LLEI 10/2000, de 12 de desembre, de Residus de la Comunitat Valenciana. [2000/10177]
(DOGV núm. 3898 de 15.12.2000) Ref. Base de dades 4076/2000
-
Anàlisi jurídica
-
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria Medi Ambient;Presidència de la Generalitat Grup temàtic: Legislació Matèries: Residus Descriptors: Temàtics: residu, dispositiu anticontaminant, gestió de residus, protecció del medi ambient, competència administrativa, contaminació del sòl
LLEI 10/2000, de 12 de desembre, de Residus de la Comunitat Valenciana. [2000/10177]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans, que les Corts Valencianes han aprovat, i jo, d'acord amb el que estableixen la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, en nom del Rei, promulgue la següent Llei:
Llei de Residus de la Comunitat Valenciana
PREÀMBUL
I
La producció de residus ha augmentat en els últims anys d'una forma considerable, i evoluciona, paral·lelament, cap a una major complexitat. Les nostres formes de comportament i costums han provocat un creixement progressiu en la generació de residus. A més, els residus produïts han canviat cap a una composició més heterogènia. Un dels efectes d'aquesta evolució és la necessitat d'una única regulació per a tots els tipus de residus.
La salut humana i la protecció i millora del medi ambient requereixen l'establiment d'un règim jurídic dels residus. Els poders públics han de centrar els seus esforços a prevenir la producció de nous residus, disminuir la quantitat produïda i la perillositat de les substàncies que els componen, valoritzant-los tant com siga possible. La consecució d'aquests objectius s'emmarca dins d'una política de sostenibilitat i d'utilització racionals dels recursos naturals.
El conjunt de les disposicions contingudes en la present llei constitueix l'expressió de la política de residus de la Generalitat i proporciona les bases per a convertir la gestió dels residus en una pràctica adequada que garantisca la salut de les persones i un alt nivell de qualitat en el nostre medi ambient.
La Llei de Residus de la Comunitat Valenciana s'emmarca en la normativa comunitària, que respon a aquesta evolució, i en concret en el que es disposa en la Directiva 75/442/CEE, de 15 de juliol, relativa als residus, modificada per la Directiva 91/156/CEE, de 18 de març, que proporciona el marc jurídic per a la definició, prevenció en la producció i gestió de residus; la Directiva 91/689/CEE, de 12 de desembre, relativa als residus perillosos, que estableix un major control i vigilància per a aquests; el Reglament 259/93/CEE, del Consell, d'1 de febrer, relatiu a la vigilància i al control dels trasllats de residus en l'interior, a l'entrada i a l'eixida de la Comunitat Europea; i la Directiva 1999/31/CE, de 26 d'abril, que regula l'abocament de residus, que sense haver sigut transposada per l'estat s'incorpora ja al text legal valencià.
L'estat ha transposat al dret intern espanyol la resta de les normes esmentades per mitjà de la Llei 10/1998, de 21 d'abril, de Residus, dictada amb caràcter bàsic, i que ha suposat l'adequació de l'ordenament jurídic espanyol als principis derivats d'aquestes normes comunitàries, i ha establit una norma comuna per a tots ells, que podrà ser completada amb una regulació específica per a determinades categories de residus.
En el marc del mandat global de protecció de l'article 45 de la Constitució Espanyola, la competència legislativa de la Generalitat sobre la matèria, es troba establida en l'apartat 6 de l'article 32 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, aprovat per la Llei Orgànica 5/1982, d'1 de juliol, i en l'apartat 1, 23a de l'article 149 de la Constitució Espanyola, de dictar normes addicionals de protecció, així com en l'article 31.9 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, en què s'atribueix a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d'ordenació del territori, urbanisme i habitatge.
II
En els últims 25 anys el concepte de residu ha evolucionat en diversos sentits; el primer, més jurídic, ha permès avançar en la delimitació de les substàncies o objectes que poden considerar-se com a tals i les conseqüències de l'augment de la producció d, ha obligat a introduir nous subjectes jurídics com el productor, posseïdor o gestor. El segon sentit, el de la gestió, porta implícites les operacions a què és sotmès, i en concret les diferents tècniques de gestió final del residu, avançant en la possibilitat del reciclatge, reutilització, recuperació d'aquest, i altres formes de valorització.
La llei comença definint els conceptes bàsics que seran aplicats en aquesta llei i en el seu desplegament reglamentari posterior. Destaca el concepte de residu, del qual s'exclouen expressament els objectes o substàncies que no tenen modificades les seues propietats i característiques originals i que s'utilitzen de forma directa sense sotmetre's prèviament a una operació de valorització o eliminació. Aquesta exclusió explícita dóna lloc a la distinció entre els residus i els tradicionalment denominats subproductes o matèries primeres secundàries, i es fa ressò de l'evolució que aquest concepte està experimentant en l'àmbit comunitari. Al costat del concepte de residu es defineix expressament el vocable desprendre's, crucial per a considerar com a residu una substància i, tanmateix, orfe de definició en la legislació estatal i comunitària. Cal destacar, per la seua importància, el concepte de residu perillós, que es refereix no tan sols a les matèries i substàncies incloses en la llista de residus perillosos, tal com precisa la llei bàsica estatal, sinó també a aquelles que, encara que no hi figuren, siguen caracteritzades com a tals sobre la base dels criteris establits en el Reial Decret 952/1997, de 20 de juny, pel qual es modifica el Reial Decret 833/1988, de 20 de juliol, cobrint d'aquesta forma les llacunes a què podria donar lloc una interpretació restrictiva del concepte de residu perillós disposat en la llei bàsica estatal.
En el capítol II del títol I dedicat a l'organització i competències de les administracions públiques, s'estableix amb caràcter general la competència de les entitats locals per a la gestió dels residus urbans o municipals, sent els municipis titulars del servei públic de recollida, transport, valorització i eliminació de residus urbans. Com a novetat de la present llei, s'atribueix la valorització d'aquesta categoria de residus a la competència municipal i se sotmeten les activitats de valorització i eliminació dels residus urbans al règim d'autorització administrativa de la comunitat autònoma. S'aplica la previsió que a l'efecte existeix en l'article 13.2 de la Llei 10/1998, de 21 d'abril, de Residus, en línia amb l'exigència d'autorització que a nivell comunitari s'estableix per a tota activitat d'eliminació i valorització, sense distingir la naturalesa pública o privada dels subjectes que les porten a terme. Així mateix, es preveu, de forma expressa, la possibilitat que es constituïsquen voluntàriament consorcis entre els ens locals i la Generalitat, per a una prestació més eficaç dels serveis esmentats, així com la possibilitat que els municipis en sol·liciten la dispensa en els termes que s'estableixen en la legislació de règim local vigent.
Finalment, les diputacions provincials han de contribuir a l'execució adequada de les competències locals, tal com disposa a l'efecte la legislació de règim local.
La Generalitat té competències sobre el règim jurídic de la producció i gestió de residus, en què destaca la major intervenció respecte dels perillosos, de conformitat amb la normativa bàsica estatal. Així mateix, coordina mitjançant els diferents plans autonòmics de residus totes les actuacions que desenvolupen en matèria de gestió de residus, i col·labora amb les administracions locals per a aconseguir una prestació adequada dels serveis que són competència seua. Es preveu igualment la possibilitat que la comunitat autònoma declare servei de titularitat autonòmica o local totes o algunes de les activitats de gestió de residus, i es disposa a aquest efecte de forma expressa la titularitat autonòmica de les activitats de valorització i eliminació dels residus següents: piles botó i acumuladors frigorífics amb clorofluorocarbonis i medicaments caducats.
III
En el títol II es regula la planificació, competència de la Generalitat, l'objectiu de la qual és coordinar l'actuació de les diferents administracions públiques per a la gestió adequada dels residus. Es preveuen en l'àmbit autonòmic dos tipus de plans, el Pla Integral de Residus i els plans zonals, ambdós de compliment obligat per a totes les administracions públiques i particulars, mitjançant els quals es distribueixen al territori de la comunitat autònoma el conjunt d'instal·lacions necessàries per garantir el respecte dels principis d'autosuficiència i proximitat. Ambdós plans s'elaboren amb l'audiència prèvia de les entitats locals afectades, i persegueixen el compliment dels objectius concrets de valorització, facilitant la participació de la iniciativa privada en aquest àmbit i procurant una gestió correcta dels residus que es generen a la Comunitat Valenciana en tots els àmbits de gestió, tant públics com privats.
Els plans zonals, que es constitueixen com a instruments de desplegament i millora del Pla Integral de Residus, són documents detallats que adaptaran les previsions d'aquest a cada zona que delimiten, i poden modificar, quan siga convenient, aquelles previsions del Pla Integral que no tinguen un caràcter vinculant o normatiu. Mitjançant aquests plans autonòmics, la Generalitat garanteix una direcció adequada de la gestió dels residus a tota la Comunitat Valenciana.
Com a instrument frontissa entre les previsions dels plans autonòmics i la gestió dels residus de servei públic, es regulen els denominats projectes de gestió. Són plans d'abast generalment supramunicipal, que establiran la forma en què es durà a terme la construcció de les infraestructures i instal·lacions i el desplegament de la gestió dels residus. A través d'aquests plans es permet, així mateix, la prestació del servei per la iniciativa privada, mitjançant un senzill procediment de concurs, en què es garanteix la concurrència pública, per a obtenir la condició d'adjudicatari de la gestió indirecta d'aquest servei.
IV
El títol III regula el règim de producció, possessió i gestió dels residus, i hi destaquen, com a novetats específiques, la possibilitat de la conselleria d'obligar qualsevol productor o posseïdor de residus a caracteritzar-los, en coherència amb la definició que s'ha establit de residu perillós; la creació del Registre de Productors de Residus que incloga els no perillosos la gestió dels quals plantege dificultats especials; així com del Catàleg de Residus de la Comunitat Valenciana, en què s'especificaran les diferents categories de residus i les operacions de gestió que obligatòriament s'han de dur a terme amb cada un d'aquests; finalment, es preveu la possibilitat que s'exigisca als productors de residus no perillosos la constitució d'una assegurança de responsabilitat civil, en la forma que es determine reglamentàriament.
Pel que fa a la gestió dels residus, la llei regula la creació del Registre General de Gestors de Residus de la Comunitat Valenciana, i l'obligació que tenen els gestors de portar els registre de les operacions realitzades; la previsió expressa d'un desplegament reglamentari posterior de les activitats de gestió dutes a terme internament pels productors que poden quedar exemptes d'autorització administrativa, així com del règim jurídic de la gestió de determinats residus particulars les característiques especials dels quals exigeixen una regulació específica. Així mateix, es dedica una secció sencera a la regulació dels abocadors, on es transposa la Directiva comunitària 1999/31/CE, de 26 d'abril, relativa a l'abocament de residus, i es preveu la necessitat expressa d'autorització de la conselleria competent en medi ambient de tots els abocadors, d'acord amb la classificació establida en la llei i els requisits tècnics que es determinen reglamentàriament.
V
El títol IV estableix el règim aplicable als sòls contaminats, i inclou, a més de les previsions de la legislació bàsica, disposicions específiques relatives a la declaració de sòls contaminats, així com a la inclusió posterior d'aquests en l'Inventari de Sòls Contaminats de la Comunitat Valenciana. S'amplia el termini fixat en l'article 42.2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, per resoldre expressament els procediments esmentats, i s'assenyala un termini màxim d'un any, ateses les dificultats especials que planteja l'acabament ràpid dels procediments en un àmbit tan complex i mancat d'estudis tècnics com és el dels sòls contaminats.
VI
Finalment, en el títol V s'estableix el règim d'inspecció, responsabilitat administrativa i sancions; es determina la responsabilitat dels qui intervenen en el cicle dels residus i es tipifiquen les diferents infraccions que donen lloc a l'exigència de responsabilitat administrativa. La conseqüència de les infraccions és la imposició de les corresponents sancions després del procediment sancionador previ, que es concreten en multes que en cap cas han de ser inferiors al benefici obtingut per l'il·lícit i en l'obligació de reposar o restaurar les coses a l'estat anterior a la infracció comesa.
VII
La llei conclou amb un règim de disposicions addicionals i transitòries que completen i permeten una aplicació progressiva d'algunes de les qüestions transcendents regulades en la llei, com les instal·lacions existents i el nou règim dels abocadors.
Ens trobem, per tant, davant d'una disposició normativa que, des de la realitat del que existeix, estableix un règim per als residus flexible i eficaç. Una norma que dins del marc de la normativa bàsica de l'estat, respecta i amplia les competències municipals i s'avança a la resta d'Espanya amb la incorporació de la més recent normativa europea en matèria d'abocadors. La llei és la manifestació d'una política mediambiental sostenible, basada en el manteniment del creixement de la Comunitat Valenciana amb respecte total al medi ambient i des d'una utilització racional dels recursos.
TÍTOL I
Disposicions generals
CAPÍTOL I
Principis generals
Article 1. Objecte
La present llei té per objecte, en el marc de les competències de la Generalitat, establir el règim jurídic de la producció i gestió dels residus, així com la regulació dels sòls contaminats, amb el fi de protegir la salut humana i el medi ambient.
Article 2. Objectius
Els objectius general de la present llei són:
a) Garantir que els residus es gestionaran sense posar en perill la salut humana, millorant la qualitat de vida dels ciutadans de la Comunitat Valenciana.
b) Donar prioritat a les actuacions tendents de prevenir i reduir la quantitat de residus generats i la perillositat d'aquests.
c) Obtenir un alt nivell de protecció, utilitzant procediments o mètodes que no provoquen incomoditat pel soroll o per les olors, que no atempten contra els paisatges o llocs d'interès especial, ni perjudiquen el medi ambient creant riscos per a l'aigua, l'aire, el sòl, la flora i la fauna.
d) Desenvolupar instruments de planificació, inspecció i control que afavorisquen la suficiència, seguretat i eficiència de les activitats de gestió dels residus.
e) Assegurar la informació als ciutadans sobre l'acció pública en matèria de gestió dels residus, promovent la seua participació en el desenvolupament de les accions previstes.
Article 3. Àmbit d'aplicació
1. De conformitat amb el que disposa amb caràcter bàsic la Llei 10/1998, de 21 d'abril, de Residus, la present llei és aplicable a tot tipus de residus que s'originen o gestionen a l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, amb les excepcions següents:
a) Les emissions a l'atmosfera regulades en la Llei 38/1972, de 22 de desembre, de Protecció del Medi Ambient Atmosfèric.
b) Els residus radioactius regulats en la Llei 25/1964, de 29 d'abril, d'Energia Nuclear.
c) Els abocaments d'efluents líquids a les aigües continentals regulats per la Llei 29/1985, de 2 d'agost, d'Aigües; els abocaments des de terra a la mar regulats per la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes; i els abocaments des de vaixells i aeronaus a la mar regulats pels tractats internacionals dels quals Espanya siga part.
2. De conformitat amb el que s'estableix en l'article 2.2 de la Llei 10/1998, de 21 d'abril, de Residus, la present llei és aplicable supletòriament a les matèries que s'enuncien a continuació, que es regeixen per la seua normativa específica:
a) La gestió dels residus resultants de la prospecció, extracció, valorització, eliminació i emmagatzematge de recursos minerals, així com de l'explotació de pedreres, en allò regulat en la Llei 22/1973, de 21 de juliol, de Mines.
b) L'eliminació i transformació d'animals morts i restes d'origen animal, en allò regulat en el Reial Decret 2.224/1993, de 17 de desembre, sobre normes sanitàries d'eliminació i transformació d'animals morts i restes d'origen animal i protecció patògens davant agents en pinsos d'origen animal.
c) Els residus produïts a les explotacions agrícoles i ramaderes consistents en matèries fecals i altres substàncies naturals i no perilloses, quan s'utilitzen exclusivament en el marc de les explotacions agràries, en allò regulat en el Reial Decret 261/1996, de 16 de febrer, sobre protecció de les aigües contra la contaminació produïda pels nitrats procedents de fonts agràries i en la normativa que aprove el Govern en virtut del que s'estableix en la disposició addicional cinquena de la Llei 10/1998, de 21 d'abril, de Residus.
d) Els explosius, cartutxos i artificis pirotècnics desclassificats, així com residus de matèries primeres perilloses o de productes explosius utilitzats en la fabricació dels anteriors, en allò regulat en el Reglament d'Explosius, aprovat mitjançant el Reial Decret 230/1998, de 16 de febrer.
e) Les terres separades en les indústries agroalimentàries en les fases de recepció i de neteja primària de les matèries primeres agrícoles, quan estiguen destinades a la valorització com a tractament dels sòls, i produïsquen un benefici a l'agricultura o una millora ecològica d'aquests sòls, d'acord amb l'apartat R.10 de l'annex II.B de la Decisió de la Comissió de 24 de maig de 1996.
Article 4. Definicions
A l'efecte de la present llei s'entén per:
a) Residu: qualsevol substància o objecte del qual es desprenga el posseïdor o del qual tinga la intenció o l'obligació de desprendre's, pertanyent a alguna de les categories que s'inclouen en l'annex 1 de la Llei 10/1998, de 21 d'abril, de Residus. En tot cas, tenen aquesta consideració els que figuren en el Catàleg Europeu de Residus (CER), així com en el Catàleg Valencià de Residus.
No tenen la consideració de residu:
Els objectes o substàncies residuals d'un procés de producció, transformació o consum, que no tinguen modificades les seues propietats i característiques originals i que s'utilitzen de forma directa com a producte o matèria primera, sense sotmetre's prèviament a una operació de valorització o eliminació i sense posar en perill la salut humana ni causar perjudicis al medi ambient.
Els objectes o substàncies que s'obtinguen després de la valorització dels residus i que s'incorporen al cicle productiu.
b) Desprendre's: s'entén per desprendre's el fet de destinar una substància o objecte a una operació de valorització o d'eliminació.
c) Residus perillosos: aquells que figuren en la llista de residus perillosos, aprovada en el Reial Decret 952/1997, de 20 de juny, així com els recipients i envasos que els hagen contingut. Són també perillosos els que hagen sigut qualificats com a tals per la normativa comunitària i els que puga aprovar el Govern de conformitat amb el que s'estableix en la normativa europea o en convenis internacionals dels quals Espanya siga part. De la mateixa manera, són residus perillosos aquells que, encara que no es troben en la llista de residus perillosos, tinguen aquesta consideració de conformitat amb el que es disposa en el Reial Decret 952/1997, de 20 de juny.
d) Residus inerts: es consideren tals els residus que no experimenten transformacions físiques, químiques o biològiques significatives. Els residus inerts no són solubles ni combustibles, ni reaccionen físicament ni químicament de cap altra manera, ni són biodegradables, ni afecten negativament altres matèries amb les quals entren en contacte, de forma que puguen donar lloc a contaminació del medi o perjudicar la salut humana; la lixiviació total, el contingut de contaminants dels residus i l'ecotoxicitat del lixiviat no han de superar els límits que s'establisquen reglamentàriament.
e) Residus urbans o municipals: són residus urbans o municipals:
1r. Els generats als domicilis particulars, comerços, oficines i serveis.
2n. Tots els que no tinguen la qualificació de perillosos i que per la seua naturalesa o composició puguen assimilar-se als produïts en els anteriors llocs o activitats. Tenen aquesta consideració, entre altres, els residus següents:
Els residus del grup I i II generats en les activitats sanitàries i hospitalàries, segons els que es regula en el Decret 240/1994, de 22 de novembre, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Reglament Regulador de la Gestió de Residus Sanitaris.
Residus procedents de la neteja de vies públiques, zones verdes, àrees recreatives i platges.
Animals domèstics morts, així com mobles, estris i vehicles abandonats.
Residus i enderrocs procedents d'obres menors de construcció i reparació domiciliària.
f) Prevenció: el conjunt de mesures destinades a evitar la generació de residus o a aconseguir la reducció d'aquests, o la de la quantitat de substàncies perilloses o contaminants presents en aquests.
g) Productor: qualsevol persona, física o jurídica, l'activitat de la qual, exclosa la derivada del consum domèstic, produïsca residus o que efectue operacions de tractament previ, de mescla o d'altre tipus, que ocasionen un canvi de naturalesa o de composició d'aquests residus. Té també caràcter de productor l'importador de residus o l'adquirent en qualsevol estat membre de la Unió Europea.
h) Posseïdor: el productor o la persona física o jurídica que els tinga en possessió i que no tinga la condició de gestor de residus.
i) Gestió: la recollida, l'emmagatzematge, el transport, la valorització i l'eliminació dels residus, inclosa la vigilància d'aquestes operacions i la dels abocadors després del seu tancament, així com la restauració ambiental d'aquests.
j) Gestor: la persona o entitat, pública o privada, que realitze qualsevol de les operacions que componen la gestió dels residus, en siga o no el productor.
k) Recollida: tota operació consistent a recollir, classificar, agrupar o preparar residus per a transportar-los.
l) Recollida selectiva: el sistema de recollida diferenciada de materials orgànics fermentables i de materials recalcables, així com qualsevol altre sistema de recollida diferenciada que permeta la separació de materials valoritzables continguts en els residus.
m) Emmagatzematge: el depòsit temporal de residus, amb caràcter previ a la valorització o eliminació, per temps inferior a dos anys o a sis mesos, si es tracta de residus perillosos, a menys que reglamentàriament s'establisquen terminis inferiors.
No s'inclou en aquest concepte el depòsit temporal de residus a les instal·lacions de producció amb els mateixos fins i per períodes de temps inferiors als assenyalats en el paràgraf anterior, si bé es poden preveure pròrrogues dels terminis d'emmagatzematge com a operació de producció. Reglamentàriament poden establir-se terminis inferiors als assenyalats.
n) Transport: el trasllat successiu dels residus fins al lloc definitiu de valorització o eliminació.
o) Estació de transferència: instal·lació en què es descarreguen i emmagatzemen els residus amb caràcter previ al seu trasllat a un altre lloc per a la valorització o eliminació, amb agrupament previ o sense. En cap cas poden emmagatzemar-se residus a les estacions de transferència per temps superior a dos anys o a sis mesos si es tracta de residus perillosos.
p) Valorització: l'aprofitament de residus o de les recursos continguts en aquests mitjançant la recuperació, la generació, la reutilització i el reciclatge, sense posar en perill la salut humana i sense utilitzar mètodes que puguen causar perjudici al medi ambient. En tot cas, estan incloses en aquest concepte les operacions enumerades en la part B de la taula 2 de l'annex 1 del Reial Decret 952/1997, de 20 de juny.
q) Recuperació: tot procediment que permeta l'aprofitament de les matèries o substàncies contingudes en els residus.
r) Reutilització: l'ús d'un material regenerat per al mateix fi per al qual va ser dissenyat originàriament.
s) Reciclatge: la transformació dels residus, dins d'un procés de producció, per al seu fi inicial o per a altres fins, inclòs el compostatge i la biometanització, però no la incineració amb recuperació d'energia.
t) Regeneració: procediment al qual és sotmés un producte usat o desgastat a l'efecte de tornar-li les qualitats originals que permeten reutilitzar-lo.
u) Tractament a l'efecte del depòsit en abocador: els processos físics, tèrmics, químics o biològics, inclosa la classificació, que modifiquen les característiques dels residus per a reduir-ne el volum o la perillositat, facilitar-ne la manipulació o afavorir-ne la valorització.
v) Eliminació: tot procediment dirigit, siga a l'abocament controlat dels residus o a destruir-los, totalment o parcialment, realitzat sense posar en perill la salut humana i sense utilitzar mètodes que puguen causar perjudici al medi ambient. En tot cas, estan incloses en aquest concepte les operacions d'eliminació enumerades en la part A de la taula 1 de l'annex del Reial Decret 952/1997, de 20 de juny.
w) Abocador: instal·lació d'eliminació que es destina al depòsit de residus a la superfície o davall terra. No té la consideració d'abocador d'emmagatzematge temporal de residus per temps inferior a dos anys o sis mesos si es tracta de residus perillosos.
x) Sòl contaminat: tot sòl les característiques físiques, químiques o biològiques del qual han sigut alterades negativament per la presència de components de caràcter perillós d'origen humà en concentració tal que comporte un risc per a la salut humana o per al medi ambient, d'acord amb els criteris i estàndards que es determinen reglamentàriament.
CAPÍTOL II
Organització i competències
Article 5. Competències locals
Les entitats locals són competents per a la gestió dels residus urbans en el termes establits en la Llei 10/1998, de 21 d'abril, de Residus, i en la present llei, així com en la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases de Règim Local.
Article 6. Competències municipals
1. Correspon als municipis la prestació dels serveis públics de recollida, transport, valorització i eliminació dels residus urbans o municipals en la forma que s'establisca en les seues respectives ordenances i d'acord amb els objectius marcats per la Generalitat a través dels instruments de planificació sectorial recollits en aquesta llei, així com la inspecció i sanció en l'àmbit d'aquestes competències.
2. Així mateix, els municipis de més de 5.000 habitants estan obligats a implantar sistemes de recollida selectiva de residus urbans o municipals.
3. Els municipis han de gestionar els serveis de recollida, transport, valorització i eliminació en matèria de residus urbans o municipals, per si mateixos o mitjançant agrupacions, mancomunitats o qualsevol altra modalitat prevista en la legislació local, d'acord amb el que estableixen els plans autonòmics de residus.
Així mateix, poden prestar-se aquests serveis mitjançant la constitució de consorcis entre les entitats locals i la Generalitat Valenciana.
4. La prestació d'aquests serveis està sotmesa, en tot cas, a la planificació i al règim d'autorització previst en aquesta llei.
5. En els termes previstos a l'efecte en la legislació de règim local, si els municipis no presten els serveis obligatoris de gestió de residus urbans o incompleixen els objectius de valorització fixats per la conselleria competent en medi ambient, aquesta pot requerir-los, i els ha de concedir a aquest efecte el termini que calga. Si transcorregut aquest termini, no inferior a tres mesos, l'incompliment persisteix, la Generalitat ha d'adoptar les mesures necessàries per al compliment de l'obligació a costa de l'entitat municipal i en substitució d'aquesta.
6. Els municipis poden sol·licitar de la comunitat autònoma la dispensa de l'obligació de prestar els serveis que els corresponguen segons els que es disposa en aquest article i en la legislació local.
Article 7. Competències de les diputacions
1. Les diputacions provincials han d'adoptar les mesures oportunes per a assegurar, dins del seu àmbit territorial, la prestació integral i adequada dels serveis mínims atribuïts als municipis en matèria de gestió de residus urbans, i han d'incloure aquests serveis com de caràcter preferent en els plans d'obres i serveis.
2. Així mateix, les diputacions provincials, en col·laboració amb l'entitat de residus que es crea en aquesta llei i els municipis afectats, han de contribuir a l'execució de les instal·lacions supramunicipals de gestió de residus urbans recollides pel Pla Integral de Residus i, si és el cas, pels respectius plans zonals.
Article 8. Competències de la Generalitat
Correspon a l'administració de la Generalitat:
1. L'autorització, vigilància, inspecció i sanció de les activitats de producció i gestió de residus.
2. La coordinació, mitjançant els diferents plans autonòmics de residus previstos en aquesta llei, de totes les actuacions que es desenvolupen en matèria de gestió de residus al territori de la Comunitat Valenciana.
3. Declarar servei públic de titularitat autonòmica o local totes o algunes de les operacions de gestió de determinats residus, de conformitat amb el que es disposa en l'article 12.3 de la Llei 10/1998, de 21 d'abril, de Residus, que s'ha de realitzar mitjançant una norma amb rang de llei formal.
Es declara servei públic de titularitat autonòmica la valorització i eliminació dels residus següents: piles botó i acumuladors, frigorífics amb clorofluorocarbonis, làmpades de mercuri i medicaments caducats.
La Generalitat ha de prestar els serveis de valorització o eliminació de residus declarats servei públic de titularitat autonòmica preferentment a través de la gestió indirecta.
4. La col·laboració amb les administracions locals per a l'exercici de les seues competències de gestió de residus urbans o municipals. En especial, ha de fomentar la valorització de residus d'acord amb el que es disposa en l'article 17 i ha de prestar ajuda tècnica per a la redacció d'estudis i projectes.
5. Vetlar per la prestació adequada dels serveis municipals obligatoris, respectant les competències locals en la matèria.
6. Prestar els serveis de valorització o eliminació de residus urbans o municipals quan li siga atribuïda la prestació del servei a través del conveni de col·laboració oportú.
7. Prestar els serveis de valorització i eliminació de residus urbans o municipals en els supòsits d'incompliment de l'obligació per les entitats locals, en els termes previstos en l'article 6.5 o en els casos de dispensa de l'obligació de prestar el servei.
8. Promoure les operacions de valorització de residus no urbans efectuades per particulars; pot assumir aquestes operacions en règim de lliure concurrència amb la iniciativa privada quan aquesta resulte insuficient o inadequada.
Article 9. Òrgans competents de la Generalitat
1. L'actuació de la Generalitat en les matèries a què es refereix la present llei s'ha de dur a terme a través del Generalitat Valenciana i de la conselleria competent en medi ambient.
2. Així mateix, s'ha de dur a terme a través de l'entitat de dret públic Entitat de Residus, que es crea per la present llei.
Article 10. Entitat de Residus
1. Es crea l'Entitat de Residus de la Comunitat Valenciana, adscrita a la conselleria competent en medi ambient, amb la naturalesa d'entitat de dret públic de les regulades en l'apartat 2 de l'article 5 del Text Refós de la Llei d'Hisenda Pública de la Generalitat Valenciana, aprovat pel Decret Legislatiu de 26 de juny de 1991, del Govern Valencià, amb personalitat jurídica pròpia i independent de la Generalitat i plena capacitat pública i privada.
2. Està subjecta al dret privat, sense perjudici del que s'estableix en l'article següent, i gaudeix d'autonomia en la seua organització i de patrimoni per a complir els seus fins.
3. L'Entitat de Residus té per objecte l'exercici de totes les activitats que li atribuïsca la conselleria competent en medi ambient en matèria de gestió de residus, i qualsevol altra, que siga pressupòsit, desenvolupament o conseqüència de les instal·lacions o serveis al seu càrrec.
Article 11. Règim jurídic de l'Entitat de Residus
1. L'Entitat de Residus està sotmesa a l'ordenament jurídic públic en l'exercici de potestats administratives. Pel que fa a la resta de la seua activitat se sotmet a l'ordenament jurídic privat, excepte en allò en què siga aplicable en Text Refós de la Llei d'Hisenda Pública de la Generalitat Valenciana, aprovat pel Decret Legislatiu de 26 de juny de 1991, del Govern Valencià; la Llei 3/1986, de 24 d'octubre, de Patrimoni de la Generalitat Valenciana; el Decret Legislatiu de 24 d'octubre de 1995, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Text Refós de la Funció Pública Valenciana; i la Llei 13/1995, de 18 de maig, de Contractes de les Administracions Públiques.
2. L'Entitat de Residus es regeix així mateix, quant a la l'estructura organitzativa, funcionament intern i relacions amb els òrgans i institucions de la Generalitat, per l'estatut que aprove el Govern Valencià, a proposta del conseller competent en medi ambient.
3. Contra els actes dictats per l'Entitat de Residus en exercici de potestats administratives és aplicable el règim de recursos previst en la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. A aquest efecte, exhaureixen la via administrativa els actes del president i del Consell de Direcció.
Article 12. Funcions de l'Entitat de Residus
1. Són funcions de l'Entitat de Residus:
a) Elaborar propostes de revisió del Pla Integral així com dels plans zonals de residus.
b) Subscriure convenis i, en general, fomentar actuacions de cooperació amb les entitats locals per a integrar els serveis de gestió de residus de competència local o donar-los suport, així com donar suport a la creació de consorcis o mancomunitats municipals de gestió de residus urbans o municipals en desenvolupament de les previsions dels plans autonòmics de residus.
c) Construir o explotar, directament o mitjançant la subscripció de convenis o la constitució o participació en societats, instal·lacions públiques supramunicipals de gestió de residus.
d) Les funcions que se li encomanen en matèria d'envasos i residus d'envasos.
e) Col·laborar en la recaptació dels tributs establits per a la gestió dels serveis de residus de competència autonòmica.
f) Promoure la participació dels agents econòmics i socials en totes les qüestions relacionades amb la reducció, la valorització i l'eliminació de residus.
g) Impulsar i desenvolupar programes de formació ambiental, informació, sensibilització i conscienciació social en l'àmbit dels residus.
h) Promoure, impulsar i desenvolupar programes d'investigació i desenvolupament de tecnologies netes en col·laboració amb el Centre de Tecnologies Netes que s'ha de crear reglamentàriament, amb la finalitat d'integrar les actuacions que emprenga la conselleria competent en medi ambient dins d'un programa específic de prevenció i control integrat de la contaminació.
i) Qualsevol altra que en relació amb aquesta llei li siga atribuïda.
2. Per a complir aquests fins l'Entitat de Residus pot desenvolupar les seues activitats a través de societats o altres fórmules de col·laboració amb entitats públiques i privades. A aquest efecte, l'Entitat de Residus pot constituir capital de societat mercantils o participar-hi.
Article 13. Organització de l'Entitat de Residus
1. L'Entitat de Residus està composta, almenys, dels òrgans següents:
a) Un Consell de Direcció.
b) Un president, que és el conseller competent en medi ambient.
c) Un gerent.
2. La composició, facultats i funcionament dels diferents òrgans s'han de determinar en els estatuts de l'entitat. En tot cas, en la composició dels òrgans de l'Entitat de Residus hi ha d'haver representació de les corporacions locals i dels agents econòmics i socials.
Article 14. Recursos de l'Entitat de Residus
L'Entitat de Residus es finança a càrrec dels recursos següents:
a) Les dotacions corresponents assignades en els pressupostos de la Generalitat.
b) Les aportacions de l'administració de l'estat.
c) Les subvencions a càrrec de fons o programes de la Unió Europea.
d) Els ingressos ordinaris i extraordinaris generats per l'exercici de les seues activitats i per la prestació dels seus serveis.
e) Els productes i rendes del seu patrimoni.
f) Els crèdits, préstecs, emprèstits i qualsevol altra operació financera que puga contractar.
g) Qualsevol altre recurs públic o privat que es puga assignar al compliment de les seus finalitats.
CAPÍTOL III
Principis generals i finalitats de l'actuació administrativa
Article 15. Principis generals
1. La Generalitat i les administracions locals valencianes han de coordinar les seues competències a fi de realitzar una planificació concertada i una execució conjunta de les accions necessàries per a:
a) Promoure la reducció dels residus i de la seua perillositat.
b) Valoritzar els residus, mitjançant la reutilització, el reciclatge, la recuperació o qualsevol altre procediment destinat a l'aprofitament dels recursos que contenen.
c) Promoure les infraestructures que garantisquen la gestió dels residus originats a la Comunitat Valenciana d'acord amb els principis d'autosuficiència i proximitat.
d) Evitar l'eliminació dels residus susceptibles de valorització.
e) Fomentar l'ús de productes recuperats o elaborats totalment o parcialment amb materials reciclats.
f) Impedir el depòsit incontrolat de residus i promoure la regeneració dels espais degradats com a conseqüència d'aquells.
g) Garantir la seguretat en el transport i el trasllat de residus.
h) Impulsar la participació de la societat mitjançant el desenvolupament de programes de formació ambiental, informació, sensibilització i conscienciació social.
i) Facilitar el diàleg i compromís, i també, si és el cas, la consecució d'acords concrets, entre les administracions públiques i els agents econòmics i socials i de l'associacionisme ecologista i ciutadà.
2. A fi d'assegurar la coherència i l'efectivitat d'aquestes accions en matèria de gestió de residus, s'atribueix a la Generalitat la facultat de coordinar l'actuació de les entitats locals en l'exercici d'aquelles competències que transcendisquen els interessos locals i estiguen compreses dins dels objectius de la present llei; amb aquest fi pot actuar per substitució en els casos establits en l'article 6.5 de la present llei.
Article 16. De la prevenció i reducció en la producció de residus
Per a la prevenció i reducció en la producció dels residus i la seua nocivitat cal fomentar:
a) L'ús de tecnologies netes que permeten un major estalvi i la utilització racional dels recursos naturals, dins del programa d'actuacions dels Centre de Tecnologies Netes.
b) El disseny, la fabricació i la comercialització i l'ús de productes que generen el menor impacte ambiental al llarg del seu cicle de vida, i que permeten la valorització.
c) La utilització de tècniques adequades per al tractament de les substàncies perilloses contingudes en els residus destinats a valorització o eliminació.
d) L'elaboració i compliment de programes de prevenció pels productors de residus en els termes previstos en la present llei.
e) Els programes de divulgació i de conscienciació ciutadana i les accions de suport i col·laboració als sectors industrial per a la investigació i desenvolupament de tecnologies netes.
Article 17. Valorització
1. Per a la valorització d'aquells residus que no puguen ser objecte de reducció en origen, s'han de promoure les actuacions següents:
a) La recollida selectiva de tots aquells components susceptibles de ser recuperats, reutilitzats o reciclats.
b) Las separació de components que, tot i no ser recollits selectivament, puguen ser objecte de reciclatge o recuperació.
c) El reciclatge dels residus mitjançant la transformació per al seu fi inicial o per a altres fins.
d) La recuperació de les matèries o substàncies contingudes en els residus.
e) La utilització dels residus com a font d'energia.
2. Els diferents sistemes de valorització han d'estar previstos en el Pla Integral de Residus, el qual ha de fixar els objectius per a cada sistema.
Article 18. Optimització en l'eliminació
1. L'eliminació dels residus s'ha de realitzar, en tot cas, mitjançant sistemes que acrediten la màxima seguretat amb la millor tecnologia disponible, i s'ha de limitar a aquells residus o fraccions residuals no susceptibles de valorització d'acord amb les millors tecnologies disponibles.
2. S'ha de procurar que l'eliminació de residus es realitze a les instal·lacions adequades més pròximes i l'establiment d'aquestes instal·lacions ha de permetre, a la Comunitat Valenciana, l'autosuficiència en la gestió de tots els residus originats al seu àmbit territorial.
3. Tot residu potencialment valoritzable ha de ser destinat a aquest fi, i cal evitar-ne l'eliminació, d'acord amb el número 1 d'aquest article.
4. D'acord amb la normativa de la Unió Europea, s'han d'establir reglamentàriament els criteris tècnics per a la construcció i explotació de cada classe d'abocador, així com el procediment d'admissió de residus en aquests. A aquest efecte, cal distingir les classes d'abocadors següents:
a) Abocador per a residus perillosos.
b) Abocador per a residus no perillosos.
c) Abocador per a residus inerts.
Article 19. Informació i conscienciació
En el marc dels criteris públics d'actuació, s'han de desenvolupar accions de formació i conscienciació ciutadana dirigides a:
a) Informar de les conseqüències nocives per al medi ambient i la salut que pot comportar l'ús no adequat de productes que generen residus.
b) Promoure la participació activa en la implantació de la recollida selectiva i, en especial, de la separació domiciliària de residus.
c) Fomentar la disminució de l'ús d'envasos i embalatges innecessaris, principalment els de difícil reutilització reciclatge.
d) Evitar els abocaments de residus incontrolats i promoure la regeneració dels espais afectats.
e) Afavorir l'ús del compostatge i dels productes fets amb matèria primera reciclada.
f) Potenciar l'educació ambiental en matèria de residus en tots els nivells educatius.
CAPÍTOL IV
Finançament
Article 20. Recursos econòmics
La gestió dels residus pot finançar-se mitjançant els recursos següents:
a) Les taxes obtingudes per la prestació dels serveis de gestió de residus, recaptades per les administracions municipal i autonòmica.
b) Els preus privats obtinguts per les empreses legalment autoritzades per a intervenir en la gestió.
c) Les subvencions assignades a gestors públics o privats.
d) Qualsevol altre tribut que puga establir-se per al finançament de les operacions de gestió de residus.
Article 21. Fons ambiental de gestió de residus
S'ha de crear reglamentàriament un Fons Ambiental de Gestió de Residus a fi de finançar les inversions per obres i serveis que siguen servei públic de la Generalitat o de l'administració local, que no estiguen suficientment desenvolupades per la iniciativa privada, o els destinats a les tasques de recuperació d'àrees degradades.
TÍTOL II
Planificació
CAPÍTOL I
Disposicions generals
Article 22. De la planificació
1. Les activitats tant públiques com privades de gestió de residus s'han d'executar d'acord amb els plans de residus aprovats per les administracions públiques competents.
2. Els plans de residus són:
a) Pla Integral de Residus
b) Plans zonals de residus
c) Plans locals de residus
d) Projecte de gestió
Article 23. Objectius de la planificació
La planificació de la gestió dels residus per la Generalitat persegueix la coordinació de les diferents administracions públiques amb competències en aquest àmbit, atesa la incidència econòmica, social, cultural, ecològica i territorial de la gestió integral dels residus, per a aconseguir el compliment dels objectius següents:
a) Prevenir o reduir la producció de residus i la nocivitat d'aquests.
b) Garantir que tot residu susceptible de ser valoritzat es destine a aquests fins, fomentant la recollida selectiva, la reutilització, la recuperació, el reciclatge i l'ús com a font d'energia.
c) La determinació i distribució al territori del conjunt d'instal·lacions de gestió necessàries per a garantir els principis d'autosuficiència i proximitat en la gestió de residus generats a la Comunitat Valenciana.
d) Evitar el depòsit incontrolat de residus.
CAPÍTOL II
Pla Integral de Residus
Article 24. Funcions i àmbit del Pla Integral de Residus
1. El Pla Integral de Residus és l'instrument director i coordinador de totes les actuacions que es realitzen a la Comunitat Valenciana en matèria de gestió de residus, i té com a finalitat garantir el compliment dels objectius de la present llei.
2. L'àmbit del Pla Integral de Residus comprén la totalitat del territori de la Comunitat Valenciana, que serà dividit en zones a fi d'aconseguir una major operativitat en la gestió dels residus.
3. El Pla Integral de Residus pot executar-se directament o a través del corresponent pla zonal i projecte de gestió. L'execució de les previsions contingudes en el Pla Integral de Residus i relatives als residus urbans de l'article 4.e, apartat 1r, d'aquesta llei, excepte els envasos i residus d'envasos a què es refereix la Llei 11/1997, de 24 d'abril, d'Envasos i Residus d'Envasos, requereix en tot cas el corresponent pla zonal i projecte de gestió.
Article 25. Determinacions del Pla Integral de Residus
El Pla Integral de Residus ha d'incloure, entre altres, les determinacions següents:
a) Anàlisi i diagnòstic de la situació existent en la gestió de residus.
b) Definició dels objectius a aconseguir d'acord amb l'avaluació territorialitzada de les necessitats en matèria de gestió de residus a la Comunitat Valenciana.
c) Les directrius i els criteris que, d'acord amb aquesta llei, han de regir la gestió dels residus a la Comunitat Valenciana.
d) Inventari dels tipus, quantitat i origen dels residus que previsiblement seran objecte de producció o gestió a la Comunitat Valenciana durant la vigència del pla.
e) Les mesures a adoptar per al foment de la reducció, prevenció de la generació i valorització.
f) Prescripcions tècniques generals per a les operacions de gestió de residus.
g) Justificació i definició de l'esquema general de les infraestructures, obres i instal·lacions que es prevegen, d'acord amb el principi d'autosuficiència en la gestió dels recursos generats a la Comunitat Valenciana.
h) Criteris que s'han de considerar per a la localització d'infraestructures de gestió de residus.
i) Les disposicions especial sobre residus particulars que es consideren necessàries.
j) L'estimació dels costos per a l'execució del pla i els mitjans de finançament per a executar-lo.
k) Criteris per a dur a terme altres plans, distingint-hi el contingut no vinculant del pla d'aquell que té caràcter normatiu i vinculant no modificable pels plans zonals de residus.
l) Previsions de coordinació amb altres administracions sectorials.
m) L'estimació de les necessitats d'ocupació i la previsible qualificació d'aquestes.
n) Programes de divulgació i informació ciutadana.
o) Termini de vigència.
Article 26. Documentació del Pla Integral de Residus
El Pla Integral de Residus ha de contenir per als diferents tipus de residu que ordene, almenys:
a) Una memòria d'informació
b) Una memòria de justificació
c) Un document d'ordenació no vinculant
d) Un document d'ordenació normatiu i vinculant
Article 27. Procediment d'aprovació del Pla Integral de Residus.
1. L'elaboració, formulació, tramitació i aprovació del Pla Integral de Residus s'ha d'ajustar al que s'estableix en la Llei 6/1989, de 7 de juliol, de la Generalitat Valenciana, d'Ordenació del Territori, per als plans d'acció territorial de caràcter sectorial.
2. L'elaboració, formulació i tramitació correspon a la conselleria competent en medi ambient i l'aprovació és competència del Govern Valencià.
CAPÍTOL III
Plans zonals de residus
Article 28. Funció dels plans zonals de residus
Els plans zonals de residus tenen per objecte desenvolupar i millorar les previsions del Pla Integral de Residus en aquells casos en què ho estableix la present llei, perquè es tracte d'un servei públic o quan l'administració autonòmica així ho establisca justificadament.
Article 29. Determinacions dels plans zonals
Els plans zonals han d'establir, respecte de la zona i del residus que constitueixen el seu objecte:
a) L'àmbit territorial sobre el qual s'aplica, tenint en compte, en tot cas, la demarcació territorial de les entitats locals.
b) La categoria o tipus de residu la gestió del qual s'ordena.
c) La quantitat d'aquests residus produïts i les previsions dels residus a gestionar, que han d'incloure, amb caràcter temporal i justificat, la possibilitat de gestionar els residus provinents d'altres zones.
d) Definició dels objectius de valorització i eliminació.
e) Mesures per a la consecució dels objectius marcats.
f) Infraestructures per a la gestió: nombre i tipus d'instal·lacions, així com les seues característiques generals.
g) Identificació de les zones aptes per a la implantació de les diferents estructures o condicions territorials i ambientals per a aquesta implantació, establint les afeccions per raó del territori: aptitud geològica, espais protegits, infraestructures, sòls urbans i altres complements que per la seua importància resulten afectats.
h) Termini d'execució.
i) Criteris de compensació a favor del municipi o municipis en què es realitza la valorització i eliminació dels residus.
j) En cas de residus de competència municipal, les condicions que garantisquen l'eficàcia d'actuació de les mancomunitats, consorcis o altres fórmules d'associació entre si o amb altres administracions reconegudes en la normativa sobre règim local, per al desenvolupament de les operacions de gestió d'aquests residus. En tot cas, s'hi ha d'incloure que:
Representen almenys més del 50% de la població dels municipis inclosos a la zona.
Quede oberta la incorporació de qualsevol dels municipis de la zona en qualsevol moment.
Tinguen capacitat econòmica i tècnica per a desenvolupar les previsions del pla zonal.
El pla zonal ha d'establir el termini màxim en què es poden formalitzar aquestes unions, agrupacions o associacions necessàries per a executar-lo.
k) Criteris per a ser desenvolupats, si és el cas, pels projectes de gestió.
l) Altres determinacions que s'estimen necessàries o convenients per les característiques del residu a gestionar o de l'àmbit territorial sobre el qual s'aplica.
Article 30. Documentació del pla zonal
Els plans zonals han de contenir:
a) Un document d'informació constituït per una memòria informativa, una anàlisi i un diagnòstic.
b) Un document d'ordenació constituït per:
La memòria justificativa.
Les prescripcions necessàries per a les operacions de gestió de residus.
Els plans d'ordenació.
Article 31. Procediment d'aprovació del pla zonal
1. Els plans zonals són elaborats i formulats per la conselleria competent en matèria de medi ambient o pels municipis de la zona afectada.
2. Una vegada formulat el document i, si és el cas, admés a tràmit pel conseller competent en medi ambient, l'ha de sotmetre a informació pública pel termini d'un mes, mitjançant sengles anuncis publicats en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i en un dels diaris d'informació general de major circulació a la Comunitat Valenciana. Durant la informació pública es poden presentar al·legacions i suggeriments.
Simultàniament s'han de sol·licitar els informes dels ajuntaments dels municipis inclosos en la zona i d'aquelles administracions sectorials que pogueren resultar afectades pel pla.
3. Els plans zonals se sotmetran al procediment d'avaluació d'impacte ambiental regulat per la Llei 2/1989 d'Impacte Ambiental de la Comunitat Valenciana.
4. Finalitzat el termini d'exposició pública i emesos dins del termini els informes sol·licitats, el director general competent en matèria de residus ha de formular una proposta d'aprovació del pla zonal al conseller competent en medi ambient.
5. El conseller competent en medi ambient aprovarà el pla zonal mitjançant ordre.
6. El termini per a resoldre l'aprovació del pla zonal és de sis mesos des de la data de l'acord de sotmetiment a informació pública. En defecte de resolució expressa el pla zonal s'ha d'entendre denegat.
7. Aprovat el pla zonal s'ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
8. El pla zonal entra en vigor l'endemà d'aquesta publicació.
CAPÍTOL IV
Plans locals de residus
Article 32. Plans locals de residus
1. Els plans locals tenen per objecte establir la regulació detallada de la gestió dels residus de cada municipi, atenent les peculiaritats pròpies d'aquest d'acord amb el Pla Integral de Residus i, si és el cas, amb el pla zonal corresponent.
2. Cada municipi pot establir, d'acord amb el Pla Integral de Residus, un pla local de residus urbans o municipals, en què, prèvia anàlisi del volum i naturalesa dels residus produïts, s'han de fixar, com a mínim, els circuits de recollida, els llocs d'ubicació dels contenidors, els equips i instal·lacions necessaris i la resta d'elements relatius a l'organització adequada del servei.
3. Igualment, els plans locals han d'implantar la recollida selectiva com a fase imprescindible per a la valorització dels residus.
4. Els plans locals s'han d'aprovar d'acord amb el procediment establit en la normativa de règim local per a l'aprovació de les ordenances municipals.
CAPÍTOL V
Projectes de gestió de residus
Article 33. Funcions del projecte de gestió
El projecte de gestió és un document de desenvolupament de la planificació i de gestió dels plans zonals respecte dels residus la gestió del qual siga servei públic.
El projecte de gestió no pot modificar el Pla Integral de Residus ni el pla zonal de residus que desenvolupa.
Article 34. Contingut dels projectes de gestió
1. Els projectes de gestió contenen previsions pròpies de la planificació i de la gestió dels residus.
2. La planificació en els projectes de gestió ha de contenir, entre altres, les determinacions següents:
a) L'àmbit i la categoria o tipus de residu que constitueix el seu objecte, sempre en referència al pla zonal.
La delimitació territorial no pot excloure del seu àmbit àrees que dins de la mateixa zona, establida pel pla zonal, no tinguen prou entitat per a constituir un àmbit de gestió propi del residu objecte del projecte.
b) La localització, dimensions i característiques de les infraestructures, obres i instal·lacions necessàries per a la realització del projecte de gestió, a nivell d'avantprojecte.
c) El calendari d'execució de les infraestructures i instal·lacions i el termini en què han d'acabar les obres i s'ha de posar en funcionament el servei de gestió de residus.
d) Cal establir el termini de durada de la gestió del servei.
e) Aquelles altres que siguen establides pel pla zonal que desenvolupen.
3. La gestió en els projectes de gestió ha d'incloure almenys:
a) Les tècniques de valorització i eliminació de residus. La recollida i el transport poden ser realitzats per cada municipi o adjudicats de forma independent.
b) Justificació del compliment dels objectius de valorització i eliminació d'acord amb el que estableix el Pla Integral de Residus i el pla zonal.
c) Els compromisos assumits, distingint-hi entre aquells que siguen mínims i imprescindibles i aquells altres de millora o complementaris.
d) La constitució de les garanties d'acord amb la Llei 13/1995, de 18 de maig, de Contractes de les Administracions Públiques.
e) La forma de prestació del servei de la gestió dels residus, que pot ser directa o indirecta.
f) Els estudis i compromisos economicofinancers relatius a les inversions i al finançament de les actuacions a realitzar. Tots els costos de les obres, instal·lacions, explotació i qualsevol altre derivat de la seua construcció o gestió són a càrrec de l'adjudicatari.
g) Termini, forma i condicions en què, si és el cas, han de revertir les instal·lacions i els terrenys a l'administració.
h) Aquelles altres que siguen establides pel pla zonal que desenvolupen.
Article 35. Elaboració i formulació dels projectes de gestió
1. Els projectes de gestió poden ser d'iniciativa pública o privada. En el cas de la iniciativa pública, l'elaboració i formulació dels projectes correspon a l'administració competent, en qualsevol de les modalitats previstes en aquesta llei i en la legislació local. En el cas de la iniciativa privada, l'elaboració i formulació correspon a qualsevol persona física o jurídica.
2. La formulació dels projectes de gestió es pot realitzar una vegada haja sigut aprovat el pla zonal. En el casos en què diversos municipis hagen d'actuar conjuntament d'acord amb el pla zonal, la formulació pot realitzar-se una vegada constituïda l'agrupació, mancomunitat, consorci o qualsevol altra de les modalitats previstes en aquesta llei o en la legislació local.
Article 36. Tramitació del projecte de gestió
1. Una vegada redactat el projecte de gestió d'iniciativa privada i presentat davant l'administració competent, aquesta n'ha d'acordar l'admissió a tràmit i la fixació de la garantia provisional que han de constituir els promotors dels projectes.
2. La presentació d'un projecte de gestió d'iniciativa pública o l'admissió a tràmit d'un projecte d'iniciativa privada, dóna lloc a la convocatòria d'un concurs públic, per un termini de 15 dies, per a la presentació de projectes de gestió alternatius.
3. La publicació s'ha de realitzar mitjançant sengles anuncis en un dels diaris d'informació general de major circulació a la Comunitat Valenciana i en el Butlletí Oficial de la Província o, si és el cas, en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. També s'ha de publicar en el Diario Oficial de las Comunidades Europeas quan així ho s'exigisca per raó de la quantia.
4. Durant el termini de 15 dies a què es refereix el punt anterior, les persones que pretenguen presentar un projecte de gestió alternatiu poden sol·licitar una pròrroga pel termini de dos mesos a comptar de l'acabament de l'esmentat termini de 15 dies. Pròrroga que s'ha d'entendre concedida de manera automàtica.
5. Transcorreguts aquests terminis, s'han d'obrir les pliques en acte públic i s'ha d'acordar sotmetre-les a informació pública, la qual s'ha de realitzar en la forma establida per a la convocatòria del concurs, pel termini d'un mes.
6. La presentació d'alternatives, tant la inicial com les posteriors, s'ha de realitzar en plica tancada.
Les alternatives han d'incloure els continguts establits en l'article 34 d'aquesta llei i en el pla zonal que desenvolupen.
Article 37. Aprovació i adjudicació del projecte de gestió
1. Finalitzat el període de presentació d'alternatives i d'informació pública, en el termini de dos mesos l'administració actuant ha de resoldre motivadament l'aprovació del projecte i l'adjudicació de la condició d'agent del servei públic en l'àmbit del projecte de gestió aprovat. Transcorregut el termini de dos mesos sense que s'haja dictat resolució expressa, el concurs s'ha d'entendre desert.
2. Els criteris d'adjudicació han de tenir en compte, entre altres: el major àmbit territorial de l'actuació, el major consens obtingut respecte dels ajuntaments que formen part de la zona, el millor compliment dels objectius de valorització i eliminació establits en el pla zonal, el major nombre de població afectada, les tècniques d'actuació i les característiques de les instal·lacions i infraestructures per a dur a terme la gestió, la prestació del servei a la zona i la forma en què s'estiga executant i el major consens amb els propietaris del sòl que permeta una execució més eficaç de les previsions dels projecte.
3. L'administració actuant en l'adjudicació del projecte pot:
a) Adjudicar el projecte de gestió.
b) Adjudicar el projecte introduint-hi les modificacions que justificadament considere convenients per a una millor gestió dels serveis.
c) Declarar la gestió dels residus de gestió directa, assumint algun dels projectes presentats. En aquest cas, s'ha d'indemnitzar el promotor per les despeses del projecte realitzat.
d) Declarar desert el concurs, per considerar que cap dels projectes presentats no garanteix la gestió adequada dels residus en els termes establits per aquesta llei o pels plans que desenvolupa.
4. L'adjudicatari ha de formalitzar els compromisos expressats en el seu projecte, ha d'assumir les seues obligacions i ha de prestar les garanties corresponents. No obstant això, quan les modificacions introduïdes per l'administració suposen compromisos diferents dels que va oferir, l'adjudicatari pot renunciar a l'adjudicació.
5. Aprovat el projecte, cal trametre'l perquè siga publicat en els diaris oficials corresponents i, si és el cas, cal donar-ne trasllat a la conselleria competent en medi ambient.
Article 38. Règim supletori
En allò no previst en la present llei en relació amb els projectes de gestió regeix la Llei 13/1995, de 18 de maig, de Contractes de les Administracions Públiques.
CAPÍTOL VI
Efectes dels plans
Article 39. Relació amb el planejament urbanístic
Les determinacions contingudes en el Pla Integral de Residus i en els plans zonals vinculen els diferents instruments d'ordenació urbanística.
Article 40. Obligatorietat dels plans autonòmics de residus
1. El Pla Integral de Residus i els plans zonals són de compliment obligat tant per a les entitats públiques com per a les entitats privades.
2. L'autorització de les instal·lacions de gestió de residus s'ha d'adequar al que s'estableix en el Pla Integral i en els plans zonals.
3. És obligatori respectar el caràcter supramunicipal de les instal·lacions de gestió de residus urbans o municipals qualificades com a tals en el Pla Integral de Residus i en els plans zonals, així com l'àmbit d'actuació previst per a aquelles en aquests instruments de planificació.
Article 41. Declaració d'utilitat pública
L'aprovació dels Pla Integral de Residus, dels plans zonals de residus i dels projectes de gestió, comporta la declaració d'utilitat pública i interés social, a l'efecte d'expropiació forçosa i imposició de servituds, per a l'establiment o ampliació d'instal·lacions d'emmagatzematge, valorització o eliminació de residus.
TÍTOL III
De la producció, possessió i gestió dels residus
CAPÍTOL I
Règim general de la producció i possessió dels residus
Article 42. Autorització administrativa per a la producció de residus
1. Queda sotmesa a l'autorització administrativa de la conselleria competent en medi ambient la instal·lació, ampliació, modificació substancial i trasllat de les indústries o activitats productores de residus perillosos, així com aquelles altres que, tot i no tenir la consideració de perilloses, figuren en una llista que, si és el cas, s'aprove per raó de les dificultats excepcionals que poguera plantejar la gestió d'aquests residus. La relació d'aquests últims s'ha d'aprovar reglamentàriament.
2. Les autoritzacions per a la producció de residus es concedeixen per temps determinat, i poden ser renovades per períodes successius. Excepte manifestació expressa dels interessats o l'administració, l'autorització s'ha d'entendre prorrogada per anualitats.
3. Les autoritzacions han de determinar la quantitat màxima per unitat de producció i característiques dels residus que es poden generar, per a la qual cosa cal prendre en consideració els criteris establits en la present llei, donant prioritat al principi de prevenció.
4. Les autoritzacions només poden ser denegades en aquells casos en què no estiguen prou acreditades les operacions a realitzar amb els residus, o quan la gestió prevista per a aquests no s'ajuste al que es disposa en els plans nacionals o autonòmics de residus.
Article 43. Obligacions derivades de la producció i possessió de residus
1. Els productors o posseïdors de residus estan obligats sempre que no els gestionen per si mateixos, a entregar-los a un gestor de residus, per a la valorització o eliminació, o a participar en un acord voluntari o conveni que comprenga aquestes operacions.
Els productors o posseïdors de residus estan obligats a sufragar els corresponents costos de gestió.
2. Tot productor o posseïdor de residus està obligat a mantenir els residus en condicions adequades de seguretat i higiene fins que els elimine per si mateix o els entregue a un gestor degudament autoritzat.
3. A requeriment de la conselleria competent en medi ambient, es pot obligar qualsevol productor o posseïdor de residus a seguir una procediment per a la caracterització dels residus, que s'ha de regir per les determinacions de la present llei i de les disposicions que la despleguen.
4. Els productors de residus, d'acord amb els que es dispose reglamentàriament, han d'aplicar les millores tècniques disponibles per a limitar la generació de residus o la perillositat d'aquests, així com vigilar i controlar tot els procés de producció, des de l'adquisició de la matèria primera fins a la reutilització, reciclatge, valorització o eliminació dels residus dels productes generats per ells.
5. Els productors de residus no perillosos que es determinen reglamentàriament en funció de l'activitat i volum de residus generats, estan obligats a declarar a la conselleria competent en medi ambient els residus produïts en el procés de fabricació i el resultat qualitatiu i quantitatiu de les operacions efectuades amb aquests. Queden exempts d'aquesta obligació aquells productors respecte dels seus centres de producció registrats en el sistema comunitari d'ecogestió i ecoauditoria previst en el Reglament (CEE) 1.836/1993, del Consell, de 29 de juny de 1993, i desplegat per l'Ordre de 5 de març de 1999, de la Conselleria de Medi Ambient.
Article 44. Importador, adquirent intracomunitari, agent o intermediari.
Els importadors i adquirents intracomunitaris, així com els agents comercials o intermediaris que, en nom propi o aliè, posen residus en el mercat o realitzen amb aquests operacions jurídiques que impliquen canvi de titularitat possessòria, encara que sense contingut transaccional comercial, han de notificar aquesta circumstància a la conselleria competent en medi ambient a l'efecte del registre administratiu.
Aquesta comunicació ha d'indicar, almenys, les quantitats, naturalesa, origen i destinació dels residus, així com, si és el cas, el mètode de transport, el mètode de valorització o eliminació que s'haja d'utilitzar i qualsevol altra circumstància que es determine reglamentàriament.
Article 45. Plans de prevenció i reducció de residus
1. Els productors de residus perillosos i d'aquells altres que figuren en la llista elaborada d'acord amb el que s'estableix en l'article 42 de la present llei, ha d'elaborar un pla de prevenció i reducció de residus.
2. Els plans de prevenció i reducció de residus s'han de presentar a la conselleria competent en medi ambient cada quatre anys i han de tenir com a mínim previsions relatives als objectius de reducció i valorització de residus amb indicació de la seua quantificació, les mesures previstes per a assolir-los i el sistema d'avaluació i control de consecució dels objectius.
Article 46. Creació del Registre de Productors de Residus de la Comunitat Valenciana
Sense perjudici dels registres ja existents en matèria de producció de residus perillosos, es crea el Registre de Productors de Residus de la Comunitat Valenciana. El Registre es compon de dues seccions: la secció primera, en què s'han d'inscriure totes les persones físiques o jurídiques autoritzades per a la producció dels residus perillosos; i la secció segona, en què s'han d'inscriure totes les persones o entitats autoritzades per a la producció dels residus no perillosos que plantegen dificultats excepcionals per a la gestió.
CAPÍTOL II
Règim general de la gestió de residus
Article 47. Normes general de la gestió de residus
1. Les operacions de gestió de residus s'han de dur a terme sense posar en perill la salut humana, i sense utilitzar procediments ni mètodes que puguen perjudicar el medi ambient i, en particular, sense crear riscos per a l'aigua, l'aire o el sòl, ni per a la fauna o flora, sense provocar incomoditats pel soroll o les olors i sense atemptar contra els paisatges i llocs d'interés especial.
2. Queda prohibit l'abandó, l'abocament o l'eliminació incontrolada de residus a tot el territori de la Comunitat Valenciana, així com tota mescla o dilució d'aquests que en dificulte la gestió.
3. Els residus poden ser gestionats pels productors o posseïdors als mateixos centres on es generen o en plantes externes, i queden sotmesos al règim d'intervenció administrativa establit en aquesta llei en funció de la categoria de residu de què es tracte.
Article 48. Catàleg de Residus de la Comunitat Valenciana
1. Reglamentàriament s'ha de crear el Catàleg de Residus de la Comunitat Valenciana, on s'han d'especificar les diferents categories de residus atenent les activitats que els generen i la seua naturalesa i característiques, així com les operacions de gestió que obligatòriament s'han de realitzar amb cada residu.
En el Catàleg de Residus de la Comunitat Valenciana i en la seua normativa de desplegament, la conselleria competent en medi ambient ha d'especificar quins residus tenen la consideració d'assimilables a urbans o municipals a l'efecte de la present llei.
2. Així mateix, la conselleria competent en medi ambient ha de dictar les normes específiques per a la gestió de determinats residus que per la seua naturalesa o composició no puguen ser gestionats com a assimilables a urbans o municipals, i poden articular-se sistemes integrats de gestió d'aquests residus. En tot cas, la Generalitat, en el marc de la present llei, ha de dictar normes específiques per a la gestió dels residus inerts i agropecuaris.
Article 49. Garanties
1. Les activitats de gestió de residus perillosos regulades en la present llei, queden subjectes a l'exigència prèvia de la formalització d'una assegurança de responsabilitat civil i a la prestació d'una fiança en la forma i quantia que es determine en la corresponent autorització i que siga suficient per a respondre de totes les obligacions que es tinguen davant l'administració, incloses les derivades de procediments sancionadors.
2. Així mateix, per a les activitats d'eliminació de residus urbans o municipals o per a aquelles operacions de gestió de residus no perillosos que es determinen reglamentàriament, es pot exigir una assegurança de responsabilitat civil o la prestació de qualsevol altra garantia financera que, a judici de l'administració que ho autoritza i amb l'abast que s'establisca reglamentàriament, siga suficient per a cobrir el risc de reparació de danys i de deterioració del medi ambient i l'execució correcta del servei.
Article 50. Autorització de les operacions de valorització i eliminació dels residus
1. Les operacions de valorització i eliminació de residus han d'estar autoritzades per la conselleria competent en medi ambient, que l'ha de concedir després de la comprovació de les instal·lacions en què s'haja de desenvolupar l'activitat i sense perjudici de les altres autoritzacions o llicències exigides per altres disposicions.
2. Les operacions de valorització i eliminació s'han d'ajustar a les determinacions contingudes en els plans autonòmics de residus i en els requeriments tècnics que reglamentàriament es despleguen per a cada tipus d'instal·lació tenint en compte les tecnologies menys contaminants, de conformitat amb el que s'estableix en els articles 18 i 19 de la Llei 10/1998, de 21 d'abril, de Residus.
3. Aquestes autoritzacions, com les seus pròrrogues, s'han de concedir per temps determinat. En els supòsits dels residus perillosos, les pròrrogues s'han de concedir després de la inspecció de les instal·lacions. En els restants supòsits, la pròrroga s'entén concedida per anualitats, excepte manifestació expressa dels interessats o de l'administració.
4. Els gestors que realitzen alguna de les operacions regulades en el present article han d'estar inscrits en el Registre General de Gestors de Residus de la Comunitat Valenciana, i han de dur un registre documental en què s'ha de fer constar la quantitat, naturalesa, origen, destinació, freqüència de recollida, mètode de valorització o eliminació dels residus gestionats. Aquest registre ha d'estar a disposició de la conselleria competent en medi ambient, i n'han de trametre resums anuals en la forma i amb el contingut que es determine reglamentàriament.
5. La Generalitat ha d'establir reglamentàriament per a cada tipus d'activitat les operacions de valorització i eliminació de residus no perillosos realitzades pels productors als centres de producció propis que poden quedar exemptes d'autorització administrativa.
Aquestes operacions estan subjectes a la notificació i inscripció obligatòries al Registre General de Gestors de Residus de la Comunitat Valenciana.
Article 51. Notificació d'operacions diferents a la valoració o eliminació de residus
Els titulars d'activitats en les quals es desenvolupen operacions de gestió de residus no perillosos diferents a la valorització o eliminació hauran de notificar-ho a la conselleria competent en medi ambient.
Article 52. Creació del Registre General de Gestors Autoritzats de Residus de la Comunitat Valenciana
1. Es crea el Registre General de Gestors Autoritzats de Residus de la Comunitat Valenciana adscrit a la conselleria competent en medi ambient.
2. En el registre han de constar com a mínim les dades següents:
a) Dades acreditatives de la identitat del gestor i del seu domicili social.
b) Activitat de gestió i tipus de residu gestionat.
c) Data i termini de durada de l'autorització, així com, si és el cas, de les pròrrogues corresponents.
CAPÍTOL III
Normes específiques relatives a l'abocament de residus
Article 53. Normes generals
1. Les operacions d'eliminació consistents en el depòsit de residus en abocadors s'han de realitzar de conformitat amb el que s'estableix en la present llei i les seues normes de desplegament, impedint o reduint qualsevol risc per a la salut humana així com els efectes negatius en el medi ambient i, en particular, la contaminació de les aigües superficials, les aigües subterrànies, el sòl i l'aire, inclòs l'efecte hivernacle.
2. Les obligacions establides en l'apartat anterior són exigibles durant tot el cicle de vida de l'abocador, i les activitats de manteniment i vigilància i control abasten fins almenys 30 anys després del tancament.
Article 54. Àmbit d'aplicació
A l'efecte del que es disposa en el present capítol, queden excloses les activitats següents, sense perjudici d'aplicar-los la resta de les disposicions d'aquesta llei:
a) Els experiments de fangs, inclosos els fangs de depuradora i els procedents d'operacions de dragatge, i de matèries anàlogues en la superfície del sòl amb fins de fertilització pròpia.
b) La utilització de residus inerts adequats en obres de restauració/condicionament i rebliment, o amb fins de construcció en abocadors.
c) El depòsit de fangs de dragatges no perillosos al llarg de petites vies de navegació de les quals s'hagen extret i de fangs no perillosos en aigües superficials, inclòs el llit i el subsòl d'aquest.
d) El depòsit de sòl sense contaminar o de residus no perillosos inerts procedents de la prospecció i l'extracció, el tractament i l'emmagatzematge de recursos minerals, així com del funcionament de les pedreres.
Article 55. De l'admissió dels residus a les diferents classes d'abocadors
1. Només poden depositar-se en un abocador, independentment de la classe que siga, aquells residus que hagen sigut objecte de tractament. Aquesta disposició no s'ha d'aplicar als residus inerts el tractament dels quals siga tècnicament inviable o a aquells residus el tractament dels quals no contribuïsca a impedir o reduir els perills per al medi ambient o per a la salut humana.
2. Els residus que s'hagen de depositar en un abocador, independentment de la classe que siga, han complir amb els criteris d'admissió que es despleguen reglamentàriament.
3. Cada classe d'abocador pot admetre els residus següents:
a) Els abocadors de residus perillosos poden acollir només aquells residus perillosos que complisquen amb els requisits que s'han de fixar reglamentàriament de conformitat amb l'annex II de la Directiva 1999/31/CE, de 26 d'abril, del Consell de la Unió Europea.
b) Els abocadors de residus no perillosos poden acollir:
Residus urbans o municipals.
Residus no perillosos de qualsevol altre origen que complisquen els criteris d'admissió de residus en abocadors per a residus no perillosos que s'han d'establir reglamentàriament de conformitat amb l'annex II de la Directiva 1999/31/CE, de 26 d'abril, del Consell de la Unió Europea.
Residus no reactius perillosos, estables (per exemple solidificats o vitrificats) el comportament de lixiviació dels quals siga equivalent al dels residus no perillosos mencionats en l'apartat anterior i que complisquen amb els criteris pertinents d'admissió que s'establisquen a l'efecte. Aquests residus perillosos no s'han de depositar en compartiments destinats a residus no perillosos biodegradables.
c) Els abocadors de residus inerts només poden acollir residus inerts.
Article 56. Residus no admissibles als abocadors
1. La conselleria competent en medi ambient ha d'elaborar programes per a la reducció dels residus biodegradables destinats a abocadors, de conformitat amb les pautes establides en l'estratègia nacional en compliment amb el que es disposa en la Directiva 1999/31/CE, de 26 d'abril, del Consell de la Unió Europea.
2. No s'admeten als abocadors:
a) Residus líquids.
b) Residus que en condicions d'abocament siguen explosius o corrosius, oxidants, fàcilment inflamables d'acord amb les definicions de la taula 5 de l'annex 1 del Reial Decret 952/1997, de 20 de juny.
c) Residus d'hospitals o altres residus clínics procedents d'establiments mèdics o veterinaris i que siguen infecciosos d'acord amb la definició del la taula 5 del Reial Decret 952/1997, de 20 de juny, i residus de la categoria 14 de la part A de la taula 3 de l'annex 1 de l'esmentat Reial Decret 952/1997, de 20 de juny.
d) Pneumàtics usats sencers, a partir de dos anys des de l'entrada en vigor d'aquesta llei, amb exclusió dels pneumàtics utilitzats com a material d'enginyeria i pneumàtics usats reduïts a tires, a partir de cinc anys després de l'esmentada data, amb exclusió en ambdós casos dels pneumàtics de bicicleta i dels pneumàtics el diàmetre dels quals siga superior a 1.400 mm.
e) Qualsevol altre tipus de residu que no complisca els criteris d'admissió que s'establisquen de conformitat amb la normativa europea.
3. Queda prohibida la dilució o mescla de residus únicament per a complir els criteris d'admissió dels residus ni abans de les operacions d'abocament ni durant aquestes.
Article 57. Autorització de nous abocadors
1. Els abocadors han d'estar sotmesos a autorització prèvia per part de la conselleria competent en medi ambient, sense perjudici de les altres autoritzacions o llicències que li siguen exigibles en aplicació de la normativa vigent.
2. Les condicions a què s'ha de sotmetre aquesta autorització, el seu contingut i les dades que han de constar en la sol·licitud de la dita autorització han de ser regulats reglamentàriament per la conselleria competent en medi ambient.
3. La conselleria competent en medi ambient ha de definir els requisits tècnics per a la ubicació, implantació i explotació dels abocadors, de forma que es garantisquen alts estàndards de protecció mediambiental i la uniformitat de criteris dins de l'àmbit de la comunitat autònoma.
4. La conselleria competent en medi ambient ha d'establir els requisits dels procediments de control i vigilància que ha de dur a terme l'entitat explotadora de l'abocador durant la fase d'explotació d'aquest, així com els procediments de tancament i manteniment posterior.
Article 58. Costos de l'abocament de residus
1. La conselleria competent en medi ambient ha d'adoptar les mesures necessàries perquè tots els costos que ocasione l'establiment i explotació de l'abocador, així com els costos estimats del tancament i manteniment posterior de l'emplaçament durant almenys 30 anys, queden coberts pel preu que cobre l'entitat explotadora per l'eliminació de qualsevol tipus de residu en aquest abocador.
2. La conselleria competent en medi ambient ha de vetlar per la transparència en la recollida de tota la informació necessària respecte dels costos.
CAPÍTOL IV
Règim comú a la transmissió de les autoritzacions
de producció i gestió de residus
Article 59. Transmissió de les autoritzacions de producció i gestió de residus
La transmissió de les autoritzacions per a les activitats de producció i gestió dels residus està subjecta a la comprovació prèvia per l'autoritat competent que les activitats i les instal·lacions en què aquelles es realitzen compleixen amb el que es regula en aquesta llei i en les seues normes de desplegament.
Una vegada realitzada la comprovació a què fa esment el paràgraf anterior, es procedirà d'ofici per part de l'òrgan competent, a la modificació de la inscripció de l'autorització en els termes que resulte de la transmissió efectuada.
CAPÍTOL V
Règim jurídic de la gestió dels residus urbans
o municipals
Article 60. Gestió dels residus urbans o municipals per les entitats locals
1. Els productors i posseïdors de residus urbans o municipals estan obligats a entregar-los a les entitats locals o, després de l'autorització de l'entitat local, a un gestor autoritzat o registrat d'acord amb les condicions i requisits establits en les normes reglamentàries de la Generalitat i en les corresponents ordenances municipals i, si és el cas, a classificar-los abans de l'entrega per a complir les exigències previstes per aquestes disposicions.
2. Les entitats locals han d'adquirir la propietat dels residus urbans des de l'entrega i els posseïdors quedaran exempts de responsabilitat pels danys que puguen causar aquests residus, sempre que en l'entrega s'hagen observat les corresponents ordenances i la resta de la normativa aplicable.
3. Les entitats locals en l'àmbit de les seues competències estan obligades a complir els objectius de valorització fixats en els corresponents plans locals i autonòmics de residus, i han de fomentar el reciclatge i la reutilització dels residus municipals originats al seu àmbit territorial.
4. Les entitats locals competents poden obligar els productors i posseïdors de residus urbans diferents dels generats als domicilis particulars, i en especial els productors de residus d'origen industrial no perillós, a gestionar-los per si mateixos o a entregar-los a gestors autoritzats.
Article 61. Recollida selectiva
1. Els municipis de més de 5.000 habitants tenen l'obligació de prestar el servei de recollida selectiva de residus urbans en les condicions establides en el Pla Integral de Residus i en els plans zonals.
2. Els municipis poden sol·licitar de la conselleria competent en medi ambient la dispensa de l'obligació de recollida selectiva quan, per les seues característiques, resulte de compliment molt difícil o impossible.
3. La conselleria competent en medi ambient ha de prestar especialment la seua col·laboració i suport en programes de recollida selectiva per als municipis de fins a 5.000 habitants i d'aquells que es troben en espais naturals protegits.
CAPÍTOL VI
Règim jurídic de la gestió de residus perillosos
Article 62. Activitats de gestió de residus perillosos
1. Les activitats de gestió de residus perillosos queden subjectes a la corresponent autorització de la conselleria competent en medi ambient i es regeixen per la normativa bàsica estatal i pel que s'estableix en aquesta llei i normes de desplegament.
2. A més de les activitats de valorització i eliminació de residus sotmeses al règim d'autorització regulat en l'article 50 d'aquesta llei, queden sotmeses al règim d'autorització de la conselleria competent en medi ambient les activitats de gestió de residus perillosos consistents en la recollida i l'emmagatzematge d'aquest tipus de residus, així com el seu transport quan es realitze assumint el transportista la titularitat del residu. En tot cas, aquestes autoritzacions queden subjectes al règim de garanties establit en l'article 49 de la present llei.
Quan el transportista de residus perillosos siga un mer intermediari que realitze aquesta activitat per compte de tercers, ho ha de notificar a la conselleria competent en medi ambient, i ha de quedar degudament registrada en la forma que reglamentàriament es determine.
Article 63. Registre i mesures de seguretat
Els gestors que realitzen activitats de recollida, emmagatzematge i transport queden subjectes a les obligacions que, per a la valorització i eliminació, s'estableixen en l'article 50.4 d'aquesta llei, amb les especificacions que per a aquest tipus de residus establisca la normativa estatal.
TÍTOL IV
Sòls contaminats
Article 64. Dels sòls contaminats
1. Amb el fi d'elaborar l'inventari de sòls contaminats de la Comunitat Valenciana, la conselleria competent en medi ambient ha de fer un inventari de sòls potencialment contaminats existents a la Comunitat Valenciana d'acord amb els antecedents i els informes que es disposen sobre els emplaçaments que estiguen o que pogueren haver estat afectats per activitats qualificades com a potencialment contaminants dels sòls, així com tots els supòsits en què és presumible l'existència de substàncies o components de caràcter perillós.
2. La conselleria competent en medi ambient, en la forma que es determine reglamentàriament, ha d'avaluar els riscos que per a la salut humana o el medi ambient pogueren representar els sòls potencialment contaminats inclosos en l'inventari a què es refereix l'apartat anterior, d'acord amb els criteris i estàndards que es determinen en funció de la naturalesa i dels usos.
3. A la vista dels resultats de l'avaluació de riscos, la conselleria competent en medi ambient ha d'elaborar una llista de prioritats d'actuació, i amb caràcter preferent ha de declarar sòl contaminat aquells espais que hagen sigut avaluats com d'alt risc per a la salut humana o el medi ambient.
Article 65. Declaració de sòl contaminat i obligats a la neteja i recuperació
1. D'acord amb la llista de prioritats establida, s'ha de declarar un sòl com a contaminat mitjançant un decret del Govern Valencià. El procediment s'ha d'iniciar d'ofici o a instància dels interessats i la tramitació del procediment no pot excedir el termini d'un any. La declaració produeix tots els seus efectes des que es publica.
2. Els sòls que siguen declarats com a contaminats integraran l'Inventari de Sòls Contaminats de la Comunitat Valenciana.
3. La resolució que declare un sòl com a contaminat ha de contenir almenys les determinacions següents:
a) Subjectes obligats a realitzar les operacions de neteja i recuperació, de conformitat amb el que s'estableix en el l'article 27.2, paràgraf segon, de la Llei 10/1998, de 21 d'abril, de Residus.
b) La delimitació dels sòl contaminat.
c) Les operacions de neteja i recuperació, així com la forma i termini d'execució d'aquestes. La conselleria competent en medi ambient pot autoritzar acords voluntaris en què s'establisquen operacions de neteja i recuperació, formes de dur-les a terme i terminis diferents dels continguts en la declaració de sòl contaminat sempre que es garantisquen els fins de recuperació del sòl, de conformitat amb el que s'estableix en l'avaluació de riscos.
d) Els usos a què pot destinar-se el sòl, tant mentre subsistisca la declaració, com els futurs una vegada recuperat el sòl.
4. L'obligació a què es refereix el número anterior serà exigible amb el requeriment previ de la conselleria competent en medi ambient, en el qual es fixarà el nivell exigible de neteja i recuperació del sòl en funció dels usos, i també el termini en el qual haurà d'efectuar-se.
5. El requeriment s'ha de dirigir en primer lloc al causant o causants de la contaminació que hagen estat identificats en el procediment incoat per la conselleria. En el cas d'incompliment total o parcial de l'obligació de neteja i restauració, la conselleria competent en medi ambient n'ha de procedir a l'execució subsidiària a costa de l'obligat.
6. El requeriment amb caràcter subsidiari respecte de la resta d'obligats, per l'ordre establit en el present article, únicament s'ha de realitzar en el cas d'inexistència de causants identificats, impossibilitat de compliment de l'obligació pels obligats directes o compliment parcial.
7. Una vegada comprovada per la conselleria competent en medi ambient la realització de les operacions que foren objecte de requeriment, mitjançant un decret del Govern Valencià es declararà que el sòl ha deixat d'estar contaminat. El sòl així recuperat solament pot destinar-se a altres usos mitjançant la corresponent autorització de la conselleria competent en medi ambient, la qual pot exigir la realització d'actuacions de neteja complementàries a les que es practicaren al seu dia o negar l'autorització quan els usos a què es pretén destinar el sòl siguen incompatibles amb la qualitat ambiental per a la qual va ser recuperat.
8. La conselleria competent en medi ambient pot modificar l'inventari de sòls contaminats d'acord amb els criteris i estàndards vigents en cada moment o en virtut de la descontaminació dels sòls ja inventariats.
Article 66. Acords voluntaris
1. Els obligats a realitzar les operacions de neteja i recuperació dels sòls contaminats poden subscriure entre ells acords voluntaris en qualsevol fase del procediment, que han de ser autoritzats per la conselleria competent en medi ambient.
2. També poden establir-se convenis de col·laboració amb les administracions públiques competents. En aquests convenis es poden concretar incentius econòmics i subvencions públiques per finançar les operacions de neteja i recuperació. En aquest últim cas, les plusvàlues que adquirisquen els sòls revertiran a favor de l'administració pública que haja atorgat les ajudes en la quantia que es fixe en el conveni, que, en tot cas, ha de ser com a mínim igual a la quantia subvencionada.
Article 67. Activitats potencialment contaminants dels sòls
Els titulars d'activitats potencialment contaminants de sòls així declarades pel Govern de la nació, han de remetre a la conselleria competent en medi ambient informes de situació que han de tenir el contingut mínim i la periodicitat que es determinen reglamentàriament.
Article 68. Mesures provisionals
1. Una vegada declarat un sòl com a contaminat i iniciat el procediment contra els obligats a netejar-lo i recuperar-lo, l'òrgan administratiu competent per resoldre, pot adoptar, d'ofici o a instància de part, les mesures provisionals que estime oportunes per a assegurar l'eficàcia de la resolució que hi poguera recaure.
2. Abans d'iniciar el procediment administratiu, l'òrgan competent, d'ofici o a instància de part, pot adoptar les mesures corresponents en els supòsits que existisca un greu risc per a la salut de les persones o el medi ambient. Les mesures provisionals han de ser confirmades, modificades o alçades en l'acord d'inici del procediment, que s'ha d'efectuar dins dels 15 dies següents a l'adopció.
TÍTOL V
Inspecció, responsabilitat administrativa
i règim sancionador
Article 69. Facultat inspectora
1. La facultat inspectora de les activitats subjectes a aquesta llei correspon als ajuntaments i a la conselleria competent en medi ambient.
2. Tant els alcaldes com l'òrgan competent de la conselleria competent en medi ambient poden ordenar la pràctica de visites d'inspecció o mesures de vigilància respecte de les activitats sotmeses a aquesta llei, a fi de comprovar que s'adeqüen a les prescripcions normatives o de les corresponents autoritzacions.
3. Els titulars de les activitats a què es refereix aquesta llei estan obligats a prestar tota la col·laboració a les autoritats competents a fi de permetre'ls realitzar els exàmens, controls, presa de mostres i recollida d'informació per al compliment de la seua funció.
4. Els funcionaris que realitzen les tasques d'inspecció tenen el caràcter d'agents de l'autoritat i els fets que constaten i formalitzen en document públic observant els requisits legals pertinents, gaudeixen de presumpció de veracitat, sense perjudici de les proves que puguen assenyalar o aportar els interessats.
Article 70. Costos dels serveis d'inspecció
El cost de les inspeccions que siguen preceptives pot ser imputat als titulars de les instal·lacions inspeccionades. També pot imputar-se el cost de les inspeccions facultatives quan aquestes es realitzen com a conseqüència de no atendre el titular de la instal·lació els requeriments de l'administració, quan es realitzen en l'àmbit d'un procediment sancionador o quan s'aprecie en el titular de la instal·lació inspeccionada temeritat o mala fe.
Article 71. Responsabilitat administrativa
1. A l'efecte del que s'estableix en aquest capítol, els residus tenen sempre un titular competent, qualitat que correspon al productor, posseïdor o gestor.
2. Només queden exempts de responsabilitat administrativa els qui cedisquen els residus a gestors autoritzats i sempre que l'entrega es realitze complint tant els requisits legals que disposa la Llei 10/1998, de 21 d'abril, de Residus, com els establits en el marc de la present llei i en la seua normativa de desplegament. En tot cas, la cessió ha de constar en un document fefaent. Igualment, els posseïdors de residus urbans queden exempts de responsabilitat pels danys que puguen derivar-se d'aquests residus, sempre que els hagen entregat a les entitats locals o als gestors autoritzats per aquestes, observant les respectives ordenances i la resta de la normativa aplicable.
La responsabilitat és solidària en els supòsits següents:
a) Quan el posseïdor o el gestor de residus en faça l'entrega a una persona física o jurídica diferent de les assenyalades en aquesta llei o que no estiga autoritzada per a això.
b) Quan siguen diversos els responsables d'alguna deterioració ambiental o dels danys causats a tercers i no siga possible determinar el grau de participació de les diferents persones físiques o jurídiques en la realització de la infracció.
3. Quan els danys causats al medi ambient es produïsquen per acumulació d'activitats a causa de diferents persones, poden imputar-se individualment aquesta responsabilitat i els seus efectes econòmics.
Article 72. Potestat sancionadora
1. L'exercici de la potestat sancionadora sobre les activitats sotmeses al que es disposa en aquesta llei correspon als òrgans competents de la conselleria competent en medi ambient i als ajuntaments, d'acord amb els àmbits competencials respectius atribuïts per la legislació vigent.
2. La inobservança o vulneració de les prescripcions contingudes en la legislació bàsica estatal, en aquesta llei i normes que la despleguen, o en les ordenances i resta de normes municipals, constitueixen infracció administrativa i són sancionades d'acord amb el que s'estableix en el articles següents, sense perjudici, si és el cas, de les corresponents responsabilitats civils i penals.
Article 73. Tipificació d'infraccions
1. A més de les infraccions tipificades en l'article 34 de la Llei 10/1998, de 21 d'abril, de Residus, comeses al territori de la Comunitat Valenciana, es consideren infraccions, a l'efecte d'aquesta llei, les tipificades en aquest article.
2. Les infraccions tipificades en la present llei es classifiquen en molt greus, greus i lleus.
3. Es consideren infraccions molt greus a l'efecte de la present llei:
a) L'exercici d'una activitat descrita en aquesta llei sense l'autorització preceptiva, o amb aquesta caducada o suspesa; l'incompliment de les obligacions imposades en les autoritzacions, així com l'actuació en forma contrària al que s'estableix en aquesta llei quan l'activitat no estiga subjecta a autorització específica, sempre que s'haja produït un dany o deterioració greu per al medi ambient o s'haja posat en perill greu la salut de les persones.
b) L'exercici d'una activitat descrita en aquesta llei sense l'autorització preceptiva, o amb aquesta caducada o suspesa, o l'incompliment de les obligacions imposades en les autoritzacions, així com l'actuació en forma contrària al que s'estableix en aquesta llei quan l'activitat no estiga subjecta a l'autorització específica, quan la conducta tinga lloc en espais protegits en funció del seu valor ecològic.
c) L'abandó, abocament o eliminació incontrolats de residus perillosos al territori de la Comunitat Valenciana.
d) L'abandó, abocament o eliminació incontrolats al territori de la Comunitat Valenciana de qualsevol altre tipus de residus, sempre que s'haja produït un dany o deterioració greu per al medi ambient o s'haja posat en perill greu la salut de les persones.
e) L'incompliment de les obligacions derivades de les mesures provisionalment previstes en aquesta llei.
f) L'ocultació o alteració maliciosa de dades aportades als expedients administratius per a l'obtenció de qualsevol autorització, permisos o llicències relacionades amb l'exercici de les activitats regulades en aquesta llei.
g) L'ocultació, falsedat o manipulació de les dades aportades en virtut de les obligacions exigides per la normativa aplicable o per les estipulacions contingudes en l'autorització.
4. Es consideren infraccions greus a l'efecte de la present llei:
a) L'exercici d'una activitat descrita en la present llei sense l'autorització preceptiva, o amb aquesta caducada o suspesa, o l'incompliment de les obligacions imposades en les autoritzacions, així com l'actuació en forma contrària al que s'estableix en aquesta llei, quan l'activitat no estiga subjecta a autorització específica, sense que s'haja produït un dany greu o una deterioració per al medi ambient o sense que s'haja posat en perill greu la salut de les persones.
b) L'abandó, abocament o eliminació incontrolats de qualsevol tipus de residu no perillós, sense que s'haja produït un dany o deterioració greu per al medi ambient o s'haja posat en perill greu la salut de les persones.
c) L'incompliment de l'obligació de proporcionar documentació o l'ocultació o falsejament de les dades exigides per la present llei i per la resta de la normativa aplicable o per les estipulacions contingudes en l'autorització, així com l'incompliment de l'obligació de custòdia i manteniment d'aquesta documentació.
d) La falta de constitució de les assegurances, fiances o garanties previstes en la present llei, o de la renovació d'aquestes, quan siguen obligatòries.
e) L'entrega, venda o cessió de qualsevol tipus de residu, llevat dels residus perillosos, a persones físiques o jurídiques diferents de les assenyalades en aquesta llei o que no posseïsquen la deguda autorització per a la gestió, així com l'acceptació dels residus en condicions diferents de les que apareguen en les autoritzacions corresponents o en les disposicions establides en aquesta llei.
f) La comissió d'alguna de les infraccions indicades en l'apartat 3 del present article quan, per la seua escassa quantia o entitat, no meresquen la qualificació de molt greus.
5. Es consideren infraccions lleus a l'efecte de la present llei:
a) L'exercici d'una activitat descrita en aquesta llei sense que se n'haja efectuat, si és el cas, el corresponent registre administratiu.
b) El retard en el subministrament de la documentació que s'haja de proporcionar a l'administració d'acord amb el que estableixen aquesta llei o la resta de la normativa aplicable o les estipulacions contingudes en les autoritzacions.
c) La comissió d'alguna de les infraccions indicades en l'apartat 4 del present article quan, per la seua escassa quantia o entitat, no meresquen la qualificació de greus.
d) Qualsevol infracció al que s'estableix en aquesta llei o en les estipulacions contingudes en les autoritzacions, quan no estiga tipificada com a molt greu o greu.
Article 74. Prescripció d'infraccions
1. Les infraccions molt greus establides per la present llei prescriuen als cinc anys, les greus als tres anys i les lleus a l'any.
2. El termini de prescripció comença a comptar-se des del dia en què la infracció s'haja comés.
3. El termini de prescripció s'interromp per l'inici, amb coneixement de l'interessat, del procediment sancionador, i es restableix si l'expedient sancionador està paralitzat durant més d'un mes per causa no imputable al presumpte responsable.
Article 75. Sancions
1. La concreció de les sancions dins dels límits establerts es fixarà tenint en compte el grau de participació dels subjectes, la intencionalitat o la negligència amb què va ser realitzada la infracció, la reincidència, la quantia del benefici il·lícit obtingut, la importància dels danys i perjudicis causats i la major o menor possibilitat de reparació de la realitat física alterada.
2. Les infraccions previstes en aquesta llei poden donar lloc a la imposició de totes o d'algunes de les sancions següents:
a) En el cas d'infraccions molt greus:
Multa des de 5.000.001 fins a 200.000.000 de pessetes, excepte en residus perillosos, que pot ser des de 50.000.001 fins a 200.000.000 de pessetes.
Clausura definitiva o temporal, total o parcial, de les instal·lacions, en els supòsits d'infraccions tipificades en les lletres a, b, e, f i g de l'article 73.3, de les infraccions molt greus.
Revocació de l'autorització o suspensió d'aquesta per un temps no inferior a un any ni superior a 10, en els supòsits d'infraccions tipificades en les lletres a, b, e i f de l'article 73.3, de les infraccions molt greus.
Inhabilitació per a l'exercici de qualsevol de les activitats previstes en la present llei per un període de temps no inferior a un any ni superior a 10.
b) En el cas d'infraccions greus:
Multa des de 100.001 fins a 5.000.000 de pessetes, excepte en els residus perillosos, que pot ser des d'1.000.001 fins a 50.000.000 de pessetes.
Revocació de l'autorització o suspensió d'aquesta per un temps de fins a un any, en els supòsits d'infraccions tipificades en les lletres a, d, e i f de l'article 73.4.
Inhabilitació per a l'exercici de qualsevol de les activitats previstes en la present llei per un període de temps de fins a un any.
c) En el cas d'infraccions lleus:
Multa de fins a 100.000 pessetes, excepte en residus perillosos, que pot ser de fins a 1.000.000 de pessetes.
Article 76. Equiparació al benefici
En cap cas l'import econòmic de la sanció pot ser inferior al benefici il·lícit obtingut per l'infractor, i es poden superar els límits de la multa previstos en l'article anterior. La valoració del benefici il·lícit s'ha de realitzar conforme a valors i preus de mercat.
Article 77. Causes modificatives
Es pot tenir en compte com a circumstància atenuant o agreujant la disposició dels qui hagen comés la infracció a reparar els danys causats.
Article 78. Obligació de reposar
Sense perjudici de la sanció penal o administrativa que s'impose, els infractors estan obligats a la reposició o restauració de les coses a l'estat anterior a la infracció comesa, en la forma i condicions establides per l'òrgan sancionador.
La prescripció d'infraccions i sancions no afecta l'obligació de restaurar les coses a l'estat primitiu ni la d'indemnitzar pels danys i perjudicis causat.
Article 79. Multes coercitives i execució subsidiària
1. Amb independència de les sancions que puguen correspondre en concepte de sanció, si els infractors no efectuen la reposició o restauració, els òrgans competents poden acordar la imposició de multes coercitives, una vegada transcorreguts els terminis assenyalats en el requeriment corresponent. La quantia de cada una de les multes coercitives no pot superar el 20% de la sanció establida.
2. Així mateix, en el supòsit previst en l'apartat anterior, així com quan el posseïdor d'un sòl contaminat no realitze les operacions de neteja i recuperació, pot executar-se subsidiàriament a compte de l'infractor i a costa seua.
Article 80. Procediment i competència sancionadora
1. Dins de l'administració de la Generalitat Valenciana, la competència per a la imposició de les sancions establides en aquesta llei correspon:
a) A la direcció general competent en matèria de residus per infraccions lleus.
b) Al conseller competent en medi ambient per infraccions greus i molt greus, fins a la quantia de 100.000.000 de pessetes.
c) Al Govern Valencià per infraccions molt greus de quantia superior als 100.000.000 de pessetes.
2. Els municipis són competents per a la imposició de sancions per infraccions lleus i greus, en el seu àmbit competencial.
3. Els alcaldes poden proposar als òrgans competents de l'administració autonòmica la imposició de sancions quan estimen que correspon una sanció superior al límit de la seua competència.
4. Per tal d'evitar la doble imposició de sancions pels mateixos fets, l'autoritat municipal ha de retre compte a la conselleria competent en medi ambient, i aquesta ha de donar compte als municipis afectats, de la incoació i resolució d'expedients sancionadors.
5. El procediment per a la imposició de les sancions és el que s'estableix en el Decret 1.398/1993, de 4 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament del Procediment per a l'Exercici de la Potestat Sancionadora, dictat en aplicació del títol IX de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, sense perjudici de les especialitats previstes en aquest títol.
Article 81. Mesures provisionals
1. Quan s'haja iniciat un procediment sancionador, l'òrgan competent per a la imposició de la sanció pot adoptar alguna de les següents mesures provisionals:
a) Mesures de correcció, seguretat o control que impedisquen la continuïtat en la producció del dany.
b) Precintament d'aparells, equips o vehicles.
c) Clausura, parcial o total, de la instal·lació.
d) Suspensió temporal de l'autorització per a l'exercici de l'activitat.
2. No s'ha d'adoptar cap mesura provisional sense el tràmit d'audiència prèvia als interessats, llevat que hi concórreguen raons d'urgència que n'aconsellen l'adopció immediata, basades en la producció d'un dany greu per a la salut humana o per al medi ambient, o que es tracte de l'exercici d'una activitat regulada en aquesta llei sense l'autorització preceptiva o amb aquesta caducada o suspesa, casos en què la mesura provisional imposada ha de ser revisada, ratificada o deixada sense efecte després de l'audiència als interessats.
En el tràmit d'audiència previst en aquest apartat s'ha de donar als interessats un termini màxim de 15 dies perquè puguen aportar totes les al·legacions, documents o informacions que estimen convenient.
3. Les mesures provisionals que es descriuen ací són independents de les resolucions que sobre la sol·licitud d'adopció de mesures provisionals puguen adoptar els jutges dels ordres civil o penal a causa de l'exercici d'accions de responsabilitat per persones legitimades.
Article 82. Publicitat
L'òrgan que exercisca la potestat sancionadora pot acordar la publicació, en el diari oficial corresponent i a través dels mitjans de comunicació social que considere oportuns, de les infraccions comeses així com de les sancions imposades i dels noms i cognoms o raó social de les persones físiques o jurídiques responsables, sempre que hagen adquirit ja el caràcter de fermes. Alhora, es farà pública la restitució efectiva dels danys ambientals.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Facultat de prohibir l'entrada de residus
El Govern Valencià pot prohibir l'entrada al territori de la Comunitat Valenciana de residus procedents d'una altra comunitat autònoma o d'un estat membre de la Unió Europea, en els termes del que es disposa en l'article 16 de la Llei 10/1998, de 21 d'abril, de Residus, les disposicions comunitàries i els tractats internacionals de què Espanya siga part.
Segona. Condicions d'utilització dels residus com a fertilitzant agrícola
1. La utilització com a fertilitzant agrícola dels residus assenyalats en l'apartat c de l'article 3.2 no està sotmesa l'autorització administrativa regulada en l'article 42 d'aquesta llei i està subjecta a la normativa que a aquest efecte aprove el Govern Valencià a proposta conjunta de les conselleries competents en medi ambient i agricultura.
2. En aquesta normativa s'han de fixar els tipus i les quantitats de residus que puguen ser utilitzats com a fertilitzant i les condicions en què l'activitat queda dispensada de l'autorització, i s'hi ha d'establir que l'esmentada activitat s'ha de dur a terme sense posar en perill la salut humana i sense utilitzar procediments o mètodes que puguen perjudicar el medi ambient, i en particular sense produir contaminació de l'aigua.
3. Si els residus regulats en aquesta disposició addicional són utilitzats en la forma assenyalada, de conformitat amb la disposició addicional cinquena de la Llei 10/1998, de 21 d'abril, de Residus, s'ha de considerar que no s'ha produït una operació d'abocament a l'efecte del que s'estableix en l'article 92 de la Llei 29/1985, de 2 d'agost, d'Aigües.
Tercera. Vigència del Pla Integral de Residus de la Comunitat Valenciana
El Pla Integral de Residus de la Comunitat Valenciana aprovat pel Decret 317/1997, de 24 de desembre, del Govern Valencià, modificat pel Decret 32/1999, de 2 de març, del Govern Valencià, continua en vigor en tot allò que no s'opose a les determinacions contingudes en aquesta llei.
Els plans zonals que s'aproven a partir de l'entrada en vigor de la present llei poden modificar les determinacions del Pla Integral de Residus vigent a fi d'acomodar-lo al que s'estableix en la present llei.
Quarta. Termini per a la presentació dels plans de prevenció i reducció de residus
Els productors de residus perillosos han de presentar a la conselleria competent en medi ambient, en el termini d'un any a partir de l'entrada en vigor d'aquesta llei, el pla de prevenció i reducció de residus a què es refereix l'article 45 de la present llei.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera. Sotmetiment a autorització dels titulars d'activitats de gestió de residus
Els titulars d'activitats de gestió de qualsevol tipus de residu, excepte la gestió de residus perillosos, que estiguen desenvolupant la seua activitat en entrar en vigor aquesta llei, han d'obtenir la corresponent autorització administrativa de la conselleria competent en medi ambient, prevista en aquest llei, en el termini màxim de 12 mesos, sense perjudici del que es disposa en la disposició transitòria primera de la Llei 10/1998, de 21 d'abril, de Residus.
Els plans zonals, en l'àmbit del qual es troben aquestes instal·lacions, les han de prendre en consideració i establir el règim en què han de desenvolupar la seua activitat.
Segona. Règim dels abocadors existents
La conselleria competent en medi ambient determinarà el termini i el procediment per a l'adaptació als requisits establerts en aquesta llei i normativa de desenvolupament dels abocadors autoritzats o en funcionament, amb anterioritat a l'entrada en vigor.
Tercera. Criteris d'admissió de residus en abocadors
Mentre no es produïsca el desplegament reglamentari previst en els articles 55 i 56 d'aquesta llei, els criteris d'admissió de residus en abocadors se sotmet al règim vigent a l'entrada en vigor d'aquesta llei.
Mentre no es produïsquen els desplegaments reglamentari previstos en l'article 57, les condicions de les autoritzacions dels nous abocadors són les establides en el règim vigent i en l'annex 1 de la Directiva 1999/31/CE, del Consell de la Unió Europea.
El que es disposa en l'article 58 referent al costos de l'abocament de residus entra en vigor en el moment de la transposició de la Directiva 1999/31/CE, de 26 d'abril, del Consell de la Unió Europea, relativa a l'abocament de residus.
Quarta. Òrgan competent fins a la constitució efectiva de l'Entitat de Residus
Les funcions de l'Entitat de Residus regulada en el capítol II del títol I de la present llei, fins al moment en què el Govern Valencià n'aprove el seu estatut, seran desenvolupades per la Direcció General d'Educació i Qualitat Ambiental de la Conselleria de Medi Ambient.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Habilitació reglamentària
S'autoritza el Govern Valencià per a aprovar les normes reglamentàries de desplegament dels preceptes d'aquesta llei.
Segona. Entrada en vigor
La present llei entra en vigor als tres mesos d'haver sigut publicada en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Per tant, ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir aquesta Llei.
València, 12 de desembre de 2000
El president de la Generalitat Valenciana,
