diari

ORDRE de 7 de setembre de 2006, de la Conselleria de Territori i Habitatge, per la qual s'acorda iniciar els procediments d'elaboració i aprovació del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Serra Escalona i Devesa de Campoamor i de declaració del Parc Natural de la Serra d'Escalona i Devesa de Campoamor. [2006/F10332]

(DOGV núm. 5343 de 11.09.2006) Ref. Base de dades 4807/2006

ORDRE de 7 de setembre de 2006, de la Conselleria de Territori i Habitatge, per la qual s'acorda iniciar els procediments d'elaboració i aprovació del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Serra Escalona i Devesa de Campoamor i de declaració del Parc Natural de la Serra d'Escalona i Devesa de Campoamor. [2006/F10332]
La Serra d'Escalona i Devesa de Campoamor es troba situada en l'extrem sud de la província d'Alacant. L'espai es repartix entre els termes municipals de Pilar de la Horadada, Orihuela i San Miguel de Salinas.
El mosaic de muntanyes, matolls, pinedes i cultius que componen la Serra d'Escalona i Devesa de Campoamor, es revelen com un dels espais naturals més valuosos de la Comunitat Valenciana. La zona complix els criteris per a ser qualificada com a ZEPA i, de fet, va ser inclosa en el seu dia com a Àrea Important per a les Aus a Europa (IBA) juntament amb el sector murcià de les serres d'Escalona i Altaona i una superfície de 24.000 ha (Viada 1998).
Els terrenys de la Serra d'Escalona i la Devesa de Campoamor pertanyen a la conca neògena del mar Menor, la qual està enclavada sobre un complex basament format per les unitats bètiques. Un estret cordó constituït per arenoses neògenes forma part de la serra, alineada en continuïtat amb la serralada Sud i marca el contrapunt de la devesa de Campoamor, una superfície plana solcada per una abundant xarxa de drenatge, de gran expressivitat morfològica.
En la zona d'estudi es troben, amb poques paraules, dos tipus fonamentals de vegetació atesa la seua naturalitat. D'una banda, la vegetació natural més o menys ben representada i amb diversos estats degradats formada per matolls mediterranis amb pineda sobre arenoses o crosta calcària i per vegetació de penyals i la vegetació de rius i rambles, i, d'una altra, la que apareix després de la intervenció humana en els cultius, entre les quals es distingixen zones agrícoles amb diferent grau d'intensificació. Cal destacar l'existència en la zona d'espècies endèmiques de la Comunitat Valenciana com ara Bupleurum gibraltaricum, Helianthemum caput-felis. Aquest tipus d'hàbitat, format per un mosaic en què s'alternen les formacions boscoses de pineda amb les planes en què s'instal·len camps de cultiu, són de vital importància per al desenvolupament de moltes espècies d'aus rapaces, que troben en aquest hàbitat les condicions necessàries tant per a niar, en les zones forestals més resguardades, com per a aconseguir aliment, en les àmplies extensions cultivades.
Quant a la fauna, cal destacar la importància de la zona com una de les escasses àrees de dispersió de l'àguila de panxa blanca (Hieraetus fasciatus) que existixen en la península. També destaquen les comunitats d'aus de presa com ara l'aligot (Buteo buteo), l'àguila serpera (Circaetus gallicus) o el duc (Bubo bubo). Entre els grans predadors també destaca la presència del gat salvatge (Felis silvestris), que posseïx en la serra d'Escalona una de les millors poblacions del sud-est ibèric, la geneta (Genetta genetta) i el teixó (Meles meles). A més, la proximitat de l'àrea a zones humides litorals de gran interés, com són les salines de San Pedro, les llacunes de la Mata i Torrevieja o l'embassament de la Pedrera, enriquix notablement l'avifauna que divaga i que es pot observar en la zona amb regularitat.
D'altra banda, hi ha elements d'elevat valor patrimonial entre els quals destaca un assentament ubicat a San Ginés en el qual s'observen restes d'un monestir del s. XVII i un aqüeducte del s. XVII-XVIII i es poden apreciar tres moments culturals i cronològics diferenciats: cultura romana i tardoromana, cultura islàmica i cultura dels segles XVII-XVIII. Els nombrosos aljubs de pedra en sec que daten dels segles XIX i XX i els antics caserius i la resta d'elements completen el paisatge cultural tradicional i humà de la zona.
Des del punt de vista mediambiental, paisatgístic i cultural, així com ateses les potencialitats d'ús social del medi en relació amb l'estudi, l'ensenyament i el gaudi ordenat de la natura, la zona reunix mèrits suficients per a la declaració d'un parc natural. Aquesta figura de protecció permet compaginar la necessària conservació dels valors naturals i paisatgístics amb l'ús públic ordenat del medi i amb la utilització racional dels recursos naturals, segons criteris de desenvolupament sostenible.
D'acord amb la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, la declaració d'un parc natural requerix la prèvia elaboració i aprovació d'un pla d'ordenació dels recursos naturals.
L'article 28 de l'esmentada Llei 11/1994, articula un règim de protecció preventiva aplicable als àmbits territorials dels espais en tràmit de declaració, amb caràcter cautelar durant el període transitori fins a la seua declaració. El dit règim habilita l'administració per a adoptar les mesures necessàries, les quals poden incloure la prohibició de determinats actes, la suspensió de l'atorgament de llicències i autoritzacions per a l'execució de certes activitats o la suspensió de la tramitació del planejament urbanístic amb incidència sobre els valors naturals. La forma d'aplicació de les dites mesures cautelars s'establix per acord del Consell.
Per tot això, i en exercici de les competències i atribucions conferides per la Constitució, l'Estatut d'Autonomia i el conjunt de legislació ambiental d'aplicació al cas, en els àmbits estatal i autonòmic, cal iniciar els expedients d'elaboració i aprovació del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Serra d'Escalona i Devesa de Campoamor, i a l'efecte
ORDENE
Article 1
1. S'acorda iniciar els procediments d'elaboració i aprovació del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Serra d'Escalona i Devesa de Campoamor i de declaració del Parc Natural de la Serra d'Escalona i Devesa de Campoamor, l'àmbit territorial provisional dels quals figura com a annex a la present ordre. Aquest àmbit comprén part dels termes municipals de San Miguel de Salinas, Orihuela i Pilar de la Horadada, municipis situats en la província d'Alacant.
2. Aquest àmbit territorial provisional pot modificar-se durant la tramitació dels corresponents expedients administratius.
Article 2
1. A partir de la publicació d'aquesta ordre en el Diari Oficial de la Generalitat, quedaran sotmeses a informe previ, preceptiu i vinculant, de la Conselleria de Territori i Habitatge, les autoritzacions, llicències i qualsevol tipus de procediment administratiu previst en l'article 28, apartat 1, lletres b) a f), de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, que afecten els àmbit territorials del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Serra d'Escalona i Devesa de Campoamor o del Parc Natural de la Serra d'Escalona i Devesa de Campoamor, previstos ambdós en l'annex a la present ordre. Aquest informe ha de ser emés per l'administració actuant en el termini màxim de 90 dies.
2. Les mesures cautelars a què fa referència l'anterior apartat 1, de conformitat així mateix amb l'esmentat article 28 de l'esmentada Llei 11/1994, tindrà una vigència màxima de tres anys i podran ser complementades i especificades, per a un millor compliment dels objectius del pla, mitjançant un acord del Consell a proposta del conseller de Territori i Habitatge.
Article 3
Es faculta la Direcció General de Planificació i Ordenació Territorial de la Conselleria de Territori i Habitatge, per a realitzar les actuacions que tendixen a l'aprovació del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Serra d'Escalona i Devesa de Campoamor i de declaració de Parc Natural de la Serra d'Escalona i Devesa de Campoamor, després de la tramitació dels oportuns expedients d'acord amb els procediments legalment previstos.
Disposició final
La present ordre entrarà en vigor el mateix dia que es publique en el Diari Oficial de la Generalitat.
València, 7 de setembre de 2006
El conseller de Territori i Habitatge,
ESTEBAN GONZÁLEZ PONS

linea