Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

DECRET 180/2002, de 5 de novembre, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals del Montgó. [2002/12109]

(DOGV núm. 4374 de 08.11.2002) Ref. Base de dades 4917/2002

DECRET 180/2002, de 5 de novembre, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals del Montgó. [2002/12109]
El massís del Montgó, situat entre les poblacions de Dénia i Xàbia, constituix un dels enclavaments de major rellevància en les serras costaneres de la Comunitat Valenciana. Els valors d'este espai van motivar la seua declaració com Parc Natural mitjançant el Decret 25/1987, de 16 de març, del Govern Valencià.
El Parc Natural del Montgó poseix un gran interés biològic, constituint una illa geobotànica amb una presència important d'endemismes, com també d'altres plantes i comunitats vegetals notables en el context mediterrani. A la part terrestre s'unix la franja marina compresa entre els ports de Dénia i Xàbia, els ecosistemes marins de la qual afegixen valor natural al conjunt del Parc Natural. Tot i això, és la importància paisajística el factor més fàcilment perceptible, atesa la seua peculiar estructura i el seu aïllament en la plana, que fan que esdevinga la referència visual més característica de la zona.
El gran interés històric i cultural de la zona es plasma en la presència de restes de les diverses civilizacions mediterrànies, des dels indicis d'assentaments paleolítics fins l'època islàmica, tot passant per les colonitzacions ibèrica i romana. També mereixen destacar-se els valors etnogràfics, representats sovint per elements d'agricultura tradicional que encara es conserven, i per edificacions religioses i militars de diverses èpoques.
De tot l'exposat cal concloure la necessitat de conservació del Montgó i el seu entorn, mitjançant l'adopció de les mesures adequades de gestió, a fi de preservar els valors i recursos naturals referits i ordenar l'ús racional d'estos. No obstant això, el desenvolupament urbanístic i la conseqüent ocupació de la franja litoral i de part dels vessants del Montgó que envolten l'espai natural protegit, junt amb altres causes, ha dilatat el procés d'ordenació del Parc Natural, éssent al seu torn l'origen d'una conflictivitat social i jurídica que ha arribat, fins i tot, a posar en perill els objectius de la pròpia declaració del Parc Natural.
El procés de confecció, discussió i tramitació del document d'ordenació ha servit per constatar les causes últimes d'esta conflictivitat i, almenys en part, per a superar-les i millorar el grau d'acceptació social de l'espai protegit. El prolongat i intens procés de participació ciutadana dut a terme, la determinació explícita dels límits del Parc Natural del Montgó –-un dels elements més discutits des de la pròpia declaració de l'espai—i el compromís de la Conselleria de Medi Ambient de dotar l'àmbit de referència de mesures concretes i eficaces de gestió, sempre des de la perspectiva de defensar els interesos generals de la població implicada, obrin una via d'actuació coordinada entre la Generalitat Valenciana, els ajuntaments i la societat civil sense precedents en este context i que fins i tot pot servir de referent a altres casos similars.
La Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, regula la figura de Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) com instrument específic per a una adequada planificació d'estos recursos, tot establint en el seu article 32 i següents el concepte, contingut i tramitació. Este instrument d'ordenació es el marc adequat per a la conservació i protecció de l'espai i la implementació d'una estratègia de desenvolupament sostenible en la zona.
El Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals dona resposta als principals problemes del Parc i del seu entorn immediat des de la perspectiva de l'ordenació dels recursos naturals. Una ordenació dirigida a la protecció, conservació i desenvolupament sostenible del seu àmbit, evitant el total aïllament del massís respecte dels espais lliures del seu entorn, adoptant mesures contra els impactes més rellevants, potenciant l'educació ambiental i el coneixement del medi i, alhora, la implantació d'estratègies dirigides a integrar el Parc Natural en la realitat socioeconòmica de la Comarca de la Marina Alta, fent partíceps als ciutadans i ciutadanes dels valors que alberga la zona i de l'existència d'una alternativa de desenvolupament turístic sostenible que erigisca el Parc Natural del Montgó i la Reserva Natural dels Fons Marins del Cap de Sant Antoni com referències.
L'adopció de l'estratègia esmentada exigix la incorporació a l'ordenació d'una zona d'amortiment (en els termes municipals d'Ondara, Gata de Gorgos i Pedreguer) que, complementàriament als excepcionals elements naturals del Parc Natural, servisca, mitjançant una ordenació adequada, per a garantir la protecció dels valors de major rellevància presents en l'espai natural protegit i puga beneficiar-se, al seu torn, de l'existència d'este.
Els objectius d'este Pla es basen en aconsegir una integració harmoniosa del Parc i les seues iniciatives de protecció amb el desenvolupament dels municipis que l'envolten. Estos objectius seran les directrius i informaran totes les actuacions en relació amb l'execució del Pla i la gestió de l'espai.
La tramitació administrativa ha esdevingut en esta ocasió el vehicle adequat per a concretar la participació ciutadana i la garantia dels seus drets, anant més enllà de l'estricte tenor literal de les normes procedimentals. D'acord amb allò previst en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, la Conselleria de Medi Ambient va acordar, mitjançant Orde de 10 d'octubre de 2000, l'inici del procediment d'el·laboració i aprovació de l'esmentat Pla. Després d'un periode de concertació prèvia, en el què va produir-se una intensa participació dels agents socials de la zona i de la qual van derivar-se importants aportacions recollides posteriorment, el projecte del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals va sotmetre's al tràmit d'informació pública i va obtindre dictàmen favorable del Consell Assessor i de Participació de Medi Ambient. Tot el procés, com s'ha dit, ha comptat amb una activa participació d'entitats, administracions i interessats relacionats amb el Montgó des dels més diversos sectors econòmics, socials, culturals o administratius.
En conseqüència, a proposta del conseller de Medi Ambient i després de la deliberació del Govern Valencià, en la reunió del dia 5 de novembre de 2002,
DECRETE
Article únic
1. Aprovar el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals del Montgó, en compliment d'allò que disposa l'article 32 i següents de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
2. Com annex al present decret es publica el document normatiu del Pla.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL
Es faculta al conseller de Medi Ambient, en l'àmbit de les seues atribucions, per a dictar les disposicions i adoptar les mesures precises per al compliment d'allò que es disposa en el present decret.
DISPOSICIÓ FINAL
El present decret vigirà el dia següent al de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 5 de novembre de 2002
El president de la Generalitat Valenciana,
JOSÉ LUIS OLIVAS MARTÍNEZ
El conseller de Medi Ambient,
FERNANDO MODREGO CABALLERO
Normativa
TÍtol I
Disposicions generals
Article 1. Marc legal
L'objecte del present pla és el d'ordenació dels recursos naturals del Montgó (endavant PORN), d'acord amb el que disposen els articles 4 i següents de la Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació dels Espais Naturals i de la Fauna i Flora Silvestres, com també el que estableixen els articles 32 i concordants de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
Article 2. Finalitat
La finalitat del PORN del Montgó és l'ordenació general dels recursos naturals presents en la zona que constitueix el seu àmbit territorial, garantint la protecció, conservació i millora d'estos, i també el seu ús adequat i d'acord amb els principis de sostenibilitat.
Article 3. Àmbit
L'àmbit del PORN del Montgó inclou la totalitat dels terrenys la delimitació territorial dels quals apareix en els corresponents mapes de zonificació incorporats al document, i la descripció de límits dels quals s'especifica en la part gràfica del mateix.
Article 4. Ordenació d'espais naturals
1. En el present pla d'ordenació s'inclou la regulació dels recursos naturals integrants de dos distints espais naturals protegits –el Parc Natural del Montgó, segons la seua delimitació resultant del Decret 110/1992, de 6 de juliol, i la Reserva (Marina) Natural del Cap de Sant Antoni, segons delimitació establida en el Decret 212/1993, de 9 de novembre, del Govern Valencià–, com també els seus entorns i zones d'influència, pel fet de pertànyer els dos espais naturals a una mateixa comarca natural, i així aconsellar-ho raons d'eficàcia i coordinació administrativa en la gestió, planificació i ordenació ambiental. Tot això, de conformitat amb el que estableix l'article 34.2 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
2. A l'efecte del present document, la Reserva (Marina) Natural del Cap de Sant Antoni a què es refereix la disposició addicional segona de la Llei 11/1994, canviarà la seua denominació pel de Reserva Natural dels Fons Marins del Cap de Sant Antoni, denominació que s'utilitzarà amb caràcter general en el present PORN.
Article 5. Àrea d'influència socioeconòmica
D'acord amb els articles 21 i 22 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, i amb l'article 18.2 de la Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres, es declaren com a àrea d'influència socioeconòmica del Parc Natural del Montgó i la Reserva Natural dels Fons Marins del Cap de Sant Antoni els termes municipals complets de Dénia, Gata de Gorgos, Ondara, Pedreguer i Xàbia.
Article 6. Objectius
Els continguts del present pla es concreten en els següents objectius generals:
a) Definir i assenyalar l'estat de conservació dels recursos naturals i culturals en el seu àmbit d'aplicació, establint, si és procedent, mesures actives per a la seua protecció i millora.
b) Establir les limitacions precises i el règim d'ordenació dels distints usos i activitats admissibles en l'àmbit del pla, des de la perspectiva de l'ús sostenible dels recursos naturals d'este.
c) Establir els criteris orientadors de les polítiques sectorials amb incidència en l'àmbit del pla, i també les directrius de gestió dels recursos naturals presents en este i l'ordenació general de les activitats econòmiques i socials, a fi de fer-les compatibles amb la conservació i millora dels dits recursos i amb els objectius del present pla.
d) Promoure la funció dels espais naturals existents en l'àmbit del pla com a elements de formació, educació, conscienciació i identificació social.
e) Integrar els diferents sectors socials i econòmics de l'àmbit del PORN en estratègies comunes de gestió i desenvolupament de les determinacions d'este, des d'una perspectiva que considere la conservació dels recursos naturals com un element clau en la qualitat de vida de la població implicada.
f) Afavorir la funció dels espais naturals protegits en la definició i consolidació d'estratègies alternatives de desenvolupament socioeconòmic de la zona.
g) Establir el règim de protecció dels recursos naturals i culturals presents en este.
h) Fixar el marc per a la gestió integral del Parc Natural del Montgó i de la Reserva Natural Marina del Cap de Sant Antoni.
i) Facilitar la connexió física dels ecosistemes rellevants del Montgó amb altres espais de la comarca, per mitjà de la creació de connectors ecològics. Establir àrees d'esmorteïment d'impactes que garantisquen la preservació dels valors naturals presents en els espais declarats d'interés.
j) Sense perjudici d'allò que s'ha establit per la legislació aplicable, promoure l'establiment d'iniciatives de qualsevol tipus –incloent la constitució d'una fundació o figura anàloga– dirigides explícitament a fomentar i garantir la participació del conjunt d'administracions i sectors socials i econòmics implicats en la consecució dels objectius del document en totes les fases del desenvolupament d'este.
Article 7. Efectes
1. Les determinacions contingudes en el Pla d'ordenació dels recursos naturals del Montgó són obligatòries i executives en tot el que afecta la protecció, la conservació i la millora de la flora, la fauna, els ecosistemes, el paisatge i els recursos naturals i culturals presents en l'àmbit d'este, vinculant en forma directa tant l'administració com els particulars.
2. El contingut normatiu del PORN prevaldrà sobre qualssevol altres instruments d'ordenació territorial i física que afecten l'àmbit del pla, i les seues previsions són de caràcter vinculant per a qualssevol altres actuacions, plans o programes que afecten la conservació, protecció o millora de la flora, la fauna, els ecosistemes, el paisatge o els recursos naturals, tot això de conformitat amb el que estableix l'article 35 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
3. Les previsions contingudes en els planejaments urbanístics dels municipis que es vegen afectades per mesures de protecció del present PORN i siguen incompatibles amb estes, hauran de ser modificades i adequades a este, almenys, en la següent revisió o homologació global del document de planejament que es tracte.
Article 8. Contingut documental
El contingut documental del present pla apareix integrat pels documents següents:
– Memòria i diagnòstic
– Normativa
– Directrius i criteris per a la gestió dels espais naturals i per a la redacció dels plans rectors d'ús i gestió
– Cartografia i plànols
– Annexos al pla.
Article 9. Administració i gestió
1. Amb caràcter general, correspon a la Conselleria de Medi Ambient la gestió de les previsions i directrius contingudes en el present document per al conjunt de l'àmbit objecte d'ordenació, sense perjudici de l'exercici de les competències que corresponguen a altres organismes i administracions.
2. L'administració i gestió del Parc Natural del Montgó correspon a la Conselleria de Medi Ambient i, amb les funcions que s'hi estableixen, als òrgans previstos en el Decret 25/1987, de 16 de març, de creació del parc, en tant no es redacte el pla rector d'ús i gestió del parc natural.
3. L'administració i gestió de la Reserva Natural del Fons Marins del Cap de Sant Antoni es durà a terme a través de la comissió de seguiment prevista en l'article 3 del Decret 212/1993, d'1 de novembre, en tant no es procedisca a la redacció i aprovació del pla rector d'ús i gestió de la referida reserva natural.
4. En execució de les directrius sobre criteris de gestió dels espais naturals contingudes en el present pla, els documents citats en els punts anteriors —plans rectors d'ús i gestió del parc natural i la reserva natural— preveuran, de forma coordinada, la creació d'un òrgan conjunt per a la gestió i administració integral del seu àmbit territorial. En el dit òrgan es coordinaran les polítiques ambientals que s'han d'executar en el Parc Natural del Montgó i en la Reserva Natural dels Fons Marins del Cap de Sant Antoni.
5. Així mateix, els plans rectors d'ús i gestió d'estos dos espais naturals hauran de preveure la presència, en els òrgans de gestió i administració dels dits espais, de representants de les entitats locals situades en el seu entorn (incloent les entitats d'àmbit territorial inferior al municipi (en endavant EATIM) implicades), com també la participació dels sectors socials afectats.
6. La Conselleria de Medi Ambient i els òrgans de gestió dels espais naturals protegits existents en l'àmbit del present pla promouran la constitució d'una fundació o entitat anàloga, amb la finalitat d'implicar la societat civil en la consecució dels objectius del present PORN, i també amb l'objectiu d'impulsar l'obtenció de finançament i la realització d'activitats públiques i privades relacionades amb el Parc Natural del Montgó i la seua àrea d'esmorteïment d'impactes i amb la Reserva Natural dels Fons Marins del Cap de Sant Antoni.
Article 10. Sobre la fiscalització i el control ambiental
1. En tots aquells supòsits en què per raó de la present normativa resulte necessària l'emissió d'un informe o avaluació o declaració d'impacte ambiental per a la realització d'obres, instal·lacions o activitats en l'àmbit del PORN, no podran iniciar-se ni atorgar-se la corresponent llicència o autorització per part dels òrgans administratius competents, sense disposar prèviament de l'informe favorable de l'òrgan de gestió de l'espai natural.
2. El sentit del dit informe serà vinculant a l'efecte d'autoritzar, condicionar o prohibir la realització de tals activitats, tot això sense perjudici de l'exercici de les competències i funcions pròpies conferides als distints òrgans administratius per la legislació aplicable.
Article 11. Interpretació
1. La interpretació del contingut del present pla haurà de fer-se en funció del conjunt de documents que l'integren, i en tot cas prevaldrà el que estableix la normativa d'este.
2. Per al supòsit que es produïsquen discrepàncies entre la documentació gràfica i l'escrita o entre distints documents que conformen esta última, haurà d'acudir-se a la interpretació més d'acord amb els principis, criteris, objectius i finalitat del pla, i s'adoptarà la interpretació que comporte un major grau de protecció.
Article 12. Vigència i revisió
1. Les disposicions del present pla entraran en vigorel sendemà de la publicació de la seua aprovació definitiva en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, i tindran vigència indefinida en tant no s'acorde la seua revisió o modificació.
2. Seran causes de revisió del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals del Montgó, les següents:
a) L'alteració substancial de l'estat de conservació dels recursos naturals presents en l'àmbit del pla.
b) El transcurs de 10 anys des de l'entrada en vigor del pla.
c) Qualsevol altra raó que aconselle justificadament la modificació dels continguts del pla a fi de millorar la consecució dels seus objectius.
3. Per a procedir a la revisió o modificació puntual de les determinacions del present pla hauran de respectar-se els mateixos tràmits que els seguits per a la seua aprovació.
Article 13. Legislació sectorial
La normativa prevista en el present PORN s'entendrà sense perjudici de la normativa sectorial vigent sobre les distintes matèries objecte de regulació.
TÍtol II
Normes generals
CapÍtol I
Dels recursos hídrics
Article 14. Protecció de la qualitat dels recursos hídrics
1. La conservació qualitativa i quantitativa dels recursos hídrics constitueix una condició necessària per a l'adequat desenvolupament dels processos ecològics i socioeconòmics. En el cas del Parc Natural del Montgó i el seu entorn, esta necessitat és encara més apressant pel dèficit crònic que afecta el recurs i per la progressiva degradació d'este, especialment pel que fa a les aigües subterrànies.
2. Per això, queden prohibides, amb caràcter general, totes aquelles activitats que puguen produir la contaminació dels recursos hídrics superficials o subterranis amb risc per a la salut o per al medi ambient; i també les que produïsquen algun menyscabament dels usos actuals o potencials d'estos recursos o de la seua capacitat ecològica.
3. En el mateix sentit, es prohibeix qualsevol tipus d'abocament sòlid o líquid potencialment contaminant sobre els llits o el mar en l'àmbit territorial de la present normativa. Els efluents d'aigües residuals que s'aboquen en el dit àmbit hauran de rebre el tractament adequat per a garantir la seua innocuïtat ambiental i sanitària.
4. La Generalitat Valenciana promourà, facilitarà i estimularà, dins del marc de les seues competències, les iniciatives de tota classe orientades a la depuració d'aigües residuals en l'àmbit del PORN, especialment d'aquelles corresponents als habitatges i les instal·lacions situats en l'interior del Parc Natural del Montgó i en el seu perímetre immediat, i a les activitats que per la seua intensitat, ubicació o característiques puguen donar lloc a impactes rellevants que dificulten el compliment dels objectius del present document.
Article 15. Protecció de la xarxa natural de drenatge
1. Es prohibeix qualsevol activitat que puga alterar la morfologia de la xarxa natural de drenatge, interposar barreres al discórrer de les aigües durant les avingudes, provocar obstruccions o alterar la coberta vegetal associada amb els cursos d'aigua permanents o estacionals. Esta limitació afecta, almenys, a totes les superfícies compreses en el domini públic hidràulic i les superfícies de policia annexes, tal com es defineixen en la Llei d'Aigües i els seus reglaments, i sense perjudici de la classificació urbanística actual dels sòls afectats.
2. La consideració d'una àrea qualsevol com a part de la xarxa natural de drenatge se cenyirà al que estableix respecte d'això la legislació sectorial aplicable i al que determine respecte d'això l'organisme competent en la matèria. En cas de dubte o discrepància, la interpretació serà sempre la més favorable al compliment dels objectius del present PORN i a evitar els eventuals danys sobre béns i persones.
3. La Conselleria de Medi Ambient, en col·laboració amb l'organisme de Conca, promourà actuacions encaminades a la restauració hidrològica i ecològica de la xarxa natural de drenatge. Així mateix, la Conselleria de Medi Ambient instarà l'esmentat organisme de conca competent, perquè emprenga les accions necessàries per a la delimitació i la reversió de les ocupacions del domini públic hidràulic, especialment quan estes impliquen riscs ecològics o hidrològics i en el cas dels barrancs i llits considerats en el present document com a connectors ecològics en la vessant sud del massís del Montgó.
4. Sense perjudici de l'anterior, i pel que fa als llits existents en la vessant nord del Montgó i que discorren majoritàriament en l'àmbit del sòl urbà o urbanitzable, l'Ajuntament de Dénia, en el termini màxim d'un any des de l'entrada en vigor del present document, haurà de delimitar els dits llits, proposant-ne la delimitació a l'organisme de conca, identificant les eventuals ocupacions i establint aquells punts o trams en què s'hagen introduït alteracions que impedisquen el correcte funcionament hidràulic. El règim urbanístic que es propose per als dits llits, una vegada identificats i delimitats, haurà de ser compatible amb el compliment del que estableix el punt 1 d'este article.
5. La Conselleria de Medi Ambient, facilitarà, dins de les seues competències, totes aquelles iniciatives privades o públiques encaminades a la recuperació de les condicions naturals dels llits i l'eliminació d'ocupacions en estos.
Article 16. Ús sostenible dels recursos hídrics
1. L'obertura de nous pous o captacions d'aigua en l'àmbit del PORN no podrà provocar repercussions negatives sobre el sistema hidrològic i sobre la resta d'aprofitaments. En tot cas, la realització de noves captacions d'aigües subterrànies hauran de justificar detalladament i de manera quantitativa l'existència de la dotació d'aigua necessària i l'absència d'impactes negatius sobre els recursos hídrics de la zona.
2. Sense perjudici de l'anterior, les noves captacions de recursos hídrics, tant superficials com subterranis, que es promoguen en l'àmbit del parc natural hauran de sotmetre's a informe previ de la Conselleria de Medi Ambient en aquells casos en què no estiguen expressament prohibits per la normativa particular de la zona en què s'emplacen, i sense perjudici del compliment del que disposa la legislació vigent sobre avaluació d'impacte ambiental i de la necessària autorització de l'organisme de conca.
3. La Conselleria de Medi Ambient instarà l'organisme de conca competent perquè actue en aquells casos en què es produïsquen captacions de recursos hídrics sense els requisits i les autoritzacions previstos per la legislació vigent.
4. La Conselleria de Medi Ambient vetlarà per la reducció del consum d'aigua en totes aquelles activitats sotmeses a la seua gestió directa. Així mateix, recolzarà dins del seu àmbit competencial, totes les iniciatives públiques o privades que contribuïsquen a un ús sostenible dels recursos hídrics, incloent la minimització del consum, prospecció de fonts alternatives d'aprovisionament, reciclatge i reutilització d'aigües residuals, i adopció de mesures reductores de la despesa.
5. La Conselleria de Medi Ambient adoptarà models de disseny i maneig que minimitzen el consum d'aigua en les zones verdes i recreatives subjectes a la seua gestió, i estimularà este tipus de pràctiques entre els promotors públics i privats amb els mitjans al seu abast.
6. En la zona d'esmorteïment d'impactes, l'informe favorable a qualsevol activitat que es promoga estarà condicionat a una adequada planificació del subministrament de recursos hídrics i de l'evacuació i tractament de les aigües residuals. L'obtenció de la llicència urbanística o d'obertura per a activitats industrials i per a usos residencials en la dita zona quedarà supeditada a la justificació documentada de la disponibilitat de dotació d'aigua necessària.
CapÍtol II
Dels recursos geològics i edafològics
Article 17. Protecció del patrimoni paleontològic i mineralògic
Dins de l'àmbit territorial en què és d'aplicació la present normativa, queda prohibida la recol·lecció o alteració de materials paleontològics o mineralògics amb fins comercials, de col·leccionisme o amb qualsevol altre, excepte en aquells casos, expressament autoritzats per la Generalitat Valenciana, en el context d'activitats d'investigació o d'altres que no comporten menyscabament d'este patrimoni d'acord amb la legislació vigent. Esta norma és aplicable tant a les superfícies emergides com a les submergides que queden dins dels límits de l'espai protegit.
Article 18. Protecció dels valors geomorfològics
1. Es prohibeix, dins de l'àmbit de la present normativa, qualsevol activitat que puga alterar de forma significativa els patrons geomorfològics naturals. En concret, no podrà realitzar-se cap aprofitament extractiu, qualsevol que siga la seua modalitat o envergadura. Les operacions que impliquen moviment de terres es prohibeixen també amb caràcter general, excepte aquelles que es requerisquen per a alguna de les activitats previstes com autoritzables en la normativa particular; en este cas, les condicions d'autorització s'atindran a allò que disposa esta normativa i a la minimització dels efectes ambientals d'estes. No es consideren dins d'este grup les intervencions sobre el sòl habituals en els aprofitaments agraris o de manteniment de zones verdes i jardins.
2. La Conselleria de Medi Ambient instarà els òrgans competents en les activitats amb incidència geomorfològica ubicades dins de l'àmbit del present pla d'ordenació, que facen efectiu el que disposa la legislació sobre restauració de terrenys afectats per la mineria i el que preveuen les declaracions d'impacte ambiental d'aquells projectes que impliquen moviment de terres.
3. La Conselleria de Medi Ambient promourà la restauració de terrenys de titularitat pública afectats per alteracions geomorfològiques greus dins de l'àmbit del pla d'ordenació i facilitarà, dins de les seues competències, la labor restauradora empresa per altres administracions públiques o promotors privats.
Article 19. Conservació de sòls i lluita contra l'erosió
1. Amb caràcter general, es prohibeix, dins dels límits del PORN, qualsevol activitat que puga desencadenar o afavorir processos erosius intensos o incompatibles amb la conservació dels sòls naturals o agrícoles. No s'inclouen en esta prohibició general aquelles operacions de caràcter puntual o local imprescindibles per a actuacions considerades com autoritzables en la normativa particular. Estes operacions només podran dur-se a terme sota les condicions de localització i autorització establides en estes normes.
2. En l'àmbit del Parc Natural del Montgó, com també en els terrenys ocupats per vegetació natural compresos en les àrees de connectors ecològics i àrees naturals de la zona d'esmorteïment d'impactes, es prohibeixen, amb caràcter general, les actuacions següents:
– El desbrossament no selectiu o l'eliminació total de la coberta vegetal natural
– Les cremes de qualsevol naturalesa i extensió
– La rompuda de terrenys ocupats per vegetació natural
– La preparació del terreny per mitjà de terrasses per a la reforestació
– L'alteració substancial o destrucció d'elements tradicionals de conservació de sòls (bancals, ribassos, marges, terrasses tradicionals, etc.).
3. La Conselleria de Medi Ambient promourà la restauració d'elements tradicionals de conservació de sòls en les superfícies de titularitat pública, adoptant modalitats d'actuació adequades als valors ecològics que actualment tenen molts d'estos terrenys. Així mateix, la Conselleria de Medi Ambient facilitarà les iniciatives d'altres administracions o de propietaris particulars, difonent informació sobre les línies de finançament existent i aportant suport tècnic a este tipus de projectes. En este sentit, i en tot l'àmbit del PORN, la Conselleria de Medi Ambient instarà els propietaris de superfícies rústiques afectades per riscs erosius greus, que adopten les mesures necessàries per a la prevenció i elL control d'estos processos, en compliment del que disposa l'article quart de la Llei 4/1992, de 5 de juny, de la Generalitat Valenciana, sobre sòl no urbanitzable. Amb este fi la Conselleria de Medi Ambient podrà facilitar el suport tècnic necessari, i també informar de les ajudes que els propietaris poden sol·licitar en virtut del que disposa la mencionada Llei 4/1992, i també altres línies de finançament que puguen resultar aplicables.
4. Totes les obres que es realitzen en l'àmbit del PORN i que puguen provocar el deteriorament dels recursos edàfics, hauran d'adoptar mesures preventives, correctores o compensatòries que minimitzen este tipus d'impactes, incloent la provisió i la reposició del sòl vegetal en tots els casos en què siga factible.
Article 20. Prevenció de l'ocupació irreversible de sòls agrícoles i naturals
1. Queden prohibides, amb caràcter general, aquelles actuacions que impliquen l'ocupació permanent de sòls per mitjà de pavimentacions o edificacions, excepte en aquells casos i localitzacions en què estes actuacions es consideren autoritzables en la normativa particular.
2. La Conselleria de Medi Ambient vetlarà perquè s'adopten dissenys i tècniques constructives que minimitzen l'ocupació de sòls dins del parc natural, especialment en aquelles infraestructures d'ús públic i educació ambiental que són de la seua competència. Així mateix, la Conselleria de Medi Ambient promourà la retirada de paviments i edificacions obsoletes o que produïsquen efectes ambientals adversos.
Article 21. Prevenció de la contaminació de sòls
Queden prohibides totes aquelles activitats que puguen produir la contaminació dels sòls o del subsòl amb risc per a la salut o per al medi ambient; com també les que produïsquen menyscabament dels usos actuals o potencials d'estos recursos o de la seua capacitat ecològica. En el mateix sentit, es prohibeix tot tipus d'abocament sòlid o líquid potencialment contaminant sobre els sòls o la seua incorporació al subsòl per mitjà de qualsevol procediment.
CapÍtol III
De la flora i la coberta vegetal
Article 22. Conservació del patrimoni florístic
1. El massís del Montgó té una important representació d'espècies i comunitats vegetals amenaçades a escala regional, on destaquen les vinculades amb penya-segats i penyals, tant litorals com continentals. La progressiva pèrdua d'hàbitats succeïda en la franja costera de la Comunitat Valenciana durant els últims decennis, juntament amb les singulars condicions ecològiques del Montgó, fan prioritària la protecció i conservació dels recursos florístics del parc.
2. La recol·lecció d'exemplars vegetals amb finalitat comercial, de col·leccionisme o de consum no està permesa, amb caràcter general, en l'àmbit del Parc Natural del Montgó, excepte en les condicions, emplaçaments i espècies expressament autoritzades per la Conselleria de Medi Ambient.
3. Es prohibeix la introducció sistemàtica, per mitjà de plantació o sembra, d'espècies vegetals foranes en tot l'àmbit territorial afectat per la present normativa, excepte en els casos especials que es consideren autoritzables segons el que disposen les normes particulars. No s'inclou en esta prohibició l'ús d'espècies agrícoles i el d'espècies ornamentals en les àrees enjardinades privades de les zones urbanes de l'àrea d'esmorteïment, sense menyscabament dels mecanismes establits en el present document per a afavorir la substitució d'estes espècies per altres adaptades a les condicions del medi.
4. Sense perjudici d'això, en les àrees d'esmorteïment i en les zones d'ús especial del parc natural, la Conselleria de Medi Ambient podrà disposar l'eliminació d'exemplars o poblacions vegetals corresponents a espècies exòtiques de les quals es conega el seu caràcter invasor i que puguen posar en risc les comunitats vegetals naturals del parc.
5. La Conselleria de Medi Ambient promourà les accions que garantisquen la conservació activa i la restauració de les comunitats vegetals singulars o amenaçades representades en l'àmbit del pla d'ordenació, com també el seguiment d'estes en coordinació amb centres d'investigació, universitats o altres organismes vinculats amb la conservació del patrimoni genètic. A l'efecte, la Conselleria de Medi Ambient autoritzarà la presa de mostres, senyalització de rodals i recol·lecció de material vegetal que calguen per a la realització de les tasques de gestió, restauració o seguiment.
Article 23. Conservació i restauració de la coberta vegetal
1. El massís de Montgó ha sofrit reiterats incendis forestals que han suposat una considerable minva en la integritat i maduresa de la seua coberta vegetal, i també en els valors d'esta com a hàbitat faunístic i com a recurs paisatgístic i recreatiu. Per això, un dels objectius essencials del present pla és la conservació i restauració de la coberta vegetal en l'àmbit sotmés a ordenació.
2. La Conselleria de Medi Ambient afavorirà, dins de les seues competències, tots aquells projectes públics o privats que promoguen la recuperació de la coberta vegetal natural, sempre que s'adopten dissenys, tècniques i emplaçaments que contribuïsquen a millorar l'estat de conservació dels ecosistemes i la qualitat dels recursos paisatgístics. A l'efecte, l'administració facilitarà als promotors de dites iniciatives la informació tècnica i administrativa referent als requisits d'estes accions, les facilitats de finançament existent i altres avantatges a què puguen acollir-se en el marc de la política ambiental de la Comunitat Valenciana. Així mateix, la Conselleria de Medi Ambient promourà línies específiques de suport a la restauració de la coberta vegetal en el cas que les existents no resulten adequades o suficients.
3. En qualsevol cas, les plantacions o sembres en superfícies forestals, arborades o no, com també qualsevol tractament forestal, hauran de ser objecte d'autorització per part de la Conselleria de Medi Ambient, d'acord amb el que s'especifica en les normes particulars. No es consideren autoritzables, amb caràcter general, les repoblacions o reforestacions que impliquen la introducció d'espècies exòtiques o que requerisquen la realització de terrasses o altres preparacions del terreny amb importants moviments de terres.
4. També es prohibeixen amb caràcter general totes aquelles operacions que requerisquen desbrossaments o rompudes no selectius, excepte en aquells casos puntuals previstos en la normativa particular o imprescindibles per a l'execució d'actuacions considerades autoritzables en dita normativa.
5. En l'àmbit del Parc Natural del Montgó i dels terrenys ocupats per vegetació natural compresos en les àrees de connectors ecològics, les podes d'arbratge, siga este de naturalesa agrícola, forestal o ornamental, només podran realitzar-se prèvia autorització expressa de la Conselleria de Medi Ambient en aquells supòsits en què no es troben expressament prohibides per la normativa particular.
6. La Conselleria de Medi Ambient emprendrà la reforestació de superfícies de titularitat pública incendiades o degradades compreses en l'àmbit de la present normativa, adoptant models de massa que promoguen la màxima diversitat biològica i paisatgística. Així mateix, s'instarà els propietaris de superfícies forestals perquè escometen els treballs de reforestació de les finques incendiades situades en sòl no urbanitzable, en compliment del que disposa l'article quart de la Llei 4/1992, de 5 de juny, de la Generalitat Valenciana, sobre sòl no urbanitzable. En qualsevol cas, la Conselleria de Medi Ambient podrà emprendre els treballs de restauració que estime oportuns en les finques de titularitat privada afectades per incendis forestals sempre que així ho recomane la importància d'estos treballs per a la protecció i conservació dels recursos naturals del parc.
7. La Conselleria de Medi Ambient impulsarà la utilització d'espècies autòctones en els parcs, jardins i zones verdes situades en tot l'àmbit del PORN, siguen de titularitat pública o privada. Per a això emprendrà iniciatives de formació i sensibilització entre la població general, i, en cas necessari, habilitarà mecanismes que faciliten estes iniciatives (distribució de planta, informació tècnica o línies específiques de suport).
CapÍtol IV
De l'ordenació forestal i els incendis forestals
Article 24. Marc general
L'activitat forestal en l'àmbit del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals es regirà de manera general per les disposicions de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat Valenciana, Forestal de la Comunitat Valenciana, modificat per l'article 32 de la Llei 10/1998, de 28 de desembre, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera, i d'Organització de la Generalitat Valenciana, i del Decret 98/1995, de 16 de maig, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el reglament de la Llei 3/1993, sense perjudici de les altres disposicions del present capítol.
Article 25. Terrenys forestals
1. A l'efecte del present pla, es consideren terrenys forestals els definits com tals en l'article segon de la Llei 3/1993.
2. El Govern Valencià declararà de domini públic, a l'efecte previst en la legislació forestal, els terrenys forestals de propietat pública inclosos en l'àmbit del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals.
3. Es declararan forests protectores aquells terrenys forestals de propietat privada que complisquen els requisits establits en l'article 22.1 del Decret 98/1995.
4. En els catàlegs de la Comunitat Valenciana de Forests de Domini Públic i d'Utilitat Pública, i de Forests Protectores, s'haurà de fer constar l'afecció total o parcial dels terrenys catalogats en l'àmbit del present pla d'ordenació dels recursos naturals.
5. La Conselleria de Medi Ambient haurà de realitzar un programa d'adquisició de terrenys forestals de propietat privada per a incrementar la superfície de forest pública mitjançant compravenda, permuta, donació, herència o llegat i per mitjà de qualsevol altre procediment, amb prioritat quan concórrega alguna de les condicions següents:
– terrenys d'alt valor ecològic
– terrenys inclosos en zones d'alt risc d'erosió
– terrenys que actualment es troben en estat de degradació per efecte d'incendis o inadequada gestió i disposen d'un elevat potencial ecològic per a la seua regeneració
– terrenys enclavats o confrontants amb terrenys de propietat pública
– terrenys que continguen fauna o flora d'especial valor
– terrenys declarats forests protectores.
6. De conformitat amb l'article 103 del Decret 98/1995, de 16 de maig, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana, l'administració iniciarà les accions oportunes per incorporar al patrimoni de la Generalitat els terrenys forestals o agrícoles abandonats, que no es troben inscrits en el Registre de Propietat.
7. Haurà de procedir-se en el termini més breu possible a la delimitació i fitació dels terrenys forestals de propietat pública existents en l'àmbit d'este PORN. En aquelles forests públiques ja delimitades i fitades a l'entrada en vigor del present pla, es procedirà a la revisió dels mollons i la seua restitució en cas necessari.
Article 26. Prevenció i lluita contra incendis forestals
1. Els incendis forestals, que han provocat un greu deteriorament ecològic en el massís del Montgó, constitueixen encara un dels principals riscs que afecten la seua pervivència com a espai natural. Esta situació obliga a l'adopció de mesures enèrgiques sobre els diferents factors involucrats: comportament dels visitants, característiques de les masses vegetals, mitjans de vigilància i prevenció, mitjans d'extinció, possibilitats d'evacuació i sensibilització de la població afectada.
2. L'ús del foc amb qualsevol finalitat o modalitat queda prohibit amb caràcter general en l'àmbit del parc natural, excepte en els supòsits en què siga autoritzat excepcionalment per la Conselleria de Medi Ambient.
3. Pel que fa a la zona d'esmorteïment d'impactes, no es permetrà la crema de marges de cultius o de restes agrícoles o forestals durant el període comprés entre l'1 de juliol i el 30 de setembre en els terrenys que se situen a menys de cinc-cents metres del perímetre exterior dels sòls que, amb independència de la seua classificació o qualificació urbanística, alberguen vegetació forestal, natural o seminatural. El període indicat en este article podrà ser modificat per la Conselleria de Medi Ambient en funció de les condicions de perill d'incendi.
4. En les àrees urbanes de la zona d'esmorteïment d'impactes situades a més de cinc-cents metres de qualsevol terreny amb vegetació natural o seminatural, es permetrà l'encesa de foc a l'aire lliure dins de les parcel·les associades als habitatges i únicament per al seu ús en barbacoes, quan hi haja suficients mesures de seguretat. No es permet, en estos àmbits, l'ús del foc per a la crema de restes vegetals. L'autorització per a l'ús del foc amb qualsevol finalitat dins de les parcel·les residencials podrà ser revocada temporalment per la Conselleria de Medi Ambient quan la situació de risc existent així ho recomane i en les àrees que, si és procedent, es determinen.
5. En coordinació amb els ajuntaments implicats en el present PORN, la Conselleria de Medi Ambient posarà en marxa sistemes efectius d'eliminació de les restes de poda i jardineria que excloguen l'ús del foc.
6. En circumstàncies en què el risc d'incendi forestal siga extrem, la Conselleria de Medi Ambient podrà limitar l'accés de públic a determinades àrees de l'àmbit del PORN.
7. Les actuacions de restauració de la coberta vegetal o implantació de vegetació en l'àmbit de la present normativa hauran de realitzar-se amb dissenys, espècies, densitats i ubicacions concebudes per a minimitzar el risc d'incendis forestals.
Article 27. Pla de prevenció d'incendis
1. En el termini màxim d'un any des de l'entrada en vigor d'esta normativa, la Conselleria de Medi Ambient formularà un pla de prevenció d'incendis forestals del Parc Natural del Montgó i el seu entorn. En este pla hauran d'establir-se les actuacions de tota classe dirigides bàsicament a evitar que es produïsquen incendis en el dit àmbit, i també a minimitzar els efectes paisatgístics, socials i ambientals dels incendis en el cas que esta prevenció no tinga l'efecte desitjat. Entre els continguts que si és procedent incorpore este pla, hi haurà els següents:
– Objectius
– Marc legal
– Programa d'accions, que al seu torn incorporarà els aspectes següents:
– 1. Accions de prevenció:
a) Conciliació d'interessos amb els usos i aprofitaments que tenen lloc en l'àmbit del pla i que poden tenir una relació directa amb els incendis forestals: activitat agrària, activitat cinegètica, activitats recreatives i urbanitzacions, etc.
b) Vigilància dissuasòria.
– 2. Tractaments de la vegetació, afavorint el desenvolupament de les comunitats més evolucionades i establint una xarxa de faixes lineals de defensa i atac indirecte. S'inclouran les actuacions culturals propostes, a partir de la fragilitat de la vegetació, l'afecció sobre béns i persones i el risc induït.
– 3. Infrastructures viàries. A partir de les infrastructures ja existents en el perímetre del parc, se senyalitzarà una xarxa de circumval·lació prioritària que permeta un ràpid accés des de qualsevol lloc d'este.
– 4. Punts d'abastiment d'aigua: xarxes d'hidrants i depòsits.
– 5. Manteniment d'àrees d'agricultura marginal
– Sistemes d'alerta i extinció. Accions d'extinció.
– Voluntariat ambiental i personal responsable de l'execució del pla.
– Calendari d'execució, pressupost i agents responsables.
Article 28. Conservació de les superfícies forestals
1. Les superfícies forestals, tant públiques com privades, compreses en l'àmbit del PORN hauran de conservar-se en unes condicions silvícoles que asseguren un comportament adequat enfront de la possible declaració o propagació d'incendis forestals. A l'efecte, la Conselleria de Medi Ambient efectuarà els tractaments pertinents en les masses de titularitat pública (aclarides, podes, neteges selectives, etc.) que es prevegen en l'esmentat pla de prevenció d'incendis. La Conselleria de Medi Ambient estimularà el compliment d'esta norma per part dels propietaris de superfícies forestals amb mesures de suport tècnic o econòmic específicament previstes a l'efecte. En el cas que no s'obtinguen per estos mitjans els resultats requerits, la Conselleria de Medi Ambient podrà emprendre els treballs de forma directa en les superfícies integrades en l'àmbit d'esta normativa si així ho aconsella la situació de risc existent.
2. La Conselleria de Medi Ambient promourà la millora dels mitjans de vigilància i extinció de forma coordinada amb les administracions autonòmiques competents i amb els ajuntaments els termes dels quals es troben parcialment o totalment inclosos en l'àmbit del pla.
3. Totes les actuacions que s'emprenguen en el context de la prevenció i lluita contra incendis forestals hauran de dissenyar-se de tal manera que no ocasionen impactes ecològics o paisatgístics. Es considera incompatible amb els valors ambientals l'execució de faixes tallafocs amb superfícies decapades o desbrossades per mitjà de procediments no selectius, per la qual cosa este tipus d'actuació queda prohibit en l'àmbit de la present normativa.
Article 29. Pla d'evacuació
En el termini màxim de sis mesos des de l'entrada en vigor de la present normativa, la Conselleria de Medi Ambient, en coordinació amb els municipis afectats, formularà un pla d'evacuació per a les àrees residencials ubicades en l'entorn del Montgó, incloent les accions de senyalització que es consideren necessàries.
CapÍtol V
De la fauna i els hàbitats faunístics
Article 30. Protecció dels hàbitats faunístics
1. El massís del Montgó i el seu entorn allotja un ric patrimoni faunístic, que inclou diverses espècies amenaçades en l'àmbit regional, estatal i comunitari. La pervivència d'este patrimoni requereix en primer lloc la conservació dels hàbitats en què es desenvolupen els processos ecològics bàsics necessaris per al manteniment de les poblacions faunístiques del parc, entre els que destaquen els vinculats amb hàbitats rupícoles, esteparis, agrícoles, litorals i infralitorals.
2. Atenent la importància de la coberta vegetal i dels usos tradicionals del sòl en la preservació dels hàbitats representats en el parc, es prohibeix, amb caràcter general, i sense perjudici del que estableix la normativa particular, qualsevol actuació que implique una transformació d'usos del sòl que per la seua intensitat, naturalesa o extensió puga deteriorar l'hàbitat faunístic. Les transformacions de les quals no se'n deriven efectes ecològics adversos seran autoritzables en els casos i condicions especificats en la normativa particular després de l'anàlisi prèvia de la seua incidència ambiental.
3. Així mateix, es considera incompatible amb la protecció dels recursos faunístics del parc i de l'espai marí protegit qualsevol obra o activitat que altere les condicions físiques dels substrats requerits per a la nidificació, reproducció, alimentació o refugi de la fauna. En este sentit, es prohibeix, amb caràcter general, qualsevol alteració de les superfícies rellevants per a la conservació dels hàbitats, incloent els depòsits sedimentaris i formacions rocoses litorals i infralitorals, els hàbitats rupícoles, les cavitats o cavernes i els llits fluvials, estacionals o permanents juntament amb les seues àrees riberenques.
4. La Conselleria de Medi Ambient adoptarà sistemes de tractament forestal i fitosanitari que afavorisquen o almenys no deterioren les característiques dels hàbitats representats. Així mateix, la Conselleria de Medi Ambient estimularà l'adopció de sistemes d'explotació agrària compatibles amb la conservació dels hàbitats, i a estos efectes proporcionarà als titulars de les explotacions informació tècnica, com també informació referent a les línies de finançament existent o implantades específicament.
Article 31. Prevenció de riscs i pertorbacions a la fauna
1. El massís del Montgó se situa en un context territorial molt humanitzat que allotja un volum important de població i d'activitats econòmiques. Estes especials circumstàncies incrementen notablement les pertorbacions i els riscs a què es veu sotmesa la fauna, situació que ha de ser corregida per mitjà d'una adequada ordenació d'usos i activitats.
2. La caça podrà practicar-se en les àrees específicament designades per a això i en les condicions de temporalitat, intensitat i modalitat que es determinen, tal com s'especifica en la normativa particular.
3. La pesca marítima haurà d'exercir-se en condicions que asseguren l'aprofitament sostenible de les espècies objecte d'explotació i la conservació d'altres espècies que puguen veure's afectades per esta activitat. Per a això, les administracions competents en esta matèria en aigües interiors i exteriors podran establir un règim d'autoritzacions que podrà incloure àrees permanentment fitades a la pesca recreativa, conformement al que disposa la normativa particular, com també la prohibició de les arts de teranyina i arrossegament en tot l'àmbit del pla d'ordenació.
4. La instal·lació de noves tanques queda prohibida en l'àmbit de la present normativa, excepte en els casos que es consideren expressament autoritzables en la normativa particular, corresponents a zones d'ús especial del parc natural i a determinades àrees de la zona d'esmorteïment d'impactes.
5. La instal·lació de noves línies elèctriques aèries queda prohibida amb caràcter general en tot l'àmbit del Parc Natural del Montgó. En aquelles àrees en què, d'acord amb la normativa particular, es permet el traçat de noves línies subterrànies, s'haurà de disposar de l'autorització expressa de la Conselleria de Medi Ambient pels procediments i en les circumstàncies que s'especifiquen en la citada normativa particular. La Conselleria de Medi Ambient promourà el soterrament progressiu de les línies elèctriques existents en el parc i, en la mesura possible i d'acord amb les prioritats que s'establisquen, en la zona d'esmorteïment d'impactes, com també la senyalització preventiva d'aquelles línies elèctriques que puguen provocar un increment de la mortalitat entre les poblacions d'avifauna.
6. La introducció d'espècies animals en llibertat o la solta d'estes queda prohibida, amb caràcter general, en l'àmbit de la present normativa, excepte la que tradicionalment realitzen amb fins cinegètics, les quals hauran de ser objecte d'autorització prèvia per part de la Conselleria de Medi Ambient.
7. La pràctica de la columbicultura es restringirà a les àrees delimitades en la normativa particular.
8. El desplaçament de vehicles pels camins i pistes no pavimentades existents en l'interior del parc natural és una de les activitats que pot incrementar de forma directa o indirecta els riscs i pertorbacions que afecten les poblacions faunístiques sensibles. En conseqüència, es prohibeix el dit trànsit, com també les activitats esportives que requerisquen l'ús de vehicles motoritzats, excepte en les circumstàncies i localitzacions que s'autoritzen expressament per la Conselleria de Medi Ambient, segons el que disposa la normativa particular. En concret, es considera autoritzable el trànsit de vehicles necessari per a la gestió o restauració dels espais compresos en el parc, com també el corresponent a titulars de finques, explotacions o habitatges enclavats en l'interior d'este.
9. Els criteris d'autorització de les activitats que es promoguen en l'àmbit del PORN incorporaran una avaluació dels riscs existents sobre la fauna, i tindran especialment en compte les èpoques més sensibles en el cicle vital de les espècies vulnerables, com també les àrees essencials per a la seua conservació. Estos criteris s'incorporaran, a més, a les declaracions d'impacte ambiental corresponents a projectes amb incidència sobre el parc i la seua zona d'esmorteïment d'impactes, com també en els informes vinculants que s'emeten en esta última respecte a les activitats que es promoguen en esta.
Article 32. Prevenció de la contaminació acústica i lumínica
1. Pels seus efectes sobre els hàbitats, el paisatge i l'ús públic es prohibeix, en l'àmbit del parc natural i en el de la reserva natural, qualsevol activitat o instal·lació que produïsca o puga produir una emissió acústica o lumínica que per la seua intensitat, duració o localització, o pel seu caràcter inusual, puga provocar molèsties a la fauna o als visitants i usuaris.
2. Els plans rectors d'ús i gestió dels espais protegits establiran, en base a estudis tècnics que determinen l'abast dels impactes produïts per les emissions acústiques i lumíniques, els nivells màxims admissibles, les activitats i instal·lacions que en raó dels seus efectes actuals o previsibles resulten o no autoritzables en l'àmbit de protecció, com també el règim aplicable a esta autorització. En estos plans s'establirà també, si és procedent, la previsió temporal per a l'eliminació dels impactes actualment existents, com també les directrius tècniques que hauran de complir les instal·lacions que hagen de ser substituïdes o les que resulten autoritzables en cada una de les unitats de zonificació.
3. La prevenció de la contaminació acústica i lumínica en la resta de l'àmbit del PORN es durà a terme a través de les disposicions següents:
– La Conselleria de Medi Ambient prestarà el suport tècnic i econòmic necessari per a la confecció i aplicació d'ordenances municipals de prevenció de la contaminació acústica en els municipis inclosos en el PORN. Estes ordenances s'adaptaran a les disposicions legals de rang superior que es dicten en raó de la matèria, i hauran de preveure explícitament les mesures que s'han d'adoptar en els àmbits inclosos en la zona d'esmorteïment d'impactes del PORN en previsió dels possibles efectes sobre l'àmbit protegit.
– Quant a la previsió de la contaminació lumínica, i sense perjudici del que s'establira en les disposicions legals de rang superior que resulten d'aplicació en raó de la matèria, la Conselleria de Medi Ambient promourà en els municipis inclosos en el PORN l'adopció de mesures dirigides a reduir l'impacte lumínic i el consum energètic, tals com el disseny adequat de les fonts d'il·luminació, la substitució de les llums inadequades, la realització de campanyes d'informació, etc. Igualment, en l'avaluació dels nous projectes d'urbanització que hagen de sotmetre's a avaluació en raó de la normativa particular d'este pla, es tindrà en compte l'adequat disseny dels sistemes d'enllumenat públic per a reduir els impactes produïts per estos.
Article 33. Connexió ecològica del parc natural
1. El desenvoluplament urbanístic i d'infraestructures en l'entorn del massís del Montgó ha produït un progressiu aïllament artificial d'este espai natural, aïllament que amenaça el seu normal funcionament ecològic, fonamentalment pel que fa a les manifestacions faunístiques. Els principals riscs derivats d'esta situació són l'empobriment genètic de les poblacions per separació d'altres exteriors, l'aïllament de poblacions tan exigües que es veu compromesa la subsistència d'estes, i la insuficient extensió de l'hàbitat per a determinades espècies que requereixen espais vitals moderadament amplis. Per a mitigar estes greus amenaces sobre la persistència dels ecosistemes i espècies que alberga el parc es considera prioritari el manteniment, en la zona d'esmorteïment d'impactes, d'espais amb característiques adequades per a actuar com a connectors ecològics. Estos connectors es delimiten en la cartografia de zonificació, i les seues característiques i especificacions es recullen explícitament en l'apartat corresponent de la normativa particular.
Article 34. Adequació d'infraestructures
1. Les noves infraestructures de qualsevol classe que es promoguen en tot l'àmbit del pla d'ordenació hauran d'integrar-se en el paisatge i dotar-se d'elements correctors que permeten els desplaçaments de les poblacions animals més vulnerables a l'aïllament. La incorporació d'estes mesures constituirà un requisit imprescindible perquè els corresponents projectes obtinguen l'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient.
2. En tot cas, l'anàlisi prèvia d'alternatives a la formulació de qualsevol projecte d'infraestructures que afecten l'àmbit del PORN haurà de considerar prioritàriament traçats que discórreguen fora de l'àmbit d'este. En el cas que les opcions finalment adoptades hagen d'afectar ineludiblement el dit àmbit, hauran d'utilitzar solucions constructives que minimitzen l'impacte visual i la creació de barreres.
3. Quan es produïsca l'anàlisi o l'avaluació, per part de la Conselleria de Medi Ambient, de qualsevol projecte d'infraestructura que afecte l'àmbit del pla, esta Conselleria durà a terme un període d'audiència específica a corporacions locals, EATIM i entitats potencialment interessades, a fi d'incorporar a la valoració del projecte les consideracions dels dits agents que resulten rellevants a l'efecte d'impedir qualsevol impacte ambiental rellevant sobre l'entorn del PORN.
4. La Conselleria de Medi Ambient instarà les administracions competents en la gestió de les infraestructures viàries actualment existents en l'àmbit del PORN que desenvolupen i executen programes específics d'adequació i millora de la integració d'estes infraestructures. Els dits programes hauran de formular-se anualment, i seran objecte d'informe per part d'esta Conselleria respecte a la prioritat i de les actuacions que es prevegen i la seua adequació als objectius del present document.
CapÍtol VI
Dels recursos paisatgístics i culturals
Article 35. Protecció dels espais oberts, agrícoles i naturals, en el Parc Natural del Montgó i el seu entorn
1. Els paisatges vinculats amb àrees naturals i amb superfícies agrícoles tradicionals constitueixen un recurs escàs en les comarques litorals de la Comunitat Valenciana. El manteniment d'estos valors paisatgístics en el massís del Montgó i el seu entorn és un dels objectius fonamentals del present pla d'ordenació.
2. Amb caràcter general, no es considera compatible la construcció de nous elements arquitectònics dins del perímetre del parc natural, a excepció dels destinats a la gestió i interpretació dels recursos naturals; en este cas hauran d'aplicar-se les limitacions previstes en la normativa particular. Amb caràcter excepcional, podran autoritzar-se construccions per a ús residencial en les zones d'ús especial quan es troben previstes en la normativa particular, sempre que es conserven els patrons paisatgístics rurals, i se satisfacen els requisits expressats en l'esmentada normativa.
3. Els informes que elabore la Conselleria de Medi Ambient respecte a iniciatives urbanístiques, de servicis, o d'una altra índole que es promoguen en la zona d'esmorteïment d'impactes, prendran en consideració i concediran especial rellevància a les solucions aportades pels promotors per tal de preservar el paisatge rural i el contacte harmoniós entre el parc i el seu entorn. Amb caràcter general, no es consideren susceptibles d'informe favorable aquelles iniciatives que, situant-se en l'esmentada zona d'esmorteïment d'impactes, ignoren la presència del parc, o bé, prenent-la en consideració, no adopten mesures aplicables per a assegurar una adequada integració ambiental i paisatgística.
Article 36. Classificació del sòl
1. Perquè la conservació dels valors paisatgístics en el massís del Montgó siga efectiva, és imprescindible que les superfícies que rodegen al parc incloguen una proporció suficient d'espais oberts, tant naturals com sotmesos a usos agrícoles tradicionals. Amb este fi, s'han de mantenir com a sòl no urbanitzable aquells classificats com tals a l'entrada en vigor del present PORN en la zona d'esmorteïment d'impactes, sense perjudici del que s'indica en el punt següent. Este criteri serà prioritàriament tingut en compte en els informes preceptius i vinculants que la Conselleria de Medi Ambient haurà d'emetre amb motiu de qualsevol modificació del planejament urbanístic, tal com s'especifica en la normativa particular en referència als plans generals d'ordenació urbana, normes subsidiàries i complementàries o les seues revisions i modificacions. Així mateix, se sotmetran a informe preceptiu i vinculant les noves actuacions que s'han de fer en terreny no urbanitzable subjectes a declaració prèvia d'interés comunitari. En tot cas, els dits informes atendran a la necessitat de les modificacions que si és procedent es proposen, en base al creixement vegetatiu dels nuclis urbans inclosos en l'àmbit del PORN.
2. A l'efecte de l'estratègia territorial adoptada pel present PORN, es consideren les àrees d'expansió urbana preferent com les més adequades per a permetre, en cas necessari, l'expansió de les àrees urbanes incloses en l'àmbit del present document, sense perjudici que es considere prioritari el manteniment de l'ús agrícola actual en dites zones en tant que no concórreguen les circumstàncies necessàries per a justificar ineludiblement un canvi d'ús d'estes.
Article 37. Conservació dels elements tradicionals del paisatge rural
1. Els paisatges rurals que persisteixen en el massís del Montgó i el seu entorn constitueixen un patrimoni en què s'integren valors tant naturals com culturals i socials. La preservació d'este patrimoni requereix estratègies actives de conservació que involucren els grups de població més directament vinculats o susceptibles de vincular-se amb els usos tradicionals de la terra.
2. D'acord amb això, la Conselleria de Medi Ambient facilitarà les iniciatives tendents a mantenir en ús, restaurar o conservar els elements més significatius del patrimoni rural: construccions agràries tradicionals, bancals de maçoneria i altres mostres d'arquitectura popular destinats a la conservació de sòls, elements vinculats amb els regadius històrics, exemplars llenyosos vinculats amb cultius tradicionals, etc. A l'efecte, es disposaran mecanismes d'informació sobre les ajudes que poden sol·licitar els propietaris de finques rústiques en tot l'àmbit del PORN, com també de les tècniques de restauració aplicables. En aquells casos en què la importància del patrimoni natural o cultural involucrat siga especialment rellevant, la Conselleria de Medi Ambient podrà promoure directament les accions restauradores, després de l'acord previ amb el titular dels terrenys.
3. D'acord amb el que s'ha exposat, es prohibeix el deteriorament o l'alteració injustificada de qualsevol construcció agrària tradicional, incloent els sistemes de conservació de sòls. Quan este deteriorament es produisca per alguna obra o actuació considerada autoritzable, haurà de posar-se en coneixement de la Conselleria de Medi Ambient, i obtenir la corresponent autorització amb caràcter previ a l'execució de l'obra.
Article 38. Ordenació d'activitats amb incidència sobre el paisatge
1. En l'àmbit del PORN, queda prohibida qualsevol activitat que produïsca una degradació significativa dels recursos paisatgístics, be siga per la seua extensió, altura, localització en àrees visualment rellevants, naturalesa discordant amb els traços paisatgístics naturals o connotacions estètiques manifestament negatives. Les actuacions autoritzables segons el que disposa la normativa particular, hauran de projectar-se i executar-se de manera que resulten compatibles amb la conservació dels nivells actuals de qualitat paisatgística. Este requisit es considera imprescindible, encara que no suficient, per a obtenir la corresponent autorització per part de la Conselleria de Medi Ambient.
2. En l'àmbit del Parc Natural del Montgó s'estableixen amb caràcter general les limitacions següents:
– Es prohibeix, amb caràcter general, la instal·lació de cartells, panells o qualsevol altre element gràfic de naturalesa publicitària en tot l'àmbit del parc natural, a excepció de la senyalització i informació necessària per a la gestió de l'ús públic, que s'instal·larà exclusivament a iniciativa de la Conselleria de Medi Ambient, atenent els criteris exposats en la normativa particular. Esta prohibició es fa extensiva també a les àrees de connectors ecològics.
– Les construccions destinades a la lluita contra incendis forestals que puguen tenir alguna rellevància paisatgística, i en especial, els llocs fixos de vigilància que requerisquen alguna infraestructura constructiva, hauran de sotmetre's al procediment d'estimació d'impacte ambiental.
– Es prohibeix la ubicació dins de la superfície del parc natural d'instal·lacions destinades al tractament o emmagatzemament de residus sòlids o líquids, excepte contenidors senzills i adequats a la naturalesa de l'ús públic, que podran ubicar-se, en les condicions dictades per la normativa particular, per al transport dels residus i el seu tractament a l'exterior del parc.
– Les infraestructures i construccions d'ús públic ubicades en l'interior del parc natural hauran de dissenyar-se amb criteris que garantisquen la seua integració paisatgística, primant sempre les opcions més discretes i menys cridaneres, de manera que no es reste protagonisme als traços del paisatge natural. En qualsevol cas, estes instal·lacions s'hauran de fer d'acord amb el que dispose la normativa particular i haurà d'autoritzar-les o promoure directament la Conselleria de Medi Ambient.
– Es prohibeix, amb caràcter general, la instal·lació d'antenes i repetidors de telecomunicacions en l'àmbit del parc, excepte aquelles de reduïdes dimensions que donen servici a unitats residencials familiars corresponent a habitatges situats en l'interior d'este, o bé aquelles relacionades amb instal·lacions de gestió. En qualsevol cas, la Conselleria de Medi Ambient podrà instar els propietaris a la substitució d'aquelles antenes o elements receptors o emissors de telecomunicacions que, pel caràcter inusual de les seues dimensions o per la seua localització, produïsquen impactes paisatgístics manifests.
3. La construcció de noves pistes i estacionaments, en els casos en què siguen autoritzables d'acord amb el que disposa la normativa particular, hauran de sotmetre's al procediment d'avaluació d'impacte ambiental de forma que es valoren específicament els possibles impactes paisatgístics i es corregisquen.
4. Les actuacions de prevenció d'incendis només podran executar-se de manera compatible amb la conservació de la vegetació, el paisatge i la fauna, per la qual cosa es prohibeix, en l'àmbit de la present normativa, l'execució de tallafocs que incorporen faixes decapades, rompudes o desbrossades arreu. Es consideren potencialment compatibles amb el paisatge i les característiques ecològiques, els dissenys basats en un tractament selectiu de la coberta vegetal amb diferents graus de cobertura i espessor. La realització d'este tipus d'àrees s'haurà d'atenir al que estableix la normativa particular respecte dels treballs silvícoles, i a allò que determine el pla de prevenció d'incendis.
5. Les obres d'edificació o reforma per a les que puga sol·licitar-se autorització en virtut del que disposa esta normativa i en la normativa particular haurà d'ajustar-se a dissenys i acabats que permeten una adequada integració paisatgística. Els principals criteris que s'hauran d'adoptar en la concessió de les autoritzacions són els següents:
– Adequació del disseny a les modalitats d'arquitectura tradicional de la comarca.
– Integració i conservació d'elements vinculats amb la cultura agrària quan estiguen presents en la parcel·la (peus d'arbratge, murs de maçoneria, edificacions menors, brocals de pou, elements tradicionals de reg, etc.)
– Inexistència de grans moviments de terres, alteració de la coberta vegetal o increments significatius de la superfície pavimentada, o construcció de nous vials d'accés.
– Inexistència d'increments significatius de la superfície construïda o de l'altura màxima de l'edificació. En el cas d'habitatges nous fora de les àrees urbanes no es consideraren autoritzables, per regla general, aquelles amb més de dues plantes d'altura.
– Utilització de materials vistos o d'acabats les característiques de color dels quals, brillantor i textura es troben àmpliament difoses en l'arquitectura tradicional de la comarca, o si no n'hi ha, que presenten un aspecte neutre des del punt de vista paisatgístic i no resulten especialment cridaneres, visibles o inusuals.
– Inexistència de tancaments perimetrals opacs l'altura o localització dels quals comporten un menyscabament en el potencial de vistes o en els valors paisatgístics de l'entorn. Els tancaments senzillament i visualment permeables, o l'absència dels mateixos es considerarà un factor favorable a la concessió de l'autorització.
Article 39. Protecció i conservació del patrimoni cultural
1. La separació entre recursos culturals i naturals en espais altament humanitzats constitueix una distinció convencional, perquè estos dos grups de recursos es troben estretament interrelacionats i han de ser tinguts en compte per a obtenir una adequada ordenació. El massís del Montgó alberga a més recursos culturals excepcionals, especialment pel que fa al patrimoni arqueològic.
2. D'acord amb el que estableix la legislació sectorial aplicable, no es considera autoritzable cap actuació que puga causar danys als jaciments arqueològics ubicats en l'àmbit del PORN, sense perjudici de la competència específica exercida respecte d'això per la Conselleria de Cultura i Educació, a qui correspon en tot cas la conservació dels dits jaciments.
3. La Conselleria de Medi Ambient instarà els promotors d'actuacions susceptibles de produir danys sobre el patrimoni cultural perquè efectuen les oportunes consultes davant de l'òrgan competent de la Conselleria de Cultura i, en qualsevol cas, efectuarà de forma directa les consultes necessàries abans d'atorgar la corresponent autorització o d'emetre informe favorable sobre l'actuació de què es tracte.
4. La Conselleria de Medi Ambient col·laborarà amb la Conselleria de Cultura i Educació i les corporacions locals en la conservació, restauració i divulgació dels recursos culturals del PORN dins de l'àmbit de les seues competències.
5. Per a totes les actuacions sotmeses al procediment d'avaluació d'impacte ambiental en l'àmbit de la present normativa s'haurà de valorar en els corresponents estudis, la incidència de les accions previstes sobre el patrimoni cultural en general i sobre l'arqueològic en particular, adoptant, si és procedent, mesures que eviten qualsevol impacte rellevant.
6. La xarxa d'ús públic es dissenyarà prenent en consideració la posada en valor del patrimoni arqueològic i històric artístic del parc, per a la qual cosa es demanarà la col·laboració dels òrgans competents de la Conselleria de Cultura i Educació.
CapÍtol VII
Protecció de les camins ramaders
Article 40. Legislació aplicable
1. Els camins ramaders existents en l'àmbit del PORN estaran subjectes al que disposa la Llei 3/1995, de 23 de març, de Camins Ramaders, i el reglament que la desenvolupa, i a les directrius establides en el present document.
2. D'acord amb el que disposa l'article 17 de la Llei 11/1994, aquells camins ramaders existents en l'àmbit del PORN que es cataloguen com d'interés natural, no podran ser objecte de desafectació del domini públic.
Article 41. Delimitació, fitació i obres d'adequació
L'administració competent durà a terme la delimitació i fitació dels camins ramaders existents en l'àmbit del PORN, donant prioritat als trams que discorren pel Parc Natural del Montgó i per àrees agrícoles, àrees naturals i àrees de connectors ecològics de la zona d'esmorteïment d'impactes, i haurà de vetlar pel seu manteniment com a espais d'ús públic. A més, hauran de realitzar-se les inversions necessàries per a adequar estos camins a les seues funcions de corredors ecològics i al seu ús pecuari, educatiu i recreatiu.
Article 42. Camins ramaders d'interés natural
El Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural del Montgó establirà els camins ramaders o trams d'estos que han d'incloure's en el Catàleg de Camins Ramaders d'Interés Natural de la Comunitat Valenciana previst en l'article 17 de la Llei 11/1994. Entre estos camins hauran de figurar almenys aquells que discorren pel Parc Natural del Montgó i per àrees agrícoles, àrees naturals i àrees de connectors ecològics de la zona d'esmorteïment d'impactes.
CapÍtol VIII
Dels usos agraris, ramaders i pesquers
Article 43. Usos i aprofitaments agrícoles
1. Amb caràcter general, es fomentarà el manteniment dels aprofitaments agraris tradicionals en les superfícies dedicades a estos a l'entrada en vigor del present pla, sempre que no hi haja riscs ambientals específics que recomanen excepcionalment la modificació dels dits usos.
2. En coherència amb este objectiu, la Conselleria de Medi Ambient facilitarà, de la forma que es considere adequada en cada cas, l'exercici de l'activitat agrícola en l'àmbit del PORN, tant pel que es refereix al normal desenvolupament d'esta, com al de les infraestructures de tota classe directament relacionades amb aquella i imprescindibles per a esta. Igualment, la Conselleria de Medi Ambient establirà línies específiques de compensació econòmica per a aquells usos agrícoles que es vegen limitats com a resultat de l'aplicació de les disposicions d'este pla.
3. La Conselleria de Medi Ambient afavorirà l'adopció de models d'explotació agrícola compatibles amb la conservació del medi ambient. Per a això, i en col·laboració amb la Conselleria Agricultura, Pesca i Alimentació, prestarà suport tècnic als agricultors ubicats en l'àmbit del PORN que ho sol·liciten i els proporcionarà informació sobre les línies d'ajuda existents per a aplicar programes agroambientals. Igualment, i en cooperació amb la resta de departaments implicats de l'administració i de l'òrgan de foment a què es refereix l'article 9 de la present normativa, la Conselleria de Medi Ambient promourà l'establiment d'un distintiu de qualitat per als productes agrícoles que es produïsquen en l'àmbit del PORN i el cultiu dels quals es realitze sota les condicions que s'establisquen i que, en tot cas, hauran de ser compatibles amb el compliment dels objectius d'este document.
4. La Conselleria de Medi Ambient promourà la confecció d'un pla d'ordenació dels camins rurals i agrícoles en l'àmbit del PORN, en el qual s'establirà, des de la perspectiva de l'ús agrícola prioritari a què han de destinar-se els dits camins i en coherència amb les directrius del document respecte als usos recreatius i educatius complementaris a aquell, les actuacions necessàries de desenvolupament, recuperació, reparació, gestió i manteniment, com també els agents públics o privats susceptibles de dur a terme estes accions.
Article 44. Rompudes i canvis de cultiu
1. Amb caràcter general, es prohibeix la rompuda de terrenys incultes o ocupats per vegetació natural en tot l'àmbit del PORN, amb l'excepció de les destinades a la implantació d'usos i activitats urbanístiques o d'infraestructures permeses en la normativa particular. Les rompudes per a ús agrícola només seran excepcionalment autoritzables en terrenys dedicats anteriorment als dits usos i sempre que la transformació siga innòcua des del punt de vista ambiental. En qualsevol cas, dites rompudes s'hauran d'atenir al que estableixen les normes particulars i disposar de l'autorització expressa de la Conselleria de Medi Ambient.
2. En l'àmbit dels connectors ecològics, els canvis de cultiu que impliquen l'eliminació d'elements llenyosos o incorporació d'espècies distintes a les tradicionals en la comarca hauran de disposar de l'autorització expressa de la Conselleria de Medi Ambient.
3. La instal·lació d'hivernacles o qualsevol modalitat de cultius forçats sotal coberta queda prohibida fora de les àrees agrícoles del PORN, i estarà en tot cas sotmesa a l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient en estes àrees.
4. En l'àmbit del PORN, la transformació de terrenys de secà en regadiu només podrà realitzar-se amb l'autorització prèvia i amb els requisits considerats en la normativa particular i d'acord amb el que estableix el pla hidrològic de conca.
Article 45. Compatibilitat ambiental de l'activitat agrària
1. La Conselleria de Medi Ambient afavorirà, amb l'atribució dels mitjans tècnics i econòmics necessaris, l'adopció de sistemes adequats de tractament dels residus agrícoles en tot l'àmbit del PORN, i condicionarà el seu informe positiu a noves explotacions en la zona d'esmorteïment d'impactes a la correcta resolució de la problemàtica ambiental originada pels residus. Igualment, es facilitarà l'adopció de sistemes de reg i abastiment de recursos hídrics que afavorisquen l'estalvi d'aigua. Amb este fi, posarà en coneixement dels agricultors les ajudes a què puguen acollir-se i facilitarà les gestions administratives davant dels òrgans competents de la Generalitat Valenciana.
2. Els titulars de les superfícies o explotacions agràries hauran de mantenir en bon estat els elements de conservació de sòls existents en les finques. En esta responsabilitat podran sol·licitar assistència tècnica i econòmica a la Conselleria de Medi Ambient.
3. Es prohibeix, en l'àmbit del parc natural, la utilització de productes fitosanitaris classificats en el nivell C de perillositat per a la fauna terrestre, per als ecosistemes aquàtics o per a l'home.
Article 46. Integració de l'agricultura en l'educació ambiental
La Conselleria de Medi Ambient incorporarà als seus programes d'interpretació i educació ambiental continguts referents a l'agricultura en la comarca. Per a això, i sense perjudici de la col·laboració de les administracions implicades, podrà establir acords específics amb agricultors individuals o organitzacions professionals agràries, a fi de dur a terme activitats dirigides a millorar el coneixement i la divulgació d'esta activitat.
Article 47. Usos i aprofitaments ramaders
1. Amb caràcter general, es considera autoritzable el pasturatge extensiu tradicional amb bestiar oví o cabrum en l'àmbit del PORN amb càrregues ramaderes adequades, excepte en aquelles àrees que pels seus especials valors florístics requerisquen una regulació específica d'este aprofitament, tal com es disposa en la normativa particular.
2. En el cas que les càrregues ramaderes existents en alguna de les àrees (i en especial en el parc natural) comporten riscs per a la conservació de la coberta vegetal o els recursos edàfics, la Conselleria de Medi Ambient podrà limitar el nombre d'unitats ramaderes, els períodes de pasturatge o les àrees afectades per este.
3. En l'àmbit del parc natural, i les àrees naturals i connectors ecològics de l'àrea d'esmorteïment d'impactes, queda prohibida la instal·lació de qualsevol explotació ramadera intensiva, i en concret l'emplaçament de granges porcines i avícoles, com també instal·lacions per a estabulació de boví i oví.
4. La Conselleria de Medi Ambient, en col·laboració amb la Conselleria Agricultura, Pesca i Alimentació, facilitarà, en tot l'àmbit del PORN, la promoció de les races ramaderes autòctones per mitjà de suport tècnic, coordinació interadministrativa i informació als titulars de les explotacions de les ajudes a què puguen acollir-se.
5. La Conselleria de Medi Ambient vetlarà per l'adopció de sistemes adequats de tractament dels residus ramaders en tot l'àmbit del PORN, i condicionarà el seu informe positiu a noves explotacions en la zona d'esmorteïment d'impactes a la correcta resolució de la problemàtica ambiental originada pels residus.
Article 48. Usos, aprofitaments i tractaments forestals
1. Les actuacions forestals que es realitzen en l'interior del parc, els connectors ecològics i les àrees naturals de la zona d'esmorteïment d'impactes d'este tindran com a finalitat exclusiva la millora ecològica o paisatgística de les superfícies objecte d'estes.
2. No es permeten, en estes zones, les podes arreu, excepte en circumstàncies excepcionals de risc fitosanitari, en este cas només podrà efectuar-les la Conselleria de Medi Ambient.
3. Tots els tractaments de les superfícies forestals, arbrades o no, que s'apliquen per a reduir el risc d'incendis, hauran de ser de caràcter selectiu, preservant les espècies de major rang ecològic, com també aquelles que es troben en una situació d'amenaça o que constituïsquen valors florístics dignes de conservació. Els tractaments forestals hauran de mantenir una coberta que evite el desencadenament de qualsevol risc erosiu. Els tractaments que s'efectuen en l'interior del parc es realitzaran manualment sempre que siga possible, i s'exclourà l'ús de maquinària pesada en totes les àrees on la seua ocupació puga originar un deteriorament de la coberta vegetal o incrementar el risc de processos erosius.
4. Totes les masses forestals, incloent les de titularitat privada, hauran de mantenir-se en un estat silvícola adequat, especialment pel que fa al seu comportament respecte als incendis forestals; amb este fi s'haurà d'aplicar-se el que disposen els capítols 3 i 4 de la present normativa.
5. La Conselleria de Medi Ambient promourà la restauració de les masses forestals en l'àmbit del PORN sobre superfícies de titularitat pública i la facilitarà dins de les seues competències en les finques forestals de titularitat privada. La restauració de l'hàbitat forestal s'efectuarà sempre amb el criteri de conservar o incrementar la diversitat biològica i paisatgística, entenent-se que les superfícies no arborades també formen part de la dita diversitat. En pro d'este objectiu, la Conselleria de Medi Ambient promourà l'ocupació d'espècies forestals d'alt rang ecològic, com també aquelles les representacions naturals de les quals s'hagen vist més minvades i es troben en una major situació d'amenaça. La restauració de la coberta vegetal haurà d'efectuar-se de manera que es preserven els hàbitats faunístics de major importància ecològica, i els valors paisatgístics. Amb este fi, s'evitaran aquelles configuracions de les noves masses que puguen incorporar traços paisatgístics inadequats a dits objectius:
– masses monoespecífiques
– masses coetànies contínues superiors a 100 ha
– repoblacions amb densitats superiors a 1300 peus per ha
– plantacions amb disposicions extremadament regulars i contorns geomètrics
– implantació de cobertes forestals en enclavaments als quals no correspon de forma natural este tipus de cobertes.
6. Els treballs forestals que es desenvolupen sobre terrenys abancalats o sotmesos a altres tècniques tradicionals de conservació de sòls, hauran d'executar-se de tal manera que es mantinguen les estructures de conservació existents, i haurà d'incloure's la restauració d'estes en el cas que estiguen deteriorades.
7. La Conselleria de Medi Ambient actuarà de forma prioritària en les superfícies de titularitat pública afectades per incendis forestals o per processos erosius greus. En les superfícies privades afectades per esta mateixa problemàtica s'instarà els propietaris perquè inicien els corresponents treballs de restauració, d'acord amb el que disposen els articles corresponents de la present normativa.
8. Complementàriament al que estableix l'article 28 d'esta normativa, queda prohibida la crema de restes vegetals procedents de tractaments silvícoles o altres operacions vegetals. Estes restes hauran de tractar-se amb tècniques per a la seua incorporació al terreny per mitjà d'asclatge o altres procediments anàlegs.
Article 49. Aprofitaments cinegètics
La caça podrà practicar-se en les superfícies, èpoques i modalitats que la Conselleria de Medi Ambient determine d'acord amb el que estableixen la normativa particular i en els plans tècnics corresponents. Amb caràcter general, es consideren permanentment excloses respecte a la pràctica de la caça les àrees designades com a zones d'ús restringit en la zonificació del parc natural. Així mateix, s'exclouran per a la practica d'este esport les superfícies confrontants amb infraestructures concorregudes d'ús públic i les àrees poblades del parc.
Article 50. Aprofitaments apícoles
Els aprofitaments apícoles tradicionals es consideren autoritzables en tot l'àmbit de l'espai natural, sempre que no es produïsquen molèsties o riscs significatius sobre els visitants o residents, o s'emplacen en àrees que hagen de ser temporalment tancades al públic per circumstàncies ambientals excepcionals. En el cas que els ruscs provoquen molèsties significatives o riscs per a l'ús públic, la Conselleria de Medi Ambient podrà disposar el seu trasllat a un altre emplaçament que no present estos inconvenients.
Article 51. Aprofitaments pesquers i marisquers
1. Sense perjudici de la competència de les administracions responsables en matèria pesquera en aigües interiors i exteriors, la pesca professional amb arts menors es considera activitat compatible amb els objectius del present pla. A este respecte, la Conselleria de Medi Ambient instarà les administracions corresponents perquè, en exercici de les seues competències, prevegen el desenvolupament d'esta activitat d'acord amb les directrius establides en la normativa particular i sense perjudici de les autoritzacions i restriccions que li siguen aplicables en raó d'esta normativa i de la legislació sectorial vigent.
2. Igualment, la Conselleria de Medi Ambient instarà les administracions competents perquè duguen a terme una regulació adequada de la pesca esportiva de superfície, la pesca per mitjà de l'ús de les arts d'arrossegament i de teranyina, el marisqueig i la pesca submarina, d'acord amb les directrius establides en la citada normativa particular.
3. La recol·lecció d'organismes marins que siga objecte de consum tradicional, només podrà realitzar-se en les àrees i èpoques previstes per la normativa particular. La dita recol·lecció, al marge de l'específicament regulada en l'àmbit dels aprofitaments pesquers o marisquers, només es considera autoritzable quan s'efectue amb fins científics d'investigació o seguiment. En estos casos es realitzarà amb autorització prèvia de la Conselleria de Medi Ambient.
4. La introducció d'espècies animals o vegetals queda prohibida en totes les zones marítimes protegides, excepte quan la promoga l'administració ambiental o pesquera a fi de regenerar els ecosistemes marins.
Article 52. Conservació del litoral
1. El Pla Rector d'Ús i Gestió de la Reserva Natural dels Fons Marins del Cap de Sant Antoni establirà l'adequada coordinació amb la regulació vigent en la zona protegida d'interés pesquer i la reserva marina d'interés pesquer que ocupen part del seu àmbit.
2. L'ancoratge d'embarcacions, conforme al que estableix la normativa particular, només podrà realitzar-se en els llocs assignats i habilitats a l'efecte.
3. La Conselleria de Medi Ambient instarà les administracions responsables de l'ordenació i la gestió de la pesca en aigües interiors i exteriors perquè adopten les mesures necessàries per a prohibir la instal·lació de vivers per a cultius marins en l'àmbit de la reserva natural, i la instal·lació d'esculls artificials en les zones d'ús restringit de la citada reserva. L'eventual instal·lació dels dits esculls en la zones d'ús moderat quedarà subjecta, en qualsevol cas, a l'emissió prèvia de declaració positiva d'impacte ambiental.
4. La construcció de qualsevol infraestructura litoral per a ús pesquer es considera prohibida en les zones marines protegides quan per la seua naturalesa, dimensions o localització puga provocar alteracions hidrodinàmiques, sedimentològiques, ecològiques o paisatgístiques. En el cas que estes alteracions no es consideren previsibles, este tipus d'infraestructures s'hauran de sotmetre a avaluació d'impacte ambiental.
CapÍtol IX
De les activitats extractives i industrials
Article 53. Explotacions extractives
1. Es prohibeix, amb caràcter general, qualsevol explotació o aprofitament extractiu que afecte terrenys compresos dins del parc natural i els connectors ecològics.
2. La implantació d'usos extractius en la resta de la zona d'esmorteïment d'impactes del present PORN haurà de sotmetre's, amb independència de les seues característiques, al tràmit d'avaluació d'impacte ambiental.
Article 54. Activitats industrials
1. Amb caràcter general, es prohibeix qualsevol activitat industrial en l'àmbit del Parc Natural del Montgó. Excepcionalment, i prèvia autorització expressa de la Conselleria de Medi Ambient, podran autoritzar-se activitats de tipus artesanal o semblant que, per les seues característiques, asseguren una completa innocuïtat ambiental i que puguen desenvolupar-se en l'àmbit familiar, vinculades a les unitats residencials situades dins del parc. Estes activitats s'atindran al que disposa la normativa particular.
2. L'establiment d'activitats industrials en la resta de l'àmbit del PORN quedarà subjecte al que s'estableix la normativa particular de cada una de les zones.
CapÍtol X
De les activitats constructives i l'urbanisme
Article 55. Classificació del sòl
1. Tota la superfície compresa dins del Parc Natural del Montgó quedarà classificada com a sòl no urbanitzable d'especial protecció, incloent les zones d'ús especial.
2. Les superfícies integrades dins de les categories de zonificació de connectors ecològics, situades en la zona d'esmorteïment d'impactes, es classificaran com a sòls no urbanitzable d'especial protecció, s'aplicant la normativa específica prevista per a esta categoria.
3. Les superfícies integrades en la categoria de zonificació d'àrees naturals de la zona d'esmorteïment d'impactes es classificaren amb caràcter general com a sòl no urbanitzable de protecció especial, amb l'excepció de les zones actualment classificades com a sòl urbà o urbanitzable que queden incloses en este àmbit, en este cas, i sense perjudici del que s'estableix respecte d'això en la normativa particular, hauran de classificar-se com a sòl no urbanitzable comú.
4. La resta de les zones compreses en l'àrea d'esmorteïment d'impactes del parc natural mantindran la classificació de sòl actualment vigent en raó dels plans generals d'aplicació a cadascun dels municipis compresos en el PORN, sense perjudici de la regulació específica d'usos i activitats compatibles que es detallen en els apartats corresponents del present document.
Article 56. Règim urbanístic en el Parc Natural del Montgó
1. Amb caràcter general, i sense perjudici del que s'indica per al cas dels plans, es prohibeix la construcció de noves edificacions dins del parc natural, excepte les necessàries per a la gestió dels recursos naturals i l'ordenació de l'ús públic en el parc, que hauran de realitzar-se a instàncies de l'administració d'este.
2. En la zona d'ús especial dels plans, i en raó de les característiques específiques que concorren en esta zona, l'Ajuntament de Xàbia, amb la col·laboració de la Conselleria de Medi Ambient, promourà la confecció i tramitació d'un pla especial per al conjunt de la zona delimitada com tal en la cartografia de zonificació. En dit pla es detallaran, entre altres aspectes, les condicions sota les quals es podrà autoritzar l'edificació de nous habitatges i les característiques d'estos per a fer-les compatibles amb els objectius de conservació del parc natural. En tot cas, la parcel·la mínima per a l'edificació que s'establisca en l'esmentat pla no podrà ser menor de deu mil metres quadrats, i també s'hi prohibirà la segregació de parcel·les.
3. En tant que este pla especial, que haurà de sotmetre's al tràmit d'avaluació d'impacte ambiental, es trobe definitivament aprovat, no serà autoritzable cap edificació de nova planta en la zona.
Article 57. Edificació en sòl no urbanitzable
En l'àmbit dels sòls no urbanitzable existents en l'àmbit de la zona d'esmorteïment del PORN, les obres de reforma i remodelació d'habitatge i altres edificacions en el dit sòl només seran autoritzables en la mesura que no involucren un increment apreciable en la superfície construïda, i que no produïsquen impactes negatius sobre els recursos naturals, culturals i paisatgístics, i s'han d'atenir al que estableix la normativa particular, i al que preveuen els articles corresponents d'esta normativa.
CapÍtol XI
De les infraestructures i equipaments
Article 58. Infraestructures de transport terrestre
1. En el Parc Natural del Montgó, es considera prohibida, amb caràcter general, qualsevol infraestructura de transport que no estiga compresa en les considerades expressament en la present normativa o en la normativa particular o o constituïsca un element necessari per efectuar aquelles.
2. Amb caràcter general, es prohibeix en l'àmbit del parc natural la construcció de noves carreteres i camins, excepte aquells que, promoguts per la Conselleria de Medi Ambient i previstos en el pla de prevenció d'incendis que es confeccione, resulten imprescindibles per a la lluita contra incendis forestals i la gestió dels recursos naturals del parc. Estes últimes s'hauran d'atenir al que disposa la normativa particular. Els nous camins i vials d'accés a instal·lacions en l'interior del parc, com també les actuacions de millora en la xarxa viària existent que impliquen canvis d'amplària o de traçat, s'hauran d'atenir al que disposa la normativa particular i sotmetre's, en aquells casos en què siguen autoritzables, al procediment d'avaluació d'impacte ambiental. Es prohibeixen, en l'àmbit del parc, les noves estacions de servici.
3. En l'àmbit del PORN, Les actuacions de millora de la xarxa viària que no suposen canvis de traçat o d'amplària hauran de ser objecte d'estimació prèvia d'impacte ambiental, conforme al que estableix la normativa particular.
4. L'ordenació de noves vies de comunicació terrestre en l'àmbit del PORN se subjectarà al que indica l'article 35 de la present normativa, com també a la normativa particular de les zones eventualment afectades.
Article 59. Infraestructures hidràuliques
1. Es prohibeix en l'àmbit del parc natural la construcció de qualsevol infraestructura hidràulica que afecte la xarxa natural de drenatge, excepte les hidrotècnies l'objecte de les quals siga la restauració dels llits. Estes últimes hauran de dissenyar-se de manera que s'assegure la seua compatibilitat paisatgística, ecològica i hidrològica, i només seran autoritzables en les zones i condicions en què es determina en la normativa particular.
2. Amb caràcter general, es prohibeix la construcció de noves basses i depòsits d'aigua per a regadiu en el parc natural. En un altre cas, no es consideren autoritzables en el dit àmbit depòsits elevats, basses o altres infraestructures de recollida d'aigua per a qualsevol ús que per les seues dimensions o situació produïsquen impactes ambientals o paisatgístics significatius. Estes infraestructures no podran superar els 1000 m3 de capacitat. En la zona d'esmorteïment d'impactes, s'estarà al que disposa la normativa particular de cadascuna de les zones.
3. La realització de noves infraestructures de distribució, recollida i evacuació d'aigües que es promoguen per a dotar els habitatges o altres instal·lacions situades en l'interior del parc natural, s'hauran de sotmetre al que disposa la normativa particular quant a la seua localització i procediment d'autorització, que requereix el sotmetiment al procediment de declaració d'impacte ambiental o estimació d'impacte ambiental, segons els casos, que s'especifiquen en esta normativa. La Conselleria de Medi Ambient podrà autoritzar excepcionalment este tipus d'infraestructures en altres zones del parc, quan siguen imprescindibles per a la gestió dels recursos naturals del parc o de l'ús públic, incloent la lluita contra incendis forestals.
4. Les noves captacions de recursos hídrics s'hauran d'atenir al que disposa l'article 16 de la present normativa i al que preveu la normativa particular i la legislació sectorial aplicable.
Article 60. Residus sòlids
1. Es prohibeix la instal·lació dins de l'àmbit del PORN d'abocadors de residus sòlids urbans. La instal·lació d'altres infraestructures de transferència, tractament o eliminació de residus de qualsevol tipus estarà subjecta a les limitacions derivades de la normativa particular.
2. La Conselleria de Medi Ambient, dins del seu àmbit de competència, impulsarà, d'acord amb els municipis afectats, la implantació de sistemes de recollida i gestió de residus sòlids urbans coherents amb els objectius generals del present pla. Així mateix, impulsarà les mesures necessàries per a regenerar els abocadors incontrolats actualment existents en el dit àmbit i fomentar la recollida selectiva.
Article 61. Aigües residuals
1. Es prohibeix en l'àmbit del parc natural la instal·lació d'infraestructures per al tractament, magatzematge o conducció de residus líquids i aigües residuals, excepte els estrictament necessaris per a garantir el tractament de les aigües residuals dels habitatges i les instal·lacions ubicats en l'interior del parc.
2. La Conselleria de Medi Ambient, en coordinació amb altres administracions implicades, impulsarà la confecció d'un pla sectorial de sanejament de l'entorn del Montgó, dirigit a establir les característiques tècniques, els terminis temporals, els pressuposts i els agents responsables per a permetre l'adequat tractament de tots els efluentes d'aigües residuals urbanes produïts en l'àmbit afectat.
Article 62. Infraestructures de producció, emmagatzemament i transport d'energia
1. Es prohibeix, en l'àmbit del parc natural, qualsevol instal·lació destinada a la producció d'energia excepte aquelles de molt reduïdes dimensions (plaques solars, generadors) que puguen instal·lar-se en l'àmbit domèstic o de les instal·lacions d'ús públic i que no originen impactes ambientals o paisatgístics perceptibles. Estes últimes, quan se situen en l'exterior de les edificacions, hauran de ser objecte d'autorització prèvia per la Conselleria de Medi Ambient.
2. Es prohibeix la instal·lació, en l'àmbit del parc natural, de qualsevol instal·lació destinada a l'emmagatzemament o transport de combustibles, excepte depòsits per a ús domiciliari o de les instal·lacions del parc, que seran en tot cas de capacitat ajustada a les necessitats del consum ordinari.
Article 63. Infraestructures de telecomunicacions
1. Es prohibeix, en l'àmbit del parc, la instal·lació de noves línies telefòniques aèries.
2. Les antenes i repetidors, com també altres infraestructures semblants de telecomunicacions, queden prohibides en tot l'àmbit del parc, excepte les vinculades amb els habitatges familiars situats en el seu interior i les corresponents a instal·lacions de gestió de l'espai natural, que hauran de presentar característiques que no donen lloc a impactes paisatgístics significatius.
CapÍtol XII
De les activitats turístiques i hoteleres
Article 64. Actuacions que requerixen infraestructures o edificacions
1. Es prohibeix en l'àmbit del parc natural la implantació d'activitats turístiques o hoteleres que requerisquen la construcció de noves infraestructures o edificacions, excepte en el cas que estes activitats siguen promogudes per l'administració com a elements de gestió o ordenació de l'ús públic.
2. En la resta de l'àmbit del parc natural i el PORN, s'estarà al que estableix la normativa particular per a cada una de les zones.
Article 65. Altres activitats turístiques
1. Es considera compatible l'ús dels habitatges ubicats en l'interior del parc com a allotjaments rurals, sempre que esta funció puga realitzar-se amb les infraestructures existents o bé que les reformes necessàries obtinguen la corresponent autorització. La mateixa consideració tindran els habitatges situats en els connectors ambientals i les àrees naturals de la zona d'esmorteïment d'impactes. No s'estableixen limitacions específiques per a esta activitat en altres àrees, excepte les derivades de la normativa particular.
2. Les activitats turístiques o recreatives organitzades i col·lectives que siguen promogudes per particulars i que no es troben compreses en cap dels casos anteriors hauran d'obtenir autorització expressa de la Conselleria de Medi Ambient, i atenir-se en tot cas al que disposen esta normativa i la normativa particular.
CapÍtol XIII
De les activitats d'ús públic
Article 66. Accés i trànsit públics
1. L'accés a peu a qualsevol zona del parc natural seguint les sendes habilitades i senyalitzats a l'efecte només podrà ser limitat per la Conselleria Medi Ambient amb caràcter excepcional quan concórreguen factors ambientals extraordinaris o de risc extrem d'incendi forestal. L'accés a les zones d'ús especial quedarà subjecte a la seua pròpia normativa particular.
2. L'accés i trànsit d'embarcacions per les zones marítimes protegides podrà efectuar-se en les condicions especificades en la normativa particular. L'amarratge i ancoratge d'embarcacions, haurà d'efectuar-se en les boies i trens d'ancoratge disposats amb este fi.
3. Es prohibeix el trànsit d'automòbils per vies no pavimentades en l'interior del parc natural, com també les activitats esportives que requerisquen l'ús de vehicles motoritzats, excepte en les circumstàncies i localitzacions que s'autoritzen expressament per la Conselleria de Medi Ambient, segons el que disposa la normativa particular. En concret, es permet el trànsit de vehicles necessari per a la gestió o restauració dels espais compresos en el parc, com també el corresponent a titulars de finques, explotacions o habitatges enclavats en l'interior d'este.
4. Es prohibeix l'estacionament de vehicles fora de les zones preparades a l'efecte en tot l'àmbit del parc.
Article 67. Activitats esportives i recreatives a l'aire lliure
1. Les activitats esportives que no requerisquen vehicles ni infraestructures i que no comporten risc per als valors naturals i culturals del parc podran realitzar-se en les condicions determinades per la normativa particular.
2. Les activitats esportives o d'una altra índole que requerisquen l'ús d'armes de foc queden prohibides en els terrenys del parc, excepte pel que fa a les activitats cinegètiques, que es regulen segons el que disposa l'article 49 de la present normativa com també en la normativa particular. Igualment, es considera permesa esta pràctica en les àrees d'ús especial corresponents als actuals camps de tir de Dénia i Xàbia, en tant es duga a terme l'eventual trasllat d'estes instal·lacions a altres terrenys situats fora de l'àmbit del parc.
3. La pràctica de la bicicleta de muntanya i el cicloturisme s'autoritza en tot el parc natural excepte en les àrees d'ús restringit, tal com s'estableix en la normativa particular.
4. L'acampada es prohibeix expressament en tota la superfície del parc natural, excepte en les àrees que s'habiliten expressament a l'efecte.
Article 68. Infraestructures d'ús públic
1. La recuperació de sendes tradicionals per a recorreguts podrà efectuar-se en tota la superfície del parc natural a iniciativa de l'administració d'este. El traçat de nous trams de senda només es permetrà en el cas que resulte imprescindible per raons de seguretat o de conservació d'espècies o espais d'especial interés. En el seu disseny, traçat i execució hauran d'adoptar-se mesures que asseguren la compatibilitat d'estes infraestructures i de l'ús d'estes amb la conservació dels recursos ambientals, culturals i paisatgístics del parc, atenint-se al que s'estableix la normativa particular. En qualsevol cas, s'optarà per sendes de traçat tradicional,
2. Les infraestructures d'ús públic que requerisquen obres o edificacions hauran de ser promogudes o expressament autoritzades per la Conselleria de Medi Ambient i, en qualsevol cas no podran ubicar-se en les àrees d'ús restringit, tal com disposa la normativa particular, ni en les àrees de la zona d'esmorteïment d'impactes en què es troben explícitament limitades segons la present normativa.
3. La construcció d'estacionaments per a vehicles només serà autoritzable quan ho promoga l'administració pública com a instruments per a la gestió de l'ús públic. Estes infraestructures s'atindran al que disposa la normativa particular, que delimita les àrees en què no poden ubicar-se (zones d'ús restringit). Els projectes de nous aparcaments hauran de sotmetre's en qualsevol cas al pocedimient d'avaluació d'impacte ambiental.
4. Per al conjunt de l'àmbit del PORN, la Conselleria de Medi Ambient promourà el desenvolupament d'una xarxa suficient d'ús públic que oferisca una adequada resposta a la demanda existent, tant en aspectes recreatius i de gaudi de la naturalesa, com, sobretot, en la vessant interpretativa i educativa. En esta xarxa, que haurà de concretar-se en el corresponent pla d'ús i gestió, té especial importància el tractament de les àrees perimetrals del parc en què l'espai natural entra en contacte amb les zones urbanes confrontants.
5. L'ús públic es considera explícitament compatible en les àrees de connectors ecològics i naturals de la zona d'esmorteïment d'impacte, sense perjudici de les limitacions que s'estableixen respecte d'això en la normativa particular.
CapÍtol XIV
De les activitats d'investigació i seguiment
Article 69. Projectes d'Investigació i seguiment
Les activitats d'inventari, investigació i seguiment que es realitzen en el Parc Natural del Montgó i la Reserva Natural dels Fons Marins del Cap de Sant Antoni, quan siguen promogudes per altres administracions o per promotors privats, hauran de coordinar-se amb la Conselleria de Medi Ambient i disposar, en qualsevol cas, de l'autorització expressa d'esta.
CapÍtol XV
D'altres aprofitaments, usos o activitats
Article 70. Activitats no incloses en la present normativa
1. En l'àmbit del Parc Natural del Montgó, es considera prohibida qualsevol actuació que no es trobe compresa en els supòsits anteriors ni en els previstos en la normativa particular, i que corresponga a algun dels projectes o obres que figuren en els annexos I i II del Decret 162/1990, de 15 d'octubre del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'Impacte Ambiental.
2. La realització, en l'àmbit de la resta del PORN, de qualsevol actuació o activitat no recollida explícitament en els articles de la present normativa, haurà de sotmetre's al tràmit d'autorització expressa per part de la Conselleria de Medi Ambient. En este tràmit, l'administració ambiental podrà autoritzar o rebutjar l'activitat, o be condicionar justificadament l'eventual autorització d'esta a la realització prèvia del procediment de declaració o estimació d'impacte ambiental si les característiques de l'actuació de què es tracte així ho aconsellen.
TÍtol III
Zonificació i normes particulars
CapÍtol I
Aspectes generals
Article 71. Cartografia i unitats de zonificació
1. Tenint en compte els usos actuals i la qualitat ambiental del territori, com també el model de normativa aplicat, s'ha dividit l'àmbit del PORN en les següents unitats i subunitats de zonificació, ordenades de major a menor règim protector
A. Espais naturals protegits
A.1. Parc Natural del Montgó
A.1.1. Zona d'ús restringit (grau de protecció A)
A.1.2. Zona d'ús moderat (grau de protecció B)
A.1.3. Zona d'ús especial (grau de protecció C)
A.2. Reserva Natural dels Fons Marins del Cap de Sant Antoni
A.2.1. Zona d'ús restringit (grau de protecció A)
A.2.2. Zona d'ús moderat (grau de protecció B)
B. Àrees perifèriques d'esmorteïment d'impactes
B.1 Connectors ambientals
B.2 Àrees naturals
B.3 Àrees agrícoles
B.4. Àrees urbanes i urbanitzables
B.5. Àrees d'expansió urbana preferent
B.6. Àrees de revisió de titularitat
2. Totes les unitats i subunitats de zonificació s'han grafiat en la cartografia de zonificació del document.
Article 72. Classificació d'usos i activitats
A l'efecte del present pla, els usos i activitats es classifiquen en les categories següents:
a) Compatibles. Aquells usos que, amb caràcter general, es realitzen o puguen realitzar-se en circumstàncies, forma i intensitat tals que no resulten lesius per als valors naturals de l'espai. Es consideren globalment compatibles amb la figura i els objectius de protecció proposats per a cada espai natural en tant es realitzen d'acord amb unes normes mínimes que garantisquen la seua sostenibilitat i respecte pels valors naturals de l'espai protegit.
b) Sotmesos a autorització. Els usos i activitats que hagen de ser objecte d'autorització ambiental expressa i prèvia en cada cas particular per la conselleria competent en la gestió de l'espai natural protegit i la seua àrea d'esmorteïment. Les corresponents autoritzacions inclouran les condicions necessàries perquè el seu impacte siga mínim. Quan la naturalesa de l'actuació permet la seua incorporació al procediment d'avaluació d'impacte ambiental s'ha optat per este mecanisme, que facilita una anàlisi més completa de la incidència ambiental de les actuacions. En este últim cas s'especifica el procediment d'avaluació idoni (declaració d'impacte ambiental o estimació d'impacte ambiental).
c) Prohibits. Els usos i activitats que, amb caràcter general, causen o poden causar un impacte greu sobre els recursos i valors de l'espai natural i la seua àrea d'esmorteïment d'impactes, els ecosistemes o el medi ambient, per la qual cosa es consideren incompatibles amb els objectius de conservació establits.
CapÍtol II
Àmbit i zonificació del Parc Natural del Montgó.
Regulació específica d'usos i activitats
Article 73. Àmbit del Parc Natural del Montgó
1. Els límits del Parc Natural del Montgó corresponen als establits en el Decret 110/1992, tal com han sigut interpretats en la cartografia de zonificació que acompanya el present document.
2. En el termini de sis mesos des de l'entrada en vigor del present pla, la Conselleria de Medi Ambient emprendrà els treballs de delimitació i fitació del límit del parc natural d'acord amb el que estableix l'esmentada cartografia de zonificació.
Article 74. Normativa
1. La normativa establida per al Parc Natural del Montgó s'articula de forma independent en cada una de les diferents zones definides, que s'agrupen en tres categories:
Zones d'ús restringit (grau de protecció A): àrees d'alt valor ambiental amb nivells de fragilitat elevats, incloent alguns enclavaments amb recursos excepcionals que es troben en situació de greu amenaça. Esta modalitat de protecció es considera adequada per als terrenys que integren el nucli del Montgó: les superfícies culminants del massís i les vessants menys transformades, incloent els escarpaments que allotgen alguns dels recursos ecològics més singulars del parc, tant en les vessants litorals com en les continentals.
Zones d'ús moderat (grau de protecció B): àrees essencials en la conservació dels recursos ambientals del conjunt del Montgó, en les que resulta prioritari mantenir o millorar els nivells de naturalitat actuals. Les àrees d'ús moderat configuren una àrea exterior contínua entorn del massís del Montgó, ocupant els trams més baixos de les vessants fins al límit de l'espai natural protegit, excepte en les zones immediates a la costa. Generalment, estes àrees són contigües a les zones urbanitzades de Dénia i Xàbia o a la carretera general que uneix estes dues poblacions per Benimàquia.
Zones d'ús especial (grau de protecció C): Es tracta d'àrees sotmeses a una elevada intensitat d'usos antròpics, la inclusió de les quals dins dels límits del parc es considera, malgrat això imprescindible per a la protecció de recursos d'elevada importància ambiental o per a garantir l'aplicabilitat de les directrius d'ordenació i gestió establides. En esta unitat de zonificació s'inclouen zones en què hi ha actualment una urbanització consolidada inclosa en el parc, punts d'ús públic intensiu i àrees sotmeses a usos agropecuaris afectades per un procés avançat de transformació a usos residencials.
2. Cada una d'estes zones, com també la seua delimitació explícita, queda reflectida en la cartografia de zonificació del present document.
Secció 1: Zones d'ús restringit (A)
Article 75. Activitats compatibles
1. Es considera permés en les zones d'ús restringit el trànsit de persones a peu per camins existents, preparats i expressament senyalitzats per a tal fi, sempre que no concórreguen les circumstàncies arreplegades en la present normativa respecte a la possibilitat excepcional de limitar el trànsit per l'interior del parc natural.
2. La Conselleria de Medi Ambient podrà promoure el condicionament de sendes per a l'ús públic extensiu dins d'esta zona, sempre que este condicionament no comporte la utilització de maquinària, moviment de terres o l'alteració de les comunitats vegetals o faunísticas objecte de protecció i se base, en tot o en la major part del traçat, en sendes preexistents.
Article 76. Activitats sotmeses a autorització
La Conselleria de Medi Ambient podrà autoritzar els següents usos i activitats, després de considerar els seus possibles efectes ambientals:
a) La instal·lació de xicotets elements d'interpretació ambiental, del tipus de plafons informatius.
b) Les activitats d'ús públic que no comporten un risc per als valors naturals i patrimonials del Parc Natural del Montgó, com l'escalada, l'espeleologia o els recorreguts de senderisme a cavall. Les autoritzacions per a estes activitats es concediran per a una quota determinada d'usuaris a les organitzacions, o clubs promotors d'estes. Estes autoritzacions hauran de preveure les normes referents al nombre de persones permissibles al dia, grandària màxima dels grups, zones de reserva, èpoques i hores del dia en què no es permet l'activitat per molèstia a la fauna (èpoques de cria) i formació dels monitors. Si l'activitat es realitza a títol individual, els particulars hauran de sol·licitar autorització prèvia a la Conselleria de Medi Ambient, que la concedirà en el cas que no s'haja superat la quota diària.
c) Projectes d'investigació sobre els valors naturals i historicoculturals del parc i treballs de recuperació d'espècies i béns del patrimoni cultural.
d) L'apicultura.
e) El pasturatge extensiu, exclusivament en els casos en què es considere necessari per a la conservació de determinades comunitats. En cap cas s'autoritzarà la construcció de naus o altres infraestructures ramaderes.
f) La recol·lecció d'espècies animals o vegetals de consum tradicional, plantes medicinals i aromàtiques i espècimens per a la investigació sempre que esta activitat no afecte espècies o comunitats amenaçades i es garantisca la pervivència de les espècies en qüestió.
g) Les plantacions o sembres d'espècies autòctones destinades a la recuperació de les comunitats vegetals, incloent tractaments forestals lleus (retirada de material combustible i lluita biològica contra plagues) i xicotetes actuacions locals enfocades a la lluita contra el foc que no afecten superfícies majors d'una hectàrea. En cap cas es duran a terme estes mesures si impliquen la utilització de maquinària, el moviment de terres o desbrossaments no selectius.
Article 77. Activitats sotmeses a estimació d'impacte ambiental
Dins de la zona d'ús restringit, se sotmetran a estimació d'impacte ambiental les activitats següents:
a) La construcció de llocs de vigilància i altres infraestructures per a la prevenció d'incendis forestals
b) Els tractaments forestals necessaris per a la conservació i millora de la coberta vegetal o el control d'incendis que siguen de major envergadura que els enumerats en l'apartat d'activitats autoritzables, i que en cap cas han d'implicar tallades o desbrossaments no selectius ni moviment de terres.
Article 78. Activitats no permeses
Es consideren incompatibles amb les zones d'ús restringit les activitats i els usos següents:
a) El senderisme fora de les rutes senyalitzades
b) El cicloturisme i la bicicleta de muntanya
c) L'acampada
d) El tràfic rodat excepte en casos en què siga necessari l'accés de vehicles d'emergència o per a la gestió de l'espai natural
e) L'estacionament de vehicles
f) Les activitats recreatives que no complisquen les condicions especificades en l'apartat d'activitats autoritzables per a les zones d'ús restringit
g) La caça
h) La localització de contenidors de recollida de residus
i) Els cultius i les plantacions forestals, excepte els destinats a la restauració de la coberta vegetal autòctona, que haurà de promoure la Conselleria de Medi Ambient, i els previstos en l'article corresponent d'esta normativa.
j) L'alteració de llits en els barrancs o de la zona de policia de 100 metres d'estos, la modificació de la seua traçat o perfil o la realització de qualsevol tipus d'obres en estos.
k) La instal·lació de tanques
l) Les captacions d'aigua
m) La instal·lació d'àrees de descans, infraestructures, aparcaments o edificacions de qualsevol tipus
n) La recol·lecció d'espècimens o elements naturals inerts, excepte en els casos expressament autoritzats
o) L'ús de foc en qualsevol modalitat i amb qualsevol finalitat
p) Qualsevol activitat que implique la solta d'espècies animals o la introducció d'espècies vegetals, excepte quan el parc emprenga la recuperació de poblacions autòctones d'acord amb el que estableix la normativa general
q) L'abocament de qualsevol tipus de residu, ja siga sòlid o líquid
r) La instal·lació de cartells o senyals aliens als plans d'ús públic o senyalització promoguts per la Conselleria de Medi Ambient
s) Les tallades o desbrossaments que no es permeten expressament dins d'iniciatives de conservació o restauració promogudes pel Pla de prevenció d'incendis.
t) L'obertura de tallafocs
u) La colombicultura
v) L'obertura de nous camins, vials o accessos de qualsevol tipus
w) L'estesa de línies aèries de qualsevol tipus.
x) Qualsevol obra o infraestructura que requerisca moviment de terres o desbrossament, independentment de la seua magnitud, a excepció que es consideren expressament com autoritzables en la present normativa
i) Qualsevol explotació o infraestructura agrícola, ramadera o industrial
z) Qualsevol altre projecte o obra no previst en els punts anteriors que, per raó de les seues característiques, haja de ser considerada justificadament com tal per la Conselleria de Medi Ambient.
Secció 2: Zones d'ús moderat (B)
Article 79. Activitats compatibles
Es consideren compatibles amb les zones d'ús moderat les següents activitats i usos:
a) Tot tipus de senderisme i trànsit no motoritzat seguint itineraris establits
b) El cicloturisme i la pràctica de bicicleta de muntanya en rutes senyalitzades a l'efecte
c) El trànsit de vehicles per les vies asfaltades existents.
d) L'accés motoritzat de les persones que es considere necessari (propietaris, servicis de vigilància, etc.) per les vies no asfaltades existents
e) El desenvolupament d'activitats recreatives i esportives que no posen en perill la integritat dels ecosistemes naturals (escalada, espeleologia)
f) El manteniment de cultius tradicionals en aquells enclavaments en què es practiquen a l'entrada en vigor del PORN, sempre que els dits aprofitaments no impliquen riscs ambientals
g) La caça d'acord amb els plans cinegètics en vigor
h) L'apicultura
i) Les següents actuacions sempre que siguen promogudes directament o indirectament per la Conselleria de Medi Ambient o administracions públiques, i es justifique la seua utilitat per a l'ús públic o la consecució dels objectius de conservació:
i.1) El condicionament de sendes per a l'ús públic
i.2) La instal·lació d'àrees de descans
i.3) La localització de contenidors de residus que hauran de ser transportats i tractats fora dels límits del parc
i.4) La construcció de centres de visitants i altres infraestructures per a l'ús públic extensiu
i.5) Les repoblacions amb espècies autòctones
i.6) La rehabilitació de bancals, jaciments arqueològics i altres elements significatius del patrimoni cultural i el seu condicionament per a les visites
i.7) Els tractaments forestals lleus (desbrossament i retirada de material combustible, lluita biològica contra plagues, podes de formació) i xicotetes actuacions enfocades a la lluita contra el foc, que en cap cas comportaran la tallada o desbrossament de tota la superfície tractada ni el moviment de terres.
Article 80. Activitats sotmeses a autorització
En les zones d'ús moderat, haurà de disposar-se de l'autorització expressa de la Conselleria de Medi Ambient per a realitzar les activitats següents:
a) La recuperació de cultius tradicionals en aquells llocs que històricament s'hagen dedicat a este ús, sempre que esta recuperació es trobe prevista en les estratègies generals de gestió del parc natural, no comporte la destrucció de comunitats vegetals singulars, no s'implanten espècies no tradicionals ni es produïsca moviment de terres o destrucció o deterioració de bancals.
b) Els projectes d'investigació i recuperació d'espècies, formacions geològiques i béns del patrimoni cultural.
c) La recol·lecció d'espècies de consum tradicional i espècimens per a la investigació.
d) La ramaderia extensiva.
e) La colombicultura i la pràctica esportiva tradicional amb coloms.
f) La instal·lació de xicotetes infraestructures rurals (abeuradors, cabanyes, séquies) vinculades a activitats considerades com compatibles en la present normativa.
g) Les noves captacions d'aigua, ja siguen per a reg o qualsevol altre ús.
Article 81. Activitats sotmeses a estimació d'impacte ambiental
Se sotmetran a estimació d'impacte ambiental les actuacions següents:
a) La construcció d'aparcaments per a l'ús públic.
b) Els tractaments i plantacions o sembres forestals necessaris per a la conservació i millora de la coberta vegetal o el control d'incendis que siguen de major envergadura que els enumerats en l'apartat d'activitats compatibles sotmeses a autorització o que impliquen l'ús de maquinària.
c) La reparació i millora de les vies existents sempre que no impliquen un canvi en el traçat o en l'amplària.
d) La construcció de xicotetes obres destinades a la recuperació dels valors naturals dels llits o la lluita contra l'erosió en els barrancs sempre que l'altura màxima de l'obra no supere els dos metres i es construïsquen amb maçoneria anàloga a la utilitzada tradicionalment.
e) La instal·lació de llocs de vigilància d'incendis i altres infraestructures contra incendis.
Article 82. Activitats sotmeses a declaració d'impacte ambiental
Les següents actuacions hauran de ser sotmeses a declaració d'impacte ambiental:
a) La construcció d'aparcaments asfaltats.
b) La millora, el canvi de traçat o la construcció de nous camins o pistes forestals i les reformes que requerisquen canvis d'amplària dels existents, quan siguen promoguts per la Conselleria de Medi Ambient per a la gestió o restauració dels recursos naturals i en els casos en què tals actuacions no estiguen expressament prohibides.
c) Instal·lació de línies elèctriques subterrànies.
Article 83. Activitats no permeses
Es consideren incompatibles els següents usos i activitats en les zones d'ús moderat:
a) L'acampada lliure.
b) La circulació de vehicles a motor fora de les vies públiques asfaltades, excepte en els casos en què la Conselleria de Medi Ambient concedisca autorització per raó de vigilància o gestió del parc.
c) Totes les activitats lúdiques, recreatives i de competició esportiva que impliquen o puguen implicar una presència massiva de públic, que comporten sorolls innecessaris, ruptures de vegetació i molèsties innecessàries a les espècies animals.
d) L'estacionament fora de les zones destinades a este ús.
e) L'encesa de foc i l'ús de barbacoes.
f) L'abocament o depòsit de tota classe de residus, ja siguen sòlids o líquids.
g) Les repoblacions amb espècies foranes.
h) Qualsevol activitat que implique la solta d'espècies animals o la introducció d'espècies vegetals foranes, excepte si així ho requereix algun pla de recuperació d'espècies autòctones o en els casos en què la Conselleria de Medi Ambient autoritze la solta tradicional de coloms.
i) L'obertura de tallafocs.
j) La instal·lació de noves tanques.
k) L'agricultura i la ramaderia intensives (granges d'estabulació, cultius de regadiu, hivernacles, etc.).
l) La construcció de qualsevol tipus d'edificació, ja siga provisional o definitiva, excepte les destinades a la gestió del parc i les que s'indiquen com a activitats compatibles o autoritzables.
m) La instal·lació de qualsevol infraestructura de nova construcció (línies elèctriques i telefòniques aèries, antenes i repetidors, carreteres, camins i pistes forestals, conducció d'aigües, depuradores i abocadors), excepte quan s'integren en les activitats autoritzables i no impliquen riscs ambientals, en este cas, se sotmetran a estimació d'impacte ambiental.
n) Els camins, pistes forestals o carreteres de nova planta o les reformes que requerisquen canvis de traçat o amplària quan estes obres no les promoga la Conselleria de Medi Ambient per a la gestió o restauració dels recursos naturals.
o) Les activitats industrials de qualsevol tipus, ja siguen artesanals, extractives o productives.
p) Qualsevol alteració dels llits dels barrancs o de la zona de policia de 100 metres prevista en el Reglament del domini públic hidràulic (RD 849/1986).
q) Les transformacions de secà a regadiu.
r) Els desbrossaments, tractaments i tallades que es realitzen amb mitjans mecànics i que no estiguen destinats a tractaments silvícoles específics i permesos per la present normativa.
s) L'alteració dels bancals tradicionals.
t) Qualsevol altre projecte o obra no previst en els punts anteriors que per raó de les seues característiques haja de ser considerat justificadament com tal per la Conselleria de Medi Ambient.
Secció 3: Zones d'ús especial (C)
Article 84. Activitats compatibles
En les zones d'ús especial es permetran els usos següents:
a) Les activitats i els usos considerats com compatibles en les categories de zonificació d'ús restringit i moderat.
b) El lliure trànsit de vehicles per les vies existents.
c) El senderisme i les activitats recreatives relacionades amb el gaudi de la naturalesa, llevat que, per la seua naturalesa o instal·lacions, siguen objecte d'alguna altra norma específica.
d) Els usos agropecuaris tradicionals sempre que no comporte l'ampliació d'àrees de regadiu, la realització de noves captacions d'aigua, la instal·lació de granges ramaderes intensives o la construcció de noves naus.
e) Els usos esportius que actualment s'efectuen en les àrees corresponents als camps de tir de Dénia i Xàbia, en tant que no s'acorde consensuadament el trasllat d'estes instal·lacions fora de l'àmbit del parc. La realització de competicions organitzades o altres activitats que no es puguen considerar com derivades del funcionament habitual de les instal·lacions es consideraren com a activitats autoritzables.
f) L'ús residencial en els habitatges edificats a la data d'aprovació del present PORN i que s'hagen dedicat de forma continuada a este ús, en les condicions i amb les limitacions que impose el planejament urbanístic i la legislació bàsica que resulte d'aplicació.
g) L'ús residencial en les edificacions de nova planta que deriven de l'aplicació del present PORN i del previst pla especial dels plans, d'acord amb el que s'indica en l'apartat corresponent d'esta normativa i sense perjudici del sotmetiment d'este pla al procediment d'avaluació d'impacte ambiental.
h) L'ús assistencial públic en la parcel·la ocupada pel Centre Ocupacional Sant Vicent Ferrer
i) Les obres de reforma o ampliació que no impliquen un increment inadmissible d'altura o planta de les edificacions afectades i que no modifiquen substancialment l'aspecte exterior d'estes. L'ampliació mai no podrà ser superior al 25% de la superfície edificada existent.
j) Les següents actuacions, sempre que siguen promogudes directament o indirectament per la Conselleria de Medi Ambient o per qualsevol altra administració pública i es justifique la seua utilitat per a l'ús públic o la consecució dels objectius de conservació:
j.1) La construcció d'àrees de descans i edificacions per a l'ús públic
j.2) El condicionament de zones verdes i parcs públics.
Article 85. Activitats sotmeses a autorització
En les zones d'ús especial, s'haurà de disposar de l'autorització expressa de la Conselleria de Medi Ambient per a realitzar les activitats següents:
a) La substitució de cultius, quan implique la retirada d'elements llenyosos o la introducció de noves espècies o varietats distintes de les tradicionalment emprades en l'entorn immediat de la parcel·la (s'entén per entorn immediat el comprés dins de la mateixa unitat ambiental)
b) L'eliminació o transformació d'elements del patrimoni cultural agrari (bancals, murs de maçoneria, brocals de pou, construccions destinades al reg o extracció d'aigua, edificacions agràries, etc.)
c) L'eliminació de peus d'arbratge.
d) La reparació o millora de vials sempre que no implique un canvi de traçat o amplària de la via o la pavimentació de camins amb material asfàltic o altres paviments rígids.
e) La continuació dels treballs d'edificació que es duguen a terme en les zones que hagen començat abans de l'entrada en vigor del present PORN i l'objecte dels quals siga el desenvolupament d'activitats compatibles o d'activitats prèviament autoritzades o d'aquelles que hagen obtingut declaració positiva d'impacte ambiental.
f) Les obres d'ampliació o reforma que impliquen un increment d'altura o planta de les edificacions existents superior a dos altures i al 25% de la superfície edificada.
g) Les obres de clos o tancament de propietats o edificacions existents.
h) L'establiment de l'activitat d'allotjament rural en edificacions existents.
i) La construcció de xicotetes infraestructures agràries (séquies, cabanyes de superfície inferior a 16 m2, etc.).
j) Aquelles modificacions que alteren l'aspecte exterior de les edificacions existents. Entre estes s'inclouen:
j.1) Substitució dels materials o acabats de les façanes que afecten una superfície superior al 25% d'estes.
j.2) Substitució de la tipologia de la coberta o dels materials que la constitueixen.
j.3) Modificació de l'altura o modalitat dels tancaments perimetrals de les parcel·les.
j.4) Pavimentació o recobriment de qualsevol tipus que afecte sòls naturals situats dins de les parcel·les quan incidisquen sobre superfícies superiors a 100 m2.
k) L'ampliació de superfícies de jardí o la creació de noves àrees enjardinades.
l) Les activitats de caràcter artesanal, faltats de riscs ambientals i amb reduïdes exigències d'espai i infraestructures que puguen realitzar-se en l'àmbit domèstic sense necessitat d'ampliar la superfície edificada, pavimentada o esplanada.
.
Article 86. Activitats sotmeses a estimació d'impacte ambiental
Les següents actuacions hauran de ser sotmeses al procediment d'estimació d'impacte ambiental:
a) Qualsevol operació de moviment de terres (desmunts, farciments, pavimentacions, desbrossaments, etc.) no indicada en l'article anterior que es duga a terme en les parcel·les no edificades, excepte en els casos en què estes accions estiguen destinades a la restauració ecològica o paisatgística i les promoga la Conselleria de Medi Ambient.
– La instal·lació d'aparcaments sense pavimentar.
– La instal·lació de noves infraestructures o servicis de qualsevol naturalesa (conduccions o depòsits d'aigua, línies elèctriques, línies telefòniques, enllumenat públic, instal·lacions de gas, antenes i repetidors, etc.) en els casos en què estes actuacions no siguen objecte de projecte constructiu sotmés a autorització per part de l'òrgan substantiu que corresponga.
b) Les noves edificacions d'ús agrari de superfície superior a 16 m2
c) La construcció, al costat del Centre Ocupacional Sant Vicent Ferrer, d'un centre de dia i residència per a persones amb retard mental, promogut per l'Ajuntament de Dénia i la Conselleria de Benestar Social, on prevaldran les característiques previstes en l'esmentat projecte respecte a les limitacions de superfície edificable aplicables a la resta de les zones d'ús especial.
Article 87. Activitats sotmeses a avaluació d'impacte ambiental
Se sotmetran a declaració d'impacte ambiental les actuacions següents:
a) L'obertura de nous vials o accessos de qualsevol tipus, i l'ampliació o modificació amb canvi de traçat de les vies existents.
b) La instal·lació d'aparcaments pavimentats.
c) La instal·lació de noves infraestructures o servicis de qualsevol naturalesa (conduccions o depòsits d'aigua, línies elèctriques, línies telefòniques, instal·lacions de gas, antenes i repetidors, etc.) en els casos en què estes actuacions siguen objecte de projecte constructiu sotmés a autorització per part de l'òrgan substantiu que corresponga, es desenvolupen en les condicions establides en les normes generals del PORN i no es troben específicament prohibides per la present normativa.
d) El pla especial dels plans, que es desenvoluparà segons el que estableix la present normativa.
e) Qualsevol projecte constructiu que no estiga expressament prohibit en esta normativa o comprés en algun dels restants apartats i articles.
Article 88. Activitats no permeses
Es consideren incompatibles amb la gestió de les zones d'ús especial les següents activitats i usos:
a) La rompuda de qualsevol superfície ocupada per vegetació natural, llevat que es trobe compresa en algun dels supòsits indicats en els articles anteriors.
b) Les transformacions de secà a regadiu.
c) L'edificació amb fins residencials, industrials o de servicis de les parcel·les no construïdes a l'entrada en vigor del present PORN que no deriven de l'aplicació dels instruments de desenvolupament previstos en la present normativa.
d) Les parcel·lacions i segregacions de finques cadastrals.
e) Qualsevol activitat que implique risc de contaminació química, acústica o lluminosa o que produïsca una afluència de públic sensiblement superior a la corresponent als usos residencials previstos.
f) Les activitats hoteleres que no es troben implantades amb anterioritat a l'aprovació del PORN, excepte els allotjaments rurals que es consideren com autoritzables, com també l'ampliació de la capacitat en les instal·lacions ja existents.
g) L'acampada lliure.
h) La construcció de depuradores o abocadors.
i) Les activitats industrials extractives o productives de qualsevol tipus excepte aquelles que pel seu caràcter artesanal, absència de riscs ambientals i reduïdes exigències d'espai i infraestructures puguen realitzar-se en l'àmbit domèstic. Estes últimes hauran de ser objecte d'autorització expressa.
j) Qualsevol activitat que implique la solta d'espècies animals o la introducció d'espècies vegetals foranes en l'àmbit del present PORN.
k) Qualsevol alteració dels llits dels barrancs o de la zona de policia de 100 metres prevista en el Reglament del domini públic hidràulic (RD 849/1986).
l) Qualsevol altre projecte o obra no previst en els punts anteriors que per raó de les seues característiques haja de ser considerada justificadament com tal per la Conselleria de Medi Ambient.
CapÍtol III
Àmbit i zonificació de la Reserva Natural dels Fons
Marins del Cap de Sant Antoni. Regulació específica
d'usos i activitats
Article 89. Reserva Natural dels Fons Marins del Cap de Sant Antoni
1. La figura d'espai natural més adequada per a les zones marines de major valor ambiental incloses dins de l'àmbit del present PORN és la de reserva natural, sota la denominació de Reserva Natural dels Fons Marins del Cap de Sant Antoni, sense perjudici de l'existència de l'actual reserva (marina) natural del cap de Sant Antoni,
2. La delimitació de la reserva natural és la que figura en la cartografia de zonificació del present pla.
Article 90. Règim i zonificació de la reserva natural
1. La reserva natural es regirà pel que estableix a l'efecte la Llei 11/1994.
2. Les àrees pesqueres protegides en virtut de la Llei 9/1998, de 15 de desembre, de la Generalitat Valenciana, de Pesca Marítima de la Comunitat Valenciana, incloses en l'àmbit de la reserva natural (zona natural d'interés pesquer i reserva natural d'interés pesquer) mantindran el seu règim de regulació.
3. La Conselleria de Medi Ambient vetlarà pel manteniment de les vies adequades de col·laboració i coordinació amb les diferents administracions amb competències sectorials en l'àmbit de la reserva natural, en especial la Conselleria agricultura, Pesca i Alimentació i els ministeris d'Agricultura i Pesca, Foment i Medi Ambient.
4. La normativa establida per a la Reserva Natural dels Fons Marins del Cap de Sant Antoni s'articula de forma independent en cada una de les diferents zones definides, que s'agrupen en dues categories:
– Zona d'ús restringit
Correspon a la zona delimitada com tal en la cartografia de zonificació del pla.
– Zona d'ús moderat
S'estén des de l'espigó sud del port de Dénia fins a la corba batimètrica corresponent a 20 m de profunditat fins al front litoral de la platja del Benissero, a Xàbia.
Dins d'esta unitat es proposen, al seu torn, dues zones denominades genèricament àrees de compatibilitat d'activitats portuàries, delimitades com a tals en la cartografia corresponent. En estes àrees, les activitats permeses en general en esta categoria d'ús moderat es complementarien, si és procedent, amb aquelles altres que derivaren directament de l'aplicació de la legislació vigent en matèria de ports, sense perjudici que les actuacions emparades en esta legislació se sotmeten als preceptius tràmits d'avaluació dels seus efectes ambientals, amb especial consideració a la resta de la reserva proposada, tal com s'especifica en la normativa del present document.
Article 91. Autoritzacions
1. En el cas de les activitats que es consideren com compatibles després de l'autorització prèvia de l'administració, s'entendrà que esta autorització correspon a la que resulte preceptiu emetre en raó de l'aplicació de la legislació sectorial de què es tracte. La Conselleria de Medi Ambient haurà d'emetre informe preceptiu en el tràmit corresponent a estes autoritzacions.
2. En el cas de les activitats no subjectes a autorització prèvia per l'aplicació de cap legislació sectorial, l'administració responsable per a l'emissió d'esta serà la Conselleria de Medi Ambient, sense perjudici del que estableix l'article 90.3 i de l'exercici de les competències que corresponguen a cada administració implicada.
Secció 1: Zona marina d'ús restringit (A)
Article 92. Activitats i usos compatibles
Es consideren compatibles amb la conservació del medi marí les activitats següents:
a) El bany
b) El busseig en apnea
c) El windsurf o planxa de vela
d) L'ús d'embarcacions sense motor
e) L'amarrament d'embarcacions en les boies i trens d'ancoratge instal·lats per a tal fi
f) La navegació d'aproximació als ancoratges a una velocitat de 3 nusos o menor.
Article 93. Activitats sotmeses a autorització
1. Requeriran autorització de l'administració les actuacions següents:
a) El busseig esportiu i científic amb escafandre autònom
b) La recol·lecció d'organismes marins, elements inerts i restes arqueològiques per a fins científics
c) Les activitats submarines de recreació que impliquen la utilització d'embarcacions a motor
d) Les labors d'investigació científica.
2. La Conselleria de Medi Ambient instarà les administracions competents en pesca en aigües interiors i exteriors que consideren com a activitats autoritzables, en este àmbit i en exercici de les seues competències, la pesca amb arts tradicionals.
Article 94. Activitats sotmeses a estimació d'impacte ambiental
Seran sotmeses a estimació d'impacte ambiental les actuacions següents:
La instal·lació de trens d'ancoratge i morts i boies d'amarrament, que en tot cas només es considera autoritzable en fons arenosos.
Article 95. Activitats no permeses
No es permetran les següents activitats en la zona marina d'ús restringit:
a) L'ancoratge d'embarcacions fora dels llocs establits amb este fi.
b) Els esports nàutics que impliquen la utilització d'embarcacions a motor.
c) La construcció de noves instal·lacions nauticoesportives.
d) La introducció d'espècies, excepte en els casos en què l'administració competent autoritze o promoga la recuperació de poblacions d'organismes marins.
e) L'establiment de nous emissaris submarins o l'increment de la capacitat d'abocament dels existents.
f) El dragatge de fons.
g) La regeneració de platges.
h) L'abocament de tota classe de residus ja siga des de terra o des d'embarcacions.
i) La construcció de qualsevol infraestructura costera que afecte a la superfície de domini públic marítim terrestre, excepte en els casos en què la seua finalitat siga la conservació, restauració o ordenació de la franja litoral. Les actuacions considerades en este últim supòsit hauran de sotmetre's al procediment d'avaluació d'impacte ambiental.
3. La Conselleria de Medi Ambient instarà les administracions competents en pesca en aigües interiors i exteriors que consideren com a activitats prohibides, en este àmbit i en exercici de les seues competències, les següents:
a) La pesca recreativa en totes les seues modalitats (a peu, des de d'embarcació o submarina)
b) La pesca professional, excepte en els casos previstos en l'article 93 i la realització d'estudis o treballs científics.
c) La instal·lació d'esculls artificials.
d) La construcció de vivers per a cultius marins.
e) El marisqueig.
Secció 2. Zona marina d'ús moderat (B)
Article 96. Activitats compatibles
1. En la zona marina d'ús moderat es consideren compatibles les actuacions següents:
a) El bany
b) El busseig en apnea i amb escafandre autònom
c) Les activitats recreatives nàutiques i submarines que no impliquen la navegació a una velocitat superior a 6 nusos fora de les zones qualificades de bany, que hauran d'estar abalisades en les èpoques de major afluència
d) L'ús d'embarcacions sense motor
e) L'amarrament d'embarcacions en les boies i trens d'ancoratge instal·lats per a tal fi.
2. La Conselleria de Medi Ambient instarà les administracions competents en pesca en aigües interiors i exteriors a què consideren com a activitats compatibles, en este àmbit i en exercici de les seues competències, les següents:
a) L'activitat pesquera professional amb arts tradicionals
b) La pesca esportiva des de la costa.
Article 97. Activitats sotmeses a autorització
1. S'haurà de disposar d'autorització expressa per a realitzar les activitats següents:
a) La recol·lecció d'organismes marins i elements inerts per al desenvolupament de projectes d'investigació.
b) El desenvolupament de projectes d'investigació biològica i arqueològica.
2. La Conselleria de Medi Ambient instarà les administracions competents en pesca en aigües interiors i exteriors que consideren com a activitats autoritzables, en este àmbit, i en exercici de les seues competències, les següents:
a) La pesca esportiva des d'embarcació
b) La recol·lecció d'eriçons de mar, que haurà de ser compatible per les disposicions específiques dictades a l'efecte per la Conselleria Agricultura, Pesca i Alimentació.
Article 98. Activitats sotmeses a avaluació d'impacte ambiental
Les següents activitats seran objecte d'estimació d'impacte ambiental:
a) La regeneració piscícola per mitjà de la localització d'esculls artificials.
b) L'establiment d'emissaris submarins, que en qualsevol cas mai han de situar-se per davall de 25 metres de profunditat.
c) La instal·lació de mètodes artificials per a l'amarrament d'embarcacions.
d) Qualsevol obra o infraestructura costera que no es trobe expressament prohibida.
e) Les actuacions lligades a l'activitat portuària, en tant que afecten a les àrees qualificades amb este fi dins de la reserva.
Article 99. Activitats i usos no permesos
1. Les següents actuacions es consideren incompatibles amb la conservació de la zona marina d'ús moderat:
a) L'ancoratge d'embarcacions fora dels llocs establits per a això.
b) Els esports nàutics que impliquen la navegació a una velocitat superior a 6 nusos.
c) La construcció de noves instal·lacions nàutiques esportives.
d) La introducció d'espècies, excepte en els casos en què la Conselleria de Medi Ambient o la reserva marina autoritzen o promoguen la recuperació de poblacions d'organismes marins.
e) El dragatge de fons i la construcció de qualsevol infraestructura lligada a l'activitat portuària fora de les àrees delimitades amb este fi.
f) La regeneració de platges.
g) Qualsevol obra o infraestructura costera que implique alteracions hidrodinàmiques, sedimentològiques, ecològiques o paisatgístiques, excepte en els casos en què es justifique dins d'iniciatives de restauració, conservació o ordenació del litoral; cas en què haurà de sotmetre's al procediment d'avaluació d'impacte ambiental.
h) L'abocament directe de residus ja siga des de terra o des d'embarcacions.
2. La Conselleria de Medi Ambient instarà les administracions competents en pesca en aigües interiors i exteriors perquè consideren com a activitats prohibides, en este àmbit i en exercici de les seues competències, les següents:
a) La construcció de vivers per a cultius marins.
b) La pesca amb arts d'arrossegament i teranyina.
3. Igualment, s'instarà les citades administracions perquè transitòriament es consideren activitats prohibides en tot l'àmbit de la zona la pesca esportiva submarina i la recol·lecció de gasteròpodes, bivalves i cefalòpodes, en tant el previst pla rector d'ús i gestió de la reserva marina establisca la compatibilitat d'estes activitats amb els objectius de protecció perseguits i, si és procedent, les condicions en les quals podrien dur-se a terme d'acord amb la legislació sectorial aplicable.
Article 100. Àrees de compatibilitat d'activitats portuàries
Les limitacions específiques d'usos establides en els articles anteriors no s'aplicaran en les àrees de compatibilitat d'activitats portuàries de la zona d'ús moderat, delimitades en la corresponent cartografia de zonificació. En estes zones prevaldrà la legislació sectorial aplicable a instal·lacions portuàries, sense perjudici de la necessitat que qualsevol actuació que es projecte en estes àrees dispose, almenys, de l'informe vinculant emés per la Conselleria de Medi Ambient, i sense menyscabament del que establisca, si és procedent, la legislació d'impacte ambiental.
CapÍtol IV
Zonificació d'àrees perifèriques d'esmorteïment
d'impactes. Criteris per a la informació d'activitats
Article 101. Definició i efectes
1. El present PORN preveu l'establiment d'una àrea perifèrica al Parc Natural del Montgó destinada a crear un entorn amortidor al voltant de l'espai natural protegit i regular aquelles activitats que podrien posar en risc la conservació d'este.
2. Amb caràcter general, i sense perjudici del que estableix específicament a present normativa, la regulació d'activitats en esta àrea perifèrica es durà a terme mitjançant el procediment vigent d'avaluació d'impacte ambiental, en el qual s'incorporaran, de forma específica, els efectes previsibles de l'activitat sotmesa a avaluació sobre els recursos i processos naturals del Parc Natural del Montgó i la Reserva Natural dels Fons Marins del Cap de Sant Antoni, incloent aquells efectes que, tot i situar-se en l'exterior dels dits espais, puguen afectar directament o indirectament els recursos ambientals vinculats amb estos.
3. Per a aquelles activitats que tot i que no s'incloguen entre els supòsits sotmesos a avaluació d'impacte ambiental, puguen produir efectes significatius sobre els elements i recursos que són objecte de protecció del present PORN, la Conselleria de Medi Ambient emetrà un informe en què s'especifique, a l'efecte ambiental, la conveniència o no de concedir la corresponent autorització, com també les limitacions, precaucions o mesures de correcció que hagen de ser adoptades pel promotor. Les activitats compreses en el present supòsit s'especifiquen per a cada una de les categories de zonificació proposades per a l'àrea d'esmorteïment d'impactes.
4. Els criteris generals d'autorització aplicables a les àrees compreses en la zona d'esmorteïment d'impactes es basaran en la salvaguarda dels ecosistemes, hàbitats i paisatges que circumden el parc i la reserva natural, amb l'objecte d'evitar que es produïsquen processos d'alteració, contaminació o ocupació incompatibles amb el manteniment dels nivells de qualitat ambiental dels espais protegits. En concret, es concedirà especial importància als elements següents:
– Protecció de les espècies animals i vegetals vinculades amb el parc natural que fan ús de les àrees perifèriques com a part del seu hàbitat.
– Promoció de les activitats econòmiques i règim d'usos dels recursos naturals considerats com compatibles o prioritaris per al compliment dels objectius del present document.
– Preservació prioritària dels llits i riberes, incloent la zona de policia de 100 metres prevista en el Reglament del domini públic hidràulic (RD 849/1986) en els casos que s'aplique.
– Protecció de les formacions vegetals autòctones, que constitueixen elements essencials en la relació ecològica del parc amb el seu entorn.
– Conservació de la permeabilitat ecològica del territori, evitant l'aïllament complet del parc natural, que faria inviable la conservació dels recursos ecològics que conté.
– Regulació dels nivells d'aprofitament dels recursos naturals, vetlant per l'adopció de models d'ús sostenible. Este criteri és especialment significatiu pel que fa als recursos hídrics, tant els aprofitats per a usos agrícoles com residencials, la sobreexplotació dels quals pot provocar efectes catastròfics tant d'índole ecològica com socioeconòmica.
– Protecció dels recursos paisatgístics i culturals vinculats al Montgó, en la mesura que esta protecció no pot concebre's aïlladament dels territoris circumdants.
– Control de totes aquelles activitats que puguen alterar els processos ecològics essencials en el parc i la reserva natural i el seu entorn:
– Activitats que impliquen canvis en els usos del sòl
– Activitats que produïxen residus o altres formes de contaminació
– Activitats que produïxen alteracions geomorfològiques i hidrològiques
– Activitats que aprofiten o modifiquen directament els recursos naturals essencials del territori.
Secció 1. Connectors ecològics
Article 102. Concepte i objectius dels connectors ecològics
Les superfícies incloses dins dels connectors ecològics són essencials per a la pervivència del Montgó com a espai natural en assegurar la seua connexió amb altres àrees naturals o escassament transformades de l'entorn. La importància d'esta connexió consisteix bàsicament en les raons següents:
1) Evita l'aïllament genètic de nombroses espècies de flora i fauna, i permet la seua connexió amb altres poblacions exteriors.
2) Permet a determinades espècies accedir a superfícies d'hàbitat exteriors al massís del Montgó, sense les quals mancarien d'un àmbit territorial suficient per a la seua persistència.
3) Contribueix a mantenir en determinades àrees clau de l'entorn immediat del Montgó un mosaic entre espais lliures i urbanitzats, sense el qual es produiria un deteriorament paisatgístic irreversible i el col·lapse ecològic de l'espai protegit.
Article 103. Classificació i qualificació urbanística dels connectors ecològics
1. Els sòls inclosos en els connectors ecològics definits per a l'àmbit del PORN hauran de ser classificats en la seua totalitat com a sòl no urbanitzable de protecció especial, amb la següent zonificació interna a efectes de qualificació:
1.1. SNUPE Connectors ecològics 1. Zones de protecció ecològica i paisatgística: correspon a les àrees ocupades en l'actualitat per vegetació natural o seminatural, llits de barrancs, camins ramaders d'interés natural o qualssevol altres que, amb independència del seu ús actual, hagen de ser incloses en esta categoria perquè actuen com a nucli ecològic i paisatgístic central del connector, indispensable per a garantir la preservació de les seues característiques i la seua finalitat.
1.2. SNUPE Connectors ecològics 2. Zones de protecció agrícola: correspon a les àrees generalment perifèriques a les anteriors, ocupades en l'actualitat per cultius agrícoles de qualsevol classe, la inclusió de les quals en els connectors ambientals es considera necessària per a estructurar territorialment i ecològicament les seues funcions.
2. L'àmbit dels connectors ambientals es recull en la cartografia d'ordenació del present document. La zonificació a què al·ludeix el punt anterior serà establida amb el pla o els plans especials a què es refereix l'article 105. En tant es procedisca a la confecció i aprovació de dits plans, correspondrà a la Conselleria de Medi Ambient la interpretació de les disposicions anteriors i l'aplicació d'un o un altre règim d'usos a la zona que es tracte.
Article 104. Activitats compatibles i autoritzables en els connectors ambientals
1. El sòl no urbanitzable d'especial protecció connectors ambientals I-zones de protecció ecològica i paisatgística, es regirà per les disposicions següents:
a) Es consideren compatibles, amb caràcter general, aquelles actuacions i activitats que no constituïsquen un canvi o ampliació en els usos actuals del sòl o que tinguen com a objectiu la regeneració dels ecosistemes naturals propis de la zona. Estes activitats i actuacions es realitzaran, en tot cas, d'acord amb el que estableixen els articles de la normativa del present pla que resulten d'aplicació, en especial pel que fa als llits i les àrees ocupades per formacions vegetals naturals o seminaturals.
b) Es consideren autoritzables les següents activitats i actuacions:
B.1) Les repoblacions i plantacions forestals
B.2) Els aprofitaments forestals i la tallada d'arbratge
B.3) Les actuacions silvícoles
B.4) Les noves captacions d'aigua
B.5) Nous tancaments de finques que, per les seues característiques, no comprometen la funció de connexió de l'espai
B.6) Qualsevol infraestructura d'ús públic o recreatiu, incloent zones verdes i adequacions educatives
B.7) El manteniment i la millora de pistes, sendes i camins rurals
B.8) Les línies elèctriques i telefòniques subterrànies
B.9) Les obres de manteniment de les edificacions existents
B.10) Les obres de restauració hidrològica
B.11) Qualsevol iniciativa relacionada amb l'aprofitament cinegètic de les zones considerades, incloent els plans de gestió cinegètica
B.12) Qualsevol obra o infraestructura amb incidència sobre el domini públic hidràulic o la zona de policia definida en el RD 849/1986)
B.13) Les noves infraestructures de connexió d'aigües i sanejament.
c) es consideren prohibides les actuacions que no figuren explícitament reconegudes en els apartats anteriors.
2. El sòl no urbanitzable de protecció especial connectors ambientals II. Zones de protecció agrícola, es regirà per les disposicions següents:
a) Es consideren compatibles, amb caràcter general, totes aquelles activitats directament relacionades amb l'ús agrícola o ramader extensiu dels terrenys inclosos en esta categoria. Igualment, es considera compatible amb esta categoria el camp de golf denominat La Sella.
b) Es consideren autoritzables les següents activitats i actuacions:
B.1) Totes les indicades en el punt 1.b) del present article
B.2) L'ampliació d'àrees de regadiu existents o la creació d'altres noves en tant que siguen compatibles amb el pla hidrològic de conca, com també la instal·lació d'hivernacles o cultius forçats sota plàstic
B.3) Les explotacions ramaderes extensives
B.4) La construcció de noves infraestructures i edificacions agràries, incloent els habitatges associats al dit ús en parcel·la mínima de 10.000 m2, sota les condicions que estableix la legislació de sòl no urbanitzable
B.5) Les segregacions de finques.
c) Es consideren prohibides les actuacions que no figuren explícitament reconegudes en els apartats anteriors.
3. L'eventual autorització d'estes activitats es durà a terme mitjançant un informe emés per la Conselleria de Medi Ambient, en el qual s'establiran, si és procedent, les condicions sota les quals podrà dur-se a terme l'actuació de què es tracte, tenint en compte l'aplicació de la normativa general del pla.
Article 105. Integració d'usos i gestió activa en connectors ecològics
Sense perjudici del que s'ha establit, la Conselleria de Medi Ambient promourà, dins de l'àmbit de les seues competències, l'establiment en els connectors ambientals d'estratègies actives de conservació i compatibilització d'usos, de forma que es garantisca a mitjà termini no sols el manteniment de les funcions atorgades a esta categoria de zonificació, sinó que, a més, es garantisca la seua integració efectiva en els diferents programes de desenvolupament previstos per a l'àmbit del pla. Estes estratègies es plasmaran mitjançant la confecció d'un o diversos plans especials, per a la realització dels quals s'haurà d'establir l'adequada col·laboració amb les entitats, els propietaris i les corporacions locals afectades.
Secció 2. Altres àrees d'esmorteïment d'impactes
Article 106. Àrees naturals
1. Les zones naturals perifèriques inclouen els terrenys ocupats per vegetació silvestre situats en el contorn immediat de l'espai protegit i que resulten determinants en la conservació dels valors ambientals del Montgó, com també aquelles altres àrees que, sense complir l'anteriorment indicat, es consideren rellevants per qualsevol raó a l'efecte de complir els objectius del present PORN.
2. En general, es consideren compatibles tots els usos i activitats que no deterioren les característiques naturals d'estes àrees, com també els següents:
a) En les àrees naturals que corresponen a sòls urbans considerats com a zona verda, les actuacions relacionades amb esta qualificació.
b) En les àrees naturals que corresponen a sòls urbans que, d'acord amb el que indica la normativa general, passen a considerar-se sòl no urbanitzable comú, es considera compatible l'edificació residencial existent, com també les seues reformes i ampliacions en tant que se subjecten a idèntiques condicions a les establides en l'article 85 de la present normativa.
3. Almenys els següents projectes, plans, activitats o usos hauran de sotmetre's a informe previ de la Conselleria de Medi Ambient en els supòsits que no estiguen compresos dins de les activitats sotmeses al procediment d'avaluació d'impacte ambiental (Decret 162/1990, de15 d'octubre, del Govern Valencià.
a) Les accions que impliquen rompudes o canvis d'ús del sòl
b) L'ampliació d'àrees de regadiu existents o la creació d'altres noves, en tant que siguen compatibles amb el pla hidrològic de Conca
c) Les repoblacions i plantacions forestals
d) Els aprofitaments forestals i les actuacions silvícoles
e) Les noves captacions d'aigua
f) Qualsevol infraestructura d'ús públic o recreatiu, incloent zones verdes
g) La construcció de pistes, camins forestals i camins rurals
h) La construcció o reforma de les vies asfaltades
i) Les línies elèctriques i telefòniques de qualsevol tipus
j) Les obres de restauració hidrològica
k) Qualsevol obra o infraestructura amb incidència sobre domini públic hidràulic o la zona de policia definida en el RD 849/1986)
l) La construcció de nous vials urbans i aparcaments
m) Les noves infraestructures de connexió d'aigües i sanejament
n) Qualsevol activitat que implique l'abocament de residus o el maneig de residus
o) Els plans generals municipals d'ordenació urbana com també les normes subsidiàries i complementàries del planejament i les seues modificacions o revisions en tant que afecten a este àmbit.
Article 107. Àrees agrícoles
1. Les àrees agrícoles representen el major percentatge de superfície de la perifèria del parc. Es tracta generalment de cultius de cítrics de regadiu en explotacions de reduïdes dimensions. En estes zones es considera compatible l'ús agrari existent, com també les edificacions i infraestructures associades al dit ús.
2. Els següents projectes, plans, activitats o usos hauran de sotmetre's a informe previ de la Conselleria de Medi Ambient, en els supòsits en què no estiguen compresos dins de les activitats sotmeses al procediment d'avaluació d'impacte ambiental (Decret 162/1990, de15 d'octubre, del Govern Valencià) o que en els procediments substantius per a la seua autorització no es preveja l'emissió d'informe per l'esmentada conselleria:
a) Les accions que impliquen canvis d'ús agrícola del sòl
b) L'ampliació d'àrees de regadiu existents o la creació d'altres noves en tant que siguen compatibles amb el pla hidrològic de Conca
c) La instal·lació d'hivernacles o cultius forçats sota plàstic
d) Qualsevol aprofitament extractiu
e) Les noves captacions d'aigua
f) Qualsevol infraestructura d'ús públic o recreatiu, incloent zones verdes
g) La construcció de noves infraestructures i edificacions agràries, sota les condicions previstes en la Llei 4/1992
h) Els esteses aèries de qualsevol tipus
i) Qualsevol obra o infraestructura amb incidència sobre el domini públic hidràulic o la zona de policia definida en el RD 849/1986)
j) Les activitats de gestió o emmagatzemament de residus
k) Els instruments de planejament urbanístic, com també les seues modificacions o revisions, en tant que afecten a este àmbit
l) Les actuacions declarades d'interés comunitari que s'han de realitzar sobre sòl no urbanitzable.
3. Totes les activitats, projectes i plans o programes, com també les seues modificacions i revisions, inclosos en els annexos I i II del Decret 162/1990, del Govern Valencià, d'Impacte Ambiental, hauran d'incorporar en la corresponent avaluació la consideració explícita de la seua compatibilitat amb els objectius del present PORN.
Article 108. Àrees d'expansió urbana preferent
1. Les àrees d'expansió urbana preferent són aquelles zones que, encara que no es troben classificades a l'entrada en vigor del present PORN com a urbanes o urbanitzables, presenten característiques de qualsevol classe que, des del punt de vista del compliment dels objectius del present document, les fan compatibles amb el futur desenvolupament dels nuclis urbans dels municipis implicats en el PORN.
2. La consideració d'un territori com a àrea d'expansió urbana preferent implica el reconeixement, des de la perspectiva ambiental, de l'existència d'una aptitud elevada per a l'eventual implantació d'usos urbans, la proposta dels quals queda en tot cas a potestat dels municipis i la tramitació de la qual subjectarà al que disposa la legislació sectorial que se li aplique.
3. Des del punt de vista de la compatibilitat d'usos, i en tant es duga a terme qualsevol canvi de la classificació dels dits sòls, s'estarà a allò que s'ha establit amb caràcter general per a les àrees agrícoles. Això no obstant, es prohibeixen expressament la implantació d'aquelles activitats i usos que puguen comprometre la posterior ordenació coherent d'estes àrees.
4. L'aprovació definitiva dels instruments urbanístics que es tramiten, si és procedent, per a permetre la implantació d'usos urbans en estes àrees –incloent en esta la corresponent avaluació d'impacte ambiental– implicarà la seua consideració, a tots els efectes, com a àrees urbanes del present PORN, sense que siga necessària la modificació d'este.
Article 109. Àrees urbanes i urbanitzables
1. Estes dues categories constitueixen les urbanitzacions de les vessants del Montgó a les quals es fa referència en el Pla sectorial de gestió de zones urbanitzades i les àrees urbanes perifèriques dels nuclis urbans de Dénia i Xàbia. En estes àrees són compatibles els usos previstos en els planejaments urbanístics municipals respectius. La normativa d'estes zones s'enfoca principalment a impedir un impacte en l'entorn del parc natural arran de les actuacions que es duguen a terme al voltant dels seus límits.
2. En els sòls urbans consolidats a l'entrada en vigor del present pla, seran d'aplicació complementària les directrius incloses en la normativa general del PORN, sense perjudici del que estableixen els respectius plans generals d'ordenació urbana dels municipis que es tracte.
3. A fi d'adaptar, en la mesura que es puga, el desenvolupament dels sòls urbanitzables residencials inclosos en l'àmbit del present pla als objectius d'este, la Conselleria de Medi Ambient emetrà informe preceptiu als instruments de planejament de desenvolupament dels citats sòls –excloent els projectes d'urbanització–. En este informe preceptiu es tindran en compte, de forma explícita, les determinacions següents:
* Densitat màxima d'edificació permesa
* Volum, superfície o tipologia de les edificacions
* Materials que s'han d'emprar en façanes i cobertes
* Altura, materials i característiques dels tancaments de parcel·les
* Característiques i densitat dels accessos a les parcel·les
* Equipament permés (garatges, piscines o similar) i característiques
* Garanties de funcionalitat de llits públics afectats
* Ubicació i característiques dels espais lliures previstos
* Garanties de tractament de les aigües residuals i de proveïment d'aigua potable.
* Incorporació, si convé, a les determinacions del previst pla d'evacuació i emergències de l'entorn del Montgó
* Característiques de l'enllumenat públic projectat, amb indicació de les mesures d'estalvi energètic i reducció de la contaminació lumínica previstes.
4. Quant als sòls urbanitzables d'usos industrial o de servicis, i sense perjudici del que estableix el respecte la legislació sectorial aplicable, els instruments de planejament que els desenvolupen s'hauran de sotmetre al tràmit d'avaluació d'impacte ambiental quan estos plans o els de rang superior dels quals deriven no hagen sigut sotmesos a este tràmit amb anterioritat.
5. Complementàriament a l'anterior, i amb independència que es tracte de sòls urbans o urbanitzables destinats a qualsevol ús, les següents activitats o usos s'hauran de sotmetre a informe previ de la Conselleria de Medi Ambient:
a) Qualsevol aprofitament extractiu
b) Les noves captacions d'aigua
c) Les esteses aèries de qualsevol tipus
d) Qualsevol obra o infraestructura amb incidència sobre el domini públic hidràulic o la zona de policia definida en el RD 849/1986)
e) Les noves infraestructures de connexió d'aigües i sanejament
f) Qualsevol activitat que implique moviment de terres o remodelació topogràfica.
6. Totes les activitats, projectes i plans o programes, com també les seues modificacions i revisions, inclosos en els annexos I i II del Decret 162/1990, del Govern Valencià, d'Impacte Ambiental, hauran d'incorporar en la corresponent avaluació la consideració explícita de la seua compatibilitat amb els objectius del present PORN.
Article 110. Àrees de revisió de titularitat
1. Les zones denominades àrees de revisió de titularitat corresponen a aquelles zones generalment adjacents al Parc Natural del Montgó que, malgrat no formar part de la delimitació d'este establida en el Decret 110/1992, tal com ha sigut interpretat el dit límit en el present pla, constitueixen terrenys en què presumptament s'haurien produït ocupacions de muntanyes o béns de titularitat pública. La delimitació i l'àmbit d'estes àrees figuren en la cartografia de zonificació del present PORN.
2. Atenent l'existència presumpta de les indicades ocupacions, i sense perjudici de la seua qualificació urbanística actual, en estes àrees se suspén cautelarment qualsevol actuació d'urbanització o edificació, amb l'excepció de les obres de manteniment de les edificacions existents.
3. A partir de l'entrada en vigor del present PORN, l'administració competent haurà d'iniciar els corresponents expedients destinats a aclarir l'existència o no de tals ocupacions. En la resolució de cadascun d'estos expedients s'indicarà, de forma explícita, l'alçament o no de la suspensió cautelar a què es refereix el punt anterior, en funció del caràcter públic del terreny que es tracte.
4. En el cas dels expedients que donen com resultat la comprovació fefaent de l'existència d'ocupacions il·legals, l'administració establirà les actuacions que es consideren més adequades a cada cas, incloent l'eventual incorporació dels terrenys que es tracte a l'àmbit del parc natural.
5. La resolució de cadascun dels expedients que s'incoen i les variacions que com resultat d'estos s'introduïsquen en la zonificació del present PORN, no tindran la consideració de modificacions a este, i la seua adaptació a les noves circumstàncies per part de la Conselleria de Medi Ambient s'efectuatà d'ofici.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera
Aquelles construccions i activitats existents a l'entrada en vigor del present PORN i que no resulten compatibles amb les determinacions contingudes en este quedaran, a l'efecte ambiental, sota la consideració de fora d'ordenació.
Segona
Els instruments d'ordenació territorial o física existents que resulten contradictoris amb el present PORN hauran d'adaptar-se a este en la primera revisió o modificació que es realitze des de la seua entrada en vigor. Entre tant l'adaptació no tinga lloc, les determinacions del PORN s'aplicaran prevalent sobre els instruments d'ordenació territorial o física, sempre que comporten un major nivell de protecció sobre els valors i elements objecte del pla.

linea
Mapa web