Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

LLEI 13/2004, de 27 de desembre, de Caça de la Comunitat Valenciana. [2004/13490]

(DOGV núm. 4913 de 29.12.2004) Ref. Base de dades 5890/2004

LLEI 13/2004, de 27 de desembre, de Caça de la Comunitat Valenciana. [2004/13490]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans que les Corts Valencianes han aprovat, i jo, d'acord amb el que establixen la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, en nom del Rei, promulgue la llei següent:
PREÀMBUL
La necessitat d'adequar la Llei de Caça de 1970 a les noves realitats derivades del fet autonòmic, de la integració d'Espanya a la Unió Europea i de la nova sensibilitat ambiental existent en la societat, motiva l'establiment d'una llei de caça de la Comunitat Valenciana adequada a les seues tradicions i a la seua realitat ambiental, social, econòmica i cultural.
Esta llei regula la caça en línia amb la legislació existent en matèria d'espècies o espais protegits com un recurs natural més, renovable i viu, que ha de ser ordenat i gestionat conforme a les pautes de sostenibilitat, estabilitat i plena compatibilitat amb la conservació de la biodiversitat i amb la resta dels múltiples usos possibles dels espais naturals.
Estos objectius exigeixen una llei innovadora, profundament diferent en la seua filosofia i concepció a l'existent, i carregada amb un fort contingut ecològic, tècnic i social, sense oblidar aquells aspectes econòmics lligats al desenrotllament de les zones rurals. Així, en esta llei conservar la caça és sinònim de conservació del medi natural o, dit d'una altra manera, la gestió de la caça, conforme a les prescripcions d'esta llei, esdevé una ferramenta per a la conservació del medi natural, i tot això amb l'objectiu complementari de veure optimades les seues conegudes i valuoses potencialitats socials i econòmiques.
En este sentit, la llei defineix en el títol I la caça com l'aprofitament racional dels recursos cinegètics adreçat a la conservació i restauració de l'estat de normalitat de les poblacions silvestres utilitzades, entenent este, aquell que permet aconseguir l'òptim aprofitament estable i sostingut, en condicions de plena compatibilitat amb tota la resta de les espècies i valors naturals i amb tots els altres usos i usuaris legítims presents en el territori.
Estableix la llei en el títol II els requisits necessaris per a poder practicar la caça, entre els quals destaca la creació d'unes proves d'aptitud la superació de les quals constitueix un requisit imprescindible per a l'obtenció de la llicència de caça. Com a novetat significativa, este títol recull un catàleg de deures amb els animals o peces de caça que han de ser respectats pel caçador en l'exercici de la caça, evitant així qualsevol mort gratuïta o innecessària.
La regulació dels espais cinegètics, la seua tipologia, el règim jurídic i l'ordenació que es conté en el títol III, constitueix una altra de les novetats d'esta llei. Desapareixen els terrenys d'aprofitament cinegètic comú, popularment denominats terrenys lliures, que ara es denominen zones comunes de caça. A les zones comunes de caça es limita l'exercici de la caça a les modalitats i amb les condicions que estime l'administració per a assegurar un aprofitament ordenat. En la llei ja es limita la possibilitat de caçar amb armes a les zones comunes de caça durant un únic període màxim de vuit setmanes.
La tipologia d'espais cinegètics declarats s'articula sobre les categories de reserva valenciana de caça, vedats de caça i zones de caça controlada, i es fixen unes obligacions per als titulars de cara a garantir-hi ells tant la caça ordenada com el foment i la conservació de la seua riquesa cinegètica. En el nou model cal ressaltar la possibilitat que els ajuntaments puguen promoure la declaració de zones de caça controlada i gestionar-les. Això permet que puguen posar en valor els recursos cinegètics dels terrenys que pertanyen a les entitats locals, especialment a àrees d'interior.
En este títol III també es concreta i precisa la responsabilitat dels titulars dels espais cinegètics pel que fa als danys causats per les espècies cinegètiques. S'atribueix als titulars de l'espai o de l'aprofitament la responsabilitat dels danys sobre cultius o immobles, i es redueix la responsabilitat dels danys d'una altra naturalesa als casos en què l'espècie siga susceptible d'aprofitament d'acord amb les directrius d'ordenació cinegètica i no es deguen a culpa o negligència del perjudicat.
La llei introdueix en el títol IV, i com a element clau en la regulació de la caça a la Comunitat Valenciana, la planificació i ordenació de l'activitat cinegètica a través de diferents instruments creats a l'efecte. Així, les directrius d'ordenació cinegètica fixaran un model d'ordenació cinegètica per a tota la Comunitat que garantisca de forma permanent un aprofitament òptim, compatible, estable i sostingut dels recursos cinegètics. Els diferents espais cinegètics, per la seua banda, hauran de ser ordenats mitjançant els corresponents plans tècnics en els quals es fixaran les intervencions d'ús, gestió i foment necessàries per a garantir un correcte i ordenat aprofitament cinegètic en sintonia amb la conservació i millora dels hàbitats propis de cada espècie. Com a clàusula de tancament d'este modern model d'ordenació cinegètica, es prohibeix de manera expressa tot exercici de la caça esportiva o tradicional sense ordenació.
La llei regula en el títol V aquelles qüestions relacionades amb l'aprofitament comercial de la caça, fent especial insistència en els processos de transport, solta i repoblacions cinegètiques a fi de garantir una caça de qualitat i respectuosa amb la salvaguarda de la riquesa genètica de les espècies de fauna pròpies del territori de la Comunitat Valenciana.
El nomenament de guardes jurats de caça amb formació adequada a l'acompliment de les seues funcions, juntament amb la creació d'un registre d'infractors de caça de la Comunitat Valenciana i la comunicació obligatòria a la Intervenció d'Armes d'aquelles sancions que porten aparellada la retirada o anul•lació temporal de la llicència de caça constitueixen alguna de les més destacables novetats en el règim d'inspeccions, infraccions i sancions establit en el títol VI de la llei que, d'altra banda, adapta la regulació del procediment sancionador a la normativa bàsica sobre la matèria.
Tot este conjunt de prescripcions normatives pretén fixar un model d'ordenació per a la Comunitat Valenciana que té per objectiu el foment dels recursos cinegètics mitjançant l'ordenació racional dels aprofitaments, partint fonamentalment de les poblacions silvestres d'espècies cinegètiques i de la conservació dels hàbitats, per a així aconseguir els nivells desitjables gràcies a l'aprofitament racional d'estos.
Amb estos objectius, i en exercici de les competències que en matèria de caça reconeix a la Generalitat l'article 31.17 de l'Estatut d'Autonomia, en relació amb l'article 148.1.11 de la Constitució, es redacta esta llei a fi de configurar un marc normatiu regulador de l'activitat cinegètica a la Comunitat Valenciana sobre pautes de sostenibilitat, estabilitat i plena compatibilitat amb la conservació de la biodiversitat.
TÍTOL I
Disposicions generals
Article 1. Objecte
1. La present llei té per objecte regular la caça a la Comunitat Valenciana.
2. A l'efecte de la present llei es defineix com a caça l'aprofitament racional dels recursos cinegètics dirigit a la conservació i restauració de l'estat de normalitat de les poblacions silvestres afectades.
3. L'estat de normalitat és aquell que permet aconseguir l'òptim aprofitament estable i sostingut, en condicions de plena compatibilitat amb tot la resta de les espècies i valors naturals i amb tots els altres usos i usuaris legítims presents en el territori.
Article 2. Acció de caçar
1. Es considera acció de caçar, a l'efecte d'esta llei, l'exercida per les persones mitjançant l'ús d'armes, animals, arts o mitjans apropiats per a buscar, atraure, conduir o perseguir els animals definits en esta llei com a peces de caça, a fi de donar-los mort, capturar-los vius, apropiar-se d'ells o facilitar un altre tant a un tercer, com també totes aquelles accions semblants en relació a les espècies d'aus o mamífers silvestres que no siguen amenaçades o protegides, quan calga per raons tècniques d'equilibri, seguretat i gestió del medi natural.
2. S'exclou de la consideració d'acció de caça, el tir de coloms, de guatles o de faisans, quan es realitze en instal•lacions esportives permanents.
Article 3. Dret a caçar
El dret a caçar correspon a tota persona física que complisca els requisits que es regulen en el títol II d'esta llei.
Article 4. Dret de caça
1. La titularitat dels drets de caça sobre un terreny, entenent com tal el dret de decidir el seu aprofitament cinegètic, correspon als seus propietaris o a aquells que siguen titulars d'altres drets reials o personals que porten aparellat este dret.
2. Els contractes d'arrendament i cessió del dret de caça, que es regularan per la legislació civil, hauran de ser necessàriament formalitzats a l'efecte administratiu per escrit i no podran ser inferiors a 5 anys.
3. Els drets i deures establits en la present llei, pel que fa a l'ordenació i gestió dels espais cinegètics, corresponen als titulars cinegètics; i pel que fa a l'acció de caçar, al caçador.
Article 5. Competències en matèria de caça
Les competències que es deriven de l'aplicació de la present llei seran exercides per la conselleria de la Generalitat que tinga atribuïdes les competències sobre la caça.
TÍTOL II
Exercici de la caça
CAPÍTOL I
Requisits
Article 6. Requisits generals
1. El caçador haurà d'estar en possessió de la corresponent llicència de caça.
2. Són requisits per a l'obtenció de la llicència de caça:
a) Tindre 14 anys complits i tindre, en el cas de menors no emancipats, l'autorització escrita d'un dels pares o tutor per a la seua obtenció.
b) Tindre superades o convalidades les corresponents proves d'aptitud.
c) Tindre subscrita i vigent una assegurança de responsabilitat civil de danys a tercers en el cas de pràctica de caça amb armes o altres arts o mitjans quan puguen produir danys a les persones o als seus béns.
3. Els menors d'edat, en el cas de caçar amb armes, estaran subjectes al que disposa el Reglament d'armes, aprovat per Reial Decret 137/1993, de 29 de gener, sobre tinença d'armes, i a més, hauran d'anar acompanyats d'un caçador major d'edat que tindrà l'obligació de vigilar eficaçment l'activitat del menor.
Article 7. Documentació
1. Durant l'exercici de la caça el caçador haurà de portar:
a) El document nacional d'identitat, passaport o permís de conduir.
b) La llicència de caça.
c) L'assegurança de responsabilitat civil exigida en l'article anterior.
d) Els permisos, les llicències o targetes d'armes, si s'empren estes o altres mitjans que ho requerisquen.
e) El permís del titular del vedat, zona de caça controlada o reserva valenciana de caça on es practique la caça.
2. La documentació anteriorment citada haurà de ser exhibida a requeriment de les autoritats i de tots els seus agents.
3. No tenen la condició de caçador, i per tant estan exempts de la possessió de l'anterior documentació els acompanyants, esquivadors, batedors, secretaris, pràctics i totes aquelles persones que en l'acte de caçar, i sense transportar armes, actuen com a ajudants, col•laboradors o auxiliars del caçador. No obstant això, tindran la consideració de caçador els portadors de les gossades quan estes s'utilitzen en les batudes o munteries.
4. En la caça científica, sempre que no s'empren armes de foc, els permisos nominatius expedits als responsables i col•laboradors científics tindran simultàniament la consideració de llicència de caça.
CAPÍTOL II
Exercici i tècniques de caça
Article 8. Tipus de caça
En l'exercici de la caça es diferencien les modalitats esportives i tradicionals de caça d'aquelles tècniques de caça que obeïsquen a raons de gestió, control, científiques o educatives.
Article 9. Deures del caçador
1. Els animals objecte de caça seran abatuts o capturats en les condicions menys cruentes i doloroses possibles. Amb este fi, els caçadors estan obligats a prendre les mesures oportunes per a garantir el tracte adequat de l'animal, abans, durant, i fins i tot després de la seua mort o captura.
En concret, el caçador, en l'exercici de la caça amb armes, queda obligat a:
a) Emprar la munició i les armes apropiades i permeses per a procurar una mort sobtada i sense patiment.
b) Disparar sols quan haja sigut reconeguda l'espècie. L'obligació de reconeixement de la peça s'estén al sexe o l'edat quan l'autorització de la caça indique alguna cosa en este sentit.
c) Abatre les peces de caça amb la intenció d'apropiar-se d'estes o dels seus trofeus i destinar-les a l'aprofitament de la seua carn o a productes secundaris, o per una altra justificada.
d) Procurar el cobrament de les peces mortes o ferides, i abstindre-se de disparar davant situacions de difícil cobrament.
e) Proporcionar una mort ràpida i apropiada als exemplars abatuts i ferits.
2. El caçador, tant els espais cinegètics com en els trajectes d'anada i tornada d'estos, queda obligat a facilitar l'acció dels agents encarregats d'inspeccionar el bon ordre cinegètic.
3. El caçador està obligat a conéixer les peculiaritats de l'arma i la munició emprada pel que fa a les prestacions i l'abast d'estes, i s'haurà d'abstindre de disparar quan la trajectòria efectiva d'impacte de la munició emprada no siga totalment visible. Així mateix, està obligat a descarregar l'arma en presència de persones alienes a la caça, com també en els moments de descans o reunió entre els caçadors.
Article 10. Modalitats esportives i tradicionals de caça
Reglamentàriament seran definides totes les modalitats esportives i tradicionals de caça, les limitacions que s'han de seguir i les precaucions que cal prendre durant la pràctica d'estes.
Tenen la consideració de modalitats tradicionals les que sense fer servir armes de foc contemplen mètodes selectius d'arrel popular i no condueixen a captures de caràcter massiu. També tenen la consideració de modalitats tradicionals les que fent servir mètodes prohibits per a les modalitats esportives, davant la inexistència d'una altra solució satisfactòria, són susceptibles d'autorització per a permetre, en condicions estrictament controlades i mitjançant mètodes selectius la captura, la retenció o qualsevol altra explotació prudent de determinades espècies no catalogades, en petites quantitats i amb les limitacions necessàries per a garantir la conservació de les espècies. En els casos anteriors la resolució administrativa haurà d'acomplir els requisits establerts en l'apartat 2 de l'article 13 de la present llei.
Article 11. Gossos
1. Els amos o cuidadors dels gossos que transiten per espais cinegètics o refugis de fauna queden obligats:
a) A controlar-los eficaçment, i amb este fi els gossos no podran allunyar-se més de 50 metres d'aquells ni exercir accions de recerca de peces de caça, a excepció de la mateixa acció de caçar, entrenament o ensinistrament autoritzat.
b) A portar-los amb cadena els mesos que reglamentàriament es determine.
c) A complir, per part dels amos o posseïdors, les prescripcions legals sobre tinença, tractaments sanitaris o vacunació, i identificació i cens.
2. No es consideren inclosos en les lletres a) i b) del punt anterior els gossos utilitzats en activitats de pasturatge, sempre que pertanyen a races afins o típiques de la pastura i guarda del bestiar i actuen com tals, romanguen sota la immediata vigilància i abast del pastor i actuen en nombre limitat en proporció al nombre de caps i classe de ramat.
3. La conselleria competent en matèria de caça promourà la conservació i el foment de les races de gossos de caça tradicionals de la Comunitat Valenciana.
4. Queda prohibida en la pràctica de la caça la utilització de gossos pertanyents a races qualificades com potencialment perilloses.
5. A fi de poder procedir a les labors de formació pràctica per a l'entrenament de caçadors i gossos o aus de falconeria, podran autoritzar-se camps d'ensinistrament cinegètic.
Article 12. Prohibicions en l'exercici de les modalitats esportives
1. Queden prohibides en l'exercici de la caça esportiva les modalitats següents:
a) La caça nocturna, excepte quan expressament s'autoritze en raó de la seua tradició per a la caça d'aus aquàtiques, com també per a la caça del porc senglar en la modalitat d'espera. Es considera que la caça és nocturna quan es practica entre el crepuscle civil vespertí i el crepuscle civil matutí. Amb este efecte, la conselleria competent en matèria de caça publicarà els horaris comuns que regiran per a tota la Comunitat Valenciana.
b) La caça en dies de fortuna. Són dies de fortuna aquells en què com a conseqüència de malalties, incendis, inundacions, boires que reduïsquen la visibilitat a menys de 100 metres, nevades, o altres circumstàncies excepcionals, els animals poden arribar a veure disminuïdes les seues possibilitats de defensa o ocultació.
Esta prohibició inclou la caça a terrenys forestals incendiats, i els seus enclavaments menors de 250 ha, fins a la finalització de la temporada de caça que s'inicie l'any natural posterior al esdeveniment.
c) La caça aprofitant-se del treball de la maquinària agrícola o forestal.
d) La caça a l'espera o a l'aguait en abeuradors o menjadores artificials excepte en els tancats d'aus aquàtiques. A l'efecte de la present llei, tenen la consideració de menjadores els menjadors i les porcions de terreny en què es deposita aliment o sals en abundància o de manera reiterativa amb la finalitat d'atraure les peces de caça. Esta prohibició d'entén fins una distància de 50 metres des dels citats menjadors o abeuradors.
e) La caça a mans oposades.
f) La caça en segona línia o aprofitant-se de la realització de munteries o esquivaments situats a menys de 500 o 100 metres respectivament del límit dels terrenys cinegètics on s'efectuen.
g) La caça d'aus en període de zel, reproducció, criança o migració prenupcial, amb excepció de la modalitat de caça de perdiu amb reclam mascle, sempre que en el mateix espai cinegètic i en la mateixa època no es practique una altra modalitat esportiva de caça amb escopeta.
h) La caça de les cries o de les femelles seguides de cries quan estes siguen recognoscibles.
i) La caça amb reclam de perdiu femella.
j) La caça en munteries o batudes en llocs interiors a menys de 100 metres de tancaments cinegètics.
k) La caça des d'aeronaus, vehicles terrestres, embarcacions de motor o cavalleries, com també servint-se d'estos com a mitjans d'ocultació.
l) Alterar, deteriorar o destruir els amagatalls, nius, caus i altres llocs de cria o refugi de les espècies amb la finalitat de capturar la peça de caça.
m) Qualsevol pràctica fraudulenta dirigida a atraure o retenir la caça procedent de terrenys aliens o a espantar-la o espantar-la amb intenció de dirigir-la abans de les caceres.
2. En la pràctica de les modalitats esportives de caça queden prohibits els següents usos i accions:
a) L'ús de llaços, hams i fosses, com també tot tipus de trampes i ceps o ballestes.
b) L'ús de municions de plom en aiguamolls.
c) L'ús de tota classe de xarxes o substàncies adhesives.
d) L'ús de furons, com també de reclams o cimbells d'espècies protegides, vius o naturalitzats, o qualsevol reclam cegat o mutilat, com també tot tipus de reclam elèctric o mecànic, inclosos els enregistraments i els cablejats associats, amb l'excepció dels reclams manuals i bucals.
e) Les armes automàtiques o semiautomàtiques el carregador de les quals puga contindre més de dos cartutxos, les d'aire comprimit, i també les que disparen projectils que injecten substàncies paralitzants i els rifles de calibre 22.
f) L'ús de silenciadors o de mires de visió nocturna incorporades a l'arma o com a mecanisme de punteria.
g) L'ús de postes, entenent per postes aquells projectils introduïts en cartutxos en nombre de dos o més i el pes unitari dels quals siga igual o superior a 2,5 grams.
h) L'ús de fars, llanternes, espills i qualsevol altra font lluminosa artificial com també l'ús d'aparells de visió per rajos infraroigs. S'exclou d'esta prohibició l'ús de fonts lluminoses en trànsit d'anada o tornada als llocs de caça amb l'arma enfundada o desmuntada, com també l'ús amb autorització expressa de llanternes o focus per a la caça del porc senglar a espera en l'instant previ al tir a fi de garantir la seguretat de les caceres.
i) Disparar sobre coloms esportius o missatgers.
j) L'ús d'aparells electrocutants o paralitzants.
k) L'abandó de les baines de la munició emprada i qualsevol altre residu no orgànic emprat en les pràctiques cinegètiques.
l) L'ús de substàncies oloroses atraients.
m) L'ús de radiotelecomunicacions durant la realització de les caceres, com també l'ús de dispositius electrònics, a fi de facilitar-les.
n) L'ús d'explosius, esquers enverinats o qualsevol altra substància, inclosos els gasos i fums, que altere la capacitat de fugida dels animals o provoque asfíxia.
o) Queda igualment prohibit en l'exercici de la caça o quan es transporten armes o altres mitjans legals de caça, excepte autorització, la tinença dels mitjans esmentats anteriorment. Així mateix, queda prohibida la seua comercialització sense autorització per a utilitzar-los com a mitjans de caça.
p) L'incompliment de qualsevol altre precepte d'esta llei o dels que, per al seu desenrotllament, es fixen reglamentàriament.
3. Queda prohibit, per a salvaguardar la seguretat de les persones i dels béns:
a) L'exercici de la caça amb armes a menys de 100 metres dels llocs on es realitzen les labors de cultiu o recol•lecció.
b) La caça en cultius o l'acció del dispar cap a estos en els supòsits desenrotllats reglamentàriament; això amb el fi d'evitar danys significatius en les collites pendents de recollida o en el creixement de plantacions o sembres, tant pel trànsit de caçadors o gossos com per l'impacte de projectils.
c) La caça en les proximitats de ramats i animals de pastoreig que puguen veure's espantats o perjudicats per l'acció dels caçadors i els seus gossos o per l'ús d'armes de foc. Amb este fi els caçadors hauran de guardar una distància de seguretat de 100 metres fins als animals més propers, i s'hauran d'abstindre de disparar en direcció a estos quan els projectils puguen encertar-los.
d) L'exercici de la caça amb armes a menys de 200 metres dels llocs en què, per qualsevol raó hi haja campaments, competicions esportives o concentracions de persones alienes a la caça. Tampoc podrà disparar-se en esta direcció des de major distància quan els projectils puguen arribar a l'àrea de protecció.
e) L'exercici de la caça amb armes a menys de 100 metres dels llocs en què s'efectuen labors de navegació, pesca o qualssevol altres activitats que impliquen la presència de persones alienes a la caça. Tampoc podrà disparar-se en esta direcció des de major distància quan els projectils puguen arribar a l'àrea de protecció.
f) La caça de coloms diferents dels tudons o tórtores a menys de 1000 metres d'un colomer industrial degudament senyalitzat.
g) L'ús imprudent de les armes de foc, com també la participació en caceres tipus esquivament, ganxo, batuda o munteria d'esquivadors, batedors o acompanyants d'estos sense vestir jupetins reflectors.
4. El caçador haurà de descarregar l'arma quan per qualsevol circumstància s'aproxime a les persones o béns objecte de protecció.
Article 13. Tècniques de caça per raons de control, gestió, científiques o educatives
1. La conselleria competent en matèria de caça, amb un informe previ tècnic que ho justifique, podrà excepcionar, mitjançant una resolució expressa, en qualsevol classe de terrenys les prohibicions anteriors, quan concórrega alguna de les següents circumstàncies i no hi haguera una altra solució satisfactòria.
a) Quan puguen produir-se efectes perjudicials a la salut i seguretat de les persones o per a la seguretat del tràfic terrestre o aeri.
b) Quan puguen produir-se efectes perjudicials per a espècies protegides.
c) Per a previndre perjuís importants als cultius, el bestiar, els boscs, la fauna, ja siga tant cinegètica o no, i pescable o no, o la qualitat de les aigües.
d) Per a combatre malalties o epizoòties que afecten les espècies silvestres.
e) Quan calga per raó d'investigació, educació, repoblació o reintroducció, o quan calga per a la cria en captivitat orientada a estes accions.
2. La resolució administrativa a què fa referència l'apartat anterior haurà de ser motivada i haurà d'especificar:
a) Les espècies que seran objecte de les excepcions.
b) Els mitjans, els sistemes o mètodes que s'han d'emprar i els seus límits, i també el personal qualificat.
c) Les condicions de risc i les circumstàncies de temps i lloc.
d) Els controls que s'exerciran.
e) L'objectiu o raó de l'acció.
3. Quan la resolució administrativa anterior afecte zones de seguretat solament podran emprar-se armes de foc davant la inexistència d'una altra solució satisfactòria. En este cas, la resolució establirà aquelles garanties necessàries per a la protecció dels béns i de les persones.
4. El director territorial de la conselleria competent en matèria de caça emetrà permisos nominatius, quan escaiga, als responsables i col•laboradors d'estos tipus de caça.
5. Sense perjuí de les competències dels Ajuntaments en el control d'animals domèstics abandonats o sense amo, la Conselleria competent en matèria de caça podrà autoritzar als titulars dels espais cinegètics, el control per mitjà de captura en viu, amb mètodes selectius que no provoquen dany, d'aquells animals domèstics assilvestrats que puguen causar danys o constituir-se en un risc per a les persones, els béns o les espècies silvestres. En cas de capturar es posaran a disposició de l'administració competent.
CAPÍTOL III
Espècies cinegètiques i peces de caça
Article 14. Espècies cinegètiques
1. Són espècies cinegètiques aquelles aus o mamífers que en el seu estat de normalitat poblacional són capaços de mantindre un creixement poblacional significatiu i que, sent susceptibles d'un aprofitament concret, tenen atractiu per als caçadors esportius, gràcies a les seues capacitats de defensa, com també aquelles espècies que es crien en granges o explotacions cinegètiques i siguen susceptibles de naturalització en el medi, i que consten en la llista que s'inclou en l'apartat 2 d'este article.
2. La llista d'espècies cinegètiques a la Comunitat Valenciana s'inclou com a annex a la present llei. La seua actualització es realitzarà mitjançant un decret del Consell de la Generalitat, a proposta de la conselleria competent en matèria de caça.
3. La resta d'aus i mamífers silvestres seran considerats no cinegètics i a l'efecte d'esta llei es classificaran en espècies catalogades, protegides i no catalogades. Tindran la consideració d'espècies catalogades i protegides les incloses com a tals en els annexos vigents del Catàleg valencià d'espècies de fauna amenaçades, i de no catalogades les restants, incloent com no catalogades la categoria de tutelades.
4. A l'efecte de l'ordenació cinegètica, les espècies cinegètiques es classificaran com de caça major i menor, i estes últimes, en aquàtiques i no aquàtiques, migratòries o no migratòries, de pèl i de ploma.
Article 15. Peça de caça
1. S'entén per peça de caça qualsevol exemplar, viu o mort, de les espècies cinegètiques, com també els exemplars d'aus fringíl•lides no catalogades i susceptibles de captura en viu mitjançant modalitats de caça tradicional.
2. També tindran la consideració de peces de caça els exemplars de les espècies de mamífers o aus no catalogades quan la seua caça estiga expressament autoritzada per necessitats de control ordinari, a causa de raons d'equilibri poblacional, conforme al que disposa l'article 13 de la present llei, siga de la manera prevista en els plans d'ordenació cinegètica o siga mitjançant una autorització excepcional.
Article 16. Propietat de les peces de caça
1. Quan l'acció de caçar s'adapta a les prescripcions de la present llei, el caçador adquireix la propietat de les peces de caça mitjançant l'ocupació. S'entenen ocupades tals peces des del moment de la seua mort o captura.
2. Per a l'atribució de la propietat de les peces de caça entre les diferents persones que participen en una cacera o en una mateixa situació s'aplicaran els usos i costums del lloc. Si no n'hi ha, el dret de propietat sobre la peça cobrada o el seu trofeu correspondrà al caçador que l'haja abatuda si es tracta de peces de caça menor; i a l'autor de la primera sang quan es tracte de peces de caça major. En el cas de peces de caça menor de pèl assetjades per gossos distants d'esta menys de 50 metres en el moment del tir, la propietat de la peça correspon a l'amo dels gossos que l'hagen aixecada, fins i tot si la peça durant l'acorralament ha traspassat un límit cinegètic.
3. El caçador que ferisca una peça de caça dins d'un terreny on li estiga permés caçar i li corresponga la propietat d'acord amb l'apartat 2, té dret a cobrar-la encara que entre en un terreny cinegètic alié. En tot cas:
a) Quan este estiga tancat i l'accés prohibit, caldrà el permís del titular o del seu representant per a penetrar-hi. Si se li denega el permís d'accés, tindrà dret que se li done la peça, ferida o morta, sempre que esta es trobe i puga ser agarrada.
b) En terrenys cinegètics vedats oberts i per a peces de caça menor, no caldrà este permís, sempre que aquella es trobe en un lloc visible des del límit i el caçador entre a cobrar la peça, amb l'arma descarregada i oberta, i amb el gos sota control.
c) En terrenys cinegètics vedats oberts, i per a peces de caça major, no caldrà este permís sempre que aquella done rastre de sang, i el caçador entre a cobrar la peça amb el gos amb la cadena posada o sota control.
4. La propietat dels trofeus de caça major procedents d'exemplars trobats morts correspon al titular dels espais cinegètics on es troben.
5. En el cas que el titular d'un espai cinegètic vulga atribuir-se la propietat de tot o part de les peces capturades haurà de fer-ho constar prèviament en els permisos de caça estesos als caçadors.
Article 17. Homologació de trofeus de caça
L'organisme responsable de l'homologació dels trofeus de caça a la Comunitat Valenciana comunicarà anualment a la conselleria competent en matèria de caça la llista dels trofeus de caça homologats durant este període.
TÍTOL III
Dels espais i la caça
CAPÍTOL I
Espais cinegètics
Secció 1a
Disposicions generals
Article 18. Concepte
A l'efecte de la present llei, es defineixen com espais cinegètics aquells susceptibles d'este aprofitament de manera ordenada que així siguen declarats i les zones comunes de caça previstes en l'article 33 d'esta llei.
Article 19. Classificació
1. A l'efecte de la present llei tindran la consideració d'espais cinegètics:
a) Reserves valencianes de caça
b) Vedats de caça
c) Zones de caça controlada
d) Zones comunes de caça
2. Per raons de seguretat i de compatibilitat amb la conservació i el foment de determinades espècies no cinegètiques amb especials problemes de conservació s'exclouen, respectivament, d'un possible aprofitament cinegètic les zones de seguretat i els refugis de fauna.
Article 20. Registre dels Espais Cinegètics
La conselleria competent en matèria de caça elaborarà i mantindrà actualitzat el Registre dels Espais Cinegètics de la Comunitat Valenciana. Este registre, que tindrà naturalesa pública, inclourà la llista, les característiques i la cartografia dels espais cinegètics de la Comunitat Valenciana declarats o habilitats per a la pràctica de les modalitats esportives de caça, i farà especial referència als camins ramaders i camins de domini públic que els travessen o amb els quals confronten.
Article 21. Senyalització dels espais cinegètics
1. Els terrenys cinegètics creats mitjançant declaració expressa hauran de ser senyalitzats en tots els seus límits pels seus titulars o adjudicataris, segons es determine reglamentàriament. Sols podran quedar sense senyalització les zones comunes de caça.
2. La pèrdua de la condició d'espai cinegètic mitjançant una declaració administrativa o una sentència ferma obligarà el titular o adjudicatari d'este, segons els casos, a la retirada de la senyalització en el termini que siga establit per la conselleria competent en matèria de caça. Davant l'incompliment del particular, l'administració podrà realitzar esta retirada de manera subsidiària a costa d'aquell.
Article 22. Tancaments
1. El tancament total o parcial d'un espai a l'efecte de la seua gestió cinegètica, requerirà l'autorització de la conselleria competent en matèria de caça, després de la presentació prèvia d'un projecte tècnic d'obra de tancament cinegètic, que haurà de contindre una previsió de l'impacte que produïsca en el medi i les mesures correctores previstes. En especial, haurà de quedar assegurat que el tipus de tanca que s'ha d'utilitzar permeta la circulació de la fauna no cinegètica present en el lloc.
2. L'autorització anterior no eximeix l'interessat de l'obligació de respectar les servituds de pas o de qualsevol altra naturalesa, ja siguen estes públiques o privades.
3. No podran autoritzar-se els tancaments cinegètics que tinguen per finalitat impedir el trànsit de les espècies cinegètiques de caça menor, amb les següents excepcions: terrenys tancats d'aclimatació per a la repoblació de caça menor i tancats dins de vedats intensius de caça destinats a l'ensinistrament de gossos conillers sense armes, en estos dos casos amb superfície limitada
4. Reglamentàriament, es desenrotllaran les característiques i els requisits dels tancaments cinegètics, com també els casos en què corresponga la supressió d'estos amb l'objecte de promoure majors unitats de gestió i millorar les condicions de vida dels animals. La superfície mínima necessària perquè puga instal•lar-s'hi un tancament de caça major és de 1000 hectàrees.
5. En l'interior de tancats instal•lats amb fins no cinegètics i no permeables al trànsit d'espècies de caça major, només podrà practicar-se la caça sobre estes espècies per motius de control, i es requerirà autorització expressa de la conselleria competent en matèria de caça. Quan no hi haja raons de control per a poder practicar la caça menor en l'interior d'estos tancats, serà requisit que la tanca siga permanentment permeable a les espècies objecte de caça. No obstant això, la caça estarà prohibida en tot tipus de tancats instal•lats a zones comunes de caça.
6. Els tancats cinegètics de caça major tindran la consideració d'explotació ramadera a l'efecte de la normativa reguladora de sanitat animal.
Article 23. Suspensió dels aprofitaments
La conselleria competent en matèria de caça declararà com a zones suspeses d'aprofitament cinegètic:
a) Aquelles zones en què els conflictes sobre la titularitat cinegètica puguen produir alteracions d'ordre públic
b) Les zones en què per urgents raons d'ordre biològic i atenent al que reglamentàriament es determine, calga per a protegir la fauna. La seua vigència es revisarà anualment.
c) Els vedats de caça el titular dels quals haja sigut sancionat per resolució administrativa o sentència judicial ferma que així ho implique.
d) Els vedats de caça el titular dels quals no haja complit els requisits establits en la renovació de la matrícula en els terminis fixats per la conselleria competent en matèria de caça. Transcorreguts sis mesos de la declaració de suspensió per este motiu sense haver-se acreditat el compliment dels requisits, es procedirà a l'anul•lació del vedat.
e) Els vedats de caça, mentre no tinguen aprovat el projecte d'ordenació o pla tècnic d'aprofitament cinegètic.
f) Les zones de caça controlada englobades en vedats que hagen perdut esta condició o amb aprofitaments suspesos.
g) Les zones de caça controlada adjudicades a societats de caçadors que incomplisquen les seues obligacions.
Secció 2a
Vedats de caça
Article 24. Concepte
1. Es denomina vedat de caça tota superfície contínua susceptible d'aprofitament cinegètic ordenat que haja sigut declarada com a tal per la conselleria competent en matèria de caça.
2. L'extensió mínima per a la constitució d'un vedat de caça és la següent:
a) Caça major: 500 hectàrees.
b) Caça menor: 250 hectàrees.
c) Aus aquàtiques: 50 hectàrees.
3. A l'efecte de mesurament de l'extensió, no es considera interrompuda la continuïtat dels terrenys per l'existència d'enclavaments, rius, cultius, assagadors, vies i camins d'ús públic, ferrocarrils, canals o qualsevol altra construcció o accident del terreny, sempre que no impliquen el fraccionament de la unitat de gestió a l'efecte cinegètic.
Article 25. Vedats compartits amb altres comunitats autònomes
1. Els nous vedats de caça que es constituïsquen, com també aquells ja constituïts a l'entrada en vigor de la present llei, sobre terrenys compartits amb una altra comunitat autònoma i la superfície dels quals a la Comunitat Valenciana resulte inferior a l'establida en l'article precedent, podran ser constituïts com a tals si la suma resultant és superior a la indicada en el dit article.
2. Estos espais es regiran pels plans tècnics de la comunitat el territori de la qual siga majoritari, i la conselleria competent en matèria de caça haurà d'emetre informe sobre el pla tècnic de l'espai cinegètic a fi d'incorporar aquells aspectes que garantisquen que l'activitat cinegètica en la part corresponent a la Comunitat Valenciana es desenrotlla d'acord amb la normativa valenciana en matèria de caça.
Article 26. Declaració
1. La declaració de vedat porta implícita la reserva de l'aprofitament de caça a favor del seu titular sobre totes les espècies cinegètiques declarades susceptibles d'aprofitament per les directrius d'ordenació cinegètica de la Comunitat Valenciana.
2. La declaració de vedat, el registre i la matrícula meritarà a favor de la Generalitat una taxa, d'acord amb el que preveu la Llei de taxes de la Generalitat.
Article 27. Declaració d'extinció
1. Quan els terrenys vedats no complisquen les finalitats marcades en esta llei, o els requisits o les condicions establides per a la seua creació o funcionament, l'administració competent incoarà un procediment de declaració d'extinció de vedat de caça que es desenrotllarà reglamentàriament. Iniciat este procediment, podrà acordar-se la suspensió cautelar de l'aprofitament cinegètic.
2. L'extinció d'un vedat de caça es produirà, a més, per les causes següents:
a) Mort o extinció de la personalitat jurídica del titular del vedat sense que hi haja successió de la titularitat.
b) Renúncia expressa del titular.
c) Resolució administrativa ferma recaiguda en l'expedient sancionador.
d) Resolució judicial ferma.
e) Per les altres causes establides legalment.
3. En el corresponent expedient de declaració d'extinció s'inclourà un informe sobre la conveniència i possibilitats de declaració dels terrenys com a zona de caça controlada amb la finalitat d'evitar el deteriorament en la conservació de les poblacions cinegètiques o altres valors naturals.
Article 28. Titularitat dels vedats de caça
1. El dret de sol·licitar la titularitat d'un vedat de caça correspondrà a qui tinga la titularitat dels drets de caça segons l'article 4 d'esta llei.
2. El titular o els titulars d'estos drets hauran d'acreditar-los, de manera legal i suficient, en almenys el 85% de la superfície que es vol vedar.
3. Es consideraran inclosos en un vedat de caça aquells predis enclavats en este quan els propietaris o els titulars d'altres drets reials o personals que comporten l'ús i gaudi de l'aprofitament cinegètic no es manifesten expressament en contra en el termini de dos mesos des que els haja sigut notificada la sol·licitud. Es considerarà un terreny com enclavat quan, sent menor de 250 hectàrees confronte amb l'espai cinegètic de què es tracte en més d'un 75% del perímetre, i la seua superfície es computarà a l'efecte establit en l'apartat anterior.
La inclusió d'una propietat en un vedat per esta via ho és sense perjudici d'expressió de la voluntat diferent pel propietari o titular del dret de caça i la posterior exclusió.
4. L'administració atorgarà la responsabilitat de la gestió al titular que siga nomenat en cada unitat de gestió cinegètica, i li concedirà, després de la sol·licitud prèvia i del pagament de les taxes corresponents, la llicència de vedat de caça.
Article 29. Arrendament de l'aprofitament dels vedats de caça
1. La duració dels contractes d'arrendament de l'aprofitament dels vedats de caça no podrà ser superior a la vigència de la resolució aprovatòria del pla tècnic d'ordenació cinegètica.
2. L'arrendatari serà responsable de qualsevol incompliment de la citada resolució, i subsidiàriament correspondrà al titular del tancat qualsevol responsabilitat derivada del seu incompliment, inclosa la pèrdua de la condició de vedat de caça o la suspensió temporal de l'aprofitament cinegètic.
3. Queden prohibits els contractes de sotsarrendament d'aprofitament dels vedats de caça.
Article 30. Classificació dels vedats de caça
1. Els vedats de caça es classificaran per la seua categoria o finalitat i tipus d'aprofitament en:
a) Vedats esportius. Són vedats esportius aquells destinats essencialment a l'aprofitament tradicional de la caça, com a activitat de caràcter essencialment lúdic i esportiu, fonamentada en la produtivitat natural dels ecosistemes. Pel tipus d'aprofitament podran ser: vedats de caça major, vedats de caça menor i vedats d'aus aquàtiques.
b) Vedats comercials. Són vedats comercials aquells autoritzats a un ús més intensiu i comercial de la caça. Pel tipus d'aprofitament podran ser: vedats intensius o vedats de peces vives de caça. Estos tancats no podran construir-se ni total ni parcialment sobre parcs naturals o montes d'utilitat pública.
Són vedats intensius aquells autoritzats per a un aprofitament cinegètic comercial de caràcter intensiu. S'entén que un vedat té caràcter intensiu, quan les peces de caça cobrades en ell procedeixen majoritàriament d'exemplars alliberats i no de reproducció natural en el lloc.
Són vedats de peces vives de caça els destinats a la producció extensiva i natural d'espècies cinegètiques sedentàries per a la seua comercialització en viu. S'entén per producció extensiva aquella que aprofita l'alta capacitat cinegètica natural dels terrenys. En estos vedats, els mètodes de captura hauran d'adequar-se a l'objecte d'estos.
2. Els vedats esportius de caça menor i els vedats comercials hauran de comptar obligatòriament amb una zona de reserva amb la finalitat, respectivament, de dotar a les peces de caça de major possibilitats de fugida o defensa davant de l'acció de la caça i de posibilitar l'estada de les poblacions naturals existents en el mateix. Les dites zones de reserva s'establiran en els corresponents plans tècnics d'ordenació cinegètics.
Secció 3a
Altres espais
Article 31. Reserves valencianes de caça
1. La conselleria competent en matèria de caça promourà la creació de reserves valencianes de caça en aquells terrenys d'excepcionals possibilitats cinegètiques de caça major i on, per les seues especials característiques d'ordre físic i biològic, calga una ordenació que prime, en sintonia amb les circumstàncies socioeconòmiques de l'entorn, la conservació dels processos ecològics naturals i la biodiversitat.
2. La seua declaració es farà mitjançant una llei aprovada per les Corts Valencianes.
3. En estes reserves correspondrà a la conselleria competent en matèria de caça la protecció, la conservació i el foment de les espècies cinegètiques, com també la gestió i l'administració del seu aprofitament. Un reglament específic regularà el règim d'administració, gestió i exercici de la caça de cada reserva valenciana de caça.
Article 32. Zones de caça controlada
1. Són zones de caça controlada aquells terrenys que siguen declarats com a tals per la conselleria competent en matèria de caça pel fet de complir algun dels requisits següents: ser de titularitat pública i posseir l'extensió i la forma exigida per a la creació d'un vedat de caça, o poder ser susceptibles d'ordenat aprofitament de manera agregada a un vedat de caça.
2. El control i la regulació del gaudi de la caça a les zones de caça controlada correspondrà a la conselleria competent. Esta l'exercirà, mitjançant la conselleria competent en matèria de caça, per ella mateixa o mitjançant una entitat local o d'una societat de caçadors sense ànim de lucre, segons es determine reglamentàriament. En qualsevol cas, s'assegurarà la conservació, el foment i l'ordenat aprofitament dels recursos cinegètics en estes, donant preferència en tot cas als interessos públics.
3. Les zones de caça controlada podran incorporar-se al vedat de caça en què s'enclaven o pel qual travessen, o a qualsevol amb el qual confronten. En defecte d'adjudicació, la conselleria competent en matèria de caça establirà les normes de caça i expedirà els permisos de caça en estes àrees.
4. La declaració de zona de caça controlada no serà inferior a 5 anys, si es tracta de caça menor, o de 10 anys, si fora de caça major.
5. Per a la inclusió d'enclavaments en una zona de caça controlada de propietat pública caldrà disposar siga de l'autorització expressa del propietari o titular del dret de caça, siga amb la no-manifestació expressa en contra en el termini de dos mesos des de la notificació en forma de l'inici de l'expedient. La inclusió d'una propietat en una zona de caça controlada per esta via l'efectua sense perjuí de l'expressió de voluntat diferent del propietari o titular del dret de caça i l'exclusió posterior.
Article 33. Zones comunes de caça
1. La resta de terrenys que no tinguen la condició d'algun dels espais cinegètics anteriors, ni tinguen la consideració o declaració, respectivament, de zona de seguretat o refugi de fauna, es conceptuaran com a zones comunes de caça.
2. A les zones comunes de caça podran practicar-se les modalitats que reglamentàriament es determinen i conforme als períodes habilitats i altres normes que s'establisquen en les directrius d'ordenació cinegètica de la Comunitat Valenciana i ordres anuals de veda per a assegurar l'ordenat aprofitament del recurs. En estes zones podrà habilitar-se un únic període continu de caça amb armes no superior a 8 setmanes.
Secció 4a
Obligacions dels titulars d'espais cinegètics
i explotacions cinegètiques
Article 34. Deure de caça ordenada
1. El titular cinegètic o adjudicatari d'un espai cinegètic està obligat al ple compliment del pla de gestió que s'establisca en el pla tècnic d'ordenació cinegètica.
2. L'incompliment del pla tècnic d'ordenació, amb independència de les sancions que comporte, si és procedent, comportarà l'inici immediat d'expedient d'anul·lació del vedat de caça de què es tracte o anul·lació de l'adjudicació o cessió de gestió de zona de caça controlada.
3. Quan s'originen danys, no assumibles en l'ordenació, sobre les espècies protegides de fauna i flora o les formacions vegetals derivats d'una pressió cinegètica insuficient o excessiva, es revisarà de manera immediata i urgent el pla tècnic de gestió que s'haja aprovat.
Article 35. Deure de foment
1. Els titulars cinegètics i adjudicataris de zones de caça controlada estan obligats a realitzar les inversions que en benefici de les poblacions silvestres es determinen en el projecte d'ordenació o pla tècnic de caça.
2. Les directrius d'ordenació cinegètica de la Comunitat Valenciana determinaran el percentatge mínim d'estes inversions respecte a la valoració en viu de les rendes cinegètiques. En cap cas este percentatge podrà ser inferior al 35%.
3. Les inversions en la solta d'animals per a caça, vigilància, senyalització i en altres infraestructures generals o per a la pràctica de la caça no es consideren inversions en benefici de les poblacions silvestres. Només quan així es justifique en el pla tècnic d'ordenació, part de la inversió obligatòria podrà ser destinada a tasques de vigilància.
4. La compra, per societats de caçadors sense ànim de lucre, de parcel·les o franges de terreny destinades a millores d'hàbitat i a la fragmentació de grans extensions de cultiu tindrà la consideració d'inversions en benefici de les poblacions silvestres.
5. L'incompliment del deure de foment o insuficient nivell real de millores donarà lloc a l'obertura d'expedient d'anul·lació del vedat o de l'adjudicació de zona de caça controlada.
Article 36. Deure de gestió
1. La declaració d'un espai cinegètic comporta al titular o adjudicatari l'obligació de gestió de les poblacions de totes les espècies cinegètiques, encara que no siguen susceptibles d'aprofitament.
2. En concret, per a les espècies susceptibles d'aprofitament, s'establiran, a través del pla tècnic d'ordenació cinegètica, les mesures necessàries que tendeixen a compatibilitzar la seua presència amb els danys que puguen ocasionar en els cultius.
3. Pel que fa a presència d'espècies d'aus o mamífers al·lòctones o invasores, amb la finalitat d'evitar els seus perjudicials efectes sobre la fauna o flora autòctona, els titulars dels tancats de caça o adjudicataris de zones de caça controlada estan obligats a col·laborar en l'aplicació de les mesures necessàries de control, establides per l'òrgan competent en matèria de protecció de fauna, o en matèria de caça quan els efectes perjudicials s'ocasionen sobre espècies cinegètiques.
Article 37. Conservació de la riquesa cinegètica
1. Les directrius d'ordenació cinegètica de la Comunitat Valenciana establiran les tècniques i els cultius que amb preferència hagen de fomentar-se en benefici de la riquesa cinegètica i fixaran els criteris d'aplicació de les tècniques i els usos agrícoles, les de pasturatge i els tractaments silvícoles de la manera que resulte menys perjudicial per a la fauna cinegètica.
2. La conselleria competent en matèria de caça establirà les disposicions que garantisquen la compatibilitat amb la conservació de la riquesa cinegètica d'activitats com la captura de caragols, recol·lecció de bolets, espàrrecs i altres productes naturals, que puguen causar danys o molèsties significatives a les espècies cinegètiques en època de cria o que puguen afectar la seguretat en les caceres.
Article 38. Malalties o epizoòties
1. Els titulars de vedats de caça i adjudicataris de zones de caça controlada, els seus vigilants, els titulars d'explotacions cinegètiques, els posseïdors de peces cinegètiques en captivitat i els caçadors en general estan obligats a comunicar a la conselleria competent en caça, directament o mitjançant els seus agents o de les forces o cossos de seguretat:
a) L'aparició de qualsevol malaltia, focus infecciós o intoxicació en animals.
b) La presència d'esquers enverinats o animals afectats per estos.
2. Així mateix, estan obligats a complir les mesures de caràcter cinegètic que es dicten en cas d'emergència zoosanitària.
3. Els titulars d'espais cinegètics tancats o explotacions cinegètiques, a fi de garantir les condicions de salubritat i higiene adequades dels animals que es troben dins d'un tancament o els destinats a la comercialització, estan obligats al seguiment d'un programa preventiu i de vigilància sanitària prescrit per facultatius competents.
Capítol II
Espais no cinegètics
Article 39. Zones de seguretat
1. Són zones de seguretat aquelles en què, per a evitar danys a les persones o als béns, l'exercici de la caça ha d'estar prohibit o limitat.
2. Es consideren zones de seguretat els nuclis urbans, les urbanitzacions, els poblats i habitatges aïllats, els jardins i parcs destinats a l'ús públic, els recintes esportius, instal·lacions recreatives autoritzades, els emplaçaments industrials, explotacions ramaderes intensives, nuclis zoològics, granges cinegètiques, colomers industrials, les vies fèrries, les carreteres i camins asfaltats, altres camins d'ús públic, el domini públic maritimoterrestre, les aigües i canals navegables i els camins ramaders, com també tots aquells que així es declaren mitjançant una resolució de l'òrgan competent en matèria de caça de la conselleria competent en matèria de caça.
3. Els límits de les zones de seguretat s'estendran fins una distància de:
a) 200 metres des de les últimes edificacions o tanques perimetrals dels nuclis urbans, urbanitzacions, poblats, jardins i parcs d'ús públic i recintes esportius.
b) 50 metres comptadors des dels extrems dels habitatges aïllats, jardins i parcs destinats a l'ús públic, recintes esportius, instal·lacions recreatives autoritzades, emplaçaments industrials, explotacions ramaderes intensives, nuclis zoològics, granges cinegètiques i colomers industrials, o des de les últimes instal·lacions annexes a o tancats, si n'hi ha.
c) 100 metres a cada costat des de la vora del ferm, vorera d'emergència, cuneta o tanca de protecció de carreteres nacionals, autonòmiques i locals.
d) 50 metres a cada costat de camins públics asfaltats, vies fèrries i canals navegables comptadors des de la vora.
e) 25 metres a cada costat de la vora de camins d'ús públic no asfaltats.
f) En tota l'extensió del domini maritimoterrestre o camí ramader quan no tinga per una altra raó la condició de zona de seguretat.
4. Queda prohibit tant l'ús com la tinença d'armes carregades a les zones de seguretat, com també disparar cap estes quan els projectils puguen abastar-les.
Article 40. Dels refugis de fauna
1. Els refugis de fauna són zones en què, per raons singulars de protecció d'espècies amenaçades, la caça ha de quedar, temporalment o definitivament, prohibida.
2. Els refugis de fauna es declararan mitjançant un decret del Consell de la Generalitat.
3. Reglamentàriament es determinaran els requisits, les condicions i el procediment per al seu establiment.
CAPITOL III
Responsabilitat per danys
Article 41. Responsabilitat per danys provocats per les peces de caça
1. Els titulars dels espais cinegètics seran els responsables dels danys que les peces de caça ocasionen en els cultius i immobles aliens existents en l'espai cinegètic, independentment que les peces de caça pertanguen a una espècie inclosa o no en el corresponent pla tècnic d'ordenació cinegètica.
Amb este efecte, tindrà la consideració de titular de l'aprofitament cinegètic de les zones de caça controlada l'entitat que la gestione, siga la conselleria competent en matèria de caça, una entitat local, una societat de caçadors o el titular d'un vedat de caça.
2. Independentment d'esta responsabilitat, els propietaris o titulars dels cultius, quan els danys puguen produir-se d'una manera regular o fàcilment previsible, hauran de notificar al titular de l'espai cinegètic del qual formen part l'existència de tals riscs o danys, a fi que este adopte les mesures oportunes. En defecte de la presa de mesures pel titular de l'aprofitament cinegètic, el propietari del bé danyat podrà sol·licitar a la conselleria competent en matèria de caça l'emissió d'autoritzacions extraordinàries de caràcter cinegètic per a protegir els seus cultius.
3. Quan, en els espais cinegètics, les peces de caça produïsquen danys de naturalesa distinta als esmentats en els apartats anteriors, el responsable d'estos serà el titular de l'aprofitament cinegètic si l'espècie que produeix el dany és susceptible d'aprofitament en el terreny d'acord amb les directrius d'ordenació cinegètica de la Comunitat Valenciana, i l'administració de la Generalitat quan no ho siga. La responsabilitat anterior s'estableix amb l'excepció que els mateixos perjudicats, per culpa o negligència, hagen contribuït a la producció del dany.
4. Els danys causats per les peces de caça en terrenys que tinguen la consideració de zona comuna de caça seran assumits pels propietaris d'estos. Això amb excepció dels enclavaments agrícoles no integrats pel titular en el vedat, després de la petició d'inclusió pel seu propietari. En este cas la responsabilitat recaurà sobre el titular del vedat d'acord amb els apartats 1 i 3.
5. En els refugis de fauna la responsabilitat pels danys ocasionats en els cultius i immobles aliens per les peces de caça existents en ells correspondrà a qui els gestione.
TÍTOL IV
Planificació i ordenació de l'activitat cinegètica
Article 42. Objecte
La planificació cinegètica té per objecte assegurar un ús racional dels recursos cinegètics actuals i potencials en condicions de plena compatibilitat amb les espècies i els valors naturals i amb els possibles usos i usuaris, actuals o potencials, dels espais cinegètics i el seu entorn.
Article 43. Instruments
Els instruments de planificació i ordenació cinegètica són:
a) les directrius d'ordenació cinegètica de la Comunitat Valenciana.
b) els plans tècnics d'ordenació cinegètica.
c) les memòries i el plans anuals de gestió.
d) les ordres de vedes.
Article 44. Directrius d'ordenació cinegètica de la Comunitat Valenciana
1. Les directrius d'ordenació cinegètica de la Comunitat Valenciana fixaran el model d'ordenació cinegètica per a tota la Comunitat.
2. Les directrius hauran de contenir:
a) la zonificació de la Comunitat Valenciana a l'efecte cinegètic.
b) les àrees de caça major que hauran de sotmetre's a un mateix model d'ordenació cinegètica.
c) la llista d'espècies de susceptible aprofitament cinegètic.
d) les vedes generals per a les distintes espècies i modalitats de caça per zones cinegètiques.
e) les directrius, els criteris i els coeficients de càlcul necessaris per a l'establiment correcte i homogeni en cada zona cinegètica dels plans tècnics d'ordenació cinegètica de cada unitat de gestió.
3. Les directrius d'ordenació cinegètica de la Comunitat Valenciana seran aprovades per una ordre del conseller competent en matèria de caça.
Article 45. Plans tècnics d'ordenació cinegètica
1. L'ordenació tècnica dels espais cinegètics declarats s'haurà de plasmar en un pla tècnic d'ordenació cinegètica subscrit per un tècnic competent que ordenarà les intervencions d'ús, gestió i foment que s'hauran de realitzar en cada espai, donant preferència a les mesures de conservació i millora dels hàbitats propicis per a cada espècie cinegètica.
2. En cap espai, i amb independència de la titularitat pública o privada d'este, podrà practicar-se cap classe d'aprofitament cinegètic, mentre este no es trobe subjecte a una ordenació tècnica adequada, d'acord amb les directrius d'ordenació cinegètica de la Comunitat Valenciana i haja sigut aprovat per la conselleria competent en matèria de caça.
3. La vigència màxima de cada pla no podrà superar els cinc anys.
4. Reglamentàriament s'establiran les instruccions per a l'ordenació dels espais cinegètics en què es desenrotllaran el procediment d'elaboració i d'aprovació, com també els continguts dels plans tècnics d'ordenació.
5. Les taxes que corresponguen per la tramitació i supervisió d'estos plans tècnics d'ordenació, i també les revisions, seran establides en la corresponent Llei de taxes de la Generalitat.
Article 46. Memòria i pla anual de gestió
1. El titular de cada espai cinegètic declarat presentarà anualment una memòria sobre la gestió efectuada en l'anualitat anterior en la qual es preveurà de manera detallada les actuacions de millora efectuades i un pla de gestió per a la següent temporada d'acord amb el pla tècnic d'ordenació aprovat. Esta memòria haurà de contenir, en els casos que siga preceptiu, els resultats del programa preventiu i de vigilància sanitària establit en l'article 38.
2. La memòria i el pla de gestió hauran de detallar i justificar, respectivament, les desviacions i els avanços o retards d'execució haguts respecte del pla tècnic d'ordenació cinegètica.
3. No podrà practicar-se cap aprofitament mentre que la memòria i el pla anual de gestió no estiguen aprovats per la conselleria competent en matèria de caça. Transcorregut el termini de sis mesos des de la seua presentació sense resolució expressa, s'entendran aprovats.
Article 47. Revisions
1. Finalitzat el període de vigència del pla tècnic d'ordenació cinegètica, i a la vista de les successives memòries i plans anuals, se'n procedirà a la revisió.
2. La falta d'alguna memòria o pla anual, o l'existència de modificacions substancials en l'espai cinegètic, motivarà l'establiment d'un nou pla tècnic d'ordenació cinegètica.
3. Les revisions seguiran el mateix procediment d'elaboració i aprovació dels plans tècnics d'ordenació a què es refereix l'article 45.4.
4. La conselleria competent en matèria de caça, procedirà d'ofici a l'execució d'una revisió extraordinària si es constata l'existència de desviacions respecte a l'ordenació aprovada, després d'una inspecció sobre el terreny o mitjançant l'examen de les memòries presentades.
Article 48. Ordre anual de vedes
1. L'ordre anual de vedes, de forma especial a les zones comunes, establirà a fi de garantir el bon ordre cinegètic, les limitacions relatives als períodes, espècies, espais o modalitats de caça previstos en els diferents instruments de planificació cinegètica.
2. Per raons d'urgència, davant cicles meteorològics extrems, epizoòties, i altres circumstàncies extraordinàries i imprevisibles, la conselleria competent en matèria de caça podrà dictar vedes temporals extraordinàries.
3. Publicada una ordre de vedes extraordinària, quedaran sense efecte durant el seu període de vigència totes les resolucions i normes d'igual rang i disposicions d'òrgans inferiors que s'oposen al que esta establisca.
TÍTOL V
Aprofitament comercial de la caça
Article 49. Comerç de peces de caça, vives o mortes
1. Les directrius d'ordenació cinegètica de la Comunitat Valenciana determinaran els criteris i les espècies cinegètiques susceptibles de comercialització.
2. La comercialització de peces de caça vives només podrà dur-se a terme amb exemplars d'espècies cinegètiques que procedisquen de granges cinegètiques o de vedats de caça de caràcter comercial.
3. La comercialització de peces de caça, vives o mortes, o parts d'estos, requerirà el corresponent certificat o document que garantisca la procedència legal d'estes.
4. Respecte als aspectes tecnicosanitaris en el transport i manipulació de les peces de caça, vives o mortes, regirà el que disposa la legislació sectorial corresponent.
Article 50. Granges cinegètiques
1. Es considerarà granja cinegètica tota explotació industrial dedicada a la producció intensiva d'espècies cinegètiques amb independència que en esta es desenrotlle completament el seu cicle biològic o només alguna de les fases.
2. A l'efecte d'esta llei, una explotació té caràcter intensiu quan la llibertat dels animals és reduïda i pot ser capturat en viu qualsevol exemplar de l'espècie produïda a voluntat.
3. L'establiment d'una granja cinegètica requerirà l'autorització prèvia i expressa de la conselleria competent en matèria de caça en què s'hauran de fixar les condicions necessàries per a assegurar la qualitat genètica i funcional dels animals que s'hi produiran, sense perjuí de la seua consideració com a explotació ramadera a l'efecte de la normativa existent sobre ramaderia i sanitat animal.
4. Les taxes que corresponguen per la tramitació d'estes autoritzacions seran establides per la corresponent Llei de taxes de la Generalitat.
Article 51. Colomers industrials
1. L'establiment de colomers industrials, considerant com a tals a aquells dedicats a la producció i venda de coloms tipus xixella requerirà l'autorització prèvia de l'ajuntament del terme municipal on se situe i estos estaran sotmesos a idèntiques condicions i controls que les granges cinegètiques.
2. L'autorització farà referència a les condicions necessàries de compatibilitat amb altres classes de colomers i amb els cultius pròxims i se n'haurà d'informar la conselleria competent en matèria de caça.
3. Els colomers industrials no podran establir-se a menys de 500 metres d'un vedat de caça, excepte acord exprés amb el seu titular cinegètic. Este acord exprés caldrà igualment quan es pretenga vedar terrenys que disten menys de 500 metres d'este tipus de colomers.
Article 52. Transport i solta de peces de caça
1. Tot trasllat de peces de caça vives amb destinació final a la Comunitat Valenciana i solta en el medi natural o estada o recria en una explotació cinegètica, amb l'excepció de trasllats de coloms, guatles i faisans amb destinació a camps de tir esportiu permanents degudament autoritzats, requerirà l'autorització prèvia sol·licitada pel destinatari del trasllat i emesa per la conselleria competent en matèria de caça.
2. Els transports es realitzaran en les degudes condicions de seguretat i qualitat de vida per als animals. La conselleria establirà programes d'inspecció i control perquè les peces de caça, criades en les granges cinegètiques o objecte de solta en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, reunisquen les condicions genètiques i funcionals apropiades.
3. Excepte les soltes que es realitzen en els vedats intensius, tota solta o repoblació que es realitze en terrenys cinegètics comportarà obligatòriament un període d'aclimatació mínim de 15 dies abans que els animals puguen ser caçats. Estes soltes o repoblacions, fins i tot amb aclimatació, queden prohibides en la temporada hàbil de caça de l'espècie que es tracte, amb excepció d'aquelles que es realitzen en quarters de reserva o amb altres garanties que impedisquen la seua captura en aquella temporada de caça, i aquelles altres que es realitzen a les zones de solta establides en l'apartat següent.
4. Dins dels vedats esportius de caça, i sempre que es tracte d'àrees marginals pel que fa a productivitat de recursos cinegètics, podran establir-se zones de solta de caça menor en temporada sempre que no se supere ni el màxim de superfície, ni el màxim de soltes, ni el màxim de nombre d'exemplars que s'establisca reglamentàriament. En cap cas tindran la consideració d'àrea marginal les forests d'utilitat pública i els terrenys ubicats en espais naturals protegits.
Article 53. Taxidèrmia
1. Les persones físiques i jurídiques que es dediquen a les activitats de taxidèrmia, hauran de portar un llibre de registre que haurà d'estar a disposició de qualsevol agent públic, en el qual consten les dades de procedència dels animals, sencers o les seues parts, que siguen objecte de preparació.
2. El propietari del trofeu o peça de caça, o persona que el represente, estarà obligat a facilitar al taxidermista les seues dades personals i les de procedència dels productes que lliure per a la seua preparació. Este ha d'abstindre-se de rebre i preparar el trofeu o peça en el cas que no vinga acompanyat dels documents o precintes acreditatius de l'origen que reglamentàriament estiguen establits.
3. Es crea el Registre de Tallers de Taxidèrmia de la Comunitat Valenciana. Reglamentàriament s'establiran les condicions d'accés a este.
Article 54. Exemplars d'espècies cinegètiques en captivitat
1. Queda expressament prohibida la tinença en captivitat de peces de caça major, fora de vedats tancats, granges cinegètiques, nuclis zoològics, centres d'investigació, clíniques veterinàries o centres de recuperació.
2. Pel que fa als animals d'espècies cinegètiques habitualment usats com a cimbells o reclams per a l'exercici de la caça, com també per als animals de granges cinegètiques, no seran d'aplicació les disposicions relatives sobre protecció dels animals de companyia.
TÍTOL VI
Règim jurídic
CAPÍTOL I
Inspecció
Article 55. Competència
1. La policia i vigilància de l'activitat cinegètica a la Comunitat Valenciana serà exercida per:
a) les forces i cossos de seguretat.
b) els agents ambientals de la Generalitat.
c) els guardes jurats de caça.
2. A l'efecte d'esta llei, tenen la condició d'agents de l'autoritat els membres de les forces i cossos de seguretat i els agents ambientals de la Generalitat, i d'agents auxiliars de l'autoritat els guardes jurats de caça.
3. Els agents de l'autoritat tindran accés, en l'exercici de les seues funcions de vigilància i inspecció de caça, a tot tipus de terrenys i instal·lacions cinegètiques.
Article 56. Guarda jurat de caça
1. La conselleria competent en matèria de caça atorgarà el títol de Guarda Jurat de Caça a les persones que complisquen els requisits que s'establisquen reglamentàriament.
En el cas de guardes particulars de camp, nomenats d'acord amb el que establix la Llei de Seguretat Privada, per a l'obtenció del títol de Guarda Jurat de Caça se'ls exigirà coneixements en matèria de caça i fauna pròpia de la Comunitat Valenciana, així com coneixements en altres matèries requerides per al nomenament de Guarda Jurat de Caça no exigides a l'interessat per a l'obtenció del títol de guarda particular de camp.
2. Els guardes jurats de caça col·laboraran en el compliment del que disposa la present llei amb els agents, cossos i institucions de l'administració que tinguen encomanades funcions de custòdia dels recursos naturals.
3. Els guardes jurat de caça en l'exercici de les seues funcions portaran l'uniforme i els emblemes que reglamentàriament es determinen.
4. Les taxes que corresponguen per l'examen i la seua avaluació seran establides per la corresponent Llei de taxes de la Generalitat.
CAPITOL II
Infraccions
Article 57. Denúncies
1. Les autoritats, els agents de l'autoritat i els agents auxiliars posaran en coneixement de la conselleria competent en matèria de caça quantes actuacions, accions o omissions coneguen que puguen constituir una infracció a la present llei.
2. La vulneració per acció o omissió voluntària de les prescripcions contingudes en la present llei tindrà la consideració d'infracció administrativa i motivarà, després de la instrucció prèvia de l'oportú expedient administratiu, la imposició de sancions als seus responsables, tot això amb independència de les responsabilitats civils, penals o d'un altre ordre en què poguen incórrer els infractors.
3. En els supòsits en què s'observe un fet que puga ser constitutiu de delicte o falta, es posarà en coneixement de l'òrgan judicial competent i mentre l'autoritat judicial estiga coneixent l'assumpte, se suspendrà el procediment administratiu sancionador.
4. Quan una infracció haja sigut comesa entre el conjunt d'un grup de caçadors i no haja sigut identificat el responsable, la responsabilitat serà solidària entre tots ells.
Article 58. Classificació d'infraccions
1. Són infraccions administratives molt greus:
1r. Extensió de permisos de caça pel titular d'un espai cinegètic sense tenir pla tècnic d'ordenació aprovat o amb aprofitament no habilitat o suspés.
2n. Tancar sense permís un espai cinegètic, o alterar-lo variant el traçat autoritzat o instal·lar saltadors, trampes o passos per a facilitar l'entrada d'animals impedint la seua eixida.
3r. Incomplir les mesures de caràcter cinegètic ordenades per la conselleria competent en matèria de caça en cas d'emergència zoosanitària.
4t. Transportar exemplars d'espècies cinegètiques sense la corresponent guia sanitària quan vinguen de zones en què s'hagen declarat epizoòties.
5é. Incomplir de manera reiterada les condicions de caça, foment o gestió establides en el pla tècnic en vigor.
6é. Establir una granja cinegètica sense autorització.
7é. Introduir o reintroduir sense autorització qualsevol tipus d'espècie inexistent en un determinat terreny.
8é. Caçar estant inhabilitat per fer-ho.
9é. Caçar sense l'assegurança obligatòria del caçador quan es cace amb armes.
10. Caçar sense haver superat les proves d'aptitud.
11. Disparar armes quan els projectils puguen arribar a les zones de seguretat o en direcció a les persones, animals o béns objecte de protecció en l'article 12.3 dins dels perímetres establits com també des de superior distància quan els projectils puguen abastar-los.
12. Caçar en un refugi de fauna.
13. Caçar aus cinegètiques sense autorització en els períodes de nidificació i cria.
14. L'incompliment de l'obligació establerta en l'article 38.1.b) pel que fa a esquers enverinats o animals afectats per estos.
15. Incompliment de la prohibició d'ús d'esquers enverinats previst en l'article 12, punt 2, apartat n, i ceps.
2. Són infraccions administratives greus:
1r. No estendre el titular d'un espai cinegètic les targetes corresponents del lloc o fer-ho en nombre superior al que tinga autoritzat.
2n. Incomplir les condicions de caça, foment o gestió establides en el pla tècnic en vigor.
3r. Tancar un espai cinegètic incomplint les condicions de la seua autorització.
4t. La falta de senyalització o la senyalització incorrecta dels límits reals d'un espai cinegètic.
5é. L'incompliment de les obligacions establides en l'article 38.1.a)
6é. No prendre les mesures necessàries a fi d'evitar danys evitables a la fauna quan es realitzen treballs agrícoles o activitats en el camp d'una altra classe.
7é. Comerciar il·legalment amb peces de caça, vives o mortes, d'espècie no comercialitzable.
8é. Mantindre en granges cinegètiques, espècies, subespècies, races, varietats o ecotipus no autoritzats.
9é. No comunicar una granja cinegètica l'aparició de possibles malalties o epizoòties.
10. Introduir o soltar en un determinat terreny espècies cinegètiques sense autorització.
11. No denunciar els agents auxiliars les infraccions que coneguen.
12. Caçar sense llicència de caça en vigor.
13. Caçar sense els permisos de l'espai cinegètic o de les llicències necessàries quan s'empren mitjans que ho necessiten.
14. Dificultar l'acció dels agents de l'autoritat en les labors d'inspecció.
15. Negar-se, davant els agents encarregats a inspeccionar el bon ordre cinegètic, a identificar-se o a mostrar la documentació pertinent.
16. No depositar l'arma en la intervenció de la guàrdia civil quan així haja sigut requerit a instància dels agents auxiliars de l'autoritat.
17. Fins i tot en cas d'inexistència de perill real, disparar les armes dins dels perímetres de seguretat establits en l'article 12.3.
18. Incompliment de les següents prohibicions establides en l'article 12: apartat 1, lletres a), c), g), i) i m) ; apartat 2, lletres a), b), c), d), e), f), g), h), j) i n).
19. Caçar en zona comuna contravenint les normes de caça en estes.
20. Practicar modalitats de caça incomplint els períodes previstos en les directrius d'ordenació cinegètica o les ordres de vedes o sobrepassant els horaris que s'establisquen d'acord amb l'article 12.1 a).
21. Abatre o disparar sobre espècies incomplint els períodes previstos en les directrius d'ordenació cinegètica, com també apropiar-se d'ous i cries d'espècies cinegètiques o exercir la caça sobre exemplars que no es puguen caçar per motiu del sexe o l'edat que tinguen.
3. Constituiran infraccions administratives lleus l'incompliment de qualsevol altre precepte d'esta llei o dels que per al seu desenrotllament es fixen reglamentàriament.
4. A l'efecte de l'aplicació d'este article tindrà la consideració de caçar el transport pel camp d'armes de caça muntades i carregades, sempre que no es tracte d'una infracció, delicte o falta en matèria d'armes.
Article 59. Prescripció de les infraccions
1. Les infraccions previstes en esta llei prescriuran als sis mesos les lleus, als dos anys les greus i als tres anys les molt greus.
2. El termini de prescripció començarà a comptar-se des del dia en què la infracció s'hi haja comés. En les infraccions derivades d'una activitat continuada, la data inicial del còmput serà la de finalització de l'activitat o la de l'últim acte en què la infracció es cometa.
3. La iniciació, amb coneixement de l'interessat, del procediment sancionador interromprà el còmput del termini de prescripció.
CAPÍTOL III
Sancions
Article 60. Sancions aplicables
1. Per la comissió de les infraccions tipificades en la present llei s'imposaran les sancions següents:
a) Multa de 100 a 300 euros per a les infraccions lleus.
b) Multa de 301 a 3.000 euros i retirada de la llicència de caça i, en els casos que es determine reglamentàriament, inhabilitació per a obtíndre-la per un període d'un a dos anys per a les infraccions greus.
c) Multa de 3.001 a 15.000 euros i retirada de la llicència i inhabilitació per a obtíndre-la durant un període de dos anys i un dia a tres anys per a les infraccions molt greus.
2. Els infractors sancionats amb la retirada de la llicència de caça hauran de lliurar-la a la conselleria competent en matèria de caça en un termini de quinze dies des de la notificació de la resolució. L'incompliment d'esta obligació podrà donar lloc a la imposició de multes coercitives segons el que estableix esta llei.
3. En el cas d'infraccions greus i molt greus, les sancions imputables als titulars cinegètics o als adjudicataris de l'aprofitament podran portar aparellades la suspensió o anul·lació de l'activitat cinegètica. Esta suspensió o anul·lació podrà consistir en la suspensió de l'aprofitament cinegètic, l'anul·lació del règim especial dels terrenys, l'anul·lació de l'autorització de granja cinegètica, la inhabilitació temporal per a comercialitzar peces de caça o la clausura de les instal·lacions durant un període inferior a dos anys en les infraccions greus i cinc anys en les infraccions molt greus.
4. Quan la infracció greu o molt greu siga ferma, la conselleria competent en matèria de caça donarà compte d'esta a l'administració competent per a concedir l'autorització de tinença d'armes, a l'efecte oportú.
Article 61. Graduació de les sancions
1. Les circumstàncies a tenir en compte per a la graduació de les sancions seran les següents:
a) la intencionalitat
b) el dany efectivament causat als recursos cinegètics o als hàbitats
c) la reincidència, entenent per tal la comissió en el termini d'un any de més d'una infracció de la mateixa naturalesa quan així haja sigut declarat per resolució ferma
d) la situació de risc creada per a les persones i els seus béns
e) l'ànim de lucre i la quantia del benefici obtingut
f) la naturalesa i el volum de mitjans il·lícits emprats
g) exercir un càrrec o funció que obliguen a fer complir els preceptes d'esta llei.
h) la col·laboració de l'infractor en l'esclariment dels fets i en la restitució del bé protegit.
2. Per l'especial gravetat de les conductes de furtivisme, les infraccions recollides en l'article 58, paràgraf 2, apartats 13, 18, 19, quan s'empren armes, 20 i 21 seran castigades amb la retirada de la llicència de caça i inhabilitació per a obtíndre-la per dos anys.
Article 62. Indemnitzacions
1. Amb independència de les sancions que corresponguen, tot infractor està obligat a indemnitzar els danys i perjuís que cause amb motiu de l'exercici de la caça per infracció de lleis o reglaments, com també a la reposició de la situació alterada per este al seu estat originari.
2. En els supòsits de caça o captura il·legal d'espècies cinegètiques, haurà d'indemnitzar-se el titular del tancat per l'import del valor cinegètic de mercat de les peces caçades. El dit import es determinarà tècnicament en cada cas, atenent els barems de valoració establits reglamentàriament. Quan la infracció fora comesa en una altra classe de terreny, s'indemnitzarà l'administració o qui resulte perjudicat.
Article 63. Multes coercitives
Amb independència de les sancions que puguen correspondre en concepte de sanció, si l'infractor no adopta voluntàriament les mesures correctores en el termini que s'assenyale en el requeriment corresponent, l'òrgan competent podrà acordar la imposició de multes reiterades per lapses de temps no inferiors a un mes. La seua quantia no excedirà en cada cas del vint per cent de la multa principal amb el límit màxim de 1.000 euros per cada multa coercitiva.
Article 64. Comissos
Tota infracció a esta llei comportarà el comís dels animals, vius o morts, que siguen ocupats, independentment de la seua qualificació o no com a peça objecte de caça, i també, si és procedent, el de totes les arts, mitjans, útils o animals que hagen sigut utilitzats per a cometre la infracció.
Article 65. Retirada i devolució de les armes i mitjans
1. Els agents de l'autoritat retiraran les armes només en aquells casos en què s'hagen utilitzat per cometre la presumpta infracció per tir directe, mort d'animals no caçables o disposició d'ús en lloc o temps no autoritzats, i donaran un rebut on se n'indique la classe, marca i número, per a l'immediat depòsit davant l'administració competent.
2. Si el denunciant és agent auxiliar de l'autoritat, serà la persona denunciada la que realitzarà de la manera anterior el depòsit de l'arma davant l'administració competent en el termini de 48 hores.
3. La negativa al lliurament de l'arma o els mitjans, quan el presumpte infractor siga requerit a fer-ho, donarà lloc a denúncia davant el jutjat competent a l'efecte previst en la legislació penal.
4. Les armes o els mitjans retirats si són de lícita tinença conforme a esta llei, seran tornats de forma gratuïta si expressament s'acorda en el procediment sancionador o després del rescat previ en la quantia de la taxa corresponent, quan s'haja fet efectiva o haja sigut avalada la sanció i indemnització imposades en els supòsits d'infracció greu o molt greu. Això no obstant, l'instructor de l'expedient podrà acordar, una vegada dictada la proposta de resolució, la devolució de l'arma o el mitjà si el presumpte infractor presenta garantia per l'import total de la sanció i la indemnització proposades i pague la quantia anterior en concepte de rescat.
5. A les armes decomissades se'ls donarà la destinació establida en la legislació de l'Estat en la matèria.
6. Quan els mitjans i les arts utilitzats per a cometre la infracció siguen d'ús il·legal, seran destruïts una vegada hagen servit com prova de la denúncia i la resolució de l'expedient via administrativa o judicial siga ferma. En tots els casos, la conselleria podrà decidir que, en comptes de l'alienació o destrucció, es destinen a usos científics, educatius, conservacionistes o d'interés social.
Article 66. Anul·lació de la llicència de caça
1. Una vegada anul·lada la llicència de caça per infracció administrativa molt greu o per la comissió de faltes o delictes penals quan així s'haja determinat en la resolució de l'òrgan jurisdiccional corresponent, el seu titular haurà de lliurar el document acreditatiu i abstindre-se de sol·licitar-lo mentre dure la inhabilitació per a obtenir-lo.
2. Cautelarment, la conselleria podrà suspendre la llicència de caça quan s'incoe un expedient sancionador per infracció greu o molt greu.
Article 67. Registre d'infractors
1. Es crea el Registre d'Infractors de Caça de la Comunitat Valenciana, en el qual s'inscriuran d'ofici aquelles persones físiques o jurídiques sancionades per resolució administrativa ferma. En el Registre hauran de figurar, almenys, les dades del denunciat, el tipus d'infracció i la seua qualificació, la data de la resolució sancionadora, les sancions imposades i altres mesures adoptades.
2. Les inscripcions i variacions que es produïsquen en el Registre seran remeses al Registre Nacional d'Infractors de Caça i Pesca.
3. Els infractors que hagen extingit la seua responsabilitat tindran dret a la cancel·lació dels seus antecedents i a ser donats de baixa d'ofici en el Registre d'Infractors de la Comunitat Valenciana, una vegada transcorregut el termini previst en esta llei sobre reincidència.
CAPÍTOL IV
Procediment sancionador
Article 68. Procediment sancionador
1. La tramitació dels expedients sancionadors en matèria de caça es desenvoluparà segons el que disposa el procediment establit en el Reial Decret 1.398/1993, de 4 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament del procediment per a l'exercici de la potestat sancionadora.
2. A l'efecte dels corresponents procediments per a la imposició de sancions, els fets constatats pel personal ressenyat en l'apartat 1 de l'article 55 d'esta llei, que es formalitzen en la corresponent acta tindran valor probatori, sense perjuí de les proves que en defensa dels seus drets o interessos puguen assenyalar o aportar els subjectes denunciats.
3. Mitjançant un acord motivat, l'òrgan competent per a iniciar el procediment sancionador o el que haja de resoldre'l podrà adoptar en qualsevol moment mesures de caràcter provisional que asseguren l'eficàcia de la resolució final que puga recaure, evitar el manteniment o agreujament dels efectes de la infracció o per a restaurar l'ordre biològic o social pertorbat.
Estes mesures seran congruents amb la naturalesa de la presumpta infracció i proporcionades a la gravetat d'esta i podran consistir en la suspensió de les llicències de caça, suspensió de l'aprofitament cinegètic d'un vedat, suspensió per a comercialitzar peces de caça, i ocupació o precintament dels mitjans o instruments utilitzats en la infracció.
Article 69. Competència
1. La competència per a iniciar els expedients sancionadors per les infraccions previstes en esta llei correspondrà als directors dels servicis territorials de la conselleria competent en matèria de caça.
2. La competència per a la imposició de les sancions a què es refereix la present llei, que podrà ser delegada, correspondrà a:
a) Els directors dels servicis territorials de la conselleria competent en matèria de caça en les infraccions qualificades com lleus i greus.
b) Al director general competent en matèria de caça de la conselleria competent en matèria de caça en les infraccions qualificades com molt greus.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera
A l'entrada en vigor de la present llei els refugis nacionals de caça i els refugis de caça existents a la Comunitat Valenciana passaran a denominar-se refugis de fauna. Així mateix, la Reserva Nacional de Caça de Mola de Cortes passarà a denominar-se Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes. Pel que fa a aquelles reserves nacionals el territori de les quals estiga compartit amb altres comunitats autònomes, la seua retolació en el territori de la Comunitat farà constar la seua definició com a reserva valenciana de caça.
Segona
La conselleria competent en matèria de caça portarà a terme programes d'investigació a través de centres d'investigació o universitats de la Comunitat Valenciana. Així mateix, promourà la formació dels caçadors i guardes jurats de caça a través dels seus mitjans propis o en col·laboració amb altres entitats, en especial amb la Federació de Caça.
Tercera
Aquelles zones de caça controlada declarades conforme a la Llei 7/1970, de caça, que no aconseguisquen la superfície mínima per a constituir-se en tancat de caça ni siguen agregades a vedats confrontants, podran mantindre tal condició sempre que persistisquen els motius que van propiciar la seua declaració i no hagen sigut suspeses en aprofitament.
Quarta
El termini màxim en que ha de notificar-se la resolució dels expedients administratius previstos en l'article 22, relatiu a tancaments cinegètics, i en l'article 26 relatiu a la declaració de vedat de caça és de 6 mesos.
El termini màxim en el qual ha de notificar-se la resolució dels plans tècnics d'ordenació cinegètica, previstos en l'article 45, és de 6 mesos.
El termini màxim en el qual ha de notificar-se la resolució d'autoritzacions excepcionals previstes en l'article 13 o les relatives a les modalitats tradicionals de caça, com també el d'autorització de granja cinegètica, article 50, és de tres mesos.
Estos terminis quedaran interromputs quan per a la seua resolució siga necessària la corresponent declaració o estimació d'impacte ambiental.
Cinquena
El Consell de la Generalitat, mitjançant un decret, podrà actualitzar les quanties de les sancions previstes en l'article 60, tenint en compte la variació que experimenten els preus al consum.
Sisena
Es crea el Consell Valencià de la Caça com a òrgan consultiu i assessor de la Conselleria competent en matèria de caça. Tal Consell estarà compost per representants d'organismes, institucions, entitats científiques i associacions relacionades amb l'activitat cinegètica. El seu funcionament i composició serà el que reglamentariament s'establisca.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera
Les proves d'aptitud per a l'obtenció de la llicència de caça seran exigibles a partir del segon any de la publicació d'esta llei i seran obligatòries per als que hagen sigut caçadors per primera vegada amb posterioritat a l'1 de gener de l'any d'entrada en vigor de la llei. En el termini de dos anys es convalidaran estes proves als que no siguen caçadors per primera vegada i presenten una llicència de caça obtinguda amb anterioritat a l'1 de gener de l'any d'entrada en vigor de la llei.
Segona
Els terrenys cinegètics preexistents, en revisar el seu pla tècnic d'ordenació en vigor, hauran d'adaptar-se al que disposa esta llei, amb l'excepció dels vedats de caça d'aus aquàtiques que a l'entrada en vigor d'esta llei tinguen superfícies inferiors a 50 hectàrees, que adaptaran els seus plans tècnics i superfície al que estableix l'article 24 en el termini de tres anys.
En defecte de les directrius d'ordenació cinegètica, els aprofitaments en els espais cinegètics s'efectuaran conforme als plans tècnics d'ordenació cinegètica i les seues revisions que hagen sigut aprovades.
En els espais cinegètics preexistents, els plans tècnics d'ordenació cinegètica s'adaptaran a les directrius d'ordenació cinegètica de la Comunitat Valenciana una vegada publicades estes quant a períodes i espècies susceptibles d'aprofitaments, i quant a la resta de continguts en la pròxima presentació de la memòria o pla anual de gestió.
Tercera
L'ordre de vedes, aprovada d'acord amb la Llei 1/1970, de caça, que regula la temporada de caça que s'inicia en l'any de publicació d'esta llei, continuarà vigent fins a la finalització dels períodes de caça que estableix.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Queden derogades quantes disposicions d'igual o inferior rang s'oposen o contradiguen el que disposa la present llei.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
Es faculta el Consell perquè dicte, en el termini d'un any, les disposicions reglamentàries que siguen necessàries per a aplicar i desplegar la llei. En el procediment d'elaboració dels reglaments es donarà participació als col·lectius de caçadors amb major implantació a la Comunitat Valenciana.
Segona
La present llei entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Per tant, ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir esta llei.
València, 27 de desembre de 2004.
El president de la Generalitat,

linea
Mapa web