diari

DECRET 103/2006, de 14 de juliol, del Consell, de declaració del Paisatge Protegit de la Serra de Bèrnia i Ferrer. [2006/8589]

(DOGV núm. 5305 de 18.07.2006) Ref. Base de dades 3891/2006

DECRET 103/2006, de 14 de juliol, del Consell, de declaració del Paisatge Protegit de la Serra de Bèrnia i Ferrer. [2006/8589]
La serra de Bèrnia i Ferrer és un conjunt de serres litorals i prelitorals, caracteritzades pel seu agrest paisatge, que constituïx el límit biogeogràfic entre els dominis semiàrids i secsubhumits. És una de les muntanyes més imponents i elevades d'Alacant, situada entre els termes municipals de Benissa, Xaló, Altea, Calp, Alcalalí, Tàrbena i Callosa d'En Sarrià. Forma un sistema individualitzat, d'elevat valor paisatgístic i ambiental. La tancada barrera de la serra de Bèrnia, perpendicular al litoral i afonada en el mar en el seu extrem oriental pels rompents del Morro de Toix, s'erigix sobre les dos Marines com a divisòria natural.
S'orienta aproximadament de ponent a orient, segons una directriu nord-oest sud-est i una longitud d'uns 9 quilòmetres. Constituïda per calcàries cretàcies en la seua part mitjana i eocènica en el tram superior, l'acció tectònica ha aclarit un violent relleu, perfectament definit en la seua morfologia de vessants de forta inclinació i cúspides rocoses. Una cresta recorre la serra en quasi tota la seua longitud, amb una altura mitjana sostinguda de 900 m., que té la seua major elevació en el Bèrnia, de 1.129 m. sobre el nivell del mar. Dos falles transversals limiten la serra en la seua longitud: a occident, per la vall de Tàrbena i curs alt de l'Algar, i, a llevant, pel barranc del Salat. Diuen que el nom antic de la serra era Verdiola, per la verdor de les denses pinedes i la vegetació que la cobria.
La gran altitud que aconseguixen aquestes muntanyes, la seua diversitat ecològica i morfològica, i la proximitat al mar són els principals factors que contribuïxen a l'existència de nombrosos hàbitats i espècies de flora i fauna, entre els quals s'inclouen nombroses espècies endèmiques. Prova dels excepcionals valors que atresoren aquestes muntanyes és el fet que la zona haja sigut inclosa, per Acord de 10 de juliol de 2001, del Consell, entre els llocs d'interés comunitari (LIC) de la Comunitat Valenciana, per raó de la Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres.
La presència humana a la serra de Bèrnia i Ferrer es remunta a temps remots. L'interior muntanyós de les Marines va ser un dels més abundosos enclavaments del poblament musulmà valencià. Com a exemples de la riquesa patrimonial de l'espai natural, producte de l'assentament de les diverses civilitzacions, poden mencionar-se el Fort de Bèrnia, obra de l'enginyer italià Giovanni Battista Antonelli, un castell fortalesa de guaita ubicat en els vessants meridionals de la serra de Bèrnia, sobre unes terrasses a 850 metres d'elevació. També pot citar-se la Torre de Bèrnia, en la cima de la muntanya, que data del segle XIII. Més recents, encara que d'elevat valor etnològic, són les masies, corrals i abancalaments de pedra, relacionats amb l'explotació agrícola en les zones menys abruptes de l'espai i elements rellevants del peculiar paisatge de muntanya que caracteritza l'àrea.
En definitiva, es tracta d'un espai en què confluïxen unes característiques ambientals i geomorfològiques singulars, amb una prolongada història d'ocupació humana, la qual cosa ha donat lloc en última instància a ambients nous i diversos d'una importància excepcional en el context territorial valencià.
S'ha triat la figura de paisatge protegit per considerar-la adequada per a la conservació dels valors naturals, culturals i paisatgístics de l'espai, resultat de la relació harmoniosa entre l'home i el medi natural.
El règim del paisatge protegit ha d'atendre aquesta realitat territorial i, en conseqüència, no es configura en forma estàtica, sinó que assenta les bases per a un mecanisme de gestió activa, basat en una atenció especial als processos econòmics, socials i territorials que són responsables de l'evolució del sistema i de la seua adaptació a les noves realitats històriques.
La Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, inclou la figura de paisatge protegit com la indicada especialment per a la conservació i la gestió racional d'ambients significatius per la relació harmoniosa entre l'activitat humana i l'ambient físic.
El règim de gestió de l'espai protegit propugna l'ús sostenible dels recursos naturals, i inclou en aquest concepte una important funció social derivada de l'estudi, l'ensenyament i el gaudi ordenat dels seus valors ambientals i culturals.
La tramitació de l'expedient de declaració del Paisatge Protegit de la Serra de Bèrnia i Ferrer s'ha realitzat de conformitat amb el que disposen els articles 25 i 26 de l'esmentada Llei 11/1994, que regulen el procediment per a la declaració d'espais naturals protegits, i 49 bis de la Llei de Govern Valencià, pel que fa als tràmits que s'ha de seguir en l'elaboració dels reglaments.
Per tot això, complits els tràmits procedimentals previstos en l'article 49 bis de la Llei de Govern Valencià, a proposta del conseller de Territori i Habitatge, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 14 de juliol de 2006,
DECRETE
Article 1. Objecte
De conformitat amb el que establix l'article 13 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, es declara el Paisatge Protegit de la Serra de Bèrnia i Ferrer, i s'establix per a aquest un règim especial de protecció per raó de l'esmentada llei.
Article 2. Àmbit territorial
El Paisatge Protegit de la Serra de Bèrnia i Ferrer comprén una extensió de 2.843 hectàrees als termes municipals de Benissa i Xaló, els seus límits estan representats en l'annex cartogràfic adjunt.
Article 3. Règim de protecció
En l'àmbit del paisatge protegit regiran les següents disposicions de caràcter general:
1. Tot el sòl inclòs en el paisatge protegit qualificat en l'actualitat com a no urbanitzable, mantindrà la classificació que li atorga el planejament vigent en l'actualitat en els municipis.
2. Les futures revisions del planejament vigent en els termes municipals afectats es realitzaran d'acord amb els objectius de protecció del present decret.
3. El règim de protecció del Paisatge Protegit de la Serra de Bèrnia i Ferrer, que serà desenvolupat pel pla rector d'ús i gestió de l'espai protegit, està dirigit a les finalitats següents:
a) Conservar, regenerar si és el cas i incrementar el valor ecològic i paisatgístic dels hàbitats naturals i seminaturals de muntanya.
b) Conservar i millorar els paisatges harmònics generats per la interacció històrica entre el medi natural i l'activitat humana. Mantindre i fomentar específicament, pel seu valor històric i cultural, els usos del sòl tradicionals en la partida de Pinos, vinculats històricament al sector agrari amb la seua estructura social i econòmica associada.
c) Protegir i conservar el patrimoni cultural constituït pels elements arqueològics, arquitectònics i etnològics presents a la zona.
d) Promoure la gestió racional i l'ús sostenible dels esmentats recursos ambientals i culturals, en el marc d'una estratègia de desenvolupament sostenible.
e) Fomentar específicament l'ús social de l'espai protegit per mitjà de l'estudi, l'ensenyament i el gaudi ordenat dels valors ambientals, paisatgístics i culturals, promovent, així mateix, el turisme sostenible en relació amb els valors abans esmentats.
f) Integrar l'exercici dels usos econòmics i socials del sòl, tant els presents en l'actualitat com aquells que puguen derivar-se de les finalitats de l'espai protegit, amb els objectius de conservació del medi ambient i del paisatge, permetent l'activitat agrària i l'edificació existent lligada a aquesta activitat, com també els equipaments relacionats amb l'ús públic del medi.
g) Fomentar i potenciar l'ús sostenible dels recursos, garantint la biodiversitat de l'espai.
h) Aconseguir i mantindre un adequat nivell de quantitat i qualitat de les aigües superficials, fonts i brolladors, per evitar qualsevol actuació que puga ser causa de la seua degradació.
i) Corregir progressivament els impactes negatius existents sobre els hàbitats i el paisatge, per mitjà de la regeneració d'ambients degradats i la intervenció sobre els processos naturals i artificials susceptibles de provocar-los.
j) Fomentar la participació pública i privada en la gestió de l'espai protegit.
k) Promoure la coordinació i la concurrència d'iniciatives entre la Generalitat, les administracions local i estatal, les institucions de la Unió Europea i el sector privat, en les matèries relatives a la gestió del paisatge protegit.
Article 4. Règim de gestió
1. La gestió del Paisatge Protegit de la Serra de Bèrnia i Ferrer correspon a la conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits.
2. D'acord amb el que establix l'apartat 8 de l'article 48 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, la gestió dels paisatges protegits podrà delegar-se totalment o parcialment, d'acord amb el que es preveu en la legislació de règim local.
Article 5. Pla rector d'ús i gestió
1. La conselleria competent en materia d'espais naturals protegits elaborarà i tramitarà un pla rector d'ús i gestió del Paisatge Protegit de la Serra de Bèrnia i Ferrer, el qual, en desplegament del règim de protecció establit per aquest decret, serà el marc dins del qual s'executaran les activitats directament relacionades amb la gestió de l'espai protegit.
2. L'abast, el contingut, els efectes i la tramitació d'aquest pla rector s'ajustara al que han establit amb caràcter genèric els articles 37 a 41 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
Article 6. Consell de Participació
1. Es crea el Consell de Participació del Paisatge Protegit de la Serra de Bèrnia i Ferrer, adscrit a la Conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits, com a òrgan col·legiat col·laborador i assessor d'esta en la gestió de l'espai protegit.
2. Les funcions del Consell de Participació són les establides, amb caràcter genèric, per l'article 50 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Per raó de les dites funcions, el Consell de Participació constituïx un òrgan consultiu, assessor i representatiu, i, així mateix, és una via per a canalitzar les iniciatives enfocades a la gestió del paisatge protegit.
3. El Consell de Participació del Paisatge Protegit de la Serra de Bèrnia i Ferrer es compon de 17 membres, els quals s'indiquen a continuació:
a) El president nat del Consell de Participació.
b) El president del Consell de Participació.
c) Un representant de la conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits.
d) Un representant de la conselleria competent en matèria d'agricultura.
e) Un representant de la conselleria competent en matèria de cultura.
f) Un representant de la conselleria competent en matèria d'Infraestructures.
g) Un representant de la conselleria competent en matèria de turisme.
h) Un representant de la Diputació Provincial d'Alacant.
i) Un representant per cada un dels ajuntaments de Benissa i Xaló.
j) Dos representants de les organitzacions sindicals més representatives en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, triats per les esmentades organitzacions.
k) Un representant d'associacions de propietaris de terrenys o drets forestals, agrícoles o ramaders amb interessos en el paisatge protegit, triat per les dites entitats de comú acord entre aquestes.
l) Un representant, amb caràcter rotatori biennal, de les societats de caçadors dels municipis del paisatge protegit, triats per les dites entitats de comú acord entre aquestes.
m) Un representant, amb caràcter rotatori biennal, de les universitats públiques amb seu a la província d'Alacant, designat per aquestes universitats.
n) Un representant de la Federació d'Esports de Muntanya i Escalada de la Comunitat Valenciana, triat per la dita entitat.
o) Un representant, amb caràcter rotatori biennal, de les associacions dels municipis del paisatge protegit vinculades a la conservació i l'estudi de la natura o el patrimoni cultural, triat per les dites entitats de comú acord entre aquestes.
p) Un representant de les associacions excursionistes vinculades a la zona, elegit per aquestes entitats.
q) Un representant de les associacions ecologistes vinculades a la zona, elegit per aquestes entitats.
4. El president nat del Consell de Participació
De conformitat amb el Decret 264/2004, de 3 de desembre, del Consell, pel qual es modifica la composició de les juntes rectores dels parcs naturals de la Comunitat Valenciana, el conseller competent en matèria d'espais naturals protegits serà el president nat del Consell de Participació. Quan assistisca a les seues reunions, ostentarà la presidència de la sessió amb veu i vot, fins i tot diriment, tenint tots els drets i les obligacions que puguen correspondre a qualsevol membre del Consell.
5. El president del Consell de Participació
a) El president del Consell de Participació serà nomenat pel conseller competent en matèria d'espais naturals protegits, i pot recaure el nomenament en un dels membres del Consell.
b) En absència del president nat, les funcions d'aquest durant les sessions seran assumides pel president.
c) Quan assistisca a les sessions el president nat, el president del Consell de Participació tindrà la consideració de vicepresident de l'esmentat òrgan col·legiat durant aquestes sessions.
6. El secretari del Consell de Participació, que serà nomenat pel conseller competent en matèria d'espais naturals protegits, podrà ser un membre del Consell de Participació o bé una persona al servei de les administracions autonòmica o local, en aquest cas assistirà amb veu però sense dret a vot.
7. El funcionament intern del Consell de Participació es regirà per un reglament de funcionament que aprovarà el mateix Consell, la proposta del qual serà redactada pel secretari d'aquest. Fins a l'aprovació de l'expressat reglament, el funcionament del Consell es regirà d'acord amb la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
8. Per al correcte exercici de les comeses, el Consell de Participació podrà organitzar-se en les comissions que siguen necessàries. Amb caràcter permanent o temporal, les dites comissions podran exercir per delegació del Consell, al qual donaran compte de les seues activitats, determinades funcions d'informe, proposta, assessorament i seguiment sobre matè-ries concretes de la gestió del paisatge protegit.
Article 7. Finançament del paisatge protegit
Per a la gestió del Paisatge Protegit de la Serra de Bèrnia i Ferrer, el Consell habilitarà els crèdits oportuns, sense perjudici de les aportacions materials de què puguen disposar els ajuntaments implicats i altres administracions o entitats, tant públiques com privades, interessades a col·laborar en la dita gestió.
Article 8. Règim d'infraccions i sancions
El règim jurídic sancionador en l'àmbit del Paisatge Protegit de la Serra de Bèrnia i Ferrer serà l'establit pels articles 52 a 60 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
Es faculta el conseller competent en matèria d'espais naturals protegits perquè, en el marc de les seues competències, dicte les disposicions necessàries per a l'execució i el desenvolupament del present decret.
Segona
Aquest decret entrarà en vigor el mateix dia que es publique en el Diari Oficial de la Generalitat.
Tercera
D'acord amb l'article 41, apartat 4, de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, el pla rector d'ús i gestió s'aprovarà en el termini de dos anys des de l'entrada en vigor del present decret.
Castelló de la Plana, 14 de juliol de 2006.
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller de Territori i Habitatge,
ESTEBAN GONZÁLEZ PONS

linea