Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

DECRET 280/2004, de 17 de desembre, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova el Pla d'ordenació dels recursos naturals del Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva. [2004/X13219]

(DOGV núm. 4910 de 24.12.2004) Ref. Base de dades 5820/2004

DECRET 280/2004, de 17 de desembre, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova el Pla d'ordenació dels recursos naturals del Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva. [2004/X13219]
Els valors ambientals, paisatgístics i culturals de la marjal de Pego-Oliva van motivar la declaració com a parc natural mitjançant la disposició addicional tercera de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana. En aquesta mateixa disposició s'indica que «el règim jurídic de l'esmentat parc natural s'establirà per decret del Consell de la Generalitat».
Mitjançant el Decret 70/1999, de 4 de maig, del Consell de la Generalitat es va aprovar el Pla d'ordenació dels recursos naturals del Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva. Ha d'assenyalar-se que, durant el període d'aplicació d'aquest important document, l'espai natural es va veure sotmés a una situació que pot qualificar-se com d'excepcional, i que no solament va dificultar en la pràctica la gestió efectiva dels seus valors naturals, sinó que fins i tot va arribar a comprometre seriosament la conservació futura dels seus recursos naturals. Afortunadament, la marjal es troba actualment en un context sens dubte diferent, sota el qual la resolució dels conflictes i les discrepàncies que, sovint i legítimament, afloren al voltant de la preservació ambiental, pot afrontar-se des d'una base de discussió i diàleg que no sempre van estar presents en anys precedents.
Sense perjudici de la complexa realitat que va afectar el parc durant aquests anys, l'aplicació de les determinacions del pla aprovat el 1999 va posar les bases per a establir diversos aspectes susceptibles de millora, sempre des de la perspectiva de garantir la supervivència dels hàbitats i espècies presents en el parc, però també des de l'òptica d'afavorir el desenvolupament harmònic d'aquelles activitats humanes que, de forma secular, han configurat l'espai. Amb aquest objectiu, es va formular l'Ordre de 12 de febrer de 2001, de la Conselleria de Medi Ambient, d'inici dels treballs de revisió del Pla d'ordenació dels recursos naturals de la marjal de Pego-Oliva, i de l'Acord de 13 de febrer de 2001, del Consell de la Generalitat, pel qual es va determinar la forma d'aplicació de les mesures cautelars en l'àmbit comprés en l'ordre esmentada.
Els treballs de revisió del PORN no van ser obstacle perquè, de manera paral·lela a la confecció i tramitació d'aquest, s'avançara en la millora de la capacitat de gestió i maneig de l'espai natural, com també a completar l'estructura d'aquest amb altres instruments d'especial rellevància per a facilitar la participació dels agents socials i econòmics directament implicats. Entre aquestes accions mereix destacar-se l'aprovació del Decret 31/2004, del Consell de la Generalitat, pel qual es crea la Junta Rectora del Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva. La Junta Rectora té caràcter d'òrgan consultiu, representatiu i canalitzador de la participació i les iniciatives de la propietat, les distintes administracions i els col·lectius públics i privats directament relacionats amb els objectius del parc, en els àmbits administratiu, econòmic, social i cultural.
En aquest moment, completada la tramitació administrativa, es proposa l'aprovació del Pla d'ordenació dels recursos naturals que ha de substituir i millorar el formulat mitjançant el Decret 70/1999. Un pla que ha de considerar-se nou en molts aspectes, però que recull i consolida l'experiència adquirida en els últims anys i sota l'empara de les determinacions del document anterior respecte de la gestió territorial i hidràulica de l'espai natural. El procés de concertació desenvolupat en el seu dia, com també el tràmit preceptiu d'informació pública, ha de constituir una garantia que les diferents sensibilitats que concorren en la zona respecte de la seua conservació i gestió han sigut, en la mesura en que ha sigut possible, preses en consideració.
En conseqüència, a proposta del conseller de Territori i Habitatge, el Consell de la Generalitat, en la reunió del dia 17 de desembre de 2004,
DECRETE
Article únic
1. S'aprova el Pla d'ordenació dels recursos naturals de la marjal de Pego-Oliva, en compliment del que disposen l'article 32 i següents de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.
2. Com a annex I al present decret es recull la part normativa del pla.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera
Es faculta el conseller de Territori i Habitatge, en l'àmbit de les seues atribucions, per a dictar les disposicions i adoptar les mesures necessàries per al compliment del que disposa el present decret.
Segona
1. L'aplicació de les disposicions contingudes en el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals que s'aprova mitjançant el present decret s'exceptuarà en els instruments d'ordenació i modernització de l'activitat agrària que tinguen com a objecte la concentració parcel·lària, l'explotació en comú, el cultiu en comú o qualsevol altra forma d'explotació associativa dels cultius que existixen.
2. Els instruments a què es referix l'apartat anterior s'ajustaran en tot cas a la zonificació i usos establits pel Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals, en la resta dels casos el pla tindrà caràcter indicatiu i serà d'aplicació subsidiària per a aquells.
3. Els instruments d'ordenació i modernització de l'activitat agrària a què es referix esta disposició addicional necessitaran l'avaluació d'impacte ambiental favorable.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Queda derogat en la seua totalitat el Pla d'ordenació dels recursos naturals del Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva aprovat pel Decret 70/1999, de 4 de maig, del Consell de la Generalitat.
DISPOSICIÓ FINAL
Aquest decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 17 de desembre de 2004
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller de Territori i Habitatge,
RAFAEL BLASCO CASTANY
ANNEX I
Text normatiu del Pla d'ordenació dels recursos naturals del Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva.
TÍTOL I
Disposicions generals
Article 1. Naturalesa del pla
El present Pla d'ordenació dels recursos naturals de la marjal de Pego-Oliva es redacta a l'empara de l'article 4 de la Llei 4/1989, de 27 de març, de conservació dels espais naturals i de la flora i fauna silvestre, i del que disposen els articles 30 i 31 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.
Article 2. Finalitat
1. El present pla té per finalitat l'ordenació dels recursos naturals de la marjal de Pego-Oliva.
2. Els objectius genèrics d'aquest pla són els assenyalats en l'article 32.2 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.
3. El contingut al qual haurà d'ajustar-se aquest pla és el previst en l'article 34 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.
Article 3. Àmbit
L'àmbit del Pla d'ordenació dels recursos naturals de la marjal de Pego-Oliva queda grafiat en els plànols de zonificació d'aquest, i inclou en la seua totalitat el parc natural, al costat d'una zona perifèrica d'esmorteïment d'impactes definida a l'efecte previst en l'article 29 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana. L'annex 1 d'aquesta normativa recull la descripció completa dels límits d'aquest àmbit.
Article 4. Àrea d'influència socioeconòmica
D'acord amb l'article 21 de la Llei 11/1994 i amb l'article 18.2 de la Llei estatal 4/1989, es declaren com a àrea d'influència socioeconòmica de la marjal de Pego-Oliva els termes municipals complets de Pego i Oliva.
Article 5. Efectes
1. De conformitat amb el que disposa l'article 5.2 de la Llei 4/1989, de 27 de març, de conservació dels espais naturals i de la flora i fauna silvestre, el Pla d'ordenació dels recursos naturals ha de ser obligatori i executiu en les matèries regulades per la aquesta llei, i les seues disposicions constitueixen un límit per a qualssevol altres instruments d'ordenació territorial o física, les determinacions dels quals no podran alterar o modificar aquestes disposicions.
2. De conformitat amb el que disposa l'article 35 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, el pla d'ordenació dels recursos naturals ha de ser obligatori i executiu pel que fa a la conservació, la protecció o la millora de la flora, la fauna, els ecosistemes, el paisatge o els recursos naturals, i preval sobre qualssevol altres instruments d'ordenació territorial o física.
3. El planejament urbanístic i territorial que s'aprove amb posterioritat a l'entrada en vigor d'aquest Pla d'ordenació dels recursos naturals haurà d'ajustar-se a les determinacions protectores que s'hi contenen. El planejament vigent en el moment de l'aprovació d'aquest pla haurà d'adaptar-se a les determinacions d'aquest; mentrestant, en tots aquells aspectes en què hi haja disparitat de criteris entre ambdós instruments, prevaldran les disposicions recollides en aquest Pla d'ordenació dels recursos naturals.
4. Així mateix, el present PORN ha de tenir caràcter indicatiu respecte de qualssevol altres actuacions, plans o programes sectorials i les seues determinacions s'aplicaran subsidiàriament, sense perjudici de la prevalència d'aquest pla en les matèries regulades per la Llei 4/1989, de 27 de març de conservació dels espais naturals i de la flora i fauna silvestre.
5. El present pla inclou directrius i criteris per a l'elaboració i l'execució del Pla rector d'ús i gestió i la resta d'instruments que regulen l'ús públic de l'espai, la utilització dels recursos, la investigació, i altres matèries vinculades amb la gestió del parc natural i la seua àrea d'esmorteïment d'impactes, i s'assenyalaran, si escau, les activitats que s'han de regular necessàriament i els objectius concrets que han de recollir-se en aquests instruments.
Article 6. Indemnitzacions
Les eventuals limitacions a l'ús dels béns que es deriven de l'aprovació del present pla d'ordenació dels recursos naturals, donaran lloc a indemnització quan concórreguen simultàniament els requisits establits en l'article 20.2 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.
Article 7. Règim d'avaluació d'impactes ambientals
1. El Pla d'ordenació dels recursos naturals estableix, en la normativa particular, les activitats, obres i instal·lacions que han de sotmetre's al règim d'avaluació d'impacte ambiental, es podran incloure activitats per a les quals la legislació corresponent no preveu aquest requisit.
2. L'exigència del tràmit d'avaluació de l'impacte ambiental pot realitzar-se per raó del tipus d'activitat, obra o instal·lació o en aplicació de criteris territorials, i es pot estendre la necessitat d'aquest requisit a actuacions expressament assenyalades en el pla que hagen de desenvolupar-se fora del seu àmbit però incidisquen directament sobre els recursos naturals i valors ambientals objecte d'ordenació i protecció.
Article 8. Autoritzacions i informes previs
1. Per a la realització d'obres, usos o activitats de qualsevol tipus que, d'acord amb les normes d'aquest pla, requerisquen informe de la Conselleria competent en medi ambient o de qualsevol altre organisme, s'entendrà que aquest informe haurà de ser favorable per a la seua realització; aquest requisit és imprescindible per a l'obtenció de la corresponent llicència urbanística.
2. Les sol·licituds d'autorització hauran d'anar acompanyades de la documentació següent:
a. Memòria descriptiva:
– Identificació del peticionari
– Descripció genèrica de l'actuació que s'ha de realitzar
– Nombre i característiques dels mitjans de transport o maquinària que s'ha d'emprar, si és el cas
– Període de temps en què es realitzarà l'actuació.
b. Efectes previstos sobre els recursos naturals
c. Plànol o croquis de localització de l'activitat i vies d'accés
d. Projecte o descripció tècnica, quan així es requerisca
Article 9. Vigència i revisió
1. Les determinacions d'aquest PORN entraran en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. El PORN tindrà vigència indefinida.
2. La revisió o modificació de les determinacions del PORN es pot portar a terme en qualsevol moment per haver canviat suficientement les circumstàncies o els criteris que en van determinar l'aprovació, a proposta de la Conselleria competent en medi ambient, seguint els mateixos tràmits utilitzats per a l'aprovació d'acord amb l'article 36 de la Llei 11/1994. Els ajuntaments integrants del PORN podran elevar proposta de revisió del PORN, de forma preferentment conjunta, sense que aquesta tinga caràcter vinculant per a l'administració competent.
3. L'eventual ampliació dels límits del Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva, sense perjudici de la tramitació administrativa que s'haja de portar a terme per a l'aprovació, no requerirà la revisió o la modificació del present PORN. En el mateix acte en què s'aprove, si és el cas, aquesta ampliació, s'establirà la normativa particular, de les previstes en el present document, que haja de ser aplicada a cadascuna de les zones afectades.
Article 10. Interpretació
1. En la interpretació d'aquest Pla d'ordenació dels recursos naturals ha d'atendre's al que resulte de la seua consideració com un tot unitari, utilitzant sempre la part d'informació, el diagnòstic i el marc jurídic i abast del pla com a document en què es contenen els criteris i principis que han orientat la redacció d'aquest.
2. En cas de conflicte entre les normes de protecció i els documents cartogràfics del pla prevaldran les primeres, excepte en el cas que la interpretació derivada dels plànols també estiga recolzada per la memòria, de manera que es faça patent l'existència d'algun error material en les normes.
3. En l'aplicació d'aquest PORN prevaldrà aquella interpretació que implique un major grau de protecció dels valors naturals de l'àmbit d'aquest.
4. En qualsevol actuació no prevista en el present PORN, serà preceptiu l'informe favorable de la Conselleria competent en medi ambient, sense perjudici de les competències sectorials que puga haver-hi.
TÍTOL II
Normes de protecció i ús dels recursos naturals
CAPÍTOL I
Normes sobre protecció de recursos i del domini públic
Secció 1a
Protecció de recursos hídrics, ambients humits i llits
Article 11. Qualitat de l'aigua
1. Amb caràcter general, queden prohibits aquells usos i activitats que contribuïsquen a deteriorar la qualitat de les aigües i disminuir-ne la quantitat en els ecosistemes aquàtics, com també aquelles actuacions, obres i infraestructures que puguen dificultar el flux hídric o impliquen manifestament un maneig no racional d'aquest i dels seus recursos naturals. S'exceptuen les actuacions necessàries per a la pràctica del cultiu de l'arròs i de l'horta en els termes del present pla.
2. El que disposen les normes particulars sobre els ambients aquàtics inclosos en les distintes zones d'ordenació del pla, complementen el que estableix aquest article.
Article 12. Llits, riberes i marges dels cursos d'aigua
1. Amb caràcter general, es mantindran les condicions naturals dels llits. Es tindrà especial atenció a mantenir les condicions adequades que permeten el desenvolupament i la conservació de les espècies vegetals de ribera que tenen gran capacitat per a la subjecció de marges, motes i séquies.
2. Així mateix, en els marges inclosos en les zones de servitud i de policia definides en el text refós de la Llei d'aigües, aprovat per Reial decret legislatiu 1/2001, es conservarà la vegetació de ribera. En l'àmbit de la zona de protecció del parc natural no es permetrà la transformació a cultiu dels terrenys actualment erms o destinats a usos forestals.
3. En l'àmbit del parc natural, prèviament a la realització de tasques de neteja, desbrossament i dragatge de canals, séquies, llits i els marges, haurà de sol·licitar-se autorització a l'òrgan competent en matèria d'espais naturals. L'autorització establirà, si és el cas, les recomanacions oportunes per a realitzar-les.
4. Es prohibeix l'ocupació del domini públic hidràulic i de la zona de servitud per instal·lacions o construccions de qualsevol tipus, permanents o temporals; com també l'extracció d'àrids, excepte en aquells casos necessaris per a obres autoritzades de condicionament o neteja dels llits.
Article 13. Objectius de qualitat del medi hídric
La Conselleria competent en medi ambient establirà els objectius de qualitat d'aigua que han de complir els recursos hídrics i els llits públics en l'àmbit del parc natural. En particular, al respecte es tindrà en compte el que estableix l'article 38.3 de l'Ordre de 13 d'agost de 1999 per la qual es disposa la publicació de les determinacions d'ordre normatiu del Pla hidrològic de la conca del Xúquer, aprovat pel Reial decret 1.664/1998, de 24 de juliol.
Article 14. Abocaments
1. Es prohibeix l'abocament sense depurar, directe o indirecte, d'aigües residuals de qualsevol tipus al domini públic hidràulic. En qualsevol cas, l'abocament depurat mai no podrà realitzar-se en un radi inferior a 500 metres d'un punt de proveïment d'aigua potable i haurà de ser autoritzat per l'organisme de conca.
2. Per a la concessió de llicència municipal relacionada amb qualsevol activitat que puga generar abocaments de qualsevol naturalesa, s'exigirà la justificació del tractament que hagen de donar-se a aquests per a evitar la contaminació de les aigües superficials o subterrànies. El tractament d'aigües residuals haurà de ser tal que les aigües resultants no sobrepassen els límits establits en la legislació sectorial per a zones sensibles. L'efectivitat de la llicència quedarà condicionada en tot cas a l'obtenció i la validesa posterior de l'autorització d'abocament.
3. En el domini públic hidràulic i les zones de servitud i policia, queda prohibit l'abocament o depòsit permanent o temporal de tota classe de residus urbans, runes o substàncies, qualsevol que siga la seua naturalesa, especialment desbrossaments i restes de vegetació, que constituïsquen o puguen constituir un perill de contaminació de les aigües o de degradació del seu entorn; excepte en els casos de neteja, d'acord amb el que preveu el Reial decret 849/1986, d'11 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament del domini públic hidràulic, modificat per Reial decret 606/2003, de 23 de maig.
Article 15. Protecció d'aigües subterrànies
1. Queda prohibit l'establiment de pous, rases, galeries o qualsevol dispositiu destinat a facilitar que el terreny absorbisca aigües residuals que puguen produir per la seua toxicitat o per la seua composició química i bacteriològica, la contaminació de les aigües superficials o profundes.
2. La construcció de minidepuradores biològiques o d'oxidació total per al sanejament de les construccions o instal·lacions permeses pel pla només podrà ser autoritzada quan es donen les suficients garanties que no comporten cap risc per a la qualitat de les aigües superficials o subterrànies i hi haja raons justificades que n'impedisquen la connexió a la xarxa de clavegueram.
3. L'explotació dels aqüífers haurà d'ajustar les extraccions totals l'any mitjà amb els recursos renovables estimats, amb l'objectiu de mantenir tan estable com siga possible el nivell piezomètric. A l'efecte, no es podran realitzar noves extraccions en un radi de 500 m de les fonts dels rius Bullent i Racons; les noves captacions en la zona d'esmorteïment d'impactes requeriran l'avaluació d'impacte ambiental.
Article 16. Captacions d'aigua
1. Queda prohibida l'obertura de nous pous o captacions d'aigua dins de l'àmbit del parc natural.
2. Sense perjudici de l'anterior, i amb caràcter excepcional, podran autoritzar-se aquelles captacions destinades a satisfer les necessitats derivades d'infraestructures d'ús públic o de recuperació de terrenys com a hàbitats d'espècies de flora i fauna silvestre. Aquestes hauran d'efectuar-se de forma que no provoquen repercussions negatives sobre el sistema hidrològic i la resta dels aprofitaments.
3. Totes les captacions destinades a proveïment públic hauran de disposar del corresponent perímetre de protecció.
Article 17. Gestió de l'aigua
El maneig de l'aigua haurà d'atenir-se al pla de gestió hídrica que elabore i aprove la Conselleria competent en medi ambient com a document de desenvolupament del present PORN. Mentre s'aprove aquest pla de gestió, les determinacions del qual seran en tot cas incorporades al pla rector d'ús i gestió que es tramite per al parc natural, hauran de respectar-se les directrius generals següents:
a. La zona d'especial protecció del parc natural ha de mantenir-se inundada amb el màxim nivell possible durant tot l'any.
b. La zona dedicada al cultiu de l'arrossar haurà de seguir el cicle d'aigua associat a aquest cultiu, i mantenir-se a l'hivern en el màxim nivell d'inundació possible a fi de controlar les espècies adventícies i facilitar la recarrega d'aqüífers.
c. Amb idèntica finalitat de recarrega d'aqüífers, la zona dedicada a cultius d'estiu mantindrà a l'hivern el cicle natural d'inundació.
d. L'aportació principal per a la gestió hídrica del parc haurà de ser, fonamentalment, d'aigua dolça procedent el riu Bullent. Les aportacions d'aigua a l'arrossar procediran també preferentment del riu Bullents, i se suplementaran, quan calga, dels pous de Mustalla.
e. Els retorns de regs de l'arrossar, l'aigua que s'extrau per a la preparació de la sembra, per a l'eliminació de males herbes i per a la collita han d'aportar-se a la zona d'especial protecció per a autodepuració de nutrients procedents de la fertilització.
f. Al riu Bullent, es mantindrà un cabal per a ús ecològic i per a reg de terrenys en la duna costera.
g. Es potenciarà el desbordament del riu Racons a la zona d'especial protecció.
Secció 2a
Protecció dels sòls
Article 18. Moviments de terres
1. Queda sotmesa al procediment d'estimació d'impacte ambiental, previst en el Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat, la realització de qualsevol obra o activitat, no sotmesa a declaració d'impacte ambiental, que porte aparellada la realització de moviments de terres en superfícies superiors a una hectàrea.
2. Queden exceptuades de l'obtenció d'informe les labors de preparació i condicionament de terres de cultiu relacionades amb el normal desenvolupament de l'activitat agrícola en les àrees permeses pel PORN, com també aquelles que corresponguen a l'execució de projectes o obres que disposen d'avaluació d'impacte ambiental favorable emesa amb anterioritat a l'entrada en vigor del present document.
Article 19. Extracció d'àrids
Es prohibeix l'extracció d'àrids i les activitats mineres a cel obert en tot l'àmbit del parc natural.
Article 20. Abancalaments i altres intervencions sobre vegetació i sòls en els ressalts topogràfics
1. Es promourà la regeneració de la vegetació autòctona, tant llenyosa com herbàcia a fi de controlar l'erosió del sòl i millorar paisatgísticament i ecològicament el medi.
2. Totes les actuacions sobre la vegetació i els sòls al parc natural hauran de disposar de l'autorització prèvia de l'òrgan competent en espais naturals.
3. Es prohibeix l'abancalament o la construcció de bancals al parc natural.
4. Es prohibeixen les transformacions agrícoles distintes de les permeses en aquest pla per a cada categoria de zonificació prevista.
Secció 3a
Protecció de la vegetació silvestre
Article 21. Vegetació silvestre
1. Es consideren formacions vegetals subjectes a les determinacions d'aquest article totes aquelles no cultivades ni resultants de l'activitat agrícola, s'inclou en aquest últim cas les espècies nitròfiles que acompanyen els cultius i els seus marges com a vegetació adventícia.
2. Tampoc es consideren formacions vegetals regulades per aquesta secció les formacions ruderals i nitròfiles que colonitzen els camins, cunetes, erms i altres àrees antropitzades.
3. Totes les formacions vegetals no excloses pels apartats anteriors, es consideren objecte de protecció per aquesta normativa, sense perjudici de la protecció específica de les espècies vegetals d'interés preferent segons la normativa sectorial.
Article 22. Protecció de la vegetació silvestre
1. La protecció de les formacions vegetals silvestres s'estén tant a la integritat de les plantes individuals que constitueixen les associacions vegetals com a l'estructura i la composició florística d'aquestes últimes.
2. Es permet el desbrossament i la neteja de formacions vegetals pròpies del marge de les séquies, canals, arrossars i camins, tant palustres com ruderals, practicada segons els usos tradicionals conforme a les determinacions establides en les normes generals sobre l'activitat agrícola i sobre protecció dels recursos hídrics, dels ambients humits i dels llits.
3. Amb independència de les actuacions sobre la vegetació que s'indiquen en l'apartat anterior, practicades tradicionalment amb periodicitat determinada, l'òrgan competent en matèria d'espais naturals podrà autoritzar actuacions singulars de desbrossament selectiu de formacions pirofítiques existents en els marges de camins, erms o zones degradades, amb fins de prevenció enfront d'incendis o de coadjuvar a la regeneració d'espècies o formacions vegetals d'interés. També es podran autoritzar actuacions que eliminen vegetació natural a fi d'augmentar la diversitat d'hàbitats o crear zones d'aigües lliures.
4. Amb les excepcions indicades en els apartats anteriors, queda prohibit en l'àmbit del parc natural:
a. L'extracció d'arrels o altres parts subterrànies de les plantes silvestres, com també la recollida de llavors o propàguls, excepte autorització expressa de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals per motius científics, educatius o de conservació de l'espècie de què es tracte.
b. La deposició de runes, substàncies sòlides o fems, com també l'abocament de líquids o fluids susceptibles de causar dany a les plantes.
c. La introducció d'espècies susceptibles de constituir plagues o de generar malalties.
d. La introducció i la repoblació d'espècies no autòctones a les àrees de protecció integral.
e. La rompuda, tala, tallada, arrancada, recol·lecció o qualsevol altra acció que puga alterar o perjudicar les condicions de l'espai natural o de les espècies silvestres existents.
f. La destrucció o la deterioració de la coberta vegetal, tant en els peus vegetals individuals com en l'estructura i la composició de les formacions vegetals, per mitjà de qualsevol medi mecànic, físic, quimicobiològic o d'un altre tipus.
5. L'òrgan competent en matèria d'espais naturals promourà l'eliminació progressiva de la vegetació exòtica, especialment arbòria i arbustiva, i la seua substitució per espècies autòctones, com també la reforestació d'aquelles àrees en què s'estime necessari. Es podran mantenir aquelles espècies que no són d'origen autòcton i han sigut introduïdes des de temps històrics i constituïsquen cultius o aprofitaments tradicionals.
Secció 4a
Protecció de la fauna silvestre
Article 23. Protecció de la fauna silvestre
1. En aplicació de l'article 26.4 de la Llei 4/1989, de 27 de març, de conservació dels espais naturals i de la flora i fauna silvestre, es prohibeixen amb caràcter general les activitats que puguen comportar la destrucció o el deteriorament irreversible de la fauna silvestre com la destrucció de nius i caus, tràfic, manipulació i comerç de cries, ous i adults, vius o morts.
2. Es prohibeix causar la mort o la deterioració de la fauna, com també la recol·lecció, l'alliberament, el comerç, l'exposició per al comerç, la naturalització i la tinença no autoritzades, captura, persecució, molèsties i alteració dels hàbitats respecte dels exemplars, ous, larves, cries o restes de les espècies catalogades i protegides; així mateix, es prohibeix la mort, la recol·lecció o la captura no autoritzada dels exemplars, ous, larves, cries o restes de les espècies tutelades. S'haurà de respectar, en tot cas, la legislació general i específica establida al respecte.
3. En l'àmbit del parc natural, requereix autorització expressa de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals la realització de qualsevol de les següents activitats:
a) Instal·lació d'observatoris i aguaits per a l'observació de la fauna
b) Anellatge d'aus amb fins científics
c) Introducció de fauna autòctona.
Article 24. Repoblació o solta d'animals
1. Es prohibeix la repoblació i la solta de qualsevol espècie animal exòtica, s'entén per tal tota espècie, subespècie o varietat que no pertanga o haja pertangut històricament a la fauna de l'àmbit del PORN, excepte la utilització d'espècies per al control biològic de plagues que realitze la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació o autoritze aquesta.
2. En relació amb les espècies autòctones, i de conformitat amb el que disposa la normativa sectorial d'aplicació, la introducció i la reintroducció d'espècies o el reforçament de poblacions, i el mode de realitzar-les, requerirà l'autorització de la Conselleria competent en medi ambient. Així mateix, es prohibeix l'alliberament d'espècies catalogades o protegides sense l'autorització expressa de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
3. L'autorització de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals estarà supeditada a la presentació d'un pla de repoblació i reintroducció, que ha de contenir, com a mínim, un inventari ambiental de base i una justificació respecte de l'espècie que s'ha de reintroduir, on s'establiran les seues característiques, calendari d'introducció, qualificació del personal encarregat de la seua execució i un programa de seguiment.
Article 25. Tanques
Es prohibeix, amb caràcter general, l'alçament de tanques en l'àmbit del parc natural.
Secció 5a
Protecció d'hàbitats
Article 26. Protecció d'hàbitats
1. La Conselleria competent en medi ambient fomentarà la realització d'actuacions de caràcter públic o privat que tinguen com a finalitat la recuperació de terrenys com a hàbitats d'espècies silvestres.
2. Aquestes actuacions requeriran preceptivament informe favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals, que establirà les condicions que han de complir les actuacions.
Secció 6a
Protecció del paisatge
Article 27. Definicions i règim general
1. A l'efecte d'aquesta normativa, constituiran el paisatge rural tradicional i, en conseqüència, serà objecte de protecció especial, tant els elements naturals i seminaturals del medi –biòtics i abiòtics– com aquells elements i conjunts d'origen antròpic que, en interacció històrica amb aquests elements naturals en un ambient socioeconòmic rural de zona humida mediterrània, han configurat el paisatge del parc.
2. S'entén per elements naturals o seminaturals del paisatge, tant les formacions vegetals naturals amb la fauna associada, com els traços geomorfològics vinculats a l'ambient de zona humida i als ressalts topogràfics.
3. S'entén per elements antròpics del paisatge el patrimoni etnogràfic constituït per les infraestructures i construccions lligades a les activitats socioeconòmiques del medi rural i els elements etnològics de l'acerb cultural local lligats a l'ús històric dels recursos naturals, incloent les formes específiques d'ús d'aquests que configuren determinat model local d'organització de paisatges humanitzats. En aquest concepte s'inclouen així mateix els elements del patrimoni arqueològic i historicoartístic.
4. A fi de conservar amb un nivell de qualitat suficient els valors paisatgístics a què es refereix aquest article, amb caràcter general la implantació d'usos o activitats que per les seues característiques puguen generar un impacte paisatgístic negatiu haurà de realitzar-se de manera que aquest es minimitze. Amb aquest fi s'evitarà especialment la ubicació d'aquests en llocs d'alta fragilitat visual.
Article 28. Criteris paisatgístics
1. La Conselleria competent en medi ambient tindrà en compte, a l'hora d'autoritzar o informar sobre els projectes de nous usos i activitats en l'àmbit del PORN, l'efecte de la seua implantació sobre els valors paisatgístics.
2. En aquelles zones de marjal en què l'amplitud visual és molt àmplia es limitarà l'ocupació de tancaments opacs, siguen vegetals o no, d'altura superior a 1'20 m.
3. La protecció per mitjà de tallavents d'àrees sotmeses a aprofitaments agrícoles, no es realitzarà, en cap cas, per mitjà de malles metàl·liques, plastificades o no, ni malles plàstiques.
Article 29. Publicitat estàtica
1. En l'àmbit del parc natural, es prohibeix amb caràcter general la col·locació de cartells informatius de propaganda, inscripcions o artefactes de qualsevol naturalesa amb fins publicitaris, incloent la publicitat recolzada directament o construïda tant sobre elements naturals del territori, com sobre les edificacions. S'admetran, únicament, els indicadors de caràcter institucional o vinculats amb el parc natural.
2. El planejament urbanístic declararà fora d'ordenació els elements de publicitat actualment existents que contravinguen el que disposa el paràgraf anterior, per la qual cosa no podran renovar-se les concessions actualment vigents i haurà de procedir-se a desmantellar-les una vegada hagen conclòs els terminis de concessió.
Article 30. Característiques estètiques de les edificacions en el medi rural
Els elements constructius tradicionals (de valor històric) existents seran objecte d'especial protecció a fi de garantir la conservació, i la recuperació dels valors arquitectònics i tipologies relacionades amb les activitats tradicionalment desenvolupades en el territori. Per a la seua restauració, els particulars podran demanar la col·laboració tècnica i econòmica de l'administració competent, que l'atorgarà segons els mitjans humans i materials de què dispose.
Secció 7a
Protecció del patrimoni cultural
Article 31. Patrimoni cultural
1. En l'àmbit del present PORN, la protecció del patrimoni històric i cultural, inclòs el patrimoni arqueològic i paleontològic, es regirà pel que disposa la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del patrimoni cultural valencià.
2. S'estableix el Catàleg del patrimoni històric i cultural de la marjal de Pego-Oliva, que abraça l'àmbit del PORN, per a catalogar tots aquells elements del patrimoni humà que requereixen una protecció específica i programes de restauració. Inicialment s'inclouran en aquest catàleg aquells elements que figuren en els inventaris corresponents de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport.
3. La resta d'elements que integraran el catàleg es determinaran en el pla rector d'ús i gestió que es redacte per al parc natural, es fixaran igualment les prioritats per a la conservació, la restauració i la promoció dels diferents elements catalogats, a més de determinar criteris de gestió i d'actuació. Queda prohibida la destrucció o l'alteració voluntària dels elements inclosos en el Catàleg.
Secció 8a
Protecció dels camins ramaders
Article 32. Camins ramaders d'interés natural
1. La Conselleria competent en medi ambient tramitarà la classificació, la delimitació i la fitació dels camins ramaders existents en l'àmbit del PORN, hauran de vetlar pel seu manteniment com a espai d'ús públic i, especialment, com a corredors de connexió entre zones naturals.
2. Sense perjudici del que estableix l'article 17 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, i per raó del que assenyala la disposició addicional tercera de la Llei 3/1995, de camins ramaders, es consideren camins ramaders d'interés natural l'efecte previst en l'article 17.2 d'aquesta llei la totalitat dels camins ramaders de l'àmbit del pla que discórreguen per sòl distint del classificat com a urbà o urbanitzable programat.
Article 33. Ocupacions
En aplicació de la Llei 3/1995, de 23 de març, de camins ramaders, queda prohibida l'ocupació definitiva o interrupció d'aquests per mitjà de qualsevol construcció, activitat o instal·lació, inclosos els tancats de qualsevol tipus. Les ocupacions temporals únicament podran autoritzar-se quan siga necessari per a la realització d'una obra pública o d'algunes de les actuacions previstes en aquest pla o en el pla rector d'ús i gestió que s'elabore en el futur; en qualsevol cas, l'ocupació temporal d'un camí ramader haurà de respectar l'amplària necessària en què aquesta estiga classificada. Les ocupacions temporals que puguen existir en el moment d'aprovació d'aquest pla no podran prorrogar-se una vegada haja conclòs el període per al qual va ser autoritzada.
CAPÍTOL II
Normes sobre regulació d'activitats i infraestructures
Secció 1a
Activitats agràries
Article 34. Règim general
1. Es consideraran agràries o agropecuàries les activitats relacionades directament amb l'explotació dels recursos vegetals del sòl i la cria, la reproducció i l'aprofitament ramader d'espècies animals.
2. Es considera compatible en l'àmbit del PORN el manteniment de les activitats agràries tradicionals que es registren en l'actualitat, conforme a l'ordenació proposada en el present document. En particular, l'activitat agrària vinculada al cultiu d'arròs, practicada conforme als usos tradicionals en les zones previstes en aquest pla, està protegida per l'interés ecològic, socioeconòmic i cultural que té.
Article 35. Construccions i instal·lacions relacionades amb les activitats agropecuàries
1. Les construccions i instal·lacions vinculades a l'explotació agrària, les instal·lacions de primera transformació de productes i les infraestructures de serveis a l'explotació, en les zones en què es permeten, hauran de guardar una relació de dependència i proporció adequades a la tipologia dels aprofitaments a què es dedique l'explotació en què hagen d'instal·lar-se.
2. Amb caràcter general, la superfície mínima de parcel·la per a la construcció de magatzems i instal·lacions destinats a l'explotació agrícola serà de 10.000 m² i la superfície de parcel·la ocupada per les construccions i elements arquitectònics no podrà ser superior a 16 m².
3. En les zones d'horta:
a) Es prohibeixen amb caràcter general els magatzems agrícoles de nova planta. En tot cas caldrà una autorització especial de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals i tindran una altçada màxima de cornisa de 4 metres, la superfície màxima construïda està limitada a 16 metres quadrats.
b) Es prohibeix la instal·lació d'hivernacles i ombrejos.
c) Les instal·lacions per a reg per degoteig en les parcel·les destinades a cultius hortícoles només s'admetran si es garanteix l'aportació de l'aigua no usada a una altra zona de la marjal.
Article 36. Productes fitosanitaris
1. L'ús de productes fitosanitaris haurà d'ajustar-se a les normes i plans sectorials que els siguen d'aplicació, d'acord amb els períodes, limitacions i condicions establits pels organismes competents.
2. En qualsevol cas:
a) Queda prohibit l'ús de productes fitosanitaris de categoria C en l'àmbit del PORN. Es limitarà als inclosos en les categories toxicològiques A o B, com assenyala l'Ordre del Ministeri d'Agricultura, de 4 de desembre de 1975, (BOE de 19.XII.75), per la qual es reglamenta l'ús de productes fitosanitaris per a prevenir danys a la fauna, que prohibeix l'ús de productes de categoria C respecte de la fauna terrestre.
b) Es prohibeix l'aplicació d'herbicides per mitjà d'avionetes.
c) Es prohibeix a les zones d'arrossar la utilització d'herbicides en la composició dels quals estiga inclosa la matèria activa quinclorac.
d) Així mateix, queden prohibits els productes fitosanitaris considerats perillosos en aplicació del Decret 2163/1994, pel qual s'implanta el sistema harmonitzat comunitari d'autorització per a la comercialització i autoritzar productes fitosanitaris.
3. Les conselleries competents en medi ambient i agricultura promouran la creació de línies d'investigació sobre sistemes alternatius de control de plagues que reduïsquen o eviten la utilització de productes químics tòxics. Així mateix aquests organismes efectuaran un seguiment sobre les possibles plagues que puguen donar-se en l'àmbit del parc natural i dels tractaments que s'apliquen fins a la seua eradicació.
4. La Conselleria competent en medi ambient promourà la recollida selectiva dels residus tòxics agrícoles en l'àmbit del parc, l'òrgan de gestió del parc natural és l'encarregat del seguiment de les actuacions. Els residus hauran de gestionar-se d'acord amb la seua naturalesa i característiques.
Article 37. Estat de les infraestructures agràries
La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació desenvoluparà un programa sobre l'estat de les infraestructures agràries existents, en col·laboració amb l'òrgan de gestió del parc i organitzacions agràries locals. El programa establirà, a més, les necessitats en matèria de camins rurals, millores de séquies de reg, magatzems, modernització d'assecadors i altres instal·lacions, amb l'objecte d'establir criteris objectius que permeten la racionalització i la utilització eficaç de les infraestructures.
Article 38. Ramaderia
1. Les construccions i instal·lacions existents en el moment de l'aprovació de les presents normes podran seguir exercint la seua activitat d'acord amb la normativa sectorial aplicable, si bé no podran ampliar la superfície ocupada per aquestes.
2. Queden prohibides les construccions i les instal·lacions ramaderes de nova planta en l'àmbit del parc natural. Aquesta prohibició s'estén tant a la ramaderia intensiva com a l'extensiva.
3. L'activitat ramadera en el parc natural haurà de disposar de l'autorització de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals en la qual es condicionarà aquesta activitat als objectius de la gestió de l'espai.
Article 39. Normes sobre l'aqüicultura
1. En les àrees d'ús agrícola del parc natural que tinguen la categoria d'arrossar segons els plànols d'ordenació d'aquest pla, es permet l'aqüicultura extensiva, sempre que la dotació d'aigua de renovació per hectàrea per a l'explotació no supere a la de l'arrossar. En qualsevol cas, la destinació dels terrenys per a la pràctica de l'aqüicultura no podrà comportar la realització de cap tipus d'infraestructura o obra per a la seua explotació, ni el seu exercici no podrà comportar cap pertorbació o perjudici per al dret de propietat, tenen preferència les activitats agrícoles. Podran recuperar-se les instal·lacions existents amb la finalitat de recuperació de la pràctica tradicional i sostenible en el parc.
2. Les activitats d'aqüicultura requeriran, a més dels permisos i autoritzacions que sectorialment corresponguen, l'autorització prèvia de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
3. Es prohibeix la implantació de piscifactories intensives en l'àmbit del parc natural, entenent per aquestes les instal·lacions dedicades a la cria astacícola i piscícola amb fins comercials, la producció de les quals sobrepasse els 500 quilograms per hectàrea i any d'animals vius.
Secció 2a
Activitat cinegètica
Article 40. Normes generals
L'activitat cinegètica es considera compatible en l'àmbit del PORN, i queda subjecta als períodes i condicions establits en aquest pla i en la legislació sectorial específica.
Article 41. Ordenació cinegètica
1. D'acord amb l'article 33.3 de la Llei 4/1989, de 27 de març, de conservació dels espais naturals i de la flora i fauna silvestres, i l'article 3 del Decret 50/1994, de 7 de març, del Consell de la Generalitat, pel qual es regulen els plans d'aprofitament cinegètic en terrenys de règim cinegètic especial, els titulars dels vedats hauran de comptar amb un Pla tècnic d'aprofitament cinegètic, com a instrument de gestió per a l'aprofitament de la riquesa cinegètica de forma compatible amb la seua capacitat biològica i potenciació de les espècies existents. Aquests plans regularan l'activitat cinegètica en els vedats existents en l'àmbit del PORN i hauran de ser presentats i aprovats en el termini màxim previst en l'article 6 del referit decret.
2. Els vedats inclosos totalment o parcialment en l'àmbit territorial del parc natural, i que no hagen presentat un pla tècnic d'aprofitament cinegètic, hauran de presentar-lo d'acord amb les especificacions i els contingut assenyalats en el Decret 50/1994, de 7 de març, del Consell de la Generalitat, pel qual es regulen els plans d'aprofitament cinegètic en terrenys de règim cinegètic especial, en el termini d'un any des de l'entrada en vigor del present Pla d'ordenació dels recursos naturals.
3. L'ordenació cinegètica en l'àmbit del PORN té per finalitat el manteniment de l'equilibri biològic de les diferents espècies animals. Per això, i a fi de garantir la consecució d'aquest, s'haurà d'establir en cada vedat una zona de reserva on no es practicarà la caça. Aquesta zona quedarà definida en el corresponent pla tècnic d'aprofitament cinegètic. Aquestes zones hauran de ser convenientment senyalitzades en els sis mesos següents a l'aprovació del Pla tècnic d'aprofitament cinegètic. En el cas de vedats que disposen de plans cinegètics aprovats i no complisquen aquest requisit, hauran de modificar-lo adaptant-se al compliment d'aquesta norma en la següent revisió del Pla tècnic d'aprofitament cinegètic. Els plans tècnics d'aprofitament cinegètic tendiran a una reducció de captures per vedat i caçador, i a concentrar les reserves cinegètiques en les àrees de protecció integral del parc natural hi estarà prohibit permanentment l'exercici de la caça.
4. En aquells vedats que no complisquen els terminis i les determinacions assenyalats en els paràgrafs anteriors d'aquest article quedarà suspés qualsevol tipus d'aprofitament cinegètic fins que es estiguen complits.
5. La Conselleria competent en medi ambient procedirà a prohibir la caça en els terrenys cinegètics d'aprofitament comú existents en l'àmbit del parc natural.
6. Sense perjudici del que disposa la regulació sectorial sobre períodes de veda i espècies cinegètiques a la Comunitat Valenciana, la Conselleria competent en medi ambient pot determinar en l'àmbit del PORN, si així ho requereix l'estat dels recursos cinegètics, limitacions específiques en les espècies abatibles i els períodes hàbils.
Secció 3a
Activitat pesquera i aprofitaments piscícoles
Article 42. Marc normatiu de l'activitat pesquera
1. L'activitat pesquera està regulada, amb caràcter general, en la Llei de pesca fluvial, de 20 de febrer de 1942 i en el seu Reglament de 6 d'abril de 1943, com també en la Llei 4/1989, de 27 de març, de conservació dels espais naturals i de la flora i la fauna silvestres (article 33.2).
2. Així mateix seran d'aplicació les ordes anuals de la Conselleria competent en medi ambient sobre períodes hàbils i normes generals sobre la pesca en aigües continentals de la Comunitat Valenciana, referint les espècies de pesca permesa, les limitacions i prohibicions de caràcter general i altres aspectes de l'activitat.
3. Aquesta normativa es complementa amb les normes específiques contingudes en els articles següents d'aquesta secció.
Article 43. Normes específiques sobre la pesca esportiva amb canya
1. Es permet la pesca esportiva amb canya durant tot l'any, en aquells ambients aquàtics del parc natural que no tinguen la consideració de zones d'especial protecció i en la zona de desembocadura dels llits dels rius Bullent i Molinell en els llocs autoritzats per a això, sotmesa en qualsevol cas al règim general establit en l'article anterior.
2. Prèvia autorització de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals, podran adequar-se zones preferents per a la pesca esportiva dotades d'instal·lacions adequades, de forma que l'exercici d'aquesta activitat en aigües continentals puga realitzar-se en condicions òptimes i sense perjudici per a la fauna silvestre.
Article 44. Normes sobre les espècies de fauna relacionades amb l'activitat pesquera
1. Queda prohibida la captura, tant amb caràcter professional com esportiu, de totes aquelles espècies de fauna aquàtica sotmeses a protecció per raó d'aquest pla i de la legislació sectorial vigent en la matèria.
2. La pesca del cranc de riu americà (Procambarus clarkii) s'autoritza durant tot l'any, sense limitació de grandària ni nombre d'exemplars. Així mateix, tampoc es limita el nombre de salabrets per pescador.
3. S'autoritza en l'àmbit del parc natural la pesca de l'anguila (Anguilla anguilla) de longitud inferior a 10 cm, per mitjà de l'art denominat monot, en les circumstàncies i condicions establides en la normativa vigent per a aquest tipus de pesca. Si les circumstàncies ho aconsellen, a fi de fomentar les repoblacions naturals de les anguiles en l'àmbit del parc, la Conselleria competent en medi ambient prohibirà o limitarà la pesca d'anguiles durant un període determinat que establirà per mitjà d'una ordre.
Secció 4a
Ús públic del parc natural
Article 45. Ordenació de l'ús públic
1. Fins a l'aprovació i l'entrada en vigor del corresponent pla rector d'ús i gestió de l'espai protegit, la localització i l'equipament d'àrees destinades a la realització d'activitats recreatives, com també l'activitat de les existents, haurà de disposar de l'autorització de la Conselleria competent en medi ambient.
2. El Pla rector d'ús i gestió haurà de determinar les instal·lacions i equipaments existents que no siguen compatibles amb els seus objectius respecte de l'ús públic o comporten vulneració de l'ordenació o un perjudici sobre els elements naturals que cal protegir; una vegada aprovat aquest pla, aquestes instal·lacions quedaran en situació de fora d'ordenació.
Article 46. Instal·lacions i adequacions turístiques, recreatives i d'oci
1. Es prohibeix la implantació de noves instal·lacions esportives, turístiques i recreatives en la zona de protecció especial, excepte en el cas d'instal·lacions de caràcter extensiu o vinculades al coneixement i la interpretació de la naturalesa que siguen establides en aquest pla o en el Pla rector d'ús i gestió.
2. La construcció d'instal·lacions o edificacions de qualsevol classe que hagen d'emplaçar-se en zones recreatives, estaran, en tot cas, subjectes a l'obtenció prèvia de llicència urbanística, encara que es tracte d'instal·lacions desmuntables de caràcter provisional. En tot cas, l'adaptació o la transformació d'edificacions existents a sòl no urbanitzable per a aquest fi serà prioritària sobre la nova construcció.
3. Queda prohibida la instal·lació de campaments de turisme en tot l'àmbit de l'espai natural protegit.
4. Les instal·lacions recreatives, tant de caràcter extensiu com intensiu, hauran de disposar del corresponent projecte, l'execució del qual necessitarà l'autorització prèvia de l'òrgan competent en espais naturals.
5. Tota instal·lació recreativa haurà de tenir sistemes de seguretat i prevenció d'incendis, com també garantir el tractament adequat de residus tant líquids com sòlids, de manera que no comporten un efecte negatiu sobre l'ecosistema o el paisatge.
Article 47. Acampada
1. L'acampada es permetrà únicament en les àrees que estableix el pla, i queda prohibida aquesta activitat en la resta de l'àmbit.
2. D'acord amb el Decret 233/1994, de 8 de novembre, pel qual es regulen les acampades i l'ús d'instal·lacions recreatives a les forests de la Comunitat Valenciana, queda prohibida l'acampada i l'estada a forests o terrenys forestals, excepte en les zones autoritzades a l'efecte per la Conselleria competent en medi ambient.
3. En aplicació dels articles 8 i 9 del Decret 233/1994, les àrees d'acampada necessiten l'autorització de la Conselleria competent en medi ambient per a funcionar, de la mateixa manera que les àrees recreatives, en les quals es prohibeix la pernoctació.
4. En les zones referides en l'apartat anterior queda prohibit fer foc amb qualsevol tipus de combustible, excepte en instal·lacions degudament dissenyades i autoritzades per a cuinar.
5. En aplicació de l'article 11 del Decret 233/1994, les zones d'acampada i àrees recreatives hauran de reunir com a mínim les característiques següents:
– Hauran d'estar delimitades i senyalitzades.
– No s'hi podran utilitzar tancaments artificials que donen lloc a una pantalla contínua.
– Incorporaran les mínimes instal·lacions, en materials i estils d'acord amb el paisatge en què s'enclaven.
– L'emmagatzemament de residus s'efectuarà en recipients de fàcil neteja i proveïts de tapa.
– Hi haurà una franja perimetral de seguretat davant del risc d'incendis.
– Hauran de disposar d'aigua potable i d'instal·lacions sanitàries.
6. Per a la utilització d'àrees d'acampada caldrà la sol·licitud i l'obtenció d'autorització per l'òrgan competent en matèria d'espais naturals, d'acord amb els requisits i les condicions assenyalat en els articles 13 a 16 del Decret 233/1994.
Article 48. Circulació
1. Es prohibeix, amb caràcter general, circular amb vehicles de motor fora de les carreteres i camins, inclosos els agrícoles i els forestals, excepte amb fins d'aprofitament agrari, forestal o de gestió del parc natural.
2. Es prohibeix, amb caràcter general, la realització de competicions esportives amb vehicles de qualsevol tipus en l'àmbit del parc natural.
Secció 5a
Urbanisme
Article 49. Règim urbanístic
1. Els terrenys inclosos en el parc natural es classificaran, a l'efecte urbanístic, com a sòl no urbanitzable de protecció especial.
2. El planejament urbanístic considerarà com a fora d'ordenació, els habitatges construïts en l'àmbit del parc natural sense llicència d'obres i en contra del planejament urbanístic de l'ajuntament corresponent abans de la declaració del parc natural i sense autorització de la Conselleria competent després de la declaració del parc natural.
3. En els municipis el planejament dels quals continga normes i qualificació de sòl que comporten una major protecció dels recursos naturals que les previsions d'aquest PORN, es mantindran la qualificació i les determinacions fixades en el planejament.
4. En relació amb les activitats, obres i construccions per a les quals s'exigisca informe previ o autorització per part de la Conselleria competent en medi ambient o de qualsevol altre organisme, s'entendrà que aquest requisit és condició prèvia indispensable per a l'obtenció de la corresponent llicència urbanística.
Article 50. Edificació al parc natural
1. Es prohibeix la construcció d'edificacions de nova planta de qualsevol tipus o la instal·lació d'habitatges prefabricats, tant sobre fonaments com sense, tant de fusta com de qualsevol altre tipus de material, com també qualsevol infraestructura, moble o immoble, que puga servir d'habitatge temporal o permanent sobre sòl inclòs en el parc natural, excepte les excepcions que explícitament s'assenyalen en les normes i programes d'actuació d'aquest pla.
2. En aquests casos, la construcció d'edificacions de nova planta sobre sòl no urbanitzable requerirà, quan no estiga sotmesa a estimació d'impacte ambiental, l'informe favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals amb caràcter previ a la concessió de la llicència urbanística.
3. La construcció de magatzems i instal·lacions destinats a l'explotació agrícola únicament podrà realitzar-se en les àrees d'horta, definida en aquest pla. En la zona d'horta es requerirà una autorització expressa de l'òrgan competent en espais naturals. La superfície mínima de parcel·la serà de 10.000 m², amb una alçada màxima de 4 metres; i una superfície màxima de parcel·la que pot ser ocupada per les construccions i elements arquitectònics no podrà excedir de 16 m².
4. La construcció d'instal·lacions o edificacions relacionades amb les activitats recreatives que hagen d'emplaçar-se en la zona de recepció i trànsit, s'hauran de subjectar al que estableixen les normes particulars del text normatiu del present pla.
Article 51. Construccions i edificacions públiques singulars
Només es permetran construccions i edificacions públiques singulars que es realitzen com a edifici aïllat o singular vinculat a l'ús de l'espai natural protegit.
Secció 6a
Infraestructures
Article 52. Requisits
La realització d'infraestructures compatibles amb les determinacions d'aquest Pla d'ordenació, hauran d'incloure, a més de les disposicions que li siguen pròpies per raó de la matèria, els requisits següents:
a) Els traçats i emplaçaments hauran de realitzar-se tenint en compte les condicions ecològiques i paisatgístiques del territori, s'evitarà la creació d'obstacles en la lliure circulació de les aigües o rebliments en aquestes, degradació de la vegetació natural o impactes paisatgístics i garantir el pas de les espècies.
b) Durant la realització de les obres, hauran de prendre's les precaucions necessàries per a evitar la destrucció de la coberta vegetal, s'haurà de procedir a la terminació de les obres, a la restauració del terreny i de la coberta vegetal.
c) Les autoritzacions i la resta de requisits que específicament s'assenyalen per a la realització d'infraestructures hauran d'obtenir-se, en tot cas, amb caràcter previ a l'atorgament de llicència urbanística o de l'aprovació definitiva del projecte.
Article 53. Xarxa viària
1. La realització de noves vies d'accés, la modificació de traçat o ampliació de les existents requerirà de la corresponent declaració, o si és el cas estimació d'impacte ambiental en els termes previstos en la legislació vigent.
2. La construcció de camins rurals o pistes o les ampliacions d'aquests de plataforma i modificacions de traçat, quan no estiguen sotmesos a declaració d'impacte ambiental, necessitaran d'estimació d'impacte ambiental. Amb excepció de les obres que es realitzen per a defensa contra incendis, d'acord amb el que disposa l'article 63 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, forestal de la Comunitat Valenciana.
Article 54. Proveïment d'aigua
1. Els nous depòsits de proveïment d'aigua hauran de construir-se soterrats o semisoterrats; en el cas que això siga inviable per condicions topogràfiques o característiques físiques del terreny, s'elegirà una ubicació que no provoque impacte paisatgístic.
2. Requeriran d'estimació d'impacte ambiental, d'acord amb el procediment previst en la legislació vigent i sense perjudici d'aquesta, els projectes per a la construcció de depòsits d'aigua elevats de capacitat superior a 5.000 m3.
Article 55. Sanejament
1. No es pot atorgar llicència per a la realització d'instal·lacions o edificacions de qualsevol tipus que no disposen de sistema de recollida i depuració d'aigües residuals, de manera que la qualitat de les aigües resultants complisca les normes de qualitat exigibles per als usos a què es destinen d'acord amb la legislació d'aigües.
2. Els projectes corresponents a infraestructures de sanejament hauran de disposar de declaració o estimació d'impacte ambiental d'acord amb el que estableix la legislació vigent.
Article 56. Residus urbans
1. Els abocadors incontrolats de qualsevol tipus existents en l'àmbit de parc natural hauran de ser clausurats i restaurats els terrenys al seu estat original.
2. En l'àmbit del parc natural no podran construir-se instal·lacions de tractament o eliminació de residus urbans, incloent els depòsits temporals.
Article 57. Energia elèctrica
1. S'admetran les noves línies de subministrament d'energia elèctrica que estiguen vinculades a les actuacions que es consideren compatibles en el PORN, en les zones en què es permeta explícitament. Requeriran declaració o estimació d'impacte ambiental, en els termes establits en la legislació vigent, i el traçat haurà de discorrer subterrani amb caràcter obligatori en el cas del parc natural i de forma prioritària en la resta de l'àmbit del PORN.
2. En el cas que calga el pas de línies elèctriques amb una finalitat externa a l'àmbit del PORN, hauran de discórrer en tot cas fora del parc natural.
Article 58. Avaluació d'impacte ambiental
Sense perjudici del que disposen els articles anteriors, hauran de sotmetre's al procediment de declaració o, si és el cas, estimació d'impacte ambiental els projectes d'infraestructura a què es refereixen els annexos I i II del Reglament d'impacte ambiental (Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat).
Secció 7a
Activitats d'investigació
Article 59. Promoció de les activitats d'investigació
1. La Conselleria de medi ambient per a una millor gestió i administració de l'espai protegit promourà la realització d'activitats d'investigació aplicada en matèria de coneixement i gestió dels recursos ambientals i culturals.
2. Les matèries prioritàries d'investigació aplicada en l'àmbit del parc natural són les establides en el present PORN.
3. L'òrgan competent en matèria d'espais naturals facilitarà el coneixement i promourà la divulgació dels treballs d'investigació realitzats en l'àmbit del parc natural.
4. Les activitats o projectes d'investigació que s'han de desenvolupar en el parc natural requeriran l'autorització prèvia de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
5. L'òrgan de gestió del parc natural establirà un registre i base de dades de les activitats d'estudi científic i d'anellatge d'aus portades a terme en l'àmbit de l'espai protegit.
6. Conclosa la investigació o l'estudi científic, la persona responsable d'aquest haurà de presentar a l'òrgan de gestió del parc natural un informe sobre els resultats, com també de qualsevol altra dada que puga ser interessant des del punt de vista científic o de gestió de l'espai natural.
TÍTOL III
Normes particulars
CAPÍTOL I
Concepte i aspectes generals
Article 60. Concepte i règim de protecció
A l'efecte de particularitzar les normes protectores establides per mitjà d'aquest pla, s'han distingit dues zones per a definir els tractaments específics més ajustats a les seues necessitats de protecció, conservació i millora:
a. L'àrea d'esmorteïment d'impactes, perimetral a l'espai natural protegit, i els límits exteriors de la qual corresponen als de l'àmbit territorial del PORN.
b. L'àrea que correspon a l'àmbit declarat com a espai natural protegit (Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva), i que se subdivideix, al seu torn, en les següents categories per a definir els tractaments específics més ajustats a les necessitats de protecció, conservació i millora:
– Zona d'especial protecció
– Zona de regeneració
– Zona d'arrossar
– Zona de cultius hortofructícoles
– Zona de cultius d'estiu
– Zona de recepció i trànsit
La delimitació de cadascuna de les anteriors categories es mostra en la cartografia de zonificació del present document.
Article 61. Interpretació
1. Les determinacions inherents a cadascuna de les categories de protecció assenyalades en l'article anterior constitueixen la referència normativa bàsica a l'hora d'establir els usos i activitats permeses i prohibides per aquest Pla d'ordenació dels recursos naturals.
2. En tot el que no es regula en aquestes normes particulars seran d'aplicació les disposicions contingudes en les normes generals de regulació d'usos i activitats.
3. En la interpretació de la normativa prevaldran les normes particulars sobre les generals.
CAPÍTOL II
Zona d'especial protecció
Article 62. Criteri de zonificació
1. La zona d'especial protecció apareix grafiada en el plànol d'ordenació.
2. Constitueix una zona d'elevat interés per a la conservació per les característiques de la vegetació, la fauna, el paisatge com també la presència de l'ecosistema humit.
3. Els criteris d'ordenació són la conservació de l'àmbit i el manteniment de l'equilibri natural de la zona i dels seus processos naturals, garantint la integritat dels recursos naturals i culturals.
Article 63. Usos permesos
1. Activitats vinculades amb la interpretació de la natura.
2. Activitats educatives i pedagògiques relacionades amb el coneixement i la interpretació de la natura.
3. Activitats relacionades amb l'observació de la natura.
4. Activitats vinculades amb l'ús públic de conformitat amb el que establisca el PRUG o el Pla d'ús públic del parc natural.
Article 64. Usos permesos amb autorització prèvia
1. Activitats d'investigació, que hauran d'anar acompanyades del corresponent pla, que haurà de ser aprovat per l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
2. Instal·lacions necessàries per a la conservació dels valors naturals.
3. Actes de caràcter festiu tradicional.
4. Activitat ramadera.
Article 65. Usos prohibits
1. Circulació i estacionament de vehicles, excepte autorització temporal de l'òrgan de gestió del parc i els vehicles del parc i dels propietaris que accedisquen a la seua propietat a través de les corresponents servituds de pas.
2. S'evitaran les accions que puguen molestar la fauna. Es prohibeix la utilització de megàfons, altaveus i de qualsevol altre instrument anàleg d'alt volum sonor, llevat que es faça de puntual amb autorització expressa de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
3. Es prohibeixen les construccions, obres de fàbrica, tanques o qualsevol actuació que pertorbe el medi natural, excepte les instal·lacions referides en l'article anterior.
4. Es prohibeix la instal·lació de línies elèctriques aèries.
5. Es prohibeix la publicitat exterior, excepte els indicadors informatius d'ús públic, que no hauran de produir impactes visuals negatius.
6. La recol·lecció de plantes i ous, la captura d'animals i l'extracció de minerals i roques, excepte els derivats d'activitats científiques conforme al pla aprovat a què es refereix l'article anterior i l'extinció de plagues o espècies exòtiques.
7. Construcció d'habitatges de particulars.
8. En general, usos diferents dels assenyalats en els dos articles anteriors.
CAPÍTOL III
Zona de regeneració
Article 66 Criteris d'ordenació
1. La zona de regeneració apareix grafiada en els plànols d'ordenació. Es tracta d'una zona que requereix actuacions de regeneració per a recuperar els seus valors naturals potencials. Ubicades en zones perifèriques i pròximes a zones de recepció i trànsit, poden ser àrees d'ús públic, per a coneixement i gaudi dels valors naturals del parc natural.
2. Els objectius de l'ordenació són
a. Recuperar els valors naturals de la zona
b. Establir rutes i itineraris que permeten que el públic conega i valore aquests valors
c. Permetre usos recreatius tradicionals de la zona.
Article 67. Usos permesos
1. Activitats necessàries per a la regeneració de la zona.
2. Activitats necessàries per al manteniment de la zona, com ara neteja, sanejament, conservació de la vegetació i d'altres anàlogues.
3. Activitats didàctiques relacionades amb el coneixement del parc natural.
4. Activitats recreatives a l'aire lliure: senderisme, passejos a cavall, passejos amb barca, bicicleta, etc.
5. Senyalització institucional del parc natural.
Article 68. Usos permesos amb autorització prèvia
1. Activitat de pesca
2. Instal·lacions necessàries per a la conservació dels valors naturals
3. Actes de caràcter festiu tradicional.
Article 69. Usos prohibits
1. Circulació i estacionament de vehicles, excepte autorització temporal de l'òrgan de gestió del parc i els vehicles del parc i dels propietaris que accedisquen a la seua propietat a través de les corresponents servituds de pas.
2. S'evitarà les accions que puguen molestar la fauna. Es prohibeix la utilització de megàfons, altaveus i de qualsevol altre instrument anàleg d'alt volum sonor.
3. Es prohibeixen les construccions, obres de fàbrica, tanques o qualsevol actuació que pertorbe el medi natural, excepte les instal·lacions referides en l'article anterior.
4. Es prohibeix la instal·lació de línies elèctriques aèries.
5. Es prohibeix la publicitat exterior, excepte els indicadors informatius d'ús públic, que no hauran de produir impactes visuals negatius.
6. La recol·lecció de plantes i ous, la captura d'animals i l'extracció de minerals i roques, excepte els derivats d'activitats científiques conforme al pla aprovat a què es refereix l'article anterior i l'extinció de plagues o espècies exòtiques.
7. Construcció d'habitatges de particulars.
8. En general, usos diferents dels assenyalats en els dos articles anteriors.
CAPÍTOL IV
Zona de recepció i trànsit
Article 70. Criteris d'ordenació
La zona de recepció i trànsit apareix grafiada en el plànol d'ordenació. És una zona d'interés paisatgístic, els objectius d'ordenació de la qual són:
a. Acollir els visitants i proporcionar informació sobre les característiques naturals i culturals del parc natural.
b. Establir itineraris d'ús preferent per al coneixement i gaudi ordenat del parc natural.
c. Aquells altres que s'assenyalen en el Pla rector d'ús i gestió i en el Pla d'ús públic.
Article 71. Usos permesos
1. Activitats necessàries per al manteniment de la zona, com neteja, sanejament, conservació de la vegetació i altres anàlogues.
2. Activitats didàctiques relacionades amb el coneixement del parc natural.
3. Activitats recreatives a l'aire lliure.
4. Senyalització institucional del parc natural.
Article 72. Usos permesos prèvia autorització
1. Recuperació d'edificacions i infraestructures ja existents.
2. Edificacions i infraestructures de nova planta vinculades a l'ús públic del parc natural o a la investigació científica d'aquest.
3. Ús de restauració i allotjament en les edificacions autoritzades.
4. Activitat de pesca.
Article 73. Usos prohibits
1. Estan prohibides les edificacions i infraestructures de nova planta, excepte les autoritzades conforme a l'article anterior.
2. En general, usos diferents dels assenyalats en els dos articles anteriors.
CAPÍTOL V
Zona d'arrossar
Article 74. Criteris d'ordenació
1. La zona d'arrossar de protecció apareix grafiada en el plànol d'ordenació. Es tracta de sòls en què, pel flux hídric de la marjal, resulten més aptes per al cultiu d'arròs.
2. El criteri d'ordenació es basa en l'aprofitament agrícola, de forma compatible amb els processos o valors naturals d'aquests llocs.
Article 75. Usos permesos
1. Cultiu de l'arròs
2. Els previstos en la zona d'especial protecció.
Article 76. Usos permesos prèvia autorització
1. Activitat cinegètica, prèvia aprovació del corresponent pla tècnic de caça.
2. Activitat piscícola, prèvia aprovació del corresponent pla piscícola.
3. Restauració d'edificacions existents per a usos vinculats a l'activitat agrícola o a l'ús públic del parc natural.
4. Instal·lacions elèctriques en subterrani.
Article 77. Usos prohibits
1. Construcció d'habitatges per a particulars.
2. En general, usos diferents als assenyalats en els dos articles anteriors.
CAPÍTOL VI
Zona de cultiu hortofructícola
Article 78. Criteri d'ordenació
1. La zona de cultiu hortofructícola apareix grafiada en el plànol d'ordenació. Es tracta de sòls que estan destinats a cultius hortofructícoles.
2. El criteri d'ordenació és el manteniment dels cultius tradicionals a la zona, sense perjudici dels processos o valors naturals que concorren en la zona.
Article 79. Usos permesos
1. Els tradicionals cultius hortofructícoles i d'arrossar de la zona.
2. Els previstos en la zona d'especial protecció.
Article 80. Usos permesos prèvia autorització
Els mateixos que en la zona d'arrossar i el manteniment de l'ús ramader existent.
Article 81. Usos prohibits
Els no permesos ni autoritzats conforme als articles anteriors, especialment la construcció d'habitatges de nova planta de qualsevol tipus, tant mobles com immobles, com s'especificava en l'article 50.
CAPÍTOL VII
Zona de cultiu d'estiu
Article 82. Criteri d'ordenació
1. La zona de cultiu d'estiu apareix grafiada en el plànol d'ordenació.
2. Es tracta de sòls que estan destinats a cultius hortofructícoles, que per les seues condicions hídriques permeten ser cultivats en temporada d'estiu.
3. L'administració realitzarà les inversions necessàries per a poder aïllar hídricament aquesta zona de la resta del parc, a través d'una gola de desaigüe paral·lela al límit oriental i unes comportes de control. Així mateix, es realitzaran les actuacions necessàries per a permetre el drenatge natural dels terrenys si així fóra convenient.
4. Es mantindran els cultius d'estiu, s'inicia la campanya el 1r d'abril i conclou el 30 de setembre, sense poder cultivar fora d'aquesta època.
5. A partir del moment en què es dispose de drenatge natural, en el mode especificat en el punt 3r, queda prohibit el drenatge artificial dels terrenys.
6. Durant l'època assenyalada de cultius d'estiu, amb caràcter excepcional, per a salvar les collites davant d'esdeveniments meteorològics, l'òrgan competent en matèria d'espais naturals pot permetre el bombament de cabals. Aquests seran inexcusablement aplicats bé a l'arrossar o bé a la zona d'especial protecció per a restablir l'equilibri hídric del parc.
Article 83. Usos permesos
1. Els cultius hortofructícoles de la zona en època estival i el cultiu d'arrossar.
2. Els previstos en les àrees d'especial protecció.
Article 84. Usos permesos prèvia autorització
Els mateixos que en la zona d'horta i el manteniment de l'ús ramader existent.
Article 85. Usos prohibits
1. Els no permesos ni autoritzats conforme als articles anteriors.
2. No es permetran sistemes de drenatge artificial del terreny.
CAPÍTOL VIII
Zona d'esmorteïment d'impactes
Article 86. Règim de protecció
1. S'estableix una zona d'esmorteïment d'impactes conforme a la delimitació establida en els plànols d'ordenació.
2. El règim de protecció aplicable en aquesta zona es constitueix per l'exigència d'avaluació d'impacte ambiental, emesa per la Conselleria competent en medi ambient previ informe de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals, per a les següents activitats:
a. Transformacions agrícoles de terrenys forestals o de secà a regadiu.
b. Extraccions d'aigua, noves perforacions i modificacions dels cabals d'extracció i existents.
c. Qualsevol tipus d'actuació que comporte una repercussió rellevant en el règim hídric de la marjal de Pego Oliva.
ANNEX a la normativa
Descripció dels límits del PORN
(En el sentit de les agulles del rellotge)
A partir del punt de la costa situat immediatament a l'est de la punta del Cadastre, al costat del límit entre els termes municipal dels Poblets –a l'est– i Dénia –a l'oest-, el límit avança primer cap al sud i posteriorment cap a l'oest, seguint la demarcació que delimita aquests dos municipis i enllaçant amb el límit entre els termes municipals dels Poblets, Dénia i el Verger. Des d'aquest punt, contínua aproximadament en direcció sud sobre el límit entre els termes municipals de Dénia i el Verger, el qual coincideix sensiblement i al seu torn amb un camí que enllaça finalment amb la carretera N-332, en un punt pròxim a l'entroncament amb l'esmentada via de la carretera CV-723.
Des del punt anterior, el límit segueix l'esmentada carretera N-332 en direcció primer sud-est i després sud, rodejant la major part del nucli urbà del Verger fins a l'extrem sud d'aquest, on la carretera és creuada pel límit entre els termes municipals del Verger i Ondara, que en aquest tram coincideix amb el traçat de l'assagador de les Sorts. El límit del PORN contínua doncs pel límit entre els termes municipals del Verger i Ondara en direcció oest; creua l'autopista i avança en idèntica direcció cap a la serra de Segària, la línia de cims i vessant nord de la qual queden incloses en l'àmbit del PORN. Sense deixar la serra, continua en direcció sud-oest i sud coincidint amb el límit entre els termes municipals de Benimeli –que queda inclòs en el PORN– i Beniarbeig –fora d'aquest-, i posteriorment amb direcció de nou sud-oest coincidint amb el límit entre els termes municipals de Benimeli, Sanet i Negrals –aquest últim, fora de l'àmbit del PORN– fins al nucli urbà de Benimeli, on assoleix el traçat de la carretera CV-728.
Des de Benimeli, el límit avança cap a l'oest coincidint amb el traçat de la citada carretera CV-728; gira primer cap al sud-oest i posteriorment cap al sud, travessa el nucli urbà del Ràfol d'Almúnia –que queda en la seua major part inclòs en l'àmbit– i Sagra, al qual rodeja pel nord fins a enllaçar amb el traçat de la carretera CV-715. Des de Sagra, el límit coincideix amb la citada carretera CV-715, que avança en direcció sud, rodeja per l'est el nucli urbà de Tormos –que queda inclòs en el PORN– i assoleix l'encreuament de la carretera que seguia amb la CV-721, per la qual contínua en direcció sud-oest, seguint posteriorment el traçat sinuós d'aquesta fins a aconseguir el punt d'intersecció entre aquesta via i el límit entre els termes municipals d'Orba i la Vall de Laguar. Segueix des d'ací aquest límit de termes en direcció sud-est, enllaçant a continuació amb el límit dels termes d'Orba i Murla, fins al punt d'intersecció entre l'esmentat límit municipal i la corba de nivell de 300 m. Aquesta corba de nivell es dirigeix primer cap al sud-oest i posteriorment cap al sud, rodejant el nucli urbà de Murla fins a intersectar el límit entre el terme municipal d'aquesta població i el de la Vall de Laguar, pel qual continua en direcció nord-oest. El límit del PORN es prolonga sobre el límit municipal entre la Vall de Laguar que –queda inclòs en l'àmbit– i Benigembla, primer en direcció oest i després sud, fins a intersectar el traçat de la carretera CV-720.
Des d'aquest punt, el límit de l'àmbit del PORN coincideix amb el traçat de la citada carretera CV-720, que avança cap a Castell de Castells amb direcció primer oest i posteriorment sud. Superat el nucli urbà d'aquesta població, que queda majoritàriament exclòs del PORN, el límit d'aquest segueix coincidint amb la mateixa carretera CV-720 en direcció primer a Famorca i posteriorment a Fageca. A penes superat el nucli urbà d'aquesta població, i en l'encreuament entre la carretera CV-720, per la que discorria, i la CV-754, que es dirigeix a Quatretondeta, abandona la primera per a coincidir amb el traçat de la segona, avançant en coincidència amb el traçat d'aquesta via fins a arribar al citat nucli urbà de Quatretondeta, el qual rodeja per l'est i el sud, i queda aquest dins de l'àmbit ordenat, i continuant el seu avanç, sempre seguint la mencionada carretera, fins a la població de Gorga, on enllaça de nou amb el traçat de la carretera CV-720 que havia abandonat a Fageca.
Des de Gorga, i coincidint amb la citada CV-720, el límit avança cap al nord fins al punt d'intersecció d'aquesta via amb el límit municipal entre Millena i Balones, pel qual continua en direcció nord-oest. En les proximitats del vèrtex de la lloma Redona, se cenyeix al límit municipal entre Almudaina, que queda exclosa del PORN, i Balones. Aquest límit, que avança en direcció primer nord-est i posteriorment nord, es continua per la delimitació municipal entre Almudaina i Planes, que es dirigeix al nord-oest fins que intersecta el traçat del camí Almudaina, pel que contínua cap al nord-est, creua la carretera CV-700, rodeja per l'oest el nucli urbà de Planes, que queda inclòs en el PORN, i assoleix el traçat de la carretera CV-711, aproximadament a l'altura del punt en què el camí de Tormos hi desemboca.
La delimitació del PORN continua en direcció nord pel traçat de la mencionada carretera CV-711, travessa la presa de l'embassament de Beniarrés, i continua avançant rodejant pel nord aquest embassament fins a aconseguir, sempre coincidint amb la citada via, la carretera CV-705, per la que continua, deixant a l'oest i fora del seu àmbit el nucli de Beniarrés i continuant el traçat de la CV-705 pel port de Salem fins al límit municipal entre Beniarrés i Salem, que coincideix al mateix temps amb el de les províncies d'Alacant i València. Des d'aquest punt, l'àmbit del PORN abandona la carretera per a seguir cap al nord-est el citat límit provincial, que al seu torn separa successivament els termes de Salem, Castelló de Rugat, Aielo de Rugat, Montitxelvo i part del de Terrateig (al nord, dins de la província de València i exclosos del PORN) i Beniarrés i l'Orxa (al sud, en la província d'Alacant i dins de l'àmbit d'ordenació). La coincidència entre el límit provincial i el del PORN desapareix en el punt de contacte entre els termes municipals de Terrateig, Villalonga i l'Orxa, ja que des d'aquest l'esmentat límit segueix la delimitació que separa el citat municipi de Villalonga, al sud i inclòs en el PORN, dels de Terrateig, Llocnou de Sant Jeroni, Castellonet de la Conquesta, Ador, Potries i la Font d'En Carròs –tots ells exclosos del PORN– i part del d'Oliva. Precisament des del punt en què coincideixen els límits municipals de Villalonga, Oliva i l'Atzúvia, el límit de l'àmbit torna a coincidir amb el que separa les províncies d'Alacant i València: aquest límit, que se superposa al seu torn amb el que separa Oliva de l'Atzúvia, avança en direcció sud-sud-est, fins al punt en què creua la corba de nivell de 100 m, per la qual seguirà.

linea
Mapa web