DECRET 163/2006, de 20 d'octubre, del Consell, pel qual s'ordena la reserva marina d'interés pesquer de la Serra d'Irta. [2006/12188]
(DOGV núm. 5373 de 24.10.2006) Ref. Base de dades 5425/2006
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 24.11.2006 Notes: S'ordena la reserva marina d'interés pesquer de la Serra d'Irta. Aquesta disposició afecta: Desenvolupa o complementa: Aquesta disposició està afectada per: Corregida per: -
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria Agricultura, Pesca i Alimentació Grup temàtic: Legislació Matèries: Medi ambient Descriptors: Temàtics: protecció del litoral, reserva natural, conservació de la pesca, permís de pesca , reserva marina, Serra d'Irta
DECRET 163/2006, de 20 d'octubre, del Consell, pel qual s'ordena la reserva marina d'interés pesquer de la Serra d'Irta. [2006/12188]
En la Llei 16/2003, de 17 de desembre, de la Generalitat, es va declarar com a reserva marina d'interés pesquer la zona d'aigües interiors compresa en la reserva natural marina d'Irta.
Esta declaració té com a antecedents els Decrets 78/2001, de 2 d'abril, i 108/2002, de 16 de juliol, ambdós del Consell, i s'efectua sobre la part marina d'aigües interiors en què la Generalitat té competència en pesca marítima, marisqueig i aqüicultura.
En la Llei 9/1998, de 15 de desembre, de la Generalitat, de Pesca Marítima de la Comunitat Valenciana, s'establix que el Consell, a proposta de la conselleria competent en pesca marítima, podrà declarar zones protegides d'interés pesquer, pel seu especial interés per a la preservació i regeneració dels recursos pesquers, i limitar en estes les activitats extractives de la fauna i flora marines i, en general, les pertorbadores del medi.
S'enquadra la reserva marina d'Irta en les aigües interiors a la línia de base recta situades entre el paral·lel del barranc del Volant i el paral·lel del barranc de Malentivet, i la superfície ocupada és de 941 hectàrees.
La zona de front litoral corresponent a la reserva marina es caracteritza per presentar un hàbitat compost per un substrat rocós organitzat normalment en penya-segats de tipus baix-mitjà i alts, entre els quals es desenvolupen formacions sedimentàries de còdols i arenes. De nord a sud de la reserva, podem dividir-la en una sèrie d'àrees amb característiques topogràfiques i ambientals diverses.
La zona situada més al nord es denomina barranc de Volant. Els fons estan composts per blocs grans i mitjans a la zona immediata a la costa i fons d'arenes fines en profunditat. A la zona de rompent de les cales abunden els materials composts per còdols i graves. La flora i fauna característiques es compon de Verrucaria symbalana, Littorina punctata, Littorina neritoides, Bangia artropurpurea, Ralfsia verrucosa, Corallina mediterranea, Mytilus sp., Laurencia sp. i Colpomenia sp. Per davall dels 0,5 m. es localitzen poblacions d'eriçons juntament amb poblaments de Caulerpa prolifera.
A la zona de Torre Badum se succeïxen penya-segats alts amb plataformes d'abrasió. Al peu d'estos penya-segats es localitzen acumulacions de grans blocs i còdols. Els fons annexos a la costa són de tipus arenós. A l'extrem sud d'este domini es presenten cornises litorals de Lytophillum. La flora i fauna es compon de Verrucaria symbalana, Littorina spp, Euraphia sp. cirrípedes, Patella spp, Litophyllum sp., Gelidium pusillum, Nemoderma tingitanum, Enteromorpha compressa, Corallina mediterranea, Mytilus galloprovincialis, fàcies de les dictiotals, comunitats de garotes (Arbacia lixula i Paracentrotus lividus), Haloptys incurvus, que rep Jania rubens com a epífit, Rytiphlaea tinctoria, diverses espècies de Polysiphonia i Ceramium, a més de taques localitzades de Caulerpa prolifera.
A la desembocadura del barranc d'Irta, la zona més pròxima a la costa presenta fons rocosos litorals i blocs, mentres que la zona més interior es caracteritza per la presència de fons arenosos. La flora i fauna es compon de Verrucaria symbalana, Euraphia depressa, Littorina punctata, Littorina neritoides, Bangia atropurpurea, Ralfsia verrucosa, Litophyllum sp., Gelidium pusillum, diverses ceramials, Enteromorpha sp., Corallina elongata, Laurencia papillosa, Gastroclonium clavatum, diverses cladoforals, Mytilus sp., Corallina mediterranea, diverses dictiotals, eriçons i incrustacions de Litophyllum incrustans, Halopitys incurvus i Caulerpa prolifera. Els fons sedimentaris presenten una relativa abundància de Mactra corallina, Chamelea gallina, Diogenes pugilator i altres espècies afins.
La zona sud de la reserva, a l'entorn del barranc de Torre Nova . nord d'Alcossebre, forma part d'una costa baixa amb fons rocosos litorals i blocs grans i mitjans a la zona immediata a la costa, i fons d'arena en profunditat. La flora i fauna característiques dels pisos supralitoral, mesolitoral i infralitoral es compon de Verrucaria symbalana, Littorina punctata, Littorina neritoides, Euraphia depressa, Bangia atropurpurea, Ralfsia verrucosa, espècies del gènere Chatamalus, Gelidium pusillum, Ceramium rubrum, Polysiphonia sp., Neogoniolithon notarisii cf., Corallina elongata juntament amb Mytilus, Ulva rigida, Vermetus cristatus, Halopitys incurvus, Jania rubens, dictiotals, Halimeda tuna i taques aïllades de Caulerpa prolifera a zones resguardades vora el fons.
A l'escassa ocupació humana del medi litoral s'afegix un medi marí continu i relativament homogeni, i això possibilita un excel·lent estat de conservació de les comunitats biològiques allí assentades, incloses les poblacions d'espècies d'interés pesquer i els mecanismes ecològics que estes regulen. La potencialitat pesquera de la zona no ha passat desapercebuda per al sector pesquer ubicat pels voltants. La zona és utilitzada com a calador per la flota artesanal dels ports de Peñíscola, Benicarló i Vinaròs. La flota pesquera artesanal que opera en estes aigües utilitza una sèrie d'arts entre les quals hi ha tremalls per a espècies com la sépia (Sepia officinalis), el llagostí (Penaeus kerathurus) i el llenguado (Solea spp.), a més d'altres arts com ara els catúfols per a la captura de polp (Octopus vulgaris), palangres de fons per a la captura d'espàrids i les arts de solta per a espècies com el mabre (Lithognathus mormyrus), el sarg (Diplodus spp.) i la bacora (Thunnus alalunga). Les espècies pesqueres més representatives són el polp (Octopus vulgaris), el moll de fang i el moll de roca (M. barbatus i M. surmuletus), la sépia (Sepia officinalis), l'orada (Sparus aurata), el mabre o mabret (Lithognathus mormyrus) i el llagostí (Penaeus kerathurus).
Amb esta disposició s'efectua una ordenació de la reserva marina d'interés pesquer de la Serra d'Irta, que establix les prohibicions i limitacions de l'activitat pesquera i marisquera, així com altres activitats que poden incidir sobre la zona protegida.
En conseqüència, a proposta del conseller d'Agricultura, Pesca i Alimentació, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 20 d'octubre de 2006,
DECRETE
Article 1. Ordenació de la reserva marina i delimitació
S'establix l'ordenació de la reserva marina d'interés pesquer de la Serra d'Irta, limitada al nord pel paral·lel 40º 19,93' N (barranc de Volant); al sud pel paral·lel 40º 15,69' N (barranc de Malentivet); a l'est, la línia litoral de costa; i a l'oest, la línia de base rectes definida en el Reial Decret 2510/1977, de 5 d'agost. La delimitació gràfica d'esta zona apareix en el mapa que consta en l'annex d'este decret.
Article 2. Activitats prohibides
A l'àrea de reserva marina a què es referix l'article 1, queden prohibides les activitats pertorbadores del medi i, en particular, queda prohibit:
a) La pesca marítima de recreació en superfície des d'embarcació.
b) La pesca recreativa submarina.
c) La pesca marítima de recreació a peu des de la costa, en els quatre trams del litoral que s'indiquen, per mitjà de coordenades geogràfiques i punts, en l'apartat B) i en el pla de l'annex d'este decret.
d) La pesca d'arrossegament de fons.
e) La pesca d'encerclament.
f) El marisqueig de mol·luscs bivalves, a peu o des d'embarcació.
g) L'aqüicultura marina.
Article 3. Autoritzacions exigibles
1. En l'àrea de reserva indicada es requerix autorització de la direcció general competent en matèria de pesca marítima per a:
a) La pràctica del busseig amb equips.
b) La pesca professional amb arts menors d'emmallament i d'ham.
c) La pesca artesanal del polp amb catúfol.
d) La pesca amb art de moruna.
e) Les activitats extractives de la fauna o flora marina.
f) La realització d'estudis o treballs científics que afecten la fauna i flora marines.
2. El conseller competent en pesca marítima dictarà les normes complementàries del busseig amb equip autònom, així com el nombre màxim d'autoritzacions diàries. En tals casos, els bussejadors no podran portar, a mà o a les seues embarcacions, cap tipus d'instrument o equip de busseig que puga utilitzar-se per a la pesca o extracció d'espècies de la fauna i flora marina.
3. El conseller competent en pesca marítima dictarà les normes complementàries per a l'exercici de la pesca marítima de recreació a peu des de la costa, a les zones no prohibides, i establirà el nombre màxim d'autoritzacions diàries i la regulació d'esta activitat.
4. El conseller competent en pesca marítima dictarà les normes complementàries que es requerisquen per a establir, en la pesca professional el nombre d'embarcacions a autoritzar, el nombre i tipus d'arts, així com l'horari i els dies d'activitat. L'autorització per al calament d'una art, dins de la reserva, en un període determinat, inhabilita per a l'exercici de qualsevol altra activitat pesquera en eixe mateix període.
5. El termini per a la resolució de les sol·licituds d'autorització serà de tres mesos.
6. L'autorització regulada en este article s'atorgarà sense perjudici de les autoritzacions d'altres òrgans o administracions públiques que siguen necessàries per raó de la matèria i de l'aplicació del PORN vigent de la Serra d'Irta.
Article 4. Comissió de seguiment
1. Per a coordinar les propostes d'actuació a l'àrea de reserva i avaluar els seus resultats, es crea una comissió de seguiment com a òrgan col·legiat consultiu i col·laborador de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, la qual queda adscrita a la Direcció General de Pesca i Alimentació.
2. La comissió de seguiment estarà formada per:
a) Un president: el director general de Pesca i Alimentació, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació.
b) Un director tècnic, nomenat pel Conseller d'Agricultura, Pesca i Alimentació, que actuarà com a secretari de la comissió.
c) Un representant de la Secretaria General de Pesca Marítima.
d) Un representant de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació.
e) Un representant de la Conselleria de Territori i Habitatge.
f) Un representant de l'Ajuntament de Peñíscola.
g) Un representant de l'Ajuntament d'Alcalà de Xivert.
h) El patró major de la Confraria de Pescadors de Peñíscola.
i) Un representant del sector de la pesca d'arts menors de Peñíscola.
j) Un representant del conjunt dels clubs de pesca esportiva dels municipis de Peñíscola i Alcalà de Xivert.
3. La comissió de seguiment podrà requerir l'assessorament d'institucions i associacions relacionades amb la conservació dels recursos marins, així com dels experts i tècnics que considere oportuns.
4. La comissió de seguiment es regirà per al seu funcionament per les normes que a este efecte elabore la direcció general competent en pesca marítima, a proposta de la dita comissió.
5. Els acords de la comissió de seguiment prendran la forma de propostes d'actuació en la reserva marina, dirigides als òrgans amb competència per a la realització i l'execució d'estes actuacions.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Règim sancionador
La contravenció de les disposicions del present decret se sancionarà administrativament d'acord amb la Llei 2/1994, de 18 d'abril, de la Generalitat, sobre Defensa dels Recursos Pesquers, i amb la Llei 3/2001, de 26 de març, de Pesca Marítima de l'Estat.
Segona. Vigència de normes
Resta vigent el règim de protecció del medi marí previst en el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Serra d'Irta, que s'aprovà per mitjà del Decret 78/2001, de 2 d'abril, del Consell, modificat pel Decret 108/2002, de 16 de juliol, del Consell, en tot allò que no siga contradictori o incompatible amb la reserva marina d'interés pesquer declarada per mitjà de la Llei 16/2003, de 17 de desembre, i amb l'ordenació establida en este decret.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Habilitació reglamentària
Es faculta el conseller competent en matèria de pesca marítima per a prendre les normes per a l'execució i el desplegament de la present disposició.
Segona. Entrada en vigor
Este decret entrarà en vigor al mes de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat.
València, 20 d'octubre de 2006
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller d'Agricultura, Pesca i Alimentació,
JUAN GABRIEL COTINO FERRER
