diari

DECRET 154/2006, de 13 d'octubre, del Consell, pel qual aprova el II Pla de Salut de la Comunitat Valenciana, d'acord amb el mandat arreplegat en la Llei 3/2003, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'Ordenació Sanitària de la Comunitat Valenciana. [2006/11814]

(DOGV núm. 5371 de 20.10.2006) Ref. Base de dades 5377/2006

DECRET 154/2006, de 13 d'octubre, del Consell, pel qual aprova el II Pla de Salut de la Comunitat Valenciana, d'acord amb el mandat arreplegat en la Llei 3/2003, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'Ordenació Sanitària de la Comunitat Valenciana. [2006/11814]
L'article 149.1.16ª. de la Constitució Espanyola reserva a l'Estat la competència exclusiva sobre les bases i la coordinació general de la sanitat, i l'article 148.1.21ª. preveu expressament que les comunitats autònomes puguen assumir competències sobre sanitat.
L'article 48 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana establix que, en l'exercici de les seues competències, la Generalitat gaudix de les potestats i els privilegis propis de l'administració de l'Estat.
L'article 49.1.3ª. de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana establix que la Generalitat té competència exclusiva sobre normes de procediment administratiu derivades de les particularitats del dret substantiu valencià o de les especialitats de l'organització de la Generalitat.
Al mateix temps, la disposició final primera de la Llei 3/2003, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'Ordenació Sanitària de la Comunitat Valenciana, autoritza el Consell per a dictar les normes reglamentàries necessàries per al desplegament i l'aplicació de la llei.
Les necessitats i els problemes de salut de la població de la Comunitat Valenciana van variant, al ser esta una població dinàmica i canviant.
L'abordatge de problemes i necessitats de salut, sobre els quals augmenta cada dia el coneixement i les possibilitats d'intervenció, planteja nous reptes, que exigixen una posada al dia de les estratègies d'intervenció del sistema sanitari.
Per a respondre a estos reptes, la Conselleria de Sanitat ha elaborat un instrument estratègic de planificació i programació del sistema sanitari valencià, el II Pla de Salut de la Comunitat Valenciana, en sintonia amb la Llei 3/2003, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'Ordenació Sanitària de la Comunitat Valenciana.
El II Pla de Salut de la Comunitat Valenciana arreplega la valoració de les necessitats de salut de la població i també els objectius bàsics de salut i les prioritats de la política sanitària. És un document obert, sotmés a la revisió i redefinició dels seus objectius. Es tracta, per tant, de reorientar els servicis sanitaris amb un segell d'eficiència, accessibilitat, disponibilitat i qualitat, amb la finalitat d'adaptar-los a les necessitats de cada moment.
En l'elaboració del II Pla de Salut de la Comunitat Valenciana s'han tingut en compte els criteris generals de coordinació sanitària previstos en l'article 70.2 de la Llei 14/1986, de 25 d'abril, General de Sanitat, per a incloure'ls en el Pla Integrat de Salut; els articles 64, 71 i 76 de la Llei 16/2003, de 28 de maig, de Cohesió i Qualitat del Sistema Nacional de Salut, i la Llei 3/2003, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'Ordenació Sanitària de la Comunitat Valenciana. Els principis del II Pla de Salut són:
a) L'adequació als objectius de la política socioeconòmica i de benestar social de la Comunitat Valenciana.
b) L'establiment d'indicadors o criteris bàsics i comuns que afavorisquen l'ordenació i la coordinació sanitària i possibiliten avaluar les necessitats i també l'inventari de recursos.
c) El manteniment d'un marc d'actuacions conjuntes per a aconseguir un sistema sanitari equitatiu i harmònic, basat en la concepció integral de la salut.
d) L'elaboració de criteris bàsics i comuns d'avaluació de l'eficàcia i eficiència del sistema sanitari públic.
Per al desplegament operatiu del II Pla de Salut de la Comunitat Valenciana, la Conselleria de Sanitat, segons el que disposa la Llei 3/2003, de 6 de febrer, de la Generalitat, determina el procediment, la metodologia i els terminis d'elaboració. I, a fi de dur a terme el seguiment, l'avaluació i la gestió eficaç del Pla, hi ha l'Oficina del Pla de Salut, dependent directament de la Direcció General d'Ordenació, Avaluació i Investigació Sanitària, en compliment del que disposen el Decret 26/2005, de 4 de febrer, del Consell, pel qual es va aprovar el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria de Sanitat, i l'Orde de 27 de maig del 2005, del conseller de Sanitat.
Així, la Conselleria de Sanitat, a través de l'Oficina del Pla de Salut, adscrita a la Direcció General d'Ordenació, Avaluació i Investigació Sanitària, ha elaborat el II Pla de Salut de la Comunitat Valenciana amb subjecció a les previsions establides en la Llei 3/2003, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'Ordenació Sanitària de la Comunitat Valenciana. Per a l'elaboració del II Pla de Salut s'ha constituït la Comissió Tècnica Directiva d'Elaboració del II Pla de Salut de la Comunitat Valenciana, com a òrgan consultiu per a formular i dissenyar les estratègies i el desplegament del II Pla de Salut i definir la metodologia de cada etapa d'elaboració. En l'elaboració del Pla s'han tingut en compte les propostes formulades pel Comité d'Experts del II Pla de Salut, constituït com a òrgan consultiu del II Pla de Salut. Ha sigut un procés participatiu i de consens, amb la intervenció del Consell de Salut de la Comunitat Valenciana i d'altres entitats, associacions de la població civil i societats científiques a què s'ha sol·licitat la participació.
El II Pla de Salut de la Comunitat Valenciana s'ha elaborat d'acord amb el seu contingut, seguint les fases següents:
a) Fase d'anàlisi de la situació de salut, de servicis i recursos.
b) Fase d'identificació de les àrees d'intervenció i problemes de salut més importants per mitjà de la consulta a professionals sanitaris, a la Comissió Tècnica Directiva d'Elaboració i basada en l'aplicació de mètodes de consens.
c) Fase d'establiment d'objectius generals i específics del II Pla de Salut. Definició de les línies d'actuació per mitjà de consulta a professionals experts en cada una de les àrees d'intervenció i establiment de prioritats final de les línies d'actuació per part de la Comissió Tècnica Directiva d'Elaboració.
d) Fase de determinació del procés avaluador, dels indicadors del II Pla de Salut i dels agents implicats en la consecució de cada objectiu.
e) Fase de presentació i consulta pública del document esborrany.
f) Fase de redacció definitiva del document.
Per tot això, d'acord amb el que establixen els articles 38 i 40 de la Llei de Govern Valencià; i en compliment del que disposen l'article 70 de la Llei 14/1986, de 25 d'abril, General de Sanitat, i l'article 4 de la Llei 3/2003, de 6 de febrer, de la Generalitat, que exigix que el Consell aprove el II Pla de Salut de la Comunitat Valenciana, després d'haver escoltat el Consell de Salut de la Comunitat Valenciana, a proposta del conseller de Sanitat, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana i previa deliberació del Consell, en la reunió del dia 13 d'octubre de 2006,
Decrete
Capítol I
Disposicions generals
Article 1. Objecte i àmbit
1. En compliment de la Llei 3/2003, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'Ordenació Sanitària de la Comunitat Valenciana, s'aproven el II Pla de Salut de la Comunitat Valenciana i l'establiment de les normes que en regulen l'elaboració, el seguiment i l'avaluació, segons el que figura en el document del Pla, annex d'este decret.
2. En este decret es determinen els òrgans consultius que col·laboren en l'elaboració i seguiment del II Pla de Salut.
3. Les previsions contingudes en el II Pla de Salut són obligatòries per a tots els subjectes del Sistema Sanitari Públic de la Comunitat Valenciana i les entitats públiques i privades afectades.
Article 2. Prestació d'assistència i col·laboració
Tots els departaments de l'administració de la Comunitat Valenciana, i també els corresponents de les corporacions locals, estan obligats a prestar la col·laboració adequada per al desplegament, el seguiment i l'avaluació del Pla, subministrant dades, facilitant informació i prestant l'assistència que demane la Conselleria de Sanitat.
Article 3. Publicitat
Aprovat el II Pla de Salut de la Comunitat Valenciana, a fi de garantir la transparència i l'accessibilitat que han de presidir l'actuació de les administracions públiques, la Conselleria de Sanitat l'ha d'editar i facilitar-hi l'accés, de forma raonable, a qualsevol persona que hi estiga interessada.
Capítol II
Desplegament del II Pla de Salut
de la Comunitat Valenciana
Article 4. Desplegament
Els consells de direcció i els consells sectorials de Salut Pública dels Departaments de Salut han d'adequar el desplegament del II Pla de Salut als Departaments de Salut corresponents.
Capítol III
Seguiment i avaluació del II Pla de Salut
de la Comunitat Valenciana
Article 5. Mecanismes de seguiment i avaluació
La Conselleria de Sanitat ha d'establir els mecanismes de seguiment i avaluació del II Pla de Salut que permeten facilitar-ne l'execució i el desplegament, i assegurar-ne el seguiment i la valoració d'activitats i objectius aconseguits.
Article 6. Seguiment i avaluació
1. La Conselleria de Sanitat ha d'exercir les funcions de seguiment i avaluació a través de l'Oficina del Pla de Salut, adscrita a la Direcció General d'Ordenació, Avaluació i Investigació Sanitària.
2. Correspon a la Conselleria de Sanitat, com a òrgan de seguiment i vigilància de l'execució del II Pla de Salut, efectuar, de forma coordinada amb les unitats administratives responsables, i per mitjà de l'aplicació dels procediments, mecanismes i criteris establits pel propi Pla, el seguiment del compliment i l'organització d'un banc de dades sobre l'evolució del Pla.
3. El grau de compliment aconseguit pels objectius establits en el Pla ha de ser revisat anualment fins a la finalització del període de vigència.
4. L'avaluació del II Pla de Salut de la Comunitat Valenciana ha de permetre conéixer els resultats obtinguts en relació amb les activitats proposades, orientades a aconseguir els objectius de guany en salut i de disminució de risc per a la salut fixats per a la Comunitat Valenciana.
5. Igualment, estos resultats poden ser incorporats a l'anàlisi de la situació de cada problema de salut i constituïxen, per tant, elements essencials que han de fer possible la reorganització necessària per a avançar en la definició d'intervencions i objectius en activitats de planificació sanitària posteriors.
6. L'avaluació del II Pla de Salut en comprén tant l'execució com l'efectivitat, pertinència i resultats.
7. Per a completar el procés avaluador del II Pla de Salut, s'ha de consultar el comité d'experts de les diferents àrees d'intervenció, i també la Comissió Tècnica Directiva d'Elaboració, i s'han d'elevar els resultats al conseller de Sanitat, a través del director general d'Ordenació, Avaluació i Investigació Sanitària, que ha de formular les propostes d'actualització i millora que considere oportunes.
Capítol IV
Els òrgans consultius del II Pla de Salut
de la Comunitat Valenciana
Secció 1a
Disposicions generals
Article 7. Mecanismes administratius d'elaboració i seguiment del II Pla de Salut de la Comunitat Valenciana
1. A fi de complir els principis de coordinació sanitària i participació social en l'elaboració i el seguiment del II Pla de Salut, l'Oficina del Pla de Salut, de la Direcció General d'Ordenació, Avaluació i Investigació Sanitària, la Comissió Tècnica Directiva d'Elaboració del II Pla de Salut i el Comité d'Experts del Pla han de cooperar amb l'objectiu general de facilitar el desplegament, la coordinació, el seguiment i l'avaluació del II Pla de Salut de la Comunitat Valenciana.
2. El funcionament dels òrgans enumerats en este capítol està orientat cap a l'èxit dels objectius generals de salut i de disminució del risc per a la salut fixats en el II Pla de Salut de la Comunitat Valenciana. Les actuacions i els acords presos per estos òrgans han de perseguir:
a) L'equitat i l'adequació dels servicis a les necessitats de la població.
b) L'eficiència i la qualitat dels servicis.
c) La coordinació i la participació dels diferents nivells i servicis sanitaris i sociosanitaris de la comunitat autònoma.
d) La satisfacció dels usuaris.
e) La continuïtat i la coherència amb els plantejaments, els objectius i les accions del Pla.
Secció 2a
La comissió tècnica directiva d'elaboració
del II Pla de Salut de la Comunitat Valenciana
Article 8. La Comissió Tècnica Directiva d'Elaboració del II Pla de Salut de la Comunitat Valenciana
1. Per a l'elaboració del II Pla de Salut de la Comunitat Valenciana, la Conselleria de Sanitat està assistida per la Comissió Tècnica Directiva d'Elaboració del II Pla de Salut de la Comunitat Valenciana, òrgan adscrit a la conselleria, que s'encarrega de propiciar el compliment de les funcions encomanades per a l'elaboració del II Pla de Salut.
2. La Comissió Tècnica Directiva d'Elaboració del II Pla de Salut de la Comunitat Valenciana, en relació amb el procés d'elaboració del pla, fa les funcions següents:
a) Prestar el suport i l'assessorament tècnics necessaris per a l'elaboració del II Pla de Salut de la Comunitat Valenciana.
b) Prestar assessorament i emetre informes sobre les matèries i qüestions que li requerisca la Conselleria de Sanitat.
c) Fer qualssevol altres funcions i activitats per al compliment dels seus objectius.
3. La Comissió Tècnica Directiva d'Elaboració del II Pla de Salut de la Comunitat Valenciana té la composició següent:
a) President: el director general d'Ordenació, Avaluació i Investigació Sanitària.
b) En són vocals, amb veu i vot, els càrrecs directius de la Conselleria de Sanitat, fins a un màxim de dotze, seleccionats per a cada període del Pla.
c) Hi poden participar com a assessors tècnics els professionals que siguen requerits, per la seua experiència i coneixements tècnics, per la Comissió Tècnica Directiva d'Elaboració.
d) Actua com a secretari de la Comissió Tècnica Directiva d'Elaboració, amb veu però sense vot, qui exercisca el càrrec de responsable de l'Oficina del Pla de Salut.
4. Per al desplegament de les funcions, la Comissió Tècnica Directiva d'Elaboració del II Pla de Salut disposa de la col·laboració de l'Oficina del Pla de Salut, dels recursos propis de les institucions a què pertanyen i representen, i també de l'equip administratiu que es requerisca, que és personal adscrit a la Conselleria de Sanitat.
5. Quant a la convocatòria, el desplegament de les sessions, l'elaboració i el contingut de les actes, i també el procediment de constitució i el règim d'acords, cal ajustar-se al que preveu per als òrgans col·legiats el capítol II, del títol II, de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
Secció 3a
El comité d'experts del II Pla de Salut
Article 9. Designació del Comité d'Experts del II Pla de Salut
1. Per al desplegament de la fase d'elaboració del II Pla de Salut, a proposta del conseller de Sanitat, s'han de nomenar els integrants dels grups d'experts de les diferents àrees temàtiques, que han de formar part del Comité d'Experts del II Pla de Salut.
2. Entre ells, igualment el conseller de Sanitat ha de designar un coordinador per a cada àrea temàtica, encarregat de dirigir les tasques encomanades.
3. El Comité d'Experts del II Pla de Salut de la Comunitat Valenciana queda com a òrgan consultiu durant el període de vigència del Pla esmentat.
Disposicions finals
Primera
Es faculta el conseller de Sanitat per a dictar totes les disposicions que requerisquen el desplegament i l'execució d'este decret, en compliment del que disposa l'article 71 de la Llei de Govern Valencià.
Segona
Este decret, una vegada aprovat, ha de ser presentat pel titular de la Conselleria de Sanitat a Les Corts, perquè se n'assabente, en el termini màxim de 30 dies des de l'aprovació.
Tercera
Una vegada aprovat el II Pla de Salut, s'ha d'enviar al ministeri competent en matèria sanitària per tal que l'incloga en el Pla Integrat de Salut, d'acord amb el que assenyalen els articles 74 a 77 de la Llei 14/1986, de 25 d'abril, General de Sanitat, i els articles 64 i 71 de la Llei 16/2003, de 28 de maig, de Cohesió i Qualitat del Sistema Nacional de Salut.
Quarta
El II Pla de Salut de la Comunitat Valenciana vigix fins a 2009.
Cinquena
Este decret entra en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat.
Valencia, 13 d'octubre de 2006
El president de la Generalitat,
Francisco Camps Ortiz
El conseller de Sanitat,
Rafael Blasco Castany
ANNEX
II Pla de Salut de la Comunitat Valenciana
1
INTRODUCCIÓ
El Pla de Salut és l'instrument de planificació i programació del sistema sanitari valencià. En ell s'arrepleguen la valoració de les necessitats de salut de la població, els objectius bàsics de salut i les prioritats de política sanitària.
És a partir de la Llei 3/2003, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'Ordenació Sanitària de la Comunitat Valenciana, quan s'explicita que el Pla de Salut serà aprovat pel Consell, a proposta del conseller de Sanitat, i serà remés a les Corts valencianes perquè en prengueu coneixement en el termini màxim de 30 dies des de la seua aprovació. Esta transparència en les polítiques de salut constituïx una novetat i una de les seues fortaleses.
En l'elaboració d'este II Pla de Salut s'ha partit de l'avaluació del Pla de Salut del període 2001-2004. Hi ha una continuïtat en la metodologia utilitzada, esta és participativa, i seguix una estructura i tècniques de consens semblants. La perspectiva de la planificació està basada en un model determinista de la salut i en les necessitats de la població. No obstant, incorpora canvis i innovacions, producte de l'experiència i resultats del Pla de Salut anterior.
El marc de referència utilitzat, contempla les principals estratègies que emanen dels organismes supranacionals, especialment del document de Salut per a Tots en el segle XXI de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i de les conclusions del grup d'experts en política i planificació sanitària, reunits a Madrid al maig del 2003. Estos documents, orienten el desenvolupament de polítiques sanitàries en la regió Europea i identifiquen els valors i principis de la fixació d'objectius de salut a Europa, a fi d'augmentar el potencial de cooperació europea en l'establiment d'uns valors comuns que puguen adoptar-se i aplicar-se a tots els nivells.
El Marco de Madrid inspira el Pla de Salut de la Comunitat Valenciana en les seues dotze dimensions: Guany de salut, equitat i justícia, llibertat d'elecció, receptivitat a la societat, inversió en salut, evidència, eficiència, cooperació intersectorial, participació local, sostenibilitat, interdependència i complexitat. Amb el fi últim de millorar els nivells de salut col·lectiva.
El Pla de Salut orienta la cartera de prestacions sanitàries del sistema amb relació als objectius marcats; està orientat cap al ciutadà, incidint especialment en l'atenció personalitzada en salut i malaltia, atenció continuada al llarg del procés, millora del resultat de la funció social i de la salut real i percebuda.
Com a document de planificació, una altra de les seues característiques és el seu dinamisme i la utilització d'indicadors per al seu seguiment i avaluació, la qual cosa permet la retroalimentació de la informació i tancar el cicle avaluatiu. Inclou un plantejament transversal de les accions plantejades i la convergència amb altres Plans de Govern de la Generalitat.
En el capítol següent s'extracten del marc legislatiu els apartats directament relacionats amb el Pla de Salut
2
MARCO NORMATIU
1. LLEI 3/2003, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'Ordenació
Sanitària de la Comunitat Valenciana
Títol II. Competències sanitàries de l'administració de la Generalitat i de les entitats locals de la Comunitat Valenciana.
Capítol I. Competències de la Generalitat.
Article 4. Competències de la Conselleria de Sanitat
Corresponen a la Conselleria de Sanitat, en el marc de l'ordenació sanitària establida en aquesta llei, les competències següents:
. L'elevació al Consell, per a la seua aprovació si procedix, de la proposta del Pla de Salut de la Comunitat Valenciana.
. La vigilància, supervisió i avaluació de les activitats del sistema sanitari valencià i la seua adequació al Pla de Salut de la Comunitat Valenciana.
Títol III. El sistema sanitari de la Comunitat Valenciana.
Capítol II. Planificació, qualitat i garantia de no demora.
Article 11. La coordinació general sanitària: El Pla de Salut de la Comunitat Valenciana
El Pla de Salut de la Comunitat Valenciana és l'instrument estratègic de planificació i programació del sistema sanitari valencià. En ell s'arreplegaran la valoració de les necessitats de salut de la població, així com els objectius bàsics de salut i prioritats de la política sanitària.
El Pla de Salut de la Comunitat Valenciana serà aprovat pel Consell, a proposta del conseller de Sanitat, i serà remés a les Corts valencianes perquè en prengueu coneixement en el termini màxim de 30 dies des de la seua aprovació.
Per al seguiment, coordinació i avaluació del Pla de Salut existirà l'oficina permanent del mateix.
El Pla de Salut tindrà el termini de vigència que en el mateix es determine.
El Pla de Salut de la Comunitat Valenciana, una vegada aprovat pel Consell, serà remés al ministeri competent en matèria sanitària per a la seua inclusió en el Pla Integrat de Salut, en els termes que preveu el capítol IV del títol III de la Llei General de Sanitat.
Article 12. Contingut
El Pla de Salut de la Comunitat Valenciana haurà de determinar:
. L'avaluació dels nivells i necessitats de salut de la població, així com dels diferents recursos existents.
. Avaluació dels resultats dels Plans de Salut anteriors.
. Els objectius i nivells de salut a aconseguir, especificant indicadors de salut i malaltia.
. Programes i actuacions a desenvolupar.
. L'estimació i la proposta dels recursos necessaris per a atendre el compliment dels objectius proposats, tant de respecte a l'organització i desenvolupament de les activitats, servicis, plans sectorials i programes com als mitjans materials i personals que se precisen.
. Prioritats d'intervenció respecte als diferents grups socials i modalitats d'atenció sanitària.
. Cartera de prestacions sanitàries del sistema amb relació als objectius marcats.
. Previsions econòmiques i de finançament.
. Calendari general d'actuació.
. Els mecanismes i indicadors d'avaluació de l'aplicació i desenvolupament del Pla.
Article 13. Procediment d'elaboració del Pla de Salut
Correspondrà a la Conselleria de Sanitat la determinació del procediment, metodologia i terminis d'elaboració del Pla de Salut de la Comunitat Valenciana.
En l'elaboració dels continguts del Pla es tindrà en compte l'ordenació territorial de la Comunitat Valenciana.
Títol IV
Capítol I
Article 31. El Consell de Direcció del departament de salut
Corresponen al Consell de Direcció del departament de salut les funcions següents:
. Formular l'avantprojecte del Pla de Salut del departament.
Article 33. Consell de Salut del departament de salut
El Consell de Salut del departament de Salut, com a òrgan d'assessorament de l'Agència Valenciana de Salut en el departament de salut, té entre les seues funcions:
Vetlar per que les actuacions sanitàries s'adeqüen a les normes i directrius de política sanitària i al Pla de Salut.
Conéixer els avantprojectes de pressupost i de Pla de Salut del departament de salut.
2. LLEI 16/2003 de 28 de maig, de cohesió i qualitat del Sistema Nacional de Salut
Exposició de motius
Un:
En assistència sanitària es regulen els Plans Integrals de Salut, perquè les Administracions sanitàries adopten un enfocament integral en l'atenció a les malalties més prevalents.
Capítol VII. Dels Plans Integrals
Article 64. Plans Integrals de Salut
Un:
Sense perjuí de les competències autonòmiques de planificació sanitària i d'organització dels servicis, el Ministeri de Sanitat i Consum i els òrgans competents de les comunitats autònomes, a través del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, en col·laboració amb les societats científiques, elaboraran Plans Integrals de Salut sobre les patologies més prevalents, rellevants o que suposen una especial càrrega sociofamiliar, garantint una atenció sanitària integral, que comprenga la seua prevenció, diagnòstic, tractament i rehabilitació.
Dos:
Els Plans Integrals de Salut.
a) Establiran criteris sobre la forma d'organitzar els servicis per a atendre les patologies de manera integral i semblant en el conjunt del Sistema Nacional de Salut.
b) Determinaran els estàndards mínims i els models bàsics d'atenció per a la prevenció, detecció precoç, diagnòstic, tractament i rehabilitació de grups de malalties.
c) Especificaran actuacions d'efectivitat reconeguda, identificaran models d'atenció d'estes intervencions, desenvoluparan ferramentes d'avaluació i indicadors d'activitat, indicaran metes i objectius per a avaluar el progrés i identificaran insuficiències en el coneixement per a orientar les prioritats d'investigació.
Tres:
Les comunitats autònomes, una vegada establits els estàndards generals, bases i criteris, organitzaran els seus servicis d'acord amb el model que més s'adapte a les seues peculiaritats i necessitats.
Capítol IX. De la participació social.
Article 67. Consell de Participació Social del Sistema Nacional de Salut
Un:
La participació social en el Sistema Nacional de Salut, s'exercirà a través de:
a) El Comité Consultiu
Dos:
El Comité Consultiu és l'òrgan dependent del Consell Ínterterritorial del Sistema Nacional de Salut, per mitjà del qual es fa efectiu, de manera permanent, la participació social en el Sistema Nacional de Salut, i s'exercix la participació institucional de les organitzacions sindicals i empresarials en el Sistema Nacional de Salut.
Les seues funcions seran la d'informar, assessorar i formular propostes sobre matèries que resulten d'especial interés per al funcionament del Sistema Nacional de Salut i, en qualsevol cas sobre:
Els Plans Integrals de Salut, quan siguen sotmesos a la seua consulta.
Capítol X. Del Consell Ínterterritorial
Article 69. Objecte
Un:
El Consell Ínterterritorial del Sistema Nacional de Salut és l'òrgan permanent de coordinació, cooperació, comunicació i informació dels servicis de salut entre ells i amb l'administració de l'Estat, que té com a finalitat promoure la cohesió del Sistema Nacional de Salut a través de la garantia efectiva i equitativa dels drets dels ciutadans en tot el territori de l'Estat.
Article 71. Funcions
Dos:
En relació amb funcions d'assessorament, planificació i avaluació en el Sistema Nacional de Salut.
a) L'evolució dels Plans autonòmics de Salut i la formulació dels Plans conjunts i del Pla Integral de Salut a què es referixen els articles 71 i 74 següents de la Llei 14/1986, de 25 d'abril, General de Sanitat
b) Els Plans i programes sanitaris, especialment els que es referixen a la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia, que impliquen a totes o a una part de les comunitats autònomes.
3. DECRET 26/2005, de 4 de febrer, del Consell, pel que s'aprova el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria de Sanitat
Tïtol II. De l'estructura i funcions dels òrgans centrals de la conselleria
Capítol IV. De la Subsecretaria
Secció segona. De la Direcció General d'Ordenació, Avaluació i Investigació Sanitària.
Article 10
El director general d'Ordenació, Avaluació i Investigació Sanitària, dependent del subsecretari, exercirà les funcions en matèria d'autorització, obertura i registre de centres sanitaris, inspecció de centres, servicis i unitats i establiments sanitaris, públics i privats; investigació, informació i avaluació externa de l'activitat sanitària. Igualment exercirà el seguiment i avaluació del Pla de Salut de la Comunitat Valenciana, així com dinamitzar, potenciar i coordinar l'activitat investigadora en l'àmbit de la Conselleria.
4. ORDE de 27 de maig del 2005, del conseller de Sanitat, per la que es desenvolupa el Decret 26/2005, de 4 de febrer, del Consell pel que s'aprova el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria de Sanitat
Article 5. De la Direcció General d'Ordenació, Avaluació i Investigació Sanitària
La Direcció General d'Ordenació, Avaluació i Investigació Sanitària s'estructura en les unitats següents:
. Oficina d'Investigació Sanitària.
. Oficina del Pla de Salut.
. Àrea d'Inspecció, Avaluació i Ordenació.
. Servici d'Inspecció de Servicis Sanitaris.
. Servici d'Avaluació, Auditoria i Ordenació Sanitària.
. Servici de Recursos Sanitaris.
. Servici d'Assegurament Sanitari.
5.2. Directament dependent del director o directora general existirà l'Oficina del Pla de Salut, amb rang de servici, que tindrà com a funció el seguiment i avaluació del Pla de Salut de la Comunitat Valenciana i a més, en desplegament del vigent Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria de Sanitat, exercirà les funcions següents:
. Monitoritzar i coordinar el Pla de Salut de la Comunitat Valenciana.
. Generar i mantindre un sistema d'informació sobre els plans estratègics de la Conselleria de Sanitat i col·laborar amb altres òrgans i institucions sanitàries.
3
PROCÉS D'ELABORACIÓ DEL II PLA DE SALUT
Introducció
El present Pla de Salut s'elabora com a continuació del Pla anterior i coincidint amb l'avaluació final del mateix. Fruit d'esta avaluació és l'ampliació del període de planificació a cinc anys, per a permetre el desenvolupament complet dels sistemes d'informació que s'utilitzaran en la seua monitorització i avaluació. En la metodologia utilitzada ha prevalgut la participació de professionals i dels ciutadans, que recolza sobre tècniques de consens per a facilitar l'obtenció de resultats. L'anàlisi de la situació inclou una nova edició de l'Enquesta de Salut de la Comunitat Valenciana; s'ha aprofundint en l'estudi demogràfic de la població, especialment en l'impacte de la immigració; al mateix temps que s'han utilitzat tècniques noves per a analitzar i comparar polítiques de salut. També hi ha noves àrees d'actuació que són resposta als reptes i a les situacions que han sorgit durant el període del Pla de Salut anterior i a objectius no aconseguits.
El primer pas en l'elaboració del present Pla de Salut va consistir en la definició dels principis generals i valors sobre els quals es partia. Es va constituir la Comissió Tecnicodirectiva, formada per càrrecs directius de la Conselleria de Sanitat i la responsable de l'Oficina del Pla de Salut. Esta Comissió va formular i va dissenyar les estratègies sobre les quals s'anava a desenvolupar el II Pla de Salut, i va definir la metodologia per a cada una de les etapes:
a) Definició de la metodologia a seguir per a l'elaboració del Pla de Salut, en el qual preval el consens i la participació, i disseny del cronograma.
b) Distinció, des del punt de vista metodològic, entre els denominats productes intermedis i productes finals del Pla de Salut. Els productes intermedis comprenen tots els plans estratègics o de gestió interna de la Conselleria de Sanitat que possibiliten la implementació, en este cas, dels objectius del Pla de Salut. Molts d'estos productes intermedis són el resultat de les estratègies dissenyades a partir de l'anterior Pla de Salut. Els productes finals corresponen als objectius a aconseguir per la Conselleria de Sanitat en termes de guany en salut en cada una de les àrees temàtiques tractades en el present Pla de Salut, igual que totes aquelles línies d'actuació del Pla de Salut que s'han d'implementar per a abastar els problemes i les necessitats de salut.
c) En aquelles àrees d'intervenció on hi ha un Pla integral d'actuació de la Conselleria de Sanitat, vigent o en elaboració, la Comissió va determinar que el Pla de Salut, com a document marc de planificació, havia d'assumir-los, i es va sol·licitar als seus coordinadors, els objectius que havien d'incloure's en el document del II Pla de Salut. Per tant, en estos apartats del present document no es detallen les línies d'actuació, ja que estan enunciades en els corresponents plans integrals.
d) Ressaltar, en l'elaboració del II Pla de Salut, la importància de l'avaluació del Pla de Salut 2001-2004, com a punt de partida per a l'elaboració del present pla, tenint en compte els seus resultats. Al mateix temps, es van analitzar els aspectes metodològics empleats en l'elaboració del Pla de Salut 2001-2004, aspectes que han sigut mantinguts o millorats en el II Pla de Salut.
3.1. Anàlisi de la situació
Partim del model dels determinants de la salut, en què la salut d'un individu és el resultat de la interacció de diversos factors, uns de modificables i d'altres no, com són la biologia humana, els estils de vida, l'entorn i l'atenció sanitària. Per a un correcte procés planificador, s'ha de partir d'una informació veraç i actualitzada sobre l'estat de salut de la població, de les necessitats i els problemes de salut i dels recursos disponibles. Al mateix temps, és important intentar dissenyar les polítiques de salut per als pròxims anys tenint en compte els nous escenaris i reptes que poden aparéixer a curt i mitjà termini en l'àmbit sanitari, social i demogràfic, la qual cosa exigix realitzar, en la mesura que siga possible, projeccions de futur per a anticipar-nos en les nostres polítiques sanitàries.
Els indicadors de salut ens informen sobre aspectes directament relacionats amb la població malalta, com per exemple, les taxes de morbiditat atesa, les taxes de mortalitat per causes, etc. Però també és necessari disposar d'informació d'altres determinants rellevants que influïxen en la salut de la comunitat, com són els indicadors sobre activitat econòmica i ocupació, els canvis demogràfics, els indicadors de la qualitat del mediambient, etc., que també formen part d'este capítol.
A continuació s'exposen els indicadors més importants, que s'han tingut en compte en l'actualització de l'anàlisi de la situació de la salut de la nostra població.
3.1.1. La població de la Comunitat Valenciana
L'evolució de la població de la Comunitat Valenciana
La població a la Comunitat Valenciana presenta un augment progressiu en el seu creixement. Les últimes dades sobre població han registrat 4.692.449 habitants per a l'any 2005. De les tres províncies de la Comunitat Valenciana, València amb 2.416.628 habitants és la més poblada, li seguix Alacant amb 1.732.389 habitants i, finalment, Castelló amb 543.432. La densitat mitjana de població és de 201,8 habitants/km2, encara que hi ha importants diferències dins del nostre territori, ja que la població es concentra al llarg de la costa i en les grans ciutats, mentres que les comarques interiors presenten densitats de població sensiblement menors.
Evolució de la població a la Comunitat Valenciana
Font: INE 2005. * Xifres del padró municipal referides a l'01/01/05
A més de les xifres de població declarades a la Comunitat Valenciana, és important destacar, a l'efecte de la demanda d'assistència sanitària, els importants increments de la població de fet que patix el nostre territori, especialment en la zona litoral i durant els períodes vacacionals, ja que som receptors d'un important nombre de turistes nacionals i estrangers. Així, segons dades de l'INE, la nostra Comunitat va rebre durant l'any 2003 la xifra de 4.963.446 turistes.
Evolució de la població a la Comunitat Valenciana
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'INE 2005
Piràmide de població de la Comunitat Valenciana
La piràmide poblacional de la Comunitat Valenciana és la característica dels països desenvolupats, amb un estretiment de la base, que representa un baix nombre de naixements, i un relatiu eixamplament del vèrtex de la piràmide, que indica una població envellida. Si comparem les piràmides de població dels anys 1999 i 2005, observem que en este període s'han produït certs canvis, destaca un augment de la base de la piràmide deguda a un determinat increment de la natalitat, i un augment de població en els grups d'adults jóvens, relacionat amb els fenòmens d'immigració. L'estructura de la població no és homogènia a tot el nostre territori. En termes generals, les comarques de l'interior, que a més presenten menys habitants i baixa densitat demogràfica, tenen una població sensiblement més envellida que les zones del litoral valencià, a excepció d'algunes localitzacions costaneres on s'assenten jubilats estrangers.
Piràmide de població de la Comunitat Valenciana, 2005
Font: Elaboració pròpia a partir de l'INE 2005
La immigració a la Comunitat Valenciana
Sense cap dubte, la immigració és el fenomen més important de la demografia valenciana, perquè constituïx la principal aportació al creixement de la població. A més, i com a conseqüència de l'anterior, la immigració és el factor que impregna els majors canvis en la seua composició. La importància de la immigració estrangera en la dinàmica demogràfica valenciana és tal que ha arribat a representar el 91% del creixement anual l'any 2003 (últim any per al qual l'INE disposa d'informació pública del moviment natural de la població, diferència entre naixements i defuncions).
La població valenciana rep immigració des de fa més de 40 anys, però durant els últims cinc anys el nombre de persones que vénen a viure a la nostra Comunitat ha augmentat espectacularment a un ritme que les nostres estadístiques anteriorment mai no havien registrat. Durant el període 2000-2005, la població valenciana va passar de 4.120.729 habitants a 4.692.449. En eixe temps, la importància de la immigració en el creixement de la població valenciana s'ha accentuat enormement en comparació amb el període anterior, i l'origen d'esta població és principalment estranger.
A la Comunitat Valenciana hi ha tres grans fluxos d'entrada de població, amb orígens i composició diferents. D'una banda, continua el flux iniciat fa ja més de 40 anys, d'entrades d'espanyols des d'altres comunitats autònomes. En efecte, el saldo migratori interior (és a dir, la diferència entre entrades de població des d'altres comunitats autònomes i eixides cap a altres comunitats) és de 15.502 persones en 2003, xifra que situa la Comunitat Valenciana com la primera receptora neta de ciutadans espanyols.
No obstant això, per la magnitud de les entrades d'efectius, el flux d'immigració des d'altres comunitats autònomes és molt inferior als fluxos immigratoris des de l'estranger. Així, el saldo immigratori de la població estrangera (77.438 persones en 2003) representa el 95,2% de tot el saldo immigratori de la Comunitat Valenciana.
La població estrangera que tria la nostra Comunitat com a lloc de residència procedix de dos fluxos molt distints. En primer lloc, per la importància relativa i per la seua tradició històrica, es troba el col·lectiu d'estrangers procedents de la Unió Europea, constituït majoritàriament per població jubilada i, per tant, envellida en termes demogràfics.
Finalment, hi ha un tercer flux d'entrada d'estrangers la importància del qual va créixer enormement l'any 2000, i que continua augmentant actualment, modificant el pes relatiu de les comunitats d'estrangers en terres valencianes. Es tracta de ciutadans procedents de països més desfavorits que acudixen a la Comunitat Valenciana a la recerca de treball i millors condicions de vida. La visibilitat d'estes persones en les estadístiques no sempre està assegurada, com a conseqüència de la por que senten molts immigrants a l'empadronament. Per això cal esmentar, que la importància numèrica d'estos fluxos d'entrada és, sens dubte, major que l'estimada. De la mateixa manera, la facilitat de moviment a l'interior d'Europa i el desconeixement del sistema administratiu municipal de la Comunitat Valenciana, entre altres raons, han fet que el nombre d'entrades de residents provinents de la Unió Europea siga molt major que la que estimen les nostres estadístiques.
Com a resultat d'estos fluxos d'entrada, a la Comunitat Valenciana la població estrangera ha crescut en un 266% i ha arribat a aconseguir la xifra de 572.853 persones, la qual cosa representa el 12,3% de la població total resident a la Comunitat l'any 2005. En relació amb el conjunt d'Espanya, el pes de la població estrangera a la Comunitat Valenciana és molt gran, i únicament és superat per més de dos punts percentuals per les Illes Balears, i per menys d'un punt percentual per les comunitats autònomes de Madrid i Múrcia.
La distribució d'esta població al territori valencià és molt desigual, ja que la població estrangera se sent més atreta pel litoral valencià i per les nostres ciutats. No obstant això, en els últims anys la presència d'estos ciutadans està augmentant significativament en zones rurals i de l'interior. La imatge de la distribució territorial dels estrangers en 2004 il·lustra el major atractiu de les comarques de la Marina Alta, el Baix Segura i la Marina Baixa, que concentren majoritàriament la població de la Unió Europea, i ja a més distància, el Baix Maestrat, la Plana Alta, la Canal de Navarrés i la Safor, que atrauen principalment immigrants procedents de països no comunitaris.
Finalment, i com ja s'ha avançat, la immigració és el component demogràfic que major modificació aporta a la composició de la població valenciana. Cal, doncs, analitzar de quina manera es modifica. En este sentit, convé ressaltar que la població estrangera que viu al nostre territori presenta estructures d'edat i sexe molt variades. Els més majoritaris, els residents de la Unió Europea, presenten una estructura de població on el més destacat és el caràcter envellit.
Immigracions a la Comunitat Valenciana d'estrangers procedents de l'exterior, per país de nacionalitat i comunitat autònoma de destinació
Font: INE, estadístiques de variacions residencials
No obstant això, els immigrants que vénen a treballar a la nostra comunitat, rejovenixen la nostra població, ja que presenten una composició de menor edat, donat el fort pes relatiu que té en esta la població en edat laboral, concretament, entre 20 i 44 anys. Ja que es tracta d'immigrants a la recerca de treball l'estructura per sexe d'estes poblacions no tendix sempre a l'equilibri. En este sentit, destaca la composició fortament masculinitzada dels immigrants africans i asiàtics. Mentres que entre els immigrants de nacionalitats americanes, alguns histogrames presenten àrees més feminitzades.
Presència d'estrangers en les comunitats autònomes
Font: INE, 2005
Origen immigrants 2004
Font: INE, 2005
% Immigrants sobre la població de cada comarca. Any 2004
Font: INE, 2005
Piràmide de la població estrangera UE 25 a la Comunitat Valenciana, 2004
Font: INE, renovació de padró d'habitants
Piràmide de la població d'altres països europeus resident a la Comunitat Valenciana, 2004
Font: INE, renovació de padró d'habitants
Piràmide de la població de nacionalitats africanes resident a la Comunitat Valenciana, 2004
Font: INE, renovació de padró d'habitants
Piràmide de la població resident a la Comunitat Valenciana de nacionalitat americana, 2004
Font: INE, renovació de padró d'habitants
Piràmide de la població de nacionalitat asiàtica resident a la Comunitat Valenciana, 2004
Font: INE, renovació de padró d'habitants
Creixement vegetatiu de la Comunitat Valenciana
Des de l'any 1999, quan el creixement es va fer negatiu, la Comunitat Valenciana ha presentat un creixement vegetatiu amb saldo positiu. A més, es manté en els últims anys una tendència positiva a les tres províncies, si bé amb ritmes diferents.
Evolució del creixement vegetatiu de la Comunitat Valenciana (habitants)
Font: IVE. Moviment Natural de la Població., 2005. *Dades de 2004 provisionals.
Evolució del creixement vegetatiu de la Comunitat Valenciana
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l'IVE. Moviment Natural de la Població
Natalitat i fecunditat
La taxa de natalitat de la Comunitat Valenciana presenta una tendència ascendent en els últims anys, que es situa sempre per damunt de la mitjana nacional.
Evolució de la taxa de natalitat a la Comunitat Valenciana (Taxes per 1000 habitants)
Font: INE 2005 i Servici de Salut Infantil. Conselleria de Sanitat. * Dades provisionals
Evolució de la taxa de natalitat a la Comunitat Valenciana (Taxes per 1000 habitants)
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'INE 2005. *Dades per al 2004 provisionals
La taxa de fecunditat presenta un lleuger increment l'any 2003 en tots els grups d'edat, excepte en el grup de dones de 45 a 49 anys. S'observa la major taxa de fecunditat en les dones de 30 a 34 anys.
Evolució de la fecunditat per grups d'edat a la Comunitat Valenciana (Taxes per 1000 dones)
Font: INE 2005 i Servici de Salut Infantil. Conselleria de Sanitat
Evolució de les taxes de fecunditat a la Comunitat Valenciana
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'INE 2005
És a dir, en els últims anys hi ha una tendència cap a l'augment de l'edat en què les dones tenen fills, de manera que ha anat disminuint la taxa de fecunditat en les dones de 20 a 29 anys i augmentant en les dones de més de 30 anys. Si bé, hi ha una recuperació relativa de la taxa de fecunditat en les dones de 20 a 24 anys, que podria explicar-se pel nombre més gran de naixements en dones jóvens immigrants.
La Comunitat Valenciana, durant els últims anys sempre ha tingut els indicadors conjunturals de fecunditat per davall del nivell que assegura el recanvi generacional (2,1 fills per cada dona), encara que a partir de l'any 1999 s'observa una recuperació de l'índex sintètic de fecunditat a la Comunitat Valenciana, superant des de llavors la mitjana nacional.
Evolució de l'índex sintètic de fecunditat a la Comunitat Valenciana
Nombre mitjà de fills per dona
Font: INE, 2005. * Dades provisionals
Evolució de l'índex sintètic de fecunditat a la Comunitat Valenciana
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'INE, 2005. *Dades provisionals
Taxa d'abortivitat
S'ha produït un augment en la taxa de fecunditat en el grup de menors de 20 anys acompanyat d'un augment en la taxa d'abortivitat, com observem en el gràfic. Igualment, en les dones de 20 a 49 anys, amb dades provisionals per al 2003, hi ha tendències creixents.
Evolució de la taxa d'embaràs en menors de 20 anys a la Comunitat Valenciana
Fonts: Elaboració pròpia a partir de dades de l'INE 2005 i Conselleria de Sanitat. *Dades provisionals
Evolució de la taxa d'embaràs en dones de 20-49 anys a la Comunitat Valenciana
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Ministeri Sanitat i Consum i INE 2005. *Dades provisionals.
Mercat de treball
La taxa d'activitat a la Comunitat Valenciana presenta un augment progressiu, que es situa en el quart trimestre de 2005 en el 59%, sempre per damunt de la taxa nacional.
Per sectors d'activitat econòmica, el més important a la Comunitat Valenciana és el sector servicis, que suma el 61,2% de la població ocupada, seguit de lluny per la indústria amb un 21,9%. València i Alacant presenten una distribució percentual semblant de la població ocupada dedicada a cada sector econòmic, mentres que a Castelló disminuïx el sector servicis a favor del sector industrial i agrícola.
Evolució de les taxes d'activitat, desocupació i ocupació a la Comunitat Valenciana i Espanya
Font: INE, 2005. Enquesta de Població Activa
Nivell d'estudis de la població
Segons xifres publicades per l'Institut Valencià d'Estadística (IVE) en 2005, el 28,2% de la població de la Comunitat Valenciana ha cursat el Graduat escolar o equivalent.
Cal destacar que un 24,3% de la població no posseïx cap estudi, per tant, la proporció d'analfabetisme és d'un 2,2%. El 10,8% de la població ha realitzat estudis universitaris (diplomatures o llicenciatures).
Nivell d'estudis de la població a la Comunitat Valenciana
Font: IVE, 2005 (Dades segons el Cens de 2001)
Indicadors socioeconòmics
El creixement del valor afegit brut al cost dels factors a la Comunitat Valenciana ha sigut d'un 2,92%, enfront del 2,83% d'Espanya, percentatges en ambdós casos superiors al 2003.
Per sectors s'observa un augment de l'agricultura i pesca del 0,50 % en el 2004, enfront de l'1,67% nacional del sector. La indústria ha augmentat el 2,43% enfront del 2,26% nacional, i la construcció un 4,00%, enfront del 4,21% registrat a Espanya.
La nostra comunitat va participar amb un 9,7% en el PIBpm total nacional en 2004.
Evolució del producte interior brut al cost dels factors (VAB cf) de la Comunitat Valenciana i Espanya
Taxes de variació 2001-2004
VABcf: Valor Afegit Brut al cost dels factors (en termes reals)
T1: Percentatge del PIB de cada sector sobre el total de la Comunitat Valenciana i Espanya
Font: Fundació de les Caixes d'Estalvis (FUNCAS), 2005.
Comunitat Valenciana, Espanya
Producció
Font: Ministeri d'Administracions Públiques, 2005
3.1.2. La salud de la població
La mortalitat
Les defuncions ocorregudes a la Comunitat Valenciana les recull el Registre de Mortalitat, adscrit a la Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat. Per la implantació en 2001 de la Classificació Internacional de Malalties 10a Revisió, és possible que enguany s'aprecie un descens respecte als anys 2000 i 1999 en les defuncions, la causa bàsica de les quals és aturada cardíaca o sinònims (I46.9).
Mortalitat general
El nombre de defuncions a la Comunitat Valenciana en l'any 2003 va ser de 40.079, segons xifres del Registre de Mortalitat de la Comunitat Valenciana.
S'observa una evolució descendent, excepte per a l'any 2003, en ambdós sexes, de la taxa per 100.000 habitants ajustada de mortalitat pel mètode directe (s'ha utilitzat la població europea com a estàndard).
Total causes. Nombre total de defuncions. Comunitat Valenciana, 1998-2003
Total causes. Taxes de mortalitat per 100.000 habitants ajustades per edat mètode directe (població europea). Comunitat Valenciana, 1998-2003
Primeres causes de mortalitat
El primer gran grup de causes de mortalitat, en ambdós sexes, han sigut les malalties de l'aparell circulatori, encara que el seu pes està disminuint proporcionalment amb el temps, seguides dels tumors i de les malalties de l'aparell respiratori.
Mortalitat per causes
En les taules següents, es mostra l'evolució de les taxes de mortalitat ajustades per edat per a les deu primeres causes de mort i per a ambdós sexes.
Primeres causes de mortalitat. Comunitat Valenciana, 1998-2003
Hòmens
Dones
Taxes de mortalitat per 100.000 habitants ajustades per edat de les deu primeres causes de mort. Comunitat Valenciana, 1999-2003
Homes (TM: Tumor maligne)
Dones (TM: Tumor maligne)
Maltiles isquèmiques del cor
L'evolució de les taxes ajustades de mortalitat per malalties isquèmiques del cor, presenta una tendència descendent en ambdós sexes, és pràcticament el doble el valor de la taxa entre els hòmens.
Malalties isquémicas del cor. Taxes de mortalitat per 100.000 habitants ajustades per edat mètode directe (població europea). Comunitat Valenciana, 1998-2003
Malalties vasculars cerebrals
Les taxes ajustades de mortalitat per malalties vasculars cerebrals mostren una clara tendència a la disminució tant en el sexe masculí com en el femení.
Malalties vasculars cerebrals. Taxes de mortalitat per 100.000 habitants ajustades per edat mètode directe (població europea). Comunitat Valenciana, 1998-2003
Arterioesclerosi
Les taxes ajustades de mortalitat per arteriosclerosi mostren una tendència descendent des de 1998 i uns valors semblants per a ambdós sexes.
Arteriosclerosi. Taxes de mortalitat per 100.000 habitants ajustades per edat mètode directe (població europea). Comunitat Valenciana, 1998-2003
Tumor maligne de la tràquea, bronquis i pulmó
La mortalitat per tumor maligne de la tràquea, bronquis i pulmó a la Comunitat Valenciana, igual que ocorre a la resta d'Espanya, predomina en el sexe masculí.
S'observa una reducció lenta, però progressiva de la taxa, amb una tendència descendent en els hòmens des de final dels anys 90, i un augment de les taxes en les dones.
Tumor maligne de la tràquea, bronquis i pulmó. Taxes de mortalitat per 100.000 habitants ajustades per edat mètode directe (població europea). Comunitat Valenciana, 1998-2003
Tumor maligne de la pròstata
A continuació s'exposa l'evolució temporal de la mortalitat per càncer de pròstata.
Tumor maligne de la pròstata. Taxes de mortalitat per 100.000 hòmens ajustades per edat mètode directe (població europea). Comunitat Valenciana, 1998-2003
Tumor maligne d'intestí gros
Les taxes presenten una tendència lleugerament ascendent en dones i hòmens.
Tumor maligne d'intestí gros. Taxes de mortalitat per 100.000 habitants ajustades per edat mètode directe (població europea). Comunitat Valenciana, 1998-2003
Tumor maligne d'estómac
S'observa un lleuger augment en la taxa de mortalitat per tumors malignes d'estómac en les dones i una tendència descendent en els hòmens.
Tumor maligne d'estómac. Taxes de mortalitat per 100.000 habitants ajustades per edat mètode directe (població europea). Comunitat Valenciana, 1998-2003
Tumor maligne de pit en la dona
Les taxes ajustades de mortalitat per tumor maligne de pit en la dona presenten una clara tendència a la disminució, encara que l'any 1999 s'increment respecte al 1998 i el 2001 s'incrementa respecte al 2000. S'observa una tendència a l'estabilitat.
Tumor maligne de pit en la dona. Taxes de mortalitat per 100.000 dones ajustades per edat mètode directe (població europea). Comunitat Valenciana, 1998-2003
Bronquitis, emfisema i altres malalties pulmonars obstructives cròniques
La taxa ajustada de mortalitat per bronquitis, emfisema i altres malalties obstructives cròniques entre els hòmens, continua sent molt alta i manté molta distància amb l'observada entre les dones.
Bronquitis, emfisema i altres malalties pulmonars obstructivas cròniques. Taxes de mortalitat per 100.000 habitants ajustades per edat mètode directe (població europea). Comunitat Valenciana, 1998-2003
Cirrosi i altres malalties cròniques del fetge
La taxa de mortalitat és major en hòmens que en dones, i s'observa una disminució en els hòmens l'any 2003 (després de l'augment de l'any 2001) i una disminució en les dones en eixe mateix any 2003.
Cirrosi i altres malalties cròniques del fetge. Taxes de mortalitat per 100.000 habitants ajustades per edat mètode directe (població europea). Comunitat Valenciana, 1998-2003
Accidents de vehicles de motor
La mortalitat deguda als accidents de vehicles de motor entre els hòmens sempre és major que entre les dones. Destaquem la important tendència a la disminució apreciada l'any 2002, que és més accentuada en hòmens i més constant en dones.
Hi ha, en general, una tendència de disminució de les taxes de mortalitat per esta causa. En dones es va presentar un increment de la taxa ajustada en 1998, però com es pot apreciar, en els anys 2000-2003 ha disminuït.
Accidents de vehicles motor. Taxes de mortalitat per 100.000 habitants ajustades per edat mètode directe (població europea). Comunitat Valenciana, 1998-2003
Síndrome d'immunodeficiència adquirida (Sida)
La diferència per sexes en la mortalitat per Sida continua existint, i és superior en el sexe masculí, si bé, la taxa de mortalitat en els hòmens va augmentar l'any 2002 de manera contraposada a la dona, grup en què disminuïx des de l'any 2000.
Sida. Taxes de mortalitat per 100.000 habitants ajustades per edat mètode directe (població europea). Comunitat Valenciana, 1998-2003
Diabetis
La mortalitat per diabetis va presentar una tendència descendent fins a l'any 2000, i des de llavors s'ha incrementat lleugerament en el sexe masculí.
Diabetis. Taxes de mortalitat per 100.000 habitants ajustades per edat mètode directe (població europea). Comunitat Valenciana, 1998-2003
Psicosi orgànica senil i presenil
La psicosi orgànica senil i presenil com a causa de mort ha experimentat una tendència a estabilitzar-se en el cas dels hòmens, mentres que en les dones, s'observa un augment important com indica la dada de 2003.
Psicosi orgànica i senil i presenil. Taxes de mortalitat per 100.000 habitants ajustades per edat mètode directe (població europea). Comunitat Valenciana, 1998-2003
Pneumònia
La mortalitat per pneumònia manté un patró semblant en els últims anys estudiats entre hòmens i dones, amb una disminució de la seua tendència.
Pneumònia. Taxes de mortalitat per 100.000 habitants ajustades per edat mètode directe (població europea). Comunitat Valenciana, 1998-2003
Malalties hipertensives
L'augment de la taxa de mortalitat en les dones per les malalties hipertensives en els últims anys s'exposa en la gràfica següent.
Malalties hipertensives. Taxes de mortalitat per 100.000 habitants ajustades per edat mètode directe (població europea). Comunitat Valenciana, 1999-2003
Mortalitat en adults jóvens
A continuació es presenten les tres primeres causes de mortalitat per grups d'edat i sexe.
Primeres causes de mortalitat. Comunitat Valenciana, 2003
Mortalitat infantil
La taxa de mortalitat infantil és el quocient entre el nombre de defuncions de menors d'un any i el nombre total de nascuts vius.
Mortalitat infantil a la Comunitat Valenciana 2003
*Font: Registre de Mortalitat de la Comunitat Valenciana. Conselleria de Sanitat.
** Font: INE, 2005
La Morbilitat: Malalties no transmissibles
1. Morbiditat per càncer a la Comunitat Valenciana
Segons l'informe sobre la salut dels espanyols, elaborat pel Centre Nacional d'Epidemiologia per a l'any 2003, l'envelliment de la població, l'increment de la incidència de molts tumors malignes i la millor supervivència dels malalts de càncer gràcies als avanços diagnòstics i terapèutics, han suposat un augment significatiu del nombre de pacients que patixen càncer. Esta situació posa a prova la xarxa d'assistència oncològica i marca la creixent importància d'este grup de malalties com un problema de salut pública al nostre país. Durant l'any 2003 es van produir als hospitals públics de la Comunitat Valenciana 38.263 altes de 25.943 pacients amb càncer, dels quals més de la mitat, el 57,6%, van ser hòmens.
Distribució percentual de tumors Estimació SIO Altes 2003 Hòmens
Font: Sistema d'Informació Oncològic (SIO) Altes 2003
Distribució Percentual de Tumors Estimació SIO Altes 2003 Dones
Font: Sistema d'Informació Oncològic (SIO) Altes 2003
Segons les primeres estimacions realitzades pel Sistema d'Informació Oncològic (SIO), per a l'any 2003, sobre la base de les altes hospitalàries als hospitals públics de la Comunitat Valenciana, la incidència de tumors atesos amb ingressos és de 20.663 tumors, 12.345 en hòmens i 8.318 en dones. Les taxes d'incidència, segons el SIO, són de 389 casos per 100.000 hòmens i de 277,4 casos per 100.000 dones. Segons esta informació, la nostra Comunitat seguix el perfil de la incidència estimada per a Espanya, segons dades de 1999 de l'estudi EUCAN (Càncer Incidence, Mortality and Prevalence in the Europeten Union) i del Centre Nacional d'Epidemiologia.
Si analitzem les dades per sexe, en els hòmens s'estima que el 13,4% dels tumors atesos són càncers de pulmó, en segon lloc els de bufeta i de còlon-recte, ambdós amb un 11%.
En les dones s'estima que el 21,6% dels tumors atesos són càncers de pit, seguits pels de còlon-recte amb el 12,3%, tumors d'òrgans femenins (6,6%, d'úter i 3,5% d'ovari), i després d'estos, el 3% de pulmó.
Els tumors infantils a la Comunitat Valenciana
Durant el període del 1983 al 2000, en el Registre de Tumors Infantils de la Comunitat Valenciana s'han notificat un total de 1.235 casos de càncer infantil. Es calcula una taxa de 151 casos per milió de persones-any. És a dir, cada any es diagnostiquen a la nostra Comunitat 1,51 casos nous de càncer per cada 10.000 xiquets.
La tendència observada per a estos processos durant el període a estudi, presenta en xiquetes un increment mitjà anual de 2,7%, increment que és estadísticament significatiu, i en xiquets, fins a l'any 1997, un increment del 3,2%, que disminuïx a partir d'enguany, però sense que este canvi siga significatiu.
Per grups tumorals, les leucèmies amb un 28,3% dels casos se situen en primer lloc, seguides dels tumors del sistema nerviós central (SNC) amb el 22,9%. S'estima una taxa ajustada per població mundial de 47,3 nous casos per milió de xiquets-any per a les leucèmies, i de 36,3 casos per milió de xiquets-any en tumors del SNC.
A l'observar la distribució per grups d'edat la major incidència es registra en el grup de 0 a 4 anys, ja que són les leucèmies i els tumors del SNC els que aporten el nombre més gran de casos. Cal destacar la taxa observada en els tumors del sistema nerviós simpàtic en el grup de menys d'un any, amb 103,4 casos per milió de persones-any, principalment neuroblastomes.
Quant a la comparació de la incidència amb altres regions Europees, les taxes observades són comparables a les assenyalades en altres registres de càncer europeus, però superiors als d'altres províncies espanyoles, incloent-hi el Registre Nacional de Tumors Infantils, probablement a causa de les característiques d'este registre.
La incidència del càncer de mama
En l'actualitat, el Registre Poblacional de Càncer de Castelló, que revisa els casos de càncer en esta província, permet conéixer, indirectament, l'evolució del càncer a tota la nostra Comunitat. Des de l'1 de gener de 1995, la taxa bruta d'incidència de càncer de mama en esta província és de 87,5 casos per 100.000 dones, la taxa estandarditzada amb la població mundial és de 58,6 casos per 100.000 dones, i l'estandarditzada amb la població europea de 78,15 casos per 100.000 dones.
El grup d'edat que presenta majors taxes específiques és el de 60-64 anys, el de menor taxa específica és el de 20-24 anys. És a partir dels 45 anys (en els grups d'edat de la realització del programa de detecció precoç) quan comencen a ascendir les taxes. Les dones amb edats compreses entre 60-64 anys són el grup que presenta majors taxes d'incidència. L'edat mitjana és de 59,7 anys, el 14,2% són menors de 45 anys, el 50,6% tenen entre 45 i 65 anys, i el 32,5% són majors de 65 anys.
En relació amb el mètode de detecció el 31,2% dels casos s'han detectat pel programa de detecció institucional poblacional, i el 55,7% acudixen per patologia detectada.
2. Registre de casos de sida de la Comunitat Valenciana
Des del començament de l'epidèmia s'han declarat a la Comunitat Valenciana 5.732 casos de sida; a la província de València el 61,9% dels casos, seguida de la d'Alacant amb el 31,4% i Castelló amb un 6,7%.
L'evolució de l'epidèmia de sida a la Comunitat Valenciana des del seu inici en 1984 mostra un creixement en el nombre de casos anuals fins a 1994 i un pronunciat descens des de 1994 fins a l'any 2000. Des de l'any 2000 fins a l'actualitat, el descens experimentat ha sigut molt xicotet, de manera que la incidència de la sida s'ha mantingut pràcticament estable entorn dels 40-50 casos anuals per milió d'habitants.
A la Comunitat Valenciana, la incidència en 2004 va ser, com en anys anteriors, pròxima a la mitjana espanyola. El perfil de la corba epidèmica a la Comunitat Valenciana diferix poc del que pot observar-se per al conjunt d'Espanya. L'estabilització en el nombre de casos de sida en els últims anys també s'observa en la majoria dels països d'Europa Occidental. No obstant això, cal recordar que, com hem vist abans, esta estabilització, tant a Espanya com a la Comunitat Valenciana, s'ha produït en un nivell d'incidència que encara és superior a la de la majoria dels països d'Europa. A mitjan anys noranta, Espanya presentava taxes d'incidència molt superiors a les de qualsevol altre país d'Europa, sobretot com a conseqüència de l'elevat nombre de casos en usuaris de drogues intravenoses.
La majoria dels casos de la sida a la Comunitat Valenciana seguix presentant-se en adults relativament jóvens. No obstant això, hi ha una clara tendència a l'augment de l'edat mitjana en el moment del diagnòstic de la sida. L'any 2004, l'edat mitjana al diagnòstic de la sida va ser de 41 anys. No cal oblidar que, com a mitjana, estes persones es van infectar pel VIH, almenys, deu anys abans de desenvolupar la sida.
Com a conseqüència del llarg període de temps que sol transcórrer entre el moment de la infecció pel VIH i l'aparició de la sida, el mecanisme de transmissió més comuna en els casos declarats al Registre de Casos de Sida de la Comunitat Valenciana continua sent l'ús de drogues per via intravenosa. Encara l'any 2004, la mitat dels nous casos de sida es van atribuir a la pràctica de compartir material d'injecció per a l'ús de drogues intravenoses. No obstant això, es confirma la tendència creixent en la proporció de casos de la sida de transmissió a través de relacions heterosexuals, que ja representen el 30% dels casos.
A més, les dades disponibles tant a Espanya com a la Comunitat Valenciana sobre els mecanismes de transmissió en els casos d'infecció per VIH de diagnòstic recent, confirmen que actualment la pràctica de risc més important són les relacions sexuals sense protecció.
En conclusió, pot afirmar-se que l'epidèmia d'infecció per VIH/sida continua creixent en la majoria de les regions del planeta, mentres que en els països desenvolupats, incloent-hi Espanya, gràcies a la prevenció i als tractaments, en els últims anys s'ha pogut contindre el seu avanç.
Els principals problemes que s'aprecien en la situació actual de l'epidèmia a la Comunitat Valenciana i a Espanya són:
. El creixement proporcional de la transmissió per via sexual.
. La falsa sensació de seguretat, impulsada per l'èxit dels tractaments, que pot conduir a una relaxació en l'aplicació dels mètodes de prevenció de la transmissió sexual. Esta sensació de seguretat no té justificació, ja que els tractaments només permeten retardar l'aparició de complicacions i mai curar la malaltia.
. El retard en el diagnòstic respecte al moment del contagi, sobretot en els casos de transmissió per via heterosexual, la qual cosa suposa que moltes vegades el diagnòstic resulte tan tardà que suposa l'aparició greus malalties. El diagnòstic tardà compromet l'eficàcia dels tractaments, que resulten tant eficaços com més precoç és el diagnòstic.
3. Xarxa sentinella sanitària de la Comunitat Valenciana
La xarxa sentinella sanitària de la Comunitat Valenciana és un sistema d'informació sanitària que permet conéixer les característiques i la incidència de determinats problemes de salut, especialment en l'àmbit de l'atenció primària, per mitjà del recull d'informació oportuna per professionals sanitaris que hi participen voluntàriament. La vigilància de determinats problemes de salut en atenció primària per mitjà d'informació de tipus qualitativa o quantitativa (estimació d'incidència i/o prevalència), permet identificar el patró de morbiditat en atenció primària i estimar la importància de malalties i problemes de salut no recollits en els sistemes tradicionals, així com avaluar les activitats preventives i de promoció de la salut que es duen a terme.
Consultes sobre VIH/Sida realitzada en atenció primària
Més de la mitat de les consultes (55,2%) sobre el VIH/Sida en atenció primària les han realitzades les dones. La raó de masculinitat és de 0,7, al contrari del que succeïa en 1997, quan es va recollir per primera vegada este problema de salut en la xarxa sentinella sanitària i on la majoria de les consultes eren realitzades per hòmens, amb una raó de masculinitat d'1,4. L'anàlisi d'estes consultes per grups d'edat ens mostra que el grup més nombrós és el de 25 a 34 anys (44,8%).
El servici realitzat amb més freqüència (56,2%) és el diagnòstic, seguit del preventiu (35%) i, finalment, l'acte terapèutic (11,3%).
Les actuacions diagnòstiques i terapèutiques són més habituals en els hòmens, mentres que l'actuació preventiva és clarament més freqüent en les dones, degut en part a la petició d'exàmens de cribatge per l'embaràs, esta és la causa de consulta més freqüent en les dones.
Sobre els motius que originen consultes relacionades amb el VIH/Sida, les relacions heterosexuals amb parelles múltiples representen el 31% dels casos que consulten i els usuaris de drogues per via parenteral un 18,2%. Cal destacar que un 18,7% de les consultes es realitzen sense que hi haja cap factor de risc i en un 12,8% dels casos es consulta per relacions heterosexuals amb persones infectades, i en un 8,9% per risc de relacions homosexuals. Les consultes a causa d'exposició professional al virus representen el 2,5%.
Consultes sobre tabaquisme realitzades en atenció primària
La consulta per tabaquisme és iniciada amb més freqüència per part del metge, el 77,1% de les ocasions, i pel pacient en el 19,7% dels casos.
En més de la mitat dels casos les consultes sobre tabaquisme han sigut en hòmens (59,6%) i la raó de masculinitat és de l'1,5%. L'edat mitjana dels casos és de 42 anys (46,3 anys en els hòmens i 37,8 anys en les dones). El grup d'edat on es van donar major proporció de consultes va ser en el de 35 a 44 anys.
Quant a la quantitat de tabac que es consumix diàriament, més de la mitat dels casos notificats fumen entre 15 i 25 cigarrets al dia, el 19,2% més de 25 i els que fumen menys de 15 cigarrets representen el 28,7%. De les consultes realitzades, el 78,6% dels hòmens i el 58,9% de les dones fumen més de 15 cigarrets al dia.
L'actuació terapèutica mínima es realitza amb major freqüència quan la iniciativa de la consulta és del metge, mentres que la indicació de substitutius i teràpies alternatives és més habitual quan la demanda d'atenció és del mateix pacient.
L'actuació més indicada en la majoria dels casos (81,4%) pel professional sanitari ha sigut l'atenció terapèutica mínima, que va acompanyada, en un 23,5%, dels casos de material de suport. La indicació de substitutius de la nicotina s'ha produït en el 19,3% de les consultes i les teràpies alternatives en un 10,9%.
En el mesurament de la motivació es va utilitzar una adaptació del test de Richmond, i s'ha observat que el 70,6% respon afirmativament a la pregunta, li agradaria deixar de fumar si poguera fer-ho fàcilment?, el 38,8% contesten que sí a, té interés a deixar de fumar?, el 23,7% a, intentaria deixar de fumar en les dos pròximes setmanes? I el 13,5% a, creu que d'ací a sis mesos ja no fumarà?
Per edats, s'observa que en els grups extrems és on hi ha menor motivació i la més alta es presenta en edats intermèdies, entre els 25 i els 44 anys. Per sexe es presenten diferències mínimes. Quan la iniciativa és del pacient, la motivació és major (36,1%), mentres que si la iniciativa és del metge, en tres de cada quatre casos es detecta baixa motivació.
Consultes sobre demències realitzades en atenció primària
El 64,5% dels casos de demència que han consultat són dones. Percentualment, el grup d'edat on es donen més casos és el de 75 a 79 anys amb un 25,6%, seguit del grup de 80 a 84 anys amb el 22,8%.
Més de la mitat dels pacients amb demència han sigut diagnosticats en atenció primària, i quasi el 40% pel neuròleg. La mitjana en el temps d'evolució abans del diagnòstic ha sigut de 16,2 mesos.
Entre els símptomes observats en estes demències destaquen per la seua freqüència d'aparició les alteracions de la memòria (94%), les del pensament (77,8%) i les del funcionament social i laboral (76,8%).
Quant al diagnòstic, l'exploració cognitiva que s'usa amb major freqüència és el miniexamen cognitiu (MEC), realitzat en el 63,1% dels casos.
Les demències més sovint notificades són les de tipus Alzheimer amb el 34,9%, seguides de les vasculars (20,7%), les demències mixtes (12,5%) i les secundàries amb el 6,2%. Un 25,7% de les demències es notifiquen sense especificar.
La presència de certs factors de risc en els casos de demència registrats són els següents: la hipertensió arterial és el factor de risc més freqüent (49,4%), seguida de la malaltia vascular cerebral (32,5%), la dislipèmia (28,3%), la diabetis mellitus (27,7%) i les cardiopaties (22,9%). En menor proporció es referixen el tabaquisme i la història familiar de demències.
En relació amb l'assistència sanitària rebuda pels pacients amb demència, la mitjana del nombre de vegades que han acudit a les consultes d'infermeria o medicina general en els últims 12 mesos, ha sigut del 10,5%, això fa que no es presenten diferències per sexe en el maneig de la consulta per demències.
El tipus de dependència que es presenta amb major freqüència en els pacients és la relativa a la higiene personal en el 61,1% dels casos i al vestit en el 59,9% d'estos. La dependència per a l'alimentació apareix en el 45,9% dels casos declarats i per al control d'esfínters en el 42,9%. La mobilització d'estos pacients també presenta una limitació a tindre en compte, ja que el 40,1% són dependents en este aspecte. Tots els aspectes de dependència valorades són lleugerament més elevats per a les dones que en els hòmens.
Les complicacions més freqüents en els pacients amb demència han sigut les infeccions, en el 16,7% dels casos, seguides de les úlceres per pressió (11%) i en els hòmens les complicacions per sondatge vesical (9,9%).
Quant al tractament, els pacients diagnosticats de demència notificats pels metges de la xarxa sentinella sanitària, reben tractament farmacològic específic en el 51,3% dels casos i altres tractaments en el 48,7%.
Hi ha un clar predomini de les dones com a cuidadores en estos malalts. El 81,9% tenen cuidador i, en este cas, el 83,2% esta funció l'exercixen dones. Quan els malalts són hòmens, hi ha cuidador amb major freqüència (85,6%) que quan són dones (79,8%) i, a més, les dones són les seues cuidadores en el 92,4% dels casos.
A més, el 13,3% dels pacients notificats amb demències reben suports externs d'associacions o institucions, que arriben al 17,1% quan es tracta de malalts d'Alzheimer.
Consultes sobre hipercolesterolèmia en xiquets realitzades en atenció primària
El 56,2% dels casos notificats d'hipercolesterolèmia corresponen al sexe masculí, i la mitat dels casos tenen entre 5 i 9 anys, amb edat mitjana de 8 anys per al conjunt.
De tots els antecedents personals només es referixen l'obesitat en el 21,9% dels casos notificats i la inactivitat física en el 12,5%. La hipercolesterolèmia familiar apareix reflectida en sis de cada deu casos.
Les decisions de tractament preses en estos xiquets es basen majoritàriament en la indicació de dieta (93,2%), en la recomanació d'increment d'activitat física en el 41,1%, i en un 87,7% dels casos s'establix control analític.
Consultes sobre problemes de comportament en la infància realitzades en atenció primària
Hi ha un clar predomini de les alteracions en els xiquets sobre les xiquetes, el 62,1% enfront del 37,3%, la raó de masculinitat és de l'1,6. L'edat mitjana dels casos és de 8,1 anys.
Els problemes de comportament notificats amb major freqüència són l'enuresi (27,9%), les alteracions del son (20,6%), la hipercinesia (15,5%) i les estereotípies (10,3%).
En l'anàlisi per sexe les diferències trobades ens indiquen que l'enuresi i la hipercinèsia es presenten més en els xiquets, mentres que en les xiquetes és més freqüent l'anorèxia, les alteracions del son, les estereotípies i altres alteracions del comportament.
Respecte als factors de risc associats, quan s'han detectat, el nivell socioeconòmic baix ha sigut el principal, seguit dels processos de separació o divorci dels pares.
L'actitud terapèutica dels pediatres que notifiquen la xarxa sentinella sanitària ha sigut majoritàriament donar consell i suport al xiquet i als pares (81,2%). La derivació a altres especialitats (psicòleg i unitats de salut mental) ha ocorregut en el 48,5% dels casos. En un 1,5% s'ha constatat la impossibilitat d'actuar davant de la situació presentada.
Consultes sobre lesions per incidents en temps d'oci i domèstics realitzades en atenció primària
A la Comunitat Valenciana es van comptabilitzar l'any 2000 un total de 931 casos de lesions per incidents en temps d'oci i domèstics en edats infantils. Les lesions accidentals en la infància són més freqüents en els xiquets menors de 14 anys, i el domicili és el lloc on es produïxen amb més freqüència les lesions, les més habituals són les contusions i ferides obertes, sobretot a causa de caigudes i colps. La majoria no van requerir ingrés hospitalari i el pronòstic, en més del 90% dels casos, va ser lleu sense complicacions.
L'any 2004 en persones majors de 60 anys les lesions accidentals van presentar una taxa de 3.672,03 per 100.000 persones majors de 60 anys, d'estes són més freqüents les dones i els majors de 74 anys.
4. La salut de la població d'origen estranger a la Comunitat Valenciana
Estudi de l'atenció a persones d'origen estranger en l'àmbit de la Xarxa Sentinella Sanitària de la Comunitat Valenciana
L'any 2002 va començar l'estudi de l'atenció a persones d'origen estranger que, en eixe any va ser realitzat pels professionals dels Centres de Salut Sexual i Reproductiva. L'any 2003 l'estudi va ser realitzat pels professionals d'infermeria i en 2004 van participar en l'estudi els metges generals i pediatres integrats, tots ells participants en la Xarxa Sentinella Sanitària de la Comunitat Valenciana
Els objectius van ser quantificar el fenomen de les consultes realitzades en planificació familiar a persones d'origen estranger i caracteritzar sociodemogràficament i clínicament este col·lectiu.
Gràcies a estos estudis s'ha pogut obtindre una visió completa de l'atenció prestada a persones d'origen estranger en atenció primària a la Comunitat Valenciana. Els resultats parcials s'han publicat i posat a disposició dels professionals i del públic en general a través de la web de la Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat en els butlletins mensuals de la Xarxa Sentinella Sanitària de la Comunitat Valenciana
(http: // www.sp.san.gva.es/epidemiologia).
A continuació, es resumixen els resultats d'este estudi.
Medicina general:
Perfil: dona amb edat mitjana de 36 anys, procedent majoritàriament d'Amèrica llatina, d'Europa oriental i del nord d'Àfrica. El 60% dels casos són dones entre 25 i 34 anys. El 80% de les consultes són diagnòstiques, terapèutiques i preventives (causes «no administratives»).
La precarietat laboral (32,8%), els problemes idiomàtics (21,8%) i el baix nivell educatiu (18%) són els condicionants socials identificats com a més rellevants en ambdós sexes.
Pediatria:
Perfil: xiquet/a amb edat mitjana de 5,1 anys, el 51,3% xiquets i més de la mitat tenen edats entre 0 i 4 anys. El motiu de la visita és amb més freqüència per al diagnòstic, terapèutic o preventiu, és a dir, no són causes administratives. Les mares i els pares dels xiquets atesos procedixen majoritàriament d'Amèrica llatina i d'Europa oriental.
L'actuació o prescripció realitzada en major grau és el diagnòstic (59,4%), la terapèutica (39%) i el consell i ajuda (29,3%). Les actuacions menys freqüents són la derivació (8%) i l'administrativa (16,9%).
Centres de Salut Sexual i Reproductiva:
Els països d'origen predominants són Equador (27,6%), Colòmbia (22,8%) i Romania (10,9%). Els condicionants socials que predominen són la precarietat laboral (37,7%) i els problemes amb l'idioma (31,6%).
Quant als embarassos el 29,3% ha tingut un, i el 22,9% dos, mentres que el 24% diu que té antecedents d'interrupció voluntària d'embaràs.
El motiu de la visita actual en les més jóvens (menors de 17 anys) està repartit entre demanda d'interrupció voluntària d'embaràs (27,3%) i anticoncepció (22,7%), mentres que en el grup d'edat immediatament posterior (17-19 anys) és més freqüent la sol·licitud d'anticoncepció (51,6%) que la demanda d'interrupció voluntària d'embaràs (30,5%). En les majors de 40 anys el principal motiu de la visita és l'anticoncepció (35,8%) seguit de la revisió per a diagnòstic precoç (28,3%).
El nombre d'interrupcions voluntàries d'embaràs abasta una mitjana de l'1,65%, encara que cal destacar que un 62,5% de les dones d'origen estranger que acudixen a les consultes de planificació familiar mai no han recorregut a la interrupció voluntària d'embaràs. El percentatge de les que ho han fet més d'una vegada se situa en el 8,1%.
Consultes d'infermeria:
Perfil: dona amb una mitjana de 34 anys d'edat, procedent d'Amèrica del Sud, la Unió Europea i Europa oriental. Un 29,5% dels casos notificats són menors de 15 anys i un 24,1% majors de 50 anys.
Els problemes idiomàtics (42,8%), la desestructuració familiar (16,1%) i el baix nivell educatiu (13%) són els condicionants socials identificats com a més rellevants.
La vacunació (36,2%) i el consell-ajuda (33,4%), són les actuacions que es realitzen amb major freqüència en l'atenció a estes persones.
Introducció de la variable «país d'origen» en el Registre d'Interrupció Voluntària de l'Embaràs de la Comunitat Valenciana
Per mitjà d'un estudi pilot dut a terme a la Comunitat Valenciana, s'ha recollit la variable «país d'origen» d'aquelles dones residents a la Comunitat Valenciana que recorren a efectuar-se una interrupció voluntària de l'embaràs (IVE) en cinc centres privats d'esta en el període gener-desembre de 2003. Es van notificar en 2003 un total de 4.333 IVE realitzades, de les quals 1.314 van ser realitzades a dones d'origen estranger, la qual cosa va representar el 30,3% del total d'IVE realitzades en estos.
Les dones estrangeres són la majoria equatorianes (34,8%), romaneses (17,4%) i colombianes (9,4%), d'entre 25 i 29 anys, fadrines que conviuen en parella, posseïxen estudis de segon grau, són assalariades i tenen ingressos propis. Majoritàriament recorren a la IVE per primera vegada i generalment ja tenen un fill. La primera informació que reben sobre la IVE l'obtenen del sistema públic. Recorren a la IVE en les deu primeres setmanes de gestació i la sol·liciten pel motiu de perill per a la salut física i psíquica de l'embarassada.
Els resultats de l'any 2004 indiquen que el 50,5% de les dones estrangeres que recorren a la IVE procedixen d'Amèrica llatina, seguit de Romania i el Marroc. Amb més freqüència, tenen entre els 20-29 anys edat, conviuen en parella, posseïxen estudis de segon grau, són assalariades i tenen ingressos econòmics propis. Majoritàriament recorren a la IVE per primera vegada. Sol·liciten la IVE en les deu primeres setmanes de gestació i pel motiu de perill per a la salut física i psíquica de l'embarassada.
Quant a les dones espanyoles que recorren a la IVE en els centres esmentats anteriorment podem destacar que recorren a la IVE més jóvens, són amb més freqüència fadrines, amb estudis de segon grau, no conviuen en parella en més del 50% dels casos, són assalariades i tenen ingressos propis. Recorren a la IVE per primera vegada i no tenen fills. Sol·liciten la IVE en les deu primeres setmanes de gestació i pel motiu de perill per a la salut física i psíquica de l'embarassada.
Informació sobre persones d'origen estranger en el Registre de Casos de Sida de la Comunitat Valenciana
Des de la seua creació el Registre de Casos de Sida de la Comunitat Valenciana ha recollit informació sobre el país d'origen dels afectats. Fins a 1996, es van declarar a la nostra Comunitat molt pocs casos de sida en persones d'origen estranger. Des d'eixe any, coincidint amb l'augment de la immigració a la nostra Comunitat, van començar a declarar-se més casos en persones estrangeres, al mateix temps que disminuïa notablement la incidència de sida en la població autòctona. En els últims anys, els casos de sida en persones d'origen estranger han suposat ja més del 10% del total dels casos declarats.
El 41% dels casos de sida en persones d'origen estranger van ocórrer en immigrants procedents de països de la Unió Europea, com ara Portugal, Regne Unit, França, Itàlia i Alemanya. Els casos en persones d'origen llatinoamericà procedien en la seua majoria de Colòmbia i Equador. Els de procedència subsahariana procedien en la seua totalitat de la costa est africana, en concret, de Guinea Equatorial i Senegal. Els nord-africans provenien del Marroc i Algèria.
Resulten cridaneres les diferències en els mecanismes de transmissió predominants segons la regió d'origen; els casos d'origen subsaharià es van atribuir quasi la totalitat a relacions heterosexuals. Els llatinoamericans també van ser en la seua immensa majoria de transmissió sexual, si bé amb una important proporció de casos de transmissió homosexual, fet que no s'observa en els subsaharians.
Els casos procedents d'Europa i del nord d'Àfrica van presentar un patró semblant, ja que els usuaris de drogues per via parenteral representen un terç dels casos, mentres que la transmissió sexual suposa al voltant del 50%, que es distribuïx en parts aproximadament iguals entre els que es deuen a relacions heterosexuals i els atribuïts a relacions homosexuals.
Les malalties de declaració obligatòria en les persones estrangeres
En totes les enquestes epidemiològiques que s'omplin a la Comunitat Valenciana s'ha inclòs el recull d'informació sobre país de naixement, nacionalitat i anys de residència.
Gràcies a això ara es disposa d'informació dels casos de persones estrangeres afectades de diverses malalties. Així en 2004 el 25,2% dels casos de tuberculosi corresponen a persones estrangeres, havent pogut determinar-se que quant a edat, sexe, bacil·loscòpia i hospitalització, els immigrants amb menys de 5 anys de residència a Espanya s'allunyen del perfil general dels casos declarats a la nostra Comunitat, mentres que el de la resta d'estrangers s'aproxima a eixe perfil.
5. La insuficiència renal terminal a la Comunitat Valenciana
La prevalència de la insuficiència renal terminal a la Comunitat Valenciana continua amb la tendència creixent dels últims anys i la incidència, que estava estabilitzada en els últims anys, experimenta també un considerable augment. La taxa de trasplantaments renals en 2002 va augmentar respecte al 2001 però va ser inferior a la de 1998, any que va tindre la taxa més elevada de les observades en tot el període considerat.
Quant a la prevalència, l'any 2002 es va calcular una taxa de 1.118,94 malalts per milió d'habitants, que va ser superior a l'observada en anys anteriors. A més, és superior a la registrada en eixe mateix any en l'àmbit nacional, que va ser de 895 malalts per milió d'habitants. En relació amb la incidència, és a dir, els nous casos apareguts en un any, a la nostra Comunitat va haver-hi un important augment de la incidència en 2002 respecte de l'any anterior, sent en enguany de 166,28 pacients per milió d'habitants. Tant en la prevalència com en la incidència de la insuficiència renal crònica s'observen majors taxes en els hòmens i en les persones d'edat avançada.
Quant a les causes de la malaltia renal primària, en els casos prevalents la primera causa és la desconeguda o no filiada amb un 21,4%.
En relació amb el tractament rebut per estos pacients, el 58,1% dels pacients tenen com a modalitat de tractament l'hemodiàlisi en centre i un 4,7% diàlisi peritoneal contínua ambulatòria. El trasplantament de renyó va presentar un percentatge de 37,1% en 2002, lleugerament superior al de l'any anterior 36,1%, si bé val la pena recordar que en 1990 només representava el 20,6%.
Sobre els factors de risc presents, la hipertensió arterial, igual que s'ha observat en anys anteriors, continua sent el factor de risc present en major proporció en el moment de la inclusió en el registre dels malalts renals.
6. Interrupcions voluntàries de l'embaràs a la Comunitat Valenciana
El número absolut d'interrupcions voluntàries de l'embaràs (IVE) notificades durant 2004 al Registre de la Comunitat Valenciana ha sigut de 8.765, la qual cosa significa el nombre més gran d'IVE notificades en un any a la Comunitat Valenciana fins a la data, amb un increment respecte al 2003 del 9,9%.
A la Comunitat Valenciana va haver-hi una evolució ascendent fins a 1989, encara que a partir d'eixe any, va començar un període d'estabilització fins a 1992. En la gràfica, s'observa com en 1997 a la nostra Comunitat es produïx un mínim, i des de llavors la tendència és clarament ascendent, encara que amb taxes sempre per davall de la mitjana nacional.
7. Consum d'alcohol i drogues
Segons dades de les enquestes de consum i opinió realitzades per la Fundació d'Ajuda contra la Drogoaddicció per a la Generalitat (anys 1996, 1998, 2000, 2002 i 2004) en població major de 15 anys es poden ressaltar les dades següents.
Alcohol
En l'últim estudi epidemiològic realitzat (any 2004) la prevalència de bevedors abusius es manté estable i en xifres idèntiques a les detectades en l'enquesta precedent (6,3%). Cal destacar el lleu augment de les xifres relatives al sexe masculí compensat amb un lleu descens de les dones que abusen de l'alcohol.
De la mateixa manera, la mitjana d'ingesta diària d'alcohol (40,13 ml) es manté en xifres semblants a les detectades amb anterioritat (42,02 ml).
Evolució de la taxa d'abortivitat. Taxa per mil dones (de 15 a 44 anys)
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'INE 2005
Heroïna
El consum d'heroïna seguix una tendència clarament descendent en els seus consums. La comparació entre les dos últimes enquestes reduïx a la mitat les prevalències de consum. Si durant 2002, un 0,5% de la població major de 15 anys va consumir heroïna, en alguna ocasió, en els 12 mesos anteriors a l'enquesta, durant 2004 només un 0,2% ho menciona. De la mateixa manera ocorre amb el consum regular o setmanal, que descendix del 0,2% al 0,1% actual.
Continuem destacant el fet que el percentatge de consumidors que persistix, correspon al grup que ha fracassat encara amb les estratègies de reducció del dany (programes de tractament amb metadona, etc.), que està molt per davall del nombre de nous consumidors d'este tipus de substàncies.
Cocaïna
Oferix una clara diferenciació entre el que és el consum esporàdic o experimental i el consum habitual. Encara que el nombre de consumidors experimentals (els qui diuen haver-hi provat o consumit esta substància alguna vegada en la vida) augmenta lleugerament, els consums ocasionals (alguna vegada en els últims 12 mesos) o habituals (consum una o més vegades per setmana) seguixen la seua progressiva tendència descendent. Podem estimar que ambdós tipus de consums han patit un descens respecte al 2002, que se situa en el 3,3 i 0,4% respectivament.
Cànnabis
Continua sent la substància il·legal de major prevalència en el seu consum, encara que la tendència és molt semblant a la descrita en el cas de la cocaïna. Hi ha augments quant al consum experimental (se situa en xifres del 24,5%), però descendixen lleugerament els consums ocasionals (10,2%) i de l'últim mes (8,8%).
Altres substàncies
A continuació, s'exposen les xifres registrades sobre el consum de drogues de disseny, amfetamines, al·lucinògens i crack, segons dades de les enquestes del 2002 i 2004.
En general, podem veure com hi ha una tendència majoritària de disminució d'estos dos indicadors temporals bàsics.
L'Indicador Tractament del Sistema d'Avaluació de la Qualitat Assistencial en Drogodependències (SECAD), recull les característiques sociodemogràfiques, personals, toxicològiques, etc. de les persones que sol·liciten tractament per abús o dependència a substàncies psicoactives o altres addiccions de comportament.
La normalització i major accessibilitat als servicis van culminar durant l'exercici 2003 amb la transferència de totes les unitats de conductes addictives a la Conselleria de Sanitat; d'esta manera, tota l'atenció sanitària del malalt drogodependent depén tant orgànicament com funcionalment del servici valencià públic de salut.
Font: Sistema Valencià d'Informació en Addiccions (SABA), en població major de 15 anys. Direcció General de Drogodependències. Conselleria de Sanitat
Com a resultat de tot això, el nombre de pacients que anualment sol·liciten iniciar un nou tractament seguix una tendència ascendent, que se situen en 12.778 els pacients que durant a l'any 2004 van ser admesos a tractament (l'any 2000 la dita xifra era de 9.986 pacients).
Atenent estos pacients, segons la substància principal per la qual sol·liciten tractament, l'heroïna (opiacis en general) patix un progressiu descens i des de 2001 deixa de ser la primera substància. Durant l'any 2004 només el 15,2% dels pacients van sol·licitar tractament per abús i/o dependència a l'heroïna, d'esta manera queda relegada a la tercera posició. La substància per la qual el nombre més gran de pacients sol·liciten tractament és l'alcohol (31,2% dels casos) seguit en l'actualitat molt de prop per la cocaïna (30,7%). Cal destacar el progressiu augment dels pacients que sol·liciten tractament per consum de cannabis (durant l'any 2004 van representar el 5,4% enfront del 2,5% de l'any 2000). L'addicció al joc es manté en xifres estables entorn al 5%.
8. Accidents de treball
Durant 2003, de les 100.373 baixes relacionades amb el lloc de treball, declarades a la nostra Comunitat, 99.416 van ser accidents de treball, i la resta van correspondre a malalties professionals. D'entre tots els accidents laborals, 1052 van ser qualificats com a greus i 119 van tindre conseqüències mortals.
Les activitats econòmiques que han acumulat el 58,5% del total d'accidents, amb baixa al centre de treball, es detallen en la taula següent.
Evolució dels accidents laborals a la Comunitat Valenciana 1994-2003
(Nombre d'accidents en jornada de treball)
Font: Direcció General de Treball i Seguretat Laboral. Conselleria d'Ocupació.
Nota: Taxa Incidència = (Nombre accidents treball/ Nombre treballadors ocupats) x 1000
9. Accidents de trànsit
Observant l'evolució del nombre d'accidents de trànsit amb víctimes, s'advertix que des de l'any 1998 es produïx una important reducció fins al 2001, no obstant això, en 2002 s'observa un canvi en la tendència, encara que pareix que s'estabilitza en 2003.
A pesar de la important morbiditat generada pels accidents de trànsit, s'observa una tendència a la disminució del nombre d'accidents de trànsit amb víctimes.
Evolució del nombre d'accidents de trànsit amb víctimes
Font: Direcció General de Trànsit. Ministeri de l'Interior
Nombre de víctimes en els accidents de trànsit durant 2003
Font: Direcció General de Trànsit. Ministeri de l'Interior
10. Violència domèstica
Les dades recopilades per la Direcció General de la Dona de la Conselleria de Benestar Social indiquen que a Espanya l'any 2004 van morir per esta causa 105 dones. En la següent taula podem observar l'evolució de les defuncions a causa de la violència domèstica des de l'any 1999.
Nombre de dones víctimes mortals de violència de gènere a Espanya. Totals mensuals
Font: Direcció General de la Dona. Conselleria de Benestar Social. Elaboració pròpia a partir de notícies de premsa i de Dades del Ministeri de l'Interior.
Nota: Dades permanentment actualitzades
(1) S'inclouen aquells casos en què hi ha una analogia evident amb els descrits, a pesar de no haver-hi vincle matrimonial. Per exemple, filla o mare de la companya sentimental o nóvia, etc.
(2) S'inclouen aquells casos en què no hi ha una relació afectiva estable entre l'agressor i la víctima (amics o coneguts) o, simplement, no hi ha cap tipus de relació.
(3) Sota este epígraf s'inclouen les víctimes masculines (normalment fills) que moren en relació amb agressions a dones.
Dones mortes per violència de gènere a mans de la seua parella
Font: Direcció General de la Dona. Conselleria de Benestar Social. Elaboració pròpia a partir de notícies de premsa i de Dades del Ministeri de l'Interior.
Nota: Dades permanentment actualitzades
S'inclouen aquells casos en què l'agressor és o ha sigut el cònjuge, company sentimental o nóvio.
Nombre de dones ateses al centre dona 24 hores d'Alacant, València i Castelló, 1996-2004
Font: Direcció General de la Dona. Conselleria de Benestar Social
Telefonades rebudes a través de la línia 900 580 888, anys 1996-2004
Font: Direcció General de la Dona. Conselleria de Benestar Social
La Morbilitat: malalties transmissibles
La informació que a continuació s'exposa, ha sigut elaborada pel Servici de Vigilància i Control Epidemiològic de l'Àrea d'Epidemiologia de la Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat.
1. Tuberculosi a la Comunitat Valenciana
La tuberculosi presenta una tendència descendent en els últims anys a la Comunitat Valenciana, encara que hi ha un augment dels casos en estrangers procedents de països d'alta endèmia de tuberculosi. Este fet motiva que el control de la tuberculosi en la població autòctona haja de ser mantingut amb la mateixa intensitat amb què s'ha dut a terme fins a l'actualitat, i, al mateix temps, exigix que es deriven nous recursos per al diagnòstic precoç i el tractament adequat dels casos en població immigrant, en la qual les circumstàncies socials, culturals i econòmiques representen una barrera per al control de la malaltia. La incidència més alta en els casos notificats de tuberculosi correspon al grup de 25 a 34 anys, i al de 35 a 44 anys, de manera que estos grups coincidixen amb els de majors percentatges de casos en estrangers i de coinfectats pel VIH.
A la Comunitat Valenciana s'acaba de posar en marxa un programa per a la Vigilància Epidemiològica en línia, en el qual la tuberculosi té una presència important, atés que s'aborda la vigilància de la malaltia en diversos nivells: la millora de l'oportunitat en la declaració, l'increment de la qualitat de la informació, l'estudi dels contactes dels casos declarats amb la prescripció del Tractament de la Infecció Tuberculosa Latent (TITL), el Tractament Directament Observat (TDO) seguint el document de consens realitzat en 1999, i l'evolució del cas al final del tractament.
Així mateix, la Vigilància Epidemiològica de la Tuberculosi implica un estricte control de les resistències a fàrmacs antituberculosos, atés l'alta prevalència de resistències a països amb alta endèmia tuberculosa, dels quals procedixen molts casos de tuberculosi declarada a la nostra Comunitat. Amb este fi és necessari que a totes les soques de Mycobacterium tuberculosi, aïllades a través dels corresponents cultius, se'ls realitze estudi de sensibilitat.
Des de l'any 1998 fins al 2004 la taxa global de tuberculosi va passar de 24 casos per 100.000 habitants a 15,67 casos per 100.000 habitants, la qual cosa va representar un descens mitjà per any del 4,96%. Els casos nous de tuberculosi (incidència) representen el 88,3% de la totalitat dels casos declarats, amb una taxa d'incidència de 13,84 casos per 100.000 habitants. La tuberculosi respiratòria representa el 77,9% del total de casos declarats, i suposa una taxa de 12,20 casos per 100.000 habitants. La rúbrica «altres tuberculosis» presenten una taxa de 3,47 casos per 100.000 habitants.
Entre les característiques més rellevants dels casos declarats destaquen: una mitjana d'edat de 41,4, el 65,5% són hòmens, la coinfecció VIH es dóna en l'11,5%, i els casos en immigrants amb estada a Espanya inferior a 5 anys, suposen el 16,5% dels malalts. El temps transcorregut entre la data d'inici dels símptomes i el diagnòstic és molt superior per a «altres tuberculosis» (128 dies) que en la tuberculosi respiratòria (62 dies). Els casos hospitalitzats representen el 63,7% dels casos declarats, amb una estada mitjana a l'hospital de 17 dies. La bacil·loscòpia presenta resultat positiu en el 55,2% dels casos i negativa en el 37,2%. El cultiu del Mycobacterium tuberculosi supera de manera important la rendibilitat de la bacil·loscòpia, i en combinació permeten confirmar el 85,7% dels casos de tuberculosi declarada.
Els casos de tuberculosi en estrangers representen el 25,2% del total dels casos declarats a la Comunitat Valenciana. Amb més freqüència són hòmens, amb una edat mitjana de 33 anys, amb estada a Espanya inferior a 5 anys.
Pel que fa a la totalitat de casos declarats en estrangers, correspon a una taxa de 41,3 casos per 100.000 habitants, amb una gran variabilitat segons el país de procedència. És important assenyalar que les taxes d'incidència calculades poden estar sobreestimades, ja que el nombre total d'immigrants a la nostra Comunitat pot ser superior al declarat per fonts oficials.
Tuberculosi i infecció VIH. La prevalència d'infecció pel VIH entre els casos de tuberculosi és de l'11,5%, la qual cosa representa una taxa d'1,8 casos per 100.000 habitants.
El 15,2% dels casos declarats de tuberculosi preferien haver tingut contacte amb un cas de tuberculosi, una xicoteta part dels quals (2,5%) havien pres tractament de la infecció tuberculosa latent (TITL).
Els pacients infectats pel VIH i els usuaris de drogues per via parenteral, presenten baixes taxes d'ompliment del tractament de la tuberculosi i major mortalitat per esta malaltia.
Tuberculosi en menors de 15 anys. En este grup s'ha calculat una taxa de 5,84 casos per 100.000 habitants, i s'ha destacat que la incidència de la malaltia és significativament major en els menors de 5 anys que en la resta. La rendibilitat de la bacil·loscòpia és baixa (11,4%), mentres que el cultiu millora significativament esta prova diagnòstica fins a arribar al 51,4%.
Estudi de contactes. Durant l'any 2004 els casos de tuberculosi declarada amb estudi de contactes informat han sigut de 475 i han sigut declarats un total de 678 casos, és a dir, la proporció de casos amb estudi de contactes és del 70%, la qual cosa suposa un increment superior a 15 punts amb relació a l'any 2003, que va ser del 54,4%.
El nombre total de contactes estudiats ha sigut de 3.544, i la mitjana de contactes estudiats per cada cas s'eleva a 7,46. La prevalència d'infecció entre els contactes informats és del 31,7%. El nombre de casos nous de tuberculosi descoberta en ocasió de l'estudi de contactes ha sigut 33, és a dir, el 4,9% dels casos declarats.
El grup estudiat més nombrós ha sigut el dels convivents que han presentat una prevalència d'infecció del 37,3%. En els familiars no convivents la infecció estava en 9 punts per davall dels convivents. De la resta de grups cal destacar els contactes laborals, on la prevalència d'infecció tuberculosa estava 5 punts per davall d'este.
Centre de suport al CASS (Centre d'Atenció als Sense Sostre). Durant l'any 2004 van controlar al Centre de Suport al CAST 9 casos de tuberculosi, tots estos en Programa de Tractament Directament Observat (TOD), dels quals 5 eren de nacionalitat espanyola i els 4 restants estrangers. Entre els 9 casos seguits, 3 (33,3%) es van perdre o van abandonar el tractament. Els Tractaments Observats Directament (TOD) només representen el 3,7% dels casos declarats; esta xifra està molt per davall del desitjable.
A més dels controls dels casos de tuberculosi, s'han prescrit 77 Tractaments de la Infecció Tuberculosa Latent (TITL) en el Programa TOD.
2. Vigilància epidemiològica a la Comunitat Valenciana (Any 2004)
Malaltia meningocòcica
La freqüència de presentació de la malaltia meningocòccica a la Comunitat Valenciana ha disminuït en les últimes temporades gràcies a les campanyes de vacunació realitzades a la nostra comunitat en els anys 1997 i 2000, així com a la inclusió en el calendari de vacunacions infantils, des de gener de 2001, de la vacuna conjugada enfront del meningococ C. Actualment, la malaltia meningocòccica presenta taxes d'incidència entorn dels 2 casos per 100.000 habitants, enfront dels 4,69 que es van registrar en l'última temporada epidèmica 1996-1997.
Durant la temporada epidemiològica 2003-2004 es van declarar a la Comunitat Valenciana un total de 63 casos de malaltia meningocòccica, la qual cosa va suposar una disminució del 27,6% respecte a la temporada 2002-2003, en la qual es van notificar 87 casos. La taxa d'incidència va ser d'1,46 casos per 100.000 habitants, mentres que en la temporada anterior va ser de 2,07. Esta és la taxa d'incidència més baixa registrada des de 1996, i manté, per tant, la tendència descendent observada en les últimes temporades.
Igual que en els últims anys, va haver-hi un predomini del serogrup B (63,5% del total de casos declarats) sobre el serogrup C (14,3%). La incidència global de la malaltia meningocòccica més elevada es va registrar entre els xiquets menors de cinc anys, d'esta manera es manté el patró típic de presentació de la malaltia.
La letalitat es va mantindre alta, encara que un poc més baixa que en les temporades anteriors. Va disminuir per als dos principals serogrups, encara que de manera més acusada en el serogrup B.
Malalties de transmissió sexual
Infecció gonocòccica
Durant l'any 2004 es van declarar un total de 60 casos d'infecció gonocòccica. Això suposa una taxa d'incidència per al conjunt de la Comunitat Valenciana d'1,39 casos per 100.000 habitants, la qual cosa indica un increment respecte a l'any 2003, en el qual es van declarar 43 casos i la taxa va ser d'1,02 casos per 100.000 habitants. Per al quinquenni anterior la mitjana de les taxes d'incidència se situa en 0,77 casos per 100.000 habitants, i s'observa una tendència ascendent en estos últims cinc anys en la incidència d'esta malaltia.
La taxa més alta va correspondre a la província de Castelló, amb 12 casos declarats i un valor de 2,39/100.000 habitants, un punt per damunt de la taxa de la Comunitat Valenciana. En segon lloc, València amb 29 casos i, finalment, Alacant amb 19 casos, amb taxes d'1,28 i 1,22, respectivament, ambdós per davall de la taxa de la Comunitat Valenciana.
La malaltia es va presentar, com és habitual, majoritàriament en hòmens i el grup d'edat amb nombre més gran de casos va ser el de 25 a 34 anys.
Sífilis
Al llarg de l'any 2004 es van declarar un total de 98 casos de sífilis. La taxa d'incidència per al conjunt de la Comunitat Valenciana va ser de 2,27/100.000 habitants, lleugerament superior a la de l'any 2003 que va ser 2/100.000 habitants. La mitjana de les taxes per al quinquenni anterior es va situar en 1,02, una tendència ascendent que s'observa en la incidència d'esta malaltia des de l'any 2000.
Com en la infecció gonocòccica la taxa més alta va correspondre a la província de Castelló amb 18 casos declarats i un valor de 3,59/100.000 habitants, 1,32 punts per damunt de la taxa de la Comunitat Valenciana.
Més de la mitat dels casos (64%) es va presentar en hòmens i el grup d'edat amb nombre més gran de casos, en ambdós sexes, va ser el de 25 a 34 anys.
Sífilis congènita
Durant l'any 2004 es van declarar 7 sospites de sífilis congènita, d'estes 3 van quedar classificades com a error diagnòstic, només 2 casos van quedar confirmats.
Els casos de sífilis congènita a la Comunitat Valenciana han augmentat respecte a l'any anterior, probablement com una conseqüència de l'augment dels casos de sífilis no tractada, associats a població immigrant.
3. Zoonosi
Brucel·losi
Durant l'any 2004 es van declarar 24 casos de brucel·losi a la Comunitat Valenciana. Això suposa una taxa d'incidència de 0,55 casos per 100.000 habitants. La mitjana de les taxes del quinquenni anterior va ser 1,15, al llarg d'estos cinc anys s'observa una tendència descendent en la incidència d'esta malaltia, encara que l'any 2004 es va incrementar lleugerament respecte a l'any anterior.
Dels 24 casos de brucel·losi 8 es van declarar a la província d'Alacant, 8 a la de Castelló i 8 a la de València. La taxa més alta va correspondre a la província de Castelló amb un valor d'1,60/100.000 habitants, 1,05 punts per damunt de la taxa de la Comunitat. Les taxes de les províncies d'Alacant i València van ser 0,51 i 0,35, respectivament, ambdós per davall de la taxa de la Comunitat Valenciana.
Al llarg de l'any es van declarar quatre brots de brucel·losi que van agrupar el 41,7% dels casos.
Leishmaniosi
Durant l'any 2004 es van declarar a la Comunitat Valenciana un total de 25 casos de leishmaniosi. Això suposa una taxa per al conjunt de la Comunitat Valenciana de 0,58 casos per 100.000 habitants, lleugerament inferior a la de l'any 2003.
Al llarg del quinquenni anterior esta malaltia va mostrar unes taxes prou estables, d'esta manera es mantenia la tendència observada durant estos anys. La mitjana per a eixe període es va situar en 0,65 casos per 100.000 habitants.
Hidatidosi
L'any 2004 es van declarar 26 casos de hidatidosi, la qual cosa suposa una taxa d'incidència per al conjunt de la Comunitat Valenciana de 0,60 per 100.000 habitants. Durant els últims cinc anys les taxes d'incidència de l'hidatidosi s'han mantingut prou estables i la mitjana de les taxes per a este període se situa en 0,67.
La distribució de casos per províncies va ser la següent: 1 cas va correspondre a Alacant, 3 a Castelló i 22 a València, amb taxes de 0,06, 0,62 i 0,97 casos per 100.000 habitants, respectivament.
L'hidatidosi manté una tendència estable amb relació als cinc anys anteriors. Del total de casos declarats només el 57% d'estos eren casos incidents.
A causa del llarg període d'incubació d'esta malaltia, l'edat mitjana dels casos és prou elevada.
Febre exantemàtica mediterrània
Durant l'any 2004 es van declarar 13 casos de febre exantemàtica mediterrània, 10 casos més que l'any 2003. Això suposa una taxa d'incidència de 0,30 per 100.000 habitants per a la Comunitat Valenciana. Este considerable increment respecte al 2003 és degut fonamentalment a la busca activa. Esta taxa és la més alta registrada des de l'any 1998. La mitjana del quinquenni es va situar en 0,15 casos per 100.000 habitants.
Dos dels casos declarats van correspondre a la província d'Alacant, sent la taxa d'incidència 0,13/100.000 habitants. Els 11 restants es van declarar a la província de València i la taxa d'incidència d'esta es va situar per damunt de la taxa de la Comunitat Valenciana, sent 0,49/100.000habitants. A la província de Castelló no es va declarar cap cas.
La malaltia es va distribuir pràcticament per igual en ambdós sexes.
Tètans
Durant l'any 2004 es van declarar a la Comunitat Valenciana 4 casos de tètans, la mateixa xifra que l'any 2003. La taxa d'incidència va ser 0,09 casos per 100.000 habitants (més del doble que la mitjana nacional). Per al quinquenni anterior la taxa mitjana va ser 0,05 casos per 100.000 habitants.
Tots els casos de tètans es van produir en persones majors de 60 anys. En 2 dels casos es va produir la defunció. Cap cas estava correctament vacunat. Atesa l'existència d'una vacuna eficaç enfront del tètans tots estos casos podrien haver sigut evitats.
Leptospirosi
Durant l'any 2004 es van declarar 3 casos de leptospirosi. La taxa d'incidència va ser 0,07 casos per 100.000 habitants.
Durant el quinquenni anterior no es van declarar casos en els anys 1999 i 2000, l'any 2002 es van declarar sis casos, dos d'estos en forma de brot. La mitjana per al dit període va ser de 0,02 casos per 100.000 habitants.
Els casos tenien com a antecedent de risc el treball en arrossars o en zona d'horta amb presència de rosegadors.
Febre recurrent per caparres
Durant l'any 2004 es va notificar un cas de febre recurrent per caparres que es va trobar a través de busca activa. La taxa d'incidència va ser de 0,02 casos per 100.000 habitants. És el primer cas que es notifica des de l'any 1999, en què es van declarar 6 casos.
4. Paludisme
Durant l'any 2004 es van declarar a la Comunitat Valenciana 54 casos de paludisme, tots estos eren casos importats. Del total de casos declarats, 31 (57,4%) van ser casos nous i 15 (27,6%) recidives. Estes dades representen una taxa global (casos nous més recidives) d'1,25 casos per 100.000 habitants, mentres que si es considera només els casos incidents la taxa va ser de 0,72 casos per 100.000 habitants.
Els casos s'agrupen majoritàriament en la segona mitat de l'any, que coincidix amb l'estiu i les primeres setmanes de la tardor. Més de la mitat dels casos (51,9%) corresponen a immigrants ja establits a la nostra Comunitat, que viatgen en vacacions al seu país d'origen.
5. Pallola
En el marc del Pla d'Eliminació de la pallola a la Comunitat Valenciana, l'objectiu de la qual era aconseguir l'eliminació de pallola autòctona l'any 2005, es va posar en marxa al gener de 2001 el sistema de vigilància especial de la malaltia. Este sistema de vigilància bàsicament consistix en la notificació urgent de la sospita del cas, el recull de mostres per a la confirmació del laboratori (sèrum per a la determinació de IgM especifica i orina per a l'aïllament del virus i la identificació de la soca), la investigació de la font d'infecció i el control dels contactes, així com la ràpida detecció de la idea de brots i l'adopció de les mesures oportunes per a impedir que la transmissió continue.
Durant l'any 2004 es van notificar al sistema de vigilància 20 casos sospitosos de pallola, dels quals, després de realitzar la investigació corresponent, 1 (5%) va ser confirmat i 19 (95%) es van considerar descartats, un d'estos com a postvacunal. No va quedar cap cas com a compatible, ja que en totes les sospites va ser possible el recull de mostres per a la seua confirmació.
6. Malalties vacunables
Parotiditis
El nombre de casos notificats en 2004 va ser de 108, dels quals 32 van ser errors diagnòstics i un cas era extracomunitari. Els casos autòctons van ser 75, amb una taxa d'1,73 per 100.000 habitants, molt inferior a la mitjana nacional, amb 3,71 casos per 100.000 habitants.
Quant a la distribució espacial es va observar que per províncies la taxa més elevada es va donar a Alacant, 2,05 casos per 100.000 habitants; seguida de València, amb taxa d'1,68 casos per 100.000 habitants; i finalment Castelló, amb taxa d'1 cas per 100.000 habitants.
En l'evolució temporal al comparar la taxa de l'any en estudi 1,73 casos per 100.000 habitants, respecte al quinquenni anterior (1999-2003), s'observa que contínua la tendència descendent d'aparició d'esta malaltia, que va començar amb un clar descens l'any 2000, amb una taxa de 4,51 casos per 100.000 habitants, respecte a l'any 1999, que va presentar una taxa de 19,48 casos per 100.000 habitants.
Tos ferina
Durant l'any 2004 es van declarar 37 casos, la qual cosa suposa una taxa de 0,86 casos per 100.000 habitants, molt inferior a la taxa mitjana a Espanya d'1,31 casos per 100.000 habitants.
Quant a la distribució espacial dels casos en l'àmbit provincial, Castelló va presentar una taxa d'1 cas per 100.000 habitants; seguit de València amb una taxa de 0,93 casos per 100.000 habitants; i per últim, Alacant amb 0,71 casos per 100.000 habitants.
En l'evolució temporal al comparar la taxa de l'any 2004 respecte al quinquenni anterior, s'observa que el nombre de casos és un poc superior als dos anys precedents, encara que molt inferior als anteriors, així i tot estan dins dels límits inferiors del quinquenni anterior.
7. Malaltia invasiva per Haemophilus influenzae
L'any 2004 es van notificar 4 casos, la qual cosa suposa una taxa a la Comunitat Valenciana de 0,09 casos per 100.000 habitants; tots els casos van ser confirmats per laboratori i classificats com a casos confirmats.
En la distribució espacial s'observa que els casos s'han produït 2 a la província d'Alacant, amb una taxa de 0,13 casos per 100.000 habitants; i els altres dos, a la província de Castelló, que corresponen a una taxa de 0,40 casos per 100.000 habitants.
Quan s'observa l'evolució temporal, de l'any 2004 respecte al quinquenni últim (1999-2003), veiem que el nombre de casos d'este any (4) és semblant a les xifres produïdes en el període anterior, en el qual no es presenta cap tendència clara; l'única cosa que apareix són xifres molt baixes durant tot el període pel fet que la cobertura de vacunació era ja molt elevada en estos últims anys.
8. Varicel·la
El nombre de casos notificats durant 2004 va ser de 31.314, amb una taxa de 723,74 casos per 100.000 habitants. A Espanya el nombre de casos declarats va ser 233.934, amb una taxa de 589 casos per 100.000 habitants, la qual cosa suposa que la nostra Comunitat declara el 13,4% dels casos de tot Espanya i que té una taxa d'un 22,7% superior a la nacional.
Quant a la distribució espacial es va observar, que per províncies la taxa més elevada es va donar a Alacant, amb 1.057,1 casos per 100.000 habitants; seguida de Castelló, amb taxa de 589,3 casos per 100.000 habitants; i finalment València, amb taxa de 524,4 casos per 100.000 habitants.
Quan observem l'evolució anual de la malaltia de l'any 2004 s'observa un component cíclic estacional amb predomini primaveral, i respecte al quinquenni anterior (1999-2003), veiem que no hi ha una tendència clara, sinó que esta malaltia es presenta amb alts i baixos.
9. Hepatitis
Hepatitis A
El nombre de casos notificats en 2004 va ser 115, dels quals 18 van ser importats, 1 va ser un error diagnòstic i 96 van ser casos autòctons. La taxa de casos autòctons va ser de 2,22 casos per 100.000 habitants, semblant a la d'Espanya, que va ser de 2,01 casos per 100.000 habitants.
En la distribució espacial s'observa que per províncies a Alacant s'han declarat 50 casos, la taxa més elevada es dóna en 3,21 per 100.000 habitants; a Castelló s'han declarat 5 casos, taxa d'1 cas per 100.000 habitants; i a València s'han donat 41 casos, amb una taxa d'1,81 casos per 100.000 habitants.
El 34% dels casos es produïxen associats als brots i el 60% apareixen com a casos aïllats.
Quan s'observa l'evolució de l'any 2004 respecte al quinquenni últim (1999-2003), podem observar que el nombre de casos en 2004 és superior als dos anys anteriors, encara que continua sent un nombre molt inferior als altres tres anteriors; la pujada que experimenta en 2004 respecte a la tendència descendent que presentava el quinquenni anterior, pot ser a causa, en gran part, que s'han produït prou brots (33 casos), sobretot relacionats amb xiquets menuts de guarderia o preescolar i els seus familiars, mentres que l'any anterior només es van donar 5 casos relacionats amb brots.
Hepatitis B
En 2004 van ser notificats 93 casos, dels quals 6 van ser errors diagnòstics i 3 importats; per tant, els casos a estudiar pertanyents a la nostra Comunitat van ser 84, la qual cosa suposa una taxa d'1,94 casos per 100.000 habitants, xifra que està per damunt de la taxa d'Espanya, que va ser d'1,86 casos per 100.000 habitants.
En la distribució espacial s'observa que per províncies a Alacant s'han declarat 23 casos, d'esta manera es dóna la taxa més baixa (1,48 casos per 100.000 habitants); a Castelló s'han declarat 12 casos (taxa de 2,39 casos per 100.000 habitants); i a València s'han declarat 49 casos (taxa de 2,16 casos per 100.000 habitants).
Quan s'observa l'evolució de l'any 2004 respecte al quinquenni últim (1999-2003), veiem que el nombre de casos d'este any (84 casos) és semblant als últims tres anys, on s'aprecia un escaló important respecte a les xifres dels dos anys anteriors; la tendència al llarg del període és descendent, i en estos últims anys pareix que es troba prou estabilitzada, amb un lleuger ascens l'últim any.
Hepatitis C
El nombre de casos notificats va ser de 42 durant 2004, la qual cosa suposa una taxa de 0,97 casos per 100.000 habitants, per davall de la d'Espanya que va ser d'1,74 casos per 100.000 habitants.
En la distribució espacial s'observa que per províncies, la taxa més alta es presenta a Castelló (1,40 casos per 100.000 habitants); a València i Alacant les taxes són semblants a les de la Comunitat Valenciana (0,92 i 0,90 casos per 100.000 habitants, respectivament).
Quan s'observa l'evolució de l'any 2004 respecte al quinquenni últim (1999-2003), veiem que el nombre de casos d'este any, respecte a les xifres anteriors, seguix una tendència clarament descendent.
10. Malalties hídriques i alimentàries
Disenteria bacil·lar . Shigel·losi
En 2004 el nombre de casos notificats va ser de 14, dels quals només 8 són els casos que pertanyen a la nostra Comunitat i als quals fem referència. La taxa va ser de 0,18 casos per 100.000 habitants, inferior a la d'Espanya que va ser de 0,29 casos per 100.000 habitants. Tots els casos van ser confirmats per laboratori.
En la distribució espacial s'observa que el major nombre de casos i la taxa més alta es va donar a la província de València amb 0,22 casos per 100.000 habitants; seguida de la província de Castelló, amb una taxa de 0,20 casos per 100.000 habitants; i per últim, la província d'Alacant, amb taxa de 0,13 casos per 100.000 habitants.
Quan s'observa l'evolució de l'any 2004 respecte al quinquenni últim (1999-2003), veiem que el nombre de casos d'esta malaltia es manté en unes xifres semblants a la mitjana del quinquenni anterior. La malaltia estos últims anys s'ha presentat amb casos aïllats o en xicotets brots localitzats.
Febre tifoide i paratifoide
El nombre de casos notificats durant el 2004 va ser de 10, dels quals 7 van ser autòctons, la qual cosa suposa una taxa de 0,16 casos per 100.000 habitants, inferior a la taxa d'Espanya que va ser de 0,25 casos per 100.000 habitants.
En la distribució espacial s'observa que 4 casos pertanyien a la província d'Alacant, amb una taxa de 0,26 casos per 100.000 habitants; i 3 casos a la província de València, amb una taxa de 0,13 casos per 100.000 habitants.
Quan s'observa l'evolució de l'any 2004 respecte al quinquenni últim (1999-2003), s'observa que el nombre de casos d'este any és igual que l'any passat i continua mantenint la tendència descendent que esta malaltia presenta durant tot el període.
11. Situacions epidèmiques i brots
La idea de malalties en forma de situacions epidèmiques o brots és una urgència en salut pública que s'ha convertit en una informació pública amb enorme repercussió als mitjans de comunicació social. El seu abordatge requerix la professionalitat dels tècnics, una capacitat de resposta i els coneixements científics que garantisquen la investigació i adopció de les mesures de control oportunes i adequades.
Es descriuen les situacions epidèmiques i brots declarats a la Comunitat Valenciana durant l'any 2004.
Font de les dades
Per a la descripció de les situacions epidèmiques i brots declarats durant l'any 2004 s'ha utilitzat com a font el Registre de Situacions Epidèmiques i Brots que recull la informació procedent de la vigilància dels brots, integrada en el Sistema Bàsic de la Xarxa Valenciana de Vigilància en Salut Pública (Decret 16/1997, del Govern Valencià i Orde de la Conselleria de Sanitat, de 4 de març de 1997), que considera com a unitat de registre les definicions de brot contingudes en la dita norma.
Procediment de declaració
La declaració de brot epidèmic és obligatòria i urgent.
Els brots de qualsevol etiologia es notifiquen sota sospita des de les Unitats d'Epidemiologia dels Centres de Salut Pública dels Departament de Salut i s'inclouen en el Registre fins a la seua confirmació o anul·lació. Els brots poden haver sigut declarats pels metges en exercici, afectats o altres institucions, o bé detectats pels tècnics d'Epidemiologia a través de la busca activa o del seguiment dels casos relacionats.
Es realitza una investigació epidemiològica de cada un dels brots notificats, i s'emet un informe final d'on s'extrau per al seu registre, un conjunt bàsic de dades, que inclou variables referides a la procedència de la declaració, lloc i àmbit d'idea, ubicació temporal, característiques clíniques epidemiològiques dels casos associats, variables específiques del procés a estudi, factors que han contribuït a l'aparició de la situació epidèmica i actuacions dutes a terme per al seu control.
Resultats generals dels brots
Durant l'any 2004 es van rebre un total de 190 notificacions de possibles brots, tretze dels quals (6,8%) van ser anul·lats després de la investigació pertinent, i es van registrar definitivament un total de 177 brots que van afectar un total de 1.993 persones, 236 de les quals van necessitar hospitalització i 15 van morir. La notificació de brots en el present any ha sigut lleugerament inferior a la mitjana del quinquenni anterior (1999-2003) que va ser de 182 brots. La incidència acumulada de brots ha sigut de 4,1 casos per 100.000 habitants i la taxa de casos associats va ser de 46,1 casos per 100.000 habitants, d'esta manera es presenta una tendència descendent des de l'any 1999. La taxa d'hospitalització en el 2004 ha sigut d'11,8%, lleugerament inferior a la taxa mitjana d'hospitalització del quinquenni anterior. En canvi s'observa un augment de la letalitat durant l'any 2004 (0,8%) respecte a anys anteriors, a causa d'un excés de difunts per una intoxicació massiva de monòxid de carboni en un municipi de la província de Castelló.
Procedència de la declaració
Durant el període 1999-2004 les unitats hospitalàries són les que més brots han declarat (41,4%), seguit de les d'Atenció Primària (32,4%), que aporten entre ambdós el 73,8% dels brots del període. La detecció de brots a partir dels diferents sistemes de Vigilància Epidemiològica (busca activa de casos, vigilància estatal i d'altres comunitats) suposa el 10,4% dels brots, que s'ha incrementat de manera considerable durant l'any 2004 (19,2%). La declaració de brots per part de les persones afectades es manté de manera estable al voltant del 10% al llarg del període. La resta de notificacions procedixen d'altres servicis mèdics (residències, hotels, empreses) i de diverses institucions (ajuntaments, Oficina Municipal d'Informació al Consumidor .OMIC-, Centre d'Informació i Coordinació d'Urgències .CICU-, mitjans de comunicació i altres conselleries).
Distribució per processos
La distribució dels brots per processos es presenta en la taula següent, on s'inclouen el nombre total de casos per procés i els seus percentatges. Respecte a l'any 2003, en 2004 va disminuir el nombre de brots en un 10%, però va augmentar la magnitud del nombre d'afectats que presenta una variació positiva del 36,5%.
Els brots declarats amb major freqüència durant l'any 2004 van ser les toxiinfeccions alimentàries amb 84 brots, la qual cosa va suposar un 47,5% del total de brots notificats, que afecta 1.173 persones. Els brots de tuberculosi van ocupar el segon lloc en freqüència, amb 15 brots (8,5%) però que va afectar només 39 malalts.
Les gastroenteritis ocupen el tercer lloc amb 12 brots (6,8%), el nombre d'afectats és de 298 i s'observa un descens important respecte a l'any 2003 tant del nombre de brots (-38,3%) com de casos (-61,6%).
Les legionel·losis comunitàries, tant en forma de brots com d'agregacions, han disminuït respecte a l'any anterior, de manera que s'observa un descens del 50,6% quant als casos associats. En altres agregacions de legionel·losi es recullen les situacions notificades des del Sistema Europeu Ewgli (viatgers estrangers), associades fonamentalment a establiments turístics.
Destaca l'elevat nombre de casos de conjuntivitis epidèmica, 173 casos, agrupats en dos brots, així com 8 brots d'escarlatina amb un total de 45 casos.
Àmbit d'ocurrència
Durant l'any 2004 els brots ocorreguts en l'àmbit comunitari han sigut els més freqüents (55,9%), seguits dels d'àmbit familiar que presenten una declaració també elevada (39%). Els brots nosocomials, és a dir, els ocorreguts als hospitals, han presentat una freqüència de declaració molt baixa (2,3%), que corresponen a 4 brots.
Distribució temporal
La major freqüència d'aparició de brots s'observa entre els mesos d'abril i agost on es concentren el 54,2% dels brots del 2004, són els mesos d'hivern els que menys malaltia epidèmica presenten.
Brots de toxiinfecció alimentària. Any 2004
Durant l'any 2004 es van declarar 84 brots de toxiinfecció alimentària que van afectar 1.173 persones, de les quals 125 van necessitar hospitalització i una va morir. En total es van notificar 12 brots menys que l'any 2003, la qual cosa va suposar una disminució del 12,5%. La taxa d'hospitalització en 2004 s'ha reduït respecte a l'any anterior de l'11,8% al 10,7%.
La distribució temporal va presentar la màxima freqüència entre els mesos de juliol i agost, que concentrava el 37% dels brots declarats, i el 47,2% dels brots es declaren en restaurants, seguits de bars i hotels.
L'àmbit d'idea dels brots va ser en un 63,1% de tipus comunitari, amb 1.016 casos associats (86,%) i en un 36,9% familiar, amb 157 casos (13,4%).
La taxa d'atac mitjana en les toxiinfeccions alimentàries comunitàries va ser de 60,2%, amb una població mitjana a risc de 116 persones per brot.
Els aliments que han sigut implicats amb major freqüència en els brots comunitaris han sigut les carns i el grup d'altres aliments, que aporten entre ambdós el 50% dels casos associats a este tipus de brots. Ha disminuït la freqüència de brots relacionats amb les salses i altres aliments elaborats amb ou cru i amb els peixos i mariscos. És de destacar l'elevat nombre de brots en què es desconeix l'aliment implicat. L'aliment implicat ha sigut confirmat en 20 dels 53 brots de toxiinfecció alimentària comunitaris (37,7%).
En les toxiinfeccions alimentàries comunitàries es van analitzar mostres biològiques de 240 malalts, de les quals en 164 van ser positius a algun agent microbiològic patogen. Van ser analitzades 454 mostres de manipuladors, i van resultar 56 d'estes (12,3%) positives a algun germen patogen susceptible de transmissió a través dels aliments.
Quant als aliments implicats en les toxiinfeccions alimentàries comunitàries es van estudiar un total de 117 mostres d'aliments corresponents als menús implicats, 27 dels menús eren positius, la qual cosa suposa un 23,2% de positivitat de les mostres analitzades.
En el 71,7% dels brots ha sigut possible determinar l'etiologia, sent en el 50,9% dels casos el bacteri salmonel·la, seguida per l'estafilococ (7,5%) i del Clostridium perfringens (5,7%).
Els factors contribuents que són mencionats amb major freqüència en els brots de toxiinfeccions alimentàries de caràcter comunitari són les pràctiques de manipulació incorrecta, la refrigeració insuficient dels aliments i les condicions inadequades del local.
La mesura de control mencionada amb major freqüència és l'educació sanitària, realitzada en el 88,7% dels brots, seguit de la inspecció de l'establiment i la investigació, tractament i control dels manipuladors d'aliments. És de destacar que l'exclusió dels manipuladors portadors es va dur a terme en quasi el 19% dels brots, i en 6 brots es va produir el tancament de l'establiment.
Brots i casos associats. Distribució per processos. Comunitat Valenciana, 2003 . 2004
Font: Direcció General de Salut Pública. Conselleria de Sanitat.
3.1.3. Altres determinants de salut
Factors mediambientals
Aigües de bany marines
Segons dades de la Conselleria de Territori i Habitatge, observem un bon estat de les aigües de bany marines de la Comunitat Valenciana durant 2004.
Residus
L'any 2004, es van produir un total de 2.471.006 tm de residus sòlids urbans (1.214.018 d'estos a València, 937.470 a Alacant i 319.518 a Castelló).
Pel que fa als residus perillosos produïts a la nostra Comunitat, el nombre total de tones tractades durant 2004 a la nostra Comunitat va ser de 395.745.
Contaminació atmosfèrica i acústica
Contaminació atmosfèrica
El control de la contaminació de la qualitat de l'aire és fonamental per a una vida entorn saludable.
A la taula adjunta es detallen els contaminants detectats per la Xarxa Automàtica de Control de Contaminació de l'Aire i Xarxa Manual de Vigilància de la Contaminació Atmosfèrica.
La Xarxa Manual de Vigilància de la Contaminació Atmosfèrica ha detectat valors alts de partícules en suspensió en les estacions del polígon de Vila-real, l'Alcora i Almassora.
Contaminació acústica
La contaminació acústica s'ha convertit en un dels problemes mediambientals més importants en l'actualitat i, en particular, a la Comunitat Valenciana, els estudis realitzats indiquen l'existència d'uns nivells de soroll per damunt dels límits màxims admissibles per organismes internacionals i per la Unió Europea.
L'augment espectacular del parc automobilístic i dels mitjans de transport públic ha ocasionat un increment de la contaminació ambiental i, en particular, és un dels principals factors causants de la contaminació acústica, de tal manera que l'adequat control dels sorolls i les vibracions emesos per estes activitats permetrà una reducció molt significativa d'este tipus de contaminació, que afecta cada vegada més a un nombre més gran de persones i, en particular, els habitants de les grans ciutats.
Qualificació obtinguda per les zones de bany marítimes de la Comunitat Valenciana. 2004
Zones de bany donades d'alta en el Cens de Zones de Bany del Ministeri de Sanitat i Consum, 2004.
El Decret 19/2004, de 13 de febrer, del Consell, pel qual s'establixen normes per al control del soroll produït pels vehicles de motor té com a objecte desenvolupar els preceptes continguts en la Llei 7/2002, de 3 de desembre, de la Generalitat, de Protecció contra la Contaminació Acústica, establix els nivells màxims d'emissió sonora admissibles per als vehicles de motor, així com els seus procediments d'avaluació a la Comunitat Valenciana.
Contaminació atmosfèrica a la Comunitat Valenciana (2004).
*El límit del llindar de protecció de la població de l'ozó
Font: Direcció General de Qualitat Ambiental. Conselleria de Territori i Vivenda.
Els aliments
El Control Sanitari dels Aliments, realitzat per l'Àrea de Seguretat Alimentària, de la Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat, té com a finalitat verificar el compliment, per part de les empreses alimentàries, de la normativa sanitària encaminada a garantir la distribució a la població d'aliments segurs. Per a això es val d'intervencions al llarg de la cadena alimentària, com són la inspecció dels establiments, l'auditoria dels seus sistemes d'autocontrol, la presa de mostres i l'examen de la documentació comercial. Estes actuacions es realitzen de forma habitual, periòdica i programada sobre totes les indústries, establiments i activitats alimentàries ubicades a la nostra Comunitat.
Com a resultat de l'activitat de control oficial en 2004 s'han obtingut les dades següents: s'han realitzat 173.764 visites de control, de les quals 650 van correspondre a denúncies, 1.149 pertanyents a alertes alimentàries i 88 motivades per l'aparició de brots de toxiinfecció alimentària.
Vigilància Sistemàtica d'Establiments alimentaris
Font: Direcció General de Salut Pública. Conselleria de Sanitat.
S'han analitzat dins del programa de Vigilància Sanitària un total de 13.794 mostres, preses tant en indústries alimentàries com en establiments de venda al detall. De les 71.783 determinacions realitzades, 42.485 van correspondre a paràmetres microbiològics i 29.298 químics. Només l'11% de les mostres analitzades va presentar algun resultat no conforme.
L'etiquetatge dels productes alimentaris té com a objectiu garantir que els consumidors reben informació suficient respecte a la composició del producte i constituïx el principal mitjà de comunicació entre els productors i venedors d'aliments, d'una banda, i, per una altra, els seus compradors i consumidors, havent de permetre al consumidor realitzar la seua elecció amb coneixement de causa, li permeten conéixer la naturalesa real de cada producte i distingir-lo dels productes amb què puga confondre's.
Després de la inestabilitat originada al mercat comunitari de la carn de boví i dels productes a base de carn de boví per la crisi de l'encefalopatia espongiforme bovina, s'ha fet necessària una major transparència en les condicions de producció i comercialització dels dits productes, especialment en el que afecta la seua traçabilitat. Els establiments del sector carni tenen en general, un elevat percentatge de compliment de l'etiquetatge i sistema d'identificació i registre de la carn, en especial els de caràcter industrial.
Vigilància sanitària: Anàlisi de mostres d'aliments
Font: Direcció General de Salut Pública. Conselleria de Sanitat.
Etiquetatge i Traçabilitat
Font: Direcció General de Salut Pública. Conselleria de Sanitat.
Servicis sanitaris. recursos estructurals
A continuació, es presenten unes taules que mostren l'evolució dels recursos humans de la Conselleria de Sanitat.
Recursos humans
Plantilla total
Dades referides a desembre del 2005
Evolució de la plantilla d'hospitals i centres d'especialitats (Assistència especialitzada)
Període 1995-2005
Evolució de la plantilla d'Atenció primària
Període 1995-2005
Recursos econòmics
Les taules que es presenten a continuació mostren l'avaluació del pressupost sanitari i del gasto per capita.
Evolució del pressupost sanitari: 1999 . 2006
Elaborat pel Servici de Relacions Institucionals
Evolució del gasto per càpita (en euros)
Dades referides a població INE
% creixement del pressupost sanitari respecte any anterior
Recursos sanitaris
El nombre d'intervencions quirúrgiques programades ha crescut un 94% en el període 1995-2004, amb un augment del 4,9% en 2004.
El percentatge d'intervencions sense ingrés s'ha multiplicat per més de 14 en el període 1995-2004, amb un augment del 6,4% en 2004.
Activitat quirúrgica
Cirurgia sense ingrés
Percentatge de cirurgia major sense ingrés. Període 1995-2004
El nombre de visites d'hospital de dia, en el període 1997-2004, s'ha multiplicat per 9,3 i les d'hospitalització a domicili per més de 28, amb un augment de l'11,2% i el 10,8% respectivament en 2004.
Hospital de dia
Quant a l'estada mitjana es va reduir un 20,2% en el període 1995-2004 i un 1,5% en 2004. El nombre d'ingressos va augmentar un 30,5% en el període 1995-2004 i un 0,8% en l'últim any.
Activitat d'hospitalització
El nombre de primeres visites de consultes externes en hospital i centres d'especialitats ha crescut un 143% en el període 1995-2004, amb un augment del 5,5% en 2004.
Consultes externes: Hospital i Centres d'especialitzacions
La relació de consultes successives/primeres se va reduir un 26% en el període 1995-2004 i un 1% en 2004.
L'activitat en atenció primària ha augmentat un 29% en el període 1995-2004, amb un increment del 0,3% en 2004.
Relació consultes successives/primeres
Consultes d'atenció primària
El nombre d'urgències hospitalàries ateses va augmentar un 45% en el període 1995-2004 i un 1,6% en 2004.
Urgències hospitalàries
Centre d'Informació i Coordinació d'Urgències. Any 2004
3.1.4. Enquesta de salut de la Comunitat Valenciana 2005
Durant l'any 2006 la Conselleria de Sanitat publicarà un document monogràfic sobre este estudi. Per tant, a continuació només es fa referència als aspectes més destacables d'esta enquesta de salut.
L'Enquesta de Salut de la Comunitat Valenciana 2005 és la tercera enquesta de salut d'àmbit poblacional que es realitza a la Comunitat Valenciana i està emmarcada dins de l'elaboració de II Pla de Salut de la Comunitat Valenciana . Així, els seus resultats preliminars han sigut una ferramenta utilitzada en l'anàlisi de situació de la salut de la nostra població. La informació obtinguda per mitjà d'enquestes complementa altres sistemes d'informació sanitària i permet obtindre informació directament de la població, independentment que siguen usuaris o no dels servicis sanitaris. D'esta manera, s'obté informació sobre altres dimensions de la salut com són, la qualitat de vida, la percepció subjectiva de salut, la morbiditat percebuda, els estils de vida i les possibles desigualtats en salut entre els ciutadans.
L'objectiu general d'esta enquesta de salut és obtindre informació sobre la salut de la població per a poder planificar i avaluar les actuacions sanitàries. Són objectius específics, conéixer la percepció de la salut i la morbiditat de la població, les discapacitats, la limitació de l'activitat en majors de 65 anys, l'accidentabilidad, la utilització de medicaments i dels servicis sanitaris, les conductes, estils de vida i factors de risc i investigar el problema de la violència domèstica.
S'han utilitzat dos qüestionaris un per a la població menor de 16 anys, i un altre per a la població major de 16 anys.
En el desenvolupament de la metodologia utilitzada, han col·laborat un panell d'experts per al disseny dels qüestionaris i s'han introduït alguns canvis respecte a les enquestes anteriors. Especialment destacable és la utilització del Sistema d'Informació Poblacional de la Conselleria de Sanitat per a l'obtenció de la mostra. Respecte al disseny de qüestionaris, cal remarcar que en el qüestionari d'adults s'han ampliat les preguntes sobre qualitat de vida i l'estat de salut autopercebuda (EuroQol-5), s'ha emprat l'escala DUKE sobre discapacitats i el GHQ-12 sobre salut mental. També s'ha inclòs una pregunta sobre priorització de problemes de salut en relació amb les necessitats d'inversió de recursos. D'altra banda, en l'anàlisi dels resultats s'han afegit altres variables predictores, que augmenten els grups etaris i codifiquen l'ocupació per a obtindre la informació de la classe social.
La població objecte d'este estudi ha sigut la població resident a la Comunitat Valenciana i s'han realitzat dos onades, la primera, durant els mesos de maig-juny del 2005, i la segona, al novembre-desembre del 2005. En cada onada es va enquestar aproximadament la mitat de la mostra total.
Per al disseny mostral es van configurar les unitats primàries de selecció (PSU), que són una combinació de les zones de salut i els municipis, i que constituïxen una partició de tot el territori de la Comunitat Valenciana. La grandària de la mostra és de 7.020 adults i els corresponents menors de 16 anys associats als adults.
Durant les fases del treball de camp, gravació i depuració de les dades es van seguir estrictes normes de qualitat per a garantir la fiablidad dels resultats.
A continuació s'exposa d'una manera esquemàtica els apartats d'esta enquesta de salut:
. Identificació dels membres de la llar
. Variables de tots els membres de la llar: sexe, edat, relació amb el sustentador principal, nivell d'estudis, situació laboral, tipus d'ocupació, estat civil, convivència en parella i identificació de la persona entrevistada.
. Característiques socioeconòmiques i familiars
. Percepció de la salut i morbiditat
. Discapacitats
. Limitació de l'activitat en majors de 65 anys
. Accidentabilitat
. Utilització de medicaments
. Utilització de servicis sanitaris
. Opinions: priorització de recursos sanitaris en relació amb distints problemes de salut
. Conductes i estils de vida: tabaquisme, consum d'alcohol, automoció, alimentació, activitat física, salut sexual i reproductiva.
. Factors de risc: condicions d'habitabilitat, condicions de treball, cures informals i tasques domèstiques (atenció de persones dependents)
. Violència domèstica
3.1.5. Resultats del Pla de Salut de la Comunitat Valenciana 2001-2004
Avaluació
L'avaluació del Pla de Salut 2001-2004 ha permés conéixer el grau de consecució dels seus objectius i valorar els resultats. D'esta manera, algunes de les intervencions dissenyades per al període 2001-2004 no tornen a aparéixer en el nou Pla de Salut, perquè s'han obtingut resultats favorables i s'han cobert les necessitats identificades. No obstant això, altres intervencions continuen sent prioritàries al no haver aconseguit els objectius marcats, concretament les dirigides a millorar els estils de vida de la població.
Dels 78 objectius del Pla de Salut de la Comunitat Valenciana, 71 han sigut avaluats, dels quals 70 han sigut aconseguits totalment o parcialment. Hi ha set objectius que estan sent avaluats a partir de les dades recollides durant 2005.
L'avaluació del Pla de Salut 2001-2004 queda resumida a les taules següents:
Avaluació dels Objectius del Pla de Salut 2001-2004. Resultats globals
*Quan s'ha aconseguit la tendència desitjada i almenys s'ha aconseguit el 50% de l'objectiu
Avaluació dels Objectius del Pla de Salut 2001-2004. Resultats per Àrees de guany en salut
Avaluació de les línies d'actuació del Pla de Salut 2001-2004
*Quan s'ha aconseguit la tendència desitjada i almenys s'ha aconseguit el 50% d'allò que s'ha enunciat en la línia d'actuació
El Pla de Salut desenvolupava els seus objectius per mitjà de 128 línies d'actuació. D'estes, 123 han sigut avaluades, i han sigut aconseguides totalment o parcialment 119. Hi ha 5 línies d'actuació que no han pogut ser avaluades per la impossibilitat tècnica de l'obtenció dels seus indicadors d'avaluació. A la taula següent es detalla el resultat de l'avaluació en cada una de les àrees de guany en salut de què constava el Pla.
Avaluació de les Línies d'actuació del Pla de Salut 2001-2004. Resultats per àrees de guany en salut
Estudi sobre la impregnació en els professionals sanitaris
Al final del període de vigència del Pla de Salut 2001-2004, l'Oficina del Pla de Salut de la Conselleria de Sanitat va realitzar un estudi (Beca d'investigació de la Conselleria de Sanitat. Codi PI 004/2003, DOGV núm. 4.523, de 23 de juny de 2003) l'objectiu principal del qual era conéixer el grau d'impregnació i l'opinió d'una mostra aleatòria de professionals sanitaris i altres agents de la Comunitat Valenciana sobre el Pla de Salut 2001-2004.
L'estudi es va realitzar per mitjà de l'aplicació d'una enquesta postal (n=1375) i entrevistes semiestructurades a informadors clau (n=35). Les conclusions d'este estudi han permés analitzar alguns aspectes de l'anterior Pla de Salut, i també dissenyar i posar en marxa els mecanismes necessaris per a la implementació del present Pla de Salut, tenint en compte l'experiència del Pla de Salut anterior.
Els principals resultats s'exposen a continuació:
. La taxa de resposta total va ser del 32,9% (41,3% professionals d'AP i un 29,2% d'AE); dels que han contestat el qüestionari el 51,9% van ser ATS/DUE, i el 44,1% metges.
. Un 47,7% dels enquestats (n=656) coneixia el Pla de Salut de la Comunitat Valenciana i un 79,6% va considerar que el Pla de Salut té molta o prou importància en el conjunt del sistema sanitari.
. Un 30,2% dels enquestats posseïa un exemplar del Pla de Salut, i en concret, el 74,4% dels metges tenien el llibre, enfront del 25,6% d'ATS/DUE. Per nivell assistencial, el 57,2% dels professionals d'atenció primària posseïa un exemplar, enfront d'un 42,8% d'atenció especialitzada.
. Un 39% dels professionals afirmava que el seu centre disposava d'exemplars del document del Pla de Salut.
. Un 32,5% opinava que al seu centre de treball no s'havien realitzat activitats d'informació i/o discussió sobre el Pla de Salut, un 26,4% opinava que poques, un 10,4% prou o moltes, i un 27,6% no ho sabia. En el col·lectiu d'atenció especialitzada, un 60,6% dels professionals opinava que s'havien realitzat poques o cap activitat al seu centre. En atenció primària este percentatge era inferior, un 39,4%. Per titulació, no s'observaven diferències importants.
. Un 65,9% dels enquestats no va participar en activitats informatives sobre el Pla de Salut. Els que sí ho van fer, opinaven que el centre de treball havia sigut el lloc més freqüent.
Quant a la realització d'activitats de formació continuada (seminaris, sessions, cursos, etc.) en els últims 3 anys, s'obtenen els resultats següents:
. El 14,8% havia assistit a activitats relacionades amb el Pla de Salut.
. El 28,5% havia assistit a activitats, però no sabia si eren específiques del Pla de Salut.
. El 32,5% havia assistit, però no eren específiques del Pla de Salut.
. El 18,8% no hi havia pogut assistir.
En relació amb les activitats preventives relacionades amb el Pla de Salut, el 38,8% dels enquestats opinava que s'havia posat molt o prou èmfasi en la seua realització respecte a tres anys arrere. Un 36,1% opinava que s'havia realitzat un poc més d'esforços en esta matèria i el 20,7% que seguia igual que en els tres anys anteriors.
En la següent taula es detalla el percentatge de professionals sanitaris que opinava que s'havien augmentat les activitats de detecció dels següents problemes de salut en els últims tres anys:
Respecte a les vacunes, els enquestats van opinar que es va produir una major sensibilització entre el personal sanitari, en concret, en la vacunació antitetànica en població adulta, l'antigripal en població de risc, infantils i l'antihepatitis-B en la població de risc.
El 60% de professionals va opinar que els pacients mostraven molt o prou interés amb relació a la prevenció de malalties i promoció de la salut, i un 34,6% poc o cap interés.
3.1.6. Descripció d'altres plans de govern de la Generalitat relacionats amb la salut
Pla d'igualtat d'oportunitats entre hòmens i dones
Marc de referència
La materialització del principi d'igualtat entre hòmens i dones recollida tant en la Constitució Espanyola com en el nostre Estatut d'Autonomia, necessita un instrument o pla d'acció que concrete i definisca els objectius a complir i les accions a realitzar per tots els departaments de la Generalitat, per a aconseguir el desenvolupament d'una política global i efectiva en matèria d'igualtat de tracte, que tinga un impacte real per a aconseguir una evolució dels valors i actituds socials envers la paritat total entre hòmens i dones.
En l'elaboració del III Pla d'Igualtat d'Oportunitats s'han utilitzat instruments de gran valor en què emmarcar el nostre projecte:
. Estratègia Marc Comunitària sobre la Igualtat entre Hòmens i Dones (2001-2005).
. Llei 39/1999, de 5 de novembre, per a promoure la conciliació de la vida familiar i laboral de les persones treballadores.
. Pla de Mesures Urgents del Govern Valencià per a la lluita contra la violència que s'exercix sobre les dones.
. Informe sociològic: «Les dones valencianes davant del segle XXI», realitzat en 1999 per la Conselleria de Benestar Social a través de la Direcció General de la Dona, en el qual s'ha analitzat l'evolució de la situació de les dones valencianes, des que es va realitzar l'anterior informe sociològic en 1986.
. Avaluació quantitativa i qualitativa del II Pla d'Actuació del Govern Valencià per a la Igualtat d'Oportunitats entre Hòmens i Dones 1997-2000, realitzada per la Universitat Politècnica de València.
Estructura i contingut
El Pla preveu un total de 265 línies d'acció, agrupades en 10 àrees estratègiques, a través de les quals es desenvolupen i definixen una sèrie de mesures específiques dirigides a combatre les discriminacions encara existents, així com a augmentar la presència de les dones en aquells àmbits de la vida social en què, encara, estan insuficientment representades.
. 10 àrees d'actuació
. 45 objectius
. 256 accions
Àrea I: Incorporació de la perspectiva de gènere a la normativa i a l'estructura organitzativa dels poders públics de la Comunitat Valenciana.
Àrea II: La participació de les dones en la presa de decisions.
Àrea III: Cultura, imatge i mitjans de comunicació.
Àrea IV: Coeducació.
Àrea V: Ocupació i economia social.
Àrea VI: Conciliació de la vida familiar i laboral.
Àrea VII: Salut integral de les dones.
Àrea VIII: Violència de gènere.
Àrea IX: Exclusió social i feminització de la pobresa.
Àrea X: Cooperació.
El III Pla d'Igualtat recull els següents objectius generals:
. Incorporar la perspectiva de gènere en les polítiques i accions dels poders públics de la Comunitat Valenciana.
. Conscienciar els poders públics de la vida econòmica i social a favor de la igualtat d'oportunitats.
. Fomentar la igualtat en matèria d'educació, mercat laboral i formació professional que comporte la dona a una formació integral que la dot d'una major conscienciació sobre les seues possibilitats i els seus drets, a fi de millorar la seua situació.
. Fomentar la investigació, prevenció i seguiment de la salut de les dones al llarg de les etapes de la seua vida.
. Conciliar la vida familiar i laboral de les dones i hòmens a través de servicis que permeten compatibilitzar tant a hòmens com a dones la seua activitat familiar i professional.
. Aconseguir el rebuig de la societat a la violència de gènere a través de l'assistència i el suport a les víctimes, buscant l'eliminació d'este greu problema social.
. Analitzar les causes i impulsar la integració de les dones que es troben en situació de risc o exclusió social (immigrants, recluses, gitanes.).
. Incentivar i recolzar projectes de cooperació internacional amb països en via de desenvolupament, com a mesura per a la lluita i eliminació de la pobresa i l'avanç dels països en via de desenvolupament.
Novetats
El III Pla pretén acostar-se a la realitat de les dones valencianes en l'actualitat. Per això, s'han introduït com a noves àrees d'actuació:
Àrea I: Incorporació de la perspectiva de gènere a la normativa i a l'estructura organitzativa dels poders públics de la Comunitat Valenciana
Objectiu: Incorporar la perspectiva de gènere a la reflexió en la planificació de totes les polítiques que es duen a terme des de la Generalitat, com una estratègia que complementa les actuacions específiques que es duen a terme en matèria d'igualtat, i consignar anualment línies pressupostàries específiques dirigides a executar les actuacions que es contemplen en el Pla.
Àrea II: La participació de les dones en la presa de decisions
Objectiu: Enfortir la posició social, econòmica i política de les dones, per a aconseguir l'eliminació de les relacions de poder existents encara entre dones i hòmens.
Àrea VI: Conciliació de la vida familiar i laboral
Objectiu: Fomentar l'harmonització de les responsabilitats laborals entre hòmens i dones, i repartir equitativament entre els dos sexes els temps de producció, reproducció i personals (oci, descans, recreació).
Àrea VIII: Violència de Gènere
Objectiu: Protegir el col·lectiu de dones que són víctimes d'alguna classe de violència dins del propi àmbit familiar, dependents econòmicament la major part dels supòsits, en una posició d'incomunicació social, i l'accés d'estes a servicis i recursos socials.
Procés d'aprovació
La Conselleria de Benestar Social a través de la Direcció General de la Dona en col·laboració amb totes les conselleries de la Generalitat ha elaborat el text del III Pla d'Igualtat.
El text del III Pla ha sigut discutit en la Comissió Interdepartamental per a la Igualtat d'Oportunitats entre Dones i Hòmens en què es troben representats tots els departaments de la Generalitat.
Simultàniament el text del III Pla ha sigut consensuat amb el Consell Valencià de la Dona, òrgan de caràcter consultiu, adscrit a la Conselleria de Benestar Social, compost per les organitzacions, federacions i associacions de dones més representatives de la Comunitat Valenciana.
Avaluació interna i externa
Finalment, cal fer referència a la necessitat de dur a terme el seguiment i l'avaluació del grau de compliment i execució per part de tots els departaments implicats, en l'efectiva a aplicació de les mesures i accions que en el Pla d'Igualtat s'establixen. Per a això, és necessari:
. Dur a terme un detallat sistema de recull d'informació amb les dades desagregades per sexe des del punt de vista qualitatiu i quantitatiu.
. Conéixer l'impacte que per a dones i hòmens tenen estes a fi de reconduir les actuacions que es posen en marxa.
. Conéixer i analitzar les diferències sistemàtiques entre les dones i els hòmens, així com les necessitats específiques d'ambdós sexes.
L'avaluació interna la du a terme la Comissió Interdepartamental i, l'avaluació externa del Pla 1997-2000 la va realitzar la Universitat de València; l'avaluació externa del Pla 2001-2004 va ser realitzada per la Universitat Miguel Hernández d'Elx.
A continuació s'exposen les principals dades de compliment de l'exercici 2001-2004.
Una vegada avaluat el Pla d'Igualtat 2001-2004 s'ha elaborat el següent Pla d'Igualtat per al període 2005-2008, pendent d'aprovació pel Consell.
Pla de mesures del govern Valencià per a combatre la violència que s'exercix contra les dones
En virtut sobre les competències exclusives assignades a la Generalitat sobre promoció de la dona en l'article 31 de l'Estatut d'Autonomia, el Govern Valencià va aprovar el 15 de gener del 2002 el Pla de Mesures del Govern Valencià per a combatre la violència que s'exercix contra les dones 2001-2004.
El Pla de Mesures del Govern Valencià per a combatre la violència que s'exercix contra les dones 2001-2004, sorgix com una estratègia articulada, que oferix una resposta immediata a l'alarmant situació que patixen les dones víctimes de violència domèstica a la Comunitat Valenciana, a través de la coordinació interinstitucional i sectorial i fonamentada en distints àmbits i mesures concretes d'actuació.
Este Pla preveu 4 àrees d'actuació i 46 mesures:
Àrea I: d'Actuació en l'àmbit jurídic.
Àrea II: d'Actuació en l'àmbit sanitari.
Àrea III: de mesures d'actuació en l'àmbit assistencial.
Àrea IV: d'actuació de mesures d'actuació en l'àmbit policial.
Avaluació exercici 2001-2004
Nombre de Mesures, Grau de Compliment i Pressupost Executat en els Anys de Vigencia del Pla 2001-2004
Este Pla recollia una guia pràctica de recomanacions per a l'actuació contra la violència de gènere en l'àmbit: policial, jurídic, assistencial i sanitari, que perseguia principalment, unificar els criteris d'actuació dels agents socials implicats, garantia la coordinació entre estos, i evitava la doble victimització de la dona objecte de violència.
El percentatge de compliment global aconseguit en el Pla per a combatre la violència que s'exercix contra les dones és del 84,44%. Este resultat reflectix l'esforç i la participació dels diversos agents implicats per a aconseguir el rebuig de la societat a la violència de gènere i eliminar este greu problema social.
Finalitzat el període de vigència dels plans tant d'Igualtat com de Violència en 2004, i havent dut a terme l'avaluació d'estos durant el 2005, es fa necessari continuar treballant en l'eradicació d'este terrible flagell social. Establint, en un únic document, com serà Pla de Mesures del Govern Valencià per a Combatre la Violència que s'exercix Contra les Dones 2005-2008 el marc de les mesures i accions, a desenvolupar, aprofundint en les àrees de prevenció, suport i atenció a les víctimes, així com la protecció d'estes, en compliment de la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere.
Preveu 6 grans àrees d'intervenció:
Àrea I: Prevenció.
Àrea II: Seguretat.
Àrea III: Suport i atenció.
Àrea IV: Sensibilització.
Àrea V: Formació.
Àrea VI: Investigació.
Pla Valencià d'investigació científica, desenvolupament tecnològic i innovació 2001-2006
El Pla Valencià d'Investigació Científica, Desenvolupament Tecnològic i Innovació, planteja un doble objectiu programàtic general:
1) El progrés general del coneixement i l'avanç del desenvolupament i la innovació tecnològica, procurant donar major grandària i vitalitat a l'actual Servici Valencià d'Investigació Desenvolupament i Innovació, a través de la injecció de nous recursos humans i materials, de la revaloració del concepte de treball en equip/grup unidisciplinar o multidisciplinari, de la dinamització de les activitats dels equips d'investigació consolidats i la seua cooperació regional, nacional i internacional, del foment de la investigació de qualitat i de la revaloració, social i/o econòmica dels resultats de la mateixa acció investigadora.
2) Enfortir la capacitat competitiva dels sectors econòmics més importants de la Comunitat a través del foment del desenvolupament i la innovació tecnològica de les seues empreses, que conduïsca a una major participació financera del sector privat en estes activitats i a una major integració i col·laboració amb la resta del Servici Valencià d'Investigació Desenvolupament i Innovació.
Este doble objectiu programàtic obliga a:
1) Comprometre una inversió pressupostària que permeta conduir el nivell de despesa total en I+D+I fins als nivells mitjans dels països de la Unió Europea.
2) Crear les condicions adequades de l'entorn perquè el sector privat aprofite la seua capacitat innovadora i realitze l'esforç tecnològic imprescindible que reforce la seua competitivitat.
A estos objectius i compromisos respon el Pla Valencià d'Investigació Científica, Desenvolupament Tecnològic i Innovació que recull el present document, una vegada analitzada la situació actual del Sistema de ciència-tecnologia-empresa a la Comunitat Valenciana.
Pla Integral de la Família i Infància de la Comunitat Valenciana
El Pla Integral de la Família i Infància té com a objectiu coordinar, en un document únic, les distintes accions del Govern Valencià i altres administracions públiques que tinguen repercussions de forma directa o indirecta en el benestar familiar. Les dites accions serviran com a instrument per a potenciar la realització de polítiques integrades que garantisquen la protecció i el desenvolupament de la família i infància.
En este es troben les actuacions referides a la qualitat de vida familiar que, per les distintes conselleries o altres instàncies administratives, han d'impulsar-se. D'esta manera, els agents polítics responen a les demandes socials que han de ser tingudes en compte per a realitzar una efectiva política social en benefici de les famílies.
A l'hora de realitzar un diagnòstic sobre la família s'han tingut en compte per una banda, diverses consideracions sociològiques i, per una altra, les anàlisis del context social i cultural que es troben les famílies tant a la Comunitat Europea, com en el conjunt de l'Estat espanyol i, més específicament, a la Comunitat Valenciana. Les conclusions sobre el dit diagnòstic ens permetran realitzar propostes d'intervenció, o de no-intervenció, que fomenten el benestar social de la família valenciana.
Este Pla Integral de Família i Infància recull les peculiaritats i formes familiars existents en la nostra societat i, principalment, fomenta el suport a la família, tinga o no menors a càrrec seu. També es pretén introduir la solidaritat social en aquells nuclis familiars que es troben sotmesos a necessitats especials o en el si dels quals hi haja persones vulnerables, per a mantindre i propiciar la solidaritat interna, el desenvolupament i la dignitat personal. En este sentit, la política social és responsable de donar suport a la família perquè esta desenvolupe les seues pròpies capacitats.
Per a l'adequada aplicació d'este pla, cal tindre present que la conjugació de deures i drets de les famílies, amb els deures i les obligacions dels poders públics respecte a esta, és un fet complex per la varietat de circumstàncies. Les famílies han d'accedir a l'èxit dels seus objectius fonamentals, i les polítiques socials han de propiciar que les famílies complisquen els seus fins i objectius. D'esta manera és com s'ha d'entendre la funció subsidiària que competix una política familiar. Així, només s'intervé quan des de l'àmbit familiar no s'han pogut aconseguir les finalitats que li són pròpies, però la dita intervenció ha de ser eficaç i ajustada a la realitat.
Així, les lleis que promoguen una major qualitat de vida en les famílies no han de crear una dependència dels poders públics, sinó que han de contribuir a la seua independència i maduresa, lluny de qualsevol tipus de paternalisme de les administracions.
Una equilibrada harmonització d'ambdós responsabilitats (la familiar i la pròpia de les administracions), articularà una política social familiar creadora d'espais de realització i llibertat per a les persones i les famílies.
Les actuacions del pla s'han de dirigir a la societat en el seu conjunt. En aquelles actuacions on no poden arribar les iniciatives socials s'han d'afavorir les responsabilitats, les obligacions personals i les familiars, ja que l'objectiu últim és garantir l'atenció integral de la família, infància i joventut, atenent tots els problemes que puguen incidir en el seu benestar, prevenint-los o esmenant-los.
Com les repercussions del benestar de la família tenen gran transcendència per al bé comú i la justícia social, a través del temps s'han desenvolupat mesures específiques sectorials de solidaritat amb les famílies per mitjà de diverses actuacions de política social. Actualment, es considera convenient integrar les dites mesures en un Pla Integral de Família i Infància per a aconseguir la seua major efectivitat, i impulsar altres de noves, i així, assentar les bases d'una política familiar avançada.
En el marc europeu, la Comissió Europea preveu que fa falta major solidaritat amb les famílies. Estes han de ser recolzades per mitjà de l'aplicació de les disposicions del Consell, el qual insta a facilitar la creació de dispositius que ajuden al creixement i a l'adaptació familiar en la nova organització social. Les propostes europees han de servir de marc per a la política de família a l'Estat espanyol i a la Comunitat Valenciana. Per consegüent, tot això ha de ser tingut en compte en el desenvolupament del pla.
Dins del marc de la Generalitat, cal valorar que no tota la política social que es conceptua en este pla s'entén com a acció social, ja que la seua voluntat és que es dirigisca també a les famílies sense dificultats especials. La finalitat és que qualsevol família puga aconseguir el màxim benestar i qualitat de vida, per a aconseguir un correcte equilibri social al participar de forma normalitzada i significativa en la convivència, d'esta manera es garantix el seu desenvolupament personal. A estes famílies se'ls donarà el suport amb l'objectiu que puguen complir, per si mateixes, les seues funcions.
Este pla ha d'implicar la integració de les decisions polítiques de forma transversal. Per a això, serà necessari comptar amb una perspectiva harmònica en camps diversos però molt sensibles, com poden ser: el treball, l'economia domèstica, el suport a la vivenda, la coresponsabilitat familiar, la promoció de la cultura i finalment l'atenció i educació dels fills. D'esta manera, es podrà alleujar el pes d'aquells servicis no productius, però d'enorme transcendència i interés social, que hui graviten quasi exclusivament sobre les famílies.
El pla preveu de forma especial l'atenció que la societat ha de prestar a la família per al millor desenvolupament de la infància. Assumix l'obligació de respectar les responsabilitats i els drets dels progenitors i de la resta de la família, dels quals, el xiquet .compartint amor. rep comprensió i orientació apropiada a l'evolució de les seues capacitats físiques i mentals. Este mode de procedir serà garantia perquè, quan les actuacions del pla incidisquen en la família, produïsca en esta els màxims beneficis.
Ateses les necessitats específiques de la infància, el pla té en compte que les administracions, a través de les seues institucions, al mateix temps que complementen el suport de les responsabilitats familiars i hi ajuden, han de tindre la funció de protecció del menor dins de la més alta consideració.
És per tot això que, atesa la riquesa i complexitat de la realitat familiar, el Pla Integral de Família i Infància haurà d'atendre, com a mínim, els criteris següents:
. Respectar els drets de la família d'acord amb la normativa internacional, el marc constitucional i l'Estatut d'Autonomia.
. Considerar la família en la seua globalitat com a subjecte i objecte de drets i deures, per ser una institució vertebradora de la societat i no una mera suma d'individus.
. Considerar la família com a competent per a resoldre els seus propis problemes, limitar l'administració a ser subsidiària d'esta, i recolzar-la quan hi haja demandes personals o socials.
. Desenvolupar una política coordinada a través de les distintes administracions públiques, a fi d'obtindre la màxima eficàcia.
. Assenyalar accions socials que comprenguen l'ampli espectre que comprén el desenvolupament personal i social; a través de les relacions familiars, la comunicació familiar, la participació social d'esta i per a esta.
. Prendre en compte aquelles qüestions que propicien una justa redistribució de les rendes disponibles, que permeten abordar, a través de desgravacions fiscals, ajudes directes o acció social, qüestions com ara l'economia familiar, l'impacte de l'activitat laboral, o la conciliació de la vida familiar i la vida laboral, per mitjà de la participació directa en l'atenció, educació i salut dels fills.
. Incidir, de manera especial, en aquelles unitats familiars amb persones vulnerables o que tenen necessitats especials.
Com es pot veure, l'univers que comprén la vida familiar afecta totes les facetes en què es veu embolicat l'individu; per tant, este pla arbitra sistemes d'aproximació a esta realitat en tot els àmbits del desenvolupament social humà: treball, salut, educació, convivència, iniciativa social, i la resta de facetes que confluïxen en l'organització social i familiar. Les dites facetes s'articularan a través d'eixos, entesos estos com a centre entorn al qual gira la resta. Este marc permet un referent en el qual projectar les opcions que han d'aportar-se per les distintes polítiques que, entorn de la família, s'han realitzat, i aquelles que han de dur-se a terme en el canviant món de les relacions sociofamiliars. Els eixos a través dels quals girarà la política familiar són:
1. Estructura de la vida familiar.
2. Família i participació ciutadana significativa.
3. Família i modernització social.
4. Família i qualitat de vida.
Els dits eixos preveuran sempre la família com unida a la infància. La infància no s'entén fora del context familiar i el que es procura sempre, quan hi ha menors amb problemes socials o personals, és donar-los curs i reincorporar el menor a una vida familiar normalitzada. Per això, en tot moment, quan parlem de família estem implícitament parlant d'infància, i quan parlem d'infància estem incloent la família.
La Generalitat planificarà, coordinarà i avaluarà, en l'exercici de les seues competències, el desenvolupament d'este pla. A més, a través de la normativa i la promoció de la participació social vertebrarà el suport necessari perquè les famílies exercisquen, per si mateixes i plenament, les seues competències.
Tot l'anteriorment exposat, dóna raó de la necessitat realitzar un pla integral de suport a la família a la Comunitat Autònoma Valenciana, si bé este, com veiem, inclou la infància, com a part inseparable de la família.
Pla Valencià de la Immigració 2004-2007
La població immigrant de la Comunitat Valenciana ha experimentat un augment considerable en els últims anys. Per afrontar esta nova realitat social, el Govern Valencià ha dissenyat el Pla Valencià de la Immigració, un projecte amb què es pretén garantir la plena integració social i laboral d'este col·lectiu i del seguiment de la qual s'encarregaran la Comissió Interdepartamental i el Fòrum Valencià de la Immigració.
La posada en marxa d'este pla preveu un pressupost de 939 milions d'euros fins al 2007 i inclou 45 programes emmarcats en 10 àrees, un conjunt de programes i mesures concretes d'integració en matèries com la formació i la inserció laboral, l'atenció sanitària i educativa, l'accés a la vivenda i l'atenció a grups de risc d'exclusió social.
El Pla Valencià de la Immigració pretén coordinar el conjunt d'actuacions en els distints departaments del Govern Valencià que compartixen objectius, recursos i models d'intervenció social per a establir una planificació ordenada i racional dels recursos disponibles. La seua elaboració s'ha dut a terme a partir d'estudis jurídics i sociològics que han permés conéixer la situació de la immigració a la Comunitat Valenciana. Cada any, el Govern Valencià destina al voltant de 550 milions d'euros a programes d'integració, a través de col·legis, del sistema sanitari, de polítiques actives i de vivenda.
Principis generals del Pla Valencià d'Immigració
La decisió sobre els principis rectors que han de constituir-se en fonament i guia de la política d'integració de la Generalitat que serà dissenyada, impulsada i coordinada per la Direcció General d'Immigració, és una qüestió clau en què intervenen múltiples consideracions. En major o menor mesura, ha sigut necessari estudiar amb certa profunditat algunes legislacions que, per la seua especificitat, influïxen directament o indirectament en les polítiques, plans i programes que han sigut dissenyades en el present Pla Valencià d'Immigració.
Es distingixen, d'una banda, els principis generals que guien totes les accions proposades i, d'altra banda, aquells principis que caracteritzen l'estructura i el funcionament del Pla Valencià d'Immigració. Quant als principis generals s'establixen com a tals, que els estrangers exerciten els drets que els reconeix la Llei d'Estrangeria vigent en condicions d'igualtat amb els espanyols en els àmbits autonòmic, nacional, europeu i internacional; la normalització dels servicis, d'esta manera s'evita la creació d'estructures paral·leles susceptibles de derivar en segregació de la població immigrant, si bé esta normalització es presenta matisada per l'establiment d'un cert nombre de mesures específiques en raó de determinades particularitats observades en el col·lectiu immigrant, principalment, pel que fa als moments inicials o d'arribada a una societat nova i, en gran manera, desconeguda; la cooperació i col·laboració social també orienta el desenvolupament del Pla i el coadjuva a aconseguir la màxima eficàcia en el seu funcionament des de la perspectiva del paper de les entitats relacionades amb els immigrants i de la societat civil en general per a aconseguir la integració en la pràctica quotidiana.
Finalment, el principi d'integració representa, el criteri central que constituïx tant l'origen com el fi de la política migratòria i que beneficia tant els immigrants com el conjunt de la societat d'acollida. Per la seua banda, els principis que caracteritzen l'estructura i el funcionament del present Pla són, el de la Prevenció, en el sentit del seu afany per detectar les possibles problemàtiques i actuar sobre estes. L'avaluació contínua de les actuacions i mesures previstes en el Pla serà el principal instrument de garantia del principi de Prevenció. El principi de la Transversalitat, en el sentit de l'horitzontalitat que presidix les seues actuacions.
I, els principis de Coordinació i Cooperació interadministrativa, dos principis que completen les actuacions previstes en el Pla sobre la base de la participació de tots els òrgans implicats en la posada en pràctica d'este.
Objectius generals
1. Incidir de manera decisiva, per mitjà del present Pla Valencià d'Immigració, en la integració social i econòmica de la població immigrant, proposant a través d'este, les polítiques sectorials necessàries per a la solució de les diferents problemàtiques plantejades.
2. Actuació concertada i integradora de les actuacions en matèria d'integració de la immigració dels sectors de la societat civil implicats en esta tasca.
3. Servir de suport al Govern Valencià sobre la distribució i els efectes dels fluxos migratoris en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, així com de les necessitats de les persones immigrants en els diferents sectors productius de l'àmbit autonòmic.
Objectius específics
1. Instrumentar, recollir i articular el conjunt d'actuacions que es promouen en l'àmbit competencial de la Generalitat, d'acord amb la política global d'integració adoptada pel Govern Valencià.
2. Integrar el conjunt de programes i mesures concretes que hauran de ser aplicades durant el període de vigència del Pla i coordinar les actuacions que seran duts a terme pels distints departaments de la Generalitat en matèria d'immigració.
3. Constituir-se en un instrument flexible en què aniran incorporant-se les mesures i actuacions concretes que siguen necessàries per a aconseguir els objectius generals del present Pla orientats a la integració i la cohesió social, sobre la base de la mateixa evolució del fet migratori a la nostra comunitat autònoma.
4. Proporcionar respostes a les necessitats actuals i establir els instruments i mecanismes que permeten tindre un coneixement actualitzat de la realitat per a previndre les qüestions que caldrà tractar a mitjà i llarg termini.
5. Proposar actuacions a curt termini que incidisquen sobre els factors que generen els conflictes, d'esta manera s'evita realitzar una lectura culturalista dels conflictes socials.
6. Coordinar el conjunt de les actuacions dels diversos departaments implicats (sanitat, ensenyança, servicis socials, vivenda, etc), que compartixen objectius, recursos i models d'intervenció, per a establir una planificació ordenada i racional dels recursos disponibles, i garantir la unitat de l'acció política del Govern Valencià.
7. Articular la cooperació entre el Govern central, la Unió Europea, les administracions públiques dels països emissors d'immigració, així com les entitats locals de l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana.
8. Fer partícip en la resposta els reptes que presenta la immigració, i en el desenvolupament del model valencià d'integració, el conjunt de la societat valenciana, de l'administració pública, de les entitats i associacions i dels agents socials.
9. Promoure i afavorir la participació de la població immigrant en tots els àmbits de la vida social, política i econòmica de la Comunitat.
Pla Jove de la Generalitat
El Pla Jove Valencià per al període 2002-2005, té com a meta o finalitat, analitzar la situació dels jóvens valencians i plantejar un procés de busca de solucions davant dels reptes que suposa accedir a la seua autonomia personal i inserció social.
Així mateix, el Pla Jove Valencià, haurà d'actualitzar, a la Comunitat Valenciana, la promoció de la participació lliure i eficaç de la joventut en el desenvolupament polític, social, econòmic, cultural i humà de la nostra societat, meta que comptarà amb l'associacionisme juvenil com a ferramenta fonamental.
Els objectius generals que es pretenen amb l'elaboració del Pla Jove Valencià són:
1. Oferir als jóvens valencians possibilitats i recursos per a la seua emancipació i per a la millora de la seua qualitat de vida.
2. Establir les directrius generals de la política juvenil que ha de desenvolupar la Generalitat, coordinant totes les actuacions de les diferents conselleries, en totes aquelles àrees que incidisquen especialment en els jóvens, i comptant per a aconseguir-ho amb la contribució de totes les administracions i també amb els mateixos jóvens i les seues organitzacions.
Per a poder arribar al compliment del Pla Jove Valencià s'articulen els objectius metodològics següents:
1. Aprofundir en el diagnòstic qualitatiu i quantitatiu de la realitat juvenil valenciana. En este sentit i paral·lelament a l'elaboració del Pla, l'Institut Valencià de la Joventut podrà impulsar la realització d'un estudi sociològic que analitze la situació i les característiques de la joventut valenciana del segle XXI.
2. Intensificar la participació i la reflexió tècnica i política, per part dels distints servicis i departaments de l'Institut Valencià de la Joventut de la Generalitat.
3. Incorporar en este procés d'elaboració el punt de vista i les propostes dels mateixos jóvens i dels sectors implicats.
En esta participació dels jóvens dins del procés d'elaboració del Pla Jove Valencià, ocuparan un lloc preferent les estructures associatives que formen els mateixos jóvens.
Amb l'elaboració del Pla Jove i a través de la formulació dels seus objectius i actuacions, la Generalitat planteja la consecució dels objectius corporatius següents:
1. Propiciar que es donen les condicions necessàries perquè els jóvens aconseguixen més ràpidament i fàcilment el seu desenvolupament, autonomia i emancipació personal.
2. Fomentar la integració i la participació social dels jóvens a través de les seues pròpies organitzacions i col·lectius, pal·liant i prevenint les situacions de marginació i de desigualtat en les seues oportunitats socials. Així mateix, sensibilitzar i educar la joventut en els valors de no-discriminació, tolerància i convivència democràtica.
3. Millorar la salut i la qualitat de vida dels jóvens.
4. Crear nous recursos materials i socials al servici de la joventut i optimitzar els ja existents.
5. Garantir una estreta coordinació interdepartamental i orgànica de la Generalitat i també impulsar la col·laboració amb la resta de les administracions públiques i d'organitzacions socials que puguen aportar-li continguts significatius en matèria juvenil.
Projecte de l'Institut Valencià d'Atenció als Discapacitats
L'Institut Valencià d'Atenció a Discapacitats (IVADIS), és un organisme públic pertanyent a la Generalitat, dedicat a l'atenció de persones amb discapacitat psíquica, a més d'altres servicis socials especialitzats.
Té com a projecte, millorar la qualitat de vida de totes les persones assistides, cuidant especialment el treball humà, a través de tractaments integrals i segons les seues autèntiques necessitats.
El servici que presta l'IVADIS es definix com un conjunt d'accions tendents a aconseguir el desenvolupament màxim de la persona amb discapacitat, així com la seua inserció social.
El projecte IVADIS pretén millorar la qualitat de vida dels assistits, cuidant especialment el tracte humà, a través de tractaments integrals i segons les seues autèntiques necessitats. Amb este fi s'adopten els compromisos següents:
. Actuar amb l'exemple.
. Aconseguir les majors cotes possibles d'integració de les persones amb discapacitat psíquica, optimitzant els nostres programes formatius, dissenyant programes de captació que s'adeqüen a les necessitats del mercat, avaluant i realitzant processos de seguiment de les nostres accions.
. Adequar el nostre servicis a les necessitats dels usuaris i familiars, acostant-los a l'entorn familiar, oferint un ampli servici d'informació i orientació. Millorar els nostres procediments, fomentant el treball en equip, oferint la metodologia i formació adequades.
. Potenciar la informació entre els treballadors de l'organització, tant de vertical com d'horitzontal, millorant esta i col·laborant entre els diferents centres de la nostra organització.
. Optimitzar els nostres recursos tant humans com materials. Millorar la gestió, potenciant la coordinació, dotant-nos dels mecanismes necessaris per a generar la nostra infraestructura, a través de projectes realistes i conseqüents.
La finalitat d'IVADIS és construir un projecte comú, transparent, que responga les necessitats de tot: usuaris, familiars, treballadors de la nostra organització; que servisca per a conscienciar la societat i puga convertir-se en el referent de l'atenció a persones amb discapacitat psíquica.
3.2. Identificació de les arees d'intervenció i dels problemes de salut més importants
3.2.1. Consulta a professionals sanitaris (informadors clau)
El present Pla de Salut s'estructura de manera que cada necessitat o problema de salut, constituïx un capítol en què són definits els objectius generals, els objectius específics i els objectius del Pla de Salut. Posteriorment, es detallen les línies d'intervenció que, consensuades pels experts, es dissenyen per a donar resposta a estes necessitats identificades.
Partint d'este plantejament, la primera labor en l'elaboració del Pla de Salut va consistir a enunciar aquelles àrees sobre les quals existixen més necessitats de salut. La Comissió Tecnicodirectiva, va tindre en compte els problemes de salut que es van tractar en l'anterior Pla de Salut, en el qual va primar igualment la identificació de les necessitats de salut una vegada previstos els indicadors sanitaris, els estudis sobre les opinions de la població, les enquestes de salut, i l'opinió dels grups d'experts. Junt amb esta informació, es va utilitzar l'actualització de la informació epidemiològica i les tendències observades. Finalment, es va tindre en consideració l'opinió d'altres professionals sanitaris en qualitat d'informadors clau, i tot això va permetre definir, per mitjà de consens, aquelles àrees de salut sobre les quals s'havia d'incidir en el II Pla de Salut.
3.2.2. Consulta a la comissió tècnica directiva per mitjà d'aplicació de mètodes de consens
La Comissió Tecnicodirectiva, per mitjà de consens, va redactar i reorganitzar les àrees d'intervenció, que s'agrupaven en dèsset grups, a fi de facilitar la lectura del document, les quals s'enumeren a continuació:
1. Hàbits i estils de vida:
a) Tabac
b) Alcohol i drogues
c) Alimentació i nutrició
d) Exercici físic/activitat física
e) Salut sexual i reproductiva
2. Entorn i salut:
a) Salut laboral
b) Medi ambient i salut
c) Seguretat alimentària
d) Salut perinatal
e) Salut en la infància i adolescència
3. Malalties prevenibles per mitjà de vacunació
4. Malalties cardiovasculars i vasculars cerebrals
a) Malalties cardiovasculars
b) Malalties vasculars cerebrals: Ictus
5. Diabetis
6. Càncer
7. Malalties neurodegeneratives. Demències
8. VIH/Sida
9. Vigilància en salut de problemes emergents
a) Hemovigilància
b) Tuberculosi com a malaltia reemergent
10. Malalties osteoarticulars
11. Salut mental
12. Lesions per accidents de trànsit
13. Lesions per violència domèstica
14. Àrea sociosanitària
a) Envelliment
b) Cures pal·liatives
15. Ús racional del medicament
16. Urgències i emergències
17. Desigualtats en salut
3.3. Establiment d'objectius generals i específics del II Pla de Salut
Una vegada definides les àrees d'intervenció, es van establir els objectius generals i específics. Els objectius generals fan menció a l'objectiu últim en termes de guany en salut i solen referir-se a disminucions de la incidència o prevalència de la malaltia i les seues conseqüències. En els objectius específics es detallen d'una manera més concreta aquelles metes a aconseguir per a aconseguir els objectius generals. En les àrees d'intervenció que coincidixen amb el Pla de Salut 2001-2004 hi ha continuisme dels objectius generals i específics. Este fet, és fàcilment explicable tenint en compte que no han variat les causes i determinants que van generar l'enunciat d'estos. Si bé, s'han modificat els objectius del II Pla de Salut (operatius, instrumentals o finalistes), i les línies d'actuació per a poder donar resposta a la situació actual. En les noves àrees d'intervenció es marca l'estratègia completa des dels objectius generals.
3.4. Definició dels objectius del II Pla de Salut i de les línies d'actuació per mitjà de consulta als professionals sanitaris
3.4.1. Creació dels grups de treball i aplicació de la metodologia de la matriu de Haddon modificada
Una de les fortaleses de qualsevol document de planificació sanitària residix en la participació en la seua elaboració, d'aquelles persones o agents que estan relacionats directament amb els problemes de salut, tant pel que fa a la seua percepció, com amb la posada en marxa de les solucions adoptades. En este sentit, i mantenint la filosofia metodològica de l'anterior Pla de Salut, per a la redefinició dels objectius i disseny de les línies d'actuació es van constituir grups de treball, un per cada àrea d'intervenció. Els grups, d'entre 8 i 12 persones, estaven formats per professionals experts en la matèria corresponent a la seua àrea i estaven coordinats per un professional de l'administració sanitària amb experiència laboral en la mateixa àrea d'intervenció. Entre els professionals dels grups es trobaven representants de les societats científiques implicades en cada problema de salut, professionals de reconegut prestigi pertanyents a distintes disciplines a fi que aportaren una visió integral.
El treball d'estos grups es va desenvolupar en jornades de treball consecutives i, es van utilitzar tècniques que van permetre abordar els problemes de salut des de tots els seus determinants. Concretament, es va utilitzar la matriu de Haddon modificada i adaptada per a l'anàlisi de la formulació de polítiques (Peiró R, 2002). Estes tècniques permeten també aportar les solucions a partir de les dimensions consensuades prèviament i, este abordatge múltiple afavorix l'aplicació de solucions més efectives.
Des d'un punt de vista conceptual, la tècnica aplicada, basada en la matriu de Haddon, consistix a analitzar cada un dels problemes de salut tenint en compte distint eixos, perspectives o dimensions. Estes dimensions configuren els eixos d'ordenades i abscisses d'una graella i, amb una tercera dimensió conformant una graella tridimensional. Originàriament, es proposava al grup unes dimensions de partida orientatives, que podien ser modificades per consens, per a adaptar-les al problema de salut tractat; ja que és pràcticament impossible trobar unes dimensions comunes a tots els problemes de salut. A manera d'exemple, es van proposar, en les abscisses, les dimensions referents a les distintes fases de la malaltia, o els moments de prevenció primària, secundària o terciària. En les ordenades, els aspectes relacionats amb les intervencions sobre els factors individuals, sobre l'entorn pròxim (família, lloc de treball, etc.), sobre l'entorn extern (medi ambient, sistema assistencial) i, sobre el sistema social, normativa legal, I+D+I. El tercer eix o dimensió, el constituïen les accions dirigides a disminuir desigualtats per motius de gènere, ètnia, nivell socioeconòmic i cultural.
En resum, esta ferramenta, va permetre dissenyar per part dels experts totes aquelles actuacions dirigides a resoldre el problema de salut en cada una de les caselles generades en la matriu tridimensional, d'esta manera s'aconseguix visualitzar totes les actuacions possibles que resolen els aspectes que conformen el problema de salut tractat.
A continuació, es va realitzar un procés de priorització entre totes les línies d'actuació dissenyades.
3.4.2. Priorització de les línies d'actuació per mitjà de mètode de Hanlon
Per a esta etapa, es va decidir aplicar la tècnica de Hanlon, ja que presenta l'avantatge d'utilitzar criteris explícits i, l'experiència de la seua aplicació en l'elaboració del Pla de Salut 2001-2004 va ser satisfactòria.
En alguns grups de treball, en els quals les línies d'actuació van ser poc nombroses, no va ser necessari aplicar esta tècnica, i es va procedir a llistar les línies d'actuació, de manera ordenada i per consens dels experts.
En la resta de grups de treball, la tècnica de Hanlon va ser aplicada per cada un dels experts d'eixe grup, de manera individual i, sumant les puntuacions de cada línia d'actuació, es va obtindre la priorització final.
A causa de la limitació del mètode Hanlon per a valorar l'eficiència, este procés es va completar amb una segona priorització realitzada per la Comissió Tecnicodirectiva, incorporant altres criteris, incloent els d'eficiència.
Esquema de la matriu d'Haddon modificada
Font: Adaptat de Peiró R, et al. Rapid appraisal methology for «health for all» policy formulation anàlisi. Health Policy (62) 2002: 309-328
3.5. Priorització final de les linies d'actuació per la comissió tecnicodirectiva
La Comissió Tecnicodirectiva, en successives reunions, va determinar per consens aquells criteris que serien utilitzats per al nou procés de priorització. Estos criteris van ser:
1. Coherència de la línia d'actuació amb els objectius del Pla de Salut.
2. Magnitud del problema o necessitat de salut que és abordat per la línia d'actuació.
3. Capacitat per a disminuir desigualtats.
4. Impacte a curt i mitjà termini previsible de la línia d'actuació.
5. Foment de la participació comunitària implícita en la implementació de la línia d'actuació.
6. Factibilitat organitzativa que exigix la posada en marxa de la línia d'actuació.
7. Viabilitat pressupostària (cost/benefici).
Tots els criteris utilitzats reforçaven els valors prevists i constituïen els pilars fonamentals del Pla de Salut. Alguns d'estos criteris, no feien sinó verificar la idoneïtat de les actuacions respecte als objectius generals i específics plantejats en el Pla de Salut. Altres, valoraven la implementació de les línies d'actuació, l'impacte real a curt i mitjà termini, condicionat pel període de planificació tancat, la capacitat de disminuir desigualtats observades en salut i, el grau de participació ciutadana i coresponsabilitat en la salut.
Respecte a la valoració de la factibilitat organitzativa i la seua viabilitat pressupostària, és important destacar que són condicions sine qua non, el compliment de la qual possibilita la implementació de les línies d'actuació. Ben sovint, estos elements no són tractats de manera realista, la qual cosa pot derivar posteriorment en una deficient implantació.
Al mateix temps que es va realitzar la priorització de les línies d'actuació es van adequar algunes expressions i termes i, es va procedir a una nova redacció, per a homogeneïtzar els termes de planificació sanitària.
4
Plans estratègics, plans de gestió
interna de la Conselleria de Sanitat
i ferramentes per al desenvolupament
del II Pla de Salut
Este apartat fa referència als productes intermedis, que comprenen tots els plans estratègics, de gestió interna i les ferramentes que possibiliten la implementació dels objectius del Pla de Salut.
4.1. Assistència sanitaria
Les necessitats de la població, pel que fa a l'assistència sanitària, estan patint un canvi decisiu que afecta tant la quantitat com la qualitat i la naturalesa de les cures demanades. El creixement de la població, amb un important increment dels majors de 65 anys i els immigrants, així com de les expectatives i exigències, està en la base de l'evolució dels requeriments assistencials. Com a conseqüència d'això, el pes de les malalties cròniques i de la dependència és cada vegada major i disminuïx les necessitades cures hospitalàries en comparació amb altres maneres de prestació assistencial.
D'altra banda, el ritme de progressió dels costos de la sanitat, que creix més ràpidament que el PIB, unit a l'absència de perspectives de noves fonts de finançament, s'ha convertit en una gran preocupació política i social. Un altre dels agents implicats en este procés de canvi són els professionals sanitaris, la gestió dels quals està condicionada pel marc restrictiu en què es desenvolupa i per la seua desmotivació.
Per tot això, la naixent Agència Valenciana de Salut s'enfronta al doble repte d'adequar la seua oferta assistencial, en quantitat i continguts, i fer-lo de manera sostenible, a partir del coneixement i la contenció dels costos, i ser capaç de motivar i de comprometre els professionals amb el compliment dels objectius. Amb esta finalitat, s'ha posat en marxa el Pla Estratègic de l'Agència Valenciana de Salut, del qual destaquen algunes de les principals línies d'actuació:
. Orientació al pacient.
. Motivació dels professionals.
. Millora de la fiabilitat del sistema.
. Adequació de l'oferta assistencial.
El Pla Estratègic constituirà, a més, el marc adequat en el qual, a partir de l'any 2006, s'inserirà l'Acord de Gestió que possibilita que cada departament assumisca uns compromisos de gestió en forma d'objectius concrets, personalitzats, adaptats a les seues especials circumstàncies i en línia amb l'estratègia definida per l'Agència Valenciana de Salut.
4.1.1. Orientació al pacient
Per a atendre millor les creixents expectatives dels pacients, l'Agència Valenciana de Salut vol que els seus servicis estiguen orientats a la satisfacció dels pacients. Un dels components reconeguts de la qualitat assistencial i que més valoren els pacients és l'accessibilitat. La dificultat en l'accés, en forma de demores innecessàries, és un motiu d'insatisfacció que és necessari eliminar i per a això s'ha posat en marxa el Pla de garantia de no demora.
Pla de garantia de no demora
Introducció
La demora en l'accés a l'atenció sanitària de caràcter no urgent és una de les principals fonts d'insatisfacció ciutadana i que més contribuïx al deteriorament de la imatge dels servicis de salut. L'existència de llistes d'espera és un problema comú a tots els sistemes de salut i la resolució d'este és una de les principals preocupacions dels gestors sanitaris.
L'article 14 de la Llei 3/2003, de 6 de febrer, d'Ordenació Sanitària de la Comunitat Valenciana, establix que el Govern Valencià, a fi de millorar la qualitat de vida dels pacients i, per tant, acotar el temps en la prestació de l'assistència, establirà les vies i els mecanismes necessaris per a satisfer la demanda en un temps raonable. En este sentit:
1. Existirà el compromís de realitzar, en els servicis sanitaris públics, les proves diagnòstiques i els tractaments en un temps determinat, que serà fixat amb la participació de les societats científiques.
2. Transcorregut el dit temps, el Consell es compromet a finançar les proves diagnòstiques, terapèutiques o el tractament quirúrgic al centre sanitari de la Comunitat Valenciana que lliurement triarà el pacient, amb la sol·licitud prèvia d'este i segons s'estipule reglamentàriament.
A més, l'Agència Valenciana de Salut té un compromís públic de demora mitjana per a les intervencions quirúrgiques, les primeres consultes d'assistència especialitzada i les exploracions. Este compromís té un caràcter estratègic per la rellevància i l'impacte en els resultats de l'atenció i en la satisfacció dels pacients. Per a aconseguir este objectiu, ja està en marxa el Pla de garantia de no demora que reunix diverses iniciatives que contribuïxen al fet que els prestadors de servicis aconseguisquen les metes fixades.
Línies estratègiques
1. Millorar i desenvolupar els sistemes d'informació
1.1. Millorar el sistema d'informació de registre centralitzat de pacients en espera d'assistència especialitzada, i desenvolupar i implantar una aplicació específica basada en una base de dades centralitzades que millore l'eficiència de la gestió de les esperes per a intervencions quirúrgiques, consultes, proves i exploracions.
1.2. Implantació progressiva del sistema d'informació ambulatòria (Abucasis II), en el qual s'integra la gestió de tota l'activitat de consultes, tant d'atenció primària com especialitzada. La gestió unificada de les agendes i el fet de compartir una mateixa història clínica facilita la interconsulta entre especialistes i evita la repetició innecessària de proves i exploracions.
1.3. Millorar i desenvolupar ferramentes per a monitoritzar l'activitat en temps real. El desenvolupament dels dos apartats anteriors permetrà disposar d'un quadre de comandaments que caracteritze, en temps real, la situació de les demores i en facilite la gestió efectiva.
2. Millorar la derivació entre nivells assistencials
2.1. Desenvolupament de guies d'actuació clínica i protocols d'interconsulta entre Atenció primària i especialitzada (vegeu apartat corresponent més avant).
2.2. Accés protocol·litzat a proves diagnòstiques des de l'atenció primària per a augmentar-ne la capacitat resolutiva. La implantació d'Abucasis II, amb la incorporació de la gestió de petició i recepció de proves, permet protocol·litzar-ne la utilització pels diferents especialistes i, particularment pels d'Atenció primària .
3. Millorar la gestió de la Llista d'Espera Quirúrgica
3.1. Protocol·lització de criteris d'inclusió, prioritat i temps d'espera de les patologies més prevalents en llista d'espera quirúrgica, amb la finalitat de reduir la variabilita, així com de millorar l'adequació de les intervencions i la gestió de la llista d'espera.
3.2. Incloure en l'Acord de gestió i diferenciació retributiva la reducció de les demores com un objectiu prioritari.
3.3. Implantar l'autoderivació interna i la facturació intercentres com a mecanismes per a incentivar la bona gestió de la llista d'espera i reduir la derivació injustificada de pacients.
4. Augmentar l'oferta de forma estructural o conjuntural
4.1. Millorar la utilització dels recursos disponibles i augmentar la capacitat resolutiva de les consultes i el rendiment quirúrgic.
4.2. Incrementar els recursos humans en les especialitats amb major demanda.
4.3. Construcció o adequació dels centres sanitaris per a equilibrar l'oferta a la demanda.
5. Buscar sinergies en altres sectors relacionats
5.1. Establir un nou acord marc i conveni de col·laboració Conselleria. Mútues Sanitàries d'Accidents de Treball i Malalties Professionals (MATEPS).
5.2. Establir un conveni amb l'Hospital Militar de València per a la utilització dels seus recursos.
5.3. Millorar el Pla de garantia de no demora d'intervencions quirúrgiques implantat i reduir-lo a 60 dies.
5.4. Desenvolupar d'un pla de garantia de no demora en exploracions diagnostiques terapèutiques per a patologies que es consensuen amb les societats científiques.
Cronograma
4.1.2. Motivació dels professionals
Comprometre el personal amb el compliment dels objectius és un objectiu estratègic fonamental de l'Agència Valenciana de Salut. Encara que, l'actual marc retributiu és notablement rígid, en este tenen cabuda estratègies de motivació que poden facilitar la incentivació diferencial dels professionals, segons l'eficiència i la qualitat del seu treball. L'Agència Valenciana de Salut té en curs dos d'estes estratègies i el seu objectiu és que durant el període de vigència del Pla de Salut es consoliden plenament. Les dites estratègies són:
. La retribució variable vinculada al compliment d'objectius individuals o d'equip. Estos objectius s'expressen en termes d'indicadors i especifiquen amb precisió i sense cap tipus d'ambigüitat com es valorarà el seu compliment segons els possibles resultats.
. La carrera professional, que és el dret dels professionals a progressar, de manera individualitzada, com a reconeixement al seu desenvolupament professional quant a coneixements, experiència i compliment dels objectius de l'Agència Valenciana de Salut. La regulació es recull en la Llei d'Ordenació de les Professions Sanitàries i la Conselleria de Sanitat. L'accés a la carrera té caràcter voluntari i el seu reconeixement individualitzat basant-se en una avaluació objectiva i reglada, comporta la percepció del complement retributiu corresponent.
4.1.3. Millora de la fiabilitat del sistema. Guies d'actuació clínica i protocols de derivació
Introducció
A fi d'unir els objectius d'»elaboració de protocols i guies de pràctica clínica» amb els de «promoure la potenciació dels principis de la medicina basada en l'evidència i orientar les actuacions cap a la millora de la pràctica assistencial», l'Agència Valenciana de la Salut coordina el desenvolupament, l'elaboració i aplicació de documents normalitzats d'actuació clínica (guies) sustentats en el millor coneixement disponible i adaptats a la realitat sanitària valenciana, des d'una perspectiva assistencial integradora.
Amb estos documents es pretén contribuir a:
. Disminuir la variabilitat en la utilització de recursos.
. Disminuir la incertesa de la pràctica clínica.
. Desenvolupar estàndards de qualitat assistencial.
. Fomentar la prestació d'una assistència integral.
. En el període de vigència del II Pla de Salut es desenvoluparan les següents ferramentes de gestió dels processos assistencials:
. Guies d'actuació clínica. Les guies de pràctica clínica revisen de manera sistemàtica el coneixement existent sobre problemes de salut amb alt grau d'incertesa, el sintetitzen proposant l'estandardització de procediments per a reduir la variabilitat en la pràctica clínica.
. Protocols normalitzats d'actuació als centres sanitaris i circuits d'accés i derivació, que definixen en el procés assistencial la relació entre els que actuen al mateix temps i de manera seqüencial.
. Incorporació a les aplicacions informàtiques de la millor evidència disponible. Per a això s'iniciaran tres tipus d'actuacions: 1) Creació d'una base de dades en la web de la Conselleria de Sanitat que contindrà les guies ja elaborades; 2) Integració de les guies en les ferramentes informàtiques del dispositiu assistencial (Abucasis) per mitjà d'alarmes, indicació d'exploracions, algoritmes de seguiment; i 3) Definició d'indicadors crítics de qualitat en l'aplicació de guies (ús adequat de fàrmacs i exploracions complementàries, accessibilitat, etc.).
Línies estratègiques
Guies integrals d'actuació clínica:
. Guia integral del maneig de la diabetis i les complicacions.
. Guia integral del maneig de la hipertensió.
. Guia integral del maneig de les cefalees.
Guies d'actuació clínica en atenció primària:
. Elaboració de noves guies (fibromiàlgia, etc.) per professionals d'atenció primària, assessors i societats científiques.
. Actualització d'algunes de les guies existents, com ara càncer de mama, càncer de còlon, demències, cefalees, i cures per a pacients terminals.
. Elaboració de guies d'actuació clínica adaptades a la consulta d'infermeria: osteoporosi, obesitat, hipertensió, dislipèmies, malaltia pulmonar obstructiva crònica, artrosi, demències, ancià fràgil i cirurgia menor.
Guies d'actuació clínica en el Servici d'Ajuda Mèdica Urgent (SAMU):
. Elaboració de les guies clíniques del pacient politraumatitzat, traumatismes craneoencefàlics i vertebrals, pacient inconscient, xoc, dolor abdominal agut, crisi hipertensiva, dispnea aguda, agudització de l'asma, crisi convulsiva, arítmies cardíaques, hemorràgia digestiva alta, pacient cremat, guia farmacològica, dolor toràcic.
Pla Oncològic de la Comunitat Valenciana 2002-2006:
. Elaboració d'oncoguies: pit, colorectal, pulmó, pròstata i limfoma.
4.1.4. Adequació de l'oferta assistencial
4.1.4.1. Programes d'integració assistencial
Dirigits a una selecció de processos assistencials integrats prioritaris, marcats pel Pla de Salut i el Pla Oncològic, que requerixen un abordatge multidisciplinari i continuïtat assistencial entre servicis, amb una visió integral de les necessitats, en l'entorn familiar i social.
Els processos assistencials seleccionats són: càncer de mama, consell genètic en càncer familiar, cures pal·liatives i demències. A continuació, es detallen les línies estratègiques per a cada un dels mencionats processos, així com una breu introducció.
a) Càncer de mama
Introducció
Objectiu general: reduir la mortalitat per esta causa per mitjà del cribatge mamogràfic.
El Programa de Prevenció de Càncer de Mama de la Comunitat Valenciana, dependent de la Direcció General per a la Salut Pública, planteja objectius específics de participació, detecció i precocitat, confirmació diagnòstica i tractament, ajustats als paràmetres de les guies europees.
Línies estratègiques
1. Millorar l'accés de les dones amb càncer de mama a mesures psicosocials: suport psicològic, grups d'ajuda mútua, sexologia, salut mental, reconstrucció mamària.
2. Garantir que es realitza la confirmació diagnòstica i el tractament en terminis adequats.
b) Consell genètic en càncer familiar
Introducció
Objectiu general: reduir el risc dels càncers en què la determinació genètica influïx en el maneig clínic i oferir consell/assessorament genètic a pacients i familiars de primer grau.
El Grup de Treball del Pla Oncològic de la Comunitat Valenciana sobre Càncer Hereditari integra professionals de distintes disciplines amb experiència en càncer hereditari, per a establir els criteris i protocols d'actuació a fi de fer accessible el consell genètic en càncer amb les màximes garanties a tota la població de la Comunitat Valenciana.
Les Unitats de Consell Genètic en Càncer, fonamentades en l'autonomia i la privacitat, realitzaran la valoració del risc i, si és el cas, el diagnòstic genètic, suport psicològic i recomanacions individualitzades a portadors de mutacions.
Línies estratègiques
1. Facilitar esta prestació per mitjà de quatre unitats hospitalàries de Consell Genètic en Càncer a tota la població de la Comunitat Valenciana.
2. Organització de bancs de tumors i d'àcids nucleics.
c) Cures pal·liatives
Introducció
El Pla Oncològic de la Comunitat Valenciana preveu la necessitat un enfocament integrat de les cures pal·liatives per a millorar la qualitat de vida dels malalts oncològics. Acostar estos servicis a la població requerix desenvolupar una xarxa de cures pal·liatives i completar la cobertura d'Unitats de Cures Pal·liatives de referència als hospitals de crònics i llarga estada, i amb la implicació d'hospitals d'aguts, atenció domiciliària i ambulatòria en tots els departaments de salut.
Línies estratègiques
. Aconseguir la interrelació de l'atenció domiciliària amb les Unitats de Cures Pal·liatives, per mitjà de l'elaboració de protocols d'atenció i de derivació dels malalts terminals.
. Formació específica dels professionals d'atenció domiciliària en esta matèria.
d) Demències
Introducció
Objectiu general: millorar la salut dels pacients amb demència i la dels cuidadors.
Per a la consecució d'este objectiu la Conselleria es proposa oferir una atenció integrada (primària, especialitzada, domiciliària) i establir un pla de cures conjuntes amb els cuidadors.
Així mateix, considera necessari reduir la institucionalització de pacients per avanç de la malaltia o claudicació familiar i evitar hospitalitzacions i urgències que es puguen previndre.
Amb els hospitals Dr. Moliner i Arnau de Vilanova s'ha proposat una experiència d'integració amb la finalitat de fer-la extensiva a tota la Comunitat Valenciana posteriorment.
Línies estratègiques
. Adequació de recursos per mitjà de formació i coordinació amb atenció primària i interrelació amb els servicis socials.
. Atenció integral a les demències a través de l'elaboració de protocols d'actuació i derivació, i la ratificació d'estes per la Sociedad Levantina de Geriatría y Gerontología.
e) Cirurgia major ambulatòria
Introducció
Objectiu general: millorar la qualitat de vida dels pacients a l'hora de mantindre'ls en el seu mitjà habitual, reduir els temps d'espera i evitar complicacions quirúrgiques nosocomials i hospitalitzacions innecessàries, tot això en condicions de màxima qualitat i seguretat de les intervencions quirúrgiques.
La recent arrencada de la cirurgia major ambulatòria respon, al mateix temps, a la necessitat de millorar el rendiment de quiròfans i equips.
Línies estratègiques
. Integrar tècniques intervencionistes sense ingrés en unitats d'adaptació al mitjà de cirurgia major ambulatòria o hospital de dia.
. Aconseguir el 50% d'ambulatorització de processos quirúrgics.
Cronograma
Període 2005-2009
f) Hospitals de dia
Introducció
L'hospital de dia és una modalitat assistencial que presta atenció, bàsicament d'infermeria, altament especialitzada pel personal o tecnologia requerits, programada i de duració no superior a dotze hores.
Objectiu general: disminuir els ingressos innecessaris per mitjà de la protocol·lització dels processos i la coordinació dels departaments implicats.
Línies estratègiques
. Potenciar consultes d'alta resolució o circuits de diagnòstic i tractament al dia, en un sol acte mèdic o en les mínimes consultes possibles.
Garantir informes d'alta d'hospital de dia, tant de metges com d'infermers.
Desenvolupar un sistema de classificació de pacients ambulatoris usuaris d'este recurs.
Cronograma
Periode 2005-2009.
4.1.4.2. Pla per a la millora de l'atenció domiciliària a la Comunitat Valenciana (2004-2007)
Introducció
Tant els canvis ocorreguts a la nostra Comunitat .demogràfics, epidemiològics, socials i sanitaris. com les previsions de futur, indiquen que es demanen i es demanaran socialment un volum creixent de servicis domiciliaris, la qual cosa fa inevitable prendre iniciatives que permeten afrontar esta nova situació.
Si no millorem l'atenció a domicili dels malalts domiciliaris, i si no cuidem i donem suport als seus cuidadors, l'evolució previsible serà l'augment de les necessitats d'internament sanitari o social, i sabrem, a més, que la institució no és habitualment el millor lloc terapèutic, ni l'opció més desitjada pels pacients i els seus familiars.
A la nostra Comunitat, igual que en la resta d'Espanya i en l'àmbit internacional, la resposta del sistema a les necessitats d'atenció domiciliària s'ha caracteritzat majoritàriament pel desenvolupament autònom de cada agent, la fragmentació assistencial i l'escassa coordinació sociosanitària. Segons l'OMS, una tendència comuna en les recents reformes dels sistemes sanitaris en l'àmbit europeu i internacional és l'èmfasi en models d'integració en la provisió de servicis com a estratègia per a superar les deficiències associades a la fragmentació i per a la millora de la qualitat de l'atenció.
Línies estratègiques
Basant-se en les tendències recents i per a millorar l'atenció domiciliària a la nostra Comunitat, la Conselleria opta per una estratègia basada en:
1. Potenciar i consolidar la prestació domiciliària dels cinc agents sanitaris actuals.
2. Procedir a una integració de la seua actuació.
La resposta de la Conselleria de Sanitat es concreta en el «Model Integrat d'Atenció Domiciliària», que presenta com a principals característiques:
1. Un conjunt de proveïdors sanitaris d'Atenció Domiciliària (Agents)
. Els equips d'atenció primària a través del Programa d'Atenció Domiciliària.
. Les Unitats Hospitalàries Domiciliàries (UHD).
. Els recursos del Sistema d'Urgències i Emergències Extrahospitalàries.
. Les Unitats de Salut Mental (USM).
. Les Unitats Bàsiques de Rehabilitació.
2. Un àmbit geogràfic i un lloc d'atenció comuna
. El Departament de Salut.
. El Domicili:
. La seua vivenda habitual i permanent.
. La seua vivenda temporal en domicilis de familiars.
. La institució residencial on habite.
3. Una població diana
. Els pacients que no poden desplaçar-se al centre d'atenció sanitària o per als qui el seu domicili és el seu millor lloc terapèutic, a fi de mantindre o elevar la salut, millorar la qualitat de vida o garantir-los una mort digna, així com atendre a la salut dels seus cuidadors i proporcionar-los, a més, la capacitació i el suport adequat, perquè puguen col·laborar eficaçment en l'atenció del pacient.
4. Una missió compartida pels agents
. Prestar .des del sector públic sanitari. servicis domiciliaris de qualitat, de naturalesa biològica, mental i social, capaços de mantindre els malalts al seu domicili o reintegrar-los-hi en cas d'internament.
. Coordinar l'atenció perquè hi haja continuïtat entre professionals i agents.
. Investigar per a contribuir a la creació de coneixement en atenció domiciliària.
. Realitzar docència per a contribuir a la difusió del coneixement en atenció domiciliària.
5. Una oferta de servicis assistencials:
. Identificació, informació i captació.
. Valoració domiciliària.
. Coordinació dels servicis sanitaris.
. Atenció sanitària al pacient en el seu domicili tant programada com urgent.
. Atenció sanitària, capacitació i suport a cuidadors.
. Atenció telefònica i, en el futur, telemàtica.
. Subministrament de medicació, material sanitari i equipament mèdic.
. Gestió de préstec i recuperació del material ortoprotètic i ajudes tècniques.
. Gestió d'accés als servicis del sector social.
. Servicis psicosocials.
6. Un model d'organització, integració funcional
. El model se centra exclusivament en el sector sanitari: no inclou la integració, sinó la col·laboració i coordinació amb el sector social.
. Configuració del sistema com una «Xarxa» d'agents sanitaris domiciliaris, amb una cartera de servicis i de tecnologia específica segons l'agent.
. Els agents mantenen la dependència orgànica actual, però forgen progressivament un funcionament integrat.
. La integració es construïx i se sosté segons tres nivells:
. En el marc del Sistema de Valors promou:
L'emergència d'una visió compartida sobre la pertinència del model d'integració de servicis domiciliaris.
. En el marc d'un Sistema de Gestió Integrat, i crea:
Una estructura de coordinació de l'atenció domiciliària en servicis centrals.
Una direcció integrada en l'àmbit de Departament (Primària, Especialitzada i Emergències) i específica per a l'atenció domiciliària.
Un sistema d'informació compartit.
. En l'àmbit de coneixements i organització de la pràctica clínica crea:
Un Sistema de Participació Professional, constituït per comités tècnics, grups assessors i grups de treball de composició mixta.
7. Un model d'atenció
. Enfocament integral biopsicosocial.
. Enfocament interdisciplinari.
. Orientació cap al foment de l'autoatenció i l'autonomia.
. Humanització.
8. Un professional protagonista
. La infermera d'atenció primària .
9. Unes tecnologies claus
. L'atenció telefònica.
. Les tecnologies de la informació i la comunicació: telefonia mòbil, informàtica, Internet, correu electrònic. Història clínica electrònica.
. La tecnologia i l'equipament sanitari: material ortoprotètic, ajudes tècniques i equipament per a teràpia de llarga duració en domicili.
10. Una estreta coordinació amb el sector social
. Conselleria de Benestar Social i corporacions locals.
11. Unes aliances estratègiques
. Voluntariat i grups d'ajuda mútua.
. Entitats socials: universitat, societats científiques i professionals.
. Organismes de la Generalitat i altres direccions generals de la Conselleria de Sanitat.
Les accions per a aconseguir-ho es troben contingudes en el «Pla per a la Millora de l'Atenció Domiciliària» que definix 6 Línies Estratègiques, 16 Àrees de Desenvolupament, 40 Objectius i 127 Accions, a desenvolupar en els quatre anys entre 2004 i 2007.
Cronograma
Fase 1: Pilotatge de millores en departaments i centres pilot
Amb l'objectiu de disposar d'un nou model d'atenció domiciliària, basat en el desenvolupament intern i la integració funcional dels cinc agents domiciliaris mencionats, que estiga validat i consolidat en tres Departaments de Salut pilots a final de 2006, la Conselleria:
Establix tres departaments pilot (6,7 i 19) i uns quants centres pilot en els dits departaments.
Crea el projecte temporal «Iniciativa per a la Millora de l'atenció domiciliària (Imaz)», per a aplicar i validar el model patró a xicoteta escala en els centres pilot.
Fase 2: Desplegament
Les millores validades i consolidades pel projecte Imaz seran desplegades posteriorment a la resta de l'organització, a fi d'aconseguir una cobertura pel nou model integrat d'atenció domiciliària superior al 50% de la població de la Comunitat Valenciana al final de 2007 (entorn de 2.250.000 habitants), la qual cosa suposarà atendre aproximadament uns 45.000 pacients i els seus cuidadors).
4.1.4.3. Tecnologies sanitàries: radiologia digital i telemedicina
Introducció
En els últims anys s'ha produït una revolució en el sector de la radiologia, ja que s'ha substituït els xassissos de pel·lícula fotogràfica pel fòsfor fotoestimulable que genera una imatge digital per mitjà de l'escanejat làser.
El seu ús és fonamental per a enfortir els servicis que els nostres centres oferixen a la població, a fi de millorar la seua qualitat, avançar en la cobertura universal, enfortir la vigilància sanitària i epidemiològica, donar suport a la sostenibilitat financera, millorar el desenvolupament i l'exercici dels recursos humans implicats en la salut de les persones, racionalitzar l'ús dels recursos i enfortir-ne la productivitat, entre altres aspectes.
Bàsicament, la telemedicina consistix en la transferència d'informació mèdica a través de xarxes de comunicació. La integració de les ciències mèdiques amb el desenvolupament de les telecomunicacions i la informàtica, i l'aplicació en les diferents activitats del sector de la salut, ha fet possible conceptuar el terme de Telemedicina com la distribució de servicis de salut, en què la distància és un factor crític i on els professionals de la salut usen informació i tecnologia de comunicacions per a l'intercanvi d'informació vàlida per al diagnòstic, tractament i prevenció de malalties o danys, investigació i avaluació, tot això en interés del desenvolupament de la salut de les persones.
Línies estratègiques
Continuar invertint per a mantindre un alt nivell tecnològic de la dotació en tecnologia sanitària i incorporar tots els avanços que s'estan produint en les noves tecnologies de Ressonància Nuclear Magnètica (cardíaca, angioresonància magnètica, etc.), Tomografia Axial Computeritzada multitall, i, en general, de tots aquells nous equips d'alta tecnologia de diagnòstic i tractament.
1. Generar alternatives de valor basant-se en un sistema tecnològic de contingut social, que oferisca les ferramentes i oportunitats que hui en dia són possibles d'aconseguir per mitjà de la interrelació de la salut amb les tecnologies de la informació i les telecomunicacions.
2. Disposar de les històries clíniques dels pacients en tots els punts del sistema de salut.
3. Implantar el sistema PACS en tots els hospitals públics de la Comunitat Valenciana. Este sistema consistix en el fet que els Servicis de Radiodiagnòstic han de disposar d'un sistema d'informació radiològica connectat al sistema d'informació de l'hospital i garantir que les imatges diagnostiques obtingudes puguen ser visualitzades amb rapidesa i fiabilitat i que, a més, puguen ser arxivades amb tot tipus de garanties sobre la seua integritat i disponibilitat en qualsevol moment i en els llocs autoritzats.
4. Aconseguir connectivitat i interoperabilitat entre els sistemes informàtics i de telecomunicacions dels diversos sectors.
Cronograma
(1) Litotriptó extracorpori per ones de xoc
4.2. Pla d'Excel·lència de la Sanitat Valenciana
El Pla d'Excel·lència de la Sanitat Valenciana pretén que la Sanitat Pública Valenciana abaste nivells màxims de qualitat i adaptació de les prestacions als requeriments, preferències i expectatives dels seus destinataris. Per a això busca conjugar les respostes amb les necessitats ja identificades i encara no prou ateses, amb el disseny d'estratègies d'acord amb els nous reptes que es perfilen en l'horitzó immediat de l'assistència sanitària.
El Pla d'Excel·lència de la Sanitat Valenciana s'articula al voltant de tres grans objectius que comprenen set línies d'actuació, que s'orienten cap a:
. La promoció de la millora de la qualitat percebuda pel pacient de l'assistència clínica, la informació i el tracte rebuts (línies 1, 2 i 3).
. La garantia de la qualitat dels processos assistencials i de la formació dels professionals per mitjà de la difusió de la preocupació per la qualitat a través de tot el dispositiu sanitari, i de la recerca de la implicació activa dels professionals en les polítiques de millora de qualitat i garantia de la seguretat assistencial. Promoure la formació dels professionals i la incentivació d'estos a través dels acords de gestió (línies 4, 5 i 6).
. El compromís permanent amb la participació ciutadana en tots els àmbits implicats en les estratègies plantejades (línia 7).
Estos objectius es despleguen a través de les set grans línies d'actuació, amb les activitats i actuacions planificades corresponents:
Línies d'actuació
Línia 1. Informació al ciutadà.
Línia 2. Comunicació i accessibilitat.
Línia 3. Atenció al pacient.
Línia 4. Qualitat i seguretat.
Línia 5. Formació.
Línia 6. Plans específics d'actuació.
Línia 7. Associacions de malalts, formació de pacient i agents socials.
4.3. Salut Pública
4.3.1. Pla estratègic de salut pública
Introducció
Missió: Aconseguir el màxim nivell de salut de la població valenciana, per mitjà de l'impuls, el disseny, l'execució i l'avaluació de servicis i productes de protecció i promoció de la salut, de predicció i prevenció de la malaltia en condicions d'equitat, i promoure la participació de la societat.
Visió: Posicionar-nos com a organització reconeguda per la societat, quant a l'acció de Salut Pública, liderar polítiques i estratègies a implementar, consolidar els valors de l'organització, generar servicis amb els més alts nivells d'eficàcia, eficiència i qualitat, i aconseguir la implicació, competència i participació dels seus professionals.
Valors: Competència, compromís amb l'organització, compromís amb la societat, innovació.
Estil directiu: Direcció per objectius, valoració de l'exercici, delegació de la gestió i presa de decisions, comunicació i participació. Prevenció de la malaltia amb la participació de la societat.
Àrees corporatives
1. Valoració de la situació de la salut Submissió: Conéixer les necessitats de salut de la població, realitzar la valoració sistemàtica de l'estat de salut, investigar riscos, problemes de salut i els seus determinants.
2. Desenvolupament de polítiques de salut Submissió: Aconseguir el màxim nivell de salut amb criteris d'equitat, per mitjà del disseny i l'impuls de productes de protecció i promoció de la salut i predicció i prevenció de la malaltia amb la participació de la societat.
3. Garantia de provisió de servicis
Submissió: Garantir l'execució i avaluació dels productes i servicis, i consolidar els valors de l'organització per mitjà de l'aportació dels recursos i la metodologia necessària. Prevenció de la malaltia amb la participació de la societat.
1. Valoració de la situació de la salut
1.1. Disposar i explotar adequadament els sistemes d'informació necessaris per a optimitzar la planificació, l'avaluació de les polítiques de salut i la garantia de la provisió de servicis.
Consolidar un sistema d'informació en salut pública integral i integrat que permeta l'explotació sistemàtica per diferents nivells d'usuaris i siga útil per al desenvolupament de polítiques de salut i per a la provisió de servicis de salut pública.
1.1.1. Normalitzar de manera contínua les necessitats d'informació i les fonts d'esta, i impulsar-hi, si és el cas, l'accés efectiu.
1.1.2. Realitzar l'explotació sistemàtica de les dades brutes segons els distints nivells d'usuaris.
1.1.3. Analitzar i avaluar els resultats perquè siguen útils en el desenvolupament de polítiques de salut i per a la provisió de servicis efectius, eficients i de qualitat.
2. Desenvolupament de polítiques de salut
2.1. Planificar basant-se en les necessitats de salut
Consolidar l'exercici de planificació com a procés previ a l'activitat de l'estructura de Salut Pública i definir objectius que siguen avaluables i que generen el màxim d'efectivitat en l'acció de Salut Pública, tant amb els recursos propis com amb els aliens.
2.1.1. Generar els mecanismes interns que permeten una planificació coordinada en tots els nivells de l'organització i que siga coherent amb el Pla Estratègic.
2.1.2. Implicar els recursos assistencials en la consecució dels objectius de Salut Pública.
2.2. Establir els mecanismes d'intersectorialitat i aliances
Generar el marc normatiu adequat que dote d'instruments i mecanismes de coordinació i col·laboració interinstitucional, per a aconseguir la implicació de les distintes institucions i agents socials en el desenvolupament de les polítiques de salut.
2.2.1. Promoure un marc normatiu adequat que implique els principals agents que presenten interrelació sectorial amb els objectius de salut pública i que produïsca una afectació competencial en l'organització funcional amb definició de mecanismes concrets de coordinació.
2.2.2. Desenvolupar les estructures i els instruments d'acció intersectorial i de participació.
2.3. Disposar del catàleg i de la cartera de servicis
Establir, amb criteris d'equitat, un catàleg adequat dels servicis existents i futurs en salut pública, conseqüència d'una adequada selecció de prioritats en salut. La cartera de servicis serà l'instrument que servisca de suport al professional i que permeta a la societat conéixer els servicis i productes oferits.
2.3.1. Establir un catàleg de servicis en salut pública a partir de l'activitat existent en l'actualitat, com a conseqüència dels plans i programes de salut pública, així com la implantació real d'este en les distintes àrees de Salut.
2.3.2. Establir un catàleg de servicis en salut pública a partir de l'activitat existent en l'actualitat, com a conseqüència dels plans i programes de salut pública, així com la implantació real d'este en les distintes àrees de Salut.
2.3.3. Definir polítiques de comunicació a la societat en general i a grups o sectors específics.
3. Garantia de provisió de servicis
3.1. Gestionar la provisió de servicis i productes de manera eficaç
Establir un model que permeta gestionar la provisió dels servicis i productes de Salut Pública de manera àgil i eficaç.
3.1.1. Establir un marc legal que facilite la gestió eficaç dels recursos.
3.1.2. Implantar un model de gestió integral dels recursos tenint en compte la gestió per processos.
3.1.3. Definir una política, desenvolupar les estructures i establir els instruments necessaris per a implantar i consolidar la investigació en Salut Pública.
4.3.2. Llei 4/2005, de 17 de juny, de la Generalitat, de salut pública de la Comunitat Valenciana
Esta llei és la primera que regula la salut pública a la Comunitat Valenciana, entesa esta com l'esforç organitzat per la societat per a protegir i promoure la salut de les persones i per a previndre la malaltia per mitjà d'accions col·lectives.
La llei naix amb la finalitat de disposar d'un marc de referència sòlid per a la salut pública, per a definir els servicis i productes de salut pública, promoure la millora de la coordinació, especialment entre administracions públiques, i per a crear una estructura organitzativa que permeta generar respostes més eficients davant dels nous problemes i les possibles crisis sanitàries.
Del contingut d'esta llei destaca: la promulgació per primera vegada de la cartera de servicis en salut pública, en l'àmbit competencial es reprenen per part de la Conselleria de Sanitat les competències en matèria de sanitat ambiental; es creen tres nous ens com són l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública, l'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària i el Centre Superior d'Investigació en Salut Pública; i es definix el sistema d'informació en salut pública.
4.4. Pla de Formació de la Conselleria de Sanitat
Introducció
Si en qualsevol organització que pretenga prestar un servici de qualitat és molt important mantindre els coneixements dels seus empleats al dia, en l'àmbit sanitari, este fet és una necessitat de primer orde, perquè els canvis i avanços tecnològics, científics i socials fan que la prestació d'un servici sanitari patisca constants modificacions.
Conscient d'això, la Conselleria de Sanitat, disposa d'un organisme com l'Escola Valenciana d'Estudis de la Salut (EVES), la principal missió de la qual és la de formar, reciclar i perfeccionar de manera continuada els professionals en el camp de la salut, la gestió i l'administració sanitària.
El pla de formació de l'EVES preveurà, amb caràcter prioritari, els continguts del Pla de Salut, agrupats en les següents línies temàtiques:
. Epidemiologia, estadística, metodologia i gestió de la investigació.
. Gestió de servicis i planificació.
. Humanització.
. Tecnologies de la informació.
. Participació social i cooperació.
. Pràctiques diagnòstiques, terapèutiques i de cures.
. Plans i programes de salut.
. Salut i gènere.
. Salut laboral.
. Sociosanitari.
Amb estos continguts es pretén cobrir tant els avanços científics i de les noves tecnologies aplicades a les ciències de la salut com l'aspecte ètic i humà de la pràctica mèdica.
Per a desenvolupar adequadament el pla de formació, l'Escola Valenciana d'Estudis de la Salut proposarà tres apartats que tractaran d'adaptar-se a les distintes necessitats formatives del personal de la Conselleria de Sanitat, personal sanitari que no treballa en el sistema públic i població general. Estos són:
Formació pròpia de l'EVES:
Respon a la demanda de cursos i activitats directament relacionada amb la formació més especialitzada, i es traduïx en la programació d'activitats que inclouen: màsters (Gestió per a la Humanització de la Sanitat, Salut Pública i Gestió Sanitària, Prevenció de Riscos Laborals i Alternatives a l'Hospitalització Tradicional), diplomes, cursos, seminaris i jornades. Està obert a tota persona interessada a formar-se en temes sanitaris. S'inclouran també els programes de formació dirigits a col·lectius no sanitaris, com ara associacions de malalts, socials, etc.
Pla de Formació Continuada:
És un procés formatiu que es rep després d'un període d'instrucció bàsica i/o especialitzada i que es desenvolupa de manera permanent al llarg de la vida laboral del treballador, amb la intenció de mantindre i millorar la competència professional segons el servici en què es troba.
Dirigit a tot tipus de personal que preste els seus servicis en la Conselleria de Sanitat i les funcions de la qual estiguen en relació directa amb el contingut dels cursos.
Pla de Formació Contínua:
És el conjunt d'activitats formatives que es desenvolupen en les administracions públiques a través de les modalitats previstes i dirigida a millorar les competències i qualitats dels empleats públics, que permeten compatibilitzar la major eficàcia i la millora de la qualitat dels servicis en les administracions públiques amb la formació individual, la motivació de l'empleat públic i la seua promoció professional.
Dirigit a personal d'institucions sanitàries de la Conselleria de Sanitat, així com al personal sanitari de l'administració del Consell, independentment de la seua relació jurídica, sempre que reunisquen els requisits específics establits.
Objectius
1. Ajustar l'activitat formativa de l'EVES a les demandes i a les necessitats dels professionals i els objectius de la Conselleria de Sanitat.
2. Augmentar la qualitat de l'atenció sanitària dels pacients millorant la formació dels professionals sanitaris i no sanitaris que treballen en el sistema de salut.
3. Garantir la qualitat dels processos docents.
4. Perfeccionar els processos d'acreditació de les activitats formatives.
5. Contribuir a través de la formació a l'acció solidària.
5. Afavorir l'activitat formativa de les associacions de malalts i familiars, grups de voluntariat i organitzacions no governamentals.
4.5. Sistemes d'informació
4.5.1. Assegurament sanitari públic i sistema d'informació poblacional
Introducció: El canvi estratègic de model
Nous entorns en SNS: noves necessitats de la Conselleria Sanitat
En els últims anys estem assistint a la nostra Comunitat a una sèrie d'adaptacions estratègiques determinades per les noves necessitats que es generen en el nou marc de l'Assegurament Sanitari Públic dins del Sistema Nacional de Salut.
Així i en coherència al nou model de finançament, en virtut del qual la cobertura sanitària va deixar de ser una prestació directament finançada per la Seguretat Social, ens trobem amb un nou marc d'Assegurament Sanitari Públic que imposa la necessitat obtindre l'autonomia de gestió necessària per a assumir de manera eficient les noves competències i funcions d'un assegurament de diferent naturalesa.
A estos dos nous entorns de finançament i assegurament que comporten noves necessitats i noves adaptacions estratègiques cal afegir un altre canvi d'entorn que es deriva de l'impacte de les noves tecnologies de la informació i que es concreta en una necessitat sentida de millorar l'eficiència, disponibilitat i utilització de la gran quantitat d'informació dispersa que el conjunt de l'activitat sanitària genera en els nostres sistemes d'informació.
Noves necessitats: nous objectius estratègics de la Conselleria
Com a conseqüència d'estes noves necessitats, la Conselleria de Sanitat es planteja una sèrie de nous objectius generals:
1. Ja que la població empadronada és l'element real de finançament, hem de fer possible que cada ciutadà passe a ser realment la clau en el sistema d'assignació dels recursos disponibles. Monitoritzar, de manera autònoma (no INE-dependent) la seua distribució i evolució, categoritzant segons variables que determinen la utilització de recursos, la planificació, l'avaluació, el finançament intern, la compensació, la facturació i els càrrecs a tercers, etc., passa a ser un objectiu central d'esta Conselleria.
2. En coherència amb este model de finançament hem de garantir els preceptes de protecció de la Salut, exercir l'acció protectora o asseguradora de la Generalitat, complementària a l'acció de l'Estat i dirigir-la cap a un model d'Assegurament Sanitari Públic de caràcter individual i universal dins del marc de cohesió del Sistema Nacional de Salut.
3. Hem d'orientar el conjunt de sistemes d'informació, tant assistencials com sanitaris i de gestió-avaluació, a fi de situar el pacient com a element comú central i clau d'integració de tots els sistemes d'informació. Per a això, es reforça la utilització exhaustiva de l'identificador únic personal (núm. SIP) i la connexió dels diferents sistemes d'informació.
4. D'altra banda i com a conseqüència de l'objectiu anterior es desprén l'oportunitat de complir els preceptes d'integració de nivells assistencials, marcats per la Llei 3/2003, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'Ordenació Sanitària de la Comunitat Valenciana, a partir de la integració dels seus sistemes d'informació específics.
Nous objectius: noves ferramentes per al canvi
Estos objectius tenen una solució comuna: El desenvolupament de les estructures pròpies d'Assegurament Sanitari de la Població i el consegüent Sistema d'Informació Poblacional. Amb esta hem pogut avançar en el canvi progressiu de model sanitari des d'un model de cotitzacions a la Seguretat Social i gestió de la informació operativa i general aïllada cap a un model de:
. Ciutadans empadronats, contribuents i finançats.
. Amb dret a assistència sanitària específica i individual.
. Identificats únicament, individualment, universalment i integradament en el conjunt de sistemes d'informació.
Este gir estratègic situa realment, no ja al pacient, sinó al ciutadà en el centre del model de finançament, d'assegurament i d'informació.
Funcions del Sistema d'Informació Poblacional (SIP)
El Sistema d'Informació Poblacional com a ferramenta d'este canvi estratègic ha previst des del seu disseny i implantació una sèrie d'activitats que podem agrupar en dos grans funcions íntimament lligades i interdependents:
a) Funció específica d'assegurament.
b) Funció de sistema d'informació i base de dades poblacionals.
a) Funció d'Assegurament Sanitari Públic de la Comunitat Valenciana
D'acord amb el marc descrit i atenent les noves realitats socials (immigració, mobilitat de la població, desocupació, unitats familiars, transferències a comunitats autònomes i cohesió del Sistema Nacional de Salut, etc.) les estructures de l'Assegurament Sanitari Públic de la Conselleria de Sanitat han de garantir les accions bàsiques que el componen:
. Acció de protecció dels drets de salut de la població, en exercici de les noves competències específiques i amb un caràcter complementari a l'acció de protecció de l'Estat, en un marc de protecció equitativa i solidària, de vocació universal i caràcter individual.
. Acció de reconeixement reglat dels drets adquirits en virtut de l'acció de protecció pròpia, de l'Estat i d'altres comunitats autònomes i països. Són el conjunt de procediments administratius i solucions tècniques que permeten concretar per a cada persona la relació específica d'assegurament amb el Sistema Nacional de Salut.
. Acció d'acreditació, conjunt de procediments que permeten identificar cada ciutadà documentant amb el nivell de prestacions que té reconegudes en cada moment. Això es realitza a través de la fabricació i distribució de targetes del Sistema d'Informació Poblacional i a partir de la comunicació entre sistemes d'informació del conjunt de variables que determinen el nivell i l'estat de la cobertura sanitària.
El resultat d'esta activitat és una base de dades constantment actualitzada que no sols resol l'Assegurament dels ciutadans, sinó que aporta dades i informacions de valor per a un conjunt d'activitats corporatives.
b) Funció de sistema d'informació corporatiu. Integració
A més de la funció d'Assegurament, el Sistema d'Informació Poblacional, al gestionar l'element comú de tota l'activitat sanitària, oferix una sèrie d'oportunitats d'integració i crea, al seu torn, noves necessitats i oportunitats i, finalment, millora l'eficàcia dels sistemes d'informació.
Sistemes d'informació aïllats versus integració de sistemes
En els últims anys, s'ha desenvolupat un important esforç per a incrementar el volum d'informació disponible per a la gestió sanitària a tots els nivells. Com a resultat d'esta activitat, la Conselleria gestionava diferents Sistemes d'Informació Sanitària basant-se en els subgrups de població i que si bé funcionen adequadament ho fan de manera aïllada, i registren conjunts de dades de vegades complementàries i altres de redundants. En qualsevol cas, estos sistemes tenen un element central comú: el ciutadà.
En este context es va implantar un nou sistema d'informació, el Sistema d'Informació Poblacional que resol de manera eficient l'obtenció, actualització i distribució del registre central d'usuaris. El Sistema d'Informació Poblacional està compost bàsicament de:
. Un Registre Central d'Usuaris que cobrix tota la població de la Comunitat Valenciana, amb dades d'identificació i localització, dades d'assignació de centre i metge, tipus d'assegurament sanitari públic, i un número d'identificació personal, únic i diferent per a cada ciutadà.
. Un model de gestió que dota cada ciutadà d'una targeta sanitària de caràcter individual que, a més d'acreditar el nivell de cobertura, li permeta agilitzar l'accés als servicis sanitaris i dotar-lo d'una clau àgil i segura (banda magnètica i lectors de banda) per a qualsevol sistema d'informació operatiu.
. Diferents solucions tècniques de comunicació de dades entre sistemes d'informació, que utilitza la nostra xarxa de comunicacions i fa accessible tota la informació en qualsevol centre assistencial i unitats de gestió.
. Pla de qualitat que pretén bàsicament que la població no patisca problemes d'accés, identificació i acreditació, que els nostres sistemes tinguen accés en tot moment a dades poblacionals necessàries per a l'activitat assistencial, que el conjunt d'operadors del Sistema d'Informació Poblacional (actualment 7.000) no hagen de prendre a soles decisions subestàndards que generen problemes de qualitat. Tot això actuant sobre els diferents agents i propietaris dels processos, en un entorn de comunicació, formació i assistència que garantisca que el conglomerat corporatiu incorpore tota l'experiència d'una altra forma dispersa.
Oportunitat d'integració de sistemes d'informació sanitaris
Com que aporta, entre altres dades, un identificador únic i personal, en el conjunt del sistema de salut, el SIP brinda la possibilitat de millorar la connectivitat dels sistemes existents, així com el desenvolupament de nous sistemes integrats i superar el seu aïllament.
D'esta manera, el Sistema d'Informació Poblacional, com a clau d'integració, permet incrementar el rendiment conjunt dels sistemes d'informació existents, ja que dota les distintes unitats de la Conselleria de Sanitat d'informació rellevant sense importants costos addicionals, excepte els derivats de reestructurar els sistemes perquè tots incorporen l'identificador personal, accedisquen a la lectura de bandes magnètiques i incorporen alguna de les modalitats d'integració.
La potencialitat del Sistema d'Informació Poblacional no sols ve per l'existència d'un identificador personal únic, sinó que, a més, proporciona informació procedent d'altres sistemes d'informació, com ara(codis de professionals, codis de centre, mapa sanitari, etc.).
D'esta manera, el Sistema d'Informació Poblacional, com a clau d'integració, permet incrementar el rendiment conjunt dels sistemes d'informació existents, ja que dota les distintes unitats de la Conselleria de Sanitat d'informació rellevant sense importants costos addicionals, excepte els derivats de reestructurar els sistemes perquè tots incorporen l'identificador personal, accedisquen a la lectura de bandes magnètiques i incorporen alguna de les modalitats d'integració.
Canvis en la factibilitat de projectes i generació de noves necessitats
El conjunt de millores introduïdes pel SIP tant en l'organització, com en les garanties de qualitat i disponibilitat d'informació, ha suposat un canvi en l'anomenat «cicle d'utilització de dades», i que s'ha vist reflectit en una major utilització de la informació procedent d'este sistema poblacional i possibilita, al seu torn, l'intercanvi d'informació i la factibilitat de nous projectes que, al seu torn, generen noves necessitats d'integracions i connexions. (Vegeu figura següent).
Pla de qualitat i comunicació
Resultats: mapa d'utilització corporativa del Sistema d'Informació Poblacional
Com a resultat de la vocació de servici corporatiu del Sistema d'Informació Poblacional, que es traduïx en:
. L'activitat intensa dels seus operadors (7.000) en els centres dels diferents nivells assistencials, (5.000.000/ mes d'usuaris diferents consultats).
. La integració amb 23 sistemes d'informació diferents.
. La integració dels usuaris del Datawarehouse, Sistema d'Informació Poblacional i del sistema d'informes de rutina.
. La utilització en institucions externes.
. El protocol de cessió de dades nominals o informes estadístics.
La utilització del Sistema d'Informació Poblacional es presenta en el següent «mapa d'utilització corporativa» en un eix se situa el producte o servici Sistema d'Informació Poblacional i, en l'altre, els usuaris del Sistema.
Utilització Corporativa del SIP
Mapa de servicis corporatius
4.5.2. Pla de sistemes d'informació de la Conselleria de Sanitat 2004 . 2007
La informació és l'element bàsic que necessita el Sistema Sanitari, perquè els diferents nivells de responsabilitat: planificació, control, gestió, assistència i investigació; puguen exercir accions sobre els recursos, població protegida i activitat assistencial.
L'existència de tecnologia adequada, permetrà abordar línies d'actuació en matèria de Sistemes d'Informació Sanitaris i permetrà desenvolupar un Model Bàsic de Dades Sanitàries, que cobrisca les necessitats en l'àmbit de la salut
Els objectius de la informació sanitària són:
Donar cobertura: a les necessitats d'informació en matèria sanitària, bé amb dades pròpies o de tercers.
Intercanvi d'informació: permetre els intercanvis d'informació disposant d'un nivell de garantia de qualitat i uniformitat de les dades sanitàries.
Donar resposta als actors principals: administratius, gestors, analistes, personal sanitari, alta-direcció, proveïdors, clients, etc.
La Conselleria de Sanitat està fent, des de fa diversos anys, un gran esforç d'inversió en Tecnologies de la Informació i Telecomunicacions (TIC) amb l'ànim de proveir els seus empleats de les millors ferramentes de treball i gestió i amb el fi últim de dotar l'organització dels millors mitjans per a atendre els pacients i ciutadans.
En este escenari d'importància de la informació sanitària, es fa necessari un pla d'actuació en Sistemes d'Informació que permeta disposar de les més modernes ferramentes de gestió, perquè la Conselleria de Sanitat garantisca la millor assistència sanitària possible.
El nou Sistema d'Informació Sanitari de la Generalitat (SISAN) estarà compost per diferents mòduls que aniran preveient i solucionant problemàtiques concretes, de manera que tots junts interactuaran entre si i permetran oferir la visió d'un gran i complet sistema d'informació per a l'organització sanitària de la Generalitat.
El següent esquema representa gràficament l'estructura del futur sistema d'informació sanitari de la Conselleria de Sanitat (SISAN), amb els principals components i indica la completa integració i flux d'informació entre tots estos, així com la importància i rellevància que adquirix el Sistema d'Informació Poblacional (SIP) i el Catàleg de Recursos Corporatius (CRC) com a plataformes d'integració.
En este sentit, les línies estratègiques a seguir es basen en la integració de tots els àmbits d'actuació, dissenyen nous sistemes d'informació on faça falta, redissenyen els que ja estan implementats i, en definitiva, integren tots els sistemes d'informació sanitaris a què done lloc la dita estratègia. Vegem a continuació una descripció dels principals mòduls components del nou sistema SISAN:
1. ABUCASIS. Preveu l'atenció ambulatòria de manera integral. Es tracta d'un complex sistema que integra alguns ja desenvolupats prèviament i nous desenvolupaments. Els principals mòduls són:
MOS: Gestió de Mostradors, citació, tant de primària com des de primària a especialitzada.
GIP: Gestió Integral de Pacients.
GAIA: Prestacions farmacèutiques. Prescripció.
RVN: Registre de Vacunes Nominal.
2. ORION. Sistema d'informació per a la gestió integral hospitalària. Este sistema ha de preveure la gestió hospitalària d'una manera global, tant en el seu vessant clínic com en la de gestió pròpia i administració i, al seu torn, estar completament «connectat» amb l'atenció ambulatòria (Abucasis). Els principals components del sistema ORION són:
. Orión-Clinic: construcció i implantació d'un sistema d'informació integral per a centres d'atenció especialitzada. Este projecte comprén tres projectes:
. Orión-HIS: gestió de pacients i ajuda als professionals sanitaris (estacions clíniques).
. Orión-Farma: prescripció assistida i gestió de la de la funció farmacèutica hospitalària.
. Orión-RIS: gestió dels servicis d'imatges mèdiques.
. Orión-Gestió: implantació d'un sistema d'informació per a la gestió integral dels recursos en l'Agència Valenciana de Salut. Este projecte comprén dos projectes:
. Orión-Logis: adquisició, adaptació i implantació d'un sistema d'informació per a la gestió logística (contractació, compres, magatzems i manteniment).
. Orión-Perso: adaptació evolutiva i interconnexió de les aplicacions ja existents Ciro i Nómina per a construir un sistema integrat d'informació per a la gestió de recursos humans.
3. CORDES. Sistema d'informació per a la Coordinació d'Urgències i Emergències Extrahospitalàries. Amb l'objecte d'optimitzar el sistema integral de gestió i coordinació de les urgències i emergències, les línies de treball són:
. Disseny d'un nou sistema de gestió i informació: que incorpore les noves ferramentes tecnològiques, utilitats i una cartografia actualitzada, així com la connexió amb la Història Clínica Electrònica dels pacients i amb la resta de sistemes de SISAN dels quals requerisca informació o estos requerisquen informació pròpia de CORDES.
. Sistema de transmissió de dades entre recursos mòbils i centres de coordinació. Dotar de noves tecnologies este sistema a fi d'incorporar la cartografia a les unitats mòbils i augmentar la informació assistencial que es transmet, integrant al màxim nivell les unitats mòbils en els sistemes necessaris de SISAN.
4. Servicis centrals i Salut Pública. En este àmbit també s'ha de preveure el redisseny d'alguns sistemes, així com la implementació d'altres que cobrisquen certes parcel·les o necessitats que s'han d'abordar si es perseguix una gestió correcta. Entre d'altres, els principals sistemes a destacar a este nivell són:
. Data Warehouse. Magatzem de dades corporatives que integre informació de múltiples sistemes, pertanyents tant a Abucasis II, a ORION com a sistemes dels mateixos servicis centrals. Este magatzem permetrà la senzilla realització de quadres de comandament integrals, així com la implantació de sistemes d'ajuda a la presa de decisió. Cal destacar que este sistema ha de ser utilitzat tant pels servicis centrals com pels centres sanitaris i direccions d'àrea, cada un amb la seua particular visió o necessitats.
. CIRO. Sistema integral i centralitzat per a la gestió de personal sanitari. Este sistema substituirà l'actual sistema distribuït PERSA, que no garantix la integritat de la informació.
. COBRA. Sistema d'informació per a gestionar els processos i explotar la informació en l'àmbit de les prestacions sanitàries ateses per la Conselleria de Sanitat, però que s'han de cobrir per altres sistemes de finançament.
. COMPAS. Facturació Intercentres. Sistema de Compensació de l'Assistència Sanitària, font de dades per a la quantificació i l'anàlisi dels fluxos de pacients entre els centres hospitalaris, tant públics com privats, que permetrà, a més, discriminar la informació segons l'origen o tipus de pacient: estrangers, desplaçats, etc.
. SIE. Sistema d'Informació Econòmica. Es convertirà en la font d'informació bàsica per al subministrament d'informació sobre l'activitat econòmica i la despesa real dels centres.
. Activitat derivada a centres privats (concertats o no).
. Portal Legionella. Posada en marxa del portal Web específic d'informació per a la prevenció de la legionel·losi, així com les activitats associades a la divulgació d'esta entre els agents involucrats i el públic en general.
. Xarxa de Vigilància Microbiològica. Creació d'un sistema centralitzat d'informació que implemente la Xarxa de Vigilància Microbiològica conjunta per a tots i cada un dels laboratoris depenent de la Direcció General de Salut Pública.
. SISGEREN. Sistema d'Indicadors Integral per a Gestió Centralitzada de la Direcció General de Salut Pública.
. Programa de Prevenció d'Accidents de Trànsit. Posada en marxa d'un sistema d'Informació per a l'avaluació de les activitats del Programa de Prevenció d'Accidents de Trànsit de la Comunitat.
. Portal sanitari. Portal web sanitari que integre la informació de la Conselleria a tots els nivells (ciutadans, professionals sanitaris, empleats de la Conselleria). Interactiu.
Per tant, la situació objectiu és disposar d'un gran i únic sistema d'informació, absolutament integral, que preveja de manera homogènia tots els aspectes d'una organització tan complexa com la Conselleria de Sanitat, amb els seus quatre vessants:
. Atenció ambulatòria
. Atenció hospitalària
. Atenció urgent extrahospitalària (SAMU . CICU)
. Servicis centrals i Salut Pública
I amb la seua doble problemàtica: clínica i gestió economicofinancera.
4.6. Normes aprovades i aspectes relatius a la millora de l'eficiència i racionalització en matèria de despesa sanitària
Introducció
La Llei 3/2003, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'Ordenació Sanitària de la Comunitat Valenciana, d'acord amb el marc normatiu establit en la Constitució Espanyola, la Llei General de Sanitat i l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, definix un nou model organitzatiu de la sanitat en concordança amb les característiques actuals del nostre àmbit social en què es prioritzen les actuacions destinades a la promoció, prevenció, protecció i atenció de la salut i s'impulsen una sèrie de reformes encaminades al benestar del ciutadà i a la busca d'una sanitat pública eficaç, eficient i gratuïta, solidària i de gran qualitat, fonamentada en l'equitat i en la universalitat.
En concordança amb este model organitzatiu, la Llei 3/2003 atribuïx a la Conselleria de Sanitat la funció essencial de conéixer, valorar i satisfer les necessitats de salut de la població d'una manera equilibrada i aplicar racionalment els pressupostos disponibles, i amb el dit objectiu crea l'Agència Valenciana de Salut, per a coordinar totes les entitats administratives amb responsabilitats en el camp de la salut i, amb això, dur a terme una adequada gestió i administració del sistema valencià de salut i de la prestació sanitària de la Comunitat Valenciana.
Així mateix, per al desenvolupament del nou model, la Llei preveu la creació d'un entorn organitzatiu més flexible i horitzontal que permeta millorar i augmentar la rapidesa i l'agilitat en la coordinació de recursos, la descentralització i l'autonomia en la gestió i la presa de decisions, la participació i la coresponsabilitat per part dels professionals, així com l'orientació cap al pacient.
Fruit d'això és la creació dels Departaments de Salut de l'Agència Valenciana de la Salut, que es convertixen a partir d'eixe moment en els autèntics provisors de salut per a la població resident a la Comunitat Valenciana. La dita provisió abasta tots els aspectes de la salut, per tant, naixen amb vocació d'integració i de trencar barreres assistencials entre la que fins ara s'ha anomenat Atenció Primària /Atenció Especialitzada.
El Departament és el responsable de la salut de la seua població protegida, i, per tant, haurà d'atendre el ciutadà-pacient en l'escaló assistencial que es considere més eficient, tant en l'àmbit sanitari com en l'econòmic, i evitar la transferència en l'àmbit assistencial superior si no és estrictament necessari.
Segons es recull en l'articulat de la Llei, este entorn organitzatiu ha de sustentar-se en un model de gestió actualitzat que permeta racionalitzar el cost del model sanitari que gaudix la societat valenciana per a permetre'n la pervivència, el perfeccionament i l'aplicació solidària, i la base pressupostària de la qual constituïsca la població a atendre en cada Departament de Salut, si bé modulada per les variables que incidixen en la necessitat d'atenció sanitària.
Així mateix, la Llei establix que en cada Departament s'ha de procurar la màxima integració de l'assistència sanitària i la continuïtat de cures a través de la coordinació dels diferents nivells i recursos existents, i garantir una sanitat sense escalons en benefici mutu tant del professional com del ciutadà.
D'una altra banda, a fi d'afavorir l'estímul i el compromís d'eficiència dels centres sanitaris, la Llei preveu la formalització de plans de gestió com a instruments de treball per a l'aclariment d'objectius i la promoció de la competència entre els agents. A més, recull expressament la necessitat d'implantar les mesures d'incentivació professional que servisquen d'estímul als professionals en l'exercici del treball realitzat i permeten avançar cap a la millora contínua.
Per a respondre a estos requeriments normatius i avançar en la construcció del nou model establit reglamentàriament, en 2004 es van formalitzar els Acords de Gestió entre la Conselleria de Sanitat i els equips directius dels centres sanitaris, encara que el seu abast i contingut estava limitat per l'estructura organitzativa llavors vigent en les Àrees de Salut, així com per la disponibilitat i qualitat dels sistemes d'informació.
Els avanços produïts des de llavors en la construcció del nou model han permés en 2005 l'efectiva posada en marxa del sistema de finançament capitatiu i la facturació intercentres, així com la creació de 22 Departaments de Salut com a estructures fonamentals del sistema sanitari valencià amb les quals es pretén la màxima integració dels dispositius assistencials.
Estes circumstàncies, junt amb l'anàlisi i valoració de l'experiència del sistema de determinació i avaluació d'objectius de l'any 2004, permeten definir un nou Acord de Gestió per a l'any 2005, l'abast del qual comprén el Departament de Salut en el seu conjunt, per la qual cosa preveu tant l'assistència primària com l'especialitzada, i el contingut de la qual s'ha adaptat i modificat perquè reflectisca adequadament els dits canvis i millores, la qual cosa ha de permetre avançar un pas més en el camí cap al nou model de gestió i organització previst en la Llei 3/2003, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'Ordenació Sanitària de la Comunitat Valenciana.
El nou model d'organització, gestió i finançament de l'Agència Valenciana de la Salut
Durant este any 2005, la Conselleria de Sanitat ha posat en funcionament un nou model per a finançar l'activitat assistencial que es du a terme en els diferents Departaments de Salut, el capitatiu, que es basa de manera fonamental, encara que no exclusiva, en un finançament sobre base poblacional.
La implementació d'este nou sistema de finançament no és fruit d'una decisió sobtada que es pren pel simple fet de trencar amb models anteriors, sinó fruit d'un estudi i d'una serena reflexió que van començar l'any 1996 dins de la mateixa Conselleria, i que han donat els seus fruits ara.
D'altra banda, este nou sistema de finançament tampoc és desconegut en la realitat espanyola. Així, l'assignació o transferència d'ingressos per part del Govern central a les comunitats autònomes, una vegada estes van assumir la majoria de les competències en matèria sanitària, es basa, encara que amb correccions, en un sistema de repartiment que atén de manera fonamental el nombre d'habitants que té cada comunitat autònoma, és a dir, el que constituiria la seua «població protegida».
Però este nova forma de finançar la sanitat, no vol quedar-se només en això, en una nova forma de repartir els diners, sinó que aspira a ser palanca de canvi d'una organització, la sanitària, que és eix fonamental de l'estat del benestar.
Si volem que el nostre sistema sanitari públic continue sent un dels millors del món, que ho és, i també dels més eficients .segons l'Organització Mundial de la Salut som el tercer país del món en eficiència-, hem d'aconseguir també que siga sostenible.
Per això, la Conselleria de Sanitat ha posat en marxa no sols una nova manera de finançar l'activitat sanitària, sinó que proposa un «Nou model d'organització, gestió i finançament de l'activitat sanitària».
El primer canvi organitzatiu que es produïx és la descentralització. De manera semblant al Govern central s'establix una separació entre l'ens finançador i l'ens provisor de servicis: Govern central versus comunitats autònomes/Conselleria de Sanitat versus Departaments de Salut. Es tracta de situar la capacitat decisòria, en la mesura que siga possible, allà on està la informació específica i difícil de transmetre, és a dir, transmetre capacitat de decisió.
Però descentralitzar implica no sols traslladar o delegar uns drets de decisió, sinó també modificar els sistemes de mesurar l'exercici i incentivar els components de l'organització. El control ha de ser substituït per la coordinació. La nova arquitectura organitzativa ha d'assentar-se en tres principis: assignació de drets de decisió, sistemes de mesura del rendiment i sistemes d'incentius.
La Llei 3/2003, d'Ordenació Sanitària de la Comunitat Valenciana, consagra esta separació entre finançador i proveïdor de servicis sanitaris amb la creació de la figura dels Departaments de Salut, com a demarcacions geogràfiques en què queda dividit el territori de la Comunitat Valenciana als efectes sanitaris», i configurar-los com a les estructures fonamentals bàsiques del sistema sanitari».
Els Departaments de Salut, en este nou model d'organització, gestió i finançament tindran assignat un pressupost global i únic (en el Pressupost per a l'any 2005 s'han unificat els programes pressupostaris referits a Assistència Sanitària), estaran dotats de més autonomia financera i capacitat organitzativa, però al mateix temps hauran d'assumir també majors responsabilitats en tot el que es referix als fons econòmics que se'ls assignen.
Un element fonamental en este canvi organitzatiu són els Acords de Gestió que es van subscriure ja per a l'any 2004, per a assistència primària i assistència especialitzada, i que en este any 2005, seran únics i afectaran tot el Departament de Salut en els seus diferents vessants assistencials.
Els Acords de Gestió o contractes-programa que se subscriuen entre l'Agència Valenciana de la Salut i els diferents Departaments de Salut establixen objectius assistencials, organitzatius i econòmics dins del mateix departament, i, al seu torn, fixen incentius l'abonament dels quals dependrà del grau de compliment d'eixos objectius. Però, a més, per a este any 2005, es pretén que els Acords de Gestió continguen només objectius globals que, al seu torn, hauran de concretar-se per mitjà de pacte entre els directius del Departament i els responsables dels diferents servicis integrants d'este. Així mateix, seran els directius de cada Departament els responsables de proposar i individualitzar el pagament dels incentius, a la vista del grau de compliment dels objectius pactats.
Es concreta així el primer punt d'este canvi organitzatiu: els Departaments de Salut es convertixen en els verdaders actors de l'assistència sanitària, augmenten les seues competències, però també les seues responsabilitats, i es convertixen en gestors de la seua pròpia activitat.
El segon canvi organitzatiu és la integració dels diferents nivells assistencials. Si el pressupost assignat al Departament de Salut és únic, i, al seu torn, este és responsable de l'atenció sanitària de tota una població, la conseqüència natural és que els escalons assistencials desapareguen, ja que ni la retenció de pacients en un determinat escaló assistencial, ni l'activitat per l'activitat afavorixen cap dels nivells assistencials implicats en un joc de suma zero.
La Llei General de Sanitat i la recent Llei de Cohesió i Qualitat del Sistema Nacional de Salut establixen dos nivells assistencials connectats entre si: atenció primària i atenció especialitzada. L'atenció primària es constituïx com la porta d'accés al sistema sense que la intervenció a este nivell estiga limitada a l'existència de la malaltia. L'assistència especialitzada es concep com a suport i complement de l'atenció primària, i atén els processos la complexitat dels quals excedisca la capacitat d'esta.
En realitat, la falta de continuïtat entre una AP poc madura i una AE dividida entre ambulatòria i especialitzada, sense criteris clínics i organitzatius comuns, constituïx un dels principals problemes del nostre sistema sanitari. Esta realitat origina clars perjuís i dóna al ciutadà una visió fraccionada del sistema, la qual cosa origina problemes d'accessibilitat, imatge deteriorada del funcionament dels aspectes administratius i de vegades una percepció d'enfrontament entre els professionals dels dos nivells.
D'altra banda, moltes vegades entre professionals sanitaris es comenta la necessitat de recuperar la visió global del malalt, d'assumir el pacient com una sola biografia amb episodis de malaltia que abasten diferents nivells (primària, especialitzada, soci sanitària), però amb un criteri d'integració: desenvolupar acords entre l'AP i l'AE, i potenciar la interconsulta metge-metge.
La integració de nivells assistencials, entesa com a xarxa coordinada de servicis que proporcionen la continuïtat assistencial a una població determinada sobre la salut de la qual es té responsabilitat i els consums sanitaris de la qual impliquen un risc financers, té, a priori, més avantatges sanitaris i econòmics que inconvenients.
La Llei 3/2003, d'Ordenació Sanitària de la Comunitat Valenciana, ja establix en l'article 22 que «en l'àmbit de cada departament de salut es tendirà a la màxima integració de les accions de promoció i protecció de la salut, de les de prevenció i curació de la malaltia i de la rehabilitació de l'estat de salut, a través de la coordinació dels diferents recursos existents, i garantirà una sanitat sense escalons».
Per tant, ja s'establia un horitzó d'integració assistencial que s'accentua amb este nou model d'organització i que quedarà definitivament consagrat amb la ràpida publicació del nou reglament d'assistència sanitària.
Este canvi organitzatiu implica necessàriament una integració dels equips directius dels Departaments de Salut, amb la consegüent reducció del nombre de càrrecs en estos i el consegüent estalvi. Esta mesura es plasmarà també en el nou reglament d'assistència sanitària amb l'aprovació d'un organigrama únic per departament.
El tercer canvi organitzatiu, el constituïx el nou model de finançament capitatiu de l'activitat assistencial. Començarem per definir el concepte de finançament capitatiu.
El finançament capitatiu consistix a assignar al conjunt de proveïdors de cures d'una zona geogràfica determinada, un fons econòmic per cada persona de la dita zona, inclosa dins de la població protegida, durant un període de temps determinat.
Este fons es caracteritza per:
. Ser equivalent a la despesa teòrica en servicis de salut d'una persona durant el període definit.
. Estar ajustat segons les determinades característiques sociodemogràfiques i de salut de la població de la dita zona geogràfica.
. Ser independent del nivell d'utilització de servicis sanitaris que es produïsquen durant eixe període.
A més, el sistema de finançament capitatiu partix d'una sèrie de principis:
. Un concepte positiu de la salut, en termes de benestar i autonomia de la població en la seua globalitat (en compte dels conceptes de morbiditat o malaltia), ja que integra diversos nivells d'assistència sanitària. Amb el desenvolupament d'un enfocament transversal de l'assistència sanitària no es perseguix l'eficàcia terapèutica d'un determinat recurs, sinó la resposta a les necessitats de la població en relació amb la salut.
. Un concepte holístic de la salut (físic, psíquic i social), ja que cobrix tota la població inclosa dins de la població protegida i que, per tant, implica una concepció integrada de la provisió de servicis sanitaris. Se supera així l'estanquitat entre nivells, i es privilegia una visió integral de l'atenció sanitària que afavorix un enfocament de continuïtat de les cures, centrat en les necessitats de la persona.
. Una distribució equitativa dels recursos assistencials, ja que estos es repartixen als proveïdors segons el nombre de població que cobrixen. Este principi de repartiment de recursos segons el nombre de població, es tempera a més per mitjà dels factors de correcció de la capita i el principi que anomenarem «els diners seguixen el pacient», i que explicarem més avant.
Sembla, doncs, que este sistema de finançament és el que millor pot avalar els canvis que es volen introduir en l'organització sanitària, ja que passa d'un sistema sanitari fortament centralitzat (pràcticament totes les competències residien en la Conselleria) i estructurat en escalons assistencials (primària versus especialitzada), a una organització més descentralitzada i integral, en la qual els departaments de salut tindran una actitud més proactiva en la presa de decisions, perquè seran els responsables de la salut, tota la salut, de la població que tenen assignada amb el pressupost que se'ls assigne, segons la població.
Però és que, a més, este sistema de finançament dóna continuïtat al sistema de repartiment que es consolida amb la Llei 21/2001, de 27 de desembre, per la qual es regulen les mesures fiscals i administratives del nou sistema de finançament de les comunitats autònomes en règim comú i ciutats amb estatut d'autonomia, que en l'article 4 B) establix els criteris de repartiment de la massa de finançament per a cada comunitat autònoma respecte dels servicis d'assistència sanitària.
Doncs bé, el nou sistema de finançament sanitari que la Conselleria ha posat en marxa, no sols dóna continuïtat a este sistema, sinó que millora i dóna solucions a algunes qüestions que queden per resoldre en la Llei 21/2001, referides fonamentalment al que es considera població protegida i al repartiment del Fons de Cohesió.
Passem a veure tot açò amb detall.
Un model de repartiment de fons de base capitativa descansa sobre tres pilars o eixos bàsics, que són:
1. El territori de cobertura i referència.
2. Les prestacions finançades per capita.
3. La població protegida.
Respecte del territori de cobertura i referència, en el cas de la Llei 21/2001, estaríem parlant de comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb Estatut d'Autonomia, i en la Conselleria de Sanitat estaríem parlant de Departaments de Salut.
Quant a les prestacions, estes són segons la Llei 16/2003, de cohesió i qualitat del Sistema Nacional de Salut, «responsabilitat financera de les comunitats autònomes de conformitat amb els acords de transferències i l'actual sistema de finançament autonòmic» i són totes les incloses en la cartera de servicis del Sistema Nacional de Salut.
No obstant això, en el model implementat per la Conselleria s'ha considerat més oportú excloure del finançament capitatiu les prestacions que no tenen caràcter individual, ja que la seua existència no pot lligar-se a un determinat nivell d'utilització concret, sinó a programes més generals amb objectius més a llarg termini, com poden ser els programes de salut pública, la investigació i la docència... que seguiran finançant-se com fins ara.
Com a prestacions incloses tindríem, doncs, les referides a atenció primària, atenció especialitzada, atenció sociosanitària i prestacions farmacèutiques.
Finalment, quant a la població protegida, és on possiblement majors diferències s'observen entre el sistema establit en la Llei 21/2001, i el model dissenyat per la Conselleria.
Així, segons la Llei 21/2001, la població protegida segons la qual es realitza el repartiment de la massa de finançament és la població continguda en el Padró, en la mesura que la Conselleria de Sanitat considera que la població protegida per a cada departament de salut, és aquella que està adscrita a un centre de salut del Departament. És a dir, cada Departament de Salut rebrà un fons per cada una de les persones que estiguen adscrites sanitàriament a este a través d'un centre de salut.
No obstant això, una vegada fixat este concepte en qualsevol dels seus vessants (padró, o assignació a través de pertinença a un centre de salut) tot el món és conscient que el sistema sanitari siga quin siga la seua grandària i organització, presta assistència a persones que en cap cas formen part de la seua població protegida.
Però en una organització la forma de finançament de la qual és capitativa, si això no es té en compte i d'alguna manera es corregix, poden provocar dèficit en aquells territoris (comunitat autònoma, Departament de Salut), que per raons diverses té molta afluència de població forana. I la nostra Comunitat gaudix d'esta característica.
En l'àmbit estatal, per a tractar de pal·liar estos problemes, la Llei 21/2001 crea el Fons de Cohesió Sanitària (Reial Decret 1.247/2002, pel qual es regula la gestió del Fons de Cohesió Sanitària), a través del qual es compensa a les comunitats autònomes l'assistència de desplaçats residents a Espanya, i desplaçats a càrrec d'una institució d'Estat.
Però és una compensació molt limitada, atés que per als desplaçats nacionals només es compensen determinades patologies, que són les que establix el Reial Decret 1.247/2002, i només en cas que l'assistència es preste amb caràcter programat i amb autorització de la comunitat autònoma d'origen, i en coordinació amb la comunitat autònoma de recepció.
L'assumpte tampoc millora respecte de la compensació per l'atenció a desplaçats estrangers, a càrrec d'una institució d'un altre país, ja que només es preveu l'assistència a ciutadans de països amb què es té subscrit conveni, i, a més, el sistema de compensació és un sistema de saldos nets amb els països d'origen.
Des de la Conselleria, conscients que som una Comunitat en què el turisme tant nacional, com internacional és un factor rellevant, sobretot en les zones de la costa, ha dissenyat mecanismes de compensació pel qual aquells Departaments de Salut que atenguen ciutadans que no formen part de la seua població protegida, es veuran compensats econòmicament per la despesa que origine la dita assistència sanitària.
Així, de manera semblant a la del Govern central, la Conselleria ha creat un espècie de Fons de Cohesió contra el qual es finançaran totes aquelles assistències sanitàries que es presten a ciutadans de fora de la comunitat autònoma, i en el qual s'inclouen desplaçats nacionals, desplaçats estrangers pertanyents a països amb conveni, i inclús estrangers de països sense conveni i amb carència de recursos econòmics, amb la qual cosa s'estaria compensant també l'assistència prestada a immigrants amb carència de recursos econòmics, que estiguen en situació d'il·legalitat i no es troben ni tan sols empadronats.
Però, a més, sabem que estos fluxos de pacients es donen no sols entre ciutadans aliens a la Comunitat, sinó també entre ciutadans propis que acudixen a centres sanitaris diferents als quals tenen assignats en origen per motius diversos: urgències en un desplaçament temporal, exercici del dret de lliure elecció de metge recollit en la nostra Llei d'Ordenació Sanitària, o bé perquè per raó de la seua patologia han de desplaçar-se a centres sanitaris de referència determinats.
També en estos supòsits, lògicament el Departament de Salut, que atén un pacient que no forma part de la seua població protegida, i pel qual no rep finançament ha de veure's compensat pel Departament d'origen del pacient, pel principi que gràficament hem batejat com «els diners seguixen el pacient». És a dir, que qualsevol ciutadà de la Comunitat Valenciana porta incorporada la seua part proporcional de finançament, siga quin siga el Departament de Salut en què haja sigut atés.
Tant per a este supòsit de compensació entre Departaments de Salut propis, com per a la compensació contra el Fons de Cohesió creat per la Conselleria de Sanitat per l'atenció a pacients «no comunitaris», s'ha dissenyat un sistema de compensació o facturació intercentos.
Per a això, este sistema utilitza la informació que es recull en les diverses aplicacions de caràcter assistencial que ja existixen en els nostres centres sanitaris (Iris .Hipía, Abucasis, Gaia), d'esta manera identifica la prestació realitzada, i creua amb l'existent en el nostre Sistema d'Informació Poblacional, per mitjà del qual sabem si la persona atesa pertany o no al Departament que ha realitzat l'assistència, i si per tant esta és compensable enfront d'un altre Departament .cas de població pròpia de la comunitat autònoma, però assignada a un altre Departament de Salut-; o enfront del Fons de Compensació, per al cas de població no resident nacional o estrangera.
Per a això s'ha treballat també en un sistema d'assignació de preus, que per al cas de l'assistència hospitalària s'ha basat en els preus mitjans per GRD dels nostres hospitals. Per a la resta d'assistències, com poden ser proves diagnòstiques, consultes externes, atenció primària, en les quals no es compta amb un sistema de mesurament tan homologat i desenvolupat com el GRD, utilitzarem en un primer moment paràmetres més temptadors recollits en el nostre Sistema d'Informació Econòmica, fins que disposem de ferramentes més perfectes.
Finalment, una vegada s'ha explicat en què consistix el finançament capitatiu i com s'articulen les relacions entre els distints proveïdors de servicis sanitaris, quedaria per veure com s'ha calculat la prima o capita que rebran els proveïdors de servicis sanitaris (Departaments de Salut), per cada un dels habitants que formen part de la població protegida.
Per a això, s'ha afegit la despesa real de tots els programes que finançaven prestacions que hem inclòs en la capita, a saber: Atenció Primària, Atenció Especialitzada, Atenció Sociosanitària, Prestacions Externes, incloent-hi tots els capítols de despesa que es consideren finançables caritativament, com ara capítol I, capítol II, i capítol IV, és a dir, personal, despesa corrent, farmàcia, concerts, pròtesi.
L'import de tots estos programes amb els seus diferents capítols s'ha dividit per la població que el Sistema d'Informació Poblacional assigna a cada zona.
Però este quocient, que anomenaríem capita pura s'ha corregit per l'aplicació d'una sèrie de factors d'ajustos.
Si la Llei 21/2001, a l'hora de fer el repartiment utilitza com a factors d'ajust:
1. La població protegida, que en este cas equival a empadronada, amb un factor de ponderació del 75%.
2. La població protegida major de 65 anys, amb un factor de ponderació del 24,5%.
3. La insularitat, amb un factor de ponderació del 0,5%.
Nosaltres hem utilitzat criteris prou semblants, però corregits, per tractar-se d'àrees territorials més xicotetes. Així hem procedit a ajustar la capita pura per a cada Departament de Salut segons el:
1. Nombre de facultatius assignats a atenció primària per cada 10.000 habitants.
2. Percentatge de municipis xicotets.
3. Percentatge de població protegida major de 65 anys.
L'elecció d'estos tres criteris no s'ha fet a l'atzar, sinó després de provar amb diferents factors d'ajust (% de dones, m2 construïts en hospitals per cada 10.000,% de població major de 75 anys,% de població de menys de 5 anys...) i utilitzar fórmules de regressió múltiple. Al final de totes les combinacions utilitzades, tenint en compte les dades que es disposa, es va triar la que combina estos tres factors, perquè a la vista dels resultats, pareix que és la que millor explica la despesa sanitària en un territori determinat.
Per tant, cada un dels Departaments de Salut, rebrà una capita, segons el nombre de població que tinga assignada, la qual, al seu torn, es veurà corregida, per estos tres factors d'ajust que hem enumerat.
Ha de tindre's en compte, no obstant això, que els Departaments de Salut rebran no només esta assignació de base capitativa, sinó també altres assignacions l'import de les quals s'ha calculat basant-se en altres criteris no poblacionals, com pot ser el «Fons destinat a investigació i docència», que dependrà del nombre de metges residents de cada Departament; i el Fons dedicat a «Inversions «.
L'exclusió del fons dedicat a Inversions, encara que a mitjà termini es calcularà també basant-se en criteris poblacionals, en un primer moment no s'ha considerat adequat incloure'l, ja que des de la Conselleria som conscients que en l'àmbit territorial hi ha unes diferències en dotació d'infraestructures significatives, que es continuarien perpetuant amb una aplicació pura del model caritatiu en este punt.
Per això és millor retardar en este punt l'aplicació del model, fins que s'aconseguisca una dotació equivalent en tots els Departaments, per a la qual cosa la Conselleria també ha posat en marxa un ambiciós Pla «Construint Salut», que permetrà que es corregisquen en breu.
Finalment, els Departaments de Salut, també rebran una dotació «a compte», i amb caràcter provisional, per les possibles atencions que duguen a terme sobre pacients aliens. Dotació que es consolidarà, augmentarà o disminuirà al final de l'exercici segons les dades reals obtingudes. Per a la fixació d'esta quantitat, per moviments de població s'han tingut en compte dades del CMBD 2003.
L'instrument on es materialitzen tots estos «ítem» que hem assenyalat (assignació capitativa, facturació intercentres, dotació per a inversions, etc.) és el compte de resultats, on a mode d'ingressos s'aniran reflectint els diferents moviments que es produïsquen en cada una de les quantitats inicialment assignades, i a mode de despeses aquells que es duguen a terme en el departament com a conseqüència de l'assistència sanitària (pagament de nòmines, farmàcia, pròtesi, facturació intercentres, etc.). El compte de resultats es convertix així en la verdadera ferramenta de gestió dels Departaments de Salut, que més enllà de la comptabilitat pressupostària, pot anar dibuixant no sols els ingressos o despeses pressupostaris que es produïxen en Departament, sinó inclús aquelles situacions en què este es fa deutor o creditor de determinats imports com a conseqüència d'atenció a pacients aliens al seu àmbit territorial o per estalvis en determinats conceptes, com ara pròtesi, farmàcia, concerts.
A més, el «compte de resultats» és també l'instrument de relació entre els Departaments de Salut .els ens provisors de servicis-, i l'Agència Valenciana de la Salut .ens finançador. que serà el que haurà d'actuar com a cambra de compensació entre els distints saldos deutors i creditors dels diferents Departaments de Salut.
A manera d'exemple presentem el model de «compte de resultats» que s'ha dissenyat i que ha de ser alimentat pels Departaments de Salut.
* A compte
(1) Es computen amb signe negatiu en l'apartat de despeses.
Cronograma
1. Creació dels Departaments de Salut: primer semestre 2005.
2. Implantació de la gerència única en els Departaments de Salut: primer semestre 2005.
3. Implantació nou sistema de finançament capitatiu: primer trimestre 2005.
4. Implementació de l'aplicatiu COMPAS. Fases del Projecte.
. 1a fase: assistència hospitalària (amb internament i cirurgia major ambulatòria) i urgències hospitalàries: any 2005.
. 2a fase: consultes externes hospitalàries, farmàcia hospitalària ambulatòria, proves diagnosticoterapèutiques a pacients ambulatoris, hospital de dia, hospitalització domiciliària i estades en hospitals sociosanitaris: any 2006.
. 3a fase: prestacions d'atenció primària: any 2007.
4. 7. Investigació Sanitària
La investigació en ciències de la salut constituïx el motor fonamental per a impulsar la capacitat de resposta del sistema sanitari davant dels múltiples i continus reptes sorgits a partir de les necessitats dels individus i del conjunt de la societat en matèria d'atenció sanitària.
La investigació en ciències de la salut comprén tant la investigació bàsica com l'aplicada, en àmbits tan diversos com la clínica, l'epidemiologia, la salut pública, el funcionament dels servicis de salut, el desenvolupament de noves tecnologies o l'àrea sociosanitària, i es desenvolupa no sols dins del mateix sistema sanitari (hospitals, centres de salut i administració sanitària), sinó en àmbits tan diversos com la universitat (facultats de Medicina, altres facultats i escoles) o per iniciativa d'investigadors ubicats en diferents institucions i organismes. Així, la investigació sanitària està emmarcada en un escenari globalitzat, altament competitiu, que requerix abordatges integrals, capaços d'executar programes coordinats d'investigació multidisciplinària.
Són objectius prioritaris de la investigació sanitària:
. Promoure i facilitar el desenvolupament de la investigació orientada a la fonamentació científica en la presa de decisions en matèria de salut, amb especial atenció a la seua rellevància, qualitat, disseminació i aplicació de resultats.
. Identificar les prioritats en investigació sanitària, d'acord amb les necessitats i problemes de salut del nostre entorn definides en el II Pla de Salut.
. Establir un marc global que permeta el desenvolupament de les diferents línies d'investigació d'una manera eficient i assegurar la seua excel·lència, la qualitat i la validesa dels resultats obtinguts.
. Promoure la investigació translacional i orientar la investigació bàsica a la pràctica clínica.
. Generar i mantindre un registre de l'activitat investigadora desenvolupada a la nostra Comunitat en l'àrea sanitària, que possibilite l'anàlisi i la presa de decisions en esta matèria.
. Millorar la competitivitat de la investigació desenvolupada en el nostre àmbit.
. Potenciar la formació en metodologia de la investigació, tant en la formació continuada com de postgrau, que contribuïsca a incrementar la investigació de qualitat.
. Incrementar la massa crítica investigadora i estabilitzar la situació professional del personal investigador.
. Impulsar iniciatives de cooperació i col·laboració entre institucions, universitats i centres assistencials de la Conselleria de Sanitat per al desenvolupament de projectes i programes d'investigació en matèries relacionades amb la salut.
. Dotar de les infraestructures i els recursos necessaris per a facilitar la gestió i coordinació de la investigació en matèria sanitària.
Per al desenvolupament d'actuacions encaminades a potenciar la investigació s'ha creat l'Oficina d'Investigació Sanitària, que es constituïx com un òrgan permanent de dinamització, coordinació i impuls a la investigació i actua com a estructura de suport a la gestió de la investigació sanitària.
La Conselleria de Sanitat vol fer una aposta decidida per impulsar la investigació en matèria sanitària i desenvolupar un Pla Estratègic de la Investigació Sanitària. Este Pla Estratègic de la Investigació Sanitària i Biomèdica partix de la recopilació i identificació de l'activitat investigadora desenvolupada en l'àmbit de la Conselleria de Sanitat, i de la seua anàlisi posterior i la comparació amb l'entorn nacional i internacional per a obtindre el diagnòstic de la situació actual de la investigació sanitària a la Comunitat Valenciana, i a partir d'este establir els objectius estratègics i les línies d'actuació prioritàries, així com les ferramentes necessàries per a la monitorització i seguiment de la seua implantació.
Les àrees estratègiques sobre les quals s'estructura el Pla Estratègic de la Investigació Sanitària i Biomèdica són les següents:
1. Potenciar la qualitat, competitivitat i excel·lència en la investigació sanitària i biomèdica
L'objectiu d'esta àrea estratègica és estimular una investigació d'excel·lència, potenciar la qualitat dels grups d'investigació, i impulsar l'avaluació objectiva i el treball cooperatiu per a aconseguir la màxima eficiència dels recursos destinats a la investigació.
Per a això es desenvoluparan diverses línies d'intervenció relacionades amb el disseny d'un marc normatiu adequat per al foment de la investigació sanitària, la creació d'un Consell assessor de la investigació sanitària i biomèdica de la Conselleria de Sanitat, l'avaluació objectiva i independent dels projectes d'investigació i dels seus resultats i la col·laboració multidisciplinària, entre d'altres.
2. Fomentar la investigació orientada a l'aplicabilitat sanitària
El continu progrés del coneixement científic i tecnològic en l'àmbit de les ciències de la salut, fa imprescindible desenvolupar una política d'investigació capaç de donar resposta a les noves necessitats que planteja la societat en el camp de la salut, integradora dels plantejaments i resultats de les investigacions bàsiques amb les aplicades i que possibilite que els problemes detectats en la pràctica clínica siguen objecte d'investigació, i que els resultats d'esta última siguen efectivament transferits a l'àmbit de la pràctica clínica.
Esta integració de la investigació amb la pràctica clínica afavorix una major qualitat dels servicis de salut i una millor i més ràpida implantació dels avanços científics en la prevenció, diagnòstic i tractament de les malalties, així com una atenció més ètica i eficient dels pacients. D'esta manera, la investigació en matèria sanitària constituïx un instrument clau per a incrementar el benestar social i millorar la qualitat i expectativa de vida dels ciutadans.
3. Adequar els recursos humans, estructurals i financers a les necessitats existents
Resulta imprescindible racionalitzar la inversió de recursos destinats a la investigació sanitària en la Conselleria de Sanitat, per a facilitar el seu desenvolupament en el marc d'este pla estratègic i impulsar especialment els recursos humans.
Per a això es planteja com a objectius avançar en la professionalització de la investigació, incentivar i facilitar l'activitat investigadora als professionals sanitaris amb activitat assistencial i fomentar la formació en investigació, així com facilitar l'obtenció de recursos per al desenvolupament de projectes d'investigació a través de les diferents convocatòries públiques competitives que tenen lloc en l'entorn autonòmic, nacional, europeu o internacional.
4. Coordinar, donar suport i gestionar la investigació sanitària i biomèdica de la Comunitat Valenciana
Per al desenvolupament d'actuacions encaminades a potenciar la investigació es proposa dotar l'Oficina d'Investigació Sanitària com a estructura organitzativa i de suport, i constituir-se en un òrgan permanent de dinamització, coordinació i impuls a la investigació, que actue com a estructura de suport a la gestió de la investigació sanitària.
Així mateix, s'ha desenvolupat la ferramenta informàtica Mapa de la Investigació Sanitària i Biomèdica (MISABIO) com a element de recopilació, coordinació i monitorització de l'activitat investigadora en l'àmbit de la Conselleria de Sanitat.
5. Generar cultura d'investigació sanitària i biomèdica a la Comunitat Valenciana
La ciència és un factor clau en el desenvolupament dels països, de manera que els avanços científics i tecnològics contribuïxen a millorar la salut i el benestar dels ciutadans. Per a enfortir esta dimensió es fa necessària la difusió de l'activitat exercida en investigació sanitària, així com els resultats obtinguts, tant entre els professionals del sector sanitari com en el conjunt de la societat valenciana.
4.8. Programa «Construint Salut 2005-2008»
Este ambiciós programa té com a objectius d'una banda, la creació de noves infraestructures tant d'atenció primària com especialitzada, i d'una altra, el manteniment i l'adequació de les existents.
Es tracta d'un programa flexible i obert que recull tant anteriors propostes com noves actuacions. És, a més, un programa adaptable a contingències futures. Per a dur a terme el dit programa s'ha previst una inversió de 1.100 milions d'euros, i la creació de més de 5.000 llocs de treball.
En el marc d'este programa, està previst dur a terme un total de 124 actuacions en centres d'atenció primària, amb les quals s'aconseguix el 100% de cobertura pel nou model d'atenció primària. Les dites actuacions comprenen: 51 nous centres, 21 ampliacions i reformes i 52 consultoris inclosos en el programa d'adequació de consultoris.
En atenció especialitzada i sociosanitària, s'ha previst la construcció de 13 nous hospitals amb habitacions individuals. En concret es construiran nou hospitals d'aguts: Hospital Auxiliar de la Vall d'Uixó, Hospital Comarcal de Llíria, nou Hospital La Fe, Hospital València Campanar, Hospital Comarcal de l'Horta, Hospital de Gandia, Hospital la Marina Alta-Dénia, Hospital Elx-Crevillent i Hospital de Torrevieja.
Els hospitals sociosanitaris seran els de Pare Jofre i València-Campanar Sociosanitari, a la província de València i els de Marina Alta Sociosanitari i Benidorm, a la província d'Alacant.
Així mateix, s'han previst actuacions a tots els hospitals de la Comunitat Valenciana, que inclouen importants reformes, com ara increment de llits, ampliació d'unitats funcionals i transformació d'habitacions en individuals.
Els objectius d'esta línia de treball són la construcció de nous centres i el manteniment i l'adequació de les existents.
S'estructura en dos apartats:
1. Programa de construcció i ampliació de centres sanitaris: establix les prioritats i enumera les principals actuacions de construcció de centres i ampliacions.
2. Pla de manteniment integral d'infraestructures sanitàries (PLAMIS): preveu les actuacions necessàries per a la conservació i el manteniment integral dels edificis i instal·lacions sanitàries per a garantir que romanen en perfecte estat.
4.9. Pla Generador de Salut en l'entorn
Les accions intersectorials són la via d'abordatge de les necessitats de salut de col·lectius específics que han de ser incloses en àrees d'intervenció prioritàries que requerixen ben sovint una continuïtat entre les cures específicament sanitàries i els cures generals que proporcionen diferents administracions públiques.
En el Pla de Salut 2001-2004, es va valorar com a imprescindible establir una estratègia intersectorial que implicara les diferents institucions i organitzacions en la millora del nostre entorn i el foment de comportaments saludables. Estes accions intersectorials per a promoure polítiques de guany en salut es van concretar en un «Pla generador de salut en el nostre entorn».
A continuació s'exposen les principals àrees on la Conselleria de Sanitat ha promogut la col·laboració intersectorial, les línies de treball de la qual continuen actives, ja que qualsevol estratègia de promoció, prevenció i educació per a la salut ha de tindre una continuïtat temporal.
Comissió d'Educació per a la Salut
El mitjà docent, en els seus distints nivells educatius, és el mitjà més adequat per a la realització d'activitats d'educació per a la salut. Amb esta premissa és imprescindible que s'establisquen les estructures de coordinació entre les conselleries de Cultura, Educació i Esport i de Sanitat.
Amb l'objectiu de coordinar totes les activitats d'educació per a la salut a l'escola, tal com establix la Llei de Salut Escolar, es va constituir una Comissió Mixta formada per part de la Conselleria de Sanitat per responsables de la Direcció General de Salut Pública, la Direcció General d'Assistència Sanitària i l'Escola Valenciana d'Estudis en Salut i, per part de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per responsables de la Direcció General d'Ensenyança, de l'Institut Valencià d'Avaluació i Qualitat Educativa i de la Direcció General de Personal Docent.
La dita Comissió va establir com a mètode de treball la creació de grups de treball específics per a cada una de les àrees d'intervenció.
A partir de la constitució de la Comissió d'Educació per a la Salut a l'Escola, s'han realitzat les següents activitats anuals:
. Selecció d'escoles per a la Xarxa d'Escoles Promotores de Salut.
. Projecte d'investigació .acció per a la Detecció i Intervenció Precoç sobre Trastorns de la Conducta Alimentària (DITCA).
. Selecció de projectes educatius relacionats amb el Dia Mundial sense tabac.
. Disseny de programes de formació a través dels centres de formació del professorat en temes de caràcter sanitari.
. Promoció de la salut bucodental.
. Document informatiu sobre activitats de promoció de la salut a l'escola.
Comissió d'Anàlisi dels Problemes Emergents en Salut
Esta Comissió planteja els següents objectius:
Objectius generals
. L'establiment d'un sistema d'alerta per mitjà de la identificació i ràpida investigació de casos.
. L'establiment de mesures de salut pública i control a fi de minimitzar els riscos de transmissió.
La Comissió ha realitzat treballs relatius a la síndrome respiratòria aguda severa, la pandèmia de grip i la grip aviària. Són membres de l'esmentada comissió els següents càrrecs de la Conselleria de Sanitat: subsecretari, director general de Salut Pública, director general d'Assistència Sanitària, director d'Assistència Sanitària de Zona, cap d'àrea de Coordinació de Centres i Actuació en Salut Pública, cap d'àrea d'Epidemiologia i facultatius especialistes segons el problema emergent de què es tracte.
Comissió d'Impacte de les Noves Tecnologies en la Salut
La realitat actual en què el nivell de prestacions i d'exigències per part de la societat augmenta progressivament, obliga i compromet els professionals a la busca i el desenvolupament de solucions que permeten consolidar millores en la salut de la nostra societat per mitjà de l'aprofitament de les noves tecnologies i coneixements. En molts casos, i per la complexitat de les solucions, es fa necessària la posada en marxa de processos d'investigació que requerixen generalment l'aportació de diferents disciplines científiques i que acaben normalment en la consecució pràctica de productes útils, per a la gestió de la informació, per a la gestió dels recursos i per a, definitivament, optimitzar i millorar els servicis prestats.
L'ordenació de la investigació exigix una coordinació entre grups, servicis clínics i sanitaris que estudien els mateixos problemes, per a obtindre economies d'escala en la utilització de recursos i millor abordatge interdisciplinari i multidisciplinari.
Per tot això, és necessari coordinar les institucions amb competències en investigació per a l'optimització dels recursos en l'àmbit del finançament, així com dels resultats obtinguts.
La investigació ha d'implicar-se no sols en el coneixement dels processos clínics i l'epidemiologia, sinó també en la investigació en servicis de salut (avaluació de tecnologies sanitàries i qualitat assistencial), en els determinants de la salut i el seu abordatge multidisciplinari.
Segons el que s'ha exposat anteriorment, es va crear la Comissió per a la posada en marxa del Projecte Noves Tecnologies generadores de salut, amb els següents objectius:
Objectius generals
. Millorar l'accés als servicis de salut, amb major eficàcia i comoditat.
. Promocionar els hàbits de vida saludables a través d'estos nous instruments.
. Estudiar l'impacte de les noves tecnologies sobre la salut modulant els seus efectes.
. Vigilància sentinella dels problemes emergents.
Els agents implicats, atés el plantejament multidisciplinari exposat, són: un membre de la Conselleria de Sanitat, un membre de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, un membre de la Conselleria de Presidència, un membre de la Conselleria de Territori i Habitatge, un membre de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, un representant de societats científiques i un representant de les associacions de consumidors.
Comissió de Gestió de la Sanitat Ambiental
Esta Comissió es va crear amb la finalitat de proposar normativa, programes i actuacions relatius al control de qualitat de l'aigua de consum humà, la vigilància i el control d'aigües recreatives, la prevenció de legionel·losi, el control de biocides, el control vectorial i de plagues urbanes, la seguretat química de preparats i substàncies perillosos, les condicions sanitàries dels locals de pública concurrència i l'avaluació de l'impacte dels riscos ambientals en la salut.
Són membres de la dita comissió els responsables de les Àrees de Seguretat Alimentària, de Coordinació de Centres de Salut Pública i d'Epidemiologia, de la Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat; i responsables de la Direcció General de Qualitat Ambiental, de la Conselleria de Territori i Habitatge.
Comissió de Salut de la Família
La Conselleria de Sanitat, a través d'un representant pertanyent a la Direcció General de Salut Pública, participa de manera activa en la comissió i avaluació del Pla Integral de la Família i Infància a la Comunitat Valenciana, coordinada per la Direcció General de Família, Menor i Adopcions de la Conselleria de Benestar Social. Este Pla inclou l'abordatge de forma intersectorial de diversos aspectes que afecten la salut en l'àmbit de la família, i en els quals intervé directament la Conselleria de Sanitat: desenvolupament familiar, detecció i notificació del maltractament infantil, atenció a famílies immigrants, suport sociosanitari a l'atenció familiar, intervenció sociofamiliar amb adolescents en conflicte, família i addiccions, infància amb discapacitat, millora de la qualitat de vida dels menors i adolescents hospitalitzats.
Projecte d'Empreses Generadores de Salut
Els danys per a la salut atribuïbles a les condicions de treball són per la seua magnitud un dels problemes més importants de salut pública. Representen uns costos humans i econòmics enormes que abasten tota la societat. Encara que hi ha certes malalties l'origen de les quals és exclusivament laboral, els factors extralaborals i hàbits de conducta influïxen de manera important en l'estat de salut dels treballadors. Tal volta per això, encara que la major part de les activitats preventives en els àmbits laborals han sigut dirigides, lògicament, a reduir específicament el dany laboral, i sobretot els accidents de treball, no és menys cert que els sanitaris que treballen en les empreses, sobretot en les Mútues d'Accidents de Treball i Malalties Professionals de la Seguretat Social (MATEPSS) i en els servicis de prevenció de riscos laborals (SPRL), han dut a terme campanyes de prevenció d'altres problemes de salut, encara que estos no tinguen un origen clar i directe en l'ambient de treball.
Des de l'administració sanitària, tant les accions preventives com els programes d'educació per a la salut i els estils de vida han tingut gran desenvolupament a l'escola, la família o el temps lliure, però menys en els llocs de treball, a pesar que són una de les àrees de la vida diària on les persones passen gran part del seu temps. Es tracta, a més, de comunitats prou estables, on algunes d'eixes accions serien inclús més fàcils de dur a terme que en altres àmbits, i constituirien, sens dubte, una inversió rendible per a empresaris i treballadors, i, per tant, per a tota la societat.
La Xarxa Europea de Promoció de la Salut en el Treball va consensuar en 1996 la següent definició aplicable al lloc de treball:
«La promoció de la salut en el treball és unir els esforços dels empresaris, treballadors i la societat per a millorar la salut i el benestar de les persones en el lloc de treball. Això es pot aconseguir combinant activitats dirigides a millorar l'organització i les condicions de treball, promoure la participació activa i fomentar el desenvolupament individual.»
En esta, es defén la integració de la promoció de la salut en les intervencions tradicionals de prevenció de riscos laborals i s'intenta establir un marc conceptual que ajude a organitzar i iniciar programes de salut en l'empresa que consideren actuacions a tots els nivells (individual . interpersonal . d'organització . ambiental . institucional i social) i que busquen i promouen la participació i col·laboració de tots els actors importants: administracions competents, experts, empresaris i treballadors.
També en l'àmbit europeu, la Resolució del Consell sobre una nova estratègia comunitària de salut i seguretat en el treball (2002-2006), aprovada sota la presidència espanyola, establix que han de reforçar-se, per mitjà d'una estreta cooperació, els vincles entre la nova estratègia comunitària de salut i seguretat i l'estratègia en matèria de salut pública.
El desenvolupament d'actuacions de promoció de la salut en l'empresa presenta avantatges tant per als empresaris com per als treballadors. Una major productivitat, un menor absentisme, la reducció dels accidents de treball, la millora en la qualitat del treball, una menor rotació de personal i la millora de les relacions dins i fora de l'organització són algunes d'estes.
Basant-se en allò que s'ha exposat, des del Servici de Salut Laboral de la Direcció General de Salut Pública, de la Conselleria de Sanitat, s'ha elaborat este programa, amb la participació de les entitats col·laboradores, els objectius del qual s'exposen a continuació:
Objectius generals
. Elevar el nivell de salut a través de l'acostament de les activitats preventives públiques als llocs de treball i el foment d'estes.
. Impulsar la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia a través de les empreses de la Comunitat Valenciana.
. Millorar la coordinació d'estes accions entre l'estructura sanitària pública i les corresponents a les empreses, a través dels Servicis de Prevenció de Riscos Laborals i Mútues d'Accidents de Treball i Malalties Professionals.
. Integrar als Servicis de Prevenció de Riscos Laborals i Mútues d'Accidents de Treball i Malalties Professionals en el Pla de Salut de la Comunitat Valenciana.
Objectius específics
. Acostar a les empreses les activitats de promoció de la salut que ja s'impulsen i/o es desenvolupen en altres àmbits.
. Optimitzar les activitats de promoció de la salut que s'estan desenvolupant en les empreses.
. Establir pautes d'actuació i col·laboració en vacunacions, tant per a la vacunació enfront de riscos derivats d'exposicions laborals, com en vacunacions d'interés en població general o grups específics d'adults.
. Establir protocols d'actuació conjunta amb els servicis de prevenció actuants en les empreses en temes específics, com ara prevenció de la legionel·losi, o en actuacions davant de determinades malalties infeccioses, com la tuberculosi.
. Establir vies formals de col·laboració entre els sanitaris de les empreses i els del sistema sanitari públic assistencial, tant de Primera com d'Especialitzada.
Projecte Generar Salut en l'àmbit Penitenciari
En la línia de treball intersectorial i, per al col·lectiu penitenciari s'ha desenvolupat este projecte, els objectius del qual són:
. Augmentar el coneixement de salut i promoure estils de vida saludables dels interns.
. Determinar els problemes de salut amb la participació d'interns, funcionaris i sanitaris.
. Incorporar temàtiques de salut en les activitats de la presó en relació al diagnòstic personalitzat de salut.
En el Pla de la Sida de la Comunitat Valenciana, concretament a partir del seu desenvolupament en el Pla d'anualitats 2002, s'establixen uns objectius relatius a la salut en l'àmbit penitenciari:
. Incrementar entre funcionaris el clima favorable als programes de reducció de dany.
. Implantar Programes d'intercanvi de xeringues als centres penitenciaris.
. Coordinació amb els programes extramurs perquè l'adherència al tractament i mesures de prevenció aconseguides al centre no s'interrompen durant els permisos.
. Promocionar l'adopció i el manteniment de pràctiques sexuals més segures per mitjà d'estratègies educatives i de distribució de preservatius.
Justificació
Un elevat percentatge de les persones que ingressen als centres penitenciaris són drogodependents, d'estos una gran majoria utilitzen o han utilitzat la via endovenosa per al consum.
Les malalties de transmissió parenteral presenten una prevalguda en este mitjà, un 15% en el cas de la infecció per VIH. L'ús de drogues injectades és ací la via de transmissió més freqüent per a esta malaltia. Un 90% dels casos de sida declarada en presons, fan referència a l'ús de drogues injectades com a pràctica de risc.
El coneixement de les característiques específiques del mitjà (els centres) i la seua població, és imprescindible per a elaborar respostes apropiades a les seues necessitats.
Les alternatives en cas de persones que consumixen drogues per via parenteral, van des dels programes lliures de drogues fins als programes de reducció de danys, que permeten que estos usuaris opten per les opcions més ajustades a les seues situació i en tot cas suposen una millora en la salut individual i col·lectiva.
Per a la planificació, implantació i desenvolupament d'estratègies generadores de salut als centres penitenciaris de la comunitat penitenciària, el Pla de la Sida hi ha invertit recursos i coordinat activitats amb els responsables d'institucions penitenciàries i personal d'organitzacions no governamentals.
Agents implicats:
. Representants d'Institucions Penitenciàries tant dels centres penitenciaris com .per tractar-se d'estructures no transferides. de la Direcció General d'Institucions Penitenciàries.
. Tècnics de la Conselleria de Sanitat.
. Personal d'organitzacions privades voluntàries.
. Representants del Consell General del Poder Judicial (jutge de Vigilància Penitenciària).
Objectiu fonamental:
Preservar i millorar el nivell de salut de la població reclusa.
Activitats:
Impulsar, coordinar, implantar i, desenvolupar amb garantia, programes de prevenció de la transmissió parenteral i sexual del VIH/Sida entre la població reclusa, programes de reforç a l'adherència al tractament antiretroviral i, programes de suport emocional entre la població reclusa.
Programes de prevenció, suport emocional i formació de mediadors: dirigits a població reclusa i exreclusa, en diversos graus de compliment, tant dins com fora dels centres penitenciaris. Diverses Organitzacions no governamentals (Casal de la Pau, Àmbit Associació, Avacos, Fundació Adsis, Projecto Hombre Alacant) desenvolupen gran part de la seua activitat en els centres penitenciaris i estan finançats en part per la Conselleria de Sanitat, per mitjà de convocatòries anuals de subvencions destinades a finançar programes i activitats de prevenció de la sida i d'atenció psicosocial a pacients seropositius.
Programes d'intercanvi de xeringues al centre penitenciari. Al gener de 2003, es va iniciar el Programa d'intercanvi de xeringues al centre penitenciari de Picassent, basat en el programa marc d'intercanvi de xeringues en l'àmbit penitenciari de la Direcció General d'Institucions Penitenciàries. L'objectiu principal d'este programa és previndre la infecció per VIH i altres virus associats a l'ús de drogues per via parenteral en la població reclusa, i evitar l'ús compartit de xeringues.
Inclou entre d'altres:
1. Activitats per a la sensibilització del personal funcionari tant de sanitari com de vigilància.
2. La creació i el funcionament de la Comissió de Coordinació i Seguiment del programa.
3. L'atracció i captació de persones en situació de risc.
4. La provisió a estos usuaris de material estèril d'injecció i preservatius.
5. La informació als UDVP sobre riscos de transmissió de malalties per via parenteral i sexual.
6. El consell sobre tècniques i punts d'injecció segurs, així com alternatives d'inclusió en programes de teràpies substitutives o en programes lliures de drogues que es realitzen en el recinte.
7. Informació de servicis de prevenció de la transmissió del VIH/Sida extramurs per als usuaris del programa per als casos en què es preveja permisos o excarceració.
Este programa es realitza per entitats amb experiència en programes de reducció de dany per contractació per mitjà de concurs i finançat integrament per la Conselleria de Sanitat.
Programa d'adherència al tractament antiretroviral: D'altra banda, el servici del Pla de la Sida ha iniciat un programa de forma continuada i coordinada amb programes d'adherència i prevenció de la sida en el centre penitenciari.
Per a això, s'ha dissenyat un programa d'adherència adequat a les característiques del centre que es realitza per part del personal d'infermeria del centre en coordinació amb els facultatius i farmacèutics del dit centre. Es pretén integrar i coordinar els programes que desenvolupen les organitzacions no governamentals en el centre penitenciari.
5
Productes finals proposats: objectius
estratègics i de guany en salut
Este apartat fa referència als objectius a aconseguir per part de la Conselleria de Sanitat en termes de guany en salut en cada una de les àrees temàtiques tractades, igual que totes aquelles línies d'actuació que s'han d'implementar per a abordar els problemes i les necessitats de salut.
5.1. Objectius Estratègics
Per a facilitar el desenvolupament de les polítiques de salut i garantir que totes les persones aconseguisquen el seu potencial de salut, és necessari destacar uns objectius permanents i estratègics que han d'impregnar transversalment totes les accions del Pla de Salut.
5.1.1. Equitat en Salut
La regió europea de l'OMS en el seu document Salut per a tots en el segle XXI assenyala «la necessitat de reduir les diferències sanitàries entre els grups socioeconòmics per mitjà de la millora del nivell de salut dels grups més desfavoridors.»
L'objectiu d'una major equitat en la salut i en l'assistència sanitària estan presents en la majoria de les polítiques sanitàries europees.
Els distints conceptes d'equitat fan referència a l'absència de diferències, potencialment evitables, en l'estat de salut de la població. La distribució de la salut depén de més factors que els merament atribuïbles als servicis sanitaris. Diferents autors assenyalen l'impacte de les polítiques socials, les polítiques preventives i de redistribució de les rendes en la millora de la salut.
Per tant, l'equitat és un principi que informa totes les accions descrites en este document, i el Pla de Salut de la Comunitat Valenciana, considera prioritari implementar polítiques que reduïsquen les desigualtats en salut dels valencians.
L'aplicació d'este Pla de Salut ha d'implicar la integració en les decisions polítiques, de manera transversal, d'actuacions dirigides a protegir les poblacions més vulnerables, a disminuir les desigualtats, a incrementar la qualitat de vida i, tot el que siga necessari, amb la regulació legislativa corresponent.
Quant a l'equitat de gènere i com enuncia l'OMS «una perspectiva de gènere és essencial per a les polítiques sanitàries, ja que reconeix la necessitat d'una participació plena de les dones i els hòmens en els processos de presa de decisions; dóna la mateixa importància als coneixements, valors i experiències de dones i hòmens; i garantix que tant les dones com els hòmens identifiquen les seues necessitats i prioritats sanitàries reconeixent que determinats problemes sanitaris tenen caràcter exclusiu o implicacions més greus per als hòmens o les dones.»
Orientar els programes de prevenció cap als grups més desfavoridors (persones en situació de desocupació, minories ètniques, immigrants, persones amb discapacitats, persones amb malaltia mental, cuidadors, etc.); atendre situacions de necessitat social relacionada amb la sanitat; afavorir mesures d'integració social i laboral són estratègies bàsiques per a donar resposta a necessitats complexes i per a un desenvolupament equitatiu de totes les accions que preveu el Pla de Salut de la Comunitat Valenciana.
5.1.2. Polítiques públiques saludables: la participació ciutadana en la seua definició
«Salut per a tots constituïx un marc polític integrat i orientat al futur, que servix per a establir prioritats, seleccionar estratègies i mobilitzar els recursos de les activitats a favor de la salut de tota la societat. Resulta extremadament important, a l'hora de planificar els programes i les polítiques, aconseguir la participació de les persones responsables de l'aplicació de les dites polítiques».
El present document es configura amb la finalitat de donar suport i assegurar mecanismes que proveïsquen un ampli suport intersectorial i de recursos per a la promoció d'estils saludables, assegurar una participació de les persones i establir mecanismes per a involucrar la població en les polítiques de planificació i desenvolupament.
5.2. Objectius de guany en salut
Estos objectius s'organitzen en dèsset àrees d'actuació.
5.2.1. Hàbits i estils de vida
5.2.1.1. Tabac
Objectius generals
5.2.1.1.OG.1. Disminuir la prevalència del consum de tabac fins a aconseguir una prevalència de fumadors en la població general per davall del 30%.
5.2.1.1.OG.2. Protegir la salut dels no fumadors generalitzant la implantació d'espais sense fum.
Objectius Específics
5.2.1.1.OE.1. Previndre l'inici del consum de tabac.
5.2.1.1.OE.2. Rebaixar la prevalència de fumadors en col·lectius d'especial risc o rellevància, almenys, un 5% en cada col·lectiu.
5.2.1.1.OE.3. Ajudar les persones fumadores a abandonar el consum de tabac.
5.2.1.1.OE.4. Potenciar els espais sense fum.
5.2.1.1.OE.5. Fomentar la investigació relacionada amb l'hàbit del tabac.
Objectius del II Pla de Salut
Objectiu 1: Retardar l'edat d'inici i la prevalència del consum de tabac en els jóvens.
Objectiu 2: Disminuir almenys 6 punts percentuals la prevalència de consum diari de tabac, especialment entre les dones, per a aconseguir que la taxa de fumadors diaris no supere el 22%.
Objectiu 3: Disminuir almenys un 15% la prevalència de fumadors diaris menors de 25 anys, per a aconseguir situar-la per davall del 31%.
Objectiu 4: Aconseguir que la prevalència de fumadors entre el personal sanitari i docent es reduïsca en un 20%.
Objectiu 5: Augmentar almenys 9 punts percentuals la taxa d'abandó de l'hàbit del tabac, de manera que s'aconseguisca que la taxa d'exfumadors s'aproxime al 21%.
Objectiu 6: Abans del final de 2006, el 100% de les administracions públiques seran espais lliures de fum.
Objectiu 7: Abans del final de 2006, el 100% dels treballadors desenvoluparan la seua activitat laboral en empreses lliures de fum.
Els eixos de la matriu de Haddon plantejats pel grup per a la determinació de les línies d'actuació en el tabaquisme van ser:
. Actuacions sobre la prevenció del consum; l'atenció a les persones fumadores i la protecció del no fumador.
. Actuacions orientades a intervindre sobre factors individuals; sobre l'entorn; sobre els recursos i les accions normatives.
Línies d'actuació
5.2.1.1.A.1. Difondre la informació i generalitzar la implantació dels centres sense fum.
5.2.1.1.A.2. Incloure la condició d'activitat lliure del fum del tabac com un requisit imprescindible per a l'acreditació com a activitat d'interés sanitari (congressos, jornades, reunions, etc.).
5.2.1.1.A.3. Realitzar protocols d'inspecció per a comprovar el compliment de la llei i la normativa vigent.
5.2.1.1.A.4. Realitzar un Acord amb la Federació Valenciana de Municipis i Províncies que incloga el suport a les estratègies de seguiment i control de la normativa.
5.2.1.1.A.5. Sensibilitzar el personal sanitari de pediatria sobre la importància de preguntar per l'hàbit del tabac a pares i adolescents dins del Programa del xiquet sa. Informar els pares de la importància de no fumar davant dels fills.
5.2.1.1.A.6. Potenciar el desenvolupament de la xarxa de centres sanitaris públics sense fum. Preveure un incentiu per als centres que s'adherisquen, i incloure'l en els acords de productivitat.
5.2.1.1.A.7. Involucrar els mitjans de comunicació de caràcter local i nacional perquè donen el seu suport a les campanyes de sensibilització de la població per mitjà de programes informatius i l'emissió de falques sobre la importància del compliment de la normativa vigent.
5.2.1.1.A.8. Realitzar activitats per a donar a conéixer el Pla Valencià de Prevenció i Control del Tabaquisme en tots els Departament de Salut.
5.2.1.1.A.9. Realitzar campanya de sensibilització dirigida a la població juvenil (Lema: «Fumar no està de moda») amb l'elaboració de materials atractius per a distribuir en els instituts i centres juvenils.
5.2.1.1.A.10. Elaborar protocols específics d'Atenció Bàsica i Especialitzada amb criteris de derivació, de seguiment de casos i elaboració de guies específiques.
5.2.1.1.A.11. Incloure en la cartera de Servicis i en els Acords de Gestió, l'Atenció Bàsica de forma obligada i l'Atenció Específica de forma optativa.
5.2.1.1.A.12. Desenvolupar i implantar en la història clínica informatitzada (Abucasis II), la història clínica adequada amb el conjunt mínim de dades diagnòstiques del fumador, i amb material de suport o autoajuda.
5.2.1.2. Alcohol i drogues
Objectius generals
5.2.1.2.OG.1. Disminuir la incidència i prevalència del consum de drogues i alcohol i reduir els danys associats al consum.
5.2.1.2.OG.2. Proporcionar a les persones drogodependents una atenció integral, integrada, normalitzada i accessible.
Objectius específics
5.2.1.2.OE.1. Millorar l'accessibilitat dels servicis per mitjà de l'acostament de recursos i la creació de dispositius per a pacients de difícil captació.
5.2.1.2.OE.2. Promoure la formació dels professionals sanitaris.
5.2.1.2.OE.3. Promoure l'Educació per a la Salut: valors, actituds, riscos, estils de vida saludables per a evitar les drogodependències.
5.2.1.2.OE.4. Implantar programes de prevenció en diferents escenaris, principalment en el mitjà escolar.
5.2.1.2.OE.5. Realitzar programes específics d'actuació per a poblacions en risc i grups vulnerables.
5.2.1.2.OE.6. Ampliar la cobertura dels programes de reducció de danys.
5.2.1.2.OE.7. Fomentar la investigació en matèria de drogodependències i la seua transferència a la pràctica assistencial.
Objectius del II Pla de Salut
Objectiu 8: Incrementar la cobertura assistencial sociosanitària per al tractament de les distintes addiccions.
Objectiu 9: Augmentar la captació i accessibilitat al tractament dels pacients drogodependents, en especial als poc inclinats a este, i potenciar les estratègies de reducció del dany i risc.
Objectiu 10: Incrementar les taxes de retenció anuals dels pacients drogodependents en tractament.
Objectiu 11: Adaptar programes específics d'intervenció als factors socials de risc relacionats amb el consum d'alcohol i altres drogues. Així com, potenciar la investigació sobre estos factors per a incrementar el coneixement sobre hàbits i noves tendències de consum.
Objectiu 12: Afavorir la participació dels pares en el sistema preventiu de les drogodependències a través de la formació d'estos a les escoles de pares.
Els eixos de la matriu de Haddon plantejats pel grup per a la determinació de les línies d'actuació en drogodependències van ser:
. Actuacions sobre població general; població de risc i consumidors experimentals i població afectada (abús i/o dependència), refractària a tractament o no.
. Actuacions orientades a intervindre sobre els factors personals; sobre l'entorn pròxim (família, escola i amics); a nivell comunitari i sobre l'àmbit polític, normatiu, administratiu.
Línies d'actuació
5.2.1.2.A.1. Realitzar activitats d'educació per a la salut, en l'àmbit de la comunitat, en les consultes sanitàries i en l'entorn escolar.
5.2.1.2.A.2. Realitzar formació del professorat sobre drogodependències.
5.2.1.2.A.3. Realitzar formació de pares per mitjà de «Tallers de pares».
5.2.1.2.A.4. Realitzar diagnòstic precoç dels factors de risc i desenvolupament dels factors de protecció, especialment en l'àmbit de l'atenció primària i l'entorn escolar.
5.2.1.2.A.5. Realitzar promoció de l'Educació per a la Salut sobre valors, actituds, riscos i estils de vida saludables en la població general.
5.2.1.2.A.6. Realitzar formació contínua dels professionals que exercixen activitats en l'àmbit de les drogodependències.
5.2.1.2.A.7. Realitzar protocols de coordinació i seguiment, dirigides a consumidors experimentals i una altra població de risc, entre les Unitats de Conductes Addictives i les Unitats de Salut Mental Infantil i Juvenil.
5.2.1.2.A.8. Realitzar protocols de col·laboració entre les Unitats de Conductes Addictives i les Unitats Socioeducatives en el suport i seguiment d'alumnes en situació de risc.
5.2.1.2.A.9. Reforçar les intervencions que realitzen les Unitats de Conductes Addictives en els barris d'acció preferent.
5.2.1.2.A.10. Elaborar un programa específic dirigit a intervindre sobre la baixa percepció de risc del consum de drogues (cànnabis, botelló, pastilleig, etc.).
5.2.1.2.A.11. Realitzar activitats de prevenció en drogodependències en el marc de les «Empreses Generadores de Salut».
5.2.1.2.A.12. Optimitzar els Programes de Manteniment amb Metadona.
5.2.1.2.A.13. Millorar la intervenció psicoeducativa dirigida als familiars de pacients amb trastorns addictius i cap al suport per a la inducció al tractament dels pacients refractaris.
5.2.1.2.A.14. Realitzar un acord amb la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, que incloga la coordinació de l'atenció a persones drogodependents.
5.2.1.2.A.15. Desenvolupar una línia d'investigació sobre el tractament del trastorn addictiu en pacients refractaris i amb greus repercussions sociofamiliars.
5.2.1.3. Alimentació i nutrició. Prevenció de l'obesitat infantil i adolescent
Objectius generals
5.2.1.3.OG.1. Promoure una alimentació saludable adaptada a tots els grups d'edat, gènere i estats de salut.
Objectius específics
5.2.1.3.OE.1. Previndre els problemes de salut d'alta prevalència relacionats amb pràctiques alimentàries incorrectes.
5.2.1.3.OE.2. Donar una prioritat especial a la prevenció i el control de l'obesitat infantil.
5.2.1.3.OE.3. Realitzar educació per a la salut sobre promoció d'hàbits higienicodietètics saludables.
Objectius del II Pla de Salut
Objectiu 13: Promoure hàbits saludables d'alimentació, activitat i exercici físic i previndre la sobrecàrrega i obesitat en la infància i adolescència.
Objectiu 14: Detectar precoçment, en la infància i adolescència, la sobrecàrrega i l'obesitat i els seus factors de risc.
Objectiu 15: Intervindre adequadament davant de la sobrecàrrega i l'obesitat, i adaptar estratègies a cada grup poblacional.
Objectiu16: Ampliar la intervenció educativa des dels equips d'atenció primària dirigits a persones amb patologies prevalents relacionades amb la dieta i l'ancià fràgil o d'alt risc.
Objectiu 17: Fomentar la incorporació de la valoració nutricional en les actuacions dels equips de salut i dirigides a col·lectius més sensibles.
Els eixos de la matriu de Haddon plantejats pel grup per a la determinació de les línies d'actuació en el control de la sobrecàrrega i obesitat en la infància i adolescència van ser:
. Actuacions en promoció de la salut i prevenció primària (població sana); en població amb sobrecàrrega i obesitat.
. Actuacions sobre els factors personals; de l'entorn pròxim (casa, família); de l'entorn extern (infraestructures sanitàries o altres organitzacions de la població) i del sistema social i legislació.
Línies d'actuació
5.2.1.3.A.1. Sensibilitzar les famílies i la població en general i fer-hi conscients de la seua pròpia responsabilitat sobre la importància de la dieta adequada i l'activitat/exercici físic, del control de pes corporal, i de la repercussió sobre la salut de la sobrecàrrega i obesitat, a través de campanyes institucionals, incloent-hi els mitjans de comunicació.
5.2.1.3.A.2. Realitzar activitats d'educació per a la salut als xiquets / les xiquetes i adolescents en alimentació i activitat/exercici físic en els centres docents d'Educació Infantil, Educació Primària i ESO, d'esta manera es facilita al professorat l'accés a materials de suport sobre la importància, prevenció i control de la sobrecàrrega i obesitat en la infància i adolescència, amb especial èmfasi en els tutors i el professorat d'Educació Física i biologia-geologia.
5.2.1.3.A.3. Incloure en la consulta pediàtrica d'atenció primària la detecció de factors de risc d'obesitat i la realització d'educació per a la salut individualitzada en dieta saludable i activitat/exercici físic adequada a l'edat i les característiques individuals.
5.2.1.3.A.4. Realitzar campanyes institucionals, incloent-hi mitjans de comunicació, per a conscienciar les famílies i els adolescents sobre la importància de realitzar un desdejuni adequat.
5.2.1.3.A.5. Establir acords amb la Conselleria de Cultura, Educació i Esports, així com amb les corporacions locals, per a facilitar l'accés als espais esportius dels centres escolars i altres locals esportius públics durant el temps d'oci als xiquets / les xiquetes i adolescents.
5.2.1.3.A.6. Establir acords amb les corporacions locals per a facilitar un entorn urbanístic que permeta l'activitat/exercici físic als xiquets / les xiquetes i adolescents.
5.2.1.3.A.7. Realitzar activitats d'educació per a la salut en les famílies sobre alimentació i activitat/exercici físic en els centres docents a través de les associacions de pares i mares d'alumnes i altres institucions.
5.2.1.3.A.8. Realitzar activitats d'educació per a la salut en els centres sanitaris dirigides a les famílies, xiquets/xiquetes i adolescents per a intentar reduir l'oci sedentari.
5.2.1.3.A.9. Potenciar l'acció interdisciplinària en el tractament de l'obesitat.
5.2.1.3.A.10. Establir una coordinació fluida, a través dels equips directius, entre el professorat dels centres docents, i els professionals sanitaris per al suport en educació per a la salut i en el seguiment de la salut dels xiquets/les xiquetes.
5.2.1.3.A.11. Formació dels professionals sanitaris en alimentació, activitat/exercici físic, valoració de l'estat nutricional i control de la sobrecàrrega/obesitat en la infància i adolescència.
5.2.1.3.A.12. Crear un portal en Internet dins de la pàgina web de la Conselleria de Sanitat amb informació i recursos específics sobre la importància i prevenció de l'obesitat infantil, per a famílies, professorat de centres docents i professionals sanitaris.
5.2.1.3.A.13. Elaborar un Pla d'actuacions de menjadors escolars, que preveja la participació de la Conselleria de Cultura, Educació i Esports i de la Conselleria de Sanitat.
5.2.1.4. Exercici físic / activitat física
Objectius generals
5.2.1.4.OG.1. Fomentar dins de les activitats de la Promoció de la Salut l'activitat física / exercici físic.
Objectius específics
5.2.1.4.OE.1. Fomentar la prescripció i promoció eficaç de l'activitat física / exercici físic segons grups d'edat, gènere i estat de salut.
5.2.1.4.OE.2. Formar el personal sanitari en habilitats per a augmentar l'efectivitat de la prescripció i promoció de l'activitat / exercici físic.
Objectius del II Pla de Salut
Objectiu 18: Fomentar l'activitat i l'exercici físic de la població, en especial dels xiquets, dones i persones majors amb la finalitat de disminuir la prevalència de la població sedentària.
Els eixos de la matriu de Haddon plantejats pel grup per a la determinació de les línies d'actuació en exercici / activitat física van ser:
. Actuacions dirigides sobre població sana; població major de 65 anys i població infantil i juvenil.
. Actuacions orientades a intervindre sobre els factors personals; de l'entorn pròxim (família); de l'entorn extern (infraestructura sanitària o altres organitzacions de la població); i del sistema social i legislació.
Línies d'actuació
5.2.1.4.A.1. Realitzar un programa de promoció de la salut i prevenció de patologies en població de risc: «Teràpia per exercici».
5.2.1.4.A.2. Realitzar la recomanació sistemàtica del passeig diari a través del personal sanitari.
5.2.1.4.A.3. Realitzar recomanacions al món empresarial sobre la pràctica d'activitat física en el treball.
5.2.1.4.A.4. Difondre informació sobre els perjuís d'hàbits i postures no beneficioses (poc saludables) per a la pràctica d'activitat física.
5.2.1.4.A.5. Realitzar activitats de formació dirigides a professionals sanitaris d'atenció primària sobre promoció i prescripció de l'activitat física.
5.2.1.4.A.6. Realitzar activitats de formació dirigides a professionals (contínua i continuada) per a la promoció i prescripció de l'activitat física en àmbits escolar, sanitari i comunitari.
5.2.1.4.A.7. Incloure consells específics d'activitat física en el Sistema d'informació sanitària de la Conselleria de Sanitat (Abucasis II), i en el portal web de la Conselleria de Sanitat.
5.2.1.4.A.8. Dissenyar, editar i difondre al màxim cartells i díptics promotors dels beneficis de l'activitat física, i incloure programes per a l'adquisició d'hàbits saludables als mitjans de comunicació.
5.2.1.4.A.9. Recomanar estratègies que permeten augmentar les activitats físiques en la vida quotidiana.
5.2.1.5. Salut sexual i reproductiva
Objectius generals
5.2.1.5.OG.1. Promoure la salut sexual i reproductiva.
Objectius específics
5.2.1.5.OE.1. Fomentar en la població general i amb una priorització en el grup d'adolescents i jóvens l'adquisició de pràctiques sexuals més segures.
5.2.1.5.OE.2. Potenciar i desenvolupar activitats estructurades i coordinades de promoció de la Salut Sexual en l'àmbit educatiu.
Objectius del II Pla de Salut
Objectiu 19: Donar a conéixer i facilitar l'accessibilitat als centres de Salut Sexual i Reproductiva.
Objectiu 20: Promoure des de la gestió dels Departament de Salut, grups de treball interdisciplinari sobre Salut Sexual i Reproductiva.
Objectiu 21: Millorar les actuacions d'educació afectivosexual en adolescents.
Objectiu 22: Millorar la informació de les infeccions de transmissió sexual a la població i millorar el sistema d'informació d'estes malalties.
Els eixos de la matriu de Haddon plantejats pel grup per a la determinació de les línies d'actuació en salut sexual i reproductiva van ser:
. Actuacions de promoció de la salut; prevenció secundària i terciària.
. Actuacions orientades a intervindre sobre els factors personals; sobre l'entorn pròxim (família, escola i amics); a nivell comunitari i sobre l'àmbit polític, normatiu, administratiu.
Línies d'actuació
5.2.1.5.A.1. Desenvolupar programes estructurats i coordinats d'Educació Sexual en ESO i Batxiller.
5.2.1.5.A.2. Impulsar i incorporar els professionals dels centres d'Atenció Primària, centres d'Informació i Prevenció de la Sida i centres de Salut Sexual i Reproductiva en la prevenció, diagnòstic, tractament, seguiment i declaració de les infeccions de transmissió sexual més freqüents.
5.2.1.5.A.3. Facilitar la disponibilitat dels mètodes anticonceptius més utilitzats (anticoncepció oral, anticoncepció d'emergència i preservatiu), en els dispositius assistencials públics.
5.2.1.5.A.4. Analitzar i millorar el circuit sobre interrupcions voluntàries de l'embaràs a la Comunitat Valenciana.
5.2.1.5.A.5. Assegurar i millorar l'accessibilitat de l'anticoncepció als adolescents i jóvens adequant horaris als centres de Salut Sexual i Reproductiva i centres d'Atenció Primària, i reforçar els mecanismes que garantisquen la seua privacitat.
5.2.1.5.A.6. Realitzar guies i protocols d'actuació per a donar a conéixer i millorar en els distints professionals sanitaris les actuacions en Salut Sexual i Reproductiva.
5.2.1.5.A.7. Impulsar la coordinació en els diferents dispositius assistencials implicats amb l'objectiu de millorar la prevenció, diagnòstic, tractament i seguiment de les infeccions de transmissió sexual.
5.2.1.5.A.8. Incorporar als gabinets de Salut de les universitats de la Comunitat Valenciana en la informació i dispensació de mètodes anticonceptius, per a previndre embarassos no desitjats i infeccions de transmissió sexual.
5.2.2. Entorn i salut
5.2.2.1. Salut laboral
Objectius generals
5.2.2.1.OG.1. Promoure un entorn laboral saludable.
Objectius específics
5.2.2.1.OE.1. Reduir la sinistralitat laboral.
5.2.2.1.OE.2. Promocionar la informació, formació i participació dels treballadors i empresaris en relació amb la salut.
5.2.2.1.OE.3. Organitzar, dirigir, dissenyar i avaluar la vigilància de la salut dels treballadors i el sistema de vigilància epidemiològica laboral.
5.2.2.1.OE.4. Millorar la informació i la coordinació sobre el dany d'origen laboral.
Objectius del II Pla de Salut
Objectiu 23: Implantar el Sistema d'Informació i Gestió en Salut Laboral i Seguretat Química.
Objectiu 24: Millorar la cobertura i qualitat de la vigilància de la salut dels treballadors per a contribuir a la disminució de les lesions i seqüeles causades pels sinistres laborals.
Els eixos de la matriu de Haddon plantejats pel grup per a la determinació de les línies d'actuació en salut laboral van ser:
. Actuacions dirigides cap a les persones sanes que treballen sense exposició a riscos laborals o que treballaran (en desocupació, en formació); la població exposada a risc laboral i la població amb dany laboral.
. Actuacions sobre la persona que treballa (factors individuals); les condicions laborals i ambient de treball (lloc de treball, empresa, infraestructura); els servicis sanitariolaborals (Servicis de Prevenció de Riscos Laborals, Mútues d'Accidents de Treball i Malalties Professionals) i els factors socioeconòmics i legislació.
Línies d'actuació
5.2.2.1.A.1. Promoure les activitats saludables en el marc «Empreses Generadores de Salut».
5.2.2.1.A.2. Implantar un Sistema d'Informació en Salut Laboral.
5.2.2.1.A.3. Realitzar un Programa per a la vigilància i el control sistemàtic de productes químics perillosos.
5.2.2.1.A.4. Implantar un programa de millora de la cobertura i de la qualitat de la vigilància de la salut dels treballadors.
5.2.2.1.A.5. Millorar la declaració de les Malalties Professionals a la Comunitat Valenciana.
5.2.2.1.A.6. Dissenyar programes sanitaris de prevenció dirigits a problemes de salut d'origen laboral de gran rellevància a la Comunitat Valenciana.
5.2.2.1.A.7. Realitzar un programa de formació en salut laboral per als professionals sanitaris d'atenció primària.
5.2.2.1.A.8. Posada en marxa d'un programa de prevenció de riscos laborals durant l'embaràs i lactància.
5.2.2.2. Medi ambient i salut
Objectius generals
5.2.2.2.OG.1. Controlar els factors mediambientals que incidixen sobre la salut, i fomentar la creació d'aliances entre els diferents agents implicats en la consecució d'esta.
Objectius específics
5.2.2.2.OE.1. Millorar el coneixement mediambiental i les seues conseqüències per a la salut.
5.2.2.2.OE.2. Optimitzar els mecanismes d'intervenció en el control de la contaminació mediambiental i les seues conseqüències.
Objectius del II Pla de Salut
Objectiu 25: Optimitzar els sistemes d'informació i intervenció i desenvolupar la capacitat tècnica professional en salut ambiental.
Objectiu 26: Promoure la formació i la sensibilització en salut ambiental per part dels professionals i de la població, així com impulsar la investigació científica en esta àrea.
Els eixos de la matriu de Haddon plantejats pel grup per a la determinació de les línies d'actuació al medi ambient i salut van ser:
. Actuacions dirigides cap a la prevenció primària, secundària i terciària..
. Actuacions dirigides cap a la persona, l'entorn i la legislació i investigació.
Línies d'actuació
5.2.2.2.A.1. Reforçar l'actuació coordinada entre els òrgans sanitaris i ambientals de l'administració pública valenciana.
5.2.2.2.A.2. Garantir el compliment dels límits establits per a la qualitat de l'aire ambient i de les aigües.
5.2.2.2.A.3. Optimitzar la vigilància i el control de nitrats, compostos derivats de cloració, plaguicides i metalls en l'aigua de consum humà.
5.2.2.2.A.4. Protocol·litzar les actuacions de vigilància sanitària davant de les crisis d'origen ambiental.
5.2.2.2.A.5. Introduir el model de control de productes químics basat en les recomanacions del Llibre Blanc de la Unió Europea (Sistema REACH).
5.2.2.2.A.6. Assegurar la prestació dels servicis de salut ambiental per mitjà de la disponibilitat del conjunt de recursos tècnics i logístics necessaris.
5.2.2.2.A.7. Incrementar la vigilància de la salut en les poblacions pròximes als focus potencials de contaminació ambiental.
5.2.2.2.A.8. Dissenyar procediments protocol·litzats d'obtenció d'informació de riscos ambientals que provoquen els problemes prevalents en la infància.
5.2.2.2.A.9. Definir les necessitats d'informació ambiental dels òrgans sanitaris de l'administració valenciana.
5.2.2.2.A.10. Millorar les xarxes de vigilància ambiental per mitjà de l'establiment de sistemes d'alertes preventives.
5.2.2.2.A.11. Emetre informes periòdics, especialment sobre els problemes emergents, dirigits a la comunitat científica, als professionals sanitaris i al públic en general.
5.2.2.2.A.12. Facilitar l'ús de les bases de dades sanitàries i ambientals, seguir les normes ètiques necessàries i considerar les limitacions al seu ús.
5.2.2.2.A.13. Dur a terme l'avaluació d'impacte ambiental en salut orientat a la presa de decisions, tenint en compte l'anàlisi de cost-benefici de les possibles intervencions.
5.2.2.2.A.14. Realitzar les intervencions necessàries per a aconseguir millores ambientals i els seus beneficis potencials en salut.
5.2.2.2.A.15. Promoure el desenvolupament de la formació en salut ambiental dins del camp de la salut pública.
5.2.2.2.A.16. Establir un procés de formació en salut ambiental tant per a especialistes en eixa àrea com per a la resta de tècnics en salut pública i per al conjunt de professionals sanitaris.
5.2.2.2.A.17. Dotar la població de nous instruments de comunicació sobre els riscos ambientals per a la salut.
5.2.2.2.A.18. Elaborar propostes de normes jurídiques ambientals i sanitàries orientades a la protecció de la salut que potencien la participació de professionals i de la població.
5.2.2.2.A.19. Realitzar estudis sobre la relació entre els factors de risc ambientals i els danys per a la salut, especialment en els períodes de l'embaràs i la infància.
5.2.2.2.A.20. Promoure la creació de xarxes d'investigació i potenciar la participació en projectes d'investigació sobre salut i medi ambient.
5.2.2.2.A.21. Desenvolupar la investigació en els nous riscos ambientals (canvi climàtic, camps electromagnètics, compostos orgànics persistents, alteradors endocrins, ambients interiors, etc.), així com, en els nivells de referència per a marcadors biològics en humans enfront dels principals riscos ambientals.
5.2.2.2.A.22. Desenvolupar les actuacions previstes en el Pla de la Conselleria de Sanitat relatiu a la grip aviària.
5.2.2.3. Seguretat alimentària: pla de seguretat alimentària de la Comunitat Valenciana
El Pla de Seguretat Alimentària es configura com un instrument en què es concreta el conjunt d'accions de caràcter interdepartamental conduents a garantir la salut i seguretat dels consumidors en matèria alimentària, a partir de la definició dels objectius específics que es pretenen aconseguir i de la col·laboració necessària entre els distints sectors implicats, i aprofitar al mateix temps l'àmplia experiència existent en els distints departament que conformen l'administració de la Generalitat i en la resta d'administracions públiques, en el camp de la salut i la producció agroalimentària.
El Pla s'emmarca en l'àmbit de la política de seguretat alimentària impulsada per la Unió Europea i preveu l'enfocament, les iniciatives i les mesures definides en el llibre blanc sobre seguretat alimentària elaborat per la Comissió (Brussel·les, 12.01.2000; COM (1999) 719 final).
Descripció del pla de seguretat alimentària
El present Pla de Seguretat Alimentària, basat en un plantejament global i integrat al llarg de tota la cadena alimentària, des de la producció primària fins a la posada a disposició del consumidor del producte alimentari, i en tots els sectors de l'alimentació, s'estructura en cinc grans apartats:
. El primer apartat conté les directrius i elements essencials.
. El segon apartat assenyala les àrees d'actuació, com són el sector de producció primària, el sector de transformació i comercialització d'aliments, i el sector d'aigües de consum públic, es definix en cada una d'estes els objectius que es pretenen aconseguir i les línies d'actuació.
. El tercer apartat es basa en cinc principis bàsics que actuen com a mecanismes d'intervenció en les diferents àrees, concretats en l'autocontrol que les empreses del sector d'agroalimentació realitzen sobre els seus propis sistemes de producció, l'ús de codis de pràctiques correctes com a instrument d'orientació als agents econòmics del sector alimentari en el compliment de les normes sobre higiene dels productes alimentaris, el control oficial efectuat per les administracions competents per a la comprovació dels aliments i altres productes primaris, la traçabilitat, que permet davant de la pèrdua de seguretat d'un producte l'aplicació de procediments adequats per a la retirada d'este del mercat, i, finalment, la informació i formació al consumidor.
. El quart dels apartats resulta de la conjunció dels anteriors, i en este es dissenyen els programes d'actuació i es definixen els òrgans administratius a què, de manera particular, correspon l'execució dels programes i actuacions que preveu el Pla.
. Finalment, tanca el Pla de Seguretat Alimentària l'apartat dedicat a la seua gestió, en el qual es delimiten les estructures i els organismes de suport de les actuacions, en concret la Comissió de Seguretat Alimentària, la Secretaria i el Comité Tècnic; es detallen els distints òrgans de gestió que intervenen en el desplegament i l'execució del Pla de Seguretat Alimentària, així com les atribucions genèriques d'este amb incidència directa en la matèria; es concreten els recursos personals que es destinen en cada departament al desplegament i l'execució del pla; i, finalment, es contenen els mecanismes de coordinació necessaris per a assegurar-ne el desenvolupament global i integrat, segons un eficient funcionament del sistema.
Objectius generals
5.2.2.3.OG.1. Garantir per mitjà del control oficial el compliment de la normativa d'higiene alimentària en el sector agroalimentari i la conformitat dels aliments a les disposicions establides, i assegurar la innocuïtat d'estos per al consumidor.
Objectius específics
5.2.2.3.OE.1. Garantir la innocuïtat per al consumidor dels aliments amb relació als contaminants biòtics i/o abiòtics que hi puguen contindre.
5.2.2.3.OE.2. Garantir la implantació de sistemes preventius i sistemàtics d'autocontrol basats en Guies de Pràctiques Correctes, Requisits Previs d'Higiene i Traçabilitat i Anàlisi de Perills i Punts de Control Crítics en el sistema agroalimentari.
5.2.2.3.OE.3. Garantir la protecció de la salut i seguretat dels consumidors i evitar el frau, a través d'una informació veraç, útil i comprensible i una publicitat lleial, així com la seua formació.
Objectius del II Pla de Salut
Objectiu 27: Inspeccionar les indústries i els establiments alimentaris segons el que establix el Pla de Seguretat Alimentària.
Objectiu 28: Dissenyar i implantar un sistema d'avaluació del risc associat a establiments alimentaris per a l'adequada planificació del control oficial.
Objectiu 29: Proveir els mitjans i mecanismes d'intervenció necessaris que permeten la implantació de l'autocontrol basat en els Requisits Previs d'Higiene i Traçabilitat i Anàlisi de Perills i Punts de Control Crític en el 90% dels establiments alimentaris definits en el Pla plurianual per a la implantació de l'autocontrol.
Objectiu 30: Proveir els mitjans i mecanismes d'intervenció necessaris que permeten la implantació de l'autocontrol basat en Guies de Pràctiques Correctes d'Higiene en el 75% dels establiments alimentaris definits en el Pla plurianual per a la implantació de l'autocontrol.
Objectiu 31: Realitzar actuacions d'informació i formació al consumidor en relació a afavorir el coneixement dels factors de risc que puguen derivar-se del consum d'aliments, de les mesures preventives aplicables en la manipulació d'aliments i de l'etiquetatge, segons el que establix el Pla de Seguretat Alimentària.
Objectiu 32: Dissenyar i implantar un Sistema de Gestió de Qualitat en l'Àrea de Seguretat Alimentària que preveja els criteris generals de funcionament dels organismes que realitzen inspecció basat en la UNIX-EN 17020.
Objectiu 33: Proporcionar al 100% dels agents de control oficial la formació en els àmbits temàtics que s'establixen en els Reglaments Comunitaris de Control Oficial.
Objectiu 34: Garantir que els laboratoris de salut pública disposen d'una cartera de servicis que cobrisca les necessitats analítiques del Pla de Seguretat Alimentària.
El Pla de Seguretat Alimentària preveu tres línies d'actuació dins de les quals s'inclouen les següents activitats a realitzar durant el període de vigència d'este Pla de Salut:
1. Desenvolupament d'estratègies d'instrumentació del sistema d'Anàlisi de Perills i Punts de Control Crítics en els establiments alimentaris.
a) Elaboració i seguiment d'un Pla plurianual per a la implantació de l'autocontrol en els establiments agroalimentaris basat en codis de Pràctiques Correctes d'Higiene, requisits previs d'higiene i traçabilitat i Anàlisi de Perills i Punts de Control Crítics.
b) Desenvolupament d'una Guia de Pràctiques Correctes d'Higiene Genèrica Referent per a l'avaluació de la conformitat de guies sectorials.
c) Impulsar el desenvolupament de guies sectorials per a l'autocontrol dels establiments alimentaris.
d) Desenvolupament d'un manual per a la implantació de l'Anàlisi de Perills i Punts de Control Crítics i els Requisits Previs a fi de facilitar la implantació de l'autocontrol als establiments alimentaris.
2. Enfortiment dels servicis de control oficial.
a) Disseny d'un instrument que permeta la programació del control oficial segons el risc alimentari.
b) Supervisió de les activitats de control oficial, d'acord amb el Pla de Seguretat Alimentària (Programa de supervisió del control oficial).
c) Formació d'especialistes en distintes àrees del control oficial per a la difusió de coneixements al personal de l'organització.
d) Formació dels agents de control en les distintes àrees de coneixement relacionades amb la seguretat dels aliments.
e) Redacció del manual del Sistema de Gestió de Qualitat i el Pla plurianual per a la seua implantació durant el 2005.
f) Implantació del Sistema de Gestió de Qualitat basant-se en el Pla plurianual.
g) Desenvolupament d'un Pla d'inversions que permeta la incorporació de tecnologies analítiques adequades i l'automatització de processos als laboratoris de salut pública.
h) Desenvolupament d'un Pla de qualitat per a la progressiva acreditació dels procediments analítics implantats als laboratoris de salut pública.
3. Informació i formació al consumidor
a) Realitzar activitats i campanyes d'informació i formació sobre els factors de risc que puguen derivar-se del consum d'aliments; sobre conservació, preparació i manipulació d'aliments i sobre l'etiquetatge obligatori i facultatiu dels aliments.
5.2.2.4. Salut perinatal
Objectius generals
5.2.2.4.OG.1. Promocionar la salut de la dona, amb especial atenció al procés de la maternitat.
5.2.2.4.OG.2. Mantindre la mortalitat materna i la mortalitat perinatal per baix de les taxes actuals.
5.2.2.4.OG.3. Reduir la incidència i prevalència de xiquets de bolquers amb problemes de salut, discapacitat o malalties congènites.
Objectius específics
5.2.2.4.OE.1. Fomentar les actuacions preventives i de promoció de la salut reproductiva, dirigides a dones i hòmens en edat fèrtil.
5.2.2.4.OE.2. Prestar especial atenció, a fi de reduir desigualtats, a les parelles i dones embarassades de col·lectius específics més vulnerables.
5.2.2.4.OE.3. Afavorir un entorn domèstic saludable per a la gestant i el nounat.
5.2.2.4.OE.4. Intensificar els esforços a humanitzar i desmedicalitzar l'assistència al part, i facilitar una major participació de la parella en tot el procés.
5.2.2.4.OE.4. Crear un entorn sanitari afavoridor de la lactància materna, que permeta incrementar les actuals taxes d'inici i manteniment d'esta pràctica.
5.2.2.4.OE.5. Avançar en el suport social i institucional a la família, amb mesures que fomenten la conciliació de la vida familiar i laboral.
Objectius del II Pla de Salut
Objectiu 35: Reduir els naixements preterme per davall del 8%, amb especial insistència en la prematuritat extrema.
Objectiu 36: Millorar els sistemes d'informació sobre salut perinatal i els seus determinants.
Els eixos de la matriu de Haddon plantejats pel grup per a la determinació de les línies d'actuació en salut perinatal van ser:
. Actuacions sobre la població en edat fèrtil, amb anterioritat que es produïsca la gestació; en el període gestacional i després de la gestació.
. Actuacions sobre els factors personals; de l'entorn pròxim (casa, família); de l'entorn extern (infraestructures sanitàries o altres organitzacions de la població) i del sistema social i legislació.
Línies d'actuació
5.2.2.4.A.1. Realitzar activitats d'educació per a la salut en l'àmbit de la consulta, a la comunitat i a l'escola.
5.2.2.4.A.2. Realitzar activitats preventives abans de la concepció: vacunació rubèola, consell antitabac, serologia de malalties de transmissió vertical, àcid fòlic, etc.
5.2.2.4.A.3. Proporcionar informació/educació a les parelles en edat fèrtil, tant de manera individual a la consulta com a través d'actuacions col·lectives de promoció de la salut.
5.2.2.4.A.4. Desenvolupar programes d'educació sanitària a l'escola dirigits a previndre embarassos en l'adolescència, sobre el consum de tabac, alcohol i drogues durant l'embaràs i foment d'una imatge positiva de la lactància.
5.2.2.4.A.5. Realitzar activitats per a identificar riscos per a la reproducció i aplicar mesures de prevenció en l'entorn laboral.
5.2.2.4.A.6. Garantir el transport perinatal específic (intraúter i postnatal) dins del transport secundari (vegeu apartat d'urgències i emergències).
5.2.2.4.A.7. Promoure accions per a donar suport a la maternitat i la paternitat desitjada, responsable i compartida.
5.2.2.4.A.8. Crear en els entorns laborals i socials un ambient afavoridor de la lactància materna, de manera que facilite a les mares esta pràctica (hores de lactància, espai físic per a donar de mamar, extracció i conservació de la llet).
5.2.2.4.A.9. Crear un entorn en els servicis de maternitat i atenció als xiquets de bolquers afavoridor i d'acord amb les recomanacions de l'OMS/UNICEF (cohabitació, inici immediat de la lactància, no administrar preparats artificials ni xumets.).
5.2.2.4.A.10. Realitzar el diagnòstic prenatal i detecció precoç d'anomalies congènites en el nounat, d'acord amb els protocols vigents en la Conselleria de Sanitat.
5.2.2.4.A.11. Incrementar el suport pràctic i emocional dels professionals sanitaris als nous pares, amb especial atenció als grups socials amb menor capacitació per a l'autoatenció i l'atenció del futur bebé.
5.2.2.5. Salut en la infància i adolescència
Objectius generals
5.2.2.5.OG.1. Protegir i millorar la salut en la infància i adolescència.
Objectius específics
5.2.2.5.OE.1. Fomentar l'adopció d'estils de vida saludable i l'atenció de la salut en els xiquets/les xiquetes i adolescents.
5.2.2.5.OE.2. Previndre els conflictes de relació, els problemes de conducta (violència, conductes de risc) en la població infantil i adolescent.
5.2.2.5.OE.3. Previndre i detectar precoçment riscos de salut específics en l'adolescència.
Objectius del II Pla de Salut
Objectiu 37: Millorar la cobertura dels exàmens de salut infantil per a cada edat.
Els eixos de la matriu de Haddon plantejats pel grup per a la determinació de les línies d'actuació en salut en la infància i adolescència van ser:
. Actuacions sobre població sana; sobre població amb factors o situacions de risc i sobre població afectada.
. Actuacions sobre els factors personals; sobre factors de l'entorn pròxim (casa, família i/o cuidadors); sobre l'entorn extern (infraestructures sanitàries o altres organitzacions de la població) i del sistema social i legislació.
Línies d'actuació
5.2.2.5.A.1. Les línies d'actuació dirigides a la població infantil i adolescent i prioritzades pels experts referides a: alimentació, activitat física, riscos ambientals, prevenció d'accidents, salut mental, consum de substàncies tòxiques i salut afectiva sexual, queden reflectides en els apartats corresponents del Pla de Salut.
5.2.2.5.A.2. Potenciar l'oferta d'informació i consells de salut dirigits a la comunitat sobre la salut en la infància i adolescència, a través dels col·lectius socials, professionals i mitjans de comunicació.
5.2.2.5.A.3. Desenvolupar programes d'educació per a la salut en totes les etapes educatives.
5.2.2.5.A.4. Realització de les proves de cribatge efectives, anamnesi, exploracions i mesures de prevenció adequades a cada edat.
5.2.2.5.A.5. Col·laborar amb altres organismes per a millorar el compliment de les normes de seguretat en matèria de protecció infantil en mitjans de transport (casc, cinturó de seguretat, cadires homologades, etc). (Vegeu apartat de trànsit).
5.2.2.5.A.6. Protocol·litzar la cooperació intersectorial per a millorar la detecció precoç, seguiment i intervenció davant del risc psicosocial, la desprotecció i el maltractament infantil; així com, per a l'atenció del retard del desenvolupament, discapacitat o violència.
5.2.2.5.A.7. Desenvolupar mesures per a millorar l'intercanvi d'informació, la col·laboració, i la utilització indistinta de tots els professionals que atenen la infància i adolescència, amb independència de l'adscripció institucional.
5.2.2.5.A.8. Desenvolupar un programa de salut específic dirigit als adolescents.
5.2.2.5.A.9. Elaborar i difondre la Carta de drets sobre la salut dels menors.
5.2.2.5.A.10. Adaptar l'entorn hospitalari a les necessitats personals i educatives dels xiquets hospitalitzats, i facilitar l'escola a l'hospital, l'acompanyament familiar, espais, mobiliari i decoració adaptats.
5.2.2.5.A.11. Millorar la cobertura del programa de salut bucodental infantil.
5.2.3. Malalties que es poden previndre per mitjà de vacunació
Objectius generals
5.2.3.OG.1. Millorar el nivell d'immunització de la població de la Comunitat Valenciana.
Objectius específics
5.2.3.OE.1. Adaptar de forma contínua el calendari de vacunacions sistemàtiques a la situació epidemiològica i a la disponibilitat de noves vacunes.
5.2.3.OE.2. Vigilància i control de les reaccions adverses a les vacunes.
5.2.3.OE.3. Mantindre i millorar la qualitat dels servicis de vacunació, especialment millorar la qualitat de la cadena de fred.
5.2.3.OE.4. Avaluar la situació epidemiològica de les malalties susceptibles de prevenció per mitjà de vacunació.
5.2.3.OE.5. Mantindre i millorar les cobertures de vacunes dels programes de vacunació de cada grup de població.
5.2.3.OE.6. Intervindre sobre els grups de baixa cobertura de vacunes.
5.2.3.OE.7. Millorar la formació del personal implicat en els programes de vacunacions.
Objectius del II Pla de Salut
Objectiu 38: Aconseguir en finalitzar el període de vigència del Pla de Salut una cobertura de vacunes registrada en el Registre de Vacunacions Nominal de:
. Vacuna contra la poliomielitis als 6 mesos: > 90%.
. Vacuna contra l'hepatitis B als 6 mesos: > 90%.
. Vacuna DTP als 18 mesos: >90%.
. Vacuna triple vírica 1a dosi: > 90%.
. Vacuna triple vírica 2a dosi: > 80%.
. Vacuna Td als 14 anys: > 80%.
. Vacuna contra la grip en majors de 60 anys: > 70%.
. Vacuna contra la grip en personal sanitari: > 60%.
Objectiu 39: Garantir l'eficiència dels programes de vacunació i mantindre els estàndards de qualitat en la logística per damunt del 95%.
Els eixos de la matriu de Haddon plantejats pel grup per a la determinació de les línies d'actuació en vacunes van ser:
. Actuacions sobre la vacunació infantil; la vacunació d'adults i la vacunació en població de risc.
. Actuacions orientades a intervindre sobre els factors individuals; l'entorn; els recursos i accions normatives.
Línies d'actuació
5.2.3.A.1. Edició d'una monografia amb els criteris generals d'inclusió de noves vacunes en els calendaris i programes de vacunacions al llarg de l'any 2006.
5.2.3.A.2. Mantindre el Programa de Paràlisi Flàccida.
5.2.3.A.3. Mantindre el Sistema de Vigilància Epidemiològica de la pallola.
5.2.3.A.4. Establir un Pla anual de formació en vacunes per al personal implicat en la vacunació abans que finalitze l'any 2006.
5.2.3.A.5. Incloure de manera sistemàtica l'avaluació de l'estat de vacunació als 13-14 anys d'edat en l'últim examen de salut que realitza el pediatre a fi de millorar la cobertura de vacunes.
5.2.3.A.6. Realització d'un estudi per a identificar borses de baixa cobertura de vacunació abans de la fi de 2007.
5.2.3.A.7. Elaborar un protocol de recomanacions específiques de vacunació en personal sanitari abans de la fi de 2006.
5.2.3.A.8. Elaborar un informe anual dirigit a professionals sanitaris amb els resultats dels programes de vacunacions abans de la fi del primer trimestre de l'any següent.
5.2.3.A.9. Elaborar anualment materials de divulgació de les ofertes de vacunació incloses en els programes i calendaris de vacunacions destinats a la població en general.
5.2.3.A.10. Incloure abans de finalitzar l'any 2006 en el Registre de Vacunes Nominal (RVN) els indicadors de seguiment dels programes de vacunació.
5.2.3.A.11. Implantar l'accés al Registre de Vacunació Nominal des de tots els servicis de medicina preventiva dels hospitals dependents de la Conselleria de Sanitat abans de finalitzar el 2006.
5.2.3.A.12. Implantar l'accés al Registre de Vacunació Nominal des de tots els servicis de prevenció de riscos laborals de la Conselleria de Sanitat abans de final de 2006.
5.2.3.A.13. Implantar l'accés al Registre de Vacunació Nominal des de tots els servicis de pediatria dels hospitals dependents de la Conselleria de Sanitat abans que finalitze l'any 2006.
5.2.3.A.14. Implantar l'accés al Registre de Vacunació Nominal des de tots els servicis d'urgències i punts d'atenció continuada abans de la finalització del període de vigència del Pla.
5.2.3.A.15. Oferir l'accés al Registre de Vacunació Nominal a totes les maternitats privades abans de finalitzar l'any 2007.
5.2.3.A.16. Oferir a tots els centres que realitzen activitat de vacunació el sistema de registre de la Conselleria de Sanitat.
5.2.4. Malalties cardiovasculars i vasculars cerebrals
Les malalties cardiovasculars i vasculars cerebrals necessiten un abordatge integral. Des del sistema sanitari es realitzen actuacions que van des de la promoció de la salut fins a la prevenció terciària. La necessitat de recollir totes estes actuacions ha motivat l'elaboració per part de la Conselleria de Sanitat del document marc «Prevenció de les Malalties Cardiovasculars i Vasculars Cerebrals»
Este document marc, junt amb el Pla Integral de Cardiopatia Isquèmica (PICI) elaborat pel Ministeri de Sanitat i Consum, ha sigut un dels instruments de treball utilitzat pels experts per a la priorització de les línies d'actuació en esta àrea d'intervenció.
A fi de no ser repetitiu a l'hora de la lectura del present document, el lector ha de remetre's als apartats Hàbits i Estils de Vida, Diabetis, Urgències i Emergències, per a completar l'abordatge integral d'estes malalties.
5.2.4.1. Malalties cardiovasculars
Objectius generals
5.2.4.1.OG.1. Disminuir la morbimortalitat per malalties vasculars.
5.2.4.1.OG.2. Millorar la qualitat de vida de les persones afectades per malaltia vascular.
Objectius específics
5.2.4.1.OE.1. Desenvolupar estratègies de prevenció primària dirigides als factors de risc cardiovascular.
5.2.4.1.OE.2. Prevenció, seguiment i control dels factors de risc cardiovascular.
5.2.4.1.OE.3. Desenvolupar estratègies de prevenció secundària i rehabilitació cardíaca.
5.2.4.1.OE.4. Oferir informació clara, comprensible i senzilla dirigida a pacients i a cuidadors.
5.2.4.1.OE.5. Millorar i potenciar els sistemes d'informació i la investigació.
Objectius del II Pla de Salut
Objectiu 40: Augmentar el diagnòstic dels factors de risc de les malalties cardiovasculars i vasculars cerebrals.
Objectiu 41: Augmentar el control dels factors de risc cardiovasculars i vasculars cerebrals i utilitzar estratègies de prevenció primària i secundària.
Objectiu 42: Mantindre l'objectiu de disminuir un 1,5% anual la mortalitat per cardiopatia isquèmica.
Objectiu 43: Millorar l'atenció a la incapacitat produïda per les malalties cardiovasculars i instaurar un programa d'atenció integral al pacient amb dany cerebral.
Objectiu 44: En l'àrea cardiovascular i vascular cerebral, potenciar la investigació en: estudis epidemiològics en població general i subgrups de risc de factors de risc clàssic i emergents; estudi sobre l'efectivitat de les mesures preventives i promoció de la salut; estudi dels patrons de maneig de les síndromes coronàries; estudi sobre l'efectivitat, seguretat i eficiència dels tractaments invasius en cardiologia.
Els eixos de la matriu de Haddon plantejats pel grup per a la determinació de les línies d'actuació en la patologia isquèmica van ser:
. Actuacions sobre població sana; població amb factors de risc i malalts cardiovasculars.
. Actuacions orientades a intervindre sobre factors personals i el seu entorn pròxim; sobre els professionals del sistema sanitari; sobre els factors d'entorn extern i infraestructures sanitàries i sobre el sistema social i legislació.
Línies d'actuació
5.2.4.1.A.1. Potenciar la investigació sobre els factors de risc cardiovascular en la població infantil, adolescent i adulta de la Comunitat Valenciana.
5.2.4.1.A.2. Es promourà la col·laboració amb les empreses que poden influir en l'adopció de pràctiques cardiosaludables: alimentàries, esportives, lúdiques, educatives, etc.
5.2.4.1.A.3. Es potenciarà la promoció de la salut i educació sanitària als mitjans de comunicació.
5.2.4.1.A.4. Implicar les societats científiques i associacions ciutadanes en la promoció de la salut.
5.2.4.1.A.5. Potenciar el diagnòstic de la síndrome metabòlica calculada.
5.2.4.1.A.6. Aconseguir un 60% de pacients diagnosticats sobre la prevalència de dislipèmia calculada.
5.2.4.1.A.7. Aconseguir un 60% de pacients diagnosticats sobre la prevalència d'hipertensió arterial calculada.
5.2.4.1.A.8. Augmentar el percentatge de pacients, tant adults com xiquets amb avaluació global del risc cardiovascular quan estiga present algun factor de risc.
5.2.4.1.A.9. Aconseguir el control en el 35% de pacients diagnosticats d'hipertensió arterial.
5.2.4.1.A.10. Aconseguir el control en el 50% de pacients amb dislipèmia diagnosticada.
5.2.4.1.A.11. Millorar l'accessibilitat a la realització d'electrocardiogrames i a la utilització de monitors desfibril·ladors en punts estratègics (fora del sistema sanitari).
5.2.4.1.A.12. Adequació dels sistemes d'informació existents i en desenvolupament a les necessitats d'informació en promoció, prevenció, diagnòstic i control de les malalties.
5.2.4.1.A.13. Estudi poblacional transversal de la situació dels factors de risc i lesions subclíniques cardiovasculars a la Comunitat Valenciana.
5.2.4.1.A.14. Promoure la incorporació a programes de rehabilitació en tots els pacients que ho requerisquen després d'accident vasculocerebral.
5.2.4.1.A.15. Tots els pacients cardiovasculars hauran de tindre la possibilitat de continuar les normes de prevenció secundària i rehabilitació cardíaca, a través de programes adequats.
5.2.4.1.A.16. Protocol·litzar la intervenció activa sobre els factors de risc concomitants amb la seua patologia cardiovascular.
5.2.4.1.A.17. Tots els pacients han de rebre el tractament integral més adequat: dietètic, farmacològic, d'exercici i de suport social.
5.2.4.1.A.18. Reduir el temps entre l'inici dels símptomes de l'infart agut de miocardi i el primer contacte amb el sistema sanitari.
5.2.4.1.A.19. Els informes d'alta hauran d'incloure consells sobre el control de factors de risc al pacient, indicacions de seguiment per part de cardiòleg i metge d'atenció primària, i atendran protocols conjunts.
5.2.4.1.A.20. Elaborar i usar protocols d'atenció a la síndrome coronària aguda.
5.2.4.1.A.21. Estructurar l'atenció sanitària del pacient amb dolor toràcic a l'hospital, per a aconseguir un electrocardiograma en menys de 10 minuts.
5.2.4.1.A.22. Realitzar tractament de reperfusió precoç (trombòlisi en 30 min o angioplàstia en 90 min).
5.2.4.1.A.23. Elaborar en tots els hospitals un protocol d'assistència al pacient amb dolor toràcic en el servici d'urgències, i quantificar el temps de demora entre arribada del malalt i realització de l'electrocardiograma i arribada del malalt i començament del tractament de repercussió amb l'objecte de millorar la infraestructura del servici fins a aconseguir els temps ideals d'actuació.
5.2.4.1.A.24. Promoure l'elaboració i l'ús de guies de pràctica clínica de patologies cardiovasculars en atenció ambulatòria.
5.2.4.1.A.25. Formació del personal sanitari, perquè conega el tractament de les crisis agudes i la seua assistència in situ amb capacitat de desfibril·lar.
5.2.4.1.A.26. Realitzar el transport adequat a l'hospital amb personal sanitari entrenat i capacitat per a una eventual trombòlisi.
5.2.4.1.A.27. Realitzar l'estratificació del risc abans de l'alta: funció ventricular i prova d'isquèmia en aquells pacients amb anatomia coronària desconeguda.
5.2.4.1.A.28. Realitzar tractament antitrombòtic i antisquèmic immediat intensiu i revascularització coronària en menys de 48 hores per als pacients amb angina inestable o infart sense ona Q d'alt risc.
5.2.4.1.A.29. Desenvolupar sistemes de registre i avaluació de la qualitat de l'activitat assistencial per a garantir la bona pràctica clínica de centres i professionals.
5.2.4.1.A.30. S'adaptaran o, si no hi ha, es crearan les infraestructures sanitàries necessàries per a realitzar prevenció primària i secundària i rehabilitació cardíaca segons les característiques del nivell assistencial.
5.2.4.1.A.31. Establir una via clínica d'atenció al pacient amb Síndrome Cardíaca Aguda, que s'inicia amb l'establiment de protocols validats d'interrogatori telefònic per al dolor toràcic als centres d'Informació i Coordinació d'Urgències (CICU).
5.2.4.1.A.32. Cada Departament de Salut establirà la seua estratègia de reperfusió en l'infart agut de miocardi coordinant l'alerta hemodinàmica.
5.2.4.1.A.33. Organitzar els servicis d'urgències dels hospitals perquè puguen atendre de forma emergent els malalts amb sospita de síndrome coronària aguda. Han de disposar de sistemes de classificació i àrees d'observació amb capacitat per a monitoritzar els pacients.
5.2.4.1.A.34. Dotar els hospitals que atenen malalts amb infarts aguts de miocardi de personal mèdic capacitat i infraestructura suficient. Amb este fi, han de disposar d'un servici d'urgències amb capacitat de monitorització, unitat coronària o unitat de vigilància intensiva i, a més, un ecocardiògraf, prova d'esforç i un laboratori que determine troponines, colesterol total i fraccions de colesterol.
5.2.4.1.A.35. Els pacients amb angina estable o símptomes nous sospitosos d'angina seran atesos amb la major brevetat possible, segons la situació clínica i el juí del metge remitent, per una consulta d'atenció especialitzada. Això mateix s'aplica als pacients amb disfunció ventricular esquerra o sospita d'esta.
5.2.4.1.A.36. Els pacients amb malaltia coronària crònica, amb disfunció ventricular esquerra o sense, tindran un pla de revisions i seguiment per part d'atenció primària, tant en el nivell mèdic com d'infermeria, que garantisca un correcte tractament, control de factors de risc i educació sanitària.
5.2.4.1.A.37. Tots els pacients amb malaltia coronària crònica rebran, excepte en casos de contraindicació, un betabloquejant, per a controlar l'angina i millorar el pronòstic. En cas de disfunció ventricular esquerra sistòlica han de rebre, a més, un inhibidor de l'enzim conversor d'angiotensina, a les dosis recomanades per les guies científiques.
5.2.4.1.A.38. Realitzar la coronariografia amb vista a revascularització en un termini màxim de dos mesos des de la seua indicació, amb tendència a aconseguir acurtar este termini.
5.2.4.1.A.39. Incloure el pacient candidat a revascularització miocàrdica o trasplantament cardíac, en el programa d'un centre especialitzat que li garantisca la realització de la intervenció en un temps màxim determinat d'acord amb el risc del pacient, bé en el seu propi centre, quan estiga disponible, o a través d'un protocol definit de derivació.
5.2.4.1.A.40. Establir un marc legal per al desenvolupament d'un programa d'ús de desfibril·ladors semiautomàtics per personal entrenat en llocs públics.
5.2.4.2. Malalties vasculars cerebrals: ictus
Objectius generals
5.2.4.2.OG.1. Disminuir la morbimortalitat per ictus.
5.2.4.2.OG.2. Millorar la qualitat de vida de les persones afectades per ictus.
Objectius específics
5.2.4.2.OE.1. Desenvolupar estratègies per a la prevenció primària de l'ictus.
5.2.4.2.OE.2. Desenvolupar estratègies per a la prevenció secundària de l'ictus.
5.2.4.2.OE.3. Millorar l'assistència sanitària de la fase aguda dels accidents vasculars cerebrals.
5.2.4.2.OE.4. Millorar l'assistència sociosanitària de les seqüeles dels accidents vasculars cerebrals.
5.2.4.2.OE.5. Adequar l'assistència sanitària a domicili dels pacients amb ictus.
5.2.4.2.OE.6. Aconseguir la màxima autonomia funcional possible dels pacients amb seqüeles per ictus.
5.2.4.2.OE.7. Aconseguir una adequada informació dels pacients, familiars i cuidadors dels pacients amb ictus.
Objectius del II Pla de Salut
Objectiu 45: Disminuir un 1% anual la mortalitat per ictus.
Objectiu 46: Tots els hospitals d'atenció a malalts crònics i de llarga estada comptaran amb unitats de dany cerebral.
Objectiu 47: Augmentar la cobertura del tractament anticoagulant en pacients amb fibril·lació auricular, seguir les indicacions de les recomanacions científiques i millorar la detecció precoç de la fibril·lació auricular, per a la prevenció primària de l'ictus.
Els eixos de la matriu de Haddon plantejats pel grup per a la determinació de les línies d'actuació en l'ictus van ser:
. Actuacions sobre factors de l'individu; de l'entorn pròxim (casa, família o convivents); de l'entorn extern (infraestructura sanitària i social); assistència sociosanitària i marc normatiu.
. Actuacions orientades sobre la prevenció primària, prevenció secundària, fase aguda i fase de seqüeles.
Línies d'actuació
5.2.4.2.A.1. Crear unitats de gestió de l'ictus multidisciplinari a proposta de la gestió del Departament de Salut.
5.2.4.2.A.2. Realitzar campanyes de conscienciació als professionals sanitaris sobre la importància del tractament preventiu antitrombòtic (o antiagregant si hi ha contraindicació) en els pacients amb fibril·lació aïllada i majors de 65 anys per a la prevenció primària de l'ictus en Atenció Primària.
5.2.4.2.A.3. Realitzar un pla d'educació per a la salut sobre prevenció primària de l'ictus i sobre el reconeixement de signes d'alarma d'ictus dirigits a la població general.
5.2.4.2.A.4. Identificar, per mitjà d'estudi epidemiològic, els factors de risc d'ictus, per a la prevenció primària, en la població de la Comunitat Valenciana, especialment en dones.
5.2.4.2.A.5. Dissenyar i implantar un programa de control de la prevenció secundària de l'ictus per mitjà del control estricte dels factors de risc vascular i el compliment de la medicació preventiva (antiagregació o anticoagulació) dels pacients.
5.2.4.2.A.6. Iniciar precoçment la rehabilitació en la fase aguda de l'ictus.
5.2.4.2.A.7. Definir protocols d'actuació intrahospitalària per a la fase aguda de l'ictus.
5.2.4.2.A.8. Aconseguir una organització de l'assistència urgent a l'hemorràgia subaracnoide per mitjà de la identificació dels centres de referència i els sistemes de derivació.
5.2.4.2.A.9. Dissenyar i implantar un programa d'informació reglada dirigida a pacients, familiars i cuidadors sobre l'ictus, durant la fase aguda d'hospitalització o immediatament després a esta.
5.2.4.2.A.10. Millorar l'actuació compartida entre atenció primària i especialitzada i millorar i augmentar l'atenció social a domicili dels pacients amb seqüeles per ictus.
5.2.4.2.A.11. Desenvolupar la composició multidisciplinària en les Unitats d'Hospitalització a Domicili ja existents per a l'atenció integral del pacient amb ictus i dependència.
5.2.4.2.A.12. Garantir places en centres de dia per a malalts amb seqüeles d'ictus amb l'objectiu de mantindre la independència funcional aconseguida durant la vinculació a la Unitat Multidisciplinària de Rehabilitació de l'ictus.
5.2.4.2.A.13. Protocol·litzar junt amb l'atenció social externa l'alta dels pacients amb ictus.
5.2.4.2.A.14. Realitzar la valoració, per mitjà d'un protocol, del domicili i de l'entorn sociofamiliar dels pacients que han patit un ictus i que a l'alta hospitalària presenten algun dèficit neurològic, pels servicis d'assistència social i els de rehabilitació, per a aconseguir la màxima autonomia possible del pacient.
5.2.4.2.A.15. Desenvolupar programes de formació dirigits al voluntariat i als cuidadors.
5.2.5. Diabetis
Pla de diabetis de la comunitat valenciana
La Diabetis Mellitus constituïx un problema sanitari de primera magnitud en l'àmbit mundial, especialment als països més desenvolupats. La dimensió del problema, es reflectix en l'especial atenció que se li dedica en els programes de salut.
En 1995, la Generalitat, prenent en consideració les recomanacions de la Declaració de Sant Vicent i de l'Oficina Europea de l'OMS, dicta el Decret 74/1995, on s'establix el «Pla per a l'Assistència Integral del Pacient Diabètic a la Comunitat Valenciana» i s'implanta a partir de 1996.
Es basa en el reconeixement de la magnitud del problema de la diabetis, perquè afecta entre un 6 i un 10% dels ciutadans de la nostra Comunitat Valenciana (prevalència elevada), és la quinta causa de mort i genera costos elevats.
Encara que no disposem d'estudis epidemiològics a la nostra Comunitat, si prenem com a referència altres estudis regionals, la mitjana és del 8,5%, i amb les dades poblacionals de l'Institut Valencià d'Estadística corresponents al 2003, podem estimar una prevalència d'uns 380.025, dels quals fins a un 38% desconeixen la malaltia, este percentatge ha millorat des de la implantació del Pla de Diabetis i amb la campanya realitzada per Conselleria de Sanitat de reconeixements a persones majors de 40 anys. Si se seguixen les previsions de l'OMS per a l'any 2025, la població diabètica superarà el mig milió.
La diabetis és una de les malalties cròniques que més creixerà en els pròxims anys, a causa de l'increment d'incidència (canvis alimentaris i estil de vida) i a la disminució de la mortalitat.
Un altra dada a tindre en compte, és que la freqüència augmenta amb l'edat i a la nostra Comunitat, el 16,8% dels ciutadans tenen més de 65 anys.
La diabetis tipus 2 constituïx més del 90% de tots els casos d'esta malaltia.
La prevalència de diabetis gestacional a Espanya, aconseguix fins a un 12% de tots els embarassos.
Descripció del pla de diabetis
A principi del 2001, la Conselleria de Sanitat i el seu equip directiu, es va proposar completar l'estructura bàsica del Pla de Diabetis i si era possible millorar-lo, amb la finalitat de:
Proporcionar una assistència de qualitat, integral i humanitzada. El concepte de qualitat, pressuposa una millora contínua en els nivells d'actuació, tant en mitjans tècnics com en qualitat percebuda pel mateix pacient.
Priorització sèptima en el Pla de Salut 2001-2004.
. Dotar de recursos humans i materials, per a acreditar les Unitats de Diabetis en els Departament de Salut que no en disposen.
. Fomentar l'educació diabetològica, amb la finalitat de comprometre els pacients i familiars en l'atenció i tractament de la malaltia, amb el suport de l'equip sanitari.
Objectius generals
5.2.5.OG.1. Millorar la qualitat assistencial de les persones amb diabetis, per a mantindre la salut i aconseguir una expectativa de vida normal, tant en qualitat com en duració.
5.2.5.OG.2. Reduir la morbimortalitat de la diabetis i les complicacions d'esta.
Objectius específics
5.2.5.OE.1. Desenvolupar estratègies de prevenció primària dirigides a persones de risc.
5.2.5.OE.2. Valorar la prevalència de diabetis i de les complicacions d'esta.
5.2.5.OE.3. Establir protocols des de la Unitat de Diabetis per al control adequat i seguiment dels pacients amb diabetis, així com de la prevenció de les complicacions agudes i cròniques.
5.2.5.OE.4. Aconseguir l'assistència integral al xiquet diabètic.
5.2.5.OE.5. Consultes interdisciplinàries que assumisquen el control de la diabètica embarassada, diagnòstic precoç i tractament de la diabetis gestacional.
5.2.5.OE.6. Potenciar l'educació diabetològica, com a arma terapèutica i de millora de qualitat de vida.
5.2.5.OE.7. Programes de rehabilitació en cas de complicacions greus i als impedits.
5.2.5.OE.8. Comptar amb recursos humans i materials adequats i suficients per a aconseguir una assistència de qualitat personalitzada i humana.
5.2.5.OE.9. Reduir el cost sanitari i individual (directe i indirecte).
5.2.5.OE.10. Promocionar i donar suport a projectes d'investigació diabetològica.
Objectius del II Pla de Salut:
Objectiu 48: Augmentar el diagnòstic de la diabetis a fi de reduir la diabetis desconeguda en un 25%.
Objectiu 49: Disminuir la morbiditat de malalties cròniques associades a la diabetis:
. Ceguesa per retinopatia diabètica en un 25%
. Amputacions per peu diabètic en un 25%.
. Infart agut de miocardi en un 10%.
. Insuficiència renal terminal per nefropatia diabètica en 10%.
Objectiu 50: Consolidar unitats de diabetis ocular en tots els hospitals de la Comunitat Valenciana, i cribatge de diabetis ocular en tots els Departament de Salut, en l'àmbit d'atenció primària.
Objectiu 51: Disminuir la mortalitat per malaltia cardiovascular i cerebrovascular en la població diabètica en un 10%.
Objectiu 52: Realitzar un programa estructurat d'educació diabetològica, en tots els centres de Salut i hospitals de la Comunitat Valenciana.
5.2.6. Càncer. Pla oncològic de la Comunitat Valenciana
Cada any unes 15.000 persones són diagnosticades de càncer a la Comunitat Valenciana i cada any al voltant de 8.000 persones moren per esta malaltia. El càncer és una de les malalties que més morts provoca, per la qual cosa ha de ser una de les prioritats més importants del nostre sistema sanitari.
D'altra banda, l'establiment d'una sèrie de mesures preventives, diagnòstiques i terapèutiques, pot dur-nos a molt bons resultats en la lluita contra esta malaltia. A més, els avanços científics produïts en el camp de la biologia molecular i de la genètica estan produint avanços lents, però molt importants, en la milloria dels coneixements sobre el càncer i en la forma de tractar-lo.
En este context, la Conselleria de Sanitat va elaborar el Pla Oncològic de la Comunitat Valenciana l'any 2002, basant-se en les recomanacions de l'informe de l'OMS sobre els Programes Nacionals de Lluita contra el Càncer, i del Llibre Blanc de l'Oncologia a Espanya, el I Pla de Salut de la Comunitat Valenciana, i l'experiència acumulada per tots els professionals implicats. Este Pla recull les prioritats d'acció de la Conselleria de Sanitat en el període 2002-2006 en els diferents àmbits: sistemes d'informació, prevenció primària, prevenció secundària, assistència sanitària, formació i investigació; a fi de disminuir este problema de salut, millorar la qualitat de vida i augmentar els anys viscuts sense incapacitat pels ciutadans de la Comunitat Valenciana.
El càncer és un procés en l'origen del qual poden trobar-se elements de l'entorn, incloent-hi l'ambient laboral, socials, de forma de vida (dieta, activitat física, conductes de risc) i l'assistència (diagnòstic, tractament i suport) requerix un important esforç d'integració de disciplines. El Pla Oncològic de la Comunitat Valenciana (Orde de 29 de gener de 2004, de la Conselleria de Sanitat, per la qual es regula el Pla Oncològic de la Comunitat Valenciana, DOGV núm. 4.691, de 13 de febrer de 2004) ha creat la Comissió Tècnica que integra diferents professionals i representants dels diferents camps per a l'abordatge del càncer.
Descripció del pla oncològic
El Pla recull una anàlisi de l'impacte del càncer a la nostra Comunitat, basat en la mortalitat, incidència i demanda assistencial a què dóna lloc.
Analitza les línies de desenvolupament dels sistemes d'informació oncològics, amb especial referència als sistemes de registre de tumors.
Planteja les relacions entre diversos factors de risc i càncer i establix els objectius i les accions relacionats amb la prevenció primària del càncer.
Proposa incrementar la prevenció secundària del càncer, és a dir, el diagnòstic precoç sobre aquells tumors en els quals este tipus d'estratègies repercutixen en una disminució de la mortalitat.
En el camp de l'assistència sanitària al pacient oncològic, les línies mestres del Pla es dirigixen a l'organització i planificació dels recursos assistencials, la integració de l'atenció sanitària prestada en diferents punts del sistema, i l'èmfasi en el seu caràcter multidisciplinari. Menciona especialment l'atenció al xiquet amb càncer per les característiques diferencials que requerixen una alta especialització dels equips.
El pla aposta per accions encaminades a la millora en la qualitat de vida dels pacients i els seus cuidadors, el suport psicològic en certes fases clau de la malaltia i les cures pal·liatives. La intervenció de voluntariat i associacions exercix un paper creixent que es veu reflectit també en este Pla.
Per a millorar les possibilitats d'èxit es basa en actuacions de formació de professionals i investigació, que asseguren la incorporació contínua d'èxits en prevenció, diagnòstic, tractament.
Objectius generals
5.2.6.OG.1. Disminuir la incidència del càncer.
5.2.6.OG.2. Disminuir la mortalitat per tumors malignes.
5.2.6.OG.3. Millorar la qualitat de vida dels pacients amb diagnòstic de càncer.
Objectius específics
5.2.6.OE.1. Millorar els Sistemes d'Informació Oncològica a la Comunitat Valenciana.
5.2.6.OE.2. Realitzar activitats de prevenció primària enfront d'aquells factors de risc en què l'evidència científica haja demostrat la seua eficàcia (tabac, dieta, alcohol, etc.).
5.2.6.OE.3. Desenvolupar activitats de prevenció secundària en aquells tumors en què l'evidència científica demostre la seua eficàcia.
5.2.6.OE.4. Planificar els recursos per a proporcionar una assistència sanitària integral i multidisciplinària.
5.2.6.OE.5. Minimitzar els temps d'actuació diagnòstica en els malalts amb càncer.
5.2.6.OE.6. Potenciar els Programes de Cures Pal·liatives.
5.2.6.OE.7. Promoure el desenvolupament d'accions per al suport psicosocial dels pacients amb càncer i els seus familiars.
Objectius del II Pla de Salut
Objectiu 53: Desenvolupar el Sistema d'Informació Oncològic a la Comunitat Valenciana.
Objectiu 54: Encoratjar la població a consumir dietes variades i adequades, amb una important proporció en aliments d'origen vegetal.
Objectiu 55: Millorar la informació disponible sobre la salut laboral i càncer, a través de distintes fonts, especialment per mitjà dels mapes de risc laboral i previndre els riscos laborals evitant l'exposició dels treballadors a carcinògens i desenvolupant programes de control de carcinògens en l'ambient laboral d'especial rellevància.
Objectiu 56: Millorar aquells aspectes que influïsquen no sols en l'augment de la supervivència de les dones amb càncer de mama, sinó també en la qualitat de vida.
Objectiu 57: Incrementar les actuacions de prevenció primària i secundària en grups de risc a través del desenvolupament dels programes de Consell Genètic en càncer.
Objectiu 58: Incrementar el diagnòstic precoç de càncer de còlon en grups de risc, segons l'evidència científica disponible en l'actualitat.
Objectiu 59: Millorar la informació i comunicació amb el pacient oncològic i l'entorn familiar i potenciar la participació social a través de les activitats del voluntariat.
5.2.7. Malalties neurodegeneratives. Demències
Objectius generals
5.2.7.OG.1. Disminuir l'impacte de les demències incrementant la labor preventiva i assistencial dels recursos sanitaris i socials.
5.2.7.OG.2. Desenvolupar un model integral i integrat per tots els nivells assistencials d'atenció a les malalties neurodegeneratives.
Objectius específics
5.2.7.OE.1. Desenvolupar de manera gradual els recursos assistencials i establir els mecanismes de coordinació necessaris.
5.2.7.OE.2. Incorporar la formació com a ferramentes de millora contínua de l'atenció als malalts amb malalties neurodegeneratives, tant als professionals com a les famílies i al voluntariat.
Objectius del II Pla de Salut
Objectiu 60: Crear en els departaments de Salut, unitats funcionals multidisciplinàries per a l'atenció de la malaltia d'Alzheimer, altres demències i les malalties neurodegeneratives més prevalents, especialment malaltia de Parkinson, esclerosi lateral amiotròfica i esclerosi múltiple.
Els eixos de la matriu de Haddon plantejats pel grup per a la determinació de les línies d'actuació en les demències van ser:
. Actuacions sobre el nivell preventiu (persones sanes); nivell d'afectació lleu (alteracions cognitives sense demència); nivell moderat (dependència per a activitats complexes instrumentals); i nivell avançat (dependència per a activitats bàsiques).
. Actuacions orientades sobre els factors personals; de l'entorn pròxim (casa i família o convivents); infraestructura sanitària, social i població; i sistema organitzador i legislatiu.
Línies d'actuació
5.2.7.A.1. Estimular la participació en la vida social i en els centres especials d'Atenció a Majors, dels majors de 65 anys d'edat, i especialment d'aquelles persones que presenten pèrdua de memòria.
5.2.7.A.2. Dissenyar programes específics per a l'atenció social urgent preventiva per als casos de pacients amb demència amb alta vulnerabilitat familiar o amb claudicació familiar.
5.2.7.A.3. Realitzar una campanya de sensibilització i implantar un programa de formació, entre els professionals d'atenció primària, sobre la importància del control dels factors de risc vascular per a la prevenció de la demència i del diagnòstic precoç.
5.2.7.A.4. Realitzar programes específics de coordinació i coresponsabilitat assistencial (entre Atenció Primària, Atenció Especialitzada i Atenció Social) dirigits a pacients amb malalties neurodegeneratives.
5.2.7.A.5. Establir un sistema d'informació sobre els recursos socials disponibles per als pacients amb malalties neurodegeneratives.
5.2.7.A.6. Implantar programes d'informació i formació multidisciplinària i sistemàtica a cuidadors de pacients amb malalties neurodegeneratives (malaltia d'Alzheimer i altres demències, malaltia de Parkinson, esclerosi lateral amiotròfica, esclerosi múltiple i malalties neuromusculars).
5.2.7.A.7. Flexibilitzar i augmentar les ajudes tècniques disponibles als afectats per malalties neurodegeneratives i adaptar-les de manera individualitzada a les seues necessitats.
5.2.7.A.8. Incrementar la rehabilitació continuada des del diagnòstic per als afectats per malalties neuromusculars.
5.2.7.A.9. Incrementar i millorar l'accessibilitat als programes de rehabilitació cognitiva i teràpia ocupacional en centres de dia per a pacients amb demència lleu o moderada.
5.2.7.A.10. Implantar programes d'estimulació cognitiva per a la població amb deteriorament cognitiu lleu a moderat, amb una major accessibilitat, i utilitzant per a això tot tipus de recursos disponibles (centre de salut, locals municipals, locals d'associacions, centres de dia, etc.).
5.2.7.A.11. Potenciar les associacions de familiars de malalts amb malalties neurodegeneratives.
5.2.8. VIH/SIDA
Objectius generals
5.2.8.OG.1. Reduir la incidència de la infecció per VIH i potenciar la prevenció de la transmissió.
5.2.8.OG.2. Augmentar la supervivència i la qualitat de vida de les persones afectades per VIH/Sida.
Objectius específics
5.2.8.OE.1. Fomentar hàbits i habilitats per a la promoció i protecció de la salut en relació al VIH/Sida, especialment en l'àmbit escolar.
5.2.8.OE.2. Potenciar el diagnòstic de la infecció per VIH en població amb pràctiques de risc.
5.2.8.OE.3. Afavorir la coordinació i comunicació dels distints nivells d'atenció sanitària, psicològica, social i laboral.
5.2.8.OE.4. Millorar el compliment del tractament amb antiretrovirals i de les mesures preventives.
5.2.8.OE.5. Fomentar la prevenció primària en VIH/Sida.
5.2.8.OE.6. Fomentar la prevenció secundària en VIH/Sida.
5.2.8.OE.7. Millorar la formació dels professionals sanitaris en VIH/Sida.
5.2.8.OE.8. Coordinar les institucions en la lluita contra el VIH/Sida
Objectius del II Pla de Salut
Objectiu 61: Intensificar les mesures preventives per a frenar la taxa de transmissió sexual de VIH.
Objectiu 62: Mantindre la tendència descendent de la transmissió sanguínia de VIH.
Objectiu 63: Mantindre la tendència descendent de la taxa de transmissió vertical de VIH.
Els eixos de la matriu de Haddon plantejats pel grup per a la determinació de les línies d'actuació en la infecció per VIH/Sida van ser:
. Actuacions sobre població no afectada; població infectada per VIH i població malalta de Sida.
. Actuacions orientades a reduir la incidència de la infecció; l'impacte negatiu personal de la infecció; l'impacte social de l'epidèmia i mobilitzar esforços per a la lluita contra la Sida.
Línies d'actuació
5.2.8.A.1. Incrementar les activitats informatives, relacionades amb la prevenció del VIH/Sida i la promoció de l'ús del preservatiu, dirigides a la població general, dones i col·lectius específics.
5.2.8.A.2. Millorar la informació que s'oferix sobre el VIH a l'escola, per mitjà de la implantació d'un programa d'educació per a la salut afectivosexual.
5.2.8.A.3. Incrementar el nombre d'usuaris atesos en els programes d'intercanvi de xeringues.
5.2.8.A.4. Incrementar la coordinació dels centres d'Informació i Prevenció de la Sida amb els dispositius assistencials.
5.2.8.A.5. Promocionar el diagnòstic de la infecció per VIH en atenció primària.
5.2.8.A.6. Coordinar les actuacions del sistema sanitari per a incrementar l'adherència terapèutica.
5.2.9. Vigilància en salut de problemes emergents
5.2.9.1. Hemovigilància
Objectius generals
5.2.9.1.OG.1. Disminuir els efectes adversos dels processos transfusionals.
Objectius específics
5.2.9.1.OE.2. Millorar la detecció, el registre i l'anàlisi de la informació relativa als efectes adversos de la transfusió de sang.
Objectius del II Pla de Salut
Objectiu 64. Millorar els sistemes d'Hemovigilància i invertir en noves tècniques.
Línies d'actuació
5.2.9.1.A.1. Incloure com a criteri per a la inscripció en el Registre de Centres Sanitaris l'obligatorietat de participar activament en el Sistema d'Hemovigilància de la Conselleria de Sanitat.
5.2.9.1.A.2. Complementar el Sistema d'Hemovigilància de la Conselleria de Sanitat amb la realització d'una recerca activa dels efectes adversos de la transfusió de sang.
5.2.9.1.A.3. Adequar les proves de detecció i seguiment de malalties emergents en la sang donada.
5.2.9.2. Tuberculosi com a malaltia reemergent
Objectius generals
5.2.9.2.OG.1. Disminuir la incidència de la tuberculosi.
Objectius específics
5.2.9.2.OE.1. Millorar la prevenció i curació de la malaltia.
5.2.9.2.OE.2. Millorar l'estudi de contactes i seguiment dels pacients amb tuberculosi.
Objectius del II Pla de Salut
Objectiu 65: Disminuir la incidència de tuberculosi en un 6% a l'any i aconseguir una proporció de curació per als casos de tuberculosi igual o superior al 90%.
Objectiu 66: Disminuir les taxes d'abandó dels tractaments antituberculosos per davall del 6%.
Objectiu 67: Aconseguir que el tractament directament observat en els casos de tuberculosi arribe al 10% dels casos.
Els eixos de la matriu de Haddon plantejats pel grup per a la determinació de les línies d'actuació en la patologia tuberculosa com a malaltia reemergent van ser:
. Actuacions de prevenció primària (persones infectades) i de prevenció secundària (persones malaltes).
. Actuacions sobre la persona, l'entorn pròxim (convivents, família, l'entorn llunyà (amics, treball) i sobre el sistema social.
Línies d'actuació
5.2.9.2. A.1. Realitzar diagnòstic precoç de tuberculosi en immigrants, VIH positius i davant de clínica compatible.
5.2.9.2. A.2. Disminuir en el tractament de la tuberculosi la demora total, la demora en la declaració i la demora a acudir als servicis assistencials:
. Demora total: temps transcorregut en dies des de l'inici de símptomes fins que inicia el tractament.
. Demora en la declaració: temps transcorregut en dies des de la data del diagnòstic fins a la data de la declaració.
. Demora a acudir als servicis assistencials: temps transcorregut en dies entre la data d'inici de símptomes i la primera visita mèdica.
5.2.9.2.A.3. Realitzar l'estudi de sensibilitat al 100% dels casos diagnosticats de Tuberculosi amb cultiu positiu.
5.2.9.2.A.4. Estudi de contactes en convivents, quan es diagnostica un cas de tuberculosi o una infecció tuberculosa en un xiquet menor de 5 anys amb l'objectiu d'identificar el cas índex.
5.2.9.2.A.5. Realitzar l'estudi de contactes dels casos de tuberculosi bacil·lífers declarats i aconseguir l'estudi del 90% de contactes íntims del cas, superior al 70% dels contactes socials i superior al 60% dels contactes laborals i escolars.
5.2.9.2.A.6. Programa de tractament directament observat amb ajudes econòmiques (incentivació) dirigides a: immigrants sense recursos, sociopaties, indigents, transeünts.
5.2.9.2.A.7. Ajudes econòmiques i centres d'acollida per a malalts amb tuberculosi sense sostre mentres dure el tractament antituberculós.
5.2.9.2.A.8. Potenciar la investigació en tipificació genètica.
5.2.9.2.A.9. Tractament de la infecció tuberculosa latent en: coinfectats per Mycobacterium tuberculosi i VIH, persones recentment infectades, tuberculosi residual inactiva no tractada prèviament, infectats de tuberculosis portadors de silicosi, casos d'infecció recent en personal sanitari (per al qual es controlaran periòdicament per a detectar infecció recent), persones amb infecció tuberculosa, que seran sotmeses a immunodepressió.
5.2.9.2.A.10. Millorar l'adherència al tractament de la infecció tuberculosa latent amb actuacions especialment: sobre la família i sobre el grup d'immigrants, i crear la figura de l'agent sociosanitari.
5.2.9.2.A.11. Realitzar el tractament de la infecció tuberculosa latent en programa de tractament directament observat d'acord al consens de tuberculosi de 2002: en immigrants de països d'alta endèmia* infectats, que estiguen a Espanya menys de 5 anys, amb edat inferior a 35 anys, i que per les característiques socials presenten un alt risc de patir tuberculosi, i, a més, presenten sociopaties (marginació, etc.).
* Incidència de més de 100 casos per 100.000 habitants/any.
5.2.9.2.A.12. Realitzar quimioprofilaxi primària i tractament de la infecció tuberculosa latent sense límit d'edat, en convivents de malalts diagnosticats de tuberculosi bacil·lífera.
5.2.9.2.A.13. Programa de tractament directament observat, acompanyat de derivació de recursos econòmics i socials a: coinfectats per Mycobacterium tuberculosi i VIH, infectats per Mycobacterium tuberculosi en persones nouvingudes de països amb alta endèmia de tuberculosi, persones sense sostre infectats per Mycobacterium tuberculosi i amb alt risc de patir tuberculosi.
5.2.10. Malalties osteoarticulars. Pla per a la prevenció i control de l'osteoporosi a la Comunitat Valenciana
5.2.10.1. Malalties osteoarticulars
Objectius generals
5.2.10.1.OG.1. Disminuir la incidència i prevalència de la patologia osteoarticular.
5.2.10.1.OG.2. Millorar la qualitat de vida de les persones afectades per patologia osteoarticular.
Objectius específics
5.2.10.1.OE.1. Fomentar la promoció dels estils de vida saludables relacionats amb la patologia osteoarticular.
5.2.10.1.OE.2. Detecció precoç de la patologia osteoarticular en la infància i adolescència.
5.2.10.1.OE.3. Millorar la detecció, el seguiment i el tractament de les malalties osteoarticulars cròniques de major prevalència.
Objectius del II Pla de Salut
Objectiu 68: Implementar les guies d'actuació clínica per als processos osteoarticulars en cada Departament de Salut.
Objectiu 69: Millorar l'educació, el diagnòstic, el tractament i la investigació de l'osteoporosi.
Els eixos de la matriu de Haddon plantejats pel grup per a la determinació de les línies d'actuació en la patologia osteoarticular van ser:
. Actuacions en promoció de salut (població sana); sobre factors o situacions de risc (retardar la possible aparició de malaltia en població a risc) i sobre la població malalta.
. Actuacions orientades a intervindre sobre els factors personals; els factors de l'entorn (casa, escola, treball; cuidadors, carrer); les infraestructures sanitàries i l'organització; i actuacions legislatives, de formació i investigació.
Línies d'actuació
5.2.10.1.A.1. Realitzar campanyes informatives sobre la pràctica d'activitat física adequada i millora de la higiene postural especialment en l'ambient domèstic i les activitats quotidianes.
5.2.10.1.A.2. Realitzar programes d'educació per a la salut a l'escola sobre la pràctica d'activitat física adequada i millora de la higiene postural en este mitjà.
5.2.10.1.A.3. Protocol·litzar les exploracions amb major evidència científica per a detectar en les revisions en població general els problemes osteoarticulars.
5.2.10.1.A.4. Informar la població amb obesitat, baixa forma física i esports de càrrega i impacte i síndrome de sobreús, de la repercussió d'estos problemes respecte a la patologia osteoarticular.
5.2.10.1.A.5. Prescripció de Consell mèdic per l'equip d'Atenció Primària sobre la realització d'activitat física.
5.2.10.1.A.6. Formació dels metges d'Atenció Primària i personal sanitari de centres de Prevenció de Medicina del Treball en el diagnòstic i tractament dels processos de l'aparell locomotor en estadis inicials.
5.2.10.1.A.7. Establir un programa de supervisió de tractaments innecessaris.
5.2.10.1.A.8. Promoure el suport de programes que suposen un canvi o innovació emprenedora en la prevenció, tractament i rehabilitació de la patologia osteoarticular.
5.2.10.2. Pla per a la prevenció i control de l'osteoporosi a la comunitat valenciana
L'osteoporosi és un procés en què es reduïx la quantitat i qualitat òssies que produïx un augment de la possibilitat de fractures. A Espanya s'ha calculat que l'osteoporosi afecta al voltant de dos milions de dones majors de cinquanta anys i a uns set-cents cinquanta mil barons. El desenllaç d'una osteoporosi solen ser fractures patològiques, que repercutixen negativament i fan perdre independència als afectats. És important destacar que l'osteoporosi és un problema de salut que es pot previndre i controlar, ja que uns estils de vida saludables, un diagnòstic precís i una tractament adequat poden disminuir el risc de fractures i les repercussions d'estes.
Descripció del pla d'osteoporosi
La Conselleria de Sanitat de la Comunitat Valenciana a través del Pla de Salut 2001-2004 va establir com a prioritari entre els problemes de salut seleccionats, les malalties osteoarticulars. Com a conseqüència d'això i a causa de la prevalència i les repercussions de l'osteoporosi es va elaborar l'any 2003 un Pla de Prevenció i Control d'Osteoporosi de la Comunitat Valenciana per a abordar, des dels àmbits de la promoció de salut i els distints nivells de prevenció, les conseqüències d'este procés.
El II Pla de Salut desenvolupa els continguts definits en el Pla d'Osteoporosi.
Objectius generals
5.2.10.2.OG.1. Disminuir la prevalència d'osteoporosi en la població de la Comunitat Valenciana.
5.2.10.2.OG.2. Disminuir la incidència de les fractures osteoporòtiques en la població de la Comunitat Valenciana.
Objectius específics
5.2.10.2.OE.1. Sensibilitzar la població general sobre la importància que té la prevenció de l'osteoporosi per a la salut de les persones.
5.2.10.2.OE.2. Promoure hàbits de vida saludables: amb un consum òptim de calci i vitamina D i fomentar la pràctica d'activitat física adaptada a l'edat i gènere.
5.2.10.2.OE.3. Evitar aquells estils de vida no saludables que influïxen en el desenvolupament d'una baixa massa òssia patològica: sedentarisme, alcohol i tabac; així com, altres condicions físiques modificables (primor).
5.2.10.2.OE.4. Promoure la investigació relacionada amb l'estudi de la baixa massa òssia patològica.
5.2.10.2.OE.5. Monitoritzar la prevalència de l'osteoporosi en la població de la Comunitat Valenciana.
5.2.10.2.OE.6. Formació del personal dels centres d'Atenció Primària per a:
Facilitar la detecció de les persones amb factors de risc per a l'osteoporosi.
Previndre l'aparició d'osteoporosi en les persones amb patologies i/o tractaments predisposadors.
Possibilitar el diagnòstic, monitorització del tractament de l'osteoporosi i la predicció de fractures osteoporòtiques per mitjà de densitometria òssia en persones que complisquen els criteris establits.
5.2.10.2.OE.7. Tractar adequadament i evitar tractaments innecessaris.
5.2.10.2.OE.8. Evitar les fractures en les persones amb osteoporosi.
5.2.10.2.OE.9. Rehabilitar per a recobrar la mobilitat i evitar el dolor a les persones que han patit una fractura osteoporòtica.
5.2.10.2.OE.10. Realitzar el seguiment de la incidència de les fractures osteoporòtiques en la població de la Comunitat Valenciana.
5.2.11. Salut mental
Objectius generals
5.2.11.OG.1. Disminuir la prevalència dels problemes de salut mental en la població.
5.2.11.OG.2. Prestar una atenció adequada al malalt mental, i fomentar la seua reinserció laboral, ocupacional i social.
Objectius específics
5.2.11.OE.1. Detecció precoç de patologies mentals emergents.
5.2.11.OE.2. Fomentar la rehabilitació i reinserció psicosocial del malalt mental.
5.2.11.OE.3. Potenciar les ajudes a les famílies dels malalts mentals.
5.2.11.OE.4. Promoure la formació dels professionals sanitaris en nous avanços terapèutics.
5.2.11.OE.5. Normalitzar els criteris assistencials en les patologies més prevalents.
5.2.11.OE.6. Desenvolupar mecanismes assistencials sociosanitaris alternatius a l'hospitalització.
5.2.11.OE.7. Desenvolupar sistemes d'informació i vigilància de la salut mental de la població.
5.2.11.OE.8. Diversificar i personalitzar els recursos de salut mental a la situació real del pacient psiquiàtric.
5.2.11.OE.9. Promoure la utilització de les noves tecnologies en l'atenció a la salut mental.
5.2.11.OE.10. Potenciar la investigació en neurociències.
Objectius del II Pla de Salut
Objectiu 70: Constituir el Consell Assessor Permanent en Salut Mental, com a part de l'estratègia de salut mental per als pròxims cinc anys.
Objectiu 71: Millorar els recursos d'hospitalització d'aguts i d'hospitalització de dia del circuit assistencial de salut mental en el seu conjunt.
Objectiu 72: Protocol·litzar la coordinació assistencial en salut mental, entre els recursos de mitjana estada i el dispositiu assistencial especialitzat en l'atenció a la cronicitat.
Objectiu 73: Completar la xarxa d'unitats multidisciplinàries de salut mental infantil ambulatòria.
Objectiu 74: Realitzar programes de conscienciació social per a la prevenció de la patologia mental (psicoeducació).
Objectiu 75: Agilitzar la utilització dels recursos de mitjana i llarga estada, per mitjà de la utilització de protocols i, preferentment, des de les unitats d'aguts dels hospitals.
Objectiu 76: Mantindre i estimular la col·laboració amb les associacions de familiars de malalts mentals.
Objectiu 77: Realitzar programes conjunts de detecció precoç de la patologia mental més prevalent o d'especial interés, per les unitats de Salut Mental.
5.2.12. Lesions per accidents de trànsit
Objectius generals
5.2.12.OG.1. Reduir la mortalitat per accidents de trànsit.
5.2.12.OG.2. Reduir la gravetat de les lesions per accident de trànsit.
Objectius específics
5.2.12.OE.1. Aprofundir en el coneixement de les circumstàncies en què es produïxen les col·lisions.
5.2.12.OE.2. Augmentar la sensibilització de la població sobre este problema de salut.
5.2.12.OE.3. Potenciar la utilització de les mesures de protecció i de reducció de la velocitat, fonamentalment en els cascos urbans, per mitjà de la coordinació intersectorial entre els diferents sectors en l'àmbit local, amb especial atenció als barris deprimits.
5.2.12.OE.4. Optimitzar les estructures i els recursos sanitaris per a la reducció del dany, de manera que milloren els temps d'arribada i de coordinació entre els diferents servicis implicats.
5.2.12.OE.5. Fomentar la investigació relacionada amb les lesions produïdes per accidents de trànsit.
Objectius del II Pla de Salut
Objectiu 78: Contribuir a la disminució en un 25% el nombre total de morts per accident de trànsit.
Objectiu 79: Cooperar en la reducció d'un 20% del nombre de lesionats molt greus per accident de trànsit.
Els eixos de la matriu de Haddon plantejats pel grup per a la determinació de les línies d'actuació en els accidents de trànsit van ser:
. Actuacions en la precol·lisió; durant la col·lisió i postcol·lisió
. Actuacions orientades a intervindre sobre els factors personals; els factors relacionats amb els vehicles; les infraestructures i amb la legislació i entorn social.
Línies d'actuació
5.2.12.A.1. Produir informació dirigida a grups de població amb necessitats específiques; població adulta, jóvens, població amb factors de risc i barris deprimits, que incloga:
Publicació de guies útils per a la presa de decisions de la població: utilització i característiques dels sistemes de retenció infantil, com ara comprar un vehicle més segur, etc.
Informació sobre les causes que contribuïxen a la producció de lesions per trànsit i la gravetat de les seues conseqüències en mitjans de comunicació social.
5.2.12.A.2. En Atenció Primària informar de forma rutinària:
Consell en la consulta de seguiment de l'embaràs i en pediatria (revisions del xiquet sa), sobre els dispositius de retenció infantil, de l'ús del cinturó en l'embaràs, i de la utilització del casc (bicis i motos).
Sobre els efectes de la polifarmàcia i l'automedicació en la tercera edat.
Tipificant en la història clínica els factors de risc per a la conducció.
5.2.12.A.3. Potenciar els programes de prevenció en l'àmbit local: amb compromís de connexió intersectorial en cada Departament de Salut (policia local, educació, servicis sanitaris, ajuntaments i altres) per a:
Realitzar un Acord amb la Federació Valenciana de Municipis i províncies, que incloga el control del compliment de l'ús del casc en zona urbana.
Informar sobre els sistemes de protecció, casc, cinturó de seguretat, sistemes de retenció infantil, recolzacap, coixí de seguretat, etc., i potenciar el compliment de la legislació sobre seguretat vial en l'àmbit local.
Incrementar la utilització dels dispositius de retenció infantil, la vigilància i el control de les mesures legislatives: velocitat, alcohol, sistemes de protecció, ús de mòbil, l'ús del casc integral en motoristes i casc normal i elements reflectors en ciclistes.
Promoure l'intercanvi i els programes de préstec de sistemes de retenció Infantil, específicament en grups desfavoridors.
Informar sobre el sistema tècnic existent en la via (pal SOS) i el telèfon 112 per a sol·licitar ajuda sanitària, mecànica i informació.
Potenciar els programes de sensibilització de l'alcohol com a factor de risc durant el cap de setmana, especialment en jóvens de 18 a 25 anys.
Potenciar que la planificació urbanística en l'àmbit local, realitze una anàlisi de seguretat vial, tinga en compte la mobilitat i seguretat de tots els usuaris (vianant, ciclistes, etc.), i potencie el disseny urbà sobre la base de «trànsit tranquil» i els carrils segmentats per diferents tipus d'usuari.
5.2.12.A.4. Produir informació epidemiològica de manera sistemàtica que permeta la vigilància i l'avaluació de les intervencions per a previndre la idea dels accidents, i per a reduir la gravetat i el dany.
5.2.12.A.5. Realitzar una cartera de servicis sociosanitaris específica per als lesionats per trànsit i els seus familiars.
5.2.12.A.6. Millorar i optimitzar els servicis i recursos d'urgències i emergències, incloent-hi la reducció del temps en què les víctimes reben tractament apropiat (vegeu apartat d'urgències i emergències).
5.2.12.A.7. Col·laborar intersectorialment en la identificació per a la:
Eliminació sistemàtica de totes les cues de peix existents i valorar la conveniència d'utilitzar terminals d'absorció d'energia.
Adaptació de les barreres de seguretat per a motoristes i ciclistes en punts de perillositat especial.
Condicionament de marges on l'eixida de via és més probable o més severa.
5.2.12.A.8. Potenciar els estudis sobre sinistralitat en zones concretes i carretera realitzats per organismes independents.
5.2.13. Lesions per violència domèstica
Objectius generals
5.2.13.OG.1. Reduir la incidència dels casos de violència domèstica.
5.2.13.OG.2. Disminuir la gravetat de les lesions de la violència domèstica.
Objectius específics
5.2.13.OE.1. Augmentar els coneixements de la població general sobre el tema de la violència domèstica.
5.2.13.OE.2. Potenciar la coordinació entre les diferents institucions, organismes i organitzacions socials, perquè treballen en la prevenció primària, secundària i en l'assistència de les víctimes de violència domèstica.
5.2.13.OE.3. Sensibilitzar els professionals sociosanitaris (metges d'atenció primària, obstetres, psiquiatres, pediatres, infermeres, comares, personal de suport, treballadors socials, etc.) i no sociosanitaris (mitjans de comunicació de masses) sobre la importància de la prevenció primària i detecció precoç de la violència domèstica.
5.2.13.OE.4. Fomentar la inclusió en el currículum de pregrau del personal sociosanitari, mitjans de comunicació, docents, etc., del tema de violència domèstica.
5.2.13.OE.5. Fomentar la inclusió en el currículum d'educació primària i secundària del tema de violència domèstica.
5.2.13.OE.6. Promoure mesures que eviten la victimització o maltractament institucional en els casos de violència domèstica.
Objectius del II Pla de Salut
Objectiu 80: Implantar sistemes de registres de casos de violència domèstica en el sistema sanitari, social i judicial.
Els eixos de la matriu de Haddon plantejats pel grup per a la determinació de les línies d'actuació en les lesions per violència domèstica van ser:
. Actuacions abans de la violència; durant la violència i després de la violència.
. Actuacions orientades a intervindre sobre els factors individuals; l'entorn pròxim (casa, família, convivents); l'entorn extern (infraestructura, comunitat) i el sistema social (legislació, formació d'investigació).
Línies d'actuació
5.2.13.A.1. Identificar persones en situació de risc de patir violència domèstica.
5.2.13.A.2. Instaurar mesures de prevenció primària contra la violència intrafamiliar.
5.2.13.A.3. Realitzar educació per a la salut en població general (xiquet, família) en el tema de la violència domèstica.
5.2.13.A.4. Elaborar protocols integrals per a la prevenció primària de la violència domèstica.
5.2.13.A.5. Formació dels professionals sociosanitaris (metges d'atenció primària, obstetres, psiquiatres, pediatres, infermeres, comares, personal de suport, treballadors socials, etc.), sobre la importància de la prevenció primària de la violència domèstica.
5.2.13.A.6. Incloure en el currículum del personal sociosanitari (metges, pediatres, obstetres, psiquiatres, infermeres, treballadors socials, psicòlegs, etc.) dels mitjans de comunicació, docents, etc., formació sobre prevenció primària, detecció precoç de casos de violència domèstica i prevenció terciària.
5.2.13.A.7. Realitzar estudis d'investigació que permeten caracteritzar la violència domèstica (incidència, prevalència, factors etiològics, conseqüències sobre la salut, indicadors, aspectes terapèutics, etc.).
5.2.13.A.8. Adoptar mesures per a garantir el compliment de les mesures de protecció de la víctima.
5.2.13.A.9. Elaborar protocols clínics per a la detecció precoç de la violència domèstica.
5.2.13.A.10. Elaborar protocols d'intervenció des de l'àmbit sanitari d'assistència, suport i rehabilitació de les víctimes.
5.2.13.A.11. Elaborar protocols d'actuació davant de casos urgents de violència domèstica (telèfons, recursos, circuits d'intervenció, etc.).
5.2.13.A.12. Elaborar protocols de presumpció i prevenció de la mutilació genital.
5.2.13.A.13. Després de detectar casos de violència domèstica: valoració de la gravetat clínica, assessorament i derivació.
5.2.13.A.14. Establir la coordinació de l'atenció a la persona víctima de violència, a través dels treballadors socials i dels servicis d'atenció i informació al pacient.
5.2.13.A.15. Facilitar el tractament mèdic i psicològic adequat de les persones víctimes de violència domèstica.
5.2.13.A.16. Facilitar el tractament mèdic i psicològic adequat dels agressors (adolescents a risc, adults, ancians, etc.).
5.2.14. Àrea sociosanitària
5.214.1. Envelliment
Objectius generals
5.2.14.1.OG.1. Disminuir l'impacte de la dependència en les persones majors.
Objectius específics
5.2.14.1.OE.1. Desenvolupar de manera gradual els recursos socials i sanitaris i establir els mecanismes de coordinació necessaris.
5.2.14.1.OE.2. Oferir les cures assistencials en el lloc més adequat per a les persones majors.
5.2.14.1.OE.3. Incorporar la formació i la investigació com a ferramentes de millora contínua de l'atenció sociosanitària de les persones majors.
5.2.14.1.OE.4. Desenvolupar sistemes d'informació específics per a l'atenció sociosanitària.
Objectius del II Pla de Salut
Objectiu 81: Desenvolupar un Pla Estratègic d'Atenció Sociosanitària de l'Agència Valenciana de Salut.
Els eixos de la matriu de Haddon plantejats pel grup per a la determinació de les línies d'actuació en l'àrea sociosanitària d'envelliment van ser:
. Actuacions en promoció de la salut i prevenció primària, prevenció secundària i terciària
. Actuacions sobre els factors personals; de l'entorn pròxim (casa, família); de l'entorn extern (infraestructures sanitàries o altres organitzacions de la població) i del sistema social i legislació.
Línies d'actuació
5.2.14.1.A.1. Desenvolupar un programa de salut dirigit a les persones majors.
5.2.14.1.A.2. Realitzar la valoració funcional a tots els majors amb criteris de risc sanitari i social, incloent-hi la valoració postalta hospitalària.
5.2.14.1.A.3. Realitzar programes de formació dirigits als cuidadors de persones majors i al voluntariat.
5.2.14.1.A.4. Potenciar el desenvolupament de dispositius assistencials sanitaris i socials per a l'atenció integral de les persones majors:
Sanitaris: Unitats funcionals de valoració, atenció d'aguts i valoració funcional de geriàtriques; Unitat d'Hospitalització a Domicili (UHD) amb incorporació geriàtrica i coordinats amb l'atenció domiciliària d'atenció primària.
Socials: potenciar els servicis d'ajuda a domicili, centres sociosanitaris amb cures rehabilitadores, centres de dia, vivendes tutelades, centres especials d'atenció a majors, servici d'àpats social.
5.2.14.1.A.5. Millorar la coordinació dels dispositius assistencials sanitaris i socials per a l'atenció integral de les persones majors.
5.2.14.1.A.6. Realitzar protocols i guies d'actuació conjunta, basades en l'evidència científica, que s'orienten cap a la continuïtat assistencial.
5.2.14.1.A.7. Incloure en ABUCASIS II la valoració de l'estat de salut de les persones majors.
5.2.14.1.A.8. Desenvolupar plans de formació conjunts per als professionals sanitaris de sanitat i servicis socials.
5.2.14.1.A.9. Recomanar que les institucions municipals i autonòmiques desenvolupen de manera coordinada, instal·lacions i programes apropiats per a l'activitat física dels majors.
5.2.14.1.A.10. Acostar el Centre de Salut al Centre o Aula municipal de la tercera edat, i realitzar allí programes de salut.
5.2.14.1.A.11. Investigació en: prevenció de la dependència, estructura organitzadora de prestació de servicis i atenció clínica de les persones majors i afavorir els projectes interdisciplinaris i integrals entre sanitat i servicis socials.
5.2.14.2. Cures pal·liatives
Objectius generals:
5.2.14.2.OG.1. Proporcionar a les persones en situació de malaltia terminal, l'atenció i la cura necessaris per al control de símptomes, el confort vital i el suport emocional i social adequats per al malalt i la seua família.
Objectius específics
5.2.14.2.OE.1. Desenvolupar de manera gradual els recursos assistencials i establir els mecanismes de coordinació necessaris.
5.2.14.2.OE.2. Oferir les cures pal·liatives en els àmbits hospitalari, comunitari i domiciliari i garantir la continuïtat assistencial durant les 24 hores.
5.2.14.2.OE.3. Incorporar la formació i la investigació com a ferramentes de millora contínua de l'atenció en cures pal·liatives, tant als professionals com a les famílies i al voluntariat.
5.2.14.2.OE.4. Promoure la informació i els drets dels pacients i les seues famílies per a la presa conjunta de decisions terapèutiques.
Objectius del II Pla de Salut
Objectiu 82: Elaborar un Pla de Cures Pal·liatives dins del Pla de Salut de la Comunitat Valenciana, que preveja el model d'»Unitat Funcional» com a proposta organitzadora que assegure la continuïtat en les cures i integre els diferents recursos de cada Departament de Salut.
Els eixos de la matriu de Haddon plantejats pel grup per a la determinació de les línies d'actuació en l'àrea sociosanitària de cures pal·liatives van ser:
. Actuacions en promoció de la salut i prevenció primària, prevenció secundària i terciària.
. Actuacions sobre els factors personals; de l'entorn pròxim (casa, família); de l'entorn extern (infraestructures sanitàries o altres organitzacions de la població) i del sistema social i legislació.
Línies d'actuació
5.2.14.2.A.1. Crear i implementar unitats hospitalàries de cures pal·liatives als hospitals d'atenció a crònics i llarga estada de la Comunitat Valenciana.
5.2.14.2.A.2. Garantir la continuïtat assistencial i establir mecanismes que permeten l'accés fàcil i ràpid als components de l'equip de cures pal·liatives o altres opcions alternatives vàlides, en casos de necessitat o urgència.
5.2.14.2.A.3. Facilitar suport especialitzat per un equip complet i interdisciplinari de cures pal·liatives.
5.2.14.2.A.4. Elaborar protocols d'actuació que incloguen instruments i documentació específica per a avaluar les necessitats dels pacients i establir objectius terapèutics proporcionats.
5.2.14.2.A.5. Atendre de manera específica i millorar el procés d'informació i comunicació amb el malalt i família i facilitar el suport psicoemocional especialitzat si fóra necessari.
5.2.14.2.A.6. Establir un pla de formació en cures pal·liatives que permeta l'accés generalitzat del personal a un nivell bàsic de formació i possibilite una formació més específica dels professionals interessats.
5.2.14.2.A.7. Desenvolupament de la llei d'informació i drets del pacient, amb accessibilitat dels professionals al registre de voluntats anticipades.
5.2.15. Ús racional del medicament
Objectius generals
5.2.15.OG.1. Aconseguir que els pacients reben la medicació adequada a les necessitats clíniques, en les dosis necessàries, segons els seus requeriments individuals, durant un període de temps adequat i al menor cost possible per a ells i per a la Comunitat.
Objectius específics
5.2.15.OE.1. Millorar el coneixement del pacient i cuidador sobre l'autoatenció de la salut i la coresponsabilització en els tractaments.
5.2.15.OE.2. Implantar noves tecnologies en tots els àmbits assistencials: història clínica i farmacoterapèutica única, amb sistemes de comunicació i interrelació.
5.2.15.OE.3. Fomentar la prescripció per principi actiu més eficient en els distints àmbits assistencials.
5.2.15.OE.4. Facilitar informació objectiva sobre terapèutica als professionals de la salut basada en evidències científiques i en guies clíniques assumides per l'Agència Valenciana de Salut.
5.2.15.OE.5. Millorar la implantació i el desenvolupament de l'exercici de l'atenció farmacèutica en servicis farmacèutics i oficines de farmàcia.
5.2.15.OE.6. Potenciar la participació dels professionals en la presa de decisions respecte a la planificació i gestió de la farmacoteràpia.
5.2.15.OE.7. Promoure la formació continuada de qualitat als professionals de la salut, finançada preferentment per l'administració.
5.2.15.OE.8. Establir polítiques coordinades encaminades a la utilització racional dels medicaments.
5.2.15.OE.9. Millorar la qualitat dels circuits de prescripció i dispensació de medicaments.
Objectius del II Pla de Salut
Objectiu 83: Realitzar campanyes d'informació i educació sobre medicaments dirigides a la població general i a col·lectius específics.
Objectiu 84: Promoure la formació dels distints professionals de la salut en l'ús racional dels medicaments utilitzats en el tractament de patologies de major prevalència.
Objectiu 85: Fomentar l'atenció farmacèutica i el seguiment dels tractaments en tots els àmbits, així com, la prevenció de problemes relacionats amb els medicaments.
Objectiu 86: Homogeneïtzar criteris d'actuació en farmacoteràpia, maximitzant-ne l'eficiència i minimitzant-ne els riscos, en totes les ferramentes promogudes per l'Agència Valenciana de Salut.
Objectiu 87: Control dels increments de la despesa farmacèutica dels grups terapèutics de major consum i tendència de creixement, i de les novetats terapèutiques.
Els eixos de la matriu de Haddon plantejats pel grup per a la determinació de les línies d'actuació en l'àrea d'ús racional del medicament van ser:
. Actuacions a nivell ambulatori, a l'hospital i a les residències sociosanitàries.
. Actuacions dirigides sobre els pacients i cuidadors (informal i infermeria), sobre els prescriptors, sobre els dispensadors i intervencions en l'àmbit de l'administració i el sistema sanitari.
Línies d'actuació
5.2.15.A.1. Dissenyar i realitzar campanyes d'informació i educació a la població general, pacients, cuidadors, determinats col·lectius o grups de risc, sobre: compliment/adherència terapèutica, correcte maneig dels medicaments i els seus dispositius d'administració, coneixements generals sobre el medicament i el seu valor terapèutic, coneixements sanitaris específics, autocures, automedicació responsable, i adequació de les farmacioles casolanes.
5.2.15.A.2. Implantar la història clínica, incloent-hi la història farmacoterapèutica, única i informatitzada en els distints àmbits assistencials, i facilitar la utilització d'esta per tots els professionals de la salut implicats en l'atenció sanitària al pacient.
5.2.15.A.3. Incrementar la notificació de sospites de reaccions adverses als medicaments a través del programa de notificació espontània (targeta groga) o altres programes de farmacovigilància.
5.2.15.A.4. Establir mecanismes de comunicació i coordinació dels professionals de la salut dels distints àmbits assistencials que intervenen en el procés assistencial, per a garantir la continuïtat en l'assistència farmacoterapèutica.
5.2.15.A.5. Optimitzar sistemes de dispensació de medicaments en els distints àmbits assistencials: implantar sistemes de dispensació individualitzada en dosis unitàries en tots els hospitals públics, sistemes de dispensació racionals i eficients en els centres residencials sociosanitaris, etc.
5.2.15.A.6. Desenvolupar i implantar guies i protocols farmacoterapèutics, coordinats entre àmbits assistencials, consensuats amb societats científiques i assumits per l'Agència Valenciana de Salut.
5.2.15.A.7. Facilitar informació objectiva sobre terapèutica als professionals de la salut basada en les evidències científiques disponibles.
5.2.15.A.8. Establir mecanismes que garantisquen una adequada selecció dels medicaments, basant-se en criteris d'eficàcia, efectivitat, qualitat, seguretat i cost en tots els àmbits assistencials, a través de les comissions de farmàcia i terapèutica, d'ús racional del medicament i d'intercanvi terapèutic.
5.2.15.A.9. Prescripció de medicaments per principi actiu més eficient en tots els centres sanitaris de la xarxa assistencial pública. En concret, a l'alta hospitalària, prescriure en receptes mèdiques oficials per principi actiu més eficient.
5.2.15.A.10. Desenvolupament i implantació de noves tecnologies per a la millora de l'ús dels medicaments en tots els àmbits assistencials (prescripció assistida, guies i protocols en suport electrònic, sistemes de dispensació, recepta electrònica, etc.).
5.2.15.A.11. Desenvolupar programes d'atenció farmacèutica en tots els àmbits assistencials, dirigits a determinats grups de població o a pacients individuals.
5.2.15.A.12. Participació dels professionals en la millora de la qualitat de la prestació farmacèutica i en el disseny dels indicadors de qualitat de prescripció relacionats amb la incentivació.
5.2.15.A.13. Establir programes de formació en l'ús racional de medicaments per als distints professionals de la salut.
5.2.15.A.14. Optimitzar la gestió i administració de medicaments pel personal d'infermeria per mitjà de la utilització de procediments normalitzats i registres; en especial, per a persones dependents respecte a la medicació en l'àmbit residencial sociosanitari.
5.2.15.A.15. Incorporar a la història clínica i farmacoterapèutica les valoracions de l'estat funcional, estat cognitiu, estat social i dependència, respecte a la medicació.
5.2.15.A.16. Realitzar la revisió i informació sobre els medicaments prescrits, al pacient i cuidador, durant l'estada hospitalària i a l'alta.
5.2.15.A.17. Establir mecanismes per a l'adequada adquisició i gestió de medicaments en els centres sanitaris.
5.2.15.A.18. Facilitar informació relativa a les condicions de prescripció i dispensació de medicaments als usuaris del sistema sanitari.
5.2.15.A.19. Desenvolupar projectes d'investigació finançats preferentment per l'administració pública, sobre la utilització de medicaments i resultats en salut.
5.2.15.A.20. Optimitzar la recollida i l'eliminació selectiva de restes de medicaments i dispositius en tots els àmbits assistencials.
5.2.15.A.21. Realitzar activitats d'informació i assessorament en l'ús racional del medicament a altres professionals, per part dels farmacèutics d'atenció primària.
5.2.15.A.22. Realitzar una anàlisi de la prestació farmacèutica, grups terapèutics i principis actius de major consum i impacte en la despesa, i detecció de les causes de l'increment de la despesa farmacèutica.
5.2.16. Urgències i emergències
Objectius generals:
5.2.16.OG.1. Desenvolupar un sistema integral d'atenció sanitària urgent que garantisca l'adequada atenció sanitària en cada àmbit i la continuïtat assistencial.
Objectius específics
5.2.16.OE.1. Augmentar la satisfacció dels pacients i millorar la capacitat de resolució dels problemes de salut urgents per mitjà de la implantació d'un model organitzador adequat a les necessitats assistencials i basat en criteris de qualitat.
5.2.16.OE.2. Millorar els mecanismes de comunicació i informació per mitjà de la incorporació d'habilitats i recursos específics.
5.2.16.OE.3. Implementar la coordinació entre nivells d'atenció i la continuïtat assistencial per mitjà de la priorització en el disseny del model organitzador d'atenció urgent.
5.2.16.OE.4. Millorar la capacitat de resposta dels sistemes d'assistència urgent per mitjà de l'adequació dels recursos humans, tècnics i materials dels equips d'assistència d'urgències i emergències i de coordinació dels diferents nivells d'atenció a les necessitats de la població basats en la definició dels processos assistencials i en la millora contínua.
5.2.16.OE.5. Potenciar la capacitat de maneig i resolució de problemes de salut urgents dels equips assistencials per mitjà de plans de formació específica en urgències i emergències i prioritzar habilitats tècniques i de comunicació.
5.2.16.OE.6. Millorar l'adequació de la resposta assistencial i establir un sistema de priorització de l'assistència urgent comuna.
5.2.16.OE.7. Facilitar l'activitat assistencial, la recollida i el processament d'informació rellevant, la comunicació i la coordinació entre nivells assistencials per mitjà de la incorporació de sistemes de tecnologia de la informació.
5.2.16.OE.8. Facilitar l'ús adequat dels servicis d'urgències per mitjà de programes d'educació sanitària a la població.
5.2.16.OE.9. Prioritzar en el model organitzador la coordinació entre els diferents nivells assistencials urgents i amb els d'atenció no urgent.
5.2.16.OE.10. Garantir una adequada organització del transport secundari entre centres assistencials.
5.2.16.OE.11. Implantar guies clíniques que integren els diferents nivells assistencials.
Objectius del II Pla de Salut
Objectiu 88: Adequar la resposta assistencial per mitjà de la implantació, en tots els servicis d'Urgències, de criteris i mecanismes de priorització de l'assistència basats en la urgència, homogenis i amb el suport de sistemes d'informació adequats.
Els eixos de la matriu de Haddon plantejats pel grup per a la determinació de les línies d'actuació en urgències i emergències van ser:
. Intervencions dirigides als usuaris, als professionals del sistema sanitari, a l'entorn organitzador (infraestructura i organització) i a l'entorn social i intersectorial.
. Intervencions dirigides a l'àmbit de l'atenció primària, al sistema d'emergències sanitàries i a l'atenció hospitalària.
Línies d'actuació
5.2.16.A.1. Potenciar la creació i posada en marxa del número de telèfon únic d'Urgències i Emergències Sanitàries:
Campanya de difusió de l'accés telefònic.
Potenciar el Centre d'Informació i Coordinació d'Urgències (CICU) com a coordinador i organitzador de les urgències i emergències sanitàries en els Departament de Salut.
5.2.16.A.2. Adequar els continguts d'informació al ciutadà: sobre els circuits d'atenció urgent, del mode d'accés i pautes d'ús adequat dels servicis d'urgències i emergències.
5.2.16.A.3. Implementar la informació directa als centres d'atenció als pacients:
Millora de les habilitats dels professionals per mitjà de formació específica.
Millora en els continguts en la comunicació als pacients.
Realització i entrega d'informes d'Alta informatitzats i millora de la llegibilitat i registre.
5.2.16.A.4. Implicació dels recursos d'atenció urgent en el foment de l'educació sanitària de la població per mitjà de plans de comunicació i formació en àrees d'interés preventiu: prevenció d'accidents (trànsit, domèstics, laborals, etc.). Prevenció de malalties prevalents (cardiopatia isquèmica, etc.). Desenvolupament d'Autoassistència. Autoajuda.
5.2.16.A.5. Elaboració, implantació i difusió d'un model organitzador integral d'atenció urgent i d'emergències.
5.2.16.A.6. Prioritzar la implantació del model organitzador a nivell departamental que assegure l'assistència sanitària urgent coordinada entre atenció primària i la resta de nivells assistencials del departament.
5.2.16.A.7. Introduir criteris i mecanismes de gestió de qualitat, mesura de resultats i millora contínua en tots els nivells organitzadors dels servicis d'atenció urgent.
5.2.16.A.8. Implantar un sistema de priorització en l'assistència urgent amb criteris comuns entre nivells i entre departament i facilitar les ferramentes necessàries per a la implantació del sistema de priorització.
5.2.16.A.9. Dotar els servicis d'atenció urgent de mecanismes d'informació directa als pacients tant personals com telefònics que milloren el nivell de coneixement de l'usuari i la seua satisfacció.
5.2.16.A.10. Promoure un model organitzador comú en els servicis d'Urgències Hospitalàries que integre les Unitats de curta estada i les unitats d'Hospitalització a Domicili.
5.2.16.A.11. Orientar-se cap a un model organitzador comú que integre els diferents nivells d'assistència urgent i garantisca la continuïtat assistencial en l'atenció urgent.
5.2.16.A.12. Establir protocols específics d'actuació conjunta intersectorial (bombers, policies, protecció civil, etc.) en coordinació amb el Servici d'Emergències Sanitàries i establir un calendari de simulacres que garantisquen l'efectivitat en situacions catastròfiques.
5.2.16.A.13. Pla de modernització de tecnologies de la informació i de la comunicació que facilite el maneig, registre d'informació i la comunicació, que garantisquen una cobertura adequada (ràdio, telefonia mòbil, etc.) i una millora en els sistemes d'informació de l'atenció urgent.
5.2.16.A.14. Establir plans de formació de professionals de l'assistència urgent que incloga: habilitats tècniques, actualitzacions teòriques, habilitats de comunicació, maneig de situacions crítiques i de catàstrofe.
5.2.17. Desigualtats en salut
Objectius generals
5.2.17.OG.1. Disminuir les diferències de salut entre els distints col·lectius de la Comunitat Valenciana.
Objectius específics
5.2.17.OE.1. Adequar els sistemes d'informació sanitaris perquè permeten valorar les possibles diferències en la salut per raons, entre altres, de gènere, edat, discapacitat, nivell social i econòmic.
5.2.17.OE.2. Actualitzar les accions de prevenció de la salut davant de les desigualtats identificades.
Objectius del II Pla de Salut
Objectiu 89: Difondre des dels centres assistencials la informació necessària sobre malalties rares per a orientar els pacients i els seus familiars, i incloure la investigació d'estes malalties entre les àrees prioritàries d'investigació.
Objectiu 90: La Conselleria de Sanitat vetlarà perquè es mantinga l'equitat en la implementació dels Objectius del Pla de Salut.
Línies d'actuació
5.2.17.A.1. Monitoritzar a través de les enquestes de salut, l'autopercepció de salut segons gènere, edat, nivell educatiu, nivell econòmic i classe social.
5.2.17.A.2. Realitzar l'anàlisi dels indicadors dels sistemes d'informació sanitària segons gènere, edat, nivell educatiu, nivell econòmic i classe social.
6
Debat públic. Consulta a la població
i potencial validació del II Pla de Salut
La priorització en planificació sanitària es realitza, des del punt de vista tècnic, basant-se en uns criteris explícits que permeten triar unes línies d'actuació enfront d'altres. No obstant això, esta presa de decisions ha d'anar acompanyada, al mateix temps, de la participació col·lectiva, ja que l'objectiu que es perseguix en planificació sanitària és seleccionar aquelles intervencions en salut amb la major eficiència, però també que maximitzen el benestar col·lectiu. La Llei del 12 de març de 2003, de Cohesió i Qualitat del Sistema Nacional de Salut, en el preàmbul establix «la protecció de la salut amb l'objectiu comú de garantir l'equitat, la qualitat i la participació social en el Sistema Nacional de Salut». La participació ciutadana s'establix tant en «el respecte a l'autonomia de les decisions individuals com en la consideració de les expectatives com a col·lectiu d'usuaris del sistema sanitari».
L'opinió de la població és per al decisor un important suport, ja que la participació col·lectiva legitima la presa de decisions en política sanitària, reequilibra les prioritzacions realitzades des d'un punt estrictament tècnic i garantix o confirma que els criteris de benestar assumits pels qui decidixen coincidixen amb les preferències socials.
Per mitjà de la participació ciutadana en la planificació sanitària es dota la població de la capacitat per a declarar les preferències sobre la presa de decisions, tenint en compte en les expectatives les possibilitats tècniques i pressupostàries existents.
El Pla de Salut és un document participatiu i dinàmic. És participatiu perquè l'elaboració, la posada en marxa i el desenvolupament d'este ha sigut tasca de tots; de l'administració sanitària, dels professionals sanitaris que participen en la definició de les línies d'intervenció i de la participació ciutadana. Totes les opinions d'estos col·lectius han anat conformant el que és el II Pla de Salut.
La participació ciutadana en l'elaboració d'este Pla de Salut s'ha articulat tenint en compte els suggeriments i les opinions dels membres del Consell de Salut de la Comunitat Valenciana, òrgan de participació i al qual es va presentar el document. Així mateix, en l'Enquesta de Salut de la Comunitat Valenciana 2005, integrada en l'anàlisi de situació, s'han inclòs preguntes que fan referència a la preferència pel ciutadà en l'assignació de recursos sobre les necessitats de salut identificades. D'esta manera, es va obtindre d'una mostra representativa de la nostra població, un rànquing de prioritats de finançament.
D'altra banda, el document esborrany del II Pla de Salut ha sigut presentat en un acte públic, on nombrosos col·lectius de representació social, van ser informats sobre el contingut d'este. Posteriorment, este document esborrany va ser exposat en el portal web de la Conselleria de Sanitat, va oferir la possibilitat de ser llegit pels ciutadans i es va habilitar una bústia de suggeriments durant el període d'un mes, per a recollir la informació abocada per la població. Les opinions col·lectives ací expressades van ser analitzades i preses en compte en la redacció del document definitiu del II Pla de Salut.
És dinàmic perquè hi ha una retroalimentació de la informació i és el mateix procés de monitorització i avaluació el que condiciona l'adequació d'este al llarg del temps.
Finalment, ressaltar la importància de la participació i el dinamisme del II Pla de Salut, ja que pot ser adaptat als suggeriments traduïts pel Consell de Salut de la Comunitat Valenciana, òrgan superior col·legiat de participació ciutadana de caràcter consultiu.
7
Consolidació, monitorització,
avaluació i implementació del II Pla de Salut. Pla de comunicació
Un dels requisits de tot procés planificador és establir l'avaluació del mateix. El Pla de Salut 2001-2004 va ser concebut com un document dinàmic, amb accions de retroalimentació i propostes d'accions correctores. Estos elements han facilitat una avaluació del mateix, i han constituït el punt de partida del II Pla de Salut.
La creació i posada en funcionament de les comissions d'Avaluació del Pla de Salut 2001-2004 dels Departament de Salut, ha sigut determinant en la dinamització del procés de planificació a nivell territorial i faciliten la implicació dels òrgans de gestió sanitària en la consecució dels objectius de salut.
Amb la nova organització territorial i de gestió de l'assistència sanitària en el Departament de Salut, el paper exercit per estes comissions és assumit pel mateix Consell de Direcció del Departament de Salut, que haurà d'adaptar i formular el II Pla de Salut de la Comunitat Valenciana al Departament. Així mateix, el Pla de Salut determinarà l'actuació en Salut Pública, i esta s'organitza a nivell territorial en consells sectorials de Salut Pública.
En la figura següent s'esquematitza l'operativització de les polítiques de salut i d'atenció sanitària.
Monitorització i avaluació del II Pla de Salut
En la Llei 3/2003, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'Ordenació Sanitària de la Comunitat Valenciana, s'especifica que per al seguiment, la coordinació i avaluació del Pla de Salut existirà l'oficina permanent d'este: l'Oficina del Pla de Salut, que pertany a la Direcció General d'Ordenació, Avaluació i Investigació Sanitària de la Conselleria de Sanitat.
Entre les funcions de l'Oficina del Pla de Salut destaquem:
. Coordinació de la posada en marxa del Pla de Salut: coordinació amb els diferents departaments de Salut.
. Impuls de la difusió del Pla de Salut.
. Monitorització del grau de compliment del Pla de Salut.
. Avaluació permanent i final del Pla de Salut.
. Coordinació dels grups d'experts que van participar en l'elaboració del Pla de Salut i dels plans integrals per patologies existents en la Conselleria de Sanitat.
. Proposta d'accions correctores en el desenvolupament del Pla de Salut.
. Realització d'un informe anual sobre el seguiment del Pla de Salut, el qual serà presentat al Consell de Salut de la Comunitat Valenciana.
Actualment, el desenvolupament dels sistemes d'informació de la Conselleria de Sanitat facilita el plantejament de la monitorització i avaluació del Pla de Salut. Un dels criteris que s'han tingut en compte per a la viabilitat de l'avaluació és l'existència d'indicadors fiables en estos sistemes d'informació, i que permeten l'avaluació dels objectius i les línies d'actuació. També s'utilitzen altres fonts no rutinàries d'informació, com les enquestes de salut i els estudis qualitatius, per a completar el procés avaluatiu.
S'ha realitzat una aplicació informàtica compatible amb els sistemes d'informació existents, que permet:
. Monitoritzar els objectius del Pla de Salut
. Monitoritzar les línies d'actuació
. Monitoritzar els indicadors traçadors
Els indicadors traçadors són una sèrie d'indicadors seleccionats que faciliten la valoració de la marxa general del Pla de Salut. Estos indicadors traçadors estan formats per alguns que continuen del Pla de Salut anterior, altres de nous que s'han introduït per al II Pla de Salut i una selecció d'indicadors dels Acords de Gestió de l'Agència Valenciana de Salut.
Per tant, l'avaluació del Pla de Salut s'estructura en dos pilars: 1) els indicadors d'avaluació dels objectius i les línies d'actuació del mateix Pla de Salut, i 2) els indicadors traçadors.
1. Indicadors d'avaluació d'objectius i de línies d'actuació
El dinamisme i la flexibilitat del Pla de Salut passa per plantejar l'avaluació dels objectius de salut i anar actualitzant les accions plantejades durant els cinc anys de duració de l'execució d'este.
2. Indicadors utilitzats com a traçadors del II Pla de Salut
Per a complementar la informació necessària per a traslladar els objectius i les estratègies de salut en un conjunt d'indicadors que permeten orientar les activitats i avaluar-les, s'han seleccionat uns indicadors de salut, que prenen com a marc conceptual de referència les recomanacions de l'Institut Canadien d'Information sur la Santé (ICIS .CIHI) i les recomanacions del National Service Frameworks (NSF):
. Estat de salut:
· Problemes de salut
· Funció humana
· Benestar
· Mortalitat
. Determinants no mèdics de la salut:
· Comportaments sanitaris
· Condicions de vida i de treball
· Recursos personals
· Factors mediambientals
. Rendiment del sistema de salut:
· Acceptabilitat
· Accessibilitat
· Adequació
· Competència
· Continuïtat
· Eficàcia
· Eficiència
· Seguretat
. Característiques comunitàries i del sistema de salut:
· Col·lectivitat
· Sistema de salut
· Recursos
2.1. Indicadors traçadors
. Autopercepció de l'estat de salut. Font: Enquestes de Salut
. Prevalència del consum de tabac. Font: Enquestes de Salut
. Taxa de donants per milió de població. Font: Registre de Trasplantaments de la Comunitat Valenciana (RETRACV)
. Percentatge de negatives familiars en la donació d'òrgans. Font: Registre de Trasplantaments de la Comunitat Valenciana (RETRACV)
. Taxa de trasplantament renal, cardíac, pulmonar, hepàtic, per milió de població Font: Registre de Trasplantaments de la Comunitat Valenciana (RETRACV)
. Taxa de mortalitat a l'hospital en els 30 dies següents de IAM. Font: Sistema d'Informació Hospitalària (ORION)
. Taxa d'artroplàstia de maluc no traumàtica. Font: Conjunt Mínim Bàsic de Dades (CMBD).
. Fractura de maluc, intervenció en menys de dos dies. Font: Conjunt Mínim Bàsic de Dades (CMBD).
. Infart agut de miocardi: Percentatge de trombòlisi, percentatge d'angioplàstia primària. Font: Conjunt Mínim Bàsic de Dades (CMBD).
. Taxa de penetració i captura dels hospitals (per a processos seleccionats de cirurgia major programada). Font: Conjunt Mínim Bàsic de Dades (CMBD).
2.2. Indicadors dels Acords de Gestió seleccionats per l'Agència Valenciana de la Salut com a traçadors per al II Pla de Salut
. Millora dels sistemes d'informació:
. Indicador de qualitat d'informació de CMBD
. Millora de l'accessibilitat de l'assistència
. Demora mitjana en primeres consultes d'atenció especialitzada, a partir de 2006.
. Millora de la seguretat de l'assistència
. Reducció d'esdeveniments adversos: Taxa de reingrés urgent després de cirurgia major als 7 dies
. Millora de l'atenció específica de la dona i el xiquet
. Taxa de cesàries (desagregada)
. Increment de l'ús d'alternatives a l'hospitalització tradicional
. Índex ajustat d'ambulatorització
. Millora de l'adequació de la prescripció farmacèutica:
. DHD J01 (Dosi habitant dia antibacterians sistèmics)
. DHD tranquil·litzants i hipnòtics (per a pensionistes)
. DHD tranquil·litzants, hipnòtics, antidepressius, en recepta pediàtrica
. DHD M01A (AINE)
. Millora de l'adequació de la utilització de recursos:
. Estada mitjana ajustada per casuística
. Millora de la continuïtat de cures:
. Taxa de derivació dels punts d'atenció continuada (PAC) a l'hospital, a partir de 2006
. Disseny de processos i gestió clínica:
. Implantació d'unitats de gestió
. Millora de la satisfacció dels pacients:
. Índex de satisfacció
Implementació i difusió del II Pla de salut. Pla de comunicació
Cada Departament de Salut haurà de realitzar la posada en marxa i la implementació del II Pla de Salut. Des de l'Oficina del Pla de Salut es realitzarà la coordinació d'esta i les funcions de suport, perquè:
. En cada Departament de Salut es realitze, almenys, una Jornada per a difondre el II Pla de Salut de la Comunitat Valenciana.
. L'Oficina del Pla de Salut proveirà l'Escola Valenciana d'Estudis per a la Salut, d'una breu presentació del document del II Pla de Salut, a fi que s'incloga al començament dels cursos del Pla de Formació de la Conselleria de Sanitat.
. Tots els centres sanitaris disposen d'exemplars del II Pla de Salut.
. Existisca actualització en la pàgina web del grau de compliment del II Pla de Salut.
Com a estratègia fonamental per a aconseguir una adequada difusió del II Pla de Salut entre els professionals sanitaris i la població, s'establix un Pla de Comunicació amb el mateix període de vigència.
El Pla de Comunicació permetrà, per mitjà de la planificació d'este, la comunicació institucional del Pla de Salut en dos dimensions:
1. La comunicació externa: per a presentar davant de l'opinió pública els objectius i èxits del Pla de Salut.
2. La comunicació interna: per a aplicar un sistema professionalitzat de relacions entre les diferents estructures implicades en l'execució d'este i aconseguir l'optimització dels recursos.
8. Finançament
Si convenim que el Pla és un instrument ambiciós en què s'emmarca la política de salut, i no sols sanitària de la població de la Comunitat Valenciana, la concreció del seu aspecte econòmic financer és vital per a poder avaluar el compromís real que l'administració autonòmica adquirix amb la ciutadania amb l'objecte de contribuir en la millora de la qualitat de vida.
A partir del coneixement d'eixe Pla, i en el context de l'entorn econòmic de cada moment, l'administració autonòmica és la que prioritza els objectius, i dota els mitjans necessaris per a la consecució d'estos. Així, cada un dels exercicis pressupostaris reflectirà la quantia dels mitjans econòmics que les Corts decidisquen posar a disposició de la salut i expressarà així la verdadera importància que té este compromís que ha adquirit amb la seua població. La mesura, doncs, d'este compromís, es concretarà en cada una de les lleis de pressupostos que s'aproven anualment.
Cap, no obstant això, tindre en compte algunes magnituds que determinaran els compromisos pressupostaris dels pròxims exercicis.
Així, la població de dret de la Comunitat Valenciana, segons les últimes xifres de l'INE (gener 2005) ascendix a 4.692.449 habitants. A això caldria afegir l'elevat nombre de residents forans no empadronats, nacionals o estrangers, que amb certa vocació de permanència s'assenten al nostre territori, i que són consumidors habituals del nostre Servici Autonòmic de Salut (80.383 persones), més el turisme ocasional tant intern com extern, que també pot necessitar de manera puntual els nostres servicis sanitaris (més de 7 milions de persones a l'any).
D'altra banda, el II Pla de Salut establix una sèrie d'activitats que són necessàries per a aconseguir els objectius proposats. En la seua major part ja s'estan realitzant actualment, i, per tant, s'inclouen en els pressupostos anuals; però les metes que es tracen en este Pla de Salut impliquen necessàriament un increment de les dotacions pressupostàries per als anys 2005-2009, que permeten assumir estos nous reptes al mateix temps que ens acostem a les ràtios del nostre entorn europeu quant a percentatge del PIB destinat a despesa sanitària.
Tenint en compte que del total del pressupost sanitari de l'any 2005, el 98,5% d'este es dedica a finançar els diferents programes que s'inclouen en el II Pla de Salut, la xifra real que hem dedicat a estos en termes absoluts ascendix a 4.100 milions d'euros.
Si prenem com a referència el pressupost per a l'any 2005, l'import total de les quatre anualitats que dedicarà la nostra Administració sanitària per a atendre les necessitats previstes en el II Pla de Salut se situa entorn de 23.297 milions d'euros.
. Any 2005: 4.100 milions d'euros.
. Any 2006: 4.388 milions d'euros.
. Any 2007: 4.651 milions d'euros.
. Any 2008: 4.931 milions d'euros.
. Any 2009: 5.227 milions d'euros.
D'altra banda, l'Oficina del Pla de Salut, encarregada del seguiment i l'avaluació d'este, s'emmarca en el programa pressupostari de la Direcció General d'Ordenació, Avaluació i Investigació Sanitària de la Subsecretaria de la Conselleria de Sanitat. Les funcions d'esta són monitoritzar i coordinar el Pla de Salut de la Comunitat Valenciana, i obtindre informació dels diferents plans estratègics de la Conselleria de Sanitat per a poder realitzar-ne el seguiment, i col·laborar amb altres òrgans i institucions sanitàries.

linea