diari

RESOLUCIÓ d'11 d'octubre de 2005, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual s'establixen les recomanacions tècniques per a la creació i renovació d'infraestructures en centres de lectura pública. [2005/X12253]

(DOGV núm. 5137 de 17.11.2005) Ref. Base de dades 5746/2005

RESOLUCIÓ d'11 d'octubre de 2005, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual s'establixen les recomanacions tècniques per a la creació i renovació d'infraestructures en centres de lectura pública. [2005/X12253]
El Decret 119/2005, de 24 de juny, del Consell de la Generalitat, pel qual es dicten normes per a la creació de centres de lectura pública municipals a la Comunitat Valenciana (DOGV n. 5.037 de 28 de juny de 2005), establix en l'article 5.3 i en la disposició final segona la facultat de l'òrgan directiu en matèria de biblioteques per a dictar les instruccions que s'estimen necessàries quant a les recomanacions tècniques per a la creació i renovació d'infraestructures en centres de lectura pública.
El referit decret actualitza les normes i els requisits que s'hauran de tindre en compte per a la creació de centres de lectura pública municipals, així com per a la renovació de biblioteques i agències de lectura pública que s'hagen d'adaptar a la nova normativa. Alguns dels requisits i les normes afecten el mateix edifici de la biblioteca com els apartats de condicions d'habitabilitat i seguretat, condicions arquitectòniques o superfície mínima requerida segons la tipologia del centre de lectura pública.
La present resolució té com a objecte facilitar la labor dels professionals encarregats de la creació i renovació d'infraestructures bibliotecàries, exposant totes aquelles recomanacions que segons la literatura professional han de ser observades a l'hora de mamprendre projectes d'estes característiques. Així, la Resolució assenyala tots aquells aspectes que són importants a l'hora de planificar la creació o intervenció arquitectònica en una biblioteca o agència de lectura, amb l'objecte que el servici de lectura pública es preste d'una forma digna i d'acord amb les funcions actuals que posseïxen les biblioteques en la Societat de la Informació i seguint les directrius nacionals i internacionals en matèria d'edificis de biblioteques.
De conformitat amb la Llei 10/1986, de 30 de desembre, d'Organització Bibliotecària de la Comunitat València, la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, i el Decret 119/2005, de 24 de juny, del Consell de la Generalitat, pel qual es dicten normes per a la creació de centres de lectura pública municipals a la Comunitat Valenciana, i en virtut de les competències transferides a la Generalitat Valenciana en matèria de cultura pel Reial Decret 3.066/83, de 13 d'octubre; d'acord amb l'art. 76 de la Llei 5/83, de 30 de desembre, de Govern Valencià; i en virtut del Decret 183/2004, d'1 d'octubre, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport (DOGV n. 4.857, de 6 d'octubre de 2004), resolc:
Primer
Aprovar les Recomanacions tècniques per a la creació i renovació de centres de lectura pública a la Comunitat Valenciana, que figuren com a annex I de la present resolució.
Segon
La present resolució entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 11 d'octubre de 2005.– El director general del Llibre i Biblioteques: Vicente L. Navarro de Luján.
ANNEX I
Recomanacions tècniques per a la creació i renovació d'infraestructures en centres de lectura pública
1. Ubicació de la biblioteca o agència de lectura.
Preferentment, es triarà per a la biblioteca o l'agència de lectura una ubicació cèntrica i ben comunicada o la ubicació en una àrea culturalment i/o comercialment dinàmica del municipi. També s'ha d'estudiar la possibilitat d'ubicar la biblioteca en una àrea de fort creixement urbanístic i amb bona accessibilitat, tenint en compte que el nivell d'ús d'una biblioteca depén de la ubicació i l'accessibilitat.
En el cas de xarxes bibliotecàries municipals, l'emplaçament del centre de lectura públic s'ha d'estudiar en relació amb la resta de biblioteques del municipi i amb l'estructura urbanística d'este, amb l'objectiu d'oferir un servici de lectura públic pròxim a tota la població.
En tot cas, ha d'evitar-se la ubicació de la biblioteca en zones amb problemes greus de contaminació, soroll o plagues, o zones inundables o pròximes a conduccions d'aigua. A l'hora de triar solar, s'ha de valorar la possibilitat de possibles ampliacions futures pels costats o en altura.
En el cas d'instal·lació de noves biblioteques en locals preexistents, s'han de valorar prèviament les possibilitats de l'edifici d'adaptar-se a les necessitats del servici de lectura públic, les condicions estructurals i els costos econòmics que supose la reforma de l'edifici. Un edifici rehabilitat pot oferir servituds creades per la seua estructura antiga que dificulten el desenvolupament del servici bibliotecari.
2. Accessibilitat.
La biblioteca ha d'assegurar la bona accessibilitat tant des de l'exterior com en l'interior de l'edifici. S'han de suprimir les barreres arquitectòniques que afecten discapacitats, xiquets i persones de la tercera edat. És recomanable l'accés a la biblioteca des del nivell del carrer. S'han d'estudiar els fluxos de circulació en l'interior de la biblioteca. En tot cas, l'obra haurà de tindre en compte la reglamentació vigent en matèria d'accessibilitat, especialment el Decret 39/2004, de 5 de març, del Consell de la Generalitat, pel qual es desplega la Llei 1/1998, de 5 de maig, de la Generalitat, en matèria d'accessibilitat en l'edificació de pública concurrència i en el medi urbà (DOGV n. 4.709, de 10 de març de 2004) i l'Orde de 25 de maig de 2004, de la Conselleria d'Infraestructures i Transports, per la qual es desplega el Decret 39/2004 de 5 de març, del Govern Valencià en matèria d'accessibilitat en l'edificació en pública concurrència (DOGV n. 4.771, de 9 de juny de 2004).
3. Identificació i senyalització.
L'edifici de la biblioteca ha de ser fàcilment identificable des de l'exterior i haurà d'estar senyalitzat, tant en la façana o l'entrada a l'edifici, com en la xarxa viària de la població amb l'objecte de facilitar la localització de la biblioteca dins del municipi i publicitar el seu servici. Es recomana la creació de buits (finestres, vitrines, etc.) en la façana que permeten la visió des de l'exterior de l'activitat de la biblioteca. També, s'haurà de dotar el centre de lectura públic de senyalització interna amb indicadors visibles, clars i de comprensió universal que orienten l'usuari en la recerca de fons, en la localització de servicis i en la normativa a complir dins de la biblioteca, potenciant l'autonomia de l'usuari en l'ús de les instal·lacions.
4. Ubicació de servicis.
En edificis polifuncionals de diverses plantes, es recomana que la biblioteca s'ubique en la planta baixa. Si no fóra possible la ubicació de tots els servicis de la biblioteca en la mateixa planta, se situaran els servicis utilitzats preferentment pels usuaris en la planta baixa, i es deixaran altres plantes per a depòsits, despatxos de treball o servicis d'utilització menor. En tot cas, l'obra haurà de tindre en compte la reglamentació vigent en esta matèria, especialment la Llei 4/2003, de 26 de febrer, de la Generalitat, d'Espectacles Públics, Activitats Recreatives i Establiments Públics.
5. Disseny.
En el disseny de la biblioteca s'hauran de tindre en compte els aspectes següents:
5.1. El centre de lectura públic ha de ser un espai atractiu a l'usuari i confortable des del punt de vista acústic, visual (il·luminació), físic (temperatura) i psicològic.
5.2. La instal·lació gaudirà de la flexibilitat suficient per a poder en el futur readaptar servicis i zones de treball. S'han d'evitar models rígids de reconversió difícil.
5.3. El disseny de la biblioteca sempre haurà d'afavorir l'accés lliure dels usuaris als fons, excepte en fons històrics i de depòsit.
5.4. S'ha d'afavorir l'amplitud i la bona comunicació d'espais. Es recomana que la distància entre suports o columnes siga major en les sales d'ús públic, procurant espais més diàfans, de dimensions generoses i de fàcil accés.
5.5. S'ha d'estudiar la major autosostenibilitat possible perquè el manteniment de l'edifici i l'equipament requerisca menors recursos financers i humans.
6. Col·laboració entre tècnics d'arquitectura i tècnics de biblioteques.
Per a la planificació de la construcció o reforma de la biblioteca és necessària la col·laboració estreta entre tècnics d'arquitectura i bibliotecaris. Els tècnics de biblioteca hauran d'informar els tècnics d'arquitectura sobre els aspectes següents:
6.1. Servicis i funcions a realitzar per la biblioteca.
6.2. Organització tècnica i administrativa que es pretén.
6.3. Nombre potencial d'usuaris concurrents a aconseguir.
6.4. Projecció futura del nombre de documents de la col·lecció bibliogràfica.
6.5. Nombre d'empleats i requeriments d'espai de treball.
6.6. Zones de circulació previstes.
6.7. Àrees de treball i lectura previstes.
6.8. Dimensions i característiques del mobiliari.
6.9. Estàndards autonòmics, nacionals i internacionals en construcció de biblioteques.
6.10. Relació amb la resta de biblioteques del municipi.
6.11. Tota aquella informació tècnica que es necessite.
7. Proteccions constructives.
Es tindran en compte els requeriments en proteccions constructives de cara a l'usuari:
– Baranes en escales.
– Protecció adequada de buits.
– Escales de pendent suau.
– Protecció total per a xiquets en baranes sense buit.
– Sòl dur, polit, no esvarós, continu i de pendent suau.
– Banda de color a l'altura dels ulls en barandats transparents o translúcids.
En tot cas, es vetlarà pel compliment de les normes de seguretat reglamentades per a establiments de pública concurrència.
8. Condicions constructives.
Respecte a les condicions constructives:
8.1. El sistema de fonamentació serà el que exigisquen les condicions del terreny segons les normes vigents i es fundarà en un estudi geotècnic previ.
8.2. L'elecció de materials tindrà en compte els criteris de durabilitat, manteniment, cost i estandardització.
8.3. En edificis adaptats amb elements constructius de fusta no substituïbles, estos seran consolidats i tractats amb productes ignífugs i insecticides.
8.4. En el tancament extern s'emprarà preferentment la pedra natural, la rajola a cara vista o altres materials de fàcil conservació, neteja o reposició i es preveuran els materials aïllants tèrmics i acústics necessaris.
8.5. Les baixants es col·locaran preferiblement a l'exterior, per façanes o patis.
8.6. més lliures possible d'elements fixos com pilars o murs.
8.7. En les obertures dels tancaments exteriors s'han d'estudiar els aspectes següents:
– Establiment d'una relació visual entre l'exterior i l'interior de l'edifici.
– Possibilitat d'una il·luminació i ventilació natural que aporte confort i estalvi energètic.
– Disposició de les obertures respecte a la distribució de mobiliari, preveient la possibilitat d'alliberar trams de paret per a situar prestatgeries.
8.8. En les divisions interiors es tindrà en compte que les parets d'obra dificulten la flexibilitat dels espais i el control visual. Quan siguen imprescindibles els barandats per raons de seguretat o d'intimitat, es recomana que no siguen estructurals i que tinguen un sistema constructiu que facilite el muntatge i desmuntatge.
8.9. Per al càlcul de l'estructura de l'edifici o dels seus elements portants, s'adoptaran les sobrecàrregues d'ús següents, amb independència de la sobrecàrrega de sitares que corresponga:
– Depòsits amb prestatgeries fixes: 750 kg/m².
– Depòsits amb prestatgeries compactes: 1.250-1.500 kg/m².
– Salas de lectura i zones de treball: 500 kg/m².
– Zones comunes: 400 kg/m².
Es recomana preveure que les resistències de càrrega siguen suficients per a convertir en depòsits espais prèviament no concebuts com a tals.
9. Il·luminació.
Respecte al sistema d'il·luminació natural, sempre s'evitarà la incidència directa dels rajos solars sobre els documents. En el cas de necessitar obscuridors, es recomana l'ús de persianes para-sol fixes, vidres o pel·lícules i vernissos filtrants de radiacions violetes o altres solucions específiques i evitar elements graduables del tipus persianes, cortines o contrafinestres.
Respecte al sistema d'il·luminació artificial, en termes generals es recomana l'ús d'enllumenat fluorescent i amb protecció de radiació ultravioleta, la disposició d'un sistema deflector i/o difusor i la instal·lació de sistemes col·lectius de lluminàries en compte de llums individuals de taula. En tot cas, el sistema d'il·luminació haurà d'instal·lar-se complint les mesures de seguretat en prevenció d'incendis.
La intensitat de llum recomanada és la següent:
– Depòsits bibliogràfics: 50/150 lux.
– Àrea de treball: 250/500 lux.
– Sales de lectura: 500/700 lux.
10. Ventilació, climatització i acústica.
10.1 La ventilació i climatització són factors importants que s'han de controlar per a aconseguir un ambient confortable i evitar problemes de conservació del fons bibliogràfic. En les sales de lectura i treball s'ha d'aconseguir un ambient confortable. La ventilació és necessària en tot l'edifici i haurà d'estudiar-se la ubicació de les finestres i obertures per a afavorir la ventilació natural, no obstant això es recorrerà a la ventilació mecànica quan esta siga necessària. Les finestres hauran de ser de fàcil accés perquè puguen ser netejades, obertes i tancades de forma segura i àgil. En cas de necessitar-se la instal·lació de ventiladors, ha de procurar-se que no queden per davall de la font de llum artificial per a evitar la intermitència de la il·luminació sobre el pla de lectura. Els mínims de ventilació recomanats són:
– Depòsits: 0'25 l. x seg. x m².
– Sales de lectura i treball: 0'50-1 l. x seg. x m².
10.2. S'hauran d'estudiar els mètodes de regulació de temperatura i d'humitat i s'evitaran sempre les oscil·lacions fortes d'estos dos nivells per mitjà de climatitzadors, condicionadors i deshumectadors. Per seguretat, el deshumectador només estarà connectat en hores de treball, sense que es deixe connectat sense vigilància durant la nit. Els valors recomanats són:
– Depòsits bibliogràfics: 15-20° de temperatura i 45-60% d'humitat relativa.
– Sales de lectura i treball: 18-24° de temperatura i 45-75% d'humitat relativa.
Els depòsits especials de films, discos, microfitxes, documents electrònics, etc., requerixen nivells tèrmics i d'humitat diferents dels depòsits de fons bibliogràfics.
10.3. També s'ha de garantir el confort acústic i no sobrepassar els nivells de 50 dB A en depòsits i zones comunes i de 40 dB A en sales de consulta i despatxos.
11. Riscos d'incendi i inundació.
S'ha de vetlar pel compliment estricte de les condicions de protecció contra incendis i instal·lar sistemes de detecció i d'extinció d'incendis. S'haurà d'intentar que els sistemes d'extinció d'incendis es basen en solucions no aquoses o que continguen un mínim d'aigua (com la bromera, l'aigua polvoritzada). En tot cas, es descartarà la instal·lació de sistemes de protecció contra incendis que estiguen prohibits en locals públics.
Així mateix, a la Comunitat Valenciana els danys causats per les seqüeles de l'aigua són molt freqüents i la biblioteca haurà de contemplar estos riscos per mitjà de mesures com:
– Emplaçament en zones no inundables.
– Ubicació en zones on no existisquen drenatges o conduccions d'aigua.
– No ubicar mai les col·leccions davall de canonades d'aigua, de vapor, d'equips de climatització, de drenatges, etc.
– Emmagatzemar material bibliogràfic com a mínim a 12 cm de terra.
12. Mobiliari.
12.1. La dotació de mobiliari ha de guiar-se pels criteris següents:
– Qualitat.
– Funcionalitat.
– Resistència a l'ús intensiu.
– Comoditat i ergonomia.
– Estètica.
– Facilitat de neteja i conservació.
12.2. La distribució del mobiliari ha de facilitar una circulació interior còmoda i afavorir el treball del personal i el dels usuaris.
12.3. Pel que fa a les prestatgeries, hauran de ser tinguts en compte els aspectes següents:
– Les prestatgeries hauran de ser de lliure accés en les sales de referència, lectura, infantil, consulta i préstec, es recomana una ocupació màxima de Ÿ de la capacitat per a facilitar el moviment de llibres i la incorporació de nous fons.
– S'haurà d'evitar la malformació de llibres per mitjà de suports de subjecció.
– Les prestatgeries tancades o compactes s'utilitzaran en la zona de depòsit.
– En la dotació de prestatgeries, es valorarà la possibilitat que siguen modulars, ampliables i amb capacitat de ser traslladades i s'evitarà les prestatgeries murals fixes.
– L'altura màxima de les prestatgeries no sobrepassarà els 2 metres i és recomanable que en sales de consulta, lectura i infantil que l'altura no sobrepasse 1'50 metres.
– La distància mínima lliure de pas entre dos prestatgeries confrontades oscil·larà entre 1'50 i 2 metres.
12.4. Ha d'optar-se per mobiliari específic per a l'exposició i la conservació de material no-librari com publicacions periòdiques, documents audiovisuals, suports electrònics, microfitxes, mapes i plànols, etc.
12.5. Es dotara d'un tipus específic de taules i cadires segons la funcionalitat de cada àrea de la biblioteca (secció infantil, sala de lectura general, sala multimèdia i de consulta d'internet, sala d'audiovisuals, oficines, sales d'estudi, etc.).
13. Protecció contra robatori i vandalisme.
S'han de preveure sistemes que eviten casos de robatori i vandalisme, com controls magnètics d'entrada i eixida, alarmes, finestres no practicables des de l'exterior, control visual fàcil de tots els espais, etc.
14. Cablejat informàtic i telemàtic.
S'ha de preveure una bona instal·lació de cablejat informàtic i telemàtic amb canalitzacions que permeten una utilització simple, fàcil de mantindre i que possibiliten futures ampliacions i incorporacions de noves tecnologies. La pràctica indica que el cablejat i les connexions de xarxa han d'estendre's per tota la biblioteca o xarxa bibliotecària, si és el cas. També ha de preveure's un SAI o Sistema d'Alimentació Ininterrompuda que evite danys per caigudes d'electricitat.

linea