diari

LLEI 8/2002, de 5 de desembre, d'Ordenació i Modernització de les Estructures Agràries de la Comunitat Valenciana. [2002/13645]

(DOGV núm. 4396 de 11.12.2002) Ref. Base de dades 5514/2002

LLEI 8/2002, de 5 de desembre, d'Ordenació i Modernització de les Estructures Agràries de la Comunitat Valenciana. [2002/13645]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans que les Corts Valencianes han aprovat i jo, d'acord amb el que establixen la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, en nom del Rei, promulgue la llei següent:
PREÀMBUL
I
Una de les notes que caracteritza modernament al fenomen agrari des del punt de vista de la regulació jurídica és la incessant demanda d'actualització legislativa.
Des d'esta perspectiva no hi ha dubte que l'evolució del fenomen agrari ha estat lligada al procés de la nostra pròpia modernització, amb una capacitat d'adaptació i un sentit d'avantguarda lloables davant el repte d'una realitat socioeconòmica cada vegada més complexa i canviant.
L'ingrés en la Unió Europea va significar un procés d'adaptació davant de les polítiques de reestructuració del mercat europeu i les exigències sobre el control i la qualitat dels processos de producció. En esta conjuntura, el sector va ser objecte d'un conjunt de mesures tendents a la recomposició de la seua productivitat i a la millora de la competitivitat dels seus productes agroalimentaris.
No es pot dir que la reforma de la PAC realitzada durant l'any 1992 ha convertit a la agricultura valenciana en una agricultura subvencionada, sinó al contrari, fins la nova reforma que suposa l'Agenda 2000, ha primat l'agricultura continental en detriment d'una agricultura mediterrània com la nostra. És per això que l'agricultura valenciana, abans i després de les noves polítiques agràries de la UE, es una agricultura abocada al mercat, que no viu de les subvencions i que necessita la reforma de les seues estructures productives i la professionalització d'uns agricultors més jovens que gestionen explotacions viables i competitives davant la major liberalització dels preus i mercats agraris.
En el present, avant els nous reptes que imposa l'aplicació d'una política agrària cada vegada més rigorosa i exigent, es fa necessari una revisió dels continguts que venien configurant l'alcanc i significant del dret agrari i la seua necessària aplicació als nous valors i expectatives del espai rural, com eix vertebrador de les polítiques de desenvolupament rural, el desenrroll d'una activitat agrària armònica amb la defensa i conservació del medi ambient i els equilibris ecològics bàsics, junt amb la seguretat i qualitat dels productes agroalimentaris constitueixen ja autèntics capítols imprescindibles de l'ordenació del desenvolupament agrari.
En el context descrit, la Generalitat Valenciana, en l'exercici i desenrotllament de l'article 34 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, considera la conveniència i l'oportunitat d'una decidida legislació autonòmica que siga representativa no sols de l'exercici d'una legítima potestat normativa, sinó del recurs idoni perquè la Comunitat Valenciana afronte d'una manera eficaç la modernització de les seues estructures fixant les bases precises per al seu desenrotllament agrari futur.
II
De tot el que s'ha manifestat fins ací s'inferix el caràcter informador i vertebrador que presidix la regulació de la Llei sobre Ordenació i Modernització de les Estructures Agràries de la Comunitat Valenciana. Fidel a este esperit, que ompli una important llacuna en l'iter de la nostra legislació autonòmica, la nova llei es presenta com un clar referent de la configuració bàsica de l'interés general en matèria agrària.
En este sentit, el títol preliminar de la llei conté el marc institucional de les distintes finalitats, funcions i principis que informaran l'àmbit d'actuació pública de l'administració autonòmica d'acord amb les peculiars directrius socioeconòmiques i culturals de la Comunitat Valenciana.
D'altra banda, convé fer ressaltar que l'organització de competències que es disposa en el títol preliminar queda completa amb la nova inclusió de dos valuosos instruments tècnics en favor de l'ordenació i la coordinació de la política agrària: les denominades funcions d'interés per a la Comunitat i les directrius. Mitjançant les primeres, es concreta la competència de la Comunitat Valenciana respecte de les matèries i funcions assenyalades. Amb les segones, i sense perjuí de l'autonomia dels municipis i la resta d'entitats locals en l'exercici de les seues competències respectives, s'afavorix la consecució de la política agrària del Govern Valencià a través de facultats de direcció i harmonització de competències que incidisquen, o n'afecten, sobre matèries o servicis integrats en les anteriors funcions d'interés per a la comunitat.
La modernització de les estructures agràries productives de la Comunitat Valenciana, exalçada per la pròpia llei en la rúbrica de la seua intitulació, constituïx la primera concreció en el desplegament d'una política agrària pròpia o autonòmica. De la rellevància d'esta política d'actuació, centrada prioritàriament en la modernització i consolidació dels aprofitaments hidràulics i en la promoció de les explotacions agràries, en dóna bon compte el contingut de la pròpia llei, que destina dos títols del seu articulat a la regulació corresponent d'este conjunt de mesures estructurals de gran importància i transcendència per a la competitivitat de l'agricultura valenciana. D'acord amb tot això, el compromís de l'administració autonòmica de cara a esta política d'actuació s'ha realitzat en el màxim grau de previsió possible, atés que la posada en aplicació de les mesures previstes en la llei compten ja amb el pressupost tècnic de la seua cobertura pressupostària d'acord amb un «programa operatiu» específic dissenyat per la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació i aprovat en el marc de finançament de la política agrària europea per al període 2000-2006.
La defensa de l'espai rural constituïx un altre dels puntals bàsics quant a la modernització de l'agricultura i, per tant, de la configuració que revestirà el futur desenrotllament agrari. En este sentit, a recer dels recents dictàmens i reglaments sobre la matèria, particularment del Reglament (CE) núm. 1.257/1999, del Consell de la Unió Europea, de 17 de maig, la present llei supera la dialèctica existent en l'actualitat entre la política d'estructures agràries i la política de desenrotllament rural en concebre-les d'una manera integral i complementària en l'expansió conceptual que es deriva hui en dia de l'aposta per la modernització. Una prova d'això és la decidida defensa per la renovació funcional de l'espai rural com a element estructural en l'ordenació integral del territori de la Comunitat. La dita finalitat, que té una concreció normativa en el text de la llei, sobretot en l'ordenació sectorial del sòl no urbanitzable d'especial protecció per raó dels seus valors agraris, representa un autèntic punt d'inflexió pel que fa a una aplicació eficaç de les polítiques de desenrotllament rural. D'esta manera, pot afirmar-se que la present Llei d'Ordenació i Modernització de les Estructures Agràries de la Comunitat Valenciana fixa les bases necessàries perquè la futura llei de desenrotllament rural complemente de forma ordenada la modernització iniciada d'acord amb mesures específiques de diversificació de l'activitat agrària, de promoció i millora de les funcions mediambientals i de totes aquelles que redunden en un desenrotllament sostenible del sector d'acord amb la realitat socioeconòmica i l'equilibri territorial de la Comunitat Valenciana.
III
La llei regula, en el títol primer, els principals instruments de control i intervenció en matèria d'ordenació territorial del sòl agrari. Amb una clara orientació de promoció del sector, la llei partix d'un nou model de l'ordenació territorial agrària inspirat en la conjunció harmònica dels principis i criteris operatius que el sustenten.
Així, d'una banda, mereix una menció especial la defensa que la llei fa en favor de la inajornable exigència de dignificació del sòl d'interés agrari a l'efecte de proscriure'n qualsevol configuració residual.
D'esta manera, la llei s'alinea amb les tendències més avançades que consideren la promoció de l'espai rural no sols com un element estructural de l'ordenació equilibrada del territori, sinó també com un pressupòsit indissociable per a l'articulació dels fins o les destinacions adequats a les noves funcions socials que demanen els ciutadans. Per això, en la llei es preveu, en tota la seua extensió normativa, la protecció dels diferents béns jurídics importants per a la defensa i promoció de l'espai rural, açò és, tant per raó dels valors agraris que atresore, derivats de les destinacions, els usos i les funcions pròpies del sòl rústic productiu, com per la incidència respectiva en l'ordenació i la preservació del medi rural.
En concordança, i amb total respecte a les disposicions de la normativa urbanística o de protecció vigent, l'accessibilitat del sòl d'interés agrari a la condició de sòl no urbanitzable d'especial protecció, i l'informe preceptiu corresponent de la conselleria competent en matèria d'agricultura respecte de les actuacions que presenten un caire urbanístic en l'ordenació sectorial del sòl no urbanitzable, constituïxen les dos línies o mesures que la llei ha previst com a criteris generals. Respecte de la primera, que implica una ineludible concreció normativa de la finalitat perseguida, la llei ha introduït la possibilitat de la seua delimitació mitjançant la «legislació sectorial pertinent». Esta innovació permetrà una millor planificació i execució posterior de les futures polítiques de desenrotllament rural, els fins i objectius de la qual demanen este àmbit de protecció per a determinades zones del territori de la Comunitat. Respecte de la segona línia, la funció de control que incorpora l'informe preceptiu ha de qualificar-se com una mesura complementària de protecció d'acord amb uns específics objectes i potestats de normativització derivats de la tutela dels béns jurídics consagrats per la llei en l'àmbit d'ordenació respectiu, sense que això comporte, per tant, cap interferència o pertorbació en l'exercici de les competències dels altres òrgans de l'administració autonòmica. Més encara, si atenem el seu règim jurídic, es constata que en l'articulació del seu procediment, en sintonia amb la filosofia que impregna la llei en este punt, s'han establit els mecanismes de coordinació i cooperació necessaris per a fomentar la col·laboració dels organismes, ajuntaments i la resta d'agents que intervinguen en este tipus d'actuacions.
D'altra banda, i des d'un nivell instrumental, la llei atén al perfeccionament dels mecanismes d'intervenció de l'administració de la Generalitat Valenciana amb un conjunt de disposicions encaminades, fonamentalment, a l'enfortiment del principi de coordinació, a la millora dels instruments ja existents i a la incorporació d'altres instruments de gran utilitat que no tenien regulació pròpia en l'àmbit agrari de la Comunitat Valenciana. D'esta manera, com ja s'ha assenyalat, la importància de les directrius de coordinació torna a quedar patent en la matèria d'ordenació territorial del sòl agrari com l'instrument idoni per a facilitar l'harmonització de competències d'aquelles polítiques de modernització o desenrotllament rural que, pel contingut o l'abast respecte de matèries o servicis declarats d'interés de la Comunitat, afecten l'àmbit de les relacions interadministratives.
Per la seua banda, el perfeccionament dels instruments ja existents s'ha centrat, primordialment, en l'actualització del procediment de la concentració parcel·lària. Així, la llei pretén una major claredat i precisió dels supòsits relatius a les explotacions marginals, ocupacions temporals i destinació de les finques de desconeguts. L'adaptació als nous imperatius de la legislació especial pertinent s'ha resolt amb l'establiment de mesures tan significatives com el deure d'informació del planejament urbanístic relatiu a la zona d'actuació, amb la responsabilitat consegüent de la corporació local que, d'una manera injustificada, acorde o autoritze actuacions urbanístiques no previstes en les bases de la concentració, i la conservació i defensa del medi rural a través de la preceptiva avaluació d'impacte ambiental que supose la concentració parcel·lària projectada. En tot cas, la coordinació dels instruments jurídics pertinents amb els interessos prioritaris del nostre sector agrari ha representat el principal criteri estructurador de la regulació dispensada. D'esta manera, des de la qualificació dels fins, el seu procediment corresponent i les seues possibles classes, la llei atorga preferència a actuacions tan emblemàtiques per al nostre sector com la consolidació i modernització dels regadius existents com a objecte de la concentració, l'agrupació de parcel·les i gestió comuna de les explotacions, com a resultat d'esta i, si és procedent, la configuració mateixa de la concentració amb base associativa.
IV
En este sentit ampli del procés de modernització dissenyat per la present llei, els títols II i III de l'articulat es dediquen a l'ordenació de les estructures agràries productives. Esta ordenació és representativa d'una primera plasmació en el desplegament d'una política agrària pròpia que estiga d'acord amb les circumstàncies, necessitats i noves demandes que planteja en l'actualitat el nostre sector agrari. Des d'estos postulats, la política d'actuació corresponent s'ha centrat primordialment en dos eixos d'intervenció tendents a la modernització i la consolidació dels aprofitaments hidràulics i, després de l'aprovació d'un específic programa operatiu regional per al període 2000-2006, que ha aconseguit incrementar considerablement l'extensió i la modalitat de les ajudes existents fins al moment, la promoció de les explotacions agràries de la Comunitat.
Respecte a la primera línia d'actuació, la llei aborda el tractament dels recursos hídrics com un referent consubstancial íntimament lligat al desenvolupament cultural, social i econòmic de la Comunitat Valenciana. Des d'este pressupòsit, la llei atén la modernització dels aprofitaments hidràulics amb base en diversos plans. D'una banda, i en concordança amb la utilització racional de l'aigua i el compliment de la seua ineludible funció social, la llei orienta la seua política d'estructures agràries amb vista a una concepció integral dels aprofitaments hidràulics comprensiva dels diferents aspectes i valoracions que incidixen modernament en la configuració d'este preat recurs. En este sentit, es declaren els següents fins o directrius caracteritzadors de la política d'actuació a seguir: la conservació i el bon estat ecològic dels recursos hídrics; l'equilibri i l'harmonització del desenrotllament economicosocial de la Comunitat; la consolidació i modernització dels regadius existents; el foment i la millora de les infraestructures agràries en els municipis de la Comunitat Valenciana i la plena compatibilitat amb el medi ambient i els altres recursos naturals. D'altra banda, i d'acord amb l'irrenunciable propòsit d'una major eficàcia com a factor implícit i determinant de tota aposta per la modernització, la llei reorganitza les actuacions directes de l'administració autonòmica de cara a una política de consolidació dels regadius que siga compatible amb la sostenibilitat i les disponibilitats del recurs, d'acord amb les necessitats del sector i amb l'equilibri territorial de la Comunitat Valenciana. Respecte d'això, la inclusió de les obres classificades d'interés de la Comunitat, l'actualització dels denominats plans d'obra i la defensa dels regs de suport per raons socials de fixació o establiment de la població, constituïxen els instruments tècnics que la llei desplega per a l'èxit d'una major eficiència en l'ús i administració dels nostres regadius. Paral·lelament a allò que s'ha descrit, la llei complementa el seu caràcter de foment o promoció del sector amb un capítol destinat a l'articulació de les inversions auxiliables que tinguen com a objecte la millora de la utilització d'aigua de reg en xàrcies col·lectives, ja siga amb vista a la millor distribució o a la reducció dels cabals de reg respectius.
La promoció de les explotacions agràries viables constituïx l'altre gran àmbit d'actuació de la política de modernització. Per a això, la llei presenta un programa destinat a millorar la competitivitat del nostre sector a través d'un conjunt de mesures de foment que interessen principalment a l'estructura i la gestió de les explotacions agràries. En este sentit, d'acord amb les necessitats que planteja el nostre teixit productiu, especialment caracteritzat per un pronunciat fraccionament de la propietat agrària i per la insuficient dimensió de les seues explotacions, i d'acord amb les noves orientacions dels reglaments de desplegament de la política agrària comuna, manifestada en una clara tendència cap a la universalitat de les ajudes destinades als titulars de les explotacions agràries o dels seus drets d'explotació respectius, la present llei dissenya un procés de modernització de les explotacions agràries atenent diversos criteris d'estructuració. En primer lloc, i com a pressupòsit general, es partix d'una valoració de la dimensió agronòmica de les explotacions que resulte viable d'acord amb els paràmetres de rendibilitat econòmica i d'absorció de les noves tecnologies agràries. Este criteri es concreta en la llei en un instrument tècnic d'ordenació, la denominada unitat de treball agrari, i en una mesura o política d'actuació conduent a la concentració d'explotacions. En segon lloc, i d'acord amb les orientacions assenyalades, la llei preveu, per a determinats efectes, el requisit de la professionalitat fonamentalment lligat a les tasques de gestió contingudes en el marc de les ajudes previstes. En últim lloc, la llei preveu els models associatius d'índole agrària com a estructures organitzatives adequades amb vista a la modernització de les explotacions agràries. Tot això, en el benentés concepte de política estructural, que els majors èxits per a aconseguir la competitivitat de les nostres explotacions agràries no sols requerixen d'una major extensió del patrimoni territorial de les explotacions, sinó també de la reducció de costs i de la utilització conjunta de mitjans de producció.
En este àmbit, entre les mesures que preveu la llei amb caràcter general, tant per a agricultors professionals com per a altres titulars d'explotacions, cal destacar les ajudes relatives a la inversió i la dotació de mitjans, concentració d'explotacions i les ajudes a la seua gestió.
En qualsevol cas, les mesures previstes en la llei estan caracteritzades per una marcada flexibilitat, de tal manera que, d'una banda, s'hi permet l'accés al nombre més gran possible de beneficiaris i, d'una altra, es facilita el grau de compromís concernent a l'associacionisme entre els agricultors.
En suma, amb esta llei la Comunitat Valenciana fixa les bases de la modernització que demana el desenrotllament agrari en l'actualitat, d'acord amb les característiques, peculiaritats i necessitats del sector agrari valencià.
TÍTOL PRELIMINAR
Disposicions generals
Article 1. Objecte
Esta llei té per objecte la regulació de l'àmbit d'actuació pública de la Comunitat Valenciana en matèria d'ordenació sectorial i modernització de les seues estructures agràries.
Esta ordenació es durà a terme considerant tant les condicions mediambientals, socioeconòmiques i culturals de la Comunitat com les demandes i necessitats que presenta el sector agrari en l'actual context de la Unió Europea.
Article 2. Fins de la llei
La present llei determina el seu desplegament normatiu atenent als fins que a continuació s'expressen.
1. Fins primaris:
a) El desenrotllament d'una política agrària de la Comunitat Valenciana que fixe com a principis bàsics de la seua actuació la creació i el foment d'explotacions viables, d'acord amb els paràmetres de productivitat, diversificació i comercialització de l'activitat agrària, així com de la qualitat, especificitat i seguretat dels seus productes agroalimentaris.
b) La racionalització de les explotacions agràries i la seua compatibilitat amb la defensa i promoció del medi ambient, atenent les circumstàncies i característiques del patrimoni i dels recursos naturals de la Comunitat Valenciana.
c) La defensa i renovació funcional de l'espai rural com a element estructural en l'ordenació integral del territori de la Comunitat, segons les seues condicions, fins o destins adequats a les demandes i necessitats socials.
2. Fins connexos:
a) La progressiva equiparació i estabilització de la renda dels agricultors al costat de la millora dels àmbits de formació, capacitació, associacionisme i professionalitat agrària.
b) El desenrotllament econòmic del sector lligat a l'equilibri territorial de la Comunitat Valenciana i a una efectiva realització del principi de solidaritat.
Article 3. Definicions
Als efectes d'esta llei s'entén per:
a) Conceptes relatius al marc de competències.
1r. Fins primaris: definixen l'objecte principal de la regulació d'acord amb els criteris de competència material que determinen la capacitat legislativa de la Comunitat Valenciana en l'àmbit del sector agrari.
2n. Fins connexos: d'acord amb el caràcter sistemàtic del marc de competències autonòmic, complementen la consecució dels fins primaris a través de la seua relació competencial amb altres criteris o sectors implicats directament en la modernització i el desenrotllament de l'activitat agrària amb l'objectiu d'aconseguir un desenrotllament sostenible.
3r. Funcions d'interés agrari de la Comunitat Valenciana: responen a criteris tècnics que col·laboren en el desenrotllament i la concreció dels criteris materials de competència autonòmica sobre el sector agrari.
4t. Directrius: responen a un instrument tècnic de coordinació de l'actuació pública dels municipis o entitats locals que incidisca, o n'afecte, sobre matèries o servicis integrats en el marc competencial de les funcions declarades d'interés agrari de la Comunitat Valenciana.
b) Conceptes relatius al foment de les explotacions agràries.
1r. Activitat agrària: el conjunt de treballs que es requerix per a l'obtenció de productes agrícoles, ramaders i forestals. Així mateix, es considerarà activitat agrària la venda directa per part de l'agricultor de la producció pròpia sense transformació, dins dels elements que integren l'explotació, en mercats municipals o en llocs que no siguen establiments comercials permanents.
2n. Explotació agrària: el conjunt de béns i drets organitzats empresarialment pel seu titular en l'exercici de l'activitat agrària, primordialment amb fins de mercat, i que constituïx en si mateix una unitat tecnicoeconòmica.
3r. Elements de l'explotació: els béns immobles de naturalesa rústica i qualssevol altres que són objecte d'aprofitament agrari permanent; la vivenda amb dependències agràries; les construccions i instal·lacions agràries, fins i tot de naturalesa industrial, i el bestiar, les màquines i els estris integrats en l'explotació i afectes a esta l'aprofitament i l'ús dels quals corresponen al seu titular en règim de propietat, arrendament, drets d'ús i aprofitament i fins i tot per mera tolerància del seu amo. Així mateix, constituïxen elements de l'explotació tots els drets i les obligacions que puguen correspondre al seu titular i es troben afectes a l'explotació.
4t. Titular de l'explotació: la persona física o jurídica que exercix l'activitat agrària organitzant els béns i els drets integrants de l'explotació amb criteris empresarials i assumint els riscs i les responsabilitats civils, socials i fiscals que puguen derivar-se de la gestió de l'explotació.
5é. Agricultor professional: la persona física que és titular d'una explotació agrària i que obté, almenys, el cinquanta per cent de la seua renda total d'activitats agràries o altres activitats complementàries, sempre que la part de renda procedent directament de l'activitat agrària realitzada en la seua explotació no siga inferior al vint-i-cinc per cent de la seua renda total i el temps de treball dedicat a activitats agràries o complementàries siga superior a la mitat del seu temps de treball total.
6é. Activitats complementàries: la participació i presència del titular, com a conseqüència d'elecció pública, en institucions de caràcter representatiu, així com en òrgans de representació de caràcter sindical, cooperatiu o professional, sempre que estos es troben vinculats al sector agrari, les de transformació i venda directa dels productes de l'explotació i les relacionades amb la conservació de l'espai natural i protecció del medi ambient, igual que les turístiques, cinegètiques i artesanals realitzades en la seua explotació.
7é. Unitat de treball agrari: el treball efectuat per una persona dedicada a temps complet durant un any a l'activitat agrària.
8é. Renda de referència: indicador relatiu als salaris bruts no agraris a Espanya. La determinació anual de la seua quantia es farà en concordança amb el que es preveu respecte d'això en la normativa de la Unió Europea i tenint en compte les dades de salaris publicats per l'Institut Nacional d'Estadística.
c) Conceptes relatius a l'actuació pública en matèria d'ordenació sectorial del sòl no urbanitzable i de la propietat agrària.
Concentració de base associativa: una forma o modalitat de concentració parcel·lària que té la peculiaritat de reflectir en l'acta de reorganització de la propietat l'adjudicació directa de les parcel·les pertinents, a favor d'entitats legalment constituïdes a l'efectes de la concentració.
d) Unitats mínimes de cultiu.
La superfície suficient que ha de tindre una finca rústica perquè les labors fonamentals del seu cultiu, utilitzant els mitjans normals i tècnics de producció, puga dur-se a terme amb un rendiment satisfactori, tenint en compte les característiques socioeconòmiques de l'agricultura en la comarca o zona presa en consideració.
Article 4. Funcions d'interés agrari de la Comunitat Valenciana
1. Es declaren d'interés agrari de la Comunitat Valenciana les funcions següents:
a) La programació i la realització de totes les actuacions en matèria de desenrotllament, ordenació i modernització de les estructures agràries d'interés per a la Comunitat Valenciana.
b) L'elaboració dels plans i instruments d'ordenació sectorial del sòl no urbanitzable relatius a la seua funció agrícola, ramadera o forestal, a la promoció dels seus valors mediambientals, paisatgístics, culturals i d'oci, i a un adequat urbanisme d'acord amb els usos i les activitats a què haja de destinar-se prioritàriament el sòl afectat per la seua finalitat essencialment agrària, o per la defensa i promoció de l'espai rural, tot això d'acord amb les directrius establides pel Consell de la Generalitat.
c) La realització o finançament d'obres d'interés general de la Comunitat Valenciana per al desenrotllament, l'ordenació i la modernització del sector agrari.
d) Foment i creació d'explotacions associatives en el sector agrari.
e) Conservació del patrimoni artístic, històric o singular d'interés agrari de la Comunitat Valenciana.
2. D'acord amb les anteriors funcions d'interés de la Comunitat Valenciana, el desplegament de la política agrària també promourà les actuacions de caràcter complementari següents:
a) La cooperació, tècnica i econòmica, d'índole agrària amb altres administracions, organismes, corporacions i institucions.
b) Realització d'obres de caràcter complementari a executar pel sector agrari.
c) Difusió de l'agroturisme.
d) Qualssevol altres que es determinen d'acord amb el que establix la legislació corresponent.
3. A la Generalitat, sense perjuí de la defensa dels interessos propis de les entitats locals, li correspon la competència específica sobre les matèries i les funcions assenyalades. En tot cas, en l'acompliment d'estes competències corrrespondran a l'administració autonòmica, entre altres, les actuacions següents:
a) L'aplicació dels instruments jurídics pertinents per a l'ordenació sectorial, en particular els relatius a la modernització agrària i el desenrotllament rural.
b) La determinació de les causes i els supòsits que justifiquen les mesures d'intervenció públiques amb vista a la consecució dels fins d'interés públic definits o concretats per la Comunitat Valenciana.
c) La declaració d'interés general de la Comunitat Valenciana respecte d'obres i servicis que per la seua finalitat i execució territorial afecten interessos propis de la Comunitat en l'exercici del seu específic àmbit de competències.
Article 5. Principis
1. De conformitat amb les directrius establides pel Consell de la Generalitat, amb vista al foment del desenrotllament en matèria agrària de la Comunitat Valenciana, la conselleria competent en matèria d'agricultura informarà la corresponent actuació pública de les entitats locals d'acord amb els plans i els objectius marcats per la política agrària de la Comunitat.
Per al compliment de les obligacions i les tasques derivades, la conselleria competent en matèria d'agricultura podrà demanar de les entitats locals tota la informació que considere necessària i executar totes les comprovacions que considere oportunes.
2. La conselleria competent en matèria d'agricultura, d'acord amb els principis d'eficàcia i descentralització, potenciarà la cooperació entre l'administració de la Comunitat i les entitats locals mitjançant la celebració de convenis de col·laboració que milloren la prestació de servicis o redunden en el desenrotllament de les directrius establides.
Article 6. Principis de cooperació i auxili interadministratiu
En aplicació dels principis de cooperació i auxili interadministratiu que informen el funcionament i l'estructura del model d'organització territorial implantat per la Constitució, l'administració de la Comunitat Valenciana i l'estat ajustaran les seues relacions, especialment en els supòsits d'acció conjunta o coordinació, d'acord amb els principis de cooperació, lleialtat, col·laboració, informació mútua i auxili recíproc, amb total respecte als àmbits de competències respectius.
Sense perjuí del recurs a altres tècniques de cooperació, i en l'orde instrumental derivat d'una dotació pressupostària suficient, la Comunitat Valenciana i l'estat celebraran els convenis de participació o col·laboració corresponents que resulten pertinents per a la cobertura i finançament de les mesures de foment i desenrotllament agrari previstes en la present llei, tot això dins del marc de la normativa dictada per la Unió Europea.
TÍTOL I
L'actuació pública en matèria d'ordenació
sectorial i de la propietat agrària
CAPÍTOL I
Disposició generals
Article 7. Fins de l'actuació pública
El Consell de la Generalitat, en aplicació de la funció social com a criteri d'eficàcia delimitadora del contingut de la propietat agrària i de la seua activitat per raons d'interés social i general, dirigirà la seua actuació pública a la consecució dels fins i principis prevists en esta llei, i per a això emprarà els necessaris instruments i mesures d'intervenció pública.
CAPÍTOL II
Criteris d'ordenació sectorial del sòl no urbanitzable
Secció primera
Les relacions interadministratives
Article 8. Directrius de coordinació
Establides, mitjançant orde de la conselleria competent en matèria d'agricultura, les directrius de coordinació corresponents en matèria d'ordenació sectorial del sòl no urbanitzable i funcions connexes d'interés de la Comunitat Valenciana, els municipis i la resta d'entitats locals, sense perjuí de la facultat de l'administració autonòmica per a demanar i obtindre la informació precisa que considere necessària i executar totes les comprovacions que estime pertinents, hauran d'informar a la conselleria competent en matèria d'agricultura dels actes i els acords realitzats el tenor o l'abast dels quals desenrotlle, execute o es referisca al contingut dels criteris, regles i procediments tècnics prevists en les directrius respectives.
Secció segona
El sòl no urbanitzable d'especial protecció per raó
dels seus valors agraris i de preservació del medi rural
Article 9. Classificació del sòl
1. La classificació de terrenys com a sòl no urbanitzable d'especial protecció per raó dels seus valors agraris i de preservació del medi rural tindrà per finalitat la promoció de l'espai rural com a element del territori comunitari i, en particular, la defensa de la destinació, els usos i les funcions pròpies del sòl d'interés agrari.
2. Podran tindre la condició de sòl no urbanitzable d'especial protecció regulat en esta llei els terrenys que el planejament general considere necessari preservar en atenció als fins a què s'ha fet referència en l'apartat anterior, d'acord amb el seu valor agrícola, ramader o forestal.
Article 10. Règim
En el sòl d'especial protecció per raó dels seus valors agraris no estaran permeses les activitats i els usos que impliquen la transformació de la seua naturalesa i destinació o infringisquen el règim limitador concret establit a l'efecte.
En tot cas, d'acord amb el seu caràcter excepcional, per a l'autorització d'obres i edificacions caldrà ajustar-se a les mesures i procediments disposats en la legislació sobre sòl d'especial protecció i exigir una valoració específica del seu impacte i necessària compatibilitat amb els valors agraris inherents a l'ordenació de l'espai rural on es projecte l'actuació urbanística esmentada.
Secció tercera
L'informe d'obres, usos, instal·lacions i aprofitaments
en sòl no urbanitzable d'especial protecció per raó
dels seus valors agraris i de preservació del medi rural
Article 11. Informe previ. Delimitació
1. D'acord amb els fins de la present llei, i sense perjuí del que disposa la normativa urbanística o de protecció vigent, amb caràcter previ a l'autorització de l'òrgan competent serà preceptiu l'informe favorable per part de la conselleria competent en matèria d'agricultura respecte de totes aquelles obres, usos, instal·lacions i aprofitaments les realitzacions dels quals incidisquen en sòl no urbanitzable d'especial protecció per raó dels seus valors agraris i de preservació del medi rural.
2. En tot cas, queden compresos en esta qualificació els terrenys següents:
a) Tots aquells que hagen sigut objecte de reparcel·lació com a conseqüència del procediment de concentració parcel·lària corresponent.
b) Els terrenys sobre els quals es realitzen les obres classificades d'interés general de la Comunitat Valenciana en matèria d'aprofitaments hidràulics, canals i regadius i la resta d'infraestructures agràries previstes en la present llei, fins que no transcórreguen deu anys des de la completa finalització de les obres.
c) Tots aquells terrenys que hagen sigut objecte de concentració o agrupació d'explotacions a l'empara dels procediments establits en el títol III de la present llei, fins que no transcórreguen deu anys des de l'efectiva concentració o agrupació de les explotacions.
d) Els terrenys, ja siguen de titularitat de la Generalitat o d'entitats col·laboradores, els usos i els aprofitaments dels quals queden subjectes als programes experimentals respectius sobre investigació i desenrotllament agrari, mentres dure el desplegament dels dits programes experimentals.
3. Amb vista a la qualificació del sòl no urbanitzable d'especial protecció per raó de la preservació del medi rural caldrà ajustar-se a la delimitació sectorial que determinarà la futura llei de desenrotllament rural de la Comunitat Valenciana.
4. L'informe serà evacuat en el termini màxim de dos mesos des que el sol·licite l'òrgan competent. Transcorregut el dit termini sense que s'haja emés l'informe, este s'entendrà favorable. En tot cas, durant el termini establit per a l'emissió de l'informe preceptiu quedaran suspesos qualssevol terminis prevists en la normativa vigent per a resoldre el procediment d'autorització de l'actuació de què es tracte.
Article 12. Excepcions
1. L'informe previst en l'article anterior no serà preceptiu en els supòsits següents:
a) Per als municipis que tinguen atribuïda o delegada la competència per a l'atorgament de l'autorització corresponent, sempre que els seus respectius instruments d'ordenació del sòl no urbanitzable continguen una delimitació suficient sobre el sòl que es considere necessari preservar quant als seus valors agraris i les mesures d'ordenació bàsica per a l'equilibri i conservació del medi rural.
b) Per a les activitats subjectes a declaració prèvia del seu interés comunitari, si bé els estudis de localització i impacte territorial pertinents també ponderaran específicament la possible incidència de l'activitat en la preservació dels valors agraris i del medi rural de la zona objecte d'actuació.
c) Per a les obres i les instal·lacions requerides per les estructures i els servicis públics estatals, autonòmics o locals que necessiten localitzar-se en terrenys no urbanitzables d'especial protecció segons la seua destinació, ús o aprofitament agrícola, ramader o forestal, sempre que el projecte tècnic incorpore l'avaluació específica de l'impacte prevista en l'apartat anterior.
2. Sense perjuí del caràcter no preceptiu de l'informe en els supòsits assenyalats anteriorment, i sobre la base d'una major eficàcia del principi de col·laboració interadministrativa, les administracions públiques que promoguen o autoritzen les obres, servicis i activitats compreses en l'àmbit de les excepcions previstes hauran d'informar a la conselleria competent en matèria d'agricultura, quan de la seua naturalesa es derive una clara incidència sobre els valors agraris i l'ordenació del medi rural de la zona objecte d'actuació.
Article 13. Delegació de la competència per a emetre informe
1. La conselleria competent en matèria d'agricultura delegarà la competència per a emetre l'informe referit en els articles anteriors en aquells ajuntaments que ho sol·liciten i acrediten complir els requisits següents:
a) Tindre en vigor instruments d'ordenació del sòl no urbanitzable que oferisquen una delimitació i protecció suficient del sòl d'interés agrari en la seua qualificació de sòl d'especial protecció o en la seua delimitació de sòl no urbanitzable de protecció genèrica.
b) Disposar de personal propi amb formació agronòmica universitària per a avaluar els valors agraris que hagen de ser tinguts en compte per a l'emissió de l'informe.
2. A l'efecte del paràgraf anterior, s'entén per instruments de planejament que oferixen una delimitació i protecció suficient aquells que posseïsquen les previsions i els requisits següents:
a) Concreció dels valors agraris que, dins del marc general arreplegat en esta llei, s'hagen de protegir en les distintes qualificacions del sòl no urbanitzable.
b) La qualificació del sòl d'interés agrari amb una delimitació territorial precisa i amb menció de les distintes normatives i instruments sectorials protectors eventualment concurrents.
c) La previsió d'un règim de protecció igual o superior al que directament puga deduir-se de la legislació urbanística i sectorial aplicable, així com dels instruments autonòmics de desenrotllament, amb la indicació, amb precisió si més no, dels usos incompatibles, els compatibles en supòsits excepcionals i els usos compatibles fomentats.
3. Si un ajuntament fera desistiment en les seues funcions, la conselleria revocaria la delegació
Article 14. Valoració
1. La conselleria competent en matèria d'agricultura i, si és procedent, els ajuntaments amb delegació per a la realització dels informes preceptius, al costat de les valoracions específiques derivades de la naturalesa i l'abast dels supòsits descrits, així com de les indicacions i mesures protectores delimitades en el pla o projecte tècnic corresponent que en justifique la realització, tindrà en consideració els criteris de valoració següents:
a) La seua conformitat amb els principis, les regles i les directrius que estructuren l'ordenació del sòl d'interés agrari i de l'espai rural en el territori de la Comunitat, i, si és procedent, la seua conformitat amb les determinacions del planejament, les alternatives de situació i les condicions o mesures correctores dels seus efectes.
b) La seua adequació als valors, els usos i les funcions pròpies del sòl rústic productiu.
c) La seua compatibilitat amb la conservació del medi rural i la promoció del seu entorn.
2. L'informe serà en tot cas suficientment motivat.
Secció quarta
L'informe d'obres, usos, instal·lacions i aprofitaments
en sòl no urbanitzable de protecció genèrica
Article 15. Supòsits
1. En sòl no urbanitzable de protecció genèrica per causa dels seus valors agrícoles, ramaders o forestals, en idèntics termes als establits en els articles precedents, i sense perjuí del que disposa la normativa urbanística o de protecció vigent, amb caràcter previ a l'autorització de l'òrgan competent, serà preceptiu l'informe favorable de la conselleria competent en matèria d'agricultura en relació amb les construccions, les instal·lacions i les vivendes que puguen permetre's d'acord amb la legislació urbanística i sectorial aplicable.
2. No obstant això, i sobre la base d'una major eficàcia del principi de col·laboració interadministrativa, les administracions públiques que promoguen o autoritzen obres, usos, instal·lacions i aprofitaments no compresos en l'apartat anterior hauran d'informar a la conselleria competent en matèria d'agricultura dels aspectes bàsics del pla o projecte tècnic que en justifique la realització, quan de la seua naturalesa es derive una clara incidència sobre els valors agraris o de preservació del medi rural que presente la zona objecte d'actuació.
CAPÍTOL III
Mesures d'intervenció pública:
la concentració parcel·lària
Secció primera
Disposicions generals
Article 16. Principis i fins
1. La concentració parcel·lària, sobre la base de la declaració de la raó d'utilitat pública o interés social justificativa de la intervenció, podrà dur-se a terme atenent les finalitats següents:
a) La consecució d'explotacions agràries viables en les zones d'actuació on el parcel·lament de la propietat rústica comporte caràcters de pronunciada gravetat o carència de les infraestructures necessàries.
b) L'ordenació d'aquelles zones, principalment de regadiu, que requerisquen una reestructuració quant a la consolidació i la modernització dels regadius existents.
c) L'execució d'obres públiques considerades d'interés de la Comunitat Valenciana.
d) Qualssevol altres declarades d'interés social per a les zones d'actuació, d'acord amb els principis i les directrius prevists en la present llei.
2. El procediment de concentració parcel·lària pot iniciar-se a petició de la majoria dels propietaris de la zona, o bé d'un mínim qualsevol d'ells a qui pertanyen més de les tres quartes parts de la superfície concentrada, i en tot cas quan ho sol·liciten els propietaris que representen el 50% de la superfície a concentrar, sempre i quan es comprometen a realitzar l'explotació en comú. La concentració parcel·lària s'acordarà per decret, amb l'estudi previ de viabilitat, i a proposta de la conselleria competent en matèria d'agricultura.
3. Acordada la realització de la concentració parcel·lària, esta serà obligatòria per a tots els propietaris de les finques afectades, així com per als titulars de drets reals o d'explotació existents sobre elles.
4. L'administració de la Generalitat realitzarà els treballs i els estudis tècnics necessaris per a la concentració parcel·lària. De la mateixa manera, sufragarà els gastos, honoraris i aranzels que es meriten pels treballs realitzats pels notaris i registradors que intervinguen en el procediment de concentració. Respecte de les altres ajudes i beneficis fiscals, caldrà ajustar-se a les disposicions d'esta llei i de la legislació sectorial pertinent.
Article 17. Objecte
La concentració parcel·lària tindrà com a finalitat primordial la constitució d'explotacions d'estructura adequada que en permeten la viabilitat, a l'efecte de la qual, i realitzant les compensacions entre classes de terres que resulten necessàries, s'intentarà:
a) Adjudicar a cada propietari, en finques contigües d'un mateix propietari o en el menor nombre possible de finques de reemplaçament, una superfície el valor de la qual, segons les bases de la concentració, siga igual al que haguera sigut assignat a les parcel·les que anteriorment posseïa.
b) Adjudicar contigües les finques integrades en una mateixa explotació, encara que pertanguen a distints propietaris.
c) Fomentar la constitució d'explotacions agràries de dimensions adequades d'acord amb les característiques i les possibilitats de la zona objecte de concentració.
d) Emplaçar les noves finques de forma que puga ser atesa de millor manera l'explotació des del lloc en què es trobe la casa de labor, la vivenda de l'interessat o la seua finca més important.
e) Donar a les noves finques accés directe a les vies de comunicació; amb esta finalitat es modificaran o es crearan els camins necessaris.
f) Reordenar l'estructura de la propietat i de les explotacions resultants d'acord amb els criteris tècnics que siguen necessaris per a la consolidació i la modernització dels regadius existents i la millora de les condicions necessàries per a la mecanització agrícola.
g) Integrar la concentració en l'entorn de manera que subsistisca la presència d'elements propis del paisatge.
Secció segona
Procediment de concentració
Normes generals
Article 18. Règim jurídic
La tramitació del procediment de concentració parcel·lària es realitzarà de conformitat amb el que establix la legislació sectorial de l'Estat, sense perjuí de les disposicions dels articles següents.
Article 19. Promoció de l'associacionisme
Quan, en sol·licitar la concentració parcel·lària d'una zona, algun dels propietaris o titulars del dret d'explotació justifiquen raonadament, davant l'òrgan competent en matèria de concentració parcel·lària, el seu propòsit de constituir associacions de caràcter cooperatiu o un altre model d'associació que reporte avantatges per a la gestió o cultiu comú, este tindrà en compte tal circumstància en proposar l'orde de prioritat de les distintes zones objecte dels seus programes d'actuació.
Article 20. Agrupació de parcel·les i gestió comuna de les explotacions agràries
1. A fi de constituir explotacions agràries de dimensions adequades, i segons les condicions i característiques de la zona a concentrar, l'òrgan competent en matèria de concentració promourà, des de la publicació del decret del Govern de concentració parcel·lària fins a la fermesa de les bases, l'agrupació de parcel·les i la respectiva gestió en comú dels cultius tendents a la consecució d'explotacions agràries amb una superfície idònia que en possibilite la viabilitat futura.
2. Este procediment d'agrupació es realitzarà d'acord amb els objectius, les mesures i les ajudes previstes en la present llei.
Article 21. Explotacions marginals
Prèviament a la fixació de les bases de la concentració parcel·lària, i a fi d'augmentar la grandària de les explotacions resultants, i sense perjuí de la legislació estatal aplicable a la matèria, els propietaris d'explotacions marginals, la dimensió de les quals es fixarà en el decret del Govern corresponent, amb caràcter voluntari i si així ho estimen oportú, podran associar-se per a aconseguir una superfície igual o superior a la fixada o vendre la seua explotació als titulars d'altres parcel·les integrades en el procés de concentració; en este cas podran acollir-se als incentius econòmics que reglamentàriament es determinen.
Article 22. Conservació del medi natural i declaració d'impacte ambiental
Redactat el projecte d'obres i millores territorials es donarà comunicació o trasllat del projecte de concentració a la conselleria competent en matèria de medi ambient a l'efecte de l'avaluació d'impacte ambiental corresponent, d'acord amb la legislació sobre mesures mediambientals.
Article 23. Planejament urbanístic de la zona
1. Concebuda la concentració parcel·lària com un instrument d'intervenció pública connex a l'ordenació integral del territori, la informació del planejament urbanístic existent en la zona d'actuació passarà a formar part dels treballs i les investigacions necessaris per a fixar les bases de la concentració corresponent.
2. La corporació local que, sota el seu àmbit de decisió, acorde iniciar modificacions urbanístiques no previstes en els treballs i acords per a la fixació de les oportunes bases, serà responsable dels perjuís derivats en la tramitació de la concentració projectada, excepte autorització expressa de la conselleria competent en matèria d'agricultura.
Article 24. Ocupacions temporals
L'aprovació del decret del Govern pel qual es declara d'utilitat pública la concentració parcel·lària d'una determinada zona atribuirà a la Generalitat la facultat d'ocupar temporalment qualsevol terreny d'esta que siga necessari per a dotar les noves finques amb l'adequada xàrcia de camins o per a realitzar treballs relacionats amb la concentració.
Article 25. Finques de desconeguts
1. Les finques que reemplacen les parcel·les els amos de les quals no siguen coneguts durant el període normal d'investigació s'inclouran en l'acta de reorganització, en la qual es farà constar la dita circumstància i es reflectiran, si és procedent, les situacions possessòries existents.
2. L'òrgan competent de la Generalitat procedirà, d'acord amb la legislació vigent, a sol·licitar de l'administració general de l'Estat l'oportuna cessió d'estes finques.
3. Mentrestant, i sense que conste oposició o denegació de l'òrgan estatal competent, la Generalitat quedarà facultada per a l'aprofitament directe d'estes finques, sempre que el seu ús o destinació siga congruent amb la concentració efectuada.
4. Transcorreguts cinc anys, la conselleria competent en matèria d'agricultura destinarà estes finques a la consecució dels fins següents:
a) La realització d'obres de recuperació o conservació del medi rural i del seu entorn.
b) La seua destinació a obres i construccions que beneficien els agricultors de la zona.
c) La seua disposició per a millorar la dimensió viable de les finques objecte de la concentració.
d) La seua disposició per a fins d'interés social.
Secció tercera
Dels procediments especials de concentració
Article 26. Concentració de base associativa
1. Quan, en sol·licitar la concentració parcel·lària d'una zona, algun dels propietaris o titulars de drets d'explotació justifiquen raonadament davant l'òrgan competent el seu projecte de constituir una explotació agrària de caràcter associatiu, tant per al cultiu en comú o per al desenrotllament d'activitats de diversificació agrària, esta circumstància es tindrà en compte quan es propose l'orde de prioritat en l'adjudicació i delimitació dels lots de reemplaçament.
2. Constituïda l'explotació agrària de caràcter associatiu abans de la fermesa de les bases de la concentració, d'acord amb els requisits i les garanties prevists en la legislació sectorial, l'acta de reorganització de la propietat reflectirà l'adjudicació directa dels lots de reemplaçament pertinents a favor de l'associació legalment constituïda.
3. Els participants en la concentració parcel·lària de base associativa podran beneficiar-se de les mesures de foment previstes en el títol III de la present llei.
TÍTOL II
Les obres d'interés de la Comunitat Valenciana
en matèria d'aprofitaments hidràulics, canals,
regadius i altres infraestructures agràries
CAPÍTOL I
Disposicions generals
Article 27. Fins
La Generalitat, d'acord amb una utilització racional de l'aigua i el compliment de la seua funció social, orientarà la seua política d'estructures agràries amb vista als fins següents:
a) La conservació i el bon estat ecològic dels recursos hídrics.
b) L'equilibri i l'harmonització del desenrotllament econòmic i social de la Comunitat.
c) La consolidació i la modernització dels regadius de manera que s'incrementen les disponibilitats del recurs, sense minva de la seua qualitat i de l'eficàcia del seu aprofitament.
d) Fomentar la millora de les infraestructures agràries a la Comunitat Valenciana.
e) La conservació del patrimoni artístic històric o singular d'interés agrari de la Comunitat Valenciana.
f) La plena compatibilitat amb el medi ambient i els altres recursos naturals.
Article 28. Criteris competencials
Correspon a la Conselleria de la Generalitat competent en matèria d'agricultura l'exercici de la política agrària referida a aprofitaments hidràulics, canals i regadius d'interès general de la Comunitat Valenciana, altres infrastructures agràries i conservació del patrimoni agrari.
Article 29. Òrgan competent
1. En este sentit, serà competència de l'administració agrària valenciana, específicament, l'exercici de les funcions següents:
a) La projecció i l'execució de les obres d'interés general de la Comunitat Valenciana.
b) L'explotació dels aprofitaments hidràulics destinats al reg, fins a la cessió de les obres i instal·lacions, quan procedisca la seua entrega, als beneficiaris d'estes.
c) La coordinació, la cooperació i la col·laboració amb els òrgans estatals als quals corresponga l'exercici de competències en matèria d'aigües per a reg.
d) La prestació de servicis tècnics i d'auxili econòmic a favor de les comunitats, associacions de regants i la resta d'usuaris amb vista a la consecució de la racionalització de la utilització de l'aigua per al reg.
e) La prestació de servicis tècnics i d'auxilis econòmics a favor dels municipis per a millorar els camins rurals.
f) Conservació del patrimoni agrari.
2. L'explotació dels aprofitaments hidràulics es realitzarà d'acord amb les directrius del Pla Hidrològic Nacional i sense perjuí de les funcions i facultats que, si és procedent, corresponguen als respectius organismes de conca.
Article 30. Supòsits previs
1. Les actuacions determinades en la lletra a) de l'apartat 1 de l'article precedent podran dur-se a terme conjuntament o separadament amb l'execució de les obres de perforació de pous, construcció de depòsits o basses d'emmagatzemament o regulació d'aigües i les necessàries instal·lacions d'elevació, impulsió, transport i distribució de cabals, així com la seua automatització.
2. A estos efectes es consideren basses o depòsits de reg aquelles construccions destinades a l'emmagatzemament d'aigua per a reg situades fora de llits públics que no interrompen corrents superficials l'emplenament de les quals es produïsca bé des de pous que aprofiten aigües subterrànies o bé d'aigües depurades, dessalinitzades o superficials a través de construccions o mecanismes que permeten el control dels cabals afluents. En la resta dels casos, quan la construcció interrompa un llit o corrent superficial, serà d'aplicació la normativa vigent sobre preses i embassaments.
Article 31. Aprofitaments hidràulics
La funció de coordinació, cooperació i col·laboració amb els òrgans estatals competents en matèria de reg que disposa la lletra c) de l'apartat 1 de l'article 29 d'esta llei s'exercirà de conformitat amb les disposicions de les normes constitucionals i estatutàries que establixen les respectives competències estatals i autonòmiques.
Article 32. Finalitat
Les actuacions a realitzar en relació amb els regadius d'interés de la Comunitat Valenciana hauran d'anar dirigides necessàriament i primordialment a garantir l'exigible eficiència del reg.
Article 33. Desplegament reglamentari
Igualment, l'administració agrària valenciana atendrà l'èxit de les finalitats següents proposant al Consell de la Generalitat les disposicions oportunes per a:
a) L'adequada conservació dels recursos naturals de terra i aigua.
b) L'aprofitament hidràulic per a reg que garantisca un desenrotllament sostenible.
c) La compatibilització de la conservació dels recursos naturals de terra i aigua amb la millora del medi rural i les condicions de vida de les poblacions.
Article 34. Concessions administratives
En els supòsits de vinculació o connexió a llits públics de les instal·lacions i obres es precisaran les concessions de cabals corresponents de conformitat amb les previsions dels plans hidrològics de conca corresponents i el Pla Hidrològic Nacional.
CAPÍTOL II
Les actuacions directes de la conselleria
competent en agricultura en matèria d'obres
Article 35. Obres classificades d'interès general de la Comunitat Valenciana
Es consideraran obres d'interès general de la Comunitat Valenciana les que a continuació es relacionen:
1. Sanejament de terres, sondeigs d'investigació i de captació d'aigües subterrànies, conduccions d'aigua per a reg, desguassos, electrificacions, instal·lacions de bombament, dessalinització d'aigües salobres, capçals de filtratges i adobaments sempre que siguen per a ús comunitari, així com automatismes necessaris per a una utilització millor i més racional, incloses, si és procedent, les construccions necessàries tant per a instal·lacions com per l'emmagatzematge de productes o materials.
2. Canalització i protecció de màrgens en llits públics, camins agrícoles d'ús general.
3. Basses de regulació i emmagatzemament, les capacitats de les quals hauran de ser justificades d'acord amb els cabals i les procedències de les seues aigües.
4. Anivellació i condicionament de terrenys, reguerons i assarbs en explotacions i aquelles altres que servisquen per a eliminar els accidents artificials del terreny que dificulten el cultiu en comú en explotacions associatives o en zones de concentració parcel·lària.
5. En les entitats legalment constituïdes per al cultiu o l'explotació en comú, construccions o instal·lacions destinades a la implantació de sistemes de cultiu tecnològicament avançades.
6. Construccions i instal·lacions ramaderes d'ús comunitari en projectes de ramaderia sostenible.
7. Obres necessàries per a la conservació del medi ambient rural i, en especial, per a evitar els seus impactes ambientals.
8. Obres necessàries per a la conservació del patrimoni artístic o de singular interés agrari de la Comunitat Valenciana.
9. En general les que s'autoritzen a incloure en este grup, sempre que es tracte d'obres que beneficien les condicions de tota la zona i que es consideren necessàries per a l'actuació de la conselleria competent en matèria d'agricultura mitjançant el decret del Govern corresponent.
Article 36. Plans d'obres
1. Les actuacions directes hauran de ser arreplegades en plans d'obres aprovats per orde de la conselleria competent en matèria d'agricultura.
Les obres d'interés general de la Comunitat incloses en estos plans podran ser projectades, realitzades i sufragades íntegrament per la pròpia conselleria.
2. Els plans per a la modernització dels regadius contindran necessàriament:
a) Característiques generals de superfícies i població de la zona d'actuació i el seu entorn comarcal.
b) Pla general de la zona objecte d'estudi i del seu entorn comarcal.
c) Subdivisió d'esta en sectors amb independència hidràulica, que abraçaran porcions de superfície servides per al reg, almenys per un element de la xàrcia principal.
d) Característiques de les aigües de reg a utilitzar siguen subterrànies, superficials, residuals o dessalinitzades, amb la indicació en cada cas dels cabals utilitzables sobre la base de les seues concessions administratives o de possible concessió.
e) Comunitats de reg o un altre tipus d'ens que integren la totalitat de la superfície de reg, amb indicació de superfícies i nombre d'agricultors que integren cada una d'elles.
f) Enumeració, descripció i justificació de les obres necessàries per a la modernització de la zona de reg, amb indicació que són auxiliables i les d'interés general de la Comunitat Valenciana.
g) Pressupost orientatiu del cost dels distints elements necessaris per a la modernització proposada.
3. Els plans d'obres i millores territorials d'altres zones d'actuació contindran:
a) Els térmens municipals que la integren, amb indicació de superfícies i nombre d'habitants.
b) Plans generals de la zona objecte d'estudi amb la seua delimitació.
c) Plans de les zones d'actuació en obres.
d) Si és procedent, programa de millores de les entitats agràries per al cultiu o explotació en comú.
e) Obres, servicis i actuacions que hagen de realitzar-se a costa de l'administració.
f) Valoració aproximada de les obres a realitzar per l'administració agrària.
4. Els plans d'obres podran dividir-se en dos o més parts si la naturalesa de l'actuació i la coordinació dels treballs ho aconsellen.
5. Les obres declarades d'interés general de la Comunitat Valenciana i incloses en pla d'obres no necessitaran llicència municipal d'obres per a l'execució, amb independència d'informació als municipis afectats.
Article 37. Entrega d'obres
Les obres, una vegada acabades, hauran d'entregar-se als ajuntaments o altres entitats a què corresponga.
L'acord de l'òrgan competent en matèria d'estructures agràries pel qual es resol sobre l'entrega de les obres serà immediatament executiu i donarà lloc al naixement de les obligacions derivades de l'entrega, sense perjuí dels recursos legalment establits.
Article 38. Regs de suport a cultius, per raons socials i de fixació i establiment de població
Podran acollir-se als mateixos beneficis que existixen per a la modernització dels regadius aquelles superfícies tradicionalment de cultiu en secà que disposen de concessió administrativa d'aigua per a reg, siguen subterrànies, superficials o residuals, i que servisquen com a reg de suport a fi d'assegurar, fins que siga possible, les collites en la mesura que complementen la pluviometria anual necessària per al cultiu.
Estes superfícies no podran, en cap cas, passar a cultius amb majors dotacions d'aigua per a reg que les estrictament concedides com a reg de suport.
CAPÍTOL III
El foment de la utilització racional de l'aigua
en aprofitaments hidràulics i regadius
Article 39. Disposició general
La conselleria competent en matèria d'agricultura, d'acord amb els fins assenyalats en el present títol, fomentarà la utilització racional de l'aigua en els regadius de la Comunitat Valenciana.
Article 40. Mesures
1. Les mesures de foment preveuran les inversions auxiliables encaminades a millorar la utilització d'aigua de reg en xàrcies col·lectives per a una millor distribució i reducció dels consums unitaris.
2. Les ajudes previstes en este capítol consistiran en subvencions, que podran aconseguir fins al cinquanta per cent de la inversió realitzada. La modificació d'este percentatge podrà efectuar-se mitjançant l'oportuna orde de la conselleria competent en matèria d'agricultura. La concessió d'estes ajudes es resoldrà amb una convocatòria pública anual prèvia.
3. Podran ser auxiliades aquelles obres i actuacions de les classificades en este títol com a obres d'interés general de la Comunitat Valenciana i que es referisquen als aprofitaments hidràulics, canals i regadius.
4. Podran ser beneficiaris d'estes ajudes les comunitats de regants i altres entitats de reg de la Comunitat Valenciana.
5. Sense perjuí del possible finançament d'acord amb els seus plans operatius específics, queden excloses de les presents ajudes les inversions en l'interior de la parcel·la o les sol·licitades pels agricultors a títol individual.
CAPÍTOL IV
Altres actuacions de la conselleria
competent en matèria d'agricultura
Article 41. Disposició general
La conselleria competent en matèria d'agricultura, d'acord amb els fins assenyalats en els articles 2 i 27, fomentarà la millora de les infraestructures agràries en els municipis de la Comunitat Valenciana, així com la realització d'obres necessàries per al foment del cultiu o explotació en comú.
Article 42. Millora de les infraestructures municipals
1. Les mesures de foment preveuran les inversions auxiliables encaminades a millorar els camins rurals en els municipis i altres entitats locals de la Comunitat Valenciana.
2. Les ajudes previstes en este article consistiran en subvencions, que podran aconseguir fins al huitanta per cent de la inversió realitzada. Este percentatge es fixarà mitjançant orde de la conselleria competent en matèria d'agricultura.
La concessió de les subvencions es resoldrà amb una convocatòria pública anual prèvia.
Article 43. Obres d'infraestructura per al foment del cultiu o explotació en comú
1. Les mesures de foment preveuran les inversions comunitàries encaminades a facilitar el cultiu o l'explotació en comú, com ara l'eliminació d'accidents artificials, l'anivellació i el condicionament de terres, la construcció d'infraestructures vials o hidràuliques i la implantació de mètodes de cultiu tecnològicament avançat.
2. Les ajudes previstes en este article consistiran en subvencions que podran arribar fins al 50% de la inversió auxiliable.
La concessió de les subvencions es resoldrà amb una convocatòria pública prèvia.
L'orde de convocatòria fixarà el percentatge de subvenció aplicable, d'acord amb la dotació pressupostària.
CAPÍTOL V
Les garanties de les ajudes
Article 44. Deure de conservació i manteniment
1. Els beneficiaris de les ajudes previstes en el títol II de la present llei queden obligats legalment a realitzar totes les actuacions que resulten necessàries per a la deguda conservació i manteniment de les obres, camins, instal·lacions i aprofitaments sufragats per la conselleria competent en matèria d'agricultura.
2. Esta obligació, en el cas d'ajuntaments i la resta d'organismes públics o privats, comportarà la de consignar formalment en els seus pressuposts respectius els recursos necessaris per a l'atenció del dit deure de conservació i manteniment.
Article 45. Devolució d'ajudes
1. Sense perjudici de les responsabilitats a que done lloc, quan s'autoritzen modificacions del plantejament urbanístic no previstes o informades suficientment en el procés de tramitació de les ajudes previstes en el títol II d'esta llei, de forma que s'altere substancialment o es frustre la destinació o la funció agrària perseguida, amb el perjudici consegüent de la inversió realitzada, la conselleria competent en matèria d'agricultura podrà denegar, suspendre, resoldre o procedir al reembossament que resulte pertinent, sempre que les ajudes susdites hagen repercutit en l'increment de la indemnització rebuda pels beneficiaris d'esta.
2. La dita obligació legal de reembossament quedarà sense efecte a partir dels cinc anys comptadors des de l'autorització o la concessió de les ajudes corresponents.
TÍTOL III
La modernització de les explotacions agràries
CAPÍTOL ÚNIC
Les mesures de millora de les estructures
i gestió de les explotacions agràries
Secció primera
Disposicions generals
Article 46. Directrius
La conselleria competent en matèria d'agricultura promourà la constitució d'explotacions agràries competitives de dimensions agronòmiques idònies i els models de gestió adequats que en garantisquen la viabilitat futura, d'acord amb les característiques socioeconòmiques i culturals del sector agrari de la Comunitat Valenciana.
Per a obtindre estos fins s'utilitzaran els recursos econòmics prevists per la normativa i programes actuals o futurs que tinguen per objecte la consolidació o formació d'estes explotacions i models i orientant la utilització dels recursos d'acord amb els fins de cada una de les actuacions, així com per les característiques de les explotacions i dels seus titulars.
Article 47. Unitat d'explotació concentrada
1. Amb el propòsit de millorar les estructures de les explotacions agràries, modernitzar-les i reduir-ne els costs de producció a través d'una utilització més racional dels mitjans de producció amb la consegüent millora de les condicions de treball dels agricultors, la conselleria competent en matèria d'agricultura promourà la constitució d'explotacions agràries amb una superfície suficient en cada zona, de tal manera que se'n possibilite la viabilitat.
2. A tals efectes, s'entendrà per unitat d'explotació concentrada la superfície mínima que siga requerida per a l'aplicació de les mesures previstes en la present llei per al foment de les explotacions agràries a través de la seua explotació, cultiu o gestió en comú.
3. La unitat d'explotació concentrada s'expressarà en múltiples de la superfície cultivada per cada unitat de treball agrari, la qual es determinarà reglamentàriament per a cada zona i cultiu, d'acord amb les orientacions i característiques productives de la zona.
4. La unitat d'explotació concentrada s'establirà reglamentàriament, i podrà ser diferent atenent els objectius de les mesures de foment respecte de les quals tinga aplicació.
Secció segona
La concentració i agrupació d'explotacions
Article 48. Concentració d'explotacions
Els titulars d'explotacions que concentren parcel·les disperses de la seua titularitat, de tal manera que la seua explotació puga aconseguir la consideració de prioritària, podran acollir-se a les ajudes d'adquisició de terres previstes en la normativa de desplegament de la Llei 19/1995, de 4 de juliol, de Modernització d'Explotacions Agràries.
De la mateixa manera, podran acollir-se als incentius econòmics que per a la permuta i venda voluntària de finques s'establixen en el present capítol.
Article 49. Agrupació d'explotacions per mitjà de fórmules associatives amb personalitat jurídica
Es fomentarà l'agrupació d'explotacions agràries i la seua constitució en cooperatives, societats agràries de transformació o qualsevol altra fórmula associativa generadora de personalitat jurídica l'objecte de la qual siga l'explotació o el cultiu conjunt de terres, l'ajuda mútua entre explotacions a través de la utilització de noves tecnologies o l'ús en comú més racional dels mitjans de producció agrària, sempre que concórreguen els requisits següents:
a) Que la superfície per a l'explotació agrària titularitat de la persona jurídica constituïda arribe a la unitat d'explotació concentrada en la zona de què es tracte.
b) Que l'agrupació es mantinga deu anys com a mínim des de la concessió de les ajudes.
c) Que durant els deu anys assenyalats la persona jurídica siga titular de la propietat de les finques agrupades o un altre dret real que la faculte per a l'explotació d'estes, o tinga cedits amb caràcter exclusiu els drets sobre el cultiu en comú de les mencionades finques.
d) Que el domicili social es trobe a la Comunitat Valenciana.
e) Que l'agrupació associativa formada tinga per objecte social l'exercici de l'activitat agrària en l'explotació de què siga titular.
f) Que en el cas que l'agrupació associativa adopte la forma de societat anònima o comanditària per accions, les accions siguen nominatives.
g) Que en aquelles societats en las quals existeixen agricultors professionals les juntes elegides democràticament, deuràn integrar una representació dels mateixos.
Article 50. Informe tècnic
Els titulars de les explotacions que pretenguen la seua agrupació a través de la constitució d'una forma associativa, amb caràcter previ i necessari a l'obtenció d'ajudes o beneficis, hauran de presentar a la conselleria competent en matèria d'agricultura un informe en què es determinaran els béns immobles que constituiran la dita agrupació, junt amb una còpia dels documents acreditatius de la titularitat de les finques i el pla d'inversions necessàries per a adequar l'explotació i cultius de les superfícies afectades, a més del compromís d'explotar i mantindre la mencionada superfície agrupada durant el termini de deu anys i de sotmetre's expressament a les disposicions d'este capítol.
Secció tercera
Les ajudes
Article 51. Ajudes a la inversió i dotació de mitjans
La conselleria competent en matèria d'agricultura, sense perjuí de les ajudes que destinarà a la modernització de les explotacions agràries els titulars de les quals siguen agricultors professionals i de les explotacions prioritàries segons la Llei 19/1995, de 4 de juliol, fomentarà la constitució d'agrupacions i la concentració de parcel·les en els térmens establits en els articles anteriors, i disposarà reglamentàriament ajudes tendents:
a) A l'adequació de les necessitats de l'explotació agrària, que els seus titulars decidixen cultivar en comú, mitjançant les inversions necessàries per a posar en cultiu la superfície concentrada i modernitzar adequadament l'explotació.
b) A la dotació de mitjans i maquinària necessaris per al cultiu en comú i per a la millora de les explotacions que, en les condicions expressades en els articles anteriors, així ho sol·liciten.
c) A la renovació i millora de béns i equipament de les explotacions agràries.
d) A la inversió tecnològica i mediambiental connexa al procés productiu i a l'aprofitament dels recursos naturals.
e) A la diversificació de l'activitat i al foment del procés de comercialització dels productes agraris.
f) A la consolidació i modernització dels sistemes de reg existents.
g) A la facilitació dels processos de mecanització agrària.
h) A la dotació de les infraestructures productives adequades.
i) A la promoció de la qualitat alimentària dels productes de la Comunitat Valenciana.
Article 52. Incentius per a la permuta voluntària de finques
Reglamentàriament s'establiran incentius econòmics tendents a la permuta voluntària de finques per a adequar les estructures productives de les explotacions agràries a dimensions majors.
Article 53. Incentius per a la venda voluntària de finques
Els propietaris que transmeten per compravenda la propietat de les seues terres a altres agricultors titulars de finques confrontants percebran els incentius econòmics que reglamentàriament s'establisquen.
Article 54. Disposicions comunes als articles anteriors
1. Els propietaris que adquirisquen terres mitjançant les ajudes i els incentius prevists en la present llei podran obtindre, a més, els beneficis que reglamentàriament s'establisquen per al pagament dels gastos notarials i registrals que es deriven de la realització dels dits negocis jurídics.
2. En el supòsit d'agrupacions d'explotacions previstes en els articles anteriors, la compra o permuta de terres podrà realitzar-se pel titular de l'explotació o per qualsevol dels socis, sempre que s'aporte l'agrupació com a mitjà de producció pel termini mínim de deu anys.
3. En tot cas, seran beneficiaris de les ajudes els titulars de les explotacions subvencionades, siguen persones físiques o jurídiques.
Article 55. Ajudes a la gestió de les explotacions
1. La conselleria competent en matèria d'agricultura respecte a les agrupacions constituïdes, amb personalitat jurídica, en els térmens establits en els articles anteriors, disposarà reglamentàriament ajudes tendents al finançament de l'activitat de professionals encarregats de contribuir de forma individual a la gestió tècnica, econòmica, financera i administrativa de les explotacions agràries.
2. Per a la concessió d'estes ajudes, l'agrupació d'explotacions haurà de presentar un pla de les activitats a desenrotllar pels agents que haurà de ser aprovat per la conselleria competent en matèria d'agricultura.
En la memòria es farà especial referència a les labors i servicis de l'explotació que es gestionen en comú, als resultats econòmics i mediambientals esperats de la dita gestió i al sistema comptable de gastos del servici de gestió.
3. Les ajudes es podran aplicar, en els térmens que reglamentàriament es determinen, als gastos derivats de la contractació d'un titulat de grau mitjà o superior per a la gestió de l'explotació, o als produïts per la contractació d'un cap d'explotació encarregat de dur a terme el cultiu o explotació en comú.
4. La duració mínima de les activitats professionals de l'agent serà de huit anys comptadors a partir de la concessió de les ajudes sol·licitades.
5. En cas que l'agent contractat a càrrec d'estes ajudes deixe de prestar els seus servicis a l'agrupació amb anterioritat a la duració mínima establida, l'agrupació tindrà l'obligació de tornar a l'administració autonòmica les ajudes o beneficis obtinguts a l'empara d'este article incrementats amb l'interés legal dels diners, llevat que es produïsca la contractació d'un altre agent de les mateixes característiques en substitució de l'anterior.
Article 56. Requisits
1. Amb caràcter general, i amb independència de qualssevol altres que puguen recollir-se en la normativa específica per la qual se'n concedixen i financen, es consideren requisits imprescindibles per a la concessió de les ajudes previstes en este títol:
a) Les explotacions acollides a la mesura hauran d'acreditar que les rendes atribuïdes al treball són superiors al vint per cent de la renda de referència establida cada any per a l'Estat espanyol com a índex de viabilitat.
b) Les explotacions acollides a les mencionades ajudes hauran de complir les normes mínimes en matèria de medi ambient, higiene i benestar dels animals establides en la legislació vigent.
c) En qualsevol cas, la concessió d'ajudes estarà condicionada a l'efectiva constitució d'una explotació amb una superfície suficient d'explotació segons la zona de què es tracte i el que disposen els articles anteriors.
2. Respecte de les ajudes previstes per a la inversió, dotació de mitjans i adquisició de terres, a més dels anteriors, es consideraran requisits imprescindibles per a la seua concessió els següents:
a) Si els beneficiaris són persones físiques, que els titulars de les explotacions acrediten una antiguitat, almenys, de tres anys com a perceptors de rendes agràries o d'afiliació a la Seguretat Social per la seua activitat agrària.
b) En el cas de beneficiaris que siguen persones jurídiques, que els socis que assumisquen funcions directives, de gestió o de control de la societat acrediten una antiguitat de tres anys com a subjectes perceptors d'ingressos agraris o d'afiliació a la Seguretat Social per la seua activitat agrària.
En qualsevol dels dos casos, l'antiguitat podrà ser suplida mitjançant l'acreditació de formació agrària adquirida en cursos reglats de titulació agrària o en cursos específics de matèria agrària a raó de quaranta hores de formació per any d'antiguitat, quan la titularitat de l'explotació agrària provinga de qualsevol tipus de transmissió de la propietat entre familiars de fins a segon grau de consanguinitat i, si és procedent, per adopció.
Article 57. Orientació de les ajudes
Amb caràcter general, la concessió d'ajudes quedarà condicionada a les disposicions referents a l'ordenació i a la planificació general de l'activitat agrària, en especial a les referides a les limitacions sectorials de la producció.
Secció quarta
Garanties
Article 58. Termini mínim
1. Els titulars de les explotacions que, a través de les ajudes compreses en este capítol, concentren dins un mateix límit dos o més parcel·les de la seua propietat o, de qualsevol altra manera, constituïsquen una unitat d'explotació concentrada, així com les agrupacions d'explotacions a què es referix este títol, hauran d'explotar i mantindre els béns immobles inclosos en la superfície mínima que va donar lloc a l'aplicació de les mesures arreplegades en este capítol durant el termini mínim de deu anys des de la concessió de les ajudes.
2. La dita obligació es farà constar en totes les inscripcions que, per l'aplicació de les disposicions d'este capítol, es produïsquen en qualsevol registre públic.
Article 59. Transmissió inter vivos
La conselleria competent en matèria d'agricultura podrà autoritzar la transmissió de l'explotació a un altre agricultor que posseïsca els requisits establits en els articles precedents quan la transmissió quede objectivament justificada per raons d'edat, de vincle familiar, exercici dels drets legalment reconeguts i altres suficients segons el parer de l'assenyalada conselleria, sempre que es mantinga la superfície d'explotació.
Esta autorització es concedirà a petició de l'interessat, qui assumirà els compromisos de l'anterior titular. En este cas no procedirà el reintegrament de les ajudes percebudes.
Article 60. Devolució de les ajudes
1. Sense perjuí de les disposicions de l'article anterior, la transmissió inter vivos per qualsevol títol jurídic de béns immobles afectes a una explotació de les referides en este capítol abans de deu anys des de la concessió de les ajudes, donarà lloc a la devolució de totes les ajudes obtingudes incrementades amb l'interés legal dels diners.
2. L'extinció de la cooperativa, societat agrària de transformació o qualsevol altra forma associativa a què es referix este capítol amb anterioritat a la duració mínima pactada comportarà l'obligació de tornar a l'administració autonòmica les ajudes o beneficis obtinguts a l'empara d'este capítol incrementats amb l'interés legal dels diners. No procedirà la devolució de les ajudes quan simultàniament a l'extinció, la societat passe a integrar-se en altres d'anàloga naturalesa.
3. Igual conseqüència produirà la decisió dels titulars de finques agrupades per al cultiu comú de separar-ne i individualitzar-ne l'explotació, sense perjuí de les responsabilitats que entre els titulars agrupats puguen generar-se.
4. Si, per qualsevol causa aliena a les disposicions dels apartats anteriors, l'explotació deixa de tindre la superfície requerida per a la concessió de les ajudes previstes en este capítol, el titular tornarà totes les ajudes o beneficis obtinguts, incrementats amb l'interés legal dels diners.
5. No procedirà el reintegrament de les ajudes percebudes quan l'incompliment d'algun dels requisits exigibles al beneficiari siga a causa de causes de força major. Estes causes hauran de ser estimades per l'òrgan competent per a la concessió de les ajudes.
TÍTOL IV
Les unitats mínimes de cultiu
Article 61. Definició
A l'efecte d'esta llei, s'entén per unitat mínima de cultiu la superfície suficient que ha de tindre una finca rústica perquè les labors fonamentals del seu cultiu, utilitzant els mitjans normals i tècnics de producció, puguen dur-se a terme amb un rendiment satisfactori, tenint en compte les característiques socioeconòmiques de l'agricultura en la comarca o la zona presa en consideració.
Article 62. Determinació
1. Les unitats mínimes de cultiu es determinaran per a secà i per a regadiu en els distints municipis, zones o comarques mitjançant decret del Consell de la Generalitat.
2. A estos efectes, es considerarà com de regadiu, amb la comprovació prèvia per l'òrgan corresponent de la conselleria competent en matèria d'agricultura o el departament que el substituïsca, tota aquella parcel·la cultivada en què se'n justifique el dret a reg.
3. Les unitats mínimes de cultiu establit en el present article tindran plena aplicació respecte de la legislació autonòmica en matèria de sòl no urbanitzable.
Article 63. Indivisió
1. La divisió o segregació d'una finca rústica només es permetrà quan no done lloc a parcel·les d'extensió inferior a la unitat mínima de cultiu establit, excepte si es tracta de qualsevol tipus de disposició o intercanvi a favor de propietaris de finques confrontants, sempre que com a conseqüència d'esta disposició o intercanvi no quede cap parcel·la inferior a la unitat mínima de cultiu.
2. Seran nuls i no produiran efectes de divisió o segregació entre les parts contractants ni amb relació a tercers, els actes o negocis jurídics, qualssevol que siga la seua naturalesa o classe, en virtut dels quals es pretenga la mencionada divisió o segregació de les finques contravenint les disposicions de l'apartat anterior. Per a la divisió o segregació vàlida i eficaç caldrà ajustar-se als estrictes térmens i supòsits que amb caràcter excepcional es preveuen en la legislació estatal en esta matèria.
Article 64. Excepcions
Sense perjuí de les excepcions previstes en la legislació estatal, les finques rústiques podran dividir-se o segregar-se, fins i tot donant lloc a superfícies inferiors a la unitat mínima de cultiu, si la segregació o divisió és conseqüència de la compravenda concertada sobre la totalitat de la finca arrendada entre l'arrendatari titular d'un arrendament històric valencià i el seu propietari.
Per a l'aplicació d'esta excepció serà requisit imprescindible que la qualificació i l'existència de l'arrendament històric valencià haja sigut objecte de reconeixement mitjançant declaració de l'administració agrària autonòmica o resolució judicial ferma.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Reforma de la Llei d'Arrendaments Històrics Valencians
1. L'article 2 de la Llei 6/1986, de 15 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Arrendaments Històrics Valencians, queda redactat de la manera següent: "Els arrendaments històrics valencians podran ser objecte de reconeixement mitjançant declaració per l'administració agrària autonòmica. No obstant això, el dit reconeixement no serà requisit imprescindible sempre que la relació jurídica de què es tracte posseïsca totes les condicions necessàries per a la seua consideració com a arrendament històric valencià".
2. S'afig un nou paràgraf a l'apartat 2 de l'article 5, amb la redacció següent: "La plusvàlua expressada s'obtindrà practicant les minoracions següents sobre el valor del sòl urbanitzable:
a) El valor de la parcel·la agrícola i de les seues accessions relatives a plantacions, construccions i instal·lacions.
b) Els gastos necessaris satisfets pel propietari en el procés urbanitzador.
En cas de disconformitat amb les determinacions dels valors expressats, estos s'establiran per pèrits independents, els honoraris dels quals hauran de ser satisfets pels interessats que insten la seua intervenció".
Segona. Vigència normativa
Després de l'entrada en vigor de la present llei continuarà vigent el Decret 217/1999, de 9 de novembre, del Govern Valencià, pel qual es determina l'extensió de les unitats mínimes de cultiu a la Comunitat Valenciana.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
1. Queda derogat el capítol II del títol IV del Decret 47/1987, de 13 d'abril, del Govern Valencià.
2. Queda derogat el Decret 31/1994, de 8 de febrer, del Govern Valencià, pel qual es determina i s'establix el règim jurídic de les explotacions agràries preferents de la Comunitat Valenciana, així com la seua normativa de desplegament.
3. Queda derogada l'Orde de 21 de maig de 1999, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual es crea un banc de terres a la Comunitat Valenciana, així com la seua normativa de desplegament.
4. Queden derogades totes les disposicions de rang jurídic igual o menor que s'oposen al que establix la present llei.
DISPOSICIÓ FINAL
Desplegament i entrada en vigor de la llei
1. S'autoritza el Consell de la Generalitat perquè dicte totes les disposicions reglamentàries que siguen necessàries per al desplegament i l'aplicació d'esta llei.
2. La present llei entrarà en vigor el sendemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Per tant, ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir esta llei.
València, 5 de desembre de 2002
El president de la Generalitat,

linea