Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

DECRET 76/2007, de 18 de maig, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament de Rehabilitació d'Edificis i Habitatges. [2007/6660]

(DOGV núm. 5519 de 24.05.2007) Ref. Base de dades 6707/2007

DECRET 76/2007, de 18 de maig, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament de Rehabilitació d'Edificis i Habitatges. [2007/6660]
I
La Generalitat, en l'àmbit de l'impuls a la política d'habitatge amb l'entrada en vigor de la nova Llei 8/2004, de 20 d'octubre, de l'Habitatge de la Comunitat Valenciana, determina dins dels seus principals objectius l'atenció a l'ús, conservació, manteniment i rehabilitació dels habitatges i els edificis.
Amb aquest fi es fa necessari atendre diferents situacions relacionades:
– La definició de les obres d'adequació i rehabilitació perquè els edificis d'habitatges siguen aptes per a garantir les condicions de conformitat amb els requisits bàsics de l'edificació, incorporant especialment les condicions per a l'accessibilitat a persones amb mobilitat reduïda.
– Establir mecanismes que facen efectiva la inspecció tècnica i periòdica dels edificis d'habitatge de forma coordinada amb ajuntaments i condicionant el coneixement de l'estat de conservació dels edificis a les ajudes a la rehabilitació per a una millor aplicació d'aquestes.
– Fixar un imprescindible marc tècnic i legal de la rehabilitació, fins ara subsidiari de les polítiques de nova construcció, tant en els seus plantejaments tècnics, com els relacionats amb les mesures de finançament.
– La coordinació de la rehabilitació amb l'urbanisme requereix avançar mesures que possibiliten una veritable acció integral de rehabilitació en els nostres entorns residencials, tant centres històrics com perifèries.
– Atenent a l'evolució del marc regulador de la rehabilitació en el nostre ordenament, els primers intents es produeixen en els anys vuitanta del passat segle XX.
El Reial Decret Llei 12/1980 plantejava impulsar les actuacions en matèria d'habitatge i per primera vegada s'estén la protecció oficial a la rehabilitació d'habitatges existents i obres de millora que comporten estalvi energètic.
El Reial Decret 2329/1983, reconeixia que "el deteriorament del patrimoni immobiliari demanda una actuació pública encaminada a prestar atenció als aspectes de manteniment i millora del patrimoni urbà existents i s'evidencia la necessitat de tenir un sistema de finançament que preveja la millora i rehabilitació d'habitatge, equipaments, espais públics, amb els seus valors ambientals, arquitectònics, historicoartístics, culturals i socioeconòmics".
L'organització territorial de les comunitats autònomes ha permés que en tot aquest temps s'hagen pogut aprofundir fórmules de finançament per a la rehabilitació protegida, alhora que aquesta va adquirint un major protagonisme.
Els successius decrets promulgats per la Generalitat sobre mesures de foment i ajudes a la rehabilitació i acompanyant als successius plans d'habitatge, han anat incorporant conceptes, figures i mecanismes que permeten establir un marc comú pel que fa als seus criteris principals, un marc normatiu de referència per a la rehabilitació, inexistent fins al moment, que permeta entendre la rehabilitació com alguna cosa específica en la política d'habitatge i desmarcar-se dels mecanismes de l"habitatge de protecció oficial" en la forma d'abordar les mesures de foment.
II
Un desenvolupament reglamentari d'una matèria tan àmplia i complexa com la rehabilitació, i tan important des del punt de vista de la sostenibilitat, les seues relacions amb altres legislacions com la urbanística, Llei 16/2005, Urbanística Valenciana, la territorial, Llei 4/2004, d'Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge, i evidentment la Llei 3/2004, d'Ordenació i Foment de la Qualitat de l'Edificació, requereix la seua presa en consideració i han d'estar molt presents a l'hora d'establir els àmbits de compatibilitat i coordinació.
Aquest reglament respon als criteris i objectius següents:
– Desenvolupar la Llei 8/2004, de 20 d'octubre, de l'Habitatge de la Comunitat Valenciana, en matèria de rehabilitació.
– Regular un marc tècnic i administratiu respecte la rehabilitació protegida.
– La definició del concepte de rehabilitació i la regulació dels conceptes tècnics associats respecte d'aixó.
– L'aclariment de les figures dels promotors de rehabilitació i l'operador de rehabilitació per a facilitar la intervenció.
– La regulació de la coherència tècnica de la rehabilitació protegida basada en l'informe de conservació de l'edifici i les actuacions que s'han de realitzar.
– La regulació extensa i diversa de les àrees de rehabilitació com a instrument d'intervenció en àrees i zones urbanes a fi de possibilitar la seua coherència amb la legislació urbanística.
– La regulació de les de les àrees de rehabilitació com a mecanisme de suport i facilitador de la gestió en determinats conjunts i grups d'habitatges.
– Proporcionar instruments per a abordar el coneixement d'estat de conservació dels edificis d'habitatges, com a requisit de les actuacions de rehabilitació amb ajudes, com també incentivar que de forma concertada entre ajuntaments i Generalitat s'establisquen plans d'inspecció per a conéixer l'estat de conservació dels edificis.
– Harmonitzar el reglament amb la recent legislació territorial i urbanística valenciana, i possibilitar la seua articulació amb les mesures de foment a la rehabilitació.
– Potenciació dels instruments establits pel marc urbanístic i territorial per a la intervenció de rehabilitació mitjançant la participació de l'operador i de l'agent rehabilitador.
Incentivar els compromisos municipals per a la intervenció integral en àrees de rehabilitació tenint en compte per a la seua declaració la destinació dels ingressos dels patrimonis de sòl per a ajudes a rehabilitació i foment del registre d'edificis que s'han de rehabilitar, juntament amb l'avanç en la regulació dels programes d'actuació rehabilitadora.
III
Aquest reglament, atenent als objectius assenyalats, s'estructura en sis títols, amb un total de 129 articles, nou disposicions addicionals, quatre disposicions transitòries, una disposició derogatòria i tres disposicions finals.
El títol I fa referència als conceptes i criteris tècnics que s'han de tenir en compte en la rehabilitació d'edificis i habitatges, i es divideix en cinc capítols.
El capítol I es refereix a les definicions dels conceptes bàsics en la rehabilitació i els tipus d'obres susceptibles de ser protegides. El capítol II es refereix als criteris de coherència de la rehabilitació, en tant que el capítol III menciona l'informe de conservació de l'edifici com a instrument d'inspecció tècnica i com a requisit per a poder sol·licitar les ajudes de rehabilitació. El capítol IV defineix què és el pla d'intervenció rehabilitadora, necessari per a escometre actuacions de rehabilitació per fases, i el capítol V estableix que és el pressupost protegible de les obres de rehabilitació, i que serveix com a referència per a calcular les ajudes que pertoquen.
El títol II regula, en el capítol I i en les sis seccions que ho componen, els que intervenen en la rehabilitació: la definició de les diferents modalitats de promotors i subjectes que intervenen en la rehabilitació. El capítol II regula les limitacions respecte a l'ús i cessió.
El títol III regula de forma àmplia, exhaustiva i flexible tots els criteris, condicions, requisits i finalitats de les diferents modalitats d'àrees de rehabilitació, en el capítol I, a través de les tres seccions que el componen, de manera que el concepte de l'àmbit de l'àrea de rehabilitació s'estén a grups o conjunts d'edificis d'habitatges amb determinades situacions respecte al seu estat de conservació, les condicions socioeconòmiques dels seus residents i l'extensió d'aquest per a edificis o conjunts d'edificis d'habitatges catalogats.
El capítol II detalla la regulació nova d'àrees de remodelació urbana.
El títol IV regula la intervenció urbanística en la rehabilitació, donant continuïtat al que estableix el Decret 67/2006, de 19 de maig, pel qual s'aprova el Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística, modificat pel Decret 36/2007, de 13 d'abril, en les qüestions referents als programes d'actuació aïllada i declaració de l'incompliment del deure edificar o rehabilitar, deixant per a un desenvolupament posterior una regulació més àmplia de la figura de l'agent rehabilitador.
El títol V estableix, en les seues set seccions, la regulació del procediment administratiu per a la qualificació de les actuacions protegibles de rehabilitació, el contingut de la sol·licitud, les condicions i les característiques de les resolucions administratives.
Igualment s'ha arreplegat el procediment de sol·licitud de les ajudes i el reconeixement de les subvencions que puguen establir les diferents mesures de foment que s'acorden.
Es preveu el procediment per a l'aprovació del pla d'intervenció rehabilitadora, com també el tràmit que s'ha de complir per a la declaració d'àrees de rehabilitació i àrees de remodelació urbana.
Finalment, el títol VI es dedica a regular la rehabilitació del parc públic d'habitatge adscrit a la Generalitat, i estableix l'obligatorietat d'actualitzar el seu inventari per a poder programar la rehabilitació dels habitatges en l'àmbit de les mesures de foment que es puguen establir.
Per tot això, complits els tràmits procedimentals previstos en l'article 43 de la Llei del Consell, a proposta del conseller de Territori i Habitatge, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 18 de maig de 2007,
DECRETE
TÍTOL I
CONCEPTES I CRITERIS TÈCNICS
EN LA REHABILITACIÓ
CAPÍTOL I
La rehabilitació
Article 1. Concepte de rehabilitació d'edificis i habitatges
1. S'entendrà per rehabilitació d'edificis i els seus habitatges, les actuacions definides en aquest reglament tendents a la recuperació i millora del parc residencial, de manera que les seues condicions i prestacions complisquen la legislació vigent en matèria d'habitatge i edificació, i guarden coherència entre l'estat de l'edifici i els requisits bàsics de l'edificació determinats per la Llei 38/1999, d'ordenació de l'edificació; la Llei 3/2004, d'ordenació i foment de la qualitat de l'edificació, i el que preveu a aquest efecte el Reial decret 314/2006, relatiu al codi tècnic de l'edificació.
2. Es consideraran actuacions de rehabilitació d'edificis i d'habitatges les que tinguen com a objecte procurar el condicionament dels edificis respecte als requisits de funcionalitat, seguretat, habitabilitat i reducció d'impactes ambientals.
Article 2. Rehabilitació urbana
1. La rehabilitació s'estendrà a la recuperació de la ciutat existent, especialment en les àrees més degradades i en nuclis històrics, incloent en la consideració de rehabilitació urbana els projectes urbans d'adequació d'equipament comunitari primari, entés aquest com el constituït per espais lliures, vials i infraestructures al servei de l'àrea, com també la rehabilitació d'edificis públics o privats destinats a l'equipament social, cultural o educatiu i, excepcionalment, a activitats terciàries.
2. S'entendrà per actuacions per a la millora de l'entorn urbà en el marc de la rehabilitació, les que es duguen a terme dins de les àrees de rehabilitació regulades en aquest reglament, i segons determina els articles 5.1 i 21 de la Llei 4/2004, d'Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge, les que puguen dur a terme els poders públics tendents a la planificació i a l'execució de les respectives obres o a la realització de qualsevol altra despesa d'inversió, vinculades a qualsevol de les finalitats següents:
a) Intervencions en àrees urbanes, especialment en nuclis històrics o àrees degradades, a fi de revitalitzar-les, regenerar la morfologia urbana tradicional o aconseguir una millor integració urbanística o social en el conjunt del municipi, especialment mitjançant l'edificació en solars vacants, generació d'espais lliures i rehabilitació d'edificis amb destinació a equipaments públics o rehabilitació d'habitatges i construcció d'habitatges, especialment subjectes a algun règim de protecció pública.
b) Integració del paisatge perifèric en la ciutat, articulant la transició entre aquesta i l'entorn rural.
c) Implantació i millora de la qualitat dels serveis urbans –abastiment d'aigua, clavegueram, enllumenat públic, sistema viari i altres d'anàlegs– i requalificació dels espais lliures i zones verdes en les zones urbanes infradotades.
d) Les mesures que s'adopten a fi a la correcta organització de les activitats urbanes de manera que es fomente l'adequada implantació de les activitats en funció de la seua rellevància, fomentant la convivència de distintes funcions sobre un mateix espai urbà, especialment aquelles que potencien la multifuncionalitat en les àrees de millora per la mateixa activitat rehabilitadora del teixit urbà i per a l'atracció d'activitats que comporten la implantació mitjançant la rehabilitació d'edificis per a equipaments, ja siguen públics o privats.
e) Les intervencions de rehabilitació hauran d'atenir a criteris de construcció d'arquitectura de qualitat que augmente el patrimoni urbà de les ciutats, reforçant el valor cultural d'aquestes.
3. Podran estendre's les actuacions previstes en els apartats anteriors a intervencions de rehabilitació de caràcter puntual sobre edificis i habitatges o zones específiques que pel seu interés es consideren necessàries per a la requalificació ambiental de l'entorn i que es plantegen juntament amb les intervencions d'adequació d'equipament comunitari primari, siga quin siga el seu ús i el títol pel qual s'intervinga.
4. En tot cas, l'aplicació de les mesures de foment en relació amb les actuacions relatives als projectes urbans haurà de guardar proporció entre aquestes i els habitatges i edificis que es rehabiliten en la zona afectada per l'àmbit de l'actuació i el marc del programa d'actuació previst en la resolució que declare l'àrea de rehabilitació. Aquesta relació vindrà determinada per les mesures de foment, si és el cas.
Article 3. Actuacions de rehabilitació
1. Les actuacions de rehabilitació podran afectar els elements comuns de l'edifici i els elements privatius de cadascun dels habitatges, de conformitat amb les obres que s'assenyalen en l'article 6 y 7 d'aquest reglament.
També s'inclouen com a actuacions de rehabilitació l'adequació de patis per a usos comunitaris al servei dels habitatges, conservar, mantenir o restituir els valors arquitectònics, històrics, patrimonials o ambientals i, si és el cas, l'adaptació a la normativa vigent, com també adaptar i ampliar l'espai habitable de l'habitatge.
2. Al mateix efecte, es considera com a obres de rehabilitació aquelles que es realitzen en l'edifici quan se supere el nivell normal de conservació, d'acord amb l'article 208 de la Llei 16/2005, Urbanística Valenciana.
3. Podran considerar-se també actuacions de rehabilitació, la reedificació total o parcial de l'immoble o la restitució d'aquest d'acord amb el seu estat original, sempre que aquest tinga caràcter patrimonial, o en el seu moment haja estat qualificat com a immoble protegit a l'efecte patrimonial i recaiga informe favorable de les administracions competents en matèria de patrimoni, evacuat en el procediment de sol·licitud de llicència.
4. La reedificació d'immobles podrà ser qualificada com a actuació protegible de rehabilitació quan servisca als objectius de completar entorns patrimonials o conjuntament eliminar parcel·les o solars vacants en conjunts consolidats de tradició edificatòria.
En tot cas, la reedificació o restitució total o parcial de l'immoble a l'efecte d'aquest reglament haurà de complir els requisits següents:
a) Que la reconstrucció es justifique en tipologies arquitectòniques de valor.
b) Que es realitze sempre dins d'àmbits prèviament declarats com a àrees de rehabilitació.
5. Les reedificacions o restitucions totals o parcials d'edificis no podran qualificar-se com a actuacions protegibles quan implique perduda o destrucció d'elements catalogats, en els supòsits establits en l'article 214 de la Llei 16/2005, Urbanística Valenciana, o quan s'haja incoat expedient sancionador per incompliment d'ordres d'execució relatiu a obres de conservació o d'execució, o haja transcorregut el termini per a dictar mesures de restabliment de la legalitat urbanística.
Article 4. Actuacions de rehabilitació en relació amb els requisits bàsics de l'edificació
Les actuacions comprensives de les obres de rehabilitació hauran de guardar coherència entre l'estat de l'edifici i els requisits bàsics de l'edificació exigibles, garantint en la mesura que siga possible el compliment d'aquests respecte a funcionalitat, seguretat, habitabilitat i reducció d'impactes ambientals, atenint-se al que estableix la normativa de disseny d'habitatge conforme al nivell d'intervenció.
Les actuacions de rehabilitació d'edificis i d'habitatges respecte als requisits bàsics de l'edificació, es referiran a:
a) La funcionalitat, de manera que possibiliten:
1r. La seua adequació a l'ús i a les funcions previstes.
2n. A les adequades condicions d'accessibilitat, mobilitat, accés i circulació en edifici i l'habitatge.
3r. A l'adequada dotació d'instal·lacions per a subministraments i serveis de conformitat amb la normativa vigent.
b) La seguretat, que farà referència a:
1r. L'estat i les condicions de la seguretat estructural: fonamentació, suports, bigues, forjats, relacionats amb la resistència mecànica i estabilitat de l'edifici.
2n. Les condicions exigibles de seguretat en cas d'incendi relatives al desallotjament de l'edifici i accés d'equips de rescat.
3r. Les condicions que garantisquen la seguretat d'utilització, de manera que l'ús normal no comporte risc d'accident.
c) L'habitabilitat entesa com aquelles condicions que es refereixen a:
1r. La higiene, salut i protecció del medi ambient, condicions de salubritat i estanquitat.
2n. La protecció contra el soroll.
3r. Els sistemes d'estalvi d'energia i aïllament tèrmic, per a un ús racional de l'energia.
4t. Aquells altres aspectes relacionats amb l'ús de l'edifici, destinat a habitatges, fonamentalment.
d) La reducció d'impactes ambientals mitjançant les actuacions relacionades amb:
1r. L'optimització dels recursos disponibles, reutilització, reciclatge, i ús de recursos renovables en la rehabilitació.
2n. La conservació del medi ambient atenent a la gestió de residus i prevenció o reducció d'emissions de CO2.
3r. L'obtenció i el manteniment d'ambients saludables en els edificis, optimització de la ventilació i aireig natural i aprofitament de la il·luminació natural i solejada.
Article 5. Nivells d'intervenció en les actuacions de la rehabilitació
S'estableixen tres categories segons el nivell d'intervenció en l'edifici, d'acord amb les característiques de les actuacions de rehabilitació:
a) Rehabilitació integral, quan es renova totalment l'edifici, fins i tot canviant les seues funcions i reorganitzant els seus espais, duta a terme generalment per un promotor, comprensiva de les actuacions previstes en les dues categories següents.
b) Rehabilitació dels elements comuns o parcial, quan només una o unes quantes parts de l'edifici es renoven, substitueixen o rehabiliten, amb efecte sobre els habitatges i tots els ocupants de l'edifici, portada a terme generalment per la comunitat de propietaris.
c) Rehabilitació d'elements privatius o puntual, es realitza sobre un habitatge i afecta només els seus ocupants i no la resta de l'edifici, duta a terme generalment per l'usuari de l'habitatge.
Article 6. Obres de rehabilitació dels elements comuns
Les obres relatives a la rehabilitació dels elements comuns d'edificis o rehabilitació parcial, susceptibles de ser protegides s'hauran de referir a:
1. Intervencions per a rehabilitar patologies relatives a la seguretat estructural.
1.1. Patologies en elements estructurals (fonamentació, pilars, forjats, estructura de coberta, bigues, volades...) que afecten la resistència mecànica, estabilitat i aptitud de servei, bé per deteriorament estructural, mala qualitat o execució deficient.
1.2. Patologies en els forjats, que es deriven de l'ús del ciment aluminós, i que afecten la resistència mecànica, estabilitat i aptitud de servei.
Vindran referits a edificis d'habitatges de promoció pública o privada construïts entre 1950 i 1980, ambdós inclusivament, quan es detecte l'existència de risc estructural produït per la utilització de ciment aluminós, i així s'acredite mitjançant l'informe d'inspecció de l'estructura de l'edifici establit a aquest efecte.
2. Intervencions per a rehabilitar patologies relatives a la funcionalitat i seguretat d'utilització.
2.1. Deficiències constructives en elements comuns en relació amb la seua adequació a l'ús i funcions previstes que afecten les condicions d'estanquitat enfront de la pluja i humitat en façanes, mitgeres o altres tancaments que conformen l'envoltant de l'edifici, substitució o reparació de fusteria, incloent les actuacions tendents a eliminar la humitat per capilaritat.
2.2. Deficiències respecte a la seguretat d'ús, enfront d'accidents, reparació de llindes, sanejat de balcons, vestíbuls, escales i baranes.
2.3. Deficiències en façana, degudes al deteriorament de revestiments, o exigides per la millora de l'ornament, quan s'actue mitjançant un tractament superficial.
2.4. Deficiències en cobertes degudes al deteriorament dels seus components, excloent la intervenció en elements estructurals.
3. Adequació de les condicions d'accessibilitat
En relació amb els requisits bàsics de funcionalitat, s'inclou la millora de les condicions d'accessibilitat física i supressió de barreres arquitectòniques.
Les actuacions protegides de millora de l'accessibilitat, susceptibles d'acollir-se a les mesures de foment a la rehabilitació, seran aquelles tendents a adequar els edificis d'habitatges o els habitatges a la Llei 49/1960, de 21 de juny, sobre propietat horitzontal, modificada per la Llei 51/2003, de 2 de desembre, d'igualtat d'oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat, i les previstes per la Llei 1/1998, de 5 de maig, de la Generalitat, d'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques, urbanístiques i de la comunicació.
Els edificis d'habitatges que s'acullen a les mesures de foment per a la millora de la seua accessibilitat en les condicions i procediment regulats en aquest reglament, hauran de senyalitzar-se convenientment sobre tal extrem en les condicions que s'establisquen mitjançant una ordre del conseller o instrucció de la direcció general competent en matèria d'habitatge.
Les obres d'accessibilitat s'hauran de referir a:
3.1. Nova instal·lació d'ascensor i establiment d'un itinerari practicable que permeta, en funció de les possibilitats de l'edifici, la seua utilització autònoma per persones amb discapacitat, possibilitant l'accés des del carrer a l'habitatge. Es tindrà en compte un criteri d'exigència que permeta el nivell màxim d'accessibilitat, adequant la intervenció a la possibilitat d'incorporar-la conforme les característiques de l'edifici.
3.2. Renovació i adaptació d'ascensors a la normativa vigent, o col·locació d'altres mitjans mecànics, perquè siguen practicables a persones amb discapacitat, adaptats a la situació i possibilitats de l'edifici o si és el cas la supressió de barreres arquitectòniques mitjançant obres d'adaptació entre la via pública i l'ascensor existent.
4. Instal·lacions de l'edifici. Adequació de les instal·lacions comunitàries de l'edifici, derivada de l'estat de deteriorament d'aquestes, dels seus materials obsolets, que no tinguen suficients dimensions, que presenten risc per a les persones o la seua necessitat adaptació a la normativa tècnica vigent aplicable, quan aquesta haja entrat en vigor després de la terminació de l'edifici o que milloren de forma eficaç l'eficiència energètica de l'edifici, d'acord si és el cas amb la normativa.
En funció de la coherència tècnica de les actuacions, les obres podran referir-se a:
4.1. En relació amb els requisits bàsics de funcionalitat, l'adequació de les instal·lacions següents:
a) Instal·lacions de sanejament i evacuació d'aigües pluvials.
b) Instal·lacions d'abastiment d'aigua.
c) Instal·lacions d'electricitat i centralització de quadres i comptadors.
d) Instal·lacions de gas canalitzat i si és el cas implantació d'aquestes.
e) Instal·lacions de telecomunicacions.
4.2. En relació amb els requisits de seguretat, es podran incloure l'adequació de les instal·lacions de seguretat en cas d'incendi i obres d'adaptació exigides per la protecció contra incendis com a conseqüència de la intervenció de rehabilitació.
4.3. Respecte als requisits bàsics relatius a la reducció d'impactes ambientals
a) Obres d'adequació o implantació d'instal·lacions en els edificis relacionades amb la reutilització i el reciclatge de residus dels habitatges.
b) Millora de les instal·lacions de subministrament d'aigua i instal·lació de mecanismes que afavorisquen l'estalvi d'aigua, com també la realització de xarxes de sanejament separatives en l'edifici que afavorisquen la reutilització de les aigües grises en el propi edifici i reduïsquen el volum d'abocament al sistema públic de clavegueram.
5. Millora de l'eficiència energètica i la sostenibilitat en els edificis d'habitatges
D'acord amb els objectius que s'han d'aconseguir en les noves edificacions mitjançant el compliment de les noves exigències bàsiques d'estalvi d'energia i protecció del medi ambient establides en el Codi tècnic de l'edificació aprovat pel Reial decret 314/2006, de 17 de març, la conselleria competent en matèria d'habitatge adoptarà els instruments adequats per a determinar les característiques i requisits per a l'acreditació de les obres de millora de l'eficiència i rehabilitació energètica i els criteris per a l'ús i implantació d'energies alternatives.
5.1. Respecte als requisits d'habitabilitat en tant que estalvi d'energia
Les obres es podran referir a les millores de l'envoltant tèrmica de l'edifici tendents a reduir la demanda energètica d'aquest, mitjançant actuacions com l'increment de l'aïllament tèrmic, la substitució de fusteries dels buits, protecció solar i col·locació de tendals, o altres, sempre que es demostre la seua eficàcia energètica, considerant factors com la severitat climàtica i les orientacions.
5.2. Respecte als requisits de reducció d'impactes ambientals, les obres es podran referir a:
a) Qualsevol millora en els sistemes d'instal·lacions tèrmiques que incrementen la utilització d'energies renovables.
b) La instal·lació de panells solars, a fi de contribuir parcialment o totalment a la producció d'aigua calenta sanitària demandada pels habitatges, en percentatges d'almenys, el 50 per 100 de la contribució mínima exigible per a edificis nous, segons el que estableix la secció HE-4 «Contribució solar mínima d'aigua calenta sanitària» del document bàsic HE del Codi tècnic de l'edificació.
En aquest cas es prestarà especial atenció a les condicions d'instal·lació en nuclis històrics i en àrees de rehabilitació que per les seues característiques requerisquen la preservació de l'entorn arquitectònic, la qual cosa es regularà a l'efecte de condicionar les mesures de foment mitjançant una ordre del conseller competent en matèria d'habitatge.
c) La instal·lació d'altres sistemes d'energies alternatives per a l'obtenció d'aigua calenta sanitària o energia elèctrica o altres sistemes energètics, que fomenten l'estalvi energètic i reduïsquen l'emissió de CO2 en els edificis, en les condicions que a aquest efecte es regulen explícitament i en relació amb les mesures de foment.
6. Protecció contra el soroll
A fi a possibilitar el compliment del requisit bàsic d'habitabilitat, es consideren les obres de millora de l'aïllament acústic per a possibilitar el desenvolupament de les activitats de forma satisfactòria.
Article 7. Obres de rehabilitació dels elements privatius
La rehabilitació dels elements privatius o puntuals, ve referida a la que es du a terme als habitatges i comprenen totes aquelles obres susceptibles de ser protegides referides a:
a) Obres per a la millora de les condicions de l'habitatge.
Per a possibilitar els requisits bàsics de funcionalitat en tant que adequació a l'ús d'habitatge: obres justificades per la necessitat adaptació a la normativa vigent fent referència concreta a l'adequada distribució d'espais interiors, de manera que proporcionen a l'habitatge les condicions necessàries de superfícies, programa, i especialment pel que fa a serveis sanitaris i cuina.
b) Accessibilitat i mobilitat en l'habitatge
Per a garantir els requisits bàsics de funcionalitat respecte a l'accessibilitat i mobilitat en l'habitatge existent.
Es preveu l'execució d'obres d'adaptació dels habitatges a les necessitats persones amb discapacitats motores, auditives o de qualsevol altre tipus o de persones majors de seixanta-cinc anys, amb l'objectiu de facilitar la seua adaptació a les necessitats específiques de la discapacitat o limitacions de les persones que habiten o hagen d'habitar l'habitatge, de manera que, en la mesura que siga possible, garantisquen la seua utilització autònoma i còmoda per aquelles.
S'inclouran, per tant, les obres que afecten les condicions interiors de l'habitatge, duent a terme actuacions com la creació d'un itinerari practicable, l'adaptació de serveis sanitaris i cuina, o altres que es consideren necessàries, després de la seua justificació prèvia en el corresponent projecte, per a l'adaptació al tipus de discapacitat de l'usuari i en les condicions tècniques que es puguen establir.
c) Adequació de les instal·lacions de l'habitatge
Per a complir els requisits bàsics de funcionalitat en relació amb les instal·lacions de l'habitatge:
Es preveuen les obres d'adequació de les instal·lacions de l'habitatge amb la finalitat de garantir el funcionament correcte i la millora d'aquestes, el compliment de la normativa vigent que afecte totalment o parcialment les instal·lacions d'electricitat, sanejament i llanterneria, extracció de fums i ventilació, gas per a cuina i aigua calenta sanitària, i sistemes de calefacció que hauran d'atenir criteris d'eficiència energètica, preferentment.
d) Millora de l'eficiència energètica i la sostenibilitat en els edificis d'habitatges
En l'habitatge, i de forma complementària a les condicions de l'edifici, es preveu com a susceptibles de protecció les obres relatives a:
1r. Respecte als requisits d'habitabilitat en tant que estalvi d'energia.
Les millores en l'habitatge tendents a reduir la demanda energètica, mitjançant actuacions com l'increment de l'aïllament tèrmic, la substitució de fusteries dels buits o altres, sempre que es demostre la seua eficàcia energètica, considerant factors com la severitat climàtica i les orientacions.
2n. Respecte als requisits de reducció d'impactes ambientals.
2n.1. Qualsevol millora en els sistemes d'instal·lacions tèrmiques que incrementen la utilització d'energies renovables.
2n.2. La instal·lació d'altres sistemes d'energies alternatives per a l'obtenció d'aigua calenta sanitària o energia elèctrica o altres sistemes energètics, que fomenten l'estalvi energètic i reduïsquen l'emissió de CO2 en les condicions que a aquest efecte es regulen explícitament i en relació amb les mesures de foment.
3r. Protecció contra el soroll
A fi a possibilitar el compliment del requisit bàsic d'habitabilitat, es consideren les obres de millora de l'aïllament acústic per a possibilitar el desenvolupament de les activitats de forma satisfactòria.
Article 8. Obres de rehabilitació integral
1. La rehabilitació integral o comprensiva de les obres d'elements comuns i privatius, ve referida a la que es du a terme quan es renova totalment l'edifici per a destinar-lo majoritàriament a habitatge, fins i tot canviant les seues funcions i reorganitzant els seus espais, incidint tant en els components de la rehabilitació parcial o elements comuns de l'edifici com els de la rehabilitació puntual o privatius dels habitatges i, per tant, totes les actuacions mencionades en els apartats anteriors seran si és el cas, susceptibles de ser protegides d'acord amb les mesures de foment establides.
2. Rehabilitació d'edifici-habitatge unifamiliar
Com a cas particular de la rehabilitació, es preveu la rehabilitació integral d'edificis-habitatge unifamiliar, que responen a tipologies tradicionals, "casa de poble", en nuclis urbans històrics i en el medi rural, duta a terme pel promotor usuari. En aquest supòsit es podran agrupar totes les actuacions mencionades en els apartats anteriors i es protegiran d'acord amb els criteris establits per les mesures de foment.
Capítol II
La coherència i condicions generals de les actuacions
de rehabilitació per a la seua protecció
Article 9. Coherència de les actuacions de rehabilitació
1. Les actuacions de rehabilitació que sol·liciten la seua qualificació a l'efecte d'acollir-se a les polítiques públiques de foment, hauran d'acreditar la seua coherència en l'actuació tècnica comprensiva de la totalitat dels treballs necessaris i prioritzant-los segons la seua importància en relació amb l'estat de conservació de l'edifici o l'adequació de l'habitatge, en la forma determinada en aquest reglament o amb l'exigida en els diferents plans de foment que per a cada cas establisquen les administracions públiques.
2. Quan les actuacions vinguen referides a la rehabilitació dels elements comuns dels edificis d'habitatges, la coherència d'aquestes s'acreditarà mitjançant l'informe de coherència que s'emetrà en relació amb l'informe de conservació de l'edifici i el projecte o memòria tècnica de les actuacions que s'han de realitzar.
3. La coherència de la rehabilitació podrà circumscriure's a la rehabilitació d'un edifici o a un conjunt d'edificis.
Quan es plantege la intervenció per fases en el mateix edifici, o bé de forma seqüencial en diversos d'aquests, es podrà formular mitjançant un pla d'intervenció rehabilitadora, tal com es preveu en aquest reglament.
En aquest cas l'informe de coherència es referirà a aquest pla i a les seues actuacions i la seua finalitat és la de possibilitar la compatibilitat amb les mesures de foment a l'actuació vigents..
4. Quan les actuacions de rehabilitació es referisquen a l'habitatge i els seus elements privatius, la coherència tècnica s'acreditarà mitjançant l'informe de coherència en relació amb l'informe d'adequació de l'habitatge, en les condicions establides.
Article 10. L'informe de coherència
1. L'informe de coherència és el document que reconeix la viabilitat de la intervenció rehabilitadora a l'efecte de la seua qualificació com a actuació protegida, partint del projecte o memòria de les actuacions de rehabilitació i en relació amb l'informe de l'estat de conservació de l'edifici, o d'adequació de l'habitatge.
2. L'informe de coherència serà sempre preceptiu i previ a la qualificació provisional de l'actuació o, si és el cas, a l'aprovació administrativa del pla d'intervenció rehabilitadora regulat en el capítol V d'aquest reglament.
3. L'informe de coherència haurà d'acreditar que en el projecte o memòria de la intervenció de rehabilitació d'acord amb les actuacions i obres que es preveuen, s'adopten les mesures necessàries per al compliment de les exigències tècniques establertes en els articles 11, 13 i 14 d'aquest reglament.
Article 11. Criteris tècnics de coherència
L'execució de les obres de rehabilitació per a obtenir la qualificació com a actuacions protegides, haurà de garantir la coherència tècnica i constructiva amb l'estat de l'edifici i amb les restants obres que puguen realitzar-se d'acord amb les condicions següents:
a) Les obres utilitzaran solucions constructives, tipològiques i formals coherents amb les característiques arquitectòniques originals i pròpies de l'edifici i el seu entorn.
b) Per a qualificar com a protegides les actuacions de rehabilitació relacionades amb els requisits de funcionalitat de l'edifici, s'exigirà que, prèviament o simultàniament, s'haja aconseguit el compliment dels requisits de seguretat, especialment els referits a la seguretat estructural, o estiga previst seqüencialment en el pla d'intervenció rehabilitadora.
c) Per a qualificar com a protegides les actuacions de rehabilitació que tinguen com a objecte obtenir el compliment dels requisits relatius a l'habitabilitat, s'exigirà que, prèviament o simultàniament, s'hagen adoptat les mesures per al compliment dels requisits relatius a la seguretat i funcionalitat de l'edifici o estiga previst seqüencialment en el pla d'intervenció rehabilitadora.
d) En les actuacions realitzades sobre les façanes i cobertes, haurà d'acreditar-se el compliment dels requisits de seguretat i funcionalitat de l'edifici o, si és el cas, es justificarà que, prèviament o simultàniament, s'assoleixen amb les obres que s'han de realitzar.
e) Quan hi haja un pla d'intervenció rehabilitadora, de conformitat amb la regulació establida, les actuacions podran dur-se a terme per fases, atenent a la seqüencialitat fixada en aquest i en les condicions establides en el capítol V del títol I d'aquest reglament.
f) La protecció a l'execució d'obres de rehabilitació en els habitatges, només podrà protegir-se a l'efecte la seua qualificació com a actuació protegida, quan s'adopten les mesures per al compliment de les exigències tècniques establides a aquest efecte i previstes en el seu cas per les mesures de foment.
Article 12. Emissió de l'informe de coherència
1. Per a qualificar les obres de rehabilitació com a actuació protegida, haurà d'existir un document que acredite que les obres que es pretenen dur a terme s'adeqüen en relació amb l'estat de conservació de l'edifici o les condicions d'adequació de l'habitatge.
2. A aquest efecte, l'informe de coherència podrà ser emés:
a) En tot cas per personal adscrit a l'òrgan administratiu dependent de la conselleria competent en matèria d'habitatge.
b) Per tècnics de l'administració local on es trobe el bé o els béns que s'han de rehabilitar, sempre que s'haja declarat prèviament àrea de rehabilitació i s'haja subscrit un conveni interadministratiu que preveja explícitament les condicions per a l'emissió d'aquests informes.
c) Per facultatiu competent que demane el mateix administrat designat per col·legi professional, en les condicions que es puguen establir reglamentàriament per la conselleria competent en matèria d'habitatge.
3. No es podrà qualificar cap actuació de rehabilitació com a protegida si no té informe de coherència favorable.
Article 13. Condicions generals i específiques de la rehabilitació per a obtenir la qualificació com a protegida
1. Les condicions generals de l'actuació de rehabilitació per a poder ser qualificada i per tant acollir-se a les mesures de foment si és el cas, hauran de complir:
a) L'antiguitat de l'edifici o habitatge
En el sentit que l'edifici o habitatge tinga una antiguitat superior a la que establisquen els distints plans de foment.
Aquesta condició no serà tinguda en compte quan es tracte d'obres per a garantir l'accessibilitat física i l'eliminació de barreres arquitectòniques a persones amb discapacitat.
En el cas d'actuacions necessàries per adaptació de les instal·lacions a la normativa vigent o aquelles obres la finalitat de les quals siga la reducció del consum energètic, s'haurà d'acreditar aquest extrem.
b) Concurrència d'interés social i destinació dels habitatges. Es qualificaren les actuacions protegides que es duguen a terme en emplaçaments on els habitatges es destinen preferentment a residència habitual i permanent, en funció dels objectius establits i, en qualsevol cas, de conformitat amb les mesures de foment que es troben vigents.
Els edificis i habitatges es destinaran majoritàriament a residència habitual i permanent, i en tot cas amb les condicions regulades per les mesures de foment respecte a aquest extrem.
c) Planejament urbanístic
Les obres s'hauran d'ajustar al planejament urbanístic vigent, i hauran d'estar en condicions d'obtenir la llicència municipal d'edificació que haurà de ser aportada, en tot cas, amb anterioritat a la seua qualificació definitiva.
d) Adequació final de les obres
Una vegada finalitzades les obres de rehabilitació, es comprovarà que aquestes s'adeqüen al projecte i a la documentació inicial o els seus modificats, i a la corresponent llicència municipal d'edificació que va servir de base per a obtenir la qualificació provisional o els seus modificats, sense perjudici de la responsabilitat corresponent a la direcció facultativa de les obres.
e) Exclusió de la demolició de façanes
S'exclou la demolició de les façanes, excepte en els supòsits de reconstrucció de l'edifici o parts d'aquest determinada pel seu valor patrimonial, o en la regularització d'alineacions urbanístiques.
f) Buidatge total
Les obres de rehabilitació exclouran el buidatge total, considerant com a tal quan les obres comporten la reconstrucció de més del 50 per 100 de la superfície construïda resultant de l'edifici, exclosa la coberta.
En les actuacions de rehabilitació integral d'edificis en àrees de rehabilitació en els supòsits de protecció patrimonial emparats per la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, després de la resolució prèvia de la direcció general competent en matèria d'habitatge i l'informe de la direcció general competent en matèria de patrimoni cultural, es permetrà en cada cas, el buidatge total o la demolició de façanes, atenent al que estableix la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana, en els seus articles 209, 211, 214 i 215.
g) Intervenció en edificis catalogats i ordres d'adaptació a l'ambient.
Que s'estiga en algun dels supòsits relatius a la concessió d'ajudes per excedir el límit del deure de conservació per la intervenció en edificis catalogats o ordres d'adaptació a l'ambient, en correspondència amb els articles 208, 209, 211 i 215 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana.
h) Inici de les obres
Les obres no es podran iniciar fins a l'obtenció de la qualificació provisional excepte per motius d'urgència degudament justificats i comunicats i que tinguen en qualsevol cas amb l'informe de coherència i d'acord amb les instruccions que establisca la direcció general competent en matèria d'habitatge.
i) Criteris d'economia, eficiència i ambient
Les solucions emprades en la rehabilitació d'edificis, habitatges i equipaments obeiran a criteris d'economia i eficiència i s'atindran a les exigències d'adaptació a l'ambient dels edificis, i si fóra el cas la restitució del seu aspecte originari o coadjuvar a la seua millor conservació, de conformitat amb l'article 215 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana.
j) Limitacions respecte al pressupost protegit
Que el pressupost protegit de l'actuació de rehabilitació es trobe dins dels límits que establisquen els plans de foment establits per les administracions competents.
2. En les actuacions de rehabilitació d'edificis o habitatges, les parts o elements d'obra que siguen objecte de reforma o rehabilitació hauran d'ajustar-se en la mesura que siga possible al compliment dels requisits bàsics d'edificació i a les condicions tècniques de disseny dels edificis i dels habitatges vigents. Les actuacions de rehabilitació en el cas de rehabilitació integral proporcionaran als edificis i els habitatges, els requisits bàsics d'edificació i les condicions tècniques de disseny d'aquests establides en la normativa vigent d'aplicació.
3. Condicions especifiques que han de complir els edificis
a) Estar adaptat al compliment d'algun o tots els requisits bàsics de l'edificació en els termes establits en l'article 4 d'aquest reglament.
b) Per a poder qualificar l'actuació de protegible, es considera edifici d'habitatges o d'ús residencial quan almenys un 50 per 100 de la superfície útil, sobre rasant, resultant de les obres, siga destinada a habitatge.
Per a poder acollir-se a les ajudes, es determinarà un percentatge mínim d'habitatges destinats a domicili habitual i permanent amb caràcter general que serà fixat per les mesures de foment.
4. Condicions especifiques que han de complir els habitatges
No complir els requisits bàsics de l'edificació en els termes establits en l'article 4 d'aquest reglament.
Article 14. Contingut de l'informe de coherència
L'informe de coherència com a document per a justificar les actuacions de rehabilitació en relació amb l'estat de conservació de l'edifici o l'adequació de l'habitatge, haurà d'acreditar:
1. Amb caràcter general:
a) L'adequació al planejament en vigor de les actuacions que s'han de realitzar.
b) L'adequació de les obres que s'han de realitzar amb l'informe de conservació de l'edifici o l'adequació de l'habitatge.
c) Les característiques de les actuacions de rehabilitació en relació amb els tipus d'obres assenyalats en els articles 6 a 8 d'aquest reglament.
d) Les característiques de les actuacions de rehabilitació en relació amb les mesures de foment establides per a les actuacions protegibles en el moment de la presentació de la sol·licitud.
2. Amb caràcter tècnic:
La coherència o idoneïtat dels materials i les solucions tecnicoconstructives del projecte, la seua adequació o l'adopció de mesures per a complir els requisits bàsics de l'edificació, respecte de les seues característiques arquitectòniques originals, l'estat general i les patologies particulars de l'edifici i habitatge o habitatges en relació amb els aspectes següents:
a) Estructura, atenent a les circumstàncies de la fonamentació, elements portants i forjats, de manera que es tracten de les possibles lesions per a aconseguir l'estabilitat, resistència mecànica i aptitud de servei adequades a l'ús.
b) Estanquitat dels tancaments, particularitzant la coberta, façanes a la via pública, interiors i mitgeres, tant els seus paraments com les fusteries.
c) Salubritat, amb atenció als tractaments antihumitat, baixants i col·lectors, evacuació de fums i altres elements, ús de materials constructius no tòxics, com també afeccions de xilòfags o altres insectes.
d) Instal·lacions d'aigua, gas, electricitat, telefonia i comunicació, en relació amb el compliment de la normativa vigent, com també l'eliminació de materials o components inadequats i al seu bon funcionament.
e) Eficiència energètica, tant en el sentit d'estalvi energètic i aïllament tèrmic, com dels criteris de climatització, siguen passius o mecànics, i el compliment de la normativa vigent relativa a la instal·lació de captadors d'energia solar tèrmica i la possible inclusió d'un altre tipus d'energies alternatives.
f) Accessibilitat als elements comuns i a cadascun dels habitatges, amb atenció a l'eliminació de barreres arquitectòniques i a les característiques personals dels usuaris de l'immoble, establint un itinerari adequat des de la via pública fins a l'interior de l'habitatge en el cas d'usuaris amb mobilitat reduïda, inclusivament la possible instal·lació d'ascensor adaptat en l'edifici.
g) L'adequació del projecte als criteris d'habitabilitat en termes relatius a higiene, salut i medi ambient i a les necessitats dels usuaris, relativa a qüestions com a distribució, ambient interior, dimensions, assolellada i aireig.
h) La valoració del projecte relativa a la seua integració en l'entorn i el paisatge urbans amb la intervenció arquitectònica, conforme amb els criteris establits en l'article 5 de la Llei 4/2004, de 30 de juny, d'ordenació del territori i protecció del paisatge.
Article 15. Instruccions tècniques de rehabilitació
1. La direcció general competent en matèria d'habitatge dictarà instruccions tècniques en matèria de rehabilitació mitjançant les quals s'aplicaran els criteris de coherència per a la qualificació de les actuacions protegides de rehabilitació.
2. Les instruccions tècniques s'hauran d'adequar al que disposa el Codi tècnic de l'edificació.
3. Les instruccions tècniques de rehabilitació seran elaborades per la direcció general competent en matèria d'habitatge. Per a la redacció d'aquestes es podrà establir la col·laboració amb els agents implicats, l'assessorament de les universitats o altres organismes competents.
4. Les instruccions tècniques tindran caràcter orientatiu i el seu objectiu serà possibilitar la intervenció en la rehabilitació.
Capítol III
L'informe de conservació de l'edifici
Article 16. L'obligació de la inspecció tècnica d'edificis
El deure de conservació i de manteniment dels edificis en condicions de seguretat, salubritat, ornament públic i decor, establit per l'article 206 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana, exigeix que s'haja de passar en la forma i terminis establits una inspecció tècnica que acredite el seu estat a aquest efecte, de conformitat amb l'article 207 de la llei esmentada.
Article 17. Control del deure de conservació i rehabilitació
1. La vigilància i control per al compliment dels deures d'inspecció, conservació i rehabilitació correspon als ajuntaments, i específicament per als edificis majors de 50 anys o catalogats, els quals mitjançant ordenança municipal podran establir els requisits i criteris per a la seua realització compatibilitzant, si és el cas, amb les mesures establides en aquest reglament, en especial les referents als plans d'actuació per al coneixement de l'estat de les edificacions i les mesures per a la seua inspecció tècnica.
2. L'òrgan municipal que tinga atribuïda la competència tramitarà els expedients d'ofici o a instàncies d'interessat, en exercici o no de l'acció pública i, si és el cas, podran ser instats per la conselleria competent en matèria d'habitatge si es donaren les circumstàncies motivades per a això i en el marc de les condicions establides per aquest reglament.
Article 18. L'informe de conservació d'edificis (ICE)
Per a possibilitar el compliment de l'exigència de la inspecció tècnica i harmonitzar-la amb les actuacions de rehabilitació, de conformitat amb el que estableix el capítol III de la Llei 8/2004, d'Habitatge de la Comunitat Valenciana, s'institueix la figura de l'informe de conservació de l'edifici (ICE), amb les particularitats següents:
a) L'informe de conservació de l'edifici (ICE) és un document tècnic que recull la informació relativa a la situació general de l'edifici i proporciona informació sobre l'estat dels elements comuns i ha d'incloure el contingut regulat en l'article 25 d'aquest reglament.
S'elabora a partir de l'observació visual i no s'inclouen prospeccions, proves de laboratori o altres treball complementaris, si bé pot preveure recomanacions respecte a la conveniència de la seua execució si així es considera.
b) L'informe de conservació de l'edifici (ICE) és necessari per a poder procedir a la qualificació provisional protegida de les actuacions de rehabilitació, poder determinar la necessitat d'aquestes i avaluar la seua coherència amb l'estat de l'edificació.
Article 19. Aplicació i preceptivitat de l'informe de conservació de l'edifici
1. L'informe de conservació de l'edifici (ICE) es durà a terme en qualsevol edifici d'habitatges, destinat majoritàriament a ús residencial, amb independència de la seua localització, la seua situació urbanística o la seua titularitat, edificat en sòl urbanament i específicament en aquelles situacions que per l'estat dels edificis i els habitatges es requerisca demanar la necessària informació sobre el seu estat per a escometre actuacions de rehabilitació.
2. L'informe de conservació de l'edifici (ICE) estableix:
a) com a requisit imprescindible i obligatori amb caràcter previ en les actuacions protegides de rehabilitació d'edificis a l'efecte de la seua qualificació, acollir-se a les mesures de foment i en les condicions establides en aquest reglament.
Serà exigible l'informe de conservació de l'edifici per a l'inici de la tramitació de la qualificació provisional d'actuació protegida, havent de constituir expedient separat.
b) Quan es duguen a terme plans d'actuació per al coneixement de l'estat de conservació d'edificis d'habitatges per part dels ajuntaments en les condicions determinades per aquest reglament.
c) Com a condició exigible, en determinades zones o àrees de rehabilitació, quan així ho considere convenient la direcció general competent en matèria d'habitatge per a demanar la informació adequada respecte a l'estat de conservació dels edificis.
3. L'informe de conservació de l'edifici (ICE) és el document de referència per a avaluar les actuacions de rehabilitació sobre les quals se sol·licita la qualificació protegida i en el qual basar l'informe de coherència regulat a aquest efecte.
Article 20. L'informe d'adequació de l'habitatge (IAH). La seua aplicació
1. És un document tècnic elaborat pels serveis de la direcció general competent en matèria d'habitatge la finalitat del qual és la de valorar la necessitat, idoneïtat i coherència de les actuacions en l'adequació de l'habitatge.
2. L'informe d'adequació de l'habitatge (IAH) com a document tècnic, preveu la necessitat i conveniència de les obres que s'han de realitzar i determina en ell mateix la coherència de les actuacions referides als elements privatius de l'habitatge.
3. L'informe d'adequació de l'habitatge (IAH) és obligatori amb caràcter previ a la qualificació de les actuacions.
4. L'informe d'adequació de l'habitatge (IAH) té caràcter de requisit quan estableix l'abast de les obres a realitzar i per tant les que poden estar subjectes a la qualificació i acollir-se a les mesures de foment.
Article 21. Sol·licitant de l'informe de conservació de l'edifici
El sol·licitant de l'informe de conservació de l'edifici podrà ser:
a) El promotor o els promotors de les obres de rehabilitació, indistintament el propietari, o si és el cas els inquilins.
b) L'Ajuntament, l'operador de rehabilitació o l'òrgan autonòmic competent, en el marc de plans convinguts d'inspecció de l'estat de conservació o en actuacions puntuals de rehabilitació d'edificis, en àrees de rehabilitació.
c) Els inquilins dels habitatges en mal estat. La iniciativa adoptada pels inquilins, en relació amb els resultats de l'informe de conservació de l'edifici, podrà ser tinguda en compte, si fóra el cas, per a al·legar com a argument enfront de l'obligació de falta de manteniment i conservació pel propietari de l'immoble en la possible sustentació d'un procediment de declaració de ruïna.
Article 22. Efectes de l'informe de conservació de l'edifici
1. L'informe de conservació de l'edifici té l'efecte del document que acredita el compliment del deure de conservació i rehabilitació dels edificis establit per l'article 206 de la Llei 16/2005 respecte a l'exigència legal de la inspecció tècnica dels edificis.
2. La disponibilitat de l'informe possibilita la tramitació de la qualificació provisional d'actuació protegida.
Article 23. Plans d'actuació per al coneixement de l'estat de conservació dels edificis
1. La direcció general competent en matèria d'habitatge podrà formular plans d'actuació per al coneixement de l'estat de conservació dels edificis, bé de forma concertada amb els ajuntaments o instant aquests per a la seua realització.
2. En el cas establir plans d'actuació entre la Generalitat en col·laboració amb els ajuntaments per a elaborar censos sobre l'estat de conservació de les edificacions d'habitatge, es delimitaran àmbits concrets en què les característiques dels edificis aconsellen el coneixement del seu estat.
Amb caràcter previ a l'acord, s'avaluarà l'extensió de les inspeccions i el total d'edificis i habitatges per a poder realitzar la previsió i si és el cas fer efectives les mesures de suport per a la realització de l'informe.
3. També podran acollir-se quan es formulen plans d'actuació en aplicació de l'exigència urbanística per tractar-se d'edificis de mes de 50 anys o catalogats, conforme s'establisca en la corresponent ordenança municipal i mitjançant igualment la prèvia concertació entre l'ajuntament i la direcció general competent en matèria d'habitatge.
4. La direcció general competent en matèria d'habitatge podrà instar l'elaboració de l'informe de conservació de l'edifici (ICE), quan ho considere, en una determinada àrea urbana que per les seues condicions requerisca una presa d'informació adequada respecte a l'estat de conservació dels edificis.
Article 24. Realització de l'informe de conservació de l'edifici
1. La realització de l'informe de conservació de l'edifici constitueix una inspecció de l'edifici que duran a terme professionals titulats legalment com a arquitectes i arquitectes tècnics o aparelladors, competents per fer-ho.
2. Els col·legis professionals amb què s'establisquen els convenis hauran de verificar, supervisar i, si és el cas, donar la conformitat al contingut i remetre les dades que corresponguen de l'informe de conservació de l'edifici (ICE) d'acord amb els criteris tècnics establits en aquest reglament i aquells que, si és el cas, es puguen establir, mitjançant els convenis en relació amb les seues condicions tècniques, administratives i de qualitat i econòmiques, a fi a garantir la seua idoneïtat, i hauran igualment de facilitar en el suport informàtic adequat i establit a aquest efecte, tota la informació relativa respecte als extrems requerits.
3. L'informe de conservació de l'edifici (ICE) es realitza per encàrrec de la direcció general competent en matèria d'habitatge, perquè es redacte per tècnic competent amb la titulació d'arquitecte superior o arquitecte tècnic.
La conselleria competent en matèria d'habitatge subscriurà els convenis amb els col·legis professionals que hauran de preveure les condicions per a assegurar la realització de l'informe de conservació de l'edifici (ICE).
4. El lliurament del pagament de l'informe de conservació de l'edifici (ICE) es realitzarà directament als col·legis professionals en les condicions establides en els convenis que se subscriguen.
5. Quan es realitzen en el marc de plans d'actuació concertats amb ajuntaments, les condicions generals assenyalades s'ajustaran de manera que es garantisca una aportació municipal mínima.
Article 25. Contingut dels informes de conservació de l'edifici
1. Els informes de conservació de l'edifici hauran de preveure totes les característiques tècniques que possibiliten la seua avaluació i permeten establir les indicacions suficients per a recomanar les anàlisis i la diagnosi que es consideren adequats.
2. Aquest informe tindrà com a mínim el contingut següent:
A) Descripció general i identificació de l'edifici:
a) Localització.
b) Any de construcció.
c) Nombre de plantes (soterrani, semisoterrani, planta baixa, àtic, coberta...).
d) Nombre d'habitatges o locals.
e) Tipologia estructural.
f) Instal·lacions de què dispose
B) Descripció ajustada als requisits bàsics i a les obres de rehabilitació que es prevegen (dades generals, estat de conservació, avaluació):
a) Estructura
b) Coberta
c) Paraments
d) Instal·lacions
e) Condicions d'accessibilitat.
3. L'informe de conservació de l'edifici haurà d'emplenar-se segons el model oficial que aprove la conselleria competent en matèria d'habitatge i haurà d'avaluar la conveniència de realitzar les obres que siguen necessàries i les mesures que s'hagen d'adoptar, si és el cas.
Article 26. Resultats de l'informe de conservació de l'edifici (ICE) en plans d'actuació per al coneixement de l'estat de conservació d'edificis
1. En el cas de plans d'actuació, el resultat de l'informe de conservació de l'edifici es traslladarà a la direcció general competent en matèria d'habitatge i a l'administració municipal, perquè incorpore, en el registre que es regula en l'article 29 d'aquest reglament les dades significatives de l'informe, i comunique i trasllade aquest a la propietat, d'acord amb les condicions que s'establisquen de forma convinguda entre ajuntaments, col·legis professionals i la conselleria competent en matèria d'habitatge.
2. Si del resultat de la inspecció és preceptiva la realització d'una sèrie d'actuacions, susceptibles o no d'ajudes, l'informe emés haurà de ser traslladat als serveis municipals competents, si és el cas, els quals giraran visita d'inspecció i ordenaran el que escaiga de conformitat amb el que estableix la legislació urbanística.
3. Els informes de conservació de l'edifici (ICE), amb el contingut regulat a aquest efecte per aquest reglament, podran servir de base per a dictar les ordres d'execució d'obres, a fi a complir la legislació urbanística vigent i possibilitar al mateix temps l'aplicació de mesures de foment, si així es determina.
Article 27. Obligació d'efectuar l'informe de conservació de l'edifici dins de plans d'actuació
1. En l'àmbit de plans d'actuació per a conéixer l'estat de conservació d'edificis, concertats entre ajuntaments i la direcció general competent en matèria d'habitatge, l'ajuntament podrà ordenar a la propietat la realització de l'informe de conservació de l'edifici, i atorgar-li un termini per a fer-ho, amb advertència d'imposició de multes coercitives i execució subsidiària.
2. Si transcorregut el termini assenyalat, la propietat no ha complit el que s'ha ordenat, sense perjudici del recurs en últim terme a l'execució subsidiària, l'ajuntament podrà imposar a aquesta multa coercitiva. La resolució atorgarà un altre termini igual per al seu compliment.
El nombre de multes coercitives imposades no podrà excedir de tres i a partir del seu incompliment la propietat no podrà acollir-se a cap tipus d'ajuda per a la realització de l'informe de conservació de l'edifici, o es ponderarà a l'efecte de poder accedir, si és el cas, a les ajudes de rehabilitació establides.
El procediment per a la seua imposició serà el regulat per la Llei 8/2004, d'habitatge, de la Comunitat Valenciana.
3. Si persisteix en l'incompliment, l'ajuntament podrà realitzar l'informe subsidiàriament.
Article 28. Incorporació de l'informe de conservació de l'edifici al llibre de l'edifici
1. De conformitat amb la Llei 8/2004, de l'Habitatge de la Comunitat Valenciana, la intervenció sobre els elements comuns de l'edifici que alteren l'estructura o fàbrica d'aquest han de fer-se constar obligatòriament en el llibre de l'edifici.
2. En aquest sentit, la realització de l'informe de conservació de l'edifici permet la seua incorporació al sistema del llibre de l'edifici.
Tant si aquest informe de conservació de l'edifici es realitza com a exigència per a actuacions de rehabilitació, com en el marc de plans d'actuació d'inspecció per al coneixement de l'estat de conservació, s'incorporarà la seua informació al llibre de l'edifici.
3. En l'àmbit de la legislació hipotecària es podrà regular per ordre del conseller competent en matèria d'habitatge, la forma d'incorporació de la informació que es considere relativa a l'informe de conservació de l'edifici als registres de la propietat i en les condicions que s'acorden.
Article 29. Registre sobre l'estat de conservació dels edificis d'habitatges
1. A l'efecte de demanar la informació sobre la situació de l'estat de conservació del parc d'habitatges, es crea el Registre de l'Estat de Conservació d'Edificis d'Habitatges de la Comunitat Valenciana, gestionat per l'Observatori Valencià d'Habitatge adscrit a la direcció general competent en matèria d'habitatge, a la qual correspondrà coordinar i vetlar per aquesta informació.
2. Es crearà, en coordinació amb els ajuntaments i els col·legis professionals on es porten a terme plans d'actuació per al coneixement de l'estat de conservació dels edificis, i en les condicions convingudes un Registre informàtic centralitzat dels edificis amb informe sobre l'estat de conservació i si és el cas subjectes a inspecció tècnica.
Article 30. Publicitat del Registre de l'informe de l'estat de conservació dels edificis d'habitatges
1. És funció del Registre sobre l'Estat de Conservació dels Edificis d'Habitatges, el control del compliment de l'obligació establida en els terminis i condicions assenyalats en aquest reglament.
Les dades que es troben en poder del Registre sobre l'Estat de Conservació dels Edificis d'Habitatges seran públics només a l'efecte estadístic i informatiu en els termes i amb els límits establits en la legislació de procediment administratiu comú.
2. Les còpies acreditatives de la presentació del primer informe de conservació de l'edifici i en la mesura que això es regule, els successius certificats d'inspecció tècnica, s'uniran al llibre de l'edifici o, si no n'hi ha, a la documentació tècnica d'aquest, i hauran de ser depositades en el registre de la propietat competent, per a ser conservades a favor dels propietaris actuals i successius.
Article 31. Efectes de la presentació de l'informe de conservació de l'edifici
1. L'informe de conservació de l'edifici en què s'expresse la situació respecte al compliment de les condicions de seguretat, salubritat i ornament públic facultarà el propietari per a sol·licitar qualsevol tipus d'ajuda que s'establisca per a la rehabilitació de l'edificació.
Els efectes de l'informe de conservació de l'edifici, on s'expressa la necessitat escometre obres per a aconseguir les condicions de seguretat, salubritat i ornament públic, facultaran el propietari per a sol·licitar les ajudes establides per a realitzar, si és el cas, les obres de conservació o per a sol·licitar les ajudes per a la rehabilitació de l'edificació, en el termini d'execució recomanat en l'informe.
2. Si de l'informe de conservació de l'edifici resulta la necessitat escometre mesures immediates de seguretat per perill imminent, es podran realitzar les mesures en el termini previst en l'informe, després de l'obtenció prèvia d'ordre d'execució i després sol·licitar les ajudes corresponents per al compliment del deure de conservació.
En els casos previstos en els paràgrafs anteriors, podrà ser aplicat el tipus reduït de la taxa per l'atorgament de la llicència d'obres de conformitat amb el que estableix l'article 42 de la Llei 8/2004, de l'Habitatge de la Comunitat Valenciana.
Article 32. Ajudes per a la realització de l'informe de conservació de l'edifici
1. La realització de l'informe de conservació de l'edifici podrà ser subvencionada en la seua totalitat o en part en els supòsits establits com a exigència regulats en l'article 19 d'aquest reglament, conforme ho establisquen les mesures de foment vigents.
2. L'ajuda per a l'informe de conservació de l'edifici s'estableix d'una sola vegada i no és repetible, i es concedeix en l'àmbit determinat en aquest reglament per a la realització del primer informe de conservació de l'edifici, i n'haurà de quedar constància en el corresponent registre, i serà per compte dels propietaris atendre les obligacions legals del deure de manteniment, inspecció i conservació amb posterioritat.
Capítol IV
El pla d'intervenció rehabilitadora
Article 33. El pla d'intervenció rehabilitadora
1. El pla d'intervenció rehabilitadora (PIRh) és l'instrument tecnicojurídic on el promotor de les actuacions de rehabilitació estableix les condicions, característiques i terminis en què haurà d'escometre-les, bé en un edifici o un conjunt d'edificis, estiguen o no inclosos en una àrea de rehabilitació.
A partir de l'informe de conservació de l'edifici, pot formular-se el pla d'intervenció rehabilitadora per a la programació de les actuacions per a escometre la rehabilitació protegida de l'edifici o conjunt d'edificis que reculla la seqüencialitat d'aquestes i les fases que es prevegen, a fi a garantir les intervencions necessàries, de manera que possibilite acollir-se a les mesures de foment establides i vigents, possibilitant un horitzó temporal quant al seu finançament d'acord amb les mesures de foment establides.
2. Amb aquest fi el pla d'intervenció rehabilitadora podrà plantejar-se en les modalitats següents:
a) Aquesta modalitat resulta aplicable quan es tracte d'un edifici o bé d'un conjunt d'edificis sobre els quals es du a terme la intervenció de rehabilitació per tipus d'obres i objectes de rehabilitació.
La intervenció es realitza per successives fases parcials que comprenguen diferents actuacions de rehabilitació i els tipus d'obres que comprenguen, de conformitat amb el que estableixen els articles 6 a 8 d'aquest reglament.
En aquest cas el pla d'intervenció rehabilitadora permet la qualificació parcial de cada fase en relació als objectes i tipus d'obres de rehabilitació per a acollir-se a les mesures de foment establides.
b) Quan en un grup d'edificis o dins d'una àrea de rehabilitació referida a conjunt d'edificis, es realitzen les actuacions de rehabilitació i els tipus d'obres associades a aquestes, de forma simultània en cada edifici. En aquest cas el pla d'intervenció rehabilitadora possibilita la qualificació de cada fase comprensiva de la totalitat de les obres de rehabilitació que s'efectuen en cadascun d'ells per a acollir-se a les mesures de foment establides.
El pla d'intervenció rehabilitadora possibilita la planificació de les actuacions en tot el conjunt o àrea, i la qualificació com a protegida de cada edifici o grup d'edificis i el seu accés a les mesures de foment vigents.
Article 34. Exigència del pla d'intervenció rehabilitadora
A l'efecte de possibilitar la planificació de les actuacions de rehabilitació protegida, el pla d'intervenció rehabilitadora és un document exigible sempre en els casos següents:
a) Quan les operacions rehabilitadores afecten més d'un edifici.
b) Quan la rehabilitació, encara que afecte un sol edifici, siga promoguda per un operador de rehabilitació, d'acord amb el que estableix aquest reglament.
c) Quan la rehabilitació afecte un grup d'edificis, ja constituïsquen una única unitat arquitectònica o siguen uns quants edificis aïllats que formen un conjunt i que responguen a una promoció unitària.
d) Quan l'adjudicatari públic o privat d'un programa per a la reedificació, intervenció o rehabilitació d'un immoble, conforme a l'article 218.2 de la Llei 16/2005, Urbanística Valenciana, pretenga el reconeixement de promotor a l'efecte de ser destinatari o mer gestor d'una actuació protegible.
e) Quan siga conseqüència d'una ordre d'execució d'obres de conservació i obres d'intervenció, dictades per l'òrgan administratiu competent conforme a l'article 205 de la Llei 16/2005, Urbanística Valenciana, i com a pas previ per a optar a la qualificació de l'actuació per a acollir-se a les ajudes establides vigents.
f) Quan l'edifici es trobe en situació legal de ruïna i estiga catalogat o iniciat el procediment de catalogació, conforme a l'article 210 de la Llei 16/2005, Urbanística Valenciana.
Article 35. Concepte tècnic del pla d'intervenció rehabilitadora
El pla d'intervenció rehabilitadora s'elaborarà una vegada realitzat el diagnòstic dels edificis, mitjançant l'informe de conservació de l'edifici regulat en el capítol III del títol I d'aquest reglament, conegudes les seues patologies i plantejades les directrius tècniques i propostes per a la rehabilitació.
El pla d'intervenció rehabilitadora és un document tecnicoeconòmic que reflecteix la forma d'abordar les actuacions de rehabilitació, establit segons criteris de prioritat, coherència i lògica constructiva i tenint en compte les actuacions i els tipus d'obres associades a aquestes, les possibilitats inversores del promotor, de manera que puga fer viable l'execució de les obres en una única intervenció o per fases, i assenyalar els treballs propis de cadascuna, i es justifica la coherència del desglossament en aquestes fases i la seua programació, de manera que permeta la compatibilitat amb els criteris per a la qualificació protegida i les ajudes establides per la normativa vigent.
Article 36. Contingut del pla d'intervenció rehabilitadora
1. Amb caràcter general es regula que el pla d'intervenció rehabilitadora haurà de contenir la documentació següent:
a) L'informe de conservació de l'edifici.
b) Acords jurídics privats que es deriven de l'exigència que es corresponga en funció del supòsit concret que derive de la seua exigibilitat, o bé els necessaris que hagen d'adoptar els propietaris entre ells.
c) Despeses de gestió previstes en els supòsits de l'operador privat de la rehabilitació, que no podran ser superiors al 10% de l'import total de la rehabilitació, exclosos els impostos.
d) Programació de les obres i compromís de la seua realització per part de la propietat o del promotor.
2. Mitjançant desenvolupament per ordre de la conselleria competent en matèria d'habitatge es podrà establir, en concordança amb les instruccions tècniques per a la intervenció de rehabilitació de l'article 15 d'aquest reglament, tots els extrems que siguen necessaris a fi a la millora i planificació de les actuacions, atenent les diferents situacions derivades de la seua exigibilitat.
3. En els casos en què és exigible el pla d'intervenció rehabilitadora, haurà d'acompanyar-se junt amb la sol·licitud que inicie el procediment de l'expedient conforme es regula en el títol V d'aquest reglament, la documentació necessària per a la seua qualificació provisional.
Capítol V
Pressupost protegible
Article 37. Pressupost protegible
1. Es considera pressupost protegible de les actuacions de rehabilitació, el cost real d'aquelles, determinat pel preu total del contracte d'execució d'obra, els honoraris facultatius per projecte i direcció d'obra, els tributs satisfets per raó de les actuacions, com també, si és el cas, el cost dels sondejos, assajos, fitacions i de les excavacions arqueològiques necessàries realitzades pel promotor.
2. Quan les actuacions de rehabilitació tinguen com a objecte l'adequació estructural en edificis amb patologies estructurals, es podrà incloure en el pressupost protegible, a més, el cost dels estudis i assajos de diagnòstic de l'estat de l'estructura, com també el cost de les mesures de seguretat adoptades, si és el cas, amb anterioritat a la qualificació de les actuacions. Quan la situació dels edificis requerisca el reallotjament temporal, total o parcial dels seus ocupants per a dur a terme les intervencions, es podran incloure els costos d'aquest en el pressupost.
3. El pressupost de les actuacions comprensives haurà de recollir de forma detallada els costos de les obres de rehabilitació previstes en els articles 6 i 7 d'aquest reglament, i en relació amb la intervenció que s'ha de realitzar, haurà de recollir-se d'acord amb els conceptes determinats en l'apartat 1 d'aquest article, la distribució de les despeses de caràcter conjunt, com llicències, honoraris de projecte, taxes, etc., a cada actuació en proporció a la seua quantia.
4. El cost real de les obres, incloses les seues ampliacions, modificacions o reformes haurà de coincidir amb el declarat a l'efecte de l'article 102 del Text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, i el pressupost s'haurà d'expressar en la forma recollida en l'annex I del Reial decret 314/2006, pel qual s'aprova el Codi tècnic de l'edificació o, si és el cas, segons es detalla al mateix efecte en la secció 4ª. del títol V d'aquest reglament.
Article 38. Pressupost protegit i superfícies computables en la rehabilitació d'edificis residencials i habitatges
1. El pressupost protegit és un pressupost limitat que s'estableix a l'efecte de determinar la quantia, si és el cas màxima, que servirà de referent per al càlcul de les ajudes previstes en els plans de foment de la rehabilitació, llevat que aquests plans establisquen criteris distints.
2. A l'efecte de la Generalitat, per a la rehabilitació d'edificis i habitatges, de rehabilitació d'edificis d'equipament i d'adequació de projectes urbans d'equipament comunitari primari, la quantia màxima del pressupost protegit és el cost real de les actuacions i si és el cas el que es puga limitar per les mesures de foment que s'establisquen i les condicions d'aquestes en cada moment..
3. A l'efecte del ministeri competent en matèria d'habitatge, pot establir-se una limitació diferent de la Generalitat respecte al pressupost protegit, i de conformitat amb les mesures de foment que a aquest efecte es regulen. Aquesta diferència serà tinguda en compte a l'hora de qualificar les actuacions i resolució de les ajudes corresponents, garantint si és el cas la compatibilitat o no d'aquestes i les mesures per a la resolució que corresponga.
4. En la rehabilitació d'habitatges es computaran, si fóra el cas, com a màxim 120 m² útils per habitatge, independentment que la seua superfície real siga major, siga per les característiques de l'habitatge, o com a conseqüència d'una actuació de rehabilitació integral, amb les excepcions establides en aquest reglament.
Es podrà incloure, a més d'aquella, la superfície del garatge o traster, si aquests estan vinculats en projecte i registralment a l'habitatge, computant-se un màxim de 25 m² en garatge i de 8 m² en traster, amb independència que la seua superfície real siga major.
5. En la rehabilitació d'edificis, el pressupost protegit és el corresponent a la superfície útil total de l'edifici que serà la suma de les superfícies útils dels habitatges i els locals comercials, quan aquests participen en les obres, computant si és el cas com a màxim 120 m² útils per habitatge o local, amb les excepcions establides en aquest reglament.
6. L'ampliació de l'espai habitable de l'habitatge es limita a 120 m² útils, i no tindrà cabuda a l'efecte de la seua protecció, l'ampliació per una superfície major. En aquest sentit, la superfície màxima computable a l'efecte d'ampliació no serà mai superior al 50% de la superfície existent que es pretén rehabilitar.
7. Per al còmput de la superfície útil dels habitatges s'aplicaran els criteris de mesurament establit per la normativa vigent de disseny d'habitatges i quan l'actuació comporte la modificació de la superfície útil, el pressupost protegit es calcularà sobre la superfície útil computable resultant de les obres de rehabilitació, amb els límits i excepcions establides.
8. Quan d'una rehabilitació estructural o funcional es deriven necessàriament obres en els elements privatius dels habitatges, podrà incloure's estrictament el cost d'aquestes en el pressupost protegit de la rehabilitació estructural o funcional.
9. La determinació del pressupost protegit en edificis d'habitatges unifamiliars que responguen a tipologies tradicionals en nuclis històrics i medi rural es determinarà, si és el cas, d'acord amb els límits establits per a l'habitatge i per a l'edifici, amb les condicions que es regulen en els distints plans de foment a la rehabilitació.
Article 39. Pressupost protegit en projectes urbans d'adequació de l'equipament comunitari primari i rehabilitació d'edificis destinats a equipament social, cultural o educatiu i altres usos
En l'àmbit de les actuacions dins d'àrees de rehabilitació declarades per la conselleria competent en matèria d'habitatge, relatives a l'adequació de projectes urbans o rehabilitació d'edificis d'equipament de caràcter social, cultural o educatiu o altres que es preveuen en les mesures de foment, s'estableixen els següents criteris per a la consideració del pressupost protegit:
a) En els projectes urbans d'adequació de l'equipament comunitari primari, el pressupost protegit d'actuacions d'adequació d'espais lliures, vials i infraestructures quedarà definit pel cost real de les actuacions, i amb els límits que s'establisquen si és el cas en els distints plans de foment a la rehabilitació.
b) En la rehabilitació d'edificis d'equipament de caràcter social, cultural o educatiu i d'altres usos, el pressupost protegit serà el cost real amb el límit que si és el cas s'establisca en les mesures de foment en el moment de la qualificació de l'actuació com a protegida. A l'efecte que corresponga es tindrà en compte la superfície construïda de l'edifici o l'afectada per l'actuació, si aquesta es refereix a una part d'aquest.
c) En el cas específic d'edificis en àrees de rehabilitació, declarats bé d'interés cultural, i inclosos a l'efecte d'acollir-se al règim d'ajudes establit mitjançant una resolució conjunta de les direccions generals competents en matèria d'habitatge i patrimoni cultural, es considerarà com a pressupost protegible el cost real de les actuacions sempre que aquestes estiguen referides de forma exclusiva a la millora de les condicions de seguretat estructural, cobertes, façanes i la seua contribució a la de l'escena urbana, i es presente un programa d'intervenció per a la totalitat de l'edifici sent informat per la direcció general de patrimoni cultural, no tenint en compte la superfície construïda.
TÍTOL II
SUBJECTES QUE INTERVENEN EN LA REHABILITACIÓ
I LIMITACIONS A LES ACTUACIONS PROTEGIDES
Capítol I
Subjectes de la rehabilitació
Secció 1ª
Promotors
Article 40. Concepte de promotor
Tindrà la consideració de promotor de les actuacions de rehabilitació qualsevol persona, física o jurídica, pública o privada, que individual o col·lectivament agrupat en comunitats de propietaris, decidisca, impulse, programe i finance, amb recursos propis o aliens i de conformitat amb el que estableix l'article 7 de la Llei 3/2004, d'ordenació i foment de la qualitat de l'edificació, les obres d'edificació o rehabilitació, per a ell o per a la posterior alienació, lliurament o cessió a tercers sota qualsevol títol i amb les obligacions derivades dels articles 37 i 38 de la Llei 3/2004 esmentada.
Article 41. Promotors
1. Podran ser promotors de la rehabilitació d'edificis i habitatges les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, ja siguen usuàries o no dels habitatges.
2. La rehabilitació podrà ser pública o privada i es podrà realitzar amb ànim de lucre o sense, tant pels particulars com per l'administració o els seus agents i concessionaris.
3. Tindrà la condició de promotor usuari la persona física o jurídica que per qualsevol títol, decideix, programa o impulsa la rehabilitació d'un edifici o habitatge, per als distints usos que autoritza aquest reglament, i es converteix després en l'usuari de l'immoble rehabilitat.
4. Tindrà la consideració de promotor de la rehabilitació l'adjudicatari públic o privat d'un programa per a la reedificació, intervenció o rehabilitació d'un immoble, conforme a l'article 218 de la Llei 16/2005, Urbanística Valenciana, com a conseqüència de trobar-se l'immoble subjecte al règim de rehabilitació forçosa derivat de la seua inclusió en el registre d'edificis que s'han de rehabilitar de l'article 216 d'aquesta Llei 16/2005, i sempre que en l'alternativa presentada s'incloga un pla d'intervenció rehabilitadora en relació amb l'edifici, i si és el cas, d'acord amb les condicions establides en aquest reglament.
5. Gaudiran també d'aquesta condició de promotor, aquells que escometen obres, determinades per ordes d'execució, de conservació i d'intervenció, de reconstrucció d'elements catalogats i d'adaptació al medi ambient, conforme assenyala la Llei 16 /2005, urbanística valenciana, siga quin siga el títol pel qual s'intervinga.
6. A l'efecte d'aquest reglament tindrà la consideració de promotor la persona física o jurídica, pública o privada, que sense tenir cap títol sobre l'immoble o immobles que s'han de rehabilitar presente un pla d'intervenció rehabilitadora, acompanyat si és el cas d'un programa d'ús, destinació i gestió de l'edifici per iniciativa pròpia o a instàncies de la mateixa administració en les condicions que puga establir en cada cas o de forma genèrica la conselleria competent en matèria d'habitatge.
Article 42. Promotors públics
1. L'Administració de la Generalitat i les entitats locals, podran crear empreses públiques, de capital íntegrament públic o amb participació privada minoritària amb l'objecte de fomentar la rehabilitació, prenent la iniciativa directa en l'execució de les actuacions o bé com a operador de rehabilitació en els termes establits.
2. Les actuacions que duguen a terme els promotors públics en la rehabilitació aïllada d'edificis es desenvoluparan preferentment a través dels plans d'intervenció rehabilitadora, en les condicions assenyalades.
Quan les actuacions afecten uns quants edificis que podran comprendre tot un àmbit més ampli, es pot plantejar fins i tot la delimitació d'una àrea de rehabilitació, de conformitat amb els criteris establits al respecte i en coherència amb els articles 5.1.A i 21.2 de la Llei 4/2004, d'Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge, i en coherència amb el que estableix aquest reglament.
3. A les empreses creades per la Generalitat conforme a l'apartat 1 d'aquest article, que participen en la gestió de les actuacions de rehabilitació en una àrea de rehabilitació delimitada a aquest efecte o declarada per la conselleria competent en matèria d'habitatge, se'ls podrà cedir l'exercici dels drets de tanteig i retracte sobre els edificis i habitatges rehabilitats, conforme al règim jurídic previst en els articles 50 i 51 de la Llei 8/2004, de l'Habitatge de la Comunitat Valenciana.
4. Quan les empreses siguen creades per entitats locals, aquestes podran exercir els drets de tanteig i retracte, sempre que s'observe el procediment previst en l'apartat anterior i en el planejament s'haja delimitat una àrea conforme a l'article 260 i 261 de la Llei 16/2005, Urbanística Valenciana.
5. Les modalitats d'intervenció pública seran conformes amb l'article 54 de la Llei 8/2004, de l'habitatge, i si és el cas amb les prescripcions establides en aquesta respecte de la programació, gestió dels habitatges i les determinades en l'article 58 d'aquesta llei respecte a l'adequació d'entorns i equipaments.
Secció 2ª
L'operador de la rehabilitació
Article 43. Operador de la rehabilitació
L'operador de la rehabilitació és la persona pública o privada que sense tenir cap títol sobre l'edifici o conjunt d'edificis executa per si o per tercers la rehabilitació, gestionant les ajudes que corresponguen i obté el benefici de la gestió conforme al pla d'intervenció rehabilitadora de l'edifici o el conjunt d'edificis, en les condicions previstes en aquest reglament.
Article 44. Condició jurídica de l'operador de la rehabilitació
L'operador privat de rehabilitació tindrà la condició d'entitat col·laboradora, en tant que actue en nom i per compte de l'òrgan concedent amb caràcter general relacionats amb la subvenció, entregue i distribuïsca els fons públics als beneficiaris quan així s'establisca en les bases reguladores, o col·labore en la gestió de la subvenció sense que es produïsca el lliurament previ i la distribució dels fons rebuts. Aquests fons, en cap cas es consideraran integrants del seu patrimoni, i els serà aplicable el règim jurídic establit en la Llei 38/2003, general de subvencions.
Article 45. Relacions de l'operador de la rehabilitació amb els propietaris
Les relacions entre l'operador privat de la rehabilitació, la propietat i residents, tindran caràcter privat, i hauran de traslladar aquestes a l'administració perquè en prenga coneixement.
En defecte de pactes expressos, es regiran pel que disposa la Llei de propietat horitzontal i en les condicions que puga establir la direcció general competent en matèria d'habitatge.
Així mateix, els propietaris afectats hauran de ser oïts i concórrer, si és el cas, en el procés de rehabilitació.
Article 46. Operador de la rehabilitació seleccionat per l'administració
1. Les administracions a què es refereix l'article 42.1 d'aquest reglament podran convocar un procediment amb publicitat i concurrència dels establits en la Llei de contractes de les administracions públiques per a seleccionar d'un operador privat de la rehabilitació en els següents tipus d'actuacions:
a) Quan es plantege la intervenció en aplicació d'una ordre d'execució d'acord amb la Llei 16/2005, Urbanística Valenciana.
b) Quan es plantege la intervenció en un edifici o conjunt d'edificis, declarats si és el cas com a àrea de rehabilitació a l'efecte d'anomenar ens gestor de les actuacions.
c) Per a determinar i organitzar l'estratègia d'intervenció en una àrea de rehabilitació.
2. La selecció de l'operador es realitzarà sempre a través del pla d'intervenció rehabilitadora, que podrà ser presentat pel licitador o haver sigut redactat prèviament per l'administració, formant part del plec de prescripcions tècniques.
3. La selecció d'un operador de la rehabilitació podrà fer-se en ocasió de la delimitació d'una àrea de rehabilitació o en edificis o conjunts d'edificis. En aquests casos el pla d'intervenció rehabilitadora haurà de comprendre la totalitat de les actuacions previstes, amb la periodificació necessària per al seu compliment.
4. La relació contractual de l'operador de la rehabilitació i l'administració serà l'establida en la Llei de contractes de les administracions públiques.
5. La cessió i subcontractació del contracte es regirà pel que disposa el títol VI del llibre I de la Llei de contractes de les administracions públiques.
Article 47. Selecció d'operador de la rehabilitació a instàncies de particulars
1. Amb independència de la iniciativa de l'administració per a licitar la selecció d'un operador privat, qualsevol persona física o jurídica podrà proposar a l'administració mitjançant un acord convencional, un pla d'intervenció rehabilitadora, en un edifici o conjunt d'edificis.
2. L'actuació de l'operador de la rehabilitació podrà igualment proposar-se en el marc previst per aquest reglament en el capítol IV del títol I respecte als plans d'intervenció rehabilitadora.
Article 48. Dret dels residents en relació amb l'operador de rehabilitació
L'operador de la rehabilitació haurà d'establir, en tot cas, un contracte de rehabilitació amb els propietaris i residents on es regule la forma de reintegrament de les despeses, l'aplicació de les subvencions, si és el cas, el reallotjament dels residents en la forma establida en la disposició addicional quarta 1ª del Reial Decret Legislatiu 1/1992, de 26 de juny, i la relació entre residents i gestors en allò que s'ha assenyalat per al dret de retorn en la mateixa disposició addicional quarta 3ª, completada per les determinacions de la disposició addicional vuitena de la Llei 29/1994, d'arrendaments urbans.
L'allotjament provisional dels residents correspondrà, en absència d'acord, a l'operador de la rehabilitació, que es garantirà en la forma determinada per l'article 149 de la Llei 16/2005, Urbanística Valenciana.
Article 49. Requisits tècnics de l'operador de la rehabilitació
1. L'operador de la rehabilitació haurà d'acreditar, davant de la conselleria competent en matèria d'habitatge, els requisits per a poder intervenir en actuacions de rehabilitació.
2. La conselleria competent en matèria d'habitatge, a més dels requisits previstos en els dos apartats següents, podrà establir altres addicionals que hauran de complir els agents que intervinguen en la rehabilitació i, si fóra el cas, els procediments d'inscripció, registre, o altres instruments que acrediten la seua idoneïtat per a l'exercici de la comesa assignada.
3. Els requisits mínims que s'han d'acreditar quan es tracte de professionals són:
a) Estar habilitat per un col·legi professional com a exercent a l'efecte de l'obligació de visat dels projectes exigit per les lleis urbanístiques.
b) Tenir experiència professional efectiva sobre projectes, direccions o informes i dictàmens de planejament, gestió o disciplina urbanística, construcció, edificació, aspectes jurídics, tècnics i d'urbanització.
c) Tenir subscrita pòlissa de cobertura dels riscos per responsabilitat civil professional en quantia adequada al tipus d'intervenció.
4. Els requisits mínims que s'han d'acreditar quan es tracte de persones jurídiques són:
a) Disposar de dos o més professionals titulats que complisquen els requisits establits en l'apartat 3.a) i b) d'aquest article.
b) Tenir subscrita i en vigor pòlissa de cobertura dels riscos per responsabilitat professional en quantia adequada al tipus d'intervenció.
5. El reconeixement dels requisits només podrà denegar-se per raons de legalitat.
6. El reconeixement de l'operador de rehabilitació possibilitarà e l'efecte següent:
a) Intervenció amb particulars enfront de l'administració.
b) Agent de l'administració en els dictàmens i informes quan així es determine.
c) Concessionari de l'administració en les condicions que s'establisquen en el règim de concessió.
Secció 3ª
Les comunitats de propietaris
Article 50. Comunitats de propietaris
1. La rehabilitació d'elements comuns dels edificis requerirà expressament la constitució de la comunitat de propietaris per a optar a les ajudes que es regulen, d'acord amb el que estableix la Llei 49/1960, de 21 de juliol, sobre propietat horitzontal. L'adopció dels acords haurà de sotmetre's al règim establit en ella i hauran de ser acreditats per qui exercisca les funcions de secretari de la junta de copropietaris.
Aquesta exigència respecte a la constitució de la comunitat de propietaris no s'aplicarà en aquells edificis de quatre o menys habitatges i si és el cas en les condicions assenyalades per la legislació de propietat horitzontal.
2. No obstant això, a l'efecte d'obtenir els beneficis de declaració de l'actuació com protegible, podrà prendre's en consideració acords de copropietat que modifiquen el repartiment legal de les distintes quotes de participació sempre que vinguen referides a la realització d'obres en els elements comuns o a l'establiment de nous serveis comuns o que tinguen com a finalitat la supressió de barreres arquitectòniques que dificulten l'accés o mobilitat de persones amb minusvalideses.
En aquests casos de supressió de barreres i accessibilitat, als beneficis derivats de la qualificació de l'actuació podran acollir-se un o més propietaris, sent suficient el mer certificat del coneixement de la junta de copropietaris expedit pel secretari o president i acompanyat d'informe tècnic emés per facultatiu competent.
3. En el certificat de l'acord de la junta, o del seu mer coneixement, s'haurà de fer constar que aquest s'ha pres a instància dels propietaris en l'habitatge del qual visquen, treballen o presten els seus serveis altruistes o voluntaris persones amb discapacitat, o majors de seixanta cinq anys i que les obres d'accessibilitat siguen necessàries per a un ús adequat a la seua discapacitat dels elements comuns, o per a la instal·lació de dispositius mecànics y electrònics que afavorisquen la seua comunicació amb l'exterior a l'efecte de l'article 32 de la Llei 8/2004, de l'Habitatge de la Comunitat Valenciana.
Secció 4ª
Beneficiaris
Article 51. Beneficiaris de les ajudes a la rehabilitació
1. Podran ser beneficiaris de les ajudes de foment a la rehabilitació els promotors, públics o privats de les actuacions de rehabilitació qualificades de conformitat amb el que estableix aquest reglament, que reunisquen els requisits amb caràcter objectiu per a les actuacions en edificis i habitatges i amb caràcter subjectiu per a les ajudes destinades a les persones que complisquen les condicions previstes relatives a nivells d'ingressos familiars i a altres circumstàncies personals, exigibles en general i per a cada tipus d'actuació protegida, i que a aquest efecte establisquen les mesures de foment dels corresponents plans d'habitatge.
2. En qualsevol cas es consideren beneficiaris amb dret a protecció preferent en rehabilitació, amb les excepcions que puguen establir les mesures de foment, les persones en les situacions següents:
a) les persones o unitats familiars, o usuaris dels habitatges que ocupen l'habitatge amb caràcter habitual i permanent.
b) Les persones majors de 65 anys i les seues famílies.
c) Els joves de fins a 35 anys.
d) Les víctimes de la violència de gènere.
e) Les víctimes del terrorisme.
f) Les famílies nombroses.
g) Les famílies monoparentals.
h) les persones amb discapacitat i les seues famílies.
i) Altres col·lectius en situació o risc d'exclusió social.
3. Quan, a causa de l'emplaçament de l'edifici o habitatge que s'ha de rehabilitar, a la seua tipologia, al seu règim d'ús o qualsevol altra circumstància, a través de la documentació aportada pels sol·licitants, hi haja dubtes sobre l'acreditació de l'interés social, o qualsevol altre extrem relatiu a l'acreditació de circumstàncies personals, es podrà dur a terme, l'obertura d'un període probatori per a la justificació d'aquest, i d'acord amb els criteris que s'establisca la direcció general competent en matèria d'habitatge.
4. En els supòsits en què s'autoritze o sol·licite una actuació de rehabilitació protegida en una localitat o emplaçament en què la destinació habitual dels habitatges allí situats siga el de segona residència, es tindran en compte, a més de les que amb caràcter general estableix aquest article, determinades condicions personals dels promotors de la rehabilitació que justifiquen la concurrència d'interés social.
Per a poder acreditar aquest extrem es podran sol·licitar entre altres documents que establisquen les mesures de foment:
a) Declaració responsable de no tenir habitatge en cap altra localitat.
b) Certificat acreditatiu del fet que el sol·licitant o els sol·licitants treballen en la localitat on se situa l'habitatge, o si és el cas, estar inscrit en l'oficina d'ocupació d'aquell municipi.
c) Acreditació del domicili fiscal o certificat de l'Agència Estatal de l'administració Tributària si són treballadors autònoms, certificat de vida laboral emés per la Tresoreria General de la Seguretat Social o alta en l'impost d'activitats econòmiques.
d) Targeta sanitària o cartilla de la Seguretat Social justificant la pertinença de la unitat familiar a l'àrea de salut de la zona en què estiga situada l'habitatge objecte de l'actuació protegida.
5. La condició de beneficiari de la rehabilitació té tots els efectes i li són exigibles els requisits establits per als beneficiaris de la Llei general de subvencions.
Secció 5ª
Usuaris amb escassos recursos econòmics
Article 52. Identificació dels usuaris amb escassos recursos econòmics
1. La regulació sobre beneficiaris usuaris amb escassos recursos econòmics en les actuacions de rehabilitació en edificis i habitatges, respon a la necessitat:
a) atendre situacions que possibiliten desbloquejar la participació d'usuaris de molt baix nivell de renda en comunitats de propietaris on es duga a terme la seua rehabilitació.
b) possibilitar la rehabilitació d'edificis o conjunts d'edificis per a atendre situacions derivades del deteriorament estructural o greus inadequacions funcionals dels mateixos edificis i altres obres que es requerisquen per a garantir una adequada habitabilitat dels habitatges, i on conflueixen igualment l'existència de col·lectius majoritàriament amb baixos ingressos.
2. A l'efecte del que estableix aquest article en relació amb la determinació dels ingressos dels promotors amb escassos recursos per a accedir a les ajudes establides, es tindran en compte les següents situacions diferenciades:
a) Són promotors a títol individual amb escassos recursos econòmics aquells promotors de rehabilitació que per qualsevol títol participen de la rehabilitació dels elements comuns de l'edifici o de l'habitatge de la qual són usuaris. Els seus ingressos familiars seran aquells que s'establisquen en els distints plans de foment a la rehabilitació havent d'acreditar les condicions complementàries regulades a aquest efecte.
b) Són promotors agrupats o comunitats de propietaris amb escassos recursos econòmics, aquells col·lectius que per si o mitjançant la designació a aquest efecte d'un ens gestor conforme es determina en aquest reglament, duguen a terme la rehabilitació en un o més edificis, afectats per patologies estructurals d'una determinada gravetat juntament amb altres que requerisquen de l'adequació funcional de l'edifici o puntual d'habitabilitat dels habitatges i en situacions on concórreguen especials circumstàncies amb caràcter majoritari de precarietat socioeconòmica dels seus usuaris. Les dificultats en l'organització d'aquests per a l'impuls i gestió de les actuacions, potser farà convenient la intervenció subsidiària per part de l'administració en les formes establides per aquest reglament.
L'acreditació de la situació socioeconòmica del col·lectiu haurà de realitzar-se per l'administració municipal corresponent amb els mitjans que s'estimen adequats.
La declaració corresponent per part de la conselleria competent en matèria d'habitatge, com a àrea de rehabilitació tal com es determina en aquest reglament, possibilitarà l'exempció de l'acreditació individualitzada dels ingressos familiars de tot el col·lectiu afectat.
3. La Generalitat per ella mateixa, coadjuvant les administracions locals, o a través de les seues empreses públiques, mitjançant fórmules de col·laboració amb instituts tecnològics o col·legis professionals podrà establir incentius de suport tècnic que propicien la rehabilitació d'habitatges públics o privats de residents d'escassos recursos.
Article 53. Actuacions de rehabilitació d'edificis i habitatges amb usuaris d'escassos recursos econòmics
1. En els supòsits d'usuaris d'escassos recursos econòmics assenyalats en l'article anterior, l'administració pública adoptarà especials mesures per a atendre aquestes situacions i si fóra el cas, actuar subsidiàriament com a promotora de les actuacions de rehabilitació, siga directament o a través d'un ens gestor o operador de rehabilitació al qual se li encomane aquesta funció en les condicions previstes en aquest reglament.
2. Quan es tracte de promotors a títol individual amb escassos recursos econòmics que per qualsevol títol participen de la rehabilitació dels elements comuns de l'edifici o de l'habitatge de la qual són usuaris, s'establirà en qualsevol cas un règim específic d'ajudes, incorporat dins del marc regulador de les mesures de foment.
3. Quan es donen les circumstàncies establides en promotors d'escassos recursos econòmics agrupats o comunitats de propietaris, en edificis de titularitat privada o en edificis d'habitatges de promoció pública de qualsevol tipus o que pertanguen o hagen pertangut al parc d'habitatges de la Generalitat, o que hagen sigut promogudes com a tals per administracions territorials a l'empara del règim de promoció pública vigent, es podrà determinar la intervenció de l'administració de forma subsidiària, directament o a través d'un ens gestor o d'un operador de la rehabilitació designat o seleccionat per aquesta, mitjançant una resolució del director general competent en matèria d'habitatge i amb l'acord previ amb l'ajuntament del municipi on radique l'actuació, en el marc establit per a les àrees de rehabilitació corresponents i previst en aquest reglament.
4. Es podrà formular d'ofici un pla d'intervenció rehabilitadora per iniciativa municipal o de la conselleria competent en matèria d'habitatge per a les actuacions de rehabilitació objecte de protecció sota aquests criteris i que respondrà preferentment a l'execució d'obres relacionades amb l'adequació per patologies estructurals o per una greu inadequació funcional de l'edifici incloent, si és el cas, o atenent exclusivament les condicions d'habitabilitat dels habitatges, en àrees o entorns degradats que a aquest efecte declare la conselleria competent en matèria d'habitatge que es podrà estendre a les obres d'urbanització o equipament primari comunitari necessàries, fins i tot en edificis o parts d'aquests d'ús no residencial.
Igualment es podran formular d'ofici plans d'intervenció rehabilitadora, que podran incloure les despeses d'avaluació i diagnòstic, de redacció de projectes i els costos de la intervenció, a fi a la millora i renovació del parc d'habitatges socials existents, especialment el comprés en el període entre 1950 i 1980, i que requerisquen d'actuacions de millora en l'accessibilitat, rehabilitació energètica i d'instal·lacions per a la seua adaptació a la normativa, en les condicions que es determinen. En aquest supòsit els informes de diagnòstic per a la detecció de ciment aluminós, hauran de ser atesos en la totalitat del seu cost a càrrec de les mesures de foment establides.
Article 54. Condicions per a accedir a les ajudes en les actuacions d'usuaris amb escassos recursos econòmics
1. Són condicions per a accedir al finançament per a les situacions identificades com d'escassos recursos en el present reglament, a més de les establides de forma general pels distints plans de foment a la rehabilitació, les següents:
a) Que els usuaris promotors de la rehabilitació tinguen constituït el seu domicili habitual i permanent en l'edifici o habitatge objecte de la rehabilitació durant almenys els dos últims anys.
b) Que no disposen de cap altra propietat susceptible de ser utilitzada com a habitatge.
c) Que es donen alguna de les situacions respecte als ingressos i recursos econòmics prevista en els distints plans de foment a la rehabilitació.
2. El reconeixement de les ajudes es realitzarà, complides les condicions i concedida la qualificació de les actuacions:
a) de forma individualitzada en el cas de promotors individuals, d'acord amb els requisits específics, mitjançant el procediment ordinari establit per a la concessió de les ajudes.
b) Quan es tracte de comunitats o hi haja un ens gestor o un operador de rehabilitació en qualitat de promotor subsidiari, el reconeixement de les ajudes es realitzarà mitjançant una resolució única que a aquest efecte dicte la direcció general competent en matèria d'habitatge, a favor d'aquest bé en relació directa amb l'actuació de rehabilitació o quan hi haja declaració d'àrea de rehabilitació, i es fraccionarà si és el cas el pagament conforme al pla d'intervenció rehabilitadora i prevegen les mesures de foment.
Article 55. Regulació de la intervenció subsidiària de l'administració en edificis o grups d'habitatges declarats d'escassos recursos
1. Podrà optar al finançament qualificat el promotor de la iniciativa pública que ho faça de forma subsidiària, designat com a ens gestor o operador de rehabilitació, en els supòsits establits en aquest reglament, mitjançant el procediment reflectit en els apartats següents.
2. Determinació de l'actuació subsidiària
L'actuació subsidiària de la conselleria competent en matèria d'habitatge podrà realitzar-se amb la sol·licitud prèvia de l'ajuntament del municipi on radique l'actuació per a la declaració d'àrea de rehabilitació.
Per resolució de la direcció general competent en matèria d'habitatge per la qual s'establisca la declaració d'àrea de rehabilitació de conformitat amb el que regula a aquest efecte el capítol I del títol III d'aquest reglament, es concretaran les característiques i gestió de la intervenció, que podrà realitzar-la directament l'ajuntament o a través d'un ens gestor designat per aquesta, o seleccionant un operador de rehabilitació.
La resolució administrativa determinarà el règim de les aportacions financeres, els compromisos de les administracions interessades, els costos de les actuacions de rehabilitació, inclòs si fóra el cas en el pressupost protegit, el cost dels reallotjaments dels ocupants de l'edifici.
S'acordaran també amb l'ajuntament afectat les fórmules especifiques de seguiment, per a la liquidació efectiva de les ajudes econòmiques, com també tots els extrems que siga necessari establir per a l'efectiu èxit dels objectius.
3. Documentació per al tràmit de la declaració de l'actuació subsidiària.
L'ajuntament interessat remetrà prèviament a la direcció general competent en matèria d'habitatge, una memòria-programa o un avanç de pla d'intervenció rehabilitadora on s'arrepleguen almenys, les corresponents delimitacions geogràfiques, els elements sociològics, tècnics i econòmics essencials de les actuacions rehabilitadores previstes i la seua programació, en especial l'estimació dels costos, justificant la viabilitat financera de l'operació, i si fóra necessari la proposta de delimitació d'àrea de rehabilitació o l'existència d'aquesta, si es trobara delimitada pel planejament a l'efecte de l'article 146 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana, i 254 del Decret 67/2006, de 19 de maig, pel qual s'aprova el Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística, modificat pel Decret 36/2007, de 13 d'abril.
Atés el nombre d'habitatges afectats o les especials circumstàncies de precarietat social que dificulten l'acreditació dels ingressos de manera individualitzada i altres requisits dels usuaris, l'ajuntament que impulse o promoga la iniciativa de realització de les actuacions haurà d'acreditar, mitjançant un informe socioeconòmic dels serveis socials municipals, en el seu conjunt la situació de les unitats familiars usuàries dels habitatges que constitueixen l'actuació. Aquest informe justificarà la necessitat social d'aquesta i serà substitutiu de l'acreditació individualitzada dels ingressos familiars dels usuaris o propietaris dels habitatges.
A la vista de tot això, la declaració corresponent per part de la conselleria competent en matèria d'habitatge, com a àrea de rehabilitació podrà incloure l'exempció de l'acreditació individualitzada dels ingressos familiars de tot el col·lectiu afectat, de conformitat amb les mesures de foment vigents.
Secció 6ª
Els agents de l'edificació que intervenen en la rehabilitació
Article 56. La participació de les empreses en la rehabilitació
1. Les intervencions de rehabilitació protegida hauran de dur-se a terme preferentment per empreses amb experiència, que puguen acreditar la seua experiència per als diferents tipus d'obres.
2. Amb la finalitat de possibilitar un marc de major eficàcia en les obres de rehabilitació, a l'empara de la legislació vigent, es podran establir acords per a facilitar l'aplicació de solucions i criteris en les intervencions, de manera que afavorisquen l'usuari i beneficiari de la rehabilitació.
Aquest tipus d'acords es tractarà d'incentivar en el marc d'àrees de rehabilitació preferentment.
Article 57. Registre tècnic d'Empreses per a la Rehabilitació
1. Mitjançant una ordre del conseller competent en matèria d'habitatge es podrà determinar un registre per a aquelles empreses que mostren interés a participar en la rehabilitació i que complisquen els requisits i condicions que es puguen establir.
Conseqüentment, passaran a formar part del Registre Tècnic d'Empreses per a la Rehabilitació que estarà a disposició dels sol·licitants d'ajudes i se li facilitarà en les oficines de rehabilitació i serveis territorials competents en matèria d'habitatge, o bé el que es puga constituir per a una àrea de rehabilitació concreta.
2. Condicions generals per a l'homologació d'empreses
Igualment, i mitjançant una ordre del conseller competent en matèria d'habitatge s'establiran les condicions per a l'homologació i inscripció d'empreses en el Registre Tècnic d'Empreses per a la Rehabilitació, atenent als criteris bàsics següents:
a) Experiència demostrable en obres de rehabilitació o reformes d'edificis i habitatges semblants a les autoritzades segons planejament
b) Acceptació expressa de:
– Complir les normes i legislació en matèria d'edificació i arquitectura
– La supervisió de les obres per tècnics
– Les condicions i determinacions dels projectes i documents tècnics
– El compromís de vetlar pel compliment de la normativa urbanística i les determinacions del planejament corresponent.
– El compliment del termini d'execució de les obres contractades per les empreses o subcontractades per aquestes.
c) El compliment de les normes vigents de seguretat i prevenció de riscos en obres, i les obligacions derivades de l'estudi bàsic o del projecte de seguretat i salut de cada obra.
d) Assistència a cursos de formació sobre elements i tècniques de rehabilitació organitzats per la direcció general competent en matèria d'habitatge, directament o a través d'instituts tecnològics o col·legis professionals
e) Compromís de prestar les garanties per danys materials ocasionats per vicis i defectes de la construcció d'acord amb la legislació vigent.
f) Declaració expressa i responsable de compliment de les obligacions fiscals i de seguretat.
3. En les àrees de rehabilitació es podrà incloure en la seua declaració per la conselleria competent en matèria d'habitatge, la participació d'aquestes empreses, en les condicions que es determinen i amb la finalitat de millorar les condicions tècniques i econòmiques de les intervencions, creant, si fóra el cas, la bossa corresponent.
Capítol II
Limitacions a l'ús i cessió i garanties en les actuacions
de rehabilitació protegida
Article 58. Limitacions a l'ús i cessió dels habitatges rehabilitats
1. La destinació dels habitatges rehabilitats per a ús propi o per a la seua cessió en règim d'arrendament, serà, el de residència habitual i permanent del propietari, de l'inquilí o usuari per qualsevol títol.
Aquesta limitació podrà eximir-se en el cas que els habitatges es troben en àrees de rehabilitació, sempre que el planejament municipal no ho prohibisca i s'establisca així en els distints plans de foment.
En determinades situacions, els habitatges resultants d'actuacions de rehabilitació podran cedir-se temporalment a víctimes de la violència de gènere, del terrorisme, en situacions d'emergència social, o els afectats per actuacions de remodelació o rehabilitació efectuades per iniciativa pública i sempre que d'aquestes es derive la necessitat reallotjaments temporals.
2. Limitacions respecte a la transmissió i cessió del domini d'habitatges rehabilitats realitzats per promotors usuaris.
a) Els habitatges que s'hagen rehabilitat i pels quals s'hagen rebut ajudes econòmiques subjectives o personals, no podran ser objecte de cessió intervius, totalment o parcialment, per cap títol, durant el termini de cinc anys a partir de la data de la qualificació definitiva de l'expedient de rehabilitació, a menys que es reintegre la totalitat de l'import percebut incrementat en els interessos legals, excepte aquells supòsits recollits en la normativa relativa a adquisició d'habitatges amb protecció pública.
b) Serà exigible igualment inscriure la limitació de cessió durant deu anys, en els casos següents:
b.1) En els habitatges inclosos en la rehabilitació en edificis o grups d'habitatges en les àrees declarades d'escassos recursos econòmics i intervenció subsidiària per l'administració i en les àrees de rehabilitació d'edificis o grups d'habitatges amb patologies estructurals o derivades de l'ús de ciment aluminós.
b. 2) en la rehabilitació d'edificis i d'habitatges quan l'import de la resolució proporcional a la totalitat de les ajudes supere el que s'establisca en els distints plans de foment a la rehabilitació.
3. En les actuacions exclusivament de rehabilitació en elements comuns d'un edifici promogudes per la comunitat de propietaris no comportaran limitació de cessió dels habitatges de l'immoble.
4. La resolució administrativa de concessió de la qualificació definitiva serà títol hàbil per a fer constar la limitació de cessió en el registre de la propietat, per nota marginal. En aquesta resolució constarà que l'expedient s'ha seguit amb el titular de l'immoble, a més de amb l'usuari, cas de ser distints. Una vegada s'acredite la constància registral de la limitació podrà procedir-se a la resolució efectiva per al pagament de les ajudes.
Article 59. Alternatives per a les actuacions de rehabilitació integral d'edifici d'habitatges per a venda o arrendament
Quan es procedisca a la rehabilitació integral d'un edifici per a destinar-lo a habitatges es podrà optar per:
a) Règim d'habitatges protegits. El promotor podrà sol·licitar la qualificació dels habitatges com de nova construcció acollint-se al règim de protecció pública que determinen les mesures de foment vigents i en les condicions establides a aquests efectes, siga amb destinació a venda o arrendament, i en aquest cas s'assimilaran a les limitacions establides per als habitatges protegits de nova construcció i el seu règim de finançament, podent optar de forma complementària a les ajudes de caràcter objectiu que establisquen els distints plans de foment a la rehabilitació.
b) Només a la rehabilitació. El promotor podrà optar pel finançament qualificat establit per a la rehabilitació d'edificis i habitatges d'acord amb les actuacions que establisquen els distints plans de foment a la rehabilitació a les ajudes de caràcter objectiu.
Article 60. Limitacions per a les actuacions de rehabilitació d'edificis d'equipaments en àrees de rehabilitació
En els supòsits de rehabilitació d'edificis d'equipaments amb destinació a usos diferents del residencial en les condicions establides, els immobles sobre els quals recaiga l'actuació protegida hauran de vincular-se a l'ús o destinació social, cultural o educatiu o el que si és el cas motive la subvenció concedida, durant un període mínim de deu anys des de la qualificació definitiva, acreditant la inscripció registral d'aquesta limitació, i si fóra el cas, el règim de concertació d'ús conforme a l'article 209.2 de la Llei 16/2005, Urbanística Valenciana, havent de procedir al reintegrament de les ajudes econòmiques directes rebudes a l'administració concedent, si és el cas, més els interessos legals produïts des del moment de la percepció si es modifica aquesta destinació.
La resolució administrativa de la qualificació definitiva possibilitarà la seua constància registral, que s'entendrà en tot cas amb el titular registral de l'immoble, i a l'efecte de que una vegada emplenat pel registre de la propietat, procedir a la resolució efectiva de les ajudes.
En tot cas, es podrà establir la concertació de l'ús d'aquests immobles de conformitat amb l'article 209 de la Llei 16/2005, Urbanística Valenciana, i amb els articles 511 i 512 del Decret 67/2006, pel qual s'aprova el Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística, modificat pel Decret 36/2007, de 13 d'abril.
TÍTOL III
Les àrees de rehabilitació
i de remodelació urbana
Capítol I
La rehabilitació urbana i les àrees de rehabilitació
Secció 1ª
Definicions i criteris de la rehabilitació urbana
Article 61. La rehabilitació urbana
1. La rehabilitació urbana ve referida a la recuperació de la ciutat existent d'acord amb la Llei 8/2004, de 20 d'octubre, de l'Habitatge de la Comunitat Valenciana, pel que fa a la millora dels entorns urbans i les seues finalitats.
2. Es considerarà com a rehabilitació urbana la que es realitze en:
a) les àrees més degradades socialment i urbanísticament,
b) els nuclis i centres històrics,
c) les zones de la ciutat i els conjunts d'edificis d'habitatges d'un especial caràcter patrimonial,
d) les actuacions de rehabilitació i regeneració de la morfologia urbana,
e) les actuacions relatives als projectes urbans d'adequació de l'equipament comunitari primari, entés aquest com el constituït per espais lliures, vials i infraestructures al servei de l'àrea, i aquelles altres actuacions de rehabilitació d'edificis públics o privats destinats preferentment a equipament social, cultural o educativament i excepcionalment a activitats terciàries.
En aquest context, seran les mesures de foment les que establisquen les quanties de les ajudes en cada cas i les seues condicions.
Article 62. Concepte d'àrea de rehabilitació
A l'efecte de les mesures de foment a la rehabilitació que s'establisquen, tindran la consideració d'àrees de rehabilitació aquelles que vinguen referides a qualsevol de les situacions ressenyades en l'article anterior i es delimite un àmbit concret.
La delimitació es realitza siga perquè aquesta responga a una zona urbana en què el planejament més característic haja delimitat entre les seues determinacions d'ordenació detallada a l'efecte de l'article 5.1.a) i 21.2 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana, o bé perquè es tracte d'una zona que requerisca d'especial protecció urbana a causa de les seues condicions socials, patrimonials, històriques, urbanístiques, ambientals, d'accessibilitat, perifèriques, de transició entre el rural i l'urbà o amb dèficits d'equipaments públics en zones consolidades.
La declaració d'àrea de rehabilitació, podrà determinar segons les circumstàncies de caràcter social, econòmic o patrimonial, la possibilitat que per part de la direcció competent en matèria d'habitatge, es puga eximir els promotors de les actuacions de rehabilitació, de complir les limitacions establides respecte a nivells d'ingressos dels usuaris o sol·licitants d'ajudes, d'acord amb les mesures de foment vigents i que s'apliquen per al finançament de les actuacions.
Article 63. Criteris per a la declaració de les àrees de rehabilitació
1. La preceptiva declaració de les àrees de rehabilitació per part de la conselleria competent en matèria d'habitatge, a l'efecte d'acollir-se a les mesures de foment, es realitzarà tenint en compte els criteris següents:
a) Les àrees de rehabilitació serveixen a les polítiques públiques en matèria d'habitatge i, complementàriament, de projectes urbans d'adequació de l'equipament primari –espais lliures, vials i infraestructures al servei de l'àrea-, i de rehabilitació d'edificis d'equipament de caràcter social, cultural, educatiu, comercial i artesanal, o altres que s'especifiquen, desenvolupant-se en el seu àmbit actuacions tendents a la rehabilitació d'edificis i habitatges.
b) La memòria-programa de les actuacions constitueix el document bàsic per a la planificació i programació d'aquestes, els compromisos pressupostaris de l'administració sol·licitant i els terminis concrets per a la seua execució, i serà necessari emplenar-la.
c) Constitueix un criteri prioritari en declaració d'àrees de rehabilitació, el grau de compromís que adopte l'ajuntament sol·licitant o que es puga acordar entre la conselleria competent en matèria d'habitatge i l'ajuntament amb caràcter previ per a la declaració d'àrea, i en relació amb les mesures de caràcter urbanístic a fi a l'efectivitat de les accions establides per la legislació vigent:
1r. El que ha previst la Llei 16/2005, Urbanística Valenciana, respecte al deure d'edificar i rehabilitar, articles 204 i 205,
2n. respecte al deure de conservació d'immobles, articles 206 a 215, Llei 16/2005, Urbanística Valenciana,
3r. respecte al règim d'edificació o rehabilitació forçosa, articles 216 a 218, de l'esmentada Llei 16/2005,
4t. la consignació finalista dels ingressos dineraris del patrimoni públic de sòl, conforme a l'article 259 de la Llei 16/2005, Urbanística Valenciana, per al finançament de programes d'actuació aïllada d'edificis que s'han de rehabilitar del registre municipal com també d'ordenances reguladores per a les ajudes a la conservació i rehabilitació del patrimoni arquitectònic.
d) D'altra banda, i en el sentit establit per la Llei 4/2004, d'Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge, caldrà ajustar-se especialment al deure dels municipis de destinar una part de les plusvàlues de les distintes actuacions urbanístiques per a la millora dels entorns urbans.
e) Plans d'actuació entre la Generalitat en col·laboració amb els ajuntaments i altres entitats, per a elaborar censos sobre l'estat de les edificacions.
f) La instrumentació del suport a la informació i gestió en la tramitació de les ajudes mitjançant oficina gestora, en les condicions que es determinen.
2. Amb caràcter excepcional es podran incloure en una àrea de rehabilitació declarada per la conselleria competent en matèria d'habitatge, i sempre que així es preveja per les mesures de foment que s'establisquen, la rehabilitació en tot o en part, d'edificis que no sent equipaments de caràcter social, cultural o educatiu, es tracte de béns d'interés cultural (BIC) declarats immoble bé d'interés cultural d'acord amb Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del patrimoni cultural valencià, o que s'haja incoat expedient per a la seua declaració com a tals, mitjançant resolució prèvia conjunta de les direccions generals competents d'habitatge i de patrimoni cultural.
3. Quan es propose la declaració d'àrees on el municipi haja sigut declarat turístic d'acord amb la Llei 3/1998, de 21 de maig, de Turisme de la Comunitat Valenciana, i estiguen
referides als seus nuclis històrics, es tindrà en consideració de forma prioritària, comptant amb l'informe per part de la conselleria competent en matèria de turisme i sempre que es complisquen els criteris generals establits per a les àrees de rehabilitació.
4. Els plans de foment a la rehabilitació i habitatge del Consell podran establir diferents nivells d'ajudes en les àrees de rehabilitació, que es tramitaran d'acord amb aquest reglament.
Secció 2ª
Tipus d'àrees de rehabilitació
Article 64. Àrea de rehabilitació integrada concertada
1. L'Àrea de rehabilitació integrada concertada comporta la formalització d'un conveni específic entre la conselleria competent en matèria d'habitatge i l'ajuntament on se situa l'àrea, i la declaració d'aquesta mitjançant un decret del Consell.
2. Les àrees de rehabilitació integrada concertada, vénen referides a:
a) que els teixits urbans i aquelles zones d'aquests o barris es troben en procés de degradació, física, social o ambiental,
b) que siguen zones predominantment de primera residència,
c) que tinguen un valor històric significatiu o
d) que presenten unes especials circumstàncies de deteriorament urbà i social
e) que per part del municipi es dispose d'un planejament adequat per a la realització de les actuacions de renovació urbana, ordenances específiques de suport i ajudes complementàries a aquestes actuacions,
f) que hi haja o puga haver-hi, acords o convenis amb altres administracions públiques per a dur a terme les actuacions incloses en l'àrea.
3. Serà requisit per a la declaració i promulgació del decret, la subscripció prèvia d'un conveni entre la Generalitat i l'ajuntament corresponent on s'establisca:
a) el programa d'inversions d'ambdues administracions,
b) les mesures de foment específiques per part de l'administració local,
c) l'obligació d'establir una oficina o òrgan d'informació i suport a la gestió específica per a les actuacions de rehabilitació pública i privada,
d) les condicions que es determinen en el conveni en atenció a les característiques de l'àrea.
4. En la declaració d'àrea de rehabilitació integrada concertada efectuada pel decret del Consell, es delimitarà l'àrea urbana afectada amb el contingut del conveni prèviament subscrit amb el detall de les actuacions a realitzar per les administracions intervinents, i els criteris respecte a les mesures de foment a la iniciativa privada que, en el seu cas, prevegen.
Article 65. Àrea de rehabilitació de centre i/o nucli històric i de zona urbanoperifèrica
1. S'entendran com a àrees de rehabilitació de centre i/o nucli històric aquelles que per situar-se en els cascos històrics dels nuclis urbans, pel seu caràcter patrimonial, es plantegen un programa d'actuació municipal per a fomentar la rehabilitació, conservació i millora del teixit residencial.
Són criteris preferents per a la declaració d'àrees de rehabilitació en centres històrics:
a) Que la zona tinga interés històric, urbanístic, arquitectònic, ambiental o patrimonialment reconegut, o que estiga incoada com a bé d'interés cultural amb la classificació de conjunt històric.
b) Que per part de l'ajuntament es dispose de pla especial de protecció, pla de reforma interior o planejament adequat.
c) Que concórreguen altres circumstàncies de caràcter social que aconsellen una actuació renovadora.
d) Complint la finalitat establida per a les àrees de rehabilitació, també es considerarà preferent quan es trobe en un municipi turístic d'acord amb la Llei 3/1998, de 21 de maig, de turisme de la Comunitat Valenciana.
2. Les àrees de rehabilitació en zones urbanoperifèriques són aquelles que per la seua situació perifèrica respecte del nucli urbà, de transició entre allò urbà i allò no urbà, per l'especial degradació sociourbanística, es planteja un programa tendent a la millora dels habitatges i de l'entorn urbà fonamentalment.
Són criteris per a la declaració de les àrees de rehabilitació urbanes perifèriques:
a) Que la zona es trobe situada en la perifèria de les ciutats de la Comunitat Valenciana o en zones degradades amb marcat interés social.
b) Que es referisca a zones destinades a primera residència.
c) Que la majoria dels edificis del seu àmbit hagen sigut construïts entre els anys 1940 i 1980.
d) Que hi haja importants carències d'equipaments.
e) Que la població de la zona que s'ha de rehabilitar estiga constituïda principalment per famílies amb escassos recursos econòmics.
f) Que concórreguen altres circumstàncies de caràcter social que aconsellen una actuació renovadora.
3. Aquestes àrees són declarades per resolució del conseller competent en matèria d'habitatge, a petició motivada de l'ajuntament, amb un informe previ de la direcció general competent en matèria d'habitatge, per a aquells municipis amb una població superior a 50.000 habitants.
Per a la resta de municipis, de població inferior a 50.000 habitants, la declaració correspondrà al director general competent en matèria d'habitatge, a petició motivada de l'ajuntament, amb un informe tècnic corresponent previ.
4. En tot cas, per a la declaració d'aquestes àrees caldrà ajustar-se al que disposa l'article 63 d'aquest reglament respecte a la regulació d'aquestes i, especialment, en relació amb els compromisos municipals quant als instruments d'intervenció urbanística establits per la Llei 16/2005, Urbanística Valenciana.
Article 66. Àrees de rehabilitació de nuclis antics de municipis al medi rural o nuclis de població que no excedisquen de 2.000 habitants
1. Els nuclis antics dels municipis de menys de 2.000 habitants de caràcter rural, podran ser declarats àrees de rehabilitació a l'efecte del règim d'ajudes previstes en els distints plans d'habitatge de la Generalitat o determinats plans de caràcter intersectorial que es puguen establir a l'efecte d'evitar el despoblament al medi rural.
2. Els distints districtes administratius o barris en què un ajuntament dividisca el seu terme municipal o les situacions de discontinuïtat que estiguen reconegudes en la legislació local, sempre que la seua població no siga major de 2.000 habitants, podran ser declarades àrees de rehabilitació amb els efectes previstos en l'apartat anterior.
3. Les declaracions optaran per agrupar amb criteris de proximitat geogràfica distints municipis o nuclis de població per a major eficàcia en la informació, gestió i assessorament de les ajudes, i es podrà encomanar aquesta comesa a una sola finestreta única o entitat col·laboradora.
En aquests casos es podran formular criteris respecte a les actuacions que s'han de realitzar i formular-se en relació amb un planejament d'àmbit territorial més ampli. La conselleria competent en matèria d'habitatge, podrà convenir amb les diputacions provincials o amb entitats locals de caràcter supramunicipal, la informació, gestió i assessorament a través de finestretes úniques de qualssevol àrees de rehabilitació regulades en aquest article i, en especial, quan la declaració afecte dos o més municipis o nuclis de població. En els acords convencionals hauran d'establir-se les contraprestacions econòmiques necessàries per al manteniment de les oficines gestores o finestretes úniques de les distintes àrees.
Article 67. Àrees de rehabilitació en conjunts històrics declarats béns d'interés cultural
1. Els conjunts declarats béns d'interés cultural amb classificació de conjunts històrics, sempre que disposen del pla especial corresponent d'acord amb la legislació de protecció del patrimoni, s'assimilen a àrees de rehabilitació a l'efecte d'acollir-se a les mesures de foment a la rehabilitació residencial i equipaments, amb vigència il·limitada, podent-se acollir al gaudi del nivell màxim d'ajudes que es preveja.
Per a fer efectiva l'aplicació d'ajudes, l'ajuntament corresponent notificarà a aquests efectes a la direcció general competent en matèria d'habitatge remetent una còpia del pla especial.
2. Quan en el conjunt declarat no es dispose de pla especial, la declaració d'àrea de rehabilitació se sotmetrà al règim general de tramitació i d'ajudes establit per a aquestes, havent de procedir a la resolució de declaració per la direcció general competent en matèria d'habitatge, sent necessari acreditar la disponibilitat d'ordenances i criteris d'intervenció en el conjunt amb l'informe favorable de la conselleria competent en protecció del patrimoni, a l'efecte de recollir en la resolució de declaració les condicions necessàries per a garantir la protecció patrimonial en les intervencions en edificis i habitatges.
Article 68. Àrees de rehabilitació en entorn d'immoble bé d'interés cultural
Els entorns d'immoble bé d'interés cultural declarats béns d'interés cultural, estan constituïts pel conjunt d'edificis i espais que es delimiten a l'efecte de la preservació d'aquests.
L'exigència i l'existència del preceptiu pla especial de l'entorn de l'immoble bé d'interés cultural, possibilita que s'assimile a una àrea de rehabilitació o siga necessària la seua declaració expressa en cas de no disposar de l'esmentat pla especial, de la mateixa manera que queda regulat en l'article anterior.
Article 69. Àrees de rehabilitació en edificis, grups o conjunts d'habitatges en situacions especials
1. Es podran declarar com a àrees de rehabilitació, els edificis, grups o conjunts d'habitatges de disseny unitari, situats preferentment en la perifèria de les ciutats, destinats a residència habitual i permanent, on siga necessari escometre una intervenció de rehabilitació amb l'objectiu fonamental de possibilitar l'aplicació dels instruments de gestió específics que es regulen, fent més efectives les mesures de foment podent si és el cas, incloure's les actuacions en l'entorn urbà dels habitatges.
2. Àrea de rehabilitació de conjunts d'edificis ocupats per usuaris amb escassos recursos i intervenció subsidiària de l'administració
En els conjunts d'edificis dels assenyalats, on hi haja majoritàriament usuaris amb escassos recursos econòmics, acreditats conforme es defineix en l'article 52.2 d'aquest reglament, i es programe complir el que assenyala l'apartat anterior, es podrà declarar com a àrea de rehabilitació i incorporar a aquesta la intervenció subsidiària de l'administració directament o a través d'un ens gestor conforme es recull en aquest reglament, per part de la conselleria competent en matèria d'habitatge.
3. Àrea de rehabilitació en conjunts d'edificis amb determinades patologies estructurals
En els conjunts d'edificis on siga necessari abordar intervencions com a conseqüència de l'existència de patologies estructurals o altres derivades de la utilització de ciment aluminós, per a garantir l'adequació als requisits bàsics de l'edificació, es podrà declarar com a àrea de rehabilitació a l'efecte d'acollir-se a les mesures de foment vigents.
Les actuacions podran ser dutes a terme directament pels titulars dels habitatges en qualitat de promotors o bé per un operador de rehabilitació, en les condicions establides en aquest reglament.
4. Declaració de l'àrea i règim d'ajudes
La declaració d'aquest tipus d'àrees de rehabilitació serà acordada mitjançant una resolució del director general competent en matèria habitatge, a petició motivada de l'ajuntament del municipi afectat amb un informe previ tècnic corresponent emés pels serveis tècnics del propi departament competent en matèria d'habitatge.
a) En el supòsit d'usuaris d'escassos recursos econòmics, la resolució declarant l'àrea inclourà la designació de l'entitat, ens gestor o operador de rehabilitació, com a promotor de les actuacions a favor dels residents usuaris, i el pla d'intervenció rehabilitadora per a escometre-les en les fases que es prevegen les actuacions incloses i l'adequació de les mesures de foment establides.
b) En el cas de patologies greus, la declaració de l'àrea haurà de preveure les actuacions incloses i l'adequació a les mesures de foment establides, i ajustar aquestes al nivell mitjà global d'ingressos acreditat.
5. Incorporació dels beneficiaris de l'àrea al règim excepcional d'ajudes.
De forma excepcional, quan les circumstàncies així ho aconsellen per les característiques i costos de les actuacions i en atenció al que preveuen els articles 208 respecte al deure de rehabilitació, 209 respecte a les ajudes públiques per a la conservació i rehabilitació i 210 relatiu a la situació legal de ruïna, de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana, a proposta de la direcció general competent en matèria d'habitatge, mitjançant una resolució del conseller s'arbitrarà un règim excepcional d'ajudes complementàries a les anteriors que no superarà en qualsevol cas el màxim pressupost protegit que corresponga a l'actuació.
Article 70. Àrees de rehabilitació en edificis d'habitatges catalogats
1. La rehabilitació de conjunts d'habitatges catalogats d'un o més edificis que impliquen un conjunt amb entitat pròpia, que figuren en l'inventari general del patrimoni cultural, d'acord amb la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià o, si és el cas, els que dins del planejament aprovat tinguen algun nivell de protecció, de conformitat amb el que estableixen l'article 211 i concordants de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana, i sempre que es plantege de forma conjunta la rehabilitació d'elements comuns podran optar a sol·licitar la declaració com a àrea de rehabilitació i acollir-se a les mesures de foment que per a aquestes es regulen.
En coherència amb les previsions de l'article 209 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana, l'administració podrà convenir amb l'interessat fórmules d'explotació de l'immoble o conjunt objecte de les ajudes establint les condicions d'aquest conveni en la declaració de l'àrea.
2. Amb caràcter previ a la resolució de la direcció general competent en matèria d'habitatge per a declarar com a àrea de rehabilitació les actuacions plantejades, es podrà requerir l'informe de la direcció general competent en matèria de patrimoni cultural respecte a les mesures que s'han d'adoptar en la intervenció i, si és el cas, els criteris de rehabilitació a tenir en compte en el projecte i execució de les obres.
3. Els promotors de les actuacions hauran de presentar davant de la direcció general competent en matèria d'habitatge una memòria-programa de les actuacions que s'han de realitzar i els acords de la comunitat de propietaris, juntament amb la sol·licitud de declaració d'àrea.
4. La declaració de l'àrea per la direcció general competent en matèria d'habitatge, haurà de preveure el règim d'ajudes a què puguen acollir-se conforme les mesures de foment vigents i l'adequació de les actuacions de conformitat amb el procediment establit, els terminis i les condicions de qualificació protegides conforme la normativa i, si és el cas, les recomanacions de la direcció general competent en matèria de patrimoni cultural.
Secció 3ª
Requisits i declaració de les àrees de rehabilitació
Article 71. Requisits comuns a la declaració d'àrea de rehabilitació
1. Les àrees de rehabilitació podran ser declarades amb la sol·licitud prèvia de les entitats locals o els col·lectius interessats, o de forma excepcional quan les circumstàncies sociourbanístiques i de l'estat de l'edificació ho requerisquen, d'ofici per la conselleria a proposta o per resolució de la direcció general competent en matèria d'habitatge, després de la comunicació prèvia a l'ajuntament.
2. Quan hi haja sol·licitud prèvia de l'entitat local, aquesta haurà de ser acordada per l'ajuntament en ple.
3. L'àrea que pretenga ser declarada de rehabilitació haurà de disposar d'un planejament o ordenances específiques per a aquesta, que permeta la implantació d'aquelles mesures tendents a la seua rehabilitació integral, protegint o promovent valors urbanístics, arquitectònics, ambientals o d'integració social.
La falta d'adequació del planejament general a la legislació urbanística vigent no obstarà a la declaració d'àrea de rehabilitació.
4. Serà criteri prioritari que l'ajuntament determine dins de la seua organització funcional un òrgan específic per a la informació, assessorament i tramitació de les ajudes que tinga caràcter permanent durant la vigència de la declaració i com també disposar de les normes de caràcter urbanístic del planejament especial, o, si no cal, del més característic que ordene el seu àmbit.
Subsidiàriament, l'ajuntament podrà acreditar l'existència de contractes d'assistència tècnica amb tècnics o entitats acreditades que tinguen com a objecte el desenvolupament de les funcions d'informació, assessorament i tramitació de les ajudes.
Les diputacions provincials, en exercici de la seua competència d'assessorament als municipis de menor capacitat i les entitats locals supramunicipals podran assumir aquestes funcions per a un o més municipis.
5. Els compromisos que contraguen les entitats locals es podran instrumentar mitjançant convenis o convocatòries de finançament, per a desenvolupar les tasques d'impuls, informació, diagnòstic, preparació de documentacions tècniques d'obra menor i seguiment i supervisió de les obres que han de realitzar els particulars.
6. La direcció general competent en matèria d'habitatge, amb els informes pertinents, podrà instar la declaració d'ofici d'una àrea de rehabilitació, en aquelles zones en què es requerisca la intervenció de l'administració en matèria de rehabilitació. La proposta, en tot cas, haurà de disposar de la conformitat de l'ajuntament o els ajuntaments respectius i amb subjecció als requisits establits en aquest article.
Article 72. La declaració d'àrees de rehabilitació
1. Correspon a la conselleria competent en matèria d'habitatge, la declaració de les àrees de rehabilitació, d'acord amb els requisits i les condicions establides en aquest reglament, i per a acollir-se a les mesures de foment vigents, excepte les àrees de rehabilitació integrada concertada la declaració de les quals es realitzarà per decret del Consell a proposta de l'esmentada conselleria.
2. Les àrees de rehabilitació en centres històrics o en zones urbanoperifèriques en municipis amb una població major de 50.000 habitants, seran declarades per resolució del conseller competent en matèria d'habitatge, a proposta de la direcció general corresponent.
En la resta de municipis amb menys de 50.000 habitants, la declaració d'àrea de rehabilitació d'aquestes característiques es realitzarà per resolució del director general competent en matèria d'habitatge, amb un informe previ tècnic corresponent emés pels serveis tècnics del mateix departament competent en matèria d'habitatge.
3. Les àrees de rehabilitació en conjunts declarats béns d'interés cultural amb classificació de conjunts històrics o en les àrees delimitades en els entorns d'immoble bé d'interés cultural declarats bé d'interés cultural, porten implícita la seua declaració automàtica en el moment de l'aprovació del pla especial.
4. La resta de modalitats regulades com àrees de rehabilitació es declaren per resolució del director general competent en matèria d'habitatge, amb un informe previ tècnic corresponent i en les condicions establides en cada cas per aquest decret.
5. Quan les àrees de rehabilitació la declaració de les quals se sol·licite estiguen referides a àmbits de conjunts històrics declarats o incoats, sense pla especial, es requerirà informe de la conselleria competent en matèria de patrimoni cultural.
6. Si l'àrea de rehabilitació la declaració del qual se sol·licita es troba en un municipi que gaudi de la qualificació de municipi turístic, d'acord amb la Llei 3/1998, de 21 de maig, de turisme de la Comunitat Valenciana, s'haurà de sol·licitar informe de la conselleria competent en matèria de turisme.
Article 73. Vigència de les àrees de rehabilitació
1. La vigència de les àrees de rehabilitació serà la que establisca la seua declaració administrativa, que en tot cas haurà de ser suficient per al compliment dels seus objectius de rehabilitació d'acord amb la memòria-programa presentada.
2. La memòria programa determinarà els objectius i el termini previst per a dur a terme les actuacions, que haurà de ser proporcional a l'extensió de l'àrea, el nombre d'edificis i habitatges afectats i les característiques dels edificis i dels seus residents. No obstant això, les ajudes establides es condicionen a les vigents regulades en el moment de sol·licitar la qualificació de les actuacions de rehabilitació.
3. Els convenis interadministratius que se subscriguen, si és el cas, entre administracions establiran la vigència de l'àrea de rehabilitació.
Capítol II
Àrees de remodelació urbana
Article 74. Concepte de remodelació urbana
La remodelació urbana, en tant que part de la situació de la ciutat existent, consisteix a tornar a donar forma a un barri, a una àrea urbana, seguint una pauta i un model predeterminat tant per als edificis com per als espais públics.
Implica la remodelació el fet d'haver de procedir a la renovació total o en una part important, d'un barri, d'una àrea urbana, demolint els edificis existents, per a construir un nou barri sota un model predeterminat o convingut o, millor, fins i tot consensuat amb els veïns, de manera que es garantisca el manteniment de la població existent, del teixit social i econòmic, fins i tot durant tot el procés.
La declaració d'àrea de remodelació urbana pot incloure la simultaneïtat amb altres actuacions de rehabilitació urbana en l'àmbit establit per a les àrees de rehabilitació que s'estableix en aquest reglament.
Article 75. Principis informadors de la remodelació urbana
1. La remodelació urbana respondrà als principis recollits en l'article 4 de la Llei 8/2004, de l'Habitatge de la Comunitat Valenciana, i els article 2 i 5 de la Llei 4/2004, d'Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge.
En aquest sentit, el planejament, en definir les zones de remodelació urbana, considerarà la millora de l'entorn urbà, la protecció del medi ambient i la conservació del patrimoni cultural.
2. La situació que fa aconsellable recórrer a aquest tipus d'actuació respondrà com a mínim als aspectes següents:
a) que la qualitat i condicions dels edificis i dels habitatges siga tan ínfima que la rehabilitació siga inviable,
b) que la situació dels habitatges estiga per sota dels estàndards mínims respecte als requisits bàsics de l'edificació establits en la Llei 3/2004, d'ordenació i foment de la qualitat de l'edificació,
c) les baixes condicions socioeconòmiques de la població afectada dificulten el poder articular altres mesures de foment que possibiliten la renovació.
d) la necessitat adoptar solucions des de la intervenció pública que possibiliten la remodelació efectiva.
3. Pot establir-se la compatibilitat en una determinada àrea entre les actuacions previstes en les àrees de remodelació i les àrees de rehabilitació, amb el règim d'ajudes establit per a cada cas per les mesures de foment vigents, mitjançant la resolució corresponent de la conselleria competent en matèria d'habitatge.
Article 76. Les condicions marc de la intervenció de remodelació urbana
1. Les intervencions de remodelació urbana requereixen d'unes condicions prèvies per a possibilitar la seua eficàcia i que respondran com a mínim als criteris següents:
a) Consens institucional: que s'assumisquen els programes per les administracions intervinents i amb els mecanismes administratius i de gestió per a possibilitar l'acció.
b) Concertació social: establir punts d'acord amb els afectats, compatible amb les possibilitats del marc legal i financer, d'ajudes.
c) Compromís amb l'actuació: per part de les administracions s'instrumentaran les mesures de participació, informació i gestió per a fer viable l'actuació d'acord amb els terminis programats, els sistemes de gestió proposats la proximitat als afectats, mitjançant oficines de suport a la gestió i informació, a manera de finestreta única.
2. L'ordenació urbana i planejament urbanístic adequat relatiu a les actuacions de remodelació i reurbanització, haurà de disposar de les aprovacions pertinents.
Quan la remodelació implique l'expropiació s'intentarà la concertació amb cadascun dels afectats, pactant les condicions dels habitatges y les condicions jurídiques, econòmiques, financeres i socials.
L'aplicació la Llei 16/2005, Urbanística Valenciana, determina els mecanismes de gestió urbanística que han d'incorporar-se a fi de garantir el procés de remodelació.
L'ordenació urbana i els paràmetres de la nova ordenació en què es base la remodelació respondran als establits en el planejament i mantindran criteris de sostenibilitat ambiental i social, i serà una exigència l'aprovació del corresponent planejament urbanístic que ho possibilite.
3. Les tipologies i dissenys de les noves habitatges han d'adequar-se al programa de les famílies censades possibilitant la flexibilitat en el marc normatiu que permeta introduir en els programes consideracions de tipus social, a futur, més enllà de l'estrictament derivat de la remodelació i proporcionar respostes múltiples a demandes i situacions múltiples.
Article 77. Condicions de finançament i en la remodelació urbana
Serà inherent a l'operació de remodelació acollir-se als recursos de caràcter ordinari establits i els que es puguen establir de forma complementària, per les mesures de foment per a habitatge de nova construcció i de rehabilitació si fóra el cas.
Mitjançant una resolució del conseller competent en matèria d'habitatge es podrà establir algun sistema d'ajudes complementari a l'ordinari, en atenció a les situacions específiques dels residents, i sempre a fi a garantir que l'esforç per a l'accés a l'habitatge no supere el 30% dels ingressos familiars.
Igualment, es podran acollir a les mesures de foment establides la urbanització del sòl per als habitatges protegits de nova construcció i, si fóra el cas, a les determinades per a la rehabilitació urbana ja assenyalades.
Article 78. Iniciativa per a l'àrea de remodelació urbana, declaració i conveni
1. La sol·licitud per a efectuar una intervenció de remodelació urbana la realitzarà l'ajuntament afectat aportant la documentació relativa a les condicions establides en l'article anterior i els compromisos respecte a les actuacions urbanístiques necessàries que s'han d'adoptar per a portar avant les actuacions.
La sol·licitud es formalitzarà davant de la direcció general competent en matèria d'habitatge, la qual demanarà, si és el cas, els corresponents informes tècnics a l'ajuntament i altres organismes i els que es realitzen a aquest efecte per la direcció general.
2. A la vista de tot això la direcció general competent en matèria d'habitatge es pronunciarà mitjançant una resolució de declaració motivada sobre l'actuació de remodelació plantejada amb l'objecte d'establir el règim d'ajudes financeres aplicable i tots els criteris que es consideren adequats per a garantir la viabilitat i la programació de les actuacions.
3. Formalització del conveni
La resolució de la direcció general servirà de base per a la subscripció del conveni corresponent entre la conselleria competent en matèria d'habitatge, l'ajuntament afectat i, si és el cas, el ministeri competent en matèria d'habitatge, i haurà de quedar constància expressa de les condicions marc de la intervenció relatives als compromisos institucionals, socials i tècnics.
TÍTOL IV
LA INTERVENCIÓ URBANÍSTICA EN LA REHABILITACIÓ
Article 79. Règim de rehabilitació forçosa d'immobles
1. L'incompliment del deure edificar o rehabilitar, en els termes establits en l'article 217 de la Llei 16/2005, Urbanística Valenciana, habilita l'administració actuant per a expropiar la parcel·la o el solar, o efectuar l'execució forçosa del planejament mitjançant substitució del propietari, segons el que disposa l'article 218 de l'esmentada llei.
2. L'execució del planejament mitjançant la substitució del propietari incomplidor, requerirà de l'aprovació d'un programa d'actuació aïllada, o rehabilitadora, segons corresponga.
3. El que estableix la Llei 16/2005, Urbanística Valenciana, i el seu reglament, respecte a les actuacions aïllades i que ve referit al contingut dels programes d'actuació edificatòria o rehabilitadora, la declaració de l'incompliment del deure edificar o rehabilitar, el procediment ordinari de declaració d'incompliment o els efectes de la declaració de la situació d'execució forçosa per substitució del propietari incomplidor ve a complementar-se en aquesta secció per la regulació més específica de les condicions d'actuació rehabilitadora.
Article 80. Concurs convocat d'ofici per l'administració actuant per a la substitució del propietari incomplidor
1. La convocatòria haurà de produir-se com a màxim dins del mes següent a la declaració de la situació d'execució per substitució, d'acord amb l'article 264 del Decret 67/2006, de 19 de maig, pel qual s'aprova el Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística, modificat pel Decret 36/2007, de 13 d'abril. El transcurs d'aquest termini sense que la convocatòria haja tingut lloc deixarà aquesta sense efecte sense necessitat tràmit o cap requisit, i l'administració no podrà tornar a acordar l'expropiació o la referida situació dins dels dos anys següents, excepte pel canvi de circumstàncies que tinguen reflex en l'ordenació urbanística d'aplicació.
2. El municipi haurà de sotmetre a informació pública durant un mes la convocatòria del concurs mitjançant un edicte publicat en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana i, simultàniament o amb posterioritat, en un dels periòdics de major difusió al municipi.
Prèviament o simultàniament de la publicació de l'edicte en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana es notificarà l'obertura de la informació pública als que consten en el Registre de la Propietat com a titulars de drets afectats per l'actuació edificadora o rehabilitadora proposada.
3. La convocatòria del concurs, a més d'assenyalar la procedència de tramitar i aprovar el corresponent programa d'actuació aïllada rehabilitadora amb el contingut de l'article 262 del Decret 67/2006, de 19 de maig, pel qual s'aprova el Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística, modificat pel Decret 36/2007, de 13 d'abril, haurà d'expressar les condicions pertinents, entre les quals hauran de figurar, en tot cas i com a mínim, les següents:
a) Modalitat d'expropiació:
1r. Preu que ha de satisfer l'adjudicatari, establint-se un preu base de licitació, taxat en funció del que regula la legislació vigent disminuït, si és el cas, el valor de les sancions econòmiques no satisfetes.
2n. Termini màxim per a l'execució de l'edificació i, si és el cas, de les obres d'urbanització, assenyalant els preus màxims de venda o arrendament de l'edificació resultant i establint la garantia definitiva del compliment del deure edificar que haurà d'arribar al 7%, com a màxim, del total de les obres de rehabilitació i el total, si és el cas, de les d'urbanització.
b) Modalitat d'aportació
1r. Proposta de pagament del solar i, si és el cas, de les obres complementàries amb parts determinades de l'edificació resultant, constituïdes per metres quadrats dels usos detallats que s'hagen d'ubicar en l'edificació i que hauran de ser en el seu moment formalitzades en règim de propietat horitzontal. Aquestes superfícies edificables es constituiran com referent per a la formulació d'ofertes pels eventuals aspirants a la condició d'edificador o rehabilitador.
2n. Els mateixos requisits que els establits en el número 2 de la lletra a) anterior.
Article 81. Concurs convocat a instàncies de particular. Inici de la tramitació ordinària del programa d'actuació aïllada rehabilitadora
1. Una vegada ultimat el procediment administratiu pel que es declare l'incompliment del deure edificar una parcel·la o solar o de rehabilitar un edifici, qualsevol particular podrà presentar davant del municipi corresponent l'alternativa tècnica de programa d'actuació aïllada rehabilitadora i sol·licitar de l'alcalde que la sotmeta a informació al públic en els termes establits en l'article 258 del Decret 67/2006, de 19 de maig, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística, modificat pel Decret 36/2007, de 13 d'abril.
Només es podrà presentar una única alternativa tècnica de programa d'actuació aïllada rehabilitadora per cada particular.
2. Les alternatives tècniques es presentaran en la forma prevista per als programes d'actuació aïllada regulats en la Llei 16/2005, Urbanística Valenciana, amb la documentació expressada en l'article 262 del Decret 67/2006, de 19 de maig, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística, modificat pel Decret 36/2007, de 13 d'abril. El pressupost i valoració dels costos d'execució s'hauran d'incloure en la proposició juridicoeconòmica.
Quan qui aspire a obtenir la condició d'agent rehabilitador, vullga ser designat com a operador de la rehabilitació, haurà d'incloure en l'alternativa un pla d'intervenció rehabilitadora.
En tot cas, hauran de presentar, la solvència econòmica, tècnica, financera i professional dels articles 122 i 123 de la Llei 16/2005, Urbanística Valenciana.
Article 82. Anàlisi municipal previ de l'alternativa tècnica presentada
1. Presentada la documentació referida en l'article anterior, l'alcalde, amb un informe previ dels serveis tècnics municipals, verificarà si conté tota la documentació exigida per l'article 262 del Decret 67/2006, de 19 de maig, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística, modificat pel Decret 36/2007, de 13 d'abril. En cas que no la continga, l'alcalde requerirà als sol·licitants per a l'esmena de la documentació en el termini màxim de 10 dies.
2. Una vegada presentada l'alternativa tècnica en els termes legalment exigits, l'alcalde podrà:
a) Desestimar de forma motivada la petició
b) Iniciar els procediments per a la gestió indirecta del programa d'acord amb la legislació urbanística valenciana.
c) Assumir la gestió directa del programa, d'acord amb el que estableix la legislació urbanística valenciana.
No serà preceptiva l'aprovació de bases generals ni particulars de programació ni la licitació de qualsevol tipus d'obres, ni la inserció d'anunci en el Diari Oficial de la Unió Europea.
3. Si l'ajuntament opta per aprovar unes bases particulars, aquestes hauran de tenir el contingut següent mínim:
a) Definició de criteris orientatius del disseny arquitectònic de la rehabilitació que s'ha de realitzar, incloent en tot cas les característiques bàsiques de la tipologia i l'expressió formal de les façanes.
b) Assenyalament de la mínima qualitat dels materials constructius.
c) Establiment dels criteris bàsics d'integració volumètrica en l'entorn en què la rehabilitació s'haja de materialitzar.
4. El procediment d'aprovació se sotmetrà al règim previst en l'article 258 del Decret 67/2006, de 19 de maig, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística, modificat pel Decret 36/2007, de 13 d'abril.
Article 83. Garanties provisionals i definitives que s'han d'incloure en els programes d'actuació aïllada rehabilitadora
1. La garantia provisional calculada d'acord amb l'article 140.1 de la Llei 16/2005, Urbanística Valenciana, es calcularà sobre el cost previst de les obres de rehabilitació i del cost real si és el cas de les d'urbanització.
2. L'adjudicatari d'un programa d'actuació aïllada rehabilitadora haurà de garantir-ho conforme l'article 149 de la Llei 16/2005, Urbanística Valenciana.
Article 84. Presentació de proposicions juridicoeconòmiques
1. Finalitzat el total període d'informació al públic, tant per a la presentació d'alternatives tècniques com per a al·legacions, els interessats podran presentar proposicions juridicoeconòmiques en plica tancada durant els cinc dies següents al venciment d'aquest període, tant a la seua pròpia alternativa com a les de la resta de concursants.
2. En tot cas, cada licitador tan sols podrà presentar una proposició juridicoeconòmica a una mateixa alternativa tècnica.
TÍTOL V
EL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU
EN LA REHABILITACIÓ PROTEGIDA
Secció 1ª
El procediment administratiu. generalitats
Article 85. Procediment administratiu en la rehabilitació protegida
1. Els expedients per a la qualificació com protegibles de les actuacions de rehabilitació es tramitaran amb subjecció a les normes contingudes en aquest reglament i si no n'hi ha a les disposicions generals sobre procediments administratius regulats en el títol VI de la Llei 30/1992, sobre Règim Jurídic de les Administracions Públiques i Procediment Administratiu Comú.
2. Mitjançant una ordre del conseller competent en matèria d'habitatge es podran dictar instruccions que regulen la presentació, tramitació i obtenció de la qualificació d'actuació protegible en matèria de rehabilitació, com també el posterior pagament de les ajudes econòmiques vigents en aquell moment, de forma complementària a l'establida en aquest reglament.
3. En la rehabilitació d'edificis caldrà sol·licitar l'informe de conservació de l'edifici (ICE) com a exigència prèvia a les ajudes i a la qualificació provisional de rehabilitació.
Article 86. Inici del procediment de rehabilitació protegida
1. El procediment s'iniciarà sempre a sol·licitud de persona interessada.
2. A l'efecte d'aquest reglament es consideraran interessats
a) Aquells considerats promotors conforme a la secció 1ª. del capítol I del títol II d'aquest reglament.
b) Els administradors de finques urbanes sempre que la comunitat de propietaris així ho acorde.
3. La qualificació de rehabilitació possibilitarà als promotors de les actuacions de rehabilitació l'obtenció dels beneficis regulats per les mesures de foment establides en cada moment.
Secció 2ª
L'informe de conservació de l'edifici
Article 87. Procediment de l'informe de conservació de l'edifici (ICE)
1. La sol·licitud de l'informe de conservació dels edificis (ICE) s'haurà d'emplenar conforme al model que establisca l'administració competent en matèria d'habitatge, i s'haurà d'acompanyar de la documentació següent:
a) NIF/CIF/NIE del sol·licitant
b) Acreditació, si és el cas, de la representació.
c) Document que justifique l'antiguitat de l'edifici
d) Fotografia de la façana
e) Permís per part dels propietaris, inquilins o ocupants dels habitatges per a poder accedir els tècnics a aquestes si la inspecció ho requereix
f) En el cas que el promotor siga la comunitat de propietaris també s'adjuntarà l'acta on conste:
– l'aprovació de les activitats de rehabilitació que estiguen previstes;
– l'autorització del representant o president per a actuar en nom de la comunitat a l'efecte de tràmits i notificacions administratives;
– i l'acceptació de les condicions que preveu la normativa per a l'obtenció d'ajudes.
g) En cas d'edifici en règim de lloguer s'adjuntaran dades que permeten identificar a la propietat o l'administració de l'edifici i si fóra el cas, justificant d'aquelles actuacions que puguen ser considerades com a assetjament immobiliari.
h) Quan un ajuntament sol·licite la realització d'un informe de conservació de l'edifici per a un cas concret o per a la realització d'un pla d'actuació per a demanar la informació de l'estat de l'edificació en una àrea concreta, s'adjuntarà l'aprovació de l'òrgan municipal competent i una memòria on es descriga i justifique la finalitat del conveni que s'ha de subscriure.
2. L'obtenció de l'informe de conservació de l'edifici (ICE) serà gestionada per la direcció general competent en matèria d'habitatge de conformitat amb les determinacions del capítol III del títol I d'aquest reglament.
3. La resolució favorable de l'informe de conservació de l'edifici (ICE) possibilita l'accés al règim d'actuacions protegides de rehabilitació.
4. La resolució desfavorable de l'informe del conservació de l'edifici (ICE), vindrà referida com a conseqüència que les obres que es pretenen realitzar assenyalades en la sol·licitud d'aquest no coincidisquen amb les que s'indiquen en l'informe, com també per incompliment dels requisits exigits per a la seua tramitació.
Secció 3ª
La viabilitat en les actuacions de rehabilitació
d'edificis destinats a equipament i projectes urbans
en àrees de rehabilitació
Article 88. Viabilitat prèvia en les actuacions de rehabilitació d'edificis destinats a equipament i projectes urbans en àrees de rehabilitació
Les actuacions de rehabilitació urbana que es duguen a terme dins d'àrees de rehabilitació referides a edificis destinats a equipament social, cultural o educatiu, o referents a projectes urbans relatius a l'equipament comunitari primari de condicionament d'infraestructures, vials i espais lliures, requeriran amb caràcter previ al moment de formalitzar la sol·licitud de qualificació de l'actuació rehabilitadora, el reconeixement de la seua viabilitat per part de la direcció general competent en matèria d'habitatge.
Article 89. Sol·licitud de la viabilitat prèvia en les actuacions de rehabilitació d'edificis destinats a equipament i projectes urbans en àrees de rehabilitació
A l'efecte assenyalat en l'article anterior, el promotor de les actuacions de rehabilitació urbana assenyalades presentarà la sol·licitud de la viabilitat d'aquestes en model normalitzat, acompanyant la documentació següent:
1. En la rehabilitació d'edificis destinats a equipament social, cultural o educatiu:
a) Memòria descriptiva
1r. Situació de l'edifici dins de l'àrea de rehabilitació
2n. Estat de conservació
b) Memòria justificativa
1r. Justificació de la contribució de la rehabilitació de l'edifici i la seua implantació urbana dins del context de l'àrea de rehabilitació de què es tracta.
2n. Característiques de l'edifici i el seu interés arquitectònic, quant a la rellevància d'aquest per a contribuir com a actuació exemplaritzadora.
3r. Característiques de la intervenció que es planteja respecte a les característiques de l'edifici, l'estat de conservació del mateix i l'adequació a la finalitat prevista.
4t. Justificació de l'adequació dels fins de l'entitat promotora respecte al que ha previst la normativa reguladora de les ajudes.
5é. A l'efecte de l'estimació de les ajudes: import d'adquisició de l'edifici (si escau), la superfície útil i construïda resultant de l'edifici darrere de la intervenció o si és el cas de l'àmbit afectat per aquesta, i l'import estimat de la intervenció segons pressupost i documentació aportada a l'expedient.
c) Documentació annexa
Per a més claredat l'avantprojecte o projecte d'execució de les actuacions previstes es podrà acompanyar de documentació.
2. En projectes urbans relatius a l'equipament comunitari primari de condicionament d'infraestructures, vials i espais lliures:
a) Memòria descriptiva
1r. Situació de les actuacions dins de l'àrea de rehabilitació i la seua vinculació amb l'estat dels edificis, majorment d'habitatges, on es compromet l'impuls de la seua rehabilitació.
2n. Estat de conservació de les infraestructures, vials i espais lliures.
b) Memòria justificativa
1r. Justificació de la contribució de la intervenció respecte a la seua implantació urbana dins del context de l'àrea de rehabilitació de què es tracta.
2n. Característiques i qualitat de les actuacions d'intervenció urbana quant a la rellevància d'aquestes per a contribuir com a actuació exemplaritzadora.
3r. Justificació de la intervenció en relació amb el nombre d'edificis i habitatges afectats directament per l'actuació de millora.
4t. A l'efecte de l'estimació de les ajudes: l'import estimat de la intervenció segons pressupost i documentació aportada a l'expedient de les actuacions i la superfície afectada si és el cas, per la intervenció.
c) Documentació annexa
Es podrà acompanyar per a més claredat avantprojecte o projecte d'execució de les actuacions previstes.
Article 90. Concessió de la viabilitat en les actuacions de rehabilitació d'edificis destinats a equipament i projectes urbans en àrees de rehabilitació
1. La resolució concedint la viabilitat de les actuacions de rehabilitació d'edificis destinats a equipament i projectes urbans en àrees de rehabilitació, correspon al director general competent en matèria d'habitatge.
Aquesta resolució serà motivada sobre la base de l'informe tècnic corresponent.
2. El contingut de la resolució farà referència a la seua justificació i a les característiques de les actuacions, i de ser estimatòria possibilitarà acollir-se al procediment establit per a la qualificació provisional d'aquestes, i l'accés al règim d'ajudes establit per les mesures de foment vigents en aqueix moment. En qualsevol cas el contingut de la resolució és de caràcter orientatiu respecte a la quantificació econòmica de les ajudes previstes.
3. Si la resolució és negativa, les actuacions plantejades no podran qualificar-se i, en conseqüència no s'acolliran a les ajudes establides per les mesures de foment vigents, i es notificarà a l'efecte oportú.
Secció 4ª
La qualificació de rehabilitació
Article 91. Contingut de la sol·licitud de qualificació provisional de rehabilitació
Els promotors de les actuacions de rehabilitació, junt amb la sol·licitud de qualificació provisional en model normalitzat, hauran d'acompanyar la documentació següent:
a) Original i fotocòpia, per a la confrontació, del document nacional d'identitat i número d'identificació fiscal dels sol·licitants.
– Els que acrediten la personalitat del sol·licitant
– Si els promotors són persones físiques, hauran d'adjuntar fotocòpia del DNI
– Quan es tracte de societats amb personalitat jurídica, haurà d'acreditar-se la constitució de la societat, la seua inscripció en el Registre Mercantil, aportar el número de CIF corresponent, i acreditar la persona o persones físiques que la representen.
– Les comunitats de propietaris i cooperatives sol·licitaran la qualificació per mitjà dels representants establits d'acord amb la normativa específica d'aplicació.
b) Si és el cas, documentació acreditativa de la representació que tinga el sol·licitant.
Quan el sol·licitant siga l'administrador bastarà que acredite la seua condició mitjançant certificat expedit per l'organització professional a què pertanga, com també l'encàrrec de la comunitat mitjançant document normalitzat.
c) Acreditació de la titularitat de l'edifici o habitatge, mitjançant original i fotocòpia per a la seua confrontació, de l'escriptura pública de propietat de l'edifici o habitatges objecte de l'actuació. Aquestes escriptures hauran d'estar inscrites en el Registre de la Propietat.
Aquesta es podrà substituir per nota simple del Registre de la Propietat, l'antiguitat de la qual no podrà ser superior a tres mesos, prenent com a data de còmput la de presentació de la sol·licitud de qualificació provisional en el registre administratiu competent, i acreditació de la quota de participació dels copropietaris, ratificada en junta, en el cas d'haver-hi modificacions en les quotes de participació originals.
A més també, es podrà acreditar la titularitat de l'edifici o habitatge, per qualsevol altre mitjà o prova que acredite fefaentment la seua titularitat.
d) Memòria, que continga, almenys:
1r. Descripció de les obres.
2n. Nombre, identificació, titulars i superfície útil dels habitatges, locals, garatges i annexos que componen l'immoble, de forma fefaent.
3r. En cas de rehabilitar l'habitatge o edifici habitatge unifamiliar, croquis tancats de l'estat inicial i final quan no s'aporte projecte arquitectònic.
e) Contracte o pressupost de les obres firmat pel promotor i el contractista desglossat per unitats d'obra, mesuraments, preus unitaris, impost sobre el valor afegit desglossat i codi d'identificació fiscal del contractista. Aquest contractista haurà d'estar donat d'alta en epígraf fiscal de construcció i rehabilitació.
f) Projecte d'execució de rehabilitació, definit en la normativa d'ordenació de l'edificació aplicable i redactat per tècnic competent degudament visat pel col·legi professional corresponent.
g) En la rehabilitació d'edificis, s'haurà d'aportar el pressupost de les obres, desglossat per unitats d'obra, mesuraments, preus unitaris, impost sobre el valor afegit i codi d'identificació fiscal del contractista, firmat pel contractista i el promotor, tot això d'acord amb les obres que s'assenyalen en els articles 6, 7 i 8 d'aquest reglament.
h) Pla d'intervenció rehabilitadora, si és el cas quan es pretenga escometre la intervenció per fases o ressenya del programa d'actuació aïllada conforme estableix la Llei 16/2005, Urbanística Valenciana.
i) llicència municipal d'obres o justificant de la seua sol·licitud.
j) Fotografies de les façanes de l'edifici i de les parts objecte de la rehabilitació, amb el detall suficient per a reconéixer les zones d'actuació, en suport paper i en suport digital, si és possible.
k) Acreditació suficient de l'antiguitat de l'edifici, si no figura en la restant documentació; en el cas de no existir aquesta documentació, s'haurà de justificar l'antiguitat en el projecte segons les seues tècniques i tipologia constructives.
l) Justificant d'haver pagat les taxes d'habitatge establides per a aquest tràmit per la legislació d'aplicació.
m) Si l'edifici està catalogat o protegit, certificat municipal que acredite aquesta circumstància.
n) Certificat municipal del fet que l'edifici es troba inclòs en l'àrea de rehabilitació declarada per la conselleria competent en matèria d'habitatge.
o) La documentació que s'assenyale atenent a les circumstàncies específiques del promotor:
1r. En cas de comunitats de propietaris, a més, original i fotocòpia per a la seua confrontació de:
1r.1. Acta de la comunitat acreditativa de la legitimitat jurídica del seu representant, excepte en el cas de presentació per administradors, que caldrà ajustar-se al que disposa l'article 32 i la lletra b) d'aquest article.
1r.2. Acta en què figure l'acord de la comunitat per a la realització de les obres.
L'acreditació per part de la comunitat que són coneixedors de les condicions per a accedir a les mesures de foment vigents.
En el cas d'edificis en règim de propietat horitzontal constituïts per uns quants accessos amb nuclis de comunicació vertical independents entre ells i es pretenga dur a terme les actuacions de forma independent, també es requerirà l'autorització de la comunitat de propietaris per a realitzar les obres, llevat que s'haja establit alguna especialitat organitzativa de funcionament.
2º. En el cas que les obres siguen promogudes per l'arrendatari, a més:
2º.1. Autorització de l'arrendador per a realitzar les obres.
2º.2. Original i fotocòpia, per al seu confrontació, del contracte d'arrendament.
2º.3. Document que acredite l'ocupació de l'habitatge com a domicili habitual.
Article 92. Efectes de la presentació de la sol·licitud
La presentació de la sol·licitud obliga l'administració a resoldre, conforme a l'article 42 de la Llei 30/1992, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, d'acord amb el compliment dels requisits exigibles per a la declaració d'actuació protegible de rehabilitació recollits en aquest reglament.
Article 93. Esmena i millora de la sol·licitud
Si la sol·licitud d'iniciació o els documents que l'acompanyen no reuneixen els requisits exigits, es requerirà a l'interessat perquè esmene els inconvenients o acompanye els documents preceptius, amb els efectes previnguts en l'article 71 de la Llei 30/1992, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
L'Administració haurà de notificar a l'interessat un únic requeriment d'esmena i millora de la sol·licitud d'iniciació de l'expedient.
El termini comú per a l'esmena d'inconvenients o millora de l'expedient administratiu serà de 10 dies. No obstant això, quan es tracte d'esmena o millora de documents tècnics que requerisquen complexitat en la seua elaboració o tramitació el termini es podrà ampliar d'ofici o a sol·licitud de part fins a 60 dies.
Article 94. Presentació de sol·licituds
Les sol·licituds es presentaran en impresos normalitzats, en qualsevol dels llocs assenyalats en l'article 38 de la Llei 30/1992, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
Es podran presentar així mateix en les àrees de rehabilitació on així s'haja acordat, o en aquells municipis els ajuntaments dels quals subscriguen convenis amb la Generalitat, per a la creació d'oficines gestores d'habitatge, de les regulades en aquest reglament o en una altra norma de caràcter sectorial, i que estiguen habilitades per a la recepció de documents, sense perjudici de la posterior remissió als òrgans competents en matèria d'habitatge de la Generalitat, en el termini màxim de 48 hores.
Article 95. Definició de la qualificació de l'actuació rehabilitadora
La qualificació és l'acte administratiu de l'administració competent en matèria d'habitatge, pel que es reconeix al sol·licitant la protecció de les actuacions de rehabilitació que es qualifiquen i el pressupost protegit d'aquestes, i s'informa de les ajudes objectives que si és el cas establisquen les mesures de foment, possibilitant el dret d'acollir-se a les ajudes públiques personals vigents en el moment de dictar-se aquesta.
Article 96. Necessitat qualificació
Les actuacions de rehabilitació d'edificis i habitatges, per a acollir-se a algun règim d'ajudes públiques hauran de ser qualificades per l'administració competent en matèria d'habitatge.
Article 97. Concessió de la qualificació provisional
1. La qualificació provisional és un acte de tràmit de l'administració competent en matèria d'habitatge pel qual s'informa l'interessat, si procedeix, de la protecció de les actuacions de rehabilitació que es qualifiquen i el pressupost protegit d'aquestes, com també de les ajudes objectives que si és el cas establisquen les mesures de foment, possibilitant el dret a sol·licitar les ajudes públiques personals vigents emparades per la qualificació.
2. Per l'òrgan administratiu competent en matèria d'habitatge s'atorgarà, si escau, la qualificació provisional, tenint en compte la documentació aportada pel promotor i els informes dels seus òrgans competents.
A aquest fi, l'informe de coherència, assenyalat en l'article 10 d'aquest reglament serà determinant per a l'avaluació tècnica de les actuacions de rehabilitació que es plantegen en relació amb el preceptiu informe de conservació de l'edifici.
En el cas de rehabilitació d'habitatges, haurà de constar l'informe d'adequació de l'habitatge.
3. La qualificació provisional s'expedirà en model normalitzat amb les dades següents:
a) En la rehabilitació d'edificis d'habitatges i habitatges:
1r. Les dades identificatives de l'expedient: localitat, emplaçament, promotor i signatura de l'expedient.
2n. Nombre d'edificis i habitatges afectats per les actuacions
3r. Nombre d'annexos vinculats als habitatges: garatges, trasters.
4t. Nombre de locals que participen en la rehabilitació
5é. Superfície total computable a l'efecte corresponent
6é. Any de construcció de l'edifici
7é. Tipologia de l'edifici
8é. Tipus de rehabilitació: elements comuns, privatius, integral o habitatge unifamiliar tradicional.
9é. Identificació de l'objecte de les obres de rehabilitació
b) En la rehabilitació d'edificis destinats a equipament social, cultural o educatiu o de projectes urbans que afecten equipament comunitari primari:
1r. Les dades identificatives de l'expedient: localitat, emplaçament, promotor i signatura de l'expedient.
2n. Les dades identificatives del Registre de la Propietat en relació amb l'edifici.
3r. La superfície total de l'edifici i la computable a l'efecte corresponent
4t. Any de construcció de l'edifici
5é. Identificació de l'objecte de les obres de rehabilitació
c) En projectes urbans
1r. La superfície total de l'actuació a l'efecte corresponent
2n. Identificació de les obres d'adequació
d) En tots els casos:
1r. Àmbit de rehabilitació: àrees
2n. Cost real de les actuacions
3r. Pressupost protegit, si fóra el cas, conforme la normativa vigent de les mesures de foment.
4t. Informe sobre les ajudes econòmiques objectives a l'edifici si correspon per la normativa vigent de les mesures de foment.
5é. Termini d'execució de les obres, que com a màxim s'estableix en 30 mesos.
6é. Condicions singulars que puguen establir els plans d'habitatge o les mesures de foment.
Article 98. Denegació de la qualificació provisional
La denegació de la qualificació provisional dictada pel cap del servei territorial competent en matèria d'habitatge haurà de ser motivada i susceptible de recurs d'alçada davant de la direcció general competent en matèria d'habitatge, en els termes establits per la Llei 30/1992, 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
Article 99. Efectes de la qualificació provisional
La qualificació provisional determina els efectes següents:
a) La protecció de les actuacions de rehabilitació que s'assenyalen, d'acord amb les obres previstes.
b) La determinació del pressupost protegit d'aquestes a l'efecte de la seua consideració com a base per a la determinació de les ajudes econòmiques.
c) El reconeixement amb caràcter provisional de les ajudes de caràcter objectiu, a l'edifici, que puguen correspondre de conformitat amb les mesures de foment.
d) Per a la seua constància a l'efecte d'acollir-se al finançament qualificada davant de l'entitat financera que corresponga, de conformitat amb les mesures de foment.
e) Per a l'elaboració de les estadístiques de seguiment respecte al compliment d'objectius dels diferents plans d'habitatge i informació estadística de les administracions competents.
Article 100. Modificació de la qualificació provisional
Atorgada la qualificació provisional, únicament podrà ser modificada en els supòsits següents:
a) Els que puguen determinar els plans d'habitatge i mesures de foment a la rehabilitació, a l'efecte d'acollir-se al finançament qualificat i ajudes econòmiques.
b) Els derivats de reformes de projecte degudament autoritzades pel servei territorial competent en matèria d'habitatge.
c) Els canvis de titularitat autoritzats pel servei territorial competent en matèria d'habitatge.
d) Les pròrrogues del termini d'execució d'obres autoritzades pel servei territorial competent en matèria d'habitatge.
A aquest efecte, el servei territorial competent en matèria d'habitatge, mitjançant resolució prèvia motivada, sobre la qualificació provisional concedida emetrà la corresponent diligència en què es farà constar que constitueix una modificació de la inicial.
Article 101. Ampliació del pressupost protegit
El pressupost protegit aprovat en la qualificació provisional de rehabilitació podrà incrementar-se justificadament, per una sola vegada i amb anterioritat a la sol·licitud de la qualificació definitiva.
Tindrà la consideració de modificació de la qualificació provisional.
La seua ampliació estarà condicionada per les limitacions específiques que establisquen les mesures de foment.
Aquesta petició serà motivada i haurà d'acreditar-se el seu cost mitjançant factures i altres justificants.
El servei territorial competent en matèria d'habitatge adaptarà el nou pressupost protegit que servirà de base de càlcul per a les subvencions, podent ampliar-se la quantia del préstec que haja sigut concedit.
Article 102. Caducitat i renúncia de la qualificació provisional
1. Transcorregut el termini establit per a l'execució de les obres, i de les pròrrogues concedides, que com a màxim és de 30 mesos, sense que s'haja presentat la sol·licitud de qualificació definitiva, i estant paralitzat l'expedient per causa imputable a l'interessat, el servei territorial competent en matèria d'habitatge li advertirà que, transcorreguts tres mesos, es produirà la caducitat d'aquest, amb arxiu de les actuacions, la qual cosa es plasmarà en resolució motivada i notificada formalment.
2. El promotor de les actuacions de rehabilitació qualificada provisionalment podrà desistir d'aquesta i renunciar als drets que li pugen correspondre.
3. Aquest desistiment o renúncia es realitzarà de conformitat amb el que disposa l'article 91 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. El servei territorial competent en matèria d'habitatge haurà de resoldre motivadament respecte del seu abast i efecte.
Article 103. Terminis per a l'emissió de la qualificació provisional
1. Transcorreguts dos mesos des de la presentació de sol·licitud d'inici d'expedient sense que haja sigut emesa la qualificació provisional es considerarà atorgada a tots els efectes.
En cap cas s'entendran adquirides per silenci administratiu facultats contràries a la legislació i normativa vigent, conforme determina la disposició addicional cinquena apartat 1 de la Llei 8/2004, de 20 d'octubre, de la Generalitat, de l'Habitatge de la Comunitat Valenciana.
2. Produït el silenci administratiu estimatori, el promotor podrà sol·licitar del servei territorial competent en matèria d'habitatge el certificat que acredite la qualificació provisional de la promoció, que se li expedirà en el termini improrrogable de trenta dies, contindrà les dades corresponents a la qualificació provisional, i tindrà l'efecte de la qualificació provisional expressa.
Article 104. Adhesió al procediment
1. Iniciat el procediment per un o més interessats, promotors de les actuacions, aquells que tinguen drets personals en aquest, podran adherir-se i, per tant, acollir-se a les ajudes que amb caràcter personal els puguen correspondre fins que no haja recaigut la resolució per la qual es concedeix la qualificació definitiva de l'expedient.
2. L'adhesió requerirà el compliment d'aquells deures formals que li siguen exigibles a la resta d'interessats.
Article 105. Sol·licitud de qualificació definitiva
La sol·licitud de la qualificació definitiva la podrà realitzar qualsevol dels interessats que figuren en el procediment administratiu, en model normalitzat i s'hi hauran d'adjuntar els documents següents:
a) Còpia de la llicència municipal d'edificació, si no ha sigut aportada amb anterioritat a l'expedient.
b) Certificat final d'obra emés per facultatiu competent, en el cas que haja sigut preceptiva la seua intervenció, i en el qual es recullen la totalitat de les actuacions i d'acord amb els criteris establits en relació a l'actuació.
c) Un exemplar del projecte d'execució final definit en la normativa d'ordenació de l'edificació aplicable, en el cas que haja sigut preceptiva la seua realització, visat pel professional corresponent, que reculla fidelment l'estat final de les obres.
d) Quan la intervenció de rehabilitació es realitze en elements comuns per a la seua adequada conservació i manteniment, de conformitat amb l'article 29 de la Llei 8/2004, de l'Habitatge de la Comunitat Valenciana, haurà de deixar-se constància en el llibre de l'edifici en les condicions que es regulen a aquest efecte.
e) Quanta documentació tècnica siga requerida d'acord amb les característiques de les intervencions de rehabilitació i de conformitat amb la legislació aplicable de l'edificació, seguretat i qualitat.
Article 106. Verificació de l'execució tècnica de les obres de rehabilitació
1. Els tècnics adscrits a la conselleria competent en matèria d'habitatge, o els de les oficines municipals creades per a aquest fi pels ajuntaments en les àrees de rehabilitació i que així s'acorde, hauran de comprovar l'adequació de les obres a l'informe de coherència preceptiu i previ a la qualificació provisional, i girar visita a aquestes, abans de la concessió de la qualificació definitiva amb l'objecte de comprovar l'adequació de l'obra realitzada a les condicions de la qualificació provisional i l'informe de coherència, que siguen susceptibles d'una inspecció ocular i que es compleix la normativa tècnica de disseny, qualitat i requisits bàsics de l'edificació aplicables. El resultat de tot això s'haurà de recollir en el corresponent informe tècnic.
2. Mitjançant regulació específica per ordre del conseller competent en matèria d'habitatge, no serà necessària la verificació de l'apartat anterior, si hi ha el compromís previ de certificació d'obres per part de l'interessat de presentar junt amb la sol·licitud de qualificació definitiva certificat sobre l'execució de les obres emesa per entitat de control de qualitat oficialment acreditada per a prestar assistència tècnica en la verificació de la qualitat de l'execució de les obres i les seues instal·lacions d'acord amb el projecte, la normativa aplicable i les bones pràctiques constructives, de conformitat amb la regulació de l'article 14 de la Llei 38/1999, d'ordenació de l'edificació, respecte d'entitats i els laboratoris de control de qualitat de l'edificació.

3. El compromís previ el manifestarà l'interessat en qualsevol moment del procediment, o en la mateixa sol·licitud de qualificació definitiva per mitjà d'un escrit de manifestacions a què haurà d'acompanyar contracte subscrit amb l'entitat de control que haurà d'emetre certificat de les obres.
4. El que disposa l'apartat anterior, s'entendrà en tot cas, sense perjudici de l'exercici de la potestat de policia de l'administració competent en matèria d'habitatge.
Article 107. Concessió de la qualificació definitiva
1. Els serveis territorials competents en matèria d'habitatge hauran d'emetre informe sobre les sol·licituds de qualificació definitiva en els aspectes tècnics i administratius.
En el cas que la sol·licitud o els documents no reunisquen els requisits exigits, es procedirà a l'esmena i millora de la sol·licitud.
2. Els serveis tècnics efectuaran la verificació tècnica de les obres.
Advertides deficiències constructives o de qualsevol altra índole, esmenables, que impedisquen l'atorgament de la qualificació definitiva sol·licitada, el servei territorial competent en matèria d'habitatge haurà de comunicar al promotor el termini i les condicions necessàries per a procedir a l'esmena i concessió d'aquesta qualificació definitiva.
Serà causa denegatòria de la qualificació definitiva la impossibilitat de comprovar l'adequació de les obres realitzades a l'obra acabada, per causa imputable al promotor.
3. El servei territorial competent en matèria d'habitatge, una vegada esmenades les deficiències i completada correctament la documentació, i tenint en compte els informes esmentats, procedirà a expedir la qualificació definitiva, en model normalitzat que contindrà les dades següents:
a) En la rehabilitació d'edificis d'habitatges i habitatges:
1r. Les dades identificatives de l'expedient: localitat, emplaçament, promotor i signatura de l'expedient.
2n. Nombre d'edificis i habitatges afectats per les actuacions
3r. Nombre d'annexos vinculats als habitatges: garatges, trasters
4t. Nombre de locals que participen en la rehabilitació
5é. Superfície total computable a l'efecte corresponent
6é. Any de construcció de l'edifici
7é. Tipologia de l'edifici
8é. Tipus de rehabilitació: elements comuns, privatius, integral o habitatge unifamiliar tradicional.
9é. Identificació de l'objecte de les obres de rehabilitació
10é. Àmbit de rehabilitació: àrees
11é. Cost real definitiu de les actuacions
12é. Pressupost protegit definitiu, conforme la normativa vigent de les mesures de foment.
13é. Import de les ajudes econòmiques objectives a l'edifici si correspon per la normativa vigent de les mesures de foment.
14é. Condicions singulars que puguen establir els plans d'habitatge o les mesures de foment.
15é. Les dades registrals de la finca rehabilitada.
b) En la rehabilitació d'edificis destinats a equipament social, cultural o educatiu o de projectes urbans que afecten equipament comunitari primari:
1r. Les dades identificatives de l'expedient: localitat, emplaçament, promotor i signatura de l'expedient.
2n. Àmbit de rehabilitació: àrees
3r. Cost real definitiu de les actuacions
4t. Pressupost protegit definitiu conforme la normativa vigent de les mesures de foment.
5é. Import sobre les ajudes econòmiques objectives a les actuacions conforme corresponga per la normativa vigent de les mesures de foment.
6é. Condicions singulars que puguen establir els plans d'habitatge o les mesures de foment.
b).1. En els edificis d'equipament:
1r. Les dades identificatives del Registre de la Propietat en relació amb l'edifici i la inscripció de les limitacions a l'ús i cessió regulades.
2n. La superfície total de l'edifici i la que corresponga a les actuacions a l'efecte corresponent.
3r. Any de construcció de l'edifici
4t. Identificació de l'objecte de les obres de rehabilitació
b).2. En projectes urbans:
1r. La superfície total de l'actuació a l'efecte corresponent
2n. Identificació de les obres d'adequació.
Article 108. Termini per a la resolució administrativa de qualificació definitiva
1. L'Administració estarà obligada a dictar una resolució administrativa de qualificació definitiva en el termini de tres mesos des de la seua sol·licitud.
2. El règim jurídic sobre l'incompliment del termini és l'establit en la disposició addicional 5ª, apartat 2, de la Llei 8/2004, de l'Habitatge de la Comunitat Valenciana.
3. Mitjançant regulació específica per ordre del conseller competent en matèria d'habitatge, l'interessat junt amb la sol·licitud de la qualificació definitiva podrà adjuntar certificat sobre l'execució de les obres emés per una entitat de control de qualitat oficialment acreditada a l'efecte del reconeixement dels seus drets per silenci administratiu. Transcorregut el termini de tres mesos des d'aquesta sol·licitud s'entendrà estimada per silenci administratiu, d'acord amb el que preveu la disposició addicional 5ª de la Llei 8/2004, de l'Habitatge de la Comunitat Valenciana.
Aquest certificat emés per una entitat de control de qualitat oficialment acreditada conforme l'article 14 de la Llei 38/1999, d'Ordenació de l'Edificació, amb el contingut que a continuació es detalla, farà referència als punts següents:
a) Acreditació que la documentació exigida és correcta, i s'adjunta a aquesta.
b) Que l'obra acabada s'adequa a les previstes, si és el cas, en el projecte d'execució final i que és d'acord amb el projecte i las actuacions aprovades per la qualificació provisional i les seues modificacions.
c) Que l'obra i el projecte d'execució final presentat compleix la normativa de disseny, habitabilitat, qualitat i amb les determinacions exigides per la legislació d'ordenació de l'edificació i que l'obra executada compleix la normativa urbanística.
d) Que l'entitat ha realitzat el seguiment i verificació de qualitat en l'execució de les obres, i es compleixen les determinacions exigides pel projecte, instruccions de la direcció facultativa, i normativa aplicable.
e) Que es compleixen tots els requisits per a l'adequada posada en ús de l'edifici.
Article 109. Efectes de la qualificació definitiva de rehabilitació
La concessió de la qualificació definitiva comporta els efectes següents:
1. Consolidació plena de la protecció de les actuacions a l'efecte de determinar el seu pressupost definitiu i acollir-se a les ajudes econòmiques de caràcter objectiu o personals que corresponga segons el pla o normativa d'aplicació, com també la possibilitat d'iniciar els procediments de pagament de les ajudes públiques corresponents.
2. Confirmació o reconeixement dels beneficis fiscals d'aplicació.
3. Sotmetiment al règim d'ús i conservació, establit per l'article 28 de la Llei 8/2004, de 20 d'octubre, de l'Habitatge de la Comunitat Valenciana, i les prescripcions respecte al deure de conservació dels immobles determinades per l'article 206 de la Llei 16/2005, Urbanística Valenciana.
4. Equival a la llicència d'ocupació en aquelles actuacions d'intervenció en l'edificació conforme a l'article 2.2, apartats b) i c), i de conformitat amb la seua preceptivitat establida en l'article 33.4, ambdós de la Llei 3/2004, d'ordenació i foment de la qualitat de l'edificació.
5. La qualificació definitiva no exonera de responsabilitat a promotors, facultatius, constructors, i restants agents de l'edificació, per vicis, defectes o incompliments constructius, ni per obres mal executades. La inspecció prèvia a la concessió de la qualificació definitiva, no té cap efecte alliberador sobre aquests extrems.
Secció 5ª
El procediment de sol·licitud d'ajudes
Article 110. Sol·licitud del finançament qualificat: préstecs i subvencions
1. La sol·licitud de finançament qualificat d'ajudes objectives en comunitats de propietaris i en promotors d'habitatge unifamiliar es formalitzarà simultàniament amb la qualificació provisional a l'efecte corresponent regulat en aquesta secció i, en especial, per a la comunicació de les ajudes de caràcter objectiu.
2. La sol·licitud de finançament qualificat de caràcter subjectiu o ajudes personals, es podrà sol·licitar des del moment que se sol·licite la qualificació provisional fins a la sol·licitud de la qualificació definitiva, a l'efecte corresponent regulat en aquesta secció i, en especial, per a la comunicació de les ajudes de caràcter personal.
3. En la sol·licitud constarà expressament l'autorització perquè la direcció general competent en matèria d'habitatge, o els seus serveis territorials, demanen de l'Agència Tributària o altres administracions i registres públics els informes o certificats necessaris amb vista a la justificació dels extrems requerits per a la concessió de les ajudes.
Article 111. Documentació per a la sol·licitud de les ajudes objectives
Mitjançant model normalitzat subscrit pels sol·licitants, s'haurà d'adjuntar a la documentació aportada per a la qualificació provisional, la següent:
a) Certificat de l'Agència Estatal de l'administració Tributària del fet d'estar al corrent de les obligacions fiscals i a més justificació del compliment de les seues obligacions amb la Tresoreria General de la Seguretat Social.
b) En el cas que les ajudes a la rehabilitació d'elements comuns superen el límit establit, si és el cas, per les mesures de foment, haurà d'aportar-se explícitament compromís que el titular de l'habitatge no transmetrà inter vius per cap títol l'habitatge objecte de les ajudes, excepte amb les excepcions previstes per aquest reglament.
c) En els supòsits que l'administració pública intervinga com a promotor subsidiari de les actuacions en el marc de les àrees de rehabilitació previstes, la pròpia sol·licitud de declaració de l'àrea servirà per a poder acreditar el compliment dels requisits previs per a l'obtenció de finançament qualificat i les ajudes corresponents. En l'ofici de sol·licitud es farà constar, la condició de perceptor de les ajudes econòmiques de l'ens gestor de les actuacions, com també el pagament fraccionat o no d'aquestes.
Article 112. Documentació per a la sol·licitud de les ajudes personals
1. El procediment establit per a les ajudes a la rehabilitació de caràcter personal o subjectiu, possibilita la seua tramitació independent vinculada a expedients d'elements comuns en els terminis assenyalats, o ha de simultaniejar-se amb la sol·licitud de qualificació provisional en el cas d'edifici habitatge unifamiliar o rehabilitació d'elements privatius.
2. El seu ompliment es formalitzarà mitjançant model normalitzat subscrit pel sol·licitant, i caldrà acompanyar la documentació següent:
a) Original i fotocòpia, per a la seua confrontació, del document nacional d'identitat i número d'identificació fiscal de les persones sol·licitants.
b) Original i fotocòpia per al seu confrontació, de la declaració de l'impost sobre la renda de les persones físiques de l'últim exercici fiscal vençut, o justificació dels ingressos en els mitjans comuns establits.
c) Certificat de l'Agència Estatal de l'administració Tributària del fet d'estar al corrent de les obligacions fiscals i, en el cas que els beneficiaris obtinguen rendiments procedents d'activitats empresarials o professionals, a més justificació del compliment de les seues obligacions amb la Tresoreria General de la Seguretat Social.
No obstant això, quan, dins del marc de col·laboració amb l'Agència Estatal d'Administració Tributària i altres administracions, i en la mesura que així s'establisca, l'òrgan competent puga disposar de la informació tributària o econòmica legalment exigible, no es requerirà als interessats l'aportació individual de certificats expedits per aquestes.
d) Declaració jurada en model normalitzat, degudament subscrita pel sol·licitant, que serà exigible per a totes les actuacions de rehabilitació amb destinació a ús propi, i que farà referència als punts següents:
1r. Declaració responsable de no ser titular del ple domini o dret real d'ús o gaudi sobre algun altre habitatge en les condicions que es determinen per a acollir-se a les mesures de foment vigents. Haurà d'acompanyar-se d'una nota FLOTI (nota del Servei Localizador de Titularitats Inscrites) expedida pel Col·legi Nacional de Registradors de la Propietat que corrobore el que declara.
2n. Compromís de destinar l'habitatge a domicili habitual i permanent en el termini que establisca la legislació vigent.
3r. Compromís que el titular de l'habitatge objecte d'ajudes no transmetrà inter vius per cap títol l'habitatge objecte de les ajudes, en el termini de deu anys des de la data de la qualificació definitiva de l'expedient de rehabilitació sense reintegrar la totalitat de les ajudes rebudes incrementades amb els interessos legals des del moment de la seua percepció, excepte que es tracte exclusivament de la rehabilitació de façanes i cobertes en àrees de rehabilitació.
e) En el cas que l'habitatge estiga cedit en arrendament subjecte a pròrroga forçosa o fora adquirida pel seu arrendatari, s'aportarà original i fotocòpia per al seu confrontació del contracte justificatiu de què es tracta d'un arrendament acollit a la Llei 40/1964, d'11 de juny, d'Arrendaments Urbans, subjecte a pròrroga forçosa.
Article 113. Sol·licitud del reconeixement de les subvencions
Simultàniament a la sol·licitud de la qualificació definitiva, ja es tracte d'ajudes objectives o personals, s'aportarà sol·licitud de reconeixement de subvencions en model normalitzat junt amb la documentació següent:
1. Dades bancàries en model normalitzat, per a l'ingrés de la subvenció.
a) En el cas de comunitats de propietaris, per a facilitar la percepció de les ajudes no personalitzades que puguen correspondre, s'aportarà l'acreditació de l'acord d'aquesta on s'indiquen les dades bancàries on ha d'efectuar-se l'ingrés de les subvencions.
b) En cas de les ajudes personals s'aportaran les dades bancàries on ha d'efectuar-se l'ingrés de les subvencions.
2. Certificat d'empadronament en l'habitatge objecte del finançament qualificat, quan així s'exigisca per les mesures de foment, en els casos en què siga condició per a accedir a les ajudes destinar l'habitatge a domicili habitual i permanent.
Article 114. Ordenació del procediment de resolució del finançament qualificat
1. Comunicació de subvencions i resolució, si és el cas, per la que es determinen les condicions del préstec qualificat.
Una vegada concedida la qualificació provisional, l'òrgan competent dictarà una resolució per la qual es determinaran les condicions del préstec, i es comunicarà, a títol informatiu, les subvencions que corresponguen, tant per a les ajudes objectives com per a les personals.
Només a l'efecte d'aquesta resolució i de l'obtenció del préstec qualificat, el pressupost protegit serà l'establit amb caràcter provisional en la qualificació.
El préstec haurà de formalitzar-se, si és el cas, davant de les entitats de crèdit amb anterioritat a la qualificació definitiva.
2. Resolució de reconeixement dels requisits per a la percepció de les subvencions.
Finalitzades les actuacions, i després del tràmit previ de la sol·licitud de concessió de les subvencions es procedirà a:
a) La resolució de reconeixement dels requisits per a la percepció de les subvencions que corresponguen, una vegada que les actuacions hagen obtingut la qualificació definitiva, sense perjudici dels supòsits en què puga correspondre pagament fraccionat.
La resolució corresponent a cada pagament fraccionat, si és el cas, s'alliberarà periòdicament en funció del ritme de les obres, després del certificat del director tècnic d'aquestes.
El pagament final s'alliberarà després de la qualificació definitiva de l'actuació.
b) Reconeixement del compliment dels requisits per a la percepció de les subvencions.
Els serveis territorials competents en matèria d'habitatge resoldran sobre la sol·licitud formulada a l'efecte de reconéixer el compliment dels requisits exigits per la legislació vigent, i el seu pagament quedarà condicionat a l'existència de crèdit pressupostari que els done cobertura.
3. Les resolucions de reconeixement dels requisits per a la percepció de les subvencions tindran caràcter de document públic administratiu a l'efecte d'avalar la bestreta d'aquestes, de conformitat amb els criteris que s'acorden amb les entitats de crèdit.
Article 115. Sol·licitud de préstec davant de l'entitat de crèdit
Les sol·licituds dels préstecs qualificats, amb subsidiació o sense, es formularan directament davant de les entitats financeres, amb anterioritat a la sol·licitud de la qualificació definitiva.
Cada sol·licitud haurà d'anar acompanyada de la resolució per la qual es determinen les condicions del préstec.
Secció 6ª
L'aprovació del pla d'intervenció rehabilitadora
Article 116. Iniciació i ordenació del procediment del pla d'intervenció rehabilitadora
1. La instrucció del procediment per a l'aprovació d'un pla d'intervenció rehabilitadora s'haurà de subjectar als tràmits establits per al procediment de qualificació.
2. Es podran sol·licitar informes a l'ajuntament on es trobe ubicat l'immoble o immobles a què es limite la intervenció.
Article 117. Aprovació del pla d'intervenció rehabilitadora
1. Mitjançant una resolució del director general competent en matèria d'habitatge s'aprovarà el pla d'intervenció rehabilitadora. La instrucció del procediment la realitzaran els serveis territorials conforme determine la direcció general competent en matèria d'habitatge.
2. Per a l'aprovació del pla d'intervenció rehabilitadora pels òrgans corresponents es podrà demanar la col·laboració d'altres administracions, instituts tecnològics o col·legis professionals, en el marc dels acords de col·laboració que s'establisquen a aquest efecte, de conformitat amb la Llei 3/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d'ordenació i foment de la qualitat de l'edificació.
3. L'aprovació del pla d'intervenció rehabilitadora comoportarà l'atorgament de la qualificació provisional de les actuacions.
Secció 7ª
Declaració d'àrees de rehabilitació
Article 118. Sol·licitud per a la declaració d'àrees de rehabilitació
1. Serà necessari sol·licitar la declaració de les àrees de rehabilitació de forma expressa, per mitjà d'un escrit de sol·licitud firmat per l'alcalde de l'ajuntament respectiu, dirigit al conseller o a la direcció general competent en matèria d'habitatge, en què conste el tipus d'àrea a què desitgen acollir-se i, segons corresponga, la documentació especificada en els articles d'aquesta secció.
S'haurà d'adjuntar a aquesta certificat expedit en legal forma pel secretari municipal de l'acord del ple de l'ajuntament aprovant la sol·licitud i documentació corresponent, com també, si és el cas, de l'autorització conferida a l'alcalde perquè puga acceptar en nom d'aquell la resolució que recaiga. Aquesta haurà d'anar diligenciada d'aprovació d'aquest òrgan, per part de l'esmentat funcionari.
2. S'exceptuen dels requisits del punt anterior les àrees de rehabilitació en entorn d'immoble bé d'interés cultural i els conjunts històrics declarats bé d'interés cultural que disposen de pla especial de protecció o pla de reforma interior, que tindran la consideració d'àrea de rehabilitació a l'efecte d'acollir-se a les mesures de foment establides.
La declaració d'un àmbit urbà com a bé d'interés cultural, i l'aprovació del pla especial corresponent, determinen de forma immediata la consideració d'àrea de rehabilitació a l'efecte d'acollir-se a les mesures de foment vigents. A aquest efecte l'ajuntament ho haurà de notificar a la direcció general competent en matèria d'habitatge per a tramitar les ajudes.
Article 119 Documentació que s'ha d'aportar per a la declaració d'àrea de rehabilitació integrada concertada
1. Les àrees de rehabilitació integrada concertada es declaren per decret del Consell, a proposta del conseller competent en matèria d'habitatge, amb participació de l'ajuntament respectiu, basant-se en els criteris següents:
a) teixits urbans en procés de degradació, física, social o ambiental
b) zones predominants de primera residència
c) valor històric significatiu
d) per part del municipi es disposa de mesures de suport (planejament per a actuacions de renovació urbana, ordenances específiques, ajudes complementàries)
e) existència d'actuacions o convenis amb altres administracions públiques.
2. Documentació per a la seua declaració
2.1. Conveni subscrit entre l'ajuntament i la Generalitat, conforme a l'article 64 d'aquest reglament, on es detallen:
– Programa d'inversions de les distintes administracions
– Mesures de foment específiques
– Designació de ens gestor o òrgan informatiu
2.2. Memòria – programa:
a) Ubicació de l'àrea dins del municipi.
b) Delimitació. Dimensions de l'àrea proposada respecte del nucli urbà del municipi. Població afectada en relació amb el total del nucli urbà.
c) Referència a les seccions censals de l'Institut Nacional d'Estadística corresponents a l'àrea proposada a l'efecte de dades de població i habitatge.
d) Tipus de planejament urbanístic, data d'aprovació definitiva.
e) Descripció de l'àrea proposada: carrers, característiques dels edificis d'habitatge i dels equipaments, dotació d'infraestructures i serveis.
f) Estat de conservació del parc d'habitatge en l'àrea. Determinació del nombre d'edificis en estat ruïnós/deficient/bo
g) Objectius. Actuacions que s'han de realitzar
h) Antecedents d'actuacions de rehabilitació urbana. Nombre d'habitatges/equipaments rehabilitades en plans anteriors.
i) Mesures per a incentivar/ordenar la rehabilitació
j) Ordenances reguladores
k) Ajudes municipals (subvencions, bonificacions en els impostos i taxes...)
l) Iniciatives municipals per a la gestió i el suport dels residents
m) Pressupost municipal previst per a les actuacions públiques i privades en l'àrea
n) Programació de les actuacions públiques i privades.
Article 120. Documentació que s'ha d'aportar per a la declaració d'àrea de rehabilitació de centre i/o nucli històric o zona urbanoperifèrica
1. Les àrees de rehabilitació de centre i/o nucli històric i en zones urbanoperifèriques han de referir-se a determinats àmbits amb les següents característiques:
1.1. Centre i/o nucli històric
a) Zona amb interés històric, urbanístic, arquitectònic i ambiental, o incoada com a bé d'interés cultural amb classificació de centre i/o nucli històric
b) Que l'ajuntament dispose de pla especial de protecció, pla de reforma interior o planejament adequat
c) Que concórreguen circumstàncies de caràcter social que aconsellen una actuació renovadora
1.2. Zona urbana perifèrica
a) Zona situada en la perifèria de les ciutats o en zones degradades amb marc d'interés social
b) Zones destinades a primera residència
c) Els edificis del seu àmbit hauran sigut construïts entre 1940/1980
Importants mancances d'equipaments
Que la població de la zona que s'ha de rehabilitar estiga constituïda per famílies d'escassos recursos preferentment
Altres circumstàncies de caràcter social que aconsellen l'actuació renovadora
Es declaren per resolució del conseller en el cas de municipis de població superior a 50.000 habitants. I per resolució de la direcció general per a municipis de població entre 2.000-50.000 habitants.
2. Documentació per a la seua declaració
2.1. Documentació escrita
Memòria – programa:
a) Ubicació de l'àrea dins del municipi.
b) Delimitació. Grandària de l'àrea proposada respecte del nucli urbà del municipi. Població afectada en relació amb el total del nucli urbà.
c) Referència a les seccions censals de l'Institut Nacional d'Estadística corresponents a l'àrea proposada a l'efecte de dades de població i habitatge.
d) Tipus de planejament urbanístic, data d'aprovació definitiva.
e) Descripció de l'àrea proposada: carrers, característiques dels edificis d'habitatge i dels equipaments, dotació d'infraestructures i serveis.
f) Estat de conservació del parc d'habitatge en l'àrea. Determinació del nombre d'edificis en estat ruïnós/deficient/bo
g) Objectius. Actuacions que s'han de realitzar
h) Antecedents d'actuacions de rehabilitació urbana. Nombre d'habitatges/equipaments rehabilitades en plans anteriors.
i) Mesures per a incentivar/ordenar la rehabilitació
j) Ordenances reguladores
k) Ajudes municipals (subvencions, bonificacions en els impostos i taxes...)
l) Iniciatives municipals per a la gestió i el suport dels residents
m) Pressupost municipal previst per a les actuacions públiques i privades en l'àrea
n) Programació de les actuacions públiques i privades
2.2. Documentació gràfica
a) Pla de delimitació de l'àrea i la seua situació dins del municipi.
b) Documentació gràfica (planimètrica, fotogràfica) suficient per a la localització de les actuacions que s'han de realitzar i identificació dels edificis on s'ha d'intervenir
Aquesta documentació haurà de ser presentada en suport paper a escala mínima d'1:2.000, i en suport informàtic (arxiu dwg, pdf).
Article 121. Documentació que s'ha d'aportar per a la declaració d'àrea de rehabilitació de municipis de població menor a 2.000 habitants
1. Es declaren per resolució de la direcció general competent en matèria d'habitatge:
– Nuclis antics de municipis de menys de 2.000 habitants
– Barris o districtes administratius d'un municipi sempre que no siguen contigus o les situacions de discontinuïtat estiguen reconegudes en la legislació local i que la seua població no excedisca de 2.000 habitants.
2. Documentació per a la seua declaració:
2.1. Documentació escrita
Memòria programa:
a) Ubicació de l'àrea dins del municipi.
b) Delimitació. Grandària de l'àrea proposada respecte del nucli urbà del municipi. Població afectada en relació amb el total del nucli urbà.
c) Referència a les seccions censals de l'Institut Nacional d'Estadística corresponents a l'àrea proposada a l'efecte de dades de població i habitatge.
d) Tipus de planejament urbanístic, data d'aprovació definitiva.
e) Descripció de l'àrea proposada: carrers, característiques dels edificis d'habitatge i dels equipaments, dotació d'infraestructures i serveis.
f) Estat de conservació del parc d'habitatge en l'àrea. Determinació del nombre d'edificis en estat ruïnós/deficient/bo
g) Objectius. Actuacions que s'han de realitzar
h) Antecedents d'actuacions de rehabilitació urbana. Nombre d'habitatges/equipaments rehabilitades en plans anteriors.
i) Mesures per a incentivar/ordenar la rehabilitació:
j) Ordenances reguladores
k) Ajudes municipals (subvencions, bonificacions en els impostos i taxes...)
l) Iniciatives municipals per a la gestió i el suport dels residents
m) Pressupost municipal previst per a les actuacions públiques i privades en l'àrea
n) Programació de les actuacions públiques i privades
2.2. Documentació gràfica
a) Pla de delimitació de l'àrea i la seua situació dins del municipi.
b) Documentació gràfica (planimètrica, fotogràfica) suficient per a la localització de les actuacions que s'han de realitzar i identificació dels edificis en que s'ha d'intervenir.
Aquesta documentació haurà de ser presentada en suport paper a escala mínima d'1:2.000, i en suport informàtic (arxiu dwg, pdf).
Article 122. Declaració d'àrea de rehabilitació de conjunts declarats béns d'interés cultural amb classificació de conjunts històrics
En els conjunts d'interés artístic declarats béns d'interés cultural, la disponibilitat de pla especial implica la consideració d'àrea de rehabilitació i l'ajuntament corresponent haurà de comunicar a la conselleria competent en matèria d'habitatge la notificació de la declaració de bé d'interés cultural del conjunt històric incloent:
a) Pla de delimitació del conjunt o de situació dels edificis protegits
b) Còpia del pla especial de protecció adaptat a la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià.
Article 123. Declaració d'àrea de rehabilitació d'entorn d'immoble bé d'interés cultural
En els entorns d'immoble bé d'interés cultural declarats béns d'interés cultural la declaració d'àrea de rehabilitació es realitza de forma automàtica i l'ajuntament corresponent haurà de comunicar a la conselleria competent en matèria d'habitatge la notificació de la declaració del bé d'interés cultural, incloent:
a) Pla de delimitació de l'àmbit del pla especial de protecció o de la situació dels edificis protegits
b) Còpia del pla especial de protecció adaptat a la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià.
Article 124. Declaració d'àrea de rehabilitació de grups o conjunts d'habitatges
1. Sota aquesta denominació s'inclouen les àrees previstes en l'article 69 d'aquest reglament, referides a edificis, grups o conjunts d'habitatges de disseny unitari, situat preferentment en la perifèria de les ciutats i en zones destinades a primera residència.
2. La documentació que s'ha d'aportar per a la seua declaració per la direcció general competent en matèria d'habitatge serà:
a) Documentació escrita
1r. Documentació administrativa
1r.a) Sol·licitud de declaració
1r.b) Delimitació. Grandària de l'àrea proposada respecte del nucli urbà del municipi. Població afectada en relació amb el total del nucli urbà.
1r.c) Referència a les seccions censals de l'Institut Nacional d'Estadística.
1r.d) Promotor de l'actuació o proposta de ens gestor de les actuacions.
1r.e) Documentació que acredite el grau de participació i compromís municipal segons el que s'ha regulat en la secció 5ª., del capítol I, del títol II d'aquest reglament.
1r.f) Descripció, si escau, de les actuacions de millora d'espais públics per part de l'ajuntament
2n. Memòria sociològica
2n.a) Característiques socioeconòmiques de la població afectada.
2n.b) Justificació de les circumstàncies que aconsellen una acció renovadora
3r. Memòria tècnica
3r.a) Actuacions rehabilitadores previstes
3r.b) Pla d'intervenció rehabilitadora amb programa d'intervenció per fases
3r.c) Adequació al règim ordinari d'ajudes establides
3r.d) Estimació de costos
3r.e) Pla d'actuació
b) Documentació gràfica
1r. Pla de delimitació de l'àrea i la seua situació dins del municipi.
2n. Documentació gràfica (planimètrica, fotogràfica) suficient per a la localització de les actuacions que s'han de realitzar i identificació dels edificis en què ha intervenir.
Aquesta documentació haurà de ser presentada en suport paper a escala mínima d'1:2.000, i en suport informàtic (arxiu dwg, pdf).
3. En el cas de col·lectius d'escassos recursos econòmics en les condicions que es determinen és aquest reglament, s'inclourà en la resolució de declaració, la designació de l'ens gestor o operador de la rehabilitació, promotor de les actuacions a favor dels residents usuaris i les condicions per a l'actuació de l'ens gestor / promotor de conformitat amb el pla d'intervenció rehabilitadora.
Article 125. Declaració d'àrea de rehabilitació d'edificis d'habitatges catalogats
1. La direcció general competent en matèria d'habitatge podrà declarar, com a àrea de rehabilitació, els edificis o conjunts d'edificis d'habitatges que es contemplen en l'article 70 d'aquest reglament que figuren en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià o tinguen algun grau de protecció dins del planejament urbanístic aprovat.
2. La documentació per a la seua declaració serà:
a) Documentació escrita
1r. Documentació administrativa
1r.a) Sol·licitud de declaració
1r.b) Identificació dels edificis d'habitatges.
1r.c) Característiques morfològiques, tipològiques i arquitectòniques de l'edifici.
1r.d) Promotor de l'actuació
1r.e) Descripció, si escau, de les actuacions de millora d'espais públics per part de l'ajuntament
2n. Memòria sociològica
2n.a) Característiques socioeconòmiques de la població resident.
2n.b) Justificació de les circumstàncies que aconsellen una acció de rehabilitació
3r. Memòria tècnica
3r.a) Actuacions rehabilitadores previstes
3r.b) Proposta de pla d'intervenció rehabilitadora amb programa d'intervenció per fases
3r.c) Estimació de costos
b) Documentació gràfica
1r. Pla de l'emplaçament del conjunt i la seua situació dins del municipi.
2n. Documentació gràfica (planimètrica, fotogràfica) suficient per a la localització de les actuacions que s'han de realitzar i identificació dels edificis en què s'ha d'intervenir.
Aquesta documentació haurà de ser presentada en suport paper a escala mínima d'1:2.000, i en suport informàtic (arxiu dwg, pdf)
Article 126. Declaració d'àrea de remodelació urbana
1. La declaració d'àrea de remodelació té com a finalitat la renovació total o parcial d'un barri que comporte la demolició de tots o alguns dels edificis existents per a construir un nou segons un model urbanístic i edificatori predeterminat.
2. La documentació per a la seua declaració serà:
a) Documentació escrita
1r. Memòria tècnica
1r.a) Raons que justifiquen el fet de recórrer a aquest tipus d'actuació com:
1r.b) Nivell de deteriorament dels habitatges que fa inviable la rehabilitació – raons d'índole tècnica o econòmica que desaconsellen rehabilitar
1r.c) Inadequació dels habitatges als estàndards mínims establits en la normativa vigent.
1r.d) Descripció de l'àrea proposada
1r.e) Costos de l'actuació
1r.f) Programació de l'actuació
2n. Memòria socioeconòmica
2n.a) Descripció de les condicions socioeconòmiques de la població afectada que impedisquen poder articular altres mesures de foment de la rehabilitació
2n.b) Justificació de la necessitat la gestió pública de l'actuació
3r. Acords de les administracions participants, que haurà de contenir:
3r.a) les mesures de participació, informació i gestió per a fer viable l'actuació d'acord amb els terminis programats
3r.b) els sistemes de gestió proposats, mitjançant oficines de suport a la gestió i informació, a manera de finestreta única.
3r.c) l'ordenació urbana i planejament urbanístic relatiu a les actuacions de remodelació i reurbanització (amb les aprovacions pertinents), justificant:
– l'adequació de les tipologies i dissenys dels habitatges, amb vista als col·lectius destinataris d'aquestes,
– l'adequació al programa familiar de les famílies censades, i la flexibilitat en el marc normatiu per al disseny dels habitatges
b) Documentació gràfica
1r. Pla de l'emplaçament del conjunt i la seua situació dins del municipi.
2n. Documentació gràfica (planimètrica, fotogràfica) suficient per a la localització de les actuacions que s'han de realitzar i identificació dels edificis en què ha d'intervenir
Aquesta documentació haurà de ser presentada en suport paper a escala mínima d'1:2.000, i en suport informàtic (arxiu dwg, pdf)-
TÍTOL VI
LA REHABILITACIÓ DEL PARC PÚBLIC D'HABITATGES
DE LA GENERALITAT
Article 127. L'inventari del parc de promoció publica
1. La gestió de l'administració del parc d'habitatges de protecció oficial de promoció pública de la Comunitat Valenciana es va assignar pel Decret 61/1987, d'11 de maig, del Consell, pel que s'acorda la constitució de la Societat Mercantil Institut Valencià d'Habitatge, SA, a aquesta entitat, assignant-li entre els seus objectes socials la rehabilitació i promoció d'habitatges de protecció oficial, com també quantes activitats complementàries, accessòries i auxiliars siguen necessàries per a la realització d'aquest.
Correspon a la direcció general competent en matèria d'habitatge la supervisió de l'inventari i proposta de programació per al manteniment, conservació i rehabilitació del patrimoni públic d'habitatge, adscrit a la Generalitat.
2. Aquest reglament estableix l'obligació de procedir al seu inventariat i actualització permanent amb l'objectiu de conéixer les condicions dels edificis i habitatges, la situació contractual dels seus ocupants i els mecanismes d'actualització permanent d'aquest a l'efecte de poder optimitzar la seua gestió i manteniment, de conformitat amb les directrius que establisca la direcció general competent en matèria d'habitatge.
Article 128. Les modalitats d'intervenció en la rehabilitació del parc públic d'habitatge
Amb la finalitat de poder abordar una acció planificada respecte a la intervenció en la rehabilitació del parc públic d'habitatge, i a partir de la situació derivada de l'inventari citat en l'article anterior, s'estableixen les modalitats següents:
1. Actuacions de manteniment i reparació ordinària relatives a intervencions disperses i aïllades de rehabilitació i reparació ordinària d'habitatges que vénen referides a les que es realitzen per al condicionament de les mateixes de manera que permeta el seu readjudicació a demandants d'aquest tipus d'habitatges.
2. Actuacions de manteniment ordinari en els elements comuns dels edificis.
3. Actuacions de rehabilitació en els elements comuns dels edificis, relatives a actuacions per a garantir la seguretat estructural, l'accessibilitat, la millora de les instal·lacions i l'eficiència enèrgetica de conformitat amb els criteris establits en aquest reglament.
Article 129. Programació de la intervenció en la rehabilitació del parc públic d'habitatge
1. La possibilitat de poder complementar amb l'Institut Valencià d'Habitatge, SA, la gestió del parc públic en coordinació amb la conselleria competent en matèria d'habitatge, possibilita l'establiment d'un marc per a poder determinar una programació de les actuacions en relació amb les modalitats d'intervenció i compatibilitzar-les amb els mecanismes d'ajudes establits en els plans d'habitatge que puga desenvolupar la Generalitat en el marc de les seues competències.
2. La programació de les actuacions de rehabilitació s'establirà atenent a les modalitats d'intervenció, la priorització d'aquestes i la seua programació, que una vegada proposada per la Direcció General corresponent serà elevada al conseller competent en matèria d'habitatge a fi a la seua aprovació.
3. Les actuacions de rehabilitació, reparació ordinària i manteniment gestionades per l'Institut Valencià d'Habitatge, SA, seran realitzades per aquest en les condicions establides d'acord amb la programació aprovada i atenint-se als criteris establits per aquest reglament.
4. Les actuacions de rehabilitació d'elements comuns, assenyalades en l'apartat 3 de l'article anterior, podran acollir-se a les ajudes que es puguen establir en els plans i mesures de foment determinats per la Generalitat a aquests efectes i amb els criteris, les condicions i els requisits establits per aquest reglament que puguen ser aplicat.
5. Les actuacions relatives al manteniment ordinari d'edificis i habitatges, assenyalades en els apartats 1 i 2 de l'article anterior no podran optar al règim d'ajudes que s'establisca en els plans i mesures de foment determinats per la Generalitat.
6. En qualsevol dels casos, i aprovada la programació per part del conseller competent en matèria d'habitatge, la direcció general corresponent procedirà a declarar la viabilitat de cada una de les actuacions que puguen anar iniciant-se a l'efecte de fixar les seues condicions i el règim d'ajudes que els siga aplicable de conformitat amb les mesures vigents.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera
Es faculta el conseller competent en matèria d'habitatge i a la direcció general corresponent per a dictar les instruccions pertinents per a l'aplicació d'aquest reglament.
Segona
La conselleria competent en matèria d'habitatge, podrà subscriure convenis amb les corporacions locals afectades, amb els patronats municipals d'habitatge, o societats anònimes municipals per a administrar el patrimoni públic d'habitatge.
Així mateix, per a instrumentar les mesures administratives i financeres de protecció a l'habitatge, podrà subscriure convenis amb altres administracions públiques, i molt singularment amb l'agència estatal tributària i centres de gestió cadastral, col·legis oficials de registradors i notaris, col·legis oficials d'arquitectes superiors i arquitectes tècnics i aparelladors.
Tercera
Per a poder desenvolupar les actuacions atribuïdes en aquest reglament a l'Observatori Valencià d'Habitatge regulat en el Decret 73/2005, com a servei adscrit a la direcció general competent en matèria d'habitatge, s'establiran els oportuns acords amb institucions, organismes, instituts tecnològics o col·legis professionals a través de les corresponents dotacions pressupostàries assignades a la direcció general competent en matèria d'habitatge. Així com els convenis que si és el cas se subscriguen assenyalats en les disposicions addicionals anteriors.
Quarta
La normativa estatal sobre rehabilitació d'edificis i habitatges i disposicions complementàries, tindrà caràcter supletori de la legislació valenciana de l'habitatge, sense perjudici de l'aplicació dels plans estatals d'habitatge i sòl o mesures singulars de finançament.
Cinquena
A proposta del director general competent en matèria d'habitatge, i sempre sobre la base dels informes tècnics que corresponguen, el conseller competent en aquesta matèria, mitjançant una resolució expressa i motivada, podrà adoptar mesures excepcionals, quan les especials circumstàncies de caràcter social o raons d'urgència així ho requerisquen, que afecten la rehabilitació dels edificis d'habitatges, als habitatges i als seus ocupants, que podran desenvolupar les facultats conferides en aquest reglament.
Sisena
Juntament amb la sol·licitud de les ajudes regulades en aquest reglament, i plans d'habitatge i sòl o mesures de finançament, i la documentació exigida per la normativa, haurà d'aportar-se l'etiqueta fiscal actualitzada i amb dades que coincidisquen exactament amb els del document nacional d'identitat (DNI).
Setena
Es podrà adoptar com a mesura excepcional l'expropiació per motius urbanístics en el supòsit d'impossibilitat de rehabilitar les edificacions d'ús predominantment residencial, per a fer efectiva l'accessibilitat prevista per la normativa de disseny d'habitatge vigent, amb la finalitat d'actualitzar els serveis i instal·lacions necessàries.
L'expropiació es realitzarà en els termes requerits per l'ordenació urbanística, sent l'administració expropiant l'ajuntament i el beneficiari de l'expropiació la comunitat de propietaris.
Subsidiàriament, la conselleria competent en matèria d'habitatge podrà adoptar, mitjançant una resolució motivada de la direcció general i quan hi haja conveni específic amb l'ajuntament corresponent, les accions pertinents per a dur a terme l'expropiació amb aquesta finalitat.
Vuitena
La conselleria competent en matèria d'habitatge proposarà el desenvolupament i la regulació de l'agent rehabilitador.
Per a això atendrà a incloure la seua actuació com a subjecte que du a terme una iniciativa empresarial en col·laboració amb els propietaris, en especial per a la intervenció en la rehabilitació i remodelació i adequació urbana de zones que així ho requerisquen, i determinant les condicions dels propietaris i la remuneració de l'agent en els termes establits per la legislació territorial mitjançant projectes de sostenibilitat i l'accés a les mesures de foment que es troben vigents.
Amb aquest fi podrà regular-se el procediment per a això, en el marc de la col·laboració i convenis amb els particulars però també en el context del procediment expropiatori amb pagament en espècie, de manera que podrà precisar-se la regulació dels plans de rehabilitació integral d'iniciativa empresarial on s'integren mesures de conservació i substitució mitjançant gestió directa o indirecta i on es preveuen els distints mecanismes financers possibles, sense descartar el pagament a l'agent en edificabilitat en el propi sector o un altre.
També es motivara els propietaris perquè adopten ells mateixos aquesta condició d'agent, o la mateixa administració publica.
Aquestes regulacions partiran del pla de rehabilitació, aplicant o integrant a continuació els mitjans de suport o execució i financers i procedimentals adequats.
Novena
Es modifica el que preveu el Decret 81/2006, de 9 de juny, de desenvolupament de les mesures i ajudes financeres a la rehabilitació d'edificis i habitatges en la Comunitat Valenciana en el marc del Pla estatal 2005-2008 i del Programa Restauro de la Generalitat, en l'article 32.b, en el sentit que tenen prioritat per a la qualificació d'actuacions de rehabilitació protegides, aquelles que es duguen a terme en emplaçaments on els habitatges es destinen preferentment a residència habitual i permanent. S'exclourà d'aquest requisit en qualsevol cas per a les actuacions d'adequació estructural degudes a l'ús de ciment aluminós i per adequació de façanes i cobertes en les condicions assenyalades es limiten quan es duguen a terme en àrees de rehabilitació declarades.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera
L'aplicació d'aquest reglament als expedients administratius que es troben en tramitació o iniciats en el moment de la seua entrada en vigor, s'efectuarà de manera que:
– Els expedients la sol·licitud de qualificació provisional dels quals es presente a partir de l'entrada en vigor d'aquest reglament, es tramitaran d'acord amb el que s'hi disposa.
– Els que es troben en tramitació o els sol·licitats abans de la seua entrada en vigor, seguiran pels criteris anteriors.
Els expedients iniciats amb anterioritat a l'entrada en vigor d'aquest reglament podran acollir-se de forma excepcional al que aquest preveu amb la sol·licitud prèvia per l'interessat, i per raons d'interés social o millora en la gestió d'aquest, mitjançant resolució motivada de la direcció general competent en matèria d'habitatge.
Segona
Les àrees de rehabilitació que es troben en tramitació sense haver sigut declarades en el moment d'entrada en vigor d'aquest reglament, s'adequaran als criteris establits en aquest per a la seua declaració.
Tercera
La regulació establida en aquest reglament per a l'informe de conservació de l'edifici esdevindrà efectiva a partir dels tres mesos de l'entrada en vigor.
Quarta
En el moment en què el sistema de verificació de dades d'identitat estiga operatiu en la Generalitat, quedarà suprimida l'aportació de fotocòpies de documents d'identitat en els procediments administratius regulats per aquest reglament.
Així mateix, en el moment en què estiga operatiu en la Generalitat el sistema de verificació de dades de residència, quedarà suprimida l'exigència d'aportar el certificat d'empadronament com a document probatori del domicili i residència, en els procediments administratius i tràmits regulats per aquest reglament.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única
Queden derogades totes les disposicions autonòmiques que en matèria de rehabilitació d'edificis i habitatges, del mateix rang o d'un rang inferior, i en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, s'oposen al que regula aquest decret.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
S'autoritza el conseller competent en matèria d'habitatge a dictar les normes necessàries per al desenvolupament i l'aplicació d'aquest reglament, com també per a establir els criteris, acords i convenis amb els col·legis professionals, entitats i institucions per al seu desenvolupament.
Segona
A l'efecte del que disposa la Llei 14/2003, de 10 d'abril, de Patrimoni de la Generalitat, s'autoritza l'alienació directa i explotació en règim d'arrendament dels habitatges de promoció pública que s'adjudiquen seguint les prescripcions d'aquest reglament.
Tercera
Aquest reglament entrarà en vigor transcorreguts tres mesos des de la seua publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
Valencia, 18 de maig de 2007
El president de la Generalitat,
Francisco Camps Ortiz
El conseller de Territori i Habitatge,
Esteban González Pons

linea
Mapa web