Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

ORDRE de 24 de novembre de 2005, de la Conselleria de Territori i Habitatge, per la qual s'acorda iniciar els procediments d'elaboració i aprovació del Pla d'ordenació dels recursos naturals de Chera i de declaració del parc natural de Chera. [2005/X13258]

(DOGV núm. 5150 de 07.12.2005) Ref. Base de dades 6142/2005

ORDRE de 24 de novembre de 2005, de la Conselleria de Territori i Habitatge, per la qual s'acorda iniciar els procediments d'elaboració i aprovació del Pla d'ordenació dels recursos naturals de Chera i de declaració del parc natural de Chera. [2005/X13258]
El municipi de Chera, situat a la comarca de la Plana d'Utiel-Requena, constitueix un dels territoris valencians en què es concentren valors ambientals, paisatgístics i socioculturals d'especial rellevància. El nucli urbà constituït per diversos barris dispersos, s'alça en una vall secularment ocupada per terres de labor, i dóna lloc a un paisatge singular conformat al llarg de la història per les diferents cultures i tradicions que han colonitzat aquestes fèrtils terres. La superfície del terme és molt abrupta i muntanyosa, situada en l'interior d'una enorme fossa tectònica i envoltada de pics de fins a 1.100 metres. Forests, boscos, fonts, brolladors i coves, donen lloc a un enclavament de gran interés turístic, no sols per ser la seu del primer parc geològic de la Comunitat Valenciana (Parc Geològic de Chera), sinó també pels seus paisatges com el format pel riu Reatillo, les aigües del qual reté l'embassament de Buseo, el primer que es va construir a la conca del Túria; l'angost barranc de la Hoz, on s'alça el cingle del Fraile, zona també de gran bellesa i interés turístic; els barranc de l'Agua, Ropé, Umbría, Burgal, i el de l'Ermita, que discorre al llarg d'una fractura per a brollar més tard en el brollador de l'antiga ermita i precipitar-se després en cascada al costat de les ruïnes d'un vell molí; sense oblidar els cims més importants com són el Pic Ropé (1.136 m) i Cinc Pins (1.171 m).
Els hàbitats més importants de la zona estan relacionats tant amb la vegetació de ribera i els barrancs i penya-segats que els envolten, com amb el bosc mediterrani, encara que els incendis forestals han castigat durament aquestes forests, queden una representació de carrascars continentals, formacions de pi i savines, com també els boscos mixtos de roures xicotets i hi abunda la caça menor i el porc senglar, amb especial menció a les dues microreserves declarades pels seus exemplars de teixos, aurons i lligabosc entre altres espècies. La fauna queda representada per la pròpia de la forest mediterrània.
Mes del 40% del terme municipal està inclòs en el LIC Sierra Negrete els hàbitats mes representatius del qual són els carrascars (9340), els matolls amb Juniperus (5210), els matolls oromediterranis endèmics amb argilaga (4090), les rouredes (9240) i sobretot les pinedes submediterrànies de pi negre (*9533), els boscos endèmics amb Juniperus (*9560). També mereixen destacar-se els brolladors petrificants (*7220), les freixenedes termòfiles de Fraxinus angustifolia (91B0) i les galeries riberenques de Nerio-Tamaricetea (92D0) i Salix i Populus alba (92A0).
Pel que fa a les espècies de fauna, a més de diverses aus com l'àguila serpera (Circaetus gallicus), l'àguila de panxa blanca (Hieraetus fasciatus) i l'àguila reial (Aquila chrysaetos), cal destacar la presència de tortuga d'aigua ibèrica (Mauremys leprosa) i especialment del gripau pintat (Discoglossus jeanneae), com també de Coenagrion mercuriale.
Com succeeix en moltes altres zones de l'interior valencià, pot considerar-se demogràficament com una zona deprimida, l'economia de la qual es basa en l'agricultura tradicional, la ramaderia, la caça i anteriorment en la riquesa forestal, quasi tot el terme municipal estava cobert de grans masses forestals, que van ser destruïdes pel devastador incendi de 1994, l'única conseqüència positiva que va suposar la destrucció de la capa vegetal va ser la de poder demostrar en la seua mes absoluta cruesa i nuesa tots els detalls de les increïbles formacions rocoses.
Des del punt de vista ambiental i paisatgístic, com també atenent les potencialitats d'ús social del medi en relació amb l'estudi, l'ensenyament i el gaudi ordenat de la naturalesa, la zona de Chera reuneix mèrits suficients per a la declaració d'un parc natural. Aquesta figura de protecció permet compaginar la necessària conservació dels valors naturals i paisatgístics amb l'ús públic ordenat del medi i amb la utilització racional dels recursos naturals, segons criteris de desenvolupament sostenible.
D'acord amb la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, la declaració d'un parc natural requereix la prèvia elaboració i aprovació d'un pla d'ordenació dels recursos naturals.
L'article 28 de l'esmentada Llei 11/1994, articula un règim de protecció preventiva aplicable als àmbits territorials dels espais en tràmit de declaració, amb caràcter cautelar durant el període transitori fins a la declaració d'aquests. Aquest règim habilita l'administració per a adoptar les mesures necessàries, les quals poden incloure la prohibició de determinats actes, la suspensió de l'atorgament de llicències i autoritzacions per a l'execució d'algunes activitats o la suspensió de la tramitació del planejament urbanístic amb incidència sobre els valors naturals. La forma d'aplicació d'aquestes mesures cautelars s'estableix per acord del Consell de la Generalitat.
Per tot això, i en exercici de les competències i atribucions conferides per la Constitució, l'Estatut d'Autonomia i el conjunt de la legislació ambiental d'aplicació al cas, en els àmbits estatal i autonòmic, escau iniciar els expedients d'elaboració i aprovació del Pla d'ordenació dels recursos naturals de Chera i de declaració del Parc Natural de Chera, i a aquest efecte
ORDENE
Article 1
S'acorda iniciar els procediments d'elaboració i aprovació del Pla d'ordenació dels recursos naturals de Chera i de declaració de Parc Natural de Chera, l'àmbit territorial provisional dels quals és coincident en ambdós projectes i figura com annex a aquesta ordre, i que comprén parcialment el terme municipal de Chera, municipi situat a la província de València. Aquest àmbit territorial provisional podrà modificar-se durant la tramitació dels expedients.
Article 2
1. A partir de la publicació d'aquesta ordre en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, quedaran sotmeses a informe previ, preceptiu i vinculant, de la Conselleria de Territori i Habitatge, les autoritzacions, llicències i qualsevol tipus de procediment administratiu previst en l'article 28, apartat 1, lletres b) a f), de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, que afecten els àmbits territorials del Pla d'ordenació dels recursos naturals de Chera o del Parc Natural de Chera, previstos ambdós en l'annex a aquesta ordre. Aquest informe haurà de ser emés per l'administració actuant en el termini màxim de 90 dies.
2. Les mesures cautelars a què fa referència l'anterior apartat 1, de conformitat així mateix amb l'esmentat article 28 de l'esmentada Llei 11/1994, tindran una vigència màxima de tres anys i podran ser complementades i especificades, per a un millor compliment dels objectius del pla, mitjançant un acord del Consell de la Generalitat, a proposta del conseller de Territori i Habitatge.
Article 3
Es faculta la Direcció General de Planificació i Ordenació Territorial de la Conselleria de Territori i Habitatge, per a realitzar les actuacions tendents a l'aprovació del Pla d'ordenació dels recursos naturals de Chera i a la declaració del Parc Natural de Chera, prèvia la tramitació dels oportuns expedients d'acord amb els procediments legalment previstos.
DISPOSICIÓ FINAL
Aquesta ordre entrarà en vigor el mateix dia de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 24 de novembre de 2005
El conseller de Territori i Habitatge,

linea
Mapa web