Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

LLEI 7/2001, de 26 de novembre, Reguladora de la Mediació Familiar, en l'àmbit de la Comunitat Valenciana. [2001/11429]

(DOGV núm. 4138 de 29.11.2001) Ref. Base de dades 4788/2001

LLEI 7/2001, de 26 de novembre, Reguladora de la Mediació Familiar, en l'àmbit de la Comunitat Valenciana. [2001/11429]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans, que les Corts Valencianes han aprovat, i jo, d'acord amb el que estableixen la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, en nom del Rei, promulgue la següent Llei:
PREÁMBUL
La família, com a institució social viva, és centre de moltes i diverses problemàtiques que no sempre tenen una resposta adequada fora d'aquesta.
Per això, quan es faciliten instruments que ajuden a gestionar la solució d'una crisi familiar, el primer efecte que es produeix és la recuperació d'una de les funcions pròpies d'aquesta institució social: la capacitat de conciliació interna.
La mediació familiar, com a instrument en la recerca de solucions i acords en els conflictes familiars, persegueix, bé la recomposició i la preservació de la seua unitat, bé la minimització dels efectes negatius d'una ruptura.
Per les característiques de voluntarietat, neutralitat, imparcialitat i confidencialitat que té, la mediació es presenta davant la família com un recurs que obre noves vies per a fomentar, des del respecte mutu, l'autonomia i la lliure capacitat de les persones per a decidir el seu futur.
La mediació familiar es va iniciar, en la segona meitat dels anys 70, als Estats Units d'Amèrica, i es va estendre, posteriorment, a altres països del nostre entorn. És una tècnica centrada en la gestió de conflictes, per tant distinta de l'orientació i teràpia familiar i, per les seues qualitats específiques, diferenciada de l'arbitratge.
A Espanya, la Constitució de 1978 estableix, en el seu article 39, que els poders públics asseguren la protecció social, econòmica i jurídica de la família, així com la protecció integral dels fills, qualsevol que siga la seua filiació.
La Llei 30/1981, de 7 de juliol, modificadora del Codi Civil en matèria de matrimoni, nul·litat, separació i divorci, estableix la possibilitat de concórrer a un litigi per la via del procediment de comú acord, o amb el consentiment d'un dels esposos, de tal manera que els acords sempre anaren presos per les pròpies parts, i no per una tercera persona aliena al conflicte.
La Llei Orgànica 5/1982, d'1 de juliol, d'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, estableix, en l'article 2, que correspon a la Generalitat Valenciana promoure les condicions perquè la llibertat i igualtat dels ciutadans i els grups en què s'integren siguen reals i efectives, i eliminar els obstacles que impedisquen o dificulten la seua plenitud. D'aquesta manera estableix, com a competència exclusiva de la Generalitat Valenciana, en els apartats 24 i 27 de l'article 31, les competències per a adoptar mesures d'assistència a determinats grups o sectors socials, entre elles les destinades a famílies quan per la seua situació requerisquen d'especial protecció.
L'article 15 de la Llei 5/1997, de 25 de juny, de la Generalitat Valenciana, reguladora del sistema de serveis socials en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, inclou els programes de mediació familiar, entre els serveis socials especialitzats, tendents a la protecció i estabilització de l'estructura familiar i la resta d'unitats de convivència alternativa.
Posteriorment, el Comité de Ministres del Consell d'Europa, en la Recomanació de 21 de gener de 1998 R(98)1, fonamentada en les dades aportades pels distints estats sobre creixement del nombre de separacions i divorcis, el seu cost social i econòmic, estableix la possibilitat de desenvolupar vies de solució amistosa dels conflictes no agressives per a cap dels integrants de la unitat familiar i, especialment, per als menors.
L'eficàcia de la mediació familiar s'albira especialment en els casos de crisi de convivència, deixant en mans de la parella la possibilitat de reconciliar-se o acordar la seua separació o divorci, limitant-se la persona mediadora a posar a mans de les parts les tècniques i la informació necessària per a aconseguir els acords, evitant així que la parella haja de deixar necessàriament la solució dels seus conflictes a mans del sistema judicial.
Aquesta llei regula la mediació familiar com un procediment extrajudicial, sense atribuir-li, en cap cas, efectes processals, la competència de la qual, segons l'art. 149.1.6a de la Constitució espanyola, correspon en exclusiva a l'Estat. Per tant, la mediació es constitueix en un recurs complementari o alternatiu a la via judicial, per a resoldre els conflictes esdevinguts en les relacions familiars.
D'altra banda, l'increment en els últims anys de la demanda de recerca dels seus orígens pels fills adoptats aconsella la mediació, com a marc idoni per a canalitzar la possible trobada, tot deixant que siguen les parts les que donen forma al procediment en què es cònjuge el dret a saber i el dret a la privacitat.
En aquest sentit, les Corts Valencianes van adoptar el 16 de febrer de 2000 l'acord unànime que el Govern Valencià, en l'àmbit de les seues competències, facilite al màxim la informació necessària a les persones i famílies que tracten de conèixer la seua identitat real biològica, tot respectant els condicionaments legals, psicològics, familiars i socials a través d'una mediació que prepare convenientment les parts per a realitzar la possible trobada entre elles.
El govern valencià, en compliment del mandat constitucional de facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida social i conscient que la societat valenciana requereix formes que reforcen la capacitat dels participants per a elegir les opcions més beneficioses que permeten aconseguir un equilibri intern en les relacions familiars sense demores ni conflictes innecessaris, estableix, en l'àmbit de les seues competències i amb l'esperit constitucional de l'article 39, una normativa específica que defineix i aclareix la mediació familiar, respon adequadament els conflictes tal i com avui es donen al si de les famílies i promulga aquesta llei estructurada en sis títols, dues disposicions addicionals i dues disposicions finals.
El títol I conté una definició de mediació familiar i delimita l'àmbit d'aplicació de la llei, tot configurant l'objecte sobre el qual puga recaure la mediació i establint els seus principis rectors. Es crea el Centre de Mediació Familiar de la Comunitat Valenciana.
El títol II es refereix a les entitats de mediació i a les persones mediadores familiars tot regulant, respecte d'aquests últims, la seua capacitat, les seues incompatibilitats i els seus drets i deures. Així mateix, s'estableixen els supòsits de gratuïtat i la creació del Registre d'Entitats de Mediació i de Persones Mediadores i el Registre de Col·legis Professionals.
El procediment de la mediació, que regula el títol III, es basa en el principi d'autonomia de la voluntat, i requereix, això no obstant, l'observança d'uns tràmits mínims i, en tot cas, el respecte als principis de bona fe i confidencialitat. La seua naturalesa obliga a establir una durada màxima del procediment, per a evitar la frustració de la seua finalitat.
El títol IV es refereix als acords, tot establint la seua naturalesa i les matèries sobre les quals poden recaure.
El títol V preveu el règim d'inspecció i sancionador, tot distingint quan es tracte d'entitats o de persones físiques i trametent, quant al procediment sancionador, allò disposat en la llei de Serveis Socials per a les entitats sense finalitat de lucre, així com en allò reglamentat en el estatuts dels col·legis professionals competents, sense perjuí que aquests hagen d'adaptar-se, si és procedent, als drets i deures de la persona mediadora previstos en els articulats d'aquesta llei.
El títol VI atribueix les competències en matèria de mediació familiar a la conselleria que tinga assignades genèricament les de família.
La disposició addicional primera obeeix a la demanda social del dret a saber en els casos d'adopció, assegura les garanties constitucionals que ha de regir en aquest procés i indica que, per a la plena eficàcia, caldrà el desenvolupament reglamentari a què s'hi fa referència. La disposició addicional segona obeeix a la necessària concordança del que disposa aquesta llei amb la regulació continguda en la Llei 1/2001, de 6 d'abril, per la qual es regulen les unions de fet.
La Llei, en la seua disposició final primera, estableix un termini perquè el Govern Valencià complisca amb el mandat de desplegar-la per via reglamentària fent viable la seua aplicació. Finalment, la disposició final segona fixa un termini de vacatio legis d'un mes.
TÍTOL I
Disposicions generals
Article 1. De la mediació familiar
1. La mediació familiar és un procediment voluntari que persegueix la solució extrajudicial dels conflictes sorgits al seu si, en el qual un o més professionals qualificats, imparcials i sense capacitat per a prendre decisions per les parts assisteix els membres d'una família en conflicte amb la finalitat de facilitar vies de diàleg i la recerca en comú de l'acord.
2. Amb l'objectiu de promoure la mediació i facilitar-hi l'accés, es crea el Centre de Mediació Familiar de la Comunitat Valenciana, que depèn de la conselleria competent en matèria de família i infantesa.
Article 2. De l'àmbit d'aplicació
S'inclouen en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei:
a) Les actuacions professionals de mediació familiar que es desenvolupen totalment o parcial en l'àmbit de la Comunitat Valenciana.
b) Les persones mediadores familiars i les entitats públiques o privades que actuen professionalment en l'àmbit de la mediació familiar i que es realitzen totalment en el territori de la Comunitat Valenciana.
Article 3. De l'objecte de la mediació familiar
La mediació familiar introduirà nous recursos en el Sistema Públic de Serveis Socials i tindrà com a objecte:
a) La solució d'aquells conflictes previstos en l'article 13 d'aquesta llei, que sorgisquen entre persones unides per matrimoni o vincle familiar, fins al quart grau de consanguinitat o afinitat.
b) Demanar, mentre l'ordenament jurídic ho permeta, la informació referent a la filiació i la identificació de la família biològica i dels fills adoptats majors d'edat, per possibilitar-ne la trobada, protegint sempre la confidencialitat de les dades identificatives d'ambdós.
c) Facilitar l'acord en aquelles situacions en les quals, com a conseqüència de l'exercici de la pàtria potestat, l'interès superior dels i de les menors i de les persones amb discapacitat puga veure's menyscabat.
Article 4. De la voluntarietat de la mediació
La mediació familiar està basada en el principi de voluntarietat, segons el qual les parts són lliures d'acollir-se a la mediació, de desistir en qualsevol moment i d'aconseguir els acords, conforme a dret, que consideren oportuns.
La persona mediadora podrà, així mateix, acollir-se a la voluntarietat en els supòsits previstos en l'article 8 d'aquesta llei.
Article 5. De la bona fe
Els participants en el procediment de mediació familiar actuaran d'acord amb les exigències de la bona fe.
L'acreditació de l'absència de bona fe de les parts produirà els efectes que li són propis en l'àmbit de la llibertat dels pactes.
L'absència de bona fe en la persona mediadora donarà lloc a la sanció corresponent.
TÍTOL II
De les entitats de mediació familiar
i de les persones mediadores
Article 6. De les entitats de mediació familiar i els supòsits de gratuïtat
1. La mediació familiar podrà fer-se mitjançant entitats dedicades a aquest fi, sempre que la duguen a terme persones mediadores reconegudes per aquesta llei.
Les entitats que presten serveis de mediació familiar seran les previstes en l'article 13, paràgraf segon, de la Llei 5/1997, de 25 de juny, de la Generalitat Valenciana, i els col·legis professionals en què estiguen col·legiades les persones mediadores.
El servei de mediació familiar que presten aqueixes entitats s'entendrà com a servei social especialitzat en el sector família i es considerarà assimilat, amb caràcter general, als programes de mediació familiar prevists en l'article 15, apartat 2, de la Llei 5/1997 esmentada i les normes de desplegament d'aquesta.
2. Tindran dret a la gratuïtat en la mediació aquelles persones que siguen beneficiàries del dret d'assistència jurídica gratuïta.
La gratuïtat de la mediació s'atribueix individualment segons la capacitat econòmica de cada part. La part, o parts, que no gaudesquen de gratuïtat pagaran la proporció que els corresponga del cost de mediació.
Article 7. De les persones mediadores familiars
El professional de la mediació familiar, llevat que s'establisca per normativa legal la titulació específica que habilite per a exercir aquesta activitat, haurà de tenir formació universitària en les disciplines de Dret, Psicologia, Treball Social, Educació Social o Graduat Social, sense perjuí que hagen d'acreditar, per a poder inscriure's en el Registre de Persones Mediadores Familiars, l'aprofitament d'una formació universitària específica de postgrau en els distints nivells d'expert, especialista o màster. No obstant això, podran exercir la mediació altres llicenciats universitaris superiors, sempre que acrediten prèviament l'aprofitament d'una formació universitària específica de postgrau, mínima d'especialista .
Article 8. Dels drets de la persona mediadora
La persona mediadora pot donar per acabada la mediació en el moment que aprecie en alguna de les parts falta de voluntat o hi haja una incapacitat manifesta per a arribar a un acord, o que la continuïtat de la mediació no siga eficaç.
La persona mediadora té llibertat per a renunciar a iniciar la mediació. En aquest supòsit haurà d'argüir de forma raonada, i per escrit, les causes.
En ambdós casos, si hi ha benefici de gratuïtat, la persona mediadora traslladarà seua decisió al Centre de Mediació Familiar de la Comunitat Valenciana, bé directament o mitjançant el seu col·legi professional o entitat mediadora, o a l'autoritat judicial si es tracta d'una mediació derivada d'aquesta.
Llevat que hi haja un altre pacte exprés i voluntari entre les parts, la persona mediadora que no siga empleada pública té dret a una compensació econòmica o honoraris per la seua actuació professional i al reintegrament de les despeses que se li hagen causat. En aquest supòsit, valdrà les normes orientadores que dispose el col·legi professional en què estiga col·legiada la persona mediadora o, si no n'hi ha, a les tarifes establertes per l'administració.
La persona mediadora podrà sol·licitar assessorament i ajuda especialitzada al Centre de Mediació Familiar.
Article 9. Dels deures de les persones mediadores
La persona mediadora, al llarg de la seua actuació, haurà de:
a) Facilitar la comunicació entre les parts i promoure la comprensió entre elles.
b) Conscienciar a les parts, si és procedent, de la necessitat de vetlar per l'interès superior dels fills menors i dels incapacitats.
c) Tindre en compte l'interès de la família, en especial, el dels seus membres més dèbils.
d) Propiciar que les parts prenguen les seues decisions tot disposant de la informació i l'assessorament suficient perquè desenvolupen els acords d'una manera lliure, voluntària i exempta de coaccions.
e) Mantindre la reserva respecte dels fets coneguts en el curs de la mediació, llevat que l'alçament d'aquesta siga compatible amb la legislació vigent respecte del secret professional o hi haja acceptació expressa de les parts.
En els supòsits de recerca d'orígens biològics, la persona mediadora s'abstindrà de facilitar les dades identificatives a qui va instar la mediació mentre no dispose de l'autorització expressa de l'altra part perquè es realitze la trobada.
Aquesta reserva aconseguirà també al supòsit que la persona mediadora fora citada com a testimoni, si les parts han renunciat prèviament al dret de proposar el que tracta la mediació en una prova testimonial.
En tot cas, no estarà subjecta a aquest deure la informació obtinguda que no siga personalitzada i s'utilitze per a finalitats de formació o investigació, comporte una amenaça per a la vida o la integritat física o psíquica d'una persona, o done coneixement d'un possible fet delictiu.
f) Mantenir la imparcialitat en l'actuació.
g) Ser neutral, tot ajudant a aconseguir acords sense imposar ni prendre part per una solució o mesura concreta.
h) Mantindre la lleialtat en l'acompliment de la seua funció i en relació a les parts.
Article 10. De les incompatibilitats de la persona mediadora
No podrà intervindre com a persona mediadora familiar aquell que haja exercit professionalment contra alguna de les parts. De la mateixa manera, no podrà actuar posteriorment en cas de litigi entre les parts.
Article 11. Del nombre de persones mediadores
La mediació podrà dur-se a terme mitjançant la intervenció d'una o més persones mediadores, que actuaran de manera coordinada, depenent de la complexitat de la temàtica o de la conveniència de les parts en aquesta. En el cas que hi haja més d'una persona mediadora, una actuarà com a mediadora coordinadora.
En tot cas, els drets i els deures de les persones mediadores seran els mateixos.
Article 12. Del registre de les entitats i de les persones mediadores familiars
La conselleria competent en matèria de família, mitjançant el Centre de Medicació Familiar de la Comunitat Valenciana, disposarà d'un registre de mediació en què s'inscriuran els qui reuniran els requisits establerts en l'article 7 d'aquesta llei i les entitats públiques i privades autoritzades per a la mediació.
Les entitats de mediació familiar hauran de registrar-se i ser autoritzades seguint el procediment establit en el capítol II del títol IV de la Llei 5/1997, de 25 de juny, de la Generalitat Valenciana.
Les persones mediadores que reunisquen els requisits per a exercir la funció de mediació familiar hauran d'estar inscrites en els registres que a l'efecte establiran els col·legis professionals en què estiga col·legiada la persona mediadora o en el registre del Centre de Mediació de la Comunitat Valenciana, si no està obligada a la col·legiació.
Reglamentàriament es determinarà l'estructura i el funcionament dels registres.
TÍTOL III
Procediment de la mediació
Article 13. De la sol·licitud de mediació familiar
La mediació familiar s'iniciarà a sol·licitud de qualsevol o d'ambdós de les parts en conflicte.
1. Podran sol·licitar la mediació familiar que regula aquesta llei:
a) Persones unides amb vincle conjugal o familiar fins al quart grau de consanguinitat o afinitat.
a).1. En les crisis sorgides en la convivència entre persones unides per mitjà de vincle matrimonial.
a).2. En l'establiment de les mesures i efectes de les sentències de nul·litat de matrimoni.
a).3. En l'elaboració dels acords necessaris que pogueren reflectir-se en el conveni regulador de la separació o divorci.
a).4. En el compliment i execució de les sentències que recauen en els procediments de separació, divorci o nul·litat de matrimoni.
a).5. En la modificació de les mesures establides per resolució judicial ferm en separació, divorci o nul·litat, per raó del canvi de circumstàncies, o decisió voluntària dels interessats.
a).6. En els conflictes sorgits al si de l'empresa familiar.
a).7. En qualsevol altre conflicte sorgit en la família.
b) Les persones adoptades i la seua família biològica quan vulguen posar-se en relació entre elles, una vegada acceptada la invitació de trobada per les parts.
2. Quedant sempre fora de perill el dret constitucional a la tutela judicial efectiva, en el cas que les situacions objecte de mediació impliquen un procés judicial, podrà convindre's la mediació abans de la seua iniciació, en el curs d'aquest, sempre que queden en suspens les actuacions per comú acord d'ambdós parts, o una vegada conclòs.
3. Dins de les atribucions que la legislació estatal processal establisca, el jutge podrà trametre a mediació familiar a les parts en conflicte.
Article 14. De la proposta i designació de la persona mediadora
1. La persona mediadora, que en tot cas haurà de ser acceptada per les parts, es designarà del de la manera següent:
a) A instància d'una de les parts.
b) Per l'entitat mediadora a qui se li sol·licita la mediació.
c) A proposta de la conselleria competent o del col·legi professional, quan hi haurà sol·licitud del jutge o de les parts. La designació es realitzarà entre les persones mediadores inscrites en el registre creat a l'efecte i no suposarà que l'entitat pública o el col·legi professional haja de fer-se càrrec dels costos generats per l'acceptació d'aquests.
2. No podrà iniciar-se una nova mediació amb benefici de gratuïtat, fins que haja transcorregut un any d'una altra d'anterior sobre el mateix objecte, llevat que les circumstàncies estimades pel Centre de Mediació Familiar de la Comunitat Valenciana n'aconselle un nou intent.
Article 15. Del caràcter presencial
Les parts han d'assistir personalment a les reunions de mediació. Si és procedent, la persona mediadora podrà autoritzar la presència d'altres persones com a consultores, que hauran de ser acceptades per les parts. Aquestes últimes estaran subjectes també als principis que es requereixen a les parts: confidencialitat, bona fe i no actuar professionalment en cas de litigi entre elles.
Article 16. De la reunió inicial
La persona mediadora ha de convocar a les parts a una primera reunió en la qual ha d'explicar el procediment, la voluntarietat, la durada, l'objecte i els honoraris de la mediació, la possibilitat de donar per finalitzada la mediació en qualsevol moment segons el que disposa aquesta llei i, en especial, els ha d'informar dels drets i deures de la persona mediadora i de les parts.
En aquesta reunió s'acordaran les qüestions que s'han d'examinar i es planificarà el desenvolupament de les sessions que puguen ser necessàries. Si és procedent, si pels pressupostos de partida no es veu viable la mediació, aquesta no s'iniciaria. La persona mediadora, de forma raonada i per escrit, comunicarà a les parts, al Centre de Mediació Familiar, en els casos de gratuïtat, i a l'autoritat judicial si es tracta d'una mediació derivada, les raons per les quals considera inviable el procediment de mediació.
Article 17. De l'acta inicial
De la reunió inicial de la mediació s'alçarà un acta on s'identificarà l'objecte de la mediació i es farà constar, almenys, la data, els components que participen, la responsabilitat de cada persona mediadora que hi participe, que serà idèntica, la voluntarietat de la participació de les parts, l'acceptació de les obligacions de confidencialitat establides en aquesta llei i en la normativa vigent sobre això.
La persona mediadora lliurarà un exemplar firmat a cada una de les parts, tot conservant l'original en l'arxiu de l'expedient.
Article 18. De la durada
La durada de la mediació dependrà de la naturalesa i complexitat dels punts en conflicte, no podent excedir de tres mesos comptats des de la reunió inicial. No obstant això, en situacions en què s'aprecie la possibilitat d'arribar a acords i així se sol·licite per les parts, podrà prorrogar-se aquesta per un termini màxim de dos mesos.
Article 19. De l'acta final
De la sessió final de la mediació s'alçarà acta, la qual tindrà, com tota la resta de la informació, caràcter confidencial. En ella es faran constar els acords totals o parcials als quals s'arribe, o bé la impossibilitat d'arribar a un acord global sobre tot l'objecte de la mediació sense que es faça constar la causa.
Aquesta acta podrà ser utilitzada com a base perquè es redacten els documents que segons el cas corresponga, i haurà de regir-se per allò disposat en la normativa legal aplicable.
Es lliurarà un exemplar firmat a cada una de les parts, tot guardant-ne un altre la persona mediadora.
Els acords, si és procedent, podran ser aprovats judicialment.
La persona mediadora comunicarà al Centre de Mediació Familiar de la Comunitat Valenciana, directament o a través del seu col·legi professional, les dades de cada mediació als efectes estadístics, confidencialment i amb respecte a l'anonimat de les parts. Així mateix, traslladarà les actuacions realitzades a l'autoritat judicial en els casos en què la mediació hagués estat tramesa per aquesta.
TÍTOL IV
Dels acords
Article 20. De la naturalesa dels acords
Els acords que es prenguen poden ser-ho respecte de la totalitat o d'una part de les matèries subjectes a la mediació i, una vegada subscrits, seran vàlids i obligatoris per a les parts si en ells concorren els requisits necessaris per a la validesa dels contractes.
Article 21. Del contingut dels acords
Els acords que s'han de prendre hauran de tindre en compte:
1. Que podran prendre's respecte de les matèries incloses en l'article 13 d'aquesta llei.
2. Que les qüestions que se sotmeten a la mediació familiar no podran referir-se a matèries sobre les quals les parts no tinguen poder de disposició.
3. En tot cas, els acords que s'adopten han de tindre com a prioritat l'interès superior del menor, de les persones incapacitades i el benestar dels fills.
4. Els acords presos podran ser revisats en els casos i amb els procediments propis dels contractes, tot elevant-los, si és procedent, a l'autoritat judicial, perquè els valide.
TÍTOL V
Inspecció i règim sancionador
Article 22. De les entitats de mediació familiar
1. Les entitats de mediació familiar es consideren incloses dins del camp d'actuació dels serveis socials especialitzats en el sector de família, i es regiran quant al règim de registre, autorització, inspecció i responsabilitat per allò que s'ha disposat per a les entitats de serveis socials en els títols IV i VII de la Llei 5/1997, de 25 de juny, de la Generalitat Valenciana, per la qual es regula el sistema de serveis socials en l'àmbit de la Comunitat Valenciana.
2. Aquestes entitats podran realitzar la mediació en centres autoritzats per a això.
Article 23. De les infraccions i sancions que es poden aplicar a les entitats de mediació familiar
1. Constituiran infraccions administratives les accions o les omissions de les entitats que actuen en l'àmbit de la mediació familiar, ja siguen públiques o privades, que vulneren les normes legals tipificades i sancionades en aquesta llei.
2. Les infraccions es qualifiquen en lleus, greus i molt greus, d'acord amb allò establit en aquesta llei.
2.1. Són infraccions lleus les següents:
a) Mantenir els locals, les instal·lacions, el mobiliari o els efectes amb deficiències en el seu estat, en el seu funcionament, en la seua neteja i higiene sense que es derive d'això risc per a la integritat física o la salut dels usuaris.
b) No tenir actualitzat ni correctament emplenat el llibre de registre d'usuaris.
c) No donar suficient publicitat al sistema d'admissió dels usuaris i al preu dels serveis.
d) Obstruir la tasca inspectora de manera que es retarde el compliment de les obligacions d'informació, de comunicació o de compareixença.
2.2. Són infraccions greus les següents:
a) No disposar de llibre de registre d'usuaris.
b) No fer públic el sistema que regeix les condicions establides en aquesta llei perquè siguen atesos els usuaris que demanen mediació, o bé falsejar o ocultar informació sobre aquestes condicions i el preu dels serveis.
c) Traslladar un centre o servei sense haver obtingut l'autorització administrativa corresponent, ja siga provisional o definitiva. L'esmentada autorització es tramitarà com a entitat de serveis socials, davant l'òrgan de l'administració competent en matèria de mediació familiar.
d) Incomplir allò establit en matèria d'ubicació, habilitat, instal·lacions i mòduls de personal exigits per la normativa vigent en matèria de serveis socials com a requisit indispensable per a la seua autorització.
e) Desatendre els requeriments de l'administració per a aplicar les mesures correctores que s'establisquen per al seu funcionament.
f) No tenir expedient individual o aquells documents que reglamentàriament s'establisquen que han de formar part d'aquest.
g) No garantir els drets dels usuaris assenyalats en aquesta llei.
h) Obstruir el treball inspector mitjançant accions o omissions que dificulten, pertorben o retarden les funcions de la inspecció.
i) No conservar en bones condicions higièniques i d'habilitat els centres o serveis, de les quals es derive risc per a la integritat física o salut dels usuaris.
j) No instal·lar ni mantenir en adequades condicions d'ús totes aquelles mesures de seguretat, protecció contra incendis i evacuació establides en la normativa vigent per a les característiques del centre de què es tracte.
k) Aplicar les ajudes i subvencions públiques a finalitats distintes d'aquelles per a les quals s'hagueren atorgat, sense perjuí d'altres responsabilitats civils o penals en què es puga incórrer.
l) Reincidir en infraccions lleus.
m) Realitzar un altra acció o omissió que cause risc o dany efectiu a la salut, perjuí per als usuaris o que no respecte dret reconegut per disposicions normatives en l'àmbit dels serveis socials que no constituïsca falta lleu o molt greu, ja siga de manera conscient o deliberada, per abandonament de la diligència o falta de precaució exigible.
2.3. Són infraccions molt greus les següents:
a) Obrir o tancar un centre de mediació, així com prestar un servei sense haver obtingut la corresponent autorització administrativa, provisional o definitiva, de l'organisme competent en matèria de mediació familiar.
b) Obstruir la tasca inspectora per impedir l'accés a les dependències del centre, resistència reiterada, coacció, amenaçes, violència o qualsevol altra manera de pressió exercida sobre els inspectors.
c) Proporcionar als usuaris un tracte degradant que afecte la seua dignitat, així com vulnerar el seu dret a la intimitat, qualsevol altre dret, o imposar dificultats per al seu gaudi.
d) Prestar serveis de mediació tractant d'ocultar o emmascarar la vertadera naturalesa a fi d'eludir l'aplicació de la legislació vigent en la matèria.
e) Reincidir en infraccions greus.
S'entendrà per reincidència, a l'efecte d'aquesta llei, cometre en el termini d'un any més d'una infracció de la mateixa naturalesa, quan així s'haja declarat per resolució ferma.
Article 24. De les sancions administratives a les entitats
Les sancions administratives seran imposades segons la qualificació de la infracció.
a) Per infraccions lleus es podran imposar les sancions següents:
1. Amonestació.
2. Multa de 50.000 a 500.000 pessetes (300,51 a 3.005,06 euros).
b) Per infraccions greus es podran imposar les sancions següents:
1. Multa de 500.001 a 2.500.000 pessetes (3.005,07 a 15.025,30 euros).
2. Prohibició d'accedir al finançament públic durant un període de fins a un any.
3. Tancament temporal del centre fins a la reparació de la deficiència amb un període màxim d'un any.
4. Suspensió de l'autorització per a actuar com a entitat de mediació familiar per un període màxim d'un any.
c) Per infraccions molt greus es podran imposar les sancions següents:
1. Multa de 2.500.001 a 10.000.000 de pessetes (15.025,31 a 60.101,21 euros).
2. Prohibició d'accedir al finançament públic durant un període de fins a tres anys.
3. Tancament temporal o definitiu del centre. Si és temporal, no excedirà de tres anys.
4. Suspensió temporal o definitiva de l'autorització per a actuar com a entitat de mediació familiar. Si és temporal, no passarà de tres anys.
d) En qualsevol cas, les sancions per infraccions greus i molt greus assenyalades en els punts 2, 3 i 4 dels apartats b) i c) també es podran imposar amb caràcter accessori a les de naturalesa pecuniària.
Totes les quanties fixades en aquest article podran ser revisades periòdicament pel Govern Valencià en consideració a les variacions que experimente l'índex de preus al consum.
Article 25. Responsabilitat de les persones mediadores.
L'incompliment dels deures establerts en aquesta llei per les persones mediadores, quan comporten actuacions o omissions constitutives d'infracció, donarà lloc a les sancions que corresponguen en cada cas, després de la instrucció de l'expedient contradictori per part de l'òrgan competent de l'administració o del corresponent col·legi professional.
En absència d'infraccions i sancions tipificades en la regulació col·legial corresponent, actuaran com a supletòries les disposades en els tres articles següents.
Article 26. De les infraccions
Es consideren fets constitutius d'infracció:
a) L'abandonament de la funció mediadora sense causa justificada.
b) L'incompliment del deure d'imparcialitat.
c) La violació del deure de confidencialitat, amb les excepcions previstes en l'article 9 d'aquesta llei.
d) L'adopció d'acords contraris a dret.
e) L'incompliment dels deures de la persona mediadora arreplegats en l'article 9 d'aquesta llei, apartats a), b), c) i h).
f) L'incompliment de l'article 19 d'aquesta llei, de l'obligació de tramesa de l'acta final al Centre de Mediació Familiar de la Comunitat Valenciana.
g) L'incompliment de l'article 19 d'aquesta llei, de l'obligació de tramesa de l'acta final a l'autoritat judicial, en els casos en què la mediació hi haguera estat remesa.
h) L'incompliment de l'obligació de redactar les actes de les sessions.
i) La dilació injustificada en el procés.
j) Incomplir qualsevol altra de les obligacions indicades en aquesta llei o en les normes de desenvolupament.
Article 27. Dels tipus d'infraccions
1. Es consideren infraccions lleus l'abandonament de la funció mediadora sense que ho comunique, la dilació del procés imputable exclusivament a la persona mediadora i els fets recollits en l'apartat e), f), h) i i) de l'article 26 d'aquesta llei que no comporten perjudicis greus a les parts.
2. Es consideren infraccions greus la no remissió al jutge del resultat de la mediació quan aquesta és derivada i els fets assenyalats en els apartats a), b) i c) de l'article 26 d'aquesta llei que no comporten greu perjudici per a les parts, i també la reiteració d'una infracció lleu en el termini d'un any.
3. Es consideren infraccions molt greus l'abandonament de la mediació sense causa justificada que comporte greu perjudici per als menors o discapacitats implicats en el procés, l'adopció d'acords il·legals i els fets assenyalats en els apartats b) i c) de l'article 26 d'aquesta llei que comporten perjudicis greus a les parts, i també la reiteració d'una infracció greu en el termini d'un any.
Article 28. Dels tipus de sancions
a) Amonestació per escrit que es farà constar en l'expedient del registre, si es tracta d'una infracció lleu.
b) Suspensió temporal d'entre sis mesos i un any per poder exercir com a persona mediadora, si es tracta d'una infracció greu.
c) Suspensió temporal d'un any i un dia fins a tres anys per a actuar com a persona mediadora o baixa definitiva en el Registre de Persones Mediadores, si la infracció és molt greu.
Article 29. Procediment sancionador
Quant al procediment sancionador, en els programes de mediació familiar, s'atendrà al que hi ha previst en el capítol V del títol VII de la Llei 5/1997, de 25 de juny, de la Generalitat Valenciana, per la qual es regula el sistema de serveis socials en l'àmbit de la Comunitat Valenciana. En allò que no preveu aquesta llei, s'atendrà al que hi ha establert en la Llei 30/92 de 26 de novembre del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
Quant al procediment sancionador a aplicar a les persones mediadores familiars serà l'establert en els estatuts propis del col·legi professional i es realitzarà per la comissió deontològica d'aquell en el qual estiga inscrita la persona mediadora. No obstant això, si es tractara d'una persona mediadora no sotmesa a col·legiació obligatòria, o que exercira la tasca de mediació com a personal dependent d'una administració pública, el procediment s'instruirà per l'òrgan competent de l'administració.
Article 30. De la graduació de les sancions
Per a la graduació de les sancions es tindran en compte les circumstàncies següents:
1. La gravetat del risc o perill per als usuaris.
2. El grau d'intencionalitat o negligència de l'acció.
3. Els perjudicis físics o morals originats.
4. El benefici econòmic obtingut.
5. La rellevància o transcendència social dels fets.
6. La reiteració en altres infraccions.
7. El nombre d'usuaris afectats per la infracció.
8. L'incompliment d'advertiments i requeriments previs.
Article 31. De la prescripció de les infraccions i de les sancions
1. Les infraccions a què fa referència aquesta llei prescriuran a l'any si són lleus, als tres anys si són greus i als cinc anys si són molt greus, des del moment en què s'haguera comès.
2. Les sancions imposades per infraccions molt greus prescriuran als tres anys, les imposades per infraccions greus als dos anys i les imposades per infraccions lleus a l'any.
El termini de prescripció començarà a comptar des de l'endemà a aquell que adquirisca fermesa la resolució per la qual es va imposar la sanció, o des que es trencara el compliment de la sanció si haguera començat.
No tenen el caràcter de sanció la resolució de tancament de centres ni la prohibició d'activitats que no compten amb l'autorització administrativa de la direcció general competent, en prevenció de perjudicis als usuaris, això sense perjuí de la simultània incoació de l'expedient sancionador.
TÍTOL VI
De la competència
Article 32. De la competència en matèria de mediació familiar
En l'exercici de les competències que té assumides com a pròpies, corresponen a la Generalitat Valenciana, en matèria de mediació familiar, les funcions següents:
a) Registrar i autoritzar les entitats de mediació familiar, de conformitat amb el que hi ha disposat en l'article 12 d'aquesta llei.
b) Inspeccionar les actuacions que desenvolupen les persones mediadores o les entitats de mediació familiar per tal de vetllar-ne per la idoneïtat, com també del desenvolupament correcte del procediment de mediació i d'altres aspectes regulats en aquesta llei.
c) Dur a terme un seguiment del procediment de mediació per tal de corregir-ne les possibles irregularitats.
d) Exercir la potestat sancionadora en els supòsits que, de conformitat amb l'article 23, siguen constitutius d'infracció administrativa.
e) Donar suport, mitjançant programes d'ajuda, a les actuacions de les entitats de mediació familiar i fomentar-les.
f) Col·laborar o establir convenis amb entitats locals sobre la difusió i el desenvolupament de les tasques de mediació.
g) Establir les retribucions de les persones mediadores en els supòsits de gratuïtat.
h) Designar la persona o l'entitat mediadora en els casos de sol·licitud de part o de l'autoritat judicial.
i) Facilitar la informació necessària en els procediments d'indagació de l'origen familiar, amb salvaguarda del dret a la intimitat.
j) Qualsevol altra que hi atribuesca l'ordenament jurídic.
DISPOSICIONS ADICIONALS
Primera
En els supòsits de mediació per al coneixement dels orígens biològics i assolir la trobada entre la persona adoptada i la seua família biològica, la conselleria competent en matèria de família i adopcions aprovarà, mitjançant una ordre, el procediment a seguir per a preparar convenientment les parts, en les millors condicions, abans de la possible trobada, amb salvaguarda dels drets legítims de tots.
Per a la realització de les funcions de mediació regulades en l'article 3, apartat b, caldrà el desenvolupament normatiu previ previst en el paràgraf anterior.
Segona
Les unions de fet constituïdes d'acord amb el que hi ha disposat en la Llei 1/2001, de 6 d'abril, de la Generalitat Valenciana, per la qual es regulen les unions de fet, podran acollir-se a la mediació regulada en aquesta llei per a resoldre els conflictes de caràcter personal o patrimonial, sempre que la legislació específica que siga d'aplicació així ho establesca.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
S'autoritza el Govern Valencià perquè, a proposta del conseller titular del departament que tinga atribuïdes les competències de família, i en un termini no superior a sis mesos, dicte les disposicions necessàries per al desenvolupament i execució d'aquesta llei.
Segona
Aquesta llei entrarà en vigor al mes següent de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Per tant, ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir aquesta Llei.
València, 26 de novembre de 2001
El president de la Generalitat Valenciana,
EDUARDO ZAPLANA HERNÁNDEZ-SORO

linea
Mapa web