Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

DECRET 116/2006, de 28 de juliol, del Consell, pel qual aprova el Reglament de Casinos de Joc de la Comunitat Valenciana. [2006/9319]

(DOGV núm. 5321 de 09.08.2006) Ref. Base de dades 4404/2006

DECRET 116/2006, de 28 de juliol, del Consell, pel qual aprova el Reglament de Casinos de Joc de la Comunitat Valenciana. [2006/9319]
La Llei de la Generalitat 4/1988, de 3 de juny, del Joc de la Comunitat Valenciana, establix la regulació del joc en l'àmbit de la Comunitat Valenciana.
En desplegament i compliment del que disposa la mateixa llei, el Consell va aprovar, mitjançant el Decret 215/1994, de 17 d'octubre, el Reglament de Casinos de Joc de la Comunitat Valenciana, que unificà la normativa existent en la matèria, adequant-la als principis de la Llei del Joc i abordant una regulació integral del subsector de casinos de joc.
Per Ordre de 19 de setembre de 2003, de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació, es va aprovar la modificació de l'annex, Catàleg de Jocs, del Decret 215/1994, de 17 d'octubre, del Consell.
Tenint en compte el temps transcorregut des de la publicació del reglament mencionat i els constants canvis que experimenta el sector, degut tant a les innovacions tecnològiques, com a la realitat empresarial en constant evolució, sense oblidar les noves demandes socials que repercutixen en la dinàmica dels jocs de casinos, fan que no siguen suficients les novetats introduïdes per l'ordre que modifica l'annex del reglament vigent i aconsellen adequar a la nova realitat social la normativa existent, per la qual cosa cal abordar l'elaboració d'una nova normativa.
En esta línia s'incardina el nou reglament, en recollir nous jocs com ara el pòquer Trijoker, pòquer de cercle en les modalitats de pòquer cobert de 5 cartes amb descart i les variants Seven Stud Poker, Omaha, Hold'em, Five Stud Poker i pòquer sintètic, Pai Gow Poker; en regular la possibilitat de realitzar torneigs en casinos; en introduir la possibilitat de jocs mitjançant sistemes informàtics a la ruleta americana; en regular l'autorització de canvi d'ubicació dels casinos i la instal·lació de fins a tres sales apèndixs per a cada un dels casinos autoritzats i en autoritzar un sistema informàtic per a controlar l'accés als casinos.
Per tot això, amb l'informe previ de la Comissió del Joc de la Comunitat Valenciana, a proposta del conseller d'Economia, Hisenda i Ocupació, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, i amb la deliberació prèvia del Consell en la reunió del dia 28 de juliol de 2006,
DECRETE
Article únic
S'aprova el Reglament de Casinos de Joc de la Comunitat Valenciana que a continuació s'hi inserix.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera
Es faculta la conselleria competent en matèria de joc, amb informe previ de la Comissió del Joc de la Comunitat Valenciana Valenciana, per a modificar l'annex del present reglament.
S'autoritza la conselleria competent en matèria de joc per a dictar les disposicions necessàries per al compliment i desplegament del que disposa el present reglament.
Segona
El termini màxim per a resoldre les autoritzacions establides en el present reglament, que siguen conseqüència de sol·licituds formulades pels interessats, serà de sis mesos comptat des de la presentació d'aquelles.
Una vegada transcorregut el dit termini, els efectes del silenci administratiu s'entendran desestimatoris, d'acord amb el que preveu la Llei de Joc de la Comunitat Valenciana.
Tercera
Sense perjudici del que disposa amb caràcter general el present reglament, amb autorització prèvia expressa de la Comissió Tècnica de Jocs, els casinos de joc podran introduir variacions no essencials sobre les condicions i instruccions de les diverses modalitats de joc per a la realització de competicions o torneigs de jocs, que haurà de ser sol·licitada amb una antelació no inferior a tres mesos sobre la data prevista de realització, i en esta s'especificaran les bases de la convocatòria, a més de les regles sobre les quals es desenrotllaran els jocs, detallant els locals del casino on es durà a terme la realització, les condicions d'inscripció i el seu cost, horaris, dates de realització, criteris de classificació i premis.
Quarta
El règim d'explotació de màquines recreatives i d'atzar en els casinos de joc legalment autoritzats en la Comunitat Valenciana, serà el que es conté en el Reglament de Màquines Recreatives i d'Atzar.
Cinquena
Als efectes del que disposa l'article 19.6 del reglament que s'aprova, la instal·lació de la tercera sala apèndix no es podrà autoritzar fins a transcorreguts quatre anys des de l'entrada en vigor del reglament que s'aprova, i no s'iniciarà cap tramitació fins haver passat el dit període.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera
Les empreses titulars de casinos de joc, que a l'entrada en vigor del reglament que s'aprova, tinguen casinos i sales apèndix en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, disposaran d'un termini màxim de sis mesos per a adaptar-se a les exigències i requisits continguts en els articles 19 i 51 del reglament que s'aprova.
Segona
Els expedients de modificació, així com les autoritzacions en tramitació, davant la conselleria competent en matèria de joc, en la data d'entrada en vigor del reglament que s'aprova, s'hauran d'atenir quant als requisits, condicions i tràmits necessaris, a les disposicions del present reglament.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única
Queden derogats el Decret 215/1994, de 17 d'octubre del Consell, pel qual s'aprova el Reglament de Casinos de Joc de la Comunitat Valenciana; l'Ordre de 19 de setembre de 2003, de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació, per la qual s'aprova la modificació de l'annex, Catàleg de Jocs, del Decret 215/1994, de 17 d'octubre, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament de Casinos de Joc de la Comunitat Valenciana i totes aquelles disposicions d'igual o inferior rang que s'oposen al que establix el present decret i el reglament per ell aprovat.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
S'autoritza el conseller d'Economia, Hisenda i Ocupació per a dictar les disposicions necessàries per al compliment i desplegament del que disposa el present decret.
Segona
El present decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat.
Valencia, 28 de juliol de 2006.
El President de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El Conseller d'Economia,Hisenda i Ocupació,
GERARDO CAMPS DEVESA
REGLAMENT DE CASINOS DE JOC
DE LA COMUNITAT VALENCIANA VALENCIANA
TÍTOL I
Disposicions generals i règim d'autoritzacions
CAPÍTOL I
Ambit, objecte i règim jurídic
Article 1. Ambit i objecte
El present reglament té per objecte la regulació en l'àmbit de la Comunitat Valenciana Valenciana dels jocs propis dels casinos en les seues distintes modalitats i dels establiments autoritzats per a dur-los a terme, així com de les activitats econòmiques que hi tinguen relació.
Article 2. Règim jurídic
1. L'autorització, l'organització i el desenrotllament dels jocs de casino, s'atindran a les normes contingudes en el present reglament i en la Llei 4/1988, de 3 de juny, del Joc de la Comunitat Valenciana, i a totes aquelles disposicions que la despleguen o complementen.
2. Tindran la consideració legal de casinos de joc, i, per tant, s'hi podran practicar els jocs a què fan referència els articles 3 i 4 d'este reglament, els locals i establiments que, reunint els requisits exigits pel present reglament, posseïsquen l'autorització atorgada per la conselleria competent en matèria de joc.
3. Queda prohibida l'organització i la pràctica de jocs que, amb el mateix o distint nom, constituïsquen modalitats dels jocs propis de casinos i es realitzen fora d'estos establiments o al marge de les autoritzacions, dels requisits i de les condicions establits en este reglament. Així mateix, cap establiment que no estiga autoritzat com a casino de joc podrà dur esta denominació.
CAPÍTOL II
Dels jocs
Article 3. Jocs de casinos
1. Es consideraran jocs exclusius de casinos i, per tant, sols podran practicar-se en els locals o establiments autoritzats com a casinos de joc, els següents:
. Ruleta francesa
. Ruleta americana amb un sol zero
. Vint-i-una o Black-Jack
. Bola o Boule
. Trenta i quaranta
. Punt i Banca
. Bacarà, chemin de fer o ferrocarril
. Bacarà a dos draps
. Daus o craps
. Ruleta de la fortuna
. Pòquer sense descart
. Pòquer Trijoker
. Pòquer de cercle en les seues modalitats de pòquer cobert de 5 cartes amb descart i les variants Seven Stud Poker, Omaha, Hold'em, Five Stud Poker, i pòquer sintètic.
. Pai Gow Poker
. Monte
2. Els jocs enumerats en l'apartat anterior es desenrotllaran d'acord amb els requisits, elements, regles i prohibicions establits per a cada un d'ells en l'annex del present reglament.
Article 4. Altres jocs
1. A més dels jocs establits en l'article anterior, en els casinos de joc podran instal·lar-se màquines de les definides en el Reglament de Màquines Recreatives i d'Atzar.
2. Queda prohibida la pràctica en casinos de joc de qualsevol altre joc que, amb igual o distint nom, no siga dels enumerats en este capítol II o es practique al marge dels requisits i de les condicions establits en el present reglament, fins i tot en el cas que constituïsquen modalitats d'aquells.
CAPÍTOL III
De les empreses titulars
Article 5. Requisits de les empreses titulars
Per a poder ser empreses titulars d'un casino de joc, s'hauran de reunir els requisits següents:
a) Hauran de constituir-se necessàriament sota la forma jurídica de societat anònima.
b) La societat haurà de tenir la nacionalitat espanyola.
c) El seu objecte social únic i exclusiu haurà de ser l'explotació del casino de joc objecte de la sol·licitud d'autorització i, si és el cas, dels servicis complementaris o accessoris relacionats amb ell.
d) El capital social mínim haurà de ser de 6.000.000 d'euros, totalment subscrit i desemborsat, la quantia del qual no podrà disminuir durant l'existència de la societat.
e) Les accions representatives del capital social hauran de ser nominatives.
f) La participació de capital estranger en la societat s'haurà d'ajustar al que establix la legislació vigent en matèria d'inversions exteriors.
g) La societat haurà de tenir administració col·legiada. Els administradors hauran de ser persones físiques
h) Cap dels socis o accionistes, ja siga persona física o jurídica, podrà tenir participacions en el capital ni càrrecs directius en més d'una societat explotadora de casinos de joc, en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana.
Article 6. Forma d'atorgament de les autoritzacions per a la instal·lació d'un casino de joc
1. L'autorització a una empresa per a la instal·lació i explotació d'un local o establiment de casino de joc, s'efectuarà amb convocatòria prèvia de concurs públics.
2. La convocatòria de concurs públic es realitzarà mitjançant ordre de la conselleria competent en matèria de joc, escoltada la Comissió del Joc de la Comunitat Valenciana, amb l'informe previ favorable de la Comissió Tècnica del Joc.
3. L'ordre de convocatòria de concurs haurà de recollir les bases que el regiran i els criteris objectius que permeten que l'adjudicació s'atorgue valorant les circumstàncies següents:
a) L'interés turístic del projecte.
b) Les garanties personals i financeres dels promotors.
c) La qualitat de les instal·lacions i dels serviciis complementaris que s'hi presten.
d) El programa d'inversions.
e) Lloc d'ubicació.
f) Generació de llocs de treball i pla de formació del personal i recursos humans amb què compta.
g) Viabilitat econòmica del projecte basant-se en els estudis realitzats.
h) Tecnologia per a l'organització i gestió de joc que es pretén adoptar.
Article 7. Sol·licitud
Les societats mercantils interessades en l'obtenció d'una autorització per a la instal·lació i explotació d'un casino de joc, que complisquen els requisits especificats en l'article 5, podran prendre part en el concurs convocat a l'efecte, presentant una sol·licitud que haurà de recollir:
a) Nom i cognoms, edat, nacionalitat, estat, professió, domicili i número del document nacional d'identitat del sol·licitant, o document equivalent en cas de ser estranger, i la qualitat amb què actua en nom de la societat interessada.
b) Denominació, duració i domicili de la societat anònima representada, o projecte d'esta.
c) Nom comercial del casino i situació geogràfica de l'edifici o solar on es pretén instal·lar, amb especificacions de les seues dimensions i característiques generals.
d) Nom i cognoms, edat, nacionalitat, estat, professió, domicili i número del document nacional d'identitat, o document equivalent en cas de nacionalitat estrangera, dels socis o promotors, especificant-hi la seua respectiva quota de participació i dels administradors de la societat, així com, si és el cas, dels directors, gerents o apoderats en general.
e) Data límit en què es pretén obrir el casino de joc.
f) Jocs la pràctica dels quals en el casino es pretén que siguen autoritzats, dins dels inclosos en els articles 3 i 4 d'este reglament.
Article 8. Documentació adjunta a les sol·licituds
Les sol·licituds hauran de dur adjunts els documents següents en quadruplicat exemplar:
a) Còpia o testimoni notarial de l'escriptura de constitució de la societat i dels seus estatuts, amb constància fefaent de la inscripció en el Registre Mercantil.
Si la societat no s'ha constituït, es presentarà projecte de l'escriptura i dels estatuts.
b) Còpia o testimoni notarial del poder del sol·licitant, quan no siga representant legal.
c) Certificats negatius d'antecedents penals dels socis o promotors, dels administradors de la societat, directors, gerents i apoderats amb facultats d'administració. Si alguna de les persones expressades és estrangera no resident a Espanya, haurà d'adjuntar-hi també document equivalent expedit per l'autoritat competent del país de residència, i traduït per intèrpret jurat.
d) Certificat del Registre de la Propietat dels solars i, si és el cas, de l'edifici on s'instal·larà el casino de joc, o documents que acrediten la disponibilitat sobre estos solars o immobles.
e) Estimació de la plantilla aproximada de persones que hauran de prestar servicis en el casino, amb indicació de les categories o llocs de treball respectius.
f) Memòria on es descriga l'organització i el funcionament del casino de joc, amb subjecció a les disposicions del present reglament, així com els servicis complementaris que s'hi pretenguen prestar al públic i els tipus genèrics d'actes artístics, culturals, espectacles i altres que es proposa organitzar-hi. Esta memòria haurà de contenir una descripció detallada dels sistemes previstos d'admissió i control dels jugadors, selecció, formació, gestió i control del personal, criteris de qualitat i revisions periòdiques del material de joc, comptabilitat i caixa, indicant-hi, en tot cas l'origen i la garantia de la tecnologia que han d'utilitzar en l'organització i el funcionament del casino.
g) Plànols i projectes del casino de joc, amb especificacions de totes les seues característiques tècniques i, en especial, quant a proveïment d'aigües potables, tractaments i evacuació d'aigües residuals, tractament i eliminació de residus, instal·lació elèctrica, accessos i aparcament i altres serviciis exigits per l'ordenament urbanístic. El projecte s'haurà de referir, si és el cas, a les obres complementàries o d'adaptació que siguen necessàries.
En tot cas, la sala principal dels casinos de joc es projectarà per a una cabuda mínima de 500 persones i haurà de tenir una superfície mínima de 1.000 metres quadrats, sense incloure-hi l'ocupada per qualsevol tipus de servici complementari situat a l'interior, i les dependències auxiliars (caixa, recepció i altres).
h) Estudi economicofinancer, que haurà de comprendre, com a mínim, un estudi de la inversió, amb desglossament i detall de les aportacions que constituïxen el capital social, descripció de les fonts de finançament, previsions d'explotació i previsions de rendibilitat.
i) Relació de les mesures de seguretat que s'han d'instal·lar en el casino, entre les quals s'haurà de comptar, necessàriament, instal·lació contra incendis, unitat de producció autònoma d'energia elèctrica d'entrada automàtica en servici, així com les mesures de seguretat privada que a l'efecte s'establisquen en la Llei de Seguretat Privada i les seues disposicions de desplegament.
També podran adjuntar a les sol·licituds els documents que s'estimen pertinents, en especial per al fiançament de les garanties personals i financeres dels membres de la societat i d'esta mateixa.
Article 9. Tramitació
Una vegada presentades les sol·licituds i la documentació annexa i la informació complementària que puga ser requerida, i amb informe previ de l'ajuntament o ajuntaments del terme municipal on es pretenga instal·lar el casino, que hauran de ser tramesos en el termini de 30 dies des de la petició d'estos per la conselleria competent en matèria de joc, i que es reputaran favorables si transcorre este termini i no s'ha rebut contestació, la Comissió Tècnica del Joc elaborarà i elevarà proposta de resolució al conseller competent en matèria de joc.
Article 10. Resolució
1. La resolució que autoritza la instal·lació del casino de joc serà efectuada per ordre del conseller competent en matèria de joc, que serà publicada en el Diari Oficial de la Generalitat, i s'hi expressarà:
a) Denominació, duració, domicili, capital social i participació de capital estranger en la societat titular.
b) Nom comercial i localització del casino.
c) Relació dels socis o promotors, amb especificació de les seues participacions respectives en el capital, i dels membres del Consell d'Administració, conseller-delegat, director generals o apoderats, si n'hi ha.
d) Aprovació o modificacions del projecte arquitectònic proposat, dels servicis o de les activitats complementàries de caràcter turístic, i de les mesures de seguretat.
e) Jocs autoritzats entre els inclosos en el catàleg.
f) Data límit per a procedir a l'obertura, fent constar-hi l'obligació de sol·licitar i obtenir prèviament la llicència municipal de funcionament i l'autorització d'obertura i funcionament a què fa referència l'article 11 d'este reglament.
g) Obligació de procedir, en el termini màxim de trenta dies, a la constitució de la societat, si no està constituïda.
h) Intransmissibilitat de l'autorització.
2. Si l'autorització introduïx condicionants respecte del que sol·licita la societat, esta haurà de manifestar la seua conformitat o objeccions en el termini de deu dies des de la notificació; en el segon cas la conselleria competent en matèria de joc resoldrà sobre les objeccions i ho notificarà a la societat, la qual haurà de manifestar-ne l'acceptació en el termini que s'hi assenyale; en un altre cas quedarà caducada l'autorització.
CAPÍTOL IV
Autorització d'obertura i funcionament
Article 11. Sol·licitud d'obertura i funcionament
1. Dins del termini assenyalat en l'autorització d'instal·lació i, com a mínim, trenta dies abans de la data prevista per a l'obertura del casino, la societat titular sol·licitarà de la Comissió Tècnica del Joc l'autorització d'obertura i funcionament.
2. Si l'obertura no pot efectuar-se dins del termini concedit per l'autorització d'instal·lació, la societat titular podrà sol·licitar davant la Comissió Tècnica del Joc l'ampliació oportuna del termini mencionat, justificant degudament i detalladament les causes que n'impedixen el compliment. La Comissió Tècnica del Joc, amb els informes previs pertinents resoldrà discrecionalment, atorgant o denegant l'ampliació del termini. En este segon cas, i també quan expire el termini sense que la part interessada haja sol·licitat ampliar-lo, es declararà d'ofici caducada l'autorització d'instal·lació i es publicaran i notificaran les resolucions acordades.
Article 12. Documentació complementària
La sol·licitud d'autorització d'obertura i funcionament haurà de dur adjunts els documents següents:
a) Còpia o testimoni notarial de l'escriptura de constitució de la societat i dels seus estatuts, amb constància fefaent de la seua inscripció en el Registre Mercantil o d'haver sigut sol·licitada, tot això en el cas que no s'hagen aportat anteriorment.
b) Llicència municipal de funcionament.
c) Relació del personal que ha de prestar servicis en el casino, amb fotocòpia compulsada dels contractes de treball respectius i de les seues acreditacions personals, amb especificació de la categoria professional.
d) Certificació acreditativa d'haver constituït la fiança a què fa referència l'article 51 d'este reglament.
e) Certificació d'obra acabada i que les obres realitzades es corresponen exactament amb el projecte bàsic pel qual es concedí l'autorització d'instal·lació.
f) Certificació de tècnic competent, visat pel col·legi professional respectiu, acreditatiu del funcionament idoni de totes les instal·lacions relacionades amb el joc i de les mesures de seguretat del casino.
g) Còpia o testimoni notarial de l'escriptura de declaració d'obra nova, amb constància fefaent de la seua liquidació i inscripció en el Registre de la Propietat.
g) Tots aquells documents que acrediten el compliment dels condicionants establits en la resolució d'autorització d'instal·lació, en el cas que n'hi haja.
Article 13. Tramitació i resolució
1. Una vegada rebuda la sol·licitud i la documentació a què fa referència l'article anterior, la Comissió Tècnica del Joc ordenarà practicar la inspecció oportuna per a comprovar el compliment dels requisits d'instal·lació i altres obligacions legals. La inspecció haurà de ser practicada en presència dels representants legals de la societat, així com dels tècnics que aquella designe, i s'hi alçarà l'acta i l'informe corresponent.
2. Si l'examen dels documents presentats i el resultat de la inspecció són satisfactoris, la Comissió Tècnica del Joc estendrà l'autorització d'obertura i funcionament. No obstant això, si l'acord és denegatori, s'haurà de reflectir en resolució motivada, i prèviament s'haurà d'haver concedit un termini per a corregir les deficiències observades. Una vegada transcorregut este termini, es tornaran a practicar les comprovacions oportunes, i si el seu resultat és negatiu la Comissió dictarà resolució que comportarà la declaració de caducitat de l'autorització d'instal·lació que es posseïa.
Article 14. Requisits formals de la resolució
En la resolució d'autorització d'obertura i funcionament del casino, es faran constar:
a) Les especificacions a què fan referència els apartats a), b) i c) de l'article 10.1.
b) L'horari màxim de funcionament de les sales de joc, que s'establirà d'acord amb l'informe que, a este efecte, expedisca la conselleria competent en matèria d'horaris.
c) La relació dels jocs autoritzats i del nombre de taules o elements per a això.
d) Els límits mínims i màxims de les apostes. A instància del sol·licitant, la resolució podrà autoritzar, per a cada un dels jocs o per a taules determinades, una banda de fluctuació de límits mínims d'apostes.
e) Els terminis per a l'obertura de la totalitat dels servicis del casino, si no entren tots simultàniament en servici. Si l'autorització d'obertura i funcionament es referix a una instal·lació provisional, es farà constar la data límit per a procedir a l'obertura de la instal·lació definitiva.
f) El nom i cognoms del director de jocs, dels subdirectors i dels membres del comité de direcció, si és el cas.
g) El termini de duració de l'autorització.
h) La prohibició de cedir, a títol onerós o gratuït, l'autorització atorgada.
Article 15. Vigència i renovació
1. L'autorització d'obertura i funcionament es concedirà inicialment pel termini d'un any amb caràcter provisional i serà prorrogable per períodes successius de deu anys; el termini de duració de l'autorització provisional es computarà a partir de l'endemà d'aquell en què es produí l'obertura al públic del casino; el termini de les autoritzacions definitives es comptarà des de l'endemà d'aquell en què expire la vigència de la precedent.
2. Sis mesos abans, com a mínim, de la data d'expiració de cada termini de vigència de l'autorització, la societat titular haurà d'instar de la Comissió Tècnica del Joc la renovació de l'autorització, aportant a l'efecte com a mínim els documents següents: aquells a què fa referència l'article 8, apartats c) i d); certificat del secretari del Consell d'Administració de les modificacions que haja tingut la societat des de la seua sol·licitud i percentatge de participació dels socis; DNI dels socis i tots aquells documents que li siguen requerits. La Comissió Tècnica del Joc resoldrà, amb informe previ de la Comissió del Joc de la Comunitat Valenciana Valenciana. La denegació de la sol·licitud, si és el cas, haurà de ser motivada i només podrà acordar-se quan hi concórrega alguna de les causes que, d'acord amb el que disposa l'article 16 d'este reglament, donen lloc a la revocació.
3. Si l'autorització d'obertura i funcionament del casino s'ha atorgat per a una instal·lació provisional, l'autorització inicial per un any només podrà renovar-se per períodes d'igual duració fins a l'entrada en funcionament de la instal·lació definitiva. La seua obertura haurà de ser autoritzada i tramitada en la forma prevista pels articles 11 al 15 del present reglament i no serà necessària la presentació dels documents que, aportats per a la instal·lació provisional, siguen vàlids per a la definitiva.
Si l'obertura de la instal·lació definitiva es produïx abans de transcórrer un any des de l'entrada en funcionament de la instal·lació provisional, l'autorització s'atorgarà pel període que reste de l'any indicat, fent constar-hi el termini per a sol·licitar la renovació a què fa referència l'apartat 2 del present article.
4. Si l'obertura de la instal·lació definitiva no es produïx en el termini assenyalat en l'autorització d'instal·lació o de les ampliacions del termini concedides, la caducitat de l'autorització d'instal·lació que s'acorde comportarà la de l'autorització d'obertura i funcionament atorgada per a la instal·lació provisional.
5. No obstant el que disposa l'apartat 1, la inspecció adscrita a la Comissió Tècnica del Joc procedirà cada dos anys, com a mínim, a la revisió completa de les instal·lacions del casino i de totes les restants circumstàncies previstes en els articles 5, 8 i 12 del present reglament, per a comprovar el grau de manteniment i compliment de les condicions previstes en les autoritzacions atorgades.
Article 16. Caducitat o extinció d'autoritzacions
Es podrà cancel·lar l'autorització d'obertura i funcionament d'un casino de joc, i per tant, produir-se la caducitat o extinció de l'autorització d'instal·lació, en els casos següents:
a) Per renúncia de la societat titular manifestada per escrit a la conselleria competent en matèria de joc.
b) Per dissolució de la societat titular.
c) Pel transcurs del termini de validesa sense haver sol·licitat la renovació o pròrroga.
d) Com a conseqüència d'expedient de sanció en matèria de joc que consistisca en la cancel·lació o revocació de l'autorització.
e) Pel no pagament dels impostos específics sobre el joc o l'ocultació total o parcial de la base imposable d'estos.
f) Per resolució motivada adoptada pel procediment corresponent, que s'haurà d'ajustar, en tot cas, al que preveu la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, i que reculla alguna de les causes següents:
. Falsedat de les dades aportades per a l'obtenció de l'autorització d'instal·lació o per a l'autorització d'obertura i funcionament.
. Modificació dels termes establits en les autoritzacions respectives sense haver obtingut l'autorització prèvia establida en este reglament.
. L'incompliment de l'obligació que sobre la constitució de fiança i el manteniment de la seua vigència i import, està establida en el present reglament.
. Quan es deixe de reunir els requisits a què fa referència l'article 5 del present reglament.
. Per pèrdua de la disponibilitat legal o de fet del local o establiment on està situat el casino de joc.
. Per caducitat o revocació ferma de la llicència municipal de funcionament.
. Quan el casino romanga tancat sense autorització prèvia.
Article 17. Modificacions de les autoritzacions
1. Requeriran autorització prèvia de la Comissió Tècnica del Joc les modificacions de les autoritzacions d'instal·lació i de les d'obertura i funcionament del casino i de les seues sales apèndixs, que impliquen:
a) La modificació de jocs i el nombre de taules instal·lades.
b) La fixació dels mínims i màxims de les apostes.
c) L'horari màxim d'obertura i tancament, amb informe previ de la conselleria competent en matèria d'horaris.
d) El període de funcionament de sales apèndixs de la principal.
e) Les modificacions substancials de les mesures generals de seguretat. No tindran la consideració de modificació substancial les variacions d'ubicació o del nombre de dispositius de gravació, prèviament autoritzats o les seues possibles substitucions, sempre que garantisquen com a mínim la seguretat inicial autoritzada.
f) Les modificacions substancials en la configuració dels edificis.
g) Les modificacions dels òrgans d'administració i càrrecs directius.
h) Les modificacions en el cos social de la societat titular, que impliquen entrada de nous socis o accionistes.
i) Constituir càrregues reals de qualsevol naturalesa sobre els immobles on es troba el casino i les sales apèndixs de la principal.
j) El canvi d'ubicació del casino i de les sales apèndixs de la principal, que sempre requerirà el compliment dels requisits exigits en el present reglament per a l'obtenció de les autoritzacions d'instal·lació, i d'obertura i funcionament.
k) La suspensió del funcionament del casino i de les sales apèndixs de la principal per un període superior a trenta dies i inferior a un any.
2. Requeriran autorització prèvia dels servicis territorials de la conselleria competent en matèria de joc les modificacions que impliquen:
a) La transmissió de les accions entre els socis quan se supere el 5% del capital social.
b) La suspensió del funcionament del casino i de les sales apèndixs de la principal per un període superior a set i inferior a trenta dies.
c) Els increments del capital social quan, no existint entrada de nous socis, es produïsca variació del percentatge de participació dels socis o accionistes.
3. Requeriran comunicació prèvia als servicis territorials de la conselleria competent en matèria de joc les modificacions que impliquen:
a) Les modificacions o reformes que s'han d'efectuar en els edificis, que no comporten canvis en la seua estructura, configuració o afecten mesures de seguretat.
b) L'increment del capital social quan no hi haja modificació de l'accionariat ni variació de percentatges de participació de cada un dels socis o accionistes.
c) La suspensió del funcionament del casino de joc i de les sales apèndix de la principal per un període inferior a set dies.
d) La transmissió d'accions entre socis quan no supere el 5% del capital social i no es realitzen més de dues transmissions en el període d'un any.
e) Les alteracions que es produïsquen en les plantilles del personal al servici del casino i de les sales apèndixs de la principal.
f) Els canvis de màquines relacionades amb el desenrotllament del joc.
4. Les modificacions restants, no previstes expressament en les detallades anteriorment, requeriran, en tot cas, la comunicació prèvia a la Comissió Tècnica del Joc.
5. Si és soci o accionista de la societat titular del casino de joc una persona jurídica, esta queda subjecta al règim d'autorització prèvia establit en este article per a la transmissió o modificació del seu cos social.
TÍTOL II
De la sala de joc, del personal i del funcionament
CAPÍTOL I
De la sala de joc
Article 18. Servicis complementaris dels casinos de joc
1. Els casinos de joc hauran de prestar obligatòriament al públic els servicis següents:
a) Servici de bar.
b) Servici de restaurant.
c) Sala d'estar.
d) Sala d'espectacles o festes.
e) Local/lloc habilitat per a aparcament de vehicles.
2. Amb caràcter facultatiu, els casinos podran prestar, entre altres, els servicis següents:
a) Sala de teatre i cinema.
b) Sala de convencions.
c) Sala de concerts.
d) Sala d'exposicions.
e) Instal·lacions gimnàstiques o esportives.
f) Establiment de compres.
La prestació d'estos servicis es convertirà en obligatòria si s'han previst en la sol·licitud i estan inclosos en l'autorització d'instal·lació.
3. Els servicis indicats en els punts anteriors que preste el casino podran pertànyer o ser explotats, amb autorització prèvia de la Comissió Tècnica del Joc, per persona o empresa distinta de la del titular del casino, hauran de localitzar-se en el mateix immoble o conjunt arquitectònic en què estiga situat el casino i l'empresa titular del casino de joc respondrà solidàriament respecte de l'activitat prestada amb el titular o explotador d'esta.
Article 19. Sales de joc
1. En els casinos de joc hi haurà una sala principal i podran autoritzar-se sales privades.
No obstant això, s'admetrà l'existència d'una antesala de la principal, en la qual es permetrà la instal·lació dels jocs següents:
a) Ruleta de la fortuna.
b) Bola o boule.
d) Màquines de les regulades en el vigent Reglament de Màquines Recreatives i d'Atzar.
e) Taules de demostració dels jocs autoritzats.
L'existència d'esta antesala constarà en l'autorització d'instal·lació i en la d'obertura i funcionament i comptarà amb un servici d'admissió.
2. Les sales a què fa referència l'apartat anterior hauran de trobar-se en el mateix edifici del casino, llevat que la Comissió Tècnica del Joc autoritze excepcionalment una altra ubicació. La disposició dels locals ha de ser tal que les sales estiguen aïllades les unes de les altres i no siga normalment visible l'interior des de la via pública o locals de pública concurrència.
3. Els visitants de les sales de joc han d'entrar en l'establiment i eixir-ne per les mateixes portes que els restants clients del casino. Es podran autoritzar, tanmateix, accessos o entrades independents per als servicis complementaris del casino, quan la seua naturalesa així ho faça aconsellable.
4. A l'interior de les sales de joc no s'admetran més servicis complementaris que els de cafeteria, bar o restaurant, sala d'estar i zona d'actuacions, els quals hauran d'estar clarament separats de les taules, encara que no necessàriament mitjançant envans o tancaments d'obra, i en tot moment es garantirà que no interferisquen en el normal funcionament de la sala de joc.
5. El paviment i les parets de les sales hauran d'estar revestits de material no combustible que afavorisca la insonorització. Independentment de la general del local, cada taula disposarà d'il·luminació pròpia, que elimine les ombres sense produir lluentors que puguen enlluernar els jugadors o empleats. Totes les sales de joc disposaran d'instal·lació d'aire condicionat.
6. El conseller competent en matèria de joc, a sol·licitud de la persona interessada i amb informe previ de la Comissió Tècnica del Joc, podrà autoritzar a cada un dels casinos de joc la instal·lació i el funcionament de fins a tres sales que, formant part del casino de joc es troben situades fora del recinte o complex on este estiga situat, en el seu àmbit provincial, per a la pràctica de jocs de casino i dels servicis accessoris a este.
Estes sales funcionaran com a apèndix de la principal, i tindran un període de funcionament que no podrà excedir de nou mesos a l'any. Les taules de joc que s'han d'autoritzar per a la sala apèndix hauran de ser com a mínim quatre taules de joc de bola i quatre taules de jocs de naips, sense que es puga superar el vuitanta per cent de les taules de joc que la sala principal tinga autoritzades.
Estes sales hauran d'estar dotades dels servicis d'admissió i control que establix el present reglament per a la sala principal dels casinos i prestar els servicis complementaris obligatoris, a excepció de la sala de festes que tindrà caràcter facultatiu.
Estes sales apèndixs hauran de tenir una cabuda mínima de 300 persones, tindran una superfície d'acord amb el que disposen les vigents normes NBE-PCI, sense incloure-hi l'ocupada per qualsevol tipus de servici complementari ubicat a l'interior, ni les dependències auxiliars (caixa, recepció i altres).
Les sales apèndixs podran disposar d'antesala de la principal amb els requisits establits en el punt 1 del present article.
Per a la concessió d'autorització de sala apèndix es valorarà el lloc d'ubicació i l'existència d'altres activitats de joc en la zona d'influència. No es podrà autoritzar la instal·lació d'una sala apèndix quan hi haja sales de bingo dins d'un radi de 1.200 metres des de la ubicació pretesa, distància que es mesurarà des de la porta d'accés a la sala apèndix. Les sales apèndixs hauran d'estar situades a una distància no inferior a un radi de 4.000 metres del casino principal i de qualsevol altra sala apèndix existent.
En qualsevol cas, per a tramitar l'autorització de les sales apèndixs mencionades es tindrà en compte el que disposa el títol I, capítol III i IV del present reglament, a excepció de la forma de concessió de l'autorització d'instal·lació que s'efectuarà per resolució del conseller competent en la matèria. Així mateix, s'haurà d'acreditar el compliment de les distàncies ressenyades en el paràgraf anterior.
Per a la concessió de l'autorització de funcionament, estes sales hauran de comptar amb l'autorització i llicència de funcionament de l'ajuntament respectiu i hauran de complir els requisits i les condicions que, per a establiments de pública concurrència, estan establits en la normativa d'edificació i en la Llei reguladora d'espectacles públics de la Generalitat.
Article 20. Admissió
1. L'entrada a les sales de joc dels casinos és prohibida a:
a) Els menors de 18 anys encara que es troben emancipats.
b) Els que per decisió judicial hagen sigut declarats incapaços, pròdigs o inhabilitats per a administrar els seus béns d'acord amb la Llei Concursal, mentre no siguen rehabilitats.
c) Les persones que es troben en situació de llibertat condicional o sotmeses al compliment de mesures de seguretat.
d) Les persones que donen mostres de trobar-se en estat d'embriaguesa o de patir malaltia mental i els que puguen pertorbar l'ordre, la tranquil·litat i el desenrotllament dels jocs.
e) Les persones que pretenguen entrar-hi portant armes o objectes que puguen utilitzar-se com a tals.
f) Les persones que es troben incloses en el Registre de Prohibits.
2. El control del respecte de les prohibicions a què fa referència el present article serà exercit pels servicis d'admissió del casino. Si el director de jocs advertix la presència en la sala d'alguna persona compresa en les prohibicions esmentades, l'haurà d'invitar a abandonar-la immediatament.
3. Independentment de les condicions i prohibicions a què fan referència els apartats anteriors, el director de jocs haurà d'invitar a abandonar el casino o les sales apèndix autoritzades les persones que, encara que no consten antecedents d'elles, produïsquen pertorbacions en l'ordre de les sales de joc o cometen irregularitats en la pràctica dels jocs, siga quina siga la naturalesa de les unes i de les altres. Així mateix, la direcció de jocs podrà prohibir l'entrada a tota aquella persona de la qual consten dades que permeten suposar fonamentadament que puguen observar una conducta desordenada o cometre irregularitats en les sales de joc, o invitar-les a abandonar la sala si ja hi són. Estes expulsions seran comunicades en el termini de setanta-dues hores a l'administració.
Les persones que consideren injustificada l'expulsió o prohibició d'entrada al casino i/o a les sales apèndixs autoritzades, podran dirigir-se a la Comissió Tècnica de Joc i exposar les raons que els assistisquen.
Article 21. Altres condicions d'admissió
1. Els casinos podran exigir a qui vulga accedir a la sala principal del casino i a les sales apèndixs determinades condicions quant a la vestimenta o etiqueta, tant amb caràcter permanent com restringides a determinades èpoques, jornades o hores de funcionament de les sales de joc.
2. Per a imposar altres condicions o prohibicions d'admissió a les sales de joc diferents de les mencionades en l'article anterior i en l'apartat anterior, els casinos hauran de sol·licitar autorització de la Comissió Tècnica del Joc, la qual les denegarà si són arbitràries, injustificadament discriminatòries o lesives als drets fonamentals de la persona.
3. Les condicions especials per a admissió en els casinos de joc i en les sales apèndixs d'accés restringit seran fixades en l'autorització d'obertura i funcionament, sense perjudici de les addicionals que puguen establir-se posteriorment, amb autorització prèvia de la Comissió Tècnica del Joc. Les unes i les altres hauran de respectar els límits a què fa referència l'apartat anterior.
4. Totes les condicions i prohibicions especials a què fa referència el present article hauran de trobar-se impreses i exposades en lloc visible del local en què s'efectue el tràmit d'admissió dels visitants, sense perjudici del que disposa la norma reguladora d'espectacles públics, activitats recreatives i establiments públics.
Article 22. Llistat de prohibits
1. La Comissió Tècnica del Joc elaborarà un Registre de Prohibits sense accés a casinos de joc i a sales apèndixs, en el qual es determinarà l'àmbit territorial, el termini de prohibició i les seues causes.
2. En este Registre de Prohibits s'inclouran:
a) Les persones que voluntàriament ho sol·liciten, per si o pel seu representant, acreditant la representació per qualsevol mitjà vàlid en dret o mitjançant declaració en compareixença personal de la persona interessada.
b) Aquelles persones respecte de les quals les empreses titulars d'un casino de joc, per raons fonamentades, sol·liciten la inclusió; en este cas la prohibició només obligarà el casino que la sol·licità, llevat que les circumstàncies aconsellen estendre esta prohibició.
c) Les que com a conseqüència d'expedient de sanció queden expressament sancionades amb prohibició d'entrada per un temps determinat.
3. La inclusió en el Registre serà efectuada per la Comissió Tècnica del Joc, amb tramitació prèvia de l'expedient administratiu oportú.
4. El Registre de Prohibits haurà de constar en els servicis d'admissió en suport informàtic i manual, tindrà caràcter reservat i no podrà fer-se públic de cap manera, el seu contingut serà conegut exclusivament per l'administració i pels casinos de joc i les sales apèndixs.
5. Ja que en alguns casos la inclusió en el Registre de Prohibits tindrà efectes per a tot l'Estat, la Comissió Tècnica del Joc arbitrarà les mesures necessàries per a fer efectiu este registre i el model de comunicació entre les administracions implicades i, si és el cas, amb els establiments de joc que s'establisca.
Article 23. Servici d'admissió
1. Per a tenir accés a les sales de joc principal i privades, antesales, així com a les sales apèndix, els visitants hauran d'obtenir una targeta d'entrada en el servici d'admissió del casino, que s'haurà de trobar en els accessos a estes.
2. Les targetes d'entrada tindran sempre caràcter nominatiu. Les persones a favor de les quals s'expedisquen estan obligades a presentar-la en tot moment a requeriment dels empleats del casino o dels funcionaris de control. Si no ho fan o no poden fer-ho, seran expulsades de les sales de joc.
3. Les targetes d'entrada estaran numerades correlativament i hauran de contenir, almenys, les dades següents: nom i cognoms, número del document nacional d'identitat o equivalent, número de la fitxa personal del client, a què fa referència l'article següent, data d'emissió, termini de validesa, firma del director de joc o segell del casino.
4. Les targetes d'entrada s'expediran a un preu unitari, que serà fixat anualment per la direcció del casino, amb comunicació prèvia a la Comissió Tècnica del Joc, i tindran validesa per a un sol dia.
No obstant això, el casino anualment, amb comunicació prèvia a la Comissió Tècnica del Joc, podrà establir targetes especials de preu inferior a l'unitari o gratuïtes en els casos següents:
a) Persones que assistisquen a convencions o congressos realitzats en la regió on es trobe el casino de joc.
b) Persones integrants de viatges col·lectius.
c) Grup de persones que utilitzen els servicis complementaris del casino.
d) Targetes de validesa superior a un dia, que podran expedir-se per una setmana, per un mes o per tota la temporada anual.
5. La targeta d'entrada dóna dret a l'accés a la sala o sales principals de joc que hi haja en el casino o sales apèndixs, així com a la pràctica dels jocs en la forma establida reglamentàriament per a cada un d'ells.
La Comissió Tècnica del Joc, a petició de la societat titular, podrà autoritzar discrecionalment l'existència de sales privades, a les quals sol es tindrà accés amb la invitació prèvia de la direcció del casino. L'accés i el gaudiment dels restants servicis complementaris del casino podrà subordinar-se a l'expedició d'entrades independents, amb subjecció a les normes especials que regulen cada tipus d'activitat.
6. L'expedició de targetes podrà substituir-se transitòriament, en cas de produir-se una aglomeració en el servici d'admissió del casino, pel lliurament d'un volant provisional, amb dipòsit previ del document identificador i de l'import de la targeta, o amb verificació prèvia de les dades d'identificació personal facilitades pel mateix client amb el seu document d'identificació; en este cas no caldrà dipositar-lo en el servici d'admissió. De la mateixa manera i per a facilitar les operacions d'emissió de targetes als col·lectius a què fan referència els apartats a), b) i c) de l'apartat 4 d'este article, la seua elaboració es podrà realitzar sobre la base d'una relació nominal dels seus integrants, amb especificació del número de DNI, passaport o equivalent. Elaborades així les targetes d'entrada, estes quedaran dipositades en el servici d'admissió fins que siguen requerides pel seu titular per a accedir a la sala de joc, moment en què, amb exhibició prèvia del document d'identificació personal, es procedirà a verificar les dades consignades en elles. Posteriorment es destruiran les no utilitzades.
7. En els servicis d'admissió del casino i de les sales apèndix haurà d'haver fullets gratuïts on consten les normes generals de funcionament de les sales de joc que la direcció estime d'interés i, necessàriament, les relatives a horari, canvi de moneda estrangera, obligació de jugar amb diners en efectiu, apostes màximes i mínimes en cada tipus de joc, condicions d'admissió, preus de les targetes i jocs que puguen practicar-s'hi.
8. Així mateix, podrà haver fullets que continguen les regles per a la pràctica dels jocs que hi haja al casino i a les sales apèndixs.
Article 24. Requisits de la targeta d'entrada
A) 1. Les targetes d'entrada s'emetran per mitjà d'un sistema informàtic que comprendrà, així mateix, la gestió dels registres de visitants i prohibits.
2. Les targetes d'entrada seran numerades correlativament per cada una de les modalitats referides en l'article anterior. La informació continguda en les targetes es mantindrà en la base de dades del sistema durant sis mesos i a disposició dels funcionaris encarregats de la inspecció i control.
Els registres de visitants hauran de contenir la informació següent:
Nom i cognoms, data de naixement, número de DNI, passaport o equivalent, i domicili. També contindrà la informació de les dates successives en què el titular acudisca al casino i a les sales apèndixs.
4. El contingut de tots dos fitxers tindrà caràcter reservat, i sols podrà ser mostrat pel casino als servicis de control i inspecció i, amb instància prèvia escrita, a les autoritats governatives o els seus agents per motius d'inspecció i control, i a les autoritats jurisdiccionals.
5. No serà exigible l'expedició de targetes d'entrada per a l'accés a les sales de joc i altres dependències del casino, als membres de la Comissió Tècnica del Joc, a l'alcalde de l'ajuntament en el terme municipal del qual es trobe el casino o les sales apèndix, i als altres funcionaris que, en compliment de les seues funcions, s'hi personen i tinguen relació amb les actuacions i activitats que es duen a terme al casino i a les sales apèndix.
B) 1. Igualment i en cas d'avaria del sistema informàtic, les targetes d'entrada seran separades, a mesura que siguen expedides, d'un talonari la matriu del qual reproduirà el número d'ordre de la targeta; este número serà correlatiu per a cada una de les sèries (dia, setmana, mes i temporada). Les targetes de preu reduït, previstes en l'article anterior, s'hauran d'expedir de talonari independents.
2. Els talonaris hauran de ser segellats, timbrats o encunyats pels servicis territorials de la conselleria competent en matèria de joc, que anotaran la seua numeració.
3. La matriu del talonari serà conservada pels servicis del casino i/o sales apèndix, a l'efecte de la inspecció governativa i fiscal d'estos durant cinc anys. No obstant això, es podrà procedir a la destrucció de les matrius, quan estes arriben a un volum excessiu. Prèviament a això, el servici de control del casino o sales apèndix haurà d'autoritzar-ho i alçar acta on es facen constar els talonaris que s'han de destruir, amb indicació de la numeració de cada un d'ells, les seues sèries (de dia, setmana i temporada) i preus respectius. L'acta serà alçada per triplicat, el funcionari conservarà l'original, una còpia el casino o sales apèndixs i la tercera s'enviarà als servicis territorials de la conselleria competent en matèria de joc.
C) Una vegada reparat el sistema informàtic, les dades que es troben en el sistema manual s'hauran d'introduir, en un termini no superior a cinc dies, en el dit sistema informàtic.
CAPÍTOL II
Del funcionament de les sales de joc
Article 25. Horari de funcionament
1. Dins dels límits màxims d'horari fixats per l'autorització d'obertura i funcionament, el casino determinarà les hores en què efectivament comencen i acaben els jocs i podrà establir horaris distints per als dies laborables, festius i vespres, però sense que en cap cas el funcionament de la sala principal de jocs del casino puga excedir de setze hores diàries.
2. El casino comunicarà a la Comissió Tècnica del Joc l'horari o horaris realment practicats en la sala principal del casino i sales apèndixs, que haurà .estar dins de la banda horària autoritzada per al casino. Si es proposa variar-los, tant per a reduir-los com per a ampliar-los dins dels límits màxims de l'autorització, també haurà de comunicar-ho i no podran posar-se en pràctica sinó quan aquella expresse la seua conformitat o transcorreguen tres dies hàbils des de la comunicació sense que haja manifestat la seua oposició al canvi.
L'horari de funcionament de les sales privades i de les antesales podrà ser distint del general de la sala principal i haurà de ser autoritzat específicament per la Comissió Tècnica del Joc.
3. No obstant el que disposen els apartats anteriors, el casino podrà excedir l'horari autoritzat pel que fa a l'hora de tancament, bé amb caràcter excepcional, bé amb caràcter normal, per a la pràctica dels jocs de cercle en totes o algunes de les seues modalitats, sempre que el nombre de jugadors presents ho justifique, però sense que en cap cas les sales de joc puguen estar obertes més de vint hores sense interrupció.
L'horari de funcionament de la sala o sales del casino i sales apèndix haurà d'anunciar-se gràficament en el local destinat a la recepció o control de visitants. L'obertura al públic i l'acabament dels jocs hauran de produir-se precisament a les hores previstes, sense que puguen alterar-se, excepte en la forma prevista en l'apartat 2 del present article. El casino no podrà suspendre els jocs abans de l'hora prevista, llevat que per causa de força major o quan, faltant menys de dues hores per a la fixada per al tancament, transcorreguen trenta minuts sense que es trobe cap visitant en la sala de joc.
4.. Durant l'horari de funcionament de les sales de joc, el casino podrà suspendre transitòriament l'admissió de visitants quan el nombre d'assistents en l'interior faça desaconsellable l'increment per raons de seguretat passiva o greu inconvenient o molèstia per a la pràctica normal dels jocs.
Article 26. Canvi de divises
1. Els casinos de joc podran efectuar canvis de moneda estrangera en les seues dependències de caixa o instal·lar oficines exclusivament dedicades a això, amb subjecció a les normes vigents sobre canvi de divises. En cap cas podrà efectuar-se el canvi en les taules de joc.
2. També podran instal·lar-se en els casinos i en les sales apèndixs, amb autorització prèvia de la Comissió Tècnica del Joc, fora de les sales de joc, oficines dependents d'entitats bancàries espanyoles, la instal·lació, el funcionament i les operacions de les quals se subjectaran a les normes o instruccions que dicte l'òrgan administratiu competent en matèria d'entitats bancàries.
3. Les oficines compreses en els dos apartats anteriors hauran de romandre obertes al públic durant tot l'horari normal de funcionament de les sales de joc.
4. Amb autorització prèvia de la Comissió Tècnica del Joc, es podran instal·lar caixers automàtics d'entitats bancàries, tant a l'interior contigu a la zona de caixa, com en els accessos a les sales de joc, sempre que no entrebanquen les vies d'evacuació i hi haja espai útil per això.
Article 27. Funcionament de les taules de joc
1. Els visitants de les sales de joc no estan obligats a participar en els jocs.
2. Una vegada efectuada la bestreta sobre la caixa d'una taula determinada, i trobant-s'hi en servici el personal del joc, el casino està obligat a posar-la en funcionament quan s'hi presente el primer jugador i a continuar el joc fins l'hora fixada per a l'acabament, Una vegada iniciat el joc en cada taula de la manera descrita, la partida no podrà ser interrompuda abans de l'hora en cap taula, excepte quan els jugadors se'n retiren d'alguna o quan concórrega el supòsit a què fa referència l'apartat següent. El director de jocs, amb la conformitat del funcionari encarregat del control del casino si este s'hi troba present, podrà també clausurar el joc en una taula quan hi haja fonamentades sospites que el joc es duu a terme incorrectament o fraudulentament de la qual cosa s'alçarà l'acta oportuna.
3. Quan en les sales funcionen diverses taules de joc i la partida haja perdut animació en alguna d'elles, el director de jocs podrà acordar el tancament o la suspensió temporal del desenrotllament del joc en esta, però deixant en servici taules del mateix joc en nombre suficient, al seu criteri, perquè els jugadors presents puguen continuar la partida. La mateixa regla s'aplicarà a l'inici de la sessió en les sales de joc quan el nombre de jugadors presents no aconselle la posada en funcionament de totes les taules al mateix temps, en este cas l'obertura de taules podrà efectuar-se de manera progressiva.
4. Durant tot l'horari d'obertura del casino i de les sales apèndixs és responsabilitat directa del director de joc, o persona que el substituïsca, la posada en servici del nombre de taules necessàries per a garantir un bon servici al públic, així com l'adequat desenrotllament dels jocs. En tot cas hauran d'estar en servici simultàniament i durant tota la sessió, com a mínim, una taula de ruleta i una altra de naips de contrapartida.
Del que disposa l'apartat anterior s'exceptuen les taules corresponents a jocs de cercle, que sols hauran de ser posades en servici quan així ho estime la direcció de jocs, amb sol·licitud prèvia, almenys, de quatre jugadors. També queden exceptuades les taules de joc que es troben situades en les sales privades.
5. Els jocs cessaran obligatòriament a l'hora fixada com a límit. En cada taula de joc, moments abans de l'hora límit, el cap de la taula anunciarà en veu alta «les tres últimes boles», en les taules de bola, ruleta, ruleta americana i ruleta de la fortuna; l'»últim tirador» en les taules de daus; «les últimes cinc mans» en les taules de punt i banca, pòquer, monte, Black Jack i bacarà, en qualsevol de les seues modalitats. En les taules de trenta i quaranta, la partida ha d'aturar-se en l'últim escapçament que s'efectue dins dels trenta últims minuts d'horari.
6. Si el casino té autoritzada, a l'empara del que establix l'article 14.d), la possibilitat de modificar els mínims de les apostes en jocs o taules determinades, esta s'exercirà amb subjecció als requisits següents:
a) Durant el desenrotllament de la sessió, i una vegada posada en funcionament una taula, el casino podrà variar-ne el límit d'aposta, anunciant les tres últimes boles o mans amb el límit anterior, i completant la bestreta de la taula si pertoca.
b) En tot cas, el casino haurà de posar en funcionament una taula almenys, amb el límit mínim d'apostes autoritzada per a esta taula de joc, llevat que en l'autorització concreta es dispose una altra cosa.
7. Amb autorització prèvia de la Comissió Tècnica del Joc, els jocs de contrapartida de bola es podran practicar, en les condicions fixades per a estos jocs en les autoritzacions corresponents, mitjançant sistemes i elements informatitzats amb les característiques i els requisits que es determinen en les resolucions d'homologació corresponents i nombre de terminals que es fixen en l'annex del present reglament.
7.1. El sistema informàtic, que haurà d'estar degudament homologat per la conselleria competent en matèria de joc, haurà de comptar com a mínim amb els elements següents:
a) Un servidor que gestionarà el desenrotllament de la partida enviant als terminals les dades en temps reals, així com rebre informació consolidada d'aquelles, i que estarà equipat amb un SAI (sistema anteinterrupció elèctrica), que tinga una duració suficient per a poder consolidar les dades.
b) Podrà comptar així mateix amb un sistema de reproducció de veu.
c) Disposarà com a mínim de dos nivells d'accés, que són de major a menor prioritat els següents: servici de control i inspecció/administrador i manteniment. Cada un d'estos nivells disposa d'uns drets d'usuari propis, que permeten accedir a menús que en un altre nivell són inaccessibles.
d) Llenguatge utilitzat en les indicacions tant escrites com acústiques.
e) Terminals amb pantalla tàctil, selector de monedes i bitllets, mecanisme emissor del tiquet pagador, hauran d'estar degudament homologats i autoritzats per la conselleria competent en matèria de joc. Este conjunt permetrà al jugador realitzar les apostes i gestionar els fons d'apostes i de guanys de què disposa, i permet apostar-los en noves partides o reintegrar-los a voluntat del jugador.
El terminal de joc també oferix la informació dels esdeveniments que han ocorregut en eixe terminal amb la descripció de la data, hora, codi de l'esdeveniment i la seua descripció, com a mínim de la sessió actual.
f) Sistema de comunicacions en xarxa, cablejat i targetes de comunicacions corresponents ubicades en el servidor i els terminals i que permeten la comunicació entre ells, tot això degudament homologat i autoritzat.
7.2. El sistema informàtic haurà de recollir, gestionar i permetrà consultar, tant al jugador com a l'administrador i als servicis de control i inspecció, com a mínim, les dades següents:
. Data i hora de la connexió del terminal.
. Número de partida jugada amb el terminal.
. Nombre de terminals connectats.
. Quantia del fons d'apostes introduïdes en el terminal pel jugador.
. Quantia de fons d'apostes màxima que es permet introduir.
. Quantia màxima que es permet acumular en el fons d'apostes.
. Quantia màxima de guanys que es permet acumular en el comptador de guanys, que pot ser el comptador de fons d'apostes o un altre diferenciat.
. La quantia mínima i màxima que es permet apostar, per a cada tipus d'aposta i per jugada.
. Control del temps pel qual es permet realitzar les apostes, amb avís sonor i visual del .no hi van més apostes. que el crupier executa en la taula a la qual està vinculat el terminal.
. La representació gràfica dels números guanyadors durant la sessió.
. Avís, amb tres boles d'anticipació, del tancament del terminal.
7.3. A més, haurà de recollir, gestionar i permetrà consultar per l'administrador i els servicis de control i inspecció, com a mínim, les dades següents:
. Estadística, diferenciats pel seu valor, dels bitllets introduïts per a la quantia del fons d'apostes.
. Els guanys pagats, diferenciats per terminals, amb indicació de l'hora, data i quantia.
. El valor total de les propines
. Nombre total de partides jugades per cada terminal
. Estadístiques relacionades amb la comunicació entre terminals i servidor.
. Els resultats dels llançaments, amb indicació del total d'ells que han produït algun error.
. El sistema disposarà també d'altres menús que permeten avaluar el funcionament de les comunicacions amb els terminals i amb els capçals que detecten el número guanyador.
7.4. El sistema informàtic haurà de garantir en si mateix o a través d'un altre mitjà informàtic la conservació de tota l'anterior informació durant el termini d'un any.
Article 28. Naturalesa de les apostes.
1. Els jocs s'hauran de practicar sols amb diners en efectiu. Queden prohibides i mancaran de tot valor les apostes sota paraula, així com tota forma d'associació de dos o més jugadors amb l'ànim de sobrepassar els límits màxims en cada tipus d'apostes establides en les distintes taules de joc.
2. Les sumes constitutives de les apostes estaran representades per bitllets i moneda metàl·lica de curs legal a Espanya, o per fitxes o plaques facilitades pel casino al seu risc i ventura.
3. La direcció del casino podrà establir que totes les apostes s'efectuen en múltiples del mínim autoritzat per a cada taula.
Article 29. Les apostes en els jocs de contrapartida.
1. En els jocs anomenats de contrapartida, com la bola, el trenta i quaranta, la ruleta americana, francesa o de la fortuna, el Black Jack, els daus, el punt i banca, el pòquer sense descart, el pòquer Trijoker, Pai Gow Poker i el monte, les apostes sols poden efectuar-se mitjançant fitxes o plaques.
2. El canvi de diners per fitxes o plaques, per als jocs abans esmentats, pot efectuar-se en les dependències de caixa que haurà d'haver en les sales de joc o bé en la mateixa taula, o, amb autorització prèvia de la Comissió Tècnica del Joc, a través dels servicis de caixa que s'habiliten a l'interior de la sala de jocs.
3. El canvi de diners o plaques per fitxes en la taula de joc serà efectuat pel crupier, que després de col·locar en un lloc visible de la taula disposada a l'efecte el bitllet o bitllets de banc desplegats o les plaques, dirà en veu alta el seu valor. Tot seguit, alinearà i comptarà davant si de manera ostensible les fitxes passant-les al client o efectuant l'aposta per ell sol·licitada. Finalment, i així mateix de manera ostensible, col·locarà la placa o fitxa canviada en la caixa de la taula i el bitllet l'introduirà en una altra caixa distinta metàl·lica i tancada amb clau que normalment forma part de la mateixa taula de joc.
4. Els bitllets canviats no es podran traure de la caixa fins al final de la partida i amb la finalitat d'efectuar-ne el compte en la mateixa taula o en el departament de caixa o en les dependències que a este afecte s'habiliten. Això no obstant, si l'acumulació de bitllets en les caixes fos excessiva, estes es podrien extraure i efectuar el compte dels bitllets en el departament de caixa o en una altra dependència destinada a l'efecte, però en tot cas en presència del funcionari encarregat del control del casino si este s'hi troba present. La quantia dels bitllets així comptats es farà constar en una acta succinta que firmaran un funcionari del servici de control, si és el cas, i el director de jocs o persona que el substituïsca, la còpia de la qual s'introduirà en la caixa que haja de tornar a ser col·locada en la taula o en la que ja s'haja col·locat per a substituir-la.
Este procediment serà també aplicable per al compte parcial de les propines, en el cas que la caixa respectiva no admeta més fitxes.
Article 30. Les apostes en els jocs de cercle.
1. En els jocs anomenats de cercle, com el bacarà en totes les seues modalitats, el pòquer sintètic i pòquer de cercle en les seues modalitats de pòquer cobert de cinc cartes amb descart i les variants Seven Stud Poker, Omaha, Hold'em, Five Stud Poker, la suma en banca s'ha de compondre exclusivament de fitxes i plaques. Les apostes poden efectuar-se en bitllets de banc però, en cas de pèrdua, el seu canvi és obligatori.
2. Les operacions de canvi hauran de ser efectuades en les dependències de caixa de les sales. En les taules de jocs, els jugadors només podran efectuar el canvi a un empleat del casino, distint del crupier i que no tindrà una altra funció que la indicada. Este empleat extraurà les fitxes o plaques canviades d'una caixa especial localitzada junt a la taula, que contindrà una suma fixada pel director de jocs a l'inici de cada temporada de jocs.
3. Quan l'empleat encarregat del canvi necessite un major nombre de fitxes i plaques per a la seua caixa, expedirà un document indicatiu de les fitxes i plaques que sol·licita de la caixa central i de les plaques o bitllets de banc a canviar. Este document, firmat per l'empleat i pel cap de partida, serà enviat a la caixa central mitjançant un altre empleat especial, el qual tornarà sense demora a l'encarregat del canvi el nombre exacte de fitxes i plaques sol·licitades. El document acreditatiu del canvi haurà de quedar dipositat en la caixa central.
El procediment previst en este apartat s'aplicarà també quan siga necessari canviar plaques o fitxes en les taules de joc a què fa referència l'article precedent.
Article 31. Apostes oblidades o perdudes
1. Les quantitats o apostes que es troben oblidades o perdudes al terra o sobre les taules de joc, o abandonades durant les partides, i el propietari de les quals siga desconegut, seran dutes immediatament a la caixa principal del casino i anotades en un registre especial. El seu import es farà constar en una partida especial de la comptabilitat del casino, el saldo de la qual haurà de coincidir, en acabar l'exercici, amb la suma que done el registre abans al·ludit.
2. En el cas de quantitats abandonades durant les partides, l'import es determinarà pel total de l'aposta inicial oblidada, sense computar-hi els guanys que puguen haver-se acumulat fins al moment en què s'advertisca, després de buscar el propietari, que les quantitats o apostes estiguen efectivament abandonades.
3. Si el legítim propietari de la quantitat o aposta trobada apareix i demostra de manera indiscutible el seu dret, el casino li restituirà esta quantitat. L'import de la restitució s'anotarà en la partida especial de la comptabilitat i en el registre a què fa referència l'apartat 1, fent constar-hi la data del reintegrament, el nom i el domicili de l'interessat, les proves presentades i una referència a l'anotació primitiva.
4. Les quantitats ingressades pel casino en este concepte seran lliurades a l'ajuntament de la localitat on es trobe per a obres d'assistència social o beneficència.
El lliurament es farà dins dels trenta primers dies de cada any.
Article 32. Baralles o jocs complets de naips
1. Les baralles o jocs complets de naips per a ús del casino hauran d'estar agrupades en baralles de sis, denominades «mitges dotzenes». Cada «mitja dotzena» durà un número d'ordre assignat pel fabricant de naips que s'anotarà en rebre-les en un llibre especial visat per la Comissió Tècnica del Joc.
2. Els casinos de joc només podran adquirir «mitges dotzenes» de naips als fabricants autoritzats. Estos fabricants només podran facilitar estos naips als casinos legalment autoritzats. Cada casino podrà imprimir el seu logotip en el revers dels naips.
3. En cada casino, i dins de les sales de joc, hi haurà un armari amb la inscripció «dipòsit de naips», on es guardaran necessàriament totes les «mitges dotzenes» noves o usades, junt amb el llibre de registre a què al·ludix l'apartat primer.
L'armari estarà permanentment tancat amb clau, que es trobarà en poder del director de jocs o persona que el substituïsca. L'armari només s'obrirà per a l'extracció de «mitges dotzenes» o per al dipòsit de les noves o usades, sempre en presència del titular de la clau i de l'empleat que haja de fer-se càrrec dels naips, o bé per a la inspecció del seu contingut, a requeriment de funcionari encarregat de la vigilància.
4. El casino només emprarà en els jocs naips que es troben en perfecte estat. Qualsevol jugador podrà demanar que es comprove l'estat dels naips, cosa que es farà immediatament i el director de jocs decidirà si són hàbils per a l'ús.
Els jocs de naips rebutjats, marcats o deteriorats han de ser col·locats en les «mitges dotzenes» complets i guardats en el dipòsit de naips fins a la seua destrucció posterior, sense que per cap concepte puguen ser venuts o lliurats gratuïtament a qualsevol persona. La destrucció es farà en presència dels funcionaris de control, els quals prèviament comprovaran si les «mitges dotzenes» estan completes i contenen naips marcats o deteriorats i posteriorment anotaran la destrucció en el llibre de registre. Estes operacions de destrucció es realitzaran en coordinació prèvia amb la direcció de jocs de forma que no s'interferisca el normal desenrotllament de l'activitat del casino.
5. El que disposen els apartats anteriors serà aplicable als jocs de daus, els quals hauran de trobar-se en envasaments tancats i precintats que abans d'utilitzar-se es trencaran a la vista del públic o davant dels funcionaris del servici de control del casino. La conservació i destrucció es farà en la forma prevista per als naips.
Article 33. Comprovació dels naips
1. Les «mitges dotzenes» seran extretes del dipòsit de naips en el moment en què vagen a ser utilitzades. Si són noves es desempaquetaran en la mateixa taula de joc i s'invitarà el públic i els jugadors a comprovar que els precintes estan intactes.
2. Els naips seran col·locats sobre la taula cap amunt perquè puga comprovar-se que no hi ha hagut canvi en l'ordre de col·locació d'estos pel fabricant. El crupier els comptarà i, tot seguit, els dipositarà de nou sobre el tapet i els escartejarà estant les cartes cap avall. Els naips que ja hagen sigut utilitzats en una partida anterior seran escartejats de la mateixa forma.
3. L'escartejament es farà en un sol munt, amb els dits separats i els naips agrupats en paquets menuts, de manera que no s'alcen del tapet i no es modifique l'ordre resultant. Cap naip ha de ser separat o senyalat.
4. Durant la partida, en acabar cada talla i abans d'efectuar-se l'escartejament, el crupier dividirà els naips en dos munts: un de les cartes alçades i un altre de les tapades. Seguidament tornarà d'una sola vegada el primer munt sobre el segon i les escartejarà en la forma indicada en els dos apartats anteriors.
5. Quan la partida haja acabat, els naips s'hauran de tornar a col·locar immediatament en l'ordre establit pel fabricant i ser examinats per a detectar-hi les marques que puguen tenir.
6. Quan en qualsevol moment es comprove que ha desaparegut algun naip de les baralles examinades, o que hi ha naips en excés, marcats o que pareguen estranys a la baralla d'origen, es retirarà de la taula la «mitja dotzena» corresponent i se'n donarà compte immediat amb totes les indicacions relatives a la forma i circumstàncies en què el defecte fou descobert als funcionaris del servici de control si són presents en el casino i si no hi són se n'alçarà acta que els serà comunicada.
Article 34. Canvi de fitxes i plaques
1. El casino canviarà als jugadors les fitxes i plaques que es troben en poder seu, ja siguen restes de les canviades anteriorment, ja siguen constitutives de guanys, pel seu import en moneda de curs legal, sense poder efectuar cap deducció.
2. El pagament en metàl·lic podrà ser substituït pel lliurament d'un xec contra compte del casino, en este cas s'alçarà acta per duplicat, firmada pel perceptor i un caixer o persona que el substituïsca, i cada una de les parts en conservarà un exemplar.
El pagament mitjançant xec només serà procedent a petició del jugador o amb la seua conformitat prèvia expressa, llevat dels casos en què s'haja reduït en un 50%, en la caixa central del casino, la suma en metàl·lic que establix l'article 37 o quan la suma que s'ha de pagar ultrapasse la quantitat que establisca la Comissió Tècnica del Joc.
3. Si el xec resulta impagat, en tot o en part, el jugador podrà dirigir-se a la Comissió Tècnica del Joc en reclamació de la quantitat deguda, adjuntant la còpia de l'acta a què fa referència l'apartat anterior. La Comissió Tècnica del Joc escoltarà el director de jocs i una vegada comprovada l'autenticitat de l'acta i l'impagament del deute, li concedirà un termini de tres dies hàbils per a dipositar en la Comissió Tècnica del Joc la quantitat deguda que es lliurarà al jugador. Si no ho fa, expedirà al jugador l'ordre de pagament oportuna, amb la qual este podrà fer efectiva la quantitat en la Caixa General de Dipòsits contra la fiança dipositada pel casino.
En qualsevol cas, en la resolució que dicte la Comissió Tècnica del Joc farà expressa reserva de les accions civils o penals que puguen correspondre a les parts.
4. Si per qualsevol circumstància el casino no pot pagar els guanys als jugadors, el director de jocs ordenarà la immediata suspensió dels jocs i demanarà la presència dels funcionaris encarregats del servici de control, davant dels quals s'estendran les corresponents actes de deute en la forma prevista en l'apartat 2 d'este article.
S'enviarà còpia de les actes esmentades a la Comissió Tècnica del Joc, la qual podrà acordar la suspensió provisional de l'autorització concedida i procedirà en tot cas en la forma prevista en l'apartat 3 d'este article.
5. Si el director de joc no diposita dins del termini les quantitats degudes i la fiança és insuficient per afrontar els deutes acreditats en les actes, la Comissió Tècnica del Joc no lliurarà ordre de pagament contra la fiança i requerirà la societat titular del casino perquè presente davant del jutjat competent sol·licitud de situació concursal, que es tramitarà d'acord amb la legislació vigent en la matèria.
El que disposa el paràgraf anterior serà aplicable tant en el supòsit de l'apartat 3, com en el de l'apartat 4 del present article. En tot cas, la Comissió Tècnica del Joc incoarà l'oportú expedient de sanció per a la depuració de les responsabilitats que pertoquen.
6. El casino no estarà obligat a expedir als jugadors certificacions acreditatives dels seus guanys.
Article 35. Bestretes mínimes a les taules
1. Les taules dedicades a jocs de contrapartida es dotaran de la caixa central del casino, en el moment de començar la sessió, amb una bestreta de fitxes i plaques per a respondre dels guanys dels jugadors, la quantia de la qual serà determinat per la direcció de jocs, de manera que esta responga a pagaments estimats que el casino haja de fer en la taula, considerant l'import de les apostes permés i el nombre estimat de jugadors que hi concorren.
Esta bestreta serà reposada per la caixa central del casino tantes vegades com calga durant la partida, i la direcció de jocs determinarà la quantia de cada reposició.
Les bestretes han de facilitar-se a la taula en la mesura que siga possible, en fitxes i plaques de menut valor, a fi de reduir o eliminar els canvis entre la taula i la caixa central.
2. L'import de les bestretes serà, com a mínim, el següent:
a) En el joc de la bola, el resultat de multiplicar per 4.000 la quantia de l'aposta mínima fixada per l'autorització d'obertura i funcionament.
b) En els jocs de la ruleta, ruleta americana, ruleta de la fortuna i daus, el resultat de multiplicar per 15.000 la quantia de l'aposta mínima de la taula.
c) En els jocs de trenta i quaranta, pòquer sense descart, pòquer Trijoker, pòquer de cercle en les seues modalitats de pòquer cobert de 5 cartes amb descart i les variants Seven Stud Poker, Omaha, Hold'em, Five Stud Poker, pòquer sintètic i Pai Gow Poker, monte i punt i banca, el resultat de multiplicar per 10.000 la quantia de l'aposta mínima de la taula.
En el joc del Black Jack, el resultat de multiplicar per 5.000 la quantia de l'aposta mínima de la taula.
Article 36. Control de resultats de cada taula de joc
1. Les fitxes i plaques constitutives de la bestreta seran traslladades a la taula o s'hi conservaran, en una caixa especialment destinada a esta finalitat, de manera que s'impedisca totalment manipular-la una vegada s'haja efectuat el tancament, i en són responsables solidàriament el director del casino i el director de jocs.
2. En obrir la taula les fitxes i les plaques seran comptades pel crupier. La quantitat resultant serà pronunciada per ell en veu alta i anotada seguidament en el registre de bestretes. Tot això es farà en presència del cap de taula i del director de jocs o persona que el substituïsca, els quals firmaran este registre junt amb els funcionaris encarregats del control del casino, si s'hi troben presents. El mateix procediment se seguirà quan calga fer noves bestretes en el transcurs de la partida.
3. En acabar la jornada es comptaran les existències de fitxes i plaques de la taula, i s'anotaran les quantitats resultants en el registre de bestretes. El compte es farà en presència, en tot cas, del cap de taula, d'un crupier i del director de jocs o persona que el substituïsca, els quals certificaran sota la seua responsabilitat l'exactitud de l'anotació efectuada i firmaran a continuació. Si els funcionaris encarregats del control del casino es troben presents, firmaran també en el registre. En qualsevol cas, en l'obertura i tancament de taules, la presència del director de jocs en el recompte podrà ser substituïda per la d'un subdirector, per algun membre del comité de direcció o per alguns dels empleats de màxima categoria.
4. D'altra banda, al tancament de les taules s'extrauran les caixes que contenen els bitllets canviats en cada una d'elles per a recomptar-los, en presència de l'encarregat del control del casinos, si s'hi troba present, d'un caixer, un crupier i del director de jocs o persona que el substituïsca, i s'anotaran les quantitats resultants en el registre de bestretes.
5. Les operacions referides en els dos apartats anteriors hauran de ser realitzades amb la suficient lentitud perquè els presents puguen seguir-les en tot detall. Qualsevol dels assistents a l'acte podrà sol·licitar el registre de bestretes per assegurar-se que les quantitats anotades en este corresponen exactament a les pronunciades. Així mateix, els funcionaris encarregats del control del casino podran efectuar les comprovacions que estimen necessàries.
Article 37. Dipòsit mínim per a pagament de premis
1. Els casinos de joc hauran de tenir en la caixa central, a l'inici de cada sessió, una suma de diners que, com a mínim, serà d'igual quantia a la de l'import de la bestreta corresponent a la taula de ruleta amb el mínim d'apostes més elevat. Esta suma de diners es podrà substituir parcialment per la tinença d'una quantitat equivalent, blocada en un compte bancari i disponible en tot moment per al pagament de premis, i amb autorització prèvia de la Comissió Tècnica del Joc. No obstant això, la quantitat existent en metàl·lic en la caixa central no podrà ser inferior al 50% del total.
2. Independentment de les restants obligacions comptables que reglamentàriament s'establisquen, la caixa central del casino haurà de dur un registre especial per taules per a bestretes i reposicions.
Article 38. Documents i informació mínima de la sala
1. En els locals del casino haurà d'haver, a disposició del públic, un exemplar de la Llei del Joc de la Comunitat Valenciana, un altre del present reglament i un altre del reglament interior de l'establiment, si en té.
2. Sobre cada taula de joc o en un lloc pròxim a esta, i en lloc visible per a qualsevol dels jugadors, haurà de figurar un anunci on s'indique el número de la taula, l'import de la bestreta inicial i les apostes mínimes i màximes permeses en les distintes jugades.
CAPÍTOL III
Del personal
Article 39. Òrgans de direcció del joc
1. La direcció dels jocs i el control del seu desenrotllament corresponen primàriament al director de jocs, sense perjudici de les facultats generals que corresponguen als òrgans de direcció o administració de la societat titular.
2. El director de jocs podrà ser auxiliat en l'exercici de les seues funcions per un comité de direcció i per o diversos subdirectors. L'existència de comité de direcció no exclourà el nomenament de subdirector o subdirectors, si això s'estima necessari.
Els membres del comité de direcció, així com el o els subdirectors hauran de ser nomenats pel Consell d'Administració de la societat o per l'òrgan o persona en qui estiguen delegades les seues facultats.
3. El comité de direcció, quan n'hi haja, estarà compost com a mínim per quatre membres, un dels quals haurà de ser necessàriament el director de jocs; hauran de ser majors d'edat i trobar-se en ple ús dels seus drets civils. Els estrangers només podran formar part del comité quan exercisquen funcions de direcció dels jocs. No obstant això, si el director de jocs és estranger, tots els membres del comité de direcció hauran de ser ciutadans de la Unió Europea, llevat d'aquell.
4. El subdirector o subdirectors hauran de ser, així mateix, majors d'edat i trobar-se en ple ús dels seus drets civils. Si el director de jocs és estranger, sols un dels subdirectors podrà ser estranger, excepte si hi ha un sol subdirector, en este cas haurà de ser ciutadà de la Unió Europea.
Article 40. Nomenament dels òrgans de direcció
1. El nomenament del director de jocs i dels restants membres del comité de direcció i, així mateix, dels subdirectors requerirà l'aprovació de la Comissió Tècnica del Joc, la qual s'atorgarà, si és el cas, en l'autorització d'obertura i funcionament. Estes persones seran proveïdes del document a què al·ludix l'article 44.
2. L'aprovació a què fa referència l'apartat anterior podrà ser revocada en cas d'incompliment greu de les seues funcions. La revocació de l'aprovació serà efectuada per la Comissió Tècnica del Joc, tindrà caràcter motivat i obligarà la societat a remoure'l del seu lloc.
3. En cas de mort, incapacitat, dimissió o cessament de les persones a què fa referència l'apartat 1, la societat haurà de comunicar-ho, dins dels cinc dies següents, a la Comissió Tècnica del Joc. En el cas del director de jocs, la societat nomenarà transitòriament per a assumir les seues funcions, i de forma immediata, un dels subdirectors, si n'hi ha, o un dels membres del comité de direcció.
4. Dins dels trenta dies següents al cessament, la societat haurà de proposar a la Comissió Tècnica del Joc la persona que haja de substituir el cessat.
Article 41. Facultats dels òrgans de direcció
1. El director de jocs, els subdirectors i els altres membres del comité de direcció són els responsables de l'ordenació i correcta explotació dels jocs davant l'administració i la societat titular, dins dels termes de l'autorització administrativa i de les normes de la Llei del Joc de la Comunitat Valenciana i del present reglament. Només ells podran impartir ordres al personal de jocs, d'acord amb el repartiment de funcions que entre estos establisquen els òrgans rectors de la societat.
2. El director de jocs podrà ser substituït en les seues funcions pels subdirectors i pels membres del comité de direcció. Excepcionalment i en tot cas per temps no superior a un dia, podrà ser substituït també per un dels inspectors o empleats de control de la màxima categoria existent en el casino. El nom del substitut haurà de ser comunicat als funcionaris encarregats del casino, si s'hi troben presents, i, en tot cas, els serà comunicat.
3. El director de jocs, o persona que el substituïsca, és responsable de la custòdia del material de jocs existent al casino, dels fitxers dels jugadors i altra documentació, i de la correcta gestió de la comptabilitat específica dels jocs. Tots els objectes indicats hauran de trobar-se permanentment a disposició dels funcionaris encarregats del control del casino que ho sol·liciten.
Article 42. Prohibicions per als òrgans de direcció
És prohibit al director de jocs, als subdirectors i als membres del comité de direcció:
a) Participar en els jocs que es realitzen en el mateix casino, bé directament o bé mitjançant persona interposada.
b) Exercir funcions pròpies dels empleats de les sales de joc. Això no obstant, els subdirectors podran substituir transitòriament els caps de taula en l'exercici de la seua funció, amb comunicació prèvia al funcionari encarregat del control del casino, si s'hi troba present, però en cap cas als crupiers.
c) Rebre per qualsevol títol participacions percentuals dels ingressos bruts del casino o dels beneficis del jocs.
d) Participar en la distribució del tronc de propines a què fa referència l'article 46.4.
Article 43. Personal de joc i altres
1. Tot el personal del casino haurà de ser contractat en qualsevol de les formes presents en la legislació laboral vigent, sense perjudici de les normes especials que puga dictar l'autoritat laboral i dels convenis col·lectius que puguen concloure's.
2. Els cessaments que per qualsevol causa es produïsquen en el personal a què fa referència l'apartat anterior seran comunicats per la societat als servicis territorials de la conselleria competent en matèria de joc.
Article 44. Document professional
1. Només el personal autoritzat degudament pels servicis territorials de la conselleria competent en matèria de joc, podrà prestar servicis en els casinos de joc. Esta autorització s'efectuarà a través de l'expedició de l'oportú document professional, del qual hauran d'estar proveïdes, en tot cas, totes les persones l'activitat professional de les quals estiga directament relacionada amb el desenrotllament dels jocs.
2. El document professional serà expedit pels servicis territorials de la conselleria competent en matèria de joc, amb sol·licitud prèvia de la persona interessada, que haurà d'acreditar no estar inhabilitada per a l'exercici de la professió, així com la capacitació professional, mitjançant certificació de l'empresa on preste el seu servici o vaja a prestar-lo o de les empreses on els haja prestat, tindrà duració de cinc anys i es renovarà per períodes d'igual duració. No obstant això, podrà ser revocat en execució de sentència que inhabilite per a l'exercici d'esta activitat o com a conseqüència de l'exercici de la potestat sancionadora.
3. El document professional serà de tres categories:
a) Direcció, per al director de jocs, subdirectors i membres del comité de direcció, així com per als càrrecs directius de la societat titular del casino.
b) Joc, per al personal que presta els seus servicis directament relacionats amb el desenrotllament dels jocs, entenent per tals les funcions definides en el Catàleg de Jocs o en la supervisió en sala d'estes.
c) Servicis, per a la prestació dels servicis complementaris a què fa referència l'article 18.1 d'este reglament i personal de seguretat.
4. Tot el personal del casino està obligat a proporcionar als agents de l'autoritat competent en matèria de jocs tota la informació que se'ls sol·licite i que es referisca a l'exercici de les funcions pròpies de cada un.
Article 45. Prohibicions per al personal del casino
1. Queda prohibit a la totalitat del personal, siga o no empleat de la societat titular, i a excepció de les persones a què fa referència l'article 42:
a) Entrar o romandre en les sales de joc fora de les hores de servici, llevat d'autorització de la direcció, excepte els representants sindicals.
b) Percebre participacions percentuals dels ingressos bruts del casino o dels beneficis dels jocs, sense perjudici del que disposa l'article següent.
c) Concedir préstecs als jugadors.
d) Transportar fitxes, plaques o diners durant el servici a l'interior del casino de forma diferent a la prevista en les normes de funcionament dels jocs, o guardar-les de forma que la seua procedència o utilització no puguen ser justificades.
2. Queda prohibit al personal de jocs i els seus auxiliars, així com al de recepció, caixa i seguretat:
a) Participar directament o per mitjà de tercera persona en els jocs d'atzar que es practiquen en el casino de joc on presta servicis.
b) Consumir begudes alcohòliques durant les hores de servici.
3. Les persones que exercisquen funcions de crupier o canvista en les taules de joc i el personal de caixa no podran portar vestits amb butxaques.
4. Els empleats que participen directament en la pràctica dels jocs, i els seus cònjuges, ascendents i descendents fins al primer grau de consanguinitat, no podran tenir cap participació en el capital de la societat titular del casino.
Article 46. Propines
1. La societat titular del casino podrà acordar la no admissió de propines per part del personal; en este cas s'haurà d'advertir als jugadors en forma clarament visible en l'accés al casino o en el servici de recepció. Si s'admeten propines, el seu lliurament serà sempre discrecional quant a l'ocasió i quantia.
2. La Comissió Tècnica del Joc, amb audiència prèvia de la societat titular, podrà prohibir temporalment o definitivament l'admissió de propines, quan s'hagen comés abusos en l'exigència o percepció d'estes.
3. Queda prohibit al director de jocs, als subdirectors, als membres del comité de direcció i al personal de jocs sol·licitar propines dels jugadors o acceptar-les a títol personal. En les sales de joc, les propines que per qualsevol títol lliuren els jugadors hauran de ser immediatament dipositades en les caixes que a este efecte hi haurà en les taules de joc i, si és el cas, en els departaments de recepció i caixa, sense que puguen ser guardades d'altra forma, en tot o en part. En cas d'error o abús, el director de jocs disposarà el que siga procedent quant a la devolució.
L'import de les propines es comptarà en acabar l'horari de joc i s'anotarà diàriament en un compte especial.
4. La societat titular del casino haurà de comunicar a la Comissió Tècnica del Joc els criteris de distribució del tronc de propines. El tronc estarà constituït per la massa global de les propines, i es repartirà una part entre els empleats i l'altra per a atendre els costs de personal i servicis socials a favor dels clients. La distribució del tronc serà establida de comú acord entre la societat titular i els representants dels treballadors.
En la mateixa forma s'haurà de procedir per a les modificacions de distribució.
CAPÍTOL IV
De la documentació comptable de l'empresa titular,
dels jocs i garanties i obligacions
Article 47. Documentació comptable
1.Sense perjudici del compliment de la normativa aplicable a la comptabilitat i obligacions fiscals de l'empresa titular del casino, el control documental d'ingressos produïts pels jocs es durà a terme mitjançant el registre de bestretes en els jocs de contrapartida, el registre de beneficis, en els jocs de cercle i el llibre registre de control d'ingressos, per a l'un i l'altre tipus de joc.
2. Estos llibres i registres específics dels jocs hauran d'estar enquadernats, foliats i segellats per la Comissió Tècnica del Joc. No hauran de presentar esmenes ni raspadures, les correccions que siguen necessàries es faran en tinta roja i hauran de ser salvades amb la firma del director de joc, o persones que el substituïsquen o dels funcionaris del servici de control, si s'hi troben presents. No obstant això, la Comissió Tècnica del Joc podrà autoritzar als casinos de joc la implantació de sistemes mecanitzats o mitjançant ordinador per a la gestió d'estos llibres i registres.
Article 48. Registre de bestretes
1. En cada una de les taules dedicades a jocs de contrapartida hi haurà un registre especial de bestretes que durà un número que serà el mateix de la taula a què fa referència.
2. En el registre de bestretes s'anotaran, en la forma descrita en l'article 36 del present reglament, l'import de la bestreta inicial i, si és el cas, el de les bestretes complementàries, així com l'import total de les existències en la caixa d'efectiu i fitxes al final de cada sessió.
3. El registre de bestretes es tancarà per sessions i es totalitzarà cada dia, al final del qual els resultats obtinguts hauran de ser traslladats al llibre registre de control d'ingressos. L'ús del registre de bestretes és obligatori i és prohibida la inscripció directa en el llibre registre de control d'ingressos.
Article 49. Registre de beneficis
1. En cada una de les taules de joc de cercle hi haurà un registre de beneficis per anotar-hi l'ingrés brut percebut pel casino en la pràctica d'estos jocs.
2. En este registre, que s'haurà d'ajustar al model oficial, s'haurà de fer constar:
a) El nom exacte del joc a què correspon cada taula.
b) Número d'ordre del registre, que haurà de ser el mateix de la taula.
c) Hora d'obertura de la partida.
d) Hores d'interrupció i represa de la partida, si és el cas.
e) Nom dels crupiers i canvista.
f) Nom del banquer o banquers en el bacarà a dos draps, ja siga a banca oberta o limitada.
3. En acabar la partida el crupier, en presència del director de jocs o persona que el substituïsca i d'un caixer, obrirà el pou o cagnotte, comptarà les fitxes i plaques que hi haja i pronunciarà en veu alta la quantitat total. Esta serà anotada immediatament en el registre de beneficis, en el qual el director de jocs o persona que el substituïsca, un caixer i un empleat de la taula, certificaran, sota la seua responsabilitat, l'exactitud de l'anotació efectuada i firmaran a continuació.
Article 50. Llibre registre de control d'ingressos
1. En el llibre registre de control d'ingressos s'anotaran els resultats dels registres de bestretes o de beneficis de cada una de les taules, totalitzats per dia. El llibre registre s'haurà d'ajustar al model oficial.
2. Les anotacions en el llibre registre de control i ingressos s'efectuaran al final de la jornada i abans necessàriament de l'inici de la següent. Se n'extraurà el resultat total, fent-lo constar en número i lletres, i a continuació certificarà la seua exactitud el director de jocs o un subdirector o membre del comité de direcció.
Article 51. Fiances
1. Amb caràcter previ a la sol·licitud de l'autorització d'obertura i funcionament a què fa referència l'article 11 d'este reglament, l'empresa titular de l'autorització d'instal·lació del casino de joc haurà de constituir una fiança d'1.200.000 euros.
L'autorització de sales apèndixs a un casino comportarà la constitució d'una fiança de 500.000 euros per cada una, i esta s'individualitzarà de la del casino principal.
2. La fiança haurà de constituir-se a disposició de la direcció dels servicis territorials de la conselleria competent en matèria de joc corresponent al domicili del casino de joc.
3. La fiança podrà constituir-se en metàl·lic, per aval bancari, títols de deute públic o pòlissa de caució individual i s'haurà de mantenir en constant vigència i per la totalitat del seu import.
Quan la fiança es presente mitjançant aval, no es podrà utilitzar el benefici d'excussió a què fan referència l'article 1.830 del Codi Civil i concordants.
4. La fiança quedarà afecta al pagament forçós de les sancions pecuniàries que els òrgans de l'administració imposen a la societat titular de la sala, així com dels premis, tributs i salaris que s'hagen de pagar com a conseqüència de l'explotació del casino i de les sales apèndix.
5. Si es produïx la disminució de la quantia de la fiança, l'empresa o entitat que l'haja constituïda disposarà d'un termini màxim d'un mes per a completar-la en la quantia obligatòria. Si no es complix això, es produirà la cancel·lació de la inscripció o caducitat de les autoritzacions.
6. Una vegada desaparegudes les causes que motivaren la constitució, es podrà sol·licitar la devolució.
Per a procedir a la devolució, es disposarà la publicació de la sol·licitud en el Diari Oficial de la Generalitat perquè, en el termini de dos mesos des de la publicació, puguen embargar-la els que hi tinguen dret.
Una vegada transcorregut el termini indicat sense cap reclamació, es tornarà.
Article 52. Informació
1. El director de jocs o persona que el substituïsca tindrà permanentment a disposició dels funcionaris del servici de control informació suficient sobre el nombre de visitants, divises canviades, drop realitzat, ingressos de cada una de les taules, així com la recaptació de les màquines.
2. Dins del mes següent al venciment de cada trimestre, l'empresa titular del casino de joc haurà d'enviar a la Comissió Tècnica del Joc un balanç de sumes i saldos dels seus comptes generals.
3. Anualment l'empresa titular del casino haurà d'enviar a la Comissió Tècnica del Joc, dins del vuit primers mesos de cada any, l'auditoria externa dels seus estats financers i còpia de la declaració de l'Impost sobre Societats.
TÍTOL III
Règim de sancions
CAPÍTOL I
Infraccions i sancions
Article 53. Infraccions administratives en matèria de joc
Són infraccions administratives en matèria de joc les accions o omissions voluntàries tipificades en la Llei de la Generalitat 4/1988, de 3 de juny.
Article 54. Faltes molt greus
Són infraccions o faltes molt greus les tipificades en l'article 23 de la Llei de la Generalitat 4/1988, de 3 de juny, i especialment les següents:
a) L'explotació de casinos de joc sense les preceptives autoritzacions d'instal·lació i obertura i funcionament.
b) L'explotació de casinos de joc per empreses o per persones físiques o jurídiques distintes de les autoritzades.
c) La cessió per qualsevol títol de les autoritzacions o permisos atorgats.
d) La manipulació dels jocs en perjudici o benefici dels jugadors.
e) La participació com a jugadors, directament o per mitjà de terceres persones, del personal empleat i directiu, dels accionistes i partícips de les empreses dedicades a la gestió, organització i explotació del joc, i també dels cònjuges, ascendents i descendents d'aquells en línia directa de primer grau, en el joc que gestionen o exploten estes empreses.
f) La concessió de préstecs als jugadors o apostants.
g) L'impagament total o parcial als jugadors o apostants de les quantitats amb què hagen sigut premiats.
h) Obtenir les corresponents autoritzacions mitjançant l'aportació de dades o documents no conformes amb la realitat.
i) La negativa o l'obstrucció a l'actuació inspectora de control i vigilància realitzada per agents de l'autoritat i pels funcionaris i òrgans encarregats o habilitats específicament per a l'exercici d'estes funcions.
j) La modificació o vulneració de qualsevol de les condicions essencials basant-se en les quals es van concedir les preceptives autoritzacions d'instal·lació i obertura i funcionament de casinos de joc, al marge de les normes contingudes en la Llei del Joc de la Comunitat Valenciana o del present reglament.
k) Permetre o consentir la pràctica de jocs de casino en locals no autoritzats o per persones no autoritzades.
l) Efectuar publicitat dels jocs o dels locals o establiments on es practiquen sense la deguda autorització o al marge dels límits fixats en esta.
m) La fabricació, la comercialització i la venda d'elements per a la pràctica de jocs de casinos sense posseir la corresponent homologació o incomplint els requisits i les condicions establides en esta.
n) La utilització d'elements de joc no homologats i la substitució o manipulació fraudulenta de material de joc.
Article 55. Faltes greus
Són infraccions o faltes greus les tipificades en l'article 24 de la Llei de la Generalitat 4/1998, de 3 de juny, i especialment les següents:
a) Permetre la pràctica de jocs de casinos i l'accés als locals o casinos autoritzats, a persones que ho tinguen prohibit d'acord amb el que estableix la Llei del Joc de la Comunitat Valenciana o el present reglament.
b) Reduir el capital de les societats o les fiances per davall dels límits establits en este reglament.
c) La transferència d'accions o participacions de capital sense la prèvia autorització, o si és el cas la realització de les modificacions previstes en l'article 17 del present reglament que requerisquen autorització prèvia sense haver-la obtingut.
d) La inexistència de les mesures de seguretat exigides en l'autorització d'instal·lació i obertura i funcionament o el mal funcionament d'estes.
e) No facilitar als òrgans de l'administració la informació requerida per a un adequat control de l'activitat.
f) L'admissió d'un nombre de jugadors que excedisca de la capacitat màxima autoritzada per al casino o per a la sala apèndix.
g) No tenir o gestionar incorrectament els llibres o registres exigits en el present reglament.
Article 56. Faltes lleus
Són infraccions o faltes lleus les tipificades com a tals en l'article 25 de la Llei de la Generalitat 4/1988, de 3 de juny, i en particular:
a) La prestació de servicis per personal sense l'oportuna acreditació professional.
b) Sol·licitar propines als jugadors per part del personal de joc, o acceptar-les a títol personal o, si és el cas, acceptar propines dels jugadors quan estiguen expressament prohibides.
c) La realització de les modificacions previstes en l'article 17 del present reglament sense la notificació a l'òrgan corresponent de l'administració.
d) Realitzar treballs o exercir funcions, per part de qualsevol membre del personal al servici del casino, distintes a les pròpies de la seua qualificació laboral, reflectida en la corresponent acreditació personal.
e) Permetre l'entrada de visitants sense haver obtingut la targeta d'entrada.
f) La negativa a recollir en acta les reclamacions que desitgen formular els jugadors o empleats de la sala.
g) La conducta desconsiderada sobre jugadors, tant en el desenrotllament del joc com en el cas de protestes o reclamacions d'estos.
h) En general, l'incompliment dels requisits o prohibicions establits en el present reglament sempre que no tinguen la consideració d'infracció greu o molt greu.
Article 57. Sancions
1. D'acord amb l'article 27 de la Llei de la Generalitat 4/1988, de 3 de juny, les infraccions del que disposa aquella i el present reglament podran ser sancionades:
a) Les lleus amb multa de fins a 3.005,06 euros.
b) Les greus amb multa de fins a 30.050,61 euros.
c) Les molt greus amb multa de fins a 601.012,10 euros.
A més de les sancions de multa, la comissió d'una infracció comportarà, si és el cas, el lliurament a l'administració o als perjudicats, que hagen sigut identificats, dels beneficis il·lícits obtinguts.
2. Les infraccions que hagen sigut sancionades d'acord amb el que disposa l'apartat anterior, i tinguen la qualificació de greus o molt greus, per raó de la seua naturalesa, repetició o transcendència, podran a més ser sancionades, segons el que disposa l'article 28 de la Llei de la Generalitat 4/1988, de 3 de juny, amb:
a) Suspensió, cancel·lació temporal o revocació definitiva de l'autorització d'instal·lació.
b) Clausura temporal o definitiva del local o establiment o inhabilitació definitiva d'este per a activitats de joc.
c) Inhabilitació temporal o definitiva del local o establiment per a ser titular de les autoritzacions referides en el present reglament.
No obstant això, quan l'activitat principal que s'exercisca en un establiment no siga de joc, no podrà ser clausurat este, si bé podrà acordar-se la prohibició d'instal·lació i realització d'activitats de joc.
3. Per causa d'infracció molt greu o greu comesa pel personal de l'empresa, es podrà imposar, accessòriament a la sanció de multa, la suspensió de la capacitat per a l'exercici de la seua activitat en casinos de joc.
4. Per a la graduació de les sancions, a banda de la qualificació comesa, es tindran en compte les circumstàncies personals o materials que concórreguen en els fets, concretament la contumàcia en la conducta de l'infractor, la reiteració en la comissió de faltes, la publicitat o notorietat dels fets i la transcendència econòmica i social de la infracció comesa.
5. En tot cas, la comissió de tres faltes lleus en un període d'un any tindrà la consideració d'una falta greu, i la comissió de tres faltes greus en un any o de cinc en tres anys tindrà la consideració d'una falta molt greu.
Article 58. Regles d'imputació
1. Són responsables de les infraccions regulades en este reglament els seus autors, siguen persones físiques o jurídiques.
2. En el cas d'infraccions comeses per directius, administradors o, en general, personal empleat, seran responsable solidaris les persones o entitats per a les quals presten els seus servicis.
CAPÍTOL II
Competències, procediment i facultats de l'administració
Article 59. Facultats de l'administració
1. Quan hi haja indicis de falta greu o molt greu l'òrgan que instruïx l'expedient podrà acordar, com a mesura cautelar, el tancament dels establiments on es practique el joc vulnerant les disposicions legals, i el precinte, el dipòsit o la confiscació dels materials usats per a esta pràctica.
2. Sense perjudici del que disposen els articles anteriors, en els supòsits de falta d'autorització, revocació, o suspensió d'esta, l'entitat infractora lliurarà a l'administració les màquines o els elements de joc objecte de la infracció, amb la finalitat que esta adopte les mesures oportunes destinades a evitar-ne l'ús, fins a la seua alienació o inutilització, en este cas seran tornades als seus propietaris.
Així mateix, tenint en compte la naturalesa de la infracció, l'administració podrà ordenar el comís de les apostes hagudes i dels beneficis il·lícits obtinguts, l'import dels quals s'ingressarà en la Hisenda Pública de la Generalitat.
Article 60. Competències
1. Serà competent per a incoar i tramitar l'expedient la Secretaria de la Comissió Tècnica del Joc quan hi haja indicis d'infracció molt greu, i el director dels servicis territorials de la conselleria competent en matèria de joc quan els indicis siguen d'infracció greu o lleu.
2. Les infraccions administratives qualificades com molt greus seran sancionades pel conseller competent en matèria de joc amb multa de fins a 150.253,03 euros i pel Consell amb multa de fins a 601.012,10 euros.
3. Les infraccions administratives qualificades com greus i lleus seran sancionades amb multa de fins a 30.050,61 euros o 3.005,06 euros, respectivament, pel director dels servicis territorials de la conselleria competent en matèria de joc.
4. Les sancions addicionals o accessòries no pecuniàries podran ser imposades per l'òrgan competent per a la imposició de la sanció pecuniària.
Article 61. Procediment
Les sancions s'imposaran amb subjecció al procediment regulat en la Llei 4/1988, de 3 de juny, de la Generalitat, i a este efecte serà supletori el que disposa la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i de Procediment Administratiu Comú.
ANNEX
CATÀLEG DE JOCS
01. Ruleta francesa
I. Denominació
La ruleta és un joc d'atzar, dels denominats de contrapartida, la característica essencial del qual és que els participants juguen contra l'establiment organitzador i que la possibilitat de guanyar depén del moviment d'una bola que es mou dins d'una roda horitzontal giratòria.
II. Elements del joc
Instruments de la ruleta:
El material d'este joc es compon d'un cilindre de fusta o de qualsevol altre material que n'assegure el perfecte funcionament, d'uns 56 centímetres de diàmetre, a l'interior del qual hi ha un disc giratori sostingut per un eix metàl·lic o de qualsevol altre material que n'assegure el perfecte funcionament. Este disc, la part superior del qual té una superfície lleugerament còncava, està dividit en 37 caselles radials, separades per menuts envans també metàl·lics o ranures. Estos compartiments, alternativament rojos i negres, estan numerats de l'1 al 36, més el zero, que sol ser blanc o verd, però que no podrà ser mai ni roig ni negre. Mai són veïns dos números consecutius, i, d'altra banda, els números la suma de les xifres dels quals siga parell són sempre negres, així com el 10 i el 29 i a excepció del 19. Un dispositiu que sobreïx de l'eix, consistent en dos travessers encreuats en el centre mateix de la ruleta, permet donar-li un moviment giratori en un pla horitzontal.
La ruleta es juga en una taula llarga i rectangular, en el centre o en un extrem de la qual hi ha el cilindre esmentat. A un costat d'esta o als dos està situat el tauler o taulers, en els quals estan dibuixats els 36 números rojos i negres, distribuïts en tres columnes de dotze, un espai reservat per al zero i uns altres per a les diverses combinacions o jugades, en els quals estan impresos els diferents termes o abreviatures que indiquen estes jugades i, opcionalment, algunes combinacions de jugades d'ús més freqüent per part dels jugadors denominades .Apostes per a Sèries..
Segons que en la taula hi haja un o dos draps, la ruleta es denomina «a un drap» o «a dos draps», respectivament.
Figura número 1. Cilindre de la ruleta francesa
Figura número 2. Dibuix del drap de la ruleta francesa amb .Apostes per a Sèries. en localització personal
III. Personal
1. Classes
El personal destinat a la ruleta comprén:
a) Per a la denominada «a dos draps»: un cap de taula i un sotscap de taula, que han de col·locar-se cara a cara i de cara al cilindre; quatre crupiers que se situen en el centre de la taula, respectivament a dreta i esquerra d'aquells, i dos «extrems de taula», instal·lats en les extremitats d'esta. No obstant això, en funció de les circumstàncies del joc i a judici de la seua direcció, es podrà eximir la presència del sotscap de taula i d'un dels extrems de taula.
b) Per a la denominada «a un sol drap»: un cap de taula, dos crupiers i un «extrem de taula»; la presència d'este últim en la taula podrà ser eximit per la direcció de joc en funció de les circumstàncies de la partida.
2. Competències
a) El cap i el sotscap de taula s'encarreguen de dirigir la partida i controlar els canvis que es realitzen durant el seu curs, i els està prohibit manipular, de cap manera, els diners, les plaques o les fitxes.
b) Els crupiers han d'encarregar-se, successivament i seguint un ordre de rotació establit, d'accionar el cilindre i de llançar la bola, així com de dur a terme les altres operacions necessàries per a la realització del joc, el contingut del qual s'especifica en l'apartat corresponent a les regles de funcionament del joc. Així mateix, podran col·locar les apostes sobre la taula.
c) Els «extrems de taula» s'encarreguen de col·locar les apostes en la zona que controlen, a petició dels jugadors presents en la taula, i d'exercir una vigilància particular sobre les apostes, a fi d'evitar errors, discussions o possibles fraus; en absència seua, estes funcions seran realitzades pels crupiers.
IV. Regles de la ruleta
1. Combinacions possibles
Els jugadors només poden fer ús de les combinacions següents:
A) Possibilitats o jugades múltiples.
a) Ple o número sencer. Consistix a fer l'aposta en un qualsevol dels 37 números, i el jugador que guanya obté trenta-cinc vegades l'import de la seua aposta.
b) Parella o cavall. L'aposta es posa a cavall sobre la línia que separa dos números i el jugador que guanya obté disset vegades l'import de la seua aposta.
c) Fila transversal. Es juga als tres números seguits que constituïxen una fila, col·locant l'aposta al mig de la línia longitudinal que separa les files dels espais laterals destinats a les jugades senzilles. Si ix un dels tres números, el jugador obté onze vegades l'import de la seua aposta. També es pagaran onze vegades les fitxes col·locades sobre les combinacions (0, 1, 2) i (0, 2, 3), apostes denominades tradicionalment transversals del 0.
d) Quadre. L'aposta es fa sobre els quatre números contigus que formen un quadre, col·locant l'aposta en el punt d'intersecció de les línies que separen estos números. En cas de guany, s'obté vuit vegades l'import de l'aposta. També es pagaran vuit vegades les fitxes col·locades sobre les combinacions (0, 1, 2, 3), esta aposta es denomina 4 números.
e) Sisena o doble fila transversal. L'aposta inclou sis números i el possible guany és de cinc vegades l'import de l'aposta.
f) Columna. Comprén l'aposta dels dotze números que integren una columna, i el possible guany és de dues vegades l'import de l'aposta.
g) Dotzena. Comprén l'aposta els números de l'1 al 12 (primera dotzena), els números del 13 al 24 (segona dotzena) o els números del 25 al 36 (tercera dotzena), i el possible guany és de dues vegades l'import de l'aposta.
h) Dues columnes o columna a cavall. S'aposta als vint-i-quatre números que corresponen a dues dotzenes i el guany és la meitat de l'aposta.
i) Dues dotzenes o dotzena a cavall. S'aposta als vint-i-quatre números que corresponen a dues dotzenes i el guany és la meitat de l'aposta.
B) Combinacions de jugades múltiples
a) Sèrie Gran o sèrie 0/2/3 o Veïns del Zero. L'aposta es fa sobre els disset números que conté la ruleta des del 25 al 22, ambdós inclusivament, passant pel zero (25, 2, 21, 4, 19, 15, 32, 0, 26, 3, 35, 12, 28, 7, 29, 18, 22). Es juga amb nou fitxes, la representació de les quals en el drap és la següent:
. Dues fitxes en fila transversal per als números 0, 2 i 3, que es paga onze vegades l'aposta.
. Dues fitxes en quadre per als números 25/26/28/29, que es paguen vuit vegades l'aposta.
. Una fitxa a cavall, respectivament, per als números 4/7, 12/15, 18/21, 19/22 i 32/35, que es paguen 17 vegades l'aposta.
L'aposta conjunta només es pot realitzar per mitjà del crupier, el qual, rebut i acceptat l'anunci de l'aposta, col·loca les nous fitxes directament en el drap o, quan les circumstàncies del joc així ho aconsellen, en l'espai habilitat a l'efecte (.Apostes per a Sèries.). En este últim cas, si ix guanyador un número de la sèrie, el crupier retira del caseller les fitxes corresponents i les col·loca en la posició del drap que represente la combinació guanyadora, la resta de fitxes es tracten com a perdedores i són recollides pel crupier. Per exemple, si ix guanyador el número 3 es col·loquen dues fitxes en la fila transversal 0/2/3, i es retira la resta.
b) Sèrie Menuda o sèrie 5/8 o Terç del Cilindre. L'aposta es fa sobre els dotze números que conté el cilindre de la ruleta des del 33 al 27, ambdós inclusivament, passant pel vuit (33, 16, 24, 5, 10, 23, 8, 30, 11, 36, 13 i 27). Es juga amb sis fitxes la representació de les quals en el drap és la següent:
Una fitxa a cavall, respectivament, per als números 5/8, 10/11, 13/16, 23/24, 27/30 i 33/36, que es paga 17 vegades l'aposta.
L'aposta conjunta només es pot realitzar per mitjà del crupier, el qual, rebut i acceptat l'anunci de l'aposta, col·loca les sis fitxes directament en el drap o, quan les circumstàncies del joc així ho aconsellen, en l'espai habilitat a l'efecte (.Apostes per a Sèries.). En este últim cas, si ix guanyador un número de la sèrie, el crupier retira del caseller les fitxes corresponents i les col·loca en la posició del drap que represente la combinació guanyadora, la resta de fitxes es tracten com a perdedores i són recollides pel crupier. Per exemple, si ix guanyador el número 5 es col·loca una fitxa en el cavall 5/8, i es retira la resta.
c) Orfes. L'aposta es fa sobre vuit números en total i comprén les dues sèries correlatives de números continguts en el cilindre de la ruleta compresos entre l'1 i el 9 (1, 20, 14, 31, 9) i del 17 al 6 (17, 34, 6), ambdós inclusivament. Es juga amb cinc fitxes, la representació de les quals en el drap és la següent:
. Una fitxa a ple per al número 1, que es paga 35 vegades l'aposta.
. Una fitxa a cavall, respectivament, per als números 6/9, 14/17, 17/20, 31/34, que es paga 17 vegades l'aposta.
L'aposta conjunta només es pot realitzar per mitjà del crupier, el qual, rebut i acceptat l'anunci de l'aposta, col·loca les cinc fitxes directament en el drap o, quan les circumstàncies del joc així ho aconsellen, en l'espai habilitat a l'efecte (.Apostes per a Sèries.). En este últim cas, si ix guanyador un número de la sèrie, el crupier retira del caseller les fitxes corresponents i les col·loca en la posició del drap que represente la combinació guanyadora, la resta de fitxes es tracten com a perdedores i són recollides pel crupier. Per exemple, si ix guanyador el número 17 es col·loca una fitxa en els cavalls 14/17 i 17/20, i es retira la resta.
d) Joc al zero. L'aposta es fa sobre els set números continguts en el cilindre de la ruleta des del 12 al 15, ambdós inclusivament, passant pel zero (12, 35, 3, 26, 0, 32 i 15). Es juga amb quatre fitxes, la representació de les quals en el drap és la següent:
. Una fitxa a ple per al número 26, que es paga 35 vegades l'aposta.
. Una fitxa a cavall, respectivament, per als números 0/3, 12/15, 32/35, que es paga 17 vegades l'aposta.
L'aposta conjunta només es pot realitzar per mitjà del crupier, el qual, rebut i acceptat l'anunci de l'aposta, col·loca les quatre fitxes directament en el drap o, quan les circumstàncies del joc així ho aconsellen, en l'espai habilitat a l'efecte (.Apostes per a Sèries.). En este últim cas, si ix guanyador un número de la sèrie, el crupier retira del caseller les fitxes corresponents i les col·loca en la posició del drap que represente la combinació guanyadora, la resta de fitxes es tracten com a perdedores i són recollides pel crupier. Per exemple, si ix guanyador el número 26 es col·loca una fitxa a ple en este número, i es retira la resta.
En tots els casos, el jugador que guanya conserva la part premiada de la seua aposta i pot retirar-la.
C) Possibilitats o jugades senzilles
Possibilitats. Els jugadors poden apostar sobre parell o imparell (números parells o imparells); sobre roig o negre (números rojos o negres), o sobre «falta. (números de l'1 al 18) o «passa» (números del 19 al 36).
En tots estos casos, el jugador que guanya conserva la seua aposta i pot retirar-la. El guany és el valor de la quantitat apostada.
a) Supòsit d'eixida del zero. En este cas, s'oferixen al jugador que ha apostat dues solucions sobre una jugada senzilla: primera, retirar la meitat de la seua aposta, mentre que l'altra meitat la recupera la banca; i segona, deixar la totalitat de l'aposta a la «presó». Si a la jugada següent no ix el zero, les apostes guanyadores col·locades a la «presó» recobren purament i simplement la llibertat i es perden definitivament totes les altres.
b) Si el zero ix per segona, tercera vegada, etcètera, el jugador té la mateixa opció, tenint en compte que el valor residual de l'aposta perd de nou el 50 per 100 del seu valor a cada eixida del zero. No obstant això, si el valor residual de l'aposta queda per davall del mínim de la taula, l'aposta ha de quedar de nou a la .presó., fins que s'allibere.
Si el zero ix en l'última jugada de la sessió, el jugador està obligat a acceptar el reintegrament de la meitat, de la quarta part, de la sisena part, etcètera, de l'aposta inicial, segons que es tracte de la primera, segona, tercera eixida, etcètera, del número zero.
2. Màxims i mínims de les apostes
A) Normes generals sobre estos límits
El mínim de les apostes en la ruleta està determinat en l'autorització concedida per la Comissió Tècnica del Joc.
El màxim es fixa tenint en compte les combinacions de joc existents:
a) En les jugades senzilles, el màxim representa 180, 360 o 540 vegades la quantitat fixada com a mínim de l'aposta. Els mínims en les apostes denominades jugades senzilles podran ser fixats fins a cinc vegades el mínim autoritzat sobre un número sencer.
b) En les jugades múltiples, el màxim està representat:
En el ple o número sencer, per 10, 20 o 30 vegades el mínim de l'aposta; en la parella o cavall, per 20, 40 o 60 vegades; en la fila transversal, per 30, 60 o 90 vegades; en el quadre, per 40, 80 o 120 vegades; en la sisena, per 60, 120 o 180 vegades; en la columna i dotzena, per 120, 240 o 360 vegades, i en la doble columna i doble dotzena, per 240, 480 o 720 vegades; respectant en tot cas que les apostes siguen múltiples dels mínims de les apostes.
B) Normes especials
a) El director de jocs podrà modificar els mínims de les apostes en jocs o taules determinades, sempre que el casino tinga autorització, a l'empara del que disposa l'article 14.e) del Reglament de Casinos de Joc, i, en tot cas durant el desenrotllament de la sessió i una vegada posada en funcionament una taula, el casino podrà variar el límit d'aposta d'esta d'acord amb el que disposa l'article 27.6.a) del reglament.
b) El casino haurà de posar en funcionament una taula, amb el límit mínim d'apostes autoritzat per a este joc, llevat que en l'autorització concreta es dispose una altra cosa.
c) Esta variació en els mínims de les apostes afecta el límit màxim de les apostes i la suma dels diners que el casino ha de tenir en caixa com a garantia de les apostes en la forma establida pel Reglament de Casinos.
3. Funcionament del joc
Les fases successives del joc són les següents:
a) El crupier encarregat de maniobrar la ruleta ha d'accionar el cilindre obligatòriament cada vegada en un sentit oposat a l'anterior i llançar la bola en el sentit invers.
b) Abans d'esta maniobra i mentre la força centrífuga reté la bola en la galeria, els jugadors poden realitzar les seues apostes fins al moment en què el crupier, degut al fet que el moviment de la bola esdevé més lent i està a punt de caure dins del disc, anuncie «no hi van més apostes». A partir d'este moment, no s'ha d'acceptar cap més aposta sobre el drap.
c) Quan la bola s'atura definitivament en una de les trenta-set caselles, el crupier anuncia en veu alta el número i les jugades senzilles guanyadores, i toca amb el seu rascle el número esmentat per a mostrar-lo ostensiblement al públic, a continuació els crupiers col·loquen les fitxes en la posició del drap que representa la combinació guanyadora quan estes procedisquen d'apostes múltiples combinades, cobren les fitxes, retiren les apostes perdedores i paguen les guanyadores, segons l'ordre següent:, columnes, dotzenes, dobles columnes i dobles dotzenes; jugades simples (roig, negre, parells, imparells, passa i falta); files transversals i sisenes, quadre i parelles, i, en últim lloc, els plens o números sencers. En les taules amb un sol drap seran indistintament els crupiers els qui pagaran les apostes guanyadores després de retirar les apostes perdedores.
d) Si una fitxa o qualsevol altre objecte cau en el cilindre durant la rotació de la bola, si la bola salta fora del cilindre o en el cas d'un llançament defectuós de la bola, o si la bola no cau, estant totalment aturada la rotació, el cap de taula ha d'aturar el joc i anunciar immediatament en veu alta «tirada nul·la», rebre la bola i lliurar-la al crupier perquè la torne a llançar, després d'haver-la posat en el número en el qual ha caigut en la jugada anterior.
e) Al final de cada sessió, el cilindre s'ha de tancar amb una tapa amb clau o precinte segellat.
02. Ruleta americana d'un sol zero
El funcionament de la varietat americana de la ruleta respon als mateixos principis que regixen la ruleta anomenada europea o francesa. Per això, en este apartat únicament es recullen aquelles normes que són específiques de la ruleta americana, i, en conseqüència, per a tot el que no s'hi preveu es consideren aplicables les disposicions referents a la ruleta contingudes en l'epígraf 01 del present catàleg.
I. Instruments de la ruleta americana
La taula de joc és de menudes dimensions que permeta participar a un nombre limitat de jugadors, encara que es pot autoritzar l'ús d'una taula doble. Només pot participar-hi un nombre limitat de jugadors amb fitxes de color igual a la xifra màxima de colors existents (no superior a deu), que fixarà la direcció de jocs d'acord amb les característiques de la taula. Addicionalment, el cap de taula pot autoritzar apostes realitzades amb fitxes de valor individual de les existents en el casino, sempre que la utilització d'estes fitxes no impedisca la identificació de l'apostador. El mateix cap de taula pot impedir noves apostes mitjançant l'ús de fitxes de valor quan considere que el nombre d'apostes és excessiu per al desenrotllament adequat i control del joc.
Hi ha dues diferències respecte a la ruleta francesa:
a) Les apostes es col·loquen sobre un dels dos costats del drap la disposició del qual, per al cas de les apostes en la banda esquerra, és la que es reflectix en la figura número 3.
b) En la vora del cilindre es col·loca un nombre de compartiments transparents igual a la xifra màxima de colors existents. Estos compartiments, netament separats els uns dels altres, estan destinats a rebre una fitxa, sense valor determinat, sobre la qual es col·loca un marcador que indica el valor donat pel jugador a les fitxes d'eixe color. No obstant això, la identificació de les fitxes de color i el valor assignat a estes es pot realitzar a través de pantalles o dispositius electrònics. Este valor pot anar des del mínim fins al màxim de les apostes de la taula sobre un número sencer, i s'ha d'adaptar al valor individual de les fitxes existents en el casino.
Els marcadors del valor assignat a les fitxes pel jugador es poden col·locar també en un lloc pròxim a la taula de joc degudament autoritzat o bé ser col·locats sobre un pedestal adherit a l'arc exterior del cilindre, de forma que la seua base estiga a l'altura de la vora del cilindre.
Als efectes del que establix l'article 27.7 del present reglament, la pràctica d'esta forma de desenrotllament del joc s'ha de dur a terme en una única taula, que està oberta amb la banda de fluctuació d'apostes mínimes autoritzada, i amb el nombre de terminals en relació amb les taules obertes que a continuació s'indica: quan es troben en funcionament dues taules de les que tinga autoritzades el casino sol·licitant per a eixa sala, el nombre de terminals que pot estar operatiu és de fins a quinze terminals; si s'obrin tres taules, el nombre de terminals que pot estar operatiu és de fins a trenta; i a partir del funcionament de la quarta taula el nombre màxim de terminals que pot estar operatiu és de fins a quaranta-cinc.
La ubicació dels terminals dins de la sala de joc està establida en l'autorització corresponent.
Figura número 3. Dibuixos del drap de la ruleta americana amb .Pista de Sèries.
II. Elements personals
El cap de taula. Li correspon controlar el joc i resoldre els problemes que durant el seu transcurs se li presenten, és responsable de la claredat i regularitat del joc, dels pagaments, de totes les operacions efectuades en les seues taules i del control dels marcadors. Estes funcions s'han de duran a terme sobre cada una de les taules, si bé es poden simultaniejar sobre grups de taules contigües sense que el nombre total de taules al seu càrrec puga excedir de dos.
El crupier. S'encarrega d'accionar el cilindre i de llançar la bola, d'auxiliar el client en la col·locació de les apostes sobre la taula de joc, de la recollida i ordenació de les piles de fitxes, bé de forma manual o mecànica, i d'aquelles operacions que siguen necessàries per al desenrotllament del joc.
L'auxiliar. S'encarrega, quan així es determine per la direcció de jocs en funció de les necessitats de la partida, d'auxiliar el crupier en la classificació de les fitxes.
III. Funcionament del joc
a) En cada jugada, el crupier, quan no estiga assistit per l'auxiliar, ha de reconstruir les piles de fitxes.
b) Els pagaments s'han d'efectuar sempre en l'ordre següent: doble columna, columna, passa, imparell, negre, roig, parell, falta, doble dotzena, dotzena, sisena, transversal, quadre, parella o cavall i en últim lloc el ple o número sencer; però si un jugador té diverses combinacions guanyadores, es paguen totes d'una sola vegada, encara que les apostes siguen de distinta classe. Els pagaments es realitzen amb fitxes de color d'un valor determinat, pròpies del jugador guanyador, o amb fitxes i plaques de valor o ambdues.
IV. Combinacions del joc
Dins de les jugades senzilles, si ix el zero, es perd la meitat de l'aposta i es recupera l'altra meitat.
V. Màxims i mínims de les apostes
El mínim de l'aposta està determinat per l'autorització concedida per la Comissió Tècnica del Joc. El jugador, en el moment en què s'atribuïx una sèrie de fitxes, pot fixar el valor que vol donar a cada una d'elles, dins dels límits del mínim i màxim sobre un número sencer. Si no es fa ús d'eixa facultat cada una de les seues fitxes representa el mínim de l'aposta de la taula.
El màxim ve fixat:
a) Respecte a les jugades senzilles, el màxim representa 180, 360 o 540 vegades la quantitat fixada com a mínim de l'aposta.
b) Respecte a les jugades múltiples, el màxim ve representat per:
En el ple o número sencer, per 10, 20 o 30 vegades el mínim de l'aposta; en la parella o cavall, per 20, 40 o 60 vegades; en la fila transversal, per 30, 60 o 90 vegades; en el quadre, per 40, 80 o 120 vegades; en la sisena, per 60, 120 o 180 vegades; en la columna i en la columna o dotzena, per 120, 240 o 360 vegades; i en la doble columna i en la doble dotzena, per 240, 480 o 720 vegades.
03. Vint-i-u o Black Jack
I. Denominació
El vint-i-u o Black Jack és un joc d'atzar practicat amb naips dels denominats de contrapartida, en el qual els participants juguen contra l'establiment i l'objectiu del joc és aconseguir vint-i-un punts o aproximar-s'hi sense passar d'este límit.
II. Elements del joc
1. Taula de joc
Taula semicircular de mesures i característiques similars a les de pòquer sense descart i mini punt banc en la seua modalitat per a set o nou jugadors.
Figura número 4. Dibuix de la taula i drap de Black Jack
2. Cartes o naips
Al Black Jack es juga amb sis baralles de 52 cartes cada una, tres d'un color i tres d'un altre. Les figures valen deu punts, l'as un punt o onze, segons convinga al jugador, i les altres cartes tenen el seu valor nominal.
3. Distribuïdor o sabot
És un recipient, de funcionament manual, mecànic o electrònic, degudament homologat, on s'introduïxen les cartes, una vegada escartejades convenientment, per a distribuir-les. En el cas que el distribuïdor o sabot siga electrònic l'escartejament previ de les cartes es pot realitzar automàticament al seu interior.
Tots els distribuïdors han de ser numerats en cada establiment i guardats en l'armari de les cartes o en un altre distint que complisca les mateixes exigències. No obstant això, els distribuïdors, manuals o electrònics, es podran mantenir en la mateixa taula sempre que, proveïts de clau, precinte segellat o qualsevol altre sistema de tancament, acabada la sessió romanguen convenientment tancats. La distribució a les diferents taules la fa el director de jocs o empleat responsable a l'inici de cada sessió, procurant evitar que els mateixos distribuïdors es destinen sistemàticament a les mateixes taules.
III. Personal del Black Jack
El cap de taula. Li correspon supervisar el joc i resoldre els problemes que durant el seu transcurs se li presenten, funcions que s'han de dur a terme sobre cada una de les taules, si bé es poden simultaniejar sobre grups de taules contigües i homogènies sense que el nombre total de taules al seu càrrec puga excedir de tres en la modalitat de nou jugadors i de quatre en la modalitat de set jugadors. No obstant això, si la direcció de jocs, i per al conjunt del casino, opta per compatibilitzar les funcions de supervisió del cap de taula sobre jocs de naips de contrapartida no homogenis (Black Jack, mini punt banc i pòquer) el nombre de taules al seu càrrec no podrà excedir de dos.
El crupier. És qui dirigix la partida i s'encarrega d'escartejar les cartes, distribuir-les als jugadors, retirar les apostes perdedores i pagar les que resulten guanyadores.
El crupier pot disposar d'una banqueta o cadira adequada a la seua activitat.
IV. Jugadors
a) Asseguts. El nombre de jugadors als quals es permet participar en el joc ha de coincidir amb el nombre de places d'apostes marcades en la taula de joc, la xifra màxima del qual és set o nou. Si algunes places no estan cobertes, els jugadors poden apostar sobre les vacants dins dels límits de l'aposta, sobre ella mana el de major aposta o, en cas d'igualtat, el de mà més pròxima al sabot. Així mateix, poden apostar sobre la mà de qualsevol altre jugador dins dels límits de l'aposta màxima. En qualsevol cas, el jugador situat en la primera línia davant de cada casella és qui mana en la casella.
Cada mà d'un jugador es considera individualment i ha de seguir l'ordre normal de distribució i petició de cartes.
b) També poden participar en el joc els jugadors que estiguen drets que aposten sobre la mà d'un jugador, dins dels límits de l'aposta màxima de cada plaça. No obstant això, no poden donar consells ni instruccions al jugador, i han d'acceptar les seues iniciatives.
c) En cap cas el nombre d'apostes per places o casella podrà excedir de quatre.
V. Regles del joc
1. Possibilitats de joc
a) Joc simple o Black Jack.
Quan s'han efectuat totes les apostes el crupier distribuïx un naip a cada mà, començant per la seua esquerra, seguint el sentit de les agulles del rellotge, i donant-se ell mateix un altre naip.
Després, i sempre en el mateix ordre, distribuïx un segon naip a cada mà.
Seguidament pregunta als jugadors que tenen la mà si volen naips addicionals. Cada jugador pot refusar o demanar naips complementaris, un a un, fins que ho considere oportú, però en cap cas pot demanar naips suplementaris si ha obtingut ja una puntuació de 21 o més. Si una mà obté una puntuació superior a 21 perd, i el crupier recull immediatament la seua aposta i els naips abans de passar a la mà següent.
Quan els jugadors han fet el seu joc, el crupier es dóna a ell mateix una o diverses cartes. En arribar a 17 punts s'ha de plantar i no pot prendre naips suplementaris. En cas contrari, ha de demanar uns altres naips fins que el total de la seua puntuació arribe a 17 o més. Quan tinga un as entre les seues cartes, ha de comptar-lo com a 11 punts si amb este valor arriba a 17 o més i sempre que no compte amb ell més de 21 punts; en este cas pren el valor d'un punt. No obstant això, si tots els jugadors s'han passat, el crupier no necessita prendre més cartes.
El crupier, després d'anunciar la seua puntuació, recull les apostes perdedores i paga les guanyadores, de dreta a esquerra. Aleshores recull les cartes i les col·loca cara cap avall en un recipient destinat a esta finalitat, i aparta les seues en últim lloc.
Si la banca s'ha passat de 21 punts, ha de pagar totes les apostes que encara estiguen sobre la taula de joc.
Si no arriba a 21 punts, recull les apostes de les mans que tenen una puntuació inferior a la seua i paga aquelles que la tenen superior. Les mans que han obtingut una puntuació igual a la del banca són nul·les i els seus titulars poden retirar les seues apostes una vegada que s'han recollit les seues cartes.
Els pagaments es faran a la par, és a dir, pel mateix import de l'aposta, però si un jugador fa un Black Jack, que consistix a arribar als 21 punts només amb dos naips, se li paga sempre a raó de tres per dos. El Black Jack sempre guanya a la puntuació de 21 que s'ha obtingut amb més de dues cartes.
b) L'assegurança.
Quan el primer naip del crupier és un as, els jugadors que tinguen Black Jack poden sol·licitar el pagament a la par, acabant amb això la seua jugada, o assegurar-se contra el possible Black Jack de la banca. El crupier proposarà esta assegurança al conjunt de jugadors i abans de donar la tercera carta al primer jugador que la demane. A partir d'este moment, ningú pot assegurar-se.
El jugador que s'assegura diposita sobre la línia «assegurança», situada davant del seu lloc, una quantitat com a màxim igual a la meitat de la seua aposta primitiva. Si el crupier trau aleshores un 10, és a dir, si fa un Black Jack, recull les apostes que perden i paga les assegurances a raó de dos per un. Si no fa Black Jack recull les assegurances i cobra o paga les altres apostes com en el joc simple.
c) Les parelles.
Si un jugador rep les dues primeres cartes del mateix valor, pot jugar a dues mans. Si utilitza esta possibilitat ha de fer una aposta igual a la seua inicial en l'altra carta. Estes dues cartes i estes dues apostes es consideren aleshores com a mans separades i independents i cada una té el seu valor i destí propis. Pot, per tant, formar tantes mans com siga el nombre de cartes d'igual valor que reba, llevat que siguen asos, fins a un màxim de sis parelles per cada mà inicial. El jugador es planta, demana cartes i juga en les mateixes condicions que en el joc simple, començant per la mà que està situada més a la seua dreta abans de passar a la següent. Si forma una nova parella, pot novament separar-la i dipositar una altra aposta igual.
Si un jugador separa una parella d'asos, no se li permet demanar més que un sol naip per cada as que ha format una nova mà.
Si un jugador separa una parella d'asos o una parella de cartes que valguen 10 punts cada una i la següent és un as, esta jugada no es considera com a Black Jack i se li paga només una vegada la seua aposta.
d) Aposta doble.
Quan el jugador obté 9, 10 o 11 punts amb els dos primers naips, o un 8 i un as, o un 9 i un as, pot doblar la seua aposta. En este cas, només té dret a un sol naip suplementari, i el valor de l'as inicial és d'1 punt. La doble aposta està autoritzada per a totes les mans incloses les parelles.
En el supòsit indicat el crupier advertirà expressament el jugador que el valor de l'as és d'un punt.
e) Menor o major de 13
Independentment de les possibilitats de joc abans detallades, el casino podrà posar en ús la modalitat de jugada simple per a menor o major de 13. Consistix en una aposta opcional i independent en la qual el jugador aposta sobre si el total de punts dels seus dos primers naips, sent sempre un el valor de l'as, és inferior o superior a 13; l'aposta es perd en ambdós casos per un total igual a 13. Els pagaments es faran a la par, és a dir, per la mateixa quantitat de l'aposta col·locada en els espais habilitats per a major o menor, i esta pot ser qualsevol quantitat dins del límit mínim i màxim operatiu en la taula.
2. Apostes acumulades i progressius
La conselleria competent en matèria de joc pot autoritzar per a este tipus de joc les denominades apostes especials acumulades o bonus per a l'obtenció de premis especials en diners, o el seu equivalent en espècie, en relació amb combinacions especials de naips obtingudes pels jugadors dins de les seues mans durant les partides ordinàries i també entre diverses taules de Black Jack.
Així mateix, es poden autoritzar apostes addicionals i independents per als jugadors, anomenades .progressius., l'objectiu de les quals és aconseguir un premi especial que depén només de la jugada que obté el jugador i de l'import acumulat pel progressiu en aquell moment, amb la deducció prèvia autoritzada a favor de l'establiment. Per a jugar al progressiu, cada jugador ha de dipositar una quantitat estipulada en la ranura amb comptador destinada a esta finalitat. Així mateix, pot existir un progressiu comú a diverses taules. El desenrotllament d'esta modalitat de joc ha d'estar exposat en un lloc visible de la taula i ha d'indicar les combinacions que comporten premi i el seu import.
L'import de l'aposta del progressiu no pot ser superior a la meitat de l'aposta mínima de la taula.
3. Màxim i mínim de les apostes
Les apostes dels jugadors, exclusivament representades per fitxes, han de realitzar-se, dins dels límits del mínim o màxim per casella abans de distribuir les cartes.
a) El mínim està fixat per l'autorització concedida per la Comissió Tècnica del Joc. Són aplicables a este joc les normes de la ruleta referents a la possibilitat de modificar el mínim i el màxim de les apostes.
b) El màxim de les apostes és fixat per cada taula en l'autorització en 50, 100 o 200 vegades el mínim de l'aposta. El màxim s'entén per casella i no pot ser sobrepassat per la suma de les apostes realitzades sobre cada una d'elles per part d'un o diversos jugadors.
El màxim s'entén per mà i pot ser sobrepassat en el supòsit d'un jugador assegut, titular de diverses mans d'altres jugadors.
4. Funcionament del joc
Hi ha diverses operacions que són prèvies a l'inici de cada partida:
a) Els naips s'extrauen del dipòsit, es desempaqueten i s'escartegen segons les normes que reglamentàriament es determinen.
b) Finalitzades les operacions prèvies, cada una de les piles s'escarteja i s'escapça per separat, almenys tres vegades. Seguidament el crupier reunix els sis jocs i els escapça i, finalment la mitja dotzena es presenta al jugador que ha rebut la carta roja en l'última passada per a un nou i últim escapçament, en el supòsit que refuse fer-lo, el crupier l'oferirà als altres jugadors, seguint les agulles del rellotge, perquè l'efectuen, començant per l'esquerra del crupier, si cap dels jugadors accepta fer l'últim escapçament, este el farà el cap de taula. A l'inici de la partida l'últim escapçament començarà a oferir-se al primer jugador assegut en la taula, començant per l'esquerra del crupier.
Després d'este últim escapçament, el crupier col·loca un separador de mostra o de bloqueig, a fi de deixar com a reserva una quantitat de cartes equivalent com a mínim a un joc. A continuació s'introduïxen les cartes en el distribuïdor o sabot.
Si s'utilitza el procediment d'escartejament automàtic de naips, el crupier els introduïx en el distribuïdor automàtic per a escartejar-los i distribuir-los en procés continu.
c) Abans de distribuir les cartes, el crupier separa les cincs primeres del distribuïdor i després comença la partida.
Les cartes es distribuïxen sempre amb les cares cap amunt. Quan apareix el separador, el crupier l'ha d'ensenyar al públic i ha d'anunciar que la jugada que està realitzant és l'última de l'escapçament. Si en el distribuïdor apareix una carta amb la cara cap amunt s'ha d'eliminar.
04. Bola o Boule
I. Denominació
La bola o boule és un joc d'atzar, dels denominats de contrapartida, en el qual els participants juguen contra l'establiment organitzador i la possibilitat de guanyar, igual que en la ruleta, depén del moviment d'una bola que es mou dins d'una plataforma circular.
II. Elements del joc
El joc de la bola es practica en una taula, en el centre de la qual hi ha una plataforma circular i, als seus costats, dos draps destinats a rebre les apostes. També pot incloure un sol drap.
La plataforma esmentada consistix en un plat circular d'1,50 metres de diàmetre inserit en un quadre d'1,85 metres de costat. En el centre hi ha un eixint al voltant del qual es distribuïxen dues files, amb 18 orificis, i amb la numeració de l'1 al 9, en un dels quals anirà a caure la bola de cautxú indicant el número guanyador.
Els orificis amb els números 1, 3, 6 i 8 són de color negre, els números 2, 4, 7 i 9 de color roig, i el número 5 ha de ser groc o d'un altre color, però mai roig o negre.
Els draps de joc són idèntics i estan dividits en un determinat nombre de caselles que corresponen a les diverses combinacions possibles. El jugador pot elegir entre les jugades múltiples o senzilles, que consistixen a realitzar l'aposta sobre parell o imparell (números parells o parells), roig o negre (números rojos o negres), passa (números superiors al 5), i falta (números inferiors al 5). El número 5 no figura en cap d'estes combinacions, ocupa la casella central del tauler i pot ser jugat com qualsevol altre número, però no és ni roig ni negre i està exclòs de la sèrie imparell, passa o falta.
Figures número 5 i 6. Dibuix de la plataforma i del drap de la taula de bola
III. El personal
El personal destinat és el següent:
a) El cap de taula és qui la dirigix.
b) Hi haurà crupiers, un per a cada drap, encarregats de llançar la bola, seguint un ordre de rotació establit per la direcció, sense que cap d'ells puga especialitzar-se en esta tasca.
IV. Jugadors
En cada partida poden participar un nombre indeterminat de jugadors.
V. Regles del joc
a) Combinacions possibles
Només es poden usar dues combinacions:
Primera: apostar sobre un número sencer, de l'1 al 9, en este cas el guanyador obté set vegades el valor de la seua aposta.
Segona: apostar sobre una jugada senzilla (roig o negre, parell o imparell, passa o falta). En tots estos casos, el guanyador recupera la seua aposta i rep un valor igual a ella. No obstant això, quan ix el número 5, es perden totes les apostes realitzades sobre les jugades senzilles.
b) Màxim i mínim d'apostes
El mínim d'apostes està fixat en l'autorització concedida per la Comissió Tècnica del Joc. No obstant això, el director responsable de l'establiment pot obrir els draps amb una aposta mínima igual a dues vegades l'autoritzada, sempre que aquell mínim siga mantingut, almenys, en un drap, durant tot el temps en què romanga obert l'establiment.
El màxim d'apostes està fixat en l'autorització. Per a les apostes sobre un número sencer, no pot ser inferior a 40 vegades ni superior a 100 vegades el mínim autoritzat, i per a les jugades senzilles no pot ser inferior a 200 vegades ni superior a 500 vegades el dit número.
Este màxim s'aplica, per taula, a cada jugador considerat aïlladament. Per això, l'establiment no pot fixar un màxim per al conjunt d'apostes que pertanyen a jugadors diferents i col·locats sobre un número sencer o sobre una jugada senzilla.
c) Funcionament del joc
Els jugadors fan les apostes a partir del moment en què el cap de la partida anuncia «facen les seues apostes». Estes es col·loquen, en forma de fitxes, en una de les caselles del drap escollida pel jugador.
A continuació el crupier llança la bola al llarg de la vora exterior del plat circular, en el qual dóna nombroses voltes abans d'arribar a la zona dels orificis. És en este moment quan el crupier pregunta «Estan fetes les apostes?.. Seguidament anuncia «no hi van més apostes». A partir d'aleshores tota aposta dipositada després d'este avís és rebutjada i el crupier torna amb el rascle les fitxes al jugador que ha apostat massa tard.
Una vegada que la bola queda immobilitzada en un orifici, el llançador de la bola anuncia el resultat, dient en veu alta el número guanyador i les jugades senzilles.
Aleshores, el crupier recull, amb el seu rascle, totes les apostes perdedores, deixant sobre la taula les apostes guanyadores, a les quals afegix el guany. El jugador que guanya recupera, en tots els casos, la seua aposta i pot retirar-la del joc.
05. Trenta i quaranta
I. Denominació
El trenta i quaranta és un joc d'atzar dels denominats de contrapartida practicat amb cartes, en el qual els participants juguen contra l'establiment i té diverses combinacions guanyadores.
II. Elements del joc
1. Cartes o naips
Al trenta i quaranta es juga amb sis baralles de les denominades franceses, de 52 cartes cada una, totes d'un mateix color, sense índexs. Les figures valen deu punts, l'as un punt i les cartes el seu valor nominal.
2. Taula de joc
Ha de tenir forma d'escut i estar dividida en quatre caselles, dues de les quals, de mida més gran, corresponen al roig i al negre; ambdues han d'estar separades per una banda central que ha de contenir el color, més avall se situa una casella en forma triangular per a l'invers.
En la part oposada se situa el cap de taula i a cada costat d'ell es col·loquen els dos crupiers. Al davant i a l'esquerra del crupier que escapça ha d'haver una ranura en la qual es dipositen les cartes usades i davant dels dos crupiers la caixa que conté la banca de la taula.
Figura número 7. Dibuix de la taula de trenta i quaranta
III. El personal
Cada taula ha de tenir permanentment destinats al seu servici un cap de taula i dos crupiers.
El cap de taula és el responsable del correcte desenrotllament del joc.
Crupiers: hi ha d'haver-ne dos, situats un enfront de l'altre. L'un, el crupier que escapça, s'encarrega de repartir les cartes, i l'altre del pagament de les apostes guanyadores i la retirada de les apostes perdedores.
IV. Jugadors
En cada partida poden apostar un nombre indeterminat de jugadors.
V. Regles del joc
1. Combinacions possibles
S'han de formar dues files desplaçades de cartes, la de dalt es denomina negra i la de baix roja. Es distribuiran les cartes fins que s'obté per cada fila una puntuació compresa entre 30 i 40.
Els jugadors només poden fer ús de les combinacions següents, per les quals reben l'equivalent de la seua aposta:
a) Roig o negre: guanya la fila que té les cartes amb un valor més pròxim a 31.
b) Color o invers: hi ha color si la fila guanyadora és del mateix color que la primera carta de la fila negra.
En cas contrari hi ha invers.
Si dues files de cartes formen el mateix punt, el joc és nul excepte si este punt és 31. En este cas regixen les mateixes disposicions que regulen el sistema del zero en la ruleta. Les apostes iguals o superiors, mitjançant el dipòsit de l'1 per 100 de l'import de l'aposta efectuat en el moment de l'aposta: a l'efecte se situarà un senyal o placa sobre l'aposta en realitzar-la.
2. Màxim i mínim de les apostes
El mínim i el màxim de les apostes està determinat en l'autorització concedida per la Comissió Tècnica del Joc.
3. Desenrotllament del joc
Una vegada el crupier ha realitzat l'operació d'escartejar, el jugador més pròxim a la dreta d'este crupier escapça les cartes.
Seguidament el crupier col·loca una carta roja davant de les cinc últimes cartes de la baralla. L'aparició d'esta carta roja determina l'anul·lació del joc en curs, i es posen en la taula i cara cap avall les cinc últimes cartes i es recompten.
Després d'haver introduït les cartes en el sabot es col·loquen, en forma descoberta, sobre la taula, començant necessàriament per la fila negra. Quan el total arriba o sobrepassa els 31 punts, s'inicia la col·locació de les cartes en la fila roja. A continuació el crupier anuncia en veu alta la puntuació de cada fila i les jugades guanyadores (per exemple: dos negre i color guanyen o negre i invers guanyen, i exactament igual començant pel roig, és a dir, dos roig i color guanyen o negre i invers, el crupier anuncia també color guanya o color perd). A continuació es paguen les apostes guanyadores, operació que es realitza obligatòriament jugada per jugada, començant sempre per color o invers, i després negre i roig i per les apostes més allunyades del crupier. Només després d'haver sigut retirades les apostes perdedores es poden pagar les apostes guanyadores.
Les cartes han de romandre sobre la taula durant tot el temps que dure la retirada i el pagament de les apostes, de forma que els jugadors puguen verificar les puntuacions dels distints jocs.
06. Punt i banca
I. Denominació
El punt i banca és un joc de cartes que enfronta diversos jugadors entre ells i la resta d'aquells pot apostar tant a favor de la banca com en contra. Correspon en tots els casos a l'establiment l'exercici de la banca.
II. Elements de joc
1. Cartes
Al punt i banca en totes les seues modalitats es juga amb sis baralles de les denominades franceses, degudament homologades, de 52 cartes cada una, amb índexs grans o menuts i mides autoritzats expressament per al casino per la Comissió Tècnica del Joc de 57 x 88 o 62,5 x 88 mil·límetres, la meitat d'un color i l'altra meitat d'un altre. Els naips podran ser usats diverses vegades, sempre que es troben en perfecte estat.
2. Distribuïdor o sabot
Es tindrà en compte el que disposa l'epígraf 03, apartat II, punt 3.
3. Taula de joc
Ha de ser de forma ovalada, amb dos entrants situats un davant de l'altre en els costats majors de la taula, destinats a acollir el cap de taula i els tres crupiers, respectivament. La taula ha de tenir una sèrie de departaments separats i numerats a partir de la dreta del cap de taula, que porta el número u. La numeració ha de ser correlativa, si bé pot eliminar-se el número 13. Cada departament pot acollir un jugador assegut i s'hi diferencien igual nombre de caselles destinades a rebre apostes fetes a favor de banca, a favor de punt i a favor d'igualtat. La seua numeració es correspon amb la dels departaments dels jugadors. També pot practicar-se el joc en taules reduïdes amb les dimensions que determinen les característiques de cada una de les tres modalitats, per a un nombre de jugadors asseguts igual o inferior a nou.
La superfície central de la taula ha de contenir les obertures següents: una destinada a rebre les cartes usades, anomenada cistella; una o dues per a les propines que es donen als empleats, i una altra per a introduir-hi els bitllets que es canvien per fitxes o plaques. Així mateix, hi ha una casella situada en el centre de la taula per a recollir les apostes en favor d'empat.
Figura número 8, 9 i 10. Dibuix de la taula de punt i banca en les tres modalitats.
8
9
10
III. Personal
1. Cap de taula
Li correspon la direcció i supervisió del joc en totes les seues fases, resolent els problemes que durant el seu transcurs se li presenten. També porta una llista on es determina l'ordre de prioritat per a cobrir places que queden vacants.
En la modalitat de joc per a 14 jugadors cada taula de joc tindrà destinat un cap de taula. En les modalitats de joc en taula reduïda, sense perjudici que les funcions de supervisió es duguen a terme sobre cada una de les taules, estes es poden simultaniejar sobre grups de taules contigües i homogènies sense que el nombre total de taules al seu càrrec puga excedir de tres en la modalitat de 9 jugadors i de quatre en la modalitat de 7 jugadors. No obstant això, i per a l'últim cas, si, d'acord amb el que disposa l'epígraf 03, apartat III, es compatibilitzen funcions de supervisió sobre taules de jocs de naips de contrapartida no homogènies, el nombre total de taules al seu càrrec no pot excedir de dos.
2. Crupiers
En la modalitat de joc per a 14 jugadors cada taula té destinats tres crupiers, si bé la direcció de jocs pot, en funció de les circumstàncies de la partida, eximir la presència en taula d'un dels crupiers. Són els responsables de les apostes dels seus respectius costats de la taula, així com de recollir les apostes perdedores i pagar les apostes guanyadores. Els correspon també escartejar les cartes i introduir-les al sabot i a la cistella, una vegada usades. Així mateix, han de recollir la deducció que han de fer en benefici de l'establiment, rebre les propines i introduir-les en la ranura destinada a l'efecte. Han d'anunciar l'inici de cada jugada i de la mà guanyadora, i informar els jugadors sobre les regles que cal seguir en cada cas. A més, han de passar el sabot, recollir les cartes al final de cada jugada i comprovar-ne l'estat.
En les modalitats de joc en taula reduïda cada taula tindrà destinat un únic crupier. A ell li correspon dirigir la partida en totes les seues fases, s'encarrega d'escartejar les cartes, introduir-les al sabot i distribuir-les, la primera i la tercera són per a punt i la segona i la quarta per a banca, i seguint les regles de la tercera carta extrau una carta addicional per al punt o la banca.
Una vegada s'han recollit les apostes perdedores i pagat les guanyadores, amb la deducció prèvia del benefici de l'establiment, es retiren les cartes amb les cares cap avall i es dipositen en un recipient destinat a esta finalitat.
IV. Jugadors
Poden participar en el joc els jugadors asseguts davant dels departaments numerats i, a opció de la direcció del casino, els jugadors que romanguen drets.
Per a la distribució de les cartes s'establix un torn rotatori a partir del situat davant del departament número u. Si algun jugador no vol realitzar la distribució, el sabot passa al que està situat a la seua dreta o bé la realitza el mateix crupier.
El jugador que distribuix les cartes juga la mà de la banca; la mà del jugador correspon a aquell que ha realitzat l'aposta més elevada; si no hi ha apostes a favor de la mà del jugador, el crupier té les cartes. Es perd el dret a distribuir les cartes quan la banca perd la jugada i el sabot passa al jugador corresponent, d'acord amb el torn establit.
V. Banca
L'establiment es constituix en banca i li correspon el cobrament i pagament de les apostes. En el cas que la mà de la banca siga guanyadora, s'efectuarà una deducció del 5 per 100 de les apostes guanyadores en benefici de l'establiment.
El mínim de les apostes pot ser distint per a cada taula, però en cap cas pot ser inferior al mínim autoritzat per la Comissió Tècnica del Joc. El màxim de les apostes es fixa per a cada taula en 20, 50 o 100 vegades el mínim i la direcció del casino pot determinar que les apostes siguen múltiples del mínim de la taula.
VI. Regles del joc
1. El .punt. i la .banca. reben inicialment dues cartes. El valor del joc depén dels punts adjudicats a cada carta, que són els que duu inscrits, llevat del 10 i les figures, que no tenen cap valor numèric, i l'as, que val un punt. En la suma dels punts es menystenen les desenes i només té valor, a efectes del joc, la xifra de les unitats. Guanya qui té una puntuació de nou o la més pròxima a esta xifra. En cas d'empat, la jugada es considera nul·la i les apostes poden ser retirades, a excepció de les efectuades a «empat», que cobren de l'establiment el seu guany, a raó de vuit a un.
Una vegada rebudes les dues primeres cartes per la mà del jugador i la mà de la banca, si la puntuació d'alguna des les dues mans és 8 o 9, acaba el joc i l'altra mà no pot demanar una tercera carta.
2. Regles de la tercera carta:
a) Per a la mà del jugador.
. Quan la seua puntuació és de 0, 1, 2, 3, 4 o 5 ha de demanar carta.
. Quan la seua puntuació és de 6 o 7, ha de plantar-se.
b) Per a la mà de la banca el joc s'ha d'ajustar al que disposa el quadre següent:
VII. Desenrotllament del joc
Realitzades les operacions de recompte, d'escartejar les cartes i d'escapçar la baralla, es col·loca a l'interior de la baralla una carta de bloqueig o carta de detenció d'un color que permeta diferenciar-la de les altres, tenint en compte que per davall d'esta carta en queden set. L'aparició de la carta de detenció determina el final de la partida i no es pot fer cap jugada més, excepte la que s'està efectuant en eixe moment.
A continuació el crupier extrau una primera carta i la descobrix. El valor d'esta determina el nombre de cartes que s'han d'inutilitzar i introduir a la cistella. Per a este cas concret, el valor de les figures i els deus és de 10 punts.
L'ordre del crupier «no hi van més apostes» i a continuació «cartes» està dirigida al jugador que té el sabot, perquè repartisca dues cartes, cara cap avall, a cada mà. La primera i tercera carta que corresponen a la mà del jugador són traslladades al crupier, i la segona i la quarta carta que corresponen a la banca queden davall l'angle frontal dret del sabot. Tot seguit, les cartes de la mà del jugador es lliuren al jugador que ha realitzat l'aposta més gran a favor de l'esmentada mà, el qual les ensenya i a continuació les retorna al crupier que anuncia la puntuació total i les col·loca a la seua dreta. Així mateix, el jugador que distribuïx les cartes, les descobrix i les trasllada al crupier. Este anuncia el punt total per a les dues cartes i les col·loca a la seua esquerra El jugador podrà refusar (.saludar.) una sola vegada per partida o sabot.
El jugador que durant dues vegades consecutives refusa prendre la mà ha d'abandonar la seua plaça en la taula de joc.
Si d'acord amb les regles establides, el jugador ha de plantar-se, el crupier anuncia .el jugador es planta amb (...) (puntuació total).; en cas contrari, diu en veu alta .Carta per al jugador.. S'apliquen les mateixes regles a la mà de banca
Acabada la jugada, el crupier anuncia la mà amb la puntuació més alta, que és la que guanya; a continuació es paguen les apostes guanyadores, deduint-ne, si és el cas, el benefici de l'establiment.
En cas d'empat el jugador que aposta a empat cobra el guany establit.
07. Bacarà, chemin de fer o ferrocarril
I. Denominació
El bacarà o ferrocarril, conegut també com chemin de fer, és un joc de cartes dels denominats de cercle que enfronta diversos jugadors entre ells. Un dels jugadors té la banca i poden apostar contra esta tots els jugadors que es troben asseguts i els que es troben darrere d'ells drets.
II. Elements del joc
1. Cartes
S'utilitzen sis baralles, de 52 cartes, de les denominades franceses, sense índexs, la meitat d'un color i l'altra meitat d'un color diferent.
Els naips es poden usar diverses vegades i no s'han de substituir per uns altres, sempre que estiguen en perfecte estat. Pel que fa a les característiques que han de reunir les cartes i a la manera com han de ser escartejades i manejades durant el joc, es tindrà en compte el que disposa el Reglament de Casinos de Joc.
2. Distribuïdor o sabot
Es tindrà en compte el que disposa l'epígraf 03, apartat 11, punt 2.
3. Taula de joc.
Ha de ser de forma ovalada, amb un lleuger entrant en un dels seus costats més grans, que indica la posició del crupier. La taula ha de tenir una sèrie de departaments separats i numerats a partir de la dreta del crupier. Cada departament només pot acollir un sol jugador.
La superfície central de la taula ha de tenir les obertures o ranures següents: una en el centre, també anomenada cistella, on s'introduïxen les cartes usades; una altra a la dreta del crupier, anomenada pou o cagnotte, per a les deduccions en benefici de la casa, i una altra, o si cal dues, per a les propines. La quantitat que constituïx la banca està situada davant del crupier, a la seua esquerra, i a la seua dreta se situen els guanys del banquer que no constituïxen la banca, és a dir, el garage (els que el crupier no ha posat en joc).
III. Personal
Cada taula de joc ha de tenir permanentment al seu servici un cap de taula, un crupier i un canvista (empleat de canvis).
1. Cap de taula
És el responsable del desenrotllament correcte del joc. Actua com a delegat de la direcció i li correspon resoldre qualsevol conflicte plantejat en la taula de joc. Porta una relació dels jugadors que aspiren a ocupar les places que puguen quedar vacants.
2. Crupier.
Sense perjudici de les funcions que se li atribuïxen en este epígraf del Catàleg, té atribuïdes les següents: recomptar, escartejar i introduir les cartes al sabot, traslladar les cartes als jugadors mitjançant la seua pala, anunciar en veu alta les distintes fases del joc i actuacions dels jugadors, calcular i ingressar la quantitat que correspon al pou en la ranura corresponent, i introduir les cartes usades i les propines en les ranures destinades a l'efecte.
Així mateix, li correspon la custòdia i el control de la suma que constituïx la banca i el pagament dels guanys als jugadors. També li correspon orientar els jugadors que ho sol·liciten sobre les regles aplicables a cada cas.
3. Canvista.
Situat dret davant o darrere del crupier, s'encarrega d'efectuar el canvi de diners per fitxes als jugadors que ho sol·liciten i al crupier.
A més pot haver-hi servidors auxiliars en nombre no superior a un per quatre taules o fracció. No poden intervenir en res que es relacione amb el desenrotllament del joc, de les cartes o de les fitxes.
IV. Jugadors
Davant de cada un dels departaments de la taula es pot asseure un jugador. La superfície dels departaments pot ser utilitzada per a dipositar les fitxes i manejar, si cal, les cartes. També poden participar en el joc els jugadors que vulguen, si se situen drets al voltant de la taula i darrere dels que estan asseguts.
A tots els efectes, s'establix l'ordre de prioritat següent entre els jugadors: els jugadors asseguts, sobre els que estan drets; entre els primers se seguix la numeració correlativa dels departaments a partir del que està situat a la dreta del banquer. Entre els que estan drets se seguix el mateix ordre de prioritats que entre els asseguts. El jugador assegut que canvia de lloc durant un escapçament està obligat a deixar passar la mà -»saludar»- a més, no pot exercir el seu dret de prioritat per a adquirir la mà passada, és a dir, per a agafar la banca o per a fer de banc fins que no haja «saludat». Això mateix ocorre quan un jugador ocupa una plaça vacant durant la distribució d'un sabot.
Si el canvi de seient o l'arribada d'un jugador nou es fa en acabar l'escapçament, l'ordre de prioritats quedarà intacte.
En cap cas pot un jugador ocupar plaça de seient en diverses taules de joc simultàniament.
L'ocupació de places vacants es farà de la forma següent: tenen prioritat, durant l'escapçament, els jugadors inscrits en la llista d'espera del cap de taula; una vegada acabat l'escapçament tenen prioritat els jugadors asseguts que han sol·licitat canvi de plaça.
El jugador que durant dues vegades consecutives refusa prendre la mà ha d'abandonar la seua plaça en la taula de joc.
Està prohibit als jugadors drets desplaçar-se de lloc per a seguir la mà. Al jugador que ho faça serà el primer a qui es cobrarà o l'últim a qui es pagarà, segons el cas.
El jugador que està absent de la taula quan li correspon agafar la mà perd la seua plaça en benefici del primer inscrit en la llista d'espera.
En cap cas es pot ocupar una plaça de seient momentàniament buida.
V. Banca
El crupier anuncia, d'acord amb la taula, si es juga lliure o atenint-se a la taula de regles de tirada.
La banca s'adjudica inicialment al jugador situat a la dreta del crupier (assegut davant del departament número 1), és rotatòria i seguix l'ordre de numeració dels departaments.
Qualsevol jugador, assegut o dret, pot en qualsevol passada de la banca associar-se al banquer, si este ho accepta, i posar a la seua disposició una quantitat determinada. L'associat no pot intervenir en cap moment en el joc i guanya o perd en les mateixes condicions que el banquer.
El jugador pot retenir la banca mentre guanya i en cas de pèrdua ha de cedir-la al jugador situat a la seua dreta. El mateix ocorre quan la banca ha sigut abandonada voluntàriament. Si algun dels jugadors no vol agafar la banca, esta continuarà en rotació per l'ordre establit. En tot cas, el jugador que agafa la banca ho ha de fer, almenys, amb la mateixa quantitat que el que l'ha abandonada voluntàriament.
Si cap jugador assegut vol adquirir la banca, s'oferix als que estan drets, i si ningú l'adquirix, el jugador que ha cedit la banca o que ha passat la mà pot tornar a prendre-la per la mateixa quantitat. La mà passada adquirida per un sol jugador té preferència sobre l'adquirida en associació. El banquer que ha passat la mà pot associar-se amb el jugador que l'ha adquirida posteriorment.
Si la banca no ha sigut adquirida en el torn rotatori, se subhasta i adjudica al millor postor d'entre els jugadors asseguts i drets, a excepció del banquer. Els jugadors asseguts només tenen prioritat sobre els que estan drets en el cas de licitacions iguals.
Si algun jugador que està dret adquirix la banca (pren la mà) i la torna a passar, la banca s'oferix primer al jugador assegut a la dreta de l'últim jugador assegut que ha tingut la banca. Si el jugador que adquirix la banca està assegut en el moment de passar-la, la banca s'oferix primer al jugador assegut a la seua dreta.
Una vegada adjudicada la banca, el total que la forma pot ser augmentat pel jugador en relació amb la quantitat oferta, però mai disminuït.
Si la banca adjudicada és superior a la banca anterior, el jugador que ha fet banca abans de passar-li la mà té dret a prendre les cartes, encara que la seua aposta siga inferior a la d'altres jugadors, però només per a una jugada.
El banquer que passa la mà, així com el seu associat, no poden participar en la subhasta de la mà que acaben de passar, però sí que poden fer-ho quan el nou banquer passa la «mà», i així successivament.
Si cap jugador ha adquirit la banca, esta torna al jugador situat a la dreta del banquer que ha passat la mà, el qual ha d'acceptar-la pel mínim establit en la taula. Si no ho fa, ha de cedir la seua plaça
Si el jugador que ha adquirit una mà passada perd, el sabot torna al jugador assegut a la dreta del banquer que ha passat la mà.
El jugador que adquirix la banca està obligat a donar cartes almenys una vegada. Si s'hi nega, la banca se subhasta, però no pot licitar per ella ni este jugador ni l'anterior banquer si s'ha passat la mà. Si en esta primera jugada hi ha igualtat de punts la banca pot ser cedida d'acord amb les regles generals.
El mínim del punt o mínim de les apostes, és a dir, la quantitat mínima per a poder jugar com a punt contra la banca, no ha de ser necessàriament idèntic per a les distintes taules, ni pot ser inferior en cap cas al mínim autoritzat per la Comissió Tècnica del Joc, que ha d'aparéixer ostensiblement indicat en la taula.
El màxim del punt o quantitat màxima que pot exposar un jugador és la quantitat equivalent a l'existent en la banca a cada jugada. Quan un jugador arriba a esta quantitat màxima es diu que «fa banc».
El màxim de la banca ha de ser equivalent a 100 vegades el mínim autoritzat per al punt i el mínim de la banca no pot ser inferior al d'este. Amb sol·licitud prèvia dels casinos, es pot autoritzar-se que la banca jugue sense màxim limitat.
La deducció en benefici de l'establiment queda fixada en un 5 per 100 sobre les quantitats guanyades pel banquer a cada jugada.
Garage és la quantitat o conjunt de quantitats que el banquer exclou del joc, quan es donen els casos o circumstàncies següents:
a) Garage voluntari.
Els guanys obtinguts pel banquer normalment passen a formar part de la banca, però aquell pot decidir excloure'ls voluntàriament del joc sempre que la seua suma supere la quantitat equivalent a 50 vegades el mínim del punt, que passa, aleshores, a constituir o formar part del garage.
El banquer podrà excloure voluntàriament del joc la meitat de la banca en tots els passes a partir del segon. Si no es cobrix la banca en totalment, el banquer podrà instar al crupier a doblar la quantitat dins de la Banca en esta jugada, i passar la resta a formar part del garage. També podrà retirar la meitat de la banca resultant, si escau, segons el pàragraf anterior. Abans d'iniciar la següent jugada el crupier demanarà al banquer si desitja o no formar garage.
b) Garage obligatori.
És la quantitat que el banquer ha d'excloure del joc en la mesura que l'import de la banca excedisca la suma de valors dels punts.
c) Garage impropi.
És aquella part de la banca que el banquer no pot posar en joc perquè excedix la quantitat màxima permesa a la banca, és a dir, 100 vegades el mínim del punt.
d) Exclusió del garage.
En el cas que la banca jugue sense màxim limitat, el banquer pot renunciar al garage anunciant «hi va tot».
VI. Regles del joc
El valor del joc depén dels punts adjudicats a cada carta que són els que porten inscrits, llevat del 10 i les figures, que no tenen cap valor numèric, i l'as, que val un punt. Se suma la puntuació de les cartes, es menystenen les desenes i només té un valor la xifra de les unitats. Guanya el joc la puntuació del qual és de nou o la més pròxima a esta xifra. En cas d'empat, la jugada es considera nul·la.
Inicialment i de forma alternativa, el banquer repartix dues cartes tapades al jugador que s'enfronta amb ell, i es dóna a ell mateix dues cartes tapades. Si quan ha rebut les primeres cartes veu que la puntuació és de vuit o nou, les descobrix i abat el joc, i el contrari ha d'ensenyar també el joc.
En els altres casos el jugador que s'enfronta a la banca pot sol·licitar una tercera carta o considerar-se servit, la qual cosa anunciarà utilitzant els termes «carta» i «no», respectivament. L'actuació del jugador ha de tenir en compte les regles següents:
. Quan té 0, 1, 2, 3 o 4, ha de demanar carta.
. Quan té 5, pot optar.
. Quan té 6 o 7, s'ha de plantar.
Si el jugador fa banc, no s'apliquen estes regles i té llibertat per a demanar carta o quedar-se servit, sempre que ho autoritze el director de jocs abans de començar la partida. A continuació, el banquer pot optar entre demanar carta o no fer-ho, excepte quan té zero (bacarà), en què és obligatori sol·licitar una tercera carta. A diferència de les anteriors, la tercera carta es dóna sempre descoberta. El joc acaba amb l'anunci de la puntuació de cada jugador, el descobriment de les cartes i el pagament o retirada de les apostes, si és el cas.
Tot jugador pot sol·licitar al crupier aclariments sobre les regles del joc, i este està obligat a donar-ne. Si el jugador té puntuació de 5 i sol·licita consell al crupier, este l'ha de fer plantar-se.
El banquer pot, si vol, sol·licitar del crupier el quadre de jugades de la banca, en este cas s'ha d'ajustar al que este establix.
Una vegada coberta la banca, el banquer i qualsevol jugador assegut o dret pot abonar (apostar a favor de la banca) una quantitat determinada, que dóna al crupier quan diga .abone la diferència.; però només en este cas.
No es permet l'abonament en associació. Els abonaments queden afectats només en la jugada en què es produïxen, sense obtindre prioritat ni causar obligació respecte a la jugada següent ni posterior, sempre dins dels màxims i mínims autoritzats per l'eixida inicial de la banca.
El nombre d'abonaments permés és un màxim de tres. Els casos no previstos els resol el cap de taula.
VII. Desenrotllament del joc
Perquè el joc puga començar, es condició imprescindible que hi haja en la taula un mínim de quatre jugadors, xifra que s'ha de mantenir durant tota la partida.
Al començament de cada partida, el crupier, després d'escartejar les cartes, les oferix als jugadors i diu: «senyors, les cartes passen». Qualsevol jugador pot escartejar les cartes, però el crupier les ha d.escartejar per última vegada quan li les tornen. Una vegada fet això, oferix les cartes al jugador situat a la seua esquerra, i així successivament, fins que algun dels jugadors escapça la baralla.
A continuació, abans de les set cartes finals de la baralla, es col·loca una carta-bloqueig, o carta de detenció, d'un color que permeta diferenciar-la de les altres. L'aparició d'esta carta determina el final de la partida i no es pot realitzar cap jugada més, excepte la que s'està duent a terme en el moment.
Una vegada adjudicada la banca, el banquer anuncia la quantitat posada en joc, que es lliura en fitxes al crupier, el qual les col·loca sobre la taula, a la seua esquerra. Seguidament, el crupier anuncia la suma i indica als jugadors que és la xifra màxima que poden jugar; per a això utilitza l'expressió «hi ha ... euros en la banca».
Si hi ha diversos jugadors que volen fer banca, se seguix l'ordre de les prioritats establit en l'apartat IV.
La banca feta per un sol jugador, fins i tot si està dret, té preferència sobre la banca en associació.
Si cap dels jugadors, asseguts o drets, està disposat a fer banca, pot anunciar-se banca parcial amb l'expressió «banca amb la taula», per a la qual cosa la quantitat de l'aposta ha de ser la meitat de la banca. A continuació, el crupier invita la resta dels jugadors a completar amb les seues apostes la suma en banca, fins que amb la veu «no hi van més apostes» dóna per acabat el temps d'apostar.
El jugador que ha anunciat «banca amb la taula» té dret a agafar les cartes, fins i tot si està dret, excepte quan algú diu la frase «amb la taula i últim complet», i dóna prioritat el fet de completar l'altra meitat. La «banca amb la taula» es considera un acte aïllat i no dóna prioritat per a la jugada següent, excepte que s'haja fet sol.
Si ningú fa banca, ni banca amb la taula, les cartes es donen al jugador assegut l'aposta del qual siga més alta. En cas d'igualtat d'apostes, se seguix l'ordre general de prioritats entre els jugadors. Està prohibit que un jugador assegut unisca la seua aposta a la d'altres jugadors, tant si estan drets com asseguts.
La petició de banca no té preferència quan les cartes han sigut distribuïdes, excepte quan el jugador repetix banca, «banca seguida», en este cas pot fer-ho fins i tot després de la distribució de les cartes, sempre que un altre jugador no les tinga ja a la mà. Té dret a demanar banca seguida el jugador que ha fet banca i ha perdut.
Si en el cas de banca seguida el crupier, per error, dóna les cartes a un altre jugador, estes poden ser reclamades si encara no han sigut vistes (la carta és considerada vista quan s'ha alçat del tapís).
Si la petició de banca seguida es produïx després de la distribució i lliurament de les cartes a un altre jugador, este últim té preferència si ha pres cartes i les ha vistes.
Si una vegada que s'ha anunciat correctament banca seguida, un jugador pren les cartes abans que el crupier les done al jugador que ha anunciat banca seguida, les cartes es retiren encara que s'hagen vist, i es lliuren al jugador al qual corresponen.
Tot banca seguida abandonada pot ser recuperada en el cas que la puntuació entre el banquer i un altre jugador o jugadors siga la mateixa.
Si ningú fa banca i només un jugador aposta contra la banca, este jugador té dret a banca seguida.
Una vegada realitzades les apostes, i després de la veu del crupier «no hi van més apostes», el banquer extrau les cartes del sabot i les distribuïx alternativament d'una en una, començant pel jugador contrari. El crupier trasllada les cartes fins al jugador mitjançant la pala. El banquer té formalment prohibit distribuir les cartes abans que el crupier haja anunciat «no hi van més apostes»; no obstant això, pot instar el crupier perquè retire les apostes efectuades després d'haver dit esta frase.
Una vegada examinades les cartes i sol·licitada, si fa el cas, una tercera, es descobrixen els respectius jocs i el crupier paga al guanyador. Si el triomf ha sigut del banquer, el crupier efectua la deducció corresponent al pou o cagnotte, i introduïx el seu import en la ranura destinada a l'efecte. Els guanys del banquer passen a formar part de la banca, excepte si este decidix excloure'ls del joc, d'acord amb el que es preveu en l'apartat V, en este cas el crupier les col·loca damunt de la taula, a la seua dreta.
Quan s'han acabat les cartes d'un sabot, el crupier realitza les operacions corresponents d'escartejar, escapçar i introduir la baralla al sabot. El banquer que guanya l'última jugada d'una escapçada té dret a continuar com a banquer en la pròxima jugada, si oferix una quantitat igual a la que constituïa aleshores la banca.
Si ho demana algun jugador, les cartes han de ser controlades al final de l'escapçada.
VIII. Errors i infraccions en el joc
1. Està prohibit extraure cartes del distribuïdor abans d'haver acabat el temps de les apostes. Les cartes que ja s'han tret no poden ser reintegrades al sabot en cap cas, i el jugador que les ha tretes irregularment està obligat a continuar la jugada. Si excepcionalment el cap de taula creu que no ha d'aplicar esta regla amb tot el seu rigor, la carta o les cartes extretes han de ser obligatòriament refusades i no poden ser utilitzades pel jugador que pren la mà passada.
Tota carta que apareix descoberta quan s'extrau del sabot es considera inservible i s'ha de retirar sense que per això els jugadors puguen disminuir o retirar les seues apostes.
Si durant la distribució apareixen dues o més cartes enganxades entre elles, la jugada s'anul·la.
Si alguna carta cau a terra, només la pot recollir el crupier o qualsevol altre empleat de l'establiment i conserva el seu valor, a continuació es reprén la jugada.
2. Errors del crupier
Si el crupier descobrix accidentalment alguna carta durant la distribució, els jugadors s'han d'ajustar a les regles del joc de banquer i del punt. Si les dues cartes del punt es descobrixen, el banquer ha de tenir en compte el que disposa el quadre de jugades de la banca i ha de demanar carta en els casos opcionals. Qualsevol altra falta comesa pel crupier durant el repartiment de les cartes anul·la la jugada, sempre que la falta no es puga rectificar sense perjudici per al banquer o per al jugador.
Si el crupier anuncia «carta», per error, quan el punt ha dit «no», la jugada es restablix segons el quadre. Si el banquer té 0, 1, 2, 3, 4 o 5 i ja ha tret una carta, esta carta se li adjudica; si n'ha tret dues cartes, se li adjudica la primera i es rebutja la segona; si té 6 o 7, es rebutja qualsevol carta extreta.
3. Errors del banquer
Si el banquer extrau una cinquena carta, després d'haver-ne donat dues al punt i haver-se'n donat dues ell mateix, està obligat a acceptar-la ell en el cas que el punt no demane una tercera carta.
Si en la distribució inicial, el banquer es dóna més de dues cartes, es considera que té una puntuació de zero (bacarà), encara que conserve el seu dret de demanar una altra carta.
Si en donar la tercera carta, el banquer dóna, per error, dues cartes al jugador contrari, se li adjudica la carta amb la qual forme una puntuació més alta. Passa el contrari quan el banquer es dóna a si mateix dues cartes en lloc d'una.
Si durant la distribució de les dues primeres cartes del punt, el banquer en deixa caure alguna en la cistella, es considera que el punt abat amb el 9. Quan passa això amb la tercera carta del punt, es considera que la seua puntuació és de 9. En este cas el banquer tindrà dret a una tercera carta, excepte si té el 7.
Si durant el repartiment el banquer descobrix la primera o la tercera carta, en anar ambdues dirigides al punt, el banquer ha de descobrir la seua carta respectiva. Si el banquer descobrix per error les dues cartes dirigides al contrari, a més de descobrir les seues dues cartes, ha d'ajustar obligatòriament el seu joc al quadre de jugades de la banca.
El banquer ha de parlar sempre després del punt. Si abat abans que este s'haja pronunciat, els jugadors poden retirar les seues apostes. Quan el banquer, si té 8 o 9, dóna o oferix cartes, perd el seu dret a abatre.
El banquer perd la jugada si introduïx alguna carta a la cistella abans que l'hagen vista de forma inequívoca la resta de jugadors
No pot fer-se cap reclamació contra el banquer quan la jugada ha acabat i les apostes han sigut cobrades o pagades.
4. Errors dels jugadors
Està formalment prohibit mirar lentament les cartes rebudes o tenir-les massa temps a la mà. Qualsevol jugador que empre massa temps a anunciar el seu joc no pot continuar tenint les cartes.
Excepte el crupier, ningú pot donar consells als jugadors, Si s'infringix esta regla, s'ha de fer el que disposa el quadre de jugades.
Si per error el punt diu «carta» en lloc de «no», o viceversa, el banquer té dret a donar-li o negar-li la carta, llevat que aquell tinga bacarà. En tot cas, el banquer s'ha de pronunciar abans de traure la carta.
Si el punt s'oblida d'abatre quan li toca, perd este dret; si ha demanat carta, la decisió la pren el banquer. Si el punt que té 9 s'oblida d'abatre perd la jugada si el banquer abat amb 8.
Qualsevol altre error en l'anunci del joc, per part del punt, ha de ser rectificat i, si és el cas, s'han de rebutjar les cartes posades en joc com a conseqüència d'este error. S'exceptua d'esta regla el jugador que fa banca, el qual, en este cas, ha de patir les conseqüències del seu error, excepte si té zero, bacarà, amb les seues dues primeres cartes, aleshores sempre pot sol·licitar una tercera carta.
Si el jugador llança les cartes a la cistella abans que les hagen vistes, la jugada es dóna per perduda.
Les apostes dels punts han d'estar situades a descobert damunt de la taula i les han de vigilar ells mateixos. No es pot acceptar cap reclamació si no s'ha complit esta regla. Si hi ha apostes col·locades sobre la línia, juguen la meitat, i qualsevol altre anunci que fa el jugador obliga el crupier a fer immediatament el canvi, i cap jugador s'hi pot oposar.
Els casos no previstos en este epígraf del Catàleg de Jocs han de ser sotmesos a l'apreciació del cap de la taula, el qual resoldrà
08. Bacarà a dos draps
I. Denominació
El bacarà a dos draps és un joc de cartes dels denominats de cercle, que enfronta un jugador que és la banca amb altres jugadors, i contra el qual poden apostar tant els jugadors que es troben asseguts al voltant de la taula de joc com els que estan situats drets darrere d'aquells.
Rep també el nom de banca o banca francesa i pot revestir dues modalitats: banca limitada i banca lliure o oberta. En el primer cas, el banquer només respon per la quantitat que, situada damunt de la taula, constituïx la banca en cada moment. En la banca lliure o banca oberta, el seu titular respon davant totes les apostes sense límit.
En la banca limitada existix un límit o xifra màxima per a constituir la banca, independentment que durant el transcurs del joc el banquer supere amb els seus guanys la quantitat màxima d'adjudicació.
II. Elements de joc
1. Cartes
S'utilitzen baralles de 52 cartes de les denominades franceses, sense índexs, i és obligatori que siguen sempre baralles per estrenar. Són necessàries sis baralles, tres d'un color i tres d'un altre, tant en la banca lliure com en la limitada.
2. Distribuïdor o sabot
Es tindrà en compte el que disposa l'epígraf 03, apartat II, punt 3.
3. Taula de joc.
Ha de ser ovalada, amb un entrant en un dels costats més grans, que indica la posició del crupier. Davant d'ell es col·loca el banquer, el qual té a la seua dreta el primer drap, format per una sèrie de departaments i numerats a partir del més pròxim al banquer, que porta el número 1; a la seua esquerra hi ha el segon drap, amb el mateix nombre de departaments i amb una numeració correlativa iniciada amb el número següent a l'últim del primer drap, en el departament situat més pròxim al banquer.
A més, cada drap ha de tenir una superfície delimitada destinada a recollir les apostes que es volen realitzar sobre l'altre drap. Les apostes, col·locades sobre la línia que separa aquella superfície de la resta del drap, juguen als dos draps per parts iguals.
En la part lliure de la taula hi ha una primera ranura per a les cartes usades anomenada cistella; una segona ranura a la dreta del crupier per a les deduccions en beneficis de la casa sobre els guanys del banquer, que rep el nom de pou o cagnotte, i una tercera ranura, que poden ser-ne dues, per a recollir les propines.
III. Personal
El personal mínim necessari és: un inspector, un crupier, un canvista i, opcionalment, un auxiliar. Serà aplicable a l'inspector, al crupier i al canvista, respectivament, el que disposen els números 1, 2 i 3 de l'apartat III de l'epígraf 07 d'este Catàleg.
IV. Jugadors
També anomenats punts, cada un pot ocupar un dels departaments numerats en la taula. Així mateix, poden seure més jugadors, que s'han de situar darrere dels primers, entre els distints departaments.
També podran realitzar apostes, a qualsevol dels draps, tots aquells jugadors que estiguen drets darrere dels que estan asseguts.
L'ordre de prioritat per a les apostes entre els jugadors és el següent: en un mateix drap, els jugadors asseguts en els departaments numerats més pròxims al banquer; a continuació, la resta dels jugadors pel mateix ordre que els asseguts.
Si s'anuncia banca en els dos draps, es fa un sorteig per a determinar la prioritat dels draps.
Les cartes només poden ser manejades pels jugadors que estan asseguts en departaments numerats, i s'establix un torn rotatori segons l'ordre de numeració de cada drap. En el cas de guanyar la banca, el jugador ha de cedir les cartes seguint el torn establit. S'exceptua d'esta regla el jugador que fa banca i que està dret o assegut per a manejar les cartes.
Els jugadors que volen ocupar una plaça de seient, s'han d'inscriure en la llista d'espera que duu el cap de taula en cada taula.
V. Banca
1. A l'hora d'obertura, el cap de taula anuncia el nom del banquer i la quantitat de l'import de la banca. Si no hi ha banquer, el cap de taula subhasta la banca i l'adjudica al millor postor, i tots els jugadors poden licitar per a obtenir-la.
Si hi ha licitacions iguals, l'adjudicació es fa per sorteig.
L'adjudicació pot fer-se per a una o més talles, i a judici del director de joc, per a un o més dies. L'import de la banca s'ha de dipositar abans del començament de la partida en la caixa del casino, en efectiu o en xecs lliurats pel banc.
El banquer pot abandonar la banca una vegada realitzada la primera jugada, i ha d'anunciar la quantitat que retira. Si el banquer guanya i es retira no pot tornar a ser banquer durant el mateix sabot. S'entén que la banca ha saltat quan no hi queden fons. En este cas, el banquer té dret a continuar, fent un nou dipòsit igual o superior a l'inicial, o a abandonar la banca. Si continua amb la banca pot canviar de sabot.
En qualsevol dels casos, si el banquer abandona la banca, el cap de taula la torna a oferir a un altre jugador per la mateixa quantitat inicial. Si no l'accepta ningú, se subhasta o se sorteja una altra vegada, començant després un nou sabot. Si no es presenta cap licitador, es dóna per acabada la partida.
El mínim i el màxim de les apostes seran establits en l'autorització. Els mínims poden variar per a les distintes taules de joc.
La quantitat que forme la banca serà necessàriament limitada en la modalitat de banca limitada. En l'autorització es fixarà el màxim i el mínim de la banca.
2. En la banca lliure no hi ha límit màxim per a la banca, i l'establiment no pot fixar un màxim a les apostes dels jugadors. Qualsevol jugador pot ser banquer, en la modalitat de banca lliure, si justifica l'existència d'un dipòsit que es considera suficient en la mateixa caixa de l'establiment o en la d'una entitat de crèdit prèviament admesa per la direcció de l'establiment, de manera que es puguen pagar totes les apostes sense que la responsabilitat de l'establiment puga veure's compromesa en cap moment.
El bacarà amb banca lliure només es pot practicar en una taula per cada establiment i per un màxim de dues sessions separades entre si per l'hora del sopar. En cada sessió es juguen dues talles.
3. La deducció en benefici de l'establiment queda fixada en un 2 per 100 sobre les quantitats guanyades en cada jugada pel banquer per a la banca limitada, i en 1,25 per 100 per a la banca lliure.
VI. Regles del joc
Les regles contingudes en l'apartat VI de l'epígraf 07 del present Catàleg són aplicables amb caràcter general. Sense perjudici d'això s'establixen les adaptacions que es detallen a continuació.
S'enfronten dos jugadors, un per cada drap, contra el banquer, seguint el torn establit en l'apartat IV del paràgraf 5.
Si la puntuació de les dues primeres cartes és de 0, 1, 2, 3 i 4, els jugadors han de demanar una tercera carta; si esta puntuació es de 5 tenen llibertat per a demanar carta o quedar servits, i, finalment, si és de 8 o 9 han de descobrir les seues cartes. El jugador que al principi de la partida fa banc queda exclòs d'esta regla.
El banquer pot demanar carta o plantar-se, excepte si sol·licita el quadre de jugades de la banca al crupier, en este cas l'haurà de seguir sempre que s'indique el mateix per als dos draps. El quadre de jugades de la banca és el recollit en l'epígraf 07 del present catàleg.
Un 8 amb les dues primeres cartes guanya sempre a un 8 o a un 9 aconseguits utilitzant una tercera carta.
Pot demanar banc qualsevol jugador, estiga assegut o dret, per a una sola vegada i al principi de cada partida. El banc inclou els dos draps, però el joc es desenrotlla exactament igual que si foren dos jugadors, de manera que el jugador no pot veure les cartes del segon drap fins que s'haja jugat en el primer drap. En el cas que el joc siga nul, es pot repetir la jugada fins a dues vegades més. S'entén que el joc és nul quan cap dels dos jugadors ha perdut o ha guanyat.
Està prohibit als punts el joc en associació.
VII. Desenrotllament del joc
Perquè el joc puga començar és condició imprescindible que hi haja un mínim de dos jugadors per drap, xifra que s'ha de mantenir durant tota la partida.
Una vegada realitzades les operacions de recompte, escarterjar i escapçar la baralla, s'hi col·loca una carta-bloqueig o carta de detenció d'un color que permeta diferenciar-la de les altres, tenint cura que per davall d'esta carta en queden 10. L'aparició d'esta carta determina el final de la partida i no es pot realitzar cap jugada més, excepte la que s'està jugant.
Una vegada adjudicada la banca d'acord amb el que disposa l'apartat V, el banquer lliura al crupier la quantitat posada en joc, en fitxes, perquè les custodie. A continuació, es realitzen les apostes en ambdós draps, d'acord amb l'ordre de prioritat que establix l'apartat IV, paràgraf 3, fins que el crupier anuncia amb la veu «no hi van més apostes» el final del temps d'apostar. Les apostes no poden col·locar-se immediatament a la dreta o a l'esquerra del banquer i del crupier.
Les apostes col·locades sobre la línia que separa la zona del jugador de la zona de les apostes juguen la meitat, de la mateixa forma que les apostes col·locades damunt de la línia que separa la zona d'apostes d'un drap de la zona d'apostes de l'altre drap juguen als dos draps. En este cas, quan la meitat d'una aposta a cavall representa un nombre imparell d'unitats d'apostes, es considera que la fracció més forta juga al primer drap.
Aleshores, el banquer extrau les cartes del sabot i les repartix d'una en una amb l'ordre següent: primer drap, segon drap i banca. Els crupier trasllada les cartes fins als jugadors mitjançant una pala. Tenen les cartes i són els contraris de la banca els jugadors a què els correspon, d'acord amb el torn establit en l'apartat IV, paràgraf 5. Si ha vist la seua puntuació, el jugador que té la mà, tant si abat com no, ha de deixar les cartes damunt de la taula. Una vegada examinades les cartes, els jugadors que són mà en cada drap han de pronunciar-se segons el seu ordre respectiu i abans del banquer. Acabada la jugada, el crupier separa les cartes i anuncia el punt. El banquer ha d'ensenyar el seu punt en els dos draps.
A continuació el crupier paga les apostes guanyadores i retira les perdedores; si el banquer guanya en els dos draps, o si el seu guany en un drap és superior a la pèrdua en l'altre, el crupier ingressa la quantitat que correspon al pou o cagnotte, en la ranura destinada a l'efecte. Els guanys del banquer passen a formar part de la banca. Si ho demana algun jugador, les cartes han de ser controlades al final de l'escapçada.
VIII. Errors i infraccions en el joc
1. Està prohibit extraure cartes del distribuïdor abans d'haver acabat el temps de les apostes. En cap cas les cartes que s'han tret es poden reintegrar al sabot i el jugador que les ha tretes irregularment està obligat a seguir la jugada. Si en un cas excepcional el director responsable de l'establiment creu que no ha d'aplicar esta regla, la carta o les cartes extretes han de ser obligatòriament refusades i no poden ser utilitzades pel jugador que pren la mà.
Tota carta que apareix descoberta quan s'extrau del sabot es considera inservible i s'ha de retirar, sense que per això els jugadors puguen disminuir o retirar les seues apostes.
Si durant la distribució apareixen dues o més cartes enganxades entre elles, la jugada s'anul·la
Si alguna carta cau a terra, només la pot recollir el crupier o qualsevol empleat de l'establiment i conserva el seu valor, a continuació es reprén la la jugada.
Si, per error, un jugador distint del que té la mà dóna o pren les cartes, es manté la jugada si el jugador que té la mà ja s'ha pronunciat, i a la jugada següent es passen les cartes al jugador que li corresponia.
2. Errors del banquer.
En tots els casos de distribució irregular es rectifica la jugada, si es pot fer de forma evident; en cas contrari s'anul·la la distribució.
Si el banquer dóna carta a un drap que ha dit no o no dóna carta a un drap que ho ha sol·licitat, la jugada es restablix d'acord amb les normes dels errors del jugadors
Si les dues cartes d'un drap es descobrixen durant la distribució, la jugada s'ha de dur a terme d'acord amb el que disposa el paràgraf tercer del número 3 del present apartat i no es pot augmentar, disminuir o retirar cap aposta.
Si durant la distribució algunes cartes cauen en la cistella sense que s'hagen vist, s'anul·la la jugada per al drap que ha perdut les cartes o per als dos draps si són els del banquer. En el cas que es tracte d'alguna de les terceres apostes, si s'ha vist, la recupera el crupier i continua la jugada.
3. Actuacions del banquer en les jugades restablides.
Si un drap abat les cartes, el banquer està obligat a seguir el quadre de jugades de la banca respecte a l'altre drap, i s'ha de demanar tercera carta en els dos supòsits opcionals.
Quan el quadre de jugades de la banca indica el mateix per als dos draps, el banquer ha de seguir-lo.
Quan el quadre indica demanar carta en un drap i plantar-se en l'altre, el banquer és lliure de plantar-se o demanar si l'error és d'un jugador o del crupier; si l'error és del banquer, este ha de demanar carta obligatòriament si té 5 o menys, i plantar-se en cas contrari. Donar una carta a un drap que no l'ha sol·licitada o donar a un drap la carta destinada a l'altre, no és una falta del banquer, el qual no perd el seu dret a sol·licitar una tercera carta.
4. Errors dels jugadors
Si el primer drap diu «no», i té menys de 5, i el segon drap ha rebut carta, esta carta torna al primer drap; aleshores el segon drap rep la carta següent, tant si el banquer l'ha recollida com no, i el banquer ha d'actuar d'acord amb el que disposa el número 3 del present apartat.
Si el primer drap demana carta, i té 6 o més, la carta que ha rebut va al segon drap, si ha demanat carta, o al banquer, d'acord amb les regles contingudes en este apartat, número 3.
Si el primer drap diu «carta» i després «no» o viceversa, el crupier ha de fer especificar al jugador què vol i ha de verificar la seua puntuació. Si esta és de 5, la primera paraula es considera correcta, si té un altre punt, la jugada s'ha de restablir d'acord amb les regles dels paràgrafs anteriors.
El jugador que diu «no», i té 8 o 9, perd el seu dret a abatre; si demana carta, la jugada s'ha de restablir d'acord amb els paràgrafs anteriors.
S'han d'aplicar les mateixes regles entre el segon drap i el banquer, en cas d'error d'aquell drap.
5. Està formalment prohibit mirar lentament les cartes rebudes i tenir-les a la mà massa temps. Qualsevol jugador que empre molt de temps a anunciar el seu joc, no pot continuar tenint les cartes.
Excepte el crupier ningú pot donar cap consell als jugadors. Si s'infringix esta regla, s'ha d'aplicar el que disposa el quadre de jugades.
Si les cartes del banquer o d'algun dels draps es llancen a la cistella sense ensenyar, es considera que la seua puntuació era de zero (bacarà). Si esta falta la comet el crupier, s'han de recollir les cartes i la puntuació s'ha de reconstituir d'acord amb el testimoni del jugador les cartes del qual són les llançades a la cistella, i dels altres jugadors que les han vistes.
El banquer que anuncia un punt que no és el seu pot sol·licitar una tercera carta, sempre que els altres jugadors no hagen ensenyat els seus punts. En cas contrari, s'aplica el que disposa el paràgraf tercer del número 3 del present apartat.
No es pot formular cap reclamació una vegada que ha acabat la jugada corresponent i han sigut pagades o cobrades les apostes.
Els casos no previstos en el present Catàleg de Jocs els ha de resoldre el cap de taula..
09. Daus o craps
I. Denominació
El joc de daus és un joc d'atzar, dels denominats de contrapartida, en el qual els participants juguen contra l'establiment i hi ha diverses combinacions guanyadores.
II. Elements del joc
1. Daus
El joc de daus es juga amb dos daus, del mateix color, de material transparent, amb les superfícies polides, de 20 a 25 mm de costat. Han de tenir les vores ben definides (tallants), els angles vius i els punts marcats al ras. No s'admeten, per tant, daus amb vores bisellades, angles arredonits o punts còncaus.
En una de les cares ha de figurar el número d'ordre del fabricant i les sigles de l'establiment, sense que això perjudique el seu equilibri.
A cada sessió es posen a disposició de cada taula dedicada al joc dels daus sis daus en perfecte estat i diferents dels usats en la sessió anterior.
En la partida s'utilitzen dos daus, els altres quatre queden en reserva en una cavitat prevista per a esta finalitat en les taules de joc, per si de cas s'han de substituir els primers.
III. Personal
A cada taula de daus han prestar els seus servicis un cap de taula, dos crupiers i un stickman.
El cap de taula és el responsable de la claredat i regularitat del joc, col·labora amb els crupiers en el maneig de les fitxes i diposita els diners en caixa.
Els crupiers s'ocupen de recollir les apostes perdedores, de col·locar, si és el cas, les apostes sobre la caixa indicant el punt, i de pagar les apostes guanyadores. S'ocupen, també, dels canvis de bitllets i fitxes que sol·liciten els jugadors.
El stickman és l'encarregat de comprovar el bon estat dels daus, de lliurar-los als jugadors i fer els advertiments necessaris per al desenrotllament del joc.
Quan funcione només la meitat de la taula o s'utilitze la taula reduïda de daus (Mini-craps, European Seven-Eleven, etc.) ha d'haver, com a mínim, un crupier-stickman.
IV. Regles del joc
1. Combinacions
Els jugadors només poden fer ús de les classes de jugades següents:
A. Jugades senzilles, que es paguen a la par.
Win. Que es juga a la primera tirada. Guanya amb el 7 o l'11, perd amb el 2, 3 o 12. Si ix una altra xifra, el resultat queda en suspens i el número que ha eixit és el punt, que és indicat pel crupier mitjançant una placa col·locada sobre la caixa corresponent a este número. Les apostes sobre el win guanyen si el punt es repetix, perden si ix el 7 i es repetixen si ix una altra xifra. Els daus canvien de mà quan ix el 7, que fa perdre.
Don't win. Que es juga a la primera tirada. Guanya amb el 2 o el 3, perd amb el 7 o l'11 i dóna resultat nul en el 12. Si ix una altra xifra, el resultat queda en suspens i la que ha eixit és el punt. Les apostes sobre don't win guanyen si ix el 7 i perden si el punt es repetix.
Come. Que es juga en qualsevol moment després de la primera tirada. Esta jugada guanya si ix el 7 o l'11 en la tirada següent i perd si ix el 2, 3 o 12. Si ix una altra xifra qualsevol, l'aposta es col·loca sobre la casella que porta el número que ha eixit, i a partir de la tirada següent, guanya si ix este número i perd amb el 7 i el resultat queda pendent si ix qualsevol altre número.
Don't come. Que es juga en qualsevol moment després de la primera tirada. Guanya si ix el 2 o el 3, perd amb el 7 o l'11 i dóna resultat nul amb el 12. Si ix qualsevol altra xifra, l'aposta es col·loca en la casella corresponent, i a partir de la jugada següent guanya si ix el 7 i perd si ix el punt sobre el que està col·locada l'aposta.
Les apostes col·locades sobre win no es poden retirar i s'han de jugar fins que s'hagen guanyat o perdut.
Field. Que es juga en qualsevol moment de la partida i cada tirada és decisiva. Guanya si ix el 2, 3, 4, 9, 10, 11 o 12 i perden tots els altres resultats. Es paga doble si ix el 2 o el 12, i a la par per a les altres puntuacions.
Big 6. Que es juga en qualsevol moment de la partida. Guanya si ix una puntuació de 6 formada de qualsevol manera i perd si la puntuació és 7. Mentre no isca cap d'estes dues puntuacions l'aposta continua, encara que pot ser retirada pel jugador.
Big 8. Que es juga en qualsevol moment de la partida. Guanya si ix una puntuació de 8 formada de qualsevol manera i perd si la puntuació és 7. Mentre no isca cap d'estes dues puntuacions l'aposta continua, però el jugador la pot retirar.
Under 7. Que es juga en qualsevol moment de la partida. Guanya si el total dels punts que formen els daus és inferior a 7 i perd si és igual o superior a 7.
Over 7. Que es juga en qualsevol moment de la partida. Guanya si el total dels punts formats pels daus és superior a 7 i perd quan és igual o inferior a 7.
B. Jugades múltiples que es poden jugar en qualsevol moment de la partida
Hard ways. Que es juga sobre els totals de 4, 6, 8 o 10 formats per dobles; les apostes poden ser reiterades després de cada tirada no decisiva. Guanya si ix el doble elegit i perd amb 7 o si el total del número no està format per dobles. El doble de 2 i el doble de 5 es paguen a set vegades l'aposta; el doble de 3 i el doble de 4, a nou vegades l'aposta.
Joc de 7. Que es paga quinze vegades l'aposta. Guanya si ix el 7, perd si ix qualsevol altre resultat.
Joc d'11. Que es paga quinze vegades l'aposta. Guanya si ix l'11, perd si ix qualsevol altre resultat.
Any craps. Que es paga set vegades l'aposta. Guanya si ix el 2, 3 o 12, perd si ix qualsevol altre número.
Craps 2. Que es paga trenta vegades l'aposta. Guanya si ix el 2, perd amb qualsevol altre resultat.
Craps 3. Que es paga quinze vegades l'aposta. Guanya si ix el 3, perd amb qualsevol altre resultat.
Craps 12. Que es paga trenta vegades l'aposta. Guanya si ix el 12, perd amb qualsevol altre resultat.
Horn. Que es paga quatre vegades l'aposta. Esta sort, que associa el craps amb el joc de l'11, guanya si ix 2, 3, 12 o 11, perd amb qualsevol altre resultat.
C. Jugades associades, que només poden jugar-se quan la jugada simple corresponent, el punt de la qual és conegut, ha sigut apostada i seguixen esta jugada, encara que poden ser retirades després d'un joc no decisiu.
La jugada associada al win l'aposta de la qual es fa en la proximitat i a l'exterior de la jugada senzilla corresponent, guanya amb el punt, perd amb 7 i dóna resultat nul amb qualsevol altre total. L'aposta és pagada 2 per 1 si el punt és 4 o 10; 3 per 2 si el punt és 5 o 9, 6 per 5 si el punt és 6 o 8.
La jugada associada al don't wind, l'aposta de la qual es fa sobre l'aposta principal de la jugada senzilla corresponent, guanya amb el 7, perd amb el punt i dóna resultat nul amb qualsevol altre total. L'aposta es paga 1 per 2 si el punt és 4 o 10; 2 per 3 si el punt és 5 o 9, i 5 per 6 si el punt és 6 o 8.
La jugada associada del come, l'aposta de la qual es fa sobre l'aposta principal de la jugada senzilla corresponent o pròxima a ella. Esta jugada guanya, perd o dóna resultat nul en les mateixes condicions que el come i es paga com la sort associada al win.
La jugada associada al don't come, l'aposta de la qual es fa sobre l'aposta principal de la jugada simple corresponent. Esta jugada guanya, perd o dóna resultat nul en les mateixes condicions que el don't come i es paga com la jugada associada al don't win.
D. Les place bets, que poden jugar-se en qualsevol moment de la partida sobre els números 4, 5, 6, 9 o 10 i poden retirar-se les apostes en les tirades no decisives.
La right bet, en la qual l'aposta es fa segons la posició del jugador, a cavall sobre la línia, davant o darrere de qualsevol número elegit. Esta jugada guanya si el punt ix abans del 7; perd amb el 7 o dóna resultat nul. L'aposta es paga 7 per 6 si el punt és 6 o 8; 7 per 5 si el punt és 5 o 9, i 9 per 5, si el punt és 4 o 10.
La wrong bet, en la qual l'aposta es fa en la casella posterior del número elegit i que el crupier l'indica amb l'ajuda d'una contramarca amb la indicació wrong bet. Guanya si ix el 7 abans del punt, perd si ix el punt o dóna resultat nul. L'aposta es paga 4 per 5 si el punt és 6 o 8; 5 per 8 si el punt és 5 o 9, i 5 per 11 si el punt és 4 o 10.
2. Apostes
Les apostes mínima i màxima es determinen en l'autorització del casino.
En les jugades senzilles, l'aposta màxima no pot ser inferior a 100 vegades ni superior a 1.000 vegades del mínim de la taula. La direcció del casino pot determinar que les apostes siguen múltiples del mínim de les diferents jugades.
En les jugades múltiples, l'aposta màxima s'ha de calcular de manera que el guany possible siga, com a mínim, igual al que es permet per al màxim sobre les jugades senzilles, i com a màxim, igual al triple d'este guany.
En les apostes associades, de win i come, l'aposta màxima es determina per l'import de les apostes festes efectivament sobre les jugades senzilles corresponents.
En les jugades associades del don't win i del don't come el màxim de l'aposta es fixa en funció del punt jugat, és a dir, per a 4 i 10, el 200 per 100 de l'import de l'aposta feta sobre la jugada senzilla corresponent; per al 5 i 9, el 150 per 100 d'este import, i per a 6 o 8, el 120 per 100 del mateix import.
En les right bet, el màxim de l'aposta es fixa en funció del punt jugat i igual al màxim de les apostes en les jugades senzilles per a 4, 5, 9 i 10 o el 120 per 100 d'este màxim per a 6 i 8.
En les wrong bet, el màxim de l'aposta es fixa d'acord amb el punt jugat i igual al 125 per 100 del màxim de les apostes sobre les jugades senzilles per a 6 i 8, al 160 per 100 d'este màxim per al 5 i 9 i al 220 per 100 per al 4 i el 10.
3. Funcionament
El nombre de jugadors que pot ocupar cada taula de daus no està limitat.
Els daus s'oferixen als jugadors en iniciar-se la partida, començant pel que està situat a l'esquerra dels crupiers i seguint després el sentit de les agulles del rellotge. Si un jugador refusa els daus, estos passen al jugador següent en l'ordre previst. El stickman passa els daus al jugador mitjançant un bastó, evitant tocar-los, excepte quan els haja d'examinar o recollir si han caigut a terra.
El jugador que llança els daus ha de fer-ho immediatament després de l'anunci de «no hi van més apostes», i no els ha de fregar ni guardar a la mà.
El llançador pot demanar que es canvien els daus abans de fer el llançament, però no ho pot fer durant la sèrie de llançaments necessaris per a aconseguir el número designat com a punt, excepte en el cas que un dau salte fora de la taula i caiga a terra, en este cas se li oferix elegir per a acabar la partida entre els quatre daus de la taula que queden. Si al final d'esta no es troba el dau perdut, es proveïx la taula d'un nou joc de daus i es retira l'anterior.
Els daus es llancen al llarg de la taula, de tal manera que s'aturen dins d'esta, després que ambdós daus toquen l'extrem oposat al jugador que els ha llançats.
Els daus han de rodar i no lliscar per tal que la jugada siga vàlida. Si els daus es trenquen, se superposen, munten sobre una fitxa o cauen de la taula o damunt de la vora d'esta, o en la cistella dels daus de reserva, o si el llançament no ha sigut correcte, el stickman anuncia llançament nul.
El cap de taula pot privar un jugador del seu dret a llançar els daus, si este incomplix repetidament les regles del llançament.
Després d'un nombre determinat de llançaments, el cap de taula pot acordar un canvi de daus. Aleshores, el stickman anuncia canvi de daus, i amb el bastó, posa davant del jugador els sis daus al servici de la taula. El jugador n'agafa dos per a fer el llançament i, a la vista dels jugadors, els quatre que queden es tornen al recipient previst per a esta finalitat.
No poden fer-se apostes després del «no hi van més apostes». El jugador que llança els daus ha d'apostar sobre el win o sobre el don't win abans de fer el llançament, i pot jugar a més sobre totes les altres jugades possibles.
10. Ruleta de la fortuna
I. Denominació
La ruleta de la fortuna és un joc d'atzar, dels denominats de contrapartida, en el qual els participants juguen contra l'establiment organitzador i la possibilitat de guanyar depén del moviment d'una roda giratòria.
II. Elements del joc
1. Taula de joc
La ruleta de la fortuna es practica en una taula, en la qual estan marcats els tipus d'apostes en un nombre determinat d'espais que corresponen als noms de les diferents jugades que el jugador pot escollir per a apostar: 24, 15, 7, 4, 2 i figura/es, i els seus premis corresponents.
La taula ha de tenir una caixa per a l'efectiu, una caixa per a la bestreta i una altra per a rebre les propines.
2. Roda giratòria
Amb un diàmetre no inferior a 150 cm, estarà situada darrere de la taula i a una alçada que ha de ser clarament visible per als jugadors. Ha de contenir dos cercles concèntrics compost per 54 caselles separades entre elles per dos pivots rígids, en els quals hi ha l'ordre, el número i la freqüència corresponents, els símbols de les diferents combinacions possibles i els premis respectius.
Fixada en un punt vertical sobre el centre de la roda, hi ha una peça de cuiro, de plàstic o d'un altre material flexible que arriba fins a l'espai situat entre els pivots rígids i que, en fer girar la roda, la fricció minva el seu moviment circular progressivament fins que finalment s'atura entre els dos pivots rígids d'una determinada casella, indicant així la combinació guanyadora.
Figura número 11. Dibuix de la ruleta i de la taula
III. El personal
El personal destinat és el següent:
El cap de taula, és qui la dirigix, s'encarrega d'anunciar la partida i el període d'apostes dels jugadors i és l'encarregat de fer girar la roda.
El crupier es qui efectua els pagaments de les apostes guanyadores i retira les apostes perdedores.
Eventualment, quan així ho determine la direcció de jocs en funció de les necessitats de la partida, podrà estar assistit per un auxiliar.
IV. Jugadors
En cada partida poden participar un nombre indeterminat de jugadors.
V. Regles del joc
1. Combinacions possibles.
Es pot apostar a 24 posicions, cas en què el guanyador empata; apostar 15 posicions, pagant-se als guanyadors 2 a 1; a 7 posicions, pagant-se 5 a 1; a 4 posicions, pagant-se 10 a 1; a 2 posicions, pagant-se 20 a 1, i en els dos jòquer es paga 45 a 1.
2. Màxim i mínim de les apostes.
El màxim i el mínim de les apostes està fixat dins de la banda de fluctuació autoritzada per la Comissió Tècnica del Joc.
3. Funcionament del joc.
El crupier posa en moviment la roda impulsant-la en el sentit de les agulles del rellotge alhora que anuncia als jugadors «facen les seues apostes». Abans que la roda s'ature, el crupier pot donar un nou impuls alhira que anuncia de forma ben audible als jugadors «no hi van més apostes». A partir d'este moment no s'admeten ni noves apostes ni que estes es toquen ni es retiren.
Com a conseqüència del segon impuls del crupier, la roda farà com a mínim quatre voltes completes de les cinquanta-quatre caselles.
Els jugadors fan les apostes a partir del moment en què el cripier anucnia .facen les seues apostes.. Estes són col·locades, en forma de fitxes, en una de les caselles de la taula escollida pel jugador. Tota aposta dipositada després d'este avís és refusada i el crupier torna la fitxa a l'apostador tardà.
Una vegada que la roda s'ha autrat entre dos pivots, la peça que la reté assenyala una determinada casella i, per tant, s'anuncia el resultat, dient en veu alta la posició guanyadora.
Si la peça que reté s'atura sobre el pivot entre dues caselles o si alguna persona o objecte obstaculitza el lliure moviment giratori de la roda o si la roda no ha fet quatre voltes compltes, la jugada es considera nul·la, s'atura el joc i es reprén el cicle complet d'una nova jugada.
Les apostes guanyadores es paguen de menor a major, els guanyadors recuperen la seua aposta inicial i el crupier retira les apostes perdedores.
No s'admet la col·locació d'apostes durant el pagament de les apostes guanyadores i la retirada de les perdedores, corresponents a la juga prèvia.
11. Pòquer sense descart
I. Denominació
El pòquer sense descart és un joc d'atzar dels denominats de contrapartida que es practica amb naips i en el qual els participants juguen contra l'establiment i hi ha diverses combinacions guanyadores.
II. Elements del joc
1. Cartes o naips.
Al pòquer es juga amb una baralla, de les denominades franceses, de 52 cartes. El seu valor, ordenades de major a menor és: As, K, Q, J, 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3 i 2. L'As es pot utilitzar com la carta més menuda davant del 2 o com un as darrere de la K.
2. Taula de joc
Ha de ser de les mateixes mides i característiques que la de Black Jack, amb les caselles d'apostes dividides en dos espais, un per a l'aposta inicial i davant un altre per a la segona aposta i, opcionalment, altres tants espais diferenciats per a recollir les apostes especials a què fa referència l'apartat VI d'este epígraf i una obertura per a introduir-hi les propines.
3. Distribuïdor o sabot
Es tindrà en compte el que disposa l'epígraf 03, apartat II, punt 3.
III. Personal
a) El cap de taula. Li correspon supervisar el joc i resoldre els problemes que durant el seu transcurs se li presenten, funcions que s'han de dur a terme sobre cada una de les taules, si bé es poden simultaniejar sobre grups de taules contigües i homogènies sense que el nombre total de taules al seu càrrec puga excedir de quatre. No obstant això, si es compatibilitzen, d'acord amb el que disposa l'epígraf 03, apartat III, funcions de supervisió sobre taules de joc de naips de contrapartida no homogenis, el nombre total de taules al seu càrrec no podrà excedir de dos.
b) El crupier. És el que dirigix la partida, s'encarrega d'escartejar les cartes, distribuir-les als jugadors, retirar les apostes perdedores i pagar les que resulten guanyadores. El crupier pot disposar d'una banqueta o cadira adequada a la seua activitat.
IV: Jugadors.
1. Asseguts.
El nombre de jugadors als quals es permet participar en el joc ha de coincidir amb el nombre de places d'apostes marcades en la taula de joc, fins a un màxim de sis. També poden apostar a .cegues. sobre les caselles buides o sobre la mà de qualsevol altre jugador i dins dels límits de l'aposta màxima.
2. També poden participar-hi els jugadors que estan drets apostant sobre la mà d'un jugador i dins dels límits de l'aposta màxima. El nombre màxim d'apostes per casella no ha de ser superior a quatre.
En tots els casos, el jugador assegut davant de cada casella és qui mana en esta i no pot ensenyar les seues cartes als altres jugadors que aposten en la seua casella per a demanar consell.
V. Regles del joc
1. Combinacions possibles.
Les combinacions possibles, ordenades de major a menor, són les següents:
a) Escala reial de color. És la formada per les cinc cartes correlatives més altes d'un mateix coll (exemple: As, K, Q, J i 10, de trèvol). Es paga 100 vegades l'aposta.
b) Escala de color. És la formada per cinc cartes correlatives del mateix coll (exemple: 4, 5, 6, 7 i 8, de trèvol). Es paga 25 vegades l'aposta.
c) Pòquer. És el format per quatre cartes d'un mateix valor (exemple: quatre K). Es paga 20 vegades l'aposta.
d) Full. És el format per tres cartes d'un mateix valor i altres dues d'igual valor però diferent de l'anterior (exemple: tres 7 i dos 8). Es paga 7 vegades l'aposta.
e) Color. És el format per cinc cartes no correlatives del mateix coll (exemple: As, 4, 7, 8 i Q, de trèvol): Es paga 5 vegades l'aposta.
f) Escala. És la formada per cinc cartes correlatives, sense que totes elles siguen del mateix coll (exemple: 7, 8, 9, 10 i J). Es paga quatre vegades l'aposta.
g) Trio: És el format per tres cartes d'un mateix valor (exemple: tres Q). Es paga 3 vegades l'aposta.
h) Doble parella. És la formada per dues cartes del mateix valor i altres dues d'igual valor però distint de l'anterior (exemple: dos K i dos 7). Es paga 2 vegades l'aposta.
i) Parella. Es la formada per dues cartes d'igual valor i les altres tres diferents (exemple: 2 Q). Es paga una vegada l'aposta.
j) Cartes majors. Quan no es produïx cap de les combinacions anteriors, però les cartes del jugador són majors que les del crupier. S'entén que les cartes són majors, atenent en primer lloc la carta de més valor, si són iguals, la següent i així successivament. Es paga una vegada l'aposta.
En qualsevol cas, el jugador només guanya les apostes quan la seua combinació és superior a la del crupier, la perd en cas contrari i en cas d'empat conserva l'aposta però sense guanyar cap premi. Quan el crupier i el jugador tenen la mateixa jugada, guanya l'aposta qui té la combinació formada per les cartes de valor més alt, segons les regles següents: quan tots dos tenen pòquer, guanya el que el té superior (exemple: un pòquer de K supera un de Q).
Quan tots dos tenen full, guanya el que té les tres cartes igual de valor més alt.
Quan tots dos tenen escala, de qualsevol tipus, guanya el que té la carta de valor més alt.
Quan tots dos tenen color, guanya el que té la carta de valor més alt (segons el que es descriu per a les cartes majors.
Quan tots dos tenen trio, guanya el que el té format per les cartes de valor més alt (igual que en el pòquer).
Quan tots dos tenen doble parella, guanya el que té la parella formada per les cartes de valor més alt, si coincidix, es passa a la segona parella i en últim cas, a la carta que queda de valor més alt.
Quan tots dos tenen parella, guanya el que la té de major valor, si coincidix es passa a la carta de valor més alt (segons el que es descriu per a les cartes majors).
2. Màxims i mínims de les apostes
Les apostes dels jugadors, exclusivament representades per fitxes, s'han de realitzar dins dels límits mínims i màxims per casella establits per a cada taula.
El director de jocs podrà establir els límits mínims i màxims de les apostes d'acord amb la banda de fluctuació que tinga autoritzada el casino.
3. Bandes de fluctuació per a l'aposta inicial
La banda de fluctuació per a l'aposta mínima inicial es fixa en l'autorització concedida per la Comissió Tècnica del Joc. El límit màxim és el de 10, 20, 25 o 30 vegades el mínim.
Són aplicables a este joc les normes de la ruleta sobre modificació del mínim i màxim de les apostes.
4. Desenrotllament del joc
Els naips s'extrauen del dipòsit, es desempaqueten i s'escartegen segons les normes del Reglament de Casinos de Joc.
Abans de la distribució de les cartes, els jugadors han d'efectuar les seues apostes inicials dins dels límits mínims i màxims de cada taula de joc. Seguidament, el crupier tanca les apostes amb el «no hi van més apostes» i comença la distribució dels naips d'un en un, excepte quan s'utilitze el sabot automàtic en què es farà de cinc en cinc, cara cap avall, a cada mà, començant per la seua esquerra i seguint el sentit de les agulles del rellotge, dóna també carta a la banca, fins a completar la distribució de les cinc cartes a cada mà i a la banca, amb l'excepció que l'última carta per a la banca es dóna descoberta.
Els jugadors miren les seues cartes i tenen l'opció de continuar el joc (anar-hi) dient «hi vaig», o de retirar-se'n (passar) dient «passe». Els que opten per «anar-hi» han de dipositar les seues cartes en la casella destinada la segona aposta, moment a partir del qual el jugador ja no pot manipular-les, i sobre estes, doblar l'aposta inicial, afegint una quantitat doble a esta; els que opten per .passar. perden l'aposta inicial, que el crupier retira en eixe moment.
Després que els jugadors han decidit «anar-hi» o «passar», el crupier descobrix les quatre cartes tapades de la banca.
La banca només juga si entre les seues cartes hi ha, com a mínim, un as i una K, o una combinació superior, si no és així ha de pagar a cada jugador una quantitat idèntica a l'apostada inicialment (1 per 1).
Si la banca juga, és a dir, si té, com a mínim, un as i una K o una combinació superior, el crupier compara les seues cartes amb les dels jugadors i paga les combinacions superiors a la seua, d'acord amb el que disposa l'apartat 1 de les regles del joc per a la segona aposta i paga a la par (1 per 1) l'aposta inicial.
Els jugadors que tinguen combinació inferior a la del crupier perden les seues apostes, les quals són retirades pel crupier.
En cas d'empat es fa el que disposa l'apartat 1.
Qualsevol error en la distribució de les cartes, bé en el seu nombre o en l'aparició indeguda d'alguna carta descoberta, suposa l'anul·lació de tota la jugada.
Està prohibit que els jugadors intercanvien informació sobre les seues cartes o que les descobrisquen abans d'hora; qualsevol violació d'esta prohibició suposa la pèrdua de la totalitat de l'aposta.
Una vegada retirades les apostes perdedores i pagats els premis a les guanyadores, es dóna per acabada la jugada i se n'inicia una nova.
VI. Opcions de jocs addicionals
Opcionalment, el casino podrà oferir les possibilitats de joc següents:
a) Carrousel:
De forma addicional a tot el joc de la taula, els jugadors que vulguen poden participar en un carrousel entre totes les taules, dipositant a l'efecte en la casella destinada a eixa finalitat, i abans de començar a distribuir les cartes, una aposta no superior a la meitat del mínim de la taula. La participació en el carrousel habilita el jugador al cobrament de premis addicionals, prèviament anunciats, que podran ser en diners, segons el quadre de guanys per a l'acumulat que a continuació es detalla, o en espècie per valor equivalent.
Taula mínima de pagaments per a l'acumulat:
Escala màxima de color 12.000 vegades l'aposta
Escala de color 2.000 vegades l'aposta
Pòquer 400 vegades l'aposta
Full 100 vegades l'aposta
Color 60 vegades l'aposta
Escala 30 vegades l'aposta
I opcionalment el trio 10 vegades l'aposta
b) Progressiu
Consistix en una aposta addicional independent per als jugadors l'objectiu de la qual és aconseguir un premi especial que depén únicament de la jugada que obté el jugador i de l'import acumulat pel progressiu en aquell moment, amb la deducció prèvia autoritzada a favor de l'establiment. Per a jugar al progressiu, cada jugador ha de dipositar una quantitat destinada a esta finalitat. Així mateix, pot existir un progressiu comú a diverses taules. El desenrotllament d'esta modalitat de joc ha d'estar exposada en un lloc visible de la taula i ha d'indicar les combinacions que comporten premi i el seu import.
Les combinacions que possibiliten l'obtenció del progressiu són: escala reial que obté l'acumulat de totes les taules, i escala de color que obté un 10 per cent de l'acumulat. L'import de l'aposta del progressiu no pot ser superior a la mitat de l'aposta mínima de la taula.
c) Comprar una carta addicional
Hi ha una altra possibilitat de joc que consistix en el descart d'un sol naip. Es compra esta carta a la banca per la mateixa quantitat que l'aposta inicial del jugador interessat en el descart. Per a això, en el moment que li correspon el torn de joc al jugador interessat, este diposita el naip descartat juntament amb la mateixa quantitat de la seua aposta inicial, que li dóna dret a rebre una carta addicional.
12. Pòquer de contrapartida en la varietat de pòquer Trijoker
I. Denominació.
El Trijoker ás un joc d'atzar dels denominats de contrapartida, practicat amb naips, en què els participants juguen contra l'establiment organitzador, i la possibilitat de guanyar depén d'aconseguir unes combinacions de cartes determinades. S'establix la jugada mínima per a guanyar en parella de J.
II. Elements del joc.
1. Cartes o naips.
Es juga amb una baralla de característiques similars a les utilitzades en el joc del Blac Jack o Vint-i-u de 52 cartes. El seu valor, ordenades de major a menor, és: As, K, Q, J, 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3 i 2.
2. Distribuïdor o sabot.
Si s'opta per usar-lo, es tindrà en compte el que disposa l'epígraf 03, apartat II, punt 2. La distribució amb sabot automàtic pot efectuar-se de tres en tres cartes, en este cas el crupier .crema. la primera carta o la més pròxima al drap.
3. Taula de joc
Ha de ser de dimensions similars a la utilitzada en el joc del Black Jack, amb set espais separats per als jugadors. Cada espai té tres caselles per a efectuar les apostes, de les quals almenys dues estan numerades amb les referències 1 i 2. A més té dues caselles diferenciades per a col·locar les dues cartes comunes a tots els jugadores, i una obertura per a introduir-hi les propines.
És permés l'ús alternatiu i reversible de taules per a la pràctica de jocs de naips de contrapartida, segons les normes previstes a l'apartat II.3 de l'epígraf 06 d'este Catàleg.
III. Personal.
1. Cap de taula.
Li correspon supervisar el joc i resoldre els problemes que durant el seu transcurs se li presenten, funcions que s'han de dur a terme sobre cada una de les taules, si bé es poden simultaniejar sobre grups de taules contigües i homogènies sense que el nombre total de taules al seu càrrec puga excedir de quatre. No obstant això, si es compatibilitzen d'acord amb el que disposa l'epígraf 03, apartat III, funcions de supervisió sobre taules de jocs de naips de contrapartida no homogènies, el nombre total de taules al seu càrrec no pot excedir de dos.
2. Crupier.
Té la banca i dirigix la partida. A més, s'encarrega d'escartejar les cartes, distribuir-les als jugadors, retirar les apostes perdedores i pagar les guanyadores. També anuncia les distintes fases del joc i efectua el canvi de diners en efectiu per fitxes als jugadors.
IV. Jugadores.
Poden participar un màxim de set jugadors i cada jugador només pot jugar en una casella. Està prohibit ensenyar les seues cartes als altres jugadors o comentar-los la seua jugada mentre dure la mà. No s'admet la participació de jugadors que es troben drets al voltant de la taula.
V. Regles del joc
Las combinacions possibles del joc, ordenades de major a menor valor, són les següents:
a) Escala reial de color. És la formada per les cinc cartes de valor més alt d'un mateix coll en l'ordre següent correlatiu: As, K, Q, J i 10.
b) Escala de color. És la formada per cinc cartes del mateix coll, en ordre correlatiu, sense que este coincidisca amb les cartes de valor més alt.
c) Pòquer. És la combinació de cinc cartes que conté quatre cartes d'un mateix valor.
d) Full. És la combinació de cinc cartes que conté tres cartes d'un mateix valor i altres dues del mateix valor i diferent al de les anteriors.
e) Color. És la combinació formada per cinc cartes no correlatives del mateix coll.
f) Escala simple. És la combinació formada per cinc cartes, en ordre correlatiu i de distint coll.
g) Trio. És la combinació formada per tres cartes del mateix valor i les altres dues sense formar parella.
h) Doble parella. És la combinació de cinc cartes que conté dues cartes del mateix valor i altres dues d'igual valor, però diferent del de les anteriors.
i) Parella. És la combinació de cinc cartes que conté dues cartes d'igual valor que com a mínim ha de ser 10.
La taula de pagaments, en ordre ascendent, és la següent:
Parella de 10 o major: 1 a 1.
Doble parella: 2 a 1.
Trio: 3 a 1.
Escala simple: 5 a 1.
Color: 8 a 1.
Full: 11 a 1.
Pòquer: 50 a 1.
Escala de color: 200 a 1.
Escala reial de color: 1000 a 1.
VI. Màxims i mínims de les apostes
1. Normes generals.
Les apostes dels jugadors, exclusivament representades per fitxes del casino de joc, han de realitzar-se dins dels límits mínims i màxims establits per a la taula. S'entén que el mínim i màxim és per a cada una de les tres caselles de cada jugador.
El director de jocs del casino pot fixar els límits mínims i màxims de les apostes segons la banda de fluctuació que tinga autoritzada per la Comissió Tècnica del Joc.
2. Bandes de fluctuació.
Les bandes de fluctuació per a l'aposta inicial han de tenir com a límit màxim el de 10, 20 o 30 vegades el mínim establit en les bandes recollides en les corresponents autoritzacions de funcionament.
VII. Desenrotllament del joc.
1. Extracció i distribució de naips.
L'extracció de naips del dipòsit, el desempaquetatge i l'escartejament s'ha d'efectuar d'acord amb les regles contingudes en la normativa aplicable en el Reglament de Casinos de Joc.
2. Interval d'apostes.
Després d'haver escartejat els naips, el crupier proposa als jugadors que facen les seues apostes. Cada jugador ha d'efectuar tres apostes iguals, una en cada una de les tres caselles disposades en el seu departament. Quan les apostes estiguen efectuades i el crupier haja anunciat el «no hi van més apostes», este comença a repartir els naips tapats, un per un i alternativament als jugadors i començant per la seua esquerra. Seguidament, repartix un segon naip tapat a cada jugador, i col·loca un altre naip tapat en la casella situada a la seua dreta. Després repartix un tercer naip tapat a cada jugador. Si es descobrix per error un dels naips dels jugadors, la mà continua normalment. Si es descobrix un dels dos naips comuns per a tots els jugadors i situats davant del crupier, es continua la jugada normalment, a excepció que siga una J o major, en este cas, s'anul·la la mà completa.
Després que cada jugador haja vist les seues cartes i a mesura que li correspon el seu torn, té l'opció de retirar l'aposta número 1 o deixar-la en joc. Quan tots els jugadors han decidit el destí la seua aposta número 1, el crupier descobrix la carta situada en la casella a la seua esquerra. Esta carta és comuna per a tots els jugadors i forma part de la mà de cada un d'ells. Després de conéixer el valor de la primera carta comuna, cada jugador pot retirar la seua aposta número 2 o deixar-la en joc, independentment del destí de la primera aposta. A continuació, el crupier descobrix la segona carta situada en la casella de la seua dreta. Esta carta es també comuna per a tots els jugadors i forma part de les seues combinacions respectives. Fins a este moment, els jugadors han de tenir una, dues o tres apostes en joc, depenent de les seus decisions anteriors.
3. Desenllaç de la jugada
Segons la taula de pagaments que es troba exposada en cada una de les taules, el crupier paga casa una de les apostes guanyadores en la proporció establida i cobra les perdedores, començant per la seua dreta. El jugador que encara tinga tres apostes en joc i guanye la jugada, cobrarà la proporció establida en cada una de les seues tres apostes. Si la seua jugada no és guanyadora, perd les apostes en joc.
En finalitzar, el crupier ha de retirar les cartes i comprovar-les.
En finalitzar la jornada, el cap de taula ha d'anunciar «les tres últimes jugades».
VIII. Regles comunes.
1. Errors.
Qualsevol error que es produïsca durant la distribució de les cartes, en el seu nombre o bé en l'aparició indeguda d'alguna carta descoberta, suposa l'anul·lació de tota la jugada, llevat del que s'especifica en l'apartat VII.2 d'este epígraf.
Les cartes han de romandre en tot moment sobre la taula.
2. Prohibicions.
Queda prohibit als jugadors intercanviar informació sobre les cartes, descobrir-les abans de temps o demanar consell sobre les jugades.
13. Pòquer de cercle: normes generals i comunes a les diferents varietats
I. Denominació
El pòquer de cercle és un joc de cartes dels denominats de cercle que enfronta diversos jugadors entre ells. L'objectiu del joc és aconseguir la major combinació possible amb una sèrie de cartes.
II. Elements del joc
1. Cartes o naips
Es juga amb una baralla de les denominades cartes angleses, de característiques similars a les utilitzades en el joc de Black Jack o Vint-i-u, de 52 cartes. El seu valor ordenades de major a menor és: As, K, Q, J, 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3 i 2. L'as pot ser utilitzat com la carta més menuda davant de la menor amb què es juga o com as darrere de la K.
2. Taula de joc
Ha de ser de forma ovalada per un dels seus costats i amb un lleuger entrant en el costat contrari destinat al crupier. La taula té una sèrie d'espais o departaments separats i numerats a partir de la dreta del crupier que porta el número 1. Cada departament acull un jugador assegut.
La taula ha de tenir les obertures o ranures següents, una a la dreta del crupier per a les deduccions en benefici de la casa, anomenada pou o cagnotte, i una altra a l'esquerra per a introduir-hi les propines, i una tercera per a introduir-hi l'efectiu procedent de la venda de fitxes als clients.
3. Distribuïdor o sabot
Es tindrà en compte el que disposa l'epígraf 03, apartat II, punt 3.
4. Benefici
El benefici de l'establiment es pot obtenir elegint una de les dues opcions que es descriuen a continuació:
a) Un percentatge sobre el pot que en cap cas ha de superar el 5%, i que s'aplica en cada un dels intervals d'apostes.
b) Un percentatge que oscil·la entre el 10 i el 20% del màxim de la taula o de la resta, per sessió, segons la modalitat de pòquer que es juga. S'entén per sessió una hora de joc més les dues últimes mans.
La direcció de joc del casino pot fixar prèviament la duració de cada partida sempre que ho faça públic als jugadors. En el cas que el casino no utilitze esta facultat, la duració de la partida ha de ser, com a mínim, la necessària perquè cada jugador que inicia la partida puga tenir la mà en dues ocasions.
III. Personal
Cada taula de joc ha de tenir permanentment al seu servici un crupier. La sala on es desenvolupa el joc està controlada per un cap de sector o equivalent i, a més, pot haver un canvista per a diverses taules.
1. Cap de sector o equivalent
És el responsable del desenrotllament correcte del joc. Actua com a delegat de la direcció del casino, li correspon resoldre qualsevol conflicte plantejat en les taules de joc, i porta una relació de jugadors que volen ocupar les places que puguen quedar vacants.
2. Crupier
Sense perjudici de les funcions que més endavant se li atribuïxen, s'encarrega de les següents: recomptar, escartejar i repartir les cartes als jugadors; anunciar en veu alta les distintes fases del joc i actuacions dels jugadors; calcular i ingressar la quantitat corresponent a l'establiment que ha d'introduir en la ranura que hi ha en la taula per a esta finalitat; controlar el joc i vigilar que cap jugador aposte fora de torn, custodiar i controlar la suma que constituïx el pot i pagar-lo. També resol als jugadors els dubtes sobre les regles que s'han d'aplicar en cada moment de la partida i en el cas que tinga problemes amb algun jugador ho ha de comunicar al cap de sector o equivalent
3. Canvista
En el cas que la direcció ho considere necessari, pot haver una persona que atén les diferents taules la funció de la qual és canviar diners per fitxes.
IV. Jugadors
Davant de cada un dels espais o departaments de la taula de joc, només es pot asseure un jugador. La superfície dels departaments pot ser utilitzada per a dipositar-hi les fitxes i mantenir, si és el cas, les cartes.
Al principi de cada partida se sortegen els llocs.
Si la partida ja està iniciada és el cap de sector o equivalent qui assigna el lloc en la taula si hi ha plaça lliure.
A petició pròpia un jugador pot descansar dues jugades o mans sense perdre el lloc en la taula.
V. Prohibicions
Està totalment prohibit que un jugador abandone la taula de joc i deixe encarregat a un altre jugador que li realitze i iguale les apostes, ja que cada jugador juga per ell mateix i no es permeten les actuacions següents:
a) El joc per parelles ni tan sols temporalment
b) Jugar-se el pot conjuntament
c) Repartir-se el pot voluntàriament
d) La connivència entre jugadors
e) Comprar o afegir fitxes a la resta per a augmentar-lo, una vegada que s'ha iniciat la jugada.
f) Prestar-se diners entre jugadors.
g) Guardar-se les fitxes de la seua resta.
h) Retirar les cartes de la taula o allunyar-les de la vista del crupier i dels altres jugadors.
VI. Regles del joc
1. Combinacions possibles
Els jugadors només poden fer ús de les combinacions que es descriuen a continuació:
a) Escala de color reial: és la formada per les 5 cartes correlatives més altes d'un mateix coll (As, K, Q, J i 10).
b) Escala de color: és la formada per 5 cartes correlatives d'un mateix coll, sense que esta coincidisca amb les cartes més altes (exemple: 6, 7, 8, 9 i 10).
c) Pòquer: és la combinació de cinc cartes que conté quatre cartes d'un mateix valor (exemple: quatre K i un 6).
d) Full: és la combinació de cinc cartes que conté tres cartes d'un mateix valor i altres dues també distintes de valor igual (exemple: tres 8 i dos 7).
e) Color: és la combinació formada per cinc cartes no correlatives d'un mateix coll (exemple: 5, 7, 10, Q i As de trèvols).
f) Escala: és la combinació formada per cinc cartes correlatives de distints colls.
g) Trio: és la combinació de cinc cartes que conté tres cartes del mateix valor i les dues restants sense formar parella (exemple: tres 8, un 7 i un 2).
h) Figures: és la combinació formada per cinc cartes que han de ser As, K, Q o J. Esta combinació només s'utilitza en les varietats de pòquer cobert.
i) Doble parella: és la combinació formada per cinc cartes que conté dues parelles de cartes de distint valor (exemple: dos 6, dos J i un As).
j) Parella: és la combinació de cinc cartes que conté dues cartes del mateix valor (exemple: dos 4, un 6, un 9 i un As).
k) Carta major: quan una jugada no té cap de les combinacions anteriors la guanya el jugador que té la carta major.
En les variants de pòquer que es juguen amb menys de 52 cartes, el color és més important que el full.
2. Empats
Quan diversos jugadores tenen pòquer, guanya qui el té de valor superior (exemple: un pòquer de K supera un de Q).
Quan diversos jugadors tenen full, guanya qui té les tres cartes iguals de valor més alt.
Quan diversos jugadors tenen escala, de qualvol tipus, guanya qui té la carta de valor més alt.
Quan diversos jugadors tenen color, guanya qui té la carta de valor més alt.
Quan diversos jugadors tenen trio, guanya qui el té format per les cartes de valor més alt.
Quan diversos jugadores tenen figures, guanya qui té la parella més alta, i si coincidix, es considera la carta de valor més alt.
Quan diversos jugadores tenen doble parella, guanya qui té la parella formada per les cartes de valor més alt, si coincidix, es considera la segona parella, i en últim lloc, la carta que queda de valor més alt.
Quan diversos jugadores tenen parella, guanya qui la té de valor més alt i, si coincidix, es considera la carta de valor més alt de les restants.
3. Mínims i màxims de les apostes
Les apostes dels jugadors, exclusivament representades per fitxes, han de realitzar-se dins dels límits mínims i màxims que tinga autoritzats el casino.
a) Normes generals sobre estos límits.
El mínim i el màxim de la taula depén de la modalitat de joc que es jugue. El mínim pot variar entre el 20 i el 40% del màxim i l'aposta inicial (.Ante.) serà com a màxim un 50% del mínim de la taula.
Es pot jugar amb tres límits diferents:
Split limit: el màxim de l'aposta està limitat per la meitat del pot.
Pot amb límit: el màxim de l'aposta està limitat pel pot.
Pot sense límit: no hi ha límit per a l'aposta màxima; el mínim no pot ser mai inferior a l'autoritzat, el qual ha d'aparéixer ostensiblement visible en la taula.
b) Normes especials.
El director de joc del casino, dins dels límits autoritzats, pot variar el límit de l'aposta d'una taula una vegada posada en funcionament amb anunci previ als jugadors.
VII. Desenrotllament del joc
Perquè la partida puga començar és condició indispensable que hi haja en la taula de joc com a mínim quatre jugadors, nombre que s'ha de mantenir durant tota la partida.
1. Repartiment de cartes
Al principi de cada partida el crupier ha de senyalar clarament amb una peça redona (.marca.) qui té la mà, col·locant-la davant del jugador. La mà anirà rodant en el sentit contrari a les agulles del rellotge cada vegada que toca un nou repartiment de cartes.
El crupier ha de comprovar que estan la totalitat de les cartes que componen la baralla i barallar-les almenys 3 vegades de forma que no siguen vistes pels jugadors, amb l'ordre següent: - escartejar (tipus chemin de fer) - agrupar . escartejar.
Les cartes també poden ser escartejades per qualsevol jugador, però l'última escartejada, en la forma prevista en el paràgraf anterior, sempre l'ha de realitzar el crupier que seguidament oferix les cartes al jugador situat a l'esquerra de la mà per tal que les escapce.
Si en el moment d'escapçar queda al descobert alguna carta de la baralla, s'ha de tornar a escartejar.
Quan s'escapça s'han de complir les condicions següents:
. Usar una sola mà.
. La direcció de l'escapçament ha de ser recta i allunyant-se del cos.
. La mà lliure no pot tocar la baralla fins que, després de l'escapçament, les piles de cartes s'hagen reunit una altra vegada.
. La mà lliure no ha d'obstaculitzar la vista als jugadors de tal forma que no puguen veure el procediment d'escapçament.
Una vegada que s'ha fet l'escapçament, els jugadors que participen en la jugada han de realitzar prèviament una aposta inicial denominada .Ante. fixada pel casino i tot seguit el crupier repartix les cartes en el sentit contrari a les agulles del rellotge.
El crupier ha de tenir cura quan dona les cartes que no siguen vistes pels altres jugadors, per això, en repartir-les, no ha d'alçar-les sinó lliscar-les sobre la taula.
2. Intervals o torns d'apostes
Tot seguit s'inicien les apostes i el crupier va indicant a qui li correspon apostar, segons la variant del pòquer de què es tracte. Totes les apostes es reunixen en un lloc comú anomenat pot.
En arribar el torn de les apostes els jugadors tenen les opcions següents:
a) .Retirar-se. i eixir del joc, per a la qual cosa ha de fer saber la seua intenció, quan siga el seu torn, posant les cartes damunt de la taula i allunyant-les el més possible de les cartes que s'estan usant en el joc. En este cas el crupier retira les cartes que no han de ser vistes per ningú.
Quan un jugador es retira no pot participar en el pot, renuncia a totes les apostes que ha realitzat i no pot expressar cap opinió sobre el joc ni mirar les cartes dels altres jugadors.
b) .Passar.. Qualsevol jugador a qui li ha arribat el torn d'apostar i decidix no fer-ho ha de dir .passe. sempre que cap jugador anterior haja realitzat una aposta durant este interval d'apostes. Qualsevol jugador que estiga participant en el joc pot reservar-se fins que algun dels jugadors decidisca apostar, en este cas per a seguir participant en el joc ha de cobrir l'aposta o pujar-la si vol.
c) .Cobrir. l'aposta posant en el pot el nombre suficient de fitxes perquè el valor que representen estes fitxes siga igual a la de qualsevol altre jugador però no superior.
d) .Pujar. l'aposta posant en el pot el nombre de fitxes suficients per a cobrir l'aposta incloent algunes fitxes més per a superar l'aposta, la qual cosa fa que els jugadors, situats a la seua dreta, facen alguna de les accions anteriors anteriorment descrites.
Depenent de la varietat de pòquer, i en cada interval d'apostes, el nombre de vegades que un jugador pot realitzar una pujada pot estar limitat; però en el cas que només hi haja dos jugadors no hi ha límit al nombre de vegades.
Al final de les apostes tots els jugadors que queden en la mà (actius) han de haver posat el mateix valor de fitxes en el pot.
Si en acabar el torn de les apostes només hi ha un jugador que ha realitzat una aposta i tots els altres han passat, guanya automàticament la mà i se'n duu el pot sense necessitat d'ensenyar les seues cartes.
Abans de realitzar l'aposta, cada jugador pot reunir les seus fitxes dins de l'espai de la taula que li correspon. Es considera que un jugador ha realitzat l'aposta quan trasllada les fitxes més enllà de la línia que delimita el seu espai o, en situacions pocs clares, des del moment que el crupier introduïx les fitxes en el pot i no hi ha hagut objeccions per part del jugador.
Un jugador no pot realitzar una aposta, veure la reacció dels altres jugadors i pujar l'aposta. Les apostes han de realitzar-se d'una forma clara i immediata, sense simular dubtes respecte d'esta jugada.
Els jugadors que estiguen jugant la mà han de parlar només allò estrictament necessari i, a més, en cada interval d'apostes no poden realitzar-les com si tingueren la màxima combinació amb intenció de confondre i enganyar els altres jugadors. En el cas que algun dels jugadors actue de la forma anteriorment descrita, ha de ser cridat a l'ordre pel crupier i, si reincidix, el cap de sector decidix de forma irrevocable sobre la seua participació o continuació en la partida.
Els jugadors han de disposar de suficients diners en fitxes per a acabar la mà. En el cas que no en tinguen juguen en proporció a la quantitat apostada.
El crupier ha de mantenir les cartes eliminades i els descarts sota control; cap jugador està autoritzat a veure'ls durant la partida. Les altres cartes que té el crupier per a repartir han d'estar juntes i ordenades durant tot el joc, excepte en el moment del repartiment.
El crupier ha de mantenir la baralla en una posició el més horitzontal possible, sense realitzar desplaçaments amb ella i la part superior d'esta ha d'estar sempre a la vista dels jugadors. Quan no tinga la baralla a la mà ha de protegir-la posant damunt una fitxa del pot.
3. Pagaments de les combinacions guanyadores
Una vegada que les apostes han sigut igualades, en l'últim interval d'apostes, cada jugador que prèviament no s'haja retirat ha de mostrar les seues cartes de manera que es puga veure la combinació que té per a establir la combinació guanyadora.
El jugador que haja fet l'última aposta mostra les cartes en primer lloc i a continuació i per torns els restants jugadors començant per la dreta del jugador que les haja descobert en primer lloc.
No cal que un jugador diga la combinació que té quan mostra les cartes, tampoc es té en compte el que haja dit, ja que és el crupier qui establix el valor de les combinacions descobertes i indica quin és el jugador amb la combinació més alta i, si és el cas, corregix les combinacions que hagen sigut erròniament anunciades pels jugadors.
Una vegada que tots els jugadors han pogut vore les cartes de la mà guanyadora, el crupier recull les cartes de les combinacions perdedores i la guanyadora només es retira quan el crupier li ha lliurat el pot.
En el cas que hi haja combinacions del mateix valor, el crupier repartix el pot entre els diferents jugadors que tenen la mateixa combinació en proporció a les seues respectives restes.
Cap jugador pot influir o criticar el joc que realitze un altre.
No es permet que hi haja persones alienes al joc mirant el desenrotllament de la partida, llevat del personal del casino degudament autoritzat.
Les cartes que dóna el crupier durant la mà només es poden mostrar quan el crupier ho indique al final de la jugada.
Només els jugadors poden veure les seues cartes cobertes i són responsables que ningú més les veja.
VIII. Errors i infraccions en el joc
1. Errors en el repartiment
En general, si durant el repartiment de les cartes es donen alguns dels casos que més avall s'indiquen, es considera que hi ha hagut error en el repartiment i totes les cartes són recollides pel crupier que inicia la mà de nou. Els casos que es tenen en compte són:
a) Si els jugadors no reben les cartes en l'ordre normal.
b) Si un jugador rep menys cartes de les degudes i no es pot corregit l'error abans de començar les apostes.
c) Si un jugador rep més cartes de les degudes i no es pot corregit l'error abans de començar les apostes.
d) Si al començament de la mà un jugador rep una carta que no li correspon i és té constància que l'ha vista.
e) Si hi ha més d'una carta cara cap amunt a la baralla.
f) Si es descobrix que falta una o més cartes a la baralla.
f) Si es descobrix que la baralla és defectuosa.
2. Errors del crupier
a) Si el crupier anuncia una mà de manera equivocada, es considera que les cartes parlen per elles mateixes, i es té en compte la combinació de cartes existent damunt la taula.
b) Si el crupier, en el repartiment de les cartes, li dóna una carta a un jugador absent no es considera error en el repartiment. En el cas que el jugador no arribe quan li toca el seu torn es retira la seua mà i deixa de jugar.
c) Si el crupier, en el repartiment de les cartes, li dóna una carta a un jugador que no va a jugar la mà o a un lloc que es troba buit, no es considera un error en el repartiment, sinó que el crupier dóna les cartes normalment inclòs este espai buit i quan acaba recull les cartes.
3. Errors del jugador
a) El jugador ha de prendre totes les seues decisions amb caràcter immediat amb el fi de no retardar el desenrotllament de la partida; en el cas contrari, el crupier l'ha d'avisar.
b) Si un jugador quan aposta barreja les seves cartes amb els descarts, creient que no han anat més jugadors a igualar la seva aposta, perd el pot, llevat que el crupier o el cap de sector puga reconstruir la mà sense cap dubte. Com a norma general s'ha d'intentar sempre reconstruir la mà i conseqüentment jugar el pot.
c) Si un jugador per a cobrir una aposta posa en el pot un nombre insuficient de fitxes no té dret a retirar-les; només pot afegir les necessàries per a igualar l'aposta.
d) Si un jugador posa en el pot una fitxa per un import superior al necessari, sense anunciar la pujada de l'aposta, es considera que cobrix només l'aposta i se li retorna la quantitat que ha posat de més.
e) Si un jugador per error descobrix les seves cartes, el joc continua sent vàlid.
f) Si un jugador fa una aposta fora del seu torn es considera vàlida però quan arribe el seu torn d'apostes no pot pujar-la.
g) Si un o alguns jugadors, en repartir les cartes, no han posat l'aposta inicial en el pot es considera que la mà es vàlida i han de posar l'aposta inicial si volen participar en la mà. En el cas que no siga possible determinar quins són els jugadors que no han posat l'aposta inicial es juga la mà amb un pot reduït.
h) Si un jugador posa en contacte, voluntàriament o involuntàriament, les seues cartes amb les d'un altre jugador la seua mà és anul·lada així com la de l'altre jugador.
i) Si a un jugador li passa el torn d'apostar ha de fer-ho saber al crupier immediatament. El cap de sector analitzarà la situació i prendrà la decisió oportuna la qual té caràcter irrevocable.
IX. Varietats de pòquer de cercle
Les distintes varietats de pòquer de cercle responen als principis exposats en els apartats precedents d'este epígraf. Estes varietats de pòquer de cercle recollides en este Catàleg són les varietats de pòquer descobert següents: Seven Stud Poker, Omaha, Hold'em, Five Stud Poker i pòquer sintètic.
Les normes específiques de cada una de les varietats de pòquer mencionades en este apartat es recullen en els apartats següents d'este epígraf i, en tot allò no previst de forma específica, es regulen per les normes generals referides contingudes en els apartats I a VIII de este epígraf.
13.1. Pòquer cobert de 5 cartes amb descart
I. Elements del joc: cartes
Depenent del nombre de jugadors es pot jugar amb 52, 48, 44, 40, 36 o 32 cartes.
II. Regles del joc: desenrotllament del joc
Una vegada posada l'aposta inicial pels jugadors que participen a la jugada, reben cinc cartes, totes cobertes, començant el primer interval d'apostes. La mà i els altres jugadors poden actuar de les formes següents:
a) «Obrir» el pot fent una aposta sempre que tinga una parella de J o una combinació major.
b) «Passar», és a dir, no fer cap aposta en eixe moment, però es reserva el dret de cobrir o pujar l'aposta posteriorment. Un jugador pot passar tenint o no una combinació tan bona com una parella de J.
Si el jugador amb la combinació major passa, el següent jugador a qui li toque parlar pot obrir el pot o passar, i així successivament. Una vegada que algun dels jugadors que participen en la partida haja apostat, el pot està obert i cada jugador en el seu torn pot, a partir d'eixe moment, retirar-se, cobrir o pujar l'aposta.
Si tots els jugadors que participen en la jugada passen, es produïx el que es diu una «mà en blanc». El joc continua, es realitza una altra aposta inicial i en este cas es necessita almenys una parella de Q per a obrir el pot. Si eixa jugada és de nou en blanc es necessita almenys una parella de K en la següent; si eixa partida és novament en blanc es necessita una parella d'As per a la següent mà. En el cas que la mà siga novament en blanc, el crupier seguix donant cartes fins que algun dels jugadors puga obrir el joc amb una parella d'As com a mínim.
Una vegada que han sigut igualades totes les apostes, els jugadors que seguixen en la partida poden descartar-se, començant pel primer que va obrir el pot, d'una o més cartes cobertes, dient en veu alta el nombre de les que vol descartar-se. El crupier pren un nombre de cartes equivalents de la part superior de la baralla i les lliurarà al jugador de manera que en tinga cinc.
Cada jugador, en el seu torn, rep el nombre de cartes sol·licitades abans que el següent es descarte.
D'un jugador que no vol canviar les seues cartes es diu que «està servit» i ha de dir-ho o fer un colp damunt la taula quan li arribe el torn de descartar-se.
El jugador que va obrir el pot es pot descartar d'una o més cartes de les que li van permetre fer la combinació per a obrir. El seu descart es col·loca cap avall sobre el pot de forma que en acabar la jugada es puga comprovar que tenia la combinació mínima per a obrir.
Si el crupier, en donar les cartes dels descarts, nota quan ha donat la penúltima que no en tindrà suficient per a completar-los, ha d'escartejar juntament amb l'última carta totes les que s'hagen descartat prèviament, demanar al jugador anterior al que ha de rebre la següent carta que escapçe i continuar el repartiment amb la nova pila. Els descarts del jugador que va obrir el pot i del jugador que ha de rebre les cartes no s'inclouen si s'han mantingut separades i es poden identificar.
En qualsevol moment del descarts, i fins que arribe el torn de les apostes, qualsevol jugador pot sol·licitar que cada u dels altres diga el nombre de cartes de les quals s'ha descartat.
Una vegada acabat el repartiment, el jugador que va obrir el pot ha de passar o apostar. En el cas que este jugador s'haja retirat, és el jugador que es troba a la seua dreta qui té el torn. Cada un dels altres jugadors en el seu torn pot retirar-se, cobrir o pujar les apostes fins que estes siguen igualades. En eixe moment, es mostren per torn les cartes i la combinació més alta guanya el pot.
III. Errors i infraccions en el joc.
1. Errors en el repartiment.
a) Si un jugador rep massa cartes i ho indica abans de mirar-les, el crupier ha de recollir les cartes addicionals i col·locar-les damunt de la baralla. En el cas que un jugador n'haja vist alguna es considera error en el repartiment i es torna a iniciar la jugada.
b) Si un jugador rep menys cartes i ho indica abans de mirar-les, el crupier ha de donar-li les cartes necessàries per a completar el nombre adequat de damunt de la baralla. En el cas que el jugador n'haja vist alguna es considera error en el repartiment i es torna a iniciar la jugada.
c) Si la primera carta que rep un jugador es dóna cara cap amunt es considera error en el repartiment i es torna a iniciar la jugada.
2. Errors del crupier.
Si el crupier retira la baralla abans de finalitzar la jugada sense adonar-se que han de repartir-se més cartes, si es pot, ha de prendre la part superior de la baralla i repartir les cartes que falten. En cas contrari, ha d'escartejar les cartes que no s'han usat sense incloure les de descart. La mà ha de procedir de nou a l'escapçament i el crupier ha d'eliminar la primera carta abans de començar a repartir.
3. Errors del jugador.
Si el jugador que obri el pot no pot demostrar que tenia la combinació necessària per a obrir-lo, es considera que la jugada és «falsa».
Si una jugada és falsa, el jugador que l'haja comes no pot guanyar el pot. S'ha de retirar quan es conega la irregularitat, i qualsevol fitxa que haja apostat roman el pot. En el cas que haja realitzat l'última aposta i esta no haja sigut coberta, es queden en el pot les fitxes apostades per a la partida següent. En el cas que hi haja algun dubte és el cap del sector qui decidix en última instancia d'acord amb la situació.
13.2. Varietats del pòquer descobert
. 13.2. a) Pòquer descobert en la variant Seven Stud Pòquer.
I. Denominació.
L'objectiu del joc és aconseguir la major combinació possible amb set cartes, tenint en compte que d'eixes cartes només cinc tenen valor en descobrir la jugada.
II. Regles del joc.
1. Mínims i màxims de les apostes.
Els límits màxims de les apostes en cada interval, tanda o ronda d'apostes en funció del pot poden ser:
a) Split limit: en els dos primers intervals d'apostes es juga amb el límit més baix i en els tres següents amb el límit més alt. Si les dues primeres cartes descobertes són una parella, es juga amb el límit més alt.
b) Pot limitat: en els dos últims intervals d'apostes el límit té els valors següents:
. Igual a la meitat del pot que hi ha en donar la sisena carta.
. Igual al pot que hi ha en donar la setena carta.
En cada interval d'apostes cada jugador pot pujar la seua aposta com a màxim tres vegades i d'acord amb els límits establits per a cada interval.
2. Desenrotllament del joc.
El crupier repartix tres cartes, d'una en una, a cada un dels jugadors, vuit com a màxim, les dues primeres cobertes i la tercera descoberta.
Tot seguit s'inicia el primer interval d'apostes, el qual és indicat pel crupier als jugadors mitjançant la frase «facen les seues apostes». Comença a parlar el jugador que té la carta més baixa; en cas d'igualtat, parla el més pròxim per l'esquerra a la mà.
El segon interval d'apostes té lloc quan ha acabat de repartir-se la quarta carta i cada jugador té dues cartes cobertes i dues descobertes. El jugador amb la combinació de cartes més alta o, si no n'hi ha, amb la carta més alta, és qui obri este segon interval d'apostes i pot passar romanent en joc (check) o apostar (bet), i en cap cas pot retirar-se del joc.
Si en acabar este segon interval d'apostes només hi ha un jugador que ha realitzat una aposta i tots els altres han passat, guanya automàticament la mà i se'n duu el pot.
En finalitzar el segon interval d'apostes se'ls dóna una carta descoberta als jugadors que no han passat.
El tercer i quart interval d'apostes es fa com el segon.
El cinqué interval d'apostes és l'últim i és anunciat pel crupier amb les paraules «última carta» i dóna a cada jugador que romanga en la partida una carta coberta. En cas d'igualtat parlarà el més pròxim per l'esquerra a la mà.
Després de donar les tres primeres cartes i en cada un dels tres següents repartiments se separa una carta, fins a un total de quatre, que han de quedar apartades de les de descart (cartes mortes). Estes cartes es poden usar només en els casos següents:
a) Quan el crupier, en donar la setena carta, se salte el torn d'un jugador, se li dóna la primera «carta morta» sempre que les cartes dels altres jugadors hagen sigut vistes. El jugador la rep quan el crupier ha acabat de donar les altres als jugadors, és a dir, és l'últim que rep la carta. L'objectiu d'esta regla és mantenir la seqüència de les cartes de la baralla per als altres jugadors.
b) Quan el crupier, en repartir la setena carta, s'adona que no té suficients cartes per a acabar este interval, usa estes «cartes mortes» escartejant-les amb les que encara no s'han repartit per tal de completar la jugada.
c) Quan no hi haja cartes suficients per a completar la setena ronda, tenint en compte tant els descarts realitzats com les «cartes mortes», el crupier trau una de les que queden per repartir, la col·loca en el centre de la taula i serà la setena carta per a tots els jugadors (carta comuna).
III. Errors i infraccions en el joc
1. Errors en el repartiment.
a) Si en repartir les dues primeres cartes (hole cards) alguna d'estes queda al descobert es poden donar dos casos:
a.1) Que en quede una al descobert. En este cas eixa carta és la carta descoberta i el jugador rep la tercera carta que ha de ser coberta.
a.2) Que queden les dues primeres cartes descobertes. En este cas se li torna l'aposta inicial.
b) Si en repartir la setena carta esta és donada erròniament, el crupier pregunta al jugador i d'acord amb la seua resposta, s'apliquen els criteris següents:
b.1) Si a pesar de l'error vol seguir jugant, la carta es cobrix i el joc seguix normalment.
b.2) Si no desitja seguir jugant, no pren part en l'últim interval d'apostes i juga només amb les apostes realitzades fins a eixe moment. Els altres jugadors seguixen jugant i aposten l'interval corresponent d'apostes formant-se un pot a part (side pot) en el qual el jugador que no ha volgut seguir no pren part.
2. Errors del crupier.
a) Si en el repartiment de la setena carta, el crupier per error la dóna descoberta i només queden dos jugadors en la partida, no es poden pujar les apostes i es descobrixen directament (showdown).
b) Si el crupier comença a distribuir les cartes sense que hagen finalitzat les apostes, ha de mantenir esta carta sobre la taula fins que finalitzen les apostes i després retirar, a part d'esta carta, tantes cartes com jugadors es mantinguen en joc (burnt cards). Estes cartes cobertes es posen en un lloc separat dels descarts.
3. Errors del jugador.
Si un jugador per error descobrix les seues cartes cobertes (hole cards) ha de cobrir-les de nou perquè el joc continue sent vàlid i la següent carta no se li donarà coberta.
. 13.2. b) Pòquer descobert en la varietat Omaha.
I. Denominació.
És una varietat del Seven Stud Pòquer i l'objectiu del joc és aconseguir la major combinació possible escollint dos de les quatre cartes que té el jugador en la mà i tres de les cinc cartes que són comunes a tots els jugadors i que estan sobre la taula.
II. Regles del joc: desenrotllament del joc.
Una vegada que tots els jugadors que volen participar en la jugada han posat l'aposta inicial, el crupier dóna quatre cartes cobertes als jugadors d'una en una. Tot seguit s'inicia el primer interval d'apostes.
Una vegada finalitzat l'interval d'apostes separa una carta (carta cremada), la qual no es mescla amb els descarts i no és vista pels altres jugadors i col·loca tres cartes descobertes en el centre de la taula, amb el que s'inicia el segon interval d'apostes.
En finalitzar l'interval d'apostes, retira una nova carta i col·loca una altra carta descoberta al costat de les anteriors en la taula, amb el que comença el tercer interval d'apostes.
Quan s'acaben les apostes, es retira una nova carta i es col·loca una nova carta descoberta en la taula, al costat de l'última, amb el que s'inicia el quart i últim interval d'apostes.
. 13.2. c) Pòquer descobert en la varietat Hold'em.
I. Denominació.
És una varietat del Seven Stud Pòquer i l'objectiu del joc és aconseguir la major combinació possible, escollint qualsevol de les set cartes de què es disposa en cada jugada.
II. Regles del joc: desenrotllament del joc.
L'única diferència que existix amb la varietat de pòquer Omaha és que en compte de donar el crupier les quatre cartes a l'inici de la partida, només dóna als jugadors dues cartes.
. 13.2. d) Pòquer descobert en la varietat Five Stud Pòquer.
I. Denominació.
És una varietat del Seven Stud Pòquer i l'objectiu del joc és aconseguir la major combinació possible entre les cinc cartes de què disposa cada un dels jugadors.
II. Elements del joc: cartes.
Es juga amb 32 cartes en compte de 52. De les 52 cartes de la baralla només es trien les següents: As, K, Q, J, 10, 9, 8 i 7.
III. Regles del joc: desenrotllament del joc.
El crupier dóna una carta coberta a cada un dels jugadors en compte de dues i una descoberta amb el que comença el primer interval d'apostes.
A continuació el crupier dóna a cada jugador una carta descoberta, amb el que comença el segon interval d'apostes.
En finalitzar este interval d'apostes el crupier dóna una nova carta descoberta a cada jugador, amb el que comença el tercer interval d'apostes.
Quan s'acaben les apostes el crupier dóna una nova carta descoberta, amb el que s'inicia el quart i últim interval d'apostes.
En esta variant, el jugador amb la combinació més alta és qui inicia les apostes.
. 13.2. e) Pòquer descobert en la varietat de pòquer sintètic.
I. Denominació.
L'objectiu del joc és aconseguir la combinació de cartes del valor més alt possible, per mitjà de la utilització de cinc cartes: dues repartides pel crupier a cada jugador i tres de les cinc cartes comunes que el crupier alinea sobre la taula de joc.
II. Elements de joc: cartes.
Es juga amb 28 cartes en compte de les 52 cartes que té la baralla anglesa completa i només s'utilitza l'As, K, Q, J, 10, 9 i 8 de cada coll, segons el seu valor i ordre d'importància. L'As es pot utilitzar com la carta més menuda davant del 8 o com a carta més alta després de la K.
III. Mínims i màxims de les apostes.
Es juga amb una quantitat mínima inicial denominada «resta». En cas d'esgotar-se la resta, es podran fer reposicions d'acord amb l'escala següent:
a) Resta inicial: de 10 a 200 vegades la quantitat de l'aposta mínima de la taula.
b) Reposicions: de 5 a 100 vegades la quantitat de l'aposta mínima de la taula.
IV. Desenrotllament del joc.
Una vegada que tots els jugadors han col·locat l'aposta denominada aposta inicial assenyalada pel casino, el crupier repartix dues cartes cobertes a cada jugador i descobrix la primera de les cinc cartes comunes.
A partir d'este moment, comença el primer torn d'apostes pel jugador que té la mà. Una vegada fetes les apostes, descobrix la segona carta. A continuació comença el segon torn d'apostes, que és obert pel jugador que fa l'aposta més alta, i així successivament fins que descobrix la cinquena i última carta i comença l'últim torn d'apostes.
Una vegada acabades les apostes, es descobrixen les cartes començant pel jugador que realitza l'última aposta més alta, i es paga el pot al guanyador o es repartix entre els guanyadors si hi ha diverses jugades del mateix valor.
V. Errors i infraccions en el joc.
1. Errors en el repartiment.
Si durant el repartiment de les cartes es produïx algun dels casos següents, totes les cartes han de ser recollides pel crupier, el qual ha d'iniciar de nou el repartiment de cartes:
a) Si els jugadors no reben les cartes en l'ordre establit.
b) Si un jugador rep més o menys de les dues cartes que li corresponen.
c) Si apareix alguna carta descoberta.
2. Errors del crupier.
a) Si el crupier descobrix més d'una carta de les cinc comunes, en cada interval d'apostes, es considera com a vàlida la primera i s'han de substituir les altres per cartes de la baralla que no s'hagen usat, i en el cas de no haver-ne suficients es considera anul·lada la mà.
b) Si el crupier descobrix una carta de les cinc comunes, abans que haja finalitzat el torn d'apostes, esta carta es considera nul·la i s'ha de substituir per una altra nova de les que queden en la baralla.
14. PAI GOW PÒQUER.
I. Denominació.
És un joc de cartes dels denominats de contrapartida, exclusiu de casinos de joc, en el qual els participants s'enfronten a l'establiment. A cada jugador assegut en la taula se li distribuixen set cartes, amb les quals ha de fer dues mans: una de dues cartes (mà menuda o baixa) i una altra de cinc cartes (mà gran o alta).
Té com a objecte superar, amb les dues mans establides del jugador, les dues mans de la banca. Ambdues mans del jugador han de ser superiors a les mans respectives de la banca. Si una mà del jugador obté la mateixa puntuació que la de la banca, es considera igualtat, i la banca guanya totes les igualtats. Si un jugador guanya una mà, però perd l'altra, es considera empat i les apostes queden com estaven, i el jugador pot rescatar-les. La major «mà» possible de dues cartes que es pot aconseguir és dos asos, i la més alta de cinc cartes, cinc asos. Les mans guanyadores es paguen a la par, menys el percentatge de comissió determinat. A les perdedores se'ls retiren els diners apostats.
II. Elements del joc.
1. Cartes.
Al Pai Gow Pòquer es juga amb una baralla tradicional de 52 cartes, més un Joker. Este pot ser usat únicament com un As, per a completar una escala, un color o una escala de color.
2. Taula de joc.
Ha de ser de mesures i característiques semblants a les usades en el joc del Vint-i-u o Black Jack, però amb el drap propi del joc en el qual hi ha assenyalades fins a un màxim de 6 caselles a fi d'acollir les apostes, i altres tants llocs dividits en dues caselles, una per a dipositar la mà gran i una altra per a la mà menuda. A més ha de disposar d'una safata com les de Vint-i-u o Black Jack, per a procedir als canvis de fitxes i a la deducció de la quantitat corresponent a la comissió.
3. Gobelet i daus.
S'utilitzen tres daus, del mateix color, amb les superfícies polides de 12 a 25 mm de costat i es col·locaran dins d'un gobelet o recipient, per a ser sacsats abans de ser llançats.
4. Distribuïdor o sabot.
Cal ajustar-se al que s'ha disposat en l'epígraf 03, apartat II, punt 3.
III. Personal.
1. Cap de taula.
Li correspon la supervisió del joc en totes les seues fases, sense perjudici de qualsevol altra funció que se li puga encarregar. També porta una llista en la qual es determina l'ordre de prioritat per a cobrir places vacants. Estes funcions s'han de dur a terme sobre cada una de les taules, sí bé es poden simultaniejar sobre grups de taules contigües i homogènies sense que el nombre total de taules al seu càrrec puga excedir de quatre. No obstant això, si es compatibilitzen, de conformitat amb el que disposa l'epígraf 03, apartat III, funcions de supervisió sobre taules de jocs de naips de contrapartida no homogènies, el nombre total de taules al seu càrrec no pot excedir dos.
2. Crupier.
És el responsable de l'escartejament i distribució de les cartes, del cobrament de les apostes perdedores i del pagament de les guanyadores, i de la recollida i control dels naips, una vegada finalitzat el joc i la partida. Anuncia totes les fases del joc, canvia l'efectiu als jugadors i, quan pertoca, deduïx la comissió en benefici de l'establiment.
3. Jugadors.
Poden participar en el joc un nombre de jugadors asseguts coincidents amb el nombre de places delimitades, marcades en el drap, la xifra màxima dels quals és de sis.
Cada «mà» d'un jugador és considerada individualment i seguix l'ordre normal de distribució i petició de cartes. El jugador situat davant de cada casella és qui mana en esta i no pot ensenyar les seues cartes als altres apostadors.
IV. Combinacions possibles.
Les combinacions possibles, ordenades de major a menor, són les següents:
a) Cinc asos: és la formada per cinc asos (quatre asos més el Joker).
b) Escala reial: és la formada per les cinc cartes correlatives més altes d'un mateix coll (As, K, Q, J i 10). La segona escala més alta és la combinació formada per As, 2, 3, 4 i 5.
c) Escala de color: és la formada per cinc cartes correlatives d'un mateix coll (8, 9, 10, J i Q).
d) Pòquer: és el format per quatre cartes d'un mateix valor (quatre K).
e) Full: és el format per tres cartes d'un mateix valor i altres dos del mateix valor (tres 8 i dos 9).
f) Color: és el format per cinc cartes no correlatives del mateix coll (8, 9, 10, Q i As de trèvols).
g) Escala: és la formada per cinc cartes correlatives de distints colls.
h) Trio: és el format per tres cartes d'un mateix valor i les dues restants sense formar parella (tres 8, Q i K).
i) Doble parella: és la formada per dues parelles de cartes de distint valor (2 nous, 2 J i 1 As).
j) Parella: és la formada per dues cartes del mateix valor (2 K, 8, 9 i As).
k) Carta més alta: quan una mà no té cap de les combinacions anteriors, és guanyada pel jugador que té la carta major.
V. Màxims i mínims de les apostes.
Les apostes dels jugadors han d'estar representades exclusivament per fitxes i han de realitzar-se dins dels límits establits per a cada taula de joc.
El casino de joc ha de fixar per a cada taula la quantia de les apostes d'acord amb la banda de fluctuació que tinga autoritzada per la Comissió Tècnica del Joc.
Significats:
. Guany: l'aposta és pagada a la par amb una retenció percentual de comissió per al casino.
. Pèrdua: es perd l'aposta.
. Partida nul·la: el client recupera íntegrament l'aposta.
El percentatge de comissió pot ser de fins al 5 per 100 de les apostes guanyadores, a discreció de l'establiment, i s'anuncia als jugadors abans de l'inici de la partida.
VI. Regles del joc.
L'extracció de naips del dipòsit, el desempaquetatge i l'escartejament s'han d'efectuar d'acord amb a les normes del Reglament de Casinos de Joc.
El crupier passa la baralla a un client perquè l'escapçe. A continuació i abans de repartir les cartes, els jugadors efectuen les seues apostes inicials en les caselles assenyalades a este efecte, dins dels límits mínims i màxims de cada taula de joc. A continuació el crupier tanca les apostes amb el «no hi van més apostes», agafa un gobelet, que conté els tres daus, el sacsa, llança els daus damunt de la taula, i, finalment, anuncia la suma dels daus, per a determinar qui rep la primera mà.
La posició del banquer per a 7 posicions i 6 jugadors és sempre 1, 8 o 15. El crupier compta des de la posició del banquer. Una vegada realitzada esta operació, el crupier col·loca les cartes davant de cada un dels jugadors (incloent-se a si mateix), en sentit contrari al de les agulles del rellotge, des del punt d'inici indicat pels daus.
El crupier escarteja les cartes i confecciona tantes mans de set cartes cara cap avall com jugadors hi haja davant de la safata que conté la bestreta. Fet açò, comprova les que sobren i les col·loca en el contenidor de les cartes usades.
Es poden constituir en banca tant el crupier com qualsevol jugador. Per això, s'oferix la banca a cada jugador, qui pot acceptar-la o passar, en este últim cas, s'oferix al següent jugador. El crupier ha d'acceptar la banca quan li arribe el torn. Esgotat el seu torn, s'oferix de nou als jugadors i així successivament. Qui exercix de banca és identificat per un cercle blanc.
Cada jugador compon dues mans: la mà baixa o menuda de dues cartes, i la «mà» alta o gran de cinc cartes. La mà alta ha de ser de valor més alt que la mà baixa. El crupier no pot veure les seues cartes fins que tots els jugadors, inclòs qui exercix de Banca, han establit les seues mans en les caselles destinades a este efecte, amb les cartes cara cap avall. Fet açò, el crupier dóna la volta a les seues cartes i confecciona les dues «mans» davant de la safata de fitxes amb les cartes cara cap amunt. Les mans de qui exercix de banca es comparen en primer lloc amb les del crupier. El quadre comparatiu amb les distintes possibilitats és el següent:
Cas 1: Les dues mans del client guanyen a les dues mans del crupier => Guany.
Cas 2 i 2 bis: El client guanya sobre una de les dues mans del crupier, mentre perd l'altra => Partida nul·la.
Cas 3 i 3 bis: El client guanya sobre una mà, però té igualtat en l'altra => Partida nul·la.
Cas 4 i 4 bis: El client perd una mà i té igualtat en l'altra => Perd.
Cas 5: El client té igualtat en ambdues mans => Perd.
Cas 6: El client perd en les dues mans => Perd.
Quan el crupier ha resolt el cas del client núm. 1 passa al 2 i així successivament. En cada torn, les cartes que no valguen són recollides en el contenidor de cartes usades.
Les «mans» guanyadores es deixen, cara cap amunt, davall del cercle d'apostes. A les perdedores els crupier els retira l'aposta i diposita les cartes en el contenidor que hi ha a este efecte.
VII. Observacions.
1. Una vegada que ha exposat les seues cartes qui té la banca, els altres jugadors no poden tocar les seues.
2. No està permés als jugadors mostrar les seues cartes o mans confeccionades als altres jugadors, ni parlar amb ells abans que les mans hagen sigut exposades.
3. Qualsevol mà incorrectament confeccionada pel jugador es considera sempre perdedora.
15. Monte o banca
I. Denominació
El monte o banca és un joc d'atzar dels denominats de contrapartida practicat amb naips, en el qual els participants juguen contra l'establiment i hi ha diverses combinacions guanyadores.
II. Elements del joc
1. Cartes o naips
Al monte es juga amb dues baralles, l'una roja i l'altra blava, de les denominades espanyoles, de 40 cartes cada una, amb quatre colls, oros, copes, espases i bastos, de 10 cartes cada una: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, sota, cavall i rei.
2. Distribuïdor o sabot
Dels regulats en el Black Jack.
3. Taula de joc
De mesures mínimes similars a les d'una taula de punt i banca.
III. El personal
1. Un inspector
És el responsable màxim del joc. Actua com a delegat de la direcció i li correspon resoldre qualsevol conflicte plantejat en la taula de joc.
2. El crupier tirador
És el que dirigix la partida i s'encarrega d'escartejar les cartes i distribuir-les als jugadors, pot estar assistit per un ajudant escartejador.
3. El crupier pagador
És el que retira les apostes perdedores i efectua el pagament de les que resulten guanyadores.
4. Ajudant escartejador
Es el que escarteja les cartes.
IV. Jugadors
Poden participar-hi els jugadors asseguts davant de la taula i els que estiguen drets.
V. Banca
L'establiment es constituïx en banca i li correspon el cobrament i el pagament de les apostes.
Si una vegada efectuades les apostes el primer naip descobert correspon a alguna de les cartes emplaçades, es deduïx de totes les apostes guanyadores un 10% en benefici de l'establiment, excepte en la Vista Hermosa.
VI. Regles del joc
1. Combinacions possibles
a) Jugades múltiples:
. Vista Hermosa. Consistix a apostar que la primera carta que es descobrix és del mateix valor i del coll següent que aquella sobre la qual s'aposta, seguint un ordre circular dels colls: oros, copes, espases i bastos. Casella d'aposta en el drap denominada Vis.
Es paga 32 vegades l'aposta sempre que no hi haja cartes doblades o cremades i es descompta un punt per cada una d'elles.
. Camo, Anti i Viudo.
Camo. Es juga a la carta del mateix valor i del coll posterior a la carta emplaçada. Casella d'aposta en el drap denominada C.
Anti. És l'aposta a la carta del mateix valor i del coll anterior a la carta emplaçada. Casella d'aposta en el drap denominada A.
Viudo. L'aposta es fa a la carta del mateix valor i de cap dels colls immediats a la carta emplaçada. Casella d'aposta en el drap denominada V.
El Camo, Anti i Viudo es paga 11 vegades l'import de l'aposta, en la fase de Primeres del joc i es descompta un punt per carta doblada, si n'hi ha.
En la fase del joc de Segones, es paga 5 vegades l'import de l'aposta.
. El Salto. S'aposta una carta del mateix valor que la carta emplaçada de qualsevol dels colls. Casella d'aposta en el drap denominada S.
Només es pot apostar a esta combinació en la fase de joc de Primeres.
Es paga tres vegades l'aposta.
b) Jugades senzilles:
. Cartes. Les apostes sobre cartes es poden fer d'una carta contra una altra de les emplaçades en sentit horitzontal o vertical; o de dues cartes contra les altres dues de les emplaçades cartes. Es guanya quan es descobrix una carta del mateix valor que una de les emplaçades. El guany ascendix al valor de la quantitat apostada (1 per 1).
2. Màxims i mínims de les apostes.
El mínim de les apostes en el joc del monte el determina la Comissió Tècnica del Joc.
El màxim es fixa tenint en compte les combinacions de joc existents:
a) En les jugades senzilles (Cartes) el màxim serà de 300 vegades la quantitat fixada com a mínim d'aposta.
b) En les jugades múltiples el màxim serà:
. En la Vista Hermosa 10 vegades el mínim de l'aposta.
. En el Camo, Anti i Viudo, 30 vegades el mínim de l'aposta en el joc de Primeres i 60 vegades en el de Segones.
. En el Salto, 100 vegades l'aposta mínima.
3. Desenrotllament del joc
El joc té dues fases denominades de Primeres i de Segones, segons el desenrotllament següent:
El crupier tirador rep una baralla de l'ajudant escartejador, si n'hi ha. En el cas contrari el tirador fa les dues funcions. El crupier escapça la baralla, l'introduïx al sabot i comença la partida. Extrau una carta, anuncia «primera carta» i l'emplaça en la casella superior esquerra, seguidament n'extrau una altra, anuncia «segona carta» i l'emplaça en la casella superior dreta. A continuació descobrix dues cartes més, anuncia «tercera carta» i l'emplaça en la casella inferior esquerra, i anuncia «quarta carta» i l'emplaça en la casella inferior dreta.
Les apostes comencen en eixe moment amb l'anunci «facen joc», deixa el temps suficient per a realitzar-les i seguidament tanca les apostes amb el «no hi van més apostes», i comença la fase del joc de Primeres.
Quan ix alguna carta guanyadora en joc amb les emplaçades anteriorment, la carta perdedora es col·loca cara cap avall, es retiren les apostes perdedores i es paguen les guanyadores.
Una vegada s'han efectuat estes operacions, la fase del joc de Primeres ha finalitzat i s'inicia el de Segones, amb les cartes horitzontals que continuen emplaçades.
S'anuncia novament «facen joc» i una vegada que s'han fet les apostes es tanquen amb el «no hi van més apostes» per al joc de Segones.
4. Regles especials
1. Per a cartes doblades.
Si en descobrir les dues primeres cartes són del mateix valor es cremen.
Si en descobrir la tercera i quarta carta, per la part superior de la baralla, alguna d'elles és del mateix valor que la primera o la segona, esta carta es considera doblada i es col·loca damunt, es descobrix una nova carta, i si de nou és del mateix valor es considera doblada o triplicada segons pertoque. Finalment, si abans de completar l'extracció de les quatre primeres cartes, d'alguna de les dues primeres es descobriran les quatre del mateix valor, s'anul·la la jugada.
Totes les cartes doblades, triplicades o cremades resten un punt per carta del pagament de l'aposta Vis.
2. Per a les apostes a jugades senzilles (Cartes), se seguixen les regles següents:
a) Una carta doblada anul·la la Camo de la carta de davant (horitzontalment) i de la de davall (verticalment). Només guanyen amb l'Anti i el Viudo.
b) Dues cartes doblades anul·len les Camos de les cartes tercera i quarta. Cobren amb l'Anti i el Viudo. En el joc de les diagonals no produïx cap efecte sobre el joc.
c) Una carta triplicada anul·la la Camo i el Viudo de la de davant (horitzontalment) i les Camos de la tercera i quarta carta emplaçada. Guanya la carta de davant només amb l'Anti i les de davall (3ª i 4ª) amb l'Anti i el Viudo.
d) Una carta triplicada i una altra doblada.
Si es triplica la primera i es dobla la segona, la triplicada anul·la la Camo i el Viudo de la segona i de la tercera i la Camo de la quarta. Es guanya amb l'Anti en la segona i la tercera i amb el Viudo i l'Anti en la quarta.
Si es tripliquen la primera i la segona, anul·len la Camo i el Viudo de la tercera i la quarta i només es guanya amb l'Anti.
3. Per a les apostes a Salto:
a) Una carta doblada anul·la la Camo de les cartes contràries, només guanya amb l'Anti i el Viudo.
b) Una carta triplicada anul·la la Camo i el Viudo de les cartes contràries, només guanya amb l'Anti.
Figura número 12. Distribució de la taula de joc
.El joc de les cartes dobles
Per a doblar les cartes sempre s'haurà de fer amb les cartes tretes per damunt, és a dir amb la carta tercera o quarta.
Les cartes de Primeres poden ser doblades en traure les dues primeres per davall, sempre que siguen iguals es cremen (anul·len). Cada carta cremada resta un punt per al pagament de la Vista Hermosa. Exemple de la carta doble
1. Si juga el 2 contra el 5 amb la Camo del 2, la carta no guanya i el 5 no perd. Només guanya i perd amb l'Anti i Viudo.
2. Si juguen el 3 i l'1 contra el 2 i el 5 no guanyen les cartes amb la Camo del 4, guanyen les altres.
3. De la mateixa manera, la carta 5 no perd amb la Camo del 2 i del 4.
4. Si ix el 5 les cartes que juguen contra ell perden totes.
Si les cartes es doblen com en l'exemple següent:
1. Si juga el 5 i el 2 contra el 4 i el 3 les cartes no paguen ni perden amb les Camos del 4 i el 3. Només guanyen i perden amb l'Anti i el Viudo d'ambdós.
2. Amb el 5 i el 2 tot guanya i perd.
El joc de les cartes triples
Per a triplicar les cartes s'ha de fer per damunt, amb la tercera o quarta. Exemple de les cartes triples
1. Si juga el 2 contra el 5 amb la Camo i el Viudo no guanya la carta i el 5 no perd. Només amb l3'Anti guanyen i perden les cartes.
2. Les «panxes» ni guanyen ni perden amb les Camos del 3 i 4. Només guanyen i perden amb l'Anti i Viudo del 3 i 4.
Si les cartes es tripliquen i doblen com en l'exemple següent:
1. La triple anul·la la Camo i el Viudo del 4 i la doble anul·la la Camo del 3. Això vol dir que amb la Camo i Viudo del 4, les cartes ni guanyen ni perden; només fan joc amb l'Anti.
Amb la Camo del 3, les cartes ni guanyen ni perden, fan joc amb l'Anti i Viudo.
2. Si juga el 5 contra el 2 només guanya i perd amb l'Anti.
Si les cartes es tripliquen com en este exemple:
1. Les triples anul·len la Camo i el Viudo del 4 i 3. Es a dir, les cartes 4 i 3 només guanyen amb l'Anti.
2. Si ix el 5 o el 2 totes les cartes guanyen i perden.

linea
Mapa web