal generat, i si es compleixen els condicionants d'abocament mencionats en el certificat de l'entitat de sanejament. Pel que fa al proveïment d'aigua potable, la companyia gestora de subministrament d'aigua a Villena (VIRASA) ha indicat que en l'actualitat no hi ha suficients recursos hídrics per a proveir al nombre d'habitatges que es pretén consolidar. Per tant, de forma prèvia al desenvolupament urbanístic del sector s'haurà d'acreditar per part de l'organisme de conca o entitat col·laboradora autoritzada per al subministrament la legalitat del pou que es pretén construir, com també la suficiència de recursos hídrics per als usos que es pretenen establir en el sector i la compatibilitat d'aquests amb les previsions dels plans hidrològics, conforme a l'article 19 de la Llei 4/2004, de la Generalitat Valenciana, d'ordenació del territori i protecció del paisatge.
Consideracions jurídiques
1. El projecte examinat constitueix un dels supòsits fàctics en què resulta preceptiva la formulació d'una declaració d'impacte ambiental, prèvia a la resolució administrativa que s'adopte per a l'aprovació definitiva d'aquell, segons es desprén de l'article 5é de la Llei d'impacte ambiental i concordants del reglament d'aquesta, annex I, apartat 8.G del Decret 162/1990, de 15 d'octubre.
2. En l'expedient s'han observat els tràmits prevists en el Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament d'impacte ambiental, en la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana i en les altres disposicions que hi són d'aplicació.
3. L'article 13, apartat 2, del Decret 119/2003, d'11 de juliol, del Consell de la Generalitat, pel qual aprova el Reglament orgànic i funcional de la Conselleria de Territori i Habitatge, atribueix a la Direcció General de Gestió del Medi Natural la competència sobre l'avaluació de l'impacte ambiental.
Per tant i a la vista de tot l'anterior, fent ús de les facultats que tinc legalment atribuïdes, formule la següent
Declaració d'impacte ambiental
Primer
S'estima acceptable, només a l'efecte ambiental i sense perjudici de l'obtenció prèvia de les autoritzacions sectorials que hi són d'aplicació, el Programa d'actuació integrada del sector les Fonts (opció B) del Pla general de Villena (Alacant), el promotor de les quals és l'Ajuntament de Villena, sempre que aquest es desenvolupe d'acord amb allò que estableix la documentació presentada fins al moment i amb els condicionants establits a continuació.
Segon
Condicionants per a l'aprovació i desenvolupament del projecte:
El desenvolupament del Programa d'actuació integrada del sector les Fonts (opció B) del PGOU de Villena estarà condicionat al fet que siga ampliada l'EDAR existent, de manera que s'incremente la capacitat de tractament actual (8.000 m³/dia). Aquesta ampliació haurà de permetre, almenys, que siga tractat un cabal addicional de 843 m³/dia (previsió de cabal generat en el sector). Ja que segons el certificat de l'entitat de sanejament EPSAR, l'EDAR que dóna servei a aquest municipi, està dissenyada per a tractar 8.000 m³/dia.
Per a poder connectar amb el sistema de sanejament i depuració públic, l'abocament generat pel sector Les Fonts haurà de complir amb els límits d'abocament establits en l'ordenança municipal d'abocaments o, si no n'hi ha, en el model d'ordenança d'abocaments de l'entitat de sanejament a fi de preservar la integritat del sistema de sanejament i la qualitat de l'efluent. A aquest efecte l'urbanitzador haurà de preveure que abans del punt de connexió, ha de disposar d'una arqueta de registre de la mateixa tipologia que la que figura en el model d'ordenança d'abocaments de l'entitat de sanejament, dotada a més de guies per a la instal·lació d'una arqueta de bagants que permeta la desconnexió de l'abocament.
A més perquè es puga realitzar la connexió efectiva, hauran d'estar executades prèviament les actuacions d'ampliació de la planta previstes, que permetran la seua adequació al tractament del cabal generat pel sector les Fonts. Els urbanitzadors responsables d'executar l'actuació hauran de costejar l'import d'aquelles infraestructures de sanejament i depuració que necessite l'actuació, incloses les d'ampliació de l'EDAR.
Els abocaments d'aigües residuals i pluvials, hauran d'ajustar-se al que disposa la normativa específica vigent i en particular al Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la llei d'aigües.
1. Prèviament al desenvolupament urbanístic del sector s'haurà d'acreditar per part de l'organisme de conca o entitat col·laboradora autoritzada per al subministrament, la legalitat del pou que es pretén construir, com també la suficiència de recursos hídrics per als usos que es pretenen establir en el sector, conforme a l'article 19 de la Llei 4/2004, de la Generalitat Valenciana, d'ordenació del territori i protecció del paisatge.
2. Respecte a la gestió dels residus sòlids, l'Ajuntament haurà de fer-se càrrec de la gestió d'aquests complint el pla zonal de residus, la Llei 10/1998, de 21 d'abril de residus de la Comunitat Valenciana, el Reial decret 1481/2001, de 27 de desembre, pel qual es regula l'eliminació de residus mitjançant abocador i la Llei 10/2000, de residus de la Comunitat Valenciana.
3. S'ha de presentar informe favorable del Servei de Medi Ambient de la Direcció Territorial d'Alacant, pel que fa al tractament del camí ramader assagador de les Fonts, i complir les observacions i condicionants que es desprenguen d'aquest.
4. S'haurà de considerar el que estableix la Llei 39/03, de 17 de novembre, del sector ferroviari, respecte a la zona de domini públic, zona de protecció i límit d'edificació, pel fet que la major part del sector es troba confrontant a les vies del ferrocarril.
5 El material necessari per a realitzar l'esplanada del sector haurà de provenir de pedrera o zona de préstec autoritzada, i haurà de disposar de certificat en què s'especifique l'origen dels materials, es justifique el volum necessari i la capacitat de la zona de préstec per a atendre la demanda generada. S'han de disposar de les autoritzacions sectorials preceptives.
6. La terra vegetal extreta durant la fase de moviment de terres, i que siga susceptible d'aprofitament, s'haurà de mantenir en condicions agrícoles adequades i es destinarà al farciment de les zones verdes previstes en l'actuació, o si no n'hi ha a altres àrees del municipi on siga susceptible la utilització d'aquesta.
7. S'haurà d'aportar informe favorable de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport sobre la conformitat del projecte amb la normativa de protecció del patrimoni cultural, segons allò que estableix l'article 11 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat Valenciana, del patrimoni cultural valencià.
8. S'haurà de presentar davant del Servei d'Avaluació d'Impacte Ambiental de la Conselleria de Territori i Habitatge, de forma prèvia a l'inici de les obres, un programa de vigilància ambiental complet. Aquest programa de vigilància ambiental inclourà l'elaboració dels informes, el seguiment dels indicadors ambientals i el nombre i freqüència de controls que s'han establit tant en el document ampliació de documentació de l'EIA pla parcial Les Fonts de Villena com en l'estudi d'impacte ambiental-documentació complementària.
Tercer
Es notifica a les parts interessades que contra aquesta resolució, per no ser un acte definitiu en via administrativa no s'hi pot interposar cap recurs, la qual cosa no és inconvenient perquè puguen utilitzar els mitjans que en defensa del seu dret i interessos estimen pertinents.
Quart
Aquesta declaració d'impacte ambiental es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat d'acord amb el que disposa l'article 28 del Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'impacte ambiental.
València, 2 de setembre de 2005. La directora general de Gestió del Medi Natural: Concepción Maroto Álvarez.
Declaració d'impacte ambiental
Expedient: 322/04-AIA
Títol: Gestor de residus no perillosos. Emmagatzemament de ferralla.
Promotor: Lorenzo Domene, SL
Autoritat substantiva: Ajuntament de Villena
Localització: C/ Tambor de Granaderos, 19, del terme municipal de Villena (Alacant)
Descripció del projecte
Objecte del projecte
El projecte tracta la instal·lació d'un magatzem de ferralles, que tenen la consideració de residus no perillosos.
Característiques més rellevants de les construccions o de l'activitat
Pel que fa a l'emplaçament i les construccions, la indústria projecta l'exercici de les seues activitats en una nau industrial elevada en el número 19 del carrer Tambor de Granaderos, del terme municipal de Villena (Alacant), que serveix d'accés a aquesta. D'acord al planejament urbanístic vigent del municipi de Villena, la parcel·la està classificada com a sòl urbà i qualificada com a residencial, tot i que d'acord amb allò que s'ha establit per l'arquitecte municipal, procedeix atorgar la llicència d'activitat sempre que la indústria complisca amb la tipologia, potència, nivell de sorolls i superfícies establides en el planejament urbanístic.
La nau industrial, de 128 m² de superfície i una sola planta d'una alçària lliure que oscil·la entre els 2'65 i 5'2 metres. Es tracta d'una nau adossada, amb confrontants per laterals i posterior, d'estructura metàl·lica, tancaments de rajola i solera de formigó armat. La coberta, d'estructura metàl·lica, està resolta amb uralita.
Pel que fa a l'activitat, es projecta la recollida, classificació i emmagatzemament de residus no perillosos, concretament ferralles fèrriques i no fèrriques, sense rebre cap tractament, fins al transport d'aquestes a un gestor autoritzat.
Tramitació administrativa
En data 17 de novembre de 2004 es rep, remés per l'Ajuntament de Villena, el projecte, l'estudi d'impacte ambiental i l'expedient municipal del projecte de referència. Obrant en aquest expedient, es troba:
. Informes favorables de l'arquitecte i de l'enginyer municipals.
. Escrit de la secretària de l'Ajuntament de Villena, en el qual se certifica que el projecte es va sotmetre a informació pública en el BOP d'Alacant número 138 de 17 de juny de 2004, i que transcorregut el període de vint dies, no s'hi van presentar al·legacions.
. Notificació a confrontants, d'acord amb allò que estableix la Llei 3/89, d'activitats qualificades.
Afeccions legals
La indústria haurà de disposar de la llicència municipal d'activitat per a l'exercici de l'activitat d'emmagatzemament de ferralla que, igual que l'autorització d'abocament al clavegueram, atorga l'Ajuntament de Villena.
Durant el seu funcionament normal, la indústria gestionarà i generarà diversos residus, per la qual cosa haurà de sol·licitar les corresponents autoritzacions administratives atorgades per la Direcció General de Qualitat Ambiental de la Conselleria de Territori i Habitatge de la Generalitat Valenciana.
Tot això, sense perjudici de les autoritzacions que pertoque obtenir d'altres organismes, de conformitat amb la normativa sectorial que hi siga d'aplicació.
Consideracions ambientals
Elements ambientals que poden veure's afectats de manera important pel projecte d'activitat
Dins del sector serveis, les empreses del sector de la gestió de residus, són un pilar fonamental per al desenvolupament sostenible. No obstant això, la inadequada eliminació dels residus arruïna els lloables objectius ambientals perseguits en la gestió d'aquests, ja que podria contribuir a concentrar els riscs que es volien evitar, danyant seriosament el medi ambient que es volia protegir i atemptant contra la salut dels ciutadans.
L'estudi d'impacte ambiental presentat tracta la instal·lació d'un magatzem de ferralla en ple nucli urbà de Villena. Per això, tot i que s'aporta un inventari ambiental, es fa sempre fent insistència en el fet que el medi biòtic (flora, fauna, espais naturals, paisatge) es troba totalment antropitzat per tractar-se d'un sòl urbà d'ús residencial, encara que potser, per açò últim, s'hauria d'haver tingut més en compte el medi abiòtic (sobretot i atés el tipus d'activitat, pel que fa a la qualitat de l'aire, els nivells sonors i el sòl), el socioeconòmic, i el planejament urbanístic.
Respecte al sòl, si bé és cert que el comerç a l'engròs de ferralla i productes de rebuig és una activitat recentment recollida en el Reial decret 9/2005, de 14 de gener, pel qual s'estableix la relació d'activitats potencialment contaminants del sòl, en el moment en què es va redactar l'estudi d'impacte ambiental no es trobava en vigor aquesta legislació. No obstant això, i independentment de la legislació en vigor, s'entén que ja en aquest moment es tractava d'una activitat potencialment contaminant del sòl, aspecte que no es tracta amb la suficient profunditat en l'estudi d'impacte ambiental, ni pel que fa a l'inventari ambiental ni pel que fa a les mesures preventives o correctores.
Així, tot i que no s'han tingut en compte les afeccions que el desenvolupament d'una activitat industrial de gestió de residus sobre sòl urbà d'ús industrial, pot tenir sobre el planejament urbanístic vigent al municipi de Villena (disminució del preu de l'habitatge, del sòl per a ús residencial o d'oci al voltant de la instal·lació, els necessaris informes de situació previs al canvi d'ús del sòl en què s'hagen exercit activitats potencialment contaminants del sòl, la necessària publicitat registral que han de dur a terme els propietaris de les finques en què s'exercisquen activitats potencialment contaminants del sòl, etc.), en l'expedient municipal consta informe favorable de l'arquitecte municipal, que s'entén esmena les carències de l'estudi d'impacte ambiental.
Respecte al soroll, en l'estudi d'impacte ambiental i en el projecte presentats s'assenyala que amb els tancaments adoptats, no es transmetran als confrontants més de 35 dB(A), restringint a més l'activitat a l'horari diürn. En tot cas, i atés que l'activitat es troba en funcionament, aquesta asseveració hauria de recolzar-se en el preceptiu estudi acústic, ara bé, en l'expedient municipal se certifica que es va notificar als confrontants sense que aquests hi presentaren al·legacions.
Finalment, en tractar-se d'una activitat potencialment contaminant del sòl, cal assenyalar que la parcel·la objecte de projecte es troba situada en una zona de mitjana vulnerabilitat a la contaminació de les aigües subterrànies, d'alta accessibilitat potencial als recursos hídrics i sense risc d'inundació, tot això d'acord amb la Cartografia temàtica de la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports de la Generalitat Valenciana.
Identificació i valoració d'impactes
En l'estudi d'impacte ambiental elaborat per Lorenzo Domene, SL, per a conéixer l'impacte generat per l'activitat que du a terme al terme municipal de Villena, tenint en compte l'inventari ambiental i després de la descripció del projecte i les seues accions, es procedeix a la identificació i valoració d'impactes.
Seguint la línia argumental desenvolupada anteriorment, no s'identifiquen impactes sobre el medi biòtic, i es procedeix a estudiar únicament els impactes sobre el medi socioeconòmic, oblidant el medi abiòtic i el planejament urbanístic.
Sobre el medi socioeconòmic únicament es té en compte la generació de sorolls, i la integració en l'estratègia del desenvolupament sostenible dels gestors de residus l'operació de la qual segueix les prioritats exposades en les jerarquies establides d'acord amb els objectius i principis generals en matèria de gestió de residus.
L'emissió de soroll és un impacte indirecte sobre la socioeconomia (i directe sobre la qualitat de l'aire), es conclou que sobre la socioeconomia serà un impacte negatiu, directe, discontinu, temporal, reversible, recuperable, localitzat, lleu i que necessita adoptar mesures correctores, en presència de les quals desapareixerà aquest impacte.
L'impacte de l'activitat de gestió de residus dins de la societat es valora com a positiva, directa i indirecta, permanent i d'extensió zonal.
Consideracions sobre la proposta de mesures correctores i del programa de vigilància ambiental
Com a mesura preventiva de la contaminació d'aigües pluvials i d'escorriment, la pràctica totalitat de les operacions de gestió de residus es duran a terme a cobert, en l'interior d'una nau industrial. Així, segons s'indica en la documentació presentada, les úniques aigües residuals que generaria la indústria serien les de procedència sanitària.
Es proposa no acceptar en les instal·lacions qualsevol tipus de residu perillós.
Per tractar-se d'una activitat potencialment contaminant del sòl, s'han projectat mesures respecte a la possible contaminació del sòl i les aigües subterrànies, com són l'execució de la totalitat de la solera de la nau industrial en formigó armat.
Pel que fa al soroll, tot i que en l'apartat corresponent a la identificació i valoració d'impactes s'ha determinat la necessitat d'executar mesures correctores, en aparença no es prenen mesures preventives o correctores, ja siguen globals (sobre la nau) o locals (sobre els focus generadors). Tenint en compte que es tracta d'una activitat que genera contaminació acústica, no es presenta un estudi de sorolls en què es tinga en compte la Llei 7/2002, de 3 de desembre, de la Generalitat Valenciana de protecció contra la contaminació acústica, justificant que la transmissió de sorolls a veïns i confrontants estarà per sota del que reglamenta gràcies a l'aïllament acústic dels materials de construcció de la nau, sense tenir en compte paraments horitzontals, paraments verticals (com portes i finestres) i que s'havia exposat que la ventilació i part de la il·luminació de la nau es verificarà a través de l'operació amb la porta i finestres obertes.
Es presenta un programa de vigilància ambiental consistent únicament en l'exposició de les obligacions legals del promotor com a gestor de residus, obviant un aspecte clau com és la generació de sorolls.
Consideracions jurídiques
El projecte examinat constitueix un dels supòsits fàctics en què resulta preceptiva la formulació d'una declaració d'impacte ambiental, prèvia a la resolució administrativa que s'adopte per a l'aprovació definitiva d'aquell, segons es desprenen de l'article 5é de la Llei d'impacte ambiental i concordants del reglament d'aquesta, ja que tal com estableix el punt 6.C de l'annex I del Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, el desballestament o emmagatzemament de ferralla, es troba sotmés al tràmit de declaració d'impacte ambiental.
Considerat que en l'expedient s'han observat els tràmits prevists en el Decret 162/90, del 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana pel qual s'aprova el Reglament d'impacte ambiental; en la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana, i en les altres disposicions que hi són d'aplicació.
Considerat l'article 13, apartat 2, del Decret 119/2003, d'11 de juliol, del Consell de la Generalitat, pel qual aprova el Reglament orgànic i funcional de la Conselleria de Territori i Habitatge, atribueix a la Direcció General de Gestió del Medi Natural la competència sobre l'avaluació de l'impacte ambiental.
Per tot això, fent ús de les facultats que tinc legalment atribuïdes, formule la següent
Declaració d'impacte ambiental
Primer
Estimar acceptable, només a l'efecte ambiental, el projecte d'activitat d'emmagatzemament de ferralla (gestor de residus no perillosos), promogut per l'empresa Lorenzo Domene, SL, que s'ha de situar al c/ Tambor de Granaderos, 19, del terme municipal de Villena (Alacant), en els termes que estableix el projecte i l'estudi d'impacte ambiental, sempre que es complisquen les condicions següents:
Pel que fa a la gestió i generació de residus:
Hauran de preveure's les infraestructures adequades destinades únicament a l'emmagatzemament en trànsit de RP, o RAEE que pogueren aparéixer durant les operacions de descàrrega i classificació, i dels produïts durant el funcionament normal i manteniment de les instal·lacions.
. Els residus gestionats, com també els generats per la indústria durant el seu funcionament normal i manteniment (exposats en l'apartat anterior), seran adequadament emmagatzemats, etiquetats i lliurats a un gestor autoritzat, segons la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de residus. No es duran a terme activitats de gestió de residus perillosos (càrrega/descàrrega, emmagatzemament temporal o tractament) en l'exterior de la nau industrial.
. Es comptarà amb l'adequada quantitat d'absorbent no inflamable per a resoldre els possibles vessaments accidentals produïts durant el trasbals de residus líquids, etc. L'absorbent contaminat es gestionarà segons la naturalesa del vessament.
1. L'activitat s'haurà de dur a terme amb les portes i finestres tancades. Per a evitar problemes d'higiene i seguretat, s'haurà d'adoptar un sistema per a la renovació forçada de l'aire interior de la nau. S'haurà de vigilar que aquest sistema no afecte veïns i confrontants, bé siga pel soroll, bé siga per la situació de l'abocament del corrent d'aire extret. Respecte al nivell de sorolls transmesos a l'exterior controlats a través del programa de vigilància ambiental, haurà de complir-se el que estableix el títol lV, capítol ll: Condicions acústiques de les activitats comercials, industrials i de serveis, i en el títol ll, capítol ll: Nivells de pertorbació, de la Llei 7/2002, de 3 de desembre, de la Generalitat Valenciana de protecció contra la contaminació acústica.
Pel que fa al programa de vigilància ambiental:
. S'hauran d'assegurar les condicions d'operació d'acord amb allò que estableix el projecte d'activitat, annex a aquest i l'estudi d'impacte ambiental, comprovant que les mesures preventives i correctores proposades s'han realitzat i es troben en bon estat de funcionament. Aquestes mesures es completaran amb les proposades en aquesta resolució d'impacte ambiental.
. La periòdica vigilància de les instal·lacions en general per a, si és el cas, actuar contra la propagació de possibles plagues.
. Una OCA constatarà, mitjançant anàlisis anuals, que les aigües residuals abocades a la xarxa de clavegueram no superen els nivells arreplegats per les ordenances municipals o en el model d'ordenances desenvolupat conjuntament per l'Entitat de Sanejament de la Generalitat Valenciana i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies. Amb aquest fi, haurà d'instal·lar-se una arqueta per a la presa de mostres abans de la connexió del col·lector d'eixida de la indústria amb el clavegueram municipal. Una còpia del resultat de les analítiques comparades amb els límits d'abocament es remetrà a l'organisme que autoritza l'abocament, açò és, l'Ajuntament de Villena.
. Mesuraments del soroll ambiental en la parcel·la de l'activitat realitzades per un centre qualificat o per la mateixa empresa a la posada en marxa i una vegada cada any, a fi de comprovar el manteniment de les condicions acústiques de l'entorn.
. Els resultats del programa de vigilància ambiental enviaran anualment a l'Ajuntament de Villena i a la Direcció General de Gestió del Medi Natural.
Altres condicionants ambientals que s'establisquen a través de les autoritzacions sectorials que siguen d'aplicació.
Qualsevol modificació o ampliació del projecte presentat, com també si es detecta algun impacte ambiental no previst en l'estudi d'impacte ambiental, hauran de ser immediatament comunicats a la Conselleria de Territori i Habitatge, Direcció General de Gestió del Medi Natural, la qual establirà, si escau, l'aplicació de noves mesures correctores.
Segon
Notificar a les persones interessades que contra aquesta resolució, per ser acte de tràmit que no posa fi al procediment ni produeix indefensió, no s'hi pot interposar cap recurs; sense perjudici d'utilitzar els mitjans que en defensa del seu dret estimen pertinents.
Tercer
Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat aquesta declaració d'impacte ambiental, d'acord amb allò que disposa l'article 28 del Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'impacte ambiental.
València, 23 de setembre de 2005. La directora general de Gestió del Medi Natural: Concepción Maroto Álvarez.
Declaració d'impacte ambiental
Expedient: 351/03-AIA
Títol: Legalització explotació porcina d'encebament
Promotor: Ganados Varea, SL
Autoritat substantiva: Ajuntament de Tuéjar (València)
Objecte del projecte: Obtenció de la llicència d'activitat per a la legalització de l'explotació de bestiar porcí d'encebament
Localització: Partida Navaza, polígon 10, parcel·la 494, del terme municipal de Tuéjar (València)
Descripció del projecte
Descripció de les característiques més rellevants del projecte
Es pretén obtenir la llicència d'activitat per a la legalització de l'explotació porcina d'encebament, les característiques de la qual, segons la documentació aportada, són:
L'explotació està constituïda per tres naus, una de les quals ja està legalitzada. A més es disposa de llatzaret, un garatge-magatzem amb els lavabos, vestidors i l'oficina. La superfície de la parcel·la és de 6.005 m², i la superfície construïda és de 1.184 m².
L'activitat consisteix en l'encebament de porcs, que es reben en l'explotació amb un pes de 20 kg, i s'engreixen fins a aconseguir els 100 kg aproximadament, moment en què es destinen a escorxador. La capacitat de l'explotació és de 1.300 porcs d'encebament. Es realitzen 2,4 cicles/any.
La producció de purí, que s'ha calculat basant-se en el Reial decret 324/00, d'ordenació de les explotacions porcines, s'estima en 2.795 m³/any. Les tres naus disposen de fosses de purins interiors; hi ha a més una bassa exterior d'emmagatzemament, i constitueix tot això una capacitat d'emmagatzemament de 625 m³, la qual cosa comporta una capacitat d'emmagatzemament total de 2,7 mesos.
S'aplicarà tractament al purí emmagatzemat, consistent en complex bacterià enzimàtic, amb producte comercial que en disminuïsca la càrrega contaminant, disminuïsca l'emissió d'amoníac i altres gasos contaminants, millorant al mateix temps les propietats com a adob orgànic d'aquest. Per a aplicar el purí en camp, es tindran en compte les necessitats del cultiu, les característiques del terreny i la climatologia.
Els cadàvers de l'explotació es depositen en fossa sèptica en la mateixa explotació, on s'hi aplica tractament bioquímic per a desintegrar les restes.
El proveïment d'aigües es realitza des de la xarxa general municipal.
L'explotació es localitza a menys d'1 km de distància del nucli de població.
Segons el Decret 324/00, d'ordenació de les explotacions porcines, les explotacions porcines hauran de presentar una autonomia d'emmagatzemament de purins, com a mínim, de tres mesos, per la qual cosa haurà d'augmentar-se l'esmentada capacitat, que actualment té possibilitat d'emmagatzemar el purí que es genera durant 2.7 mesos.
El sistema de gestió de cadàvers haurà de modificar-se, de manera que es de compliment a les exigències previstes en el Reglament 1774/2002, del Parlament Europeu i del Consell de 3 d'octubre de 2002, pel qual s'hi estableixen les normes sanitàries aplicables als subproductes animals no destinats al consum humà.
Tramitació administrativa
Informació pública. Remissió de l'expedient.
El projecte d'activitat, expedient municipal i l'estudi d'impacte ambiental és remés per la Comissió de Qualificació d'Activitats, en data 2 de desembre de 2003.
La informació pública s'ha realitzat en el BOP núm. 91, de 17 d'abril de 2003, sense que s'hi hagen presentat al·legacions.
Informes sectorials
L'expedient municipal recull la informació següent:
. Informe favorable de l'enginyer agrònom municipal.
. Informe favorable de l'aparellador municipal.
. Informe favorable del cap local de sanitat.
. Autorització prèvia de la Direcció General d'Urbanisme i Ordenació Territorial. L'informe favorable de la Conselleria d'Agricultura està condicionat a no superar la capacitat productora del grup al qual pertanyen
. Informació pública, sense que s'hi hagen presentat al·legacions.
. Informe favorable de l'Alcaldia.
Afeccions legals
El sòl on se situa l'explotació, està classificat com a sòl no urbanitzable comú, segons normes subsidiàries municipals.
L'activitat proposada no afecta cap espai natural protegit de la província de València ni cap espai natural actualment inclòs en l'àmbit de plans d'ordenació dels recursos naturals o plans rectors d'ús i gestió aprovats, en tramitació o en redacció, o alguna altra figura reglamentada en desenvolupament de la Llei 11/94, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.
Consideracions ambientals
Elements ambientals que poden veure's afectats de manera important pel projecte i identificació d'impactes
En l'estudi d'impacte ambiental s'ha desenvolupat una descripció general del medi, en la qual inclou climatologia, geologia, vegetació, hidrologia, paisatge, fauna i medi socioeconòmic.
L'explotació es localitza en una zona agrícola, dedicada principalment a cultius de secà, tot i que també hi ha alguna parcel·la dedicada a cultius hortícoles en regadiu. En la contornada de la granja hi ha altres explotacions ramaderes.
La identificació i valoració d'impactes de l'estudi d'impacte ambiental, se centra en l'impacte sobre l'aire, per emissió d'olors, associat a l'acumulació de purins en l'explotació, considerant que l'impacte serà d'escassa magnitud ja que s'aplica complex bacterià enzimàtic en fossa, que disminueix l'emissió d'olors, emissions que també estan associades a l'aplicació del purí en camp, impacte aquest poc rellevant si se soterren i llauren els purins una vegada escampats. Un altre dels impactes rellevants inclosos és l'impacte sobre l'aigua, per contaminació de les aigües associat a una incorrecta impermeabilització de les fosses en l'explotació, o d'un llavatge de nutrients en camp. S'ha considerat que l'efecte del possible impacte ambiental per les infiltracions sobre els aqüífers serà a llarg termini, ja que la profunditat dels pous de la zona, i per tant dels aqüífers, és d'uns 50 metres, havent en tot cas, de prendre les corresponents mesures preventives.
No s'ha inclòs en l'estudi d'impacte ambiental un estudi hidrogeològic que aclarisca la situació dels pous de reg en la zona i la possible afecció d'aquests associat a la seua proximitat a les explotacions ramaderes.
La zona on s'exerceix l'activitat, no presenta valors ambientals rellevants, i són els elements ambientals més destacables susceptibles de ser afectats pel projecte: el sòl i l'aigua, per la contaminació associada a la incorrecta gestió en la mateixa explotació de residus orgànics o durant la utilització d'aquests com a adob orgànic en camps de cultiu; i l'aire, per emissió d'olors associades a la fermentació de residus orgànics i presència d'animals principalment.
Segons el Decret 324/00, d'ordenació de les explotacions porcines, haurà de disposar-se de 55,4 ha de superfície agrícola on aplicar el purí. La documentació aportada inclou valors de mineralització del nitrogen en successius anys, considerant que l'aportació de purí s'ha d'efectuar segons dosis agronòmiques, que tenen en compte les necessitats del cultiu, les característiques del terreny, com també la climatologia. Totes aquestes consideracions no es tenen en compte a l'hora de calcular la superfície agrícola on s'haurà d'aplicar el purí.
Consideracions sobre la proposta de mesures correctores i del programa de vigilància ambiental
Entre les mesures correctores que es descriuen en l'estudi d'impacte ambiental, s'inclouen les següents:
. Els purins hauran de ser soterrats una vegada escampats mitjançant treball del terreny, evitant que mitjançant el vent es magnifique l'impacte.
. No s'hauran d'aplicar purins en parcel·les pròximes a nuclis urbans i en aquelles que puguen impactar en aquestes zones. Es triaran aquells dies en què no hi haja vents en direcció i sentit del poble afectat.
. No s'hauran de realitzar abocaments de purins a llits públics, perímetres de protecció de les captacions de proveïment urbà i en les proximitats de brolladors i pous, ni en zones pròximes a pous o sistemes d'aigua potable.
. No s'hauran d'utilitzar purins en zones en què el nivell freàtic estiga a menys de 15 metres de profunditat o afloren materials permeables per fissuració i carstificació.
. S'haurà de disposar de tanca perimetral en l'explotació per a evitar possibles contagis de malalties i epidèmies. Es disposa d'una tanca al voltant de tota l'explotació excepte en els llocs en els quals per les característiques de les edificacions no ho permeten.
. En les finestres de les naus es disposarà de malles mosquiteres per a dificultar el pas d'insectes o rosegadors, els quals poden ser portadors i transmissors de malalties.
. Es disposarà de gual sanitari a l'entrada de l'explotació.
En l'estudi d'impacte ambiental es proposa aplicar els purins com a adob orgànic únicament en aquelles àrees en què no presenten vulnerabilitat alta a la contaminació d'aqüífers per fissuració o carstificació, tot i que no identifica els sòls en qüestió. Altres propostes relacionades amb la gestió de purins, com és realitzar balanç de nutrients per a calcular les necessitats d'adobat del cultiu, anàlisi dels purins, com també del sòl de les parcel·les on s'aplicaran, per a calcular en cada parcel·la les necessitats nutritives, com també la consideració de no utilitzar purins en zones en què el nivell freàtic estiga a menys de 15 metres de profunditat o afloren materials permeables per fissuració i carstificació, no poden considerar-se vàlides, ja que no s'ha estudiat la manera de dur a terme les esmentades mesures, sense que s'hi haja aportat a més estudis exhaustius del terreny que permeten prendre decisions respecte d'això.
El sistema de gestió de cadàvers, destinant-los a fossa de cadàvers en la mateixa explotació, no està autoritzat legalment, per la qual cosa haurà de contractar-se els serveis amb una empresa gestora autoritzada, que retire els cadàvers de la granja.
Aquestes mesures correctores hauran de complementar-se amb l'adopció dels condicionants recollits en aquesta declaració d'impacte ambiental.
Consideracions jurídiques
1. El projecte examinat constitueix un dels supòsits fàctics en què resulta preceptiva la formulació d'una declaració d'impacte ambiental, prèvia a la resolució administrativa que s'adopte per a l'aprovació definitiva d'aquell, segons es desprén de l'article 5é de la Llei d'impacte ambiental i l'annex I apartat 1.H d'aquest.
2. En l'expedient s'han observat els tràmits prevists en el Decret 162/90, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana pel qual s'aprova el Reglament d'impacte ambiental; en la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana i en les altres disposicions que hi són d'aplicació.
3. L'article cinqué del Decret 162/90, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana pel qual s'aprova el reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, d'impacte ambiental, atribueix la competència a l'òrgan ambiental, per a les declaracions i estimacions d'impacte ambiental dels projectes a què s'hi aplique aquesta llei.
4. L'article 56, del Decret 81/2003, de 27 de juny, del Consell de la Generalitat, pel qual estableix l'estructura orgànica de les conselleries de l'administració de la Generalitat, atribueix a la Direcció General de Gestió del Medi Natural, la competència sobre l'avaluació de l'impacte ambiental.
Per tot això, i fent ús de les facultats que tinc legalment establides, formule la següent
Declaració d'impacte ambiental
Primer
Estimar acceptable, només a l'efecte ambiental i sense perjudici de l'obtenció prèvia de les autoritzacions sectorials que hi són d'aplicació, el projecte de legalització de granja porcina, situada al terme municipal de Tuéjar (València), promogut per Ganados Varea SL, sempre que aquest es desenvolupe d'acord amb les previsions de l'estudi d'impacte ambiental i els condicionants i les modificacions establits a continuació:
. Prèviament a l'obtenció de la llicència d'obertura, haurà de justificar-se la disponibilitat d'aigua potable procedent de la xarxa municipal, presentant davant d'aquesta Direcció General contracte de subministrament o document oficial que acredite l'esmentada disponibilitat.
. Haurà de disposar-se de gual sanitari o sistema equivalent a l'entrada de l'explotació, per a la desinfecció de les rodes dels vehicles que entren o isquen de l'explotació, com també d'un sistema apropiat per a la desinfecció de la resta del vehicle.
. Haurà de disposar-se de tela mosquitera en les finestres i orificis de la nau, que impedisquen el pas de vectors a l'interior.
. L'explotació haurà de disposar de tanca perimetral construïda amb materials que s'integren de manera harmònica amb el paisatge.
. Haurà de disposar-se de bassa de contenció de purins en l'interior de l'explotació, tal com estableix el Reial decret 324/2000, de març de 2000, pel qual s'estableixen les normes bàsiques d'ordenació de les explotacions porcines, com també per la Llei 6/2003, de 4 de març, de ramaderia de la Comunitat Valenciana, de manera que l'explotació tinga una autonomia per a contenir purins, com a mínim de tres mesos.
. El purí haurà de ser tractat amb complex bacterià, de manera que millore les seues propietats com a adob orgànic, alhora que en disminuïsca la càrrega contaminant, com també l'emissió d'olors. Es comprovarà l'eficàcia del tractament de purins i es modificarà la seua manipulació o se substituirà per un altre tractament si s'observa la ineficàcia d'aquest amb la seua correcta manipulació. Amb aquest fi, s'hauran de dur a terme anàlisis abans de començar el tractament que servisca com a blanc. Aquestes anàlisis hauran de presentar-se davant d'aquesta Direcció General en cas de ser requerides, i es podran aplicar, en cas de ser necessari, les correccions oportunes al tractament. Entre els paràmetres que s'hauran d'analitzar es trobaran com a mínim: pH, conductivitat, sòlids en suspensió, DBO5, DQO, N total, N amoniacal, P, K, coliformes totals, coliformes fecals i estreptococs fecals.
. S'hauran d'aplicar els purins en parcel·les agrícoles que estiguen cultivades considerant no sobrepassar els 170 kg N/ha i any indicats en el Reial decret 261/96, sobre protecció de les aigües contra la contaminació produïda per nitrats procedents de fonts agràries, i considerar que no s'escamparan en cap cas en les proximitats de barrancs, aqüífers, pous o semblants, distribuint-lo de manera adequada en la parcel·la i soterrant-lo per a evitar l'evaporació de fraccions amoniacals del purí.
. La distància de les parcel·les on s'aplicarà el purí respecte a altres explotacions porcines, nucli urbà o cursos d'aigua, s'ajustarà a allò que estableix el Reial decret 324/2000, de març de 2000, pel qual s'hi estableixen les normes bàsiques d'ordenació de les explotacions porcines.
. Previ a l'obtenció de la llicència d'activitat, haurà de justificar-se l'eliminació de cadàvers conforme a allò que s'ha estipulat en el Reglament 1774/2002, del Parlament Europeu i del Consell de 3 d'octubre de 2002, pel qual s'hi estableixen les normes sanitàries aplicables als subproductes animals no destinats al consum humà.
. Es comunicarà a aquesta Direcció General qualsevol variació que es produïsca en la destinació dels residus.
Segon
Notificar a les persones interessades que contra aquesta resolució, per no ser un acte definitiu en via administrativa, no s'hi pot interposar cap recurs; la qual cosa no és inconvenient perquè puguen utilitzar els mitjans que en defensa del seu dret estimen pertinents.
Tercer
Publicar aquesta declaració d'impacte ambiental en el Diari Oficial de la Generalitat de la forma reglamentària, d'acord amb allò que disposa l'article 28 del Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'impacte ambiental.
València, 5 de setembre de 2005. La directora general de Gestió del Medi Natural: Concepción Maroto Álvarez.
Declaració d'impacte ambiental
Expedient: 352/03-AIA
Títol: Legalització explotació porcina d'encebament
Promotor: Ganados Varea, SL
Autoritat substantiva: Ajuntament de Tuéjar (València)
Objecte del projecte: Obtenció de la llicència d'activitat per a la legalització de l'explotació de bestiar porcí d'encebament
Localització: Partida Navaza, polígon 10, parcel·la 537, del terme municipal de Tuéjar (València)
Descripció del projecte
Descripció de les característiques més rellevants del projecte
Es pretén obtenir la llicència d'activitat per a la legalització de l'explotació porcina d'encebament, les característiques de la qual segons la documentació aportada, són:
L'explotació està constituïda per tres naus i dos llatzarets annexos a dues de les naus. La superfície de la parcel·la és de 4.808 m², i la superfície construïda és de 2.028 m².
L'activitat consisteix en l'encebament de porcs, que es reben en l'explotació amb un pes de 20 kg, i s'engreixen fins arribar als 100 kg aproximadament, moment en què es destinen a escorxador. La capacitat de l'explotació és de 2.200 porcs d'encebament. Es realitzen 2,4 cicles/any.
La producció de purí, que s'ha calculat basant-se en el Reial decret 324/00, d'ordenació de les explotacions porcines, s'estima en 4.730 m³/any. Les tres naus disposen de fosses de purins interiors a les naus, i hi ha a més dues basses exteriors d'emmagatzemament, una de 225 m³ i una altra de 14 m³, i tot això constitueix una capacitat d'emmagatzemament de 826 m³, la qual cosa implica una autonomia d'emmagatzemament de purins total de 2,1 mesos.
S'aplicarà tractament al purí emmagatzemat, consistent en complex bacterià enzimàtic, amb producte comercial que en disminuïsca la càrrega contaminant, disminuïsca l'emissió d'amoníac i altres gasos contaminants, millorant al mateix temps les propietats d'aquest com a adob orgànic. Per a aplicar el purí en camp, es tindrà en compte la taxa de mineralització, les necessitats del cultiu, les característiques del terreny i la climatologia.
Els cadàvers de l'explotació es depositen en fossa sèptica localitzada en una altra parcel·la (polígon 10, parcel·la 494, on el promotor disposa d'una altra explotació porcina).
El proveïment d'aigües es realitza des de la xarxa general municipal.
L'explotació es localitza a 5,4 km de distància del nucli de població.
Es disposa de tanca perimetral i gual sanitari com a sistema de desinfecció a l'entrada de l'explotació.
Segons el Decret 324/00, d'ordenació de les explotacions porcines, aquestes hauran de presentar una autonomia d'emmagatzemament de purins, com a mínim, de tres mesos, per la qual cosa haurà d'augmentar-se l'esmentada capacitat, que actualment té possibilitat d'emmagatzemar el purí que es genera durant 2.1 mesos, i construir una bassa amb tanca i impermeabilitzada, amb una capacitat d'emmagatzemament de purins, com a mínim de 356,5 m³.
El sistema de gestió de cadàvers haurà de modificar-se, de manera que es done compliment a les exigències previstes en el Reglament 1774/2002, del Parlament Europeu i del Consell de 3 d'octubre de 2002, pel qual s'estableixen les normes sanitàries aplicables als subproductes animals no destinats al consum humà.
Tramitació administrativa
Informació pública. Remissió de l'expedient.
El projecte d'activitat, expedient municipal i l'estudi d'impacte ambiental és remés per la Comissió de Qualificació d'Activitats, en data 2 de desembre de 2003.
La informació pública s'ha realitzat en el BOP núm. 91, de 17 d'abril de 2003, sense que s'hi hagen presentat al·legacions.
Informes sectorials
L'expedient municipal recull la informació següent:
. Informe favorable de l'enginyer agrònom municipal.
. Informe favorable de l'aparellador municipal.
. Informe favorable del cap local de sanitat.
. Autorització prèvia de la Direcció General d'Urbanisme i Ordenació Territorial. L'informe favorable de la Conselleria d'Agricultura està condicionat a no superar la capacitat productora del grup al qual pertanyen (2).
. Informació pública, sense que s'hi hagen presentat al·legacions.
. Informe favorable de l'Alcaldia.
Afeccions legals
El sòl on se situa l'explotació, està classificat com a sòl no urbanitzable comú, segons normes subsidiàries municipals.
L'activitat proposada no afecta cap espai natural protegit de la província de València ni cap espai natural actualment inclòs en l'àmbit de plans d'ordenació dels recursos naturals o plans rectors d'ús i gestió aprovats, en tramitació o en redacció, o alguna altra figura reglamentada en desenvolupament de la Llei 11/94, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.
Consideracions ambientals
Elements ambientals que poden veure's afectats de forma important pel projecte i identificació d'impactes
En l'estudi d'impacte ambiental s'ha desenvolupat una descripció general del medi, en la que inclou climatologia, geologia, edafologia, vegetació, hidrologia, paisatge, fauna i medi socioeconòmic.
L'explotació es localitza en una zona agrícola, dedicada principalment a cultius de secà. En la contornada de la granja hi ha altres explotacions ramaderes.
La identificació i valoració d'impactes de l'estudi d'impacte ambiental se centra en l'impacte sobre l'aire, per emissió d'olors, associat a l'acumulació de purins en l'explotació, es considera que l'impacte serà d'escassa magnitud ja que s'aplica complex bacterià enzimàtic en fossa, que disminueix l'emissió d'olors, emissions que també estan associades a l'aplicació del purí en camp, impacte aquest, poc rellevant si se soterren i llauren els purins una volta escampats. Un altre dels impactes rellevants inclosos és l'impacte sobre l'aigua, per contaminació de les aigües associat a una incorrecta impermeabilització de les fosses i basses en l'explotació, o d'una llavada de nutrients en camp. S'ha considerat que l'efecte del possible impacte ambiental per les infiltracions sobre els aqüífers serà a llarg termini, ja que la profunditat dels pous de la zona, i per tant dels aqüífers, és d'uns 50 metres, devent en tot cas, prendre les corresponents mesures preventives.
No s'ha inclòs en l'estudi d'impacte ambiental un estudi hidrogeològic que aclarisca la situació dels pous de reg en la zona i la possible afecció d'aquests associat a la seua proximitat a les explotacions ramaderes.
La zona on s'exerceix l'activitat, no presenta valors ambientals rellevants, i són els elements ambientals més destacables susceptibles de ser afectats pel projecte: el sòl i l'aigua, per la contaminació associada a la incorrecta gestió en la mateixa explotació de residus orgànics o durant la utilització d'aquests com a adob orgànic en camps de cultiu; i l'aire, per emissió d'olors associades a la fermentació de residus orgànics i presència d'animals principalment.
Segons el Decret 324/00, d'ordenació de les explotacions porcines, haurà de disposar-se de 93,83 ha de superfície agrícola on aplicar el purí. La documentació aportada inclou valors de mineralització del nitrogen en successius anys, i considera que l'aportació de purí s'ha d'efectuar segons dosis agronòmiques, que tenen en compte les necessitats del cultiu, les característiques del terreny, com també la climatologia. Totes aquestes consideracions no es tenen en compte a l'hora de calcular la superfície agrícola on s'aplicarà el purí.
Consideracions sobre la proposta de mesures correctores i del programa de vigilància ambiental
Entre les mesures correctores que es descriuen en l'estudi d'impacte ambiental, s'inclouen les següents:
. Els purins hauran de ser soterrats una volta escampats mitjançant treball del terreny, evitant que mitjançant el vent es magnifique l'impacte.
. No s'hauran d'aplicar purins en parcel·les pròximes a nuclis urbans i en aquelles que puguen impactar en aquestes zones. Es triaran aquells dies en què no hi haja vents en direcció i sentit del poble afectat.
. No es realitzarà abocaments de purins a llits públics, perímetres de protecció de les captacions de proveïment urbà i en les proximitats de brolladors i pous, ni en zones pròximes a pous o sistemes d'aigua potable.
. No s'utilitzarà purins en zones en què el nivell freàtic estiga a menys de 15 metres de profunditat o afloren materials permeables per fissuració i carstificació.
. S'haurà de disposar de tanca perimetral en l'explotació. Per a evitar possibles contagis de malalties i epidèmies es disposa d'una tanca al voltant de tota l'explotació excepte en els llocs en què per les característiques de les edificacions no la permeten.
. En les finestres de les naus s'haurà de disposar de malles mosquiteres per a dificultar el pas d'insectes o rosegadors, els quals poden ser portadors i transmissors de malalties.
. S'haurà de disposar de gual sanitari a l'entrada de l'explotació.
En l'estudi d'impacte ambiental es proposa aplicar els purins com a adob orgànic únicament en aquelles àrees en què no presenten vulnerabilitat alta a la contaminació d'aqüífers per fissuració o carstificació, tot i que no identifica els sòls en qüestió. Altres propostes relacionades amb la gestió de purins, com és realitzar balanç de nutrients per a calcular les necessitats d'adob del cultiu, anàlisi dels purins, com també del sòl de les parcel·les on s'aplicaran, per a calcular en cada parcel·la les necessitats nutritives, com també la consideració de no utilitzar purins en zones en què el nivell freàtic estiga a menys de 15 metres de profunditat o afloren materials permeables per fissuració i carstificació, no poden considerar-se vàlides, ja que no s'ha estudiat la manera de dur a terme les esmentades mesures, sense que s'hi hagen aportat a més estudis exhaustius del terreny que permeten prendre decisions al respecte.
El sistema de gestió de cadàvers, destinant-los a fossa de cadàvers en la mateixa explotació, no està autoritzat legalment, per la qual cosa hauran de contractar-se els serveis amb una empresa gestora autoritzada, que retire els cadàvers de la granja.
Aquestes mesures correctores hauran de complementar-se amb l'adopció dels condicionants recollits en aquesta declaració d'impacte ambiental.
Consideracions jurídiques
1. El projecte examinat constitueix un dels supòsits fàctics en què resulta preceptiva la formulació d'una declaració d'impacte ambiental, prèvia a la resolució administrativa que s'adopte per a l'aprovació definitiva d'aquell, segons es desprenen de l'article 5é de la Llei d'impacte ambiental i l'annex I apartat 1.H d'aquesta.
2. En l'expedient s'han observat els tràmits prevists en el Decret 162/90, del 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament d'impacte ambiental; en la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana i en les altres disposicions que hi són d'aplicació.
3. L'article cinqué del Decret 162/90, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana pel qual s'aprova el Reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, d'impacte ambiental, atribueix la competència a l'òrgan ambiental, per a les declaracions i estimacions d'impacte ambiental dels projectes a què s'aplique aquesta llei.
4. L'article 56, del Decret 81/2003, de 27 de juny, del Consell de la Generalitat, pel qual estableix l'estructura orgànica de les conselleries de l'administració de la Generalitat, atribueix a la Direcció General de Gestió del Medi Natural la competència sobre l'avaluació de l'impacte ambiental.
Per tot això, i fent ús de les facultats que tinc legalment establides, formule la següent
Declaració d'impacte ambiental
Primer
Estimar acceptable, només a l'efecte ambiental i sense perjudici de l'obtenció prèvia de les autoritzacions sectorials que hi són d'aplicació, el projecte de legalització de granja porcina, situada al terme municipal de Tuéjar (València), promogut per Ganados Varea SL, sempre que aquest es desenvolupe d'acord amb les previsions de l'estudi d'impacte ambiental i els condicionants i modificacions establits a continuació:
. Previ a l'obtenció de la llicència d'obertura, haurà de justificar-se la disponibilitat d'aigua potable procedent de la xarxa municipal, presentant davant d'aquesta Direcció General contracte de subministrament o document oficial que acredite l'esmentada disponibilitat.
. Haurà de disposar-se de gual sanitari o sistema equivalent a l'entrada de l'explotació, per a la desinfecció de les rodes dels vehicles que entren o isquen de l'explotació, com també d'un sistema adequat per a la desinfecció de la resta del vehicle.
. Haurà de disposar-se de tela mosquitera en les finestres i orificis de la nau, que impedisquen el pas de vectors a l'interior.
. L'explotació haurà de disposar de tanca perimetral construïda amb materials que s'integren de manera harmònica en el paisatge.
. Haurà de disposar-se de bassa de contenció de purins en l'interior de l'explotació, tal com estableix el Reial decret 324/2000, de març de 2000, pel qual s'estableix les normes bàsiques d'ordenació de les explotacions porcines, com també per la Llei 6/2003, de 4 de març, de ramaderia de la Comunitat Valenciana, de manera que l'explotació tinga una autonomia per a contenir purins, com a mínim de tres mesos, per la qual cosa haurà de construir-se una bassa impermeabilitzada i amb tanca, amb capacitat per a contenir com a mínim 356,5 m³ de purí.
. El purí serà tractat amb complex bacterià, de manera que en millore les propietats com a adob orgànic, alhora que en disminuïsca la càrrega contaminant, com també l'emissió d'olors. Es comprovarà l'eficàcia del tractament de purins i es modificarà la manipulació d'aquest o se substituirà per un altre tractament si s'observa la ineficàcia d'aquest amb la seua correcta manipulació. Amb aquest fi, haurà de dur a terme anàlisi abans de començar el tractament que servisca com a blanc. Aquestes anàlisis hauran de presentar-se davant d'aquesta Direcció General en cas de ser requerides, i es podran aplicar, en cas de ser necessari, les correccions oportunes al tractament. Entre els paràmetres que s'han d'analitzar es trobaran com a mínim: pH, conductivitat, sòlids en suspensió, DBO5, DQO, N total, N amoniacal, P, K, coliformes totals, coliformes fecals i estreptococs fecals.
. S'hauran d'aplicar els purins en parcel·les agrícoles que estiguen cultivades considerant no sobrepassar els 170 kg N/ha i any indicats en el Reial decret 261/96, sobre protecció de les aigües contra la contaminació produïda per nitrats procedents de fonts agràries, considerant que no s'escamparan en cap cas en les proximitats de barrancs, aqüífers, pous o semblants, distribuint-los de manera adequada en la parcel·la i soterrant-los per a evitar-ne l'evaporació de fraccions amoniacals.
. La distància de les parcel·les on s'aplicarà el purí respecte a altres explotacions porcines, nucli urbà o cursos d'aigua, s'haurà d'ajustar al que estableix el Reial decret 324/2000, de març del 2000, pel qual s'hi estableixen les normes bàsiques d'ordenació de les explotacions porcines.
. Prèviament a l'obtenció de la llicència d'activitat, haurà de justificar-se l'eliminació de cadàvers conforme a allò que s'ha estipulat en el Reglament 1774/2002, del Parlament Europeu i del Consell de 3 d'octubre de 2002, pel qual s'hi estableixen les normes sanitàries aplicables als subproductes animals no destinats al consum humà.
. Es comunicarà a aquesta Direcció General qualsevol variació que es produïsca en la destinació dels residus.
Segon
Notificar a les persones interessades que contra aquesta resolució, per no ser un acte definitiu en via administrativa, no s'hi pot interposar cap recurs; la qual cosa no és inconvenient perquè puguen utilitzar-se els mitjans que en defensa del seu dret estimen pertinents.
Tercer
Publicar aquesta declaració d'impacte ambiental en el Diari Oficial de la Generalitat de la forma reglamentària, d'acord amb allò que disposa l'article 28 del Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'impacte ambiental.
València, 8 de setembre de 2005. La directora general de Gestió del Medi Natural: Concepción Maroto Álvarez.
