Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

DECRET 178/2005, de 18 de novembre, del Consell de la Generalitat, pel qual s'estableixen les condicions dels tancaments en el medi natural i dels tancaments cinegètics. [2005/X12933]

(DOGV núm. 5140 de 22.11.2005) Ref. Base de dades 5816/2005

DECRET 178/2005, de 18 de novembre, del Consell de la Generalitat, pel qual s'estableixen les condicions dels tancaments en el medi natural i dels tancaments cinegètics. [2005/X12933]
La necessitat de protecció de la fauna silvestre requereix assegurar els naturals desplaçaments dels animals a fi que puguen colonitzar nous territoris i puga produir-se l'intercanvi d'exemplars entre espais veïns en benefici d'una major biodiversitat. De manera més concreta, l'obligació d'assegurar els desplaçaments naturals de la fauna terrestre no cinegètica es desprén de l'article 26.1 de la Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació d'Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestre.
Fins ara, enfront del legítim dret que tot propietari té per a envoltar o tancar la seua heretat, reconegut per l'article 388 del Codi Civil, expressament només s'han establit condicionants que s'han de complir en benefici de la permeabilitat de la fauna en el cas de tancaments cinegètics o de vedats de caça, en virtut de l'article 34.f) de la Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació d'Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres; article 17.1 del Reglament de la Llei 1/1970, de Caça; article 22 de la Llei 13/2004, de 27 de desembre, de la Generalitat, de Caça de la Comunitat Valenciana, i la Resolució de 29 de març de 1993, de la Direcció General de Conservació del Medi Natural per la qual s'estableixen les condicions que han de complir els tancaments cinegètics. D'altra banda, en compliment de la legislació d'impacte ambiental, puntualment també s'han establit determinades condicions a les tanques que tenen el caràcter d'actuació complementària de grans obres o infraestructures. En este segon cas, les condicions que s'han de complir han vingut imposades mitjançant les corresponents declaracions d'impacte.
En esta situació, no és possible afirmar amb rotunditat que l'existència de tanques en el medi natural és compatible amb els requeriments de mobilitat de la fauna per a assegurar la seua conservació i biodiversitat.
Atesa l'elevada casuística, i per raó de l'article 26.1 de la Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació d'Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres, es fa necessari establir condicions semblants a aquells tipus de tanques que no tenen en l'actualitat condicionament i que puguen construir-se. Les condicions que s'han d'imposar, encara que simples, són necessàries, i han de tenir com a fi fer compatibles els objectius de la seua instal·lació amb la circulació de la fauna silvestre.
També, per raó de l'article mencionat anteriorment i l'article 2.1.a) de l'esmentada Llei 4/1989, es fa necessari establir noves condicions en els tancaments cinegètics, a fi d'assegurar que en els terrenys així tancats es desenrotllen amb normalitat els processos ecològics propis dels espais naturals i que contribuïsquen positivament a la conservació de la biodiversitat.
Així mateix, davant de la gran varietat de tipus de terrenys tancats o envoltats, cal assegurar, en tots estos, que l'activitat cinegètica es desenrotlla en les condicions d'avantatges de les peces de caça exigides pel caçador modern, això d'acord amb l'establert als articles 12.1.j) i 22 de la Llei 13/2004, de 27 de desembre, de la Generalitat, de Caça de la Comunitat Valenciana.
D'altra banda, els terrenys tancats poden tenir una important funció en matèria de conservació de la fauna, això pel que fa a la seua utilització com a tanques d'aclimatació d'espècies de fauna destinades al posterior alliberament d'exemplars en el medi circumdant, o com a barreres davant de la propagació de malalties en la fauna terrestre. Això no obstant, per al desenrotllament d'estes possibilitats, cal precisar les condicions o els casos en què escauen estes instal·lacions perquè, en efecte, es tracte d'una mesura de foment i conservació de les poblacions silvestres de fauna, objectiu que han de perseguir les administracions públiques per raó de l'article 26.1 de la Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació d'Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestre, i no es convertisquen en reclusions indefinides de grups animals, pròpies dels nuclis zoològics i faltats dels requisits biològics per a tenir la consideració de població silvestre.
D'altra banda, l'article 11 de la Llei 13/2004, de 27 de desembre, de la Generalitat, de Caça de la Comunitat Valenciana, ordena el foment de les races de gossos de caça tradicionals de la Comunitat Valenciana, com és el cas de la raça conillera, i considera la constitució de tanques o tancaments com una ferramenta que permet, en qualsevol època de l'any, l'ensinistrament i la conservació de l'estat de forma dels gossos. Per això cal establir els requisits d'instal·lació i condicions d'ús, a fi d'evitar instal·lacions innecessàries o usos no compatibles amb la conservació de la fauna silvestre.
Per tot això, complits els tràmits procedimentals previstos en l'article 49 bis de la Llei de Govern Valencià, a proposta del conseller de Territori i Habitatge, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, amb la deliberació prèvia del Consell de la Generalitat, en la reunió del dia 18 de novembre de 2005,
DECRETE
CAPÍTOL I
OBJECTE DEL DECRET
Article 1. Objecte
És objecte d'este decret regular en l'àmbit de la Comunitat Valenciana les matèries següents:
1. Les característiques elementals de les tanques, a terrenys no urbanitzables, a fi de compatibilitzar els objectius de la seua instal·lació amb la circulació de la fauna silvestre.
2. Els tancaments cinegètics a fi d'assegurar que en els terrenys així tancats es desenrotllen amb normalitat els processos ecològics propis dels espais naturals i que contribuïsquen positivament a la conservació de la biodiversitat.
3. Els tancaments cinegètics que tinguen com a objecte el foment de la caça amb gossos de races tradicionals de la Comunitat Valenciana.
4. Els tancaments cinegètics a fi d'assegurar el control de malalties en la fauna cinegètica.
5. L'activitat cinegètica en tot tipus de terreny tancat a fi d'assegurar una oferta de caça als caçadors en condicions d'avantatge, per part de les peces de caça, semblants als dels espais oberts.
6. La utilització dels tancats d'aclimatació d'espècies cinegètiques destinats al posterior alliberament d'exemplars en el medi circumdant.
CAPÍTOL II
CONDICIONS DE LES TANQUES I TANCAMENTS A L'EFECTE
DE PERMEABILITAT AL TRÀNSIT DE LA FAUNA SILVESTRE
Article 2. De la tanca i del tancament
1. Té la consideració de tanca la instal·lació contínua de murs, tanques, malles, filats, palissades, bardisses o qualsevol altra obra o dispositiu sobre el sòl, a fi d'impedir o prohibir el pas de les persones o animals en un sentit o en un altre.
2. S'entén per terreny tancat aquell envoltat de tanques i els elements complementaris d'accés o eixida, ja estiguen estos oberts o tancats. La condició de terreny tancat no es perd quan se substituïsca la funcionalitat parcial o total de les tanques en alguns trams per l'existència d'accidents naturals com ara precipicis, canyons o tallats, o bé per tanques construïdes pel titular dels terrenys confrontants.
Article 3. Condicions de les tanques
1. Tota tanca existent o de nova construcció, no inclosa en una zona urbana o urbanitzable, ha de ser compatible el seu objecte amb la lliure circulació de la fauna silvestre.
2. Queden exceptuats de la regla anterior, sense perjudici de les condicions que s'hagen establit en la corresponent avaluació d'impacte ambiental:
a) Les tanques de protecció d'infraestructures, explotacions industrials o instal·lacions esportives o recreatives no relacionades amb l'activitat cinegètica que travessen o que s'instal·len en el medi agrícola o forestal, com són vies de comunicació, canals, basses, recintes industrials, mines, pedreres, circuits de carreres, parcs, etc.
b) Els propis de granges cinegètiques i altres explotacions o unitats ramaderes en règim intensiu.
c) Els propis de nuclis zoològics i annexos a quadres o estables.
d) Els de tancats ramaders i els de protecció, davant de la caça major, de cultius o de trufers, quan l'alçada d'estos, inclosos els fils superiors, no supere 1,60 metres d'altura sobre el nivell del sòl.
e) Els de tancats ramaders de qualsevol alçada que, sense interrompre, de manera contínua, la rasant del sòl mitjançant plaques o obra diferent de la tradicional de maçoneria en sec, tinguen un màxim de 5 fils horitzontals i tinguen una separació mínima entre pals, fils o tirants verticals d'1 metre.
f) Els tancats establits, per un termini inferior a 8 anys, per a la protecció de repoblacions arbòries o arbustives, sempre que la instal·lació es mantinga d'acord amb el projecte de repoblació corresponent i dispose de punts o mecanismes que permeten o faciliten l'eixida de caça major de forma natural.
g) Els tancats de protecció d'àrees agrícoles enclavades entre zones urbanes o urbanitzables i altres zones de seguretat.
h) Els destinats a l'aclimatació i la repoblació de fauna no cinegètica, d'acord amb el pla o projecte aprovat per l'òrgan competent en matèria de protecció de fauna.
3. Les tanques i els tancaments que s'indiquen a continuació han de complir les condicions relatives a la lliure circulació de la fauna no cinegètica i de la caça menor establides per als tancaments cinegètics de caça major en l'article 9, apartat 2, del present decret.
a) Tancats de protecció de cultius davant de la caça major d'alçada superior a 1,60 metres sobre el nivell del sòl.
b) Tancats ramaders de malla, en extensiu, quan l'alçada de la tanca supere 1,60 metres.
c) Els tancats més grans d'una hectàrea que tinguen com a objecte la protecció d'edificacions aïllades i el seu entorn.
d) Els promoguts o realitzats pel titular d'un vedat de caça quan, de facto, permeten la introducció en este de peces de caça major sense possibilitat de fuga i no estiguen expressament inclosos en l'apartat 2 d'este article.
e) Les divisions interiors entre diferents propietats dels tancats de l'apartat 2.g) d'este article.
SECCIÓ 1a.
Definició i classificació dels tancaments
Article 4. Definició
Té la consideració de tancament cinegètic el tancament d'un espai a fi d'evitar, de forma permanent o temporal, l'entrada o l'eixida de les espècies cinegètiques amb la finalitat de gestionar les seues poblacions al seu interior o a l'àrea circumdant.
Article 5. Classificació
Els tancaments cinegètics es classifiquen en:
a) Tancaments de caça major.
b) Tancaments d'aclimatació.
c) Tancaments d'ensinistrament de gossos de caça menor.
SECCIÓ 2a.
Tancaments cinegètics de caça major
Article 6. Tancaments cinegètics de caça major
1. Els tancaments cinegètics de caça major podran ser d'introducció o de retenció.
2. Tenen la consideració de tancaments de caça major d'introducció els tancaments permanents en què han sigut introduïdes espècies de caça major o tinguen com a objecte introduir-les quan no les hi haguera.
3. Els tancaments de caça major de retenció són aquells de caràcter permanent en què preexistien espècies d'aqueixes característiques i es construeixen amb la pretensió de retindre-les en el seu interior. Estos tancaments mantenen la dita condició encara que estos s'introduïsquen exemplars de les espècies retingudes.
4. Simultàniament un mateix tancament de caça major pot tindre la condició de tancament d'introducció per a una espècie de caça major i de retenció per a una altra.
Article 7. Tancaments interiors
En els tancaments de caça major es poden establir altres tancats interiors amb la finalitat de facilitar-ne l'adequada gestió. Així, tindran la condició de tancats interiors els construïts per a l'aclimatació d'exemplars per a la repoblació, els destinats a quarantena d'animals previ embarcament per a trasllat, els capturadors, les parcel·les testimoni o de control de la vegetació natural, els recintes per a la protecció temporal o permanent de sembres, de plantacions, de punts d'aigua o alimentació, com també els tancats de cria destinats a la producció selecta d'animals per a la solta i la caça en el tancat principal.
Article 8. Principis de gestió dels tancaments cinegètics de caça major
1. La gestió d'un tancament de caça major i dels seus tancats interiors estarà dirigida a l'optimització de l'aprofitament de les poblacions cinegètiques assentades, de manera compatible amb la conservació i el desenrotllament adequat de la vegetació del lloc.
A l'efecte, la càrrega de caps o població base d'herbívors d'un tancament o tancat interior de caça major no podrà superar més d'un 20% la càrrega possible calculada per raó de la producció de past disponible a dent en els mesos de març a juny, ambdós inclusivament.
S'entén per població base d'un any el total d'exemplars existents amb anterioritat a l'inici del període de cria.
A fi de vigilar la compatibilitat de la càrrega existent amb l'estat de conservació de la vegetació natural, es delimitaran, amb tanca que impedisca l'accés dels caps, parcel·les testimoni de 500 metres quadrats com a mínim, en la quantia mínima cada una de 500 hectàrees o fracció de superfície.
2. Les poblacions de caça major seran gestionades a fi que es garantisquen els processos de selecció natural propis dels espais oberts amb aprofitament cinegètic.
3. La gestió que s'ha de realitzar anirà dirigida a assegurar el comportament salvatge propi de les espècies en terrenys oberts amb activitat cinegètica.
4. Els aprofitaments que s'han de realitzar aniran dirigits a garantir l'exercici de la caça de manera que es prime les possibilitats de defensa de les peces objecte d'aprofitament.
5. La vigilància en els tancaments cinegètics de caça major vetlarà especialment per la salut dels exemplars en el seu interior; a l'efecte, s'hi seguirà un programa preventiu i de vigilància sanitària prescrit per facultatius competents.
6. Els anteriors principis, quant a la gestió dels tancaments cinegètics de caça major, figuraran expressament com a objectius en els plans tècnics d'aprofitament cinegètic.
Article 9. Requisits i condicions dels tancaments cinegètics de caça major
1. La superfície mínima necessària i contínua perquè puga instal·lar-se un tancament de caça major és de 1.000 hectàrees.
La superfície que s'ha de tancar pot pertànyer a un o a distints espais cinegètics.
2. Els tancaments cinegètics de caça major permetran el pas de totes les espècies cinegètiques de caça menor i de totes les espècies no cinegètiques.
A l'efecte, amb caràcter general, les tanques no tindran una altura superior a 2 metres i el nombre de fils horitzontals serà, com a màxim, el sencer que resulte de dividir l'altura total de la tanca en centímetres per 10. Els fils verticals estaran separats un mínim de 30 cm i els trams dels fils inferiors entre pals no tindran ancoratges al sòl. Així mateix no tindran fil d'aram d'arç i, quant a la separació dels dos fils horitzontals inferiors, esta serà com a mínim de 10 cm.
3. Els tancaments cinegètics han de respectar totes les servituds de pas existents, i no impediran el pas per camins públics o camins ramaders, d'acord amb el que establix la legislació vigent.
S'entén que una tanca no impedeix el pas per camins públics o camins ramaders quan, en la intersecció amb estos, el tancament s'interromp o se substitueix per passos canadencs o portes desproveïdes de cadenats i panys. En estos passos, el titular de l'aprofitament cinegètic instal·larà cartells que anuncien el caràcter públic del camí.
4. En aquells casos en què el tancament intercepte l'eix o la banda central d'àrees tallafocs de primer o segon ordre, a zones declarades pel Consell de la Generalitat d'actuació urgent per a la seua defensa enfront del risc d'incendis forestals, s'assegurarà el trànsit per la dita banda o eix als possibles mitjans terrestres d'extinció.
5. Quan els trams de tanca afecten el domini públic hidràulic, ha de comptar-se amb l'autorització del corresponent organisme de conca.
Article 10. Espècies cinegètiques de caça major, susceptibles d'introducció o retenció
Les úniques espècies de caça major susceptibles d'introducció en un tancament cinegètic de caça major són la cabra salvatge (Capra pyrenaica), el cérvol (Cervus elaphus), el porc senglar (Sus scrofa), el cabirol (Capreolus capreolus) i el mufló (Ovis musimon).
Quan la nova execució d'un tancament puga recloure altres espècies de caça major diferents de les anteriors, el pla tècnic d'ordenació cinegètica establirà les mesures necessàries per a l'abatiment dels exemplars existents.
Article 11. Repoblacions de millora i de reforç de caceres
La introducció de nous exemplars d'una espècie ja existent en un tancament cinegètic de caça major tindrà només per finalitat:
a) La millora de la qualitat de la població existent per a evitar la seua endogàmia.
b) Soltes d'exemplars d'espècies introduïdes per al reforç de caceres previstes en el pla d'aprofitament cinegètic. Estos animals no tindran marcatges que puguen diferenciar-los dels restants en l'exercici de les caceres; això sense perjudici de l'ús de tatuatges o marques que permeta diferenciar-los una vegada abatuts.
c) La reposició de baixes extraordinàries no relacionades amb malalties encara no controlades, excessos de càrrega pastant i la minva constant en el percentatge de naixements.
En el cas de l'apartat a) d'este article, els exemplars aniran marcats amb cròtals o senyals que permeten la seua identificació a fi d'evitar el seu abatiment en les caceres.
En el cas de l'apartat b) d'este article, els exemplars que s'han de soltar per sexe d'una espècie no podrà sobrepassar anualment el 15% de la població preexistent del mateix sexe, i procediran exclusivament de:
– Tancats o cercats interiors de superfície superior a 300 hectàrees.
– Tancats interiors ubicats a la Comunitat Valenciana inferiors a 300 hectàrees, preexistents a l'1 de gener de 2005, que formaren part de granges cinegètiques autoritzades o tancats de caça en el pla tècnic del qual s'inclouen.
– Tancats interiors de cria de la mateixa explotació amb destinació al tancament principal.
Així mateix, en el cas de l'apartat b) d'este article, ha de transcórrer un temps mínim d'1 mes entre la solta i la primera cacera que puga afectar els animals de la mateixa condició als soltats.
En els casos dels apartats a) i b) d'este article, les soltes que s'han de realitzar estaran previstes en els corresponents plans tècnics d'ordenació cinegètica.
Article 12. Captura d'espècies o exemplars per a la comercialització o el trasllat a altres tancats o tancaments cinegètics
La captura de caps d'un tancament de caça major per a la seua venda o trasllat en viu a un altre tancat o envoltat exigirà la comunicació prèvia, amb una anticipació mínima de 15 dies, als serveis territorials del lloc d'origen de la conselleria competent en matèria de caça.
Article 13. Modalitats de caça i comercialització de caceres
En l'exercici de les modalitats esportives de caça major, els caçadors no podran apostar-se o transitar amb armes de foc carregades a menys de 100 metres de les tanques.
En els tancats interiors, quan la superfície cercada siga inferior de 500 hectàrees, queda prohibit l'exercici de la caça esportiva sobre les espècies de caça major; en conseqüència, per a la caça menor només poden portar escopetes i cartutxos de perdigó com a munició.
Quan per defecte de gestió les poblacions en un tancament de caça major superen les previsions previstes en els plans cinegètics i siga necessari un aprofitament extraordinari, es prohibeix la comercialització de la cacera.
Article 14. Ensinistrament de gossos de caça
L'ensinistrament físic de gossos de dula o de rastreig pot habilitar-se sempre que s'incloga en el pla cinegètic. Este pla regularà el límit de gossos per períodes, així com l'ús de suports o altres mitjans per a evitar danys a les espècies animals en els temps de cria. Durant l'ensinistrament només podrà emprar-se arma blanca.
Article 15. Captures en viu
Quan es capturen animals en viu, els animals no podran romandre atrapats en trampes o en capturaders més de 12 hores.
Article 16. D'altres usos o activitats en els tancaments de caça major
L'entrada de bestiar domèstic solt dins d'un tancament de caça major en més d'un cap d'oví o equivalent cada 20 hectàrees, quan això no estiga previst en el seu pla cinegètic, o bé l'increment del nombre de caps en tal quantia sobre la prevista en el pla cinegètic, quedarà supeditada a la presentació d'un nou pla.
Qualsevol altra alteració dels usos o aprofitaments dels terrenys tancats promoguda pels titulars dels espais cinegètics i que supose la mateixa pèrdua del past disponible que el cas anterior quedarà supeditada a la presentació d'un nou pla cinegètic.
SECCIÓ 3a.
Tancats d'aclimatació
Article 17. Tancats d'aclimatació. Definició i classificació
1. Els tancats d'aclimatació són els que tenen com a objecte l'aclimatació, a les característiques de l'entorn, d'exemplars d'espècies cinegètiques introduïdes en estos per al seu posterior alliberament i colonització de l'àrea circumdant; això bé quan l'espècie no estiga present en esta, o bé quan estant-ho requerixen mesures puntuals de foment o d'aportació de nova sang.
2. Els tancats d'aclimatació, segons l'espècie per a la qual es destinen, poden ser:
a) Tancats d'aclimatació de caça major.
b) Tancats d'aclimatació de caça menor.
3. També tenen la consideració de tancats d'aclimatació de caça menor els tancats de vedrunes o de refugis de conills, ja siguen estos artificials o naturals.
Article 18. Tancats d'aclimatació de caça major
1. Els tancats d'aclimatació de caça major, tant aquells la destinació dels quals siga la solta en espais oberts o els situats en tancaments cinegètics de caça major, no podran superar la superfície de 50 hectàrees. En el cas que en un mateix tancat desitge aclimatar diverses espècies de caça major, separades entre si per una o diverses tanques, la superfície total no podrà superar les 80 hectàrees.
2. En un mateix tancat o terreny cinegètic de caça major, ja siga este obert o tancat, la superfície màxima que es destine a l'aclimatació d'espècies de caça major entre diversos tancats no podrà superar les 100 hectàrees.
3. Es prohibeix la instal·lació de tancats d'aclimatació per a la repoblació d'espais oberts amb arruí, mufló, daina i porc senglar. Com a excepció a esta prohibició, la direcció general competent en matèria de caça pot autoritzar extraordinàriament els tancats d'aclimatació de porc senglar en espais oberts quan per les autoritats sanitàries hagen ordenat, prèviament, la reducció temporal de la seua població en una determinada zona a fi d'evitar la propagació de malalties en el ramat porcí.
4. Per a l'establiment de tancats d'aclimatació per a la repoblació d'espais oberts amb espècies de caça major cinegètiques de la Comunitat Valenciana diferents de les mencionades en l'apartat anterior, açò és, amb cérvol, cabirol, cabra salvatge i excepcionalment porc senglar, serà necessari comptar amb l'aprovació d'un projecte de repoblació subscrit per tècnic o tècnics competents. En este projecte s'analitzaran i valoraran els efectes o riscos de la introducció, tant per als animals que s'han d'introduir com per a la fauna i la flora preexistents en l'àrea de solta.
5. Els projectes de repoblació d'espais oberts amb caça major tindran també per objecte la compatibilització de l'assentament de les poblacions de les espècies que s'han d'introduir amb els interessos de l'agricultura. A l'efecte, en el projecte determinaran les necessitats de protecció dels cultius i establiran les inversions necessàries o actuacions realitzades per a protegir de forma eficaç els interessos dels agricultors.
6. Els tancats d'aclimatació de caça major destinats a la solta en espais oberts han de ser buidats al complet als 5 anys de la introducció dels primers animals. Transcorregut este termini, no podrà novament utilitzar-se per al reforç de la població introduïda, o la introducció d'una nova espècie, fins transcorreguts 20 mesos, com a mínim.
7. Quan es tracte de l'aclimatació per a solta a tancaments cinegètics, l'aclimatació i la solta s'inclouran en el pla d'aprofitament cinegètic.
Article 19. Tancats d'aclimatació de caça menor
1. La introducció, el maneig i la solta d'espècies de caça menor en els tancats d'aclimatació estaran expressament previstes en els plans d'ordenació tècnica de l'espai cinegètic.
2. Quan, en altres espais, es pretenga la realització de tancats per a aclimatar i soltar espècies de caça menor, es requerirà comptar amb l'autorització dels serveis territorials de la conselleria competent en matèria de caça.
Article 20. Limitacions d'ús dels tancats d'aclimatació
1. L'alliberament d'exemplars de tancats d'aclimatació s'efectuarà només mitjançant l'obertura dels accessos a l'exterior. S'exceptua d'esta obligació l'alliberament de conills, previ trasllat, d'un tancat d'una vedruna a una altra vedruna de les mateixes característiques, tancat o sense tancar, dins d'un mateix espai cinegètic.
2. Els exemplars que s'han introduir en un tancat d'aclimatació de conills només podran procedir de la captura d'exemplars salvatges dins del mateix espai o d'una distància màxima de 10 quilòmetres en línia recta.
3. La caça esportiva, tant de menor com de major, queda prohibida en els tancats d'aclimatació.
4. En els tancats d'aclimatació queda prohibida la solta o la retenció de qualsevol animal diferent dels autoritzats.
5. Els tancats d'aclimatació podran impedir el pas, a través de la tanca, de raboses o fauna terrestre de semblant grandària a fi d'evitar que puguen depredar els animals introduïts en estos. En este cas, això s'inclourà expressament en la resolució d'autorització o en la del pla tècnic de caça corresponent. En cas contrari, la tanca complirà les condicions establides en l'article 9.2 d'este decret.
6. Els tancats d'aclimatació no podran afectar servituds, camins o camins ramaders.
SECCIÓ 4a.
Tancats d'ensinistrament de gossos de caça menor
Article 21. Tancats d'ensinistrament de gossos de caça menor
1. Els tancats d'ensinistrament de gossos de caça menor són aquells que tanquen les zones d'ensinistrament cinegètic destinades a l'ensinistrament físic i l'educació de gossos emprats en la caça menor.
2. La seua instal·lació tindrà com a objecte assegurar la retenció dels gossos dins de l'espai a fi d'evitar-ne l'eixida i el trànsit, bé per cultius susceptibles de patir danys, o bé per vies de comunicació. Així mateix, en el cas de vedats intensius, quan no es cace amb armes i a fi d'afavorir l'ensinistrament de gossos conillers, d'acord amb l'article 22.3 de la Llei 13/2004, de 27 de desembre, de la Generalitat, de Caça de la Comunitat Valenciana, estos tancats podran impedir el trànsit d'espècies cinegètiques de caça menor.
3. Els requisits per a tancar una zona d'ensinistrament cinegètic de gossos són:
a) Comptar amb l'autorització de zona d'ensinistrament cinegètic conforme a la normativa vigent.
b) Inexistència d'edificis habitables al seu interior.
c) No tindre camins públics, camins ramaders o servituds de pas que els travessen.
4. Els tancats d'ensinistrament de gossos de caça menor no podran superar la superfície de 20 hectàrees i l'altura de la tanca sobre el nivell del sòl no podrà sobrepassar 1,50 metres.
5. En els tancats d'ensinistrament de gossos de caça menor queda prohibit l'ús d'armes de caça o el trànsit amb estes, excepte el cas que s'ubiquen en tancats o zones de caça controlada i, expressament, haja sigut autoritzat l'ensinistrament de gossos de mostra amb armes de caça abans de la solta de guatles. L'ús del tancat d'ensinistrament de gossos per a eixe fi exclourà la possibilitat de practicar, simultàniament, altres modalitats d'ensinistrament. El nombre de caçadors amb arma no podrà superar el nombre de gossos.
6. A l'efecte de l'ensinistrament de gossos, abans de la solta de peces de caça, només pot autoritzar-se la solta d'exemplars de guatla o conill.
SECCIÓ 5a.
De la utilització de tancaments cinegètics davant
malalties o epizoòties
Article 22. De la utilització de tancaments cinegètics davant de malalties o epizoòties
1. A fi d'evitar la propagació de malalties dels animals declarades en l'interior d'un tancament cinegètic de caça major, o de protegir les seues poblacions davant de malalties declarades a l'exterior, la conselleria competent en sanitat animal, mitjançant una ordre, pot establir mesures temporals d'obligat compliment que tendisquen a evitar, amb plenes garanties, la fuga o l'entrada dels animals terrestres que la propaguen.
2. A més de l'anterior, a l'efecte de garantir la supervivència d'exemplars de caça major davant d'episodis greus d'epizoòties, la conselleria competent en matèria de fauna o caça podrà construir per si tancaments, de qualsevol superfície, que tinguen com a objecte la reclusió d'exemplars salvatges amb les màximes garanties sanitàries.
CAPÍTOL III
DE LA SOL·LICITUD, AUTORITZACIÓ I MODIFICACIÓ
DELS TANCAMENTS CINEGÈTICS I ALTRES TANQUES
Article 23. Sol·licitud de tancaments cinegètics
1. Poden sol·licitar l'autorització de tancaments cinegètics o la modificació dels existents:
a) Per al cas de tancaments de caça major, el titular o els titulars dels vedats de caça o altres espais cinegètics declarats que es pretenguen tancar. En este cas, s'unirà a la sol·licitud un projecte tècnic d'obra de tancament cinegètic, i tancats interiors si és el cas, que contindrà una previsió de l'impacte que produïsca en el medi i les mesures correctores previstes.
b) Per al cas de tancats temporals d'aclimatació, els titulars d'espais cinegètics com també les administracions públiques o organitzacions que tinguen com a objecte el foment de les espècies cinegètiques o de la fauna en general.
c) Per al cas de tancats d'ensinistrament de gossos, el titular d'un tancat de caça, adjudicatari d'una zona de caça controlada, o qui com a arrendatari puga presentar el pla tècnic d'ordenació cinegètica corresponent. En el cas de zones comunes de caça, la sol·licitud correspon a l'ajuntament o ajuntaments dels termes municipals on s'ubique.
2. La sol·licitud que han d'efectuar els titulars de tancats de caça, bé de tancats d'aclimatació o bé d'una zona d'ensinistrament de gossos sense armes, s'inclourà en els plans tècnics d'aprofitament cinegètic o les seues revisions corresponents, formant juntament amb este pla o revisió un únic expedient que donarà lloc a una única resolució. Qualsevol altre tancat d'aclimatació per a la repoblació d'espais oberts o tancat d'ensinistrament de gossos requerirà la sol·licitud del seu promotor, esta pot estar prevista en un projecte de repoblació.
3. En tots els casos, la sol·licitud que s'ha de dirigir als serveis territorials de la conselleria competent en matèria de caça, detallarà l'objecte del tancament, la superfície que s'ha de tancar, la indicació de parcel·les cadastrals afectades i propietaris, el perímetre de tancat, la qualificació cinegètica dels terrenys, els tipus i l'altura de la malla o la tanca, solucions previstes per a previndre els danys en terrenys agrícoles enclavats, solucions complementàries que, si és el cas, han de preveure's per a garantir la circulació de la fauna no cinegètica, com també aquelles altres solucions necessàries per a garantir les servituds de pas o de qualsevol altra naturalesa, ja siguen estes públiques o privades. La sol·licitud anirà acompanyada dels plànols necessaris: plànol topogràfic en què s'indique el traçat de la tanca i accessos, i plànols de la tanca que s'ha d'instal·lar amb els seus elements complementaris.
Article 24. Autorització de tancaments cinegètics
1. L'autorització, si és el cas, es concedirà pels serveis territorials de la conselleria competent en matèria de caça, deixant fora de perill drets de tercers, i contindrà el condicionat aplicable a l'execució i manteniment de la tanca. El termini per a dictar i notificar la resolució és de 6 mesos, d'acord amb el que establix la disposició addicional quarta de la Llei 13/2004, de 27 de desembre, de la Generalitat, de Caça de la Comunitat Valenciana.
La resolució d'autorització de tancament cinegètic contindrà les mesures necessàries per a garantir la compatibilitat de la seua existència amb la circulació de la fauna no cinegètica.
L'autorització d'instal·lació del tancament o envoltat caducarà en el termini d'un any des de la data de la seua concessió, sense perjudici de la sol·licitud de pròrrogues sempre que s'hagen iniciat els treballs i no s'haja produït canvi en la titularitat del vedat o en la propietat dels terrenys sense que els nous titulars hagen assumit per escrit les condicions de l'autorització.
2. En el procediment d'autorització d'un tancament cinegètic de caça major se sol·licitarà informe de l'ajuntament en el terme municipal del qual es pretenga tancar, sobre l'afecció de l'esmentat tancament a camins públics i sobre les condicions del tancat a l'efecte de facilitar els accessos i el trànsit per estos camins. Este informe serà vinculant per a la conselleria competent en matèria de caça.
Les entitats locals han d'emetre el corresponent informe en el termini de dos mesos i la seua no-emissió s'entendrà com a favorable a la sol·licitud de l'interessat.
3. Quant a la modificació de l'autorització, quan es comprova, en l'expedient a l'efecte, iniciat i resolt pels serveis territorials la possibilitat d'introduir millores en un tancament legalment instal·lat, a fi d'assegurar una major compatibilitat d'este amb les necessitats de protecció de les poblacions silvestres de fauna, o amb les tasques de prevenció d'incendis forestals, la direcció general competent en matèria de caça, a proposta dels serveis territorials, podrà ordenar la modificació de la tanca i el pagament de les indemnitzacions a què hi haguera lloc.
4. No podran autoritzar-se:
a) Tancaments cinegètics diferents dels mencionats en l'article 5 del present decret.
b) Nous tancats interiors a tancaments de caça major diferents dels mencionats en l'article 7 d'este decret.
Article 25. Autorització de tanques en altres casos
Qualsevol altra classe de tanca en el medi natural no prevista en l'article 3, en els seus apartats 2 i 3 del present decret, requerirà l'autorització de la conselleria competent en matèria de caça. L'autorització i la notificació de la resolució de la sol·licitud s'emetrà i notificarà, pels serveis territorials de la conselleria competent en matèria de caça, en el termini de sis mesos.
CAPÍTOL IV
SUPRESSIÓ DE TANQUES
Article 26. Supressió de tanques a tancaments de caça major per conversió de l'explotació
En el cas que un tancament cinegètic de caça major es destine a un nou fi per al qual no siga necessari impedir el pas dels animals de caça major presents en el lloc, el titular de l'aprofitament cinegètic dels terrenys presentarà un pla d'aprofitament cinegètic de caràcter extraordinari, que tindrà per objectiu reduir les existències de les espècies presents en este a densitats equivalents a les de l'exterior, i eliminar aquelles espècies que no es troben a l'exterior. El pla inclourà bé l'eliminació de la tanca o bé la reconversió de la tanca a un altre compatible amb la lliure circulació de les espècies de caça major existents en l'exterior.
Article 27. Supressió de tanques entre tancaments confrontants
Procedirà la supressió de línies de tanques compartides entre dos tancaments de caça major en els casos següents:
a) Quan ambdós tancats siguen de la mateixa titularitat cinegètica i retinguen poblacions que puguen compartir el mateix espai sense incompatibilitats manifestes.
b) Quan siguen de distinta titularitat i s'establisquen sobre terrenys d'una mateixa propietat i es done el cas anterior.
c) Quan siguen de distinta titularitat i propietat i puguen formar una mateixa unitat bioecològica i s'inicie i resolga l'expedient a l'efecte per la direcció general competent en matèria de caça.
les entre tancaments de caça major confrontants sempre que no siguen necessàries per al manteniment de corredors naturals d'amplària mínima de 100 metres o per a la protecció d'infraestructures viàries.
Article 28. Supressió de tanques interiors
Procedirà la supressió de línies de tanca que constituïsquen tancats interiors dins d'un tancament cinegètic de caça major en els casos següents:
a) Desaparició de les raons que van motivar la seua construcció.
b) Quan es tracte de tancats interiors en què no puga practicar-se la caça esportiva per no posseir 500 hectàrees i no s'empren per a una altra destinació cinegètica autoritzada.
c) Quan existisquen dos tancats interiors per a idèntic fi i no es tracte de capturaders, tancats de protecció o parcel·les testimoni.
CAPÍTOL V
DE LA CAÇA EN ALTRES TERRENYS TANCATS I
TINENÇA D'ESPÈCIES DE CAÇA MAJOR
Article 29. Condicions per a la pràctica de la caça en tancaments no cinegètics
1. De la caça major.
A l'interior de tancats instal·lats amb fins no cinegètics i no permeables al trànsit d'espècies de caça major, només podrà practicar-se la caça sobre les dites espècies per motius de control, es requerirà l'autorització expressa de la conselleria competent en matèria de caça. Si el terreny fóra una zona comuna de caça, la reiteració de controls sobre espècies de caça major o la comercialització dels permisos de caça comportarà, en el cas de prèvia petició dels titulars dels espais cinegètics confrontants, l'inici d'expedient de declaració de zona de caça controlada. A l'efecte, es considerarà que hi ha reiteració de control quan el titular del predi sol·licite, o celebre, bé un nombre de ganxos, o batudes, superior a un cada dues temporades, o bé caceres en la modalitat d'espera o a l'aguait.
2. De la caça menor.
Quan no existisquen raons de control, per a poder practicar la caça menor en l'interior d'estos tancats serà requisit que la tanca siga permanentment permeable a les espècies objecte de caça. No obstant l'anterior, les modalitats esportives de caça menor estaran prohibides en tot tipus de tancats instal·lats a zones comunes de caça.
Article 30. De la tinença d'espècies de caça major
Queda expressament prohibida la tinença en captivitat o la retenció de peces de caça major fora de tancaments cinegètics, granges cinegètiques autoritzades a l'efecte, nuclis zoològics, centres d'investigació, clíniques veterinàries o centres de recuperació dependents o convenits amb les administracions públiques.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL
Totes les prohibicions establides en este decret es recolliran sense excepció en els plans d'aprofitament cinegètic dels tancats que compten amb tancaments cinegètics, i el seu incompliment podrà ser constitutiu d'infracció pel titular del tancat d'acord amb la vigent llei de caça.
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA
Les reparacions o les substitucions de trams de tanca en aquells tancaments cinegètics autoritzats i instal·lats a l'entrada en vigor d'este decret s'adaptaran al que disposa en este, sense perjudici que els tancaments cinegètics autoritzats amb anterioritat puguen continuar constituïts.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Queda derogada la Resolució de 29 de març de 1993, de la Direcció General de Conservació del Medi Natural, per la qual es regulen les condicions que s'han de complir en els tancaments cinegètics.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
Es faculta el conseller de Territori i Habitatge per a dictar totes les normes que siguen necessàries que per al desenrotllament d'este decret, com també per a reduir el llistat d'espècies de caça major del seu article 10.
Segona
Este decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 18 de novembre de 2005
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller de Territori i Habitatge,

linea
Mapa web