diari

LLEI 13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat Valenciana, per la qual es regula el Tram Autonòmic de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i de la Resta de Tributs Cedits.

(DOGV núm. 3153 de 31.12.1997) Ref. Base de dades 5352/1997

LLEI 13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat Valenciana, per la qual es regula el Tram Autonòmic de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i de la Resta de Tributs Cedits.
Sia notori i manifest a tots els ciutadans que les Corts Valencianes han aprovat i jo, d'acord amb el que estableixen la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, en nom del rei, promulgue la llei següent:
PREAMBUL
I
La Llei 14/1996, de 30 de desembre, de Cessió de Tributs de l'Estat a les Comunitats Autònomes i de Mesures Fiscals Complementàries, que desplega el que disposen els articles 157.1.a de la Constitució i 10 i 11 de la Llei Orgànica 8/1980, de 22 de setembre, de Finançament de les Comunitats Autònomes, en la redacció donada a aquests dos darrers preceptes per la Llei Orgànica 3/1996, de 27 de desembre, de modificació parcial d'aquella, posa en marxa el model de finançament autonòmic aprovat per al quinquenni 1997-2001 per l'Acord 1/1996, de 23 de setembre, del Consell de Política Fiscal i Financera de les Comunitats Autònomes, un dels principis vertebradors del qual és la distribució de la responsabilitat fiscal dimanant dels tributs estatals entre la Hisenda de l'Estat i les de les diferents comunitats autònomes.
La Llei 36/1997, de 4 d'agost, de Modificació del Règim de Cessió dels Tributs de l'Estat a la Comunitat Valenciana i de fixació de l'abast i les condicions de la cessió esmentada, completa, pel que fa a la nostra comunitat, el marc normatiu del model de finançament, donant, a aquest efecte, una nova redacció a l'apartat u de l'article 52 de l'Estatut d'Autonomia.
Segons que s'indica a l'exposició de motius de la Llei Orgànica 3/1996, de 27 de desembre, i es reitera en la de la Llei 14/1996, de 30 de desembre, la materialització del principi de responsabilitat fiscal compartida al·ludit s'articula, fonamentalment, mitjançant de dues mesures. D'un costat, s'amplia l'àmbit de la cessió de tributs a una part de l'impost sobre la renda de les persones físiques, que passa així a ser un impost cedit parcialment; d'un altre, s'atribueixen competències normatives a les comunitats autònomes en relació amb els tributs cedits, incloent-hi la part de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques esmentada.
En aquest context la present Llei té com a objectiu l'exercici de les competències normatives assumides per la nostra comunitat autònoma en relació amb els tributs cedits, tant en l'àmbit de l'impost sobre la renda de les persones físiques com en el de la resta de tributs cedits, la regulació dels quals també s'efectúa.
II
Des d'un punt de vista substantiu, les diverses mesures recollides en aquesta llei resulten emmarcables dins la política social i econòmica del Govern Valencià, la sensibilitat del qual cap als problemes que se susciten en àmbits tan fonamentals de la nostra convivència com el de la família, la tercera edat, les persones afectades per algun tipus de minusvalidesa, els joves, l'habitatge, el medi ambient o la cultura es manifesta constituint, a més, un suport decidit a la solució dels problemes esmentats.
Així, en l'àmbit familiar, el nombre de naixements en la nostra comunitat és escàs, i la seua tendència clarament decreixent. A això cal afegir la reducció del nombre mitjà de fills que caracteritza actualment la unitat familiar. Es tracta, sens dubte, de factors que configuren un escenari demogràfic mereixedor de l'atenció del legislador autonòmic valencià.
Per una altra banda, la tercera edat representa un estrat de la nostra població que, per la seua importància específica, ha de ser també destinatari de l'acció legislativa tributària de les Corts Valencianes. D'igual manera mereixen especial atenció els minusvàlids, que des dels primers moments de l'etapa constitucional vigent compten amb normes destinades a la protecció de la seua situació socioeconòmica i laboral específica. De conformitat amb els criteris inspiradors de les normes esmentades, aquesta llei dispensa atenció així mateix a aquests ciutadans, elevant la quantia dels beneficis fiscals de què gaudeixen actualment, a més de crear-ne uns altres de nou encuny. Són també conegudes les dificultats dels nostres joves per accedir al seu primer habitatge habitual.
En aquest mateix context de l'habitatge, s'aprecia l'existència d'un efecte impositiu sobre les ajudes públiques que s'atorguen amb fins d'adquisició o rehabilitació, que determina que part de les quantitats percebudes per tal concepte acaben finalment retornant a l'erari públic en forma d'imposició personal sobre la renda dels seus perceptors, de la qual formen part. Tenint en compte, no obstant això, que aquests perceptors són també beneficiaris de la deducció estatal per adquisició d'habitatge habitual, de la base de la qual forma part la subvenció i que, en un percentatge equivalent al grau de participació de la hisenda valenciana en l'impost minora la part autonòmica de la seua quota íntegra, l'efecte esmentat es veu pal·liat, en certa mesura, per la pròpia configuració del tram autonòmic. En qualsevol cas, si el subjecte passiu és, a més, beneficiari de la deducció recollida per aquesta llei a favor dels menors de 35 anys que adquireixen el seu primer habitatge habitual, la confluència en el subjecte passiu de les tres deduccions esmentades determina que siga l'impost mateix el que, per a les rendes pertanyents a un ampli espectre, elimine l'efecte impositiu esmentat de forma autònoma, sense necessitat d'establir ajustos financers.
Ha de tenir-se present, a més, que una societat moderna no pot viure d'esquena als plantejaments de la fi del segle que conformen el que s'ha denominat la «reforma fiscal verda», als quals els ordenaments tributaris vigents no dispensen encara l'atenció que, per la seua transcendència en els distints ordres de la vida humana, seria desitjable.
Finalment, aquesta llei constitueix també el camí adequat per a l'establiment d'aquells beneficis fiscals que tenen com a objectiu el foment del patrimoni cultural valencià, d'acord amb les previsions contingudes en la legislació específica reguladora d'aquesta matèria.
III
Des del punt de vista formal, aquesta llei opta, pel que a l'impost sobre la renda de les persones físiques es refereix, per la regulació de tots els elements configuradors del tram autonòmic de l'impost, en un intent de clarificar-ne l'extensió i el significat. En relació amb els altres impostos, tanmateix, en ser ja tradicional la seua vinculació a la hisenda valenciana, no resulta necessària aquesta forma de procedir; per aquesta raó, en aquests casos la llei exerceix directament les competències assumides per la comunitat autònoma, sense referències a aspectes globals o de conjunt d'aquests tributs.
IV
En l'impost sobre la renda de les persones físiques s'estableixen una sèrie de deduccions que són traducció a l'àmbit d'aquest impost de la major part dels fins socials i econòmics de la política del Govern Valencià, als quals s'ha al·ludit anteriorment.
Es crea així la deducció pel naixement del tercer fill i successius, de caràcter novador en l'ordenament tributari espanyol, consistent en una quantitat fixa per subjecte passiu. Es tracta d'un benefici fiscal del qual podran gaudir totes les persones que, durant el període impositiu adopten o tinguen el seu tercer fill o posterior.
S'estableixen, per una altra banda, beneficis fiscals tant per a persones majors de 65 anys amb capacitat econòmica reduïda, com per a joves de rendes baixes que accedisquen al seu primer habitatge habitual, mitjançant la introducció de dues noves deduccions. En el primer cas, la deducció consisteix en una quantia fixa per subjecte passiu, i en el segon, en un percentatge determinat del preu d'adquisició de l'habitatge.
Es permet també la deducció del cost fiscal que, en termes d'imposició personal, representa l'adquisició o rehabilitació de l'habitatge habitual mitjançant fons provinents d'ajudes públiques. Per això s'opta, per raons de senzillesa, per la configuració d'aquesta deducció com una determinada quantia fixa per cada perceptor d'aquest tipus d'ajudes. Imperatius d'estricta tècnica impositiva fan necessari, tanmateix, establir la subsidiarietat d'aquesta deducció respecte de la que opera a favor de menors de 35 anys que adquirisquen el seu primer habitatge habitual.
D'un altre costat, per tal de contribuir al manteniment del nostre patrimoni mediambiental, es permet la deducció d'un percentatge determinat de les donacions efectuades amb fins ecològics. Amb l'objectiu, a més, de preservar la finalitat d'aquesta deducció i, en definitiva, la seua efectivitat, s'exigeix també, quan es tracte de donacions dineràries, l'afectació de les quantitats obtingudes així pels donataris al finançament d'activitats relacionats amb la defensa i la conservació del medi ambient.
Finalment, la contribució de la política fiscal al foment del nostre patrimoni cultural es tradueix en una deducció a favor de les persones que donen, a qualsevol de les entitats a què aquesta llei es refereix, béns integrants del patrimoni esmentat o quantitats per a la conservació, la reparació i la restauració dels béns esmentats.
En qualsevol cas, es tracta de deduccions que han de ser situades en el context de la capacitat fiscal disponible, que és fruit del grau de participació de la nostra comunitat en l'impost i de les minoracions que en la part autonòmica de la seua quota íntegra hagen de practicar-se com a conseqüència de les deduccions estatals a què el subjecte passiu tinga dret.
V
En relació amb la resta de la tributació cedida en l'Impost sobre Successions i Donacions, de conformitat amb la política autonòmica en aquesta matèria, s'eleva en un 50 per 100 la quantia de la reducció en favor dels causahavents minusvàlids. Es crea, per una altra part, una reducció nova, de caràcter, doncs, netament autonòmic, l'objectiu de la qual és afavorir la successió en el nucli familiar de parcel·les agrícoles de dimensió reduïda, tan típiques en algunes zones de la nostra geografia agrària.
En relació amb la modalitat d'actes jurídics documentats de l'Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, i com a complement de les mesures establides en aquest àmbit en el tram autonòmic de l'Impost sobre la Renda de les Persones físiques, es redueix el tipus de gravamen gradual que grava l'expedició de les primeres còpies d'escriptures quan aquestes documenten l'adquisició d'habitatge habitual.
El projecte de llei ha estat sotmès per a la consulta al Comitè Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana i al Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, de conformitat amb el que disposen l'article 3.1.a de la Llei 1/1993, de 7 de juliol, i l'article 10.2 de la Llei 10/1994, de 19 de desembre.
TITOL I
Impost sobre la renda de les persones físiques
CAPITOL I
Tram autonòmic
Article primer. Ambit d'aplicació
U. Els subjectes passius per obligació personal de l'impost sobre la renda de les persones físiques que residisquen habitualment a la Comunitat Valenciana tributaran per aquest concepte impositiu a la hisenda valenciana, en els termes que assenyala aquest títol. A aquest efecte, s'establirà el concepte de residència habitual recollit en l'article 12 bis de la Llei 18/1991, de 6 de juny, incorporat en l'article 27 de la Llei 14/1996, de 30 de desembre.
Dos. Quan les persones a què es refereix l'apartat anterior estiguen integrades en una unitat familiar i opten per tributar conjuntament en l'impost sobre la renda de les persones físiques, la seua tributació per aquest concepte impositiu a la hisenda valenciana es regirà pel que disposa el capítol III d'aquest títol.
Tres. En el cas que els subjectes passius que formen la unitat familiar tinguen la seua residència habitual en comunitats distintes i opten per la tributació conjunta, resultaran d'aplicació les normes recollides en el capítol III d'aquest títol sempre que residisca habitualment a la Comunitat Valenciana el membre la base liquidable del qual, d'acord amb les regles d'individualització de l'impost, siga major.
CAPITOL II
Tributació individual
Article segon. Escala autonòmica
U. La base liquidable regular del subjecte passiu serà gravada als tipus de l'escala autonòmica de l'impost sobre la renda de les persones físiques per a aquesta modalitat de tributació, que serà l'establida en l'apartat dos de l'article 74 bis de la Llei 18/1991, de 6 de juny, incorporat en l'article 27 de la Llei 14/1996, de 30 de desembre.
Dos. La base liquidable irregular del subjecte passiu serà gravada d'acord amb el que disposa l'article 75 bis de la llei a què es refereix l'apartat anterior. A aquests efectes, les referències que en el precepte esmentat es fan a l'escala de gravamen de l'article 74 bis i al tipus mitjà de gravamen definit en l'apartat quatre de l'article 74 bis s'entendran fetes, respectivament, a l'escala a què es refereix l'apartat u anterior, i al tipus mitjà de gravamen definit en l'apartat tres següent.
Tres. S'entendrà per tipus mitjà de gravamen autonòmic el resultat, expressat amb dos decimals, de multiplicar per 100 el quocient obtingut de dividir la quota minorada a què es refereix l'apartat u d'aquest article per la base liquidable regular.
Article tercer. Quota autonòmica
U. La part autonòmica de la quota íntegra de l'impost sobre la renda de les persones físiques s'obtindrà sumant les quotes resultants de l'aplicació del que disposen els apartats u i dos de l'article segon d'aquesta llei.
Dos. La part autonòmica de la quota líquida de l'impost sobre la renda de les persones físiques, que en cap cas podrà ser negativa, s'obtindrà practicant en la part autonòmica de la íntegra les minoracions següents:
a) El 15 per 100 de l'import total de les deduccions de l'impost establides i regulades en l'article 78 de la Llei 18/1991, de 6 de juny, que hi pertoquen.
b) Si és el cas, el 15 per 100 de la quantia corresponent a l'ajust de la quota a què es refereix l'apartat 2 de l'article 76 de la Llei 18/1991, de 6 de juny.
c) Les corresponents a les pròpies deduccions autonòmiques regulades en l'article 4 d'aquesta llei que hi pertoquen.
Article quart. Deduccions autonòmiques
U. Conforme disposa la lletra c de l'apartat dos de l'article anterior, es creen les deduccions següents:
a) Pel naixement o adopció durant el període impositiu del tercer fill o successius: 25.000 pessetes per cada fill nascut o adoptat durant el període impositiu que siga el tercer o posterior del subjecte passiu.
b) Per tenir el subjecte passiu una edat igual o superior a 65 anys: 10.000 pessetes. Per a la pràctica d'aquesta deducció es requerirà que el subjecte passiu tinga almenys 65 anys la data de meritació de l'impost i que la seua base imposable no supere en més d'una vegada i mitja el salari mínim interprofessional garantit per a majors de 18 anys corresponent al període impositiu.
c) Per quantitats destinades a l'adquisició del primer habitatge habitual per subjectes passius d'edat igual o inferior a 35 anys: el 3 per 100 de les quantitats efectivament destinades pel subjecte passiu durant el període impositiu a l'adquisició del seu primer habitatge habitual, incloses les despeses originades que hagen anat a càrrec seu, tret dels interessos. A aquests efectes, valdrà el concepte d'habitatge habitual que recull la normativa estatal reguladora de l'impost. Per a la pràctica d'aquesta deducció es requerirà que la base imposable del subjecte passiu no supere en més de dues vegades el salari mínim interprofessional garantit per a majors de 18 anys corresponent al període impositiu, així com que la seua edat, en la data de meritació de l'impost siga igual o inferior a 35 anys.
Sense perjudici del que disposa el paràgraf anterior, tindran també dret a aquesta reducció els subjectes passius que en la data de la meritació de l'impost tinguen més de 35 anys, sempre que hagen assolit aquesta edat en algun dia anterior al de la data de meritació de l'impost i dins el període impositiu. A aquests efectes, la base de la deducció serà l'import de les quantitats destinades efectivament a l'adquisició durant el temps comprés entre el primer dia del període impositiu esmentat i aquell en què s'assolisca l'edat referida.
d) Per quantitats destinades a l'adquisició o rehabilitació d'habitatge habitual procedents d'ajudes públiques: 15.000 pessetes per subjecte passiu, sempre que aquest haja destinat efectivament durant el període impositiu a l'adquisició o rehabilitació del seu habitatge habitual quantitats procedents d'una subvenció concedida amb aquest fi per la Generalitat Valenciana a càrrec del seu pressupost o al de l'Estat. A aquests efectes, les quantitats esmentades s'entendran efectivament destinades a adquisició o rehabilitació d'acord amb les regles d'imputació temporal d'ingressos establerts en la normativa estatal reguladora de l'impost. A aquests mateixos efectes, valdran els conceptes d'habitatge habitual i rehabilitació d'aquesta establits en la normativa estatal. En cap cas no podran ser beneficiaris d'aquesta deducció els subjectes passius que tinguen dret a la deducció recollida en la lletra c d'aquest apartat.
e) Per donacions amb finalitat ecològica: el 20 per 100 de les donacions efectuades durant el període impositiu en favor de qualsevol de les entitats següents:
1. La Generalitat Valenciana i les corporacions locals de la Comunitat Valenciana. A aquests efectes, quan la donació consistisca en diners, les quantitats rebudes quedaran afectes en el pressupost del donatari al finançament de programes de despesa que tinguen com a objectiu la defensa i la conservació del medi ambient. D'acord amb això, en l'estat de despeses del pressupost de cada exercici es consignarà crèdit en els programes esmentats per un import com a mínim igual al de les donacions percebudes durant l'exercici immediatament anterior.
2. Les entitats públiques dependents de qualsevol de les administracions territorials citades en el número 1 anterior l'objecte social de les quals siga la defensa i conservació del medi ambient. Les quantitats rebudes per aquestes entitats quedaran sotmeses a les mateixes regles d'afectació recollides en el número 1.
3. Les entitats sense finalitat lucrativa regulades en l'article 41 de la Llei 30/1994, de 24 de novembre, sempre que el seu fi exclusiu siga la defensa del medi ambient i es troben inscrites en els registres corresponents de la Comunitat Valenciana.
f) Per donacions relatives al patrimoni cultural valencià:
1. El 5 per 100 de les donacions pures i simples efectuades durant el període impositiu de béns que, formant part del patrimoni cultural valencià, es troben inscrits en l'inventari general d'aquest patrimoni, d'acord amb la normativa legal autonòmica vigent, sempre que es realitzen en favor de qualsevol de les entitats següents: 1) La Generalitat Valenciana i les corporacions locals de la Comunitat Valenciana; 2) Les entitats públiques de caràcter cultural dependents de qualsevol de les administracions territorials esmentades en el número 1 anterior; 3) Les universitats públiques de la Comunitat Valenciana; 4) Les entitats sense finalitat lucrativa regulades per l'article 41 de la Llei 30/1994, de 24 de novembre, sempre que es perseguisquen fins de naturalesa exclusivament cultural i es troben inscrites en els registres de la Comunitat Valenciana corresponents.
2. El 5 per 100 de les quantitats dineràries donades a qualsevol de les entitats a què es refereix l'apartat 1 anterior per a la conservació, reparació i restauració dels béns que, formant part del patrimoni cultural valencià, es troben inscrits en el seu inventari general. A aquests efectes, quan el donatari siga alguna de les entitats recollides en els números 1, 2, i 3 de l'apartat 1 anterior les quantitats rebudes quedaran afectes, en els mateixos termes recollits en el número 1 de la lletra e) d'aquest apartat, al finançament de programes de despesa que tinguen com a objecte la conservació, la reparació i la restauració de béns del patrimoni cultural valencià inscrits a l'inventari general d'aquest. En qualsevol cas, pel que fa a les entitats recollides en el número 4 de l'apartat 1 anterior, hauran de tenir com a fi exclusiu la conservació, la reparació i la restauració d'obres d'art i, en general, de béns amb valor històric, artístic o cultural.
3. El 5 per 100 de les quantitats destinades pels titulars de béns pertanyents al patrimoni cultural valencià inscrits en l'inventari general a la seua conservació, reparació i restauració.
Dos. L'aplicació de les deduccions recollides en les lletres c i d de l'apartat u precedent requerirà que l'import comprovat del patrimoni del subjecte passiu en acabar el període de la imposició excedisca del valor que va tenir la comprovació en el seu inici en, almenys, la quantia de les inversions realitzades. A aquests efectes, no es computaran els increments o disminucions de valor experimentades durant el període impositiu pels béns que al final d'aquest continuen formant part del patrimoni del subjecte passiu.
Tres. Per tenir dret a les deduccions recollides en les lletres e i f de l'apartat u anterior s'haurà d'acreditar l'efectivitat de la donació efectuada, així com el seu valor, mitjançant certificat expedit per l'entitat donatària en què, a més del número d'identificació fiscal i de les dades d'identificació personal del donant i de l'entitat donatària, es facen constar els extrems següents:
1. Data i import del donatiu, quan aquest siga dinerari.
2. Document públic o un altre document autèntic acreditatiu de l'entrega del bé donat, quan es tracte de donacions en espècie. En relació amb les donacions a què es refereix l'apartat 1 de la lletra f, serà menció inexcusable del document el número d'identificació que, en l'inventari general del patrimoni cultural valencià corresponga al bé donat.
3) Menció expressa del caràcter irrevocable de la donació. En qualsevol cas, la revocació de la donació determinarà l'obligació d'ingressar les quotes corresponents als beneficis gaudits en el període impositiu en què la revocació esmentada es produïsca, sense perjudici dels interessos de demora que hi pertoquen.
4) Esment exprés que l'entitat donatària es troba inclosa entre les regulades en els articles 41 a 45, ambdós inclosos, de la Llei 30/1994, de 24 de novembre, quan la donació s'efectue en favor de les entitats a què es refereixen els números 3 de la lletra e i 4 de la lletra f.
Sense perjudici d'això anterior, tractant-se de donacions en espècie, al certificat esmentat caldrà adjuntar-ne una altra acreditativa del valor dels béns donats. Correspondrà a la Conselleria de Medi Ambient l'expedició del certificat acreditatiu del valor en relació amb els béns a què es refereix la lletra e de l'apartat anterior i a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència quan es tracte d'aquells altres a què es refereix la lletra f de l'apartat esmentat.
CAPITOL III
Tributació conjunta
Article cinqué. Opció per la tributació conjunta
Les normes recollides en aquest capítol resultaran aplicables a aquells subjectes passius que, trobant-se integrats en una unitat familiar, hagen optat per la tributació conjunta a la hisenda estatal.
Article sisé. Escala autonòmica de l'impost
U. La base liquidable regular de la unitat familiar serà gravada als tipus de l'escala autonòmica de l'impost sobre la renda de les persones físiques per a aquesta modalitat de tributació, que serà l'establerta a l'apartat dos de l'article 91 bis de la Llei 18/1991, de 6 de juny.
Dos. La base liquidable regular de la unitat familiar serà gravada segons que disposa l'article 75 bis de la llei a què es refereix l'apartat anterior. A aquests efectes, les referències que en l'apartat esmentat es fan a l'escala de gravamen de l'article 74 bis i al tipus mitjà de gravamen definit a l'apartat quatre de l'article 74 bis s'entendran fetes, respectivament, a l'escala a què es refereix l'apartat u d'aquest article i al tipus mitjà de gravamen definit en l'apartat tres següent.
Tres. El tipus mitjà de gravamen autonòmic de la unitat familiar serà el resultat, expressat amb dos decimals, de multiplicar per 100 el quocient obtingut de dividir la quota a què es refereix l'apartat u d'aquest article per la base liquidable regular de la unitat familiar.
Article seté. Deduccions autonòmiques
U. La part autonòmica de la quota íntegra de la unitat familiar serà minorada, per a l'obtenció de la part autonòmica de la seua quota líquida, en els imports que corresponguen a la unitat familiar esmentada d'entre els recollits en els articles 3 i 4 d'aquesta llei, sense que, en cap cas, puga la part esmentada de la quota líquida ser negativa com a resultat d'aquestes minoracions.
Dos. Als efectes de l'apartat u anterior, i pel que fa a deduccions autonòmiques, s'imputaran a la unitat familiar aquelles que haurien correspost als seus membres si aquests hagueren optat per la tributació individual. En qualsevol cas, en relació amb les deduccions previstes a les lletres b i c de l'apartat u de l'article 4, d'aquesta llei, els límits sobre la base imposable que s'hi recullen s'aplicaran individualment als membres de la unitat familiar en atenció a la part de la base imposable d'aquesta que, d'acord amb les regles d'individualització de l'impost, els resulte imputable.
TITOL II
Altres tributs cedits
CAPITOL I
Impost sobre el Patrimoni
Article vuité. Mínim exempt
La base imposable dels subjectes passius per obligació personal de l'impost que residisquen habitualment a la Comunitat Valenciana es reduirà, en concepte de mínim exempt, en 17.000.000 de pessetes. A aquests efectes, valdrà el concepte de residència habitual recollit a l'apartat u de l'article 1d'aquesta llei.
Article nové. Escala de l'impost
La base liquidable resultant de l'aplicació del que disposa l'article anterior serà gravada als tipus de l'escala regulada en l'apartat dos de l'article 30 de la Llei 19/1991, de 6 de juny.
CAPITOL II
Impost sobre successions i donacions
Article deu. Reduccions
Per al càlcul de la base liquidable de l'impost sobre successions i Donacions, resultaran aplicables les reduccions recollides en l'article 20.2 de la Llei 29/1987, de 18 de desembre, amb les especialitats següents, referides a adquisicions mortis causa:
1. En les adquisicions per persones amb minusvalidesa física, psíquica o sensorial, s'aplicarà la reducció d'11.502.000 pessetes, a més de les que hi puguen correspondre en funció del grau de parentesc amb el causant.
2. En els supòsits de transmissió d'explotacions agrícoles en favor del cònjuge, dels descendents o adoptats, o dels ascendents i adoptants del causant, la base imposable de l'impost es reduirà en el 95 per 100 del valor de l'explotació transmesa, sempre que es complisquen els requisits següents:
1) Que a la transmissió esmentada no li resulte aplicable la reducció que es recull a la lletra c de l'apartat 2 de l'article 20 de la Llei 29/1987, de 18 de desembre.
2) Que l'explotació adquirida es mantinga en el patrimoni del causahavent durant els cinc anys següents a la mort del causant, tret que aquell muira, al seu torn, dins aquest termini.
3) Que durant el termini a què es refereix el número 2 anterior l'explotació continue essent objecte de cultiu.
En cas de no complir-se els requisits que donen dret a aquesta reducció haurà de pagar-se la part de l'impost que s'hagués deixat d'ingressar com a conseqüència de la reducció practicada, així com els seus interessos de demora.
Article onze. Tarifa
La quota íntegra de l'impost s'obtindrà aplicant a la base liquidable l'escala recollida en l'article 21.2 de la Llei 29/1987, de 18 de desembre.
Article dotze. Quota tributària
La quota tributària per aquest impost s'obtindrà aplicant a la íntegra el coeficient multiplicador que corresponga, d'entre els regulats en l'article 22.2 de la Llei 29/1987, de 18 de desembre.
CAPITOL III
Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats
Article tretze. Transmissions patrimonials oneroses
U. En els supòsits de transmissió d'immobles, així com en els de constitució i cessió dels drets reals que hi recaiguen, tret dels drets reals de garantia, la quota tributària de l'impost s'obtindrà aplicant sobre la base liquidable el tipus del 6 per 100.
Dos. El tipus de gravamen aplicable a les concessions administratives serà el que es recull en el segon paràgraf de l'apartat 1 de l'article 13 del Reial Decret Legislatiu 1/1993, de 24 de setembre.
Article catorze. Actes jurídics documentats
A l'efecte del que disposen els articles 13.5 de la Llei 24/1996, de 30 de desembre, i 31.2 del Reial Decret Legislatiu 1/1993, de 24 de setembre, els tipus de gravamen aplicables seran:
1. Tractant-se de primeres còpies d'escriptures que documenten adquisicions d'habitatge habitual, el 0,4 per 100. A aquests efectes, valdrà el concepte d'habitatge habitual recollit en la normativa estatal reguladora de l'impost sobre la renda de les persones físiques.
2. En els altres casos, el 0,5 per 100.
CAPITOL IV
Tributs sobre el Joc
Article quinze. Tipus i quotes
U. A l'efecte que disposa l'article 13.6 de la Llei 14/1996, de 30 de desembre, i l'apartat seté de l'article 3 del Reial Decret-Llei 16/1997, de 25 de febrer, la taxa que grava els jocs de sort, envit o atzar s'exigirà, en cas d'explotació de màquines i aparells automàtics, en funció del tipus de màquina, d'acord amb el quadre de tarifes següent:
Tipus de màquina Quota anual(PTA)
1. Tipus B (recreatives amb premi)
1.1. D'un sol jugador 478.800
1.2. En què hi puguen intervenir dos o més jugadors
de forma simultània, sempre que el joc de cadascun
d'ells siga independent del que realitzen els altres
1.2.1. De dos jugadors 957.600
1.2.2. De tres o més jugadors (N és el nombre de
jugadors i Pm el preu màxim autoritzat de la partida) 975.450 + 2.437 x N x Pm
2. Tipus C (atzar) 702.450
En cas de modificació del preu màxim de 25 pessetes autoritzat per a la partida de màquines tipus B, la quota tributària de 478.800 pessetes s'incrementarà en 11.025 pessetes per cada cinc pessetes en què el nou preu màxim autoritzat excedisca de 25. Si aquesta modificació es produeix amb posterioritat a la meritació de la taxa, els subjectes passius que exploten màquines amb permisos de data anterior a aquella en què s'autoritze la pujada hauran d'autoliquidar i ingressar la diferència de quota que hi corresponga en la forma i els terminis que reglamentàriament es determinen. No obstant això, l'autoliquidació serà del 50 per 100 de la diferència si la modificació es produeix després del 30 de juny.
Dos. Als mateixos efectes de l'apartat anterior, la taxa que grava els jocs de sort, envit o atzar s'exigirà, en la seua modalitat de gravamen sobre establiments diferents de casinos de joc a raó del 20 per 100.
Tres. Als mateixos efectes dels apartats u i dos anteriors, la taxa que grava els jocs de sort, envit o atzar s'exigirà, en la seua modalitat de gravamen sobre casinos de joc d'acord amb l'escala següent:
Tram de base imposable (PTA) Tipus de gravamen (%)
Inferior o igual a 220.000.000 20
Entre 220.000.001 i 364.000.000 35
Entre 364.000.001 i 726.000.000 45
Més de 726.000.000 55
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Habilitació a la llei de pressupostos
Mitjançant llei de pressupostos de la Generalitat Valenciana podran modificar-se els tipus de gravamen, escales, quanties fixes, percentatges i, en general, la resta d'elements quantitatius regulats en aquesta llei.
Segona. Habilitació normativa
S'habilita el Govern Valencià perquè, a proposta del conseller d'Economia, Hisenda i Administració Pública i mitjançant decret, dicte totes aquelles normes que calguen per al desplegament d'aquesta llei.
Tercera. Entrada en vigor
Aquesta llei vigirà a partir de l'1 de gener de 1998.
Per tant, ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir aquesta llei.
València, 23 de desembre de 1997
El president de la Generalitat Valenciana,
EDUARDO ZAPLANA HERNANDEZ-SORO

linea