diari

LLEI 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable. [2004/12638]

(DOGV núm. 4900 de 10.12.2004) Ref. Base de dades 5466/2004

LLEI 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable. [2004/12638]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans que les Corts Valencianes han aprovat, i jo, d'acord amb el que establixen la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, en nom del Rei, promulgue la llei següent:
PREÀMBUL
L'evolució de la realitat socioeconòmica de la Comunitat Valenciana i la seua incidència sobre el sòl no urbanitzable requerix l'adequació del marc normatiu que establix el règim d'este sòl per a donar resposta a les noves situacions que es plantegen en este espai. El transcurs de més d'una dècada de la Llei 4/1992, del Sòl No Urbanitzable, i la constant aplicació dels seus preceptes han posat de manifest la necessitat de revisar el contingut de la llei. Destaquen tres aspectes importants: l'exigència al planejament d'un major rigor d'anàlisi i ordenació; la preservació de les institucions que ja s'han incorporat a la cultura jurídica de la nostra Comunitat; i la notable ampliació de les competències dels municipis.
La legislació històrica sobre l'urbanisme, quan s'ocupa de la regulació del contingut dels instruments de planejament, és summament rigorosa amb l'ordenació que es dota als sòls urbà i urbanitzable, però és més imprecisa respecte del sòl no urbanitzable o rústic.
El sòl no urbanitzable és aquell que, per definició, no es pot destinar a altres fins distints de l'agrícola, forestal, ramader, cinegètic i, en general, dels vinculats a la utilització racional dels recursos naturals, dins dels límits que, si és procedent, establisquen les lleis o el planejament. Només, per excepció a la regla general d'inedificabilitat del medi rural, la llei admet possibles usos i aprofitaments urbanístics, sempre que siguen els estrictament necessaris i resulte imprescindible la seua localització en esta classe de sòl. Este tractament especial netament protector i restrictiu quant a la implantació d'activitats que presenten un caire urbanístic en el sòl no urbanitzable, es fonamenta en la mateixa naturalesa d'este espai físic, la preservació de la qual es troba estretament vinculada a la protecció del medi ambient.
La llei, des de l'òptica integral de l'ordenació del territori, partix de la base que hi ha presents en el territori determinats factors que impedixen que este siga urbanitzable. Les competències de la Generalitat en matèries com l'agricultura, el medi ambient o les infraestructures, serien títol suficient per a justificar la seua intervenció amb el propòsit que l'ocupació urbanística del territori no ignore altres destinacions del sòl, fins i tot el del seu no profit urbà. Per això, la llei formula una concepció positiva del sòl no urbanitzable, la classificació del qual com a tal és conseqüència obligada de la identificació i la valoració de la importància dels factors esmentats. D'esta manera, el planificador, després de l'anàlisi del territori en què opera, ha d'adoptar una decisió el marge de discrecionalitat de la qual queda ben tancat: si el territori considerat té algun dels riscs, valors o riqueses naturals dignes de preservació –com la recent modificació de la Llei estatal 6/1998, de 13 d'abril, sobre Règim del Sòl i Valoracions enumera–, ha de classificar-lo com a sòl no urbanitzable, de manera que se n'assegure la sostenibilitat en un context de desenvolupament ordenat i equilibrat del territori. Amb este fi la llei distingix dues categories de sòl no urbanitzable, el protegit i el comú, en funció del grau de preservació del sòl i règim limitador establit per a la seua utilització.
En el sòl no urbanitzable protegit s'inclou aquell sòl en què està acreditada la presència d'un important risc o està sotmés a algun règim de protecció incompatible amb la seua transformació d'acord amb la legislació sectorial específica, com també aquells sòls que alberguen valors naturals o paisatgístics la restauració, conservació o manteniment dels quals convinga a l'interés públic local. En esta categoria de sòl només es podran realitzar aquelles actuacions que sent compatibles amb les normes de protecció corresponents, tinga previstes el planejament per ser necessàries per al millor aprofitament, atenció i restauració dels recursos naturals o per al seu gaudi públic i aprofitament col·lectiu.
D'altra banda, el sòl no urbanitzable comú comprendrà aquells terrenys de naturalesa rústica que, reunint valors, riscs o riqueses naturals no mereixedors d'una especial protecció o per raons objectives d'índole territorial, el planejament general considere que han de ser preservats de la seua eventual transformació, fins que d'acord amb les limitacions establides per l'estratègia d'ocupació del territori es complisquen les condicions previstes per a la seua possible incorporació al desplegament urbà. En esta categoria de sòl només podran autoritzar-se, a l'empara del planejament general, aquelles actuacions de caràcter aïllat que en els termes previstos en esta llei siguen compatibles amb el sosteniment i el manteniment del medi rural.
Després d'esta primera decisió sobre el règim del sòl no urbanitzable, la llei exigix al planejament una gamma de determinacions mínimes mitjançant la tècnica de la zonificació. El pla ordenarà i delimitarà expressament les zones vocacionalment aptes per a albergar els diferents usos susceptibles de realitzar-se en esta classe de sòl i prohibirà els usos que per impropis resulten indesitjables en cada una de les zones d'ordenació delimitades.
Per a la utilització del sòl no urbanitzable, conseqüent amb el règim de drets i deures de la propietat que esta llei regula, es continua una seqüència d'intervencions de l'administració autonòmica i local, mitjançant les tècniques ja conegudes de l'informe i la declaració d'interés comunitari, que s'emmarquen en l'esfera d'atribucions dels òrgans de l'administració de la Generalitat i precedixen a la llicència urbanística que ha d'emanar dels ajuntaments.
En este aspecte relatiu a les autoritzacions en sòl no urbanitzable és en el que la llei opera un important trasllat de competències en favor dels municipis i, en conseqüència, contribuïx a ampliar el marc de l'autonomia que estos tenen constitucionalment garantida. En concret, aquelles actuacions que pretenen usos i aprofitaments més directament vinculats amb la utilització del sòl no urbanitzable, passen a ser autoritzades pels ajuntaments corresponents, superant la regulació de la Llei 4/1992, de 5 de juny, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable –que es deroga–, que sotmetia les actuacions esmentades a l'autorització urbanística autonòmica prèvia.
Pel que fa a la resta d'activitats, la llei delimita amb major rigor aquelles susceptibles de localitzar-se en l'espai rural, segons criteris i fins propis de la competència per a l'ordenació del territori, la compatibilitat de les quals amb els valors protegits i el seu impacte territorial positiu garantix en cada cas la declaració d'interés comunitari, la qual ha de ser adoptada amb importants cauteles documentals i procedimentals.
Les disposicions addicionals de la llei s'ocupen, a més d'adoptar normes per a l'harmonització legislativa, de qüestions relacionades amb el recte ús del sòl no urbanitzable. Així, es regula el règim de parcel·lació de finques o terrenys; s'instaura un nou marc legal per a la dotació de servicis d'energia elèctrica, aigua, gas i telefonia a les edificacions en tal classe de sòl i s'atribuïx la competència per a sancionar les transformacions agrícoles il·legals.
En matèria d'infraccions i sancions per a accions específiques que incidixen en el sòl no urbanitzable, es manté el règim previst en la legislació anterior, amb l'objectiu d'abordar en un futur de forma conjunta i coherent els instruments precisos perquè l'administració porte a terme amb eficàcia la protecció de la legalitat urbanística i territorial, de forma que l'urbanisme i les distintes polítiques que incidixen sobre el territori puguen satisfer amb eficàcia els fins públics que tenen encomanats.
En les disposicions transitòries és destacable la previsió de la institució de l'homologació del planejament urbanístic, com a via adequada per a l'adaptació d'aquell al contingut d'esta nova llei, com també l'establiment d'un règim transitori mentre no es produïsca esta adaptació. A més, s'adopten les necessàries previsions transitòries de tolerància per a indústries legalment consolidades en el sòl no urbanitzable amb anterioritat a la llei, al mateix temps que es preveu l'homologació de les declaracions d'interés comunitari atorgades a l'empara de l'anterior llei del sòl no urbanitzable.
Finalment, és també de ressaltar la manera en què s'aborda la problemàtica dels nuclis d'habitatges existents en el sòl no urbanitzable de la Comunitat Valenciana, consolidats al marge de la legalitat urbanística, perquè comporta una innovació respecte de la legislació que es deroga, la qual des d'una perspectiva exclusivament urbanística va establir un rigorós règim excepcional transitori per a la seua regularització, la qual cosa va conduir en la pràctica a la seua inaplicació. Per això, esta llei s'ocupa de la qüestió entenent imprescindible a priori garantir la seua mínima afecció territorial entesa en sentit ampli, sense perjudici que el planejament puga a més establir una regularització urbanística conforme a la legislació vigent.
En l'elaboració del projecte de llei s'ha donat una àmplia participació ciutadana i institucional. En particular, pel que fa a l'audiència de les associacions empresarials, organitzacions sindicals i agràries, col·legis professionals, universitats valencianes, la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, el Comité Econòmic i Social, i és conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana.
TÍTOL PRELIMINAR
Article 1. Objecte de la llei
L'objecte de la present llei és l'establiment del règim del sòl no urbanitzable.
A l'efecte de la present llei el sòl no urbanitzable és aquell que, segons el planejament territorial o urbanístic, ha de ser destinat als usos propis de la naturalesa rústica dels terrenys, ja siga pels valors i riqueses que en ell residixen o per la presència de riscs naturals, ja siga per ser inadequats per al seu desenvolupament urbà de conformitat amb els objectius i criteris establerts en la legislació sobre ordenació del territori o en els instruments d'ordenació del territori prevists en esta.
Article 2. Objectius de la classificació com a sòl no urbanitzable
La classificació com a sòl no urbanitzable perseguix la consecució dels objectius territorials següents:
a) Conservar o restaurar les seues característiques i recursos naturals, com també protegir els seus valors paisatgístics, històrics, arqueològics, científics, ambientals o culturals.
b) Minorar els efectes derivats de la presència de riscs naturals o induïts.
c) Potenciar el medi rural com a forma sostenible d'organització del territori i de l'economia agrària valenciana.
d) Mantenir els usos i activitats pròpies del medi rural.
e) Reservar àrees per a la implantació d'infraestructures, dotacions, obres públiques i actuacions estratègiques, d'utilitat pública o d'interés social que requerisquen emplaçar-se en esta classe de sòl, d'acord amb els instruments d'ordenació territorial i urbanística.
f) Ordenar els usos i activitats que requerisquen emplaçar-se al medi rural o estar aïllades en el territori.
Article 3. Categories de sòl no urbanitzable
1. Integren el sòl no urbanitzable aquells terrenys que els plans urbanístics o territorials, amb capacitat per a classificar sòl per raó de la seua respectiva legislació, delimiten amb els objectius anteriorment definits.
2. Estos plans, qualificaran el sòl no urbanitzable en les categories següents:
a) Sòl no urbanitzable protegit.
b) Sòl no urbanitzable comú.
Article 4. Sòl no urbanitzable protegit
1. Els plans urbanístics o territorials amb capacitat per a classificar sòl qualificaran i ordenaran com a sòl no urbanitzable protegit, els terrenys següents:
a) Els que tinguen la condició de béns de domini públic marítim i hidràulic, de conformitat amb la legislació reguladora.
b) Els subjectes a un règim específic de protecció o millora conforme a la corresponent legislació administrativa, incloses les limitacions i servituds com també les declaracions formals o mesures administratives, que, de conformitat amb esta legislació tinguen per objecte la conservació de la naturalesa, flora, fauna, aigua o del territori.
c) Els que alberguen béns inclosos en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià.
d) Els compresos en espais forestals, paisatgístics i ecològics que estiguen subjectes a mesures de conservació o regeneració aprovades conforme a la seua legislació protectora.
e) Aquells que estiguen sotmesos a algun règim de protecció incompatible amb la seua transformació d'acord amb la legislació sectorial aplicable o amb els plans d'ordenació territorial.
f) En els que estiga acreditada la presència d'un important risc d'erosió, despreniment, inundacions o altres riscos naturals que en aconselle la transformació.
2. Els plans urbanístics o territorials amb capacitat per a classificar sòl per raó de la seua legislació respectiva, també podran qualificar com a sòl no urbanitzable protegit aquells terrenys que fins i tot no havent sigut objecte de mesura o declaració expressa dictada conforme a la present llei o a la legislació sectorial corresponent, alberguen valors naturals, paisatgístics o culturals la restauració de la qual, conservació o manteniment convinga a l'interés públic local. Igualment, podran qualificar com a sòl no urbanitzable protegit els terrenys que presenten valors rústics o agraris considerats definitoris d'un ambient rural digne de singular tractament per la seua importància social, paisatgística, cultural o de productivitat agrícola.
3. El pla en cada cas justificarà detalladament la procedència d'incloure sòl no urbanitzable en el règim protegit.
4. Queden exclosos de la possibilitat a què es referix l'apartat 2 d'este article els terrenys afectats pels projectes d'infraestructures d'especial rellevància declarats pel Consell de la Generalitat d'interés general de la Comunitat Valenciana.
Article 5. Sòl no urbanitzable comú
1. Els plans urbanístics o territorials amb capacitat per a classificar sòl per raó de la seua respectiva legislació qualificaran com a sòl no urbanitzable comú els terrenys que presentant valors, riscs o riqueses naturals el planejament no s'incloga en la categoria de protegit, per no trobar-se en els supòsits previstos en l'article 4 d'esta llei i aquells inadequats per al seu desplegament urbà de conformitat amb els objectius i criteris establits en la legislació sobre ordenació del territori o en els instruments d'ordenació del territori previstos en esta.
2. El pla en cada cas justificarà detalladament la procedència d'incloure sòl no urbanitzable en el règim comú.
3. El sòl no urbanitzable comú haurà de destinar-se a aquells usos que siguen conformes a la seua naturalesa rústica o a actuacions d'interés comunitari en els termes establits en esta llei.
TÍTOL I
Règim de propietat del sòl no urbanitzable
Article 6. Delimitació del contingut urbanístic del dret de propietat del sòl no urbanitzable
La classificació dels terrenys com a sòl no urbanitzable inclòs en alguna de les dues categories previstes en esta llei, i la seua adscripció a les distintes zones que delimite el planejament, definix la funció social d'aquells i delimita el contingut urbanístic del dret de propietat.
Article 7. Drets
1. Els propietaris de sòl classificat com a no urbanitzable tindran dret a usar, beneficiar-se i disposar de la seua propietat de conformitat amb la naturalesa dels terrenys. Podran destinar-la a fins agrícoles, forestals, ramaders, cinegètics o altres vinculats a la utilització racional dels recursos naturals, i dins dels límits que, si és procedent, establisquen les lleis o el planejament territorial i urbanístic.
Amb este fi, podran emprar instal·lacions i mitjans tècnics adequats i ordinaris que no comporten ni tinguen com a conseqüència la transformació dels terrenys de la seua destinació pròpia del medi rural, estat natural o característiques essencials.
En tot cas, els treballs, obres i usos estrictament agraris o forestals estaran subjectes a les limitacions imposades per la legislació civil o administrativa aplicable per raó de la matèria.
2. Excepcionalment, mitjançant els procediments i en els termes previstos en esta llei podran realitzar obres i construccions, com també altres actes sobre el sòl i subsòl, instal·lacions i edificacions, que excedisquen de les previstes en el punt anterior i que es legitimen o atribuïsquen expressament per l'ordenació territorial i urbanística.
Article 8. Deures
1. Els propietaris de sòl no urbanitzable tenen els deures següents:
a) Conservar el sòl mantenint la seua massa vegetal conforme a l'equilibri ambiental, en el seu ús i en les condicions precises perquè no s'incremente el risc d'erosió, incendi, inundació i contaminació, ni es produïsca perill per a la seguretat o salut pública, evitant qualsevol altra pertorbació ambiental o danys o perjuicis a tercers o a l'interés general.
b) Permetre o, si és procedent, realitzar les labors de replantació o reforestació necessàries per a la restauració de la vegetació en tota la superfície dels terrenys que l'hagen perdut com a conseqüència d'un incendi, desastre natural o acció humana no degudament autoritzada, dins dels terminis i les condicions assenyalades per l'autoritat competent en matèria forestal.
c) Complir els plans o les normes establides per les conselleries competents en matèria d'agricultura, medi ambient i cultura, com també per les administracions sectorials conforme a la seua legislació específica per al bon funcionament de les obres i servicis públics. Respecte d'això, facilitaran en els terrenys de la seua propietat l'execució dels treballs necessaris a tal fi públic, sense perjuí de les compensacions que els corresponguen.
d) Mantenir les construccions o edificis en condicions de seguretat, salubritat, i decor, realitzant els treballs i obres necessàries per a conservar o rehabilitar-hi les condicions imprescindibles d'habitabilitat o ús efectiu que els siga propi, en els termes previstos en la legislació urbanística, d'ordenació de l'edificació i de patrimoni cultural.
e) Destinar el sòl als usos previstos per l'ordenació territorial o urbanística i autoritzats pel planejament aplicable, alçant les càrregues imposades per al lícit exercici de les activitats que puguen autoritzar-se.
f) Abstenir-se d'efectuar actes o activitats que puguen contaminar la terra, l'aigua o l'aire, de conformitat amb el que preveu la legislació aplicable.
g) Abstenir-se de realitzar actes de segregació o divisió de terrenys i actes jurídics de parcel·lació de finques en contra del que establix esta llei, i en la legislació agrària o forestal o de naturalesa semblant que se li aplique.
h) No tolerar els abocadors il·legals i incontrolats que existisquen en els terrenys de la seua propietat, col·laborar amb els poders públics en la seua detecció i posterior restauració del medi ambient pertorbat.
2. Els municipis i els òrgans de la Generalitat competents per raó de la matèria vetlaran, mitjançant l'exercici de les competències que legalment els corresponguen i les previstes pel règim de protecció de la legalitat i la disciplina urbanística, pel compliment dels anteriors deures, i a l'efecte podran dictar ordes d'execució, i iniciar els procediments sancionadors que a este efecte corresponguen.
TÍTOL II
Ordenació del sòl no urbanitzable
CAPÍTOL I
Instruments d'ordenació
Article 9. Enumeració
Els continguts del planejament territorial i urbanístic regulats en este títol s'establiran en els instruments d'ordenació següents:
a) Plans d'acció territorial
b) Plans generals
c) Plans especials
Article 10. Contingut del planejament territorial sobre el sòl no urbanitzable
1. Els plans d'acció territorial, en desplegament de les funcions que els són pròpies, poden:
a) Orientar la regulació ulterior del sòl no urbanitzable, pròpia dels plans generals.
b) Fer recomanacions sobre les activitats futures que puguen declarar-se d'interés comunitari.
c) Establir reserves de sòl per a infraestructures i dotacions d'interés supramunicipal que hagen d'emplaçar-se en el sòl no urbanitzable.
d) Establir programes i projectes per a la sostenibilitat i la qualitat de vida que tinguen per objecte la recuperació i revitalització del patrimoni arquitectònic, el territori, els recursos naturals i el paisatge.
2. Els plans d'acció territorial integrats, podran, a més, classificar i qualificar directament, en compliment de la seua funció, terrenys com a sòl no urbanitzable, encara que no ho foren en el moment de la seua aprovació, sempre que es respecten els nivells de protecció mínims fixats pel planejament municipal. En tot cas, distingiran amb precisió, en el seu contingut dispositiu, les determinacions d'aplicació directa, de les directrius orientatives o vinculants per a la redacció de plans urbanístics o territorials amb capacitat per a classificar sòl.
Article 11. Contingut del planejament urbanístic respecte del sòl no urbanitzable
Els plans urbanístics, en coherència amb les previsions que hagueren establit els Plans d'Acció Territorial, fixaran, en el sòl no urbanitzable, almenys:
a) Qualificació del sòl no urbanitzable diferenciant les categories previstes en esta Llei.
b) Delimitació de zones en el sòl no urbanitzable.
c) Delimitació de reserves de terrenys per a la implantació de dotacions públiques, infraestructuras i obres públiques que hagen d'emplaçar-se en esta classe de sòl.
d) Regulació de l'ús, destí, conservació o reforma de les edificacions existents amb anterioritat a l'aprovació del planejament, contemplant mesures per a la recuperació i revitalització del patrimoni arquitectònic radicat en el sòl no urbanitzable.
e) Accions concretes per a preservar o millorar el paisatge i salvaguardar els recursos naturals o històrics.
CAPÍTOL II
Determinacions en sòl no urbanitzable
Secció 1a
Normes d'aplicació directa
Article 12. Normes d'aplicació directa a les construccions i edificacions en el sòl no urbanitzable
1. Les edificacions en sòl no urbanitzable hauran de ser concordes amb el seu caràcter aïllat, harmonitzant amb l'ambient rural i el seu entorn natural, conforme a les regles que el planejament aplicable determine per a integrar les noves construccions en les tipologies tradicionals de la zona o més adequades al seu caràcter.
2. Mentre no hi haja un pla que ho autoritze no podrà edificar-se amb una alçada superior a dues plantes mesurades en cada punt del terreny natural, sense perjudici de les altres limitacions aplicables.
3. No podran alçar-se construccions en llocs pròxims a carreteres, camins ramaders o altres béns de domini públic, sinó d'acord amb el que establisca la legislació específicament aplicable.
4. Totes les edificacions i activitats que s'autoritzen en el sòl no urbanitzable, s'hauran d'adaptar a l'ordenació aprovada i hauran de disposar d'adequats sistemes de depuració dels abocaments i residus que generen.
Secció 2a
Zonificació
Article 13. Zonificació del sòl no urbanitzable
Els plans que classifiquen sòl com a no urbanitzable hauran de distingir zones subjectes a ordenació diferenciada. La zonificació i ordenació es realitzarà per unitats territorials homogènies, definides per les característiques del medi natural, els usos característics del sòl, les seues condicions paisatgístiques, la interdependència funcional dels seus elements, la seua articulació respecte a una infraestructura, la seua problemàtica comuna o altres raons substantives anàlogues.
Article 14. Reglament orientatiu de les distintes zones en el sòl no urbanitzable
A fi de fomentar l'homogeneïtat i el millor coneixement públic de les normes urbanístiques dels plans, mitjançant una orde del conseller competent en matèria d'ordenació del territori i urbanisme, després de l'audiència a les distintes conselleries afectades en les seues competències, es formalitzaran i actualitzaran models tipus de regulació per a cadascuna de les diverses zones d'ordenació diferenciada més usuals en el sòl no urbanitzable.
El règim de les zones es podrà establir mitjançant justificada remissió a aquell reglament general, encara que, alternativament, també podran contenir la seua pròpia regulació, quan raons d'interés local ho aconsellen així.
Article 15. Reserves de terrenys
1. Els plans urbanístics o territorials amb capacitat per a classificar sòl podran establir, sobre el sòl no urbanitzable, àrees de reserves de terrenys de possible adquisició per a actuacions d'iniciativa pública, usos d'utilitat pública o d'interés social o l'ampliació del patrimoni públic del sòl.
2. En relació amb tot el sòl que classifiquen com a no urbanitzable, establiran:
a) Les reserves de sòl previstes en els plans d'acció territorial aprovats.
b) Les reserves de sòl necessàries per a la implantació o ampliació d'obres, infraes-tructures, dotacions, servicis i actuacions estratègiques públiques o d'utilitat pública o interés social, que hagen d'emplaçar-se en esta classe de sòl.
c) Les reserves delimitades dins del sòl no urbanitzable per a la seua adquisició i ampliació del patrimoni públic del sòl.
3. Sense perjuí de les reserves de sòl per a parc públic exigibles en la legislació urbanística, podran incloure's en la xarxa primària, amb la consideració de parc públic natural, sòls classificats com a no urbanitzable, en qualsevol de les seues categories, que, a pesar de reunir algun tipus de valor paisatgístic o ambiental, tinguen característiques especials que els faça especialment aptes per a l'esbarjo ciutadà.
Estos parcs públics estaran adscrits als distints sectors de sòl urbanitzable, i els serà d'aplicació la legislació urbanística. La normativa urbanística del pla establirà per a estos parcs les condicions que facen compatible el seu ús amb la protecció dels valors existents. El pla podrà establir justificadament un coeficient d'equivalència entre la superfície d'estos sòls i la del sòl urbanitzable a què s'adscriuen, a l'efecte de repartiment de beneficis i càrregues.
Secció 3a
Determinacions específiques en sòl no urbanitzable protegit
Article 16. Normes
Respecte del sòl no urbanitzable protegit, els plans generals i, si és procedent, els plans especials, en l'exercici de les seues funcions, i en coordinació amb la legislació o el planejament sectorial determinants de la seua protecció específica, establiran les normes d'utilització, conservació i aprofitament que garantisquen la consecució dels fins determinants d'esta protecció. En particular, inclouran, quan corresponga, la prohibició absoluta de construir, com també les mesures que s'han d'adoptar a l'efecte de conservació, protecció o millora.
Article 17. Obres, usos i aprofitaments
En el sòl no urbanitzable protegit, sense perjuí de les limitacions derivades de la legislació o planejament sectorial determinant de la seua protecció, només es podran realitzar instal·lacions, construccions o obres que tinga previstes el planejament pel fet de ser necessàries i compatibles amb el millor aprofitament, conservació, atenció i restauració dels recursos naturals o per al seu ús públic i aprofitament col·lectiu. Igualment, es podran dur a terme les obres i instal·lacions necessàries per a la gestió del domini o dels servicis públics o activitats d'utilitat pública o interés general i per a la minoració dels riscs que van motivar l'especial protecció.
Secció 4a
Determinacions específiques en sòl no urbanitzable comú
Article 18. Zonificació
1. Els plans urbanístics o territorials amb capacitat per a ordenar usos en sòl no urbanitzable comú, per raó de la seua respectiva legislació, delimitaran zones, almenys, en funció dels següents usos i aprofitaments característics:
a) Zones els terrenys de les quals siguen idonis per a aprofitaments agropecuaris, forestals o cinegètics.
b) Zones en què siga possible l'explotació de pedreres, extraccions d'àrids o de terres, o amb recursos geològics o hidrològics.
c) Zones en què siga possible l'ús d'habitatge, diferenciant les àrees en què siga possible l'habitatge aïllat i familiar, aquelles en què siga possible l'habitatge rural vinculat a explotació agrícola i aquelles en què es delimiten els assentaments rurals tradicionals i històrics existents.
d) Zones en què, excepcionalment i en les condicions establides en esta llei, puguen implantar-se activitats industrials, productives, terciàries o de servicis, de necessari emplaçament en el medi rural o que requerisquen una posició aïllada en el territori.
e) Zones en què s'excloga tot tipus d'edificació o se subjecte a limitacions específiques, d'acord amb l'estratègia d'ocupació del territori definida en el planejament.
2. Justificadament es podran establir zones mixtes, susceptibles d'usos i aprofitaments característics de diverses zones.
Article 19. Obres, usos i aprofitaments
1. Els plans urbanístics o territorials amb capacitat per a ordenar usos en sòl no urbanitzable comú, per raó de la respectiva legislació, establiran la normativa reguladora pròpia dels distints usos i aprofitaments permesos per a cada zona. En particular, s'establiran incompatibilitats d'usos, en els entorns d'influència dels terrenys classificats com a sòl no urbanitzable protegit i en les zones en què la implantació d'usos i activitats puga afectar la qualitat de les aigües destinades a consum humà. A l'efecte, i excepte estudis específics que ho justifiquen, es consideraran zones vulnerables les delimitades en la cartografia referida a la vulnerabilitat a la contaminació de les aigües subterrànies per activitats urbanístiques declarada de necessària observança mitjançant l'Orde de 8 de març de 1999, de la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports.
2. Quan el planejament no preveja alguna de les zones a què es referix l'article anterior, els usos i aprofitaments corresponents a estes no podran tenir cabuda en el sòl no urbanitzable del terme municipal, excepte els agropecuaris, forestals o cinegètics o aquells sotmesos al règim general de les obres públiques. No obstant això, d'acord amb les estratègies sectorials de la Generalitat, podran autoritzar-se activitats subjectes a declaració d'interés comunitari en els termes previstos en esta llei.
Article 20. Construccions i instal·lacions agrícoles, ramaderes, cinegètiques o forestals
Els plans urbanístics o territorials amb capacitat per a ordenar usos en sòl no urbanitzable comú, per raó de la respectiva legislació, establiran les condicions de la parcel·la mínima, com també les que regulen les característiques de l'edificació, per a les construccions autoritzables previstes en este article, amb l'informe previ de la conselleria competent en matèria d'agricultura, ramaderia, caça i activitat forestal.
Estes construccions i instal·lacions hauran de ser les estrictament indispensables per a l'activitat pròpia de la parcel·la per a la qual se sol·licita autorització i hauran de complir les mesures administratives reguladores de l'activitat corresponent. Almenys la meitat de la parcel·la haurà de quedar lliure d'edificació o construcció i mantenir-se en el seu ús agrari o forestal o amb les característiques naturals pròpies.
Article 21. Habitatge aïllat i familiar
1. Els plans urbanístics o territorials amb capacitat per a ordenar usos en sòl no urbanitzable comú, per raó de la seua respectiva legislació, ordenaran el d'habitatge aïllat i familiar atenent l'aptitud del territori per a albergar-lo i la seua compatibilitat amb els valors propis del sòl que han determinat la seua classificació com a no urbanitzable, i ponderaran la seua capacitat i, en especial, la seua vulnerabilitat i impacte sobre el medi físic.
2. Amb este fi es podrà construir un habitatge aïllat i familiar complint els requisits següents:
a) Les construccions se situaran en zones i sota les condicions expresses i justificadament previstes en el planejament territorial o urbanístic.
b) Es permetrà edificar en finques legalment parcel·lades que, tant en la forma com en la superfície, abasten la mínima exigible segons el planejament que en cap cas serà inferior a una hectàrea per habitatge.
c) La superfície ocupada per l'edificació no podrà excedir mai del dos per cent de la finca rústica; la resta haurà d'estar i mantenir-se amb les característiques naturals pròpies. No obstant això, el pla podrà permetre servicis complementaris de l'habitatge familiar, sense obra de fàbrica sobre rasant natural, la superfície del qual no excedisca a l'ocupada per l'edificació.
d) S'exigirà previsió suficient de l'abastiment d'aigua potable i completa evacuació, recollida i depuració dels residus i aigües residuals. El cost que puga implicar l'extensió de les xarxes d'estos o altres servicis anirà a càrrec del propietari de l'habitatge aïllat i familiar.
e) L'edificació estarà situada fora dels cursos naturals d'escorrenties i es respectaran les masses d'arbrat existent i la topografia.
f) La construcció no haurà de formar nucli de població d'acord amb el que establisca el pla general corresponent.
Article 22. Habitatge rural vinculat a explotació agrícola
A la implantació de vivendes rurals aïllades i vinculades a les explotacions agrícoles se li aplicaran els mateixos requisits i determinacions establides en l'article anterior. No obstant, per mitjà d'informe favorable de la Conselleria competent en matèria d'agricultura, fundat en exigències de l'activitat agrària, podrà eximir-se justificadament a les dites vivendes rurals del compliment dels esmentats requisits, devent en tot cas guardar proporció amb la seua extensió i característiques i quedar directament vinculades a les corresponents explotacions agrícoles.
Sense perjuí del que establix el paràgraf anterior, per a l'autorització d'estes vivendes rurals serà preceptiu que el Pla General o, si és el cas, el Pla Especial haja delimitat justificadament les zones en què siga possible la realització d'estes edificacions i que, en tot cas, compten amb l'informe favorable de la Conselleria competent en matèria d'agricultura amb caràcter previ a l'atorgament de la llicència municipal d'obres.
Article 23. Assentaments rurals i històrics
1. S'entén per assentaments rurals els nuclis de població tradicionals, legalment constituïts i consolidats en el sòl no urbanitzable, que per les seues especials característiques exigixen un tractament del seu desplegament distint del propi dels sòls urbans o urbanitzables.
2. Els plans urbanístics o territorials amb capacitat per a ordenar usos en sòl no urbanitzable comú, per raó de la seua respectiva legislació, i de conformitat amb el que preveu la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, identificaran i delimitaran estos assentaments rurals existents, i els catalogaran com a béns de rellevància local, i establiran la seua ordenació de manera coherent amb l'estratègia general d'ordenació del territori, evitant la formació de nuclis típicament urbans, salvaguardant els llits naturals, les xarxes de camins rurals, l'estructura parcel·lària històrica i els usos rústics tradicionals propis de l'assentament rural identificat.
3. En estos assentaments delimitats es permetrà edificar d'acord amb les regles següents:
a) S'acceptarà l'ampliació de l'assentament, permetent les obres de reforma, ampliació de l'edificació en un 20%, consolidació i, si és procedent, reedificació, i es mantindrà la parcel·lació tradicional pròpia de l'assentament originari, respectant l'arbrat existent.
b) Els tipus edificatoris s'integraran en l'ambient tradicional de l'assentament rural delimitat.
c) La tipologia de les infraestructures i servicis associats a l'assentament rural per al seu adequat desplegament, seran compatibles amb el seu caràcter rústic, i estarà terminantment prohibit realitzar obres que propicien un desplegament urbà o urbanitzable convencional. L'adequada disposició dels accessos i camins rurals, la implantació de les dotacions necessàries i, en particular, l'efectiu sanejament, aigua potable, llum i recollida regular de residus de tota índole que necessite la zona delimitada han de ser objectiu principal per al planejament en este sòl a fi de garantir la viabilitat en el temps de l'assentament amb les seues característiques especials.
d) Els usos i aprofitaments han de ser definits detalladament, en funció de les característiques de l'assentament rural. El planejament ordenarà, a més de l'ús d'habitatge, aquells usos rústics tradicionals compatibles amb la conservació, la protecció i la millora de l'assentament rural delimitat i assenyalarà aquells altres usos incompatibles amb ell.
Article 24. Explotació de pedreres, extracció d'àrids i de terres o recursos geològics, miners o hidrològics, i generació d'energia renovable
L'explotació de pedreres, extracció d'àrids i de terres o recursos geològics, miners o hidrològics, i generació d'energia renovable es regularà per plans d'acció territorial sectorials, per plans generals, i per qualsevol altre pla urbanístic o territorial amb capacitat per a ordenar usos en sòl no urbanitzable comú, per raó de la seua legislació respectiva, amb subjecció al que establix esta Llei, a la legislació de patrimoni cultural valenciá i a la legislació sectorial específica. Si és procedent, es permetrà la realització de construccions i instal·lacions destinades a la transformació de la matèria primera obtinguda de l'explotació que convinga territorialment emplaçar prop del seu origen natural.
La implantació d'estos usos en el sòl no urbanitzable exigix la declaració d'interés comunitari anterior en els termes previstos en esta Llei.
No será necessària la declaració d'interés comunitari en les instal·lacions generadores d'energia renovable, si conten amb un Pla Especial aprovat que ordene específicament estos usos vinculats a la utilització racional dels recursos naturals en sòl no urbanitzable.
Totes estes instal·lacions, per a la seua implantació, estaran sotmeses a la Declaració d'Impacte Ambiental de la seua activitat, del sòl i dels terrenys immediats a l'explotació, i hauran d'incloure mesures de minimització dels impactes i la restauració ambiental i paisatgística posterior al cessament de l'explotació.
Article 25. Activitats industrials, productives i terciàries o de servicis
1. Els plans urbanístics o territorials amb capacitat per a ordenar usos en sòl no urbanitzable comú, per raó de la seua legislació respectiva, regularan conforme al que preveuen els articles 18 i 19 d'esta llei, l'excepcional implantació d'activitats industrials, productives i terciàries o de servicis en sòl no urbanitzable.
2. En particular, els plans generals i, si és procedent, els plans especials, per a la implantació dels usos que regula este article establiran les condicions relatives a superfície de parcel·la mínima, alçada, reculades, màxim sostre absolut edificable, ocupació màxima de parcel·la i distància mínima entre edificacions, i a altres classes de sòl, respectant els estàndards mínims establits en esta llei.
3. La implantació d'estos usos en el sòl no urbanitzable exigix la declaració d'interés comunitari previ en els termes previstos en esta llei. Estes activitats han de disposar amb sistemes d'abastiment d'aigua potable, sanejament i depuració d'aigües residuals i recollida i gestió de residus.
4. Serà preferent l'abocament i la depuració mitjançant connexió a la xarxa pública, i els costs aniran a càrrec del promotor de l'activitat fins i tot les ampliacions que calguen. En qualsevol cas serà exigible l'autorització preceptiva d'abocament atorgada per l'organisme de conca.
Article 26. Condicions d'implantació de les activitats industrials i productives
1. Les construccions destinades a activitats industrials o productives a què es referix este article, quan així es determine en la seua normativa reguladora, hauran de ser de necessari emplaçament en sòl no urbanitzable.
2. Només podran tramitar-se actuacions per a la implantació de les activitats següents:
a) Indústries qualificades que, per exigència de la normativa que les regule, hagen d'ubicar-se allunyades de zona residencial o urbana, en parcel·la no inferior a una hectàrea i, en tot cas, amb el cinquanta per cent lliure d'ocupació i dedicat a l'ús agrari o forestal efectiu o, si és procedent, en el seu estat natural primitiu.
b) Activitats de transformació i comercialització de productes del sector primari que, tenint en compte la seua especial naturalesa i característiques, necessiten emplaçar-se prop de l'origen de la matèria primera, en parcel·la no inferior a una hectàrea i, en tot cas, amb el cinquanta per cent lliure d'ocupació i dedicat a l'ús agrari o forestal efectiu o, si és procedent, en el seu estat natural primitiu.
c) Indústria de baixa rendibilitat per unitat de superfície que precise dedicar gran part d'esta a depòsit, emmagatzemament o assecat de mercaderies a l'aire lliure, en recinte que, en tot cas, haurà d'assetjar-se adequadament i, com a regla general per mitjà de pantalla vegetal.
3. La implantació d'estes activitats en el sòl no urbanitzable requerirà la declaració d'interés comunitari prèvia en els termes prevists en esta llei.
4. Les activitats a què es referix este article podran, justificadament, quedar exemptes del termini de vigència de l'ús i aprofitament abribuït per la Declaració d'Interés Comunitari.
Article 27. Condicions d'implantació de les activitats terciàries o de servicis
1. La realització de construccions i instal·lacions destinades a activitats turístiques, esportives, d'oci i esbarjo, terciàries en general o de servicis en el sòl no urbanitzable, requerirà la declaració d'interés comunitari i la conseqüent atribució i definició del corresponent ús i aprofitament, que s'interessarà de la conselleria competent en matèria d'ordenació del territori i urbanisme.
2. Només podran tramitar-se actuacions per a la implantació de les activitats següents:
a) Establiments de restauració, hotelers i assimilats quan s'acredite que el seu emplaçament està a més de cinc quilòmetres de sòl vacant classificat com a urbà o urbanitzable amb qualificació apta per a albergar estos usos i, a més, concórrega alguna d'estes circumstàncies:
1é. La conveniència de la situació aïllada de l'establiment, per al gaudi del medi natural i del paisatge.
2n. L'oportunitat de la seua situació a partir de la línia d'edificació de les carreteres, per a la prestació de servici als usuaris d'estes, amb justificació de les instal·lacions i els servicis previstos en les necessitats objectives del trànsit rodat i de la seua compatibilitat amb l'ordenació sectorial de la carretera que es tracte.
Quan la implantació dels usos esmentats siga d'interés per al desplegament turístic rural d'interior o puga escometre's mitjançant la recuperació del patrimoni arquitectònic catalogat d'interés radicat en el sòl no urbanitzable, podrà exceptuar-se el requisit de distància mínima, abans esmentat, amb l'informe o informes favorables previs dels òrgans competents en matèria de turisme i de patrimoni cultural.
b) Centres recreatius, esportius i d'oci, quan s'acredite suficientment la procedència de la seua implantació en sòl no urbanitzable per estar íntimament relacionats amb les característiques de l'entorn natural i sempre que col·laboren a la sostenibilitat i el manteniment del medi rural.
c) Campaments de turisme i instal·lacions semblants o equivalents de caràcter turístic que complisquen els requisits que els impose la seua regulació específica i no propicien, per les seues característiques i emplaçament, la formació de nuclis de població o de característiques urbanes.
d) Activitats culturals i docents, assistencials, religioses i benèfiques, centres sanitaris i científics, i servicis funeraris i cementeris, quan a més de complir amb la normativa sectorial que específicament les regule, s'acredite suficientment, en raó de les seues característiques concretes, la procedència del seu emplaçament aïllat i la impossibilitat d'ubicar-los en sòls amb qualificació urbanística idònia del municipi afectat.
e) Plantes per al tractament, la valoració, el depòsit i l'eliminació de residus de titularitat i explotació privades.
f) Obres i instal·lacions pròpies de les xarxes de subministraments i comunicacions de titularitat privada, de necessari emplaçament en sòl no urbanitzable, l'autorització del qual no corresponga tramitar-se com a servicis o activitats d'interés general o essencial en execució de les obres públiques, declarades d'utilitat pública o siguen autoritzables conforme al que preveu l'article 29 d'esta llei.
g) Estacions de subministrament de carburants i àrees de servici de les carreteres quan no estiguen expressament delimitades pel planejament o l'ordenació de la via.
3. La parcel·la exigible per a estes actuacions terciàries o de servicis en el sòl no urbanitzable serà almenys de mitja hectàrea, havent de quedar el cinquanta per cent d'esta lliure de construcció o edificació i dedicat a l'ús agrari o forestal efectiu o, si és procedent, en el seu estat natural primitiu.
En cas d'implantació de servicis mitjançant un pla especial serà el que fixe les condicions de parcel·la més adequades a la prestació del servici i a l'adequació a l'entorn.
TÍTOL III
Autoritzacions d'usos i aprofitaments
del sòl no urbanitzable
CAPÍTOL I
Disposicions generals
Article 28. Actes d'ús i aprofitament en el sòl no urbanitzable
L'administració i els particulars podran realitzar actes d'ús i aprofitament en el sòl no urbanitzable en els casos previstos en esta llei, amb el compliment dels requisits establits en ella i conforme a les determinacions del planejament territorial o urbanístic i a les resolucions administratives corresponents.
Article 29. Actuacions promogudes per les administracions públiques territorials
1. En les actuacions promogudes per les distintes administracions públiques territorials, directament o sota el seu control, mitjançant els seus concessionaris o agents, per a l'execució d'obres públiques o construccions i instal·lacions de servici públic essencial o activitats d'interés general, que necessiten situar-se en el sòl no urbanitzable, s'observarà el que preveu la legislació urbanística, la legislació reguladora del servici o activitat a implantar i la legislació de règim local.
No estaran subjectes a llicència municipal aquelles obres, servicis o instal·lacions que d'acord amb la legislació sectorial n'estiguen exemptes.
2. Quan les construccions, obres i instal·lacions siguen promogudes pels concessionaris o agents de l'administració, es requerirà que el sol·licitant acredite davant de l'ajuntament corresponent la qualitat i legitimació per la qual promou l'actuació en el desplegament i explotació de l'activitat normal de servici públic.
La llicència municipal urbanística que s'atorgue podrà imposar, si és procedent, l'exigència de compartir per diferents empreses públiques o privades les instal·lacions autoritzades d'acord amb la normativa sectorial específica corresponent. També podrà imposar l'exigència d'adoptar les mesures que es consideren necessàries per a evitar o reduir el seu impacte paisatgístic en el medi rural.
3. Quan per a poder exercir les seues respectives competències sectorials, estes administracions necessiten establir noves determinacions en l'ordenació urbanística vigent, podran promoure plans especials i catàlegs de béns i espais protegits en els termes previstos en esta llei, i en la legislació urbanística.
4. Les actuacions per a l'execució d'obres i infraestructures o servicis públics d'especial importància pel seu impacte territorial supramunicipal requeriran l'aprovació de plans especials de protecció, integració i funcionalitat de les dotacions i infraestructures públiques que es pretenguen implantar en els termes previstos en la legislació urbanística o, si és procedent, en els plans d'acció territorial, sense perjudici del que preveu la legislació específica reguladora de les infraestructures de caràcter energètic.
Article 30. Actuacions promogudes pels particulars
1. Estaran subjectes a llicència urbanística municipal i, si és procedent, a la declaració d'interés comunitari prèvia, en els termes previstos en esta llei, els actes d'ús i aprofitament que promoguen els particulars en el sòl no urbanitzable, en l'exercici dels seus drets i en els supòsits previstos en l'article 7.2 d'esta llei.
2. Tots els actes d'ús i aprofitament en sòl no urbanitzable protegit requeriran, a més, d'informe favorable de la conselleria competent en matèria de territori, i de les autoritzacions preceptives determinades en la legislació sectorial corresponent.
3. No es podran atorgar llicències municipals, ni d'obres ni d'activitat, que legitimen usos i aprofitaments en sòl no urbanitzable que, en els casos i mitjançant les tècniques regulades en esta llei, estiguen subjectes a informe o autorització corresponent previs, fins que no conste en l'expedient l'emissió de l'informe o de l'acte d'autorització i, si és procedent, s'acredite el compliment de les condicions imposades per aquells. La falta d'emissió en termini dels informes i les autoritzacions corresponents produirà els efectes establits en les normes reguladores dels procediments que s'apliquen per raó de la matèria.
4. En els actes d'ús i aprofitament autoritzables en el sòl no urbanitzable que tinguen com a objectiu l'adequada recuperació o revitalització del patrimoni arquitectònic rural catalogat pels seus especials valors culturals, podrà eximir-se justificadament de les limitacions establides en esta llei o en el planejament, quan impedisquen o dificulten greument l'objectiu expressat, amb l'informe favorable previ de la conselleria competent en matèria d'ordenació del territori i urbanisme, després de l'audiència de l'ajuntament afectat i la conselleria competent en matèria de patrimoni cultural valencià.
5. Les llicències que autoritzen actes d'edificació en el sòl no urbanitzable s'atorgaran sempre sotmeses a la condició de fer constar en el Registre de la Propietat la vinculació de la finca o parcel·la a la construcció autoritzada i la conseqüent indivisibilitat d'esta, com també a les altres condicions imposades en la llicència i, si és procedent, en la declaració d'interés comunitari.
6. No podran iniciar-se obres o instal·lacions en el sòl no urbanitzable, sense que abans s'obtinguen les llicències municipals per al seu lícit funcionament.
Article 31. Actes d'ús i aprofitament del sòl no urbanitzable subjectes a llicència municipal
Els actes d'ús i aprofitament del sòl no urbanitzable comú del sector primari previstos en els articles 20 a 23 d'esta llei seran autoritzables per l'ajuntament mitjançant l'atorgament de les llicències municipals corresponents, amb els informes o les autoritzacions previs legalment exigibles, emeses per les conselleries competents per raó de la matèria, i amb les condicions assenyalades per aquelles. La sol·licitud dels informes o autoritzacions s'efectuarà després que l'ajuntament comprove la compatibilitat urbanística de l'actuació sol·licitada.
Els actes d'ús i aprofitament del sòl no urbanitzable protegit previstos en l'article 17 d'esta llei seran autoritzats per l'ajuntament mitjançant l'atorgament de les llicències municipals corresponents amb l'informe favorable previ de la conselleria competent en matèria de territori.
Article 32. Activitats que necessiten declaració d'interés comunitari
La Generalitat intervé en l'autorització d'usos i aprofitaments en sòl no urbanitzable comú, dins dels límits i en les condicions establides en esta llei, mitjançant la declaració d'interés comunitari prèvia a la llicència municipal, en els supòsits previstos en els articles 24 a 27 d'esta llei.
Els usos i aprofitaments en sòl no urbanitzable comú que siguen objecte d'assignació mitjançant plans especials no requeriran la posterior declaració d'interés comunitari.
Tampoc la requeriran, els usos i aprofitaments que vinguen regulats per un pla d'acció territorial sectorial, sense que això eximisca del pagament del cànon corresponent.
CAPÍTOL II
Declaració d'interés comunitari
Article 33. Règim general
1. La declaració d'interés comunitari atribuïx usos i aprofitaments en el sòl no urbanitzable. Esta declaració haurà d'estar motivada i fundar-se en:
a) Una positiva valoració de l'activitat sol·licitada.
b) La necessitat d'emplaçament en el sòl no urbanitzable.
c) La major oportunitat i conveniència de la localització proposada enfront d'altres zones del sòl no urbanitzable.
d) La utilització racional del territori.
2. La justificació de la necessitat d'emplaçament en el sòl no urbanitzable es realitzarà valorant la impossibilitat física de l'activitat en un altre tipus de sòl, la incidència de l'activitat en el desplegament sostenible o la recuperació natural de les zones deprimides, la proximitat de l'activitat a les xarxes d'infraestructures ja existents, i la contribució de l'activitat a millorar els nivells d'ocupació laboral de la zona. Això s'entendrà sense perjudici d'altres paràmetres que puguen ser tinguts en compte per a la justificació particularitzada de la necessitat d'emplaçament respecte de cada activitat concreta que es puga realitzar en sòl no urbanitzable.
3. Les declaracions d'interés comunitari no podran contenir pronunciaments contradictoris amb l'avaluació de l'impacte ambiental, l'avaluació ambiental estratègica ni amb els continguts en els informes preceptius emesos en matèria de patrimoni cultural, quan alguna d'elles siga necessària per la legislació sectorial.
4. El canvi o substitució de les determinacions en les declaracions d'interés comunitari exigix complir el mateix procediment legal previst per a la seua aprovació. També serà exigible tramitar este procediment per a la implantació d'estes activitats en edificacions existents i per a l'ampliació o reforma de les ja autoritzades.
Article 34. Cànon d'ús i aprofitament
1. La declaració d'interés comunitari estarà vinculada a una activitat concreta i obligarà el promotor o propietari a pagar el cànon d'ús i aprofitament corresponent i a complir la resta de compromisos assumits i determinats en esta.
2. A este respecte, la conselleria competent en matèria d'ordenació del territori i urbanisme, a proposta motivada de l'ajuntament afectat, establirà un determinat cànon d'ús i aprofitament, per quantia corresponent al cost econòmic que es derivaria de la transformació d'un sòl urbanitzable per a l'obtenció d'una parcel·la de superfície, ús i aprofitament equivalent a la vinculada per la declaració d'interés comunitari atribuït. El cànon, sense perjudici de les pròrrogues que si és el cas pogueren atorgar-se, es meritarà d'una sola vegada i podrà la persona interessada sol·licitar el pagament fraccionat d'este en cinc anualitats successives, a partir de l'atorgament de la llicència urbanística municipal.
3. L'Ajuntament podrà proposar l'exempció del pagament del cànon d'ús i aprofitament atribuït, per a aquelles activitats beneficoassistencials i sense ànim de lucre, prou acreditades.
4. L'impagat donarà lloc a la caducitat de la llicència. La percepció del cànon correspon als municipis i les quantitats ingressades per este concepte quedaran afectades la gestió territorial, en els termes previstos en la Llei d'Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge.
Article 35. Termini de vigència
1. La conselleria competent en matèria d'ordenació del territori i urbanisme, a proposta motivada de l'ajuntament afectat, establirà un determinat termini de vigència de l'ús i aprofitament atribuït per la declaració d'interés comunitari, que no podrà excedir de trenta anys, excepte en els casos exceptuats per esta llei.
2. El transcurs del termini de vigència de l'ús i aprofitament atribuït provocarà la caducitat de la declaració d'interés comunitari, encara que la persona interessada podrà, abans del venciment del termini esmentat, sol·licitar de la conselleria competent en matèria d'ordenació del territori i urbanisme, pròrroga per un període igual o inferior a l'inicialment assignat. Transcorreguts tres mesos des de la sol·licitud de pròrroga formulada per la persona interessada, sense que la conselleria haguera resolt sobre esta, es produiran pròrrogues tàcites successives i anuals comptadores des del venciment del termini precedent, fins que es declare la caducitat o la pròrroga expressa per a quan acabe el període anual corresponent.
3. Caducada la declaració d'interés comunitari, el seu titular procedirà, al cessament de l'activitat, a desmantellar les instal·lacions i a demolir les construccions realitzades, amb reposició del sòl al seu estat original. La Resolució per la que s'acorda la caducitat, deurá fixar en funció de les característiques pròpies de cada activitat, el termini per al compliment de les citades obligacions.
Article 36. Documentació
Les actuacions subjectes a declaració d'interés comunitari prèvia iniciaran el procediment mitjançant una sol·licitud de l'interessat presentada davant la conselleria competent en matèria d'ordenació del territori i urbanisme, a la qual s'haurà d'adjuntar, a més de la documentació pertinent, conforme al que establixen els articles anteriors, un projecte de l'actuació, subscrit pel tècnic competent, que comprendrà la memòria informativa i justificativa i plànols d'informació i d'ordenació.
Article 37. Procediment
1. La instrucció i resolució del procediment correspondrà a la conselleria competent en matèria d'ordenació del territori i urbanisme, la qual, després de l'informe municipal no admetrà a tràmit aquelles iniciatives que no s'adapten als pressuposts exigits per esta llei i el planejament aplicable.
En tot cas, l'admissió a tràmit de la sol·licitud no prejutja el sentit de la resolució definitiva que s'adopte.
2. La conselleria competent en ordenació del territori i urbanisme admesa a tràmit la sol·licitud, sotmetrà l'expedient simultàniament a:
a) Informació pública per un període mínim de 20 dies hàbils, anunciada en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i en el tauler d'edictes de l'ajuntament afectat. Durant este període el projecte es trobarà depositat, per a consulta pública, en un local de la conselleria competent en matèria d'ordenació del territori i urbanisme situat en la capital de província.
No serà preceptiu reiterar este tràmit en un mateix procediment, ni encara que s'introduïsquen modificacions substancials en el projecte, i bastarà la notificació de la resolució definitiva que s'adopte a les persones interessades personades en les actuacions i a aquelles que puguen resultar afectades en els seus drets subjectius amb les modificacions introduïdes.
b) Informes dels distints departaments i òrgans competents de les administracions central i autonòmica que puguen veure's afectats en les competències respectives, com també els ajuntaments afectats, que podran versar sobre el contingut del seu planejament o altres consideracions d'oportunitat. La falta d'emissió en el termini d'un mes dels informes no interromprà la tramitació, tot això sense perjudici del que es derive de la legislació sectorial.
c) Audiència amb notificació expressa als titulars de béns i drets afectats per l'actuació i de les finques confrontants perquè puguen al·legar, reclamar o suggerir el que estimen oportú.
3. El procediment de declaració d'interés comunitari haurà de resoldre's i notificar-se a l'interessat en el termini màxim de sis mesos mitjançant una resolució del conseller competent en ordenació del territori i urbanisme. Transcorregut el termini esmentat sense que s'haja notificat la resolució expressa es podrà entendre desestimada la sol·licitud.
Article 38. Contingut
1. La resolució de declaració d'interés comunitari s'haurà d'adoptar motivadament i haurà de ser coherent amb les directrius, els criteris i les determinacions del planejament territorial i urbanístic aplicable; ponderarà la necessitat de l'emplaçament proposat en el sòl no urbanitzable, la incidència de l'activitat en el desplegament sostenible econòmic i social, en el medi natural i en les xarxes d'infraestructures o servicis públics existents, i en l'oportunitat d'escometre l'actuació proposada en el marc de la correcta vertebració del territori.
2. La declaració d'interés comunitari s'atorgarà sempre condicionada que abans de l'inici de les obres s'obtinguen les llicències, autoritzacions i permisos que calguen per al lícit exercici de l'activitat, com també a inscriure en el Registre de la Propietat la vinculació del terreny a l'ús i aprofitament autoritzat amb les altres condicions establides en esta. La declaració d'interés comunitari s'entendrà caducada si en el termini de sis mesos comptador des de la notificació no se sol·licita la preceptiva llicència municipal urbanística, en els termes previstos en la legislació urbanística i s'incriu en el registre de la propietat corresponent.
Article 39. Caducitat i revisió
1. La declaració de caducitat s'adoptarà mitjançant resolució motivada del conseller competent en matèria d'ordenació del territori i urbanisme, després de l'expedient instruït a l'efecte amb audiència de l'interessat i de l'ajuntament, conforme a la tramitació establida en la legislació reguladora del procediment administratiu comú. Igualment, correspondrà deixar sense efecte la declaració d'interés comunitari, sense dret a indemnització, quan s'incomplisquen les condicions o modes a què s'haguera subordinat.
2. La revisió de la declaració d'interés comunitari tindrà lloc quan desaparegueren les circumstàncies que en van motivar l'atorgament o en sobrevingueren altres que, d'haver existit aleshores, n'haurien justificat la denegació.
3. Les resolucions en virtut de les quals s'acorde caducar, revisar o deixar sense efecte la Declaració d'Interés Comunitari, s'inscriuran en el Registre de la Propietat a efectes del canvi de l'Estatut Jurídic que afecta el propietari i de les repercussions que, per a les llicències municipals pogueren derivar-se de tals actes.
4. Les resolucions definitives que s'adopten en este sentit portaran aparellades la suspensió immediata de l'activitat i, si és procedent, l'orde de desmantellament de les instal·lacions i eradicació de l'activitat, amb reposició dels terrenys afectats al seu estat original, fixant el termini per al complimet de les citades obligacions.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Actualització de les remissions legals
Les referències contingudes en la Llei 6/1994, de 15 de novembre, de la Generalitat, Reguladora de l'Activitat Urbanística, a la Llei 4/1992, de 5 de juny, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable, s'entendran efectuades respecte als instruments i determinacions establits en la present llei.
Al sols efecte establit en l'article 6.3.B) de la precitada Llei Reguladora de l'Activitat Urbanística, s'observaran els paràmetres expressats en l'article 20 de la Llei 4/1992, de la Generalitat.
Segona. Parcel·lacions de finques o terrenys
1. En el sòl no urbanitzable o urbanitzable sense programa aprovat no podran realitzar-se actes de divisió o segregació de finques o terrenys, qualsevol que en siga la finalitat, sense l'obtenció prèvia de llicència municipal de parcel·lació, llevat que l'ajuntament declare que és innecessari, o que per raó de la legislació sectorial en queda exempta.
2. Es considera parcel·lació rústica tota divisió o segregació de terrenys en dos o més lots, sempre que no tinga una finalitat vinculada a l'activitat urbanística.
En cap cas, podran autoritzar-se actes de divisió o segregació de finques o terrenys rústics en contra del que disposa la normativa agrària o forestal o de naturalesa semblant que se li aplique.
3. Es considera parcel·lació urbanística tota divisió o segregació de terrenys en dos o més lots quan tinga per finalitat obtenir parcel·les aptes per a l'edificació o, si és procedent, crear els elements infraestructurals requerits perquè l'edificació tinga lloc.
Són també supòsits de parcel·lació urbanística tots aquells que amb les mateixes finalitats que les descrites en l'apartat precedent en què, sense divisió o segregació de la finca, se subdividisquen, alienen o arrenden quotes o percentatges indivisos d'aquella per a ús individualitzat de diversos titulars, mitjançant associacions o societats, divisions horitzontals, copropietats, accions o participacions, que comporten la modificació de l'ús rústic de la finca matriu de què corresponguen, a fi d'eludir el compliment d'esta llei.
En cap cas, els lots resultants d'una parcel·lació efectuada amb infracció de l'ordenament jurídic urbanístic es consideraran solars ni es permetrà edificar-hi.
4. En el sòl no urbanitzable, no podran autoritzar-se actes materials de divisió o segregació de finques quan hi haja una presumpció legal que tals actes tenen finalitat urbanística. Es presumirà la presència de finalitat urbanística quan concórrega alguna de les circumstàncies següents:
a) Que hi haja ja de fet en els terrenys o estiga projectada la instal·lació d'infraestructures o servicis innecessaris per a les activitats relacionades amb la utilització i explotació dels recursos naturals de la terra mitjançant l'ocupació de tècniques normals i ordinàries, o de caràcter específicament urbà.
b) Que done lloc a una finca de superfície inferior a la mínima exigible per esta llei per a un habitatge aïllat i familiar, llevat que no s'augmente el nombre de finques respecte de les abans existents, per haver-hi simultània agrupació o agregació a finca o finques confrontants de porció o porcions segregades, sempre que cap de les finques resultants d'estes operacions no siga inferior a la qualificada com indivisible en alguna llicència o autorització anterior i, si és procedent, es complisquen les normes sobre indivisibilitat establides per raons urbanístiques. S'estimarà que no concorre esta circumstància quan quede acreditada que la finalitat de la divisió o segregació està vinculada exclusivament a l'explotació agrària, conforme al que disposa la legislació agrària o forestal o de semblant naturalesa que se li aplique.
5. Serà il·legal, a l'efecte urbanístic, tota parcel·lació que siga contrària al que establix la present llei i el planejament territorial o urbanístic aplicable, especialment quan puga donar lloc a risc de formació d'un nucli de població amb característiques urbanes.
6. Serà innecessària la llicència municipal per als actes de divisió o segregació de terrenys rústics resultants de projectes d'obres o servicis públics, expropiacions, programes per al desplegament d'actuacions integrades, reparcel·lacions voluntàries o forçoses, i declaracions d'interés comunitari, com també els justificats per concórrer sobre les parts d'una mateixa finca distinta classificació urbanística. Això, sense perjudici d'allò que s'ha establit sobre l'atorgament de llicències de parcel·lació de la legislació urbanística.
7. Les llicències municipals i els instruments públics que les testimonien, faran constar la condició indivisible de les finques rústiques resultants o la superfície mínima en què es poden subdividir o segregar, per a evitar que per fraccionament successiu s'eludisca el compliment d'esta llei.
8. Totes les autoritats, en l'àmbit de les seues competències, estan obligades a detectar i impedir que es produïsca l'establiment de la base física o jurídica que, si és procedent, puga desnaturalitzar o provocar la transformació de la destinació legal i natural propi del sòl no urbanitzable.
Tercera. Obligacions dels notaris i registradors de la propietat
Els notaris, en autoritzar escriptures de segregació o divisió de finques en el sòl no urbanitzable, exigiran que s'acredite la corresponent llicència municipal de parcel·lació o la declaració de la innecessarietat, que incorporaran a l'escriptura.
Els registradors de la propietat no podran inscriure estes escriptures si no resulta acreditada la llicència municipal o la declaració de la seua innecessarietat.
Els notaris i registradors de la propietat faran constar en la descripció de les finques la seua qualitat d'indivisibles, quan així els conste.
Quarta. Obligacions de les companyies de subministraments i servicis
1. Les companyies que subministren o presten servicis d'energia, aigua, gas i telefonia, hauran de:
a) Abstenir-se d'estendre les xarxes i prestar servicis o subministraments a terrenys, edificacions, instal·lacions, obres o construccions situades en sòl no urbanitzable o urbanitzable sense programa aprovat, si no li acredita que estes tenen la corresponent llicència municipal per a l'ús efectiu a què es destine, una còpia de la qual exigiran dels que els requerisquen els servicis i custodiaran sota la seua responsabilitat.
b) Atendre en el termini de quinze dies des de la seua recepció les ordes de suspensió de subministrament donades per l'administració urbanística en relació amb aquelles activitats i obres la paralització de les quals haja ordenat, dins del procediment de protecció i restabliment de la legalitat urbanística.
c) Atendre complidament, respecte de servicis que presten en el sòl no urbanitzable, els requeriments d'informació que l'autoritat urbanística els dirigisca.
2. Les ordes de suspensió, paralització o demolició de qualssevol obres, usos o edificacions seran notificades a les companyies que subministren o presten servicis d'energia elèctrica, aigua, gas i telefonia, que hauran de correspondre, en el termini de quinze dies, a la suspensió dels corresponents subministraments.
La suspensió dels subministraments només podrà alçar-se una vegada que s'haja procedit a la legalització de les obres, usos o edificacions respectius, mitjançant notificació ex-pressa en este sentit de l'administració a les empreses subministradores
3. Incorreran en infracció urbanística greu, digne de sanció amb multa de 6.000 a 60.000 euros les companyies de subministraments i servicis que incomplisquen les obligacions descrites en els punts a) i b) de l'apartat 1 i la de l'apartat 2 anteriors. Amb este efecte es presumix que es presta servici quan la companyia percep contraprestació de l'usuari, encara que no s'haja formalitzat contracte o cap acord entre aquella i el receptor del servici.
4. Les companyies de subministraments i servicis que incomplisquen els requeriments referits en el punt c) de l'apartat 1 anterior, incorreran en infracció urbanística lleu, que es podrà sancionar amb multa de 600 a 3.000 euros.
5. Les anteriors sancions de multa podran imposar-se amb caràcter coercitiu d'acord amb les regles establides en la legislació urbanística.
Cinquena. Òrgans competents per a imposar sancions en les transformacions de regadius il·legals i les quanties d'estes
1. Totes les actuacions de transformació en regadiu que es realitzen amb incompliment dels requisits establits en la Llei d'Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge seran sancionades en proporció a la superfície de terreny afectada per la transformació, d'acord amb l'escala següent:
a) Fins a 100 hectàrees de superfície: multa de 6.000 euros per hectàrea.
b) Entre 100 i 200 hectàrees de superfície: multa de 9.000 euros per hectàrea.
c) Més de 200 hectàrees de superfície: multa de 12.000 euros per hectàrea.
2. Si els terrenys afectats per la transformació en regadiu estan compresos, en tot o en part, en sistemes d'explotació que, d'acord amb la planificació de regadius o hidrològica de conca corresponent, patisquen un dèficit estructural de recursos hídrics, o en termes municipals amb nuclis de població que en els dos anys anteriors hagen patit restriccions d'abastiment d'aigua, es duplicarà la quantia de les sancions previstes en l'apartat anterior.
3. Seran autoritats competents per a imposar les sancions els òrgans següents:
a) Els alcaldes, quan es tracte de multes de quantia inferior a 300.000 euros.
b) La conselleria competent en matèria d'agricultura quan es tracte de multes de quantia igual o superior a 300.000 euros i inferior a 600.000 euros.
c) El Consell de la Generalitat quan es tracte de multes de quantia igual o superior a 600.000 euros.
4. L'import de totes les multes correspondrà als respectius ajuntaments, excepte en els casos en què l'òrgan autonòmic haja iniciat i tramitat l'expedient sancionador davant la inactivitat municipal, sempre que haja precedit requeriment exprés al respecte.
5. Amb independència de l'aplicació de les sancions previstes, el promotor de la transformació en regadiu estarà obligat a instar la legalització de l'actuació. Si la legalització resultara impossible pel fet de ser negatiu el certificat a què es referix l'apartat 2 de l'article 19 de la Llei d'Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge, el promotor de l'actuació haurà de restituir al seu estat anterior els terrenys afectats.
Sisena. Polígons industrials en xicotets municipis amb escassa demanda de sòl industrial
Amb l'objecte de fomentar la implantació de reduïts polígons industrials destinats a magatzems, tallers i xicotetes indústries, el planejament general dels municipis amb menys de 2.000 habitants i amb escassa demanda de sòl industrial podrà crear excepcionalment un únic sector de sòl urbanitzable industrial amb ordenació detallada, en el qual podran, amb una justificació motivada prèvia, minorar-se els estàndards dotacionals establits amb caràcter general per la legislació urbanística per a esta classe de sòl, i podrà correspondre, després de la reparcel·lació prèvia dels terrenys, la urbanització simultàniament a la implantació de les activitats mencionades. En tot cas, s'exigirà l'adequada connexió amb el sistema viari i un tractament suficient de l'abastiment, el sanejament i la depuració d'aigües, i subministrament d'energia elèctrica.
Sèptima. Referències contingudes en la Llei 8/2002, de 5 de desembre
Les referències contingudes en la Llei 8/2002, de 5 de desembre, d'Ordenació i Modernització de les Estructures Agràries de la Comunitat Valenciana, a les categories de sòl no urbanitzable de protecció genèrica i sòl no urbanitzable d'especial protecció, s'entendran fetes a les categories de sòl no urbanitzable comú i sòl no urbanitzable protegit regulades en la present Llei.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera. Homologació dels plans a la present llei
1. El planejament municipal vigent a l'entrada en vigor de la present llei haurà d'adaptar la seua classificació del sòl no urbanitzable al que disposa esta.
Esta adaptació haurà de produir-se amb ocasió de la revisió del planejament general o mitjançant un expedient d'homologació a la present llei dels instruments de planejament que estiguen vigents en els respectius municipis.
2. L'expedient d'homologació, que es tramitarà i resoldrà com establix la legislació urbanística, i els preceptes a què esta remet, tindrà per objecte:
a) Una modificació del planejament vigent, perquè les seues determinacions sobre sòl no urbanitzable s'adapten a la present llei i aconseguixen el grau de concreció establit en esta.
b) Un document que justifique que les determinacions del planejament vigent, referides a sòl no urbanitzable, ja tenen el grau de concreció establit en esta llei. En este cas, es podrà obviar el sotmetiment a informació pública en la tramitació de l'expedient d'homologació.
Segona. Incidència de la present llei en l'ordenació urbanística vigent a la seua entrada en vigor
1. Mentre que es produïx l'adaptació del planejament municipal al que establix la present llei, per al sòl no urbanitzable, s'aplicaran les regles següents:
a) Al sòl classificat com a no urbanitzable subjecte al règim de protegit pels instruments de planejament urbanístic vigents a l'entrada en vigor d'esta llei se li aplicarà el règim establit en esta per al sòl no urbanitzable protegit.
b) A la resta del sòl classificat com a no urbanitzable pels instruments de planejament urbanístic vigents a l'entrada en vigor d'esta llei, s'aplicarà el règim establit en esta per al sòl no urbanitzable comú.
No obstant l'anterior, continuaran aplicant-se per al sòl no urbanitzable les prescripcions dels plans urbanístics municipals que disposen una superfície major de parcel·la mínima, una menor ocupació de la parcel·la o una menor alçada edificable, de les estipulades per esta llei, com també les que sent compatibles amb esta tinguen per objecte impedir la formació de nuclis de població, prohibir usos indesitjables o definir coeficients de volumetria o edificabilitat màxims.
2. En els municipis el planejament urbanístic dels quals no estiga adaptat a la legislació urbanística de la Comunitat Valenciana, que no continga per al sòl no urbanitzable mesures d'especial protecció de part d'este, i fins que no s'aproven definitivament els instruments corresponents d'ordenació adaptats a esta llei, a tot el seu sòl no urbanitzable s'aplicarà el règim urbanístic establit en esta llei per al sòl no urbanitzable protegit. No obstant això, podran admetre's, cas per cas, aquelles actuacions de les previstes en esta llei que tinguen l'informe o, si és procedent, declaració favorable del seu impacte ambiental i informe favorable respecte de la seua compatibilitat territorial emés per la conselleria competent en ordenació del territori i urbanisme.
Tercera. Règim transitori dels procediments
1. Es podran continuar tramitant i aprovant els instruments de planejament i gestió no adaptats a la present llei, conforme a les disposicions de la legislació anterior, si es troben en període d'informació pública o bé es tracte del desplegament de plans d'acció territorial ja aprovats amb anterioritat a l'entrada en vigor de la present llei. No obstant això, el promotor de l'expedient podrà desistir en qualsevol moment de la seua tramitació, si preferix acollir-se a les disposicions d'esta llei.
2. Els procediments ja iniciats en l'organisme competent sobre autoritzacions prèvies o declaracions d'interés comunitari en sòl no urbanitzable a l'entrada en vigor de la present llei, es conclouran d'acord amb el que disposa la legislació anterior.
Quarta. Minimització de l'impacte territorial generat pels nuclis d'habitatges en sòl no urbanitzable
1. En sòl no urbanitzable, es consideren nuclis d'habitatges consolidats que han de minimitzar el seu impacte territorial els formats per un conjunt de més de deu habitatges existents dins d'un cercle de cent metres de radi, la implantació dels quals s'haja efectuat al marge dels processos formalitzats d'urbanització i edificació.
2. Els ajuntaments tramitaran expedients d'identificació dels nuclis d'habitatges consolidats que tinguen este caràcter amb anterioritat a l'entrada en vigor d'esta llei, en els seus termes municipals respectius a fi de minimitzar el seu impacte territorial. L'expedient es tramitarà pel procediment general amb aprovació definitiva autonòmica previst en la legislació urbanística, corresponent al conseller competent en matèria ordenació del territori i urbanisme la seua aprovació definitiva. L'expedient comprendrà els documents tècnics següents:
a) Memòria descriptiva de la situació actual i justificativa de la proposta, en què es descriuran les circumstàncies d'implantació de cada nucli d'habitatges, s'identificaran les parcel·les cadastrals que l'integren, es relacionaran les construccions i usos existents i les característiques dels servicis dels quals estiguen dotades. S'afegirà un annex amb la llista dels propietaris afectats.
b) Plànols d'estat actual de parcel·lació, grau d'urbanització, grau d'edificació, relació amb els nuclis urbans, activitats qualificades i amb la xarxa primària d'infraestructures i servicis existents.
c) Plànol d'ordenació que efectue una delimitació del perímetre del nucli d'habitatges consolidat, incloent els terrenys inedificables estrictament necessaris per a ultimar la trama de la vora i els necessaris per a implantar les dotacions públiques que es consideren adequades per al benestar de la població i la protecció de la qualitat del medi ambient.
d) Estudi econòmic de la inversió, proposta d'infraestructures, altres costs de regularització previstos i termini d'execució de les obres.
e) Si és procedent, conveni urbanístic que regule les relacions entre els propietaris i l'administració actuant.
3. En el cas que resulte l'existència d'activitats qualificades a distàncies inferiors del nucli d'habitatges de les previstes per la normativa específica que se li aplique, es requerirà l'informe de les conselleries competents en matèria d'indústria i territori.
4. La minimització de l'impacte territorial generat pels nuclis d'habitatges en el sòl no urbanitzable, exigirà, en tot cas, la implantació de les infraestructures i servicis públics que garantisquen la mínima afecció al medi ambient. En particular, el clavegueram o sistema de depuració d'abocaments de tota índole i la recollida regular de residus sòlids, com també l'adequada connexió del nucli d'habitatges amb la xarxa viària.
5. Els costs derivats de la minimització de l'impacte territorial hauran de ser assumits pels propietaris afectats.
6. En tot cas, l'homologació o revisió del planejament general municipal haurà d'incloure la documentació prevista per a minimitzar l'impacte territorial generat pels nuclis d'habitatges objecte d'esta disposició legal i la previsió de mesures que faciliten dur-lo a terme. Tot això sense perjudici que el municipi puga classificar el sòl afectat com a urbanitzable i desenrotllar-lo d'acord amb el que preveu la legislació urbanística.
Cinquena. Règim per a la reforma o l'ampliació d'activitats industrials existents en el sòl no urbanitzable a l'entrada en vigor d'esta llei
1. Les ampliacions o reformes de les activitats industrials existents a l'entrada en vigor de la Llei 4/1992, de 5 de juny, i en funcionament sobre sòl no urbanitzable que mantenen la seua activitat a l'entrada en vigor d'esta llei i no s'adapten al que disposa esta, podran autoritzar-se, mitjançant el procediment de declaració d'interés comunitari, sempre que es complisquen les circumstàncies i condicions següents:
a) La no-procedència d'adoptar al respecte qualssevol mesures de protecció i restabliment de la legalitat urbanística.
b) Les ampliacions no podran superar la meitat de la superfície que es trobe ja construïda. Límits estos que no podran ser sobrepassats mitjançant la successiva obtenció d'altres declaracions d'interés comunitari, fins i tot les atorgades a l'empara de la legislació que la present llei deroga.
2. En qualsevol cas, per a l'atorgament de l'autorització d'estes obres d'ampliació, s'exigirà l'adequada connexió amb el sistema viari i també la suficiència d'abastiment, sanejament i depuració d'aigües.
Sisena. Declaracions d'interés comunitari atorgades conforme a la Llei 4/1992, de 5 de juny, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable
Les declaracions d'interés comunitari atorgades conforme a la Llei 4/1992, de 5 de juny, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable, corresponents a activitats previstes en l'article 26 d'esta llei, podran quedar eximides del termini de vigència que en la resolució corresponent s'haja establit si, abans del seu venciment i després de l'informe municipal favorable, homologuen els seus continguts a les exigències que, en atenció a la naturalesa de l'actuació declarada d'interés comunitari, s'establixen en la present llei.
El procediment d'homologació se substanciarà d'acord amb el procediment de declaració d'interés comunitari regulat en esta llei.
Setena. Avaluació ambiental estratègica
Mentre no s'aproven les disposicions legals necessàries per a complir la Directiva 2001/42/CE, de 27 de juny, relativa a l'avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, els estudis i avaluacions ambientals estratègics previstos en la present llei es regiran pel que establix la legislació sobre impacte ambiental
Vuitena. Convenis amb finalitat urbanística
Els convenis amb finalitat urbanística subscrits a l'empara de la disposició addicional quarta de la Llei 4/1992, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable, continuaran vigents fins a la seua extinció, conforme a la dita norma.
Novena. Infraccions i sancions en el sòl no urbanitzable
Les infraccions a la present llei se sancionaran de conformitat amb el que preveu la disposició addicional tercera de la Llei 4/1992, de 5 de juny, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable, o amb la normativa urbanística aplicable en la matèria.
DISPOSICIONS DEROGATÒRIES
Primera. Derogació de normes
Queda derogada la Llei 4/1992, de 5 de juny, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable, amb excepció de la disposició addicional tercera.
Segona. Clàusula general de derogació
Queden derogades quantes disposicions legals o reglamentàries contradiguen o s'oposen al que disposa la present llei.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Desplegament i aplicació de la llei
Es faculta el Consell de la Generalitat perquè dicte totes les disposicions que calguen que per al millor desplegament i l'aplicació de la present llei.
Segona. Entrada en vigor
La present llei vigirà l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Per tant, ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir esta llei.
València, 9 de desembre de 2004
El president de la Generalitat,

linea